Viu tarragona 21

A FO N S

Núm. 21 | Març-Abril 2016 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

VIU Tarragona Núm. 21 | Març-Abril 2016 | www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

El mercat fa 100 anys

VIU Tarragona

...que espera que l'acabin

TENIM UN PASSAT...

...PERÒ MIREM AL FUTUR Els fonaments d’una bona llar es basen en l’experiència del constructor. Ara us oferim cases amb estructura interior de fusta, belles, còmodes i duradores.

ÚNIQUES / com a tu t’agradi SOSTENIBLES / quant a concepte, preu i estalvi energètic DURABLES / per a tota la vida VITALS / cases fetes amb materials que et carreguen les piles TEMPS RÈCORD / viu a casa teva en un temps rècord

Estètic, modern i còmode

ENS PRENEM LA TEVA LLAR MOLT SERIOSAMENT

KiND HouSES

Camí del Nàstic, 24 - 43007 Tarragona Tels. 633 309 800 -977 207 375 | info@kindhouses.es

www.kindhouses.es

i han convocat un sorteig via Facebook de 150€ en fotodepilació, la guanyadora del qual ha estat Patrícia Boada

El sorteig de Facebook ha comptat amb més de 2.000 participants. S'ha fet entrega del premi a Patrícia Boada a les instal·lacions de Clinimèdic per part del personal de la clínica.

Clinimedic, amb més de 16 anys a Tarragona, disposa de tractaments innovadors, sempre a l'avantguarda de les darreres tècniques i avanços per a la salut. Compta amb metges especialistes amb anys d’experiència i s'especialitza en 3 divisions per oferir el ventall més ampli de serveis als seus pacients

Si voleu concertar hora de visita truqueu al 977 242 002, directament a la clínica, a la Rambla Nova nº 58-60 - 2on 1ª, enviar un correu a clinimedic@clinimedic.com o al web www.clinimedic.com

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Sumari CIUTAT

8

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé, Ramon Ortiz Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Josep Barbero Col·laboracions: Lluís Espuis, David Solé, Raquel Estrada Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

El Circ Corsini Un seguit de despropòsits per una obra empantanegada

CULTURA

34

Una mar de llibres Les editorials tarragonines preparades per Sant Jordi

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

EMPRESA

44

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Un comerç tradicional en constant renovació

ESPORTS

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada

Gemma preciosa

56

Equip de suport Els joves esportistes i les famílies que els donen suport

ESPECIAL INTERIORISME

87

Llars amb caràcter Idees i novetats per posar casateva al dia

SALUT

ininterromputs 128 Batecs Una radiografia de la unitat d'hemodinàmica del Joan XXIII

7 Editorial 74 Motor Sol·licitat control PGD

140 Oci i gastronomia 154 Fitxes Restaurants

Multiplique sus posibilidades

Editorial

GRUPO

INMOBILIARIO

Venta Alquiler Obra Nueva

El Mercat Central de Tarragona va complir 100 anys el 19 de desembre de 2015. Les celebracions pel centenari, però, es van ajornar fins al gener passat perquè aquell cap de setmana hi havia eleccions generals. Tot i ser una casualitat, no deixa de ser graciós que, fins i tot l’aniversari d’aquest equipament també pateixi un ajornament, com les dates de finalització d’obres, de la inauguració, del trasllat dels paradistes, de la urbanització de la plaça Corsini.

Su Inmobiliaria de Proximidad y confianza

Dels 100 anys del Mercat, els últims 15 han semblat una eternitat.

El projecte de reforma, modernització i ampliació de l’equipament —aparcament, supermercat i zona comercial—, que inicialment havia d’estar enllestit en poc més de dos anys, s’ha convertit en un Via Crucis de proporcions bíbliques amb tota classe d’incidents i incompliments per part de les diferents administracions implicades.

En aquest número de la revista VIU a fons Tarragona fem una radiografia de la història de la remodelació i l’estat en què es troba un equipament que ha estat un autèntic maldecap per a venedors, comerciants, veïns i, fins i tot, polítics. En l’article, recuperem afirmacions i promeses dels representants municipals —aquesta revista es va posar en contacte amb l’anterior Consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Patricia Anton, que no va voler fer declaracions sobre aquest tema —i que evidencien el nyap en què s’ha convertit el projecte. La nova data de finalització dels treballs és Santa Tecla o la primera quinzena d’octubre de 2016.

Fins ara, les previsions no s’han complert mai.

EDIFICIO DE PRESTIGIO

A T N

VE

AMPLITUD Y CALIDAD

Av. Roma 7

375.000 €

Piso de 155 m2 Amplia Cocina 4 Dorm , 2 Baños Trastero Posibilidad de Parking

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Un pressupost enorme, demandes judicials, dimissions, terminis d’obres que no s’han complert mai, balls de xifres, queixes veïnals i llocs de treball perduts han caracteritzat la remodelació del Mercat Central de Tarragona en un procés que supera, des dels seus inicis, més de 15 anys quan tot just s’acaba de celebrar el centenari de la seva construcció

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Somriures i satisfacció continguda entre els paradistes de la carpa que es troba davant de l’edifici del Mercat Central de Tarragona l’últim dijous de febrer de 2016. Feia pocs VIU Tarragona | 8

dies que la presidenta de la principal associació de venedors havia segellat un acord amb la consellera de Comerç i presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, perquè els venedors poguessin, finalment, fer el pas definitiu i abandonar les seves

parades provisionals que ocupen des de l’any 2007 per entrar al nou i encara en obres edifici modernista del Mercat Central.

La data prevista és Santa Tecla o, a tot estirar, octubre d’enguany, però després del reguitzell de terminis incomplerts per

polítics i constructores, ningú se’n refia. «Creu-me noi, fins a l’any que ve no estarem allí. Ves que no m'hagis d'entrevistar aquí una altra vegada», diu Marcel Guiu, que regenta una parada de verdura que es troba en mans de la seva família de fa 52

Març-Abril 2016

MERCAT CIUTAT

“Espimsa no preveu trobar restes arqueològiques” Diari de Tarragona 28 de Novembre de 2003

President d 'Espimsa 27 de Nove mbre de 20 03

anys. Aquest comentari, però, és molt comú entre uns paradistes que ja no creuen en res.

En un parell de setmanes [en el

8 milions d’euros s’esperava que aportés l’Estat

Març-Abril 2016

moment d’imprimir aquest número] com a molt, rebran una carta de l’Ajuntament on se’ls preguntarà si volen accedir a una nova concessió per cinquanta anys o, en canvi, volen abandonar definitivament les instal·lacions del Mercat. La decisió no és banal perquè els paradistes hauran d’avançar uns diners en concepte de paga i senyal. Una quantitat

que, si finalment es fan enrere, perdran definitivament.

Una mica d’història A finals dels anys 90 del segle XX es va començar a parlar de la necessitat de remodelar i actualitzar un equipament central com el Mercat. L’aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, va posar en marxa l’estu-

No va ser fins al 2004, però, que la iniciativa va agafar embranzida de debò. Aleshores es va signar un conveni entre Espimsa i Mercasa, l’empresa estatal de mercats, que faria el projecte. Quan tot anava a posar-se en marxa, alguns paradistes van oposar-se al fet d’haver de pagar per poder vendre dins la carpa provisional que es plantejava. Aquests venedors, prop d’una dotzena, van rebre una indemnització entre els 5.000 i 8.000 euros pel concepte de cessament de la concessió administrativa i van renunciar a entrar al nou mercat. Aquest no va ser l’únic problema amb els paradistes. El 2006, un grup de 31 venedors va interposar una querella contra el president d’Espimsa, Raül Font, el gerent, Isidre Prunor, l’alcalde Joan MiVIU Tarragona | 9

Continua a la pàgina 12

“El nou m ercat no e s podrà estrenar f ins a finals de 2006 o pr incipis de 2007” Raül Font

di per tal de fer el projecte, que va anar a càrrec de l’empresa Beta. La reforma plantejada en aquells moments consistia a fer un mercat de tres plantes i dues més subterrànies que tindrien la funció d’un pàrquing per a uns 800 vehicles. La previsió era que les obres comencessin el 2005 i que es pogués inaugurar el nou Mercat Central el 2007.

La inversió prevista per sufragar totes les obres s’estimava entre 15 i 18 milions d’euros. Poc temps després, la Generalitat es va comprometre a aportar un 20% del cost total de la reforma.

Amb tot, segons l'Ajuntament de Tarragona, l'aportació total de la Generalitat ha estat de 600.000 euros (dos pagaments de 300.000 euros) que es van fer efectius quan es va instal·lar la carpa.

MERCAT CENTRAL CIUTAT

un mercat centenaRi

L’edifici del Mercat Central que coneixem i que fa tants anys que està en obres és fruit d’un projecte que es va començar a gestar el 1912 i que va ser inaugurat oficialment el 19 de desembre de 1915 –tot i que altres fonts parlen que va ser el 26 d’aquell mes–. Aleshores, la iniciativa va anar a càrrec dels regidors de La Popular i l’arquitecte encarregat de dur-lo a terme va ser Josep Maria Pu-

jol de Barberà. En aquells anys l’alcalde de la ciutat era Pere Cobos i Roa, que va ser una figura indispensable per entendre la transformació urbanística de la ciutat a principis del segle XX. Així, va ser ell qui va cedir els terrenys per poder construir el Mercat, però també va urbanitzar mitjançant llambordes els carrers Reial —fins fa uns 20 anys aquestes

El desolat aspecte que presentava la Plaça Corsini (llavors anomenada del Progré s) poc abans de la construcció del mercat (1914). H. Vallvé. Arxiu Històric de Tarrag ona

llambordes eren el paviment d’aquest carrer encara—, la plaça dels Carros o Apodaca, és a dir gran part del que ara es coneix com a Barri del Port.

El pressupost de l’obra per fer el Mercat va ser de gairebé 250.000 pessetes.

Josep Maria Pujol de Barberà (1871-1949) es va llicenciar a

l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1892 i va ingressar com a arquitecte en el Ministeri de Finances abans de ser arquitecte municipal de Tarragona el 1897, càrrec que va ocupar fins al 1939. A banda del Mercat Central, es va encarregar de fer l’antic Escorxador —actual seu del rectorat de la

TArrAGONA COMPTAVA LLAVORS AMB 21.000 habitants

VIU Tarragona | 10

Març-Abril 2016

MERCAT CENTRAL CIUTAT Les parades del flamant mercat i les seves venedores l'any 1915. P. Pallejà. Arxiu

Històric de Tarragona

Universitat Rovira i Virgili—, la fàbrica de la Chartreuse, o la Cooperativa Obrera Tarraconense, entre altres. També es va encarregar de l’ampliació de l’Hospital de Santa Tecla i la realització de l’edifici de les Carmelites al carrer Estanislau Figueres, per exemple.

Aspecte del mercat acabat de constr

uir (1915). P. Pallejà. Arxiu Històr

ic de Tarragona

L’actual plaça Corsini s’anomenava aleshores plaça del Progrés en una ciutat, Tarragona, que llavors comptava només amb 21.000 habitants.

La posada en marxa del Mercat en aquella ubicació va suposar el trasllat de totes les peixateries que hi havia al carrer Cos del Bou. El nou edifici tenia lloc per a 352 parades que pagaven un lloguer variable en funció del producte que venien. És a dir, una parada de carn pagava unes 35 pessetes al mes mentre que la parada que venia figues, rovellons o caragols, pagava uns 10 cèntims al dia. Una de les normes del reglament d’usos prohibia que les persones que patissin malalties contagioses o que fossin repugnants a la vista del públic, poguessin vendre carn.

L’edifici del Mercat va estar envoltat de polèmica a la dècada dels 70 del segle passat. Aleshores es va plantejar la possibilitat d’enderrocar-lo perquè es considerava obsolet.

De fet, es plantejava traslladar l’equipament i fer, en el solar que quedaria buit, un parc.

Actualment, l’edifici està protegit (d’aquí el manteniment de la façana) perquè és considerat i catalogat com Bé Cultural d’Interès Local.

EL PRESSUPOST del merCAT VA SEr de gairebé 250.000 Ptes.

Març-Abril 2016

VIU Tarragona | 11

MERCAT CIUTAT

“L’objectiu és que Madrid pagui, com a mínim, el cinquanta per cent de la remodelació del Mercat” Sergi de los Ríos

ica Tinent d’alcalde de Promoció Econòm 14 d'octubre de 2008

16 propostes

del reglament d’usos es van presentar

quel Nadal, el secretari general de l’Ajuntament, Ponç Mascaró i el president de l’Associació de

Venedors del Mercat Central, Albert Ribot per prevaricació i tràfic d’influències. Finalment, aquesta demanda, va quedar arxivada. Aquell any, la Generalitat obligava a conservar algunes restes arqueològiques que havien aparegut el 2004 i això va provocar la modificació del projecte i, per tant, el retard

sobre el calendari previst. Els marxants van haver de traslladar-se a la Rambla Nova l’abril de 2007 i, sis mesos després, els paradistes de l’interior del Mercat abandonaven els seus punts de venda per instal·lar-se a la carpa, on encara estan. De fet, la previsió era que el trasllat d’uns i altres només fos per un

període de dos anys, però això no ha estat així.

El 2007 es va produir un dels fets cabdals que ajuden a explicar la situació del Mercat d’avui en dia. L’aleshores ministra d’Habitatge, Carme Chacón, va visitar Tarragona i es va comprometre que l’Estat aportaria uns cinc milions

Excavacions llargues i polèmiques La troballa de restes arqueològiques en la fase inicial del projecte, el 2004, va suposar el primer endarreriment en el termini d’execució de les obres. El 2006, la Generalitat va decidir que les restes que es van trobar -unes estructures que serien part d’una font o unes termes- i que estaven als futurs accessos de l’interior del centre comercial havien de ser conservades i, per tant, suposava la modificació del projecte. Allò només va ser l’inici d’una llarga campanya d’excavacions que no estaria exempta de polèmica. Així, la despesa en

VIU Tarragona | 12

les intervencions arqueològiques el 2007 i 2008 va ser de 422.000 euros. Es va decidir, el 2009, fer un concurs públic per tal d'estudiar completament la zona. L’empresa Codex va ser la guanyadora d’un contracte d’1,2 milions d’euros. Aquesta resolució del concurs no va agradar Albert Vilaseca, gerent de Cota 64, que va demanar una investigació per part de l’Ajuntament en considerar que el cost de les excavacions era molt superior al real i, a més, va insinuar que el concurs no hauria estat del tot net perquè «els dos res-

ponsables arqueològics municipals havien estat vinculats durant tota la seva vida laboral a aquesta empresa [Còdex]».

Vilaseca va assegurar que les bases del concurs d’Espimsa s’havien fet arran del projecte de Còdex i això «la llei no ho permet». El Partit Popular i CiU també van criticar el cost de les excavacions.

La campanya va viure episodis difícilment comprensibles, com la del cobriment d’un santuari de les nimfes (2011) que va aparèixer a la cantona-

da de Colom i Rambla Nova o la de la destrucció d’un tram d’aqüeducte d’uns cinquanta metres de longitud. La Generalitat va autoritzar la destrucció d’aquesta estructura davant les queixes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. El 2010 també es va trobar l’esquelet de qui podria ser un pagès que hauria viscut durant l’època d’August. Aquell any, al carrer Reding es van destruir també els murs d’una casa i una sitja pocs dies després de la seva descoberta. La RSAT va posar el crit al cel.

Març-Abril 2016

MERCAT CIUTAT d’euros. Aquest compromís es va consolidar amb la visita, quatre anys després, de la secretaria d’Estat d’Habitatge, Beatriz Corredor, que el dia que posava la primera pedra a l’edifici (22 de març), va assegurar que el govern central aportaria 8 milions d’euros «sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària». De fet, l’Estat només ha aportat un milió d’euros en dues tandes de mig milió cadascuna, la primera el 2010 i la segona ha d’arribar amb els pressupostos d’enguany. Aleshores, el 2011, la inauguració es preveia pel mes d’octubre de 2013. Els diners de l’Estat han estat el gran cavall de batalla de l’alcalde Ballesteros durant tots aquests anys, assegurant que, abans o després, els 8 milions arribarien, però de moment no ho han fet.

Rambla Nova, i no sota l’edifici del Mercat, un fet que deixava el cost de les obres en 27 milions d’euros. Amb tot, tres mesos després, es va reprendre la idea inicial amb l’aparcament sota el mercat i la inversió era de 30 milions.

El ball de xifres va continuar, desconcertant la població que no sabia en cap moment quin seria el cost real del projecte i mentrestant, el 2010, l’ajuntament demanava un préstec de 26 milions d’euros per pagar les obres. Mesos més tard, el 8 de febrer de 2011, Sergi de los Ríos anunciava que el cost de les obres de remodelació del Mercat seria de 19,8 milions d’euros. L’anunci arribava després que la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Corsan i Corviam Vicsan, guanyés el concurs convocat per Espimsa.

Segons De los Ríos, el cost del pàrquing de dues plantes i 330 places, de 7 milions d’euros, l’assumiria l’empresa constructora perquè seria ella qui gestionaria l ’e q u i p a m e n t .

La data d’inauguració es continuava fixant el 2013. «Estem complint escrupolosament el calendari que vam anunciar el 2009», va dir.

“La previsió és que les obres puguin començar a finals de 2009 o principis de 2010” Sergi de los Ríos President d'Espimsa 14 de gener de 2009

L’any 2008 ja s’admetia que el projecte de tot el Mercat Central, inclòs el pàrquing i la instal·lació de la carpa, costaria al voltant dels 50 milions d’euros. El llavors tinent d’alcalde de promoció econòmica, Sergi de los Ríos, confiava en què l’Estat aportés «com a mínim el cinquanta per cent del projecte, dins del conveni marc». De los Ríos assegurava que el primer pressupost de 16 milions d’euros, només era un avantprojecte que no incloïa un pàrquing de quatre plantes (només de dues) i la carpa provisional. El 2009 el projecte contemplava un pàrquing a la plaça Corsini i un altre a la

Març-Abril 2016

van assegurar que les vendes havien caigut un 80%. Al juny, però, la consellera de Comerç, Patricia Anton, va admetre que les obres s’havien alentit per problemes de finançament, culpant de tot això als 8 milions d’euros que l’Estat havia promès i que no arribaven.

1.800 €/m

2

hauran de pagar els actuals venedors per tenir una parada al nou edifici

El 2013, l’Associació d’Empresaris de l’Entorn del Mercat Central assegurava que més de 50 comerços havien hagut de tancar i s’havien perdut 350 llocs de treball. Just un any abans que l’Ajuntament ha-

gués d’admetre que les obres estaven oficialment aturades.

Fins ara, els treballs no s’han reprès.

La situació entre els venedors i el consistori es va anar enrarint i complicant amb el pas dels mesos. La mala maror va desembocar en la dimissió del fins aleshores president dels paradistes, Albert Ribot, que va ser substituït per Maria Virgili que, al poc d’arribar al càrrec — gener de 2015— va haver d’afrontar com el reglament d’usos del mercat, que no s’havia canviat mai, era aprovat en el ple de l’ajuntament sense el coneixement dels venedors. «Ens sentim enganyats i decebuts perquè en l’última reunió que vam tenir el mes de gener no ens van dir que aquest reglament, que no hem vist, aniria al ple. Nosaltres només hem vist la versió

El novembre de 2012, una sèrie d’esquerdes en els edificis dels voltants va provocar un endarreriment en els treballs i la data d’obertura del Mercat es va ajornar fins a l’estiu de 2014. Aquell any, els comerciants del voltant de l’edifici

9 anys

porten els paradistes a la carpa provisional

VIU Tarragona | 13

MERCAT CIUTAT està aturat», assegura Albert Abelló, expresident de la Cambra de Comerç, portaveu de Convergència a l’Ajuntament i paradista del Conseller d’Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona Mercat. Abelló 31 d'agost de 2010 parla amb coneixement de causa. Té el seu 14 del document, i aquesta és despatx professional al Passatla 16», afirmava Virgili el 19 de ge Cobos, però la finestra dóna febrer de 2015. La presidenta assegurava que Espimsa no s’havia posat en contacte amb ells durant més de sis mesos, un fet que va aturar les negociacions.

“Els plans de l’Ajuntament són pagar, com a màxim, entre deu i dotze milions de la remodelació del Mercat”

Pau Pérez

al carrer Gonvernador González, a un dels laterals de l’edifici del Mercat. Abelló té, a més, parada al Mercat. «La meva besàvia ja tenia la parada. He viscut tota la meva vida al Mercat i el seu entorn, l’estimo», afirma amb la vehemència que el caracteritza.

Abelló va ser el candidat que, en les eleccions municipals de l’abril de l’any passat, més va incidir en el tema del Mercat.

De fet, tenia un projecte per di-

i allò va ser l’any 2007. «Amb Sergi de los Ríos i Patricia Anton no s’ha anat a buscar els diners que va prometre l’estat.

L’Ajuntament ha d’anar cada dia a Madrid i, si cal, encadenar-se al Congrés fins que ens els donin. Girona va aconseguir 11 milions d’euros per fer la seva biblioteca, segur que ells van estar insistint fins que els hi van donar els diners que els hi van prometre», remarca.

Per Abelló és incomprensible que la remodelació de l’edifici

Abelló apunta al finançament «Durant molts mesos no hi va haver comunicació entre l’ajuntament i els paradistes.

L’excusa va ser el conflicte amb Albert Ribot però la veritat és que el finançament ha estat aguantat pels pèls. Durant molts moments no es va poder pagar l’empresa constructora, que va fer concurs de creditors [Vicsan, que formava part de la UTE que feia les obres].

Fa molts mesos que el mercat

El cas Ribot Enmig de tota la polèmica per l’endarreriment de les obres, un nou front de conflicte va sortir a la llum. Albert Ribot, president de l’Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona durant 14 anys, va dimitir del seu càrrec el 29 de novembre de 2014. El motiu, segons Ribot, va ser «l’assetjament desmesurat que va patir per part de l’equip de govern» d’aleshores que, immediatament, va desmentir qualsevol implicació personal en el cas de les parades. La guerra entre ell i l’Ajuntament, personificat amb la consellera de Comerç i presidenta d’Espimsa d’aleshores, Patricia Anton, es va produir

VIU Tarragona | 14

arran de l'adquisició de Ribot, mitjançant traspàs, de dues parades al Mercat que eren propietat d’Eduard Garreta (Garreta Xarcuters). L’Ajuntament considerava que aquest traspàs no es va notificar a Espimsa i que les parades havien de tornar a mans del consistori.

Ribot no hi va estar d’acord i fins i tot Garreta va interposar recurs contenciós administratiu contra Espimsa, que més tard va retirar. Finalment, Ribot, que va ser amenaçat de ser expulsat d’Espimsa, va abandonar voluntàriament les parades l’agost de 2014, acatant l’ordre de desallotjament de l’Ajuntament mesos abans.

namitzar tota la zona. «El més fàcil és i ha estat donar la culpa als paradistes. Aquí el problema és acabar l’obra i per a ferho falten com a mínim entre 6 i 7 mesos. Tot l'endarreriment en les obres ha estat per culpa d’un finançament que ha estat mal plantejat i per això l’obra s’ha allargat extraordinàriament». El polític convergent es refereix als diners que l’Estat va prometre i no va fer efectius mai: «Carme Chacón va prometre 8 milions d’euros el 2008. El 21 de març de 2011, la senyora Corredor, secretaria d’Habitatge, va prometre altra vegada els 8 milions.

S’han d’anar a buscar aquests diners. Ningú et trucarà per donar-te’ls». De fet, Chacón va prometre 5 milions i no 8,

no estigui acabada i, com és habitual en ell, utilitza el sarcasme per emfatitzar els seus arguments: «El 2007 no existia Facebook, es va fer el primer Iphone i es van començar les obres del Canal de Panamà que ara estan acabades i que han costat 6.000 milions de dòlars. S’han fet moltes coses al món, vols dir que no es pot fer un mercat?».

7.800 €/m

2

hauran de pagar els que no tinguin actualment una parada per accedir a una en un concurs públic

Març-Abril 2016

MERCAT CIUTAT

25 milions d’euros era el cost estimat de tot el projecte el 2004

Mercadona L’any passat va ser quan es va resoldre una de les incògnites principals de tot el projecte: quina seria l’empresa que s’encarregaria del supermercat que anirà a una de les plantes inferiors de l’edifici, que també comptarà amb una zona comercial amb diferents locals perquè s’hi obrin negocis.

L’espai pel supermercat és de 1.947 metres quadrats més 300 metres quadrats de magatzem. Inicialment, es va obrir un concurs en què l’empresa guanyadora havia de pagar 7,6 milions per una concessió de 50 anys, però va quedar desert. L’ajuntament, veient com havia anat el concurs, va decidir convocar-ne un altre més

VIU Tarragona | 16

tard, rebaixant la quantitat de la concessió. Aquesta vegada van ser 6,1 milions d’euros i només es va presentar una empresa: Mercadona.

6,1milions

d’euros és el que ha pagat Mercadona per una concessió de 50 anys i 1.947m2 més 300m2 de magatzem

«La competència de Mercadona és que hi hagi cinc establiments seus per tota la ciutat, no el fet que estigui aquí [al Mercat]. Mercadona serà un paradista més. Quantes parades de peix hi ha? Doncs Mercadona serà una altra. Pot atreure molta gent i tots ens beneficiarem. És un complement perfecte», diu Abelló.

Mercadona confirma que ja va fer el pagament de 6,1 milions d’euros un cop van els hi van adjudicar la concessió i, segons la companyia, no es

plantegen cap acció si l’obertura del Mercat Central pateix un altre endarreriment.

«Nosaltres obrirem quan obrin la resta de venedors».

“Estic segura que es complirà el calendari [octubre de 2013]. L’obra avança bé, tot funciona perfectament” Patricia Anton

Consellera de Comerç 20 d'octubre de 2011

Els diners de Mercadona van ser rebuts amb els braços oberts per un consistori que no té la caixa plena, precisament. Aquesta concessió, molt important per garantir la continuïtat d’un projecte que repetidament s’havia dit que estava al 85% d’execució —des del 2014 concretament—, va ser el preàmbul de les celebracions del centenari de l’edifici, el 19 de desembre de 2015. De fet, l’acte oficial amb l’alcalde i els venedors, així com els comerciants dels voltants, no es va fer en la data prevista perquè el 19 de desembre era la jornada de reflexió prèvia a la votació de les eleccions generals del govern central de Madrid.

Així que allò es va ajornar fins al 8 de gener de 2016.

L’acord El 23 de febrer de 2016 la consellera de Comerç i presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, i la presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, Maria Virgili, van escenificar l’acord. «Les dues bandes hem fet veritables esforços per a què els paradistes tornin al Mercat en les millors condicions possibles», va assegurar Elvira Ferrando aquell dia.

«Mai vam estar en contra del trasllat, les nostres reivindicacions es van produir per evitar

Març Abril 2016

MERCAT CIUTAT unes condicions econòmiques que ens haguessin ofegat», va dir Maria Virgili.

7,6milions

d’euros era el preu previst de l’operador del supermercat en el primer concurs que va quedar desert

Maria del Carmen Merchán, Nineta

Les condicions econòmiques, efectivament, eren un problema. De fet, en certa manera, encara ho són i provoquen recels en molts venedors que, però, arran de l’acord han canviat completament el seu discurs.

«Nosaltres esperem que quan sigui l’hora de marxar d’aquí, vinguin els Mossos d’Esquadra i ens treguin. No marxarem per voluntat pròpia», deia Maria del Carmen Merchán Nineta, presidenta de l’Associació de Paradistes i Concessionaris del Mercat Central un parell de setmanes abans que Virgili i Ferrando signessin l’acord.

“El govern central s’ha compromès a paga r 8 milions d’euros i de moment n’hem rebu t 1,4”

Aquesta associació, que compta amb menys membres -18, segons assegura la mateixa Merchánque la que presideix Consellera de Comer Maria Virgili, es ç 20 d'octubre de 20 va constituïr el 11 2005 per oposició al projecte de remodelació de l’edifici del estat diferent. Amb tot, ja et Mercat. «No estem conformes dic que no estem conformes amb tota l’obra que s’ha fet, amb tot el que s’ha signat, no és innecessària. Només calia m’agrada l’acord perquè em fa remodelar l’edifici, però els ha por, a mi i a tothom, que l’ajuninteressat [a l’Ajuntament], sotament no acabi complint i no bretot, fer un pàrquing i un supagui la diferència del mantepermercat» assegura. «Nosalniment de les parades». tres sempre ens hem oposat

Patricia Anton

a tot això, però és clar, l’altra associació ja ho havia signat

Els números dels paradistes

tot. Ens sentim menyspreats i utilitzats, no anem tots a una».

Malgrat mantenir les seves idees inicials, Merchán admet, un parell de dies després de l’acord amb l’Ajuntament, que finalment sí que anirà al nou Mercat. «On vols que vagi amb gairebé cinquanta anys que tinc? Això fa deu anys hauria

La por que fa referència Nineta és la partida econòmica municipal per pagar la diferència entre el manteniment real de les parades — en metres quadrats — i el que acabaran pagant els venedors. Així, es calcula que el cost mensual de manteniment per metre qua-

drat serà de 92,46 euros, dels quals, els paradistes en pagaran 42,48. La diferència entre aquestes dues quantitats serà assumida pel consistori mitjançant l’aprovació d’una partida als pressupostos municipals any a any. De moment, aquests diners ja existeixen per aquest exercici, el 2016, sempre i quan el Mercat Central s’inauguri en les dates previstes, Santa Tecla o la primera quinzena d’octubre. En tot cas, el consistori haurà d’aprovar una nova partida per 2017 i així successivament cada any.

«Al setembre no estarem allí, ja ho veuràs. Fins a l’any que ve no marxarem d’aquí», explica Rosi Dalmau, que regenta una peixateria que té 53 anys d’història. «Em fa por el manteniment, així de clar t’ho dic. Estem a expenses del que aprovi l’Ajuntament cada any», afirma Magda Llorens, que té

“Les obres de l’edi fici del Mercat acabar an aquest estiu” Patricia Anton

Consellera de Comer ç 20 de febrer de 2014

VIU Tarragona | 18

Març-Abril 2016

MERCAT CIUTAT traspassar més fàcilment la parada i que no hem de pagar les trenta mensualitats que l’ajuntament volia, però és començar de nou i no ho tenim clar, tot i que hem de prendre una decisió en poques setmanes», diu amb tristesa Mercè Vilella, de 61 anys i que té una parada de fruita i verdura.

Carlos Cervantes

una parada de formatges des de fa 29 anys. «No he estat mai d’acord en la manera que vam sortir i que ara entrarem. Altres mercats ho han fet més senzillament, amb una obra no tan cara. Vam pagar una concessió al seu moment i ara n’hem de pagar una altra», diu. L’Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona també va decidir que, a banda d’aquests 42,48 euros per metre quadrat, en pagarien 5 més en concepte de dinamització, és a dir, per promocionar el Mercat i atreure més clients. «Ha estat una iniciativa seva», afirma la consellera Elvira Ferrando.

500.000€

és el que ha aportat l’Estat fins ara i es preveu que n’aporti 500.000 més enguany

sabem què farem. Ho he de parlar amb el meu marit, Josep. Som grans i no tenim fills.

Sí, és veritat que ara podem

Les presses que fa referència la senyora Vilella són perquè Espimsa començarà a enviar cartes als venedors —en el moment de tancar aquesta edició encara no ho havia fet, però es preveu que ho faci durant la primera quinzena de març— perquè aquests manifestin si volen tornar a l’edifici del Mercat o deixar la seva parada. En cas de resposta afirmativa, els paradistes han d’abonar immediatament el 3% del cost total de la nova concessió. Si més endavant es fan enrere, perdrien aquesta quantitat.

«Posaré l’aval, però si vols que sigui sincera, no tinc clar si finalment entraré. Amb tot, crec que l’edifici no estarà llest pel setembre com diuen i, si no és així, també tenim més temps per estalviar i poder pagar

aleshores la nova concessió», afirma Rosi Dalmau.

En un inici, l’Ajuntament volia que els paradistes paguessin per la nova concessió una quantitat que comprenia 30 mensualitats més 1.800 euros per metre quadrat. Així, per exemple, si una parada tingués 10 metres quadrats, hauria de pagar, pel simple fet d’entrar novament al Mercat Central, 30.744 euros. I això sempre i quan els càlculs es fessin amb la mensualitat aprovada recentment (42,48 euros), perquè el març de 2014 Espimsa pretenia que els venedors paguessin una quota de 117 euros per metre quadrat en concepte de manteniment. Aquell preu situava el Mercat Central de Tarragona com el més car de tota Espanya de les seves característiques (segons un estudi fet pel Diari de Tarrago-

“Les obres estan al 85%” Patricia Anton erç Consellera de Com Juliol de 2014

Març-Abril 2016

Marcel Guiu

Quan les excavacions arqueològiques van fer evident que no es podia continuar les dues activitats a l’hora i al mateix lloc, els venedors van ser traslladats a la carpa provisional on estan ara. Aleshores, tot i que la gran majoria tenia la seva concessió en vigor, van haver de renunciar com a condició sine qua non per poder tenir parada a la carpa.

Ara, amb el retorn a l’edifici del Mercat, han d’iniciar una nova concessió, per cinquanta anys, tot i que molts, si haguessin mantingut la concessió antiga, encara tindrien anys al davant i, per tant, s’estalviarien una despesa extra. «Nosaltres no VIU Tarragona | 19

Carme Budesca, peixateria Carmeta

MERCAT CIUTAT

“Tarragona cobrarà, quan sigui, els vuit milions de l’Estat que s’indiquen al protocol d’intencions signat el 2011” Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona 5 d'octubre de 2014

na en la seva edició del dilluns 24 de març de 2014). Si fem el càlcul tenint en compte els 117 euros per metre quadrat amb la mateixa parada de 10 metres, el resultat hagués estat de 53.100 euros per la concessió -45.738 si el preu del metre quadrat de manteniment fos de 92,46 euros-.

L’abonament de les 30 mensualitats va ser defensat per l’ajuntament durant molt temps perquè des del consistori i des d’Espimsa es volia evitar que «s’especulés amb sòl públic». També es limitava, inicialment, el termini per poder traspassar la parada.

Actualment, per poder-ho fer, no hi haurà cap limitació temporal, és a dir, un venedor podrà traspassar la parada el primer dia si vol. Amb tot, haurà de pagar una quantitat a Espimsa per aquest traspàs.

Concretament s’estipula que sigui la diferència entre el que ha pagat el venedor per la parada —1.800 euros per metre quadrat— i el que pagarà una persona que no té parada actualment i que volgués accedir a una, 7.800 euros per metre quadrat. Així, el venedor abonaria a Espimsa 6.000 euros per cada metre quadrat de la seva parada. «Aquest preu de 7.800 euros per metre quadrat no és un preu de mercat actualment. Això baixarà perquè es tracta d’un preu de sortida. Si finalment la gent comença a optar a les parades buides i paga, per dir alguna cosa, 3.000 euros per metre VIU Tarragona | 20

quadrat, el paradista que traspassi pagarà a Espimsa 1.200 euros», explica Maria Virgili.

Les reticències dels venedors a l’hora de tornar a l’antic edifici del Mercat s’expliquen també perquè, pel que fa a la caixa, la carpa ha funcionat molt bé. Actualment paguen uns 38 euros per metre quadrat de manteniment però, el més important, els clients han respost durant aquests 9 anys d’exili.

«Hem notat la crisi, és clar, però hauria estat pitjor si haguéssim estat dins perquè, en aquells moments, tot estava fatal», diu Marcel Guiu.

Un dels punts calents és l’horari. Fins ara el Mercat Central obria fins a les dues del migdia.

A partir de la posada en marxa del nou equipament, les parades obriran a les nou del matí i fins a les vuit del vespre. «Nosaltres som dos i som grans. Són moltes hores. És obligatori, no podem dir que no obrim. Aquesta és una de les coses que em fa pensar que no ens interessa agafar una nova concessió», diu Mercè Vilella. «Si obrim a les tardes, ja veurem com ho farem perquè no sé com pagarem tot el personal que necessitarem», es lamenta Carme Budesca, de la peixateria Carmeta.

42 €/m

2

al mes pagaran els paradistes en concepte de manteniment

Altres, però, ho tenen clar.

«No aniré dins [a l’edifici del Mercat]. Per a mi, el principal problema és l’horari. Si pogués obrir només els matins, m’ho pensaria, però si no, no. Només has de veure la gent que hi ha ara [dimecres a les dotze del migdia], imagina’t a la tarda.

Per no parlar de l’estiu», diu Carlos Cervantes, que té una parada de pesca salada (bacallà, olives, etc) de fa 38 anys.

«El més greu de tot és que vam estripar una concessió de cinquanta anys que teníem per poder vendre aquí. Els que ens vam oposar en aquella època ens van posar tots junts, en

aquest racó que és menys vistós», es queixa.

Fernando Bertrán, que té una carnisseria de fa 39 anys, assegura que farà el pas i anirà al nou edifici del Mercat. Ell té una parada gran, d’uns 30 metres quadrats, i diu que està satisfet amb l’acord perquè li permetrà mantenir no només els metres sinó també la mida del seu taulell i aparador. «Allò que necessitem són metres lineals, no metres quadrats. Està molt bé que ens facin unes parades noves més amples, en el sentit de fondària, però nosaltres vivim del taulell, dels aparadors.

En aquest sentit l’acord ens permetrà tenir els metres de taulell que tenim ara». L’acord contempla que, una vegada se sàpiga quants dels paradistes actuals (58) van a l’edifici del Mercat (tindrà 69 parades) i es pugui conèixer els metres disponibles, els actuals venedors podran demanar més metres al mateix preu que pagaran per la Magda Llorens

Març-Abril 2016

MERCAT CIUTAT

““Només falten poc més de vint dies de treballs per acabar les intervencions a l’edifici del Mercat. Ara s’està treballant amb el mínim, però les obres no s’han aturat” ” Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona 5 d'octubre de 2014

concessió seva parada actual, 1.800 euros per metre quadrat.

La problemàtica a l’entorn Hi ha vida més enllà de les quatre parets de l’edifici del Mercat Central i de la lona de la carpa.

Els afectats per les interminables hores del projecte no han estat només els paradistes, sinó que els comerços de l’entorn, des del carrer Colom passant per Reding, Governador González o plaça Corsini, han patit, i molt, durant tots aquests anys. Com es citava anteriorment en aquest article, molts van haver d'abaixar la persiana i acomiadar treballadors en una zona que quedava orfe de clients per culpa de les rases, màquines i operaris que hi treballaven. «Nosaltres feia 26 anys que estàvem al carrer Colom i vam haver de tancar. Hi va haver l’excavació arqueològica i els marxants es van traslladar a la Rambla Nova. No hi passava ningú», diu Yolanda Rovira, del Croissant d’Or, un negoci que va muntar precisament davant de la carpa actual del mercat. «Tota la vida hem estat en aquesta zona, sempre hi ha hagut molt moviment. Primer ens van dir que les obres durarien un parell o tres d’anys però no va ser així. De fet, teníem intenció d’ampliar el negoci amb el local que teníem aleshores al costat, però les obres del Mercat van ser terribles per a nosaltres, una ruïna», admet mentre mostra la seva preocupació pel dia que la carpa desaparegui: «El dia que la treguin i VIU Tarragona | 22

urbanitzin la plaça, això estarà ple de tanques, com abans. Espero que aquesta vegada tot vagi més de pressa». Rovira se sent decebuda pel consistori perquè considera que no ha ajudat els comerços, en el sentit de reducció d’impostos, per exemple: «L’Ajuntament va arribar a dir que nosaltres, els comerciants, tancàvem per culpa de la crisi, que les obres no tenien res a veure. Ara, després de tot això, no ens ajuden en res».

50 €/m2

al mes assumirà l’Ajuntament per cada parada del Mercat, sempre i quan la partida estigui inclosa als pressupostos

Daniel de Molina va començar a treballar al Frankfurt Joe el Daniel de Molina (Frankfurt Joe)

2005. A partir del 2013 n’és un dels propietaris i ha viscut en primera persona el projecte del Mercat. De fet, té la carpa just al davant dels nassos. «Abans teníem sol, ara, ja ho veus, la carpa ens el treu tot. Potser podríem posar més taules a la terrassa o, com a mínim, que no tinguéssim aquesta sensació d’estar tancats», explica mentre assegura que un dels altres factors negatius és la manca de neteja: «Hi ha molta brutícia, no es neteja. Si vols que et digui la veritat, estic resignat, esperant a veure quan s’acaba tot això perquè, fins ara, ens ha costat molt tirar endavant».

Carme Jané no ha tingut tanta sort. Ella és la propietària del Zoco — en el moment de fer aquest reportatge el seu negoci encara estava obert, tot i que en liquidació— un establiment que fa cantonada entre el Passatge Cobos i el carrer Governador González. «Tinc Alcalde de Tarragona 65 anys i fa 29 que 5 de desembre de 2014 porto aquest negoci. Tanco perquè em jubilo però després 20 anys que treballava per a de 8 anys d’obres això era inmi. Ha estat una vergonya». sostenible. La gent va perdre Jané parla amb tristesa menl’hàbit de passar per aquestre la tenda s’ha convertit en ta zona, molts comerços van una exposició dels productes tancar. Vaig haver d'acomiaque ha de vendre en plena lidar una dependenta que feia quidació del negoci. «Ha estat

“El 2015 oferirem bonificacions fiscals als comerços del voltant del Mercat per les molèsties que han patit” Josep Fèlix Ballesteros

molt dur. Hem tingut un munt de reunions amb l’Ajuntament i sempre ens deien que el Mercat s’obriria, però no s’ha obert. Estic molt cansada de la situació que m’ha tocat viure.

Marxo amb ganes de plegar i això no m’ho hauria pensat mai perquè m’agradava la feina. Pensava que si algun dia tancava, em moriria».

La promesa de l’obertura del Mercat Central en un futur pròxim van fer que alguns emprenedors decidissin obrir un negoci als seus voltants amb

Març-Abril 2016

MERCAT CIUTAT tament perquè no ha posat cap facilitat, al contrari».

Una de les veus més crítiques amb tot el projecte és el director de l’històric hotel Urbis, que fa cantonada entre el carrer Reding, Corsini i el carrer Soler. «El meu pare va obrir aquest hotel el 1959 i jo porto tota la vida aquí», diu Carlos Segarra, que assegura que les obres del Mercat han estat aturades des de juliol 2014: «Es va fer una mena de ficció, de pantomima abans de les eleccions municipals, però res més. La persona que digui que s’ha estat treballant o que fixi un termini de final d’obra, quin crèdit té després de tot el que ha passat? Hi ha hagut incompliments reiterats». SegaÁlex Guirao i Anais Rodríguez, de l’Espineta amb Caragolins

l’esperança de trobar-se al rovell de l’ou de la ciutat, en un indret on passaran milers de persones, especialment el dia que hi hagi marxants. Un d’ells va ser Israel Violero, que va obrir Tarraco Taverna l’agost

69 parades

hi haurà en el nou edifici del Mercat Central de Tarragona

de 2014, en la zona de vianants del carrer Lleida. Violero assegura que, tot i que les obres no estan acabades i que la carpa encara hi és, les coses no li van malament. «Em va prou bé.

Vaig veure que era una bona zona, de vianants, i que no hi havia massa negocis. Ara, com que som diferents locals els que estem aquí, s’ha creat un molt bon ambient», assegura.

Ell, però, té clar que el negoci podria funcionar encara millor si el Mercat estigués acabat: «Tant de bo ho acabin ben aviat. Si estigués enllestit, ens aniria millor, segur».

Amb la idea que el Mercat

Central seria un pol d’atracció de gent, potencialment clients d’un negoci de restauració, Álex Guirao, Jesús Rodríguez i Anais Rodríguez van decidir obrir l’Espineta amb Caragolins, un restaurant de menú diari i que també obre els caps de setmana, especialment a les nits, pels sopars. L’Espineta va aixecar la persiana el 3 de juny de 2014 i tot just ara comencen a veure la llum.

«Si arribo a saber que el mercat a hores d'ara estaria així, m’hauria pensat dues vegades agafar aquest local», diu Jesús Rodríguez, que s’encarrega de la cuina, després d’una llarga trajectòria en el món de la restauració. Álex és la parella de la seva filla i juntament amb ella s’encarreguen de la sala. «Ens vam decidir per aquest local perquè el restaurant estava molt bé i perquè pensàvem que el Mercat estaria acabat fa temps. El primer any va ser molt dur per a nosaltres». Jesús Rodríguez assegura però, que han passat el pitjor moment i que ara viuen temps millors: «Ara les coses van millor.

S’han començat a obrir nous negocis i això atreu la gent.

Ara, estic decebut amb l’Ajun-

rra afirma que, a més de patir obres, el fet que els paradistes hagin de descarregar els seus productes de matinada davant de la seva porta, provoca que els clients es despertin: «Els paradistes descarreguen els seus productes al davant nostre i els hostes no poden dormir. Tot això no passaria si el Mercat estigués acabat perquè les furgonetes descarregarien dins de l’edifici. Estem en inferioritat de condicions respecte a la competència».

A més, segons el director de l’Urbis, la Guàrdia Urbana no ha estat gens comprensiva amb la situació de l’hotel durant aquests anys: «La carpa fa invisible l’hotel, s’ha menjat tot l’espai de la plaça i els nostres hostes no poden deixar el cotxe ni un moment per portar les maletes i, a més, la Guàrdia Urbana no han estat gens comprensiva amb aquesta situació». Malgrat aquest panorama, Carlos Segarra afirma que continuarà lluitant, però admet que la situació l’ha afectat anímicament i carrega fort contra els responsables de la planificació del Mercat: «No sóc una persona que defalleixi fàcilment. He vist créixer l’hotel però estic desanimat. El que no acabo d’entendre és com es pot iniciar un projecte sense tenir garantit el finançament.

Això ha estat una temeritat.

Estem instal·lats en la mediocritat política i això ho paguem els ciutadans».

estaran s e r b o s e “L a la acabades ” primavera llesteros a B x li è F Josep rragona Ta Alcalde de 014 mbre de 2 25 de dese

Carme Jané, de Zoco

Març-Abril 2016

VIU Tarragona | 23

MERCAT CIUTAT

Els veïns també s'oposen En un projecte que es troba al centre de la ciutat, no només els comerços i la gent que treballa o treballarà al Mercat Central està afectada, hi ha un nucli important de ciutadans que tenen moltes coses a dir: els veïns. «No s’ha tingut en compte els veïns, només els marxants i els comerços i les parades. La consellera Elvira Ferrando, amb qui ens hem reunit moltes vegades vol posar com més parades [de marxants] possibles i, clar, un banc treu lloc. Al final tot això per què és? Per recaptar diners i, on van aquests diners, a l’Ajuntament? I l’Ajuntament què és?

La ciutadania», lamenta Núria Sabat, presidenta de l’Associació de Veïns Tarragona Centre.

Aquesta associació reclama una urbanització de la plaça amb diferents elements com arbres, una zona de jocs infantil, bancs i fonts. «Els marxants vénen 14 hores a la setmana, això és el 8% total del temps.

Quan marxaran, quedarà un espai inhòspit, una esplanada exposada al sol. Hem aportat moltes idees al projecte, volem que sigui una plaça agradable i això no suposa estar en contra del mercat de marxants». Sabat afirma que han preguntat moltes vegades quina quantitat de marxants s’instal·laran a Corsini, les condicions que tenen i per quants anys serà la concessió. «No ens han facilitat mai aquesta informació». Segons la presidenta de l’Associació de Veïns Tarragona Centre, si no arriba a ser pels veïns, l’antic banc circular de pedra de la plaça hauria desaparegut.

«Vam preguntar què se n’havia fet i si el tornarien a posar, i no en sabien res, ni on estava».

Sabat afirma que la consellera Ferrando ha accedit a posar uns bancs i unes torretes grans com les del carrer Colom, així com una petita pèrgola, en un dels extrems de la plaça, tot just davant de l’actual carpa.

«És del tot insuficient. Nosaltres volem una plaça bonica, com la que s’ha aconseguit fer a Verdaguer. Seguirem lluitant».

El president de l’Associació de Marxants de la Província de Tarragona, Josep Joaquim Gómez, assegura que seran els mateixos paradistes —sense concretar la quantitat— que eren quan van haver de deixar la plaça Corsini per marxar a la Rambla Nova. «Abans d’acabar l’any tornarem, això ens van dir.

Som les mateixes parades i hi ha un llistat de marxants que serà el que se seguirà per adjudicar els llocs. A part d’un parell de parades que són provisionals aquí a la Rambla, la resta som els de sempre», assegura mentre afirma que la consellera de Comerç, Elvira Ferrando, els hi va comunicar que «cabrien tots». Gómez, que admet que els primers anys d’estar a la Rambla Nova el mercat de

marxants va funcionar prou bé, ara assegura que es tracta del «pitjor de tota la demarcació»: «Estem al rovell de l’ou però el perfil del client que va a la Rambla no és el nostre. A l’estiu, amb els turistes, encara, però, si no, ens va millor a Torreforta, Bonavista o Sant Pere i Sant Pau que aquí». Sobre la polèmica amb els veïns, Gómez diu que entén el que volen els ciutadans que viuen en aquella zona però ells necessiten «un espai per posar i fer passar els vehicles». Segons el president de l’Associació de Marxants de la Provincia de Tarragona, no hi ha cap reunió prevista amb la consellera Ferrando però asseguren que Espimsa els va confirmar fa temps que «hi haurà lloc per a tothom»: «Els marxants volen ocupar els mateixos llocs que tenien quan vam marxar a la Rambla. Amb tot, s’han fet obres i hi ha zones on no es poden posar les parades i s’haurà de moure gent».

«No s’ha tingut en compte els veïns, només els marxants i els comerços i les parades» Núria Sabat Presidenta de l’Associació de Veïns Tarragona Centre

VIU Tarragona | 24

Març-Abril 2016

MERCATS CIUTAT

«Estem en mans dels polítics»

Maria Virgili, presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Quin és l’estat d’ànim entre els venedors arran de l’acord amb l’Ajuntament? Els venedors estan, generalment, satisfets amb el document que s’ha signat.

Tot el contrari que quan es va aprovar el reglament d’usos.

L’Ajuntament el va aprovar sense la nostra opinió. Nosaltres estàvem negociant aquell reglament amb Patricia Anton, la consellera d’aleshores, i un divendres es va aprovar al plenari sense el nostre coneixement.

Ens vam assabentar per la premsa. Aquell comportament no va ser ètic precisament.

Aquella tibantor amb l’Ajuntament ha desaparegut? Ara tenim una nova regidora -Elvira Ferrando- amb la que hem tingut millor sintonia des del començament.

O sigui, que no tenien bona relació amb Patricia Anton. Amb tot aquell tema del reglament d’usos vam perdre la confiança amb l’anterior consellera, allò

ens va fer mal, ens vam sentir traïts. Elvira sempre ha anat de cara i això ho agraïm. La traïció que vam viure ha quedat enrere.

que hem de córrer.

Amb l’acord, per poder entrar al Mercat caldrà pagar una concessió de 1.800 euros per metre quadrat, més el manteniment. Seran molts diners això.

La gent té por, jo també. Anem a un lloc gran, on s’ha de fer una gran inversió. Els venedors que tenen més de 50 anys és normal que es plantegin si volen entrar o no al mercat. La viabilitat del negoci és que es pugui traspassar a l’hora de jubilar-se.

Hi ha algú que hagi dit no? A mi personalment no m’ha dit ningú que no. Hi ha gent que dubta, això sí.

I es podrà traspassar, no? Sí.

Abans, quan la volíem traspassar havíem de pagar 30 mensualitats a l’Ajuntament. Ara ja no cal. Actualment paguem 38,64 euros metre quadrat en concepte de manteniment. Ens volien fer pagar 92 i ha quedat en 42, l’Ajuntament es farà càrrec de la diferència, sempre que hi hagi una partida als pressupostos de cada any. Estem, doncs, en mans dels polítics perquè no tenim cap garantia legal, és un risc

Els paradistes volen fer-ho? La majoria sí.

No creu que és injust que ara hagin de pagar una altra concessió quan ja en tenien una en vigor abans del trasllat a la carpa? Nosaltres teníem una concessió que, a l’hora de marxar, vam perdre per «interès públic».

L’ajuntament es va comprometre que el dia que tornéssim a l’edifici del mercat tindríem una concessió nova per 50 anys.

A la gent li surten els números? Cadascú ha de fer els seus.

S’ha de tenir en compte que el mercat estarà obert a les tardes.

Si fem una inversió i només pots amortitzar-la obrint de 8 a 2 del migdia és difícil fer-ho.

Però potser hauran de contractar més personal. Clar, això és portar un negoci. Sem-

pre hi ha un risc.

Estan d’acord amb l’obra que s’ha fet, amb el projecte final? És molt fàcil parlar un cop s’han fet les coses. Quan es va presentar el projecte la majoria de la gent del mercat estava d’acord, excepte una petita part que no ho va estar. Crec que en el seu moment la proposta estava ben plantejada. Les circumstàncies són les que són i, a més, ens va enxampar una crisi econòmica al mig que ningú havia previst.

Què li hauria agradat aconseguir que no han pogut fer?

Ens hagués agradat que el cost per metre quadrat hagués estat tancat, és a dir, 42 euros per metre quadrat per un mínim de 10 anys i només amb l’increment de l’IPC. No dependre dels pressupostos, això és la gran preocupació però no ens ha quedat cap opció més. Elvira ens va dir des del començament que no hi havia cap més opció, ens va dir que trobaria els vots necessaris perquè en aquesta legislatura els pressupostos tinguessin una partida per compensar la diferència de preu. Més enllà no ho podia prometre. Com a mínim, és sincera.

Si diu que la regidora d’ara és sincera vol dir que la d’abans no ho era? Ja li he dit com va anar.

Van demanar el seu cap? No hem entrat mai en política.

Però es van queixar? Evidentment, van mostrar el nostre malestar perquè ella era la gran responsable de tot allò.

Se sap quin lloc ocuparà cada paradista al mercat? Que jo sàpiga ningú sap on va. Sabem la zona perquè el peix té una àrea delimitada, la verdura també i les carnisseries i xarcuteries.

Tenen alguna garantia de quan s’acabarà el mercat? A nosaltres l’ajuntament, en les reunions que hem mantingut, ens han dit setembre.

VIU Tarragona | 26

Març-Abril 2016

MERCAT CIUTAT

«Tenim els diners necessaris per acabar-ho tot» Elvira Ferrando, Consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona

Els venedors estan encantats amb vostè, com ho ha fet? He parlat molt amb ells, sé el que han patit i els he escoltat.

vegades, però, el tarannà i les maneres de fer poden fer que els resultats siguin més positius.

Jo puc dir que he aportat molt diàleg, ganes, energia i molta feina. No tinc cap secret.

Ells han estat molt crítics amb la seva predecessora, Patricia Anton, com ha aconseguit vostè aquest canvi en tan poc temps? No vull parlar de la meva antecessora perquè considero que tothom ho fa el millor possible quan té un càrrec. De

Què és allò que la fa sentir més orgullosa de l’acord amb els paradistes? D’una cosa que no se’n parla massa: de l’aportació, per iniciativa seva, de cinc euros mensuals per cada metre quadrat per a la dinamització comercial del mercat.

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

VIU Tarragona | 28

«No vull parlar de la meva antecessora perquè considero que tothom ho fa el millor possible quan té un càrrec» Posi’m un exemple de com dinamitzar el Mercat. Doncs, fer campanyes comercials de productes de temporada, decorar el Mercat d’una manera

i que vingui, pot ser, un xef perquè ens faci una demostració.

Coses així.

Una de les principals preocupacions dels venedors és que l’Ajuntament compleixi amb el seu compromís d’aprovar una partida als pressupostos cada any per pagar la diferència entre els 92 euros per metre quadrat de manteniment i els 42 euros que finalment aportaran els paradistes. Vostè pot garantir aquesta partida?

El que farem ara, quan s’obri el mercat, és comprovar el cost real de tot això. Aquests 92,46 és el preu que ha resultat d’un estudi, sense el Mercat obert.

O sigui, que si costa més del que preveuen, també hauran

Març-Abril 2016

MERCAT CIUTAT i és gairebé segur que també es farà el 2017, però això no és de per vida. No sabem que passarà d’aquí a un any.

Però, pot garantir-ho? No podem garantir ni que demà surti el sol.

Ja m’entén. Era l’única manera de poder tirar endavant el projecte del Mercat, sempre tenint en compte que això s’haurà d’aprovar any a any.

vol tancar a les tardes, pot ferho? No, aquí hi ha un reglament i s’ha de complir, si algú no ho fes, hi hauria una sanció. Els venedors, quan accepten entrar al nou edifici del Mercat ho fan amb la condició del nou horari.

La pregunta que es fa tothom és: quan acabaran les obres?

Estic gairebé convençuda que serà a finals de setembre o començaments d’octubre.

Ara s’està treballant? Sí.

Mentre vostè sigui la consellera farà tot el possible perquè això es compleixi? Jo faré tot allò que sigui necessari perquè tot surti bé, que és diferent.

Tenen alguna estimació de quants venedors aniran al nou Mercat? Creiem que uns 44 o 45 dels 58 que hi ha ara. Amb tot, en les pròximes setmanes ho sabrem del cert perquè els venedors han de pronunciar-se i abonar el 3% de la concessió per endavant.

«Estic gairebé convençuda que serà a finals de setembre i començaments d’octubre» de pagar més, perquè els paradistes continuaran pagant 42,48 euros. Bé, hem fet una valoració, no diria a l’alça, sinó molt real crec.

Però, insisteixo, vostè pot garantir que l’Ajuntament aportarà els diners necessaris cada any perquè els venedors no paguin més d’aquests 42,48 euros per metre quadrat? Bé, jo vaig ser molt clara amb els venedors. Pel 2016 està aprovat

Març-Abril 2016

Pel que fa als traspassos. La presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central, Maria Virgili, diu que el preu per metre quadrat per algú que actualment no té parada i opta a una, serà de 7.800 euros, però ella assegura que aquest preu s’anirà abaratint M’ho pot explicar? Per exemple, si hi ha deu parades disponibles, caldrà veure quants demandants hi ha. El preu de sortida és 7.800, aquells que vulguin optar a una parada, faran la seva oferta. El preu de traspàs serà, finalment, el promig de totes aquestes ofertes menys els 1.800 euros per metre quadrat que ara pagaran els venedors.

Alguns venedors, els de més edat, em van dir que els preocupava el nou horari, són grans i consideren que obrir matí i tarda són moltes hores per a ells. Hi ha alguna possibilitat que els paradistes puguin decidir quantes hores volen obrir? És a dir, si un venedor

«Les obres no s’han aturat mai» Quan van tornar a fer-ho? Les obres no s’han aturat mai.

A mi no em consta el mateix.

Sempre hi ha hagut una o dues persones, o tres o quatre.

L’Ajuntament no hauria permès que les obres s’haguessin aturat. Estaven alentides al màxim? Sí, però no s’han aturat del tot. Jo he anat molt sovint al Mercat a veure que tot funcionés. El que passa és que en una obra tan gran, si hi ha pocs operaris, sembla que no treballi ningú.

Nosaltres, la revista Viu a Fons Tarragona, vam demanar poder entrar i fer un reportatge fotogràfic de l’estat de les obres i no vam poder accedir-hi. Tenim previst fer una visita amb la premsa pròximament, hem de demanar autorització a l’empresa constructora.

Ja haurem tret la revista al carrer. Pel que fa a Mercadona, hi ha alguna clàusula en el contracte de concessió que obligui l’Ajuntament a compensar aquesta empresa si el Mercat pateix un altre endarreriment?

No, no hi ha res en aquest aspecte.

Quan acabarà costant tot això? Les obres, més l’aparcament i les despeses de la

«Les obres, més l’aparcament i les despeses de la carpa, un total de 47 milions d’euros» carpa, un total de 47 milions d’euros. I, el més important, tenim els diners necessaris per acabar-ho tot.

Això li anava a preguntar, com i quan es pagarà tot el projecte?

D’això s’encarrega el departament d’hisenda.

Vaja. A banda dels venedors del Mercat, els veïns també són un col·lectiu important afectat pel projecte. La presidenta de l’Associació de Veïns Tarragona Centre, Núria Sabat, diu que vostè només es preocupa per posar el màxim de parades de marxants possibles i així recaptar diners. Ells volen que a la plaça Corsini hi hagi arbres, bancs i fonts i, segons la senyora Sabat, vostès no ho contemplen. Entenc que els veïns no volen una plaça tan diàfana, tan dura. «És que no volem que els paradistes vinguin aquí»…

Disculpi, però la senyora Sabat em va dir que no s’oposaven al mercat de marxants.

Però ells t’han dit que volen una plaça amb arbres, no? Si hi ha arbres no hi poden haver marxants.

Bé, depèn dels arbres que hi posis, suposo. En una reunió, els hi vaig dir que entenia la seva postura i els vaig dir que posaria una font, que no estava al pressupost i vaig consultar els tècnics per a veure què podíem fer. Així, d’aquesta manera, vam decidir posar jardineres com a Cristòfor Colom, una pèrgola i alguns bancs. Tot en aquesta zona [diu mentre em mostra un plànol que es pot veure en l’article principal d’aquesta revista].

A més, no puc plantar arbres perquè a sota hi ha un pàrquing VIU Tarragona | 29

MERCAT CIUTAT i els tècnics em diuen que no podem fer-ho. S’ha de tenir en compte que els marxants només estan un parell de dies a la setmana.

Aquest és, exactament, l’argument que ells utilitzen. Per això, disposaran d’un espai molt gran, diàfan, on els nens podran jugar, anar amb bicicleta. Podrem fer exposicions de pintura, la gent podrà fer el vermut,…

Ara que parla de vermut, estarà delimitat fins on es poden posar les terrasses dels bars? Sí. Hi haurà terrasses, però no al mig de la plaça.

Els veïns posen com a model la plaça Verdaguer. D’acord, ells què volen, un parc? Saps on està el carrer Ixart? Allí hi haurà un parc infantil. Al Banc d’Espanya obrirem el jardí, i a Canyelles no hi ha arbres?

Suposo que el que volen els veïns és que tot això estigui a la plaça Corsini. Tot això que et dic està molt a prop de la plaça.

«Hi haurà terrasses, però no al mig de la plaça» La presidenta de l’Associació de Veïns deia que no sap quants marxants hi ha actualment a la Rambla Nova i quants, per tant, s’instal·laran a Corsini. Això és un tema d’Espimsa, que no afecta per a res.

Bé, els marxants formen part del Mercat i vostè és la presidenta d’Espimsa. Insisteixo, vostè sap quants n’hi haurà? Possiblement menys que abans, el que passa és que a la Rambla alguns han agafat una miqueta més d’espai.

No hi ha una xifra concreta doncs? No, hem anat per parts en tot aquest gran projecte.

VIU Tarragona | 30

La concessió dels marxants és per a quinze anys? Les autoritzacions del mercadet són transmissibles i han de tenir una duració mínima de quinze anys per permetre l’amortització de les inversions i són prorrogables, de manera expressa per períodes idèntics.

Un dels temes estrella de tots aquests anys del Mercat Central són els 8 milions d’euros que havia d’aportar l’Estat.

L’Ajuntament lluitarà per re-

clamar-los i aconseguir-los o ha desistit? Justament em fas la pregunta quan no hi ha govern a Madrid. Jo li he dit a Pau Pérez [tinent d’alcalde d’economia] que ho ha d’intentar tot. No dono mai res per perdut, però per aquests temes busco el suport del conseller d’economia.

L’alcalde Ballesteros va anunciar fa més d’un any que els comerços del voltant del Mercat tindrien bonificacions

fiscals per totes les molèsties que han patit. Això es farà?

Això són impostos i és complicat. Hi haurà una partida per dinamitzar la zona.

«No podem tocar els impostos» Però, aleshores, no pagaran menys impostos? No podem tocar els impostos.

Març-Abril 2016

MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA Troba’ns al Mercat Central

MERCAT CENTRAL 977 229 496 977 244 065

Xarcuteria

Plats cuinats

CARNISSERIA Maria del Carmen Ballart

Nineta

Mercat Central Mòbil: 676 246 822 Tarragona

Especialistes en carn de xai, cabrit, vedella, bou, vedella blanca i carns ecològiques MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA

PARADES 42-43 FRUITES I VERDURES

Mercat Central Tarragona 46 977 238 070 filladelapatro@gmail.com

Mercat Central

RACONS CIUTAT

R A C O N S

D E

T A R R A G O N A

El petit poble andalús Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Entre la Baixada del Roser i el Carrer de la Guitarra hi ha una plaça allargada que només ho sembla en un dels seus extrems, on es troba la font. És la plaça de Sant Joan. Aquest indret és perfecte per recuperar l’alè després de la pronunciada pujada des del Portal del Roser i és, de fet, un lloc encisador.

Gran part dels tarragonins que no són de la Part Alta potser no coneixen la plaça. Es troba en un lloc de pas, en un carrer estret on amb prou feines hi passa un cotxe, arrambat entre la muralla i les parets de les cases. Si vas a peu, la pujada és feixuga.

VIU Tarragona | 32

Vint-i-cinc anys enrere aquesta plaça tenia la seva especial idisiosincràsia. Com si es tractés d'un petit poble andalús, les dones de la plaça posaven les cadires al carrer per cosir, fer ganxet o petar la xerrada. Era la xarxa social d’aleshores, de fet, l’original, la de sempre, la del contacte humà cara a cara. Moltes eren d’ètnia gitana, tan present al casc antic de la ciutat en aquells anys, i els nens hi jugaven.

La font, on molta gent s’aprovisionava d’aigua, és tota una invitació a aturar-se i refrescar-se

Res no feia pensar que et trobaves en una capital de província, i només l’alçada de la muralla romana indicava que estaves en una ciutat que, pel seu passat, havia estat important. L’ambient era relaxat, agradable, sense estrès, sense pressa, al ritme del Mediterrani més autèntic. Ara això ha canviat però la plaça de Sant Joan continua sent, en certa manera, un oasi de pau que només

es trenca pel pas dels vehicles.

La font, on molta gent s’aprovisionava d’aigua, és tota una invitació a aturar-se i refrescar-se, sobretot en els dies calorosos de l’estiu. Com a mínim, si no, paga la pena estar-s’hi una estona, especialment en aquells matins de primavera on la Part Alta exhibeix la seva bellesa en tota la seva esplendor.

Secció oberta al lector Aquesta és una secció on el protagonista és el nostre lector, més ben dit, la seva mirada. Feu-nos arribar imatges dels vostres racons preferits de la ciutat. D’aquells que per a vosaltres tenen una significació o encant especial o, simplement, us tenen captivats per la seva bellesa o estètica. Us agrairíem que ens féssiu arribar les vostres fotografies a: redaccio@viutarragona.cat i les acompanyéssiu del vostre nom. (Tingueu en compte que les fotografies han de tenir un mínim de resolució per tal que puguin ser publicades. L’ideal seria que la imatge oberta ocupi a partir de 5MB. )

Març-Abril 2016

PUBLICITAT CIUTAT

Instal·lacions obra i reforma •ram de la paleteria •electricitat •reformes •pintura •pladur •fontaneria •gas •calefacció •climatització Representació mobiliari cuina Projectes integrals per a locals comercials Servei d’interiorisme. Projectes a mida

EN CUINES I BANYS TENIM L’OFERTA MÉS ATRACTIVA

C/ Maria Aurelia Capmany nº 4 Baixos -43204 Reus | Tel. 977 524 754 www.imangrup.com | info@imangrup.com

Març-Abril 2016

VIU Tarragona | 33

CULTURA Una mar de llibres ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Quatre editorials tarragonines exerceixen la difícil tasca de publicar llibres centrats en autors o temàtiques locals. Sense elles, el talent i la història de la ciutat potser quedaria en l’oblit

Joan Rioné, de l'editorial Piscina, un petit oceà

VIU Tarragona | 34

Març-Abril 2016

EDITORS CULTURA

Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

Fa un dia esplèndid tot hi ser hivern a Tarragona. La platja Llarga només compta amb alguns passejants malgrat que la jornada convida a estar-hi, estirar-se i deixar-se endormiscar per un sol més propi de primavera. No és l’indret que un espera quan ha de parlar amb un editor. No hi ha caixes de llibres per tot arreu ni llibreries gegants de paret a paret perquè això és el menys semblant a un local tancat. Joan Rioné, però, troba en aquest lloc la inspiració necessària per tirar endavant els seus projectes.

Dedicat al teatre per a tots els públics com ell ho defineix -teatre per a nens- feia uns anys que Rioné tenia una idea al cap: crear una editorial per publicar contes il·lustrats. Així, el 2011 va néixer el projecte Piscina, un petit oceà, que el 2012 va editar

el seu primer llibre, El calaix de l’artista. «El nom de l’editorial és perquè ens agrada la piscina com a metàfora d’un espai de joc on, a banda de nadar i refrescar-te, pots convertir-te en pirata, dofí, medusa, mariner.

La nostra piscina, com l’oceà, té l’horitzó molt lluny», diu Rioné, de 39 anys.

«Sempre he tingut un interès personal en la literatura infantil i juvenil». Rioné, llicenciat en Història de l’Art, als 18 anys ja formava part de la companyia de titelles Putxinel·lis Tarambana. «Allò em permetia estar en contacte amb el públic. A mi m’interessaven les històries que s’allunyaven del format clàssic».

«Pensava que editar era molt difícil, que ho és, però és més senzill del que sembla» Havia escrit alguns contes abans de decidir muntar l’editorial i, fins i tot, els havia presentat a alguns concursos, que va guanyar, com el que va publicar el Club dels Tarraconins. «Pensava que editar era molt difícil, que ho és, però és més senzill del que sembla», diu mentre assegura que els editors reben sempre moltes propostes però que, al final, han de triar només algunes perquè «no ho poden publicar tot». Segons Rioné, la seva faceta d’actor l’ha ajudat a tirar endavant l’editorial. «En el món del teatre tothom fa de tot

i, a més, sempre he vist molts paral·lelismes entre el teatre i una editorial», afirma.

Els contes de Piscina, un petit oceà tenen una característica important, la il·lustració té un pes específic notable perquè, segons aquest editor, permet que el llibre tingui una doble argumentació, la que aporta el text i la que mostren els dibuixos. «Jo trio l’il·lustrador per a cada projecte. Estic en contacte constantment amb l’Escola d’Art i segons la història que expliqui el conte busco un determinat perfil d’il·lustració», diu. Per a Rioné, el món del llibre il·lustrat a Catalunya és encara minoritari si el comparem amb països com França o Itàlia, on la producció i el consum d’aquests llibres és molt més alta.

El calaix de l’artista prové d’un espectacle de Genovesa narratives teatrals, la companyia que finança i dóna cobertura legal a l’editorial. La seva tirada va ser de gairebé 1.000 volums.

«La primera edició de qualsevol llibre té una tirada d’entre 800 i 1.000 exemplars. Publiquem un parell o tres de llibres a l’any perquè ens agrada fer les coses ben fetes, tot i que la meva aspiració és arribar a fer-ne quatre [riu]. Som una editorial petita i hem de vigilar molt els costos perquè si ho calculem malament, podem perdre molts diners», explica.

De fet, Joan Rioné es mostra decebut amb les institucions tarragonines a qui ja no va a

demanar ajuda. «Les institucions t’ho posen tan difícil que fa temps que vaig decidir que ja no intentaria més demanar

«Les institucions t’ho posen tan difícil que fa temps que vaig decidir que ja no intentaria més demanar que m’ajudessin» que m’ajudessin. Ho faig tot sol», diu amb un somriure de satisfacció. Piscina, un petit oceà busca autors i temàtiques locals perquè vol «que els processos creatius es desenvolupin aquí», fins i tot la impremta.

En una època en què fa anys que es parla de la crisi del llibre i l’amenaça del format electrònic per acabar amb el paper, aquest editor reivindica el llibre de sempre: «Sóc optimista amb el llibre objecte. Cal pensar que quan va aparèixer el cinema es va dir que el teatre estava acabat i ja veus que no. Hi ha gent, com a mi, que ens encanta tocar, olorar i fins i tot mossegar els llibres. L’objecte en si ha de tenir valor». Rioné, com qualsevol editor, considera que la diada de Sant Jordi és fonamental per una qüestió de vendes i també de difusió de la seva feina.

«Sant Jordi és molt important i això et pot condicionar el ritme de feina. Intentes que els llibres surtin abans perquè és una data on hi ha més vendes i nosaltres procurem que cada llibre sigui econòmicament viable».

NOVETATS Piscina, un petit oceà

Formigues al'aspiradora (Joan Camises, Marta Contreras)

Març-Abril 2016

Carrer del Mar (Joan Barrets, Mar Borrajo) 2a edició

A different sock on each foot (Versió anglesa de Matthew Tree)

VIU Tarragona | 35

EDITORS CULTURA L’impulsor del teatre El despatx d’Alfred Arola ja s’assembla més al concepte d’habitació on un editor té el seu refugi i lloc de treball. Una llibreria immensa rere la cadira cobreix tota la paret i la taula està plena de papers i volums.

Abans d’arribar al despatx, una gran sala on treballa la resta de l’equip en silenci, amb l’acompanyament del so de la ràdio.

Com en els vells temps. «Puc fumar?» Arola treu el tabac i el paper per lligar el primer d’uns quants cigarrets durant l’entrevista. «És casa seva, pot fer el que vulgui, no em molesta el fum», li responc.

Arola és l’editorial tarragonina més gran i la més antiga. Va ser fundada el 1998 com una conseqüència lògica de la trajectòria vital del seu fundador, Alfred, membre d’una família de renom a la ciutat i que sempre ha estat vinculada al món cultural. «Escriptors com Maria Aurèlia Capmany venien sovint a casa», admet.

Parla a poc a poc, pensant

molt el que diu i amb una certa recança per una època difícil pel món editorial que, tal com admet, «ha de sobreviure», després de molts anys de crisi. «No es tracta que la gent compri més o menys llibres, hi ha altres factors. Per exemple: les institucions o entitats que ens encarregaven molta feina, ho han deixat de fer per reduir despeses. Algunes ens van dir fa anys que ja no farien res més en paper. Crec que s’equivoquen. Amb aquells ingressos nosaltres podíem fer coses menys convencionals. Ara és més difícil, tot i que continuem apostant per autors de casa i temàtiques locals».

L’editorial Arola es troba en una nau industrial al polígon Francolí, en el mateix lloc on hi ha Arts Gràfiques Arrels que va ser el germen d’Arola Edicions.

«Estàvem centrats a fer llibres de col·lectius, encàrrecs. Vaig pensar que seria un bon moment per tirar endavant una editorial perquè El Mèdol estava a punt de desaparèixer i calia agafar el relleu per editar textos d’autors locals i temàtiques tar-

ragonines. Són llibres que, si no fos ser per nosaltres, potser no s’haurien editat mai», explica.

El pes de la crisi ha provocat una rebaixa en el preu dels llibres.

Alfred Arola s’aixeca de la cadira i va cap a una de les prestatgeries de la seva llibreria, agafa un volum gran, Tàrraco, amb moltes fotografies. «Aquests són grans llibres, de molt bona qualitat, que valen molts diners.

Ara, el seu preu de venda al públic és un 50% més barat».

«Arola és l’editorial tarragonina més gran i la més antiga. Va ser fundada el 1998»

Alfred Arola és molt crític amb el panorama cultural de Tarragona, especialment l’institucional: «En l'àmbit cultural, Tarragona està deixada de la mà de Déu. Els prescriptors de la cultura estan a Barcelona i, si en una societat com la nostra no hi ha activitat cultural, la gent que té inquietuds pot fer

dues coses: plegar o marxar a Barcelona». I insisteix en la importància de la cultura a tots els nivells: «La cultura és l’única inversió possible per salvar el país i en aquesta ciutat ningú aposta per ella».

Ell, però, assegura que no està en aquest món pels diners, sinó per la possibilitat d’estar en contacte amb els autors. «Quan algú ve al teu despatx i et porta la seva obra, t’està oferint la seva essència. Tu tens la possibilitat d’obrir la seva passió al món». Des del seu naixement, Arola va crear deu col·leccions diferents (història, poesia, narrativa, teatre, assaig…) per poder publicar tot allò que cregui interessant perquè, segons afirma Alfred, es llegeix gairebé tot el que li arriba per saber si ho ha de publicar o no. «Sí, ho faig, especialment si són nous autors. Si es tracta d’un autor que ha publicat molt amb nosaltres tens més confiança, saps allò que pot fer, però si no, m’ho llegeixo tot. No edito res que no hagi llegit. Vaig crear les col·leccions per poder publicar tot allò que considerés interessant, per no triar entre una obra de poesia o narrativa. A més, sempre he tingut debilitat per la dramatúrgia. M’agrada més llegir teatre que no veure’l». L’editorial ha tret al carrer, en tots aquests anys d’història, 1.000 títols, 600 dels quals d’autors o temàtica local i organitza un concurs de narrativa en castellà per a escriptors de menys de 38 anys que actualment està obert a la recepció dels treballs i que es decideix el novembre.

Alfred Arola, de l'editorial que porta el seu cognom

Li agrada tant el teatre que va tirar endavant una revista de temàtica exclusiva sobre aquesta disciplina (2009) que tenia difusió a tot el país i que es publicava mensualment, Hamlet.

«Crec que era una bona revista, ben editada que donava molta informació del panorama teatral català. Malauradament la crisi va provocar la seva fi.

Les institucions que, en un ini-

VIU Tarragona | 36

Març-Abril 2016

De sobte, cinc sentits semblen pocs.

Nou Audi A4.

No és màgia, és A4.

Tantes sensacions per assimilar. Tants estímuls als que respondre. Tantes innovacions sorprenents que, de sobte, realitat i màgia es confonen. És el poder de la tecnologia. La fascinació d’avenços tan futuristes com el quadre de comandament digital de 12,3 polzades de l’Audi virtual cockpit, el sistema d’il·luminació intel·ligent Audi Matrix LED, l’equip de so Bang & Olufsen® amb so 3D, Audi connect Safety&Service amb trucada d’emergència i control del vehicle des del seu smartphone, o el revolucionari assistent de conducció en embussos traffic jam assist. Màgia? No, és molt més. www.nuevoaudia4.es

Reusmòbil Passeig Sunyer, 38 43201 - Reus Tel. 977 32 54 45 Nou Audi A4 i A4 Avant de 150 a 272 CV (110-200 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 95 a 147. Consum mitjà (l/100 km): de 3,7 a 6,4.

EDITORS CULTURA

Arola manté la seva filosofia tot i haver de fer constantment números per tirar endavant.

«Cada vegada es capitalitza més la cultura, és a dir, es fan llibres per guanyar diners, sense importar si agraden l’editor o no. Jo no ho sé fer això, edito quan considero que l’obra és bona, independentment de si es vendrà molt o no. Crec que el meu paper és obrir la cultura tarragonina, de la nostra demarcació al món perquè, d’una altra manera, molts autors no

NOVETATS ea Simón

podrien publicar».

El periodista apassionat dels llibres

Silva, que cada any organitza un concurs literari de relats curts, centra la seva edició en autors i temàtica local. «Nosaltres fem artesania de la cultura. No fem servir les regles del mercat, no estem en aquesta guerra de xifres i vendes», diu mentre assegura que les seves tirades són més petites que les grans editorials però més sostenibles. «Hem editat gairebé 300 títols i no volem llençar llibres, malgastar paper». Segons

Tractant-se d’un llibre que descriu clares i, en un port mar aquest sent iner, el mar it, els dimiteix i la ha d’impreg terra claudica versos inicials del llibr nar-ho tot, e són del tot .” Per tota l’ob Joan Vinyoli. en un espai con ra alena “un sense frontere a veu de mar tundents: “El port és s el límit/on fonda”, per El detall que el mar dir-ho amb ajuda a ente paraules del ndre el pais “massa perf poeta atge del port ecte per evo són objectes lucionar”, sego figurant el , animals i pers misteri, com ns Baro ja i, per aqu ones d’ofici. tam cador, com esta raó, pres El al voltant del bé ho són l’estelada, el gat, per ents en l’art exemple, foc caçador hi nínxol/de la o les religions ha el gos, Gav o el vent. En parlar dels vida estratifi antigues in filosofa: gats, sempre cada...”

“L’instint o al voltant del L’equipatge la gana/ens pesmés sòlid per posa a cada l’aventura és prés que arri scú/en el l’amor, desc ba a la fi la feina del mar rit aquí a trav cions eficients iner i l’estri és de la ima , guaridores/ resta a l’em tge d’una ferr que tornen para ada a la vora/all de les quadern o recipient, ò que no vole deses de la barc n/els reis ama a: “El mar té fungats,/les rein es efervescents ”.

Quan lo pare no té pa Joan Moreira

43 cançons i tocades populars de les Terres de l'Ebre, amb lletra i música

VIU Tarragona | 38

Memoria col·lectiva del passat recent cambrilenc

Libros publica Tarragona Smartdos en la Colección Mediterranean City

Número 1

8 Revoluciones.

Claves para entender cómo transformará la tecnología nuestro mundo.

Conversaciones con Armand Álex Saldaña Bogaarts.

Número 2

¿Cómo se gobiern Ciudades inteligen an las ciudades?

Shangái, Iskanda tes. Casos comparados: r, ciudades Nueva York, en Japón, Ámsterdam, Málaga, Santand y Tarragona er Olga gil, JuliO NavíO y Maider Pérez de Heredia

¿Cómo se gobiern an las ciudade s?

En el siglo XXI vivimos nuevos de sostenib retos demogr ilidad y represe áficos, económ ntatividad. En de gobierno icos, locales en distinta años reciente puesta a estos s, equipos retos a través s latitudes geográficas buscan resinteligente”. de planes que El resultado denominan es siempre de las ciudade “de ciudad un cambio s existe un grado a través de modelos experim en la gobernanza importante entales, en o en potenci de difusión los que a, y un número de la innovac ión efectivo destacado de diferencias.

Este libro recoge casos compar tres contine ados de ciudade ntes: Shangh s inteligentes ái, Iskandar, York, Ámsterd en ciudades en am, Japón, Nueva contribuciones Málaga, Santander y Tarragona. Sus son dos. En principales primer lugar, aprender de modelos de los análisis que innovación perspectiva locales diversos permiten global. En segund , desde una incipiente de o lugar, la constata la ción del estadio nanza y objetivoexperimentación con nuevos s de políticas modelos de la necesidad —un estadio goberde abordar incipien te más estudio siones permita s comparados que implica n cuyas concluEsta obra plasma elaborar políticas basadas en evidencias un trabajo recome a nivel local, y datos. ndado para empresas que gestores público ecosistemas s de innovación quieran comprender la variedad de e investigadores sionante reto de añadir intelige interesa ncia a las ciudade dos en el apas.

les grans editorials venen els llibres que els interessa».

Per Rivera, la clau de la supervivència del negoci és la diversificació. «Nosaltres fem feines de comunicació també i això pot compensar el fet que un llibre no funcioni del tot bé», admet mentre defensa el paper dels autors, especialment els locals: «Tothom té dret de viure del que fa i, evidentment, l’autor ha de cobrar pel seu esforç. Nosaltres triem temàtiques i llibres d’aquí perquè si no, no ho fa ningú».

Rivera es mosta optimista en relació al món del llibre. Ell assegura que acabarà fent llibres electrònics també però d’aquí a uns anys, mantenint la filosofia i

Pérez de Heredia

Poesies d'Alfredo Gavín amb fotografies de Pilar Gonzalvo

Cambrils a la segona meitat del s.XX (Ll. Recasens)

Navío y Maider

El Port

Silva Editorial

· Olga Gil, Julio

M’interessen els i fan, de la natu autors que universalitze n els detalls ralesa, l’urban ments de refle isme i la hum xió. Com que anitat, eleagraeixo els ulls i la sens jo no ho puc veure tot, ibilitat dels dar-me a ente altres per ajundr ha dit que Déu e el món i el temps.

George Stei està en els deta ner tre segles aban lls, una idea s, ja havia que, quaexp Ens humanit zem en la mes ressat Teresa de Jesú s. ces del puz le, les encaixem ura que coneixem les pei construïm en relacion Arola acaba s. de publicar El port, amb do Gavin i poemes d’A fotografies de Pilar Gon lfreautors jugu zalvo, en el en amb para que els ules i fragments de vida, arquitect imatges per oferir-no s ment no és el conjunt, però ura i naturalesa. Un frag ser més escr a l’ull intel·lig utador i anal ent li permet ista en la part el tot, on s’hi que no pas perdria irrem en eiablement. a “Jo canto el cos elèctric” Walt Whitma n, , descriu així del cos: “can una extremi ell i articulac tat ions del cane nusos, polz e, índex, artic ll, mà, palm ell, ulacions dels dits”, de man dits, ungles era que al fina dels se’ns fa del l, el cos que tot present no hem vist, i acabem estim l’home/són de l’ésser indi les mateixes antvidual i conc lo més enllà mans? I segu tundents, terri ret. I això és en el poema eix amb el deta bles, quan es el en el que es ll de les tipo pregunta si Pilar Gonzalv pregunta: ¿Tot que fa Gavin logies de mà les mans que o, ha sabut es les mans fins arribar gotegen aigu captar i rete de pluja, suor de a uns versos nir el degotal a o mar el rega del tot conl de la mà xop són iguals a les que gote lim. gen sang. La a d’un pesc ador per a deix fotògrafa, ar-nos en el dubte si és

«Nosaltres fem artesania de la cultura. No fem servir les regles del mercat, no estem en aquesta guerra de xifres i vendes»

NOVETATS

AUTORES Olga Gil es doctora en Ciencias Políticas por el Instituto Universitario Florencia, y Europeo de profesora en la Universidad Camilo José Cela (UCJC) y la Univers Complutense idad de Doctor en EconomMadrid. Julio Navío es ía y Adminis Empresas por la UNED, donde tración de es profesor. actualmente Maider máster en Relacion Pérez de Heredia es Internacionales es la UCJC. por

laS Ciuda dES?

Manuel Rivera contagia seguretat. Aquest fill d’immigrants andalusos tal com a ell li agrada remarcar, no va tenir por, l’any 2000 de posar en marxa Nou Silva Equips, del qual l’editorial Silva Editorial n’és una part.

«Havia treballat en premsa, sent director del Nou Diari i haver format part del gabinet de comunicació del Ministeri de Defensa a Madrid, però de cop i volta, em vaig quedar sense mfeina ar i ningú em volia contractar perquè deien que era massa gran», recorda mentre riu. Rivera té 54 anys i parla amb passió. És un gran conversador i també autor, ja que ha escrits alguns llibres de poesia, narrativa i divulgació. «La meva passió s’ha convertit en la meva feina. Per a mi va ser com començar un somni», diu.

Rivera, la majoria de llibres que surten al mercat no superen els 1.000 exemplars venuts. «La cultura catalana és molt potent.

Hem de tenir en compte que en castellà surten cada any entre 40.000 i 50.000 títols i en català més de 6.000. No hi ha cap llibreria que pugui tenir-los tots.

Així, les campanyes de màrqueting són cabdals i aquí és on

¿CÓMO SE gObiErnan

LArola a conEditors sciència de l

Eugeni Per

Manuel Rivera, de Silva Editorial

ci estaven encantades amb el projecte, igual que les sales teatrals, van deixar de posar-hi diners i va ser insostenible [l’últim número va ser el 2011]», diu mentre m’ensenya un exemplar que realment fa patxoca. De fet, la vinculació d’Arola amb el teatre és encara molt gran i publiquen totes les obres que s’estrenen al Teatre Nacional de Catalunya, mitjançant un acord de fa anys, sent l’editorial de referència en aquesta disciplina a tot el país.

¿CÓMO SE gObiErnan laS Ciudad ES?

Ciudades intelige ntes. Casos ciudades en comparados: Japón, Nueva Shangái, Iskanda York, Ámster dam, Málaga r, , Santander y Tarragona

Olga Gil, Julio

Navío y Maid

er Pérez de

Col·lecció· Número Tarragona Smart 2 Mediterranean

Heredia

City

¿Cómo se gobiernan las ciudades? (AA.VV.) Diversos exemples al món de ciutats intel·ligents

la temàtica que ha caracteritzat l’editorial. «M’agradaria generar més beneficis per poder-los invertir a fer llibres més potents. El llibre electrònic és una opció, però no una prioritat per a nosaltres que, de moment, estem creixent i creant llocs de treball que el mercat ha expulsat, com fotògrafs, periodistes o correctors».

Sant Jordi és, pel director de Silva Editorial, un dia important

Març-Abril 2016

PUBLICITAT CULTURA

JPO|2016 dimecres 30 MARÇ dimecres 13 ABRIL JPO per a les famílies dissabte 7 MAIG

de

Portes OBERTES Universitat Rovira i Virgili

www.urv.cat/jornadesdeportesobertes Campus Catalunya av. Catalunya, 35 Tarragona C

A

M

Març-Abril 2016

P

Campus Sescelades av. Països Catalans, 26 Tarragona U

S

D

’

E

X

C

Campus Bellissens av. de la Universitat, 1 Reus E

L

·

L

È

N

C

I

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Sant Llorenç, 21 Reus A

I

N

T

E

R

N

Campus Vila-seca Joanot Martorell, 15 Vila-seca A

C

I

O

N

A

L

Campus Terres de l’Ebre av. Remolins, 13-15 Tortosa C

A

T

A

L

U

Seu Baix Penedès av. Palfuriana, 104 Coma-ruga (El Vendrell) N

Y

A

S

U

D

VIU Tarragona | 39

Josep Estivill (49 anys) és un dels impulsors, juntament amb Albert Ventura i Jordi Barberà, entre altres. Ells van veure que en el món editorial i havia mancances, temàtiques que no sortien publicades i van decidir cobrir-ho amb una editorial nova que agafa el nom del pseudònim d’un periodista reusenc del segle XIX, Josep Llunas, que mai signava amb el seu nom real. «De fet, el nom amb què signava era Lo Dimoni Gros, però ens vam equivocar», diu somrient Estivill, que rebutja que l’editorial sigui considerada una empresa, si no una Associació Cultural.

De fet, els membres de Lo Diable Gros funcionen de manera assembleària i la seva finalitat no és comercial, si no la de po-

VIU Tarragona | 40

té una periodicitat anual i que es diu La Corbella. «A Tarragona no hi ha cap revista amb articles científics de caràcter ideològic. Són una sèrie d’articles periodístics amb una visió crítica de l’actualitat».

NOVETATS Les presentacions que esmenta Estivill es fan a biblioteques, locals socials o llibreries. Prefereixen aquests tipus d’actes perquè apropen l’autor amb el públic. «La nostra motivació és la il·lusió de poder fer aquest tipus de llibres, no tenim cap afany comercial», assegura.

Amb tot, Estivill deixa clar que no tot allò que publiquen o volen publicar és de caràcter ideològic o polític. «També hem editat un recull de contes de Magí Sunyer». A l’hora de triar els llibres, Lo Diable Gros posa en comú les idees i propostes dels seus membres –una dotzena-, per decidir què publiquen. Una de les coses que tenen clares és que volen continuar editant en paper. «No ens agrada llegir PDF a internet, així que no ens plantegem fer llibres electrònics».

Lo Diable Gros

IDRE N és un creativa que dels diferents noms que practiqui: cas l’hum pintura, grava fa servir l’autor en or gràfic. funció de t, il·lustració El llibre que la disciplina publicades , mura teniu a les els mans és una lisme, còmic… En La Directa, últims anys a diver aques recopilació ses revistes la de vinyetes t i En les seves revista Catalunya o el periòdic periòdics, com ara vinyetes most el setmanari al marge de El Pèsol ra una visió qualsevol crítica i àcida Negre, entre altres suposada veritats absol . de diferents correcció utes, sinó realitats, política, amb qüestions incita r al pensa que ens afecte la qual ment lliure n, de form i a la reflex no pretén mostrar a directa, ió autòn a cadascuna oma sobre de nosaltres.

A banda de publicar llibres, també editen una revista que

Dubte raonable (Idren) Recopilació de vinyetes publicades a La Directa

a

El panorama editorial a Tarragona no és gens homogeni i Lo Diable Gros és una bona prova d’això. Creada el 2011 per un grup de joves interessats en la problemàtica social i ideològica del país, Lo Diable Gros edita des de Tarragona per a tot Catalunya.

Els membres de Lo diable gros funcionen de manera assembleària i la seva finalitat no és comercial

estima, una ide

Una editorial diferent

sar a l’abast del públic obres que no s’acostumen a editar en altres llocs. Són llibres de caràcter polític i ideològic d’esquerres majoritàriament. «Hem publicat una dotzena de llibres i fem unes tirades petites, entre 100 i 200 exemplars, però sempre hi ha excepcions», diu Estivill. Una d’aquestes excepcions va ser un llibre de l’exdiputat de la CUP David Fernández. Es deia Foc a la barraca, van editar 2.500 exemplars i en van vendre més de 1.500, tot un èxit en una editorial tan modesta.

«Quan va sortir el llibre ell encara no era diputat, però, és clar, en el moment que ho va ser, va tenir més ressò. De totes maneres, nosaltres assumim un risc petit perquè les nostres inversions no són grans», explica. Així, Estivill assegura que el món de l’edició, gràcies a les noves tecnologies, s’ha abaratit molt: «La impressió és digital, que és molt més barata que la convencional i la qualitat és molt alta ara.

Pel que fa a la distribució, ens adrecem a un lector del nostre entorn que sabem que rebrà el llibre positivament. Triem les llibreries on volem portar els títols i també venem a paradetes i presentacions. Per nosaltres Sant Jordi és important perquè ens dóna visibilitat».

A Ovidi Montl lor Un

temps, una es tima, una idea

Un temps, una

Rivera troba a faltar a Tarragona un grup editor i de comunicació potent perquè «falta iniciativa empresarial» i allò que cal és, segons ell «ajuntar-se i treballar junts».

A Ovidi Mo ntllor

per donar a conèixer els llibres i tenir unes bones vendes, tot i que considera la jornada com una mostra del consumisme actual. «Sant Jordi és fantàstic perquè aquell dia els llibres són notícia, i això és molt bo. Amb tot, és una festa que té molt a veure, actualment, amb el consumisme. Els llibres s’han de llegir i això suposa un esforç perquè és més complicat que veure la tele, per exemple. La cultura que emana dels llibres és més profunda precisament perquè necessita aquesta concentració», afirma.

Josep Estivill, de Lo Diable Gros

EDITORS CULTURA

A Ovidi Montllor Un Temps, una estima, una idea Recull d’articles de diferents personatges de la cultura catalana sobre la figura de l’artista.

Març-Abril 2016

Un temps, una estima, una Ovidi Montl idea lor fet per diferen és un llibre d’homenatge referent. Feliu ts veus per a a Ventura, Jana qui Fernández, Josep Montllor, Anton l’alcoià és un Amàlia Garrig Vicent Frechina, Bel Zaball i Miró, David ós, Manel Rodríg a, Jordi Tormo Jordi Martí , Font, Aina Torres uez-Castelló, Sandra Obiol Hugo Mas i , Jordi Botell Carla Gonzá a, Francesc Viadel lez escriuen gat cultural del , amb el cor sobre cantant, l’artist el llees definí a la a i el pallasso, cançó «Auto tal com ell mateix crítica inclou article s inèdits i d’altre i crítica». Aquest volum , que mitjans de comun s que ja public ats icació, pretén coneixement sumar-se a les en diferents i agraïment mostres de reque s’han fet temps, especia a l’artista al lment el 2015, llarg del Montllor arran en del vintè aniver què s’ha celebrat l’any Ovidi sari de la seva mort.

LITERATURA CULTURA

El premi. La literatura d’Olga Xirinacs Raquel Estrada Roig. Periodista cultural i poeta Només cal escriure “Olga Xirinacs” al cercador per trobar els mèrits oficials d’aquesta escriptora tarragonina: els premis literaris més importants de la literatura catalana, alguns reconeixements arreu, obra traduïda a diverses llengües. Hi ha un grup de facebook que demana que se li atorgui el premi d’honor de les lletres catalanes, potser l’únic que li deu faltar.

Sempre s’hi és a temps.

Segueixo indagant sobre la figura de Xirinacs i m’adono amb una mica de vergonya que només li he llegit algun conte, poemes dispersos aquí i allà i potser fragments de textos a l’escola on no recordo haver-la tingut com a lectura obligatòria.

Certifico després que els passa més o menys el mateix a cone-

guts meus d’entre vint i quaranta anys no escolaritzats a Tarragona ciutat.

«Xirinacs és una escriptora d’avui que reclama lectors d’avui» En paral·lel a un curt període d’investigació poc representativa i intoxicada per les xarxes socials, em passejo per les obres més reconegudes de l’escriptora, i, amb una mica de sort, aconsegueixo a la llibreria el volum La literatura d’Olga Xi-

Foto: Raquel Estrada

rinacs. Poesia, narrativa, dietaris (Diputació de Tarragona / Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Això potser és començar la casa per la teulada però em pot servir com a punt de partida per tornar íntimament tots

VIU Tarragona | 42

els mèrits que li calguin a l’autora. Magí Sunyer, coordinador d’aquesta obra, ja avisa en el text d’introducció que Xirinacs és una escriptora d’avui que reclama lectors d’avui. Els textos que segueixen, entre els quals hi ha els de Pere Ballart, Eugeni Perea, la vallenca Margarida Aritzeta o fins i tot del psiquiatre Xavier Allué, aconsegueixen despertar l’atracció per la de Tarragona. La crítica literària hi és en molts casos exhaustiva i alhora busca encomanar-se de la recerca de la bellesa que fa Xirinacs, un bon recurs per afrontar la diversitat temàtica i de registres que aborda, sempre amarada de mar: “La pell del mar, com una amant novella / sent la primera esgarrifança”; de música: “Del fred de l'esglai passà a la sufocació d'una certesa: la tocaven. La tocaven igual que ella tocava el cel·lo”, i de Tarragona: “Muralla endins hi ha un bar de putes,/ muralla amunt hi ha deu canonges./Les unes van de nit/ i els altres van de dia,/ tots plegats fan el cicle del temps.[...]”

Per seguir aprofundint en la tasca de l’escriptora, hi ha una altra oportunitat el 21 de març, dia Mundial de la poesia, que se celebra arreu dels territoris de parla catalana en diferents actes i que aquest any protagonitza Xirinacs amb un poema seu traduït a diverses llengües. El triomf d’iniciatives com aquesta (que és alhora un premi per al públic objectiu de la campanya), a banda d’incentivar una vegada més la lectura de poesia, serà que ens decidim a conèixer l’autora entre les pàgines d’un llibre, llegint per plaer. Així ens hi convida ella mateixa: “Mireu, és tan sols un moment. Contempleu / com entra la primavera de sang verda.[...]”

Març-Abril 2016

EXPOSICIÓ FINS AL 29 DE MAIG

Cristòfor Colom, 2 www.CaixaForum.com/agenda

Gabriel Casas. Dia del llibre, Barcelona, 1932. Detall. Arxiu Nacional de Catalunya

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Gemma preciosa

Daniel Martí continua la tradició familiar d’una joieria que l’any que ve celebrarà el seu cinquantè aniversari Rafa Marrasé text | Pierre Grubius fotos

És molt jove però ja compta vint-i-sis anys d’experiència en un món tan especialitzat com és la joiera. Daniel Martí és la tercera generació d’una saga que va obrir les portes de Santa Gemma a la cantonada de la plaça de la Font i el carrer Sant Fructuós el 1957. De fet, una figura del primer patró de Tarragona presideix una de les parets de la botiga, sobre els VIU Tarragona | 44

expositors de rellotges. El carrer, però, és més conegut com la Bocacalle, un dels dos punts d’entrada a la plaça de l’Ajuntament i, per tant, a la Part Alta, des de la Rambla Vella. «Aquí veus passar a tothom. Recordo que, quan era petit, el meu avi em deia que sortís al carrer i mirés a veure si hi havia gent.

Molta boira, poca llum i una o dues persones a tota la plaça.

Com ha canviat tot això», recorda Martí.

El seu avi, Antoni Martí, va obrir Santa Gemma juntament amb la seva esposa, Pilar Viamonte, i Daniel sempre estava per allí.

«El meu pare no va continuar al capdavant de la botiga, ell era artesà, un autèntic mestre joier, boníssim. Vaig aprendre d’ell però he d’admetre que mon pare tenia millors mans», diu rient. Santa Gemma va passar a mans de la seva tia, Carme Martí, i de fa quatre anys el negoci el regenten Daniel i la seva dona,

Sonia. «Tenia disset anys quan vaig començar a fer d’aprenent al taller que el meu pare va tenir al carrer Unió primer i després a Pin i Soler. Em va agradar de seguida tot allò i vaig decidir estudiar a l’Escola d’Art i a la Federació, que és l’escola del col·legi de joiers».

Daniel Martí té una personalitat abassegadora. Xerra pels quatre costats, empatitza i sembla que faci anys que el coneguis. «A tu et tinc vist, on vas estudiar?».

No hi ha sort, no vam coincidir, però sí amb Pierre, el fotògraf.

«Ah, és clar, tu tenies germans, oi?», i la conversa deriva de les joies a l’època d’estudiants.

La joieria és petita. Un parell de

Març-Abril 2016

fins a les parets i els expositors. «Quan ens vam fer càrrec del negoci vam decidir renovar la joieria, donar-li un aspecte més modern perquè els mobles i la decoració anterior eren dels anys vuitanta», explica Sonia. Ella, amb un somriure permanent, confessa que és una apassionada de la seva feina, que va començar a fer quan va conèixer el seu marit.

«Havia treballat tota la vida en botigues, però mai en joieries. Al començament, i mentre Carme [Martí] portava encara el negoci, em vaig encarregar de la part administrativa mentre Daniel estava al taller. A mi, però, m’encanta el tracte amb els clients, escoltar-los, aconsellar-los i, sobretot, que surtin per la porta satisfets i contents, independentment si han fet una compra o no», diu.

«Nosaltres venem joieria d’alta qualitat, res de xavalla, i sempre hi ha un públic per això»

taules i quatre cadires a l’esquerra, des de la porta estant, del taulell. L’ambient, però, és agradable i lluminós, tot és de color blanc, des dels mobles,

Perfum d'interior: Brumitzadors, Brumes, Difusors, Encens, Essències, Espelmes perfumades, Làmpades catalítiques, ...

Marques de qualitat reconeguda: Parfum Berger - Esteban Paris - Yankee Candle Durance - Bougies la Francaise - Cerabella - Boles d'Olor - Mathilde M.

Ambdós asseguren que acostumen a desaconsellar una compra si creuen que l’elecció del client no és encertada. «Nosaltres no volem vendre allò que tenim a la tenda i que ens interessa treure’ns del davant.

Volem que sigui el client qui estigui convençut del que vol comprar i si veiem que allò que ha triat no li escau, li diem clara-

Av. Prat de la Riba, 2. 43001 Tarragona aire@dnas.cat | dnasessencies Tel.977 217 683 Març-Abril 2016

SANTA GEMMA EMPRESA ment. El més important és que tinguin confiança en nosaltres», explica Sonia.

Com a joier, Daniel repara les joies però també en crea, en fa de noves. «No totes les joieries tenen tallers in situ, moltes ho subcontracten. A mi m’agrada fer de tot però, especialment, la joieria clàssica. No sóc gaire aficionat a la joieria contemporània o d’autor, tot i que també en tenim», diu mentre mira a la seva dona, que assenteix. «Quan ve algú, especialment una parella jove, comencen triant peces molt modernes però, al final, acaben amb una clàssica. Per a les dones, per exemple, l’aliança és un anell molt important, per a tota la vida i això fa que la tria evolucioni cap a la joieria de sempre».

Malgrat la crisi econòmica, que

Carme Martí, tia de Daniel, a la porta de la joieria als anys seixanta

«Ens encanta la nostra feina, si poguéssim, treballaríem més hores»

encara dura, Daniel i Sonia asseguren que han continuat treballant a bon ritme i que ara, a més, aprecien un repunt de les vendes fins i tot. «Diners sempre n’hi ha hagut. Durant els anys de crisi, la gent que tenia calés preferia no gastar-los per precaució i ara que veuen que el pitjor potser ha passat, decideixen tenir un capritx. La nostra generació és la del consumisme, la de comprar molt a bon preu i crec que ara tornem a la dels nostres pares, que compraven poc però molt bo», diu Sonia. Daniel, per la seva banda, assegura que aquesta època de dificultats econòmiques de la societat ha accentuat més la divisió de classes: «La crisi s’ha emportat una gran part de la classe mitjana i ha posat en dificultats a molt d’altra. Aquell client que venia buscant unes arracades petites o peces de poc valor ja no existeix. Nosaltres venem joieria d’alta qualitat, res de xavalla, i sempre hi ha un públic per això. Amb tot, sí que vam notar que aquells anys venien clients demanant descomptes o peces de menor valor però, és clar, si tens un pressupost de cent euros, alguna cosa d’or serà difícil, però sempre pots oferir plata de bona qualitat».

Daniel i Sonia expliquen que fa alguns mesos van vendre un parell d’anells de casament a una parella de divuit anys. «Eren

VIU Tarragona | 46

molt joves, gairebé uns nens.

Van venir aquí perquè deien que en altres llocs no els havien volgut atendre, que no els prenien seriosament. Van comprar un parell d’aliances i, arran d’aquell dia, han vingut clients recomanats per ells. És fantàstic quan veus que algú marxa content», diu Martí. Asseguren que venen de tot, però, encara que pugui semblar estrany, moltes aliances. «La gent es continua casant, i no és bonic això?», diu Sonia.

De fet, quan vaig entrar a la joieria hi havia una parella jove, menys de trenta anys, triant els anells de boda. «Hem estat dues hores amb ells. És el que s’ha de fer, saber què volen, parlar, assessorar-los. Ens encanta la nostra feina, si poguéssim, treballaríem més hores», diuen mentre els miro perplexos. I ho fan, perquè tenen una altra joieria a l’hotel Palas La Pineda, que obre des de Setmana Santa fins passat l’estiu.

«Un dia parlarem de l’estat del comerç a Tarragona. Com pot ser que molts estrangers que passen setmanes senceres a Salou i La Pineda no coneguin Tarragona? Els tour operadors no els porten, aquí vénen només els que tenen poc poder adquisitiu», es lamenta Martí.

Això serà un altre dia, perquè aquest tema, el del comerç, donarà per a molt.

Març-Abril 2016

MOON CATERING EMPRESA

Per a tots els gustos

Moon Catering, l’empresa tarragonina d’organització d’esdeveniments es consolida com a una de les referències en el sector de la restauració Redacció

Ser cuiner està de moda. Els programes de Cuina a la televisió, els amants ‘foodies’ que comparteixen sense parar fotos de menjar a les xarxes socials, pel·lícules de Hollywood que enlairen la figura del xef a condició de superestrella... Tot això ha fet despertar en els darrers temps un creixent interès per un ofici que, lluny del glamour aparent que ens sembla vendre la societat d’avui dia, continua sent molt i molt sacrificat. I si no que li preguntin a en Guillermo Puerto, cuiner afincat des de fa anys a Cambrils, pare de tres criatures i soci propietari d’una de les empreses més ben posicionades del sector a la nostra província: Moon Catering.

VIU Tarragona | 48

Guillermo, de 38 anys, és el clar exemple d’un home fet a sí mateix. Sempre ha sabut buscar-se la vida perseguint acomplir els seus somnis. Des de ben jovenet, va preferir deixar la seva Argentina natal per provar sort a la terra d’un dels seus grans referents en el món de la gastronomia (i de tanta altra gent al nostre país): Karlos Arguiñano.

“Realment la meva inquietud per la cuina va néixer arrel de veure el programa que ell també feia per a la televisió argentina.

Va ser quan vaig saber que volia anar al País Basc per estudiar a la seva escola”.

Dit i fet. Va fer les maletes per engrescar-se a l’aventura, previ pas per Catalunya, on hi va passar l’estiu de 2001, “ajudant

Guillermo Puerto, responsable i cap de Cuina de Moon, es va formar a l'escola de Karlos Arguiñano en un restaurant quan encara no havia treballat mai abans a la cuina”. S’hi devia esforçar, doncs en acabar la temporada, el propietari del negoci va insistir en què es quedés. “Allò em va animar del tot. Vaig pensar que potser no se’m donava pas tan malament i per això li vaig contestar que tenia ben decidit marxar a estudiar”.

Va arribar al bressol de can Arguiñano el dia dels atemptats de

l’11 de setembre. “Això mai no s’oblida”. Als tres mesos, ja combinava l’escola amb una feina a l’Hotel Zarautz. “Ara puc dir que el 90% de la meva base com a cuiner prové de la meva formació al País Basc”. I ho explica amb orgull. Sinònim i garantia de cuina de qualitat.

Uns anys més tard, coses de la vida, “i sobretot de la climatologia”, el destí va dur Guillermo fins a terres catalanes altra vegada. “Amb la meva dona, la Yosune, vam recórrer tota la costa mediterrània buscant el lloc on viure. Vam passar per Xàtiva, per Alacant, per Benidorm...

Fins que un dia vam visitar Cambrils i ho vam tenir clar. Seria casa nostra”.

Ja establerts aquí i treballant en Març-Abril 2016

Clients i proveïdors van visitar el passat 3 de març les noves instal·lacions de l'empresa

MOON CATERING EMPRESA alguna cosa de maquinària i una furgoneta en condicions.

Poc a poc els clients van anar

«La nostra cuina és principalment de mercat, tradicional, té una gran base d’aquella de l’àvia de tota la vida, la de cassola»

un restaurant de Cambrils va ser quan Puerto va topar amb la que seria la seva sòcia fundadora a Moon Catering, l’Ana Vilallonga. Per casualitat o no (la sort un se l’ha de buscar), el cuiner va coincidir-hi en un esdeveniment organitzat per ella per a l’empresa González Byass.

El més curiós de tot és que el Guillermo hi havia anat per a d’altres tasques: “Buscaven algú per a fer d’aparcacotxes i m’hi vaig oferir”. L’esperit inquiet del cuiner va fer que s’apropés a la zona on es preparava el catering per a xafardejar. I allí és on va començar a néixer Moon Catering.

confiant en els serveis de Moon Catering. “Mica a mica les empreses del territori ens anaven coneixent cada vegada més”, recorda el Guillermo. I tot i les lògiques dificultats i obstacles que apareixen pel camí, amb sacrifici i un bon ‘saber fer’ el negoci es va consolidar. “A força de cops també creixes”, reconeix el cuiner. I des d’aleshores no han parat de créixer. “No ens podem queixar. Just després vindrien esdeveniments rellevants amb institucions, entitats i empreses de pes de la zona. El prestigi de la companyia anava a l’alça. I ho hem sabut mantenir”.

La lluita contra la desconeixença general del món del catering també ha estat sempre una constant. Afortunadament,

però, les coses estan canviant: “El client particular fins fa poc encara associava el catering a un producte reescalfat, de poca varietat i de servei precari. Avui, en canvi, cada vegada està més ben valorat, es relaciona amb el show, forma part d’un espectacle. El sector està a un gran nivell”, assegura el Guillermo.

‘Som com una família, un equip jove i entusiasta’ Durant aquests gairebé deu anys de recorregut, Moon Catering ha anat afrontant diferents reptes en què tothom s’hi ha implicat i ha remat en la mateixa direcció. De fet, no fa pas massa, el Guillermo va haver de recórrer a la seva dona, la Yosune, per continuar el projecte.

“Va començar a ajudar-nos com a cambrera i s’ha acabat convertint en una peça clau a l’ombra”, explica amb satisfacció la seva parella i alhora cap. “Té un do especial amb la gent, en el tracte amb el client i ha après a la força, renunciant al seu ofici”, destaca en Guillermo. La Yosune és actualment la responsable de Producció d’Esdeveniments, Facturació i Comptabilitat. Encara que més aviat tots la de-

Proveïdor oficial del Palau de Congressos de Tarragona “La recompensa sempre arriba amb la feina”. Aquest és el principi bàsic que sempre ha mogut el Guillermo. Prova de que l’esforç ha valgut la pena és que ara l’empresa està molt ben posicionada en el sector de la restauració. “Serem quatre anys més un dels proveïdors de catering oficials del Palau de Congressos de Tarragona”.

Una condició revalidada en el darrer concurs de licitació de serveis del recinte firal.

“Això ens dóna repercussió i ens permet seguir sent una referència”, confessa el xef.

fineixen com “una veritable tot terreny”.

I és que en paraules del xef, “a Moon Catering som com una família, hem format un equip jove, amb esperit entusiasta i ens compenetrem bé”. Fruït d’això, l’empresa ha estat capaç d’experimentar un gran creixement en els darrers anys, adaptant-se

Els dos van associar-se el 2007.

Era un moment delicat, amb una cojuntura econòmica incerta. Però l’audàcia i les ganes de treballar eren més grans. “Els inicis sempre són complicats.

Nosaltres no teníem res, només un ‘iso’ (contenidor isotèrmic per a aliments) i féiem els viatges amb cotxe”. Un crèdit els va permetre comprar com a mínim Guillermo Puerto, cap de Cuina, i Yosune Deibe, responsable de Producció d'Esdeveniments, són els responsables de Moon Catering

Març-Abril 2016

VIU Tarragona | 48

MOON CATERING EMPRESA

Nova etapa de Moon Catering a Els Pallaresos Prop de celebrar el desè aniversari de la seva creació, l’empresa afronta ara una nova etapa. Recentment s’ha traslladat de Sant Pere i Sant Pau, on tenia la seva seu fins ara, cap als Pallaresos. Allí, les noves instal· lacions ocupen una superfície de gairebé 500 metres quadrats, quasi cinc vegades més l’espai que tenia l’anterior local.

“Se’ns estava quedant petit i vam veure clar que s’havia de fer aquesta inversió”, explica el responsable de Moon.

El passat 3 de març van aprofitar per donar a conèixer el nou Moon en un distès acte d’inauguració per a clients habituals i proveïdors on els assistents van poder gaudir d’un refrigeri especialitat de la casa. als nous temps i diversificant les tasques a nivell directiu i administratiu. Des del despatx es “couen” els esdeveniments, és on hi ha el ‘cervell’ del negoci, mentre que el ‘motor’ el trobem a la cuina, amb el Guillermo al capdavant.

Parlant de cuina, li prenguntem al seu responsable com definiria la gastronomia de Moon: “És principalment de mercat, tradicional, té una gran base d’aquella de l’àvia de tota la vida, la de cassola. I treballem amb productes de proximitat, doncs això estem convençuts que també marca diferències”.

Només de parlar-ne ja fa venir la gana.

VIU Tarragona | 50

'Una boda suposa gran responsabilitat i professionalitat’ Moon Catering s’ha dedicat des del primer dia a gairebé tot tipus de serveis, exceptuant les col·lectivitats. Capaços de servir un Coffee institucional per a 20 persones o d’organitzar sopars de gala per a congressos més multitudinaris, la seva prioritat és sempre la qualitat. A més, des de fa uns tres anys, també han entrat de ple en el sector dels casaments. Per al responsable de l’empresa, “es tracta d’un mercat que temps enrere gairebé ni existia a la província de Tarragona, de fet ni tan sols hi havia caterings per aquí, havies d’anar a buscar-los a Barcelona”.

«Ens encanta que els nuvis ens donin confiança en un dia tan important per a ells» Antigament la gran majoria optava per celebrar el seu banquet de boda a hotels i restaurants, amb cuina pròpia, però la tendència sembla haver-se invertit.

Les parelles busquen llocs nous, que es puguin personal·litzar en base als seus gustos. I des de Moon han sabut donar resposta a aquesta demanda. “Ens encanta que els nuvis ens donin confiança en un dia tan important per a ells”, diu el Guillermo.

En aquest sentit, el xef destaca la dedicació que comporta una boda. “És un esdeveniment que requereix un gran sentit de responsabilitat i professionalitat.

Cadascuna té un perquè i nosaltres ho vivim”.

Avui dia, Moon organitza més d’una vintena de bodes a l’any i les seves perspectives són engrescadores. El Guillermo és molt optimista, però també prudent: “Tenim clar que no volem massificar-nos, gaudim amb el que fem i volem continuar amb aquesta filosofia. Prioritzem la qualitat a la quantitat. Cal cuidar encara més els detalls, mima’ls, mantenir-se. Hem de seguir així”, conclou.

Març-Abril 2016

del 7 de març al 3 d’abril

SaborS de

x e i C M Un deliciós viatge per l’autèntica cuina asteca per

25€

Rambla Vella, 2 - www.casino-tarragona.com - t. 977 789 000 Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Cal Sistaré el pa fet amb tranquil·litat Quan algú entra a l’obrador del Forn Sistaré i porta una estona veient com es treballa, la cara li comença a agafar un to de sorpresa i d’incredulitat. I al cap de poca estona, una pregunta força recurrent: Realment ho feu així?

És l’únic que et fan al costat de casa, al barri, i que fins i tot pots conèixer el forner, aquell que no defalleix mai perquè cada dia ha de fer el pa.” -afirmen.

I encara que s’hagi de fer cada dia, tots els productes que surten de l’obrador de Cal Sistaré, són fets amb la mateixa passió i tranquil·litat, amb les millors matèries primeres i amb una pasta mare natural que s’arrossega des del 1942. La majoria de pans reposen entre 12 I 30 hores.

Redacció

Sí, a Forn Sistaré treballen així! Tenint cura de tots els detalls, seleccionant molt bé les farines, i obrant amb molta tranquil·litat. Són forners, amb una herència que ens recorda d’on venim, mantenen les tradicions (com la recent recuperada Coca de Sant Sebastià, els Blaiets, la Coca de forner, la Coca de llardons, la Coca d’ou, la Coca amb Cireres, els Bunyols, les coques de Sant Joan, els Panallets, el Foradat)

però també són entusiastes de la innovació. És per això que es formen amb els millors professionals d’arreu del món i treuen nous productes (la coca de forner amb vermut, el pa de castanya i el pa de carbassa, el Panettone o els pans especials). Actualment a més, sigui per gust o per problemes digestius o alèrgies, els demanen una sèrie de pans “de salut” que fan amb la mateixa cura i estima: d’espelta, de fajol, etc.

Pels de Cal Sistaré, ser forner

Cada tipus de pa està fet amb una pasta mare específica no és només vendre pa. De pa, o de coses que s’hi assemblen se’n venen de moltes maneres.

“Hi ha qui l’utilitza com a ganxo; per nosaltres és la nostra vida, la nostra passió. El pa és un element fonamental de l’alimentació, i de tots els productes que hi ha al mercat, és el més fresc i de proximitat.

Es defineixen com a forners aPAssionats, de barri, de ciutat, i a Cal Sistaré no tenen res a amagar, ans al contrari, tenen molt per explicar i ensenyar. L’única manera de fer-te una idea del que hi ha darrera d’una cosa, aparentment tant senzilla com una barra de pa (perquè es fa amb aigua i farina) és ensenyar-ho. D’aquí neixen els tallers de pa gratuïts on la gent pot veure com treballen i aprendre a fer pa. I ben aviat també, posaran a disposició dels clients les seves farines I pasta mare.

Aquesta és la grandesa de l’ofici de forner. Aquesta és la grandesa del pa fet amb tranquil·litat.

Distribució de fulletons.

Col·locació de cartells i manipulats

CONFI MAIL, S.L.

rritori te el x ei n co és m i qu en ï Confi

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

unimail@confimail.es | www.unimail.es VIU Tarragona | 52

Març-Abril 2016

BUSQUES EMOCIONS? El Volvo XC60 ha estat dissenyat al detall per oferir-te el màxim grau de reacció sobre qualsevol superfície, siguin quines siguin les condicions meteorològiques.

VOLVO XC60 PREMIUM EDITION PER NOMÉS 29.500 €

A TARRAGONA

Autovia de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 · diselautotarragona.com

IÓ

Ctra. de València

Tarragona

Francolí

Autovia a Salou

a Reus

DISELAUTO TARRACO

VI NE I TR OBA L’EMOC. DEL VOLVO XC60

a Torreforta

Volvo XC60 D3 Kinetic de 136 CV canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,6 a 6,4. Emissions CO2 (g/km) 139. PVP recomanat per a la Península i les Balears: 29.500€ (IVA, transport, Pla PIVE, aportació del fabricant i de la Xarxa de Concessionaris i impost de matriculació inclosos). Preu vàlid per a unitats finançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group) a través de Banco Cetelem, SA, A-78650348, amb un import mínim a finançar de 24.000€. Durada mínima 48 mesos.

Permanència mínima 24 mesos. Inclou assegurança de vida, incapacitat permanent, incapacitat temporal i/o desocupació contractades amb Cardif Assurance Vie i Cardif Assurances Risques Divers, sucursals a Espanya. Clau DGA E-129 i E-130, respectivament, amb la mediació de Banco Cetelem, S.A., Operador de Banca Assegurances Vinculat inscrit al Registre Especial de Mediadors d’Assegurances amb el número OV0046. Disposa d’assegurança de responsabilitat civil professional i satisfà el requisit de capacitat financera. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem. Oferta subjecta a disponibilitat del Pla PIVE. Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 30 d’abril de 2016. El model visualitzat pot ser que no coincideixi amb el vehicle ofert.

ARTICLE EMPRESA

Autònoms 2016 Lluís Espuis

Els autònoms, s'han vist afectats per la reforma fiscal i per les diferents novetats que van entrar en vigor a finals de 2015 i principis de 2016. Com cada any, la seguretat social actualitza les bases de cotització del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) i per tant la quota que abonen mensualment. Per 2016 la base mínima, a la que estan acollits més del 80% dels autònoms, passa a ser de 893,10€ pel que la quota mínima, si no es pot acollir a cap bonificació, és de 266,14€ al mes; si opta per cobrir els accidents de treball i les malalties professionals, realitza la seva activitat a través d'una societat limitada, o té contractats més de 10 treballadors, la quota mínima passa a ser de 322,32€ mensuals. Per a planificar el futur, aquells que a 1 de gener de 2016 tenien 47 anys, tenen limitacions per escollir les seves bases de cotització. La seva base mínima passa a ser de 963,30€, i la seva base màxima es limita a 1.964€ i ja no la podran modificar pel damunt d'aquest límit.

El RETA és compatible amb el règim general de la seguretat social com treballador per compte d'altri; es cotitza en els dos règims, com assalariat i com autònom; és la pluriactivitat. Hi ha un topall màxim per la suma de les dues cotitzacions de 12.368,23€ per 2016; si es

VIU Tarragona | 54

sobrepassa aquest límit es pot demanar la devolució de l'excés al 2017. També existeix la possibilitat de compatibilitzar el treball autònom amb l'atur en un màxim de 9 mesos (abans només per menors de 30 anys), en queden exclosos aquells professionals que el seu últim treball fou per compte propi i aquells que ja van recórrer a aquesta opció o a la capitalització de l'atur en els dos últims anys. Els majors de 30 anys ara poden capitalitzar el 100% de la prestació d'atur, abans només era possible capitalitzar el 60%.

Si es suspèn el cobrament de la prestació per atur per donar-se d'alta com autònom, es manté el dret a la prestació durant cinc anys (abans eren 2 anys), caldrà acreditar que la baixa d'autònom té el seu origen en motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius per reprendre la prestació els dos primers anys.

Pel que fa a l'IRPF, des de juliol del 2015, la retenció és del 15% per tots els professionals i del 7% pels tres primers exercicis d’activitat. Es consolida la rebaixa fiscal en aquest impost que es va avançar al mes de juliol de 2015, essent d'aplicació ja per a tot l'exercici 2016. A compte de l'impost s'hauran de fer quatre pagaments, els mesos d'abril, juliol, octubre i gener. Ingressant a l'Agència Tributària del 20% al 2%, del rendiment acumulat obtingut, en funció del tipus de règim d'IRPF al que estem aco-

llits, estimació directa (ingressos menys despeses) o estimació objectiva (mòduls). Aquest import servirà per tenir pagada una part de la declaració de renda a presentar l'any següent, i cas d'haver pagat de més serà retornat. Queden exempts de presentar aquests pagaments fraccionats a compte, aquells professionals que la seva facturació de l'any anterior estigui sotmesa a retenció en un 70% com a mínim.

La tributació per estimació objectiva (mòduls), que permet calcular els beneficis de l’activitat a través d’una sèrie de variables i conèixer amb antelació els impostos que s’hauran de pagar, s'ha tornat més restrictiva. A partir d’enguany, els ingressos màxims per acollir-se a mòduls no poden superar els 250.000€/anuals, i per al 2018 seran 150.000€/anuals. Les compres també adopten els mateixos límits de 250.000€ enguany, i cap a 150.000€ en dos anys. També s'han exclòs d'aquest règim els professionals de sectors vinculats amb la indústria tèxtil, l'alimentaria, la mecànica i la construcció. Tots ells han passat a estimació directa. En aquests temps difícils el sistema de mòduls assigna al titular uns beneficis per una activitat econòmica basant-se en criteris objectius (titular treballador, treballadors aliens, metres quadrats de local, potència de llum contractada,...) traslla-

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

dant aquest resultat a la seva renda; independentment que aquest resultat s'hagi produït realment o no. Per tant, és molt recomanable valorar si realment és el règim fiscalment més adequat, o cal renunciar i acollir-nos al règim d'estimació directa; podem canviar de règim al començament de cada exercici, però ens hem de mantenir fora un mínim de tres anys.

Pel que fa al canvi de tributació de les Societats civils, aquelles que desenvolupin una activitat econòmica deixaran de tributar per IRPF, encara que continuaran essent autònoms, i passaran a tributar per l'impost de societats, que ha passat del 28% al 25% amb caràcter general. Tal com vam comentar en l’article "Societats Civils vs impost de societats" en el núm.20, del Viu Tarragona, pàg.58.

Finalment s’ha modificat el límit per demanar ajornaments o fraccionaments de deutes amb l'Agència Tributària sense necessitat de presentar garanties.

Abans era fins a 18.000.-€, ara es poden demanar fins a un límit de 30.000.-€., pagant sempre els corresponents interessos de demora que s’han reduït del 4,37% a l'actual 3,75%, per als dies reals d'ajornament.

Març-Abril 2016

Separa bé els

ENVASOS

Ajuda’ns a tenir la ciutat com t’agrada

Només envasos i residus d’envasos

Si dubtes, diposita la bossa al contenidor gris i INFORMA’T (www.residuonvas.cat)

www.tarragona.cat

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTร CIES

VIU Tarragona | 56

Marรง-Abril 2016

JOVES ESPORTISTES ESPORTS

Equip de suport

Els pares són un element clau i decisiu per a la progressió dels joves esportistes, la seva implicació pot potenciar o arruïnar les carreres dels seus fills

Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

“Mira, mira, aquí hi ha un vídeo on es veu una molt bona actuació de l’Andrea”, diu Javier Corral amb un somriure d’orella a orella mentre busca entre els arxius del seu ordinador. Minuts abans, mentre esperava que em rebés al seu despatx, anava atabalat, resolent problemes que s’anaven presentant d’imprevist. “Espera, eh? Un minut només”, em deia mentre anava amunt i avall, amb les ulleres a la mà i la cara de preocupació.

Andrea va començar a patinar als tres anys i mig i va debutar en competició als cinc El rostre, a Javier Corral, li canvia quan parla de la seva filla. Li cau la bava. Andrea (10/3/2003) és patinadora del Club Patí Constantí i es perfila com una de les joves promeses del patinatge artístic sobre rodes de la demarcació i de tota Catalunya. “Tenia clar que volia fer algun esport artístic i vaig començar amb la gimnàstica rítmica però al final vaig canviar al patinatge”, diu. Al seu costat, la seva mare, Conchi Vidal, fa cara de no haver trencat mai un plat, però esbossa un mig somriure que la delata. “Sempre havia volgut patinar, és el meu esport frustrat”, admet mentre deixa escapar una rialla, conscient que ja s’ha destapat el secret de per què la seva filla va començar a patinar. “Quan l’Andrea era petita vèiem com les noies anaven al club amb les motxilles i els patins penjant, allò em recordava com m’hauria agradat fer-ho. Suposo que l’Andrea també es va sentir atreta pels patins en veure’ls”, diu. Andrea va començar a patinar als tres anys i mig i va debutar en competició als cinc.

“Patinava millor que corria. Ara no poden començar fins que no tinguin quatre anys”, puntualitza el seu pare.

Març-Abril 2016

VIU Tarragona | 57

JOVES ESPORTISTES ESPORTS quinze minuts!” li diu Andrea.

Tot i ser molt joveneta, Andrea Corral parla com una adulta, com si hagués concedit moltíssimes entrevistes abans. És infantil de primer any i ocupa la desena posició de Catalunya en la seva categoria i va ser dissetena al campionat d’Espanya.

“La gent que la veu diu que arribarà lluny, que té talent. Jo no dic mai que sóc el seu pare, prefereixo que la gent no ho sàpiga perquè així poden dir el que pensen amb tota llibertat”, diu amb picardia tot rient.

Tot i ser molt joveneta, Andrea Corral parla com una adulta

Andrea Corral. Foto cedida

Conchi és originària d’Écija (Sevilla), actualment està separada de Javier, tot i que mantenen una relació molt bona -tal com ells asseguren van junts a les competicions- i s’encarreguen que Andrea pugui practicar el seu esport amb totes les garanties. “Jo ja no tinc temps lliure per a mi. Els caps de setmana els dedico a Andrea, perquè ella pugui entrenar i competir.

S’han acabat les meves aficions. Eh, però ho faig encantat.

VIU Tarragona | 58

No puc negar que gaudeixo molt veient-la competir”, diu Javier, que ha abandonat les pistes de tennis i la caça dels dissabtes i diumenges. Efectivament. No sé si Javier gaudeix molt o no veient la seva filla sobre els patins, però tal com parla d’ella no es pot negar que està absolutament entregat a la causa. “Espera, a veure si el trobo ara”, insisteix sobre l’arxiu d’imatges del seu ordinador. “Papa, si us plau, que dura

De fet, el paper dels pares és fonamental en la trajectòria esportiva dels nens i més si aquests ja aconsegueixen cert nivell i han de disputar campionats de Catalunya i Espanya, un fet que provoca despeses i invertir molt de temps en ells.

“El campionat d’Espanya va començar un divendres a Múrcia.

Per poder anar vam haver de demanar vacances”, expliquen Javier i Conchi, que treballen a la mateixa empresa. En el cas dels campionats de Catalunya, la federació catalana paga l’hotel a la patinadora i la federació espanyola concentrava totes les competidores al mateix hotel. “Gairebé no la podíem veure perquè no volen que perdin la concentració, però nosaltres estàvem molt contents que estigués allà”, diu Conchi Vidal.

Andrea té molt clar el seu objectiu, on vol arribar i a través de qui. És jove però amb les idees molt clares: “El meu somni seria aconseguir una medalla. De fet, si ets medallista al campionat de Catalunya, és gairebé segur que ho seràs al campionat d’Espanya, perquè aquí som una potència. Estic convençuda que amb la feina que faig amb la meva entrena-

dora Lurdes Beltrán, lluitaré per aconseguir-ho”.

Quan es reuneixen els tres, la conversa és monotemàtica: patinatge. “Buf sí, el meu pare és una mica pesat”, admet Andrea mirant de reüll Javier mentre riu. “Sí, és veritat, parlo molt amb ella sobre el seu esport, però no la pressiono, només li demano que s’ho prengui seriosament. Crec que Andrea té un potencial brutal i només li demano que entreni i entreni perquè nosaltres estem fent un gran esforç”, assegura el pare.

Andrea entrena quatre dies a la setmana i combina el patinatge amb el flamenc. La seva mare, torna a riure. “Sí, sóc andalusa i m’agrada, suposo que això ha influït a l’hora de fer-ho. Jo estic completament dedicada a Andrea, en portar-la i anar a buscar-la als entrenaments”, diu.

A la feina de Javier i Conchi, tothom sap que Andrea Corral és patinadora i competeix a alt nivell. “La segueixen constantment per Facebook”, diu ell tot satisfet i orgullós.

Multidisciplinars Els nens fan més esport que mai. A banda del que realitzen al seu centre educatiu, cada vegada n’hi ha més que formen part de clubs esportius -només s’ha de veure quantes entitats esportives hi havia a Tarragona fa 20 anys i quantes n’hi ha ara, per no parlar de competicions escolars- i això fa que alguns destinin molt de temps a l’activitat física. Un parell de casos són el millor exemple.

Sofía Llanos i Ainara Pozuelo són les actuals campiones de Catalunya alevines de pàdel (2015) i van arribar als quarts de final del campionat d’Espanya, perdent contra la parella guanyadora del campionat en el tie-break del tercer set. Elles combinen aquesta activitat amb el bàsquet i el tennis res-

Març-Abril 2016

Nuevo Astra desde:

14.990€

GANADOR DEL VOLANTE DE ORO 2015

NUEVO ASTRA

>Desafía la élite Con

con Wi-fi 4G para 7 dispositivos

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

Ainara Pozuelo i Sofía Llanos a l’esquerra. Foto cedida

JOVES ESPORTISTES ESPORTS

pectivament, tenint un calendari d’entrenaments i competició molt exigent. “M’encanta fer esport, és el que més m’agrada.

Si pugués entrenar més hores, ho faria”, diu Sofía Llanos. Ella entrena a bàsquet 6 hores a la setmana, amb el TGN Bàsquet, més la competició dels caps de setmana, i 5 hores de pàdel setmanals, més el cap de setmana que tenen competició. “Els dos esports són molt diferents i m’agraden molt, però si hagués de triar-ne un, potser preferiria el pàdel”, diu.

Sofía i Ainara van començar a jugar a pàdel perquè els seus pares ja hi jugaven. Ambdós comparteixen afició mentre veuen com les seves filles formen un tàndem demolidor a les pistes que els obliga a deixar de banda qualsevol cosa per poder arribar a tot arreu, especialment els caps de setmana.

“Els campionats són de dijous a diumenge. A mesura que van passant rondes anem pujant i baixant de Barcelona el mateix dia. L’únic lloc on ens quedem

VIU Tarragona | 60

a dormir és a Girona perquè serien moltes hores de cotxe en una tarda i arribaríem molt tard”, diu Rubén Llanos, pare de Sofía.

Aianara Pozuelo és la parella de Sofía Llanos al pàdel però també juga a tennis, sent la número 2 de la demarcació de Tarragona. Ella entrena 3 dies a la setmana a pàdel i 4 a tennis, de fet, rep una beca de la federació catalana de tennis. “Sí, fa molt esport. Amb tot, he de dir que el més important és que ella sigui feliç. Crec que Rubén pensa el mateix que jo i si veiéssim que les nostres filles no són felices fent el que fan, les trauríem de seguida d’aquest món. Per a mi, els estudis són el primer, això està clar”, diu Wladi Pozuelo, pare d’Ainara.

Ambdós pares, esportistes de mena, afirmen, tot creuant mirades de complicitat i rient, que sobre la pista les seves filles són molt millors tècnicament que ells. “A veure, si juguéssim nosaltres dos contra elles, les

guanyaríem per una qüestió física però, tècnicament parlant, no hi ha color, elles són molt millors”, assegura Rubén Llanos.

Sofía i Ainara van començar a jugar juntes quan tenien 7 anys (ara en tenen 12, faran 13 enguany) i han rebut classes de pàdel des del primer dia. “No pots progressar en aquest esport sense fer classes. De fet, dels tres dies que entrenen, dos tenen un professor diferent i l’altre, ho fan amb la federació catalana, o sigui que també és un altre professor. Així aprenen el millor de cadascú”, diu Llanos.

Ambdues van començar a destacar de seguida i el que va començar com una afició, per diversió, ara ja té connotacions més competitives. “Hi ha un torneig que es diu Burger King a Tarragona. Elles van començar competint allà però ja no les deixem participar perquè el seu nivell és massa alt”, assegura Llanos que admet que el pàdel és un esport car: “Si comptes les classes i els desplaçaments de les competicions, són molts

Sofía Llanos i Ainara Pozuelo són les actuals campiones de Catalunya alevines de pàdel (2015) i van arribar als quarts de final del campionat d’Espanya diners”. A més, Llanos té un altre fill que també juga a bàsquet. “Vaig a Barcelona dos caps de setmana al mes, de vegades tres. La meva dona i jo fem mans i mànigues per poder portar-los amunt i avall”.

“Els divendres arribo molt cansada, però és normal. M’encanta jugar”, diu Ainara Pozuelo, a qui, juntament amb Sofía Llanos, interrompo enmig d’un entrenament per poder-hi parlar.

El seu pare, Wladi, vol marxar de seguida quan acabi, però ella es vol quedar. No en tindria mai prou. “Els viatges no són pesats, al contrari, són molt divertits, m’encanten”, diuen

Març-Abril 2016

Si et dones d’alta al Nàutic gaudeix de tot el club per 44€/mes sense entrada!!!

Vols jugar al pàdel, fer crossfit, spinning, pilates, zumba, utilitzar les millors màquines del mercat per cardiovascular i de musculació, jugar a futbol, volei o sortir al mar a fer infinitat d’activitats nàutiques?

SAUNA en cada vestidor

NOUS VESTIDORS Segueixes pensant que estar en forma és car?

No t’ho pensis més. Apunta’t al Nàutic i gaudiràs de totes les nostres activitats!

977 240 360 www.rcntarragona.com

Port Esportiu S/N Edif. Club Nàutic

JOVES ESPORTISTES ESPORTS les dues mirant-se i rient. Tants anys de competir juntes les han fet bones amigues, seguint la relació que tenen els pares, que també són amics. “Suposo que el fet de veure que a casa sempre hem fet molt esport ha influït en què elles siguin tan esportistes. Amb tot, no és una cosa que els hi hàgim imposat”, afirma Pozuelo.

“Els nostres pares no ens renyen si no guanyem. Ens diuen què hem fet bé o malament, però no sentim la pressió de guanyar”, assegura Sofía Llanos. “Jo sóc exigent amb la meva filla, vull que faci les coses bé, que no s’ho prengui a riure perquè, com pots comprovar, dediquem molt temps perquè pugui fer els seus esports. Amb tot, tal com he comentat abans, el més important és que sigui feliç”, explica Wladi.

Reina de la raqueta Anna Ortiz té 10 anys, enguany en farà 11. Ella, tímida davant les preguntes, és tot energia i atreviment a les pistes, les de pàdel i tennis perquè combina ambdues. De fet, Anna és l’actual subcampiona d’Espanya de pàdel en categoria benjamina i campiona de Catalunya de la mateixa categoria, formant parella amb Lucía Rosa, una nena de Sant Esteve Sesrovires.

En tennis, és subcampiona de Catalunya -no hi ha campionat d’Espanya benjamí-. “Vaig començar a jugar a pàdel perquè el meu germà hi jugava. Abans, a l’escola, feia gimnàstica rítmica i bàsquet”, diu.

Com en els casos precedents, els pares d’Anna Ortiz no són precisament sedentaris. El pare, Ramon Ortiz, sempre ha

fet molt esport, corrent diferents maratons i fa anys que juga també a pàdel. La mare, Carme Gascó, va jugar a bàsquet en diferents clubs de la demarcació com el Nàstic, el CBT o el Valls. “Nosaltres fa temps que som socis del Club Tennis Tarragona però, pel que fa a l'entitat, no som Ramon i Carme, som els pares d’Anna Ortiz.

Aquí la coneix tothom”, diu rient Ramon Ortiz.

El pàdel va entrar a la vida dels Ortiz després que Gascó deixés definitivament el bàsquet.

Buscaven una activitat esportiva que fos, a més, divertida, i aquesta va ser el pàdel. “Ens vam apuntar a un club de tennis però aquest esport no és gens fàcil, i més si el vols començar a practicar quan ets gran. Així que vam provar el pàdel i ens va agradar molt”. El

germà gran d’Anna, Xavi, que té 13 anys, també juga, tot i que no ha aconseguit els èxits que, de moment, ha assolit la seva germana. “El seu germà no té enveja d’ella, sap que Anna es troba a un altre nivell. Ella té una facilitat innata en aquests esports de la raqueta. Des de bon començament els entrenadors ens van dir que ho feia bé, que tenia fusta. Amb tot, encara és molt petita i no ens plantegem res, evidentment.

Sempre li hem dit que el primer de tot són els estudis”, diu Ramon Ortiz.

«No podem planificar el cap de setmana mai perquè l’Anna té sempre o pàdel o tennis»

Anna Ortiz: Foto cedida

Tot i ser molt petita, Anna entrena 8 hores a la setmana (6 són de tennis) competicions a banda. “No podem planificar el cap de setmana mai perquè l’Anna té sempre o pàdel o tennis. De fet, són molt pocs els caps de setmana que tenim lliures perquè els tornejos de tennis no es diputen només en dos dies, sinó que s’allarguen en diferents setmanes, a mesura que passes rondes. Ara ja ens hem acostumat i si ella ha de jugar a Barcelona, doncs planegem una excursió pels voltants aprofitant el campionat. Es tracta de combinar lleure i competició”.

“A casa parlem molt de tennis i pàdel. De vegades els hi demano als meus pares que canviïn de conversa”, diu Anna tot mirant al seu pare. “És veritat, però no ho fem amb ànims de pressionar-la o perquè volem que la nostra filla sigui la millor costi el que costi, sinó que fem balanç de la seva evolució. Per nosaltres el més important és que sigui feliç i que, sobretot, aprengui el respecte que cal envers els rivals. L’esport, per nosaltres, és part d’una educació integral”.

VIU Tarragona | 62

Març-Abril 2016

Vuelven las Ofertas Cinking. ¿No estar�s pensando en dejarlas pasar?

5

. a�os de garant�a sin l�mite de km. . a�os de asistencia en carretera. . a�os de mantenimiento.

i30 desde 11.740�

i20 desde 9.450�

AUGUSTA CAR

En Tarragona: Ctra. Nacional 340, nº 199 · Tel. 977 55 24 14.

i10 desde 7.490�

En Valls: Pol. Ind. Pla de Santa Maria S/N · Tel. 977 61 31 61.

En Cambrils: Carretera N-340 km. 114,5 · Tel. 977 79 14 03

Gama i10: Emisiones CO2 (gr/km): 98-142. Consumo mixto (l/100km): 4,3-6,2.

Gama i20: Emisiones CO2 (gr/km): 92-144. Consumo mixto (l/100km): 3,5-6,2.

Gama i30: Emisiones CO2 (gr/km): 99-169. Consumo mixto (l/100km): 3,8-7,3.

Garant�a sin l�mite de km.

A OS

PVP i10 1.0 MPi (66CV) BLUED ECO KLASS (7.490�). PVP i20 1.2 MPi (85CV) ESSENCE (9.450�). PVP i30 5p 1.4 MPi (100CV) BLUED ESSENCE (11.740�). PVP recomendado en Pen�nsula y Baleares. Incl. IVA, transporte, impto. Matriculaci�n, descuento promocional, aportaci�n de concesionario, oferta de mantenimiento y Plan PIVE del Gobierno (Sujeto al cumplimiento de las condiciones del Plan PIVE del Gobierno). Oferta aplicable para clientes particulares que financien a trav�s de Santander Consumer EFC S.A un importe m�nimo de 6.000� en el caso de i10, de 8.000� en el caso de i20, y de 10.000� en el caso de i30 a un plazo m�nimo de 60 meses. Financiaci�n sujeta a estudio y aprobaci�n de la entidad financiera. Oferta v�lida hasta 31/03/2016. Modelos visualizados: i10 Style, i20 Style, i30 Style. Mantenimiento vinculado a la financiaci�n del veh�culo.

Consulta las condiciones completas de oferta y de mantenimiento en la red oficial de concesionarios o en Hyundai.es

JOVES ESPORTISTES ESPORTS De fet, segons afirma Ramon Ortiz, la seva filla sempre demana més: “Els dies que no té entrenament, que són poquíssims, em pregunta: avui no entreno?

Desitjant anar-hi. Mentre la vegi amb aquesta il·lusió, tot anirà bé i farem el que calgui perquè ella continuï practicant esport”.

“Les meves companyes de classe no fan els esports que faig jo, fan rítmica, com jo feia abans.

No parlem mai dels meus campionats, no saben mai què he fet”, diu Anna somrient. “Són els nostres amics, el nostre entorn i, evidentment el club, qui més segueix Anna. Sempre ens pregunten què ha fet o quan ha de tornar a competir”.

Al ritme del vent.

Té una planta d’atleta impressionant. No trepitja el terra, l’acarona com si flotés, tal com feien els elfs en la mitologia de Tolkien. Com si les cames fossin plomes, amb elegància, tot i que amb una potència considerable. Laura Centella (21/1/2001) va ser campiona de Catalunya infantil (tot i ser de primer any) en 600 metres llisos i catorzena d’Espanya en 300 metres llisos, tot i ser cadet de primer any, o sigui l’any passat, i quarta en 600 metres llisos. Ara, el 26 de febrer, s'acaba de proclamar campiona de Catalunya en 300 metres llisos en categoria cadet. Aquestes distàncies no són les convencionals, les quals es comencen a córrer a partir de categoria júnior, on ja arriben els 200 metres llisos, 400 o 800.

Distàncies olímpiques. Ella, molt tímida -de fet, li va preguntar a sa mare en saber que li farien una entrevista- no treu pit de què ha aconseguit fins ara i només desitja tornar a la pista de Campclar per continuar el seu entrenament. “Sí, he parat per parlar amb tu, però no passa res”, diu amb un mig somriure.

Fa vent i fred. No es tapa, em fa patir. L’últim que voldria és que agafés un refredat per culpa meva i més quan el campio-

VIU Tarragona | 64

nat d’Espanya de pista coberta d’Oviedo està a punt d’arribar (12 i 13 de març).

“El meu marit i jo volíem que fes esport, el que fos i quan ens va dir que havia decidit fer atletisme, ens va encantar”. L’alegria per la decisió de la seva filla no és casual. La mare, Silvia Madorran, va ser subcampiona d’Espanya juvenil en 300 metres llisos i medalla de bronze en 400. El pare, Rafael Centella, va ser campió de Catalunya de proves combinades. Ambdós eren atletes, es van conèixer a les pistes i no podien imaginar que la seva filla un dia arribés i els hi digués que volia córrer. “No sabia que els meus pares havien sigut atletes, mai m’havien comentat res ni havia vist medalles o trofeus a casa”, assegura Laura Centella. Ella va decidir córrer per casualitat. Al començament jugava a tennis i també feia gimnàstica rítmica -un esport que han practicat moltes de les protagonistes d’aquest reportatge- fins que un dia va decidir participar en un cros de la seva escola, als Pallaresos. “Tenia 9 anys. Vaig córrer i em va agradar perquè vaig guanyar”, confessa divertida. “Quan va arribar un dia i va dir que volia fer atletisme, el meu marit i jo ens vam mirar i vam dir: quina casualitat!”, explica Sílvia Madorran.

en aquest àmbit. “No ens fa por això perquè les seves amistats estan aquí, fan atletisme també i, per tant, porten el mateix ritme de vida. A més, no pensem massa en el seu futur esportiu.

Volem que gaudeixi tant com

Té una planta d’atleta impressionant.

No trepitja el terra, l’acarona com si flotés

ho vam fer el seu pare i jo”.

El fet que Laura Centella competeixi a alt nivell serveix de màquina del temps pels seus pares. Molts dels llocs on ella va a córrer són els mateixos on Sílvia i Rafael van competir, provocant aquest efecte flashback en ells. “A Catalunya, l’única pista coberta es troba a Sabadell, o sigui que anem molt sovint allà. És una despesa de diners i temps. Si

De fet, Madorran no actua com a simple mare. A la secció d’atletisme del Nàstic tothom la coneix, actua com una delegada. Li pregunten, la saluden. “La meva agenda està condicionada completament als horaris d’entrenaments i competicions de Laura.

Si ella té campionat el dissabte al matí, evidentment que el meu marit i jo no quedem amb els amics per anar a sopar perquè l’endemà hem de matinar”, diu.

Laura es troba en una edat difícil, l’adolescència, moment en què molts joves esportistes prefereixen deixar l’activitat física per sortir amb els amics, perdent la cultura de l’esforç

Laura Centella. Foto: Miguel Romero

Març-Abril 2016

NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona

NOU NISSAN NP300 NAVARA EXPLORA TOTS ELS TEUS JO

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

NIKKO CENTER Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

JOVES ESPORTISTES ESPORTS pensem en el campionat d’Espanya, encara més. Amb tot, ens fa molta il·lusió. Els escenaris són els mateixos, tot i que remodelats, evidentment.

Això no és, però, cap obstacle perquè ens envaeixi una certa nostàlgia i també una gran satisfacció en veure la nostra filla corrent per les pistes on nosal-

tres també vam córrer”, diu.

La jove atleta del Nàstic és de respostes curtes però transmet seguretat. Té personalitat i em deixa una mica de pedra quan, a la pregunta si té algun ídol en el món de l’atletisme, respon: “M’agrada mirar-ho molt per la tele, però no tinc cap referent

especial. Sí, m’agrada Usain Bolt perquè és molt ràpid, però tampoc et pensis que m’emociona massa”, diu al mateix temps que assegura que tampoc té a l’atleta tarragonina Natalia Rodríguez com un dels seus referents.

Mira constantment la pista i

només gira el cap quan li pregunto. Quan li dic que ja hem acabat obre els ulls de bat a bat i em diu: “Sí? Puc tornar a entrenar doncs?”. “Sí, és clar”.

S’aixeca d’un bot i marxa donant saltirons amb un somriure mentre el vent, el seu company d’entrenament, bufa cada vegada més fort.

Miguel Palanca, l’exemple d’un futbolista professional Miguel Palanca ha tornat a Tarragona per exercir la seva professió, jugar a futbol. Sorgit de la Salle Tarragona, l’Espanyol el va fitxar quan tenia només set anys i es va passar 9 anant a entrenar amb taxi fins que als 15 es va quedar a la residència de l’Espanyol, equip en què va debutar a primera divisió de la mà de l’actual entrenador de l’Athletic de Bilbao, Ernesto Valverde. El Reial Madrid el va fitxar més tard i Palanca va jugar un “clàssic” contra el Barça al Bernabéu. “Vaig passar tota la infància i adolescència a l’Espanyol, fins als 19 anys. Per a mi va ser molt bonic. Sortia de classe i anava a entrenar. Estava tot el dia esperant aquell moment. No m’importava haver de fer un viatge tan llarg”, diu Miguel Palanca.

Foto: Gimnàstic de Tarragona

Miguel va rebre el suport dels seus pares de bon començament. Hi ha un aspecte important per entendre com uns pares deixen el seu fill de 7 anys anar cada dia a Barcelona amb taxi per entrenar: el seu pare, Santi Palanca, va jugar a l’Espanyol a la dècada dels 80, equip amb qui va jugar a primera divisió també. “La meva mare va patir molt, és normal. Era petit i estava a la carretera cada dos

per tres i arribava a casa a les onze de la nit. Ells, però, veien que era molt feliç i que això formava part del meu somni, que era jugar a futbol”.

Tot i el sacrifici que pugui semblar desplaçar-se constantment sent un nen i, al final, acabar vivint en plena adolescència fora de l’àmbit familiar, Palanca assegura que va ser una experiència fantàstica: “Van ser uns anys molt bonics. Vivia pel futbol, parlava constantment de futbol amb els meus companys.

No puc negar que la família sempre es troba a faltar, per a mi la família és el més important que hi ha i sempre he estat molt unit al meu germà -que també jugava- i l’enyorava. De fet, amb ell, ens passàvem mesos sense veure’ns perquè quan jo baixava a Tarragona ell tenia partit, així que fins Nadal o les vacances d’estiu no podíem coincidir tot el que volíem. Amb tot, tinc un record molt bo d’aquella època”.

El futbol és el tema principal de conversa a casa dels Palanca. “És normal, em dedico professionalment a això i quan estic amb els meus pares, sempre en parlem. Fins i tot la meva mare és una entesa en futbol [riu]”.

Miguel Palanca assegura que tots els sacrificis van pagar la pena i van culminar quan va poder jugar a primera divisió,

primer amb l’Espanyol i després amb el Real Madrid: “I tant que va pagar la pena. Quan després de tants entrenaments, tants sacrificis, vaig debutar a primera amb l’Espanyol, va ser un moment molt especial, màgic, tal com va ser quan vaig sortir al Bernabéu contra el Barça.

T’adones que la família és clau per aconseguir que tu arribis allà on ets, els pares són fonamentals, amb el suport que et donen de ben petit, fan que allò sigui possible”.

De fet, Palanca està a punt de ser pare i ja es posa en el paper d’educador. Considera que s’ha de donar suport als fills en la seva tria, no només en l’àmbit esportiu, sinó en general: “No es tracta de pensar que el teu fill serà Messi, perquè només en surt un cada molt temps, sinó de donar suport al teu fill faci l’esport que faci o en qualsevol activitat, esportiva o no, que vulgui fer. Jo conec companys amb qui vaig jugar en categories inferiors que, al final, per lesions o altres motius, no han pogut viure del futbol i això no vol dir que els pares no hagin fet tot el possible perquè ells hagin intentat arribar com més lluny millor.

El meu pare va ser jugador i això ha estat molt important perquè ha entès la situació des del primer moment, sabia què costava arribar on volia arribar”.

Tots els sacrificis van pagar la pena i van culminar quan va poder jugar a primera divisió, primer amb l’Espanyol i després amb el Real Madrid VIU Tarragona | 66

Març-Abril 2016

Maig - Juny de 2016

Suplement especial

Casals d’estiu

En el proper número, tot sobre els Casals d'Estiu de la nostra demarcació.

Si n'organitzes un, no hi pots faltar!

CLUBS ESPORTIUS | ACADÈMIES D'IDIOMES | COLÒNIES | CAMPUS D'ESPORTS | CAMPUS ESCOLARS...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

BÀSQUET ESPORTS

La perla americana

Livy Fouty és la primera jugadora dels Estats Units en la història del TGN Bàsquet Club; tot i no haver sortit mai del seu país, la seva adaptació ha estat sorprenent

Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

«Légolas, molt de temps sota l’arbre alegrement has viscut.

Ves amb compte amb el mar!

Si escoltes a la riba la veu de la gavina, mai més descansarà el teu cor al bosc». Aquesta frase, extreta del llibre El Senyor dels Anells escrit per John Ronald Reuel Tolkien, podria ser aplicable perfectament a la vida d’Olivia Fouty, la primera jugadora nord-americana en la història del TGN Bàsquet Club.

«Encara no he decidit què faré a la meva vida a banda de jugar a bàsquet, però el que tinc molt clar és que, faci el que faci, vull fer-ho en un lloc càlid, amb mar, m’encanta la platja».

Olivia, Livy com l’anomena tothom, Fouty, és una jove d’Ohio (23 anys) que va arribar el dia de Santa Tecla a Tarragona. «El

VIU Tarragona | 68

primer que hem fet és anar-la a buscar a l’aeroport i després l’hem portat a la plaça de la Font, a veure els castells. Ha quedat impressionada», explicava aleshores l’entrenador Albert del Rey. Fouty era el fitxatge estrella per permetre que l’equip lila aconseguís la permanència en el seu debut a Copa Catalunya Femenina. De fet, ella n’és el referent absolut jugant en la posició de pivot, dins la zona i, estadístiques al marge —13,8 punts, 10 rebots i una valoració de 16,3 en els 30 minuts de mitjana que ha jugat per partit en la primera fase del campionat (16,5, 14 i 25 en els primers partits de la segona i més decisiva segona fase)— el més destacable és la seva adaptació a l’equip i, sobretot, al seu entorn.

Fouty va jugar a bàsquet a

dues universitats americanes, Eastern Michigan —amb qui va ser campiona a la Mid-American Conference— i Texas A&M Corpus Christi i, abans d’aterrar a l’aeroport de Barcelona, mai havia sortit del seu país. «És la primera vegada que surto dels Estats Units si descomptem un breu viatge fins a Canadà que vaig fer amb el meu equip per jugar-hi. Quan em van trucar del TGN Bàsquet, em va semblar una bona oportunitat. Vaig mirar quin tipus de ciutat era Tarragona i em va agradar molt, té molta

«És la primera vegada que surto dels Estats Units si descomptem un breu viatge fins a Canadà»

història», va dir a la seva arribada. Fouty viu a Salou, en un pis que comparteix amb l’altra jugadora de l’equip, Analía Casado i una compatriota, Stephanie Douglas, exjugadora dels Harlem Globetrotters i que fa un mes que s’ha incorporat a la disciplina de l’equip. «És una persona molt oberta.

Jo havia compartit pis amb jugadores americanes altres vegades, però, tot i que sempre havia tingut una relació correcta, les noies dels Estats Units sempre fan la seva. Livy m’ha sorprès, ens hem fet amigues de seguida», explica Analía Casado, la millor amiga i àlter ego de Fouty. De fet, si algú veu Analía segur que l’estatunidenca no pot ser gaire lluny. «Ens entenem molt bé i ens ho expliquem tot. Moltes nits, després de sopar, ens quedem al menjador de casa parlant fins que

Març-Abril 2016

NOVES EXPERIÈNCIES pEr 170€/mes*

• Manteniment inclòs • Fins a 5 anys de cobertura amb Seguretat Mazda 730 • Possibilitat de canviar el teu Mazda si ho desitges

35 mesos/ Entrada: 8.437,77€ / Última quota: 16.550,68€/ TAE: 9,36%

M{ZD{ CX-5

DESCOBREIX MÉS A MAZDA.ES Gamma CX-5 SKYACTIV: Consum mixt (l/100 km): 4,6 - 7,2. Emissions CO2 (g/km): 119 - 165.

Mazda CX-5 2WD SKYACTIV-Dièsel Manual 150 CV Style+. Inclou descompte de marca i concessionari, Pla PIVE8 (marca i govern), transp. i IVA. FlexiOpción et permet canviar el teu Mazda, tornar-lo (si es compleixen les condicions del contracte) o quedar-te’l pagant-ne l’última quota. PVP a la Pen. i les Bal. 26.875,00€. Entrada 8.437,77€. Termini 36 mesos, 1 quota de 169,28€, 34 quotes de 170,00€ i 1 quota de 16.550,68€. TIN 7,75%, TAE 9,36% (la TAE, així com la primera quota, podran variar lleugerament en funció del dia de la firma del contracte i de la data de pagament de les quotes). Comissió d’obertura 3,00%, 553,12€, al comptat. Import total del crèdit: 18.437,23€, cost total del crèdit: 4.615,85€, import total degut: 23.053,08€. Preu total a terminis: 31.490,85€. (ex. dia de contractació 09/12/2015 i primer pagament el 05/01/2016). Finançament ofert, subjecte a estudi i aprovació per part de Santander Consumer EFC, SA. Inclou Seguretat Mazda 730 (garantia original de 3 anys més 2 anys addicionals o fins a 150.000 km, el cas que es doni abans, de cobertura) i 3 anys o 60.000 km de manteniment programat. El model de la imatge no es correspon amb el de l’oferta. Oferta vàlida fins al 31/03/2016 i subjecte a vigència del Pla PIVE8.

MOTOR 23, S.A.

Tel. 977 55 67 05 - Tarragona C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada

MINICAR PONS, S.A.

Tel. 977 33 16 56 - Reus Av. Falset, 142 (Antiga Ctra. Alcolea)

AUTOINTEGRALE

Tel. 977 44 03 08 - Tortosa Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea

BÀSQUET ESPORTS ens adormim. Sembla que faci cinc anys que la conec», assegura Casado.

La jugadora extremenya ha ajudat Fouty a la seva adaptació.

Sense conèixer l’idioma, tot i que admet que va estudiar castellà quan era a la universitat, Casado fa de traductora. Amb tot, Livy entén molt bé l'espanyol i, dues vegades a la setmana, té una parella lingüística, un amic de Casado que, a canvi, practica l’anglès amb ella.

«Anem juntes a tot arreu i ens ho passem genial, és molt bona noia». La sintonia és tal que la base extremenya anirà aquest estiu a casa de Fouty a Toledo (Ohio). Cadascuna coneix la família de l’altra, amb qui parlen per videoconferència.

Foto: Rafa Marrasé

La trombosi Els llaços entre ambdues es van fer encara més forts quan Analía Casado va patir una trombosi al braç fa més de tres mesos. Ambdues es preparaven per anar a una festa quan Fouty es va adonar que Analía tenia el braç unflat. «Em va dir que havia d’anar al metge, que feia mala pinta. Jo no volia, teníem una festa i vaig pensar que aniria l'endemà. Livy, però, va parlar amb la seva mare, que és infermera amb molta experiència i li va dir que anés al metge. Quan vaig arribar al CAP em van derivar a Joan XXIII. Allí, Livy va cuidar molt de mi, exigint al personal mèdic que m’atenguessin constantment», explica Casado tot rient.

Ambdues, a més, entrenen un grup de nenes de 6 i 7 anys del Sagrat Cor. «Livy, Livy», criden les petites quan la veuen. És tota un ídol, molt popular.

Els hi fa gràcia, pel fet de ser americana i, a més Fouty té un caràcter especial. Somriu sempre, xerra pels descosits i li encanten els nens. «Els més petits no parlen anglès, clar, i quan em veuen, vénen tots cap a mi parlant amb castellà

VIU Tarragona | 70

o català, aleshores he de cridar Analía perquè no els entenc [riu]. He descobert que m’encanta treballar amb nens, m’ho passo genial. Aquesta és la meva primera experiència, però ho trobo fantàstic».

«Livy, Livy», criden les petites quan la veuen. És tota un ídol, molt popular Fouty encara no ha decidit que farà el pròxim any, admet que està encantada amb l’experiència, no només basquetbolística, sinó amb tot el que envolta la seva primera estada a Europa. «Abans de Nadal vaig anar amb Analía al Camp Nou, vam visitar el museu del Barça i vam veure un partit de futbol [matx de Copa contra el Villanovense, equip de la ciutat de Casado, Villanueva de la Serena]. Amb el club vam anar també al Palau, a veure el Barça, increïble».

El fet d’implicar-se en la dinàmica del club, entrenant equips de base, ha fet que la

seva adaptació sigui més ràpida però, al començament, hi va haver coses que la van sorprendre, i molt. «Sopar a les deu de la nit? Dinar a les dues? De vegades he dinat tard a la meva vida, però no com a norma general», diu somrient. «Portava un descontrol increïble amb els àpats. Amb la dinàmica d’entrenaments, però, es va anar acostumant», explica Casado.

Livy acompanya l’extremenya a treballar cada dia. Analía dóna un cop de mà al menjador del Sagrat Cor d’una a tres de la tarda. Ambdues dinen allí. «A casa [Estats Units] tinc cotxe, tothom en té allà. Aquí, si necessito vehicle, vaig amb Analía amunt i avall. A Tarragona hi ha molt trànsit, vaig a peu a tot arreu, és més senzill».

Pel carrer, Fouty no passa desapercebuda, és una noia alta i corpulenta i, a més, de vegades porta xancletes tot i ser hivern. «La gent em mira i penso, però és que fa calor aquí!

Res a veure amb el temps que fa on viu la meva família, on a l’hivern els nens, de vegades, no poden anar a l’escola i han de llençar sal. El clima és sensacional aquí».

La vida secreta de la malabarista El mes de febrer, el TGN Bàsquet va decidir reforçar el sènior femení A, el Tarragona Fem Bàsquet, amb una nova jugadora americana. Amb la permanència en joc, va arribar la segona estatunidenca en la història del club —les dues la mateixa temporada, doncs— i, en aquest cas, l’atenció mediàtica va ser molt més gran.

Stephanie Douglas (31 anys) havia estat jugadora dels Harlem Globetrotters l’any 2015, i això pressuposava espectacle sobre la pista. Ella havia estat la tretzena dona a jugar en aquest mític equip en tota la història, un fet destacable.«Va ser genial jugar amb els Globetrotters perquè em vaig sentir com una nena, va ser un somni fet realitat perquè quan era petita els veia i volia jugar amb ells. Vaig poder viatjar pels Estats Units i, amb el que feia, dibuixava un somriure a les cares dels nens», diu.

Douglas es troba en ple procés d’adaptació a l’equip i ha arribat en un moment cabdal de la temporada, a la segona fase,

Març-Abril 2016

LUNS L I D E D OBERTIUMENGE AD

Paga només els dies que utilitzis el gimnàs

Comença el 2016 amb salut, ja no tens excusa DESCARREGA’T AL NOSTRE FACEBOOK LES OFERTES DE 50% DE DESCOMPTE

we

g

e r Dumb

Stre

Zu mba

l

F it B a ll

To ta

g l Tra i n i n

Su

spe

ra n si o n T

Fixa’t tot el que pots fer a Sport Gym! Informa’t dels nostres abonaments Avinguda Catalunya, 16 · Tarragona · Tel. 977 227 428 Tota l’informació a

ching

Spin ning

Bosu

TRX

P il a t e s

Po

l R u n nin

in g

C ro ssfi t

Tra i

sport gymtarragona i sportgymtarragona@gmail.com

in

d i o b ox

l

Car

BÀSQUET ESPORTS quan la permanència està en joc. «Estic contenta fins ara. El millor de tot és la gent, que et saluda i et pregunta d’on ets.

Això em fa sentir ben rebuda».

Originària de Detroit (Michigan), assegura que a Tarragona ha estat la primera vegada que ha agafat el transport públic: «La meva ciutat també és coneguda com The Motor City.

Allà tothom té el seu propi cotxe. Aquí, pel que he vist, la gent utilitza molt el transport públic.

Per a mi és tota una novetat».

No és, però, la primera vegada que Douglas surt dels Estats Units, fa un parell de temporades ja va jugar a Europa, a la segona divisió alemanya.

Segons Douglas, la inspiració per ser escriptora es va produir quan era petita. Va veure una pel·lícula, Harriet the spy (1996), i va demanar a la seva mare un diari, com el que tenia la protagonista. «Inicialment volia escriure coses com les que feia la protagonista, però va ser la meva mare que, quan em va regalar el diari, em va fer prometre que escriuria sobre la meva trajectòria al món del bàsquet. Ella volia que escrivís sobre la meva lluita, els meus problemes i els obstacles que trobaria al camí i, sobretot, la glòria que rebria gràcies a Déu.

Ella sabia que un dia tindria èxit en el bàsquet i tenia raó.

He aconseguit el que volia, he jugat als Globetrotters. Molta gent al meu país somia en poder fer-ho i mai ho aconseguiran. Crec que la meva història pot inspirar molts joves perquè els somnis, si treballes de valent, es fan realitat».

Aquest estiu publicarà un llibre que porta escrivint des dels 13 anys i que té més de 40.000 paraules Escriu compulsivament i li agrada també la poesia. Afirma que el seu llibre favorit és The coldest winter ever (Sister Souljah, 1999), que la inspira. «Això que t’estic dient, que m’agrada escriure, que estic fent un llibre des de fa gairebé 20 anys, no ho sap ningú». El llibre, segons confessa, portarà el títol The open gem. Això no serà tot, Douglas ja prepara un segon volum, que tractarà més específicament de

les seves experiències basquetbolístiques més recents, inclosa la de Tarragona. «En aquest llibre que publicaré ara hi haurà petites mencions. Més endavant en faré un que se centrarà en la meva vida als Globetrotters, Alemanya i aquí, al TGN Bàsquet».

Douglas és una noia compromesa amb la comunitat, coneix bé les dificultats de molta gent en una ciutat com Detroit, on la crisi econòmica va colpejar durament. Així, va formar part del projecte BELL (Building Educated Leaders for Life), una organització que va sorgir el 1990 de la facultat de dret de la Universitat Harvard quan un grup d’estudiants negres i llatins van decidir crear un projecte per millorar les condicions d’aprenentatge i d’oportunitats per a nens i nenes amb pocs recursos. «A Detroit, la joventut que juga a bàsquet està contagiada de negativitat pels temps que els ha tocat viure.

Espero que la meva història els ajudi».

Foto: Rafa Marrasé

A diferència del que pugui semblar, Stephanie Douglas no és una noia que viu exclusivament del bàsquet, té altres inquietuds. Així, afirma que aquest estiu publicarà un llibre que porta escrivint des dels 13 anys i que té més de 40.000 paraules. Es tracta d’un diari íntim on, segons explica, relata

la seva vida des d’aleshores.

«Ningú no em coneix. Fora de les pistes, la meva personalitat és un misteri per a tothom. He mantingut en secret la meva vida voluntàriament, ni els meus companys de bàsquet coneixen massa sobre mi.

Ara ha arribat l’hora d’explicar-ho», diu.

VIU Tarragona | 72

Març-Abril 2016

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Opel Astra Compacte tecnològic

L’automobilística alemanya presenta la nova generació del seu model corresponent al segment C del mercat, l’Astra.

Amb un estil molt atractiu, està disponible amb carrosseria de cinc portes, combinada amb potents i eficients motors, tres de benzina i dos dièsel. Destaca pels seus equipaments de seguretat i connectivitat

Ramon Ortiz

El compacte Astra és un automòbil fonamental dins l’estratègia comercial d’Opel als mercats europeus. La nova entrega d’aquest carismàtic model arriba al mercat amb un estil molt actual, destacant per ser el primer vehicle en traslladar al segment dels compactes tecnologies fins ara reservades a models d’alta gamma.

VIU Tarragona | 74

Els enginyers d’Opel han sotmès l’Astra a un rigorós programa d’aprimament que li ha permès rebaixar el seu pes fins a 200 quilos, segons la versió, gràcies a l’ús de materials lleugers i ultra resistents. Aquesta reducció es tradueix en una major agilitat dinàmica, un superior confort de conducció i una rebaixa dels consums de combustible i de les emissions de CO2.

La gamma mecànica del nou Astra ofereix motors turboalimentats de benzina i dièsel.

L’oferta de gasoil està centrada en un únic bloc 1.6 CDTI disponible en dos nivells de potència, 110 i 136 cavalls. Per la seva banda, la gamma de benzina arrenca amb un bloc de tres cilindres denominat 1.0 Ecotec Turbo i que té una potència de 105 cavalls. Aquest motor pot anar combinat amb canvi manual o

Opel combina nous equipaments de seguretat i connectivitat amb eficients motors de fins a 150 cavalls un d’automàtic Easytronic. El següent motor de benzina és un 1.4 Ecotec Turbo, disponible en dos nivells de potència, 125 i 150 cavalls.

Març-Abril 2016

NOVETATS MOTOR

Uniauto Vine a conèixer l’Astra als concessionaris d’Uniauto: C/Nicaragua, 38-42 (Zona Tecnoparc) REUS Tel. 977 76 90 20 Ctra. N340, Km 1.160,3 TARRAGONA Tel. 977 54 72 11 www.uniauto.cat

La nova generació de l’Astra té una llargada de 4,37 metres i 1,46 metres d’alçada. És lleugerament més petit per fora però, malgrat aquesta reducció dimensional, l’habitacle disposa d’unes dimensions superiors.

Els seients són de nou disseny i permeten als ocupants del darrere gaudir d’un major espai per a les cames: la distància entre els seients davanters i posteriors s’ha incrementat.

Març-Abril 2016

L’Astra de nova generació és el primer Opel que incorpora el servei d’assistència i connectivitat personal Opel OnStar.

Aquest sistema resulta molt útil en cas d’accident, ja que si es desplega un coixí de seguretat s’activa automàticament perquè un assessor d’Opel contacti amb el vehicle i determini quin tipus d’ajuda es necessita. Fins a set dispositius es podran connectar simultà-

niament.

Al capítol d’equipament destaca l’innovador sistema d’il·luminació adaptativa matricial LED, que permet conduir amb llums llargs sense enlluernar els conductors que circulen en sentit contrari. D’altra banda, el sistema de reconeixement de senyals ha estat millorat i ara també pren la informació del navegador, a més de la càme-

ra situada al parabrisa, donant una informació més fiable.

Altres equipaments disponibles són un sistema de navegació avançat, aplicacions Android o Apple, un indicador de distància de seguretat, alerta de col·lisió frontal amb frenat imminent, avís de canvi involuntari de carril, auxiliar avançat d’aparcament o avís d’angle mort.

VIU Tarragona | 75

NOVETATS MOTOR

Volkswagen Touran

La nova generació del monovolum Touran de Volkswagen proposa una atractiva imatge, incorpora un nou sistema de seients flexibles, disposa d’eficients mecàniques i potencia les seves possibilitats de connectivitat Ramon Ortiz

Volkswagen aposta de forma decidida pel segment dels monovolums. El Sharan és tot un referent entre els més grans del segment i, ara, la nova generació del Touran arriba al mercat amb arguments renovats i potenciats respecte al model anterior. Destaca un interior més espaiós i modulable, nous i eficients motors i la potenciació d'apartats com les ajudes a la conducció, la informació i l'entreteniment.

El nou disseny és molt encertat, amb un perfil més estilitzat i esportiu que transmet lleugeresa i dinamisme. L'interior compta amb set seients de

VIU Tarragona | 76

sèrie i equipa un sistema de seients modulars "Fold Flat", que s'afegeix al sistema "Easy Entry" que facilita l'accés als ocupants de la tercera fila. En configuració de cinc places, es disposa d'un maleter inicial de 743 litres, ampliables a un màxim de 1.980 litres, un cop abatuts els seients del darrere.

El nou Touran ofereix fins a 47 compartiments d'emmagatzematge, confortant la vida a bord dels seus ocupants. El nou sistema "Fold Flat" submergeix els seients de la segona i tercera fila en segons, habilitant una àmplia superfície de càrrega. També es pot disposar d'un mecanisme elèctric d'obertura i tancament

del maleter i de funció "Easy Open" activada mitjançant un moviment del peu. El climatitzador "climatronic" automàtic de tres zones forma part de l'equipament de sèrie en l'acabat Sport.

Destaca un interior més espaiós i modulable Aquest Touran és el primer monovolum del grup Volkswagen construït sobre la plataforma modular transversal MQB. La seva extensa distància entre eixos i curts voladissos permeten optimitzar la disponibilitat d'espai interior. A més,

el pes és inferior i s'ha aconseguit una millora significativa en l'aerodinàmica.

Fins a 190 cavalls En dièsel, les opcions parteixen d'un 1.6 TDI de 110 cavalls i es completen amb un 2.0 TDI, amb potències de 150 i 190 cavalls. L'oferta de motors benzina es compon d'un 1.2 TSI de 100 cavalls, un 1.4 TSI de 150 cavalls i un 1.8 TSI de 180 cavalls. Respecte a les mecàniques de l'anterior generació, s'aconsegueix una millora global en eficiència del 19%. Totes les mecàniques equipen sistema automàtic de parada i arrencada Stop/ Start i sistema de recuperació

Març-Abril 2016

NOVETATS MOTOR

Les xifres de volum de maleter situen al nou Touran com a líder de la seva categoria en capacitat de càrrega

d'energia de frenada. En funció de la motorització escollida pel client, s'ofereixen caixes de canvi manuals de 6 velocitats i automàtiques DSG, de 6 o 7 relacions.

El capítol de seguretat pot disposar de fre anti-col·lisions

múltiples, control de creuer adaptatiu, sistema Front Assist City Emergency Brake, detector d'angle mort, etc. En l'apartat de infoentreteniment, l'acabat Sport del Touran ofereix la possibilitat d'accedir a una selecció d'aplicacions, visualitzades des d'una pantalla.

També hi ha un sistema d'amplificació electrònica de la veu, mitjançant el qual es facilita la comunicació entre els passatgers de les places davanteres i les files del darrere.

Renovació del Tiguan Volkswagen presenta també novetats al segment dels SUV amb la segona generació del seu representant, el Tiguan, transformant-lo en un vehicle més atractiu, més equipat, més espaiós i més dinàmic. Gràcies a la nova plataforma modular transversal MQB de Volkswagen, el nou Tiguan augmenta les seves mesures generals tot reduïnt pes: fins a 50 quilos menys tot i mesurar ara 4,49 m de longitud i 1,84 m d'amplada, cotes que permeten fer un important pas endavant en habitabilitat i capacitat de càrrega. Els passatgers disposen de més espai per a les cames la capacitat del maleter arriba a 615 litres.

El Tiguan evoluciona en l’apartat dinàmic gràcies als seus programes de conducció i al seu nou sistema de tracció a les quatre rodes 4Motion Active Control amb quatre modes de conducció, denominats On Road, Snow, Off Road i Off-Road Individual. També estarà disponible en versió 4x2 i la seva oferta mecànica estarà formada pels motors TDI de 150 cavalls i TSI benzina de 180 cavalls. Més endavant s'incorporaran a la gamma més motors, amb potències fins a 240 cavalls i un híbrid endollable.

Març-Abril 2016

VIU Tarragona | 77

NOVETATS MOTOR

Range Rover Evoque Convertible Land Rover, el prestigiós constructor de vehicles totterreny, llança al mercat el primer SUV compacte premium convertible del mercat. Amb configuració de quatre ocupants, disposa d’una capota que es pot obrir en 18 segons a velocitats de fins a 48 km/h Ramon Ortiz

El model Evoque, un dels grans èxits dels darrers anys a l’automoció, es prepara per viure una nova etapa, amb l’arribada a la seva gamma d’una nova carrosseria. Es tracta de l aversió descapotable, denominada Convertible i que suposa un exercici de disseny descarat i atrevit que no deixa a ningú indiferent.

El seu disseny exterior és semblant al de l'Evoque Coupé, el model de tres portes, però els dissenyadors han hagut de centrar-se en la part del darrere on hi ha la capota, el mecanisme d’obertura i tancament i l’espai de maleter.

Cinquè membre de la família Range Rover, el desitjat Evoque Convertible és alhora el primer descapotable de la marca.

Com tots els Range Rover, el nou Evoque Convertible disposa de grans possibilitats d'ús fora de l'asfalt, amb un habitacle de quatre places i amb un maleter de 251 litres apte per a quatre passatgers. La posició de la capota no afecta l'espai de càrrega disponible al maleter. El seu atractiu creix amb un capota de lona d'accionament elèctric, i es necessiten 18 segons per obrirla o tancar-la, una operació que es pot realitzar amb el vehicle en marxa, sempre que no se superin els 48 km/h.

VIU Tarragona | 78

L’oferta de motors és la mateixa ja coneguda a la resta de gamma de l'Evoque. Està per tant disponible amb motors de quatre cilindres de benzina i dièsel de Land Rover. Construïts tots en alumini, estan disponibles amb potències des de 150 fins als 240 cavalls., uns motors que tenen un consum homologat des de 5,1 l/100 km.

Amb aquest Convertible, Land Rover completa l’oferta de carrosseries per al seu model Range Rover Evoque Disposa de la mateixa tecnologia que la resta de la gamma Evoque, com per exemple el sistema de tracció 4x4 amb el dispositiu Terrain Response que permet triar els diferents terrenys pels quals es va a circular o el canvi automàtic amb mode seqüencial, de nou velocitats. El nou Range Rover Evoque Convertible es produeix a la planta Land Rover de Halewood, al Regne Unit, al costat de les versions de cinc portes i Coupé, i arriba al mercat aquesta primavera.

Març-Abril 2016

NOVETATS MOTOR

Nissan NP300 Navara Nissan reinventa el segment dels pick-up amb el llançament de la nova generació del NP300 Navara. Fabricat a Barcelona per a tot Europa, adopta un nou motor diesel 2,3 litres amb potències de 160 i 190 cavalls, i ofereix una nova dimensió en qüestions de disseny i equipament

Ramon Ortiz

Parlar de Nissan al segment dels 4x4 és fer-ho de lideratge i experiència. La trajectòria de la firma japonesa no deixa lloc a dubtes sobre la seva capacitat per crear els automòbils de tot terreny més eficaços i robustos del mercat. Ara és moment d'escriure una nova pàgina amb el llançament del NP300 Navara, la nova generació del seu representant al segment dels pick-up.

L'objectiu de Nissan ha estat millorar el confort i el refinament, mantenint intactes les seves prestacions lluny de l'asfalt, la durabilitat i, per descomptat, la seva capacitat de càrrega. En el seu xassís introdueix novetats encaminades a millorar el comportament i la practicitat, destacant l'adopció d'una suspensió del darrere nova de cinc braços per al model de doble cabina.

Amb ella s'afavoreix l'obtenció d'un millor confort de conducció i maniobrabilitat, alhora que permet reduir en 20 quilos el pes respecte a les ballestes substiVIU Tarragona | 80

tuïdes. En les versions de cabina simple (King Cab), les ballestes es mantenen i han estat actualitzades per reduir significativament el pes, en 7 quilos.

ofereixen un millor suport per a la columna vertebral. El seient posterior millora la seva ergonomia i es disposa de climatitzador de dues zones.

És el primer vehicle de la seva categoria en oferir una garantia directa del fabricant de 5 anys o 160.000 km

El nou NP300 Navara introdueix en el segment tecnologies que potencien la seguretat i faciliten la conducció, com ara la càmera de visió 360º i un sistema anticol·lisió frontal. També es pot disposar d’un control de velocitat de creuer, assistent d'arrencada i descens en pendents, sistema d'obertura sense clau, càmera de visió posterior o sensors d'estacionament.

Les novetats estètiques introduïdes permeten gaudir d'un estil que combina robustesa i esportivitat. L'habitacle ha estat renovat per incrementar la qualitat dels materials i el confort dels ocupants. Destaquen les formes esculturals del quadre de comandament i les noves tecnologies utilitzades als seients, que

Novetat és l'adaptació d'un propulsor dièsel de 2,3 litres de cilindrada que incrementa l'eficiència de l'anterior motor en un 24%. S’ofereix amb dos nivells

de potència, 160 i 190 cavalls.

Disponible sempre amb tracció 4x4 i amb una opcional caixa de canvis automàtica de set velocitats, la versió més potent utilitza un doble turbo, proporcionant elevades prestacions, baixos costos de manteniment i reduït nivell d'emissions de CO2.

El NP300 Navara disposa d'una càrrega útil superior a una tona i la seva capacitat de remolc és de 3.500 quilos. La caixa de càrrega pot disposar del sistema de subjecció de càrrega denominat C-channel, amb múltiples ajustos per al transport i subjecció de les càrregues. La plataforma de la versió de doble cabina té 67 mm addicionals de longitud per arribar a 1.578 mm. En el cas del model King Cab, la longitud creix fins 1.788 mm.

Març-Abril 2016

PUBLICITAT MOTOR

• Més de 2.000m2 d’instal·lacions

• Servei d’assistència de grua 24h

• Còmodes zones d’espera climatitzades, wifi gratuïta i cafeteria

• Servei gratuit de recollida del vehicle i entrega a domicili

• Conveni de lloguer de cotxe sense conductor • Revisió pre-itv gratuïta i sol·licitud de cita itv gratuïta -si no es pot desplaçar a la inspecció nosaltres ens n’encarreguem sense cost • 9 vehicles de substitució pels clients

TALLERS GT TARRAGONA Polígon Industrial Francolí, 16 - Nau C | 43006 TARRAGONA | Tel. 977 549 107

Març Abril 2016

VIU Tarragona | 81

NOVETATS MOTOR

Mercedes-Benz Classe E Disseny atractiu, qualitat elevada i tecnologia de darrera generació es combinen sàviament en la nova Classe E de Mercedes-Benz. En breu oferirà una versió híbrida endollable que combina un motor de benzina amb un elèctric i que permet fer 30 km en mode 100% elèctric

Ramon Ortiz

La nova generació de la Classe E de Mercedes és una berlina de 4,92 metres de llargada disponible d'entrada amb carrosseria de quatre portes. Més endavant arribarà la versió familiar que la firma alemanya anomena Estate. La desena evolució d'aquesta berlina de representació exhibeix un disseny inspirat directament en la Classe S, mostrant un salt d'estil i tecnologia espectaculars. El Classe E és un vehicle de referència per a Mercedes, que no ha dubtat a dotar-lo dels últims avenços tecnològics, però sense renunciar als elements clau de la seva identitat com per exemple una elegant estètica, un extraordinari confort de marxa i la màxima seguretat activa i passiva.

Del seu disseny exterior cal destacar el llarg capó davanter i les seves rodes posicionades en els extrems de la carrosseria per oferir la millor habitabilitat.

I, seguint l'estil actual del fabriVIU Tarragona | 82

cant alemany, incorpora una part posterior de l'habitacle en caiguda per oferir un aspecte dinàmic i distintiu.

Inspirat en la Classe S, pot equipar dues pantalles a l’interior, una per instrumentació i l’altre per al sistema multimèdia Les novetats a l’interior són també importants. Hi ha dos possibles configuracions de la part superior del quadre de comandament. La més senzilla consta d'un quadre d'instruments amb indicadors d'agulla

i una pantalla central de 8,4 polzades. A la segona configuració hi ha dues pantalles contigües de 12,3 polzades, una per a la instrumentació i una altra per al sistema multimèdia. Una altra novetat de la instrumentació són els tres possibles motius gràfics diferents, Classic, Sport i Progressive, que alteren l'aspecte i la col·locació dels indicadors de la velocitat, de les revolucions del motor i d'altres informacions.

Una altra novetat tecnològica són els dos comandaments tàctils que hi ha al volant que responen als moviments horitzontals i verticals del dit i també poden ser pressionats per

validar l'opció seleccionada.

Mercedes-Benz ofereix diversos tipus de suspensió, però la més avançada es diu AIR BODY CONTROL, de tipus pneumàtic, capaç de regular duresa i alçada de forma automàtica.

Respecte a les mecàniques, Mercedes-Benz proposa dos motors de quatre cilindres, l'E 200 de 184 cavalls de benzina i l'E 220d de 195 cavalls en dièsel. L’oferta contempla també un motor dièsel de sis cilindres, l'E 350d, amb potència de 258 cavalls. La caixa de canvis és sempre automàtica, 9G-Tronic, de convertidor de parell i nou relacions. En breu arribaran altres motoritzacions, com un benzina de 245 cavalls, un dièsel de 333 cavalls i un motor d’accés a la gamma, un quatre cilindres dièsel de 150 cavalls.

També arribarà una versió híbrida endollable denominada E 350i, amb un motor benzina i un altre elèctric i potència conjunta de 279 cavalls, amb una autonomia 100% elèctrica de 30 km.

Març-Abril 2016

BREUS MOTOR

Volvo V90 Prestacions en format familiar La marca nòrdica presenta un cotxe d’elegant presència i estilitzada silueta, una nova berlina familiar que disposa de gran capacitat interior. Respon al nom de V90 i el seu espaiós maleter pot albergar fins a 1.526 litres de volum útil de càrrega màxima. Com el model amb carrosseria de tres volums, el S90, el nou V90 comptarà amb els més avançats sistemes de seguretat i assistència a la conducció, in-

cloent la conducció semi autònoma del programa Volvo Pilot Assist, i amb una oferta de motors d'alta eficiència i elevat rendiment. Amb potències entre els 190 i els 408 cavalls, la gamma estarà coronada pel T8 Twin Engine, una variant híbrida endollable dièsel-electricitat que certifica un consum mitjà de 2,1 litres amb 47 g/km de CO2 i ofereix fins a 50 km en conducció 100% elèctrica.

Amb propulsió híbrida Lexus LC 500h, un coupé de luxe Lexus ha presentat recentment, en el marc del Saló de l'Automòbil de Ginebra, la versió híbrida del seu flamant cupè de luxe LC 500h com a abanderat de la marca. Amb el nou sistema Multi-Stage Hybrid, que proporciona major rendiment, eficiència optimitzada i una conducció més plaent empra la nova arquitectura de la marca per afegir més potencial dinàmic. Amb un innegable atractiu visual, ha rebut l'aplaudiment i reconeixement unànime dels professionals del sector i diversos premis per la seva qualitat de fabricació i la seva presentació interior.

que ofereix un so encara més definit i suggerent, així com amb un estalvi de pes de 16 kg, aquest biplaça té una acceleració de 0 a 100 km/h en tan sols 3,7 segons i una velocitat màxima de 322 km/h.

322 km/h de velocitat màxima!

Jaguar F-TYPE SVR És el primer Jaguar desenvolupat íntegrament per la divi-

VIU Tarragona | 84

sió Special Vehicle Operations (SVO) de la marca britànica.

Més lleuger, ràpid i potent, estarà disponible a l'estiu en versió convertible i Coupé amb un motor V8 5.0 sobrealimentat de 575 cavalls. Amb un nou sistema d’escapament

Gràcies a un xassís millorat i més rígid amb nous amortidors i barres estabilitzadores, pneumàtics més amples i llandes de 20 polzades, l'SVR ofereix una conducció extrema. Es disposa d’un paquet aerodinàmic avançat amb para-xocs davanter redissenyat, nou fons pla, aleró posterior actiu de fibra de carboni i nous difusors posteriors que en milloren la càrrega aerodinàmica i l'estabilitat circulant a altes velocitats.

Març-Abril 2016

PUBLICITAT MOTOR

BAJAS TEMPERATURA S LAS ESTROS PRE AN NU CIOS BAJ

LOS PRECIOS BAJAN PARA QUE SUBAS A UN JEEP®

Aprovecha los Cool Days hasta el 21 de marzo.

100 Jeep® a un precio nunca visto. Acércate a tu concesionario e infórmate.

Emisiones de CO2 gama Jeep de 115 gr/km a 315 gr/km. Consumo combinado gama Jeep de 4,4 l/100km a 13,5 l/100km.

Oferta válida hasta 21/03/2016 en Península y Baleares. Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

DESDE ITALIA AL MUNDO ENTERO

NUEVO 500X. EL CROSSOVER ITALIANO. DESDE

12.900€

CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km.

con conducción eficiente, doble ahorro

*PVP Recomendado Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 110 CV 4x2. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante, que incluye bonus Eco:)Fiat, PIVE 8, incentivo apoyado por el Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) con arreglo al programa de Incentivos al Vehículo Eficiente y descuento adicional por financiar el vehículo con FCA CAPITAL ESPAÑA, E.F.C., S.A.U., con un plazo mínimo a financiar a 48 meses, permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de kilómetros más 2 años adicionales de garantía comercial. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 31/03/2016 y mientras siga vigente y con fondos disponibles el PIVE 8. Consultar Procedimiento y Regulaciones del Plan PIVE publicadas en la página web del Instituto IDAE. Fiat ocupa los primeros puestos en las marcas europeas de volumen más bajo de emisiones CO2 (Fuente: Jato Dynamics). La versión mostrada corresponde al vehículo Fiat 500X Cross Plus 1.6 MultiJet 120 CV 4x2 con opcionales (PVP recomendado: 21.300€, incluye los mismos descuentos que el vehículo promocionado y el PIVE 8).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Març Abril 2016

VIU Tarragona | 85

MOTOS MOTOR

Amb sistema ABS Piaggio Liberty 125 El Liberty és, sens dubte, un dels scooters amb més prestigi del mercat. Porta quasi dues dècades al mercat i ara, el constructor italià potencia les seves qualitats amb una profunda renovació, tant a nivell estètic com mecànic. La seva imatge és més elegant i moderna, incorporant llums de posició LED i s’ha treballat per oferir al conductor una posició més natural davant del manillar. En qüestions me-

càniques, el Liberty està equipat ara amb rodes davanteres de 16 polzades i, sobretot, incorpora un element molt important per tal de garantir la màxima seguretat, com és el sistema de frens amb ABS, una tecnologia ara obligatòria. El motor, un monocilindric de quatre temps alimentat per un sistema d’injecció electrònica, també és de nova generació i ofereix una potència màxima de 10,8 cavalls.

El retorn d’un mite Honda CRF1000L Africa Twin Arriba al mercat la versió 2016 de una motocicleta mítica, com és l’Africa Twin d’Honda. Des del seu llançament ha sigut una de les trails de gran cilindrada més admirades i la nova entrega combina la filosofia aventurera de la moto original amb noves tecnologies. Equipada amb una forquilla invertida i ajustable, equipa un propulsor bicilíndric en paral·lel que ofereix una potència de 94 cavalls. El centre de

gravetat és molt baix i, a la vegada, té una alçada lliure al terra de 250 mm. El client pot optar també per disposar de sistema ABS i l’Honda Selectable Torque Control, una selecció d’entrega de potència amb quatre nivells.

La nova Africa Twin pot estar equipada amb una transmissió de doble embragatge que disposa de noves funcionalitats off road. Per potenciar el confort, el seient és ajustable.

KTM Freeride E-SM Diversió elèctrica El mercat de la moto està d’enhorabona. La moda dictada per la categoria Supermotard, composta per motos d'enduro calçades amb pneumàtics d'asfalt, s'ha apuntat també immediatament a la tendència pautada pels vehicles de genètica ecològica. La original proposta Freeride E-SM de KTM pretén posar de manifest que situar-se al manillar d'una motocicleta elèctrica també pot acabar sent sinònim de diversió per als aficionats a les dues rodes. Aquest flamant model de la marca austríaca equipa un propulsor capaç d'aconseguir una potència màxima de 22 cavalls i ja està disponible al mercat espanyol.

VIU Tarragona | 86

Març-Abril 2016

VIU Especial Interiorisme

Exemplar gratuït

A FO N S

Març-Abril 2016 | www.viuafons.cat

Idees per posar la nostra llar al dia: fer obres, decorar-la, modernitzar-la, fer-la més eficient i més còmoda

Llars amb caràcter

APARELLADORS INTERIORISME

COATT

Obres amb garantia, accions professionals La societat creix acompanyada de tots aquells sectors que la integren i és evident que el de la construcció és molt important. Si parlem d’edificar nous habitatges, reformar els ja existents o dur a terme tots aquells tràmits o gestions que hi tenen relació, cas de les cèdules, els visats, els certificats o els peritatges, hem de pensar amb la figura que millor els representa: els aparelladors.

Redacció

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), aglutina als professionals que, amb el pas del temps, han acabat convertint-se en els veritables tècnics de capçalera, aquelles persones que poden resoldre les obres i intervencions diverses amb la garantia de ser professionals formats i de proximitat. És obvi que amb la crisi el nombre de noves obres de construcció d’habitatges s’ha reduït dràsticament, però també ho és

VIU Tarragona | 88

que sempre cal fer reformes i rehabilitacions a les nostres cases i blocs d’edificis. L’any 2015 el nombre d’habitatges nous iniciats a les comarques tarragonines va augmentar un 80,91% respecte l’any 2014. Globalment, l’activitat va créixer un 4% i va ser superior a la mitjana registrada a l’estat espanyol on es va produir un augment del 2,4%. La situació podria variar ja que els experts indiquen que aquest any 2016 les dades de creixement poden ser encara molt millors i arribar a un 4,4% sobretot si el nou govern que es formi adopta una bona estratègia en infraestructures i es

A la ciutat de Tarragona només han passat la inspecció un terç dels habitatges que haurien de sotmetre’s a aquesta revisió replanteja certs projectes importants que ara estan aturats.

Pendents del creixement, el dia a dia ve marcat per altres accions urgents que cal realitzar. Revisar a fons l’estat dels

habitatges més antics és una d’elles. La Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE), permet fer una diagnosi real de la situació dels immobles i és obligat que es dugui a terme tal i com estableix el Decret aprovat per la Generalitat de Catalunya ara fa cinc anys. La realitat, però, és una altra. A la ciutat de Tarragona només han passat la inspecció un terç dels habitatges que haurien de sotmetre’s a aquesta revisió. Dels 248 edificis revisats, 118 haurien de prendre mesures urgents i 130 tenen deficiències lleus. Els principals problemes són els segellats deficients de les cobertes, la

Març-Abril 2016

A través d’aquest espai, els usuaris poden sol·licitar gratuïtament fins a tres pressupostos per a fer obres noves, reformes o certificats amb la garantia que sempre respondran a la seva demanda professionals titulats del Col·legi d’Aparelladors. Es pretén així dinamitzar el sector

Març-Abril 2016

CULUBRET DISSENY · Ctra. Santes Creus Km 1 · Tarragona Tel. 977 221 901 | exteriors@culubret.net

Adolf Quetcuti, President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, explica que “amb l’ajut dels ajuntaments tot seria molt més fàcil perquè les administracions poden recordar als propietaris la necessitat, i obligatorietat, de

Vine a veure les nostres cuines i demana el teu pressupost a mida.

És lògic pensar que els immobles han d’estar ben protegits tant per fora com per dintre.

Si és important tenir l’estructura i la façana en condicions, també ho és mantenir en bon estat cada espai de les nostres cases, cada habitació i cada racó. Per aquest motiu es va posar en funcionament fa poc mesos “Obres Amb Garantia”, el primer portal creat a Tarragona per a la realització d’obres a càrrec dels tècnics locals, que funciona a través de la web www.obresambgarantia.com.

TORRE DISSENY · Pol. Ind. Roques Planes s/n · Torredembarra Tel. 977 645 237 | expo.torredisseny@tinalex.net

Si a Tarragona el percentatge de revisions efectuades és pobre, les xifres són molt pitjor a la resta de municipis de les comarques de Tarragona on el percentatge d’habitatges que han passat la ITE és molt baix. Des del Col·legi d’Aparelladors es demana, com s’ha fet altres vegades, la màxima col·laboració dels ajuntaments perquè instin als propietaris a fer la inspecció als seus immoble enviant-los cartes on se’ls recordi que tenen la obligació de fer-ho.

MATERIALS & DISSENY · Ctra. de València 202 · Tarragona Tel. 977 551 055 | expo.materialsidisseny@tinalex.net

passar la inspecció que permet garantir la seguretat als seus habitatges i no posa en perill a cap persona. Entre nosaltres i els ajuntaments, en un treball conjunt, podríem fer millorar la situació actual”.

Materials & Disseny

pintura que cau de les façanes o peces dels balcons i les finestres que tenen perill de caure a la via pública. Òbviament hi ha immobles on la situació és més delicada i ja es parla de problemes greus a l’estructura i per tant d’habitabilitat.

Adolf Quetcuti, President del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

APARELLADORS INTERIORISME

de la construcció i les reformes posicionant als professionals d’aquesta àrea geogràfica com els més indicats. A més, el portal www.obresambgarantia.com és un aval de màxima qualitat que busca acabar amb altres portals que no ofereixen cap garantia quan es contracten obres i reformes.

Els primers projectes i obres ja s’han dut a terme i amb èxit.

El Col·legi d’Aparelladors dóna al portal, i a totes les peticions que es reben, una garantia addicional fent un seguiment de tots els projectes que s’encarreguen, garantint que s’executin en condicions i complint totes les normatives.

Adolf Quetcuti considera que “el portal té un objectiu molt útil a nivell social perquè estem parlant de tenir la nostra casa en un bon estat. Hem de garantir que vivim sota un sostre en condicions, que no té problemes que ens puguin posar VIU Tarragona | 90

en perill i que gaudir de certes comoditats, ben bàsiques, és qüestió de petits gestos que podem assolir”.

El Col·legi d’Aparelladors dóna al portal, obresambgarantia.com, i a totes les peticions que es reben, una garantia addicional fent un seguiment de tots els projectes

De fet, el portal d’obres amb garantia té moltes més utilitats quan es parla d’allò relacionat amb les intervencions als nostres habitatges particulars o a aquells que són en comú. Per exemple, el El 4 de desembre de l’any 2017 és la data límit, fixada pel Reial Decret 1/2013, per a que les comunitats de propietaris hagin dut a terme les obres o actuacions necessàries que garanteixin que les persones amb discapacitat puguin accedir a tots els espais comuns dels edificis existents.

Aquesta normativa exigeix mi-

llorar l’accés i eliminar les barreres arquitectòniques a totes les zones comunes de l’habitatge, fet que suposarà un esforç econòmic als propietaris però sense implicar una càrrega desproporcionada. La normativa també imposa un límit en el pagament de l’eliminació de les barreres arquitectòniques: 12 mensualitats de les despeses de la comunitat. El COAATT, mitjançant el portal web www. obresambgarantia.com, posa a disposició de les comunitats i particulars la possibilitat de contractar professionals del sector preparats que garanteixen que les obres es faran sota supervisió i amb garanties.

A part d’aquest portal, el Col·legi és a disposició de totes les persones que ho necessitin al telèfon 977 212 799. Una trucada a temps, pot solucionar molts problemes. La salut de la nostra casa és essencial i cal que la posem en mans de professionals.

Març-Abril 2016

ANTIGUITATS INTERIORISME

Decorar amb art

Pintures, escultures i objectes d’antiquari aporten elegància, distinció i personalitat a la llar VIU a fons

No es tracta que la casa es converteixi en un museu, en una sala d’exposicions, però decorar alguns espais amb obres d’art pot atorgar elegància, personalitat i distinció. Cal, però, que hi hagi un cert fil argumental, una coherència entre les peces que hi posarem i l’estil de la casa.

Així, un menjador amb uns mobles que tinguin una puresa de línies molt marcades podria combinar molt bé amb pintures d’art abstracte, per exemple.

nic però també que convidi a la reflexió. Materials naturals com la fusta, el granit o el lli, combinen perfectament amb l’art i aporten calidesa a la llar. De fet, un moble antic ben conservat té una història per explicar i pot

combinar perfectament amb altres peces d’estils ben diferents.

Buscar els contrastos entre portes o mobles antic i fotografies de gran format pot ser una bona solució. Les peces

d’art originals mai perden valor i sempre es revaloren, especialment aquelles d’artistes que poden ser pràcticament desconeguts al començament i esdevenir noms il·lustres amb el pas del temps.

Un moble antic ben conservat té una història per explicar

Apostar per objectes i peces de tall clàssic és fugir de les modes i d’estils efímers, els interiors han d’encaixar perfectament i que tinguin una llarga durada.

No es tracta de col·locar una obra d’art sense més i més, sinó que el racó triat, l’espai, sigui bo-

VIU Tarragona | 92

Març-Abril 2016

ESPAIS INTERIORISME

Organitzar els espais

Aprofitar els metres quadrats d’una habitació i esprémer així tot el potencial que té el nostre habitatge

Redacció

De vegades, els murs impedeixen tenir una perspectiva de com pot ser de gran la nostra casa. Construccions antigues, amb un concepte de l’espai antic, provocaven que, pisos

molt grans, de fins a 100 metres quadrats, tinguessin espais reduïts, habitacions petites.

Poder tenir una visió global de la casa, permetrà aprofitar-ne tot el seu potencial. Així, eliminar barandats ens sorprendrà de com n’és de gran la nostra

llar.La tendència actual és buscar espais adaptats a la vida de forma actual, en què les famílies -especialment amb fills- prefereixen tenir habitacions més grans en detriment del número de les mateixes.

Allà on es fa vida és on s’ha d’incidir més en l’ampliació dels espais. Així, el menjador serà el rei de la casa. Malgrat disposar de molts metres, algunes tendències prefereixen tenir la cuina a vista, fent així, una gran sala oberta en què la persona que cuina té una visió directa sobre la resta de la família. Preferentment, aquesta zona comunitària es farà en la part de la casa que rep més llum natural, provocant que l’estança tingui una gran lluminositat i la sensació de calidesa i espai obert.

VIU Tarragona | 94

En pisos antics, el passadís sempre és llarg i ocupa uns metres molt necessaris. Poder instal·lar armaris encastats o mobles per guardar la roba i altres utensilis li atorgarà a aquesta zona de distribució de la casa, una utilitat més gran. Canviar el terra, d’un possible paviment gris i antic per fusta o parquet, servirà per aportar més llum i modernitat.

Poder tenir una visió global de la casa, permetrà aprofitar-ne tot el seu potencial Una altra solució és canviar les portes en aquelles habitacions més petites i utilitzar portes corredisses i, sempre que es pugui, armaris encastats.

Març-Abril 2016

PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

Fet a mà

Mobles Perpinyà, artesans de la tapisseria VIU a fons

Mobles Perpinyà es dedica a la tapisseria artesana des dels anys 40 del segle passat. Aquesta experiència i una obsessió per la qualitat, els bons materials, la perfecció en els acabats i una constant inquietud per la novetat, els han fet esdevenir un referent a la ciutat.

Van comerçar fabricant sofàs a nivell nacional, tot evolucionant cap a la decoració integral. Compten amb un taller de tapisseria i cortines, i confeccionen tota mena de mobles entapissats. També podeu trobar-hi mobles per a tota la casa i, en els darrers 10 anys, han incorporat el producte tèxtil acabat per la llar. En aquest darrer producte treballen amb grans marques que ofereixen qualitat i disseny.

Els agrada estar al dia de les tendències de la moda del disseny d’interiors, però sempre adptant-se als gustos dels clients perquè cada persona o

Març-Abril 2016

familia té les seves necesitats.

Pretenen aconseguir que el client estigui còmode a casa; i és per això que fan a mida els projectes, van a prendre mides si és necessari i posen tota la seva experiència al servei dels seus clients, per tal que la seva llar s'ajusti perfectament a les seves necessitats.

Compten amb un taller de tapisseria i cortines, i confeccionen tota mena de mobles entapissats.

ofereix tota mena de tèxtils per la casa o instal·lació. Confeccionen sofàs, raconeres, capçals i tota mena d'entapissats amb el disseny la forma i la tècnica que desitgeu. També fan cortines de tota mena, coixins, fundes nòrdiques i cobrellits a mida per a llits de mesures especials.

seny acurat. La major part dels seus mobles i textils són dissenyats i fabricats al país, tot afavorint l'I+D català i estalviant costos econòmics i mediambientals en el transport.

Informeu-vos de tot els que us poden oferir.

Mobles amb valor afegit Perpinyà ofereix als seus clients mobles fabricats amb materials d'alta qualitat i dis-

Carrer Campoamor, 2 · Reus 977 318 385 info@moblesperpinya.cat www.moblesperpinya.cat

A la seva botiga ofereixen projectes de decoració amb estoc de la majoria de referències i exposició d’algunes de les cases de mobles i complements amb les que treballen. Això els permet oferir uns preus competitius i un servei immillorable.

Taller de tapisseria El seu taller de tapisseria us

VIU Tarragona | 95

FINESTRES INTERIORISME

La importància de les finestres Triar les més adients per casa nostra, fonamentals per l’estalvi energètic i l’aïllament tèrmic VIU a fons

La tendència actual en aquest tipus d’elements en la construcció d’habitatges és instal·lar finestres i tancaments cada vegada més grans per integrar el paisatge exterior amb l’interior de la llar. Així, tot depenent d’on visquem, es necessitarà un tipus d’elements o altres. Amb materials de bona qualitat, ja siguin els marcs com els vidres, es pot evitar que s’escapi l’escalfor de la casa entre un 70 i un 75%, amb l’estalvi en la factura de l’electricitat corresponent i, per tant, d’emissions de CO2 al medi ambient.

Segons on visquem -zona més o menys freda o càlida- haurem de triar el tancament.

Com no fem? Mitjançant la classificació

energètica (A**, B*, etc). La lletra indica el comportament de la finestra a l’hivern i l’asterisc mostra la protecció contra la radiació a l’estiu. En climes freds s’aconsella una irradiació alta per aprofitar l’energia calorífica del sol, mentre que en llocs càlids al contrari.

Pel que fa al material dels marcs, l’alumini és el que més es fa servir perquè no necessita gairebé manteniment i és molt resistent. Però hi ha molts tipus d’aluminis i si s’introdueix un material aïllant a les càmeres interiors, es pot duplicar la seva capacitat d’aïllament. També existeix la possibilitat que els marcs estiguin fets d’un altre material, el PVC, que és un tipus de plàstic molt resistent que, pel que fa a prestacions, és semblant a l’alumini. La fusta s’utilitza molt a cases en ambients rurals però amb el pas del temps perd propietats aïllants.

En tot cas, és preferible les portes i finestres batents en lloc de les corredisses perquè són més eficients a l’hora d’evitar filtracions de l’aire.

L’alumini és el material que més es fa servir perquè no necessita gairebé manteniment i és molt resistent VIU Tarragona | 96

Març-Abril 2016

PERSIANES INTERIORISME

Les persianes també aïllen Grans oblidades en el món dels tancaments, aquests elements també ajuden a mantenir la temperatura idònia a l’interior

Redacció

A l’hora de pensar en els tancaments del nostre habitatge, de vegades, ningú no pensa en les persianes. Aquest element, el més exterior de tots en els que tanquen la casa en finestres i portes que donen accés a les terrasses, pot ser una ajuda per aïllar la nostra casa però, si es fa malament, pot provocar que el tancament que hem decidit posar no sigui tot l’eficient que nosaltres desitjaríem.

En cobrir el vidre, les persianes redueixen les pèrdues tèrmiques a l’hivern i protegeixen les habitacions del sol a l’estiu.

Cal ser molt curós i estar molt atent a l’hora d’instal·lar-les perquè, tot depenent de com sigui el sistema, aïllarà més o menys. Així, el calaix de la persiana ha de tenir un valor d’aïllament idèntic a la de la VIU Tarragona | 98

finestra perquè el conjunt sigui realment eficient.

El calaix de la persiana ha de tenir un valor d’aïllament idèntic a la de la finestra Cal tenir en compte que les persianes motoritzades eliminen l’escletxa de la corretja que tenen les persianes que s’accionen manualment i que és un lloc per on passa l’aire.

De fet, molta gent no se n’adona però si algú posa la mà on hi ha l’escletxa d’on surt la corretja, si la instal·lació no està ben feta, passa molt d’aire, fent inútil l’intent de tenir una temperatura ideal dins l’estança o, per aconseguir-ho, necessitant molta energia que després es mostrarà en el rebut de la llum o el gas.

Març-Abril 2016

W W W. L E S T I L A M I D A . C O M MASSÍS· Camí de Riudoms, 49· REUS· 977 332 590 MODERN · Misericòrdia, 31· REUS · 977 318 801

CUINES INTERIORISME

La cuina, un element central Ja ha deixat de ser la petita i fosca estança on es preparaven els àpats per la resta de la família, ara està oberta a la resta de la casa, on tot gira al seu voltant Redacció

Cada vegada queden més enrere els temps en què la cuina quedava arraconada a la casa.

Aquella habitació petita, amb els focs, el forn i un munt d’armaris per guardar-hi estris i aliments i un frigorífic entre ells.

Un lloc per cuinar i au, per fer la feina que tocava. Un lloc separat de la resta on el cuiner o cuinera estava de cara a la paret, sense poder interactuar amb ningú.

Ara, però, això va canviant cada vegada més. El concepte de cuina oberta, tan popular als Estats Units, ha arrelat amb força a

casa nostra i la cuina s’ha convertit en un espai central, amb visió directa al menjador, sovint, l’espai més gran de la llar.

Les noves cuines aposten, curiosament, per semblar menys cuines que mai. S’aposta per integrar els electrodomèstics en el mobiliari i, d’aquesta manera, passar desapercebuts. Només les piques i la campana extractora poden delatar la presència d’aquest espai que s’integra amb la sala d’estar i el menjador.

Les tendències s’inclinen per espais d’emmagatzematge basats en grans calaixos horitzontals

sota les superfícies de treball.

Calaixos on guardar utensilis de cuina i coberts.

En cuines que han de ser forçosament reduïdes, algunes solucions enginyoses com posar petites prestatgeries en l’espai que va del taulell als armaris. El fet de poder obrir la cuina a la resta de la casa també li aporta

més llum natural, que es complementarà amb llum artificial per aconseguir la lluminositat necessària. El taulell, esmentat anteriorment, haurà de ser el més gran possible i el material que més s’utilitza és el sintètic, tot i que l’hacer, la fusta, el vidre i, fins i tot, la fibra de paper reciclada, també tenen el seu mercat.

Poder tenir una visió global de la casa, permetrà aprofitar-ne tot el seu potencial

VIU Tarragona | 100

Març-Abril 2016

SOLUCIONS DECORATIVES METÀL∙LIQUES •Treballs en inoxidable •Serralleria convencional •Mobiliari a mida •Tancaments metàl∙lics •Automatitzacions i portes de garatge •Servei de reparacions Ignasi Iglesias, 143. Pol. I. Agro Reus “Mas Batlle”. Tel. 977 338 916 | tmr@tmr.cat

PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

«El més important no és el preu, sinó el disseny i la qualitat» Entrevista a Rafel Guinovart, administrador de Mobles Plana Redacció

Com va començar Mobles Plana? El senyor Antonio Plana va començar aquesta aventura l’any 1976. Ell era una persona que tenia molta experiència en gestió comercial i tracte amb els clients i el moble era un sector en expansió en aquells anys, per això va decidir obrir aquest establiment. El senyor Plana va voler crear una botiga de mobles de gran qualitat adreçada a un nivell de públic mitjà i alt perquè Tarragona era una ciutat en creixement, amb la consolidació de la indústria petroquímica i l’augment del turisme.

Com van ser els primers anys?

En aquella època el més important era tenir il·lusió per endegar projectes i moltes ganes de treballar. La resta era presentar uns productes de qualitat, de reconegudes marques nacionals i sempre apostant per les noveVIU Tarragona | 102

tats i la innovació per estar al dia en les modes i tendències, i poder-les oferir als nostres clients.

Quina ha estat l’evolució en aquestes tres dècades d’història?El mobiliari ha passat de la sobrietat i l’elegància de l’estil clàssic a formes i dissenys moderns. En el nostre cas, la qualitat sempre ha estat la mateixa perquè el nostre objectiu és continuar oferint productes amb els millors acabats.

Ara hi ha moltes botigues, sovint molt grans, amb molts metres d’exposició, que venen mobles barats, o amb grans descomptes. La qualitat és la mateixa? Quina diferència hi ha? Evidentment ningú dóna duros a quatre pessetes, i l’experiència de la gent és la que ens fa veure que el més important en qualsevol objecte no és el preu, si no el disseny i la qualitat. Un bon disseny ens portarà

a tenir una peça adequada per cobrir les nostres necessitats, serà intemporal, i estarà feta amb uns materials adequats perquè ens duri molts anys. La societat ha de prendre consciència que s’han de consumir productes que tinguin una vida útil tan llarga com sigui possible, i no objectes que quan es trenquen per la mala qualitat es reposen per un de nou i ja està. El nostre planeta no podrà aguantar aquesta pressió si tota la societat fa el mateix, crear molts i molts objectes de baixa qualitat per oferir un preu barat a expenses d'anar destruint el nostre medi ambient, això comportarà deixar als nostres fills i les futures generacions un planeta pitjor que l’actual.

Amb la crisi la gent compra menys? Els ha afectat el fenomen d’internet amb compra i venda de segona mà entre particulars? Sí, la crisi immobiliària

ha afectat molt el nostre sector.

El nostre producte va lligat a la construcció i a la reforma que, per sort, ara ja comença a recuperar-se. Internet ens afecta en el sentit que la gent té accés a molta més informació, i fa que, quan vénen a nosaltres, molts ja saben exactament què volen.

Quin és el tipus de mobles que més es ven actualment? Avui dia la gent aposta pel confort, donant moltíssima importància a la zona d’estar, on la gent prioritza la sensació d’espai i relaxament, és per això que les butaques i sofàs Stressless són peces que agraden tant.

Com trien les peces que venen? Visitem regularment fires arreu d’Europa com Milà, París, Barcelona o València i seleccionem els productes més adequats per a la nostra clientela, intentant sempre sorprendre’ls amb les últimes novetats.

Març-Abril 2016

Fabricat a Noruega Des de 1934

REBEDORS INTERIORISME

La primera impressió d'una casa

El rebedor és la zona d’accés a la resta de la llar, fer que tingui personalitat pròpia pot deslliurar-la de la fama de simple corredor de pas

VIU a fons

Molta gent no para atenció a una zona de la casa que, de fet, és la seva imatge, el preàmbul de què ens trobarem més endins. El rebedor passa desapercebut per a moltes persones, sent un simple corredor o zona d’accés a les altres habitacions on molta gent no hi posa res a excepció d’un penja-robes a la paret, un paraigüer o un petit i trist moble o taula per deixar-hi les claus.

VIU Tarragona | 104

El rebedor, però, pot canviar radicalment si hi introduïm creativitat i imaginació. Així, posar alguns quadres amb colors vius que comparteixin una tonalitat semblant. Per estalviar diners, es poden emmarcar papers (d’embolicar, per exemple).

El paper també és una bona alternativa per cobrir la paret del rebedor. No cal, però, que ocupi tota la paret. Una bona solució és que sigui només una franja, d’uns 60 centímetres

d’ample i enganxar-lo a l’alçada del pit. Pot ser de qualsevol motiu, però es tracta d’una composició nostra li donarà més personalitat (com un petit collage de fotos).

Sota el paper s’hi poden posar els mobles habituals en aquests espais que podran tenir el mateix color que la paret.

Una opció que aporta calidesa i un toc rústic al rebedor és posar unes peces de fusta de fins a 1,20 metres d’alçada, com

si fos un gran sòcol. L’aparença serà de casa americana o de camp, com una granja, on s’hi poden posar les peces per penjar la roba.

Molta gent no para atenció a una zona de la casa que, de fet, és la seva imatge, el preàmbul de què ens trobarem més endins

Març-Abril 2016

PUBLICITAT INTERIORISME

anunci 175 X 125 revista viu tgna 160227 FUTUR 2 - 29/02/16- 16:25

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

ESTUFA LLENYA

ESTUFA PELLETS

CALD. GASOIL ALT RENDIMENT

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

SOLAR

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA Tipo Forestal

CALD. LLENYA Flama Inversa

CALD. BIOMASA

Estufes i calderes de pellets, calefacció amb energia renovable, ecològica i econòmica. Funcionament automàtic Programables en horari i temperatura PER AIGUA I PER AIRE

OPTIMITZACIÓ DE LLARS EXISTENTS

SI DISPOSA D’UNA LLAR DE FOC D’OBRA OBERTA, LI COL.LOQUEM UN INSERT AMB LES MÍNIMES MOLÉSTIES, AUMENTANT LA SEGURETAT I SET VEGADES EL SEU RENDIMENT

Març-Abril 2016

VIU Tarragona | 105

DORMITORIS INTERIORISME

Dormir a gust

Fer de l’habitació on somiem, un lloc especial

Redacció

Els petits detalls poden fer que el dormitori sigui millor. No es tracta d’una habitació on només dormim, és l’espai més íntim de la casa -juntament amb el lavabo- i que sigui bonic i agradable fa que l’acte de despertar-se o anar-se’n a dormir sigui encara millor.

Així, posar una calaixera en lloc d’una petita taula al costat del llit aporta elegància i, a més, augmenta la capacitat d’emmagatzematge de l’habitació.

En aquest sentit, el capçal del llit també pot ser molt pràctic si en lloc de posar el clàssic resulta que el podem fer servir de prestatgeria. Un moble de VIU Tarragona | 106

dos metres d’ample i uns trenta centímetres de profunditat podrà ser utilitzat per posar el telèfon, el despertador i, fins i tot, figures decoratives.

el blau, verd o gris proporcionen descans i aporten frescor a l’estança. Si els combinem amb el blanc, fan que el dormitori tingui més llum.

Un element que farà que el dormitori sigui elegant és el paper pintat a les parets. El paper protegeix el mur, decora i modifica la percepció de l’espai. Si el paper és de ratlles verticals, semblarà que el sostre és més alt.

Hi ha dormitoris que tenen el lavabo al costat. Poder obrir aquest espai, deixant un mur a

mitjana altura de separació, pot fer que l’espai sigui més obert, tot i que, evidentment, es perd una mica d’intimitat. Per aconseguir aquesta sensació d’amplitud es pot posar un armari que tingui miralls a les portes, això farà que el dormitori sembli més gran també.

Els colors del dormitori són importants a l’hora d'aconseguir un bon descans encara que molta gent no ho sàpiga. Les tonalitats càlides com el beix, rosa, torrats, aporten calidesa i creen un ambient romàntic. En canvi, les tonalitats fredes com Març-Abril 2016

• Tapissats de cadires, butaques i sofàs • Venda de sofàs i capçals a mida • Venda de mobiliari outdoor per a piscines (col·lecció outdoor tant per a particulars com per professionals de la hosteleria) • Cobertors a mida per a piscines • Instal·lació de tendals motoritzats • Instal·lació de cortines tècniques • Instal·lació de moquetes

Polígon Industrial Belianes. C/ Llum, 2 43850 Cambrils (Tarragona) t. 977 36 41 66 - f. 977 369 881 info@tapissatsifundesjb.com | www.tapissatsifundesjb.com tapissatsjb

ESPAIS INTERIORISME

Guanyar espai VIU a fons

No tothom es pot permetre un pis, àtic, casa o apartament molt gran. El pressupost limita les aspiracions de voler tenir una casa de somni però allà on falten diners hi pot sobrar enginy i ganes. Així, la nostra llar pot semblar més gran si som capaços de tenir una visió global que permeti fer alguns canvis per aprofitar els metres quadrats que disposem.

Tenir dues habitacions pels dos nens és la situació ideal però sovint no hi ha disponibilitat i, per tant, els germans han de compartir estança. Utilitzar lliteres és una bona solució però ho podem fer de forma esglaonada, no una al damunt de l’al-

VIU Tarragona | 108

tra. A l’espai sota de la que es troba més alta, es poden posar armaris. De fet, el més important en aquestes situacions és situar els mobles contra la paret i deixar un espai al centre, creant un ambient més gran.

Saber aprofitar els metres quadrats gràcies a l’enginy

a tots els racons i distribueixen mínimament els espais.

Per a la gent que treballi a casa, una bona solució és posar un estudi o petit escriptori rere el

sofà, que no estaria en aquest cas contra la paret. Això permet la llum natural sobre la taula i serveix per aprofitar un racó que habitualment no s’utilitza.

Un altre cas, però, seria instal· lar un vestidor a l’habitació, per separar mínimament els dos espais, es pot posar un petit mur que, per un costat pot ser un tocador amb un mirall i per l’altre una pica per netejar-se les mans i rentar-se les dents.

Es creen així tres espais en un.

Una solució clàssica és tirar els barandats, convertint cuina, menjador i habitació en un sol espai, com en un loft. Els mobles baixos ajuden a la llum a arribar

Març-Abril 2016

PUBLICITAT INTERIORISME

657 908 822 - 877 054 009

Pin i Soler 36, Cantonada Assamblea Catalunya

MOBLES A MIDA Porters automatics,Aluminis, PVC , Portes i Parquets Instaladors Autoritzats ELECTRICITAT - AIGUA - CLIMATITZACIO I GAS

Realitzem i Financem el teu projecte Pressupostos sense compromís

� Manteniment de comunitats � Reformes integrals � Rehabilitació de façanes � Impermeabilitzacions � Patis de llums i baixants PVC � Pintura decorativa i industrial c/ Caputxins 35, baixos - 43001 Tarragona Tel 977 252 172 www.balmenainnova.com

Març-Abril 2016

VIU Tarragona | 109

DEIXA QUE ENTRI LA VISTA, NO ELS ELEMENTS

Aluminis G贸mez Tarragona S.L. Pol铆gon Industrial Riu Clar - C/Carb贸, 7 Nau 6 43006 - Tarragona Telf. 977 222 711

tgn@aluminisgomeztgn.com | www.aluminisgomeztgn.com

DESPATXOS INTERIORISME

Treballar a casa

Adaptar una habitació amb la tecnologia actual per poder t reballar des del propi domicili Redacció

Cada vegada h i ha m és p ersones que n ecessiten treballar a casa o, simplement, han de ferho. L’augment dels treballadors per c ompte propi o autònoms, provoca que hagin d’habilitar una p art de c asa seva c om a despatx. F er-ho no c onsisteix només a p osar l ’ordinador d amunt l a taula. E s pot t enir un espai de treball que sigui còmode i tingui estil.

Si es disposa de molt espai, es pot p osar una t aula molt g ran, amb línies rectes que, a més, es podria utilitzar, un cop acabada la feina, com a taula de menjador. Un moble tan gran és ideal per a llars d’espais oberts com els loft.

Tot i que a m olta g ent l i pot semblar incòmode, t ambé e s VIU Tarragona | 112

fan mobles m etàl·lics, amb calaixos e n un dels costats de l a taula de dalt a baix que r ecortracta d’un estil més industrial, pensats per a a partaments de gent jove i estil informal.

Depenent de la decoració i l’estil de la resta de la casa, es pot muntar un despatx més clàssic, amb una taula de fusta de roure massís, amb blocs de calaixos al costat. Taules de vidre o algunes i tot, e quips de s o incorporats, són algunes opcions més.

En tot cas es t racta que sigui un lloc on l a persona q ue h i ha d e treballar se s enti a gust i d’acord amb l’estil que més li agradi i que l i permeti u tilitzar tots aquells a parells i dispositius que n ecessiti p er f er l a seva feina.

Març-Abril 2016

PUBLICITAT INTERIORISME

975

1 des de

ELECTRICITAT TARRAGONA

Més de 41 anys al seu servei 15% dte. Fins el 29 d’Abril *presentant aquest anunci Instal·lacions i manteniment d’electricitat Domòtica - Telecomunicacions - Lampisteria - Gas Calefacció - Aire condicionat - Energia solar Venda de sanitaris, aixetes, mampares, mobles de bany, accessoris i electrodomèstics

Demani pressupost, li fem a mida C/ Reial, 23-A · 43004 Tarragona

Tel. 977 24 05 05

correo@electricidadtarragona.com

www.electricidadtarragona.com

LA BELLESA D’UN AUTÈNTIC TERRA DE FUSTA AMB ELS AVANTATGES • Col·locacio de parquet en fusta, paviments laminats, vinílics per a cuines i banys

D’UNA DE LES EMPRESES MÉS INNOVADORES DEL SECTOR.

• Col·locació de portes, especialitzats en porta lacada

VARIANO | VAR1629

• Restauracions de parquet a domicili i pavellons esportius, sense pols ni olors, amb vernís ecològic • Tarimes exteriors en fusta o bé sintètiques, sense manteniment • Màxima qualitat al millor preu

Caputxins, 25 - 43001 Tarragona PALAZZO | PAL3096

Març-Abril 2016

PALAZZO | PAL3092

Tel. 977 222 357

parquets@variopark.com

VIU Tarragona | 113

Compra, venda i lloguer d’habitatges i locals comercials Disposem de més de 1.000 immobles a la zona de El Catllar, Els Pallaresos, La Secuita, Perafort, Tarragona ciutat, etc.

Compra-Venda amb les màximes garanties.

an Fin ce fins el

m

El millor preu amb les millors condicions.

Si no tenim el que necessita, li busquem.

100%

SERVEIS I TRAMITACIÓ DE:

Si no pot pagar la seva hipoteca li oferim les següents solucions:

•Finançament hipotecari

•Negociació bancària

•Préstecs personals •Pòlisses de crèdit •Cèdules d’habitabilitat •Certificació energètica

•Condonació del deute •Dació en pagament, etc.

TRAMITACIÓ DE:

•Taxació hipotecària

•Herències

•Peritació judicial

•Dissolució de condomini

•Reformes

•Donació en vida

•Arquitecte/aparellador

•Separacions

•Assegurances

•Embargaments

•Assessoria legal

•Dació en pagament, etc.

Av. Parlament, s/n Local 5 (Urb. Jardins Imperi) 43151 Els Pallaresos Telèfon 977 627 035 | Mòbil: 608 243 705

Carrer Jaume I, 5 Tarragona Telèfon 977 506 580 | Mòbil: 638 048 851

infocliente@fincaspallaresos.com | www.fincaspallaresos.com

DIFER

Grup Finques Pallaresos

m n ça e

nt

Fin a

Reformes integrals a Tarragona L TOdTeA l

al millor preu

post

pressu

DEMANEU-NOS PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS

Av. Parlament, s/n Local 5 - Els Pallaresos Telèfon 977 627 035 | 608 243 705

Carrer Jaume I, 5 -Tarragona Telèfon 977 506 580 | 638 048 851

www.fincaspallaresos.com

AIRE CONDICIONAT INTERIORISME

Passar l’estiu sense suar

L’aire condicionat guanya adeptes amb la constant pujada de temperatures. Aquest sistema ens fa oblidar que al carrer la calor pot ser insuportable VIU a fons

Hi ha molta gent que no pot aguantar la calor. Gent que no dorm en tot l’estiu, que va cansada tot el dia i de mal humor.

Afortunadament, l’aire condicionat arriba per rescatar-nos d’aquest mal tràngol i fer que els mesos de juliol i agost no siguin tan

pesats, sempre que no estiguem de vacances. I és que cada vegada fa més calor i durant més mesos.

Així, hi ha diferents sistemes per tal de refredar la nostra llar. Primer de tot cal tenir en compte la potència de l’aparell, que acostuma a ser d’unes 100 frigories per metre quadrat. S’ha de tenir en compte la normativa a l’hora de situar l’aparell, a la façana o altres llocs, amb els permisos de la comunitat de veïns.

Si disposen de la tecnologia inverter, redueixen el consum fins a un 40% Allò que més s’utilitza són els splits. Són una sèrie d’unitats que estan connectades a un compressor exterior i que poden climatitzar diferents zones de la casa. Són, per entendre’ns, els aparells d’aire condicionat que tothom posa.

Si disposen de la tecnologia inverter, redueixen el consum

VIU Tarragona | 116

fins a un 40%.

També hi ha els anomenats climatitzadors de sostre, que passen més desapercebuts que els splits però que necessiten que hi hagi un fals sostre per poder-se instal·lar. Aquest sistema és ideal per a grans espais, habitatges tipus loft, per exemple.

Climatització de tot l’habitatge: es fa per sistema de conductes que permeten climatitzar tota la casa. Per poder instal·lar-ho cal fer obra. L’aire fred passa per uns tubs per finalment sortir per una reixeta.

El cost inicial acostuma a ser gran però s’amortitza gràcies a l’estalvi d’energia.

Terra radiant. Aquest sistema s’utilitza per a tot l’habitatge i es pot instal·lar sobre qualsevol paviment. Ofereix calor a l’hivern i fred a l’estiu i provoca una sensació molt agradable si un va descalç per la casa.

No ocupa espai, ni es veu i, per tant, és molt estètic. Cal fer obra, però, per instal·lar-lo, tot i que com en el cas anterior, l’amortització és ràpida.

Març-Abril 2016

CALEFACCIÓ INTERIORISME

Escalfar la casa

Triar correctament el sistema per mantenir-nos calents a l’hivern és fonamental per estalviar diners i aconseguir la temperatura ideal Redacció

Dues terceres parts del consum d’energia domèstic són atribuïbles a l’aigua calenta i la calefacció. De fet, una mala elecció pot provocar que hi hagi una diferència de costos a l’any de 650 euros tot depenent de la caldera que triem.

Així, una de condensació amb els radiadors d’aigua, és un 18% més eficient que una caldera tradicional.

Si no disposes de gas natural a la teva llar i tens un pis de menys de 100 metres quadrats, amb la combinació de radiadors elèctrics per a la calefacció

VIU Tarragona | 118

i un termo elèctric per a l’aigua calenta, serà suficient.

Dues terceres parts del consum d’energia domèstic són atribuïbles a l’aigua calenta i la calefacció

casa gran que es troba en una zona temperada, la millor opció és una caldera mixta de gas propà, amb ampolla, per a la calefacció i l’aigua calenta, amb els seus radiadors.

Si aquesta casa gran es troba en una zona freda, aleshores és millor tenir una bomba de calor elèctrica (que es pot fer servir a l’estiu com a aire condicionat) i un termo per l’aigua calenta.

Si aquest pis, amb els mateixos metres, està situat en una zona freda, la millor solució és instal·lar un sistema d’acumuladors elèctrics per a la calefacció i un termo elèctric per l’aigua.

Si en lloc d’un pis tenim una

Març-Abril 2016

JA ÉS HORA DE FER REFORMES

Som en època de canvis, moments per fer aquella reforma amb la que estàveu somniant…

Cuines amb encant, banys ideals i tots els detalls d’interior que necessiteu Treballem amb un equip de persones preparatper atendre les vostres necessitats, els vostres dubtes i dur a terme un projecte que faci de les vostres il·lusions una realitat

VENIU A TEJERO I HO FAREM PLEGATS

C/ Gil Vernet, 23 - Polígon Industial Les Tàpies.

43980 L’Hospitalet de l’Infant Tel. 977810416 epedidos@atejero.com | compras@atejero.com

www.atejero.com

DORMITORIS INTERIORISME

VIU a fons

Les habitacions pels nens i adolescents són de vegades molt petites i més si es té en compte que en la majoria d’ocasions s’han de compartir. Per això la nova tendència es trobar una sèrie de mobles que, a banda de tenir colors bonics i cridaners, alegres, puguin també adaptar-se a l’espai disponible i no fer de l’estança un lloc inhabitable.

Empresa especialitzada en la duplicació de claus Amb la nostra tecnologia puntera de duplicat de claus, t’oferim els nostres serveis de màxima qualitat per a duplicar tota mena de claus, tant de portes d’exterior o interior, com de cotxes i motos.

Des de les claus tradicionals fins a les més sofisticades amb codi (cotxes, motos, claus intel·ligents, etc..) o amb d’altres sistemes de seguretat.

També dupliquem comandaments a distància, per a cotxes i garatges (tota mena de models i freqüències).

Treballem amb fabricants com: INCECA, MIRALLES, ABUS, WINKHAUS, I.P.S., TESA, EZCURRA, etc.

Pressupostos per a canvi de panys en comunitats.

Fabricació de bombins per codi.

. . . i u g i s a n i Sigui qu clau! tenim la C/ Hernandez Sanahuja, 7 - Tarragona Tel. 977 021 037 Mercat Central de Reus Parada 27 Tel. 977 333 288

Quan els fills són més grans, els mobles, bàsicament un armari i un estudi, estan fets de fusta amb estructures metàliques i acabats en noguera o lacats amb tons crus. Per estalviar espai, torna un tipus de moble que semblava haver desaparegut o que només es troba encara en pisos molt petits de solter: els llits abatibles verticals. Aquests poden convertir-se, fins i tot, en sofàs.

Les habitacions pels nens i adolescents són de vegades molt petites Per posar dos llits hi ha diferents sistemes. Un d’ells és el de situar-los perpendicularment, amb estructures d’alumini. Hi ha també formes d’acoblar-los des de posicions diferents, segons els metres quadrats disponibles. Una altra manera és amagar un dels llits sota l’atre. Així, quan els dos estiguessin fora, un quedaria més baix que l’altre però amb l’avantatge que, durant el dia, queda ocult.

Per aprofitar l’habitació durant molts anys, hi ha un sistema modular que permet estampar digitalment els mobles. Així, les portes dels armaris es poden personalitzar amb panells de cartró que estan serigrafiats, canviant els motius a mesura que el nen es faci gran.

Març-Abril 2016

Mobles

juvenils

arquitectes · residencial · retail

Molta varietat de colors i una completa adaptabilitat a l’espai disponible són les principals característiques d’aquest mobiliari

Robert arquitectes prestem serveis d'arquitectura maximitzant el valor de la inversió dels nostres clients.

Obra nova, rehabilitació, reformes, ampliacions, interiorisme... i si no teniu temps, podem gestionar totes les feines i industrials.

Les vostres idees i les particularitats del vostre terreny, casa o pis requereixen un projecte fet a mida. Escoltem les vostres necessitats i aspiracions, necessitem de la vostra plena participació en el procés de disseny per portar les vostres idees a un projecte tangible.

Ajuntem la vostra imaginació i la nostra creativitat!

VIU Tarragona | 121

c. Pare Palau 6 - 5è 1a | 43001 TARRAGONA | Tel. 977 237 336 www.robertarquitectes.com

SOFÀS INTERIORISME

El rei de la casa

El sofà és, sens cap dubte, el moble més estimat de la llar. Per a coronar-lo com a tal, és necessari fer una bona tria Redacció

S’ha convertit en el millor amic de l’home. Quan arribem a casa, després d’un dia de molta feina, moltes vegades només ve de gust estirar-se al sofà, veure la tele o llegir i relaxar-se. El sofà és un moble central a la sala o al menjador, per no dir de tota la casa. Hi estem moltes hores i la seva comoditat és essencial.

També el seu estil perquè, per culpa de les seves grans dimensions, se’l veu molt. Per tant, un sofà lleig o incòmode, poden fer malbé l’experiència d’estar a casa.

Per triar el millor sofà cal tenir en compte la seva mida. Per tant, haurem de prendre mides de l’espai on el volem posar. Si l’habitació és petita, és millor

que tingui forma de L, contra la paret. Si l’estança és gran, podem posar un sofà en forma d’U o en paral·lel. Per a les cantonades, els millors són els que tenen forma d’angle. El sofà mai ha de ser massa gran, és a dir, s’han de respectar les zones de pas.

Així, per a una persona que medeix 1,75 metres, es necessita un sofà de 90 centímetres de profundidat i entren 85 i 90 centímetres d’alçada.

Les estructures més habituals són de metall i de fusta.

En el cas d’aquest últim material, fa que sigui més barat, mentre que el metall el fa més resistent. Pel que fa a la base

VIU Tarragona | 122

Un sofà lleig o incòmode, pot fer malbé l’experiència d’estar a casa del sofà, cal que tingui molles d’acer. El farcit acostuma a ser d’espuma, però la seva densitat hauria de ser de 30 grams per cada seient i 20 pel respatller.

El fet que el sofà sigui de mòduls permet una personalització del moble i, així, es poden triar una gran varietat de teixits o pells, com també potes o reposacaps, per exemple.

Pel que fa a la tapisseria, cal que sigui resistent i fàcil de rentar. La pell, el cotó o les fibres sintètiques són les opcions més senzilles. Si ens fixem en els colors, els tons neutres com terra i terracota són els que més combinen i funcionen amb qualsevol estil. Si el moble estarà en un lloc on la llum del sol incidirà directament, és recomanable que el color no sigui fosc perquè podria perdre color amb el pas del temps.

Març-Abril 2016

nties!

es amb gara rm fo re i s re b o r fe er p eb El teu w

tuïts! a r g s o t s o p u s s E r p 3 sol·licita fins a A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 400 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

SALONS INTERIORISME

Una sala agradable

És el lloc on passem més hores i, per tant, una bona distribució i un ambient ben pensat fan que la nostra estada sigui una delícia VIU a fons

La sala d’estar és una habitació d’un pes específic considerable dins la llar. De fet, és el lloc on passarem més hores –almenys desperts- i això fa que sigui imprescindible crear un ambient idoni per trobar-s’hi còmode.

Una sala gran farà que la sensació d’amplitud sigui superior i ens proporcionarà més comoditat. Amb tot, si no es disposa dels metres desitjats, sempre hi ha trucs que poden fer que, almenys visualment, la sala d’estar sembli més gran. Posar mobles grans en lloc de petits per exemple. Sí, encara que

VIU Tarragona | 124

sembli estrany els mobles petits fan que les habitacions es vegin més petites, de la mateixa manera que les rajoles petites també ho provoquen.

Per tenir més llum, s’ha d’evitar posar mobles grossos al costat de portes o finestres i, sempre que es pugui, situar mobles a mida de sostre a terra i del color de la paret. La forma dels mobles també importa. Si la sala d’estar és rectangular, s’han de triar mobles llargs i poc profunds. En els materials, la fusta predomina i, quan triem el sofà, evitar els grans en forma de L i escollir diverses peces que es puguin moure.

Els colors de la sala han de ser més aviat neutres, amb sostre de color blanc i parets clares o amb tonalitats suaus. Pel que fa al terra, la tarima de roure

aporta una sensació cálida i especial. Combinada amb teles com el lli o el cotó a la tapisseria dels mobles, dóna un resultat genial.

Març-Abril 2016

PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

Els Tres Porquets i la casa de fusta

Els Tres Porquets, el conte apòcrif que apareix arreu d'Europa a meitat del segle XIX, es nodreix de les pors atàviques dels escoltadors d’auques de l’època: ser atacats pel “llop” dins de casa, un refugi que se suposa “segur”. La pedra, el recurs noble de castells i monestirs, esdevé sinònim de durabilitat

VIU a fons

En el conte, la casa de palla i la de fusta cauran a terra empeses per la força destructora del llop; aquest, però, no aconseguirà traspassar la pedra, que aguantarà les escomeses i protegirà els porquets del cruel destí. La pedra i el seu succedani modern (el maó), barrejat amb una escassedat peninsular de fusta de qualitat faran que el conte es perpetuï gairebé dos segles.

Però no arreu: amb xifres del 2014, el percentatge de llars construïdes amb estructura de fusta als vint països més rics de la OCDE és del 70%.

Per posar uns exemples Escòcia – 70%; Austràlia – 90%+; Canadà – 90%+; el Japó – 45%; Noruega – 90%+; Suècia – 90%+; els USA – 90%+.

Potser no es creuen tant els contes com nosaltres...

Març-Abril 2016

Espanya està entre aquests vint països, però hem esdevingut una sorprenent illa d’ineficàcia constructiva que ens ha dut a tenir un parc de immobiliari caríssim i energèticament poc eficient. Però el fet global ens ha permès veure què fan arreu (programes de televisió que ens mostren altres maneres de construir, fronteres més permeables) i manllevar sistemes constructius que són confortables i sorprenentment duradors.

No és la nostra intenció cantar aquí les lloances de la construcció amb estructura de fusta, de la que n’estem plenament convençuts, sinó la de dissipar alguns dubtes i desmuntar alguns mites que podrien influenciar la decisió a l’hora de decantar-nos per un sistema o un altre.

La fusta no dura. Seleccionada, protegida i tractada convenient-

ment la fusta ens sobreviurà sense problemes. Encara recordo aquella obra d’on vam rescabalar unes bigues de melis de més de cent anys, tallades en lluna nova i tractades amb brea. Encara jauen al magatzem en perfecte estat. Si hi afegim tractaments moderns de dessecació, anti-tèrmits i ignifugat, doncs blanc i en ampolla.

La fusta crema. El foc no s’inicia quasi bé mai a l’estructura, sinó a l’interior de l’habitatge.

En incendis majors el ferro pateix deformacions estructurals a partir dels 450º. La construcció de formigó esdevé inhabitable depenent de l'abast del foc i, encara que l'estructura aguanti, de vegades no queda altra solució que enderrocar-la. En el cas de la fusta se'n sobredimensiona la secció i s’aïlla per obtenir els paràmetres de protecció al foc. Les circumstàncies varien segons la dimensió del sinistre, però en estudis comparatius de materials, les conclusions no fan de la fusta un material més perillós que els convencionals.

Les estructures de fusta fan soroll. És cert. El primer parell d’anys es poden sentir sorolls estructurals per l’assentament

de l'estructura (la fusta és un material viu i flexible). Més enllà d’aquesta acomodació, els sorolls continus serien la confirmació d’una mala execució estructural. Per això que el nostre arquitecte dissenya l'estructura tenint en compte aquest factor i col·locant bandes acústiques on creu convenient.

Els acabats són “cutres”. Nosaltres oferim projectes únics a cada client, no “models” prefabricats. Treballem estructura de fusta, no casa de fusta, que vol dir que la podem acabar en fusta o amb ciment, maó vist, ceràmic, monocapa... I el mateix amb l’interior: fusta, rajola, guix, etc. Com sempre, el que mana és el pressupost i el teu gust.

No es poden hipotecar ni assegurar. Les entitats financeres concedeixen hipoteques per a aquests cases en les mateixes condicions que per a la resta.

Les estructures de fusta són béns immobles escripturats i inscrits en el Registre de la Propietat i són assegurades per totes les companyies amb les mateixes primes que qualsevol altra mena d'habitatge.

En un món canviant, nosaltres hem recollit el millor de la tradició constructiva europea en estructures de fusta. Volem projectar-la cap al futur combinant-la amb materials d’última generació que proporcionen un confort molt per sobre dels estàndards als que estem acostumats i que, de retruc, disminueixen la petjada de carboni.

Ja va sent hora de llegir Els Tres Porquets amb esperit crític.

I dit això, si vols te la revestirem de pedra.

KiND HouSES Camí del Nàstic, 24 43007 Tarragona Tels. 633 309 800 -977 207 375 info@kindhouses.es www.kindhouses.es

VIU Tarragona | 125

SOFÀS INTERIORISME

Un clàssic que torna

La chaise longue, a mig camí entre cadira i sofà, una bona opció per a relaxar-se en el racó favorit de la casa Chaise Longue modernista del Palau Güell, Barcelona, de principis s. XX

VIU a fons

Chaise Longue entapissada de vellut en un quadre d'Edouard Manet (s. XIX)

Recorden els temps de l’antiguitat clàssica, aquells banquets romans on els convidats estaven ajaguts al voltant del menjar. És una chaise longue,

un nom que indica la forma que té: una butaca allargada.

De fet, el seu origen data de l’antic Egipte on es feien de fulles de palma lligades amb corda o cuir. Els grecs també la van fer servir per arribar final-

ment a Roma.

Després de molts anys en què ja no se’n veien, la chaise longue torna per aportar personalitat al racó preferit de casa, des del lloc on llegim, escoltem música o, simplement, ens relaxem.

Els dissenyadors actuals han arriscat amb aquesta peça, utilitzant diferents tapisseries o material per a fer-les, buscant els gustos de cada client i l’harmonia de la decoració de cada llar. Així, n’hi ha que estan fetes d’una estructura metàl·lica amb un seient de cuir, amb una imatge més avantguardista. D’altres, més clàssiques,

VIU Tarragona | 126

utilitzant lli i fusta i algunes tenen una petita peça per descansar els peus, un fet que les fa encara més llargues.

Altres materials com el cotó i formes que es poden assemblar als sofàs i, fins i tot, poden fer-se servir com a llits individuals. La varietat és molt gran, doncs.

Març-Abril 2016

LIVE THE LIFE RX Lexus RX 450h Híbrido

Nuevo Lexus RX 450h Híbrido, sofisticado y vanguardista que combina un diseño marcado por sus líneas angulosas con la más alta tecnología. En su interior, lujo y confort con acabados de muy alta calidad, proporcionan una experiencia única.

LEXUS TARRAGONA

C/ Carabia, Parcela 11 (Urb. L’albada) 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

313 CV. 5,5 l/100km. CO2: 127 g/km. NOx: 0,017 g/km

Descúbra más en LEXUSRX

Nuevo RX

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Batecs ininterromputs El passat 16 de febrer la unitat d'hemodinàmica de Joan XXIII va complir un any de la seva ampliació horària a vint-i-quatre hores al dia. La mort d’un pacient va precipitar aquesta posada en marxa Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

El 25 de desembre de 2014, Enrique Gheron, conegut farmacèutic del barri de Torreforta va morir en una ambulància medicalitzada que el traslladava a l’hospital de Bellvitge, a Barcelona. Gheron (76 anys) havia arribat al servei d’urgènVIU Tarragona | 128

cies de l’hospital Joan XXIII a les 19.07 hores d’aquell dia després de trobar-se malament i, un cop va ser atès, es va decidir el seu trasllat perquè la unitat d’hemodinàmica del centre sanitari tarragoní tancava a les vuit del vespre. A l’alçada d’El Vendrell, Gheron va patir una aturada cardíaca i

va morir sense que l’equip mèdic que el traslladava pogués evitar-ho tot i intentar la seva reanimació. La mort de Gheron va provocar una onada de protestes ciutadanes i la mobilització dels sindicats, més la repercussió en els mitjans de comunicació que, finalment, va desembocar en l’ampliació

horària de la unitat d’hemodinàmica a vint-i-quatre hores els set dies de la setmana. El 16 de febrer de 2015 es posava en marxa el servei que garantia l’assistència a la població en cas d’infart a la demarcació de Tarragona, una fita llargament reclamada pels diferents actors implicats.

Març-Abril 2016

HEMODINÀMICA SALUT

Què és l'angioplàstia?

Es tracta d’una tècnica que consisteix a mantenir oberta una artèria que està obstruïda i, per tant, no permet la circulació del flux sanguini. Per aconseguir-ho, el personal mèdic introdueix un petit baló mitjançant un catèter (tub) per dilatar l’artèria. Així, aquest baló o globus, s’infla en el punt desitjat, on hi ha el pas més estret de l’artèria, per tal de facilitar el pas de la sang i evitar que aquella part del múscul mori.

Un cop retirat i per assegurar-se que l’artèria continuarà oberta, es pot col·locar un stent, és a dir, un dispositiu en forma de molla.

Fins el 16 de febrer de l’any passat, la unitat d’hemodinàmica estava oberta dotze hores al dia, de vuit del matí a vuit del vespre. Aquest horari feia poc més de dos anys que funcionava perquè fins al 2012 l’hora de tancament era les cinc de la tarda. Les dotze hores d’obertura ja eren considerades insuficients abans de la tragèdia de Gheron. De fet, el 9 de desembre de 2014, el sindicat CGT havia presentat gairebé 11.000 signatures que demanaven que la unitat obrís les vint-i-quatre hores. Aleshores, es considerava que un 58% dels casos d’infart de miocardi no s’operava en el temps recomanat (dues hores) perquè la unitat estava tancada. Tot i això, aquest percentatge era del 70% quan l’hora de tancament era les cinc de la tarda.

Què és l'hemodinàmica?

L’hemodinàmica és aquella part de la biofísica que s'encarrega de l'estudi de la dinàmica de la sang a l'interior de les estructures sanguínies com artèries, venes, vènules, arterioles i capil·lars i també la mecànica del cor pròpiament dita mitjançant la introducció de catèters fins a través de les artèries de l'engonal o del braç.

Març-Abril 2016

La mortalitat en infarts és actualment del 6% dels casos, molt lluny del 40% de fa trenta anys Amb la posada en marxa del nou horari que cobreix totes les hores del dia i també els festius, els responsables consideraven que podrien atendre cent casos més a l’any, és a dir, s’evitaria el

trasllat per culpa del tancament de la unitat de cent pacients. La realitat ha superat les previsions i al final han estat 181 els casos que s’han pogut atendre gràcies a l’ampliació horària.

El codi infart a la unitat, el protocol d’actuació que s’activa a Catalunya quan algú presenta un atac al cor, va augmentar un 61% en relació al 2014. «La percepció del pacient ha canviat i aquella sensació d’angoixa que tenien els malalts ha disminuït», va dir el cap del servei de cardiologia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, Alfredo Bardají, que assegurava que la mortalitat en aquest tipus de patologia és actualment del 6% dels casos, molt lluny del 40% de fa trenta anys. Segons Bardají, entre un 20% i un 30% de les persones que pateixen un infart moren abans d’arribar a l’hospital i només un 5% acaba morint una vegada entra al centre hospitalari.

L’activació de les vint-i-quatre hores a Tarragona va suposar també l’ampliació horària a Lleida i Girona. Barcelona ja no era l’única demarcació amb unitats d’hemodinàmica obertes tot el dia, en els sis centres que disposen d’aquest servei.

L’aleshores conseller de salut, Boi Ruiz, assegurava que es produïen 3.000 activacions del VIU Tarragona | 129

HEMODINÀMICA SALUT codi infart a Catalunya en un any, de les quals només 2.500 acabaven sent diagnosticats com a infarts. Ruiz va afirmar dies després de la mort d’Enrique Gheron que aquest tampoc s’hauria pogut salvar encara que li haguessin practicat una angioplàstia.

La vídua de Gheron emprèn accions legals

Ruiz va afirmar dies després de la mort d’Enrique Gheron que aquest tampoc s’hauria pogut salvar encara que li haguessin practicat una angioplàstia Les declaracions de Ruiz van arribar després que unes dues-centes persones es concentressin davant la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona demanant l’ampliació horària de la unitat d’hemodinàmica. La mobilització va ser promoguda per la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), que engloba vuitanta entitats, i també van donar suport els diferents partits polítics i sindicats. I això no va ser tot, la secció sindical de la CGT va ocupar durant cinc dies els Serveis Territorials de Salut des del 17 de gener de 2015. A més, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va iniciar una investigació per esbrinar si els horaris de les unitats d’hemodinàmica dels hospitals de Tarragona, Lleida i Girona -que aleshores només obrien dotze hores al dia- suposaven una desatenció dels pacients.

De fet, alguns ciutadans que havien patit un infart amb anterioritat, manifestaven el seu temor quan arribaven les vuit del vespre, perquè sabien que a partir d’aquella hora i fins a les vuit del matí, en cas d’un atac de cor, no tenien assistència a Tarragona. Hi va haver manifestacions també, una de les quals, que va comptar amb la presència d’unes 700 persones, entre elles la vídua de

VIU Tarragona | 130

María Victoria Viu vol respostes. La vídua d’Enrique Gheron assegura que ha iniciat accions legals per saber com i perquè va morir el seu marit el 25 de desembre de 2014. Viu vol conèixer l’expedient informatiu que el departament de Salut va obrir per saber com es van produir els fets. «A mi no m’han dit res. Es va obrir un expedient però només em van trucar per prendre un cafè i per parlar.

Aleshores no ho vaig fer perquè no era el moment, no podia» diu mentre s’emociona, i continua: «No em van donar explica-

cions, mai. Ara les he demanat jo judicialment. S’han recopilat totes les proves que no ens entregaven de cap manera. Es va dir que es faria un informe per saber tot el que va passar i a mi no m’ha arribat res». María Victoria Viu assegura que la mort del seu marit és molt difícil de superar, però afirma que està contenta pel fet que, al final, es va poder aconseguir l’obertura de la unitat d’hemodinàmica vint-i-quatre hores. «Amb l’ampliació de l’horari es pot beneficiar molta gent. Tinc ganes de continuar lluitant i donar

suport a tothom que ho necessiti». Segons Viu, el seu marit va sortir de l’hospital Joan XXIII de Tarragona cap a Bellvitge, va tornar i, després, va tornar a marxar. «El meu marit va sortir dues vegades de l’hospital i no sabem per què. És per això que hem demanat les dades i les proves judicialment. Fins i tot les ambulàncies es van negar a facilitar-me informació». La vídua del senyor Gheron assegura que «ningú es mereix que això passi per falta de mitjans» i reclama que s’obri una altra sala d’hemodinàmica.

Enrique Gheron, María Victoria Viu, va sortir des de Torreforta amb destinació a l’hospital Joan XXIII.

Judici contra Sagessa

començar els problemes. Mentre els infermers de Joan XXIII fan torns rotatoris -matí, tarda i nit- els de Sagessa treballen matí i tarda però, a més, fan guàrdies de nit. Aquestes guàrdies són localitzades, és a dir, si hi ha una emergència i s’activa el codi infart, l’infermer de Sagessa ha d’anar a l’hospital i quan acaba la intervenció, torna a casa i si el tornen a trucar, es desplaça novament a l’hospital i així successivament. El

El departament de Salut de la Generalitat va obrir un expedient informatiu per saber si s’havia actuat correctament en el cas de Gheron al mateix temps que admetia que el 2014 es van traslladar vuitanta pacients de Tarragona a Barcelona.

Des de la posada en marxa del nou horari de la unitat hi ha un conflicte laboral latent. De fa anys, amb l’inici de la unitat d’hemodinàmica a Joan XXIII, es va decidir que la meitat del personal fos de l’Institut Català de la Salut (ICS) i, per tant, de l’hospital tarragoní, i l’altra meitat de Sagessa, és a dir, l’hospital de Sant Joan de Reus.

Amb l’ampliació de l’horari van

Març-Abril 2016

A Asisa res no ens importa més que la teva salut Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

HEMODINÀMICA SALUT problema rau en què, durant el dia, aquell infermer de Sagessa té un torn presencial de tarda.

Per tant, l’infermer de Sagessa que fa guàrdia aquella setmana, treballa de tres de la tarda a deu de la nit a la unitat i marxa a casa de guàrdia. Així de dilluns a divendres i, a més, tot el cap de setmana, és a dir, quaranta-vuit hores. Per tant, en el supòsit que en una setmana hi hagués molts casos de codi infart a les nits i el cap de setmana, un infermer de Sagessa podria treballar fins a 133 hores en una setmana (set hores al dia del seu torn de tarda, més les deu de cada nit i les quaranta-vuit del cap de setmana).

Amb l’agreujant que, el dilluns després de la setmana de guàrdia, cap de setmana inclòs, comença el torn de matí (de vuit a tres). Això, però, sembla bastant improbable, però no és impossible. Els infermers de Joan XXIII, en canvi, no tenen aquest problema perquè fan tres torns i, per tant, no tenen una guàrdia afegida. En el torn nocturn, els infermers de Joan XXIII només van a la unitat d’hemodinàmica quan s’activa el codi infart, la resta del temps es troben treballant en altres serveis.

Aquesta desigualtat de condicions va provocar que un parell d’infermers de Sagessa denunciessin la companyia per canvis substancials en les condicions de treball i el jutge els hi ha donat la raó. «Hi ha un infermer i una infermera que van denunciar a Sagessa. Els horaris dels infermers de Reus continua sent el mateix que fa un any, això no pot ser. El sistema híbrid ha de desaparèixer, el cap de cardiologia, el doctor Bardají, ha d’assumir aquests treballadors, que haurien de fer un torn rotatiu com el que fan els treballadors de Joan XXIII», diu Agustí Aragonès, del sindicat CGT.

Aquesta desigualtat de condicions va provocar que un parell d’infermers de Sagessa denunciessin la companyia Així, dels set infermers que aporta Sagessa, només cinc fan aquest horari que podria provocar que treballessin 133 hores en una setmana perquè els dos

que van guanyar el judici només fan horari de matí o tarda.

Això suposa que els altres cinc tenen setmana de guàrdia més sovint perquè en la rotació hi ha dos infermers menys. «No estic al cas de tot això, l’empresa no ens ha informat», diu sorprenentment el president del comitè d’empresa de Sagessa, Jordi Roig. «No sé què dir-te», contesta quan insisteixo sobre el cas.

El problema no és només laboral, evidentment. El fet que un infermer hagi de cobrir el seu torn més les guàrdies de tota la setmana, pot provocar fatiga i la seva feina consisteix a tractar pacients que han tingut un infart. «Una persona que faci tantes guàrdies pot estar molt cansada, no és normal.

S’hauria de fer un torn rotatiu com es fa aquí i no haver de venir expressament perquè el poden cridar vuit vegades en una nit. El model dels infermers de Joan XXIII és l’ideal, la gent fa les seves hores i punt», diu Aragonès, que recorda que la decisió que la meitat del personal fos de l’ICS i l’altra de Sagessa va ser política. «Allò es va fer per una qüestió política

perquè la primera sala d’hemodinàmica es pensaven que podria anar a Reus, després a Santa Tecla i finalment va acabar a Joan XXIII».

Viu a Fons Tarragona s'ha posat en contacte amb Sagessa per saber la seva opinió sobre la situació laboral dels seus treballadors que formen la unitat d'hemodinàmica de Joan XXIII, així com pel judici que van guanyar dos dels seus infermers. Malgrat tot, Sagessa no ha respost les preguntes d'aquesta revista.

A més del personal d’infermeria hi ha cinc metges que, de fet, cobreixen un horari de quatre doctors perquè dels cinc, un té jornada reduïda. Els metges de la unitat d’hemodinàmica han de ser cardiòlegs i també es formen com a hemodinamistes a còpia de tractar casos. Només els centres acreditats com a formadors poden atorgar la titulació d’hemodinamista als seus metges. Joan XXIII va sol·licitar aquesta acreditació però li van denegar. Amb tot, segons la Sociedad Española de Cardiología, no és obligatori tenir l’acreditació de metge hemodinamista per exercir en una unitat d’hemodinàmica. «La llei no obliga, amb ser cardiòleg és suficient», afirmen.

La sala de les Terres de l’Ebre.

Després de l’experiència de l’ampliació horària a Tarragona, els sindicats i veus de les Terres de l’Ebre han demanat una sala a Tortosa. «Les Terres de l’Ebre continuen marginades perquè quan es presenta un cateterisme urgent, el pacient es troba a cent quilòmetres de Tarragona. A Tortosa és necessària una sala que obri les vint-i-quatre hores», diu Agustí Aragonès.

Aquesta opció no és ben vista pel cap de Cardiologia de Joan XXIII, Alfredo Bardají que, en canvi, reclama una nova sala a l’hospital tarragoní que pugui funcionar matí i tarda [veure entrevista a continuació].

VIU Tarragona | 132

Març-Abril 2016

Visita el nostre tour virtual 360ยบ http://orthoclinic.es/tour/Othoclinic_Centre_Medic/ Orthoclinic_Centre_Medic_Tarragona.html

977 235 976 infotarragona@orthoclinic.es

HEMODINÀMICA SALUT

«Estem al 100% de la nostra capacitat» Entrevista a Alfredo Bardají.

Cap del servei de cardiologia i responsable de la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de Tarragona

Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

El 16 de febrer passat va fer un any que la unitat d’hemodinàmica va començar a funcionar les vint-i-quatre hores. Com valora aquests dotze mesos?

El fet de passar de les dotze hores anteriors a vint-i-quatre hores era molt necessari perquè l’infart de miocardi es pot produir en qualsevol moment.

En estar oberts tot el dia, podem donar resposta a qualsevol emergència. El balanç és molt positiu perquè ara tenim la tranquil·litat de saber que tenim un equip tot el dia i els resultats, a més, són molt bons perquè hem atès, fins i tot, més casos dels que prevèiem inicialment.

Vostès calculaven que hi hauria uns cent casos més a l’any i resulta que al final s’han vorejat els dos-cents, cent vui-

VIU Tarragona | 134

tanta-un concretament. Per què Tarragona no va aconseguir tenir una unitat d’hemodinàmica fins que no hi va haver una desgràcia? Això forma part d’un tema de planificació sanitària. Estava previst que en algun moment tinguéssim una unitat oberta les vint-i-quatre hores. De fet, el 2008 vam començar a tenir les primeres reunions amb el Departament de Salut i la Societat Catalana de Cardiologia, que és l’entitat que va posar sobre la taula a Catalunya la necessitat de coordinar l’atenció de l’infart de miocardi a tot el país. Des del primer dia es va dir que, en funció de l’evolució i les dades, s’ampliaria a vint-i-quatre hores, mai es va dir que no es faria. Alguns pensàvem que havia d’haver entrat en funcionament abans, altres pensaven que havia de ser més tard, però el que compta és que

ara tenim aquesta unitat oberta tot el dia.

Els sindicats consideren que el mèrit que la unitat obrís les vint-i-quatre hores és seu...

Clar, aquí hi ha coses que se saben i coses que no.

«Vam reivindicar amb vehemència l’ampliació de l’horari a les vint-iquatre hores» Per això li pregunto. Tot el que surt a la premsa és públic, però el fet és que quan es produeix una situació com aquesta, hi ha moltes hores de despatx i feina darrera per poder-ho aconseguir. Per la part que ens toca en aquest hospital, al servei de cardiologia, he de dir que des

del 2008 estàvem rere l’objectiu d’obrir les vint-i-quatre hores. Ho vam reivindicar amb vehemència. La comissió del codi infart del Departament de Salut va fer el seguiment de les dades, any rere any, per decidir si s’ampliava l’horari o no. Durant tot aquest temps hi ha hagut pressió mediàtica, dels sindicats, de la població i tothom ha contribuït perquè poguéssim arribar a aquesta solució final, tothom té la seva part de mèrit.

La vídua del farmacèutic Enrique Gherón, María Victoria Viu, assegura que ha iniciat accions legals per aconseguir un informe mèdic on s’expliqui com i per què va morir el seu marit perquè, segons ella, l’informe que va rebre no estava complet. Hem facilitat tot tipus d’informació. Jo no he tornat a parlar amb la senyora Viu.

Març-Abril 2016

CUIDA(‘ T),

I VIU BÉ EL PRESENTI FUTUR Nutrició per una bona salut i un bon rendiment escolar

Psicologia infantil i familiar

Llevadora: Embaràs, preparació part i lactància

Acupuntura per fertilitat, embaràs i acompanyament

Osteopatia per nadons, infants i adolescents

Millora de l’aprenentatge

Serveis per a pares i fills Medecina integrativa i homeopatia

Educació creativa i emocional

Troba’ns al Facebook “Salut Holos” C/ Assemblea de Catalunya, 6-8, baixos - 43002 - Tarragona Tel.: 977 245 380 - 683 137 387 administracio@salutholos.com | www.salutholos.com | www.formacionkinesiologia.com

HEMODINÀMICA SALUT Inicialment vam parlar amb ella per donar les explicacions pertinents i sempre hi ha hagut una relació molt cordial. A més, l’hospital va passar una inspecció per part del Departament de Salut i es va determinar que el procediment que es va seguir s’ajustava al protocol del codi infart. En aquest sentit, no tinc res més a dir.

«No he tornat a parlar amb la senyora Viu. Nosaltres vam facilitar tot tipus d’informació sobre aquell cas» Abans de posar en marxa la unitat durant vint-i-quatre hores, vostè assegurava en aquell temps que caldria una inversió d’un milió d’euros. En què s’han destinat aquests diners? El tema del codi infart i tractar-lo amb el que s’anomena l’angioplàstia primària és un tema complex, no es pot dir, vinga, ho farem demà. Es tracta d’un tema d’infraestruc-

tura, que la teníem, i de personal, que el vam tenir a partir de 2012 quan va haver l’ampliació a dotze hores. Aleshores vam incorporar un cardiòleg més, de tres a quatre, i vam afegir un torn d’infermeria més, a la tarda. A més, necessitàvem més pressupost per material fungible perquè al pacient que se’l tracta d’un infart se li posa un stent [aparell per mantenir l’arteria oberta i perquè passi el flux sanguini] i això té un impacte econòmic important.

L’augment pressupostari es destina a personal, que a la nit està en guàrdia localitzada, i en material fungible. A més, no es tracta de fer un cateterisme, sinó que el pacient pateix un infart de miocardi i això suposa que sigui tractat de forma intensiva a la unitat coronària entre vint-i-quatre i quaranta-vuit hores i, per tant, hem hagut de reforçar el personal en aquesta unitat.

A la unitat hi ha personal que depèn de l’Institut Català de la Salut i uns altres de Sa-

gessa (Hospital Sant Joan de Reus). Fa un any, tot just al començar l’ampliació de l’horari de la unitat d’hemodinàmica, es va constatar que es podia donar la circumstància que un infermer de Sagessa treballés fins a 133 hores a la setmana si hi havia moltes urgències de nit. Això ja està solucionat?

Bé, tinc la sort que no entro en els temes laborals d’infermeria.

Puc entrar una mica en aquests temes pel que fa als metges, tot i que sóc el responsable funcional de la unitat. S’ha de dir que aquesta unitat és complexa, de fet, més complexa que altres perquè està finançada per dos proveïdors de salut, l’ICS i Sagessa, i això fa més de 15 anys, quan es va decidir iniciar una unitat d’hemodinàmica a Joan XXIII. En el cas del personal es va decidir que els metges i els infermers estarien repartits al 50% entre els dos proveïdors de salut. No entro en els temes laborals d’infermeria del nostre hospital, molt menys en els dels altres, en aquest cas Sagessa.

Vostè, però, és el responsable de la unitat. No creu que si un infermer fa moltíssimes hores de feina, amb els desplaçaments que comporta perquè són guàrdies localitzades, pot arribar molt cansat finalment i no fer la seva feina correctament, tenint en compte que es tracta de la salut de les persones? Ja li dic que jo no entro en temes laborals, però segons les notícies que tinc aquest tema està completament solucionat.

En cap cas hi ha un risc de posar en perill la seguretat dels pacients per una sobre exposició al treball de qualsevol membre de la unitat. Tothom que fa guàrdia té unes compensacions de descans que garanteixen que, quan està aquí, es trobi al cent per cent. No hi ha cap risc en

[sobre els torns de guàrdia d’infermers de Sagessa] «Les notícies que tinc és que aquest tema està solucionat» aquest sentit, en absolut.

Quan diu solucionat, a què es refereix exactament? No conec els detalls, però sí li puc dir que no és un tema de conflicte.

Bé, hi ha dos infermers de Sagessa que van demandar l’empresa i van guanyar el judici per aquestes condicions laborals i ara no tenen aquells horaris tan extrems. No faré

VIU Tarragona | 136

Març-Abril 2016

Tratamientos para el dolor TRATAMIENTOS COMBINADOS de FISOTERAPIA + ACUPUNTURA + AURICULOTERAPIA

Acupuntura: Inserción de finas agujas en puntos acupunturales para suprimir, aliviar el dolor o corregir disfunciones orgánicas (centro de acupuntura registrado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya y Estudis a la Societat d’Acupuntors de Catalunya).

Fisioterapia: “…El arte y la ciencia del tratamiento por medio del ejercicio terapéutico, calor, frío, luz, agua, masaje y electricidad” (definición de la Organización Mundial de la Salud - 1968), fisioterapeuta colegiado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Auriculoterapia: Estimulación de ciertos puntos situados en la región de la oreja mediante agujas de acupuntura o agujas fijas.

Tratamientos para:

• Ansiedad-Estrés • Migrañas/Cefaleas • Acúfenos/Vértigos • Dolores de espalda como cervicalgias, dorsalgias, lumbagos i ciáticas • Contracturas musculares • Dolores articulares: Codo, rodilla, hombros, caderas, etc.…

Para más información sobre los tratamientos que realizamos póngase en contacto con nosotros en: Telf. 977 23 56 13 · Rambla Nova, núm. 1, 3º3ª (Tarragona) www.institutotao.es

HEMODINÀMICA SALUT

cap comentari sobre això.

Si ells no tenen els mateixos horaris, no afecta el funcionament de la unitat? No. Estic segur que quan el personal està aquí es troba en perfectes condicions. No faré cap valoració més.

Ara s’ha plantejat la possibilitat d’obrir una nova sala d’hemodinàmica. En què consistiria? Nosaltres tenim una sala dedicada a l’ús exclusiu de cardiologia des de fa set anys i que ara es troba gairebé al cent per cent de la seva capacitat. La sala obre matí i tarda de dilluns a divendres i en horari de localització nocturn entre setmana i els dies festius sencers. L’horari nocturn és per a urgències.

L’activitat de matí i tarda, és per fer les intervencions programades, les urgents i les emergents (codi infart). Ara fem 1.000 angioplàsties l’any i no conec una altra sala que en faci tantes. Bé, hospitals que tenen dues sales poden arribar a aquesta xifra i superar-la, però no amb una sala només. Habitualment, en una sala d’hemodinàmica es fan VIU Tarragona | 138

entre 600-700 procediments l’any. L’alternativa és tenir més hores d’hemodinàmica en una sala alternativa. Aquesta sala pot ser utilitzada en exclusiva per a cardiologia o compartida amb altres especialitats. Ara ens trobem en aquest debat.

«No hi ha cap risc de posar en perill la seguretat del pacient per una sobre exposició al treball de qualsevol membre de la unitat» Milloraria l’atenció amb una altra sala? Sí i ho faríem més eficientment. Els casos són més complexos ara que fa cinc o deu anys. Els pacients que ens arriben tenen problemes afegits a banda del cor, com el ronyó o el pulmó, per exemple. Amb tot, la tecnologia ens permet fer més coses en menys temps i intervencions que fa deu anys duraven dues hores i que aleshores eren excepcionals, ara són habituals. La complexitat és la que

fa que necessitem més hores d’hemodinàmica.

Això provocarà que hi hagi més personal de guàrdia? No, les guàrdies seran les mateixes, no farà falta canviar-les.

La nova sala seria per fer casos urgents o programats, però en l’horari habitual.

Quants metges hi ha actualment a la unitat? Quatre, i un altre que fa jornada reduïda.

Per ser hemodinamista és suficient amb ser cardiòleg? No, és més complex. S’ha de ser cardiòleg, que són sis anys, i fer una especialització d’un mínim de dos anys. A partir d’això el metge ja és hemodinamista, júnior, però pot afrontar un infart de miocardi.

Aquesta especialitat es pot fer en qualsevol hospital? Això es fa d'acord amb l’activitat, és a dir, al tractament de casos.

Nosaltres tenim metges fent l’especialitat amb nosaltres.

I ho poden fer a Joan XXIII, no

cal ser un centre acreditat per fer-ho? L’acreditació no és obligatòria.

Vostè és partidari d’una sala d’hemodinàmica a les Terres de l’Ebre com es demana des d’alguns sectors? Jo m’he manifestat públicament en contra d’això.

Per què? Per un tema científic.

Està establert per organismes científics internacionals quina és la quantitat mínima de casos per justificar una sala d’hemodinàmica. Tortosa, per exemple, i la seva àrea d’influència, no té el volum de població i d’activitat que justifiqui una sala. Cal tenir en compte que es necessiten quatre metges per fer guàrdies de codi infart. És evident que hi ha un problema de distància, perquè Tortosa està a cent quilòmetres, però el que s’ha de fer és que els pacients estiguin ben atesos. Si ho extrapolem, no hi ha sales d’hemodinàmica a l’alt Pirineu o moltes zones d’Espanya o Europa. No pel fet que hi hagi molta distància es justifica una sala d’hemodinàmica.

Març-Abril 2016

PUBLIREPORTATGE SALUT

Mestratge en un entorn privilegiat La farmàcia Roca, situada a Boscos de Tarragona, fa més de 25 anys que ofereix locions capil·lars i per a la pell gràcies a la saviesa de la seva mestressa, la Rosa VIU a fons

Mai hauria dit que anar a la farmàcia seria un plaer. De fet, em vénen ganes d’anar-hi cada dia, passar-m’hi una estona, anar a saludar. Al costat de l’antiga Ciutat de Repòs i de Vacances, la «Residencial», la farmàcia Roca fa més de 25 anys que ofereix els seus serveis als veïns de Boscos de Tarragona i la seva zona d’influència. Es tracta d’una ubicació poc freqüent, un pèl aïllada però magnífica.

Quina farmàcia té vistes al mar i un sol esplèndid dia rere dia?

«La normativa contempla que, per demanar la llicència per obrir una farmàcia, ha d’haver-hi un nucli de població de més de 4.000 habitants i cap altra farmàcia a menys de 250 metres. Boscos té poc més de 2.000 veïns i la norma contempla excepcions si el nucli de població es troba aïllat, com és el cas», explica Rosa Roca, farmacèutica des de l’any 1970.

La senyora Roca, que té 71 Març-Abril 2016

anys, es troba en plena forma.

No para de riure, fer bromes, està engrescada amb la seva feina com el primer dia. L’ambient amb la resta del personal és excel·lent. «Van tardar gairebé 6 anys a donar-me la llicència per obrir aquesta farmàcia, però ja ho veus, ha pagat la pena», diu somrient.

Quina farmàcia té vistes al mar i un sol esplèndid dia rere dia?

Els clients de la farmàcia Roca són, bàsicament, gent de les urbanitzacions dels voltants, però també tarragonins que, d’anada o tornada a la ciutat, paren per buscar el producte que necessiten. Alguns, de fet, molts, coneixen les habilitats de Rosa Roca amb les seves fórmules magistrals, especialment per tractar l’acne juvenil i la caiguda del cabell per situacions d’estrès. «No et diré com ho faig, seria revelar el meu secret», diu. El fet és que els adolescents recorren a ella

quan els hi surten els primers grans i adults que, per qüestions de feina o per motius sentimentals han vist com els hi queia el cabell, també. «No es tracta d’un remei màgic, però funciona prou bé. Ara bé, als joves els hi demano paciència, els grans no marxen d’un dia per l’altre i, als que han perdut el cabell, si es tracta d’alopècia genètica, perquè es fan grans, no hi ha res a fer», afirma.

Locions mestres a banda, la farmàcia ofereix els serveis tradicionals en aquest tipus d’establiments i durant el mes de març fan una campanya per de-

tectar i tractar la diabetis. «Els hi fem un test per veure el seu nivell de sucre. Amb tot, sempre recomanem, si veiem surt positiu, que vagin al metge. Nosaltres som molt professionals i derivem als doctors, la nostra feina és assessorar».

Per la zona on està situada, enmig de la natura, en un espai verd com Boscos, farmàcia Roca ha hagut d’especialitzar-se en determinats productes, com tot allò que té a veure amb els mosquits —comercialitzen una samarreta que actua com a repel·lent— i també amb el sol i, aquest any, amb les erugues. «No ens havia passat mai, però es veu que enguany hi ha moltes erugues, el pèl de les quals provoca reaccions al·lèrgiques a la pell. No cal entrar en contacte amb elles directament, sinó que aquests pèls quan volen amb el vent, si et toquen, provoquen irritacions. Els enviem al dermatòleg que, habitualment, recepta un antihistamínic. Suposo que n’hi ha moltes [erugues] perquè aquest hivern ha estat molt suau». I té raó, fora de l’establiment, sembla primavera.

VIU Tarragona | 139

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Tarragona, el gran resort familiar Del 18 al 24 de març, la ciutat es converteix en una destinació ideal per a famílies de fins a quatre membres que gaudiran de descomptes en allotjaments, restaurants, comerços i diferents activitats VIU a fons

Com estar en un gran creuer, com passar uns dies a un hotel de luxe del Carib. Qui hagi anat alguna vegada en aquests viatges del tot inclòs, a la Riviera Maya (Mèxic) o Punta Cana (República Dominicana) per exemple, sabrà de què estem parlant. Aquest és, en certa VIU Tarragona | 140

manera, l’esperit del Tarragona Familiy Week, tot i que en un entorn més real, més autèntic, menys impostat. De fet, quan es viatja a alguna de les destinacions esmentades anteriorment, la sensació que un té és que tot és fàcil, tot és còmode, gairebé sembles un milionari sense ser-ho, una experiència que la major part la població

vol viure. En realitat, es tracta de passar uns dies sense pensar en res perquè tot ve donat gràcies a un objecte que envolta el canell: una polsera. Amb ella, l’accés és lliure als espectacles, es pot menjar tant com un vulgui, i beure encara més.

La part negativa d’aquestes vacances, a priori idíl·liques, és que es perd tot el contac-

te possible amb l’entorn real i natural de l’indret. Els resorts del Carib del tot inclòs són un búnquer de luxe i felicitat que poc o res té a veure amb el país on estiguen situats. La cultura, el menjar, la música, tot passa dins un recinte artificial, com si el viatger estigués en un parc temàtic. És bonic, és ideal, però no és veritat.

Març-Abril 2016

TARRAGONA FAMILY WEEK OCI permetre als turistes conèixer la ciutat, passejar-hi, mostrar la cultura i el magnífic patrimoni i llegat romà que va convertir Tàrraco en una de les principals ciutats de l’imperi i on, fins i tot, va residir l’emperador August durant dos anys, convertint Tàrraco, de facto, en la ciutat més important, allà on es prenien les decisions.

-taxa turística no inclosa- que, en hotels de 2 i 3 estrelles no inclou l’esmorzar i en els de 4 sí.

En el cas dels càmpings, el preu també inclou aquest esmorzar.

«Es tracta d’una proposta pensada per a famílies de quatre membres»

Cinc anys Enguany se celebra la cinquena edició del Tarragona Family Week. Es tracta d’una proposta pensada per a famílies de quatre membres (dos adults i dos nens de fins a 12 anys, tot i que parelles de dos adults també ho poden fer servir, tot i que al mateix preu) que podran allotjar-se a la ciutat per un preu molt competitiu en hotels de 2, 3 i 4 estrelles.

La pernoctació és de 60 euros per nit i per les quatre persones

Tarragona Family Week és una proposta que uneix la millor versió de l'all inclusive caribeny amb l’autenticitat de la Mediterrània, de la seva gent, de la seva història, de la seva cultura, de la seva gastronomia, de la seva identitat.

Hi ha un aspecte en comú amb els resorts: els visitants que s’acullen a la promoció del Patronat de Turisme de Tarragona tenen grans descomptes i, fins i tot accés gratuït, en moltes activitats gràcies a una

Març-Abril 2016

És, per tant, un preu molt competitiu a les portes de Setmana Santa. Es tracta d’atreure visitants els dies previs d’aquesta festivitat religiosa i cultural en què Tarragona actua com un potent reclam, perquè, recordem, la Setmana Santa de Tarragona és Festa Tradicional d’Interès Nacional des del 2009, distinció atorgada per la Generalitat de Catalunya que abans, el 1999, havia declarat la Processó del Sant Enterrament Festa Tradi-

polsera que, com al Carib, actua de forma màgica.

Tarragona Family Week és una proposta que uneix la millor versió de l'all inclusive caribeny amb l’autenticitat de la Mediterrània Els visitants, però, no viuran tancats en un recinte allunyat de la població, al contrari. L’esperit del Tarragona Family Week és VIU Tarragona | 141

TARRAGONA FAMILY WEEK OCI cional d’Interès Nacional i que l’any 2000 va ser reclassificada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. A la Setmana Santa de Tarragona hi participen més de 5.000 confrares, un volum enorme.

Amb tot, el Tarragona Family Week vol captar turistes i visitants els dies previs a aquesta festa. Per això, implica la quantitat més gran d’establiments hotelers possibles, per donar servei a la demanda. Així, la promoció anteriorment citada es pot fer servir a l’hotel AC Tarragona, Astari, SB Express, Ciutat de Tarragona, Lauria, Urbis, Husa Imperial Tarraco, Nuria, Catalunya Express i els càmpings Caledònia, Tamarit Park Resort, Las Palmeras, Torre de la Mora i Trillas Platja Tamarit.

Amb l’afany d’aprofitar una gran quantitat d’arribada de visitants, des del Patronat de Turisme s’intenta donar a conèixer la ciutat i, per això, l’entrada serà gratuïta -sempre amb la polsera- en diferents museus i monuments que són titularitat

VIU Tarragona | 142

municipal: la maqueta a l’Antiga Audiència, les Muralles, el Pretori i el Circ, l’amfiteatre i el Fòrum local.

Però no es tracta de fer una oferta que sigui passiva, és a dir, deixar que els visitants recorrin pel seu compte la ciutat sense més oferta que els descomptes.

L’Ajuntament organitza -tal com passa en els creuers i en els resorts anteriorment esmentats- una sèrie d’activitats per potenciar la imatge de la ciutat i fer que l'experiència del turista sigui encara millor.

Els visitants poden assistir a un espectacle de gladiadors a l’amfiteatre, una visita teatralitzada a les Muralles de l’antiga Tàrraco, una visita al Circ...

Així, els visitants poden assistir a un espectacle de gladiadors a l’amfiteatre, una visita teatralitzada a les Muralles de l’antiga

Tàrraco, una visita al Circ per conèixer qui eren i com vivien els aurigues o, fins i tot, fer una passejada per l’antiga ciutat romana de la mà d’un ciutadà d’aquella època.

Aquestes activitats i moltes d’altres -concert de l’Stromboli, o aprendre a identificar meteorits- són de franc pels visitants amb la promoció del Tarraco Family Week. N’hi algunes molt

més esportives, com el Jungle Trek, on es fa un recorregut d’aventura entre arbres, fent servir tirolines, fins i tot. També es pot aprendre a navegar a vela al Club de Vela Platja Llarga o fer una passejada amb bicicleta per conèixer la ciutat i el seu entorn. Tots tenen grans descomptes i asseguren als participants distracció i absència total d’avorriment en els dies que passin a la ciutat.

Març-Abril 2016

TARRAGONA FAMILY WEEK OCI

Comprar a l’aire lliure A banda de les activitats culturals, el Tarragona Family Week també proposa els visitants aprofitar l’oferta gastronòmica i comercial de la ciutat, oferint promocions i descomptes Redacció

La cultura omple l’esperit però no l’estómac. És per això que el Tarragona Family Week agrupa una sèrie de restaurants que col·laboren amb la promoció oferint menús per dinar o sopar a un preu de 17 euros pels adults i 7 pels nens. Els menús (dos plats, beguda i postres) es poden degustar durant els dies de la promoció i gràcies —altre cop— a la polsera. Es tracta d’una ocasió perfecta, a un preu molt competitiu, per degustar algunes de les especialitats culinàries de la ciutat en locals com Còcvla, Balandra, El

VIU Tarragona | 144

Corte Inglés i El Llagut.

El visitant té l’oportunitat, a més, de beneficiar-se de descomptes a l’hora de comprar als comerços de la ciutat. Així, cada establiment acollit a la promoció disposarà de diferents ofertes i descomptes pels visitants de Tarragona Family Week. És una bona oportunitat per a la ciutat per mostrar que no és simplement la versió moderna de la gran urbs romana que va ser, sinó que també pot reclamar el seu paper comercial, potenciant aquest sector tot aprofitant l’arribada de nous visitants que durant uns

dies passejaran i, molt important, pernoctaran a Tarragona.

En l’edició de l’any passat, l’Ajuntament va calcular que van ser fins a 400 persones les que van visitar Tarragona atretes per la promoció del Tarragona Family Week Tarragona Family Week, doncs, és una promoció compacta i completa, que ofereix tot allò que el visitant pot buscar quan

arriba a una nova destinació.

Tot, a més, a un preu reduït per poder gaudir el màxim de diferents dies d’estada al bell mig de la Costa Daurada. Èxit de participació En l’edició de l’any passat, l’Ajuntament va calcular que van ser fins a 400 persones les que van visitar Tarragona atretes per la promoció del Tarragona Family Week. D’aquestes, més de 300 van participar en tallers i activitats programades durant aquells dies per tal de fer l’estada dels turistes encara més bona.

Març-Abril 2016

SERVEI TÈCNIC OFICIAL:

ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos 43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067 comercial@electro-servicio.com www.electro-servicio.com

SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integral d’instal·lacions d’hostaleria: ∤ Cuines ∤ Forns ∤ Extraccions ∤ Fred industrial i aire condicionat ∤ Rentat, etc… ∤ Preparació tèncnica continuada

CORNELMAT SL COMERCIAL: Projectes, muntatges i instal·lacions: ∤ Restaurants ∤ Hotels ∤ Càterings ∤ Hospitals ∤ Col·legis…

35 ANYS AL SEU SERVEI Referències projectes: ∤ Escola d’Hostaleria ∤ Rest. La Goleta ∤ Càtering Cuina i Gestió de Cambrils ∤ Escola d’Hostaleria ∤ Àgora Catèring Via Magna (Tortosa) ∤ Càtering Eurest ∤ Residència Nostrallar ∤ Port Aventura ∤ Residència Novallar ∤ Hotel Olympus ∤ Col·legi Joan Miró ∤ Hotel Caspel ∤ Col·legi CEIP Cambrils ∤ Hotel Marinada ∤ Col·legi CEIP ∤ Hotel Casa Blanca La Marinada ∤ Rest. Masia Bou

LOCALS OCI

Els professionals Albert Trillas i Carles Badia obren un nou local d’oci nocturn a la ciutat, La Lola, en un dels indrets més dignificats de Tarragona els últims anys, la plaça Verdaguer VIU a fons | Pierre Grubius fotos

Res garanteix l’èxit en el món de la nit, res. Pots tenir el millor local, la ubicació ideal, els cambrers més musculats, les cambreres més irresistibles, el licor més exclusiu, el DJ de moda, les ballarines més guapes o els relacions públiques més encantadors i persuasius, però això no és sinònim d’èxit a l’hora de servir copes i fer caixa. Evidentment, si tens tots els ingredients anteriors, tens molts números perquè el negoci funcioni, però el món està ple d’exemples de bars infectes que estaven plens com un ou mentre locals d’última moda, amb una gran inversió econòmica a tots nivells, no funcionaven. La moda és una qüestió de temps, passatgera.

Només l’autenticitat perdura.

Tarragona no és actualment una ciutat amb una oferta nocturna

VIU Tarragona | 146

tan gran com per desorientar els noctàmbuls i diluir la seva presència entre tots els locals que existeixen. Les opcions són comptades i això fa que tothom disposi, més o menys, del seu públic. Amb tot, hi ha una mancança general d’oferta que permeti traçar una ruta alternativa al sota, cavall i rei de la nit tarragonina actual.

des de l’adolescència, s’han unit per obrir un local de nit a la Plaça Verdaguer, es diu La Lola.

En aquest erm nocturn que s’ha convertit d’uns anys ençà la ciutat, alguna cosa comença a canviar. Sembla que hi ha una inquietud per part de joves emprenedors amb una certa experiència en el món de la nit a l’hora de revitalitzar la marxa tarragonina i, en aquest corrent de renaixença, de travessia del desert després dels anys de vi i roses del carrer Pau del Protectorat i Port Esportiu, apareixen dues figures emblemàtiques. Albert Trillas i Carles Badia, amics

Carles Badia coneix bé el sector i la Plaça Verdaguer concretament. Regenta actualment La Pepita, un dels locals de la plaça, amb una terrassa al davant de la zona de jocs infantils. Aquesta no és la primera experiència, ni de lluny, de Badia en el món de la restauració. La seva família va tenir sempre negocis d’hoteleria. “Em vaig criar rere la barra d’un bar. Quan tornava d’escola anava directament allí, era la feina dels meus pares”, recorda.

Així, la Plaça de la Font, l’Avingu-

En aquest erm nocturn que s’ha convertit d’uns anys ençà la ciutat, alguna cosa comença a canviar

da Catalunya i la Plaça Verdaguer van ser les zones on els pares de Carles Badia van tenir els seus locals. Ell és fill únic i, amarat d’aquesta tradició familiar, als 20 anys va muntar el seu primer negoci: el restaurant El Terrat. Ho va fer juntament amb un altre soci, amb el qual finalment no es va entendre i va preferir deixar-ho després de dos anys, però va seguir en el mateix sector. Badia va obrir un altre local molt conegut a la ciutat, La Tertúlia, a la Rambla Nova. Va estar cinc anys allí, combinant-ho amb la seva feina de comercial per una companyia de tabacs.

“Vaig haver de deixar La Tertúlia perquè em van traslladar a Sant Sebastià primer i després a Màlaga”, diu. Posteriorment, va tornar a Catalunya, aquest cop amb una altra empresa d’un sector completament diferent, en què era director de zona.

“Vivia a Barcelona, tenia una

Març-Abril 2016

LOCALS OCI feina fantàstica, un bon sou i els caps de setmana lliures. Per què vaig decidir tornar a Tarragona i muntar La Pepita? Perquè sóc un desgraciat”, diu rient.

De fet, Badia no pot negar que porta l'hoteleria a la sang, li agrada. Durant els seus anys d’incipient joventut va treballar de cambrer en locals mítics que encara perduren en la memòria de molts tarragonins que ara tenen al voltant dels quaranta anys. La Canela (l’actual Sala Zero) o el Cricket (local molt gran i que va estar molt de moda al Port Esportiu), van ser alguns dels llocs on Badia va servir copes.

Ara afronta un nou repte, el de posar en marxa un altre local, amb un concepte diferent però complementari al qual ja té i a dues passes – La Pepita, a més, canvia de lloc, però només uns centímetres, es trasllada just al local del costat on es troba actualment, que és més gran- i de la mà d’un vell amic, Albert Trillas.

Trillas és un home conegut en el món de l’esport tarragoní, concretament del bàsquet. Ell va ser una de les peces fonamentals en la forja del gran ADT dels primers anys del 2000, formant tàndem amb el seu germà Ferran i altres jugadors de la pedrera del club de Torreforta, que finalment va acabar jugant en categories professionals, tot i que aquella etapa posterior va generar una factura que encara s’està pagant. El seu caràcter irreverent, descarat, feia de Trillas un jugador que no deixava indiferent ningú, l’odiaves o l’estimaves. Albert és un home de riure fàcil, bromista i sempre predisposat a passar-s’ho bé. No deixar anar una rialla al seu costat és difícil –fer aquest reportatge va ser tot un xou per la complicitat entre els dos protagonistes-, un senyal del seu tarannà.

Per Trillas aquesta no és la primera experiència en el sector de la restauració i hoteleria. Els

Març-Abril 2016

seus avis tenien un bar a la platja de Sant Salvador, al Vendrell, tot i que ell, després de 8 anys com a mestre d’educació física, s’ha encarregat del negoci familiar, un estanc. “Allí va ser on ens vam retrobar Carles i jo.

Ens havíem fet amics quan érem adolescents i després vam perdre el contacte per motius professionals, ja saps. Ell treballava a una companyia de tabacs i un dia va entrar per la porta. Va ser tota una sorpresa”, diu mentre somriu.

Amb tot, el local que ara posen en marxa, La Lola, no és l’únic projecte que han tingut en comú. Una de les iniciatives més curioses va ser la d’una aplicació per a telèfons mòbils, smartphones, que permetia descarregar les cançons del duet Andy y Lucas fent una foto al CD. Me’l quedo mirant de fit a fit i li pregunto: “Andy y Lucas?”. Amb un posat seriós d’entrada, em mira i de seguida esclata a riure. “Era un projecte que vam presentar a Sony i ens el van acceptar.

Després no va acabar d’arrencar”, explica mentre m’ensenya l’app que té al telèfon. “Encara existeix l’aplicació? Què? No em diguis que la tens al mòbil!”, exclama perplex Carles Badia.

las. Es tracta d’un pa de piadina [pa de farina de blat d’origen italià que és molt típic en províncies com l’Emília-Romanya], com una barreja entre la pita i la crep, que omplirem amb diferents farcits i que planxarem pels dos costats. A Tarragona ningú té res semblant”, diu Trillas. “Veus?

Ja t’he dit que era millor que tot això t’ho expliqués ell, que és el que xerra pels quatre costats”, diu seriós però amb un to foteta Badia.

80. Tenim clar a qui volem adreçar-nos”, explica Carles Badia que destaca que La Lola tindrà també cerveses d’importació “fins a cinc aixetes de cervesa diferents”.

“Pot ser un lloc per fer la primera copa, però també per fer un cafè a mitja tarda, fer un mos, trobar-se en un ambient agradable, amb música dels anys

El nom de La Lola fa referència a l’àvia d’Albert Trillas i la filla de Carles Badia, que s’anomenen així. De fet, la imatge del local, d’una senyora, és la cara de la iaia de Trillas. “Crec que la Plaça Verdaguer és una de les places més boniques de Tarragona actualment. Gràcies a la intervenció urbanística que van fer aquí, aquesta plaça va canviar moltíssim. La millora és evident, fa goig ara. A més, té de tot, amb l’espai de jocs pels nens, bancs, comerços, locals de restauració.

Crec que està de moda i encara la posarem més de moda. Seria molt interessant que tots els locals que es vagin obrint aquí tinguin una mateixa línia, un perfil semblant”, diu Badia convençut.

La Lola serà bàsicament un local per prendre copes, però també s’hi podrà fer una queixalada

Badia i Trillas no tenen, com ningú, la recepta absoluta de l’èxit, però saben què volen. Amb La Lola pretenen crear un estil propi, genuí, autèntic. Tarragona ja té un altre local de nit, això sembla que s’anima.

Ambdós remarquen que La Lola serà un lloc on es prioritzarà la qualitat amb un estil de música i ambient molt definit que busca, en paraules del mateix Trillas “la gent vora els quaranta anys amb ganes de passar-s’ho bé”.

Arran d’aquell projecte, van decidir donar continuïtat al vincle professional amb El Rebost de La Pepita. “És una distribuïdora.

Vam contactar amb un cuiner professional que fa àpats anomenats de cinquena gamma, és a dir, és un menjar envasat sense conservants i colorants que, gràcies a la cocció, pot aguantar quatre mesos sense fer-se malbé. Els oferim a diferents locals de restauració de la ciutat”, diu.

Esperit dels 80. La Lola serà bàsicament un local per prendre copes, però també s’hi podrà fer una queixalada. La idea que tenen ambdós amics és obrir des de les 5 de la tarda fins a les 3 de la matinada, tancant un dia per setmana per descansar. “No farem grans àpats, sinó una cosa informal. Ho anomenem Las Lo-

VIU Tarragona | 147

RECEPTES GASTRONOMIA

Gambes vermelles amb xocolata i menjar blanc No us espanteu que no ho barrejaré pas. No és cap secret que aquest crustaci vermellós entra a les nostres cases i es planta a les nostres taules si hi ha una bona excusa per a fer-ho.

El seu preu no fa dibuixar cap rialla a la cara del qui s’escura la butxaca per a fer la transacció, però la seva dolcenca i vellutada carn emparada per les essències empresonades dintre del seu cap, fan posar la pell de gallina a qui té el plaer de menjar-les. Sigueu cautes i reprimiu-vos les ganes de menjar-ne si venen pels vols de nadal o durant els temps de veda en les diferents confraries catalanes, i poseu-vos ràpidament la mà al cul si és un antull!

Per a fer-les amb xocolata només caldrà sof re g i r una

mica de ceba fins que estigui bastant rosseta, afegir-hi una mica d’all picat i una punta de tomaca. Un cop resulti tot ben confitat fer una picada amb unes ametlles torrades, unes fulletes de julivert, un bri de safrà, una mica de xocolata a la pedra i afegir a darrera hora, dintre del morter, el sofregit fet anteriorment. a s’obtingui una pasta fina caldrà deixatar-la amb brou de crustacis, abocar-ho en una cassoleta i coure-hi les gambes durant molt poca estona de manera que restin una mica crues. No us oblideu de posar una mica de sal i un pensament de pebre.

«La seva dolcenca i vellutada carn emparada per les essències empresonades dintre del seu cap, fan posar la pell de gallina» I com que ja tindreu la boca aureolada amb aquests registres dolços que us hauran regalat les gambes i la xocolata, res més oportú

Per David Solé

que continuar gaudint d’una altra picada feta, aquest cop, amb ametlles dolces i crues. El menjar blanc o menjablanc no deixa de ser una evolució, com tants altres plats, de la nostra gran història gastronòmica. Ara no us avorriré amb matisos però us donaré la recepta perquè en feu a casa amb: • 500 g d’ametlles marcona, • 200g de sucre, • Pell de llimona • ½ canó de canyella • 60g de midó de blat de moro • 1l d’aigua Preparació Feu llet d’ametlles triturant les marcona amb el litre d’aigua i coleu-la amb un colador xinès.

Separeu-ne una mica per barrejar amb el midó. La resta porteu-la a escalfar amb el sucre, la llimona, la canyella i deixar que bulli, com una infusió. Després d’uns instants tornar a escalfar i afegir el que havíeu reservat.

Portar a ebullició sense parar de remenar, moment en què s’haurà de treure del foc, posar en recipients individuals, esperar que s’enfredi i deixar després a la nevera. Un cop fred, abans de menjar, empolsar, si es vol, amb una mica de canyella i sucre.

VIU Tarragona | 148

Foto: Víctor Verges - Flickr

És temps de menjar blanc, perquè de verd suposo que en deveu menjar molt, no?

L’espai de l’oli Consells de conservació de l’oli d’oliva verge extra L’oli d’oliva verge extra DOP Siurana és el suc natural d’oliva sense conservants ni colorants, de la màxima qualitat i de les oliveres del nostre territori. A diferència del vi, l’oli presenta els millors atributs al començament de temporada i es va suavitzant amb el temps, per això és convenient no guardar-lo més enllà de la data de consum preferent. És un aliment que no caduca (la caducitat indica fins a quina data es pot consumir el producte amb seguretat). L’oli d’oliva verge extra du una data de consum preferent que ens indica fins a quina data es mantindrà la qualitat esperada. Tot i així, si no es conserva adequadament, pot perdre la qualitat abans de la fi del consum preferent.

Per tal de mantenir totes les propietats tan beneficioses per la salut cal: Preservar-lo de la llum, l’aire, la calor, la humitat i de substàncies que puguin alterar-ne l’olor i/o el gust. Tancar hermèticament l’envàs perquè no entri oxigen, s’oxidi i s’enranceixi i netejar sempre el setrill abans de reomplir-lo per evitar que es faci malbé l’oli. + info: www.siurana.info

Març-Abril 2016

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

Hotel Sallés Mas Tapiolas Hotel de l'Any 2016 per la Guia Gourmand

Fèlix Llovell, director de la Guia Gourmand, ens propasa un hotel amb encant en cada revista.

En aquesta ocació es tracte de l’Hotel Sallés Mas Tapiolas, de la Vall de Solius Fèlix Llovell Periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

Cada vegada és més complexa la tasca de destacar un establiment d’entre els molts que lideren l’excel·lència turística i gastronòmica. Han de ser hotels que donen moltes sensacions positives: de recuperació, de renovació, d’inversió, d’il·lusió i de confiança. Sensacions que es esdenent valors de futur i que fan reconèixer i apreciar la tasca duta a terme en el temps.

Aquest és el cas del Sallés Ho-

VIU Tarragona | 150

tel Mas Tapiolas de Solius, a Santa Cristina d’Aro, durant els seus 15 anys de vida. Una tasca que es sustenta en tres puntals bàsics: L’excel·lència, la innovació i la integració en l’entorn.

Respecte a l’excel·lència l’Hotel Mas Tapiolas, en plena Vall de Solius, considerada com un dels espais més emblemàtics de la Costa Brava per la seva gran bellesa natural i paisatgística, ofereix unes instal·lacions i un entorn ideals tant per a qui cerca descans com per als grans esdeveniments: jardins on la natura s’expressa en tota la seva plenitud i equipaments de gran nivell per completar estades inoblidables: un magnífic i complet spa, un centre

de tractaments Ganesh, suites i habitacions totes singulars i diferents, gran piscina exterior, zona infantil, etc. D’altra banda, el restaurant del Mas Tapiolas ofereix una interessant cuina que innova des de la tradició.

Com a mostra de la innovació té les suites natura, situades en una zona exclusiva de l’establiment i què formen un nou complex de 13 suites independents amb accés privat que presenten una depurada arquitectura contemporània perfectament integrada a l’entorn i amb un disseny obert i diàfan que es fon amb el paisatge. Algunes de les suites disposen d’una espectacular piscina

interior amb cascada i altres, d’un gran jacuzzi doble. Totes compten amb un exclusiu jardí solàrium i estan especialment concebudes per fruir la natura de manera privilegiada.

El restaurant del Mas Tapiolas ofereix una interessant cuina que innova des de la tradició I per la integració en l’entorn l’Hotel Mas Tapiolas ha sabut aprofitar la seva ubicació excepcional per oferir als seus hostes equipaments que afavoreixen la interacció amb la natura: Un nou Pitch & Putt

Març-Abril 2016

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

que compta amb 18 forats i un estimulant recorregut molt ben dissenyat que respecta l’orografia i naturalesa de l’entorn, una magnífica pista de paddle i multiesportiva, un “bike center”, etc.

Per tot plegat, la Guia Gourmand la designat “Hotel de l’Any 2016” valora’n la tasca de la família Sallés en convertir una antiga masia del segle XVIII, situada en plena natura, en un hotel preciós i encantador, que té cura de molts detalls per a fer molt agradable l’estada.

Març-Abril 2016

Fitxa tècnica HOTEL SALLÉS MAS TAPIOLAS Veïnat Solius, s/n. Ctra.

C-250, km 25,5. (17246).

Santa Cristina d’Aro. No tanca. American Express, 4B, Master Card, 6000 i Visa.

Tel.: 972 83 70 17. Email: dirmt@salleshotels.com www.salleshotels.es

VIU Tarragona | 151

T’HO SERVIM EN SAFATA

Si tens un establiment hostaler: * Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant * Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona * Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.

Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viutarragona.cat

Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos Stetic Unió Unió,33 Mundog Av. M. Cristina,34 bis TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Decora't Av. Prat de la Riba, 11 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Casa Figueras St. Agustí, 7 Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos.

CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Tennis Park Cala Romana La Botiga del Bon Gust C/Major, 17 Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana Construccions i Promocions Ramon Mata i Fills Rambla President Màcia, 5 Restaurant Toca Perón C/ Del Portalet, 3 Cafeteria La Vall Josep Carner (Vall de l’Arrabassada) Electricitat Tarragona C/ Reial, 23 I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viutarragona.cat

OLINDA RESTAURANT

C/August, 8 - 43001 Tarragona Tel. 977 077 495 | Facebook: olinda restaurante

CUINA INTERNACIONAL O D'AUTOR Especialitat

Productes Km0

Preu menú

Feiners 11,95€, Cap de setmana 13 a 22€

Horari

Dimarts a dijous de 9 a 21 i divendres i dissabte de 9 a 23. Diumenge de 10 a 16.

Diumenge tarda i dilluns tancat

S

ituat en el cor de vianants de Tarragona, amb una capacitat per a 44 comensals més 20 a la Terrassa, el restaurant Olinda ens ofereix una cuina d'autor amb productes de km 0 i de mercat, sempre adients a la temporada. El seu menú de feiners consta de quatre primers i quatre segons. El de cap de setmana de 8 primers i 8 segons. Diposa de carta de vins i ofereix també el servei de cafeteria i esmorzars. També compta amb un assortiment en tapes i les seves especials cassoletes.

Confecciona menús personalitzats per a grups, sopars d'empresa i esdeveniments especials.

154

THE FAMILY COFFEE CAFÈ RESTAURANT

Plaça Prim, 2 (Mitja Lluna) - Tarragona Tel. 977 505 049 | Mòbil 636 617 659 | www.thefamilycoffee.es

CUINA XILENA, BASCA I TRADICIONAL Especialitat

Menus i carta nomes per esdeveniments

Preu menú

Entrepans, racions, tapes i pintxos

Horari De dilluns a dissabte de 8:30 a 23:30h Diumenges tancat

U

Us donem la benvinguda a la nostra cafeteria i sala d'esdeveniments “The Family Coffee”, el teu lloc de trobada.

Situada en ple centre de Tarragona, podràs gaudir d'un espai amb una capacitat per a 70 comensals, reservat, exclusiu, cuidat i tranquil on podràs celebrar qualsevol esdeveniment que necessitis (aniversaris, reunions d'empresa o qualsevol esdeveniment que et calgui). Uns menús confeccionats segons les teves necessitats, amb una decoració i ambient musical fets a mida, faran que la teva festa sigui un èxit, la nostra varietat i qualitat et sorprendran.

Sense descuidar la nostra acurada oferta en cafeteria: cafès, tes i una extensa carta en bolleria i entrepans.

155

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat

Carns i tapes

Preu menú

Entre setmana 8,60€, Dimarts menú a 5,60€ Dissabtes des de 10,80€

Horari

Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

T

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta. Carns selectes, entre elles l'acreditada Black Angus.

L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

156

CASA MATÍAS CERVESERIA-RESTAURANT Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2) 43007 Tarragona - Tel. 977 238 647

C. Comercial El Pallol (Local 15) 43201 Reus - Tel. 977 126 408

ASSORTIMENT TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Especialitat

Menú tancat de tapes per 15€ per persona

Preu menú

Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€

Horari

De dilluns a divendres de 8 a 24 h Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h

L

’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d'ingredients.

A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat.

Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu.

I per a qualsevol cel·lebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

157

LUCIANO'S PIZZA PIZZERIA

C/ Blanca d'Anjou, 10 . Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) Tel. 877 063 947 | Mòbil 661 036 531

PIZZERIA ITALIANA Especialitat

Pizza Italiana (també a domicili)

Horari

De dimarts a diumenge de 19:30 a 23:30 h

Preu menú

A domicili des de 17,50€ (2 pizzes mitjanes)

A

Luciano’s Pizza et retobaràs amb els sabors autèntics de la tradicional pizza italiana. Pare i fill cuinaran per tu amb ingredients naturals i de màxima qualitat les millors pizzes per pugueu gaudir en familia de pizzes autèntiques italianes com les de abans.

Pizzes al teu gust: escull la pizza amb base

Margarita (tomaca i motzarella), i pots barrejar tots els ingredients al teu gust.

Continues promocions de begudes. “Empanadas” de pollastre, carn, pernil dolç i formatge. Més de 20 pizzes per escollir.

I TE LA PORTEM A CASA¡¡¡¡¡ Servei a domicili 661 03 65 31/ 877 063 947

158

REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tel. 977 225 824

CUINA MEDITERRÀNIA I MARINERA Especialitat

Arrossos i peix

Preu menú

Diari 17,50 €. Menú de tapes 19,50 €

Preu carta

30 €

Horari

Obert tots els migdies de l’any. Dijous, diven- dres i Dissabtes sopars de 21’00 a 23’00 h

Situat a les instal·lacions del Nàutic en un marc incomparable que ens ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar, quan s’apropa el bon temps ofereix l’encant afegit de gaudir de sopars a la seva terrassa, un emplaçament únic a tocar del mar.

I és que en època d’estiu el restaurant del Reial Club Nàutic disposa d’una terrassa on, a més de degustar-hi cuina marinera i mediterrània i assaborir un menú de tapes a la nit, s’hi pot gaudir de tota mena de combinats el·laborats amb marques premium gràcies a un exquisit servei de cocteleria, mentre gaudeixes de música en viu els caps de setmana.

El marc perfecte on gaudir d’una bona cuina, unes vistes úniques, la brisa marina i l’aire fresc i relaxant que ofereixen les terrasses.

Fem sopars qualsevol dia sota reserves 10 persones mínim.

159

CA VIDAL

BAR - RESTAURANT Plaça de l'Església, 16 - Perafort Tel. 977 625 293

CUINA CATALANA Especialitat

Carns a la brasa/Calçotada

Preu menú

Menú del dia 15 € (IVA inclòs) Cap de setmana 26,50 € (IVA inclòs)

Preu carta

17-20 €

Horari

Obert tots els dies per dinar i divendres, dissabte i vigílies obert per sopar

C

a Vidal, antiga masia construïda el 1777 com s'indica en la pedra de l'arc de la porta principal. Al restaurant trobem diferents espais, a la planta baixa, el vestíbul empedrat, l'àmplia cuina amb la llar i la quadra per les cavalleries. Al primer pis, la gran sala de respecte i els dormitoris amb les seves respectives alcoves. I en l'últim pis, les golfes sota teulada amb un d'alambí per a la destil·lació del vi amb la bassa per refrigerar el serpentí, el molí d'oli amb la seva premsa i els seus queixals i l'era per la batuda i el paller.

160

A Ca Vidal disposen d'un ampli ventall de plats, repartit en cartes o be menús per a tota mena de celebracions, des de batejos a casaments, passant per menjars d'empresa o sopars de Nadal. Destaquen les calçotades de Ca Vidal, on inclouen; degustació de vermut Yzaguirre, calçots a la brasa amb salsa romesco, escarola amb olives arbequines, llonganissa amb mongetes del ganxet, botifarra negra amb tomàquet al caliu, xai a la brasa amb patata i carxofa al caliu, postres, beguda i café.

Sigui quina sigui l'època de l'any, a Ca Vidal trobarà especialitats, suggeriments i tot això en un ambient casolà, còmode i agradable.

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat

Cuina d'autor

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres.

Ofereix, a més de la carta que es renova cada estació de l’any, una sèrie de menús diferents per a cada mes. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra amb els productes més autèntics del Camp de Tarragona.

Si vol celebrar una ocasió especial en parella o simplement una escapada d'amics, esculli el nostre Hotel-Restaurant-Spa. Podem aconsellar-lo sobre les nostres promocions per telèfon. Si quan reserva ens diu que ens ha trobat a través de la revista VIU tindrà un detall molt especial. Un xec regal.

L’Hotel Gran Claustre és un dels més singulars i exclusius prop de Tarragona (Altafulla).

Es tracta d’un hotel-monument al costat mateix del Castell dels marquesos de Tamarit, poble medieval emmurallat, que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les seves 39 habitacions els ofereixen un ambient acollidor i detallista per fer de cadascuna de les seves estades, una experiència única.

L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquilitat, amb una carta de diferents tractaments personalitzats, calmants i relaxants, amb teràpies basades en la medicina oriental.

161

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

162

real watches for real people

Oris Big Crown ProPilot Day Date Movimiento mec谩nico autom谩tico Ventanilla de fecha ampliada Caja de acero satinado Estanquidad 10 bar/100 m

www.oris.ch

Sant Fructu贸s, 1 路 Tel.: 977 23 78 03 Tarragona

DEL 18 AL 24 DE MARÇ DE 2016 www.tarragonaturisme.cat

Allotjaments per 60 € dos adults i dos nens x Nit

Activitats, tallers, visites familiars, museus i monuments gratuïts

Restaurants

Botigues i activitats a l’aire lliure

amb menús exclusius

amb descomptes especials