VIU Tarragona 56

#56 | Juliol 2019 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#56 Juliol 2019 www.viuafons.cat

TARRAGONA

I a més: Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura | Mercè Rovira, actriu 40 anys de l'AAF Reus | Asperger, l'autisme invisible

VIUhabitatge

L'ERA RICOMÀ

TARRAGONA

Tarragona enceta una nova etapa política amb molts canvis en la ment del nou alcalde

p.75

TAPES GOURMET

MARISC FRESC

MENJADOR PRIVAT

MENÚ TOTS ELS DIES

TERRASSA

CARTA DE VINS

PARKING GRATUÏT PELS CLIENTS 2h

MENÚ MIGDIA des de

16,95€

CUINA OBERTA

de 10:30h a 24:00h

Plaça de la font, 31 · Tarragona · 977 89 57 04 · www.solricaltataverna.com

sopars a la fresca

Totes les nits d’estiu vine a gaudir dels nostres

TOT S E L S D I S S A BT E S G AU D I R À S DE LA MÚSICA EN DIRECTE AMB EL

DÚO GALAS i

EL

SEU

RECORREGUT

PER

LA MÚSICA DEL MÓN CUINA OBERTA

de 8:30h a 23:30h

MENÚ MIGDIA des de

15,00€

PARKING GRATUÏT PELS CLIENTS

Via Augusta, 227 · Tarragona · 977 232 032 · www.restaurantsolric.com

6

12

18

Sumari

#56

28

38

5 EDITORIAL | 6 RICOMÀ - Nova etapa a l'Ajuntament de Tarragona. | 12 LLUÍS MIQUEL PÉREZ - Nou president del Centre de Lectura de Reus. | 18 MERCÈ ROVIRA - Entrevista amb l'actriu tarragonina. | 28 TRENS - 40 anys ben encarrilats. | 30 OBERT PER VACANCES - Descobreix la ciutat a l'estiu com ho faria un turista. | 38 ASPERGER - L'autisme invisible. | 48 SOLIDARITAT - L'Emma necessita ajuda. | 50 HISTÒRIA - Torreforta: una història de superació. | 56 TERRITORI - Per què La Canonja es diu La Canonja? | 60 MOTOR | 66 AGENDA | 75 SECCIÓ IMMOBILIÀRIA

50 EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Ramon Ortiz, Jordi Salvat, Marc Pascual, Alícia Fàbregas. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Jo-

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

sep Barbero, Carles Cano. Disseny i maquetació: Marc Pascual i Judith Llovell. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

4

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

NOVA ETAPA POLÍTICA A LA CIUTAT DE

TARRAGONA

L'

acord entre ERC, Junts per Tarragona, la CUP i els Comuns ha permès que, per primer cop des de la recuperació de la democràcia, la ciutat de Tarragona tingui un alcalde republicà. Pau Ricomà s’ha convertit en el nou batlle tarragoní i lidera un govern format per set regidors d’Esquerra Republicana i dos de d’En Comú Podem, que ha posat fi a dotze anys a l’alcaldia del socialista Josep Fèlix Ballesteros, que ara ha quedat com a cap de l’oposició, tot i ser per uns centenars de vots el cap de llista més votat. Però ha estat incapaç de sumar una majoria alternativa. En aquest número hem volgut entrevistar el nou alcalde de Tarragona per abordar els principals temes d’actualitat i que ens dibuixi les línies mestres d’aquest mandat municipal que acaba d’iniciar amb els comuns com a socis, però amb la intenció d’ampliar el nou govern amb regidors de la CUP i/o Junts per Tarragona.

En l’entrevista, Ricomà parla de la cultura com un eix del nou govern, com un element transformador de la ciutat i destaca la gran generació d’artistes i creadors que ha ofert la ciutat els darrers anys. En aquest número parlem amb una d’aquestes intèrprets, l’actriu Mercè Rovira, nascuda a Tarragona però que ha fet carrera fora de la ciutat, on de tant en tant hi torna i la podem veure a dalt dels escenaris, com no fa gaires mesos amb el muntatge teatral Equus. Ens explica la seva trajectòria i la incertesa que viu el món de la interpretació, però també els projectes de futur que té pel davant i que enllacen cada cop més amb la creació.

També hem volgut conversar amb el nou president d’una de les institucions ciutadanes més emblemàtiques de Reus, el Centre de Lectura. Des de la darrera setmana de juny l’exalcalde de Reus, Lluis Miquel Pérez, està al capdavant d’aquesta entitat, que compta amb més de 2.000 socis i, com ell mateix reconeix, ha de repensar el seu paper en una societat que ha canviat molt respecte la que hi havia que es va crear, ja fa 160 anys. Pérez també reinvindica el paper del Centre de Lectura com un espai de reflexió, una mena de fàbrica d’idees per a la capital del Baix Camp.

Fustes Fustes transformades Taulers Tall i mecanització Altres productes Ctra. Tarragona-Salou, km 0,5 || 977 54 22 55 info@maderasmartorell.com || www.maderasmartorell.com facebook.com/maderasmartorell

PAU RICOMÀ ALCALDE DE TARRAGONA

6

ALCALDE

“HI HA PROU BASE DE COINCIDÈNCIA PER FER UN GOVERN DE CATORZE REGIDORS” Pau Ricomà (Tarragona, 1957) s’ha convertit fa només unes setmanes en el primer alcalde d’Esquerra Republicana de la ciutat des de la recuperació de la democràcia. Ha format govern amb En Comú Podem i ha tingut també el suport en la investidura de Junts per Tarragona i la CUP Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

C

om han trobat l’Ajuntament? Una de les primeres decisions que han pres ha estat renunciar a la lliga de bàsquet 3x3 que havia d’acollir Tarragona. Com a cosa positiva, hem trobat una plantilla municipal amb ganes d’ajudar-nos, molt motivada. Pel que fa a la lliga 3x3 és un conveni a tres anys, que no està ni pressupostat ni aprovat per ningú. Només era una manifestació de voluntats. Les coses no es poden fer d’aquesta manera i nosaltres volem fer les coses d’una altra manera. No podem assumir les inèrcies de funcionament de fins ara. No seria lògic.

Fa uns dies hi va haver un incendi en un magatzem al polígon Entrevies i es va generar alarma en aquella zona de la ciutat. S’han de revisar els protocols de seguretat en aques-

ta casos? L’alarma va existir i és comprensibleque la gent es neguitegi quan veu flames. Els protocols des del punt de vista tècnic és van desenvolupar bé i el protocol comunicatiu també va ser perfecte. Hem de fer coses que fins ara no s’han fet? Sí. Per exemple millorar la informació a la ciutadania i fer-la intel·ligible, perquè a vegades és massa tècnica. Hi ha una feina a fer que és la d’informació continuada i permanent que suposa estar en una zona com la nostra, on hi ha un risc objectiu però està controlat.

“DONEM MOLTA IMPORTÀNCIA A LES ASSOCIACIONS VEÏNALS COM A INTERMEDIARIS, PERQUÈ ELS VEÏNS HI CONFIEN” Com ha de ser aquesta informació? A través de mitjans digitals, però també tradicionals, com bustiades o imans de nevera que recordin coses bàsiques, com per exemple perquè no sonen les alarmes. I és perquè hi ha dues fases: la d’alerta i la d’emergència. En la d’alerta no sonen les alar-

VIUJUL2019 - ALCALDE

mes, perquè d’aquestes situacions n’hi moltes i diferents. Sonen quan hi ha una emergència, que és quan hi ha un risc real per la població. Hem de saber gestionar que fem quan només és una alerta. No hi ha alarmes, però podem oferir un altre tipus d’informació per de minimitzar el neguit de les persones. Calen accions formatives, sobretot a les escoles. Els nens i nenes són els millors prescriptors que podem tenir. I també amb xerrades als centres cívics. Donem molta importància a les associacions veïnals com a intermediaris, perquè els veïns hi confien.

La creació dels consells de districte era un punt important del seu programa. Hi confiem molt. Aquest incendi és un aspecte sobrevingut i pot fer que tothom sigui més sensible i més receptiu a l’hora de rebre missatges. Les associacions veïnals són determinats a l’hora de donar missatges i transmetre tranquilitat.

Una paraula que va fer servir en campanya és allò de “cosir” la ciutat. Cap on començaran a treballar en matèria urbanística? Hi ha diversos focus. La zona que s’inicia a la part baixa i continua cap al centre necessita una bona rehabilitació, o com fem que el riu Francolí sigui el pont d’unió entre centre, ponent i nord i, en gene-

7

el transport públic, en qualitat, eficiència, rapidesa. Ara mateix tenim llocs de la ciutat que en cotxe tardes sis o set minuts en arribar-hi i en autobús, una hora. Hem de revisar-ho, fer un transport molt pràctic i útil. S’ha demostrat que en llocs on s’ha fet el bus gratuït, el seu ús no ha augmentat de manera clara. La gent continua agafant el cotxe.

“SI TENIM UN PROBLEMA DE PISOS BUITS I FORATS QUE ES PODEN CONSTRUIR NO TÉ SENTIT CRÉIXER PER LA BUDALLERA” ral, com actuem davant la decadència habitacional. Tenim una ciutat amb el récord de pisos en estat ruïnós i és un problema, una autèntica gangrena.

I abordar això demana polítiques en moltes direccions i complicitat amb altres administracions. Tot això no s’acabarà en un mandat, però si que volem tenir un pla consenseuat.

La Budallera té espai en aquest model de ciutat? L’espai que té és que no es faci. Per a nosaltres és molt important no créixer en extensió en aquells espais que tenen més valor paisatgístic i natural. Si tenim un problema de pisos buits i zones de ciutat amb certa decadència urbana i forats que es poden construir, no té sentit créixer per la Budallera. I en l’estratègia contra el canvi climàtic és absurd deixar degradar el centre i anar creixent en extensió. Els urbanistes recomanen recuperar i rehabilitar. L’objectiu és tornar la vida a carrers que l’han perduda.

Diu sovint que la ciutat està en situació de decadència. En què es

8

nota? Per una banda, el nombre de pisos buits en mal estat. L’informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge ens situa com la ciutat del país amb més pisos en estat ruïnós. Es veu també en el comerç, amb molts establiments tancats. Per això defensem el petit comerç i no fer noves zones com el PP10.

En definitiva, un conjunt de polítiques per tornar a tenir una ciutat mediterrania que som en essència.

La cultura a la ciutat també viu un mal moment? La cultura viu una situació molt curiosa. Tenim la millor generació d’intèrprets, de creadors i d’artistes, però tenim un problema d’equipaments molt gran, de falta d’estratègia cultural i a això nosaltres li donen molta importància, perquè entenem la cultura com un element dinamitzador i revitalitzador de la ciutat. No hi ha cap ciutat que tingui empenta sense la cultura com a eix transformador. No és casual que jo mateix hagi assumit les competències de cultura.

Han descartat el bus gratuït que proposava el PSC en campanya. Cap a on ha d’anar el model de mobililitat de Tarragona? Tarragona és una ciutat molt extensa i descohesionada i el transport públic és importantíssim.

Un dels nostres objectius serà millorar

VIUJUL2019 - ALCALDE

Restringiran el pas de cotxes en alguna zona de la ciutat? Hem d’estudiar-ho bé. Nosaltres volem fer una zona de vianants al centre molt més gran que l’actual. L’Illa Corsini és un bon model. No s’ha de fer d’una forma imposada, sinó parlant amb els veïns. I en alguns llocs no ha de ser potser al cent per cent, però sí pacificar el trànsit.

El cas del pàrquing Jaume I porta encallat molts anys. Quan en podrem veure una resolució? És un tema que hi ha una part que no depèn de nosaltres sinó de la Justícia, però si podem fer alguna cosa perquè vagi més de pressa ho farem i volem que es depurin responsabilitats el més aviat possible. Les nostres prioritats inversores no entren en el Jaume I. Qualsevol cosa que s’hi faci allí té un cost molt més alt que en superfície.

El model turístic actual de la ciutat s’ha de revisar? La ciutat podria fer més del que fa en aquest aspecte.

Tenim un gran handicap, un parc hoteler molt limitat i hem d’ampliar-ne les places. Hem de regular en algunes zones els habitatges d’ús turístic perquè tenen derivades com l’augment del preu dels lloguers. El model turístic ha de tirar pel que tenim diferent , que és el patrimoni i també tenim un discurs museístic molt poc estructurat, amb una presentació dels monuments poc moderna. El visitant busca una experiència i ho tenim poc desenvolupat.

També hem de ser la porta d’entrada a les comarques de l’interior de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Hem de treballar amb el territori.

Hem tingut una polémica aquests dies sobre el Museu Nacional d’Arqueologia sobre si continuarà a Tarragona o no. El Museu Nacional només pot estar a Tarragona. La denominació nacional és molt important, perquè és una marca que et distingeix i et reconeix i des de sempre el Museu Nacional d’Arqueologia ha estat a Tarragona. I diferents museòlegs del territori han donat suport al que vaig dir.

Qui va dir museu nacional i arqueològic en el mateix títol parlant del MAC de Barcelona va estar desafortunada.

Un futur museu que està sobre la taula és el de la Química, a l’antic Banc d’Espanya. Hem de veure com està el projecte. Encara no l’he vist en detall. Nosaltres pensem que un espai cultural des d’un punt de vista variat i ampli és molt necessari. Hem de mirar si és compatible una cosa amb una altra i si aquests diners que arribaran del Fons FEDER condicionen qualsevol operació.

En el saló de plens hem vist com es reorganitzava la distribució del retrat del rei i l’escut de la ciutat, mentre que a la façana de l’ajuntament no s’ha penjat la pancarta de suport als presos polítics, com si ha fet un altre nou alcalde republicà, el de Lleida. A què es deu aquesta doble decisió? Sobre la decoració interna de l’ajuntament les competències les té l’alcalde i, des d’abans d’entrar, tenia molt clar que els canvis al saló de plens aniria com ha anat. I en el ple no hi va haver resposta de cap grup. Una altra cosa és com l’ajuntament es manifesta de cara enfora i això és una decisió que ha de ser col·legiada. Si es presenta qualsevol moció per posar la pancarta o llaços grocs, des d’Esquerra donarem suport. Jo vull que tinguem la pancarta, però és una decisió que no puc prendre sol.

ria més còmode amb un govern més ampli? Estaria més còmode amb un govern de catorze. I és el que m’agradaria: un govern que representés un sector molt ampli de la societat, amb la CUP, els comuns, passant per nosaltres i Junts per Tarragona. Una altra cosa és que s’acabi fent. Hi ha una cosa que ens uneix, com es va veure en campanya, i és que Tarragona tenia una urgència, un canvi en positiu, pensant en les persones, per fer una ciutat molt més amable i regenerada. Amb matisos entre els diferents grups, però hi ha prou base de coincidència per fer un govern de catorze.

En el que s’hauran de posar d’acord és en el pressupost de 2020.

I posar d’acord la CUP i els comuns

“VOLEM FER UNA ZONA DE VIANANTS AL CENTRE MOLT MÉS GRAN QUE L’ACTUAL. L’ILLA CORSINI ÉS UN BON MODEL”

En aquest moment en el govern són dos socis, nou regidors. Esta-

10

VIUJUL2019 - ALCALDE

amb Junts per Tarragona. Crec que ens posem posar d’acord, perquè hi ha molts punts de coincidència. Ningú s’oposarà a fer plans de mobilitat molt més pensats en transport públic i bicicletes, a regenerar habitatges i espais públics, a més transparència.

En quin moment va saber que seria el proper alcalde de Tarragona.

La regidora Laura Castel m’ha recordat més d’un cop que dos o tres mesos abans de l’inici de la campanya, en una assemblea de militants, vaig agafar una pissarra i vaig posar que si aquests (PSC, PP i Ciutadans) sumaven tretze regidors tindríem l’alcaldia. L’estratègia va ser aquesta. No sabíem amb quina combinació, però que la gent que volíem el canvi havíem de sumar catorze regidors. La nit electoral passa i m’ho crec bastant i el dia de l’assemblea dels comuns, quan l’opció de pactar amb nosaltres guanya amb tanta diferència, ho vaig veure bastant factible. I també perquè en les converses, la CUP i Junts per Tarragona van actuar amb molta lleialtat. Hi va haver molta empatia.

LLUÍS MIQUEL PÉREZ PRESIDENT DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS

“SER PRESIDENT ÉS UNA MANERA DE TORNAR AL CENTRE EL QUE EL CENTRE M’HA DONAT” L’ex-alcalde de Reus és, des de fa unes setmanes, el nou president d’una de les institucions ciutadanes més importants de la capital del Baix Camp.

En aquesta entrevista, Pérez parla del seu projecte de futur, però també analitza passat i present d’aquesta entitat centenària Jordi Salvat

12

VIUJUL2019 - ENTREVISTA

ENTREVISTA

mateix. La societat muta d’una manera acceleradíssima i ens trobem amb problemes com és l’escletxa digital i moltes coses que, a una gran part de la gent, se’ns escapa de la comprensió.

P

er què va decidir optar a la presidència del Centre de Lectura de Reus?

Uns mesos abans d’iniciar el procés de renovació de la junta vaig pensar de presentar-me. Vaig fer algunes consultes. Alguns presidents em van dir “perquè no ho agafes”, al final va anar quallant i vaig decidir que era el moment. A finals dels setanta i inicis dels vuitanta ja vaig ser primer tresorer i després secretari del Centre de Lectura.

Així ja fa temps que és soci? Des de l’any 1970, gairebé cinquanta anys. Ara que estic prejubilat i disposo de temps, ser president és una manera de tornar al Centre el que el Centre m’ha donat.

El Centre de Lectura m’ha donat amistats, coneixement, un bagatge cultural i també una visió ciutadana, perquè aquest centre, a més d’un ateneu, és una institució ciutadana, com va dir Pere Anguera en el seu llibre. El Centre m’ha permès agafar interès per les qüestions de caràcter públic, cívic, el bé comú. I això ha tingut una influència en la meva trajectòria. Em va forjar una manera de veure les coses que em va abocar a la cosa pública.

I que pot aportar el Centre? A més de programar actes culturals, el Centre de Lectura s’ha d’abocar a la reflexió, a aportar als socis i no socis espais de coneixement de temes esencials que a la seva vida els poden afectar. Per això, tot i ser de lletres, tinc un capteniment en temes científics i tecnològics, que són esencials per entendre cap a on va el món. Aquest és l’element clau que la reflexió del Congrés d’Ateneus de Catalunya està treballant: com un ateneu, una cosa clàssica, adapta la seva acti-

A MÉS DE PROGRAMAR ACTES CULTURALS, EL CENTRE DE LECTURA S’HA D’ABOCAR A LA REFLEXIÓ

vitat als requeriments de la societat del seu temps i com allò que es fa dins pot sortir fora. I acompanyat d’un relleu generacional.

Està envellida la massa social del Centre? No, al contrari. Hi ha més gent jove usuària de serveis, per anar a l’Escola de Lletres, l’Escola d’Idiomes o dansa o música, perquè s’ha de ser soci. Però no s’impliquen en la gestió quotidiana. I per això van a buscar un ex-empleat de banca jubilat per dirigir la casa. Els últims tres o quatre ho hem estat. Això no pot ser. Jo vaig entrar al consell directiu de l’entitat que tenia 23 i 24 anys. Treballava en un banc, acabava a les tres i a les quatre venia cap aquí. La gent es pensava que treballava al Centre, però era el secretari.

I això ara no passa. Aquest esperit és molt difícil de transplantar perquè la societat ha canviat i els joves tenen altres interessos. I hem de trobar la fòrmula perquè hi hagi aquest relleu generacional, que ens ajudarà a compendre millor allò que la societat actual requereix. Perquè nosaltres no venim de l’àmbit digital sinó de la Galàxia Guttenberg.

És una institució que es va fundar fa 160 anys. Com s’entén el Centre de Lectura en una època com l’actual?

Aquest és el gran què. Per una banda, les dues èpoques s’assemblen molt, però, per l’altra, són totalment diferents.

S’assemblen en què els fundadors del Centre de Lectura buscaven a través de la lectura de diaris que la classe obrera coneixés el món, que aprengués a llegir i escriure. Avui en dia el repte és el

VIUJUL2019 - ENTREVISTA

13

Tenen alguna idea concreta per fer aquest salt de la Galàxia Guttenberg al món digital? No hi ha idees màgiques, però si que hem encarregat a l’òrgan neutral del Centre, la Comissió de Garanties Estatutàries, que iniciï el procés de redacció d’un pla estratègic de futur, on es parli del paper dels ateneus en la societat actual, com s’incorporen nous canals de comunicació, com es fa un relleu generacional, com es pot millorar el finançament, amb un cronograma d’actuació a mig i llarg termini. Una entitat com aquesta és molt complexa, amb un patrimoni, una ampliació important - perquè ja no hi cabem-, amb uns pressupostos en equilibri però que no es pot fer res més perquè s’entraria en dèficit. Aquest és el context que s’ha de treballar poc a poc, però un horitzó ben definit.

Quines seran les prioritats en aquests dos anys de mandat? Fer el pla estratègic, abordar les obres d’ampliació i el finançament. El Centre està declarat d’utilitat pública i això comporta de les ajudes de particulars i empreses de tenir desgravacions fiscals. I s’ha d’explicar molt bé, quines accions es poden fer, a més de potenciar les relacions de caràcter institucional.

brir tot i cal l’aportació dels socis. A totes les entitats culturals i socials passa.

Les administracions han de veure que no poden donar un paper competitiu, tot i que han de tenir les seves línies de treball. Jo, mateix abans de ser alcalde vaig ser regidor de Participació Ciutadana i vaig crear centres cívics i biblioteques. Però hem de trobar la fòrmula que tot això encaixi i, de la mateixa manera que hi ha hospitals o escoles concertades, hem d’establir aquestes mecanismes de concertació de les institucions com aquesta, que són privades, pero tenen una vocació pública.

HEM ENCARREGAT A LA COMISSIÓ DE GARANTIES ESTATUTÀRIES QUE INICIÏ EL PROCÉS DE REDACCIÓ D’UN PLA ESTRATÈGIC DE FUTUR

El Centre s’ha d’obrir més a la societat? No, ja està obert. De cada deu persones que passen per aquí, sis o set no són socis. Només no és obert per entrar a la biblioteca després dels 23 anys. Abans, és gratuït. Hem de convèncer aquesta gent que es facin socis.

En el consell directiu ja tenim un membre específicament dedicat a això, a fer visites guiades i mirar d’arribar al ciutadà normal.

Quants socis són? Uns 2.000. Te una certa ondulació, amb alguns a l’estiu que es donen de baixa i tornen al setembre, però hi ha una estabilitat. Quan jo era secretari els anys vuitanta, érem 3.500 socis. Tenim ajudes institucionals importants, però no ho arriben a co-

14

VIUJUL2019 - ENTREVISTA

DOTZE ANYS ALCALDE DE REUS Lluís Miquel Pérez Segura, de 63 anys, i va ser alcalde de Reus entre els anys 1999 i 2011, a més de diiputat al Congrés espanyol (1993-2000) i al Parlament de Catalunya (2003-2006). Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Història Contemporània, ha treballat com a empleat de banca. Des del 1987 va ser regidor en el govern liderat pel també socialista Josep Abelló, al qual succeí en el càrrec dotze anys després. És soci del Centre de Lectura des de fa gairebé mig segle i va ser-ne tresorer i secretari a finals dels setanta i principis dels vuitanta.

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Torna It’s Audi Time.

Nou Audi A1 Advanced

Per 160 €/mes*

Reusmòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45 www.audireus.com

Tarracomòbil

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68 www.auditarragona.com

*Cuota mensual sense IVA per un contracte de Renting a 36 mesos i 30.000km totals amb Volkswagen Financial Services, amb una entrada de 3.379€ + IVA. Model cuota exemple: Audi A1 Sportback Advanced 25 TFSI 95CV 6 vel. en color Blanc Courtain.

teressi el bé comú, la cultura, adquirir coneixements, ser soci del Centre de Lectura és un enriquiment personal i les quotes no són tan elevades. A banda d’això, té la possibilitat de desgravar fiscalment, o disposar de dues o tres entrades gratuïtes cada temporda al Teatre Bartrina i una sèrie d’avantatges pels fills, els jubilats... Un usuari intensiu del Centre, gairebé s’estalvia la quota amb aquests avantatges.

DE CADA DEU PERSONES QUE PASSEN PER AQUÍ, SIS O SET NO SÓN SOCIS. HEM DE CONVÈNCER AQUESTA GENT QUE ES FACIN SOCIS Vostè va ser alcalde de Reus. Què poden apotar aquests dotze anys d’alcaldia a la presidència d’una institució com aquesta? És una tradició al Centre de Lectura. En els dits de les dues mans no cabrien els alcaldes que van ser presidents i els presidents que van ser alcaldes, com Evarist Fàbregas o Pau Font de Rubinat. Això vol que aquesta vocació d’institució ciutadana és una realitat, amb persones que, bé pel seu pas per aquí, van conformar un compromís amb allò social, com persones que quan van deixar de ser alcaldes van pensar que una bona manera d’aprofitar les relacions, el bon coneixement de les administracions era ajudar el centre des de dins. Jo he tingut les dues experiències.

I això és bo?

Crec que és bo, si ets conscient de quina és la teva funció. Mai de la vida

16

es pot plantejar com un contrapoder.

Aquí no hi ha cap partit polític. Només idees catalanistes i progressistes, que conformen el Centre de Lectura. No ens resignem a fer presentacions de llibres i conferències, sinó establir mecanismes participatius i de reflexió sobre situacions quotidianes, que requereixen aprofundir i no quedar-se en el més escandalós o punyent que trobem als mitjans de comunicació: parlar de les coses, mirar de trobar solucions, diferents sortides. I enviarem aquestes conclusions a tothom que li interessi. Hi havia un programa que es va fer fa anys que eren conveses sobre temes d’interès local. No vull dir que s’hagi de repetir el mateix, però si un format més participatiu, aprofiundint en el temes.

Una mena de fàbrica d’idees? En part sí. No cal inventar res, però la paraula és reflexió, conclusions, una mirada crítica i constructiva del que passa a la societat. I tot això, sumat a les activitats de totes les seccions, amb tallers, seminaris, presentacions o conferències.

Per acabar, que diria a la gent per convèncer-la de fer-se sòcia del Centre de Lectura? Està tot molt dit, perquè hi ha hagut moltes campanyes. Per a una persona que li in-

VIUJUL2019 - ENTREVISTA

UNA INSTITUCIÓ CULTURAL DE REFERÈNCIA DEL PAÍS Fundat pel periodista Josep Güell i Mercader l’any 1859, el Centre de Lectura de Reus va ser un dels primers ateneus de Catalunya, amb la voluntat d’alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i a les capes més desfavorides de la societat.

Disposa d’una de les principals biblioteques patrimonials de Catalunya i d’un fons d’art de primer ordre amb obres destacades del segle XIX i del XX, però també d’una important oferta docent amb escoles de dansa, teatre, lletres, música, idiomes i art, que apleguen cada curs entre 700 i 800 alumnes inscrits i d’una programació d’activitats culturals, molt intensa i continuada amb més de cent propostes trimestrals. Compta amb una col·lecció editorial d’assaig i recerca, Edicions del Centre, amb 143 volums publicats. Declarada d’utilitat pública, treballa en la promoció i difusió de la cultura en totes les seves manifestacions i ha estat distingida amb el Premi d’Honor Lluís Carulla (1982), la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Nacional de Cultura (2013).

MERCÈ ROVIRA BRÚ, ACTRIU

“M’HE COMPROMÈS AMB LA MEVA FEINA I SÉ QUE NO ÉS FÀCIL A VEGADES”

A l’actriu tarragonina l’hem pogut veure fent teatre, cinema i televisió, però també es dedica a la docència i al coach de joves actors. En aquesta entrevista en parlem de tot plegat, recordant també els seus inicis en el món de la interpretació i mirant el futur, carregat de projectes

Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

Q

ue està fent actualment? Acabo participar en una sèrie de Netflix, rodada en anglès a Hongria, una sèrie d’època. Ha estat una experiència curta però molt potent. Per altra banda, estem intentant portar Equus a Barcelona, que es va veure a Tarragona fa uns mesos, i també participaré en un curtmetratge i una websèrie.

Aquesta tardor s’estrenarà cinc anys després d’acabar el rodatge la pel·lícula Barcelona 1714, dirigida per Anna Bofarull, en què hi ha participat com a actriu. Passen sovint el món del cinema casos com aquest?

Amb molta perseverança, la directora, Anna Bofarull, i el productor, Heiko Kraft, han aconseguit els mitjans per acabar-la i estrenar-la i és una bona notícia. Si darrera de Barcelona 1714 hi hagués hagut una productora amb molts diners, segurament s’hauria estrenat fa temps. Espero que al setembre la gent vagi al cinema a veure-la.

Creu que la situació en el món del cinema, la televisió o el teatre està

pitjor que quan va començar i és més complicat ara tirar endavant els projectes. No ho sé. Una cosa que ha canviat molt en totes les feines és el tema tecnològic. I la indústria, també.

Fem fotografies i gravem vídeos amb es telèfons mòbils. Existeixen les plataformes, com Netflix, HBO o Movistar Plus. Si hi ha talent, una idea i s’aconsegueix l’equip, ara es pot fer un projecte amb molts pocs recursos. A nivell de productores, vam passar una crisi molt forta fa uns anys, però ara s’estan refent i s’estan rodant moltes sèries.

molt greu. Sóc conscient que la imatge és important i entenc les xarxes socials, però em vaig formar amb la il·lusió del talent, del treball, i veig que ara hi ha altres valors. Encara estic integrant-ho, veient com ho gestiono. Per mi, no tot val.

Està present a les xarxes socials?

Ja fa temps que tinc Facebook i Twitter i, des de fa poc, Instagram.

SI DUES ACTRIUS HEM FET MOLT BÉ UN CÀSTING, LA FEINA SERÀ PER QUI TINGUI MÉS SEGUIDORS EN EL SEU COMPTE D’INSTAGRAM

Com ho gestiona? M’encantaria tenir algú que m’ho portés (riu). Sóc jove i intento adaptar-me, però vaig néixer en un altre moment. Les xarxes socials són una cosa afegida. Quan vaig decidir ser actriu i formar-me, confiava en la meva capacitat de treball, la meva sensibilitat, meva visió, la meva creativitat. Hi segueixo confiant, però m’estic trobant que hi ha altres coses que influeixen i no depenen tan de mi. Em dedico a la interpretació perquè em mou la passió.

Evidentment que és una feina i hi guanyo diners, però va més enllà.

Els càstings com els afronta? Els afronto amb il·lusió. M’encanta fer proves, càstings, però quan ja has fet moltes coses voldries més facilitats i no que per cada feina hagis de ser examinada. El que més em toca és que no només compti el talent i la teva capacitat. Si som dues actrius que hem fet molt bé un càsting i tenim un aspecte perfecte per un paper, però una de les dues té un compte d’Ins-

D’on neix aquesta passió per la interpretació? Quan era petita, al meu col·legi no fèiem teatre, però m’agradava llegir en veu alta. El meu pare havia fet teatre amateur de jove, però no ens en parlava. I el meu avi també, al Teatre Modern i cantava sarsuela. El meu pare era un amant del cine i a Tarragona va formar part del Cineclub, molt abans que jo naixés. I va ser una sorpresa descobrir tot això. No entenia d’on em ve-

tagram amb molts seguidors i l’altra, no, la feina serà per a la primera.

Això està passant? Sí. I ho trobo

VIUJUL2019 - MERCÈ ROVIRA

nia aquest sentiment pel teatre.

Quan fa el click que decideix que es dedicarà al teatre? Hi va haver un

19

pas intermedi. Vaig estar a l’Esbart Santa Tecla. Allí ballàvem i vaig estar molt a l’escenari. Treballava el cos i m’agradava moltíssim. Llavors vaig anar a l’Institut Vidal i Barraquer i allà vaig començar a fer teatre. Ajuntar el cos i la paraula va ser realment un descobriment.

I després ja estudiar interpretació? Vaig estar tres anys a l’institut fent teatre i vaig veure que allò creixia dins meu. I vaig anar a l’Escola D'Art Dramàtic (EAD) Josep Ixart. A Tarragona vaig estar en tres companyies que ens hi volíem dedicar professionalment. Un professor de l’EAD, que venia de l’Institut del Teatre, Christian Shulert, em va animar a seguir estudiant, a ampliar coneixements. Vaig sentir que necessitava més formació i conèixer altres maneres de fer i amb 23 anys vaig anar a l'Institut del Teatre de Barcelona.

I quan li va dir que es volia dedicar professionalment al teatre, que li va respondre el seu pare i la seva família? Ell no s’hi havia dedicat, perquè per a ell era un hobby. Em deia “molt bé Mercè, però al matí treballa en una altra cosa”. La sorpresa va ser quan vaig dir que volia que ocupés tot el meu dia. Entenc el meu pare, perquè no tenir una feina estable és un risc, que jo assumeixo. La meva mare és una font inesgotable d’energia i el que m'ha ensenyat amb la seva generositat és importantíssim i un gran suport per mi. I els meus germans també. Jo ja sabia quan vaig començar de la inestabilitat, de la muntanya russa que podia ser aquesta professió. Acceptes que hi haurà moments que les coses seran molt fluïdes, se solaparan feines, i altres que tindrà temps per preparar-te coses, per viure.

Com afronta aquests moments difícils, quan no arriben feines? De diferents maneres. També m’agrada donar classe i fer de coach. Intento tenir sempre alguna classe, algun taller. I a vegades recupero la meva època estu-

20

diantil i em poso a servir cafès o despatxo en una botiga. Tot que ara fa temps que no ho faig. Daniel Day-Lewis fa sabates entre pel·lícula i pel·lícula. Si en Daniel Day-Lewis fa sabates, jo puc posar cafès, encara que no és la meva feina. Quan et dediques a fer d’actriu has de tenir una mentalitat oberta. Jo m’he compromès amb aquesta feina i sé que no és fàcil a vegades. Per a mi, el més ideal és combinar interpretació amb classes o coach.

VAIG SENTIR QUE NECESSITAVA MÉS FORMACIÓ I CONÈIXER ALTRES MANERES DE FER I AMB 23 ANYS VAIG ANAR A L'INSTITUT DEL TEATRE On dona classes? De teatre, amb Lazzigags, una escola i companyia de teatre. Faig tallers per parlar en públic al Centre Civic de Sants i per associacions, empreses o particulars que m'ho demanen. A més faig de coach, com una professora particular d'interpretació per treballar aspectes concrets.

VIUJUL2019 - MERCÈ ROVIRA

Com és aquesta feina de coach de joves actors? De coach ja fa temps que ho faig. A Fill de Caín vaig fer de coach de David Solans -que ara ja és un actor molt conegut-, Abril Garcia i Elena de la Torre. Tots tres van posar moltes ganes i també el director, Jesús Monllaó, em va donar temps. Vaig tenir molt espai per treballar, per trobar-nos, per assajar. Però no sempre és fàcil. En TV només puc fer el seguiment emocional i algun suport. No puc detenir-me a fer un treball profund. A Formentera Lady vaig fer de coach del nen protagonista i després surto un moment d’actriu.

Com veu el món cultural de Tarragona? Quan vivia aquí hi havia menys coses. Des de la distància de no estar vivint el dia a dia, veig que a Tarragona hi ha una gran activitat, sobretot teatral.

La Sala Trono fa una feina molt interessant, potenciant petites companyies i teatre contemporani. També s’ha fet una feina important fent teatre a les escoles públiques amb horari escolar, impulsat per Joan Pascual i Marta Grau. Va ser meravellós formar part del primer grup de monitors que impartiem aquelles classes. La formació en teatre és bona per tothom. Et dona unes eines pel cos, per la veu, per la creativitat.

VIUJUL2019 - ESPORTS

21

ACTRIU TOT-TERRENY DEDICADA TAMBÉ A LA DOCÈNCIA I l’audiovisual? No podem parlar de món audiovisual a Tarragona. Hi ha persones que s’hi estan dedicant i estan lluitant, com la Belén Macías, Anna Bofarull, David Aymerich i José Luis Montesinos . I Tarragona els ha donat suport com ha pogut, amb diners o cedint espais per rodar. Una indústria necessita diners que recolzin persones amb ganes i talent que vulguin fer cinema i a Tarragona no podem parlar d’indústria audiovisual, tot i que hi ha una Film Office, que està fent una gran feina per portar rodatges a Tarragona.

Mercè Rovira es va formar a l’EAD de Tarragona i es va llicenciar en Art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha ampliat la seva formació en guió i interpretació audiovisual, teatre i psicologia, pedagogia teatral i altres cursos de teatre i interpretació audiovisual. Rovira té una llarga trajectòria com actriu, tant en el teatre, el cinema com la televisió, però també en la docència i el coach de joves actors. Als escenaris l’hem pogut veure, entre altres, en muntatges com Faust. Versió 3.0, de la Fura dels Baus, amb la qual va fer una gira internacional, Les Tres Germanes, de Txèkhov, amb direcció d’Ariel García Valdés al TNC i més recentment a Equus, de Peter Shaffer, que va fer una gira que va passar per Tarragona.

Què li agrada més: el cinema, el teatre o la televisió? M’agraden les tres coses. En teatre hi ha una cosa que et fa vibrar en aquell moment, però en cinema o televisió també visc aquest moment en el rodatge, encara que no hi ha públic. I és el moment que diuen “acció”. I ho dono tot.

LA FORMACIÓ EN TEATRE ÉS BONA PER TOTHOM. ET DONA UNES EINES PEL COS, PER A LA VEU, PER A LA CREATIVITAT Li agrada més fer personatges complicats? M’agrada tot, fer la persona més noble i inspirada o la persona que ha caigut més al fons i vol aixecar el cap per tirar endavant. I tu l’has de defensar. Per què aquesta persona ha fet allò? Que li ha passat pel cap? És molt interessant. A nivell humà, és molt enriquidor. Suposo perquè m’agrada la psicologia, entendre la ment humana.

Se sent reconeguda per la ciutat de Tarragona? Em sento molt estimada per Tarragona, pels amics i la gent que em coneix i he tingut l’oportunitat de participar en activitats de la ciutat.

Per mi és un honor que comptin amb

22

A la gran pantalla, Rovira ha participat en films com Libertarias, de Vicente Aranda, Fill de Caín, de Jesús Monllaó, Barcelona 1714, d’Anna Bofarull (en la imatge amb les altres protagonistes femenines del film, Alba Brunet i CristinaPacareu), El dulce sabor de limón, de David Aymerich, Formentera Lady, de Pau Durà i La Atlántida, amb Belén Macías. A televisió ha participat a sèries com El Comisario, Setze dobles, Vendelplà, Llàgrima de sang, La que se avecina i Amar en tiempos revueltos. També hem pogut escoltar la seva veu en publicitat i reportatges. És membre de l’Acadèmia del Cinema Català. mi per a presentacions d'actes, actuacions a festivals... Estic agraïda a la ciutat. Me’n vaig anar a una altra ciutat on no em coneixia ningú i allà poc a poc et vas fent el teu espai. He fet una gira pel món, he treballat al Teatre Nacional amb actors magnífics i reconeguts i he co-creat tres companyies al llarg d'aquest temps, on he pogut experimentar i fer el que voliem crear i expresar en aquell moment. Encara em queden moltes coses per fer.

Quines? Ara em bull el cap en projectes i m’haig de centrar en un o dos.

VIUJUL2019 - MERCÈ ROVIRA

Fa poc vaig fer un postgrau d’actors i guionistes per l’audiovisual. Vam rodar una guió que vam crear des de zero. Em va agradar molt l'experiència. Se m’han despertat ganes d’escriure. O co-escriure. Tinc al cap una pel·lícula i un documental. M’agraden molt els textos clàssics i contemporanis, però a vegades tinc una idea que vull explicar. Sinó ho explico jo, ho explicarà una altra persona d’una altra manera. La creativitat la tenim tots, i un pot ser creatiu com a cuiner o un pintor de parets. No només els artistes o els dissenyadors. És una actitud davant la vida.

PER A CADA TIPUS DE NATURA. NOU JEEP® RENEGADE PER 14.900€ JEEP® COMPASS PER 17.900€ 4 ANYS DE GARANTIA

Emissions de CO2 Gamma Jeep®: de 117 a 315 (g/km). Consum mixt: de 4,4 a 16 (l/100km).

Els valors indicats de CO2 i consum de combustible han estat calculats en funció del mètode de mesurament / correlació corresponent al cicle NEDC d’acord amb la norma (EU) 2017 / 1152- 1153 per tal de permetre la comparació de les dades del vehicle corresponent. En condicions reals de conducció aquests valors poden canviar, ja que depenen de molts factors com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com de l’estat, l’ús i el equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, depenent de l’equipament opcional i / o la mida de pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. Preus recomanats 14.900€ per Jeep® Renegade Sport 1,0G MT6 88 kW (120 CV) i 17.900€ per Jeep® Compass Sport 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4X2. Inclou IVA, Transport, Impost de Matriculació (IEMT) calculat al tipus general, descomptes de concessionaris i fabricant (que inclou descompte de permuta per lliurament de vehicle usat a canvi, amb una antiguitat mínima de 3 mesos sota la titularitat del Client que compra el vehicle nou) i descompte addicional per finançar amb FCA Capital Espanya E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim de finançament de 14.900€ (Renegade) i 17.900€ (Compass) amb un termini mínim de 48 mesos i permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació de l’entitat financera. No s’inclouen les despeses de finançament. Exemple de finançament per Jeep® Renegade sense entrada, per un import total del crèdit de 16.060,23€ inclou Assegurança Vida opcional (1.160,23€) amb Crédit Agricole Assurancess i mediat a través de CBP PROTECCIÓ DE PAGAMENTS CORREDURIA D’ASSEGURANCES I REASEGUROS SL. Inscrita en el Registre de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions amb RJ-0069 (Corredoria de Reassegurances). Concertats les Assegurances de Responsabilitat Civil i de Caució. TIN 7,95%, TAE 9,28%, 84 quotes mensuals de 249,92€, comissió d’obertura (3%) 481,81€ al comptat, import total a terminis 21.475,09€, import total degut 21.475,09€. Exemple de finançament per Jeep® Compass amb entrada de 1.000€, per un import total del crèdit de 19.293,84€ inclou Assegurança Vida opcional (1.393,84€) amb Crédit Agricole Assurancess i mediat a través de CBP PROTECCIÓ DE PAGAMENTS CORREDORIA D’ASSEGURANCES I REASEGUROS SL. Inscrita en el Registre de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions amb RJ-0069 (Corredoria de Reassegurances). Concertats les Assegurances de Responsabilitat Civil i de Caució. TIN 7,95%, TAE 9,28%, 84 quotes mensuals de 300,24€, comissió d’obertura (3%) 578,82€ al comptat, import total a terminis 25.798,98€, import total degut 25.798,98€. L’oferta inclou garantia legal de 2 anys, més 2 anys addicionals de garantia estesa Mopar® limitada fins als 60.000 km des de la data de primera matriculació del vehicle o el que abans succeeixi. Despeses de matriculació no inclosos. Oferta vàlida fins al 31/07/2019 a Península i Balears. La versió visionada pot no correspondre amb el vehicle ofertat. Jeep® és una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

AUTÈNTIC PILATES A TARRAGONA: PRESERVEM I ENSENYEM EL MÈTODE ORIGINAL L’Autèntic Mètode Pilates és un sistema únic d’exercicis d’estirament i enfortiment, creat i desenvolupat per Joseph H. Pilates a principis del segle XX Raïssa Janer

El mètode Pilates és un sistema d'exercicis controlats i precisos, amb un equip d’aparells únics dissenyats per Joseph H. Pilates. Una bona sessió de Pilates ha de ser supervisada íntegrament per professors degudament qualificats i diplomats.

Atès que el terme "PILATES" no està patentat, milers de persones l’utilitzen sense haver estat degudament instruïdes. En l’actualitat això comporta la proliferació de versions banals i simplificades del Mètode, en tant que es donen versions molt superficials que no s’ajusten al que realment és. Ser professor/a de Pilates significa aplicar tot el Mètode tal com va ser concebut pel seu creador.

RAÏSSA JANER, DIRECTORA D’AIREDETERRA, ÉS PIONERA INTRODUINT EL MÈTODE DE ROMANA’S PILATES® A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA. TRANSMETRE I PRESERVAR EL LLEGAT ÉS LA SEVA MISSIÓ La deixebla i hereva del Mètode Pilates Romana Kryzanowska va ser alumna predilecta de Joseph H. Pilates rebent Raïssa Janer, Professora Certificada

24

VIUJUL2019 - PUBLIREPORTATGE

Els Mestres Esperanza Aparicio i Javier Perez amb Raïssa Janer

ALS ESTUDIS D’AIREDETERRA TREBALLEM AMB L’EQUIP D’APARELLS GRATZ, FIDELS AL DISSENY ORIGINAL CREAT PER JOSEPH H. PILATES d’aquest el coneixement integral del Mètode, coneixement que han heretat i transmès al seu torn la seva filla Sari Mejía i la seva néta Daria Pace. Durant 3 generacions s’està ensenyant i aplicant el Mètode tal com el seu creador desitjava.

La Raïssa Janer, directora dels Estudis de Pilates AIREDETERRA (Altafulla i Tarragona) és professora certificada des de 2008 en el model original i autèntic del Mètode Pilates havent realitzat el Programa d’Instrucció Independent per a professors de ROMANA’S PILATES®.

Els mestres de la Raïssa Janer, Javier Pérez i Esperanza Aparicio, reconeguts internacionalment per la seva tasca d’aplicar amb fidelitat l’Ensenyament Original i certificar professors desde el 2002, han impartit aquest

Equip de Profesionals d'Airedeterra Pilates Studio

juliol un workshop i conferència a les

instal·lacions que Airedeterra té a l’entresòl de la Casa Salas de la Ram-

donar al seu mètode de condicionament físic és “Contrology”: l’art del moviment amb control. El programa compta amb més de 500 exercicis. Amb la pràctica regular del mètode s’enforteix el cos de manera progressiva, es millora la flexibilitat i la postura, i s’aconsegueix una figura més estilitzada .

PILATES és font de Salut si es practica correctament , respectant i preservant el Mètode Original.

bla Nova de Tarragona.

El nom que Joseph H. Pilates li va

C/ Rambla Nova, 25 entresòl - Tarragona c/ Mossèn Miquel Amorós, 2B - Altafulla Tel. 660 01 92 92 www.airedeterra.com | info@airedeterra.com @airedeterra Airedeterra Original Pilates Studio Exercici Pilates, Amfiteatre de Tarragona

VIUJUL2019 - PUBLIREPORTATGE

25

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

26

VIUJUL2019 - IL·LUSTRACIÓ

El nostre horitzรณ, el teu projecte

Bisbe Palau, 25 baixos - Valls T. 977 600 750

Barcelona, 40 - Salou T. 977 382 542

Sant Antoni, 27 - Vila-seca T. 977 392 069

info@paresiaubia.com www.paresiaubia.com

S Y N A S T A L I 40 R R A C N E N E B T L MO Parlem de trens amb Pere Codina i Joan Gispert, dos entusiastes del món del ferrocarril

Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius L’Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus aglutina des de 1979 els aficionats als trens de la capital del Baix Camp. Disposen d’un local als baixos d’uns antics habitatges de RENFE, al Passeig Mata, on tenen maquetes a escala (on els socis poden fer córrer els seus trens), un museu, una biblioteca i un espai per a projeccions i reunions. A més disposen d’un circuit de

28

trenet tripulat al Parc de la Misericòrdia que obren al públic els diumenges al matí i que s’ha fet molt popular entre la canalla reusenca. Cada any hi organitzen trobades de trens tripulats de cinc polzades.

La gènesi de l'associació l'hem de cercar quan va desaparèixer l’antiga Estació del Nord -explica Gispert-; en els terrenys alliberats ubicaren la Fira

VIUJUL2019 - TERRITORI

Joan Gispert, a l'esquerra, un dels fundadors de l'AAFR i Pere Codina, que la presideix, damunt del vagó del Carrilet Reus-Salou que tenen al Museu

de Mostres. L’Alcalde d’aleshores, Carles Busquets, va demanar a una colla d’aficionats si podien portar a la fira els seus trenets per a fer-los córrer davant la gent. Peregrinant, primer, per diversos locals van formar una primera junta. Gràcies al cap de la cinquena zona de RENFE, el Senyor Fortuny, van instal·lar-se als actuals locals i, de mica en mica van anar-los omplint (gràcies en

gran mesura al zel col·leccionista del Pere). La primera gran fita de l’Associació va ser aconseguir que els cedissin un vagó abandonat i mig desballestat del mític Carrilet de Salou que, amb penes i treballs, van transportar i restaurar als seus baixos del Passeig Mata. Ara el vagó lluu imponent en el Museu i ell sol ja en justifica la visita.

Enguany -diu Codina- celebren el quarantè aniversari amb una gran exposició que repassarà la dilatada trajectòria de l’Associació. La seva il·lusió, assegura, és que l’Ajuntament els ajudés a fer un museu en condicions al Parc de la Misericòrdia, on gestionen el trenet.

Una altre cavall de batalla de l’Associació és la preservació i condicionament de l’antiga torre de circulació de l’estació de Reus així com la placa on giraven les locomotores. Un patrimoni industrial valuosíssim-denúncia- que ADIF té en l’oblit. No només juguen amb trens petits, conclou, sinó que toquen mate-

ENGUANY CELEBREN EL QUARANTÈ ANIVERSARI AMB UNA GRAN EXPOSICIÓ

Una de les magnífiques maquetes que tenen en els seus locals del Passeig Mata on els socis poden fer córrer els seus propis trens.

EL TRENET DEL PARC DE MISERICÒRDIA, UN REFERENT PER LA CANALLA DE REUS I LA RODALIA rial ferroviari de tots els tamanys. Una de les seves activitats més visibles és el trenet que cada diumenge fan anar al Parc de Misericòrdia, un referent per la canalla de Reus i la rodalia; milers d’infants hi han pujat i hi pugen cada any.

REUS I EL FERROCARRIL El tancament del carrilet Reus-Salou va ser segons ells un engany a la ciutadania, fet d’acord amb els interessos de les companyies d’autobusos i aconseguint terrenys per a la futura autovia a preus molt baixos. De fet l’alcalde d’aleshores, Josep Francesc Llevat, va prometre un tren vertebrat -amb pilars en forma d’Y -explica Gispert- del qual només en restà una ma-

queta que havien fet ells mateixos.

Tant en Pere com en Joan defineixen les actuals relacions de l’Associació amb Renfe i Adif com a ‘tibants’ i reivindiquen un millor servei ferroviari per a Reus. En Pere es lamenta que actualment el tren triga entre una hora i mitja i dues hores en arribar a Barcelona (exactament igual que els trens de vapor de finals del segle XIX, ironitza). I això, és clar, no és competitiu. A l’entrar en funcionament l’alta velocitat, Reus perdé moltes circulacions, i la ubicació de l’estació del Camp a Perafort, amb la qual són molt crítics, encara allunyà més el tren de la ciutat.

Reivindiquen una única estació per a Alta Velocitat i Eix Mediterrani a l’Aeroport de Reus, amb un tren llançadora que acostés als passatgers al centre de Reus i Tarragona.

En Pere i en Joan es lamenten que ‘les faldilles’ foragiten als joves aficionats de l’Associació, i temen pel relleu generacional (actualment compten amb 85 socis). Fan una crida als entusiastes dels trens més joves -que n’hi ha- associar-se i participar en les activitats que s’hi fan: maquetes, sortides, projeccions, biblioteca, trenet... un món fascinant al vostre abast per un preu mòdic.

Més informació: 626 948 709 info.aafreus@gmail.com www.aafreus.com

Durant les vacances, sobretot a l’agost, la ciutat té fama de quedar deserta.

Però no és ben bé així. A continuació una sèrie de propostes per omplir les tardes dels que s’han de quedar treballant Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius

LES PLATGES

Tarragona és una ciutat amb unes platges que poc tenen a envejar a les dels grans destins turístics. La ciutat disposa, ni més ni menys, de 15 kilòmetres de costa, amb 10 platges de sorra fina i daurada. Des de les més urbanes i dotades de serveis com la del Miracle o la de l'Arrabassada, fins a platges verges com Cala jovera, l’Arboçar, els

30

Becs o els Capellans. Preneu el sol, banyeu-vos, practiqueu esport, mengeu-vos un rossejat en un xiringuito... feu de les tardes de cada dia unes petites vacances. Enguany gaudeixen del distintiu de bandera blava (per la bona qualitat de l’aigua i l'excel·lència dels seus serveis) les platges de La Móra, l'Arrabassada, Savinosa i la de Tamarit.

VIUJUL2019 - OBERT PER VACANCES

Per estar còmode segur a les platges, aquestes disposen d’un ampli ventall de serveis, des de la neteja i les anàlisis de l’aigua i la sorra, fins a restaurants, lloguer d’hamaques i diferents elements per a practicar esports. Aquest estiu el Patronat Municipal d’Esports hi organitza diverses activitats esportives. Si bufa marinada, aneu-hi a peu; és una delícia.

REUS MODERNISTA Reus és la segona capital del Modernisme Català després de Barcelona. No debades és la ciutat natal del geni del Modernisme: Antoni Gaudí. Prop de 80 edificis catalogats formen el catàleg modernista de la ciutat, els més destacats de Domènech i Muntaner, com la Casa Navàs, l’Institut Pere Mata, la Casa Rull i la Casa Gasull. Un bon punt de partida per a descobrir el modernisme reusenc és el Gaudí centre, a la Plaça del Mercadal, un espai innovador d'interpretació del modernisme i de la vida i l'obra d'un dels catalans més universals, l'arquitecte Antoni Gaudí. La Ruta del Modernisme és un agradable passeig pel centre de Reus, que permet conèixer les façanes modernistes més interessants de la ciutat. Admireu les façanes de 29 edificis seleccionats tot seguint la senyalització. També podeu realitzar una visita guiada a la ruta, amb l’avantatge que podreu accedir als interiors d’alguns indrets habitualment tancats al públic. Consulteu a l’Oficina de Turisme els horaris de les visites per a grups organitzats, així com les possibilitats de visitar la casa Navàs.

32

VIUJUL2019 - OBERT PER VACANCES

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PATRIMONI DELS TARRAGONINS Tarragona té un gloriós passat que la majoria dels seus habitants, en el millor dels casos, coneixen vagament. Aprofiteu les tardes d’estiu per redescobrir l’esplendor de la Tàrraco romana visitant el conjunt arqueològic de Tàrraco que l’UNESCO va declara patrimoni mundial de la humanitat l’any 2000.

L’amfiteatre, el pont del diable, el Fòrum, les Muralles... són construccions que hem incorporat tant a la nostra vida diària que ens passen desapercebudes. Comenceu pel vell Museu Arqueològic, el MNAT, que amb una entrada conjunta de 7 euros us permet visitar les seves quatre seus: el museu i la Necròpolis (a l’Avinguda Ramon i Cajal), el Tinglado 4 del port, el conjunt monumental de Centcelles i la Vil·la Romana dels Munts. Al Pont del diable, ara Parc ecohistòric, trobareu -a més del famós monument- uns evocadors jardins romàntics plens de raconets amagats; ben a prop i també envoltada de natura, la pedrera del Mèdol, d’on van sortir les pedres per a bastir la Tàrraco romana.

Així doncs, si aquest agost us heu de quedar fent de ‘Rodríguez’, abandoneu la idea del sofà! Feu unes petites vacances a la vostra ciutat: enriquiu-vos amb la natura i la cultura que us ofereixen i admireu-les com ho fan milers de visitants cada any. Sigueu conscients del privilegi de viure a Reus i Tarragona.

34

VIUJUL2019 - OBERT PER VACANCES

BALL DE GITANES (I GITANO) Francesc Oliva, un tarragoní ‘adoptat’ a Reus, ha estat el primer home que ha ballat el ball de Gitanes després de la seva recuperació Marc Pascual

Foto cedida

Només la figura que aguantava el pal (el Diable) era masculina. El 2005 s’hi van incorporar parlaments satírics.

Així el va descobrir en Cesc Oliva i, com que era una persona molt lligada a la cultura popular i tradicional, va decidir presentar-se per a fer de diable. Però es van esdevenir dos fets: ja s’havia presentat un altre diable i en Cesc, que el que li agradava era ballar, va demanar que li ensenyessin els passos durant els assajos. És així com a les noies se’ls va acudir la idea d’incorporar un noi al seu ball. Presentaren la idea a la Coordinadora de Danses Tradicionals i a l’àrea de protocol de l’Ajuntament de Reus i, després de superar alguna que altra reticència, el conjunt disposà finalment d’un Gitano al seu cos de ball (comenta en Cesc que quan es divulgà la notícia molta gent es pensava que es referien a un home de raça gitana).

Per al vestuari, explica Helena Sardà (presidenta de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus), s’han basat en fotos antigues de l’arxiu de Carrutxa i l’Esbart de Reus els ha deixat les diferents peces de roba: espardenyes amb la punta blanca, pantalons de mitja canya, camisa blanca, faixa i mocador negres i una cinta de color.

Les primeres referències al Ball de Gitanes reusenc -un element del Seguici Festiu- es remunten a finals del s. XVII. Era un ball parlat que, malgrat que representava personatges femenins, el ballaven els homes. Fins al segle XIX s’encarregava de dur-lo a terme el Gremi de Teixidors de la ciutat. Com molts altres elements de la cultura popular sembla que els seus orígens es remunten a les religions precristianes i al culte a la natura. Concretament a la festa del Maig (o del Pi de Maig) que encara se celebra en diversos indrets dels Països Catalans. I és que els dansaires, cadascun duent una cinta lligada a un pal central, feien un ball rodó al voltant del tronc tot entrellaçant les cintes de colors i trenant cordills multicolors.

La dansa es recuperà per al seguici l’any 1982 i, a partir de la seva recuperació, va ser executada per nenes i posteriorment per dones (restant les nenes en el seguici petit).

EL DEBUT El passat 29 de juny, en plena festa Major de Sant Pere, es va produir el debut d’en Cesc. I l’acceptació fou general: la gent aclamà ‘el gitano’ i el va fer sentir integrat en la festa des del minut zero. També va ser molt comentat l’encert en la tria del vestuari. El debut d’en Cesc, doncs, és la prova fefaent de com la cultura popular s’adapta als nous temps, on la igualtat de gènere i la integració són a l’ordre del dia.

Foto cedida

36

VIUJUL2019 - CULTURA

Ser elèctric ja no és suficient. e-Golf 100% elèctric.

Res com un Volkswagen e-Golf per conduir amb avantatges.

Som inconformistes. Ho volem tot. I això està bé. Perquè ens podríem conformar amb qualsevol elèctric per aprofitar els beneficis que té en peatges i aparcaments. Però qualsevol elèctric no té aquesta actitud, aquest esperit i fins a 300 km d’autonomia*. Bàsicament, perquè qualsevol elèctric no és un Golf.

Gamma e-Golf: consum mitjà (kWh/100 km): 12,7. Emissió de CO2 (g/km): 0. *Dades autonomia NEDC (230 kms WLTP).

Tarracomòbil

Reusmòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.vwtarragona.com

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.vwreus.com

ASPERGER

ASPERGER, L'AUTISME INVISIBLE Aspercamp (l’Associació Asperger/TEA del Camp de Tarragona) duu a terme una lluita per visibilitzar l’anomenat ‘Autisme d’Alt Rendiment’ i sensibilitzar-ne la societat. En parlem amb la Doctora en Psicologia especialitzada en TEA i investigadora de la URV, Paula Morales i amb la directora d'Apercamp Laura Recha Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius

A

vui dia, segons les classificacions de malalties europea (CIE-11) i americana (DSM-5) l’Asperger entra dintre dels anomenats TEA (Transtorns de l’Espectre Autista) i es defineix com una forma ‘menys greu’ d’autisme.

El que sol diferenciar un TEA d’alt rendiment d’un autista ‘clàssic’ (autisme de Kranner) és que s’expressen verbalment i no solen tenir una discapacitat intel·lectual associada. Però tampoc és cert el prejudici que són més intel·ligents que els neurotípics (aquells que tenen un neurodesenvolupament 'normal') o que tots els Asperger tenen altes capacitats. La psicòloga Paula Morales assegura que el coeficient d’intel·ligència dels Asperger mostra una corba gairebé idèntica a la dels neurotípics. El que sí que és cert és que moltes persones amb altes capacitats també són Asperger.

38

Com que els Asperger no tenen retards del llenguatge ni discapacitat intel·lectual, solen passar desapercebuts dins de la societat però, en canvi, tenen molts problemes a l’hora d’integrar-s’hi i seguir els patrons socials. Per a que una persona sigui diagnosticada d’Asperger ha de tenir dificultats de socialització, i patrons de comportament i interessos restringits i repetitius. Cadascun d’aquests paràmetres es presenta en cada persona amb diferent intensitat, la qual cosa fa que la variabilitat fenotípica (diferents maneres de ser) entre Aspergers sigui molt gran.

En general solen tenir un llenguatge ric i acurat però moltes dificultats per a comunicar-se amb altres persones.

En referir-se a l'Asperger, als TEA els agrada parlar de ‘condició’ del desenvolupament cerebral i no de ‘trastorn’

EL COEFICIENT D’INTEL·LIGÈNCIA DELS ASPERGER MOSTRA UNA CORBA GAIREBÉ IDÈNTICA A LA DELS NEUROTÍPICS

VIUJUL2019 - ASPERGER

i oposar-ho als ‘neurotípics’, és a dir, a aquells que no són Asperger. Paula Morales explica que un cervell Asperger i un de neurotípic funcionen de manera diferent: moltes de les accions que els neurotípics fan de forma automàtica, pels Aspergers requereixen una cadena de pensaments. Així mateix perceben molt més que una persona neurotípica, no discriminen tant els estímuls secundaris, la qual cosa fa que al cap del dia puguin acabar mentalment esgotats. Molts Asperger també tenen certes dificultats psicomotrius, una certa turpitud (són pa-

tosos). Paula Morales explica que les característiques que defineixen un Asperger són les alteracions en la comunicació i interacció social; patrons de comportament repetitius (interessos per temes concrets, conductes recurrents, adhesió a rutines o rituals...); híper o hiposensibilitat; comportaments estereotipats (aletejos amb les mans, balancejos...). La condició, a més, sol tenir comorbilitats -malalties associades- com l’ansietat i la depressió, que es produeixen pel desig constant que tenen els Aspergers de ‘no ficar la pota’ en societat i per l’aïllament i la soli-

tud que a vegades comporta la pròpia condició.

La doctora Maria J. Portella en el seu llibre Mundos Invisibles, on parla de la seva experiència amb el seu fill asperger des del punt de vista de mare, però també de neurocientífica, explica que el síndrome d’Asperger s’origina en la infància, durant la ‘poda neuronal’ que experimenta el nostre cervell. En el cas dels Aspergers sembla que la poda no s’acaba de concretar i així disposen de més connexions neuronals supèrflues i de menys ‘dreceres’; és a dir, accions que els neurotípics han automatitzat

Un grup d'adolescents al casal d'estiu Tarraco que organitza Aspercamp practiquen la socialització mitjançant jocs amb el suport de psicòlegs

VIUJUL2019 - ASPERGER

39

Paula Morales, que dirigeix l'equip de psicòlegs d'Aspercamp, en el seu despatx de la Universitat Rovira i Virgili

un Asperger les ha de pensar de principi a fi. D’aquí que a vegades triguin més a donar una resposta o a adonar-se de certes coses. En conclusió, els TEA perceben el món d’una manera diferent i també responen diferent als estímuls.

Si sospitem que un fill o filla nostre l’afecta aquesta condició, ens hem de dirigir al CDIAP (Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, fins als 5 anys) o al CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, a partir dels 6 anys) on establiran un diagnòstic. El problema ve quan moltes vegades es confon aquesta condició -inclús per part dels psicòlegs de l’escola- amb rareses de l’alumne o, sovint, amb mal comportament. També se sol confondre -de fet molts cops apareixen juntes- amb TDA (Trastorn del Dèficit d’Atenció).

ASPERCAMP Les deu del matí d’un calorós dia de juliol. Prop del mercat, en un principal del carrer Governador González, es respira bullici i alegria. Un nodrit grup d’adolescents, a simple vista idèntics a qualsevol grup de noies i nois de la seva

DINTRE DEL BIGARRAT GRUP DE JOVES EL VENTALL DE PERSONALITATS ÉS AMPLI

edat, es reparteixen per les diverses sales del local fent activitats típiques de la seva edat: jocs de taula, consoles, ordinadors... si ens fixem, cada grup és acompanyat per una psicòloga (ens hem de fixar bé perquè solen estar tan integrades a les dinàmiques de grup que es confonen amb els participants).

Mitjançant els jocs i les activitats s’ajuda als nois i noies a dotar-se d'uns mecanismes socials que entre els neurotípics són innats. Dintre del bigarrat grup de joves el ventall de personalitats és ampli (i és que no hi ha un sol Asperger amb les mateixes característiques): extravertits, xerraires, passotes, tímds,

Jocs de consola com el 'Just Dance' ajuden a millorar la psicomotricitat

40

VIUJUL2019 - ASPERGER

presumits... vaja, com qualsevol altre grup d'adolescents de la seva edat. Les hormones en l’aire gairebé es poden tallar amb un ganivet. Malgrat que és el segon dia d’aquest casal d’estiu, els joves es veuen còmodes i feliços com si es coneguessin de tota la vida. Tot respira optimisme.

Però, com i perquè sorgeix Aspercamp? La manca d’especialització en TEA d’alt rendiment i la saturació del sistema públic de salut fa que, un cop fet el diagnòstic, la periodicitat del seguiment dels infants amb TEA no sigui suficient per a establir una teràpia conductual efectiva. I aquí és on Aspercamp juga un paper cabdal en el tractament dels Asperger i el suport a les seves famílies, tot suplint les carències de l’administració. Fundada el 2010 per una colla de famílies amb infants Asperger, actualment té 250 associats i ofereix un ampli ventall de serveis als Asperger i a les seves famílies: teràpies amb un complet equip de 9 psicòlogues, assessorament, xerrades, conferències, grups d’esplai, colònies, sortides d’adults... tot per donar eines de socialització als Asperger de totes les edats. Un altre objectiu primordial de l’associació és fer divulgació i conscienciació social d’aquesta condició; en la divulgació s’emmarca, precisament, la campanya ‘Patis inclusius’ on, amb el suport de Repsol, s’han visi-

NOU MAZDA3 FA B R I C AT PER E M O C I O N A R-T E

Des de 19.900€

Gamma nou Mazda3. Consum combinat WLTP_ 4,8 – 6,7 l/100km. Emissions CO2 WLTP_ 130-152 g/km (106-128 g/km NEDC).

Disponible amb etiqueta ECO

NOM CONCESSIÓ KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 Direcció Tel.: KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308 Web

190416 AF MEDIA PG CONCESIONARIO MAZDA3 catalan.indd 1

16/4/19 13:11

EL CERVELL ASPERGER Segons la Doctora Fina Canals, Psicopatologia de la URV, s'han trobat diferències en el funcionament i anatomia cerebral dels TEA, alteracions neurofisiològiques, a nivell de neurotransmissors i altres alteracions bioquímiques. En la infància el cervell té infinitat de connexions neuronals ja que està en ple procés d’aprenentatge; és quan sentim a dir que el cervell dels infants és com una esponja. A partir de certa edat es produeix l’anomenada ‘poda neuronal’: això significa que el cervell elimina connexions supèrflues i dèbils tot reforçant les connexions més utilitzades i creant, així, dreceres. Doncs en el cervell asperger aquesta poda sembla que no s’efectua prou a fons i el cervell resta amb més connexions que un cervell neurotípic però amb menys ‘dreceres’. És per això que certes informacions costen més de processar o certes idees costen més de comunicar. El cervell asperger processa millor allò que veu però li costa més processar allò que sent. Per això a vegades triguen més a respondre una pregunta senzilla. Un Asperger pot fer tot el que fa un cervell ‘normal’ però si el primer va en línia recta entre dos punts -posem com a exemple- l’asperger fa tombs i retombs fins arribar-hi. Quines altres disfuncions crea aquest funcionament atípic? Hipersensibilitat auditiva i tàctil, malaptesa (són una mica patosos), preferència per les rutines, dificultat per a decidir, fatiga... Però, en canvi, els asperger solen tenir molt bona memòria i capacitat d’observació, en no actuar per impuls rumien més les idees, poden tenir una imaginació molt rica i solen excel·lir en allò que realment els interessa.

INTEGRACIÓ SOCIAL Hi gaires Asperger en la nostra societat no diagnosticats?

Paula Morales assegura que sí. Segons un estudi recent fet al Camp de Tarragona es van detectar un 1,5% d’infants amb TEA a l’educació infantil i un 1% a primària; de la qual cosa es pot inferir que el percentatge d’adults serà similar. De fet molts d’aquests Aspergers no diagnosticats han establert mecanismes per a suplir la seva falta d’habilitats socials i comunicatives: reprimint estereotípies (moviments involuntaris que fan en moments de tensió o alegria), aprenent a mirar als ulls, cercant temes de conversa que saben que solen funcionar...

De fet, la Laura ens comenta que molts adults se n’han adonat que eren Asperger després de dur els fills a Aspercamp. I, malgrat les dificultats que comporta, han pogut dur una vida plena tot establint els ‘mecanismes compensatoris’ dels que parlàvem d’una forma intuïtiva (el preu és l'esgotament).

Una de les majors dificultats per als infants Asperger, sobretot en l’adolescència, és integrar-se en grups per poder seguir les relacions socials típiques d’aquella edat. Sovint no se senten identificats amb cap dels grupets que es formen, solen quedar aïllats i són titllats de ‘rarets’ pels companys; llavors són un blanc fàcil i tenen molt risc de patir bulling.

En pic aquests joves es converteixen en adults, la situació és diversa: des dels més integrats que han sabut trobar un lloc en la societat i dur una vida plena malgrat les dificultats, fins a persones aïllades socialment amb problemes de tota mena: laborals, afectius, socials... molts refereixen l’ansietat que els provoca el no saber actuar davant de cada situació social (reunions familiars, esdeveniments, relacions laborals). En general se senten incòmodes en situacions noves o en presència de molta gent; sempre estant patint per no ficar la pota.

Quant a la vida sentimental i sexual dels TEA d’alt rendiment, hi és però -com sempre- amb més complicacions. A

tat diverses escoles del Camp de Tarragona per conscienciar alumnes i professors sobre la importància d’integrar a tothom en els jocs a l’hora del pati -moment que per alguns Asperger és traumàtic-. Per ara la resposta ha estat molt positiva.

Mitjançant les xerrades molts companys arriben a entendre i acceptar certs comportaments que abans no els quadraven; els professors entenen que no es pot castigar a un Asperger per ser com és i aprenen a reconduir diverses situacions. De fet, afirma Morales, la teràpia que ha mostrat major eficàcia és la cognitivo-conductual, això és dotar-los de mecanismes per superar els problemes de relació i comunicació, aconseguir que siguin més hàbils socialment. També és fonamental ajudar-los a acceptar i entendre la pròpia manera de ser, ja que això repercuteix en el seu benestar. Tracta de reconduir situacions incòmodes i malentesos que es puguin generar ja que no tots els interlocutors estan preparats per entendre que la persona amb la que parlen és Asperger.

Els videojocs també poden formar part de la teràpia cognditivo-conductual

42

VIUJUL2019 - ASPERGER

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

'HALL OF FAME' ASPERGER

l’hora de trobar parella, de lligar, tenen més dificultats -més si no pertanyen a cap grup o tribu- que la resta a causa de la seva ‘ansietat social’; i això pot fer que no tinguin prou experiències afectivo-sexuals o que aquestes no siguin prou satisfactòries. Paula Morales explica que un estudi que s'està realitzant per la Mesa de Mujeres, es va mostrar una alta prevalença d’Aspergers amb disfòria de gènere; no s’identifiquen totalment amb el seu sexe i tampoc tenen gaire clares les seves preferències sexuals. Aquest estudi també va concloure que -respecte als neurotípics- els TEA tenen ràtios més altes d’homosexualitat, bisexualitat i asexualitat.

Laura Recha, directora d'ASPERCAMP

Us sorprèn que algunes de les ments més brillants dels darrers dos segles fossin Asperger? Doncs és així; i trobem científics com Albert Einstein, Isaac Newton, Nikola Tesla o Charles Darwin; personatges del cinema com Spielberg, Keanu Reeves o Tim Burton; o d’altres com l’emprenedor i multimilionari Bill Gates o el nipó Satoshi Tajiri, creador de la saga Pokémon.

A mesura que s’ha anat coneixent aquesta condició tant les sèries com les pel·lícules han anat incorporant personatges asperger en les seves trames. Així el peculiar Sheldon Cooper de ‘The Big Bang Theory’, la meticulosa doctora Brennan de ‘Bones’, l’inquisitiu Sherlock Holmes de la sèrie ‘Sherlock’, Gil Grissom de ‘CSI’ o Sam Gardner d’’Atypical’ tenen aquesta condició. En sèries més nostrades tenim el personatge del Fran de ‘Benvinguts a la família’ o el Toni de ‘Poseres Vermelles’.

DIRECTORA I MARE La Laura, a més de Directora d’Aspercamp, també és mare d’un nen amb TEA d’Alt Rendiment, diagnosticat al CDIAP amb gairebé 4 anys. Des de llavors ha rebut un suport terapèutic i acompanyament familiar al mateix CDIAP i a l’associació que l'ha ajudat a tenir una gran evolució. Educar un fill amb Asperger comporta haver d'estar estar més pendentde la seva escolarització, entorn, comportament i evolució.

La Laura només desitja que el seu fill sigui feliç i pugui dur una vida plena, tant si accepta la seva condició com si decideix ocultar-la per integrar-se millor en societat, malgrat que tant ella com el pare intenten naturalitzar la situació.

El nen ha desenvolupat molts mecanismes per a integrar-se millor al seu entorn i s’esforça diàriament, cosa que fa que acabi esgotat al llarg del dia, per això li fa gràcia quan ells expliquen a algú que el seu fill té Asperger i els contesten “Ai, doncs no ho sembla!”. El seu fill ha passat per diversos interessos restringits que l’han ajudat a evadir-se i a trobar un sentit a allò que l'envolta; primer van ser la cultura popular com els gegants i actualment tot allò relacionat amb la música, el teatre i copiar dibuixos dels seus personatges preferits. Quan al futur li preocupa dotar-lo d’habilitats socials i autonomia per tal que quan ells no puguin “acompanyar-lo” pugui espavilar-se tot sol; el seu desig és veure’l feliç, rodejat de persones que el respectin i econòmicament independent.

44

VIUJUL2019 - ASPERGER

Tu clínica de referencia en la Costa Daurada

DIENTES FIJOS EN 8 HORAS EXÁMENES INCLUIDOS EN EL TRATAMIENTO - TAC ESCÁNER - RADIOLOGÍA DIGITAL - DISEÑO DE SONRISAS

tac 3d

Avinguda Ramon d’Olzina, 19 - 43480 Vila-seca (Tarragona)

–

Tel. 977 070 539

CARLES VALLVÈ, AUTOR DEL BLOC ‘SÓC ASPERGER’

“M’AGRADA MOLT COM SÓC I PER A MI ÉS MOLT DIVERTIT” Carles, presenta’t breument. Em dic Carles, sóc enginyer, sóc moltes coses i recentment vaig descobrir que també sóc Asperger.

Per què et vas decidir a fer aquest blog? Quan jo vaig descobrir que era Asperger em van ajudar molt blogs que parlaven d’això, però tots eren en anglès. Vaig pensar que era com tornar el favor. D’entrada el feia més per a mi mateix que no pas per la gent, com una cosa terapèutica. Ho vaig fer en català perquè és la meva llengua. Amb el temps he descobert que m’he convertit en un referent i que ajudo a molta gent. I jo, encantat de poder ajudar.

Quina resposta has rebut fins ara?

Del tot positiva. Tant per part del meu entorn com de la gent que em segueix.

M’han felicitat molts psicòlegs i terapeutes; i molts pares i mares em comenten que gràcies al blog han pogut començar a entendre el seu fill. Tot això em dona moltes forces per a continuar endavant.

Carles, pel que dedueixo de les teves publicacions, ets una persona molt autoanalítica; això és bo? Per a mi és genial. Sóc molt racional i ho necessito entendre tot i reconèixer-me i saber-me explicar m’ha anat molt bé.

Tens tres carreres universitàries; en aquest cas, el fet de ser Asperger ha jugat a favor teu? Crec que sí, ja que he fet del meu ‘interès especial’ la meva carrera i això m’ho ha facilitat molt, al contrari del que em passava al batxillerat.

Al teu blog sovint analitzes sèries i pel·licules amb personatges Asperger; amb quin personatge de ficció asperger et sents més identificat?

Amb el Sam d’Atypical, un dels personatges Asperger amb el qual tinc més punts en comú. I per a mi, el que és

46

tot un referent és Sherlock Holmes, salvant les distàncies (no em drogo ni aquestes coses...)- riu.

I amb quina personalitat de la vida real? Amb cap en concret. Més aviat amb d’altres Aspergers anònims que segueixo.

Quin paper tenen en la teva vida els teus ‘interessos restringits’? I la rutina? Un paper molt important. A mi m’agrada anomenar-los ‘interessos especials’. Em dedico a fer videojocs, que és el que m’apassiona. Els jocs de taula, que ara m’agraden molt, m’ajuden a sociabilitzar. Quant a la rutina, jo em pensava que no tenia rutines; però un dia una amiga em va dir ‘tot tu ets una rutina’; per a mi les rutines són la normalitat. És una manera còmoda de funcionar. Abans tenia diversos jerseis tots iguals i la gent creia que sempre portava el mateix. Ara vaig rotant... (riu).

Al cap del dia acabes esgotat. Explica’m perquè. Com la majoria d’Asperger. Per 2 motius: tot el que els neurotípics fan de forma inconscient nosaltres ho hem d’analitzar. He de pensar sempre què he de fer. A més com que tinc hipersensibilitat als estímuls, ho percebo tot i això va sobrecarregant el cervell.

Com et sents més còmode, en companyia de neurotípics o amb d’altres Asperger? Normalment amb d’altres Asperger perquè puc abaixar les defenses i sóc jo; sense filtres, sense motxilles.

Tens gaires amics? Dos o tres. Els neurotípics diuen jo també tinc dos o tres amics de veritat. Però després tenen les ‘amistats’, els coneguts, els saludats; jo no, jo tinc únicament dos o tres amics. El meu cercle és molt reduït.

I el tema afectiu/sexual, com el por-

VIUJUL2019 - ASPERGER

NO M'AGRADA QUE EM TOQUIN PERÒ AMB LA MEVA PARELLA NO TINC AQUEST PROBLEMA tem? Jo el porto bé. No m’agrada que em toquin però amb la meva parella no tinc aquest problema.

Sé que et costa expressar-los, però tens els mateixos sentiments i emocions que una persona neurotípica? Segurament. Estic convençut. Jo tinc, associat a l’Asperger, alexitímia: dificultat per a identificar, entendre i explicar les nostres emocions. Però aquestes hi són.

Finalment, t’agradaria ser normotípic? No. Sóc com sóc: hi ha moltes dificultats però m’agrada molt com sóc i per a mi és molt divertit.

TENS PROBLEMES PER PUJAR I BAIXAR ESCALES? Les cadires salvaescales, les plataformes i els mini elevadors són una solució pràctica, còmoda i segura Redacció Cadira salvaescales

QUINES AJUDES HI HA PER PUJAR I BAIXAR ESCALES? En el mercat existeix un ampli ventall d’ajudes per a la supressió de barreres arquitectòniques. Les cadires puja escales, les plataformes i els mini elevadors en són un exemple. Aquestes solucions per a millorar l’accessibilitat contribueixen a fer la vida més fàcil i segura a les persones amb discapacitat física, amb mobilitat reduïda i d’edat avançada.

LES CADIRES SALVAESCALES ESTAN INDICADES PRINCIPALMENT PER A PERSONES D’AVANÇADA EDAT O AMB MOBILITAT REDUÏDA QUE VIUEN EN CASES ON HI HA ESCALES

PUC INSTAL·LAR UNA CADIRA PUJA ESCALES A CASA MEVA? Per descomptat que sí. Les cadires salvaescales estan indicades principalment per a persones d’avançada edat o amb mobilitat reduïda que viuen en cases on hi ha escales. Aquesta escala sovint és la que separa la planta

baixa de la planta superior, on hi ha els dormitoris. També ens podem trobar amb escales a l’exterior que connecten la casa amb el pati. En ambdós casos –per a interior o intempèrie-, les cadires puja escales de Válida sin barreras permeten a les persones que ho necessiten pujar i baixar les escales còmodament, amb total autonomia, sense realitzar cap esforç físic i amb les màximes garanties de seguretat, sense perill a caigudes. La instal·lació és ràpida i sense fer obres a casa.

Válida sin barreras és una empresa catalana especialitzada en ajudes per a l’accessibilitat i amb activa presència a Tarragona i Reus. És una empresa d’aquí, amb més de 20 anys d’experiència, compromesa amb el territori i molt propera a vostè.

Válida sin barreras Telèfon gratuït 900 414 000 www.validasinbarreras.com

Plataforma salvaescales

VIUJUL2019 - PUBLIREPORTATGE

47

L'EMMA

NECESSITA AJUDA L’Emma va néixer amb una paràlisi cerebral. Els seus pares, en Nacho i la Patrícia, ens parlen de les dificultats per a donar a la seva filla tot allò que necessita Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius

L

a Patrícia i el Nacho viuen als afores de Tarragona amb els seus dos fills, l’Ignasi i l’Emma, cinc gossos, la Madonna (un porca vietnamita tímida amb les visites) i els pares i la germana d’ell; és una parcel·la multifamiliar amb tres casetes, pins, jocs infantils i una piscina inflable que esdevé un oasi en aquest juliol tan

48

calorós. Ens han citat aquí per a parlar de l’Emma, la seva filla de setze mesos.

L’Emma va néixer en un part natural sense complicacions. Els primers mesos la nena es va mostrar força ploranera, amb un plor inconsolable, i cap als quatre mesos van sospitar que passava alguna cosa: no aguantava el cap, no fixava la mirada... Finalment el pediatre va demanar diverses proves i un TAC els varevel·lar els danys cerebrals que impedien a l’Emma desenvolupar-se normalment.

Els exàmens posteriors que li van practicar a l’Hospital Joan XIII no van servir, però, per establir la causa d'aque-

VIUJUL2019 - SOLIDARITAT

lles les lesions cerebrals... el que sí els va quedar clar és que tenia una afectació important i que el seu diagnòstic era paràlisi cerebral. Aquesta paràlisi afecta la mobilitat de l’Emma, que té tetraparesia espàstica (excés de to muscular i mala coordinació) a les quatre extremitats i al cap i al tors, en canvi, li falta to muscular, cosa que fa que tingui dificultats per aguantar el cap, mastegar i parlar. Pel que fa a l’afectació intel·lectual encara és una incògnita. Amb 16 mesos l’Emma emet sorolls, respon als estímuls, és molt riallera... però encara no diu cap paraula.

El proper 26 de juliol s'ha organitzat un torneig de pàdel solidari en benefici de l'Emma

El Nacho i la Patrícia confessen que el fet que tenien un altre fill, l’Ignasi, els va ajudar molt a l’hora de no enfonsar-se en rebre el diagnòstic. L’atenció que requereix l’Emma és molta i tenen sort que tota la família hi col·labora. Per exemple, a l’hora dels àpats, l’Emma té dificultats de deglució i la Patrícia li dona els purés i les farinetes amb infinita paciència. Paciència que també cal a l’hora de dormir, ja que no agafa el son fàcilment. La teràpia a casa també ocupa gran part de les hores de la Patrícia.

EL TRACTAMENT Els metges els han assegurat, però, que és vital estimular-la ara perquè fins als tres anys la plasticitat del cervell és molt gran; és a dir, malgrat les lesions, el cervell pot arribar a fer accions pròpies de les zones danyades fent-ne servir d’altres. Actualment el CDIAP (Centre d’atenció infantil i atenció precoç), depenent del Sistema Públic de Salut els ofereix una hora i mitja setmanal d’estimulació; però això no és prou.

Hi ha moltes teràpies intensives per a estimular l’Emma intel·lectualment

i tonificar els seus músculs, però totes són privades i costoses (quatre setmanes poden costar uns 4000€). Les adaptacions i aparells que necessita la nena (carret, trona, arnés...) tampoc estan coberts del tot per la Seguretat Social; i a mesura que va creixent cal anar canviant els aparells ortopèdics. Malgrat que el Nacho treballa i la Patrícia ho fa amb reducció de jornada, no poden arribar a tot; és per això que la cosina de la Patrícia ha organitzat un torneig de pàdel al Golf Costa Daurada en benefici de l’Emma.

EL PRINCIPAL DESIG DELS PARES DE L’EMMA, COM ELS DE LA MAJORIA DE NENS, ÉS QUE ELLA SIGUI FELIÇ; QUE SIGUI AUTÒNOMA DINTRE DE LES SEVES LIMITACIONS

PORS I ESPERANCES El principal desig dels pares de l’Emma, com els de la majoria de nens, és que ella sigui feliç; que sigui autònoma dintre de les seves limitacions, amb les ajudes que calgui (caminador, crosses...), que mengi sola, que vagi sola al bany... però, sobretot, que continuï rient com ho fa ara. També tenen l'esperança que no tingui afectada la capacitat intel·lectual. Quant a les pors, temen les complicacions de salut que sol dur associades la paràlisi: l’Emma ja ha passat algunes bronquitis lleus i dues crisis epilèptiques. Tant la Patrícia com el Nacho tenen clar que, sigui quina sigui l’evolució de l’Emma, estaran sempre al seu costat i acceptaran el que vingui.

Quan marxem de la parcel·la l’Emma, un amor de criatura, ens dedica un gran somriure i partim amb l’esperança que la nena tindrà un bon futur amb l’ajut de tothom. Un futur ple de felicitat i fites assolides.

Si voleu donar suport a l'Emma i la seva família: little_big_emma patriciajuanarias@gmail.com ignasi.fernandez@mac.com

L'Emma amb els seus pares, la Patrícia i el Nacho, i amb el seu germà Ignasi al jardí de casa seva

VIUJUL2019 - SOLIDARITAT

49

Les cases baixes del carrer Montblanc (1964). Font Blog Tarragona Antiga. Foto Rafael Vidal

TORREFORTA UNA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ Marc Pons

T

arragona, 2 de maig de 1950. Enric Olivé Martinez -alcalde de Tarragona-, Francisco Labadie Otermin -governador civil-, Alberto Diaz de Brito Antiaga -president de la Diputació-, Francisco Aromí Torruellas -cap del sindicat del règim- i Benjamín Arriba y Castro -arquebisbe-; creaven el “Patronato del Cardenal Arce Ochotorena” destinat a promoure la construcció de cases al descampat de Torreforta.

D’aquesta manera, oficialment, naixia el barri. Però aquella iniciativa tenia una llarga història, que no coincidia ni amb la naixement oficial del barri, ni amb el patronat que va impulsar la construcció de les primeres cases.

La veritable història de Torreforta, la que no consta en els registres oficials,

arrenca l’any 1940, quan una terna formada per tres socis particulars va comprar la finca de la Torre Forta, i va proposar al consistori la construcció d’un grup de cases. Aquesta terna estava formada per Adolf Beltran, Josep Pelegrí i Domènec Grisé; i trigarien una dècada a convèncer els capitostos locals del règim franquista de la necessitat d’habilitar aquells terrenys per a construir un nou barri. Durant aquesta llarga dècada, només van trobar falses promeses -en el millor dels casos- o, directament, cops de porta als nassos.

La marca d’identitat de l’administració franquista.

Tarragona, des de l’acabament de la Guerra Civil (1939) no creixia demogràficament. Les dades de població indiquen que durant aquella duríssima dècada de post-guerra que separa

50

VIUJUL2019 - BARRIS DE PONENT

la compra de la finca de la Torre Forta (1940) de la constitució del Patronat Arce Ochotorena (1950), la ciutat havia passat de 37.000 a 40.000 habitants.

Aquell creixement tan pobre (3.000 habitants en 10 anys) podia semblar que no justificava el projecte de Beltran, Pelegrí i Grisé. Però en canvi, una atenta observació del paisatge d’aquella Tarragona de postguerra, posa de relleu que, el projecte Torreforta, no era cap disbarat. El projecte de Beltran, Pelegrí i Grisé; encara que no ho sembli, tenia molt sentit.

Tarragona havia estat una de les ciutats catalanes més castigades pels bombardejos franquistes durant la Guerra Civil (1936-1939). Entre abril de 1937 i gener de 1939, les aviacions dels règims nazi alemany i feixista italià -aliats del bàndol rebel franquista- ha-

BARRIS DE PONENT

vien bombardejat 144 vegades la ciutat.

En aquella cursa desbocada de terror, havien llençat més de 3.800 bombes sobre Tarragona -especialment sobre els carrers i places de la part baixa- que havien causat 230 morts, 350 ferits (alguns dels quals acabarien morint) i la destrucció parcial o total de 522 habitatges. Ras i curt més de 300 famílies van perdre algun membre de la casa, i més de 500 van quedar sense casa.

ELS BOMBARDEJOS DEL BÀNDOL FEIXISTA VAN DEIXAR MÉS DE 500 FAMÍLIES TARRAGONINES SENSE CASA L’any 1940 les ferides arquitectòniques i urbanístiques -no cal dir les humanes- provocades per aquells salvatges bombardejos continuaven obertes.

I continuarien així durant una dècada llarga. Com un testimoni tenebrós, a modus d’amenaça permanent, que el règim franquista projectava sobre la població. Cal dir, però, que les condicions econòmiques no acompanyaven.

En acabar la Guerra Civil, els règims de Hitler i de Mussolini s’embrancarien en la II Guerra Mundial (1939-1945) i s’oblidarien de Franco, el seu “amiguet” espanyol. Conclòs el conflicte mundial (1945) amb la derrota de nazis i feixistes, el règim franquista seria castigat amb un aïllament internacional.

Amb aquests vímets resulta molt fàcil

entendre que era més factible, per barat, construir de nou que reconstruir els danys dels bombardejos. I la finca de la Torre Forta oferia unes condicions, que si bé no eren les millors, sí que -ateses les circumstàncies- eren les més acceptables: un descampat abandonat, prop del casc urbà de Tarragona, ben comunicat i no invasiu respecte als terrenys d’ús agrícola situats als arenys del riu Francolí. No obstant això; Beltran, Pelegrí i Grisé; trigarien deu anys a convèncer uns capitostos locals del règim més preocupats en empresonar i afusellar la dissidència política i ideològica; que en projectar solucions a la misèria general que tenallava la població.

Finalment, i després de moltes vicissituds, el projecte tirava endavant. I encara, es trigaria tres anys més a lliurar les claus de les primeres cases. El 18 de juliol de 1953 Conmemoración del Glorioso Alzamiento Nacional tots dels capitostos locals i provincials del règim aprofitaven l’avinentesa per a “fer-se la foto”. Aquell dia es van entregar 75 cases de planta baixa que dibuixaven sobre el plànol el primer eix viari del barri: el carrer Montblanc. Aquelles vivendes, conegudes popularment com les “ca-

Sota aquestes línies, la família Llagostera (finals del 50), una de les famílies pioneres del barri. Foto Carles Llagostera; a baix, la família Vilaró-Rodriguez (1960), una altra família pionera. Foto Pilar Vilaró Rodriguez.

Font Blog Tarragona Antiga.

NETADENT NETA DENT

Revisions, primeres visites i pressupostos personalitzats totalment gratuïts aniversari

2019 20 ANYS

MCMXCIX

C/ Gran Canaria,23 - 43006 Urb. La Granja - TGN Tel. 977 55 40 20 info@netadent.com - www.netadent.com

Un Seat 600 i les cases baixes del barri (1971). Font Blog Tarragona Antiga. Foto Juan Angel López Hernandez

per totes les patologies possibles, representaven un greu risc tant pels seus habitants com pels vianants que circulaven pel carrer. Aquells quatre blocs (insistim, actualment desapareguts i substituïts per dos edificis promoguts per l’Ajuntament) formaven un total de 232 vivendes.

Les vivendes del “bloc gran”, que es com va ser anomenat popularment

ES VAN VENDRE PER 37.407 PTES; QUATRE ANYS DESPRÉS D’ENTREGAR AQUELLES CASES, VAN SORTIR AL CARRER ELS PRIMERS SEAT 600, QUE VALIEN 65.000 PTES.

Un dels quatre blocs del Bloc Gran (1964). Font Blog Tarragona Antiga. Foto Rafael Vidal

ses baixes” van ser oficialment anomenades “Grupo Agustín Sandoval”, en homenatge a l’alcalde de Tarragona mort cinc anys abans (1948) en un tràgic accident d’aviació.

Aquelles primeres 75 cases no eren, precisament, una explosió de luxe i confort: tenien una superfície útil de 50 m2, que reunien un menjador, una cuina, un safareig, un lavabo i tres habitacions. A la part exterior hi ha havia un jardí minúscul de 4 m2. Però el preu tampoc era cap disbarat: es van vendre per 37.407 pessetes (l’equivalent actual a 75.000 euros); a pagar en quotes mensuals de 75 pessetes (l’equivalent actual a 150 euros) durant 20 anys (fins el 1973). I la resta, en quotes mensuals de 102 pessetes a pagar en 20 anys més. Per a tenir una idea del que això significa, direm que, quatre anys després d’entregar aquelles cases, van sortir al carrer els primers Seat 600, que costaven 65.000 pessetes.

Aquelles 75 famílies pioneres no serien, però, les primeres a habitar el barri. Es sumaven a la família de Domènec Barberà Solà, que ocupava una petita parcel·la de terreny (amb casa i hort) des del 1941. Amb 76 potencials

clients, l’empresa de transports públics Gasol es decidia a crear una línia regular que, un parell de cops al dia i amb una absoluta impuntualitat, enllaçava el carrer Montblanc amb la Rambla i amb el Port. Poc després, la Obra Sindical del Hogar, un instrument del règim franquista creat amb la pretesa missió de promoure habitatges (era una màquina d’enriquir els especuladors “afectos al régimen”), construiria el primer bloc de vivendes.

L’octubre de 1954, un any i escaig després de l’entrega de les “cases baixes”, començaven les obres dels, actualment desapareguts, blocs d’habitatges de la plaça 1er. de Maig. Allò que dèiem: els especuladors “afectos al régimen” van construir uns edificis que, tan sols cinquanta anys més tard, haurien de ser enderrocats perquè, afectats

52

VIUJUL2019 - BARRIS DE PONENT

aquell segon grup d’habitatges, van ser entregades l’11 de març de 1956. Aquella data, estranyament, no coincidia amb cap celebració franquista; però els capitostos locals de règim no van deixar passar l’ocasió per “fer-se la foto”. Reveladorament, el “bloc gran” seria inaugurat a bombo i plateret per l’arquebisbe Arriba y Castro (un propagandista del franquisme que blanquejava la rebel·lió militar de 1936, que justificava la guerra civil, i que sublimava la ideologia repressiva nacional-catòlica del regim); i pel governador civil González Sama (que més tard es veuria implicat en un dels grans escàndols de corrupció de l’època).

Els pisos del “bloc gran” tampoc eren una explosió de luxe i confort. Se’n va fer de dues mesures estàndard: 39 i 46 m2. En aquells minúsculs espais, els ar-

Junts millor em

NEUROPSICOLOGIA TERÀPIA PSICOMOTRIU

FISIOTERÀPIA PEDIÀTRICA

PSICOLOGIA LOGOPÈDIA PSIQUIATRIA

PSICOPEDAGOGIA

L'aparador

dels Barris de Ponent

L'esglesia de Sant Josep Obrer i el Bloc Gran (1956). Font Blog Tarragona Antiga. Foto Rafael Vidal

quitectes van ser capaços d’encabir el que no haurien estat capaços de fer a casa seva: menjador, cuina, bany i tres habitacions en els de 39 m2, i quatre habitacions en els de 46 m2. I el preu ja era sensiblement superior al de les cases baixes: 67.000 pessetes (l’equivalent actual a 130.000 euros). Un preu que no es justificava per cap banda: ni per la localització, ni per la qualitat constructiva. A tall d’exemple, els pisos de la primera promoció de Sant Pere i Sant Pau (construïts dotze anys més tard) es van vendre al mateix preu.

També l’11 de març de 1956 es va inaugurar l’església del barri: la parròquia de Sant Josep Obrer; construïda amb l’esforç dels pioners, i aprofitant materials en desús. L’església de Sant Josep Obrer es el paradigma d’una història de lluita ciutadana per a dignificar el barri; perquè a Arriba y Castro i a González Sama (engrescats com estaven a fer-se fotos) no se’ls va acudir que aquella població havia de tenir aigua corrent, clavegueres, enllumenat públic i telèfon, per citar quatre exemples d’infraestructures bàsiques inexistents en el moment que es va entregar el “bloc gran”.

Com, també, “se n’havien oblidat” Olivé, Labadie i Diaz de Brito quan havien entregat les “cases baixes”.

L’arxiu parroquial de Sant Josep Obrer és molt interessant, per què revela les microhistòries que expliquen la gènesi del barri. Un primer cop d’ull re-

vela l’existència d’una figura molt compromesa socialment que adquiriria un destacat protagonisme en l’etapa primigènia del barri: mossèn Pau Cañelles. Va ser l’autèntic motor de cohesió que impulsaria la vida social del barri.

Va oficiar els primers sagraments a la sala parroquial, quan encara estava en construcció l’església; va liderar els projectes reivindicatius d’infraestructures; i, s’explica també, que amb la seva Lambretta negra, anava a l’hora que fos a Tarragona a buscar medicaments per atendre una urgència.

L’arxiu parroquial explica que el primer bateig del barri va ser el de Manuel Caire Quintilius, el 7 de febrer de 1954.

I que el primer matrimoni del barri va ser el d'Antoni Guillén Gil i Isabel Godall Solé, el 14 de novembre de 1954. També es diu que, aquells sagraments van ser haver de ser inscrits a la parròquia de Sant Joan (a la plaça de la Mitja Lluna) per què la sala parroquial no era un espai sacralitzat. Però és un detall molt revelador que indica dos fets molt destacats: el primer que entre la societat d’aquell barri que naixia hi havia la voluntat i la determinació de convertir el projecte en realitat; i el segon que els

primers pobladors de Torreforta procedien de la part baixa de la ciutat.

Quan l’església del barri va estar conclosa i consagrada, el primer funeral del barri va ser el de Antonio Vizcarrués Sugrañes, el 27 de març de 1956. Es completava el cicle naixement-vida-mort que consolidava l’existència d’una societat estable amb una idea de continuïtat. Després vindrien la construcció de l’escola (gener de 1957), origen del col·legi Gual Villalbí, que obriria les portes amb 62 nens i 65 nenes, en quatre aules situades en dos pisos (carrer Ebre, 15 i carrer Tortosa, 18). Reivindicacions que forjarien la personalitat d’una comunitat que, amb 66 anys d’existència, ha fet de la lluita i la superació el nervi de la seva història.

Les cases baixes del carrer Montblanc (1953). Font Blog Tarragona Antiga. Arxiu Rafael Vidal. Foto Vallvé

A ARRIBA Y CASTRO I A GONZÁLEZ SAMA NO SE’LS VA ACUDIR QUE AQUELLA POBLACIÓ HAVIA DE TENIR AIGUA CORRENT, CLAVEGUERES, ENLLUMENAT PÚBLIC I TELÈFON Falla del barri (1960) reivindicant els tres grans problemes (aigua, llum i transport). Font Blog Tarragona Antiga. Foto Rafael Vidal

54

VIUJUL2019 - BARRIS DE PONENT

L'aparador

dels Barris de Ponent

Marc Pons

L’origen de La Canonja remunta a les dècades centrals de la centúria del 1100. Tot i que a les parets del castell de Masricart hi ha algunes làpides de l’època romana, no ha hi cap testimoni que confirmi que La Canonja és filla de la lloba capitolina. Si be es cert que s’especula amb la possibilitat que en l’època de plenitud de Tàrraco (durant els dos primers segles de la nostra era) al solar de l’actual poble de La Canonja podria haver estat ocupat per una d’aquelles grans finques de les oligarquies romanes; en cap cas, res apunta que hi podia haver una Canonja romana.

Això no ha de representar cap problema d’identitat. La immensa majoria dels pobles actuals de Catalunya, van ser fundats a l’Alta Edat Mitjana (entre els segles IX i XII). Sobretot els de la Catalunya Nova, que seria el territori que guanyarien els comtes de Barcelona quan -superat l’any 1000- ja s’havien convertit en un poder independent del regne de França. Reus, Vila-seca, Constantí, Salou, Vilafortuny, Cambrils, La Selva, La Pobla o el Morell -per citar alguns exemples propers- són pobles que van ser fundats a la mateixa època que La Canonja.

tenir els pobles del Camp de Tarragona contra els poders feudals (en ocasions els comtes-reis catalano-aragonesos, i en d’altres els arquebisbes de Tarragona). Aquests pobles, que van arribar a ser 112, es van organitzar en una plataforma política i jurídica que seria anomenada Comuna del Camp i que, fins que el primer Borbó hispànic la va proscriure (1717), seria la institució que defensava les classes populars contra els abusos que cometien els grans senyors feudals del territori.

Aquest detall és molt important, perquè l’existència de la Comuna del Camp explica tant el naixement com el nom de La Canonja. I no precisament per una relació directa. Si no més aviat

oposada. Les fonts documentals ens revelen que el primer nucli poblat va ser Masricard, una masia que derivaria en poble; i que, pràcticament, d’immediat s’enquadraria en la Comuna del Camp.

També, les fonts documentals, revelen que els pagesos, tot i que vivien al voltant del mas, treballaven les finques més properes al mar: la terra, llavors de maresma, que actualment ocupa el Complex Educatiu de Tarragona.

LA CANONGIA DE TARRAGONA ERA LA FINCA D’ESBARJO QUE, MÉS TARD, ES CONVERTIRIA EN EL POBLE DE LA CANONJA

LA COMUNA DEL CAMP I LA CANONJA DE TARRAGONA Però l’origen estricte de La Canonja està molt relacionat amb un conflicte permanent que durant segles van manLa Catedral de Tarragona i la Casa dels Canonges a l'esquerra. Font. Cartoteca de Catalunya

56

VIUJUL2019 - LA CANONJA

Fragment d'un mapa de Catalunya (1708). Font Cartoteca de Catalunya

PER QUÈ LA CANONJA ES DIU LA CANONJA?

Extintors Rion Sistemes de protecció contra incendis

C/ Vilaseca, Nau 2 43110 LA CANONJA (Tarragona) Tel. 977 541 115 www.extintorsrion.com extintorsrion@extintorsrion.com

L'aparador

de La Canonja

GESTIÓ FISCAL + LABORAL + COMPTABLE NOTARIAL + JURÍDICA + IMMOBILIÀRIA + ASSEGURANCES + GESTIÓ DE COMUNITATS

Alcalde Marian Fonts i Ciurana, 40bx Tot Gestió La Canonja robertbofarull@tinet.org // totgestiolacanonja@hotmail.com 977 542 142

Plànol de La Canonja (1908) poc després de la unificiació amb Masricart.

Font Cartoteca de Catalunya

En canvi, els canonges de Tarragona tenien una finca amb pagesos jornalers, situada al cim d’un petit tossal, cinc-cents metres al nord del castell de Masricard; sobre els solar que actualment ocupen els carrers al voltant de l’església parroquial de Sant Sebastià. Aquella comunitat, per raons òbvies, no es va enquadrar a la Comuna del Camp. Si més no, inicialment. Aquella explotació agrària, que feia les funcions de finca d’esbarjo dels canonges de la seu tarragonina, seria la que donaria nom al paratge; i que, amb el decurs dels segles, acabaria convertit en el nom del poble.

QUI EREN ELS CANONGES DE TARRAGONA? Tarragona era seu arquebisbal des de l’any 417, poc després que l’emperador Constantí, l’any 313, legitimés la religió cristiana; que, poc després, acabaria convertida en la confessió oficial de l’imperi romà. Després vindrien els quatre segles d’abandonament de la ciutat (718-1116), coincidents amb la dominació àrab de bona part de la península ibèrica. Durant aquest període fosc, l’arquebisbat de Tarragona havia desaparegut; i els bisbes catalans (els de la Catalunya Vella) depenien de l’arxidiòcesi de Narbona. Fins l’any 1118, recent recuperada Tarragona i el seu territori, no seria restaurada l’antiga arxidiòcesi tarragonina.

El cap de l’arxidiòcesi era, naturalment, l’arquebisbe. Era també el senyor feudal del territori. I això vol dir que als

afers espirituals propis de la seva professió, hi sumava els afers terrenals propis de la seva posició: acumulació de poder polític i econòmic. I, naturalment també, això l’obligava a mantenir un aparell de governació format per canonges, que seria la versió togada dels consellers o dels ministres que dirigien -i que dirigeixen- un govern secular. Per tant, els canonges de la seu tarragonina eren els “consellers” del govern de l’arquebisbe.

Els arquebisbes de Tarragona, com qualsevol altre arquebisbe del món, tenien la seva residència d’estiu: era el castell de Tamarit. I els canonges, també. Naturalment a la mesura de la seva posició: la canongia de Tarragona era la finca d’esbarjo que, més tard, es convertiria en el poble de La Canonja.

Això no es cap disbarat: la Bisbal d’Empordà li deu el nom als bisbes de Girona (era la seva residència d’estiu). I la Bisbal del Priorat li deu el nom als bisbes de Tortosa (era una gran explotació agrària propietat de la diòcesi que acabaria convertida en una de les moltes residències dels bisbes tortosins).

LA CANONJA DE REUS Aclarit aquest punt, la questió que es planteja es: per què es va imposar el nom de La Canonja respecte al de Masricart?.

La primera part de l’explicació ens diu que aquella petita població (que en el decurs de l’Edat Mitjana no va passar dels 100 habitants), va conèixer una etapa de prosperitat econòmica i de creixement demogràfic durant les centúries del 1600 i del 1700, coincident amb la introducció del conreu de la vinya i la exportació dels aiguardents de Reus. Si Tarragona era rera la fundació, Reus era rera la progressió. I això va ser així fins que el 1847 els dos nuclis es van trobar.

Ara be, La Canonja ja tenia més cases i més habitants que Masricart. I això era així per què durant els dos segles anteriors s’havia produït un petit desplaçament de població de Masricart cap a La Canonja. La causa era la ruïna dels conreus de maresma per dos motius: el primer per la inseguretat que, la línia de costa, havia patit durant la centúria del 1500, provocada pels atacs corsaris; i el segon per la pèrdua de protagonisme dels conreus de maresma (principalment, l’arròs); en benefici d’allò que els economistes anomenen “vegetals industrials”; es a dir el raïm, per exemple, que acaba convertit en aiguardent.

Gravat que representa un canonge. Font Monestirs

58

VIUJUL2019 - LA CANONJA

L'aparador

dels Barris de Ponent

93 826 69 50

SKODA

SCALA

ESPAI I VERSATILITAT Skoda redefineix amb el nou Scala la seva oferta al segment dels compactes Ramon Ortiz

Amb el nou Scala, Skoda amplia i redefineix la seva oferta en el segment dels vehicles compactes. La proposta és totalment trencadora: nou caràcter, nou disseny, noves tecnologies i nou nom. L'evolució és notable en tots els aspectes, tant que la seva denominació (significa "esglaó" o "escala" en llatí) vol simbolitzar el gran pas endavant del model, que presenta per primera vegada el nou i emotiu llenguatge de disseny exterior i interior de la marca.

Amb una carrosseria de cinc portes, amb unes dimensions exteriors contingudes de 4,36 metres, ofereix una generosa habitabilitat interior per a un vehicle del segment compacte,

60

gràcies a la seva llarga distància entre eixos de 2,64 metres, la més gran que permet la plataforma A0 MQB del Grup Volkswagen.

Gràcies a l'ús d'aquesta arquitectura, el nou Scala aconsegueix mantenir uns costos de fabricació baixos maximitzant la capacitat que, com és habitual en Skoda, se situa com una de les millors de la seva categoria, amb 467 litres de maleter ampliables a 1.410 amb els seients del darrere abatuts.

El nou Scala està disponible amb cinc variants mecàniques benzina i dièsel, des de 90 fins 150 cavalls, amb caixa de canvis manual de sis velocitats o, en opció, amb transmissió automàtica DSG de set velocitats. Més endavant s'afegirà a l'oferta la versió 1.0 G-TEC, dotada d'un motor tres cilindres de 90 cavalls, que pot funcionar amb benzina i amb gas natural.

En definitiva, aquest compacte d’Skoda encarna a la perfecció els valors de marca: alt nivell de seguretat,

VIUJUL2019 - MOTOR

gran funcionalitat, eficiència i economia, gran quantitat d'espai per a passatgers i equipatge, i nombroses solucions Simply Clever.

UNA PROPOSTA D’IMATGE MODERNA, EMOTIVA I DINÀMICA, QUE MOSTRA L'EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE DE DISSENY D’SKODA

PLATAFORMES ELEVADORES VERTICALS PER A PERSONES, ASCENSORS PER A UNIFAMILIARS, CADIRES SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES PER A HOSTALERIA I INDÚSTRIES

43800 VALLS (Tarragona) 639 82 95 67 e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com web: www.enier.com

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ALFA ROMEO STELVIO

ÀNIMA DE COMPETICIÓ L’Stelvio han estat creat per gaudir del concepte SUV en el seu vessant més esportiu

Ramon Ortiz

Alfa Romeo és més que una marca, és una forma d'entendre l'univers de l'automòbil, una passió i els alfistes són clients totalment fidels a la seva marca. L’Stelvio és el primer SUV d'Alfa Romeo en la seva centenària història i en la seva extensa gamma de possibilitats mecàniques compta amb una versió de benzina equipada amb un poderós motor 2.0 Turbo.

El model italià proposa en la seva imatge un estil agressiu, magistralment combinat amb l'emotivitat i passió que s'espera sempre d'un Alfa Romeo. Està perfectament capacitat per oferir una utilització polivalent, amb un habitacle molt espaiós en el qual destaca la distància entre files de seients i la capacitat del maleter, 525 litres.

La gamma Stelvio ofereix també un dels SUV més potents del mercat.

Es tracta del Stelvio Quadrifoglio, equipat amb un extraordinari motor V6 2.9 Turbo i que ofereix ni més ni menys de 510 cavalls. També està disponible l’excel·lent propulsor de quatre cilindres 2.0 Turbo, amb potència de 280 cavalls. Arriba als 230 km/h i accelera de 0 a 100 km/h en 5,7 segons.

A les seves poderoses mecàniques s’uneix un sistema de tracció integral que permet transmetre de forma òptica la potència al terra. Es tracta de l'anomenat Q4 d'Alfa, que realitza un extraordinari treball en aquest apartat. També resulta molt solvent la caixa de canvis automàtica, amb 8 velocitats. Una altra joia tecnològica d'aquest SUV és el seu selector de modes de conducció, l'Alfa DNA, que permet escollir entre tres possibilitats.

LA GAMMA STELVIO OFEREIX VERSIONS MOLT ESPORTIVES, DESTACANT EL MODEL QUADRIFOGLIO EQUIPAT AMB MOTOR DE 510 CAVALLS

62

VIUJUL2019 - MOTOR

GAMMA FIAT UNITATS LIMITADES EN ESTOC LLIURAMENT IMMEDIAT

40

FINS A

%

DE DESCompte

10

ANYS

DE GARANTIA

L’OPORTUNITAT DE LA TEVA VIDA AQUÍ I ARA Gamma Fiat (vehicles EURO6D): Consum ponderat/cicle mixt: de 4,6 a 9,8 (l/100 km) i emissions de CO2: de 109 a 222 (g/km), segons procediment

d’assaig WLTP d’acord amb el que disposa el Reglament UE 2017/1151 (emissions de CO2 de 97 a 205 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert als Reglaments UE 2017/1152-1153); Gamma Fiat (vehicles EURO6B, final de sèrie): Consum mixt entre 3,4 i 6,7 (l/100 km) i emissions de CO2 entre 88 i 157 (g/km). Cicle NEDC segons el Reglament (UE) 715/2007. Descompte de fins al 40 % aplicable sobre el PVP recomanat de vehicles disponibles en estoc de la gamma FIAT. Inclou descomptes del concessionari i fabricant i descompte addicional per a vehicles finançats amb FCA Capital España E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals, per un import mínim finançat en funció del model, amb un termini mínim de 48 mesos i una permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació per part de l’entitat financera. L’oferta inclou garantia legal de 2 anys més 8 anys addicionals o 100.000 km de garantia estesa MOPAR des de la data de la primera matriculació del vehicle, el que s’escaigui abans. Oferta vàlida només per a particulars fins al 31/07/2019 o fins a exhaurir-ne les unitats (400 unitats). No acumulable amb altres ofertes o descomptes especials.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

RECOMANACIONS

Alícia Fàbregas

VOLEM AQUEST FUTUR? A través de la vida de la família Lyons, de Manchester, Years and years, la mini sèrie de Russell T. Davies coproduïda per la BBC i HBO, ens mostra amb molt d’humor –i també amb moments dramàtics- un futur negre, on el populisme d’extrema dreta creix imparable, la crisi dels refugiats empitjora, els avenços tecnològics són controvertits, els bancs deixen a milions de famílies arruïnades i la tensió mundial creada per Donald Trump està petant. A més de deixar clar que l’impacte mediambiental ja no té volta enrere. És una ficció que es situa al futur, però que en realitat ens parla de la nostra actualitat. Una alarma per fer-nos entendre que nosaltres encara estem a temps d’evitar el desastre.

T’INTERESSARÀ SI...

T’agraden sèries de l’estil de Black Mirror, que parlen del nostre món, amb una crítica contundent i una clara reivindicació dels valors ecologistes i socials.

APUNTA Years and years a HBO.

EL RACISME INSTITUCIONAL QUE VA DESTROSSAR LA VIDA A CINC JOVES DE HARLEM Una nit d’estiu de 1989 un grup d’adolescents sortia a passar-ho bé per Central Park, a Nova York. El que va començar com una nit normal, de diversió, acabaria destrossant les vides de cinc nois: Kevin Richardson, de 14 anys, Raymond Santana, també de 14, Antron McCray, de 15, Yusef Salaam, també de 15, y Korey Wise, de 16 anys.

Perquè aquell mateix dia, a Central Park, Trisha Meili, una jove blanca, sortia a córrer per Central Park i era brutalment agredida i violada fins a gairebé morir.

Els investigadors del cas van voler penjar-se una medalla, i van deixar de banda tota mena d’ètica -si és que en tenien- per incriminar, a base de tortures i tot tipus d’il·legalitats, als quatre adolescents negres i a l’hispanoamericà Santana, nois completament innocents.

Aquest cas real és el que narra la sèrie When they see us (Quan ens veuen), dirigida per Ava DuVernay, amb una força que commou i que no deixa ningú indiferent.

T’INTERESSARÀ SI...

T’agraden les sèries basades en casos reals i crítiques amb el poder legal i polític, que parlen sobre el racisme obertament.

APUNTA When they see us, a Netflix.

64

VIUJUL2019 - RECOMANACIONS

AGENDA

TARRAGONA

ESPORT MÚSICA 7 D'AGOST

INICIACIÓ AL PADDLE SURF 9h Platja punta de la Móra 25€/15€ (Carnet TarragonaJove) Per a joves de 14 a 30 anys. El paddle surf o surf a rem és una modalitat antiga d’esport aquàtic que permet desplaçar-se sobre l’aigua, potenciar l’estabilitat i el posicionament del cos, i tonificar els músculs del tronc superior.

Es recomana portar roba i calçat de bany, tovallola, gorra i crema solar.

DISSABTES DE JULIOL HAVANERES I JAZZ AL SERRALLO

22h Pèrgola Serrallo, al Moll de Pescadors Gratuït Els quatre dissabtes de juliol, a la Pèrgola del Serrallo hi haurà actuacions musicals. El primer dissabte tocaran Els Pescadors del Serrallo, el segon Neus Mar, el tercer Els Cremats, i l’últim Les Anxovetes.

2 D'AGOST

STYLE DUET EN "NITS AMB ESTRELLA" 20:30h Hotel Ciutat de Tarragona**** Gratuït

EXCURSIONS

Amb l’arribada del bon temps, SB Hotels i Estrella Damm presenten la programació de “Nits amb estrella”. Una proposta d’oci que s’incorpora a l’agenda musical d’aquest 2019 amb concerts gratuïts.Els concerts tindran lloc tots els divendres a les 20:30h a la terrassa amb piscina ubicada a l'última planta de l’Hotel SB Ciutat Tarragona. Les actuacions se celebraran des del 21 de juny fins al 6 de setembre. Tots els assistents podran gaudir d’actuacions en directe de duets i trios de jazz mentre gaudeixen de bones vistes, bon ambient i bones copes en un espai diferent.

28 DE JULIOL

VISITA GUIADA PER L'ENTORN NATURAL DE TAMARIT 11h Hort de la Sínia (Tamarit) :Cal reserva prèvia a joan@hortdelasinia.com 655 48 61 15 Visita guiada per l'espai natural de la desembocadura del riu Gaià i l'Hort de la Sínia.

66

VIUJUL2019 - AGENDA

AGENDA

REUS

MÚSICA 25 DE JULIOL

KIDS FROM MARS. FIL MUSICAL

XERRADES 29 DE JULIOL

DONES ESCRIPTORES I VI 20h Biblioteca Central Xavier Amorós Gratuït Tast de vins mentre es comenten les vides i obres d’escriptores i poetes amb els fragments més destacats.

21h Jardins de la Casa Rull Gratuït El Departament de Joventut de l’Ajuntament de Reus conjuntament amb l’Associació Anima’t organitzen per segon any consecutiu el cicle de concerts Fil Musical als jardins de la Casa Rull de Reus. Kids from Mars, és una banda molt jove de Blanes formada per l’Òscar i en Roger que amb només 15 i 16 anys es presenten en societat amb un primer EP “</3” aquest mateix 2019.

12 D'AGOST LAURA NOAH

Biblioteca Pere Anguera Gratuït Dins del cicle Biblioteques amb DO. Laura Cailà, amb el nom artístic de Laura Noah, cantautora, guitarrista i pianista, neix a Reus l'any 1994. Va gravar el seu primer disc a Barcelona, el juliol de 2012. El seu estil és el pop-rock amb reminiscències de country, jazz i soul. Actualment resideix a Nova York i a principis del 2019 es va convertir en la primera artista catalana a cantar en català a la ràdio pública als EUA.

68

VIUJUL2019 - AGENDA

AGENDA

COSTA DAURADA

VISITES TOTS ELS DISSABTES DE JULIOL I AGOST

"MÚSICA, VINS I LLEGENDES A LA POSTA DE SOL" 19h Pla dels Portals (Siurana) 15€

Una visita teatralitzada al Castell de Siurana, marinada amb vins de la D.O. Montsant, amb l'acompanyament musical de Fito Luri, i emmarcada en el païsatge rogenc idíl·lic del capvespre siuranenc.

MÚSICA 18 AL 20 DE JULIOL FESTIVAL ALTACÚSTIC Altafulla Gratuït L’Altacústic és un festival de música de petit format de la nova escena catalana. La tercera setmana de juliol, els carrers de la Vila Closa d'Altafulla s'omplen de música. Dotze actuacions de petit format ens porten una selecció de nous valors del país, que en escenaris molt íntims, ens faran conèixer les seves cançons de molt a prop. En aquesta sisena edició de moment s’han confirmat les actuacions de Fito Luri, Ramon Aragall i Steve Smyth.

JULIOL I AGOST VISITA AL FAR DE TORREDEMBARRA

Diverses hores Pg. Rafael Campalans, 10 (Torredembarra) 3€ / Tarifa reduïda 1,50 € El far és un nou equipament que va entrar en servei el dia 1 de gener de l'any 2000. Es tracta del darrer far construït a l'Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Llinàs. Té una alçada sobre el nivell del mar de 58 metres i sobre el terreny de 38, amb un abast geogràfic de 20 milles.

Aquest far és el que té la torre més alta de tots els fars de Catalunya.

70

VIUJUL2019 - AGENDA

UNA COPA PROP DEL CEL La gran terrassa de l'Hotel Olympus Palace, Summit Salou, renova les instal·lacions i presenta les novetats en una trobada amb la premsa Redacció

La terrassa durant presentació davant la premsa

pecialista Jordi Gilabert.

Summit Salou ofereix un servei personalitzat per a la celebració de tota mena d'esdeveniments: festes, presentacions, àpats d'empresa, celebracions... Durant les nits de dijous, divendres i dissabte Summit Salou oferirà actuacions musicals en directe.

Les nits de Salou, doncs, compten a partir d'ara amb una opció de restauració i oci que satisfarà el públic més exigent.

El passat 19 de juny la terrassa Summit Salou va celebrar una trobada amb la premsa del territori per explicar les novetats que presenta per aquesta temporada. Javier Pereira, el gerent de l'establiment, va explicar que s'han invertit dos milions d'euros en els 1600 m2 de superfície que disposa Summit Salou. La terrassa és ubicada a la darrera planta de l'Hotel Olympus Palace, de quatre estrelles, que es troba en una de les zones més concorregudes de Salou, ben a prop de la platja. L'hotel també ha estat objecte d'una renovació recent de les seves instal·lacions i les seves 250 habitacions.

D'entre les novetats per aquest estiu destaquen la piscina, el jacuzzi, el menjador, el solàrium i una zona chill out... per tal d'esdevenir un referent en l'oci i la restauració no tan sols de Salou sinó de tota la Costa Daurada.

Aquesta singular terrassa, que obrí el passat 18 d'abril i que restarà oberta

fins a finals d'octubre, pot acollir fins a 450 persones que trobaran les millors opcions per a esmorzar i sopar i, fins i tot, un servei de plats més informals fins a les dues de la matinada.

Un altre punt fort és la seva àmplia carta de còctels que ha supervisat l'es-

D'ENTRE LES NOVETATS PER AQUEST ESTIU DESTAQUEN LA PISCINA I EL JACUZZI

Posta de sol al Summit

VIUJUL2019 VIUJUL2019 -- TURISME TURISME

71 65

EL 90% DE LES PLACES HOTELERES DE LA COSTA DE TARRAGONA I L'EBRE DEPENEN DE L'AIGUA DEL CAT VIU a fons

Amb motiu dels 30 anys de l’inici de subministrament d’aigua del CAT a la demarcació de Tarragona, el Consorci ha encarregat un estudi a la URV a través del Grup de Recerca d’Indústria i Territori (GRIT) per conèixer la incidència sòcio-econòmica de l’ens al llarg d’aquest temps.

L’estudi constata que el subministrament del CAT arriba al 92% de les places hoteleres de la Costa Daurada i al 52% de places de les Terres de l’Ebre –fins al 90 o el 100% en municipis costaners com la Ràpita, l’Ametlla de Mar o l’Ampolla.

Més enllà de l’impacte en l’àmbit turístic, l’estudi també destaca el pes de les indústries consorciades en termes de generació de PIB territorial -del 31% al Camp de Tarragona-.

A més, situa l’impacte econòmic del Consorci a les Terres de l’Ebre en 9,8 MEUR anuals arran del pagament del cànon de

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

derivació i el de regants, i de les inversions fetes.

Al llarg d’aquests 30 anys de servei, la població a la demarcació de Tarragona ha crescut un 45%. El creixement demogràfic, econòmic i turístic requereix una disponibilitat d’aigua i una seguretat de subministrament que no actuï com una limitació a aquestes possibilitats de desenvolupament, un fet que és possible gràcies a la creació i posada en marxa del Consorci l’any 1989.

El CAT actualment subministra aigua a un 84% de la població de la demarcació. Dels 26 ajuntaments de la demarcació i les 15 indústries a les quals el CAT subministrava aigua el juliol del 1989, quan es va iniciar el servei, s’ha passat en l’actualitat a 63 consistoris -onze dels quals a les Terres de l’Ebre- i 26 indústries de la demarcació.

REUS | TARRAGONA

habitatge Núm. 19 | Juliol 2019

93 dies. És el temps que necessitem per vendre el teu immoble amb el servei exclusiu àgorax®premium.

Vine a veure’ns al carrer Jesús, 35 de Reus o truca’ns al 977 756 839.

Xalet + apartament (371 m2 totals) amb terreny (7.170 m2) en finca vallada.

Xalet principal amb cuina, menjador, 5 habitacions, 2 banys, porxo i terrassa.

Apartament amb cuina americana, 2 habitacions i un bany. Pàrquing (4 cotxes i lavabo), piscina, barbacoa i jardí. Confort i natura per a tota la família!

Xalet en venda / Avinguda d’El Morell (Reus)

347.000 €

Si tu també vols vendre som la millor opció.

Sol·licita el pla de venda exclusiu per a la teva propietat.

Carrer Jesús, 35 43201 Reus Tel. 977 756 839 Whatsapp: 600 498 977 oficina@agorax.es

www.agorax.es

Dídac Rodríguez Director d’Àgorax

T. 659 800 660

ZONA ALTA DE REUS Pis+pk . 4 hab. gran terrassa solàrium 199.000€

NILOGA 3 habitacions, llum, sol i boniques vistes 120.000€

MARIÀ FORTUNY 4 hab, 2 banys, 112 m2 145.000€

MASIES CATALANES IMPECABLE 90m2+ garatge+piscina+sala polivalent 179.000€

MONTBRIÓ 4 habitacions, piscina, gran garatge 230.000€

LA POBLA Casa cantonera, 3 hab, 2 banys,gran jardí. molt bonica! 199.000€

ESPECTACULAR A MASIES CATALANES 289 metres i 2.000 de parcel.la. Visita-la!

300.000€

PINAR 5 Dormitoris, piscina, impecable 365.000€

ZONA PAÏSOS CATALANS 5 dormitoris, gran terrassa 365.000€

General Moragues, 113 - 43203 Reus |

| nuria@vernetnavarro.com

COMPRA VENDA LLOGUER PISOS CASES XALETS LOCALS TERRENYS

s.l.

A.P.I 448 aicat 2320

ASSESSORS IMMOBILIARIS

info@fincas-marti.com

www.fincas-marti.com CASA EN RIUDECANYES

PARCELA URBANA EN CASTELLVELL

PISO EN RIUDOMS

150 m2, 4 habitaciones, 2 baños, patio.

150 4 2 ref: 7688

1.135 m2 para construidos chalet.

1135 0 0 ref: 7692

84 m2, 2 habitaciones, 2 baños, salón, párking.

84 2 2 ref: 7678

PISO EN REUS AV. PAISOS CATALANS

CHALET EN RIUDECANYES

PISO EN MONTBRIÓ DEL CAMP

120 m2, 4 habitaciones, 2 baños, cocina, salón. Esquinero.

120 4 2 ref: 7679

93 m2 y 1.300 m2 de parcela, 2 habitaciones, baño, cocina, mas loft de 60 m2.

93 2 1 ref: 7691

Semi nuevo de 83 m2, 3 habitaciones, 2 baños, salón, terraza, 2 plazas de párking y trastero.

83 2 1 ref: 7695

CASA EN REUS

CASA EN REUS EN C/ DEL ROSER

MASIA Y TERRENO RÚSTICO EN RIUDOMS

270 m2, bajos y 3 plantas, 60 m2 por planta y atico 45 m2, pisos independientes.

270 0 0 ref: 7685

Planta baja más 3 pisos, 62 m2 cada vivienda. Necesita actualizarse.

62 0 0 ref: 7629

12740 m2, casa de 107 m2, 2.000 m2 naves para reformar, casa de 3 habitaciones, baño, agua, luz.

107 0 0 ref: 7693

CHALET ZONA ILLES MEDES

CHALET EN CASTELLMOSTER

CHALET EN CASTELLVELL DEL CAMP

Finca de 18.000 m2, 167 m2 de vivienda y 263 m2 de almacén, casa de 4 habitaciones, 2 baños, agua y luz.

167 4 2 ref: 7684

780 m2 de parcela y 5 habitaciones, 3 baños, calefacción. Vistas 5 3 ref: 5017

1184 m2 de parcela y 650 m2 construidos, 7 habitaciones, 4 baños, garaje, terraza, etc.

650 7 4 ref: 6924

m2

ET

Especificacions vàlidas excepte error d’impremta o tipogràfic. Fotografies no contractuals. Preus sense els impostos inclosos.

m2

m2

m2

ET

ET

ET

79.000€

120.000€

150.000€

265.000€

m2

m2

m2

m2

Ex.

ET

ET

E

88.000€

126.000€

160.000€

315.000€

m2

m2

m2

m2

ET

E

ET

E

117.000€

130.000€

175.000€

450.000€

Av. Pere Cerimoniós, 86 bx 4. • C/ Camí de Riudoms, 22 bx 2, Tel: 977 318 995 • 977 754 841 • 617 472 053 • 43205 Reus

Cr. Misericòrdia, 39 43205 REUS Grande Gràcia 15 2º1º 08012 BARCELONA

REUS "ALT STANDING"

casa teva amb un 95% de Finançament

Zona Pl. Llibertat

URB. PALMERES GOLF AIGÜESVERDS

al

PARCEL·ES VENDA, des de 750 m2 a 200 €/m2

TORRE T-7 ESTRENAR

Aquesta casa es per la seva familia

Gran Parcel·la 800 m2, 306 m2, gran cuina office, saló, menjador, llar de foc, 5 hab, 5 wc, acabat luxe, espectacular jardí i piscina.

de

ge bitat a h La im UltCIUTAT le!!! b i n dispo

Reus - El pis més gran

Entreguem al final d'aquest mes de Juliol

-no emi

Reus-Centre Pl.Baixa.

u

Zona Prat de la Riba, 75 m2, 2hab, 1wc, cuina,gres, impecable. 93.450€ Finançament 80% 262€/mes Pis0 0 0 4 .

Cuina nova!!!

Gran cuina office, menjador, saló-estar 60 m2, llar foc, terra Parq/ gres, calefac, aacc, PK. Preu: consulteu-nos

OBRA NOVA GOLF AIGÜESVERDS * Urb. Palmeres Ara construïm el millor xalet a la vostra mida

111.955,-€

ara

Acceptem la vostra vivienda com part del pagament.

Informeu-vos

www.serraexclusives.com

Si vol vendre o llogar la seva qspqjf ubu estem al vostre servei

Duplex. .d u p 0 3 5 1 Cr. Plana i Marça 2, duplex piscina, 127 m2 const. + 50 m2 terrassa, 3 hab, 2wc, 196.555,-€

285 m2 + 6 hab+4wc

138.000,-€

traster 6 m2 Preu 120.000,-€ Quota: 360,-€/mes

S

Parcel.la 800m2, 380 m2, gran cuina office, menjador, biblioteca, amb 5 hab, 6 wc, acabat modern, jardí i pisicna de disseny, mobles.

* Pis de 2 hab,

Financiació fins 95%

Preu: 2.200€/mes Hip. 30 anys interés 1'5%

Golf Aigüesverds Espectacular T5!!

Nova Promoció Zona Pl. Llibertat

Amb PARKING

In v e r s i ó I n t e l . l i g e n t MORELL. LOCAL Cantoner 65 m2, RENDA 4.800,-€/any preu 78.000,-€, rendibilitat 6'2%. lloguer 450€/mes, RENDIBILITAT 6'9 %.

REUS. Agro Reus. Nau 1200 m2, preu 330.000,-€ lloguer 1.700€/mes, RENDIBILITAT 6'2%.

RIUDOMS. Edificii 840 m2 construïts, 10 habitatges + 3 locals, lloguer 33.000€/any, RENDIBILITAT 6%.

REUS. Edifici, 3 habitatges llogats per 1.100€/mes preu 115.000,-€. RENDIBILITAT 11'5%

info@serraexclusives.com

977 312828

gru

Pensant en tu

Tel. 977 752 951 C/ Amargura, 6 43201 REUS

TENDALS & RÈTOLS i RETOLACIONS

TENDALS · PÈRGOLES · PARA-SOLS · TANCAMENTS · TENDALS PLANS · COFRES MOBILIARI HOSTELERIA · RÈTOLS · RETOLACIONS · IMPRESSIÓ DIGITAL

www.toldocolor.com

Tel. 877 054 867

C/ Salvador Espriu, 5 43201 REUS

MOBLES INTERIOR · DECORACIÓ · REFORMES · CUINES · BANYS

www.tcinterior.com

Carrer del Vent, 34 local 2 - 43201 Reus Telf: 977 300 590 comercial@inmobiliariafortunyreus.com Av. Prat de la Riba 17 - 43201 Reus Tel: 977 076 271 | info@immofortuny.com

Ref: EF37 PISO, AVDA. VIDAL I BARRAQUER - REUS PRECIO: 78.000€

El piso está en una quinta planta con ascensor, con bonitas vistas a la ciudad, tiene 3 dormitorios, un baño con plato de ducha, salón - comedor, comedor y cocina. La vivienda está en buen estado de conservación. Cerca de todos los servicios y a tan solo 15 minutos andando de la Plaza el Mercadal. C.E.: en trámite.

Ref: EF98 PISO, RAVAL EL PALLOL - REUS PRECIO: 85.000€

Piso de 5 dormitorios y 125 m2 construidos. 3ª planta sin asc., 1 baño completo con plato de ducha, completamente exterior, techos altos, puertas de origen, con una orientación del piso de S/N. La vivienda está ubicada en la zona centro a tan solo un par de minutos de la plaza del Mercadal. C.E.: en trámite.

Ref: EF35 PISO, PASEO MISERICÒRDIA - REUS PRECIO: 105.000€

Ref: EF71 PISO, AVDA. PERE EL CERIMONIÓS - REUS PRECIO: 129.700€ Vivienda de 95 m2 útiles y 115 m2 construidos,

con un amplio balcón, salón comedor, gran cocina con salida a una galería y baño con una ducha con hidromasajes, y un aseo. El piso cuenta con aire acondicionado, es espacioso y luminoso. en la zona encontrarás todos los servicios al alcance. 2º con ascensor. En el precio de la vivienda está incluida una plaza de aparcamiento y un trasteros ambos ubicados en la misma finca de la vivienda. C.E.: sí.

Ref: EF64 PISO, PASEO PRIM - REUS PRECIO: 139.500€ La vivienda está en

perfecto estado de conservación, espaciosa, luminosa, con 100 m2 útiles y 114 m2 construidos (según referencia catastral), un baño completo (con plato de ducha ), un aseo reformados, salón - comedor de unos 25 m2 con salida a un balcón que da justo al Paseo Prim, amplia cocina con espacio para mesa con 4 sillas y tres dormitorios (antes 4). El piso cuenta con aire acondicionado, ventanas de aluminio, calefacción a gas en toda la vivienda y suelos de parquet. C.E.: sí.

Ref: EF73 CASA, C. PINTOR FUSTER - REUS PRECIO: 195.000€

PISO, GUIPUSCOA - PRECIO: 39.950€ Ref: CG01 Piso de 69 m2 exterior, 3 dormitorios, cocina, un baño, salón-comedor. A/A. Ventanas de aluminio. 3ª planta sin ascensor. C.E.: E.

PISO, DOM BOSCO – PRECIO: 57.300€ Ref: CG02 Piso reformado de 68 m2, 2 dormitorios, cocina, 1 baño, salón-comedor. 5ª planta sin ascensor.

Trastero. Parquet. Calefacción. Certificado energético: G.

PISO, CAMI DE VALLS – PRECIO: 79.800€ Ref: CG03 Piso buen estado de 75 m2, 3 dormitorios, 1 baño, salón-comedor, cocina. 2ª planta con ascensor. A/A. Calefacción. Certificado energético: EN TRAMITE

PISO, RIERA MIRÓ – PRECIO: 129.800€ Ref: CG04 Piso luminoso de 120 m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina, salón-comedor. 2ª planta con ascensor.

Parking. Conserge. Certificado energético: En trámite.

PISO, MINETA – PRECIO: 139.900€ Ref: CG05 Piso seminuevo de 90 m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina, salón-comedor. Parking opcional. 1ª planta con ascensor. Suelos mármol. Calefacción, A/A. CE En trámite.

CASA ADOSADA, GORNALS – PRECIO: 209.000€ Ref: CG06 Casa adosada de 203 m2 céntrica, 3 habitaciones, 2 baños, cocina, salón-comedor, terraza, solárium, buhardilla, vestidor. Parking para 3 coches. Certificado energético: E

Piso con vistas, 9ª planta con ascensor, tiene 4 dormitorios, un baño con plato de ducha y otro con bañera, amplia cocina con salida a una galería - lavadero, y un amplio salón - comedor con salida a un balcón con vistas a la ciudad. Entorno, La Pastoreta Iglesia Misericòrdia. C.E.: sí.

En exclusiva a la venta casa unifamiliar adosada en la zona del pabellón olímpico de Reus. Casa del año 1999 en perfecto estado de conservación, con planta baja (44 m2 sirve de trastero y garaje), primera planta, y planta segunda más jardín de unos 64 m2.

Calefacción y aire acondicionado en todas las estancias. C.E.: sí.

www.inmobiliariafortunyreus.com

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

—¿la meva cuina?

—¿la meva cuina?

—la meva cuina és GAMMA. —la meva cuina és GAMMA. «... lapago pago amb 12 mesos «... ii la amb 12 mesos sensesense interès».interès».

Bakua Espais ceràmiques · banys · construcció · cuines Avda. Barcelona, 182 · Miami Platja (Tarragona) · Tel. 977 811 161

Bakua Espais

ceràmiques · banys · construcció · cuines

-cuines-delta-cocinas-gamma-bakua-maig-2019.indd 3

21/05/2019 9:52:17

Avda. Barcelona, 182 · Miami Platja (Tarragona) · Tel. 977 811 161

Camí de la Cuixa

Tarragona ciutat

Vall de l’Arrabassada

Perafort

Platja de La Savinosa

Cambrils/Vilafortuny

HABITATGES EXCLUSIUS. IDEAL PER A INVERSORS: HABITATGES A DIVERSOS PUNTS DE LA POBLACIÓ, PROPERS A CENTRES UNIVERSITARIS I NUCLI DE LA CIUTAT. D’1,2 I 3 DORMITORIS PER A REFORMAR O EN PERFECTE ESTAT. CONSULTI’NS PREUS I DISPONIBILITAT DE TOTS ELS PRODUCTES EN GESTIÓ

Siguem seriosos... i fem les coses bé!!!

ASSESSORAMENT I GESTIÓ D’IMMOBLES Joan Fuster, 26 local 1. Tarragona Tf. 669 500 202 Col. 665

T 977 637 886 610 657 282 A 10minuts PLATGES COSTA DAURADA

URGEIX VENDRE 3 XALETS individuals a PREU D´1.14 HBS. Finca 5.000M2. VIVENDA o TURISME RURAL! PVP:

479.000€ ALCOVER/MONT-RAL

MASIA ruïnes per rehabilitar.Finca 132 hectarees. Dins llistat Catàleg de Masos. Té Usos d´habitatge, hoteler, restauració, artesanal i educatiu. ESPECTACULARS VISTES!!!

PVP:

125.000€ VALLMOLL

MASIA amb unes vistes espectaculars desde tota la finca. Un goig banyar-te en aquesta piscina!!

PVP:

210.000€ ALT CAMP

XALET indiv. amb Magatzem 370m2. FINCA 13.000m2.

Piscina. Porxo. Finca tancada.

Per viure al camp amb comoditats de ciutat.

PVP:

390.000€ A PROP DE MONTBLANC

HOTEL/PALAUET RURAL 8 habs dobles/triples, sales d’estar.

FINCA 1 hectàrea amb Maset, aigua i llum. Amb encant!!!

PVP:

650.000€

www.finquesges.com

Essentia Costa Daurada

Sport Resort & Homes