11.000 exemplars gratuïts
Tarragona
Sense por Catalunya viu jornades de democràcia i mobilització i, malgrat la repressió dels cossos policials de l'Estat, ha pres el carrer cívicament i pacíficament
Foto Rafa Marrasé. portaenrera.cat
Núm. 35 | Octubre 2017 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït
Núm. 35 | Octubre 2017 | www.viuafons.cat
2 Octubre 2017
3
Octubre 2017
8
18
28
Tarragona
#35
Reus
5 EDITORIAL | 6 A FONS. Arribats al referèndum. Com
4
Octubre 2017
Sumari
i perquè s'ha arribat al referèndum d'autodeterminació. Com va anar la jornada. Com ha estat la repressió per part de l'Estat. Totes les claus sobre el moment que estem vivint. | 28 A
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590
FONS. Fins que el cos aguanti. Esportistes que continuen
Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Rafa Marrasé, Cristina Valls, Ramon Ortiz. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell, Montse Farrés, Rosanna Andrade. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014
na. Una passejada per la Catedral. Descobrim els secrets més
VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590
Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR
Control
11.000 exemplars
competint més enllà dels quaranta anys. | 56 MOTOR. Ford Fiesta. Nivell avançat. | 67 EDICIONS LOCALS. Tarragoben guardats de la Seu de Tarragona. | Reus. El totxo revifa. Radiografia del sector immobiliari de la ciutat.
Editorial S'han
S'han equivocat perquè Catalunya, en la seva diversitat i en la seva pluralitat, és una societat fortament cohesionada pels valors de la pau, del civisme, de la dignitat, de la llibertat i dels drets civils. I atacar aquests valors equival a atacar el poble de Catalunya en la seva essència i en el seu conjunt. S'han equivocat per que Catalunya és una societat madura i moderna, que no accepta que les persones siguin obligades i no siguin consultades, que no accepta que les persones siguin maltractades i no siguin respectades. S'han equivocat perquè el nacionalisme tronat que han exhibit en el seu relat polític i ideològic i en el seus desplegaments policials-militars ha demostrat allò que ocultaven: que son personatges retornats d'un passat tenebrós que negava Catalunya i perseguia els seus valors. S'han equivocat, perquè Catalunya es una societat dialogant que rebutja la violència i la imposició.
5
S'han equivocat aquells que, des de les seves responsabilitats polítiques i amb l'únic propòsit d'obtenir un rèdit electoral, han estat alimentant irresponsablement un discurs contrari a la legítima aspiració del poble de Catalunya a decidir el seu propi futur. S'han equivocat aquells que, des de les seves responsabilitats polítiques, han fet un irresponsable desistiment de les seves funcions i han traspassat a la judicatura la resolució d'un conflicte que mereixia -i que mereix- i que requeria -i que requereix- una solució purament i estrictament política. S'han equivocat aquells que, des de les seves responsabilitats polítiques, han activat irresponsablement una macro-operació policial-militar de violenta repressió contra la població civil indefensa que s'ha saldat amb 891 ferits i milers de persones maltractades i humiliades. S'han equivocat aquells que, des de les seves responsabilitats polítiques, han aplaudit la covard violència repressiva i han relativitzat les seves conseqüències.
Octubre 2017
equivocat
A FONS
TERRITORI | POLÍTICA | ECONOMIA | SOCIETAT
Arribats al
referèndum
REFERÈNDUM DIVORCI A FONS
6
Octubre 2017
El camí del referèndum no ha estat pas un camí de roses. Després d'anys de demanar diàleg sobre l'estatus de Catalunya i rebre cops de porta de l'Estat, l'actual Govern de la Generalitat ha donat el protagonisme a la ciutadania amb el plebiscit
Es pot dir que tot va començar un mes de juny de 2010. Va ser quan el Tribunal Constitucional va retallar sensiblement l’Estatut, després de ser proposat pel Parlament de Catalunya, esporgat en les negociacions amb Madrid i finalment aprovat en referèndum. Això va provocar una gran manifestació a Barcelona que va fer eclosionar l’independentisme (fins llavors latent però minoritari). A partir d’aquest fracàs Convergència es va declarar obertament sobiranista, fet que va provocar el trencament amb Unió (que acabaria desapareixent) i la refundació del partit després del Cas Pujol com a PDECAT.
Generalitat. Tot plegat va provocar un fort rebuig del teixit social català i va propiciar la concentració de centenars de milers de ciutadans arreu del país manifestant-se contra la repressió i l’atac a l’autogovern.
El Govern Puigdemont va justificar l’organització d’un referèndum d’independència per l’alt percentatge de gent favorable que reflectien les
Protestes del dia 20 de setembre Font: Viquipèdia
Després vindria la consulta popular de 9 de novembre de 2014 que es va celebrar malgrat l’oposició frontal de l’Estat i va comptar amb 2,3 milions de participants. Els resultats van esperonar els partits independentistes a formar la coalició electoral de ‘Junts pel Sí’ amb el PDECAT, Esquerra, Demòcrates de Catalunya (una escissió d’Unió) i Moviment d’Esquerres (amb membres escindits del PSC) que obtingué la majoria en les eleccions de 2015 i que amb el suport de la CUP i suports intermitents de Catalunya en Comú, són els que han tirat endavant el Referèndum. Precisament per pressions de la CUP va caure el candidat de Junts pel Sí, Artur Mas, i es va pactar el nom de Carles Puigdemont per a presidir la Generalitat.
Reivindicació al Camp Nou Foto: Eli Cervelló
7
La societat civil va començar a organitzar-se a través de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Això va propiciar Diades espectaculars amb xifres milionàries d’assistents, com la Via Catalana del 2014 on es va fer una cadena humana al llarg del país.
enquestes (entre un 70 i un 80%) i va donar els primers passos. L’Estat, lluny de negociar o almenys establir un diàleg, va posar en funcionament els seus mecanismes -reflectits magistralment al reportatge Las cloacas de Interior- per desprestigiar els polítics sobiranistes. Veient que això no els aturava i davant la imminència del referèndum, va buscar suports en la Justícia Espanyola i va muntar tota una operació per impedir el Referèndum. Es van fer venir centenars de policies i Guàrdies Civils i van començar a registrar impremtes, mitjans, associacions... incautant tot allò que tingués a veure amb el referèndum. La segona fase va ser l’entrada en oficines de la Generalitat i la detenció de 12 funcionaris, entre ells el número dos d’economia Lluís Salvadó. Mentre, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, anunciava la intervenció econòmica de la
Octubre 2017
Marc Pascual
REFERÈNDUM A FONS
8
Octubre 2017
«L a escopeta nacional»
“La escopeta nacional” es el títol d'una pel·lícula rodada i estrenada el 1978, a l'alba de l'actual règim constitucional Marc Pons
És una divertida història que dibuixa satíricament el paisatge ideològic i sociològic espanyol de la dictadura franquista. I de quatre segles de cultura extractiva, elevada als altars de la política i de l'economia. En aquest punt cal aclarir que el concepte “extractiu” no te cap relació amb l'activitat minera. A “La escopeta nacional” es relata la història d'un industrial tèxtil català, engalanat amb els estigmes que han volgut perpetuar el dibuix del català avar i ridícul, que organitza una cacera amb uns convidats
previsibles: elements de “diverso pelaje” que formen part de l'estructura de poder franquista, en aquells moments -només aparentment- en ple procés de descomposició. Política, per descomptat. Amb un propòsit: obtenir el favor personal del poder per col·locar els seus productes a l'Administració. Naturalment, sense entrar a valorar preu i qualitat. Aquestes pràctiques, actualment anomenades corrupció política, són la divisa del poder espanyol des de fa segles. Amb monarquies o amb repúbliques. Amb dictadures o amb
democràcies. Per explicar-ho direm que, també en democràcia, hi ha dues formes d'exercir el poder. La inclusiva, que és aquella que estimula i premia l'esforç intel·lectual i tecnològic i que impulsa les persones més capacitades cap a l'exercici del poder. En qualsevol esfera del poder. Amb independència del seu origen social. I l'extractiva, que es la que limita la possibilitat d'exercir el poder -en qualsevol àmbit- a uns grups molt concrets que tenen en comú l'origen social i la posició ideològica. Curt i ras, un vedat privat de caça. El Referèndum català de 2017; revela -quaranta anys
democràtica espanyola -la de 1977- no va ser res més que una gran operació de maquillatge que tenia l'únic propòsit de perpetuar el sistema extractiu espanyol» dels drets civils a través de l'expressió “Give me liberty, or give me death !!!” (Dona'm la llibertat o dona'm la mort) probablement com a resultat d'un atac d'aquella mena d'eufòries romàntiques tan pròpies de l'època. El paisatge, naturalment, no és el mateix. Però és un detall interessant per posar llum sobre les diferències. La persecució a les urnes -la màxima expressió de la democràcia- arriba a
Foto Rafa Marrasé - portaenrera.com
després- que la pretesa Transició democràtica espanyola -la de 1977- no va ser res més que una gran operació de maquillatge que tenia l'únic propòsit de perpetuar el sistema extractiu espanyol. Patrick Henry, un dels pares de la Constitució nord-americana, va dir que “la Constitució -l'americana- no es un instrument per a que el govern posi límits a la societat, sinó un instrument per que la societat li posi límits al govern”. 1775. Dos segles abans de la proclamació de la Constitució espanyola. La cita de Henry es més propera al “no es poden posar portes al camp” del president Puigdemont, que “mi obligación es hacer
REFERÈNDUM A FONS
9
A propòsit de Henry -parafrasejant la pel·lícula de Harrison Ford- hi ha un altre detall que revela el curiós posat de les classes extractives espanyoles, que vol dir que amb la “ley” fan “de la capa un sayo”. Henry passaria a la història pel seu encès discurs a favor
«La pretesa Transició
Octubre 2017
cumplir la ley” del president Rajoy. Sobretot quan aquesta “ley” -la Constitució- ha estat repetidament reformada amb propòsits inconfessables. La reforma exprés de Rajoy-Zapatero -per posar un sol exemple- ordida per evitar que la troika comunitària posés els dirigents polítics espanyols a adobar els geranis del Retiro, es l'antítesi de Henry. I llavors, inevitablement, sorgeix la qüestió: Quina mena de “ley” és la que permet buidar el calaix de les pensions públiques per satisfer als creditors privats alemanys?. Es una pregunta.
extrems paradoxals quan sabem que el desplegament repressiu contra el Referèndum català costarà deu vegades el que costa consultar a la ciutadania. I llavors, inevitablement, sorgeix la qüestió: Quina mena de “ley” es la que permet gastar més en reprimir que en consultar?. És una pregunta. Parlant de gastar. O de malgastar. El rescat del sector bancari espanyol ha costat -a l'erari públic, per descomptat- l'equivalent al pressupost de la sanitat pública de tres anualitats. Zero responsabilitats polítiques. Un rescat, escandalosament injustificable, que és la traca final de la cèlebre revetlla del totxo: dotze vegades el pressupost anual de la sanitat pública gastat en obres inservibles. En qualsevol regim democràtic decent els banquers, els polítics i els constructors que han saquejat les arques públiques estarien reclosos en una fosca masmorra. En canvi, per posar només un exemple, descobrim que la justícia espanyola no encausarà els responsables dels organismes reguladors en l'escàndol Bankia: saqueig a l'erari públic i als estalvis de milers de famílies humils.
I llavors, inevitablement, sorgeix la qüestió: Quina mena de “ley” és la que rescata i exonera els culpables de la crisi i deixa a l'estacada els milions de víctimes que han provocat?. És una pregunta. En una democràcia, la llei hauria de poder respondre a totes les qüestions que planteja la societat. Si no és així, naturalment ja no es una llei legítima. Allò de la “capa” i del “sayo”. A més d'aquests quatre detalls -podrien ser quatre-cents o quatre mil-, ens trobem amb les curioses declaracions de l'executiu espanyol: “el govern vetlla pels drets dels catalans que volen seguir sent espanyols”. No se sap si això vol dir que les classes extractives espanyoles han renunciat, definitivament, a Catalunya; però el que sí queda clar es que l'Estat espanyol no vetllarà pels drets -s'entén els drets fonamentalsdels catalans que no senten espanyols. Llavors la qüestió es: Què pensen fer amb els catalans que no es senten espanyols?. És una pregunta. Perquè l'últim cop que va passar una cosa així -anys 1938, 1939 i 1940- van omplir els cementiris i les cunetes de catalans
que l'Estat espanyol no vetllarà pels drets -s'entén els drets fonamentals- dels catalans que no senten espanyols»
que no se sentien espanyols. Si més no, que no sentien cap mena d'inclinació per la seva particular arquitectura d'Espanya. En aquest punt es important recordar -per no crear confusió- que el dibuix actual del poder espanyol no es rés mes que una adaptació a l'era d'internet dels personatges pintorescos i costumistes -i en ocasions tenebrosos- de la pintura de Goya. “La maja desnuda” i companyia. Fa quatre-cents anys que governen les mateixes quatre-centes famílies. Amb l’excepció que han variat la font de la seva riquesa, i han mutat de la categoria d'oligarquies latifundistes a la de oligarquies de l'Ibex-35. És un detall a retenir. Les més que evidents complicitats que dibuixen el triangle poder polític-poder econòmic-poder judicial expliquen l'estratègia de l'Estat espanyol en relació al Referèndum català. Un altre cop allò de la “capa” i el “sayo”. Les reformes liberals que es-
Manifestacions del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia. Foto Viquipèdia
Octubre 2017
10 REFERÈNDUM A FONS
«El que sí queda clar es
11
Octubre 2017
Octubre 2017
12 REFERÈNDUM A FONS
quitxen la història d'Espanya, no son més que operacions de bricolatge polític. Canvien la pintura i l'entapissat del cortijo borbònic. Però les bigues, les parets i la teulada conserven l'estètica castissa dels quadres de Goya.
llargues de proclames independentistes. Al contrari. Ho han utilitzat per crear i alimentar un nacionalisme espanyol -místic i introvertit- que ha estat, també, l'instrument de domini sobre les classes populars espanyoles.
Queda clar que en l'imaginari nacionalista espanyol, el nervi ideològic de les classes extractives -amb independència si són a la dreta o a l'esquerra-, Catalunya no és res més que una colònia. La mamella de les classes extractives de la metròpoli. Al marge de l'escandalós espoli -reconegut pels propis quadres dirigents de l'Estat espanyol-; l'hostilitat -convertida en cultura institucional- que la societat espanyola projecta cap la singularitat catalana, confirma la condició colonial de Catalunya. Mai en la seva història, l'Estat espanyol ha pactat un referèndum amb les seves colònies. Un altre detall important. La mediocritat de les seves classes dirigents explica, també, la incapacitat per fer política de debò. I no han estat capaces de treure res de bo a les dues dotzenes
«Queda clar que en
l'imaginari nacionalista espanyol... ...Catalunya no és res més que una colònia. La mamella de les classes extractives de la metròpoli» I amb tot això -i moltes altres coses més- resulta legítim que la majoria de la societat catalana -les enquestes estimen un 80%- es plantegi decidir el seu propi futur. Com la de qualsevol altra colònia. L'anti-política de les classes extractives -la negativa a pactar un referèndum- al marge de la incapacitat política, s'explicaria pel temor real que els genera una probable victòria de l'independentisme. Perdre la
mamella catalana. Això no ho discuteix ningú. Ni tan sols els guardians de la Constitució espanyola. Aquells que imposen una llei que les seves pròpies polítiques han deslegitimat. I llavors, inevitablement, sorgeix la qüestió: Quina mena de “ley” és la que imposa als ciutadans els interessos de les oligarquies i els nega la possibilitat d'alliberar-se?. Allò del dret a decidir. És una pregunta. I quina mena de “ley” és la que penalitza el legítim dret de les persones i de les societats a decidir el seu futur?. És una altra pregunta. Qui respon? Les classes extractives espanyoles? El seu aparell repressor? O la ciutadania catalana?
L'aturada general del 3 d'octubre per protestar contra la repressió durant el referèndum va omplir places i carrers d'arreu de Catalunya. Foto Andreu Puig/El Punt Avui
13
Octubre 2017
Donaries el que fos, però no cal.
Audi A1 Sportback Adrenalin per 150 € al mes. Renting per particulars amb tots els serveis inclosos. Sí, molta gent donaria el que fos per conduir-lo. Donaria aquell rellotge que ha passat de generació en generació a la seva família, aquella copia única i inèdita d’aquell àlbum signat per aquell grup que ja no existeix. Qualsevol cosa, el que fos. I després estàs tu, que condueixes un Audi A1 Sportback Adrenalin per 150 € al mes, amb tot inclòs i sense última quota. Amb My Renting, gaudeix del teu Audi amb tots els serveis durant el temps que tu triïs. I si en vols un altre, canvia’l. Tampoc cal que sigui per sempre.
Tarraco Mòbil
Reusmòbil
Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68
Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45
Audi Financial Services
Audi A1 Sportback Adrenalin de 66-110 kW (90 a 150 CV). Emissió CO₂ (g/km): de 98 a 123. Consum mitjà (l/100 km): de 3.7 a 5,2. *Oferta Audi Financial Services calculada per a un Audi A1 Sportback Adrenalin 1.4 TDI 66 kW (90 CV) 5 vel. amb un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000 km totals, abonant una entrada de 2.243 € a través de Volkswagen Renting S.A. La quota i l’entrada no inclouen IVA. Inclou tots els serveis en Xarxa Oficial Audi de manteniment i desgast, garantía (reparació d’avaries), assegurança a tot risc sense franquícia i assistència en viatge durant el període contractat. Per a altres versions i equipaments, consulti el seu Concessionari Oficial Audi. El model visualitzat no correspon a aquesta oferta. Oferta vàlida per unitats amb MY 2017 fins al 31/10/2017. Informació Audi: 902 45 45 75.
REFERÈNDUM A FONS
14
Octubre 2017
Les portades de la discòrdia
Marc Pascual
Vivim temps interessants, la qual cosa és bona o dolenta, segons com es miri. L’esperança i la il·lusió són grans; la repressió i l'incertesa, però, no són menors. Els fets de les darreres setmanes han omplert portades. I no tan sols dels rotatius catalans o els espanyols. El món s’ha girat cap a Catalunya interessant-se pel seu procés d’independència. Molts corresponsals a Madrid s'han traslladat a Barcelona i des d'allà han enviat cròniques de primerà mà. Les portades de la capital espanyola -a l’uníson- són d’un to completament contrari al dels catalanes. I no només en l’enfocament sinó en els propis fets. És evident, doncs que algú menteix... tothom una mica? Un exercici sà, en aquest cas, és comparar-les amb les de la premsa d’arreu del món. I és llavors quan constatem que a Madrid hi ha una poderosa maquinària que deforma la realitat i reparteix la seva versió a TOTS els seus diaris de paper. La premsa de fora s’alinea molt més amb la catalana. És evident que la Generalitat i la seva diplomàcia -el Diplocat- han aconseguit imposar el seu relat. En destaquen la repressió, l’estat de setge, les detencions arbitràries... mentre la premsa espanyola -sobretot la madrilenya- parla de violència al carrer, d’espanyolistes atemorits i d’una suposada abducció dels independentistes pel Govern català. L’explicació més plausible sobre aquesta nul·la pluralitat de la premsa de Madrid, ens remet al famós rescat bancari. L’Estat, un cop va posar els diners prestats per Brusel·les per reflotar el sistema bancari espanyol, va exigir a aquests bancs que posessin diners a la premsa impresa (que viu una gran crisi i unes pèrdues milionàries). A canvi, posarien persones de confiança als consells d’administració que suggeririen la línia editorial. No sé si és del tot cert, però se non è vero, è ben trovato.
15
Octubre 2017
La imaginació al poder La repressió contra la campanya del referèndum ha aguditzat la inventiva de la gent Marc Pascual
Foto Ariadna Cortada
REFERÈNDUM A FONS
16
Octubre 2017
Els milers de policies i guàrdies civils que l’Estat va enviar a ‘la colònia’ sorprenien a tothom des del primer moment tot confiscant material electoral. No només cercaven urnes i paperetes sinó que s’enduien tot el material publicitari que trobaven: cartells, banderoles, tríptics, samarretes... L’Estat, via fiscalia, també va prohibir l’emissió dels anuncis que cridaven a la participació. Només els mitjans de la Corporació van seguir emetent-los. La societat civil i la gent, com sempre, van organitzar-se ràpidament: des del web empaperem.cat (que posteriorment va intervenir la Guàrdia Civil) es podien descarregar cartells en PDF i imprimir-los a casa. Via twitter i wattsap es van convocar centenars d’empaperades populars que van omplir els carrers i places principals del país.
empaperem.cat
Foto Ariadna Cortada
Una altra via de comunicació que el Gobierno no va poder intervenir va ser el Twitter, que va bullir amb milers de missatges de denúncia, pedagogia i humor. Tuitaires famosos com @gerardotc, @tonialba, @ norcoreano, @moedetriana o el polític @gabrielrufian no han dubtat a denunciar -amb humor- la repressió contra el poble català. La batalla del
twitter fa molt temps que l’ha perduda l’Estat; les piulades de ministres i del propi President Rajoy solen ser motiu de burla de la majoria de tuitaires. L’èxit, malgrat tots els entrebancs, del referèndum de l’1 d’octubre hagués estat impossible sense les xarxes socials.
17
Octubre 2017
Catalunya 1-O una lliçó de democràcia al món
REFERÈNDUM A FONS
18
Octubre 2017
Marc Pons
Catalunya va viure una jornada històrica. L'1 d'octubre de 2017 serà una fita que marcarà l'inici d'una nova etapa que comportarà molts canvis. No tan sols a nivell català. La societat catalana va donar una gran lliçó de democràcia al món. De defensa dels drets civils i de la llibertat. La societat catalana; vencent totes les amenaces, totes les provocacions i totes les agressions es va empoderar del seu destí. La democràcia representativa, la dels liders polítics que prenen importants decisions en profit propi, o de l'estratègia del partit, o en benefici de les grans corporacions empresarials; va quedar desemmascarada. Gabriel Rufián, diputat al Congreso, piulava “El Estado tenia un cuadro escondido en el desvan y Catalunya lo está destapando”. La democràcia participativa, la de la societat que d'una forma cívica i pacífica es proclama protagonista del seu present i del seu futur; va decidir el camí del seu propi destí: cap a la plenitut de les llibertats i dels drets civils. Amen a pams. Foto gentilesa de
Camí de les urnes. 08:00 hores. Pati de la Residència de la Mercè. Passeig de Sant Antoni. Tarragona. Un col·legi electoral com centenars arreu del país. Faltava una hora per obrir les taules, però la cua d'espera recorria el pati des del hall fins al carrer. Unes tres-centes persones. La presència policial estava limitada a una patrulla de Mossos d'Esquadra, que observaven la relativa calma que encara dominava en l'ambient. A les 09:00, hora prevista d'obertura la cua d'espera s'havia
«La societat catalana;
10:00 hores. Arribaven les primeres noticies d'agressions a persones i a famílies que estaven exercint el seu dret a vot en diversos col·legis electorals de Barcelona: entre els ferits hi havia nens que acompanyaven els seus pares. A la inicial preocupació es sumava un sentiment d'indignació que enfortia la voluntat de votar. D'exercir el dret a decidir. Arribaven, també, noticies que al col·legi on havia de votar el president Puigdemont -Sant Julià de Ramis, a tocar
de Girona- la Policia Nacional havia carregat contra els votants amb una brutalitat esfereïdora. La població, indefensa, corejava “som gent de pau”. El president Puigdemont, en una escena pròpia d'una pel·lícula d'espies, acabaria votant a Cornellà de Terri, a pocs quilómetres. La Generalitat havia decretat cens universal. El cotxe presidencial, seguit per un helicopter de la Guàrdia Civil, faria una aturada inesperada sota d'un pont que permetria canviar a un altre vehicle l'honorable passatger i despistar la Benemèrita.
REFERÈNDUM A FONS
19
Octubre 2017
vencent totes les amenaces, totes les provocacions i totes les agressions es va empoderar del seu destí»
U(r)na d'espies.
Foto Rafa Marrasé. portaenrere.cat
Foto Marc Pascual
allargat fins a la façana lateral de la Diputació, formant una filera d'uns tres-cents metres. Unes sis-centes persones. Mentrestant un voluntari de l'organització demanava paciència: els problemes informàtics derivats del sabotatge electronic (expressió dels observadors internacionals), impedia iniciar la votació. Cares de ressignació que es van tornar de preocupació quan les xarxes van anunciar que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil estaven, literalment, assaltant col·legis electorals situats en altres punts de la ciutat. Foto Marc Pascual
“Votarem!!!”
Foto Andreu Puig/El Punt Avui
REFERÈNDUM A FONS
20
Octubre 2017
10:10 hores. Els membres de la mesa anunciaven que, finalment, el sistema informàtic ja ha estat recuperat. S'iniciava la votació. En aquella hora tots els col·legis del país que no havien estat assaltats funcionaven amb normalitat. El pati de la Mercè era ple i la cua de votants dibuixava una sinuosa forma que reunía més de 1.000 persones. Era un dels moments culminants del dia. Esclatava un clam de satisfacció: “Votarem !!!” i forts aplaudiments pels voluntaris de l'organització. Tot seguit les xarxes difonien les primeres imatges de persones que havien estat agredides per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. En alguns casos s'apreciava que havien estat socorregudes pels Mossos d'Esquadra i pels Bombers. Una d'elles, reveladorament, venia acompanyada amb la cita “diferents maneres d'entendre el servei public”. Preocupació i indignació que contrastava amb la satisfacció dels votants que ja havien exercit el seu dret a vot.
... muera la inteligència!!! La cita del general franquista Millán Astray, personatge que, durant la Guerra Civil de 1936, es guanyaria un lloc destacat en la història negra d'Espanya, es convertia en la divisa de l'aparell repressor de l'Estat. Les xarxes difonien els assalts als col·legis electorals. Esbotzaven portes a cops de mall, reventaven vidres i destruïen el mobiliari escolar que trobaven al seu pas. Escenes que hem vist en les intervencions policials en els assalts als domicilis dels narcotraficans. Cap a les 12:00 arribaven noticies que a Sant Pere i Sant Pau havien assaltat el col·legi -amb els seus particulars mètodes- i havien maltractat a diverses persones. Una d'elles, presentava ferides produïdes pels vidres que havien trencat. Els membres de la mesa i els votants havien protegit les urnes fent resistència passiva. Peró, finalment, es veurien superats per la violència dels assaltants. La gent que es va quedar al col·legi estava tan indignada que esclataven a plorar d'impotència.
21
Octubre 2017
Foto Rafa Marrasé. portaenrere.cat
Octubre 2017
22 REFERÈNDUM A FONS
... y viva la muerte !!! La segona part de la cita de Millán Astray està, inevitablement, relacionada amb el nivell de violència que van exercir Policia Nacional i Guàrdia Civil. Cap a les 12:15 hores arribaven noticies que una mena de “camíó de la mort” recorria els pobles del Montsià i del Baix Ebre. Les
imatges que viatjaven per les xarxes eren esfereïdores: a Sant Carles de la Ràpita, cinquanta-cinc ferits entre persones que aixecaven els braços en senyal de resistència passiva. A Roquetes, més de trenta ferits, causats pels mateixos agressors. Les xarxes informaven que tots els col· legis de les Terres de l'Ebre estaven en estat d'alerta, esperant l'arribada
dels assaltants que havien actuat a La Ràpita i a Roquetes. Les noticies d'agressions i vexacions contra persones indefenses es multiplicaven: Artesa de Lleida i Alcarràs -a tocar de Lleida-, al barri del Guinardó -a Barcelona- a Girona ciutat o a Sabadell, on la Policia Nacional va disparar pilotes de goma des de furgonetes policials en marxa.
Escola Ramon Llull destrossada pel referendum, durant la vaga del 3 d'octubre. Foto Andreu Puig/ El Punt Avui
23
Octubre 2017
Hi ha gestos que et fan únic.
Nou Golf amb Control Gestual. Ho ha tornat a fer. El nou Golf amb Control Gestual entén els teus gestos. Qui si no podria canviar la manera com ens relacionem amb la tecnologia? Però això només és el principi d‘una nova era. Tota la resta l‘hauràs d‘anar descobrint. Nou Golf des de 17.100 €* amb llantes d‘aliatge, ràdio-CD amb MP3 i 8 altaveus, pantalla tàctil de 20,3 cm, App-Connect, Bluetooth, volant multifunció de cuir, llums de dia led, Climatic i 6 anys de Volkswagen Assistència inclosos.
Fem realitat el futur. Emissió de CO2 (g/km) 109. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. * PVP recomanat a la Península i les Balears: 17.100 € per a un Volkswagen Golf Edition 1.0 TSI BMT 81 kW (110 CV) (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance), si es finança a través de Volkswagen Finance, EFC, SA, segons les condicions contractuals, un capital mínim de 12.000 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 31/10/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Golf Sport amb equipament opcional.
Vilamòbil Avda. Tarragona, 135 Tel. 93 817 17 28 Vilafranca del Penedès
Ronda Europa, 68 Tel. 93 816 80 70 Vilanova i La Geltrú www.vilamobil.es
Tarraco Mòbil
Reus Mòbil
Ctra. de València, 224 Tel. 97 722 00 66 Tarragona www.tarracomobil.es
C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus Tel. 97 712 40 04 - Reus www.reusmobil.es
Fotos Rafa Marrasé. portaenrere.cat
REFERÈNDUM A FONS
24
Octubre 2017
“A por ellos, oé !”. 891 ferits és una barbaritat. És horrorós. A l'Institut de la Mariola, a Lleida, un home de setanta anys va patir un infart al comprovar que la policia assaltava el col·legi electoral. Però el pitjor arribaria després, quan els assaltants van carregar brutalment contra les persones que protegien a les qui li practicaven els primers auxilis, provocant una melee sobre el ferit. A l'Institut Ramon Llull de Barcelona, van disparar pilotes de goma contra un grup de votants. Un home de trenta-vuit anys va rebre un impacte a l'ull. Va ser intevingut d'urgència, però es tem que perdi la vista. Fonolleres -un poble de 200 habitants prop de Manresai Aiguaviva -un altre poble de 700 habitants prop de Girona-, van ser, literalment, presos per les forces de seguretat espanyoles, que els van assaltar en formació militar. Les espantoses imatges ho revelen. Allà, els assaltants van llençar gasos lacrimogens; com en una guerra convencional, però contra la població. “A por ellos, oé !”
«891 ferits és una barbaritat. És horrorós»
“El deber cumplido”. Casos dramatics n'hi han molts més. Peró un dels més colpidors -i un dels que van generar més indignació- es el que va patir la Montserrat Torrecilla al col·legi electoral de l'Institut Pau Claris, de Barcelona. Va obrir els informatius de tota Europa. La Montserrat, va ser llençada escales avall, colpejada, insultada, despullada i vexada. Li van trencar, a propósit, els dits de la mà esquerra (les imatges avalen el seu testimoni) i va ser
víctima de tocaments lascius mentre era al terra absolutament indefensa. L'únic “delicte” de la Montserrat havia estat defensar les persones d'edat avançada que eren colpejades durant l'assalt. Poques hores després apareixia una piulada, presumptament de les forces de seguretat espanyoles, que il·lustrava part del desplegament davant del vaixell-quarter, com qui vol immortalitzar una conquesta militar, o alguna altra cosa; acompanyat amb la cita “con la satisfacción del deber cumplido”. Il·lustratiu. I revelador.
25
Octubre 2017
REFERÈNDUM A FONS
26
Octubre 2017
Polis i lladres. A MESURA que les xarxes i la premsa difonien les agressions que patien els votants, van compareixer diversos polítics. En la quasi totalitat dels casos va ser condemnada o considerada brutal i desproporcionada. La més curiosa seria la de l'alcalde de Lleida -el socialista Ros- que inicialment la va trobar correctíssima, i a mida que la brutalitat era més evident es va desdir fent gala de la seva reconeguda capacitat d'adaptació a tot tipus de medis. En canvi Millo -delegat del govern espanyol- i Garcia Albiol -líder dels populars a Catalunya- la van aplaudir amb un discurs que revelava la ideologia punitiva -la sacralització del càstig- que impera en el nacionalisme espanyol. Un detall que, inevitablement, ens transportava a la declaració del ministre d'interior espanyol: “velaremos por los intereses de los catalanes que quieren seguir siendo españoles”. Quedava clar que la Montserrat, com milions de catalans, no formen -ni han format mai- part dels seus interessos. La moral del cocodril. 20:30 hores. El col·legis ja havien tancat i compareixia Mariano Rajoy. No va voler esperar a coneixer i valorar els resultats. Es va limitar a justificar alló injustificable emparant-se
en la “legitimidad” y en el “estado de derecho”. Curiós venint d'un personatge que és el primer president de govern d'Europa occidental que la justícia ha citat a declarar per corrupció. I sorprenent venint d'un personatge que es el president d'un partit politic que reuneix més de 1.000 càrrecs publics imputats en casos de corrupció. Va proclamar “hemos hecho lo que teniamos que hacer”: 891 ferits -2 molt greus-. Milers de persones humiliades. Quedava clarissim. A les 20:40 hores compareixia Pedro Sanchez, fidel al seu estil extemporani que inspira una reliquia del passat. Porta tantes pantalles d'endarreriment que el seu relat sembla una mala còpia dels discursos dels presidents espanyols Cánovas o Sagasta durant la crisi de Cuba prèvia a la independència (1898).
«(Rajoy) Va proclamar
“hemos hecho lo que teniamos que hacer”: 891 ferits -2 molt greus-. Milers de persones humiliades.» El règim del terror. El punt culminant de la brutal repressió adquiria tints propis d'una pel·lícula negra a Calella -al Mares-
Aturada general del 3-O. Protestes davant la comissaria de Via Laietana. Foto Andreu Puig/El Punt Avui
me-. Poc abans de la mitjanit, un grup de guàrdies civils de paisà van respondre a una manifestació espontània lliurant-se a una cacera indiscriminada de persones pels carrers de la localitat. Amb porres extensibles. 14 ferits. Els agressors -que en aquelles hores ja estaven fora de servei- van entrar en una geladeria on hi havia persones que no tenien cap relació amb aquella manifestació i les van agredir. Gratuïtament i indiscriminadament. El terror pel terror. Unes imatges esfereïdores que ens transportaven, inevitablement, als anys immediatament posteriors a la mort de Franco, quan grups de paramilitars “afectos al régimen” practicaven el terror, impunement, en les cafeteries de les ciutats de Catalunya. O si es vol, els anys de plom del gangsterisme -el pistolerisme de la patronal-; gravats a sang i foc durant la dictadura de Primo de Rivera. Europa, quo vadis?. 23:30. Compareixia el president Puigdemont i exigia que la Unió Europea obrís els ulls. I que recuperés el seu esperit. Aquella Europa de les persones que, actualment, jau sota una làpida soterrada per l'Europa dels capitals. Poc després compareixien Junqueras -vicepresident-; Turull -conseller de Presidència- i Romeva -conseller d'Exteriors-. Donaven xifres provisionals: dos milions i mig de persones -90% a favor del sí- havien aconseguit exercir el seu dret a vot en unes condicions més que dificils. Un exit incontestable que plantejava a la Unió Europea un dilema: la dignitat o la violència. Tot seguit compareixien els observadors internacionals i exposaven el relat inexcusable de la realitat: s'havia apallissat a gent indefensa que únicament volien exercir els seus drets fonamentals i s'havien destrossat escoles i instituts -temples del coneixement-. L'explosió de violència repressiva, paradoxalment, legitimava de forma definitiva el Referèndum.
Octubre 2017
27 Empresa col¡laboradora
Octubre 2017
28 ESPORT MADUR A FONS
Fins que el cos aguanti Esportistes que continuen competint més enllà dels quaranta anys Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos
«La forma física passa factura». David Valeriano (11/11/1971) és el gerent del Club Tennis Tarragona i membre de l'equip de veterans +40 del club que enguany ha arribat fins a les semifinals del Campionat d'Espanya de la categoria. Fa un dia esplèndid a les instal·lacions d'aquesta entitat esportiva i algunes pistes estan ocupades. «Nois, ens hem posat nerviosos en veure-us.
Això de les càmeres descentra, per això hem fallat alguns cops, ja m'entens», diu tot rient un dels quatre jugadors que estan disputant un "doble" a la pista del costat. Són grans, podríem dir que ancians, però demostren tenir un humor sensacional i un esperit envejable. «Buf, i això no és res. La meva mare té 83 anys i juga dues vegades per setmana. De fet, jo li dic sovint que ella juga més a tennis que jo», comenta divertit Valeriano.
La mare d'aquest gerent del Tennis Tarragona va agafar una raqueta per primera vegada a la seva vida després de donar a llum al seu fill. Ella poc sabia que el seu descendent tindria futur amb això del tennis i que, de fet, seria professional d'aquest esport, d'una manera o l'altra, durant gran part de la seva vida. Valeriano va començar a jugar als 5 anys a Valls, d'on era. Quan tenia 14 anys va aterrar al Club Tennis Tarragona, que
«En un any de competir internacionalment et pots gastar entre 30.000 i 40.000 euros, i això sense fer grans dispendis»
ara gestiona. «Al final els clubs més grans acaben atraient els jugadors dels voltants, així és com vaig arribar jo aquí», diu. De seguida es va veure que tenia molt bones condicions i, de fet, va rebre una beca de la Federació Catalana de Tennis per continuar amb la seva formació, aquesta vegada a Barcelona. Hi va passar cinc anys sota el paraigua de la federació a la residència Joaquim Blume, però no va tornar a Tarragona, sinó que va romandre a Barcelona cinc anys més, entrenant a alt nivell. «Durant gairebé quatre anys em vaig dedicar únicament al tennis i vaig arribar a estar al número 35 del rànquing espanyol però ales-
Després de la frustració de no poder continuar endavant amb la seva carrera professional com a jugador, Valeriano va decidir impartir classes de tennis i seguir, d'aquesta manera, vinculat a aquest esport. «Vaig treure'm el títol nacional i m'hi vaig dedicar durant uns quatre anys fins que em vaig adonar que volia fer una altra cosa». Així, ell ja s'havia decantat per la gestió esportiva de feia un temps i, en aquestes casualitats de la vida, quan decideix començar una nova ruta professional en aquest camp, el Tennis Tarragona resulta que buscava un gerent. Des del 1999 David Va-
El gerent del Tennis Tarragona és també autocrític i assegura que els dirigents federatius d'aquest esport no van reaccionar a temps davant l'allau del pàdel: «Jo soc dels que penso que el pàdel ha servit per revifar molts clubs de tennis. Abans, els clubs no havíem de fer res perquè la gent venia sola com aquell que diu a jugar, hem viscut de rendes. Ara hi ha més tendència a jugar a pàdel que a tennis però això és perquè no s'ha sabut reinventar aquest esport pel que fa a formats de campionats i tornejos i així fer-lo més atractiu», assegura mentre admet que
«Jo soc dels que penso
que el pàdel ha servit per revifar molts clubs de tennis.»
Octubre 2017
Valeriano ha format part de la selecció espanyola en diferents temporades, ara sent un veterà, i ha disputat amb el combinat estatal tres campionats del món. «En un que es va jugar als Estats Units vam quedar tercers, en l'últim, entre els vuit primers i en un altre vam ser subcampions, perdent a la final contra Àustria. Ara, això sí, jo vaig guanyar el meu partit», diu tot rient. Ell assegura que, a banda de jugar a tennis també surt a córrer per mantenir-se en forma perquè, al cap i a la fi «jugar a tennis no s'oblida».
29
Així, la falta de recursos econòmics van tallar la seva carrera esportiva, un fet que demostra que, en aquest esport, o ets molt bo i tens diners o és gairebé impossible arribar a dalt de tot. «Per guanyar-te la vida has de ser com Albert Montañés, que es troba gairebé sempre entre els 100 millors jugadors del món. Si estàs entre el lloc 300 i el 400, no surt a compte. De fet, en un any de competir internacionalment et pots gastar entre 30.000 i 40.000 euros, i això sense fer grans dispendis. Si estàs en aquelles posicions, entre el 300 i 400, guanyaràs tant com et gastaràs», afirma.
leriano s'encarrega d'aquesta tasca al club mentre ho compagina amb jugar a l'equip de veterans +40. «Jugar ara, competir com ho fem pel campionat de Catalunya o el d'Espanya, no té res a veure amb el que feia aleshores. Llavors la pressió era molt gran perquè m'hi jugava el meu futur professional, ara ho gaudeixo d'una altra manera i, evidentment, vull guanyar sempre. De fet, quan saltes a la pista més o menys saps qui tens al davant, i quan un dia perds amb algú amb qui no havies de perdre, et quedes fet pols. Però així és l'esport i a mi el tennis m'agrada molt i em motiva», diu.
ESPORT MADUR A FONS
hores vaig decidir plegar», recorda. Quan estava en el millor moment de forma David Valeriano va deixar el tennis perquè, segons admet, és un esport «molt sacrificat físicament i econòmicament»: «En el moment que entres al circuit internacional has de viatjar molt. Això implica haver de pagar viatges, hotels i entrenadors i si no tens molts diners o un patrocinador, és impossible».
Octubre 2017 ESPORT MADUR A FONS
30
continuarà jugant a tennis fins que el «cos digui prou». Com Valeriano, David González (12/4/1976) també era un jove valor d'aquest esport que va plegar en el millor moment, tot i que per motius diferents. Va començar a jugar quan tenia sis anys al Nàstic, canviant al Club Tennis Tarragona en complir 12. Va ser campió de la demarcació en categoria benjamina, alevina i infantil, convertint-se en número 1 del rànquing sent aleví i infantil i arribant a les semifinals del campionat de Catalunya en aquestes dues categories. Això va fer que els tècnics federatius es fixessin en ell i li concedissin una beca per entrenar a Barcelona però llavors, quan tot semblava que anava com una seda, va plegar. «Tenia 16 anys aleshores. No vaig poder suportar la pressió. Molta gent del meu voltant, la meva família, havia dipositat moltes esperances amb mi en veure com de petit ja destacava i això va ser massa, em vaig cremar. Hi havia nois que ho feien molt bé i m'adonava que potser mai estaria al seu nivell», explica. Alguns d'aquells nois eren Albert Costa, que era company seu d'habitació a la residència de Barcelona, o Carles Moyà, que també estava allí. Aquella retirada no va ser definitiva, sinó que el va allunyar de les pistes uns set anys fins que un dia li va sorgir la possibilitat de ser entrenador de tennis al Nàstic. «Estava estudiant i era una manera d'obtenir uns ingressos». A l'escola de tennis del club grana hi va estar tres anys fins que trobar una feina d'allò que havia estudiat. «No
hi he pensat massa en aquell moment que vaig deixar el tennis. Sí, alguna vegada me n'he penedit però em quedo amb les coses positives d'aquells anys. Has de pensar que en aquest esport hi ha molts joves que passen pel que vaig passar jo i també acaben plegant». De tots els components de l'equip +40 del Tennis Tarragona, David González és, sens dubte, qui es troba més en forma, si ens atenim a l'apartat purament físic. Aquest tennista fa més de 13 anys que fa curses de grans distàncies i admet que surt a córrer entre 4 i 5 dies a la setmana. «Bé, no et pensis que això és tan beneficiós. Vull dir que córrer i el tennis no són esports massa complementaris. En el tennis fas molts desplaçaments laterals i això es nota perquè a les curses no fas aquests moviments», diu. González assegura que ara juga per passar-s'ho bé, per estar amb els amics. «Per a mi és fonamental divertir-me. Si no ens ho passéssim bé no tindria massa sentit perquè tots tenim les nostres feines i maldecaps. Volem guanyar, és evident, però si ens eliminen doncs fem un sopar de final de temporada i ens expliquem les nostres històries del món del tennis», afirma tot rient. Un dels amics de fa molts anys de González és Miquel Ramos (25/6/1975), que va treballar com a entrenador de tennis al Nàstic juntament amb ell. «David em va dir que necessitava un altre entrenador i aleshores jo hi vaig anar.
Octubre 2017
31 PARA LOS QUE SUEร AN CON DESCANSAR REALMENTE BIEN Avda. Vidal i Barraquer nยบ18 (Delante de Parc Central y Eroski) 43005 Tarragona | Tel. 977 229 993 info@lamatalasseria.com | www.lamatalasseria.com
Octubre 2017
32 ESPORT MADUR A FONS
A diferència d'ell, que va estar tres anys, jo n'hi vaig estar cinc». Ramos va començar a jugar als sis anys al Club Tennis Tarragona i fins als 13. Aquell estiu va patir una lesió de genoll i quan es va recuperar, va veure que no podia tenir el mateix ritme dels seus companys i, frustrat, va plegar. «Jo tenia bon nivell i vaig perdre el ritme completament. A més, pensava que el club no havia apostat suficientment per mi, que no havia tingut en compte la lesió i tot allò va provocar que ho deixés», diu. Van ser deu anys d'estar lluny de les pistes fins que va retrobar-se amb el món de la raqueta després de la trucada de David González. «Vaig tornar a jugar i m'ho passava bé. Un dia, anys després, els nois havien de competir en el campionat d'Espanya +35 a Madrid i tenien una baixa. Em van dir si podia anar amb ells, com a suplent, i ho vaig fer». Aquell punt casual de retorn a la competició va provocar que Miquel Ramos entrés en la dinàmica de jugador novament, amb una altra perspectiva, clar, i alguns anys més. «De fet, només puc jugar els diumenges perquè durant la setmana, per temes laborals i familiars, no disposo de temps», diu. Ramos admet que no es troba en un estat de forma esplèndid però que això, de vegades és un avantatge en comparació amb altres jugadors. «Com et deia no tinc massa temps per poder entrenar. Estic acostumat a jugar, per dir-ho d'alguna manera, fora de forma. Els meus companys, per exemple, si no estan bé físicament ho noten més que jo per aquesta falta de costum». Ramos assegura que jugar a tennis el serveix per desconnectar del dia a dia: «Si penses en la pilota no tens temps
de pensar en res més. Per a mi el tennis suposa poder desconnectar de tot i centrar-me només en el que passa a la pista, és realment fantàstic». El fet de poder muntar un partit quedant només amb una altra persona és també un dels factors positius que hi troba: «Si vols jugar a pàdel, per exemple, has de quedar amb tres persones més. Aquí no, amb una altra ja pots jugar un partit i això fa que sigui relativament àgil poder practicar el tennis».
«Per a mi el tennis
suposa poder desconnectar de tot i centrar-me només en el que passa a la pista, és realment fantàstic» Marc Mas (11/8/1975) és el director esportiu del Club Tennis Tarragona. Ell va començar a jugar a aquest esport quan tenia 5 anys, al Reus Ploms. A partir dels 10 anys va convertir-se en campió de la demarcació de Tarragona a cada categoria i això, com altres companys que surten en aquest reportatge, li va valer una beca de la Federació Catalana de Tennis per entrenar a Barcelona durant un any quan tenia 14 anys, i en tornar va fer el salt al Tennis Monterols de Reus. Des d'aquesta edat fins als 27, Mas es va dedicar al tennis arribant a ser el número 52 del rànquing a Espanya i el 790 del món. Amb tot, a partir d'aquell moment va deixar de ser jugador i es va convertir en entrenador a les instal·lacions del Tennis Tarragona, on dirigeix l'apartat esportiu del cub des de l'any 2000
—l'entitat compta amb 8 entrenadors i gairebé 300 alumnes—. «El nostre equip +40 és la conseqüència d'una generació de joves talents que ara juguen plegats», afirma mentre explica que l'equip ja es va crear molt abans, quan tots els seus integrants ja pertanyien a la categoria +35, edat en què comença la denominació de veterans en el tennis. Així, quan estaven a +35, el Club Tennis Tarragona, amb Mas com un dels jugadors, va arribar cinc vegades a la final del campionat d'Espanya, guanyant-ne tres. «La diferència entre jugar ara i quan érem molt més joves es troba en la condició física. La tècnica sempre la conserves però ara hi ha boles que ets conscient que no pots arribar. Això, al començament, és una mica frustrant perquè el teu cap pensa que sí pots fer el mateix que aleshores però el teu cos ja no és el mateix. Amb tot, és evident que cal tenir un to físic imprescindible si vols jugar a cert nivell», diu. Mas assegura que acostumen a jugar entre els membres de l'equip i que són molt pocs aquells que poden fer una preparació física pel seu compte. «Tot depèn de les obligacions que cadascú tingui. La feina, la família... compaginar-ho tot no és fàcil. Si algú pot entrenar-se pel seu compte, és sensacional, clar [riu]. Ara, però, quan arribes a aquesta edat és important tenir clar on pots arribar i on no. És clau reservar-te, saber quan has de dosificar els esforços». En aquesta categoria, les eliminatòries del campionat d'Espanya es juguen al
31/10/2017
33
Octubre 2017
Octubre 2017
34 ESPORT MADUR A FONS
millor de set partits i l'equip que arriba a quatre victòries primer, guanya. Així, es juguen cinc partits en la modalitat individual i un parell de dobles en un sol dia. «Rarament s'acaben disputant els dobles. No perquè no hi hagi igualtat, perquè els enfrontaments individuals acostumen a ser molt disputats, sinó perquè tot es resol abans». Al campionat d'Espanya hi juguen 8 clubs, alguns dels quals tenen figures importants com Albert Costa, Carles Costa i altres. «Els millors jugadors ja no es desplacen. Vull dir, si et toca jugar com a visitant, és a dir, a casa del teu rival i aquest té algun d'aquests jugadors, aleshores sí que hi participen. En canvi, si han de venir aquí o a un altre club a jugar l'eliminatòria, no acostumen a fer-ho perquè són jugadors que han sigut professionals durant molts anys i estan cansats de tant viatjar pel tennis». Nacho Escudero (16/8/1974) és el cinquè membre de l'equip. En realitat n'hi ha dos més, Marc Pluvinet i Juan Carlos Cardona, que han format part del combinat del Club Tennis Tarragona durant les diferents eliminatòries. Escudero, com la resta dels seus companys, va començar quan tenia 5 anys. El seu primer record del tennis, però, és una mica diferent: «En aquell moment vaig anar amb la meva família a viure a Anglaterra. El meu pare havia marxat allí per motius de feina i tota la família vam anar amb ell. Quan va ser
el meu aniversari, em van regalar una pilota de tennis i una raqueta. Jo recordo que passava moltes hores al pati de la casa jugant, picant la pilota amb la raqueta contra la paret. Els meus pares em van dir que quan tornéssim a Tarragona podria rebre classes de tennis, i així va ser». Un any després Escudero estava a les instal·lacions del Club Tennis Tarragona, d'on no s'ha mogut mai esportivament parlant. «Entrenava cada dia i vaig aconseguir destacar. Vaig arribar a ser campió de la demarcació de Tarragona en categories benjamí, infantil i cadet. Amb tot, he d'admetre que la meva generació era molt difícil en el sentit que hi havia molta qualitat. Per molt que m'esforçava no passava de ser l'onzè o dotzè millor jugador de tot Catalunya», diu. Amb tot, Escudero afirma que va ser campió d'Espanya per equips en categoria júnior i absoluta. «He de dir que, des que tenia 13 o 14 anys, vaig decidir afluixar una mica. Jugava sempre per equips i, tot i que vaig aconseguir alguns èxits destacables, no m'ho prenia tan seriosament com quan era molt més petit». El seu nivell era tan bo, però, que va ser fitxat per un club alemany diverses vegades: «Passa com en la resta d'esports. Un club et fitxa per jugar en un altre país. Amb tot, aquí no és com el bàsquet, per exemple, que has d'anar tota la temporada. Et fitxaven per disputar un torneig o un campionat, un cap
de setmana, dos o tres. I això era compatible amb la competició d'aquí perquè, encara que et fessin fitxa allà, mantenies la d'aquí». Com els altres membres de l'equip, el pas següent després de ser jugador va ser la de fer-se entrenador. «Vaig treure'm tots els títols possibles, fins i tot un de molt prestigiós, a l'acadèmia de Nick Bollettieri, que es troba a Florida. D'allí van sortir talents com André Agassi, per exemple. Vaig treure'm el títol quan van fer un curs a Madrid. Amb tot, de seguida vaig tornar a jugar, només vaig estar aturat tres o quatre anys. Per a mi jugar al tennis és una necessitat. Si no faig esport, ho noto negativament», afirma. Escudero compagina la raqueta amb anar a córrer però assegura que, a banda de la condició física, a les edats que ja estem parlant, cal conèixer i escoltar molt bé el cos: «Quan vaig a jugar sempre prenc algun plàtan i begudes isotòniques. Si no ho faig i el partit s'allarga, estic llest. És important saber com es comporta el nostre cos, què necessitem. Cadascú de nosaltres som diferents i tenim un rendiment diferent també. Mira, si la setmana que tenim partit del campionat d'Espanya jo entreno cada dia, quan arribi la competició estaré mort, amb sobrecàrregues musculars. Sé que he de dosificar-me. I una cosa molt important: estirar els músculs. En definitiva, conèixer els nostres límits».
NUEVO JEEP® COMPASS.
35
Octubre 2017
CUALQUIERA QUE SEA TU DESTINO.
Nuevo Jeep® Compass Opening Edition 4X4 totalmente equipado por 230€/mes En 36 cuotas. Entrada: 10.950,06€. Última Cuota: 18.296,60€. TAE: 9,06%* Gama JEEP® COMPASS: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2: 117 - 160 (g/km). *Ej. para un JEEP® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103 kW (140 CV) 4x4 ACTIVE DRIVE Auto9. PVP Recomendado: 32.873,64€. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo). Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo, o lo que antes suceda. Gastos de matriculación no incluidos. Tin 7,50%. Importe total del crédito: 21.923,58€. Comisión de apertura: 657,71€ al contado. Precio total a plazos: 38.184,37€. Importe total adeudado: 27.234,31€. Oferta válida hasta el 31/10/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 16.500€. La versión visionada corresponde con el vehículo: JEEP® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103 kW (140 CV) 4x4 ACTIVE DRIVE Auto9 con pintura Blanco Pearl y techo color negro (PVP Recomendado 34.552,42€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.
Octubre 2017
36 ESPORT MADUR A FONS
El rem està en voga Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos
Aracel·li Niubó "Seli" (19/11/1976) és com un tornado, arremolina tot allò que es troba. És com si tingués energia permament i eterna, com si mai se li fonguessin els ploms. Sovint em recorda, per aquesta gran activitat que demostra, un personatge d'una nissaga de dibuixos animats que ara estan molt de moda a Catalunya, els de la Warner Bros. Seli és com el diable de Tasmània, hiperactiva. Aquesta petita però forta noia de Torredembarra té en l'esport la seva raó de ser
i ara, tot just en la temporada que acaba, ha començat una nova etapa en la seva carrera esportiva, al Club Nàutic de Tarragona, tot remant amb un equip de veteranes en la modalitat de llagut. «La idea era tornar a l'activitat física per posar-me en forma, no tenia cap intenció de competir però mira, al final ens vam classificar pel campionat d'Espanya i tot», diu. Seli va ser mare fa tretze mesos d'una preciositat anomenada Ares. La maternitat la va mantenir fora de combat —en relació a l'esport— durant mesos però ara ha tornat amb més ganes
que mai. «Pensa que tot estan embarassada, i de molts mesos, jo anava a entrenar», diu. «Com?», li pregunto. I ella m'aclareix que anava a fer d'entrenadora d'un equip de rugbi, la seva gran passió de sempre. Així, Seli Niubó va començar a fer esport quan tenia 4 anys. Aleshores va fer patinatge artístic sobre rodes, activitat que va realitzar fins als 19. «Va ser el moment que vaig anar a la universitat, a Lleida, a fer ciències de l'activitat física i de l'esport [abans s'anomenava INEFC]. Allí vaig en-
trar en contacte amb el rugbi i vaig deixar definitivament els patins». Ha estat vinculada amb l'esport de la pilota ovalada tota la vida i fins a l'últim any ha estat la directora esportiva del Club Rugbi Tarragona. «A Lleida vaig estar set anys i el rem el vaig conèixer quan vaig tornar a viure al meu poble, Torredembarra. Aleshores veia des de la finestra els remers i em quedava embadalida mirant-los i vaig decidir que jo també volia remar». Va ser així com va entrar a formar part dels equips de l'Associació de Vogadors de Baix a Mar. El mar la va atrapar i a poc a poc va anar deixant la pràctica del rugbi. «Jo sempre diré una cosa: el rem és el meu esport, però el rugbi és la meva vida. Les tres parelles que he tingut han estat jugadors de rugbi, hi tinc una connexió molt especial amb aquest esport, però amb el pas dels anys l'equip on jugava va anar
«Vam veure que
de seguida ens compenetràvem i que érem millors del que ens pensàvem i els resultats van arribar molt aviat»
37
La temporada del llagut és curta, de juny a setembre. Durant aquest període, a banda de competir, l'equip entrena tres vegades cada setmana, una hora a l'aigua aproximadament. «A l'hivern és més dur perquè s'entrena en sec, és a dir, fora de l'aigua. Aquí les instal·lacions són molt bones perquè disposem de molts ergòmetres [aparell de rem de gimnàs] i això ens facilita l'entrenament totes juntes. Crec que l'any que ve podem fer-ho encara millor perquè tindrem més experiència», explica Niubó. Ella, amb el seu anterior equip, va ser campiona de Catalunya, d'Espanya i va aconseguir una lliga tot en un any quan era veterana en l'equip +30. «Abans estava molt en forma. Anava a córrer cinc dies a la setmana entre 6 i 8 quilòmetres, més el rugbi
ESPORT MADUR A FONS
Després de 13 anys remant a Torredembarra, Seli i una remera d'aquell club van decidir anar al Nàutic perquè el seu equip de veteranes de sempre es va desfer. Aquí es va muntar un equip des de zero, amb companyes que mai havien fet aquest esport. «Vam veure que de seguida ens compenetràvem i que érem millors del que ens pensàvem i els resultats van arribar molt aviat». Van quedar terceres en el campionat de Catalunya i això els va permetre disputar el campionat d'Espanya, on van quedar sisenes.
Octubre 2017
perdent companyes, entraven noves jugadores i, de les que érem al començament només vam quedar una molt bona amiga, Júlia, i jo. Va ser aleshores quan em vaig adonar que calia donar el relleu a les noves generacions, que ja no hi fèiem res allí sobre el terreny de joc i vaig decidir dedicar-me a entrenar». D'aquella decisió farà 8 anys i, tot i que ha assumit càrrecs importants dins el rugbi —un cop va arribar a Tarragona perquè primer jugava a Lleida—, ha decidit renunciar per poder conciliar la vida familiar i el rem. «Del rugbi m'agradava el concepte d'equip, l'esperit de superació, el fet de pertànyer a un col·lectiu d'un esport tan noble».
i el rem. Ara no tinc temps per fer tot això. Recordo que aquesta temporada, quan vaig començar a remar una altra vegada després de l'aturada per la maternitat, em feia mal tot i pensava: tan malament estic?».
ESPORT MADUR A FONS
38
Octubre 2017
Ara torna a recuperar el seu millor nivell de forma i assegura rotundament que no pensa deixar de remar mai: «El meu somni és remar amb 65 anys perquè així podré donar molt handicap al meu equip». El handicap és el barem que té cada embarcació. Si competeixes en veterans, com més grans siguin els remers, més es té en compte a l'hora de fer les classificacions, perquè s'entén que és una dificultat afegida. Lídia Jiménez (14/6/1978) és la companya que va aterrar al Nàutic de Tarragona juntament amb Seli Niubó. Ella va començar a remar l'any 2011 arran de conèixer Seli, amb qui jugava al rugbi també. En veure que la seva companya i amiga compaginava l'esport de la pilota ovalada amb el rem, ella també va voler provar.
Quan l'equip de rem de veteranes de Torredembarra es va desfer, van venir a Tarragona. «M'agrada el rem perquè és un esport d'equip, com el rugbi, però al rem em lesiono menys i això fa que ho pugui gaudir molt», explica. Aquest és el tercer esport de competició de Jiménez perquè anteriorment al rugbi havia jugat a futbol durant 13 anys. Com Niubó, Lídia també és mare i el seu fill ara té 20 mesos. El petit Nil vol estar constantment amb la seva mare i es posa trist i plora quan veu que ella s’allunya per fer-se les fotos que il·lustren aquest reportatge. «Compaginar-ho és molt dur. Necessites una cangur per poder anar als entrenaments i saps que no pots fallar perquè això és un esport d'equip. Amb la Seli feia temps que parlàvem de fer alguna cosa després de donar a llum perquè les dues som molt esportistes. Com t'haurà explicat ella, la nostra aspiració era només fer esport, posar-nos en forma i tenir una estona per a nosaltres, res més, perquè ho necessitàvem». Mestra de secundària d'Educació Física com
Seli —les dues van estudiar ciències de l'activitat física i de l'esport—, Jiménez assegura que vol allargar la seva carrera esportiva tot el que pugui perquè no pot viure sense l'activitat física: «Jo també vull fer esport fins que pugui. Necessito formar part d'un equip, notar l'esforç, anar als entrenaments. Al començament em va costar molt tornar a agafar el ritme però després em vaig adonar que tampoc estava en tan mala condició física com pensava». No tothom té darrere un ampli historial esportiu. Hi ha algunes de les remeres que aquesta és la seva primera experiència competitiva de sempre. Aquest és el cas de Cristina Gómez (11/6/1971). «Sempre havia fet esport però en l'àmbit personal, ja saps, anar al gimnàs per fer aeròbic, step,
«Compaginar-ho és
molt dur. Necessites una cangur per poder anar als entrenaments i saps que no pots fallar perquè això és un esport d'equip»
Hyundai i30 cw Link Edition
Hyundai i30 Link Edition 5p. €/mes*
150
1 quota de 148,68€ 58 quotes de 150€ Entrada 4.396,68€ Última quota 6.352,94€ TAE 7,10%
Amb navegador i wifi gratis. Gaudeix de l’última tecnologia en connectivitat. El seu navegador d’última generació et conduirà sense problema allà on tu vulguis. I si el que vols és navegar per la xarxa, fes-ho, tens wifi! Què més vols? Seguretat? Condueixes la millor seguretat activa de la seva categoria: frenada autònoma, sistema d’avís de pre-col•lisió, control de creuer i limitador de velocitat, sistema actiu de canvi de carril, detector de fatiga…
Navegador amb pantalla de 8”
Nou Hyundai i30 Link Edition: Emissions CO (g/km): 112. Consum mixt (l/100 km): 4,9. Nou Hyundai i30 CW Link Edition: Emissions CO (g/km): 115. Consum mixt (l/100 km): 4,9. PVP recomanat per a HYUNDAI i30 TGDI 1.0 120CV (88,3kW) LINK EDITION. 60 MESOS. Tipus deutor 5,95% TAE 7,10% preu al comptat 16.775,00€. Incl. IVA, transport, imp. matriculació, descompte promocional, aportació del concessionari, oferta de manteniment i Pla Canvia a Hyundai aplicable si s’entrega un vehicle usat a canvi, amb almenys 6 mesos de titularitat del client previs a la data de compra. Oferta per a clients particulars que financin amb Cinking Solución Flexible. Entrada 4.396,68 €. Termini 60 mesos, 1 quota de 148,68 €, 58 quotes de 150,00 €, i 1 quota de 6.352,94 €. Tipus deutor fix 5,95%, TAE 7,10% (la TAE, així com la primera quota podran variar lleugerament en funció del dia de firma del contracte i la data de pagament. Comissió d’obertura 371,35 €, import total del crèdit 12.378,32 €, cost total del crèdit 3.194,65 €, import total degut 15.572,97 €. Preu total a terminis 19.969,65 €. Dia de contractació 09/09/2017 primer pagament 05/10/2017. Oferta vàlida fins al 31/12/2017. Finançament subjecte a estudi i aprovació per part de Santander Consumer, EFC, SA. Per al funcionament correcte del sistema wifi cal activar-lo i acceptar-ne les condicions de servei. Servei prestat per Orange. Hyundai proporcionarà un mòdem i una targeta SIM Orange prepagada amb 2 Gb/mes durant 12 mesos. Promoció vàlida fins al 15/12/2017 o acabament d’existències (5.000 unitats). Model de les imatges: i30 Link Edition/i30 CW Link Edition. Manteniment vinculat al finançament del vehicle. La garantia comercial de 5 anys sense límit de quilometratge oferta per Hyundai Motor España SLU als seus clients finals només s’aplica als vehicles Hyundai venuts originalment per la xarxa oficial de Hyundai, segons els termes i condicions del passaport del servei. Consulteu les condicions de l’oferta, manteniment, condicions wifi i garantia a la xarxa de concessionaris Hyundai o a www.hyundai.es.
39
Hyundai i30 Link Edition
Octubre 2017
Connecta’t al Hyundai i30 Link Edition.
Octubre 2017
40 ESPORT MADUR A FONS
«Els meus fills van començar a remar
a Torredembarra i va haver-hi un dia que jo també em vaig engrescar. Ells ho van deixar però jo he continuat» zumba... però mai havia format part d'un equip i molt menys competir. Per què vaig venir al rem? M'ho va dir una companya de l'equip, de la qual en soc amiga de molt abans i vaig pensar que seria una bona idea. A més, aquest esport es fa al mar i és fantàstic», diu mentre somriu constantment. Gómez assegura que està molt satisfeta de la decisió que va prendre al seu moment: «L'ambient és molt bo i això és fonamental. Això t'ajuda a venir amb ganes. De fet, poder fer esport t'ajuda a trobar-te millor físicament i anímicament. Ara, no t'enganyaré, aquest és un esport exigent i si una setmana, pel que sigui, no pots venir, l'altra et fa mal tot». Cristina assegura que aquests mesos que han de començar ara en què cal entrenar fora de la mar són encara més exigents que els que es fan durant la temporada de competició, això és, a l'estiu. «Treballem molt i sabem que ara, quan tornem, patirem. Només de pensar en els abdominals que farem i les sessions a la màquina de rem [riu], però ho aguantarem». La més veterana del grup és Rosa Fortuny (17/3/1960). Amb tot, fa molts anys que puja als llaguts i rema, concretament 16 anys. «Els meus fills van començar a remar a Torredembarra i va haver-hi un dia que jo també em vaig engrescar. Ells ho van deixar però jo he continuat», diu. Rosa havia jugat a bàsquet de petita i fins als 24 anys però fins que va agafar un rem per primera vegada no havia tornat a fer esport, és a dir més de 15 anys aturada. «Allò no
era gens fàcil. Has de pensar que en aquells anys que vaig començar jo els rems no eren de fibra com ara, sinó de fusta. Pesaven moltíssim i havies de fer molta força. A més, ara es fa un entrenament en sec però nosaltres sempre remàvem al mar i per acabar d'adobar-ho jo era "marca", és a dir, la remera que marca el ritme de tota l'embarcació». Dirigir un grup tan heterogeni com aquest en què esportistes que mai han deixat la seva a activitat física comparteixen bot amb altres que tot just comencen, no és gens fàcil. Al capdavant de l'equip hi ha Josep Torrell, l'entrenador. Ell va començar a remar als 12 anys i va competir fins als 25, dedicant-se a entrenar posteriorment. «Moltes de les noies no havien remat mai i, fins i tot, moltes no havien fet mai esport. Aquest projecte va començar amb un vessant lúdic, molt social i fèiem servir la competició com una eina que fa que la gent es motivi i pugui mantenir la rutina d'entrenaments», explica. Amb tot, els resultats van demostrar ben aviat que el grup de noies tenia fusta de competidores i va provocar que els objectius anessin canviant amb el pas de les regates. «Hem aconseguit fer tota la lliga, que no ens ho plantejàvem i els resultats han estat bons. Si he de ser sincer, ens va matar una mica [riu] que en la primera regata que vam fer del campionat de Catalunya en llagut mediterrani vam quedar terceres i les expectatives, a partir d'aleshores, van ser molt altes, tot i que la competició ens va anar posant a lloc», diu. Torrell destaca que en el món de l'esport i més a partir de certes edats, com en el cas que ens ocupa, la recupe-
41
Octubre 2017
Octubre 2017
42 ESPORT MADUR A FONS
ració a l'esforç és fonamental, tan important com l'entrenament: «La base de l'entrenament és la recuperació. Si entrenes sis dies a la setmana allò que et fa millorar és la recuperació. La gent d'aquestes edats que tenen compromisos socials i familiars elevats, fa que no tinguin aquesta recuperació com cal i aleshores poden aparèixer lesions i molèsties. Al final pot haver-hi gent que decideixi abandonar perquè no gaudeix de l'activitat per culpa de les lesions». De fet, aquest entrenador avisa sobre el factor d'exigència i sobre entrenament a partir dels 40 anys: «La mitjana d'edat en gent que deixa l'esport és entre els 18 i els 20 anys. Després ens tornem sedentaris i quan complim els 30, tornem a fer esport. De vegades s'exagera molt aquest retorn perquè veus gent amb més de 40 anys entrenant, sigui l'esport que sigui, com si fossin juvenils d'alt nivell, i això és massa». Els motius per acabar sobre un llagut i remar són diversos. En el cas de Cèlia Maya (18/9/1980), va ser una lesió. Ella feia quatre anys que competia en
«La mitjana d'edat
en gent que deixa l'esport és entre els 18 i els 20 anys. Després ens tornem sedentaris i quan complim els 30, tornem a fer esport»
ultimate frisbee — un esport d'equip que es juga amb un disc volador o frisbee; l'objectiu del joc és aconseguir punts passant el disc al final de la zona oposada, de manera semblant al futbol americà. Els jugadors no poden córrer mentre tenen el disc—durant quatre anys però una lesió de turmell li va impedir continuar. «Coneixia a Josep Torrell de feia temps i ell em va dir que seria una bona idea venir a fer rem, i tenia tota la raó perquè mai havia fet un esport al mar i és sensacional». De fet, Cèlia havia jugat durant molts anys a handbol i és aquest esperit d'equip que també va viure en el frisbee allò que també l'ha captivat en el rem: «Soc una esportista d'equip i això m'encanta però ara, com et deia, he descobert el mar i he començat a provar amb la vela lleugera, potser s'obre una altra carrera esportiva així». L'equip el formen un total de disset noies i és l'entrenador qui decideix a cada regata quines seran les esportistes que competiran. En tria deu, vuit de les quals es troben simultàniament sobre l'embarcació. A banda de les que apareixen en aquest reportatge, l’equip el formen: Laia Noya, Alba Rodríguez, Judit López, Lycke Vendahal, Maria Antonia Casado, Salud Muñoz, Isabel Juan, Paula Perelló, Aurora Jiménez, Mireia Ros i Lucy Calleja.
Mercè Badia (18/6/1969) també va debutar aquesta temporada en el món del rem. En el seu cas, va ser una amiga, sòcia del Nàutic, qui la va convèncer que provés aquest esport. «El primer dia ja em va encantar. Jo sempre havia fet activitat física, però de gimnàs, i això de sortir al mar va ser increïble. Em vaig adonar, però, que per remar encara em feia falta força. A la primera regata no sabia si podria aguantar mil metres remant a la velocitat que requeria la competició, tot i que als entrenaments havíem superat aquesta distància àmpliament», explica. Badia es mostra molt satisfeta del que ha pogut fer l'equip durant aquest primer any i es mostra esperançada i il·lusionada en vista la temporada vinent: «Vam començar sense cap ambició, pel simple fet de fer esport i ara cada vegada volem més. Això enganxa». A banda de remar, Mercè Badia assegura que compagina aquest esport en fer gimnàstica per complementar la seva preparació física i, tot i que la temporada competitiva acaba de finalitzar, no vol aturar-se: «Si ara paro, quan tornem a començar estaré morta. També et dic una cosa, el sedentarisme no és gens bo. De vegades notes que et fa mal l'esquena i et poses a remar i, per art de màgia, el dolor desapareix. Mentre el cos aguanti penso seguir activa».
43
Octubre 2017
Octubre 2017
44 PUBLIREPORTATGE A FONS
L’arròs com a poder d'atracció Mont-roig del Camp impulsa la primera edició de La cuina de l’arròs de tardor, una iniciativa que pretén atreure visitants en aquesta població i Miami Platja després de l’estiu VIU a fons
Hi ha vida més enllà dels mesos d’estiu en moltes poblacions catalanes. A Mont-roig del Camp ho saben bé i per això han decidit impulsar ara una nova iniciativa que, al voltant de la gastronomia, pretén atreure visitants al municipi i a Miami Platja durant uns dies del mes d’octubre, concretament del 12 al 22 d’aquest mes. Així ha pres forma La cuina de l’arròs de tardor, una proposta per a seduir els paladars més exigents i per a descobrir la gastronomia de la població amb productes locals i de temporada als visitants. Un total de quinze restaurants oferiran aquests àpats que poden tenir fins a tres modalitats. Així, alguns establiments —la majoria— proposen un menú, amb l’arròs com a plat principal, altres, només el plat d’arròs i uns altres locals oferiran una tapa basada en l’arròs. La tria d’aquest producte s’ha fet per dues raons bàsiques: la proximitat amb el Delta de l’Ebre, una de les grans zones arrosseres de l’Estat,
i per la versatilitat del producte a l’hora de cuinar-lo, perquè es poden utilitzar molts ingredients. De fet, l’arròs es pot preparar de moltes maneres diferents i el fet de fer-ho amb productes de tardor també fa que el gran públic conegui aquest producte més enllà de la típica imatge estiuenca de la paella, arròs negre i altres especialitats marineres més populars. Aquesta no és l’única oferta gastronòmica de Mont-roig del Camp durant l’any. De fet, aquesta localitat fa deu anys que organitza les jornades del pop, en què diferents establiments es concentren en una carpa per tal d’oferir degustacions d’aquest cefalòpode i que
han estat un èxit durant la dècada que fa que funciona. Les jornades del pop es fan al mes de juny i, per tant, l’arròs suposa una manera d’allargar la temporada al municipi. Els quinze restaurants que s’han adherit a la campanya són: Buba’s, Can Salvador, Casa Xavi, Chez Lorenzo, Eclipse, La borda d’en Manel, La cuina, La tasca del Joan, L’ermita, Limonero (playa Cristal), Los Campesinos, Mas d’en Romeu, Papaya Bar, Pizzeria Caliu i Rias Baixas. Els preus oscil·len entre els 3 euros d’una tapa en els locals que l’ofereixen, als 8 -12 euros pel plat d’arròs o els 18-24 euros per un menú aproximadament.
45
Octubre 2017
Paco Ruiz Valbuena "Rodri", continua gaudint sota els pals tot i estar a punt de complir 46 anys
ESPORT MADUR A FONS
46
Octubre 2017
Com si fos un nen Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos
«Salta, salta, un, dos, ara... aixeca't!». En una de les porteries del camp de futbol municipal de Vila-seca un grup de nens segueixen amb disciplina militar les indicacions del seu entrenador, que dona instruccions sense parar. El ritme és frenètic, no hi ha descans, i els joves superen obstacles abans d'aturar el xut del tècnic que, a sobre, immediatament i quan ells estan a terra, els llença una pilota a l'altra banda amb la mà. N'hi ha que tenen força traça, que sembla que podran arribar a ser professionals. Amb tot, el temps ho dirà, perquè són encara molt petits. De fet, han de tenir, si fa o no fa, la mateixa edat que tenia Rodri quan va començar a jugar. «Tenia quatre o cinc anys quan acompanyava el meu pare als entrenaments, recordo que m'agradava molt i de seguida vaig adonar-me que volia ser porter». Paco Ruiz Valbuena va heretar el sobrenom del seu pare: Rodri. «A ell li deien així perquè es veu que tenia molta semblança amb un porter que havia jugat al Sevilla. Com
que era el seu fill i també vaig acabar sent porter, em van posar el mateix sobrenom», diu. De fet, el primer entrenador del petit Rodri va ser el seu pare. «En acabar els entrenaments ell ja em llençava algunes pilotes i jo feia les meves primeres aturades. Així vaig començar a entrenar-me. Has de tenir en compte que aleshores no podies començar a jugar federat fins als 11 anys». Aquells inicis, a la Salle de Reus, van forjar un porter que va debutar a Tercera Divisió amb el Reus (1992) quan era encara un juvenil i que fins ara continua en actiu. Rodri farà 46 anys el pròxim 3 de desembre però manté la il·lusió de
«Tenia quatre o cinc
anys quan acompanyava el meu pare als entrenaments, recordo que m'agradava molt i de seguida vaig adonar-me que volia ser porter»
sempre, una passió pel futbol que el va convertir en un rodamón d'aquest esport i que li va permetre ser professional durant quinze anys. Entre la nòmina d'equips destaquen el Múrcia i l'Eibar, ambdós a Segona Divisió A. Precisament una lesió quan estava en el conjunt murcià l'està mantenint fora dels terrenys de joc en aquest inici de temporada. «Vaig patir una lesió de lligaments encreuats quan jugava al Múrcia la temporada 1999-2000. Em vaig recuperar però ara, després de tants anys de continuar jugant, el menisc es va ressentir i també el cartílag. Al final em van operar el mes de juny d'enguany i ara estic pendent de començar la recuperació. Si tot va bé, tornaré a la porteria perquè m'agradaria acomiadar-me del futbol al camp, no per una lesió», diu. Paco Ruiz milita al Vila-seca de fa algunes temporades, club amb qui va aconseguir l'ascens a Primera Catalana, categoria on va ser, a més, el porter menys golejat. En aquest club, a més, ha fundat la seva escola de porters, que
CHUCK NORRIS NO ENCIENDE LA LUZ. ´EL TRAE EL SOL.
DOBLÒ POR 110€/MES (SIN IVA)
con 3 años de garantía y asistencia en carretera Gama Doblò Cargo: Consumo mixto desde 4,6 hasta 7,7 (l/100km). Emisiones de CO2 entre 133 y 173 (g/km). *Oferta válida para DOBLÒ CARGO BASE 1.3 MULTIJET 59 kW (80 CV) DIÉSEL. PVP Recomendado: 9.548,81€, incluye transporte y descuentos promocionales. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 1 año adicional o 120.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo, lo que antes suceda. Gastos de matriculación no incluidos. Total financiado 6.865,51€. T.I.N. 6,99%. Comisión de apertura: 205,97€ al contado. Ejemplo calculado para 40.000 km/ año. Todos los importes reflejados no incluyen IVA. Leasing ofrecido por para empresas con un plazo mínimo 36 meses y un importe mínimo a financiar de 6.850€. Oferta válida hasta el 31/10/2017 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo DOBLÒ CARGO BASE 1.3 MULTIJET 59 kW (80 CV) DIÉSEL con opcionales (PVP recomendado con descuentos y sin IVA 10.210€).
PROFESIONALES COMO TÚ
Octubre 2017
En 36 cuotas. Entrada: 2.683,30€ (sin IVA). Última Cuota: 4.044,91€ (sin IVA). TAE: 8,74%*
ANTES DE ELEGIR UNO, CUENTA HASTA TRES.
GAMA FIAT TIPO 5 PUERTAS DESDE 10.600¢ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA FIAT TIPO. NO NECESITAS MUCHO PARA TENERLO TODO. Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo de 98 a 139 g/km. Consumo mixto: de 3,7 a 8,4 l/100km. PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Easy 1.4 16v 70 kW (95 CV). Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/10/2017. Las versiones visionadas corresponden con los vehículos: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 16v 70 kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 15.750€), Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Lounge 1.4 16v 70 kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 16.950€) y Nuevo Fiat Tipo SW Lounge 1.4 16v 70 kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 17.950€).
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.
PUBLICITAT A FONS
47
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.
Octubre 2017
48 ESPORT MADUR A FONS
«Abans la majoria de
duu el seu nom i en la qual uns dels lemes és: «Ser porter és ser diferent». «El porter ocupa un lloc molt especial al camp. Abans semblava que el porter havia de ser aquell que no valia com a jugador, però ara això no és això. El porter ha d'estar molt ben preparat, tant en l'aspecte físic com mental, perquè una errada pot suposar un gol», explica mentre assegura que cada vegada hi ha més nens que volen ser porters i, segons argumenta, una de les raons ha estat el canvi en la superfície del terreny de joc: «Abans la majoria de camps eren de terra, ara no, són de gespa artificial, això fa que sigui menys agressiu ser porter i es veu com cada vegada hi ha més nens que ho volen ser». La joventut eterna Quan penso en l'edat que té Rodri recordo un dels casos més mítics —en la meva opinió— del futbol mundial: Dino Zoff. Tot i que el nom no ho sembli, Zoff és italià i quan tenia 40 anys va proclamar-se campió del món amb la selecció italiana en el mundial
que es va celebrar a Espanya, el 1982. Aleshores em semblava increïble que algú, encara que fos el porter —per allò que sembla que es moguin menys i, per tant, pateixen menys desgast, com si l'agilitat, l'elasticitat i els impactes contra el terra durant anys i panys no es deixessin sentir en el rendiment dels porters— pogués competir a aquell nivell amb la seva edat. Sempre recordaré aquell porter gran, de posat seriós, que defensava els pals d'una Itàlia que representava el calcio tradicional de l'època, poc donat al futbol alegre i on va sobresortir Paolo Rossi, davanter que va ser el màxim golejador d'aquell campionat i que comptava amb noms il·lustres també com Gentile, Tardelli o Bergomi. Amb aquella fita, Dino Zoff es convertia en el jugador amb més edat en aconseguir un campionat del món. No és fàcil que un esportista que ha estat professional continuï tants anys al peu del canó. Rodri assegura que una de les raons que l'ha mantingut en actiu ha estat la passió que sent
camps eren de terra, ara no, són de gespa artificial, això fa que sigui menys agressiu ser porter» per aquest esport: «Em considero un malalt del futbol, sempre he entrenat tot el que he pogut. Quan estava al Reus entrenava i jugava amb el juvenil i també doblava amb el primer equip. Tenia al cap des de ben jove intentar ser professional i ser cada vegada millor». Professional, tal com s'ha dit anteriorment, ho va aconseguir i durant molts anys. Malgrat tot, Rodri no va poder jugar mai a Primera Divisió. Aquest porter reusenc en dona la culpa a aquella moda que hi va haver fa alguns anys en què els tècnics de la màxima categoria del futbol espanyol preferien porters alts i grans arran de l'arribada de Capello al Real Madrid: «Sí, com tu dius Capello va instaurar, podríem dir, aquella moda. De fet, recordo que Buyo va deixar de jugar [al Madrid] en favor de Bodo Illgner. Jo no soc un porter de molta envergadura, això és evident, però ho compensava amb agilitat, saber entendre el joc, anticipar-me. Malauradament vaig viure aquells anys en què es volien
anunci 175 X 125 revista viu EXPRO REUS 170928 - - 28/09/17- 19:13
CALD. GAS
ALT RENDIMENT
ALT RENDIMENT
SOLAR
LLAR CALDERA
CALD. LLENYA Tipo Forestal
CALD. LLENYA Flama Inversa
CALD. BIOMASA
Octubre 2017
CALD. GASOIL
49
ESTUFA PELLETS
PROFESSIONALS AL SEU SERVEI
PUBLICITAT A FONS
ESTUFA LLENYA
porters grans i això em va barrar el pas a Primera».
ESPORT MADUR A FONS
50
Octubre 2017
Rodri confessa que el seu ídol era Luis Miguel Arconada, porter de la Reial Societat i de la selecció espanyola i assegura que els grans porters, com ara el de Sant Sebastià, neixen amb unes qualitats innates. «Cal treballar molt, és evident, però jo sempre he pensat que els grans porters ja neixen com a tals. Per a mi, el més important d'un porter ha de ser la seguretat que transmeti a l'equip, que sigui molt regular. Ara s'incideix molt en el joc de peus, que és un factor més a tenir en compte, com ho és que sigui bo en el joc aeri, que és l'aspecte més complicat pels porters». L'escola Són tres hores diàries sense pràcticament pausa. Paco Ruiz "Rodri" s'encarrega personalment d'entrenar els nens de la seva escola i enllaça un grup rere un altre per no perdre temps. «Sempre havia pensat que el porter era el gran oblidat dels equips de futbol. Mentre la resta entrenaven amb l'entrenador, els dos porters se n'anaven a una de les dues porteries amb el segon entrenador i allí s'anaven xutant pilotes, o rebent centrades i poca cosa més. La figura de l'entrenador de porters és relativament recent, tradicionalment no existia, però ara n'hi ha un sempre als equips i molts clubs tenen una escola d'entrenador de porters. Vaig pensar que amb la meva experiència seria una bona idea poder formar joves porters», diu. Així, fa cinc anys que la seva escola està en funcionament i compta amb tres entrenadors més que exerciten a un total de 80 nois.
«Encara que siguis un veterà
això no et dona cap tipus de llicència per descuidar els teus hàbits, al contrari»
Per a més joia de Rodri, el seu fill de deu anys —té una filla també— juga de porter amb el Reus. «És molt petit encara i el més important és que s'ho passi bé, que gaudeixi. Ara per ara, allò que importa és estudiar», afirma mentre admet que alguns porters rivals li pregunten com ho ha fet per arribar a la seva edat en forma: «Sempre hi ha algú que t'ho pregunta, especialment si són porters que ja tenen uns trenta anys i que suposo que ja pensen que volen continuar encara molts anys competint tot i que es fan grans. Jo m'he cuidat molt, no m'ha agradat la nit ni sortir i això també influeix. M'he dedicat al futbol, que és allò que més m'agrada». L'afició per estar sota els pals ha fet que anés adaptant les seves expectatives a mesura que ha anat fent anys. Així, era conscient que potser no podia continuar jugant en categories professionals però això no ha estat impediment perquè volgués continuar saltant als terrenys de joc. «Hi ha porters o jugadors que pensen que si ja no poden jugar en una categoria determinada, han de plegar, però jo no penso igual. Allò que importa és tenir la mateixa il·lusió i ganes de fer-ho bé. Jo he estat dinant a l'hora exacta per poder estar en les millors condicions pel partit tot i tenir més de quaranta anys. Vull dir que encara que siguis un veterà això no et dona cap tipus de llicència per descuidar els teus hàbits, al contrari. Jo encara tinc aquells nervis previs al partit i això és cabdal perquè cal mantenir l'esperit competitiu de sempre. Només si tens aquest afany de competició, pots fer-ho el millor possible i jo encara el tinc».
Costa Daurada Càtering, SL Costa Daurada Càtering, SL neix al març de 2016 amb el desig de donar a Tarragona i província un servei integral de menjador escolar de qualitat Publireportatge | Pierre Grubius Fotos
Es tracta d'una empresa familiar en laque els seus clients n'acrediten la professionalitat i l'atenció personalitzada que ofeixen. La seva plantilla està composta per persones excepcionals, professionals que donen el màxim d'ells mateixos tot aportant la seva experiència en el ram de la restauració col·lectiva.
Octubre 2017
Estan especialitzats en el servei a llars d’infants, escoles públiques i concertades, tant in-situ com transportat, empreses, hospitals, geriàtrics, esdeveniments (bodes, comunions, festes de aniversaris...). Sempre treballen amb productes de primera qualitat, incloent productes ecològics, i amb proveïdors de proximitat, potenciant així a les empreses de la nostra demarcació.
51
Aposten per una dieta mediterrània amb productes 'Km0' i estan adaptats a les creences religioses i les intoleràncies alimentàries. És per això que compten entre els seus empleats amb la Gemma, Doctora en Nutrició Humana i Dietètica. Unió de dues grans referències: Costa Daurada Càtering – Fundació Pere Tarrés Aquesta unió és fruit d’una llarga col·laboració entre ambdues entitats de reconeguda i constatada solvència tècnica i econòmica en els seus respectius sectors. Són conscients que tan sols amb la cooperació entre els millors de cada sector poden prestar i garantir el millor servei. En aquest sentit, aquesta col·laboració ha generat un model de servei que es basa en els següents quatre pilars: QUALITAT – EXPERTESA – PROXIMITAT – SATISFACCIÓ DEL CLIENT.
Pol. Ind. Perafort, c/ Del Pinar nº8-B 43152 Perafort Oficina: 977 615 930 Cuina: 877 604 004 Mòbil: 617 911 771
www.cateringcd.com
L’Hospital posa en marxa el programa “Cuidador expert Catalunya® en demències” L’àrea ambulatòria de geriatria de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha posat en marxa,avui 26 de setembre, el programa “Cuidador expert Catalunya® en demències” que té com a finalitat, mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències del cuidador expert amb la resta de cuidadors, promoure un canvi d’hàbits que millorin la qualitat de vida del cuidador i la convivència amb la persona a la que cuida.
BREUS
52
Octubre 2017
El renovat menjador social 'taula amiga' reparteix 65 àpats al dia Després de gairebé 4 anys en funcionament, el menjador social Taula Amiga de Tarragona ha ampliat i renovat les instal·lacions per tal d'optimitzar el servei i dignificar-lo encara més. La directora de la Delegació a Tarragona de la Fundació Formació i Treball, Marina Arnau, ha explicat que un dels grans objectius que es plantegen és "créixer". "Des del principi s'ha apostat per una imatge la més integradora possible, ara amb aquesta remodelació s'ha volgut buscar encara més l'estètica de restaurant, amb cambrers uniformats, taules per a quatre comensals, paraments, i tota una imatge corporativa clara i actualitzada", afegeix.
El programa “Cuidador expert Catalunya® en demències” consisteix en 9 sessions de formació que s’impartiran un cop a la setmana a l’Hospital. El tret diferencial és que les sessions estan conduïdes per un cuidador/a amb llarga experiència en la cura d’una persona amb demència, cosa que li confereix una posició privilegiada per poder parlar en primera persona de les diferents situacions que viuen els cuidadors que assisteixen a les sessions. Per la seva part, els professionals sanitaris passen a desenvolupar un paper d’observadors i només intervenen en cas que sigui necessari.
Cada dia mengen a Taula amiga gairebé 65 persones i es donen aliments frescos a més de 40 famílies per setmana (la majoria amb fills a càrrec). Per a tots ells, des de Formació i Treball, la Fundació amiga, volem ser millors i per a tots ells continuarem millorant.
Nou portal de dades obertes pioner en l’estàndard internacional de la City Protocol Society L’Ajuntament de Reus va posar en marxa Reus Open Data, el nou portal de dades obertes que s’estrena amb la publicació de 12 conjunts de dades o datasets, en formats oberts i reutilitzables. Aquest és el primer portal dissenyat seguint el protocol de la City Protocol Society, un estàndard internacional que propicia que les dades s’organitzin en un estàndard que tothom pugui conèixer i compartir. L’objectiu del Reus Open Data és fomentar l’ús i la reutilització
de la informació que té l’administració, donar màxima transparència a la gestió dels serveis públics i assolir un grau superior de maduresa de la transparència i el bon govern. Al mateix temps, es pretèn que la informació generada pel sector públic municipal, a través de la seva reutilització, sigui útil a persones i empreses en els seus àmbits d’actuació i contribueixi al creixement i la creació de llocs de treball. El portal Open Data té un pressupost d’adjudicació de 25.000 euros més IVA que es faran efectius durant els tres anys de la durada del projecte.
PUBLICITAT
53
Octubre 2017
Consell de salut. El farmacèutic a prop teu
Recomanacions d'ús de
l'ibuprofè Està contraindicat en aquells pacients amb hipersensibilitat a l’àcid acetilsalicílic o a altres antiinflamatoris no esteroídics, en antecedents d’asma, en l’embaràs i en pacients amb úlcera pèptica. També s’ha d’utilitzar amb precaució en ancians, en pacients amb trastorns al·lèrgics, durant l’alletament, en pacients que prenen anticoagulants o que presenten alteracions de la coagulació, i en pacients amb alteracions de la funció renal o hepàtica.
COFT A FONS
54
Octubre 2017
L'ibuprofè és un medicament antiinflamatori no esteroídic (AINE). Es considera el fàrmac d’elecció en el tractament de processos dolorosos d’intensitat lleu o moderada, tractament de la febre i tractament simptomàtic de processos reumàtics i inflamatoris
Sempre a prop teu
La posologia en adults és entre 400-600 mg cada 4-6 hores (no excedir els 2,4 g diaris) i en nens és de 20 mg/kg de pes al dia, repartits en 3 o 4 preses. Per indicació farmacèutica (sense requisit de recepta mèdica), la dosi recomanable és de 400 mg cada 8 h. Així mateix, l’ibuprofè amb arginina pot millorar la rapidesa de l’acció antiinflamatòria. Risc cardiovascular de l’ús d’Ibuprofè a altes dosis A l’abril de 2015, l’Agència Espanyola
de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va emetre una Nota informativa en relació al risc cardiovascular associat a dosis altes (igual o superior 2,4 g/dia) d’ibuprofè. RECOMANACIONS ALS USUARIS • Es desaconsella l’automedicació amb medicaments que requereixen recepta i que per tant han de ser prescrits per un metge. • En el cas dels medicaments que no requereixen recepta mèdica, demani consell al farmacèutic. Si els símptomes continuen o el seu estat empitjora consulti al seu metge. • Utilitzi la dosi més baixa possible durant el menor temps possible que permeti controlar els símptomes per tal de minimitzar els efectes adversos (risc gastrointestinal, cardiovascular, renal i hepàtic). I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.
A Asisa res no ens importa més que la teva salut
55
Octubre 2017
Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com
Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10
MOTOR
NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÓ
NOVETATS MOTOR
56
Octubre 2017
Ford Fiesta
Nivell avançat Arriba la renovació del model compacte més venut a Europa. El Ford Fiesta de nova generació potencia el seu atractiu, ofereix més tecnologia i millora la seva oferta de gamma. Està disponible amb carrosseries de tres i cinc portes i disposa de motors des de 70 fins a 125 cavalls Ramon Ortiz
L’automòbil del segment compacte més venut als mercats europeus, el Ford Fiesta, comença una nova etapa. Al seu currículum figura un passat amb quatre dècades d'èxits i un futur brillant. Ford continua escrivint la història d’aquest icònic model amb el llançament de la novena generació que arriba amb la gamma més àmplia, completa i versàtil de la seva trajectòria. El nou Fiesta multiplica la seva oferta i contempla quatre versions estèticament diferenciades que permeten
ajustar-se a les preferències i necessitats de cada client. Ford ha dissenyat un Fiesta d'estil elegant -Titanium-, un altre més esportiu ST-Line i un luxós Vignale. També es pot gaudir d’un Fiesta d'aspecte crossover denominat Active, el primer d'una nova gamma de vehicles amb imatge aventurera que el constructor de l’oval llençarà al mercat durant els pròxims anys. Basat en la plataforma actual amb les pertinents evolucions i millores en qüestions dinàmiques i de confort de marxa, el nou Fiesta té una llargada total de 4,04 metres, 1,74 metres d'ample i 1,48 metres d’alçada. Per la seva
NOVETATS MOTOR
57
Octubre 2017
Fiesta Titanium Fiesta ST Line
banda, la distància entre eixos creix lleugerament fins als 2,49 metres i el maleter disposa d’un volum útil de càrrega de 303 litres. El Fiesta evoluciona de forma significativa en equipament tecnològic i d’ajuda al conductor. El seus creadors afirmen que és el més avançat del món de la seva categoria, gràcies
Fiesta Vignale
Associades als motors més potents, les versions ST-Line ofereixes un disseny inspirat en els models Ford Performance
al seu conjunt d'ajudes a la conducció i equips de seguretat. Es disposa de la tecnologia Active Park Assist, que acciona de forma automàtica els frens per prevenir impactes a baixa velocitat, al completar una maniobra d’estacionament sense mans. Aquest vehicle es converteix en el primer Ford amb sistema de Detecció de Vianants que pot ajudar a prevenir col·lisions nocturnes i el
primer també en incorporar un sistema de so B&O Play, que s’uneix a la completa connectivitat del sistema SYNC 3, que disposa de pantalles tàctils d’alta resolució de fins a 8 polzades. PERSONALITZACIÓ La nova generació del Fiesta ofereix uns nivells superiors en qüestions de qualitat, acabats i materials. També ha estat renovada la seva línia exterior i a
Octubre 2017
Per tal d’oferir una experiència de conducció més divertida, el dinamisme del Fiesta ha estat millorat. En aquest sentit, Ford ofereix una suspensió redissenyada, un sistema de Control de Par Vectorial optimitzat amb el qual s'ha millorat l’eficàcia en revolts un i s'han reduït les distàncies de frenada. També millora el confort de marxa, amb una significativa reducció dels sorolls.
NOVETATS MOTOR
Pel que fa a l'oferta mecànica de benzina, hi ha disponible un motor 1.1 de 70 i 85 cavalls de benzina i un EcoBoost 1.0 de 100, 125 i 140 cavalls. En dièsel s'ofereix un únic bloc TDCi de 1,5 litres, amb potències respectives de 85 i 120 cavalls. El model ST200, amb motor benzina de 200 cavalls de potència (0-100 km/h en 6,7 segons), arribarà a principis del proper any.
58
l’habitacle s’ha treballat per tal de millorar la seva ergonomia. Un capítol on s’ha avançat molt és la disponibilitat d’opcions de personalització.
El renovat interior reflecteix un salt de qualitat, amb una distribució més ergonòmica i equipaments com un sostre de vidre panoràmic
Octubre 2017
>La vida es magnífica con este gran SUV Con
con Wi-fi 4G y Respuesta Automática Anticolisión
opel.es
UNIAUTO
Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11. Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat
59
NUEVO GRANDLAND X
Octubre 2017
60 NOVETATS MOTOR
Hyundai Kona
Un SUV de perfil jove Hyundai ja té enllestit el seu nou SUV compacte, adreçat a un perfil de client jove que desitja un vehicle atractiu d’imatge i pràctic en la seva utilització. Està disponible amb motors benzina, amb potències de 120 i 177 cavalls Ramon Ortiz
El SUV més jove de la gamma Hyundai és el nou Kona i forma part de l’ofensiva comercial de la marca coreana, amb l’objectiu de convertir-se en un constructor de referència a Europa. Aquesta creació dóna continuïtat a la nova identitat de disseny de la marca coreana encara que afegint un caràcter atrevit i juvenil, amb molt estil, per crear una proposta única i diferent al el segment SUV-B. La seva audaç silueta, amb la graella en forma de cascada, emfatitza el cos voluminós i agressiu d'aquest petit crossover d'aspecte fort i enèrgic. Entre els seus avenços tecnològics figuren dispositius com el sistema head-up display o una pantalla que pot
arribar a ser de 8 polzades. La gamma mecànica inicial disposa de dos motors de benzina. L’opció d’accés és un bloc 1.0 T-GDI, amb canvi manual de 6 velocitats, que té una potència de 120 cavalls, un consum homologat de 5,3 l/100 km i emissions de CO2 de 117 g/km. La segona alternativa, més ambiciosa amb el rendiment, està confiada a un motor 1.6 T-GDI de 177 cavalls. En aquest cas, el consum és de 7,3 l/100 km i pot arribar a una velocitat màxima de 205 km/h. L’any 2018 arribaran les mecàniques dièsel, amb un motor 1.6 de 115 i 136 cavalls. En aquest cas es podrà optar també per un canvi automàtic seqüencial 7DCT i tracció total. La firma coreana ofereix al nou Kona tres diferents sistemes de connectivitat: la primera està formada per un equip àudio estàndard amb pantalla TFT de cinc polzades, Bluetooth i USB . La segona és un sistema d’àudio avançat amb pantalla tàctil de set
El disseny del Kona reflecteix a la perfecció la manera de viure dels joves clients que desitgen un SUV de nova generació polzades, Apple Car Play i Android. La més completa és un sistema de navegació de vuit pozades amb càmera posterior, mapes 3D, Lifetime MapcareTM, pantalla d’informació al quadre d’instruments, etc.
RENUEVA TU CONFIANZA
NUEVO LEXUS IS 300h HÍBRIDO Con un diseño exterior renovado que exalta la deportividad y el Lexus Safety System +, que incluye control de crucero adaptativo y seguridad pre-colisión, el nuevo Lexus IS 300h Híbrido, renueva tu confianza.
61
Octubre 2017
Descubre más en www.lexusauto.es
LEXUS TARRAGONA C/ Carabia, parcela 11 Urb. L’ Albada - 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona
164 kW 223 CV. 4,2 l/100km. CO2: 97 g/km. NOx: 0,006 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama IS 300h: emisiones de CO2 desde 97 a 107 g/km. Consumo combinado desde 4,3 a 4,7 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.
Octubre 2017
62 NOVETATS MOTOR
Lexus LC 500 tecnologia seductora El model LC 500 és el nou vaixell insígnia de Lexus. Es tracta d’un seductor coupé que pot equipar un evolucionat sistema híbrid Multistage o un poderós motor benzina V8, amb potència de 477 cavalls Ramon Ortiz
El nou coupé LC 500 de Lexus mostra la capacitat d’aquesta marca japonesa en apartats com el disseny, enginyeria i tecnologia avançada, aplicades a un estil de vida luxós i exclusiu. És un automòbil dissenyat per oferir una experiència de conducció única i altament gratificant, basada en una perfecta combinació d'elegància i dinamisme. La proposta mecànica d’aquest extraordinari automòbil es basa en dues alternatives diferenciades: una híbrida, més tecnològica i eficient; i una altra benzina V8, més autèntica i tradicional. Les dues equipen blocs de benzina atmosfèrics, però amb plantejaments ben diferents. La variant LC 500h suposa una revolució en el desenvolupament de la tecnologia híbrida de la marca: és el primer model que adopta el sistema Multistage Hybrid, que afegeix un dispositiu de canvi multietapa al motor, un benzina V6 de 3,5 litres i potència de 359 cavalls, assistit per un elèctric de 132 kW. Aquest sistema transforma i amplifica el parell, la potència i l'acceleració del motor en diverses etapes. L’acceleració de 0 a 100 km/h és de 5 segons, el consum homologat de 6,4 l/100 km i les emissions de CO2, de 145 g/km. La versió LC 500 disposa de la darrera evolució del motor benzina atmosfèric V8 5.0 de Lexus, renovat per
oferir 477 cavalls i que permet accelerar de 0 a 100 km/h en menys 4,5 segons. Els respectius registres de consum i eficiència són de 11,5 l/100 km i 263 g/km i adopta una nova transmissió automàtica de 10 velocitats, que transmet la potència a les rodes posteriors. El model LC estrena una nova plataforma que ofereix un balanç de pesos gairebé perfecte entre eixos i una nova posició de conducció, amb el conductor assegut més al centre. La rigidesa torsional és la més elevada d'un model Lexus, estrena suspensió i adopta el sistema Lexus Dynamic Handling, amb diferencial autoblocant i quatre rodes directrius en una versió Sport+ que també disposa d’un aleró posterior actiu.
L’aerodinàmica ha estat estudiada per garantir les millors prestacions i fluxos d'aire eficients, suaus i silenciosos
63
Octubre 2017
OPEL CROSSLAND X
Setembre Octubre 2017 2017
Ciutadà amb estil propi
NOVETATS MOTOR
64
Pertanyent a la categoria B-SUV del mercat, el nou Crossland X d’Opel es situa com el model d'accés a la família crossover del fabricant alemany Ramon Ortiz
Opel amplia la seva gamma crossover amb el Crossland X. Amb una llargada 4,21 metres, aquest atractiu automòbil es caracteritza per un òptim aprofitament de l'espai, gràcies a un interior pràctic i modulable. Està adreçat als clients d'utilitaris o
de berlines familiars compactes, que desitgen un cotxe modern i dotat d’una elevada versatilitat. Entre els seus millors arguments es pot destacar una posició de conducció elevada, optimització de l'espai, un notable nivell de confort dels ocupants i un espaiós maleter de 410 fins a 520 litres de capacitat. També ha estat concebut per oferir una conducció senzilla i, a la vegada, divertida. Els equipaments de seguretat i confort són molt complets. Es disposa de tecnologies d'assistència modernes com sistema d'il·luminació adaptativa amb fars LED, pantalla de projecció head-up display, càmera frontal de seguretat Opel Eye amb reconeixement de senyals de trànsit i sistema de manteniment de carril, control de creuer amb limitador de velocitat, alerta de col·lisió frontal amb detecció de vianants i frenada automàtica d'emergència, alerta de somnolència, assistent d'aparca-
ment o càmera de visió panoràmica. En termes de connectivitat, el nou Crossland X adopta els serveis Opel OnStar així com a la tecnologia IntelliLink, compatible amb Android Auto i Apple CarPlay
Els seients del darrere es poden desplaçar individualment fins a 150 mm per adaptar l'espai en funció dels passatgers o la càrrega L’oferta mecànica del Crossland X està confiada, en benzina, a un eficient bloc 1.2 de tres cilindres amb tres nivells de potència, de 81, 110 i 130 cavalls. En dièsel, el nou Opel està disponible amb un estalviador bloc 1.6 turbo de quatre cilindres, amb potències de 99 o 120 cavalls. Segons la motorització escollida, les caixes de canvis poden ser manuals de cinc o sis velocitats, o be una transmissió automàtica de 6 relacions.
MOTOR BÒXER TRACCIÒ SYMMETRICAL AWD NAVEGADOR CÀMERA DE VISIÓ POSTERIOR SMART ENTRY & BOTÓ D’ARRENCADA SISTEMA AUTO. START-STOP CONTROL DE CREUER SISTEMA D’ARRENCADA EN PUJADA
Octubre 2017 PUBLICITAT
65
Gama Mazda CX-5. Consumo mixto (l/100): 5,0 - 7,1. Emisiones CO2 (g/km): 132 - 162. - Gama Mazda CX-3. Consumo mixto (l/100): 4,0 - 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 - 150.
Ssangyong Korando Més atractiu El tot camí de Ssangyong actualitza la seva imatge, amb un redisseny d'elements com les òptiques davanteres amb llums diürnes LED, capó, graella i els para-xocs. Incorpora unes aletes davanteres més amples i les llandes de 18 polzades són també de nou disseny. L’interior inclou un volant multifunció i l'habitacle ha estat revisat ergonòmicament amb materials que transmeten millor percepció.
Mercedes-Benz X
BREUS MOTOR
66
Octubre 2017
Debut al segment pick-up
El Korando equipa un potent motor turbodièsel 2.2 d'injecció directa, amb 178 cavalls. En funció del tipus de caixa de canvis i de transmissió, el consum mitjà oscil·la entre 5,3 i 6,8 litres als 100 km i el CO2, entre 139 i 177 grams per km. El Korando disposa de 18 cm d'alçada lliure al terra i es pot triar amb tracció davantera o 4x4 de tipus connectable, que permet bloquejar el diferencial central. L'equipament de sèrie inclou sis coixins de seguretat, control d'estabilitat ESP, sistema actiu antibolcada ARP, reposacaps actius elèctrics i ancoratges Isofix i ajuda a l'arrencada en pendent HSA.
un nou motor dièsel V6 de 258 cavalls i una versió equipada amb tracció integral permanent. La seguretat inclou equipaments com assistent de frenada actiu, detector de canvi de carril i assistent per a senyals de trànsit.
La nova Classe X obre nous camins a Mercedes-Benz. El nou pick-up s'integra en el disseny típic dels models SUV de la marca, ofereix elevada qualitat i grans possibilitats d’equipament. La gamma disposa de tres versions, denominades Pure, Progressive i Power. La primera respon a un concepte clàssic i robust, la segona està concebuda per satisfer majors exigències de confort i la gamma Power respon a un estil de vida urbà. La connectivitat està garantida pel sistema Mercedes me connect. Amb tracció integral 4MATIC amb reductores, l'oferta mecànica és un dièsel X 220d, de 163 cavalls. La segona opció és el X 250D, que eleva el rendiment fins a 190 cavalls. A mitjans de 2018 arribarà
Toyota Land Cruiser Nova generació Toyota renova el seu 4x4 més prestigiós, el Land Cruiser. Reafirma la seva excel·lent reputació gràcies a un disseny exterior més modern i robust, un interior més sofisticat i de major qualitat, i diverses millores a les seves avançades capacitats dinàmiques, tant en carretera com fora d'ella. A més, l'icònic 4x4 de la firma japonesa incorpora novetats relacionades amb el confort i l'equipament. El nou Land Cruiser es propulsa mitjançant un motor turbodièsel 2.8 D-4D, de 177 cavalls. La capacitat tot terreny té en la seva construcció de carrosseria sobre bastidor (body-on-frame en construcció) una de les seves claus. Es tracta d'una estructura duradora i resistent, única al segment, que aïlla amb gran eficiència l'habitacle dels moviments de la suspensió.
71 CIUTAT. Una passejada per la Catedral. Descobrim petits i gran secrets de la Seu de Tarragona i en constatem l'estat de Farmàcia Pujol. Més enllà d'un canvi d'imatge. | 90 AGENDA, OCI I GASTRONOMIA
67
Octubre 2017
Tarragona
conservació. | 84 EMPRESA.
L'obra de La Seu Passeig íntim per la Catedral de Tarragona
CIUTAT
NETEJA CIUTATÍ
68
Octubre 2017
CULTURA | SOCIETAT| PROTAGONISTES | POLÍTICA |
Tarragona llança una campanya de neteja intensiva a tota la ciutat Es netejarà amb aigua a pressió i escombrat manual i mecànic tots els carrers i racons de la ciutat; també preveu la neteja intensiva de contenidors, arranjament de papereres, retirada de cartells a la via pública i d’herbes als carrers
“Stop a l'incivisme. Aquest és un tema de ciutat que ocuparà aquest curs polític perquè l'incivisme li costa a la ciutat 1,6 milions d'euros. Aquestes dades s’han mantingut estables respecte a l’any passat, el problema és que –a hores d’ara– pensàvem que s’hauria reduït i no ha sigut així. Amb les campanyes informatives que fem l’efecte és immediat i es produeix una reducció, però al cap de poc temps la gent es relaxa i tornen a créixer les dades”, afegeix Ballesteros. I conclou: “A la via pública no aconseguim rebaixar les xifres i això es tradueix que, amb el que gastem, cada dos anys podríem construir una llar d’infants”. Una altra de les dades que l’alcalde ha destacat és l’èxit de l’ús del got reciclable durant les festes de Santa Tecla. “Hem reduït un 15% el volum de residus generats. Això indica que anem en bona direcció i intensificarem l’ús del got”.
«Stop a l'incivisme. Aquest és un
tema de ciutat que ocuparà aquest curs polític perquè l'incivisme li costa a la ciutat 1,6 milions d'euros»
Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos
El dimarts 4 d’octubre va arrancar una campanya de neteja intensiva a tota la ciutat amb l’objectiu d’intensificar les tasques de neteja a la ciutat. De fet, la campanya havia de començar el 3 d’octubre però la vaga general que es va fer a Catalunya va retrasar la data d’inici. En concret va començar per La Floresta, va seguir per l’Albada i acabarà a finals d’any a Bonavista. 2018 s’encetarà amb la campanya intensiva de neteja a Sant Ramon i Santa Isabel i acabarà el 18 de gener a Francesc Bastos, avinguda Vidal i Barraquer i carrer Pere Martell.
NETEJA CIUTAT
69
Els treballs es realitzaran de dimarts a divendres de les 9.00 h fins a les 13.30 h, i cada dia s'actua en uns sectors determinats i prèviament senyalitzats. Per aconseguir-ho s'empraran tots els recursos possibles, sobretot amb aigua a pressió, però també es faran amb escombrat manual i mecànic pels carrers, es netejarà l’interior i l’exterior dels contenidors, es netejaran les papereres i es reposaran les malmeses. Especial atenció tindrà la neteja de pintades i la retirada de cartells de la via pública, així com la retirada d’herbes dels carrers, la neteja de parades
d’autobús i la retirada d’adhesius de l'enllumenat públic.
Octubre 2017
“La finalitat d’aquest treball, consisteix a fer diverses tasques intensives i coordinades amb els diferents departaments municipals que actuen a la via pública", expliquen l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; i la consellera de Neteja, Ivana Martínez. Per la seva part, l’alcalde Ballesteros ha destacat que aquesta nova campanya no representa “un cost econòmic sinó una millor organització dels mitjans de neteja”.
Catedral
UNA PASSEJADA PER LA
CATEDRAL CIUTAT
70 Octubre 2017
Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos
71 CATEDRAL CIUTAT
La Pesta Negra va interrompre els treballs el 1348 que es van reprendre anys més tard però no es van acabar mai del tot
Octubre 2017
É
s un matí d'estiu a Tarragona. Tot i estar en plena temporada turística, hi ha molta tranquil·litat a l'interior d'un dels principals monuments de la ciutat, la catedral. Aquest edifici es va començar a erigir l'any 1711, quan Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, va llegar en el seu testament la majoria de les seves pertinences per iniciar l'obra, que es va consagrar el 1331, sent aleshores Joan d'Aragó l'arquebisbe de la ciutat i patriarca d'Alexandria. La Pesta Negra va interrompre els treballs el 1348 que es van reprendre anys més tard però no es van acabar mai del tot. «La catedral és l'església mare de la diòcesi. Cal recordar que la primera referència eclesial a Tarragona és del 259 amb les Actes Martirials del bisbe Sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi», diu Antonio P. Martínez, delegat diocesà per al patrimoni artístic i documental i l'art sacre de l'arxidiòcesi de Tarragona. Mossèn Martínez és el nostre mestre de cerimònies en un recorregut que descobreix algunes de les joies de l'edifici, declarat monument nacional el 1905, a més de ser Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Hortus
CATEDRAL CIUTAT
72
Octubre 2017
conclusus
É
l claustre és una meravella. Un indret que destil·la pau i tranquil·litat, serenor. «El claustre simbolitza el paradís perdut bíblic. És un hortus conclusus, un jardí tancat on hi ha arbres fruitals. Les taronges servien per alimentar els membres de la congregació durant les hores d'esbarjo però també van ser testimonis d'un fatal accident. Un nen va pujar a un arbre per agafar una taronja i va caure, perdent la vida. Aleshores els capitulars van decidir tancar el claustre amb reixes de ferro, com pots veure ara», diu Antonio P. Martínez. Aquesta part de la catedral es va començar a finals del XII i s'hauria acabat a la segona meitat del XIII. «Era el lloc d'esbarjo, de lectura i passeig, i també un espai per jugar, com es pot veure en alguns taulers a terra», assenyala mossèn Martínez. En algunes parts dels passadissos del claustre hi ha taulers de pedra per jugar a diferents jocs. El paviment és de principis del segle XX (els taulers són originals) perquè la pedra original es va anar desgastant amb els anys. Els castells en un dels capitells són referències atribuïbles a l'arquebisbe Ramon de Castellterçol (1194-1198) i al seu successor Ramon de Rocabertí (1199-1215).
PUBLICITAT CIUTAT
73
Octubre 2017
E
CATEDRAL CIUTAT
74
Octubre 2017
n la part interior d'un dels murs del claustre hi ha un vestigi d'origen romà, el temenos, o mur de tancament de l'àrea del recinte de culte de la religió imperial. El mur, fet en opus quadratum, té una alçada de 9 metres i formava part d'un rectangle de 153x136 metres. En la part exterior d'aquest mur —la que es veu a la foto— hi hauria finestres cada 12 metres.
L
a processó de les rates. Al cimaci d'un grup de capitells del claustre hi ha una de les més famoses representacions de tot el conjunt escultòric. Allí s'hi descriu una història: hi havia una vegada un gat que no caçava cap rata. Un dia, fart del seu fracàs, el gat va decidir fer-se el mort i les rates, en veure-ho, van decidir fer un banquet per a celebrar-ho. El duien sobre les espatlles com en una processó fúnebre i algunes ja cavaven la seva tomba però aleshores el gat va despertar de la seva mort fingida i va cruspir-se moltes d'elles. «Aquesta escena està basada en el llibre grec "El fisiòleg" [segle IV]», diu mossèn Martínez, tot i que altres estudiosos asseguren que podria estar inspirat en una faula d'Esop. Els gats a les catedrals vivien com a reis i complien una important missió, perquè eren els desratitzadors de l'edifici.
E
n aquest cimaci es poden veure diferents escenes relacionades amb el treball al camp que representa les diferents estacions de l'any.
A TARRAGONA,
PER
5,50€
Octubre 2017
APARCA TOT EL DIA
l’art que dus a dins enfoquem l’educació al creixement personal Aquí :Diputació Més de 2.000 estudiants es formen en música, art i disseny als centres educatius de la Diputació. Informa-te’n a www.dipta.cat
PUBLICITAT CIUTAT
75
NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS
Octubre 2017
76 CATEDRAL CIUTAT
Capella dels Sastres
A
questa capella va ser cedida per la Confraria dels Preveres a la dels Sastres, és aquí on li ve el nom, explica mossèn Martínez. Es tracta d'una capella ricament decorada, amb colors molt vius. «La catedral estava policromada però els anys i el fum de les torxes la van ennegrir. Aleshores, Gaspar Seronetti es va encarregar de tornar-li el seu antic esplendor però va utilitzar calç, que es va menjar el color», diu. El delegat de patrimoni de l'arquebisbat aprofita per explicar una teoria seva en relació a aquesta capella: «Veus la clau de volta del sostre? És realment desproporcionada. Allí, si t'hi fixes, hi ha uns ancoratges. Després de molt estudiar i pensar he arribat a la conclusió que els ancoratges servien per pujar i baixar alguna imatge, molt possiblement de la Mare de Déu [el nom oficial de la capella és de Santa Maria], el misteri de l'ascensió, per exemple». També s'hi observa una canturia d'influència anglesa.
U
rna sepulcral de pedra de l'arquebisbe Pere de Clasquerí (1388), flanquejada per les imatges de Sant Pau i Santa Tecla.
E
l retaule és de pedra calcària policromada i s'hi poden observar els misteris de la Mare de Déu i de Crist.
77
Octubre 2017
Octubre 2017
78 CATEDRAL CIUTAT
L
'altar major mostra la vida de Santa Tecla. Contràriament a l'opinió tradicional, mossèn Martínez assegura que l'escena central no és la de la Santa escoltant Sant Pau, sinó que la figura que es troba al mig és Crist: «Per a mi és claríssim, si observem detingudament l'escena, podem veure una mà a la part superior dreta, que és la mà de Déu, i a l'esquerre i hi ha el colom, símbol de l'Esperit Sant. És una teofania trinitària, una representació de la Santíssima Trinitat».
L
es parets de la catedral estaven sovint policromades i era freqüent que les pintures simulessin tapissos tèxtils, com és el cas.
A
ctualment es troben en procés de restauració els grans batents de l'orgue major. Aquest és un instrument colossal que es va construir al segle XVI, tot i que anteriorment n'hi havia hagut altres de més petits a l'edifici. L'orgue major té 20 metres d'alçada i 9 d'amplada.
PUBLICITAT CIUTAT
La moda amb totes les lletres 79
Octubre 2017
Octubre 2017
80 CATEDRAL CIUTAT
L
amento molt que no hi hagi hagut una resposta adequada per part de la societat, les institucions i les empreses de Tarragona al dossier de restauració que nosaltres vam fer de la capella de la nostra patrona, Santa Tecla. És molt trist veure com està, plena de filtracions. Com pot ser que Burgos també tingui una capella a aquesta santa i estigui en unes condicions envejables? Són coses que han de fer reflexionar a tots», diu mossèn Martínez en relació a un projecte de restauració que es va fer des del seu departament però que no va trobar el finançament necessari. La capella es va fer arran de l'arribada de la relíquia de la santa i va ser promoguda per Jaume de Cortada i de Brú (1753-1762), col·locant-se la primera pedra el 1760. Els murs estan ennegrits. «És una llàstima, de veritat, aquí hi ha marbres, ònix, àgates...».
PUBLICITAT CIUTAT CIUTAT PUBLICITAT
81
Octubre 2017
El projecte d’estacions de recàrrega de vehicle elèctric d’aparcaments tgn guanya els ajuts de la generalitat
ECOLOGIA CIUTAT
82
Octubre 2017
VIU a fons | Pierre Grubius Fotos
Aparcaments Municipals de Tarragona ha aconseguit la subvenció de la Generalitat per al seu projecte d’estacions de recàrrega en el marc del Pla d'Acció per al desplegament d'infraestructures de recàrrega per als vehicles elèctrics a Catalunya (PIRVEC 2016-2019). El pla de l’empresa municipal és instal·lar 4 punts de recàrrega semi ràpida i 2 de ràpida d’accés públic, per al qual ha rebut un ajut total de 100.000 euros. A la convocatòria de la Generalitat es van presentar més de 128 propostes per als ajuts atorgats al projecte d’estacions semi ràpides i va haver més de 50 aspirants a la subvenció per estacions ràpides. Un dels requisits més valorats, a més d’estendre la xarxa de recàrrega, era que els projectes permetin avançar en la simplificació del accés a dites estacions, de manera que els usuaris la puguin utilitzar de la forma més
fàcil i còmode possible. Per això, totes les estacions d'accés públic que optessin a un ajut haurien d'incorporar un sistema integrat que es pugui utilitzar amb el telèfon mòbil. Això possibilita que l'usuari pugui accedir a la recàrrega -i pagar-la, si és que cal- de manera instantània sense necessitar cap targeta identificativa. Les 2 estacions d'accés públic de recàrrega ràpida previstes per Aparcaments seran de 50 kW de potència amb sistema de pagament integrat. Aquest tipus de punts poden carregar 120 quilòmetres d'autonomia en menys de 30 minuts. Les 4 estacions d'accés públic de recàrrega semi ràpida projectades tindran una potència igual o superior a 20 kW, també amb un sistema de pagament integrat, i poden carregar 100 quilòmetres d'autonomia en 1 hora. Aparcaments té previstos els 2 punts de recàrrega ràpida a la Plaça Imperial
Tàrraco i a la Vall de l’Arrabassada, i els 4 punts de recàrrega semi ràpida a l’Avinguda Vidal i Barraquer, a Les Gavarres i dos punts a l’Anella Mediterrània. Actualment Aparcaments TGN disposa de tres estacions de recàrrega a l’aparcament de Saavedra. El president d’Aparcaments, Josep Acero, ha remarcat “que l’entrada en servei de les 6 noves estacions de recàrrega posaran Tarragona al mapa de ciutats amigues dels vehicles elèctrics. A més, l’objectiu a mig termini és que tots els aparcaments municipals disposin de punts de recàrrega. D’altra banda, estem treballant perquè a partir d’ara la flota de vehicles municipals sigui, si tècnicament és aconsellable, elèctrica”. El projecte d’instal·lació d’aquestes estacions de recàrrega compta amb el suport de la Conselleria de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona Smart Mediterranean.
PUNTS DE CÀRREGA RÀPIDA PER A VEHICLES ELÈCTRICS
C/ JOSEP M. FOLCH I TORRES
C/ SALVADOR ESPRIU ANELLA MEDITERRÀNIA PL. IMPERIAL TARRACO
AV. VIDAL I BARRAQUER
ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA):
ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA):
ESTACIONS D’ACCÉS PÚBLIC DE RECÀRREGA RÀPIDA PER A VEHICLES ELÈCTRICS SOL·LICITADES PER ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.
ESTACIONS D’ACCÉS PÚBLIC DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA PER A VEHICLES ELÈCTRICS SOL·LICITADES PER ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.
•
PLAÇA IMPERIAL TARRACO
•
AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER
•
CARRER SALVADOR ESPRIU - VALL DE L’ARRABASSADA
•
ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)
•
CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)
Festa solidària Santa Tecla 2017
83 El proper diumenge 8 d’octubre a les 18h al Teatre Bartrina de Reus, la Fundació Privada Reddis durà a terme un concert de música popular on la Fundació busca implicar gran part de les entitats que han rebut alguna ajuda per part de la institució en els darrers anys. En aquest concert, l’Associació Pàdel Amb Tu també hi serà present. En total, més de 200 persones seran sobre l’escenari del teatre Bartrina dirigides pel músic Jordi Salvadó.
SOLIDARITAT CIUTAT
Tot preparat pel concert solidari de la Fundació Privada Reddis
Octubre 2017
El diumenge 17 de setembre, l’Associació d’esport adaptat Pàdel Amb Tu, va dur a terme una gran jornada festiva i esportiva dins dels actes programats de Santa Tecla. A la plaça Verdaguer, des de les 10h i fins les 14h es van dur a terme activitats esportives com el futbol, pàdel i mini tennis; jocs familiars on petits i grans podran ficar a prova les seves habilitats motrius i esportives amb la col·laboració de Bodycam. A les 12:30h vam tenir l’exhibició de mostra de dansa tahitiana amb la coreografia “Logo Te Pate” de la mà de la Cristina Sánchez; i tot això amenitzat amb la música dels anys 80, una sessió revival a càrrec del Dj Arnau Florit.
EMPRESA
FARMÀCIA PUJOL EMPRESA
84
Octubre 2017
INNOVACIÓ | COMERÇ | NOTÍCIES
Més enlla d'un canvi d'imatge Farmàcia Pujol, al carrer Eivissa 7-9, amplia les seves instal·lacions per oferir un millor servei als clients Redacció | Pierre Grubius Fotos
No es tracta d'un simple restyling, és molt més. Es tracta de modernitzar i ampliar el servei que rep el client. L'establiment que Farmàcia Pujol té al carrer Eivissa 7-9 s'ha ampliat i remodelat de forma considerable. Així, l'espai que tradicionalment era de 220 metres quadrats, ha passat a ser ara en més de 360 gràcies a l'annexió d'un nou local que hi havia al costat. Aquest augment de la superfície ha permès aconseguir més espai per oferir serveis. Des de Farmàcia Pujol s'aposta per l'atenció al client personalitzada oferint a banda dels productes o fàrmacs,
consells de salut per satisfer les necessitats individuals. De la mateixa manera, s'introdueixen serveis professionals específics per atendre als clients. Un dels pals de paller és el servei de diagnòstic i tractament en dermocosmètica i, per aquest motiu, s'ha incorporat a l'equip una especialista amb una llarga experiència que, amb l'ajuda de mitjans tecnològics, aconsella productes i rutines adients a cada tipus de pell i problemàtica amb un seguiment posterior. Així mateix, s'han introduït noves gammes i productes de primeres marques en dermocosmètica per disposar d'un gran ventall de possibilitats per escollir. Farmàcia Pujol disposa d'un ampli mostrari de productes
85
Amb la voluntat de seguir millorant, Farmàcia Pujol ha incorporat una sala de formació al seu local amb l'objectiu de poder proporcionar a la població xerrades d'interès per augmentar el benestar i la salut. La difusió dels serveis de l'establiment, així com de les activitats realitzades es farà, a més, per les xarxes socials, a través del web i el compte de Facebook.
FARMÀCIA PUJOL EMPRESA
Els professionals de Farmàcia Pujol promocionen entre els seus clients serveis com l'SPD, és a dir, el Servei Personalitzat de Dosificació (SPD), aquell petit objecte per a posar-hi les pastilles segons el dia i la seva dosificació exacta. L'SPD permet l'adhesió i el compliment dels tractaments entre persones grans per tal de millorar la seva qualitat de vida. Un dels apartats on més està creixent la farmàcia és en el dels productes dedicats a l’àmbit matern i infantil, amb un ampli ventall d’articles per tenir cura del nadó i de la mare.
Octubre 2017
naturals, fitoteràpia i complements alimentaris. Pròximament la direcció de la farmàcia pretén introduir serveis en els nous espais de l'establiment sobre teràpies naturals i complementàries que ajudin els clients a mantenir la salut o bé restablir-la si aquests compten amb algun mal o patologia.
Evocació dels sentits Cata olfactiva de perfums d’ambient amb D’NAS a la Casa Joan Miret VIU a fons
La botiga D’NAS ens proposa un recorregut olfactiu amb els perfums d’ambient com a fil conductor i els sentits com a protagonistes. La cita és el proper dijous 20 d’octubre a les 18h, a laCasa Joan Miret (Rambla Nova, 36). L'activitat, organitzada per la pròpia botiga D'NAS i el Grup AG Planning és totalment gratuïta. L'esdeveniment compta amb la col·laboració de CG Agencia i Exclusives Sardà.
PUBLIREPORTATGE EMPRESA
86
Octubre 2017
Podeu fer la vostra inscripció al correu electrònic: produccion@agplanning.com Més informació: www.casajoanmiret.com
87
Octubre 2017
Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com
Cooperatives de facturació
Les anomenades "cooperatives de facturació" han sigut tema d'actualitat per la sanció i tancament decretat pel Ministeri de Treball el qual considera que la seva activitat no és la d'una autèntica cooperativa per l' incompliment del art.116 de la Llei de Cooperatives
ASSESSORIA EMPRESA
88
Octubre 2017
La tasca d'aquestes entitats, constituïdes legalment com a cooperatives de treball associat, és actuar com intermediaris entre els professionals i la Seguretat Social i Hisenda, facturant els seus treballs a canvi d'una comissió. D'aquesta manera, el professional freelance, es fa soci a canvi d'una petita quota d'entrada, la cooperativa el dóna d'alta al règim general de la Seguretat Social com si fos un treballador de la cooperativa durant uns dies, o hores, el temps que duri el projecte que necessita facturar. La cooperativa s'encarrega de totes les gestions i emet la factura que s'encarrega de cobrar i liquidar al soci posteriorment, descomptant una comissió pels serveis prestats entre un 3% i un a 7% de el import facturat. A final de l'exercici el professional rep un certificat amb els imports rebuts de la cooperativa, i les corresponents retencions del 6,4% per seguretat social i un 2% a compte d' IRPF. Per contra l'altre opció que li queda al professional és donar-se d'alta al règim especial de treballadors autònoms (RETA), cosa que li suposarà un cost de 50.€ els sis primers mesos, sempre que no hagi sigut autònom els cinc anys anteriors, ja que es perd la bonificació i el cost passa a ser aproximadament 275.€ mensuals, facturis o no. També li caldrà afegir l'alta com a empresari a Hisenda, amb la corresponent declaració trimestral d'Iva, i el 15% de retenció a les factures emeses, més alguna declaració de resum anual. Si bé és cert que també tindrà dret a deduir-se les despeses necessàries, pensem que estem parlant de professionals que venen serveis, principalment emprenedors inicials i petits treballs puntuals o projectes molt concrets, que es realitzen des de els seus domicilis, pel que tant la despesa com l'IVA és baix, ja que hisenda sempre a posat dificultats per poder deduir subministraments i despeses de la pròpia llar a on es treballa, despeses de vehicles, dietes i fins i tot el cost del mòbil i ADSL, encara que tinguis tarifa plana.
Així doncs les avantatges econòmiques de les Cooperatives de Facturació per aquesta tipologia de professionals és molt clara, i per aquesta raó han sorgit amb força donant sortida a una realitat laboral que permet treballar legalment, amb les cobertures i assegurances pertinents, sense complicacions ni costos elevats; evitant alhora una part d'economia submergida. L'altra cara de tot plegat, la defensa el Ministeri de Treball dient que aquestes entitats no són realment una cooperativa perquè no tenen com objecte la col·laboració dels socis per realitzar un objectiu comú mitjançant el seu treball, amb la base de l'ajuda mútua i un patrimoni comú; i una part important de raó tenen.
«El professional freelance, es fa soci a canvi d'una petita quota d'entrada, la cooperativa el dóna d'alta al règim general de la Seguretat Social com si fos un treballador de la cooperativa»
Tal vegada el més greu no és que aquestes entitats s'hagin aprofitat de les avantatges de la figura legal de la societat cooperativa de treball associat, sinó que aquells que varen utilitzar els seus serveis poden ser acusats de frau a la seguretat social, obligant-los a regularitzar amb l'alta i baixa d'ofici en el Reta, amb les corresponents quotes i el seu 20% de recàrrec. El cert és que els temps canvien, i és necessari un sistema més just per als emprenedors, joves i professionals amb iniciativa al mercat laboral, però amb un marc legal que els permeti treballar sense riscos burocràtics ni grans costos fixes. Sembla que el camí de les cooperatives no ho serà, però el projecte de Llei de reforma "urgent" dels Autònoms tampoc.
Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com
www.gestaliagrup.com
Cambra Urbana de Tarragona
Agustí Pujol President Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona
Manteniments dels edificis i les ITE's
Cal recordar ara i aquí que, si les deficiències son greus o molt greus, caldrà pendre mesures cautelars de forma immediata, sigui per la pròpia seguretat dels ocupants dels habitatges, per la seguretat dels vianants i per la propia estabilitat de l'edifici. En qualsevol altre cas, s'obrirà un termini de temps d'uns 2 anys per executar les obres de reparació, previ la redacció d'un Pla de Rehabilitació en el que els propietaris puguin preparar-se convenientment, tant a nivell económic com logístic. Aquesta campanya engegada per l'Agència de l'Habitatge te caràcter informatiu i vol impulsar la inspecció de tots els edificis que es trobin amb la obligatorietat de fer-la. La responsabilitat de passar la ITE recau sobre la Comunitat de Propietaris, o sobre el propietari únic, amb l'advertència que l'incompliment de l'obligació
89 de passar-la es una falta greu que pot comportar sancions de 9.000€ com a mínim, tot d'acord amb el Decret 67/2015 i amb la Llei del Dret a l'Habitatge. Ha arribat el moment de pendre's seriosament aquesta qüestió, i no només per la possible sanció sinó per la imperiosa necessitat de mantienir els edificis en correcte estat de conservació. Perquè no dubtem quan es tracta del nostre vehicle, amb la coneguda i acceptada ITV? Doncs el mateix hauríem de pensar en relació als nostres habitatges. L'ITE es una eina imprescindible per a la bona salut del parc d'habitatges de qualsevol població i la conservació i rehabilitació dels nostres edificis es una tasca que cal fer conjuntament entre Administració (Ajuntaments i Generalitat), agents intermediaris del sector i els propietaris d'immobles. En aquest
sentit, existeixen ajudes econòmiques, en forma de subvencions a fons perdut, que poden arribar fins al 35% del cost total de les obres de Rehabilitació o del 50% del seu cost quan es tracta de millores d'accessibilitat. Cal inculcar la cultura del manteniment dels edificis, com una oportunitat de millora de la qualitat de vida dels ocupants, siguin propietaris o no, al temps d'aconseguir una revalorització del propi patrimoni i el de tota la ciutat. Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona volem reforçar la campanya informativa iniciada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, posant-nos a disposició de tots aquells que vulguin informar-se.
CAMBRA URBANA EMPRESA
Es tracta de fer un diagnòstic de l'edifici per tal que els propietaris coneguin el seu estat de conservació i procedir a les obres que cal executar per tenir l'immoble en condicions, cas que es dictaminin deficiències. Aquestes deficiencies poden qualificar-se entre lleus i molt greus, a criteri del tècnic responsable i en funció de les seves característiques.
Octubre 2017
La inspecció s'ha de fer quan els efificis tenen més de 45 anys de vida, o sigui, hagin estat construits abans de 1972. Com molta gent sap, i tothom hauria de saber, la ITE es la inspecció tècnica d'edificis, que es realitza per un tècnic qualificat (arquitecte, aparellador o arquitecte técnic), mitjançant la redacció del corresponent informe.
AGENDA | OCI | GASTRONOMIA ACTIVITATS | CONVOCATÒRIES | RESTAURANTS
Agenda
AGENDA OCI I GASTRONOMIA
90
Octubre 2017
'Los frescos' de Blanca Haddad Recull de 15 peces realitzades per la Blanca en els últims anys, i un dibuix mural, realitzat in situ, per a la mostra. Amb un llenguatge clar i colorista, l'obra eclosiona davant dels nostres ulls, amb una evocació al realisme màgic però, al mateix temps, ens planteja un treball amb una forta càrrega social. La Grey, espai de creació contemporània Carrer de Sant Llorenç, 3 Fins al 3 de novembre
'Fotografies 1972/2017' de Jean Marie del Moral Una seixantena de fotografies que recorren 45 anys de feina d'aquest fotògraf francès resident a Mallorca, el qual és un dels fotògrafs que ha retratat més artistes de renom internacional en el context dels seus estudis. A l'exposició, no hi falten imatges de Joan Miró que han esdevingut icòniques, com tampoc retrats de Miquel Barceló a Gao, de James Brown a Mèxic, de Motherwell, Antonio Saura, Alechinsky, Baltasar Lobo o Antonio López, entre molts altres artistes. També els literats i pensadors han tingut i tenen un lloc per al fotògraf: Salvador Espriu o Cioran són només alguns dels retratats per Jean Marie del Moral. Però així mateix, com remarca Pere Antoni Pons, també els paisatges, els racons i els personatges anònims descoberts a viatges que van de Mèxic a Turquia, als Estats Units, al Canadà o a Rússia, sense oblidar Mallorca, són objectius de la càmera de qui llença i ens retorna una imatge en blanc i negre a la qual l'espectador hi trobarà el color. Casa Canals Fins el 30 de desembre
CALEFACCIÓ | GAS | AIRE CONDICIONAT | LLARS DE FOC
NOVA EXPOSICIÓ
Concert de Coque Malla
C/ Energia, 3. Pol. Ind. La drecera. La Selva del Camp
Tels. 977 126 167 - 977 340 636
ENERGIA RENOVABLE
El llegendari cantant de Los Ronaldos torna per meravellar-nos a tots amb el seu potent directe, amb un repertori més íntim i inspirat!
91
Octubre 2017
Teatre Tarragona 13 d'octubre, 21 h Preu a partir de 20 euros
Una completa gamma de calderes de biomassa i biocombustibles, la solució per a cada necessitat www.instalroal.com
Convivència els monuments de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat al segle XXI
Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya Carrer Major 14. Fins el 31/1/2018
AGENDA OCI I GASTRONOMIA
92
Octubre 2017
Fotografies de Ferran Aguilar, Gerard Boyer, Jordi Brú, Jorge Conde, Ramon Cornadó, Pep Escoda, Montse Ferré, Ram Giner, Rafael López Monné, Verònica Moragas, Rubén Perdomo, Montse Riera, Laura Rodríguez i Cristina Serra.
‘Si tu m’escoltes' de Coia Valls Quan posar-se al lloc de l'altre és la solució. A càrrec de la periodista Núria Cartañà. Llibreria de La Rambla 17 d'octubre, 20h
DIA 17 D'OCTUBRE DE 2017 CONFERENCIA: Ester Vega TITOL: Descobreix els 7 principis de l'Abundància HORA: 19'00 hores Lloc: Casa Joan Miret Rambla nova 36, Tarragona DIA 20 D'OCTUBRE DE 2017 CONFERENCIANT: Associación contra el acoso escolar NACE TITOL: Acoso Escolar HORA: 19'00 hores Lloc: Casa Joan Miret Rambla nova 36, Tarragona DIA 27 D'OCTUBRE DE 2017 "Café de Pares i Mares" CONFERENCIANT: Centro Excellence Tarragona HORA: 19'00 hores Lloc: Café Taller Carrer Antoni Rovira I Virgili, 7 Tarragona
93
Octubre 2017
Montse Farrés. Escriptora
Dolors Miquel, una poeta
LLIBRES OCI I GASTRONOMIA
94
Octubre 2017
catalana amb objectius i sense temences
“Dolors Miquel, poeta catalana a la que admiro pel seu tarannà indòmit, íntegre i conseqüent, visiblement reflectit en la seva poesia. Nascuda en el si d’una família pagesa humil, i desprès d’alguna incursió jovenívola, la seva aparició en l’escena pública catalana fou a la segona meitat dels anys 90. Des d’aleshores, tret de períodes en els quals no ha escrit voluntàriament, ha anat publicant llibres, col·laborant en premsa escrita, oferint recitals i xerrades, i participant en actes culturals. Actualment compta amb més de quinze llibres de poesia publicats, cadascun completament independent de la resta. Tot i que hi ha uns trets comuns en l’obra poètica de l’autora, cada un dels seus llibres és únic, escrit en un moment determinat de la seva vida. Comparteixo l’anàlisi que Montserrat Piqué va fer de la seva obra, que exposa que l’autora evoluciona personalment de manera paral·lela a les seves composicions i se’ns mostra com una dona forta i valenta, capaç d’assolir tots els seus objectius sense temences. Val la pena citar les seves obres: El vent i la casa tancada (1990) Premi Rosa Leveroni 1989; Llibre dels homes (1998) on enumera les seves relacions -joventut/maduresa- molt crítica amb un toc d’ironia amarga; Transgredior (1999), on en col·laboració amb la il· lustradora de Vanessa Pey, ens mostra la tristor amb un toc irònic; Haikús del camioner (2000), escrit a mena de diari on va utilitzar la modalitat poètica del haikus per explicar un viatge des de França fins a Catalunya; Gitana Roc (2000) ens parla d’un barri, la Balàfia i d’una gitana a través de metàfores oníriques i surrealistes; Mos de gat (2002), narra l’enamorament des dels inicis del flirteig fins a la venjança
i ira de l’engany; Amb capell (2003), conté poemes dispersos rescatats de l’oblit; Ver7s de la terra (2004), llibre de corrandes Premi Rosa d’or de Poesia Popular, Castellitx d’Algaida (Mallorca); Aioç (2004) Premi Ciutat de Barcelona de poesia 2005, llibre molt introspectiu i, al meu parer, el més profund; Missa pagesa (2006) Premi Sant Cugat en memòria a Gabriel Ferrater 2006, sèrie d’oracions religioses que la poeta transmuta per esdevenir una crítica mordaç i irreverent de les injustícies, conté el poema Mare nostre, generador de gran polèmica; Soc (2007), del qual se’n feu una tirada curta; Musot (2009), en el qual i mitjançant sonets, fa una sàtira severa a temes tocats anteriorment: feminisme, adulteri, matrimoni, pàtria i altres; La dona que mirava la tele (2010), un llarg poema narratiu irònic sobre el món televisiu i la recerca de la pròpia existència; Cap home és visible. Poesia medieval catalana (2010), presenta traduïts al català actual un recull exhaustiu de poesia medieval; La flor invisible (2011) Premi Alfons el
Magnànim de poesia en valencià, Valencia 2011, i en qual constatem que l’autora ha madurat i s’hi reflecteix el desig de fer-se entendre. I arribem al seu darrer treball El guant de plàstic rosa (2017) LIV Premi de poesia Ausiàs March de Gandia. Jordi Nopca ha dit d’ell “És un llibre de poemes fulgurant i elèctric sobre el procés de morir.” Grans poetes actuals han reconegut el seu treball i han fet ressenyes de la ja extensa obra, consolidant així Dolors Miquel com a poeta i rapsoda de primer nivell. Del seu procés de creació literària i de la seva tria de la poesia ens diu: “Vaig començar a escriure poesia perquè no m’atrevia a parlar. De petita ja m’adonava de moltes coses, però em feien callar. Recordo que als 3 anys, quan l’àvia es va comprar un televisor, vaig veure al Papa demanat pels pobres. Perquè no es ven totes aquestes joies i dona menjar a tothom? Vaig preguntar. Hem arribat a un punt que el més pervers ens sembla normal. No entenc el món, com més hi penso, més misteriós, ocult, il·lògic i difícil em sembla, en aquest sentit jo crec que la poesia pot servir per recuperar el sentit perdut primigeni de les coses.”
Hotels per Descobrir
La Sella golf resort & spa
Compta amb ampli aparcament, salons de convencions, botigues, sports lounge, golf i els restaurants Segaria Thai, Montgó, Lobby Lounge i Pool bar. El restaurant Segaria Thai, de La Sella Golf Resort&Spa, va iniciar una nova i apassionant experiència culinària en introduir des de l'any 2013 i en determinats dies de l'any, segons temporada, el nou concepte de cuina Tailandesa. El restaurant treballa minuciosament per oferir els millors sabors i receptes als seus clients, incloent una tendència moderna a la gastronomia tailandesa sense comprometre la seva autenticitat. La decoració del menjador és clàssica i elegant amb un toc tailandès i té una capacitat per a 70 comensals, més
altres 40 a la terrassa. La carta de vins suma una trentena de referències. En ell podem assaborir plats clàssics de la cuina tailandesa com els cruixents tradicionals asiàtics servits amb salsa de xili dolça; sucosos pertits rotlles de primavera farcits de verdures acompanyats de la nostra maionesa casolana de xili i llima; delicioses croquetes casolanes de peix amanides amb salsa dolça de pruna, mel i gingebre; amanida temperada "Larb Moo" de porc picat amb fulla de llima, gingebre, ceba tendra i fulles de cabdel; granissat de pinya, llima i menta; suau curri groc amb pollastre guisat, carabassa i mongetes verdes; tallarines d'arròs saltats amb gambes en una salsa de cacauet; arròs gessamí al vapor; "panna cotta" de gingebre i alfàbrega sobre compota de fruites del bosc. També ofereix un Menú degustació Phuket, per 29,90 euros i un Menú degustació Bangkok, per 35,90 euros. Alquería de Ferrando, s/n. CV 735 03749 Jesús Pobre-Dénia (Alacant). Tel.: 96 645 40 54. No tanca. American Express, 4B, Master Card, 6000 i Visa. Correu electrònic: info@lasellagolfresort.com. Web: www.lasellagolfresort.com
Octubre 2017
Disposa de 178 habitacions i 8 confortables suites, amb aire condicionat, caixa forta, minibar, telèfon directe, antena parabòlica, televisió, taula de planxar i planxa, assecador de cabell, barnús, servei d'habitacions 24 hores, pany electrònic i WiFi. El preu habitació doble és a partir de 132 euros/dia (inclòs l'esmorzar). El dirigeix Jérôme Gateau.
95
Situat a 10 minuts de Dénia i Xàbia i al costat d'un important camp de golf, que té 27 forats, en l'entorn del parc natural del Montgó, amb bones vistes, aquest prestigiós hotel és un dels millors de la Costa Blanca alacantina i disposa de luxoses, amplies i modernes instal·lacions, entre les quals cal destacar el completíssim spa amb diversos tractaments de bellesa i massatges, a més de piscina climatitzada, jacuzzi, sauna, gimnàs i perruqueria i la gran piscina exterior en una zona enjardinada amb palmeres.
HOTELS PER DESCOBRIR OCI I GASTRONOMIA
Un dels millors hotels de la Costa Blanca alacantina
Fèlix Llovell, periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand
96 Octubre 2017
97
Octubre 2017
Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha arreu de la ciutat.
98
Octubre 2017
Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos. CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Tennis Park Cala Romana Motos Tarragona Avinguda d'Andorra, 13 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana Construccions i Promocions Ramon Mata i Fills Rambla President Màcia, 5 Cafeteria La Vall Josep Carner (Vall de l’Arrabassada) Electricitat Tarragona C/ Reial, 23 Farmàcia Roca Ciutat Residencial-Boscos, Via Augusta, 162 Carrer Rebolledo,19 - Cantonada Carrer Reial Animalades Vall Fruit Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Òptica glass Carrer Lleida,13 Farmacia Rovira Sant Antoni M. Claret,18 - Cantonada Marquès de Montoliu R.C.Nautic de Tarragona Port Esportiu s/número Cafeteria Aquí Te Espero Escultor Verderol,10 Parc Central Tarragona c/ Vidal i Barraquer 15-17 Immobiliària St. Pere i St. Pau Pl. Catalunya. Bloc St. Joan. Esc. C, local 4 dreta Arpo Más Mobil Doctor Mallafré 3, local 4 (Al costat del Joan XXIII) Farmacia Fullana C/ Apodaca, 28 Òptica Fullana Rambla Nova, 88 La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88 Ortopèdia Creus C/ Maria Cristina, 14 Gli Angelli Ristorante C/ Trafalgar, 19 (El serrallo) D'Nas Essències a l'Aire C/ Prat de la Riba, 2 Power House C/ Sevilla, 3 Ganiveteria Álvarez C/ Cristòfor Colom, 22 Parafarmàcia Perpinyà C/ Cristòfor Colom, 18 Col.legis i Assoc. API Catalunya Rambla Vella, 20 Coviran C/ Josep Pont i Gol, 1 Perruqueria Buena Onda C/ Pere Martell, 57 Finques Pallaresos C/ Jaume I, 5 Finques Pallaresos Bloc St. Tomàs. Local F. St. Pere i St. Pau Cafeteria La Tecleta C/ Joan Baptista Plana, 17 Fruites i verdures Rosa Mari C/ Governador González, 25
I també en centres mèdics, clubs esportius, concessionaris... Distribució:
902 113 127
www.unimail.es INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)
www.viuafons.cat
HABITATGES OBRA NOVA TARRAGONA CIUTAT Av. Vidal i Barraquer
8 1 0 2 MENT LLIURA
EN VENDA L’ESCALA D
US DE CLA
Octubre 2017
ÚLTIMES UNITATS
99
PISOS DE 2, 3 I 4 HAB. EXCEL·LENTS ACABATS ZONA COMUNITÀRIA AMB PISCINA
Vall de l’Arrabassada
ÉXIT DES VENDE
1V0EN0U%T PISOS DE 3 I 4 HAB. PISOS AMB SOLARIUM A LA ÚLTIMA PLANTA MOLT A PROP DE DE PLATJA
977 244 466
www.obranovatarragona.com
comercial@rapejun.com
TISSOT chrono xl.
100
Octubre 2017
CAJA DE 45MM .
#ThisIsYourTime TI S S OT WATC H E S .CO M TISSOT, INNOVATORS BY TRADITION
Plaรงa de la Font - TARRAGONA