Viu tarrragona 25

A FO N S

Núm. 25 | Novembre-Desembre 2016 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

VIU Tarragona Núm. 25 | Novembre-Desembre 2016 | www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

A la ruïna Retrat de la pobresa a Tarragona

AF_FCL_RC300SinPrecio_Tarragona_210x50.pdf

1

30/6/16

11:48

2 Novembre-Desembre 2016

3

SHINE! Novembre-Desembre 2016

Agost-Setembre 20162016 Novembre-Desembre

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé, Ramon Ortiz Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero i Paco Sánchez Col·laboracions: Lluís Espuis, David Solé, Raquel Estrada Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

4

32

Sumari 82

#25

98

102

118

124

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades.

Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

TRIATLETES ESPORTS

6

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

5 EDITORIAL | 6 CIUTAT. Misèria i Companyia. Àmplia radiografia de la pobresa a la ciutat. Testimonis de 'sense sostre' amb llargues històries al darrera. Abordem, també, com s'hi enfronta la societat civil i l'administració. | 70 EMPRESA. Externalització. Tania Carretero, de Grup Helco, ens explica la importància dels serveis auxiliars per a les empreses. | 82 MOTOR. Els darrers llançaments del món de les quatre rodes.

Control

6.000 exemplars

| 94 SALUT. Embriogyn. La clínica de reproducció assistida celebra el desè aniversari. | 98 SALUT. Legionel·losi. Tot sobre el brot que s'originà a l'hotel Jaume I de Salou. | 102 TOT NUVIS. Les darreres tendències del món dels casaments. | 102 TOT NUVIS. Les darreres tendències de món dels casaments. |118 MASCOTES. Els animals de companyia es guanyen un lloc al VIU Tarragona. | 124 GASTRONOMIA.

Multiplique sus posibilidades

Tastadors d'olis. Reus compta amb l'únic panell de tast d'oli oficial de Catalunya. | 137 FITXES RESTAURANTS

Editorial de casa nostra

A Tarragona també hi ha un grup d'herois. Ningú els ha fet cap documental —fins ara, perquè la Càtedra de l'Habitatge de la URV n'està impulsant un de molt ambiciós— però allí estan, dia rere dia, repartint aliments, netejant, escoltant els que més ho necessiten, aquells que ho han perdut gairebé tot, esperança inclosa. Un grup d'herois que sempre tenen un somriure d'orella a orella i que demostren un altruisme i una energia desbordants. Molts d'ells són jubilats. I un pensa, quan treballes tota la vida esperes deixar la feina per tenir temps per a tu mateix i resulta que aquesta gent decideix dedicar aquestes hores, els dies i els mesos als altres.

Su Inmobiliaria de Proximidad y confianza Miembro de:

Agost-Setembre 2016 Novembre-Desembre 2016

Venta Alquiler Obra Nueva

5

Fa unes setmanes, l'esplèndid programa Salvados de la Sexta va emetre un esclaridor i impactant documental sobre la situació dels migrants que, fugint d'Orient Pròxim i les guerres d'Àfrica, es jugaven literalment la vida per creuar el Mediterrani i arribar a la costa italiana. La història, que no és nova, tenia el component afegit que l'equip del programa viatjava a bord de l'Astral, un veler cedit per un milionari a l'ONG Proactiva Open Arms. Amb els periodistes, tota una tripulació que destinava les seves vacances anuals a rescatar gent de barques neumàtiques de goma a la deriva enmig del mar. Víctimes d'unes màfies sense escrúpols que fins i tot no els donaven tot el combustible necessari per arribar a terra.

La tasca dels membres de Proactiva és encomiable i posa de relleu el paper dels voluntaris al món. «I jo penso, si nosaltres estem fent això és perquè algú no està fent la seva feina, no?», reflexionava Òscar Camps, líder de l'organització.

INMOBILIARIO

TA

TRIATLETES ESPORTS

Els herois

GRUPO

EXCELENTES ACABADOS

EN

V

En aquest número hem intentat fer una radiografia de la pobresa a la ciutat i implícitament hem donat veu a les persones que rescaten els nostres nàufrags particulars. Una història real, com la de l'Astral, però al costat de casa.

CON DISEÑO Y CALIDAD

C/ Sant Pere

157.000 €

Magnífica Vivienda Cocina independiente 3 Dorm , 2 Baños Amplio salón-comedor

CIUTAT

Wenceslao, al menjador del pis que ocupa a la Part Baixa

Les cares de la pobresa a Tarragona

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

6

Novembre -Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

GENT | POLÍTICA | CULTURA | SOCIETAT

La casa estava destruïda. El terra, cobert de runa i les finestres no tenien vidres, ni tan sols marcs. Gran part de la construcció havia perdut el seu sostre i un lleuger corrent d'aire creuava les enderrocades estances aquella tarda de diumenge del mes d'octubre.

Membres de la Creu Roja amb les seves armilles vermelles inspeccionaven l'estructura de la casa, que s'aguantava ningú sap com. Era una estampa dantesca que em recordava algunes de les fotos que havia fet Gervasio Sánchez a la guerra dels Balcans. No estàvem, però, a Bòsnia, tampoc a Síria. Era Tarragona.

Novembre-Desembre 2016

a les habitacions de la segona planta es fa mitjançant uns taulons que permeten salvar el buit. Els mateixos taulons que han permès entrar a la casa. Yuri i Tibi hi viuen de fa uns mesos. Per al més jove, Yuri, aquesta és la segona vegada que es troba a l'Estat, després d'una primera visita que el va dur a recórrer tots els racons d'Espanya. «Vaig venir per buscar una vida millor. No vaig trobar feina, així que vaig marxar a França i Itàlia, però res», diu. És jove i parla un castellà molt correcte, a diferència del seu company d'aventures, que només és capaç de dir paraules soltes. La nit convertirà la seva casa en un indret fantasmagòric, una aparença que els protegirà, foragitant els curiosos o possibles nous inquilins.

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

La pàl·lida llum de la tarda anunciava l'arribada de la nit mentre els dos hongaresos guardaven les provisions que havien recollit uns minuts abans. Quatre veles en una minúscula habitació il·luminaven l'estança que feia de dormitori, menjador i cuina. El bany podria ser qualsevol lloc. «Mai havíem entrat aquí. Habitualment els que trien aquell lloc per viure es queden a fora. Això és molt perillós». Josep Maria, voluntari de la Creu Roja mira cap amunt embadalit. El segon pis és visible des de sota perquè no hi ha sostre i l'accés

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

És tardor a Tarragona però no fa fred.

Amb tot, l'estació avançarà i donarà pas a l'hivern que, per benevolent que sigui, serà més rigorós que aquest període d'entreguerres en què s'han convertit aquests mesos de clima menys extrem. «Fred? Què dius! A Hongria la temperatura pot caure fins als quinze graus sota zero, això d'aquí és primavera!», afirma Yuri que té projectes, davant la sorpresa general, de refer la casa. «Necessitaries molt material i maquinària. Això no ho podràs reconstruir», li dic. Em mira i respon: «No vull refer tota la casa, només una part». Miro al meu voltant i només veig runa i destrucció. Penso que s'ha begut l'enteniment però que almenys té un objectiu més en una vida que d'altra manera se centraria exclusivament en la supervivència.

Potser és un idealista, un ingenu o un somiatruites. «Faltarà molt de ciment per a fer-ho», reflexiona en veu alta.

Yuri, però, afirma que ara no és capaç de treballar per a ningú, diu que està molt malalt i això li impedeix fer-ho però no vol tornar a casa seva tot i

7

«Fred? Què dius! A Hongria la temperatura pot caure fins als quinze graus sota zero, això d'aquí és primavera!»

viure en la indigència. «No et vull explicar quina malaltia tinc. La gent, quan ho sap, s'aparta de mi. Per què no torno a Hongria? Allà no podria ni menjar, però aquí, a Espanya, si et mors de gana, és perquè ets ruc».

i que va morir l'any passat, evidentment, sinó un mexicà que duu a Espanya 19 anys i que dedica els diumenges a ajudar els més necessitats. Omar, d'avis libanesos, treballa a Creu Roja i s'encarrega del centre de dia, on va molta gent a dinar, i també forma part del departament de crisi Sense saber-ho, Yuri acaba de refrendar el sistema assistenci- i immigració. «Encara que treballo de dilluns a divendres al i de serveis socials català i estatal. Una estructura que per- ajudant la gent, sempre penso que puc fer més, és per això que vaig fer-me voluntari per poder remet sobreviure a aquells que no tenen partir aliments els diumenges». Ell és absolutament res, de vegades ni doPer què no torno a psicòleg i dirigeix l'equip de la Unitat cumentació i que s'encarrega, en una Hongria?

Allà no podria d'Emergència Social (UES) d'aquesta ingent tasca de moltíssimes persones, ni menjar, però aquí, a tarda. A les bosses hi ha entrepans de de mantenir en les millors condicions truita de patates, pizzes, cafè, de tot. de vida a persones que per diferents Espanya, si et mors de «Sóc una persona i, tot i que sóc un motius ho han perdut tot. L'entramat gana, és perquè ets ruc professional de la psicologia, hi ha engloba centenars de professionals coses que et marquen. Amb tot, quan compromesos i una xarxa de voluntaris que resulta imprescindible per arribar a tot arreu en una arribo a casa intento que les emocions no m'afectin», diu feina que sovint no està prou reconeguda per la societat. «La mentre arribem a la segona parada. pobresa és invisible», repeteixen molts dels protagonistes en la lluita contra la misèria. Un d'ells és Omar Sharif. No Una noia espera al costat del camí, a la llera de riu Franes tracta de l'actor egipci que va protagonitzar Doctor Zhivago colí. Un gos negre està amb ella, com protegint-la. El cel

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

8

Novembre-Desembre 2016

«

»

Novembre -Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

Katarzyna Krawczyk és polonesa, té menys de trenta anys i en fa dos que viu en una precària barraca al costat del riu amb el seu xicot. La construcció, feta de taulons de fusta i cartons i rematada al sostre amb plàstics, és molt bàsica, però ambdós asseguren que hi viuen força bé. «Només els gats espatllen el sostre quan passen. Però no ens mullem ni res, està molt ben feta», diu. Un foc viu crepita al costat de l'entrada de l'habitacle del qual en surt una figura, Marco. És un jove ben plantat, atlètic, que esbossa també un somriure i ens ofereix la mà de seguida. Res de precaucions o malfiances. «Això que feu està molt bé. Mireu com vivim. Vam venir aquí per trobar feina i estem sota un pont com aquell que diu.

Som europeus i no tenim res i els moros, en canvi, tenen tot tipus de drets i fins i tot cases, és normal això?». Malgrat les terribles condicions de vida que afronten, ambdós asseguren que no volen tornar a Polònia perquè afirmen, tot i que costa de creure, que allà encara estarien pitjor. «Vam haver de marxar del país per culpa del nostre president, que és un inútil, i aquí estem buscant-nos la vida. Tant de bo les coses canviïn», diu Marco. Ella, Katarzyna, explica que no troba feina perquè el seu castellà no és prou bo. «Treballaria del que fos, netejant, cuidant avis, qualsevol cosa». Marco aconsegueix alguns ingressos recollint ferralla, una activitat molt freqüent entre gent que viu precàriament. El sopar gairebé està a punt. Una mena d'estofat del qual no en puc reconèixer els ingredients per culpa de la foscor. El gos negre comença a bordar, olora el menjar i no vol esperar. Intueix que nosaltres som el motiu de l'espera. Katarzyna retira la paella del foc amb les seves mans ennegrides mentre una fumera blanca s'enlaira entre els arbustos i joncs que envolten la barraca. «Aquí vivim tranquils. Mai ningú ens ha dit res ni ens ha vingut a molestar, tampoc la policia. Segur que vindran temps millors».

«Som europeus i no tenim res i els moros, en canvi, tenen tot tipus de drets i fins i tot cases, és normal això?»

Marco i Katarzyna són només dos dels més de 130 usuaris entre centre de dia i persones que es visiten de forma itinerant a la ciutat. «La meitat acostumen a ser estrangers i l'altra meitat d'aquí. Això ha canviat perquè abans ateníem

9

Yuri observa la part més destrossada de la casa abandonada on viu

La tenda de campanya on dormen Yuri i Tibi

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

s'ha tornat d'un blau fosc i esgota els últims minuts de claror. Les cares, a més de sis metres ja no són reconeixibles. Isabel li ofereix un got de llet calenta, el particular còctel de benvinguda d'aquest itinerari de Creu Roja. Ella només fa dos mesos que és voluntària però hi té força traça i manté una relació familiar amb els usuaris d'aquest servei. «El meu marit va morir fa uns mesos i tothom em va aconsellar que fes algun tipus d'activitat per mantenir el cap ocupat. No havia fet mai res semblant però m'agrada, tot i que les situacions que et trobes són molt dures.

Jo no puc evitar apiadar-me d'ells i per això, de vegades, els hi dono més menjar del que tenen estipulat», diu rient mentre Omar la mira pel retrovisor central del vehicle.

Novembre -Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

més immigrants. Ara, els que són de fora provenen majoritàriament d'Europa de l'est i no tant del Magreb, com acostumava a ser. En una tarda de diumenge podem atendre entre catorze i quinze persones. Alguns ja sabem on són, com aquests que hem vist ara. Altres els anem a buscar per la ciutat, fent una ronda. Hi ha dies de tot», explica Omar Sharif. L'abnegació dels voluntaris és tan gran que, a banda dels diumenges a la tarda, un grup surt de patrulla els dissabtes per localitzar nous futurs usuaris. «És una manera de ser més eficient. Si saps on estan, guanyes temps». El grup de voluntaris el formen 25 persones que van rotant mitjançant un calendari de sortides. Un d'ells és Julio, un uruguaià jubilat que en fa dos que realitza aquest tipus de servei.

«Quan em vaig jubilar vaig veure que necessitava fer alguna cosa, ocupar el meu temps. Mai havia fet de voluntari però sempre m'ha agradat ajudar als altres per la meva confessió religiosa». Julio pertany a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, els popularment anomenats mormons, i assegura que li agrada això que fa. Quan giro el cap, després de parlar amb ell i fixo la mirada al davant, per on circula la furgoneta, el vehicle redueix a l'alçada d'un grup d'homes que s'esperen al carrer. «Són ells?», pregunto a Omar. «Sí».

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

10

La Part Baixa és una zona tranquil·la un diumenge al vespre. Hi ha poc trànsit i tampoc es veu massa gent pels carrers. El grup d'homes, alguns molt joves, s'apropa al

Marco i Katarzyna acaben de fer el sopar

Una noia espera al costat del camí, a la llera de riu Francolí. Un gos negre està amb ella, com protegint-la. El cel s'ha tornat d'un blau fosc i esgota els últims minuts de claror

Requisits de les

ulleres

per als

infants

Per escollir les ulleres més adeqüades tingues en compte aquestes recomanacions, compta també amb la seva opinió dels teus fills i tria-les amb ells Redacció

ALTA RESISTÈNCIA Unes ulleres per a infants han de poder aguantar el seu ritme de vida: curses, futbol, jocs... per això el material de les seves muntures ha de ser altament resistent.

COMODITAT PER DAVANT DE TOT Si parlem de nens i nenes, hem de parlar de comoditat, perquè si alguna cosa no els resulta còmoda la deixaran de fer servir. Les ulleres infantils cal que siguin el més còmodes i menys rígides que sigui possible. Avui dia existeixen certs mecanismes especials per a infants com les barnilles amb frontissa i molla per tal que

les ulleres no es trenquin al posar o treure o elements ajustables, cintes acolorides per a portar-les penjades...

MOLT A LA MODA En l'etapa de la infantesa és molt important per a la canalla anar a la moda i seguir les darreres tendències. En qüestió d'ulleres això és igual d'important; avui dia podem trobar centenars de models i colors que els donin un look atrevit, sofisticat, romàntic, rocker...

Siguin com siguin els teus fills, vine a Òptica Fullana. Segur que tenim les ulleres que més li agraden, les que més li convenen i les que més s'ajusten al teu pressupost.

Rambla Nova, 88 - Tarragona | Tel. 977 234 251

11

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

12:38

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

/16

Només un d'ells vol parlar i mostrar el seu rostre a la càmera. «No he d'amagar res». Wenceslao fa tres anys que viu en un pis d'un edifici en molt mal estat que està ocupat per gent que no té casa. La finca, que sembla que no ha patit mai cap reforma des que es va aixecar, té aigua corrent i electricitat tot i que l'amo n'ha denunciat l'ocupació. Wenceslao arqueja una cella i arronsa les espatlles quan me'l miro com preguntant-li com aconsegueixen aquests serveis. Per increïble que pugui semblar, Wenceslao explica que, després de tres anys vivint allí, ell, juntament amb la resta d'ocupes de l'edifici, van guanyar un judici al propietari, que ara no els pot fer fora. «Sí, vam demostrar que la

L'estampa és la de les cartilles de racionament de la Guerra Civil o de l'ajuda humanitària d'organitzacions internacionals en un conflicte armat

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

12

Novembre-Desembre 2016

vehicle. Els voluntaris de la Creu Roja obren les portes, ofereixen els seus gots de llet calenta i comencen a repartir les bosses. La majoria dels que reben el menjar són espanyols o catalans. Només hi ha un magrebí, molt jove també.

L'estampa és la de les cartilles de racionament de la Guerra Civil o de l'ajuda humanitària d'organitzacions internacionals en un conflicte armat. La diferència, tot és molt més tranquil. No hi ha empentes ni presses. Aquella parada només és per a ells. No vindrà ningú més allí. Els ocupes s'ho prenen amb calma.

Els voluntaris de la Unitat d’Emergècia Social preparen les provisions abans de fer la seva sortida

finca està abandonada i, per tant, no ens pot enviar al carrer», em diu mentre assegura que només els Mossos d'Esquadra s'han presentat a la casa per saber qui són, per a identificar-los. «Mai ens han volgut fer fora».

Wenceslao viu al primer pis. La porta està oberta. Les parets grises i envellides recorden a aquell pis on vivia Santiago Segura i Toni Leblanc en la primera entrega de la pel·lícula Torrente. El primer que em sobta és veure una gran tele presidint el petit menjador. «És una llàstima perquè no tenim antena comunitària».

Wenceslao és de Sabadell. Explica que mai s'havia trobat en una situació així fins que tot es va enfonsar al seu voltant. «Vaig divorciar-me de la meva dona i ho vaig perdre tot, pis, cotxe, diners». Ell havia treballat durant divuit anys en una empresa de Vacarisses que s'encarregava de fer un tractament especial als vidres.

«Ara no em vol contractar ningú. Vaig anar a Ciudad Real, on viu la meva mare, però em vaig sentir molt malament perquè vivia de la seva pensió. No volia que em mantingués». Va arribar a Tarragona i, després de passar dos mesos al carrer,

PER A GRUPS

DE L’1 DE NOVEMBRE AL 30 DE DESEMBRE

Novembre-Desembre 2016

Menús de Nadal Menú Especial

13

(EXCEPTE ELS DIES 24 i 25)

PER A GRUPS

24/25/26 DE DESEMBRE

Rambla Vella, 2 - www.casinotarragona.com - t. 977 789 000 Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

14

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

Repartiment d’aliments a Creu Roja Tarragona

va entrar a viure al pis que és la seva casa dels últims tres anys. «Jo només rebo ajuda de la Creu Roja. Un parell de dies vaig al Centre de Dia i em dutxo. No trobo feina però puc aconseguir alguns ingressos amb la ferralla».

Tot i les dures condicions de vida que afronta no perd el sentit de l'humor.

Aquesta és una de les coses sorprenents de tota aquesta gent que viu en una precarietat absoluta: somriuen constantment. «També et dic que això no és vida. Les nits es fan molt llargues perquè la soledat és molt gran», diu mentre assegura que mai ha tingut la temptació de delinquir per aconseguir diners «i tampoc de demanar, perquè no m'hi veig capaç».

Els voluntaris de Creu Roja tornen a pujar a la furgoneta. Les visites concertades s'han acabat i ara van a la recerca de gent itinerant, que vaga per diferents indrets de la ciutat. «Fem una ruta completa fins més enllà de les nou de la nit o quan se'ns acaben les provisions», diu Omar.

Aquest és un dels molts serveis que ofereix Creu Roja. Aquesta institució

que aplega gairebé 100 milions de voluntaris a tot el món fa una tasca ingent en tots els camps i indrets del planeta, també a Tarragona, és clar.

L'any 2015, Creu Roja va repartir a Tarragona 280.374 quilos d'aliments en tres fases En tots els fronts Eduard Martín va de bòlit. És d'aquelles persones que no tenen prou hores al dia per fer tot el que han de fer i la seva agenda no és que estigui plena, sinó que simplement és com si no existís. Martín, adjunt a la coordinació de Creu Roja Tarragona, parla pels descosits dels mil i un temes dels quals és responsable en una institució que fa de tot i més per donar assistència als qui més ho necessiten. «Podríem estar parlant hores d'això que vols tractar», diu. A través de les finestres del seu despatx es pot veure com un degoteig constant de persones que s'apropen amb les mans buides a la part baixa del gran edifici i en surten amb un

carro de supermercat ple fins dalt. El ritual es fa cada divendres. «La gent que no vol que la vegin ve aquí. A les parròquies estàs més exposat a ulls de la societat perquè es troben al mig de la ciutat. Aquí pots mantenir el teu anonimat», m'explica mentre els usuaris omplen els maleters dels seus vehicles amb els aliments que han recollit.

L'any 2015, Creu Roja va repartir a Tarragona 280.374 quilos d'aliments en tres fases. Els beneficiaris d'aquesta ajuda arriben a la institució per diferents vies: una, derivats per Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona, una altra si es presenten directament a Creu Roja, encara que no estiguin empadronats, en cas que sigui la seva primera vegada demanant aquesta ajuda. «Quan algú arriba a un lloc on no coneix res ni ningú i necessita menjar sovint s'adreça a Creu Roja, és per això que els podem facilitar aliments sense que estiguin registrats o tinguin documents la primera vegada. Amb tot, si algú vol rebre ajudes, necessita empadronar-se. Nosaltres ens coordinem amb moltes entitats i institucions com Serveis Socials». Els aliments que els usuaris carreguen en

15

Novembre-Desembre 2016

Creu Roja a les persones necessitades és, doncs, menjar. De fet, tal com passa en situacions de gana, la institució dóna bolquers a les famílies amb fills que encara no han estat empadronades i demanen ajuda per primera vegada. Els serveis Abans, els aliments arribaven dels excedents agraris, però de Creu Roja arriben fins i tot a pagar lloguers, rebuts de ara hi ha un fons europeu que permet finançar la compra llum i aigua. «S'ha d'estudiar cada cas. En general, però, d'aquests aliments a través del Fondo Español de Garantia podem dir que en cas que a una persona decidim que hem Agraria i que es distribueixen mitjançant el Banc d'Aliments d'ajudar-la a pagar el lloguer, els imports van des dels 100 i Creu Roja Espanya. La cistella bàsica inclou quinze pro- als 300 euros al mes amb un màxim de tres mensualitats», ductes entre els quals hi ha oli, arròs, tonyina en llauna, llet puntualitza Martín. En aquest concepte, Creu Roja Tarraen pols, pasta, patates, tomàquet en conserva, etc. «Abans la gona ha destinat el 2016, fins el mes d'agost, 20.000 euros, pobresa estava molt vinculada a situacions de marginalitat unes ajudes que han beneficat 174 famílies. En el mateix però ara tothom és susceptible de poder caure en una situa- període, la institució ha aportat 3.000 euros en total a 20 fació així. El perfil de la pobresa ha canviat. De fet, nosaltres mílies per pagar el rebut de la llum. «Quina és la solució per ho veiem constantment. Hi ha gent que arriba a buscar els acabar amb tot això? Molt fàcil, la feina. Si la gent tingués treball, tot això, o gran part del que vealiments amb un bon cotxe. Molts es iem i hem de fer nosaltres, no passaria, pregunten com pot ser que tingui un Hi ha gent que arriba així de senzill». L'atur es va incremenvehicle així i demani menjar. És sima buscar els aliments tar a Catalunya en un 1,27% el mes de ple, en el seu moment aquella persona setembre. En total, hi havia 451.081 es va poder comprar aquell cotxe i més amb un bon cotxe... catalans sense feina (3.720.297 a tota tard va perdre la feina i ho ha perdut ...és simple, en el seu Espanya), dels quals, 56.645 a la detot. Manté el cotxe perquè ja el té pamoment aquella persomarcació de Tarragona. gat i això no impedeix que necessiti na es va poder comprar menjar», afirma Martín. aquell cotxe i més tard La cobertura d'assistència social inva perdre la feina i ho clou també problemes sanitaris meLa procedència dels aliments, a banda ha perdut tot nors. Així, es van pagar 25 ulleres i 4 de la citada anteriorment, pot ser diintervencions odontològiques. «S'ha versa. Martín explica que una part dels productes arriba de l'hort ecològic de Tarragona, una altra, de tenir en compte que són situacions molt determinades. de la Llotja de Pescadors del Serrallo, que un parell de dies L'usuari pot triar alguns models dins d'una determinada a la setmana dóna peix a Creu Roja, una empresa acaba gamma i els vidres són senzills». Amb tot, Martín explica de fer donació de 1.200 matalassos, una altra de productes que s'ha arribat a pagar 2.500 euros a una persona que tenia d'higiene personal. «Hi ha empreses que volen mantenir-se la boca en molt mal estat. Un altre dels conceptes que pera l'anonimat tot i ajudar-nos molt. Tot i que és una tasca met ajudar les famílies són les targetes d'alimentació. Per als lloable, suposo que no volen fer-ho públic perquè tothom més petits s'atorguen una sèrie de beques menjador. També no vagi a trucar a la seva porta». No tot allò que pot oferir i mitjançant un acord amb Àrea de Guissona, s'atorga una

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

16

Novembre-Desembre 2016

carros de supermercat arriben per un mes. Entre 4.000 i 5.000 famílies recullen aliments a Creu Roja, que reparteix 998.531 quilos a tota la demarcació.

«

»

Dos voluntaris de la Creu Roja repassen una llista de productes

17

Novembre-Desembre 2016

Novembre-Desembre 2016

18 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

targeta que conté un import de 44 euros que es poden gastar durant un mes per comprar aliments en aquesta cadena d'alimentació. «Puntualment hem donat targetes per un valor de 204 euros, però com dic, de forma molt puntual». Un altre dels acords és amb el Carrefour, en què aquesta gran superfície dóna a través de Creu Roja motxilles amb material escolar, en el programa anomenat Vuelta a la Escuela Solidaria. A Tarragona s'han entregat 130 motxilles aquest any.

Una altra gran superfície, Decathlon, també ofereix mitjançant Creu Roja una targeta de compra per valor de 100 euros. «Avisem la gent que es tracta de comprar coses útils i no capritxos. Si detectem que es fa un mal ús, es retira».

El gran supermercat solidari Fa hores que l'esquadró de voluntaris de Creu Roja treballa incansablement a la planta baixa del gran edifici de la institució, a l'Avinguda Andorra, als afores de la ciutat, un cop passat l'accés a Sant Pere i Sant Pau. Els baixos s'han convertit en una mena de gran superfície comercial on aquells que venen a buscar aliments reben un carro i segueixen un circuit per a omplir-lo. «D'aquesta manera és més fàcil, no es produeixen embussos i tot és més agil». Elies Muñoz és el voluntari responsable de logística de l'entrega d'aliments. Ell, de 70 anys, en fa 6 que està a Creu Roja i ha estat l'encarregat de gestionar els aliments entre les persones que venen a buscar-los. «Vaig estar sis mesos per calcular quina ràtio li corresponia a cada família. Intentem donar el màxim de productes possible sense que ningú es quedi sense. Mai sobra res», diu. Elies tenia una empresa de robòtica i ara la tasca a Creu Roja ha absorbit gran part del seu temps. «Ahir vaig passar nou hores aquí. Cada setmana i mitja fem un inventari de tots els aliments que tenim». Com un encarregat de supermercat, Muñoz ho supervisa tot.

A l'entrada d'on es guarda el menjar i els productes d'higiene hi ha una sè-

L'ambient entre tots els voluntaris és fantàstic.

La gran majoria són jubilats però treballen incansablement i amb molta il·lusió i dedicació rie de taules on altres voluntaris s'encarreguen de comprovar si els usuaris estan registrats, certificant la seva presència. «Aproximadament el 60% de les persones que venen aquí són immigrants. Va haver-hi un temps que els immigrants van ser menys però ara n'hi ha més. La sensació és que molts van tornar als seus països però, després d'un temps allà, van decidir venir un altre cop». La gran superfície d'aquesta zona de l'edifici no és l'única que conté aliments i productes d'higiene.

Creu Roja té una nau de 4.000 metres quadrats al Polígon Francolí que abasteix aquest gran «supermercat» i altres de la demarcació.

Unice porta el carro ple a vessar. Ella va arribar a Espanya el 2009 de Nigèria i, tot i el temps que fa que viu aquí parla molt poc espanyol. Té 38 anys i en fa 3 que acudeix puntualment a Creu Roja per a recollir aliments. «Necessito aquesta ajuda per anar tirant. Tinc dos fills i el meu marit no està aquí. Ara no tinc feina».

Assegura que treballa de cambrera de pis a hotels però només a la temporada d'estiu i cada any li passa el mateix, al setembre es queda sense feina.

L'ambient entre tots els voluntaris és fantàstic. La gran majoria són jubilats però treballen incansablement i amb molta il·lusió i dedicació. En són 25 en total. Un d'ells és Toni Valcárcel.

«Creia que havia d'aportar el meu gra de sorra en aquest moment d'emergència social», diu. Valcárcel, de 66 anys, fa la gestió d'entrega d'aliments i també col·labora amb la tasca de repartir alimentació infantil. «La crisi no s'ha pal·liat en absolut. Tenim la mateixa situació de fa quatre anys i això no ha canviat gens», diu.

# 1 Pròtesis sense metall Des del 2015 comptem amb els certificats de qualitat: ISO 9001 i SEP (Sanitat Excel·lent Privada)

Novembre-Desembre 2016

Clínica Curull centre de referència a la província de Tarragona en tractaments de Periodòncia, Implants i Estètica Dental

19

# 2 Implants i Dents en un dia

Pròtesis provisional fixa el mateix dia de la col·locació dels implants

Abans del tractament

Dra. Conchita Curull Clínica Curull Col. 2236

Pròtesis definitiva fixa de ceràmica sobre implants

• Primer membre acceptada de la província de Tarragona a la Acadèmia Americana d’Odontologia Estètica (AACD).

• Delegada de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osseointegració (SEPA) a la província de Tarragona.

• Vicepresidenta del Col·legi Oficial d‘Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, Delegació Provincial De Tarragona.

Rambla Nova 114 baixos • 43001 Tarragona • Tel. 977 241 380 • www.clinicacurull.com

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

20 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

La casa dels qui no tenen casa Havia passat moltes vegades per davant de la seva porta però mai havia creuat el llindar de l’entrada

Potser, tot i que sóc curiós de mena, és un dels llocs, juntament amb la presó, que no volia conèixer de primera mà excepte per a documentar-lo, veure’l i explicar-ho com a periodista perquè, d’altra manera, significaria que tinc problemes. L’antiga casa del transeünt.

Mai un nom d’un edifici, situat en un fosc racó de la Part Alta, a la plaça de les Peixateries Velles, havia estat tan suggerent. Què hi passava allà?

Qui hi pernoctava? Quines serien les seves històries? De vegades, coincidia que era l’hora d’entrada i en la filera d’homes que esperaven poder-hi accedir escrutava els seus rostres. Gent

Diego de la Vega treballa a la nit a la l’habitació del monitor

Els usuaris de l’alberg que gestiona la Fundació Bonanit són persones amb històries massa dures per a ser reals i que, sovint, superen la meva ja de per si gran imaginació

21

S’hi respira un ambient tranquil. Un grup d’homes i una dona estan asseguts als sofàs al voltant del televisor una mica més tard de dos quarts de deu del vespre. La majoria estan en silenci, només un parell o tres parlen

entre ells, comentant el programa que en aquell moment ofereix la cadena que es troba sintonitzada. L’aparell reprodueix el senyal del reality de moda de la televisió espanyola dels últims quinze anys: Gran Hermano. Hi ha un cert debat al menjador del segon pis de l’alberg. Tot sense estridències, com si fos una nit amb la família o més aviat en un d’aquells pisos que algunes empreses posen a disposició dels seus treballadors i on tots hi fan cap a la nit. Fa menys d’una hora que han entrat a l’edifici i aprofiten per relaxar-se abans d’anar a dormir. Alguns ja estan al llit, altres tot just surten del bany per estirar-s’hi i trobar el repòs necessari que uns dies a l’alberg proporcionen i que és, en el sentit més estricte de l’expressió, la millor manera per recarregar les piles. Tot es fa en un silenci respectuós. Aquesta harmonia és gràcies, entre altres, a Diego de la Vega. Es tracta d’un jove xilè (26 anys) que va arribar a Tarragona perseguint el somni de l’èxit en el futbol europeu i ha acabat sent un professional de la solidaritat en una feina on l’èsser humà ha d’oferir tota la bondat que té a dins sense esperar res a canvi, d’altra manera seria impossible de suportar. De la Vega forma part d’una família d’esportistes xilens. El seu pare va jugar al mí-

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

on les arruges de la cara, torrada pel sol en la major part de vegades per les hores a l’aire lliure, vivint a l’intempèrie, delataven una existència dura, solitària. Em tornaven la mirada amb certa desconfiança, seguint les meves passes. Potser pensaven que era afortunat per no haver de viure aquella realitat on cada dia és una incògnita sense saber què menjaràs o on trobaràs refugi. Potser pensaven que era un pobre desgraciat, condemnat a una vida cenyida als convencionalismes i subjecta a les normes d’una societat sovint massa rígida. Ells són els amos del seu futur però també les víctimes de males decisions, cops del destí o simplement poca o cap fortuna. A l’hora de la veritat, els usuaris de l’alberg que gestiona la Fundació Bonanit són persones amb històries massa dures per a ser reals i que, sovint, superen la meva ja de per si gran imaginació d’aquells dies quan provava d’endevinar quines serien les vides d’aquells humans condemnats a vagar sense rumb en vida.

Novembre-Desembre 2016

Sala d’estar de l’alberg; els usuaris peten la xerrada abans d’anar a dormir

Novembre-Desembre 2016

22 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

tic equip del Colo-Colo —un equip que va guanyar la Copa Libertadores, l’equivalent a la Champions League, el 1991— i ell, extrem dret, militava a l’Everton de Viña del Mar quan va arribar a Tarragona el 2008 per assistir a la boda del seu germà. Va provar al Nàstic i va acabar jugant al filial, la Pobla de Mafumet, on va estar-hi dues temporades. Tot i que el contracte amb el Nàstic no es va renovar, va decidir quedar-se i, tot treballant en una empresa que assistia gent gran a domicili, va conèixer Antoni Coll, fundador i ideòleg de Bonanit, que li va oferir treballar per a la Fundació. «Vaig ser la primera persona contractada i em vaig encarregar de vigilar l’obra de reforma.

Faig una mica de tot ara, des de tasques administratives a la coordinació dels monitors», diu.

El monitor que es queda al torn de nit disposa d’una habitació amb un llit, una taula i una cadira i una sèrie de pantalles que reprodueixen les imatges captades per un circuit tancat de videovigilància que permeten controlar diferents àrees de l’alberg, especialment els dormitoris del tercer pis. «No és fàcil trobar voluntaris. Molta gent no vol implicar-se tant». Però implicar-se és gairebé inherent a la feina. Diego explica un cas: «Una nit la policia ens va portar una persona magrebí. S’havia torçat el turmell però a l’hospital no el volien atendre perquè no tenia papers.

El monitor el va haver d’acompanyar perquè l’atenguessin, intercedint per ell i, com que l’alberg estava complet, la Fundació Bonanit li va pagar la pensió». Afirma que la realitat, el dia a dia, les converses amb ells, el fan adonar que molta gent passa per situacions límit i que, sovint, es despullen anímicament parlant amb els monitors i els voluntaris. Fan de confessors. Són els seus àngels de la guarda, algú en qui confiar. Diego és un clar exemple. Ell va salvar la vida a un usuari quan va patir una parada cardiorespiratòria, li va fer la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) fins que va arribar l’ambulància. «Molta gent em diu que sóc mas-

sa jove per treballar d’això i els meus amics no entenen perquè faig aquesta feina, però jo els dic que el que faig no té preu. És impagable donar i rebre com a recompensa un somriure».

«He plorat molt i també he pregat molt a Déu.

Les drogues han destrossat la meva vida i gairebé me la treuen»

Una vida destrossada per les drogues Ha arribat aquesta setmana. Se’l veu jove i no casa amb el perfil que la majoria de la societat tenim d’un sense sostre. Aquest és un dels problemes, tots defugim la pobresa, no ens volem acostar, apartem els pobres de la nostra vida i els marginem. Només ens quedem amb estereotips i tòpics.

La veritat, com deia aquell, però, està allà fora. Iván Gavaldà (39 anys) viu una història d’autodestrucció. Nascut a Mallorca, va perdre el rumb fa molts anys, quan va anar a fer el servei militar al Ferrol. Allí va començar una relació nociva amb les drogues, les seves companyes de viatge durant gran part de la seva existència. És alt i molt prim i vesteix una samarreta del Barça. Parla molt, té molt a explicar. No amaga res, com si vulgués netejar l’ànima. «He plorat molt i també he pregat molt a Déu. Les drogues han destrossat la meva vida i gairebé me la treuen. En

aquest món [de les adiccions] no tens amics i acabes depenent d’una substància per viure i subsistir econòmicament», recorda mentre parla amb vehemència. «Em penedeixo de moltes coses. Una, de les més importants, va ser del tracte amb la meva mare.

Li vaig faltar al respecte moltes vegades i això no pot ser. Em vaig tornar una persona violenta i vaig dilapidar una fortuna». Iván assegura que es va gastar 48.000 euros que la seva mare havia estalviat per al seu futur en els 9 mesos del servei militar. Tot en drogues i vicis. Va perdre un munt de feines, va traficar amb xocolata (haixís) i cocaïna i un clan gitano el va amenaçar de mort si no pagava el deute que tenia amb ells. «Vaig estar setze anys treballant de mecànic i tinc cotitzats més de divuit a la Seguretat Social però en fa set que no treballo.

No trobo res», diu aquest home que afirma que en una nit s’arribava a gastar 1.800 euros.

Aquesta no és la primera vegada que està a l’alberg, hi va sempre que es troba a Tarragona, com en d’altres llocs similars de la geografia espanyola. És habitual que molts sense sostre vagin d’una ciutat a l’altra i s’allotgin en aquest tipus de cases d’acollida. Recordem que se’ls anomenava vagabunds o rodamons. Les estades són per una setmana de dilluns a diumenge fins un màxim de quinze dies pels tres mesos d’hivern. A l’estiu, poden estar-s’hi set

El dia, a la casa, s'enceta amb l'esmorzar

Per no pagar comissions.

Ni d’administració ni de manteniment.

Aquest és només un dels 7 motius per ser titular d’un Compte Expansió. Us convidem a descobrir els altres 6 a la vostra oficina de Banc Sabadell de Tarragona.

Ser titular d’un Compte Expansió és fàcil: només necessiteu domiciliar una nova nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 700 euros que no procedeixi d’un compte obert en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular.

Aquesta oferta és vàlida a partir del 26 de setembre de 2016 (rendibilitat 0% TAE).

Esperem la vostra visita a qualsevol de les nostres oficines. Si voleu, també us podeu informar del Compte Expansió trucant-nos al 902 323 000.

Sabadell

23

#1.

Novembre-Desembre 2016

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

24

Novembre-Desembre 2016

Des de la finestra Antoni Coll és un periodista de 73 anys que va decidir posar remei a les dures condicions de vida dels sense sostre de Tarragona. Coll, director del Diari de Tarragona durant un grapat d’anys, assegura que feia temps que li rondava pel cap fer alguna cosa, especialment quan, tot caminant per la ciutat, veia els rodamons dormint en caixers automàtics o directament al carrer. «Des de casa meva puc veure el Parc de la Ciutat. Cada dia veia com un munt de gent hi passava les nits i pensava que allò no podia ser. Volia fer alguna cosa però, ja saps, la vida del periodista deixa poc temps lliure i menys si dirigeixes un diari. Així que, un cop em vaig jubilar vaig decidir emprendre una idea que feia temps que tenia al cap». Aquesta idea era el germen de la Fundació Bonanit. Coll encara escriu una columna al Diari, es diu La Plumilla, a la contraportada, i des d’aquesta privilegiada estrada, va fer una crida per intentar solucionar el problema. «L’article es va dir Llamamiento i volia fer una crida a la societat tarragonina per poder tirar endavant la iniciativa que posteriorment va ser Bonanit. Em semblava increïble que a una ciutat com Tarragona tinguéssim tanta gent dormint al carrer». El primer que el va trucar per oferir-li la seva col·laboració va ser, segons Coll, l’aleshores cap de l’oposició de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, actualment alcalde de la ciutat. Els quatre fundadors van ser Coll, Carme Borbonès (aleshores presidenta de Càritas a Tarragona i actualment de Càritas Catalunya), Joan Maria Adserà (president de la Fundació Santa Tecla) i l’advocat Joan López. Van aportar 30.000 euros a fons perdut de diners que van poder reunir entre uns i altres i en només un any van posar en marxa el projecte. «Ara som tretze persones, tot ha anat molt de pressa.

Recordo que vam parlar amb l’anterior alcalde, Joan Miquel Nadal, per que ens cedís algun local municipal

sense ús i poder-hi posar llits». Per començar a treballar, van contactar amb un parell de pensions, Carmen i Alhambra. La primera va cedir 15 llits durant 6 mesos i posteriorment, els fundadors de Bonanit es van posar en contacte amb la Fundació Obra Pía Montserrat, propietària de la Casa d’Acollida Sant Auguri, que els va cedir l’immoble per un període de deu anys. «Esperem renovar el conveni.

Ara tenim 32 llits i tan de bo en tinguéssim més, però a l’edifici ja no hi caben».

Tot i que les normes de l’alberg estipulen que entre una estada i una altra han de passar un mínim de sis mesos, Coll assegura que s’han fet moltes excepcions.

«Recordo un cas, era un home que es deia Manuel. Va estar-hi dos períodes de sis mesos cadascun. Era una persona que estava en un delicat estat de salut, no podia viure sol, no s’aguantava dempeus. Havia begut molt al llarg de la seva vida i estava molt malalt». Antoni Coll assegura que els sense sostre que passen per Bonanit poden refer-se prou bé després d’estar a l’alberg: «Als dies que la gent està dormint allí podem veure com es recuperen. El fet de menjar i dormir bé és cabdal. El més important és que la Casa d’Acollida sigui un lloc de pas per a ells, un indret on poder passar un mal moment i poder refer-se. Amb tot, hi ha gent que ja no pot sortir d’aquesta dinàmica i són usuaris habituals».

Des de la finestra, Coll va poder seguir la vida d’alguns del sense sostre del Parc

de la Ciutat, la Quinta de Sant Rafael. Com Mònica, una noia que no va deixar que l’ajudés. «Una història molt trista. Li vaig oferir la nostra ajuda però sempre la va refusar. Tenia càncer i finalment va morir. Allò em va deixar tocat, em sentia, en certa manera, culpable per no haver fet prou per convèncer-la». De fet, Coll va intentar-ho tot. Va buscar la seva família per advertir-los de la greu situació per la que travessava la noia, en va. «La policia em va dir que, com ella era major d’edat, no podien revelar a la seva família on era sense el seu consentiment. Vaig anar als jutjats per aconseguir una autorització judicial que certifiqués que ella necessitava un metge. No vam ser a temps, va morir durant la tramitació d’aquell procès».

No totes les històries són tan tristes, tot i que, malgrat que poden tenir un cert component divertit, sempre són dramàtiques. Coll recorda les aventures d’un polissó colombià: «S’havia colat dins el vaixell i el capità, a mitja navegació es va adonar de la seva presència. Va alertar les autoritats de Tarragona quan arribava al port perquè el detinguessin però el polissó va decidir saltar a l’aigua abans que el vaixell arribés a terra. Va nedar fins la costa però el van trobar i detenir.

La policia ens el va portar però ell, al cap de poc temps, va fugir abans que els agents tornessin».

25

Novembre-Desembre 2016

«Crec, sincerament, que

això ho faig per netejar la meva consciència.

Intentava, mentre treballava en el món financer, estar vinculada a les fundacions o tasques de voluntariat, però no és el mateix»

La cuina de Cafè i Caliu amb les voluntàries que fan els entrepans

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

26

Novembre-Desembre 2016

dies en total. «Molts d’ells tenen calculat quan poden tornar a entrar i el dia exacte ja estan a la porta», diu Diego de la Vega. «He dormit al carrer i en parcs i, fins i tot, en una tenda de campanya a les afores de Barcelona.

He passat molta por, és clar», diu Iván Gavaldà que també va anar a parar a la presó per no pagar l’habitació d’un hotel de quatre estrelles. «Feia molt temps que estava al carrer i un dia vaig pensar, per què no passo unes nits com Déu mana? Vaig entrar a un hotel de quatre estrelles, anava ben vestit i no van sospitar res. Menjava tot el que podia del bufet i em vaig beure totes les ampolles d’alcohol del minibar de l’habitació. Havia dit que m’hi estaria quatre nits, després de la tercera vaig marxar, deixant una mica de roba dins per no despertar sospites. La policia en va enxampar mesos després». Va estar 24 dies entre reixes per no haver pagat una factura de 1.820 euros. «Sempre m’ha agradat viure al dia, no pensar en què passarà demà. Ara fa set anys que no prenc drogues i m’agradaria refer la meva vida. He viscut temporades a casa de la meva germana. Potser és hora que torni i comenci de nou».

Al matí, al primer pis de l’alberg, a la Casa d’Acollida Sant Auguri, hi ha la cafeteria Cafè i Caliu, gestionada per Càritas Interparroquial. Els usuaris que han passat la nit baixen a esmorzar, així com altres persones que aprofiten, en la seva condició de necessitat, per fer un mos. L’espai és gran, amb les taules a un costat, ocupant la major part de l’estança i una barra allargada en l’altre, on hi ha dos voluntaris. Sobta que la majoria de les persones estiguin assegudes soles i en silenci.

De fet, la remor i el so de veus arriba des de la cuina, on un grup d’entregades voluntàries fa els entrepans i neteja. Tot per amor a l’art, tot per ajudar als que ho necessiten. «Des que estic aquí el meu psiquiatra no m’ha tornat a veure, això m’ha tornat la vida». Arantxa Abril té 45 anys i en fa dos i mig que és voluntària a Cafè i Caliu. Ella ha canviat de bàndol. Durant 20 anys va treballar en el món de la banca i va arribar a ser subdirectora d’una oficina. «El que feia era correcte però psicològicament em destrossava. Havia de desnonar persones, deixar-les al carrer. No podia. Vaig arribar a estar de baixa per depressió», diu mentre para de parlar per eixugar-se les llàgrimes. «Crec, sincerament, que això ho faig per netejar la meva consciència. Intentava, mentre treballava en el món financer, estar vinculada a les fundacions o tasques

de voluntariat, però no és el mateix. Abans, quan passejava per Tarragona, em saludaven els notaris, advocats i empresaris. Ara em donen l’esquena, però no m’importa. Aquells que ara m’aturen i m’abracen són aquestes persones. Això val més que tota aquella vida superficial que tenia», diu mentre les llàgrimes li regalimen galta avall. «Recordo que quan era més jove volia estudiar Treball Social i els meus pares no em van deixar. El meu fill serà allò que vulgui ser».

Arantxa és la més jove d’un equip de dones entusiastes i que ha trobat en el voluntariat una forma de ser útil després de la jubilació. Rosa Álvarez (72 anys) fa més de quatre anys que dóna un cop de mà dos dies a la setmana a Cafè i Caliu. Aquesta llicenciada en físiques renta els plats bruts i fa el que calgui. Álvarez és veïna d’Ursula Lucena (66 anys), ambdues de Roda de Berà, havent de llevar-se molt d’hora per estar abans de les nou del matí a l’alberg. «Venim dimarts i dijous de vuit del matí a dotze del migdia. Sempre havia volgut ajudar d’alguna manera i aquí estic. El meu marit no ho veia clar al començament però ara ho accepta bé i, de fet, les meves filles estan molt contentes amb aquesta tasca que faig». Lucena fa truites, una rere l’altra. «Fem

27

Novembre-Desembre 2016

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

28

Novembre-Desembre 2016

Mònica té 44 anys i aquesta és la segona nit a la Casa d’Acollida Sant Auguri. El seu xicot la va fer fora de casa després d’obligar-la a dormir a terra durant moltes nits perquè ell no volia compartir el llit amb ella el que convingui. Ells demanen els entrepans que més els hi agraden i nosaltres els fem de grat», explica Paquita Díaz, una madrilenya de 72 anys que en fa 38 que va arribar a Tarragona.

Llicenciada en filologia anglesa, Díaz s’encarrega de la barra de la cafeteria.

«Ells volen parlar amb algú, necessiten explicar les seves coses i nosaltres els escoltem. Hi ha històries molt tristes i el pitjor de tot és veure com alguns, que venen de forma recurrent, es troben en una dinàmica de la que no poden sortir».

En la petita sala de premsa que s’ha convertit la cuina per culpa de la meva presència, apareix Maria Dolors Xifré (67 anys). Ella fa tres anys que treballa com a voluntària. Xifré, professional de la neteja després que de ben jove fos cosidora, s’encarrega de la consigna, és a dir, de l’espai on els usuaris de l’alberg poden deixar les seves coses. «És dur veure certes coses. Abans de col·laborar ja m’imaginava que seria dur, però la realitat sempre ho supera.

Allò que et colpeja més és pensar que qualsevol de nosaltres podem acabar en una situació semblant».

Amor cec Aquesta nit només hi ha una dona en tot l’alberg. Les fèmines ocupen una ala a part a les plantes on hi ha els dormitoris i habitualment tenen una habitació per a elles soles. Acostumen a ser moltes menys que els homes, tot i que al carrer, encara són més vulnerables. «Estic aquí perquè em vaig enamorar». Mònica té 44 anys i aquesta és la segona nit a la Casa d’Acollida Sant Auguri. El seu xicot la va fer fora de casa després d’obligar-la a dormir a terra durant moltes nits perquè ell no volia compartir el llit amb ella. La primera nit, sense saber on anar, la va passar sola en una casa abandonada.

«Tinc deu euros a la butxaca, res més.

No sé què faré ni on dormiré quan ja no pugui estar aquí la setmana que ve.

Amb tot, sóc jove i sempre me n’he sortit», explica. Mònica és de Tortosa però fa anys que està a Tarragona.

Diu que no vol tornar a la capital del Baix Ebre, on viuen el seu pare i el seu germà, ambdós amb problemes psiquiàtrics —la seva mare va morir fa un parell d’anys— tot i la situació delicada que travessa. La vida va començar a maltractar-la quan el seu marit, amb qui convivia de feia vint anys, va morir d’un atac de cor. Sola, i en ple dol per la pèrdua, el propietari del pis on vivien de lloguer va decidir apujar la quota i va haver de marxar a casa d’una amiga, a qui li va llogar una habitació.

Mònica, treballadora d’una empresa de neteja, després d’un temps sola, va contactar amb un noi de Constantí que havia conegut treballant, al que li feia feies de neteja. Van quedar i van

començar a sortir, però no tot van ser flors i violes. «A mi m’agraden molt els homes i per això vaig quedar amb ell. Al començament tot va anar molt bé però resulta que ell té esquizofrènia paranoïde i jo no ho sabia. Discutíem molt i tot va anar a pitjor quan jo em vaig posar malalta. Ell em va deixar de costat fins que em va fer fora de casa seva». La relació va durar només quatre mesos, temps en què Mònica anava i tornava de Constantí a Tarragona, on treballava, en bicicleta. Fa uns dies, a més, va perdre la feina. «Estic parlant amb Inspecció de Treball per a denunciar-ho. No són moments fàcils però, vols què et digui una cosa? Aquesta experiència em farà més forta».

L’última persona que els vagabuns veuen a l’alberg és Teresa Beà. Ella està a recepció però com que l’horari d’entrada és a les nou de la nit, ella ja no hi és.

Teresa (73 anys) en fa deu que ocupa el seu lloc a la Casa d’Acollida Sant Auguri, des que es va jubilar. Era mestra

Xifres dels albergs L’any 2015, hi van haver 5.088 pernoctacions a l’alberg de la Fundació Bonanit, 857 a la pensió Carmen i 776 a la pensió Alhambra. Per tant, un total de 6.721 pernoctacions que corresponen a 582 persones, 77 de les quals van repetir estada i 15 van estar-s’hi fins a tres vegades. D’aquestes persones, només 50 van ser dones (8,6 %). Un 26,63 % dels usuaris eren catalans i un 25,09 % de la resta de l’Estat. Dels estrangers, un 21,13 eren del Magrib. La franja d’edat més comuna és d’entre els 35 a 60 anys.

Dolors Xifré, l'encarregada de la consigna

Novembre-Desembre 2016

29

猀 攀 搀 愀 椀搀 椀氀 椀戀 猀 漀 瀀

猀 甀 猀

攀 甀 椀焀 氀 椀瀀 琀 氀 䴀甀

Loli Santillana fa la bugada

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

30

Novembre-Desembre 2016

Teresa Beà, a la recepció de l’alberg

de català a primària i secundària i ara es dedica a inscriure al registre tots els que demanen refugi. «Cal que tinguin un document d’identificació per poder-los fer una fitxa i saber d’on vénen i si tenen ingressos o no». Beà, que és religiosa, és una part fonamental del projecte de la Casa d’Acollida i s’encarrega de fer la memòria de l’alberg gestionat per la Fundació Bonanit. Teresa és un testimoni de primera mà per saber en quin moment es troba la pobresa a la ciutat de Tarragona. «Cada any ve més gent i molts d’ells repeteixen.

De fet, des de l’1 de gener d’enguany 50 persones han fet més d’una estada amb nosaltres», afirma. Teresa ho té tot apamat i comptat. Res s’escapa al seu control. «Hi ha gent que només ve a esmorzar, aquests sumen 85 persones.

I ve gent de tot tipus, res a veure amb la imatge clàssica que tenim tots d’un sense sostre».

La cronista de l’antiga casa dels transeünts podria ser, però, sense cap mena de dubte Loli Santillana.

Ella suma gairebé 15 anys de servei en aquest edifici en dues etapes.

S’encarrega de la neteja i també fa la bugada —la roba de cada usuari es posa en bosses de xarxa dins la rentadora perquè no es barregin les peces—. Va entrar l’any 2000, quan la Casa depenia exclusivament de Càritas —ara Cafè i Caliu està sota el paraïgua de Càritas Interparroquial però l’alberg pròpiament dit el gestiona Fundació Bonanit—. Quan l’alberg va tancar durant tres anys, Santillana va tornar com a voluntària a Cafè i Caliu durant un any i

«Per què vaig ser voluntària després de treballar-hi tants anys? Això et queda a dins. Trobes a faltar la casa, els companys, la voluntat d’ajudar a gent que ho necessita realment»

posteriorment va ser contractada per Bonanit. «Per què vaig ser voluntària després de treballar-hi tants anys?

Això et queda a dins. Trobes a faltar la casa, els companys, la voluntat d’ajudar a gent que ho necessita realment». Loli n’ha vist de tots els colors i podria fer un llibre amb tot el que li han explicat i ha vist. «Hi ha casos que t’impacten molt perquè veus que gent que coneixes ho perd tot. Un dia va venir una noia. Jo la coneixia perquè la meva filla anava a classe amb la seva. Estava a la porta amb una maleta i les dues nenes que té. El seu marit les havia abandonat per marxar amb l’amant. Tenia por de perdre les nenes. Serveis Socials te les prenen si vius al carrer. Ens va demanar ajuda. Gràcies al capellà de Sant Pere i Sant Pau ha refet la seva vida perquè li va trobar una feina.

Amb coses així és impossible no implicar-se». Santillana assegura que el perfil de sense sostre ha canviat molt durant tots aquests anys. Segons ella, fa més d’una dècada el típic usuari de l’alberg era un home adult, gran, que tenia problemes amb la beguda i que feia molt temps que vivia al carrer. Ara això ha canviat i hi ha de tot. «La situació és molt pitjor del

que la gent es pensa. Veus autèntics drames. Ara tenim una noia que és transexual que ha patit tota mena d’abusos i que té el VIH. Aquesta nit no ha vingut i no en sabem res, esperem que estigui bé». De fet, la noia no va aparèixer en els dies posteriors.

«Hi ha gent que ha mort aquí, algun cas aïllat, tot s’ha de dir. També usuaris que no volen tenir cap control. De fet, un va marxar per la finestra —des d’un segon pis— per no esperar-se a que el monitor obrís les portes al matí. Simplement volia sortir i no es va esperar», diu Diego de la Vega.

Aquesta nit no serà De la Vega qui faci el torn, sinó Josep Maria Carreto. Fa només tres anys que treballa a Bonanit i hi va arribar per la crisi econòmica. Carreto treballava al servei de prevenció de riscos laborals d’una empresa i es va quedar sense feina. Ara s’encarrega d’atendre els sense sostre. «Mai havia tingut contacte en aquest món i he de dir que és molt gratificant. Veus que ells t’ho agraeixen i això t’omple. Les nits acostumen a ser tranquil·les i tot i que tenim un llit, no dormim, només és per estar més còmodes mentre fem la guàrdia», diu. Així, tot i que els monitors permeten tenir un control de la situació, cada cert temps Carreto o la persona del torn de nit, fa una ronda pel pis superior per comprovar que no hi hagi cap problema. «Intento ser molt professional i no emportar-me els problemes d’ells a casa, tot i que no és fàcil, t’ho asseguro».

Audi A l’avanguarda de la tècnica

31

Novembre-Desembre 2016

Uns condueixen per carretera.

Altres, per diversió.

Audi Q5 Advanced edition 2.0 TDI 150 CV ultra (110 kW) des de 37.210 €. És una cosa que passa sense pensar. Et poses al volant, i llavors, somrius. No saps per què. Potser perquè estàs gaudint de la millor tecnologia, com ara els fars xenó, les llantes d’aliatge de 18 polzades, la porta de maleter elèctrica i l’Audi parking system posterior. O potser sigui per aquella sensació de tenir el control d’una màquina perfecta. El cas és que no pots evitar-ho. I llavors un dia algú et diu que conduir és només un mitjà per anar d’un lloc a un altre. I tu, de nou, somrius.

Audi Q5 de 150 a 258 CV (de 110 a 190 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 129 a 181. Consum mitjà (l/km) de 4,9 a 7,5.

Reusmòbil

Tarracomòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Oferta vàlida per a clients particulars i autònoms que financin a través d’Audi Financial Services, segons condicions contractuals, un capital mínim de 17.500 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos. L’oferta financera inclou gratis 4 anys o 60.000 km de manteniment i oferta de 12 mesos d’assegurança gratuïta per a clients majors de 25 anys. Audi Insurance by Zurich Motor Plus de Zurich Insurance plc, sucursal a Espanya. Audi Insurance by Zurich és un programa dirigit als clients d’Audi España i inclou productes especialment dissenyats per atendre les seves necessitats específiques amb la mediació de Volkswagen Insurance Service Correduría de Seguros, S.L., amb domicili social a Parc de Negocis Mas Blau II, Av. Baix Llobregat, 8 1a planta, 08820 El Prat de Llobregat (Barcelona), inscrita en el registre de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions amb el núm. 0667, que té concertades les Assegurances de Responsabilitat Civil i Caució segons la Llei 26/2006, de 17 de juliol. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 31.10.2016.

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

32 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

L'amenaça del desnonament Rafa Marrasé Text i fotos

«Avui es preveu una assemblea moguda, hi ha coses importants a parlar». L'ascensor de l'antic edifici de la facultat de lletres a la Plaça Imperial Tàrraco no dóna l'abast. Desenes de persones vestides amb una samarreta verda fan cua per agafar-lo i pujar al tercer pis. La reunió assembleària començarà a les sis i l'enorme sala, que durant molts anys va ser una de les moltes aules universitàries de l'edifici es quedarà, fins i tot, petita. Més de cent persones omplen l'habitació i ocupen el seu lloc en les clàssiques i velles cadires on anys enrere els estudiants assistien a classes de filologia, història, geografia, filosofia o química. Aquelles típiques cadires que tenen un petit suport per poder-hi escriure. Hi ha molta remor però la gent de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ho té tot previst. Els que porten la veu cantant fan servir micròfons. Hi ha gent de totes les edats, condicions socials, races i ètnies. Molts venen de diferents punts de la demarcació de Tarragona però tots tenen el mateix problema: estan a punt de perdre la casa (si no l'han perdut ja) per culpa de la hipoteca que en el seu dia van signar amb l'entitat bancària de torn. «Som el

mateix número de sempre de fa anys. Alguns han marxat perquè han solucionat el seu problema, altres han vingut amb l'aigua fins al coll», diu Carme Lleyda, membre de l'equip de coordinació de la PAH Tarragona. Lleyda és un cas peculiar dins la Plataforma. Ella no és ni ha estat una afectada, no ha tingut problemes amb el banc ni amb la seva hipoteca però va decidir que calia donar un cop de mà. Per a fer-ho, Lleyda, infermera jubilada, va assistir a les assemblees de la PAH com a espectadora durant un any. «Volia conèixer ben a fons què feien i quin eren els problemes que afrontaven abans d'implicar-me. Crec que és vital per poder fer bona feina», diu. Ella és un nou exemple de com l'altruisme, el fet de treballar desinteressadament pels altres, és fonamental en la societat actual.

Els esforços de la PAH se centren primer de tot en paralitzar els desnonaments i aconseguir que els bancs deixin viure els propietaris amb un lloguer social durant alguns anys. «Ara comencen a vèncer els primers contractes de lloguer que vam posar en marxa. Haurem de veure si els bancs estan disposats a prorrogar-los». En aquests tipus d'acords, el banc, davant l'impagament de les quotes, es quedava el pis però

accedia al fet que els fins aleshores propietaris poguessin continuar vivint a canvi d'un lloguer molt baix, del 10% dels ingressos si aquests eren inferiors a 800 euros (per tant, 80 euros al mes màxim), del 12% per uns ingressos d'entre 800 i 950 euros i del 18% per a ingressos superiors a 950 euros. La durada d'aquests tipus de lloguers va dels 3 als 5 anys. «Si el pis ja ha arribat a la subhasta, allò que intentem és que el banc condoni el deute. Al cap i a la fi, la gent que ve aquí té assumit que la casa ja l'han perdut, allò que volen és no haver de pagar res més al banc, que desaparegui el deute». Quan es fa una execució hipotecària, l'entitat financera es queda l'habitatge, si el preu de taxació d'aquest no és suficient per cancel·lar el deute, el propietari haurà de pagar la diferència. «El més important és que la gent no marxi de la casa, si ho

La seva mare havia avalat la compra d'un pis de poc més de 120.000 euros amb la seva casa de Montblanc. Quan no van poder pagar la hipoteca, el banc no va dubtar a quedar-se el pis i anar a buscar l'altra casa. «És increïble que la mateixa entitat que et fa la taxació quan compres la casa després també te la fa quan t'han d'embargar i resulta que sempre és molt menys del que havies pagat», es lamenta. A Maribel i Jesús se'ls va aparèixer, però, l'àngel de la guarda vestit de verd. «Vam arribar

Novembre-Desembre 2016

33

Maribel i Jesús són una de tantes històries de desesperació arran d'una crisi econòmica que els va arrabassar les propietats, la salut, el present i el futur.

Ells són de Badalona però, en canvi, assisteixen a les reunions de la PAH de Tarragona perquè el banc, a banda de quedar-se el pis que van comprar a la seva ciutat, també els desnonava de la casa de la mare d'ell a Montblanc, un habitatge que va servir per avalar aquella compra. «Estàvem desesperats. Dimecres sortíem dels jutjats de Badalona sense cap esperança i vam posar-nos en contacte per internet amb la Plataforma perquè no sabíem què fer. El dilluns següent [23 de febrer de 2014] ens desnonaven. No li desitjo ni a la pitjor persona del món una situació així, l'angoixa és infinita», explica Maribel. La PAH va ser la seva salvació. Sense esperança, van presentar-se a l'assemblea de dimecres a la tarda amb tot perdut. «Passa molt que la gent arriba aquí quan estan a punt de desnonar-los. Haurien de recórrer a nosaltres abans, però molts, per increïble que sembli, no ens coneixen encara», diu Carme Lleyda. «Mai, i ho dic clarament, mai, podré tornar a aquesta gent [PAH] tot el que van fer per

nosaltres. Va ser com un miracle. El desnonament era inevitable, així ens ho havien dit al jutjat, on la secretària, per cert, ens va tractar fatal, dient-nos que com era possible que no haguéssim mogut fitxa abans. Nosaltres feia anys que estàvem en mans d'advocats, no coneixem el procediment, per això vam contractar professionals. A sobre de passar per un moment delicadíssim, a punt de veure'ns al carrer, vam haver d'aguantar una esbroncada. Estava desfet», diu Jesús, un home que va tenir una empresa que es dedicava a pintar pisos i que va tenir fins a 16 treballadors. «Tenia molta feina, clients no em faltaven. El problema era que no em pagaven. Els pagarés que tenia no servien de res i el banc no els acceptava. Vaig deixar de pagar a Hisenda i la Seguretat Social per poder mantenir els meus treballadors. Al final no podia comprar ni pintura i vaig haver de renunciar a contractes. Ho vaig perdre tot», recorda Jesús.

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

fa, perd la seva força negociadora», diu Lleyda, que assegura que les negociacions amb alguns bancs són molt dures: «Ara, però, podem negociar amb tots.

Abans, per poder deixar papers en una entitat havies d'anar amb els Mossos d'Esquadra com aquell que diu».

Hi ha gent de totes les edats, condicions socials, races i ètnies.

Molts venen de diferents punts de la demarcació de Tarragona però tots tenen el mateix problema: estan a punt de perdre la casa

Aquell va ser, però, el primer match-ball salvat per aquesta parella, però el partit no ha acabat. Jesús, que va estar molt temps sense trobar feina, va estar sis mesos fent treballs temporals de tot tipus i després va aconseguir una feina de mitja jornada que li ha durat dos anys. «Estic de baixa. Tinc l'esquena molt malament i ja no podré tornar a treballar. El problema és que a hores d'ara no puc cobrar la jubilació».

Aquest és un dels altres efectes col·laterals de la crisi de la construcció que va acabar amb la seva empresa i que l'ha dut fins aquesta situació. En tenir deutes amb la Seguretat Social, no pot cobrar la pensió de jubilació fins que no liquidi la quantitat que deu. «No són molts diners, em va dir l'advocat i realment, no ho són. Bé, no ho eren perquè ara per mi són molts diners, 4.000 euros». Jesús mai oblidarà tampoc el primer dia que feia cua per recollir aliments de Càritas.

«Estava a la cua i pensava, Déu meu, com he pogut arribar fins aquí? Vaig trucar a la meva dona i li vaig dir que no podia fer-ho, que era superior a les meves forces. Em moria de vergonya», diu. Maribel, la seva dona, l'entén perfectament: «A casa sempre havíem menjat molt bé. Ell [Jesús] només comprava a la secció Gourmet d'El Corte Inglés, es canviava el mòbil tot sovint. Ens guanyàvem molt bé la vida i ara ja ho veus, necessitem ajuda dels Serveis Socials per tirar endavant». Quan les coses ja pintaven malament, ambdós van reunir la família per explicar-los la situació i per demanar diners. Van recollir 18.000 euros, però això no va evitar la pèrdua de les dues cases. Maribel, que havia estat cosidora de soltera, va aprofitar el local on l'empresa de pintura de

Jesús guardava el material i va muntar un petit negoci de costura. Allò li va costar la salut. «Començava a cosir a les cinc del matí i treballava fins a les vuit o nou de la nit. Ara tinc una discapacitat del 65% per tot el que vaig arribar a treballar durant aquells anys». Dos fills en edat adolescent ho compliquen tot encara més. «Un viatge de final de curs i li demanaven 650 euros per anar de creuer. Ho has sentit bé, un centre públic i el viatge era un creuer. Li vam dir que no podia anar», explica Maribel. Jesús es mostra impotent: «Al final assumeixes la situació però que no puguis comprar coses als teus fills és molt dur. Sempre els hi diem que no a tot. Ara, l'any que ve potser li comprem un ordinador de segona mà...», i els ulls se li tornen a humitejar.

Lídia Abellán té tres fills i fa set anys que es troba en execució hipotecària. El banc li reclama 209.000 euros. Si dóna el pis a canvi, el deute serà de 152.000 euros. «El pis està a nom meu i del meu exmarit. Ell, quan em vaig separar, va decidir desaparèixer, tornar al seu país, Equador, sense assumir la seva responsabilitat financera. Al seu moment no vaig poder vendre el pis perquè anava a nom dels dos i ell està il·localitzable. Per vendre necessitava la signatura de la meva exparella però el deute, en canvi, el banc me'l reclama tot a mi. Això és just?». Lídia no té feina actualment.

Va netejar algunes cases per tenir ingressos i s'ha de fer càrrec de les tres petites, un dels quals pateix una disminució del 34%. «Se m'han acabat les prestacions i sort dels Serveis Socials, que em faciliten aliments. Per a mi és una situació molt dura perquè mai m'havia faltat res. Quan et trobes així et comences a moure i descobreixes que hi ha ajudes per a mares com jo». Lídia ha tingut una vida dura.

Una filla seva va morir quan només tenia sis anys. «Allò va ser un cop molt fort. Estava a la feina i m'ho van dir. Vaig estar de baixa per allò i em van acomiadar». La separació de la seva parella va arribar poc després. Tot alhora. Ara només busca que li condonin el deute i poder començar de zero. «Ja no penso en el futur, només en el present. Els meus fills no tindran futur al pas que anem».

El banc li reclama 209.000 euros. Si dóna el pis a canvi, el deute serà de 152.000 euros

Foto: Pierre Grubius

Novembre-Desembre 2016

34 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

a la reunió de la Plataforma i quan vaig explicar el meu cas el Rubio [un dels membres amb més pes de l'organització i un històric] em va dir que l'endemà aniríem a l'oficina de Bankia —Centre de Recuperació— a Tarragona i que aturarien el desnonament. No podia ser. No t'ho creuràs però, de la manera que m'ho va dir, amb aquella seguretat, vaig pensar que era cert. Va ser un miracle», explica Jesús amb els ulls plorosos. «Va ser completament inaudit. Nosaltres havíem anat moltes vegades als bancs per intentar solucionar la nostra situació i sempre t'acabaven maltractant, dient que havies de pagar sí o sí. El que vam veure aquella tarda era ciència-ficció. El director va moure cel i terra per evitar el nostre desnonament després que el Rubio li expliqués el nostre cas. Així, com per art de màgia. Nosaltres pensàvem: si al jutjat ens han dit que això és inapel·lable, com pot ser que ara ho solucionin i a només quatre dies vista? I més tenint en compte que estàvem en una oficina de Tarragona i això ho portaven els jutjats de Badalona. Doncs bé, va passar», diu Maribel. Ambdós, però, no les tenien totes. Havien sortit de l'oficina amb la promesa que el desnonament estava aturat, però tenien dubtes. «Jesús va anar a treballar però jo em vaig quedar a la casa esperant que d'un moment a un altre vinguessin a fer-nos fora. Vaig tancar les portes de ferro amb cadenats. Però no va venir ningú. No hi va haver desnonament».

35

Novembre-Desembre 2016

Novembre-Desembre 2016

36 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

Un plat calent i roba d'abric El menjador està sorprenentment tranquil. Les taules estan parades i les cadires, buides, esperen els comensals que habitualment omplen la sala. Amb tot, són gairebé dos quarts de dues i no ha entrat ningú. «Això va a dies, ahir a l'una ja estava ple», diu Marc Badia, un jove de 26 anys que és el responsable del menjador de Taula Amiga, una de les divisions de la Fundació Formació i Treball

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Avui hi ha per triar, entre els plats, potatge de cigrons i salsitxes de Frankfurt amb tomàquet. El menjar arriba procedent d'un càtering i a la cuina del menjador només es fan les últimes preparacions o s'escalfa. Malika vigila l'olla on hi ha el potatge. Ella és del Marroc, té 47 anys i en fa 13 que va arribar a Espanya, dels quals, els últims 4 ha viscut a Tarragona. Sembla tímida però és de somriure fàcil tot i que ha de tirar endavant com pot.

Els primers anys va viure a Màlaga, treballant de dona de fer feines i des que va arribar a la ciutat viu sola amb el seu fill de set anys. Ja no conviu amb el seu marit, que no es troba ni a l'Estat. «Aquesta feina ha estat molt

La càtedra de l’habitatge de la URV ha impulsat un ambiciós documental que hores d’ara s’està realitzant, que pretén fer una radiografia a nivell català, estatal i europeu de la pobresa i especialment de les situacions de risc en què una persona pot acabar vivint al carrer. El títol del documental és prou explícit: The Line. «Volem mostrar precisament això, la línia que hi ha entre està vivint confortablement a casa teva i l’endemà, per una sèrie de factors, que siguis un sense sostre. Aquesta línia és molt més prima del que puguem imaginar», diu Isidre Monreal director de producció de The Line i que també va fer aquesta funció a la pel·lícula Techo y comida, premiada, entre d’altres, amb un Goya a la millor actriu (Natalia de Molina). La cinta, que tindrà una durada d’endre 50 i 70 minuts, té vocació de difusió internacional i hi apareixeran més de 20 entrevistats, entre ells personalitats com Sam Tsemberis, professor de la Universitat de Columbia (Estats Units) que està duent a la pràctica un programa pilot en què es vol que una persona desnonada, abans de passar una nit al carrer, pugui allotjar-se a una casa. «Podrem desenterrar idees prejutjades, com les que Espanya està molt malament en aquest sentit.

De fet, es troba en la línia d’Europa i els països nòrdics, per exemple, tenen una legislació que permet fer fora de casa una persona en menys d’una setmana, deixant el desnonat sense opcions», diu Monreal. El documental està dirigit pel jove Marc Solé, amb l’ajuda d’Ariadna González (directora de fotografia), Héctor Herrera (director de so) i Paula Peco (assistent de producció). «L’estimació és acabar el rodatge al desembre i acabar-ho completament el març de 2017», afirma Solé. Ambdós asseguren que es tracta d’un producte veraç i rigorós que es fonamenta també amb un recent informe de la Unió Europea (Promoting protection of the right to housing -Homelessness prevention in the context of evictions) però que també vol parlar d’històries humanes. «Volem que l’espectador reflexioni. La pobresa és invisible, ningú la vol o la ignora, qui no ha canviat de caixer automàtic en veure un sense sostre dins? Els ignorem», diu Monreal.

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

taula, però no és el més freqüent. Hi ha bastant silenci i tothom va per feina. L'ambient és cordial. Molts són habituals del menjador i coneixen bé el personal i els voluntaris de la Fundació. Els nous volen discreció.

Alguns no volen parlar i molt menys sortir a les fotos. Aquest és també el leitmotiv de la pobresa: l'anonimat.

Els nous pobres no volen que ningú sàpiga que travessen una situació de dificultats econòmiques, creuen que els podria perjudicar. Altres, els que fa més temps que viuen en condicions precàries, no tenen tants problemes.

«No tinc res a amagar, pots preguntar el que vulguis». Samuel ha estat dels primers a seure a taula, ha fet via menjant i en menys de quinze minuts ja surt per la porta amb una bossa que

Foto cedida per Isidre Monreal / The line

37

A la porta es forma una petita cua. Els primers usuaris comencen a arribar i s'asseuen en solitari. Alguns comparteixen

The Line, el documental

Novembre-Desembre 2016

important perquè els últims cinc anys no he treballat i tampoc he disposat de diners», diu. Des del mes de gener d'enguany treballa al menjador de Taula Amiga després de fer un curs a la Fundació, que té com a objectiu principal la inserció laboral de les persones en risc d'exclusió social.

«Sempre preguntava on fer cursos per a poder millorar el meu currículum i trobar feina. Aquí ho vaig poder fer i mira, ara tinc treball», diu somrient mentre serveix el primer plat de cigrons del dia.

Novembre-Desembre 2016

38 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

Els primers usuaris conté una ració per a una altra persocomencen a arribar i na. «Jo vinc tres dies a la setmana, la s'asseuen en solitari. resta vaig fent com puc». Perquè hi hagi la rotació més gran possible i més Alguns comparteixen gent pugui accedir al servei, es limita taula, però no és el més a tres àpats a la setmana per persona freqüent. Hi ha bastant en el cas dels vagabunds que utilitzen silenci i tothom va els tiquets del Punt d’Atenció al Sense per feina Sostre. El menjador funciona els 365 dies de l'any, no tanca per Nadal ni el dia de Cap d'Any. «Els festius també obrim. S'ha de menjar cada dia, no?», diu Badia. Els diumenges i festius els àpats no es fan al menjador sinó que les racions són per endur.

Samuel parla amb calma i tranquil. Tot i que només té 44 anys, sembla molt més gran. «Els meus pares em van fer fora de casa perquè jo portava molt mala vida», admet. Ell va viure més de dos anys sota un arbre a Torredembarra i el record de les llargues nits completament sol a la intempèrie està sempre present a la seva ment. «És molt dur viure al carrer. Quan plovia, havia d'anar al caixer automàtic corrent. Em vaig sentir molt sol, la meva família em va deixar de banda completament i en aquesta situació no tens amics i ningú t'ajuda. La gent pot passar pel teu costat i ignorar-te totalment, la societat defuig els vagabunds», explica. Tot i que diu que els seus pares el van fer fora i que la seva família el va deixar de costat, admet que el seu pare és qui paga l'habitació del pis del carrer Apodaca on viu. Samuel té, a més, una discapacitat del 65%. Mentre escric observa de fit a fit la llibreta i quan aixeco el cap em mira i, dibuixant un tímid somriure, em pregunta: «Ja entens la teva lletra? Mare meva». M'ensenya la targeta de discapacitat i m'explica que ha estat cinc vegades ingressat al Pere Mata. «De les cinc vegades, dues van ser per problemes relacionats amb l'alcohol, una per drogues i l'altra per trastorns mentals». L’altre motiu no l’esmenta mentre afirma que és impossible que pugui trobar feina: «El futur? Està molt fotut això».

Totes les persones que van a menjar a Taula Amiga han d'estar registrades. Cada dijous hi ha un canvi de torn, és a dir, els hi passen un llistat amb qui anirà a dinar els diferents dies de la setmana. «Els menús s'ofereixen pensant en tot tipus d'usuaris. Així, es té en compte les peculiaritats per confessió religiosa i, per tant, aliments que no prenen, com el porc en el cas dels musulmans o bé per prescripció mèdica», puntualitza Badia. Per Taula Amiga passen diàriament 65 persones que venen derivades de Serveis Socials (25), el Punt d'Atenció al Sense Sostre (15) i l'alberg de la Fundació Bonanit (25). Un total de 20 voluntaris que treballen en torns d'entre 4 i 5 d'ells, s'encarreguen del servei.

Un home fa petar la xerrada amb uns altres a la porta del menjador. Parla animadament amb uns i altres abans d'entrar a dinar. Té un accent clarament valencià. «Jo em dic

NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona

39

Novembre-Desembre 2016

NOU NISSAN QASHQAI REINVENTANT EL CROSSOVER

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

NIKKO CENTER Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

Novembre-Desembre 2016

40 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

Fèlix Álvarez i fa dos mesos que vinc aquí». La història de Fèlix és una de les moltes que també es repeteix en homes que, arran d'una ruptura sentimental, s'han vist abocats a patir dificultats econòmiques. «Jo mai havia viscut una cosa així, sempre vaig tenir feina, era director de vendes d'una empresa a València. Com és que estic així? Vaig conèixer una noia d'aquí, vam tenir un fill i ens vam separar. Ara ella s'ha quedat el pis i li he de pagar una pensió i jo mentrestant visc en una habitació en un pis on viu una altra família», explica. Fèlix cobra la pensió de jubilació, però assegura que no li arriba per fer front a totes les despeses: «Ella té una feina molt bona, de mestra de francès, i cobra més de 2.000 euros i jo, en canvi, aquí em veus, demanant menjar». El seu fill, segons explica, no el vol veure, sempre fica excuses per no quedar amb ell. «És molt dur tot això que estic passant i al final et sents molt sol. Hauria de fer alguna cosa per envoltar-me de gent, per tenir el cap ocupat», diu mentre assegura que sopa les sobres de l'esmorzar que fa a Cafè i Caliu.

A Taula Amiga també reparteixen aliments no cuinats a famílies i persones que els recullen al magatzem que es troba al costat del menjador. Són aliments de diferents procedències, com un hort urbà que hi ha a la zona del Carrer Vapor, a la Part Baixa. Habitualment, els aliments que es donen a les famílies són suficients per a uns tres dies. A més, des de Taula Amiga es porten els àpats del Centre Obert de la presó de Tarragona. Inssaf és l'encarregada de dur-los cada dia amb una bicicleta elèctrica. «Hi vaig cada dia. El menjar se serveix a través d'una finestra petita», diu.

Tenir un lloc on poder menjar un plat calent és molt important per a les persones que acudeixen al menjador social. Amb tot, moltes vegades hi ha baixes, gent que, tot i estar apuntada, falta alguns dies, unes absències que són menys nombroses a l'hivern. «Aquesta

és l'última barrera. Si algú li falta el menjar, no té res més. Aquesta és la primera necessitat que s'ha de cobrir i nosaltres, des d'aquí ho fem», afirma Badia.

Una vegada l'estómac està ple, la segona cosa en què cal pensar és a vestir-se.

Aquestes serien les dues necessitats principals. Formació i Treball també ho cobreix. Al carrer Apodaca de Tarragona hi té una botiga, Roba Amiga, on ven peces realment molt econòmiques. Moltes d'elles són donacions de particulars que, després d'un procés de triatge, rentat i classificació a la planta de tractament que la Fundació té a Sant Esteve Sesrovires —la més gran d'aquesta mena a Europa— es posa a la venda. La que no serveix es destina a fer draps i la gens útil es crema per a fer energia. Altres peces, la majoria, provenen de donacions fetes per empreses del sector tèxtil, grans marques que hi destinen enormes lots de roba que no vendran i que es troben, segons Formació i Treball, en perfecte estat. «Moltes vegades són

Una vegada l'estómac està ple, la segona cosa en què cal pensar és a vestir-se. Aquestes serien les dues necessitats principals partides que tenen un error d'etiquetatge i que, per tant, no afecten la qualitat del producte. És roba nova que es podria trobar en qualsevol botiga. I no té perquè ser de la temporada anterior, ans el contrari», diu María Jurado, tècnica d'autoocupació del departament de relacions externes de Formació i Treball. Aquesta fundació, que va començar a funcionar el 1992 a Barcelona com una extensió de Càritas —tot i que ara té un patronat propi— té com a principal objectiu facilitar l'accés al mercat laboral a persones en risc d'exclusió i dignificar l'entrega de productes de primera necessitat a famílies amb escassos recursos econòmics.

«La idea és crear llocs de feina, alguns dels quals estan en la nostra estructura, i professionalitzar l'entrega de productes, menjar i roba fonamentalment», afirma Marina Romeu, primera treballadora a la demarcació de Tarragona de Formació i Treball i actual directora de la delegació tarragonina d'aquesta fundació.

C/ Governador González, 9 - 43001 Tarragona Tel. 977 591 595 Alfil.be Office Products Tarragona

No tanquen el migdia | El mes de desembre regalem un vel de colàgen amb la teva higiene facial C/ Unió 33 - 43001 Tarragona Tel. 877 052 316 | stetic-unio Novembre-Desembre 2016

Servei integral de papereria per a empreses, consulta les nostres tarifes, i ara amb transport gratuït sense comanda mínima

Tienda de ropa urbana y multimarca desde 1995 Estas navidades complemento de regalo por compras superiores a 80€

de Tarragona

Entre Hotel SB i Hospital Joan XXIII

OBERT TOTS ELS FESTIUS Horari de dilluns a dissabte: 9 a 21:30 h Diumenge i festius: 9:30 a 21:30 h C/ Arquebisbe Josep Pont i Gol, 1 - 43005 Tarragona Tels. 671 843 661 | 977 085 068

Moda dona. Exclusivitat per a tu

Projectes, cèdules, certificats energètics, inspeccions tècniques d'edificis, valoracions, taxacions Gestionem la compra-venda d'immobles

Tel: 977 895 595 Mòbil: 686 359 401

antollas@gmail.com c/ Sevilla, 3 local 6 43001 Tarragona

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador

41

C/ Unió, 46 - 43001 Tarragona. Tel. 977 236 129 www.rellotgeria-angles.com

Plaza General Prim 9. -43001 Tarragona Telf. 977 226 319 | Wrung Tarragona

Novembre-Desembre 2016 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

42

Al primer pis del local que Formació i Treball té a Apodaca —l'antiga Industria de la Goma— es fa la formació d'aquelles persones que busquen feina i que estan en perill d'exclusió social. En una de les sales hi ha una curiosa escenografia: un llit enorme al mig del que vol ser una una habitació d'hotel. Aquí s'imparteixen les classes pràctiques tot i que les persones en formació fan pràctiques reals en empreses. «La gent que nosaltres contractem està derivada de Serveis Socials. Actualment a Tarragona tenim quatre treballadors i vam obrir la botiga de roba fa tres anys». Una d'aquestes treballadores és Maria Dolores Fernández, encarregada de la botiga Roba Amiga. Ella, de 42 anys, sempre ha treballat en el sector del comerç, en botigues de roba i en fa dos i mig que és la responsable de la botiga. «En aquells moments no tenia feina i una noia que coneixia em va dir que aquí buscaven una encarregada i des d'aleshores que estic aquí». Fernández, que parla amb mi mentre no deixa de plegar roba i cobrar als clients que fan les seves compres, assegura que molta gent que entra a la botiga són habituals, hi passen diàriament. «En un dia normal poden entrar unes vuitanta persones i tots ells, poc o molt, acostumen a comprar. Alguns d'ells venen cada dia, molts cada setmana». Els clients, segons afirma, són de

«Molts clients venen

només a parlar, i els entenc perfectament.

Jo he viscut situacions similars a les seves»

tot tipus, des de gent que passa dificultats a persones que, simplement, volen comprar bona roba a un preu molt assequible. «Quan parlàvem de dignificar es tracta d'això, que la gent pugui sentir-se com una botiga, no que va a recollir roba o que només hi va gent sense diners. L'aspecte de la botiga és com una altra, i això és el que pretenem», diu Romeu. L'encarregada, María Dolores Fernández també va passar èpoques de moltes dificultats. Ella té tres fills i en un moment concret, no van tenir feina cap dels dos conjugues a casa. «Vaig estar mesos sense treballar i ja no cobrava cap prestació. El meu marit tampoc tenia feina i vam haver de recórrer als Serveis Socials. Va ser una etapa molt dura en què no teníem res i havíem de pagar una hipoteca de 400 euros», diu.

Aquesta història personal fa que entengui molta de la gent que ara compra a la botiga: «Molts clients venen només a parlar, i els entenc perfectament. Jo he viscut situacions similars a les seves. Acabes connectant i ells se senten en confiança amb tu». La resta de personal de la botiga també és gent que va estar en situacions econòmiques difícils. «S'ha de tenir paciència amb ells. Molts fan aquesta feina per primera vegada a la seva vida i s'ha de tenir mà esquella amb ells», diu mentre destaca la qualitat de la roba que vénen. En aquell moment

Novembre-Desembre 2016

43

EXPOSICIÓ FINS AL 5 DE MARÇ DE 2017 Cristòfor Colom, 2 • www.CaixaForum.com/agenda

Sorolla

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

44

Novembre-Desembre 2016

entra un senyor a la botiga. Porta un parell de bosses de plàstic blanques i es dirigeix al final de l'establiment.

Allí hi ha un parell de contenidors de cartó on la gent diposita la roba que vol donar. Aquesta, com tota la que s'entrega, passarà per la planta de Sant Esteve Sesrovires.

L'any 2015, Formació i Treball va aconseguir que 106 persones trobessin feina en empreses ordinàries a la demarcació de Tarragona. Setze més ho van fer en empreses d'inserció i fins a 92 empreses van formar part de la col·laboració en programes d'intermediació. L'any passat es van entregar i bescanviar 2.000 tiquets de 5 euros en roba i mobles a Roba Amiga i més de 400 persones van rebre carn i peix fresc a Taula Amiga durant tres mesos. A Barcelona, la implantació de Formació i Treball és molt notable i en el conjunt de tot Catalunya —Girona i Lleida no tenen delegacions—, la fundació va gestionar 10 milions d'euros en programes que van atendre 2.512 persones a tot el país.

L'armari solidari Lourdes Gabarrón m'avisa a mort: «No diguis que som botigues, som robers. La paraula botiga té unes connotacions comercials que nosaltres no assumim de cap manera». Filigrana és el nom de la divisió de robers que Càritas té a Catalunya, 17 a la diòcesi

de Tarragona. Gabarrón, una antiga mestra, és la màxima responsable des de fa un parell d'anys i mig. «Tothom pot entrar i comprar, evidentment, però els robers van adreçats a les persones més necessitades». Els preus de les peces són realment baixos, gairebé simbòlics. Al centre de Tarragona, Filigrana ocupa uns baixos en la confluència dels carrers Cervantes i Fortuny.

A la vorera del davant, hi tenen un petit magatzem, però el més gran està al polígon Francolí on van gestionar 105.632 quilos de roba l'any passat.

Una furgoneta porta cada dia la roba que arriba a través de les parròquies o de botigues que la donen. «La major part de les peces que tenim aquí són donacions de particulars. Sí que hi ha una part d'alguna botiga que ens la dóna, però és el que menys. Tot es classifica, neteja i, només les peces més aptes, es posen a la venda». L'any passat, Filigrana Tarragona va entregar 46.911 peces de roba i es van fer 17.827 atencions —cal tenir en compte que un mateix usuari acudeix diverses vegades als robers—. Algunes d'aquestes persones arriben derivades de les parròquies, en aquest cas no paguen res per la roba que s'emporten.

De vegades, les parròquies hi fan constar en un tiquet quanta roba es poden endur. «Intentem dignificar l'entrega de roba. La gent es pot emprovar les peces, no es tracta com es feia antigament d'anar i recollir la roba que et

donessin, independentment si podies triar o no. Venen moltes famílies amb nens i aquests veuen com la seva mare els compra roba, no la recull perquè li donen. Això és més important del que sembla». Gabarrón destaca el paper de les voluntàries, a qui considera imprescindibles, perquè Filigrana funcioni: «Moltes de les persones que entren als robers se senten molt soles. Les nostres voluntàries [i aquí fa un matís: 'parlo de voluntàries perquè són totes dones.

En algun moment hem tingut homes però, pel que sigui, sempre arriben senyores a col·laborar amb nosaltres'] tenen una empatia sensacional. Criden als usuaris pel seu nom, coneixen les seves històries. Això fa que la gent trobi el caliu que sovint necessiten». I és més, segons la màxima responsable de Filigrana de la diòcesi de Tarragona, aquest bon ambient també es trasllada entre l'equip de voluntàries. «Hi va haver una que va perdre el marit. Entre totes la van animar que tornés als robers perquè això la distrauria. Es crea un ambient molt maco entre totes».

«Venen moltes

famílies amb nens i aquests veuen com la seva mare els compra roba, no la recull perquè li donen. Això és més important del que sembla»

C/ UNIÓ 3 (CANTONADA RAMBLA NOVA) (977 22 34 64 www.happytoys.cat 43001 TARRAGONA

45 PUBLICITAT CIUTAT

FOTO 1

Novembre-Desembre 2016

FOTO 2

Novembre-Desembre 2016

46 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

«He vist de tot, no t'enganyaré. Recordo quan estàvem a la Plaça del Fòrum que van entrar dos sense sostre completament borratxos. La feina va ser nostra per poder reconduir la situació. També hi ha moments molt tendres, però. Sempre dic que treballar aquí és un laberint d'emocions», explica Esperanza López, encarregada del rober del carrer Cervantes. Ella és tècnica en gestió i desenvolupament de la moda i fa 14 anys que treballa a Càritas —no és, per tant, voluntària—. López, que treballava en una fàbrica, va decidir estudiar disseny i moda als 33 anys i, després de tenir la seva pròpia botiga de vestits de núvia, va entrar a Càritas, on va començar a impartir classes sobre teixits perquè les voluntàries coneguessin millor aquest món per estar als robers. «Molta gent se sorprèn de la qualitat de la roba, que està en un estat excel·lent». Un dels que compra és Denis. Es tracta d'un jove llatinoamericà que, amb certa vergonya, explica que hi va sovint a comprar vestits d'americana i corbata. «Són molt més barats que en una botiga normal. Jo formo part d'una església, i utilitzo el vestit per a anar-hi. Val molt la pena venir aquí».

En l'estona que estem al rober, hi entren més de deu persones. Alguns miren, altres tenen molt clar què han vingut a buscar, altres, en veure'ns càmera i llibreta en mà, decideixen girar cua. «Em posa vostè en una situació delicada, disculpi'm però prefereixo no parlar», i la senyora marxa.Altres prefereixen explicar el seu testimoni.

«Aquesta és la primera vegada que vinc. M'ho va dir una amiga i crec que pot ser interessant. Sé que la roba és de segona mà però ara no tinc feina i necessito estalviar». Juliana és originària de Brasil i fa cinc anys que està a Tarragona. Ella, divorciada, té dos fills i necessita l'ajuda de la Creu Roja en forma d'aliments per poder subsistir.

Fa un any va patir un càncer que li ha deixat un 58% de discapacitat i cobra 426 euros al mes. «De vegades el meu pare m'envia 200 euros i entre una cosa i l'altra intento passar», diu mentre mira la roba que hi ha penjada al rober. «Els que més entren són els immigrants. Molts venen a parlar amb nosaltres, com una rutina», explica Maria Àngela Soler, una de les dues voluntàries d'aquest divendres al matí. Les noies van un dia per setmana a donar un cop de mà, Margarita, de 78 anys, encara ho troba poc. Amb una energia desbordada, Margarita va amunt i avall i parla pels descosits. «Jo

vindria més dies però hi ha tants voluntaris que ens ho hem de repartir.

Sempre he estat vinculada al món del voluntariat. Durant molts anys vaig estar al centre de drogaddiccions i ara en fa deu que estic a Càritas», explica aquesta auxiliar sanitària jubilada mentre Esperanza López i Lourdes Gabarrón la miren amb un somriure.

«L'hem de frenar perquè ella no para», em confessen. «Em sento completa venint aquí i ajudant, hi ha molta gent que ho necessita», sentencia.

78 euros per passar 20 vint dies Hi ha gent esperant a les portes de la parròquia Santa Clara, al carrer Ramon i Cajal número 70. És dimarts a la tarda i avui és dia de recollida d'aliments. Tot està preparat al soterrani.

Una àmplia sala quadrada amb una gran taula de fusta al mig i amb tot de prestatgeries als voltants, contra la paret, espera els usuaris que, per primera vegada, podran anar triant allò que més desitgen, en una mena de circuit, com si fos un petit economat. «Fa cinc anys que vinc a buscar aliments. El meu marit treballava a la construcció i jo ho feia en una empresa de neteja. Què t'he d'explicar de la crisi de la construcció, no? A mi em van fer fora per agafar una noia sud-americana. Els nostres ingressos són de la feina actual del meu home, que cobra tres euros l'hora en una fàbrica», explica Mari Carmen, de 51 anys. Ella té dos fills, un de 13, que pateix una minusvalidesa del 33%, i

47

Novembre-Desembre 2016

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

48

Novembre-Desembre 2016

Les ajudes de la Generalitat Fins al mes de setembre, hi ha hagut 5.773 persones que s'han beneficiat de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) —popularment anomenat PIRMI, el seu antic nom— a la demarcació de Tarragona aquest 2016. Els titulars, és a dir, aquelles persones que demanen aquest ajut, van ser 2.051 i els destinataris (inclou els titulars i les persones que viuen amb ells i per tant també es beneficien d'aquests diners) 5.773.

Al global de Catalunya, la Generalitat va destinar 171.387.268,33 euros a la RMI. El 2009, la quantitat destinada era de 36.632.446 euros, el 2008 de 76.322.337 euros i el 2009 de 109.463.419 euros (un increment en només un any del 43%). I no para de créixer com es pot comprovar.

A la demarcació de Tarragona, a més, l'any 2015 hi havia 7.331 perceptors de Pensions No Contributives (PNC) —hi ha dues modalitats: per invalidesa (3.699) i per jubilació(3.632)—.

L'any 2015, a tota Catalunya 58.056 persones van percebre la pensió no contributiva per discapacitat i vellesa (32.879 persones rebien la PNC per discapacitat i 25.177 per vellesa). El pressupost per aquestes pensions va ascendir a 301.731.228,31 euros. I a la demarcació de Tarragona el pressupost va ser d'uns 38 milions d'euros. Però encara hi ha més partides: - Complement de pensió no contributiva: prestació destinada a complementar la pensió de la modalitat no contributiva del sistema de la Seguretat Social per a aquelles persones que no es poden incorporar al món del treball.

Beneficiaris: 43.092 (54,5 milions).

- Manteniment de les despeses de la llar: prestació per a les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar habitual, pel fet que el cònjuge o el familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat amb qui comparti-

en despeses, ha mort. Té com a finalitat garantir l'ús de l'habitatge habitual.

Aquesta prestació substitueix i modifica l'ajut assistencial per cònjuge supervivent. Beneficiaris: 19.612 (9,7 milions) - Ajuts a cònjuges supervivents: ajuts assistencials per a la protecció dels cònjuges supervivents que percebin una pensió de viduïtat del sistema de la Seguretat Social. Aquest ajut s'ha substituït per la prestació per manteniment de les despeses de la llar. Beneficiaris: 16.723 (7,4 milions) - Manteniment de les necessitats bàsiques: és una prestació a favor de determinades persones per atendre les necessitats bàsiques que comporten una despesa essencial: manutenció, despeses derivades de l'ús de la llar, comunicació i transports bàsics, així com totes les que són imprescindibles per viure dignament. No és un complement de pensió, sinó que complementa rendes. Es reconeix només quan la persona perceptora compleix els requisits establerts i no té dret a cap altra prestació econòmica dels sistemes públics de previsió, contributius o no contributius. Beneficiaris: 1.012 (3,8 milions) El nombre total de beneficiaris el 2015 de prestacions socials de caràcter econòmic va ser de 80.439 amb un cost total de 75.124.131,01 euros.

Prestació per a joves extutelats. Un total de 685 joves tutelats i extutelats han estat beneficiaris de prestacions econòmiques que han suposat un cost total de 4.992.915,96 euros. La prestació per a joves extutelats s'adreça als joves que han estat tutelats per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de contribuir temporalment a què els i les joves, un cop acabada la institució de tutela, puguin viure de manera autònoma i es puguin integrar a la vida laboral i social.

Prestacions per a infants i adolescents en situació de risc greu. El 2015 es van gestionar les prestacions per a in-

fants i adolescents en situació de risc greu atesos, amb un total de 2.053 beneficiaris i un cost de 4.794.452,40 euros. La prestació s'adreça als menors d'edat que han estat valorats en situació de risc, respecte als quals s'ha formalitzat compromís socioeducatiu i la unitat familiar dels quals disposi d'uns ingressos iguals o inferiors a l'indicador de renda de suficiència.

Suport a les famílies amb filles i fills a càrrec en situació de vulnerabilitat. El Departament de Benestar Social i Família ha destinat un pressupost total de 6.288.250 euros a prestacions econòmiques d'ajut per naixement, adopció, tutela o acolliment sotmès al nivell d'ingressos de la unitat familiar. Beneficiaris: 8.038 famílies.

Fons de garantia de pensions i prestacions alimentàries i/o compensatòries. El Fons va entrar en vigor l'1 de maig de 2011 amb l'objectiu de contrarestar la situació de precarietat de les famílies amb pocs recursos econòmics que pateixen l'incompliment del pagament de la pensió o la prestació alimentària i/o compensatòria que s'ha establert en un procediment judicial de família. Famílies beneficaries: 380. Pressupost: 599.757,50 euros.

A banda, d'això està tot el tema de beques menjador, beques per programes d'educació en el lleure (Subvencions a entitats d'educació en el lleure i altres entitats juvenils. Aquest 2015, 3.233 infants i joves en situació de vulnerabilitat han disposat de beques per participar en activitats d'educació en el lleure. L'import global d'aquestes beques és de 510.000 euros, el fons de pobresa energètica, ajuts a l'habitatge, etc o els ajuts d'urgència social que s'atorguen a través dels serveis socials bàsics, als quals des del Departament l'any passat hi va destinar 5,1 milions d'euros.

h de rt 12 :00 e b O a 21 9:00

de L'Arrabassada

• Fleca • Brioxeria • Pastisseria • Cafeteria • Esmorzars • Berenars • Gelats • Premsa

Josep Carner, 1 – Parc de les Lletres Catalanes La Vall de L’arrabassada - 43007 Tarragona 977.292.230 – lavalldegustacio@gmail.com

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador

49

Novembre-Desembre 2016

C/ Salvador Espriu, 32 L'Arrabassada - Tarragona

Novembre-Desembre 2016

50 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

un de 20. Cada quinze dies ve a recollir aliments. «Paguem 400 euros al mes d'hipoteca, el meu marit en guanya 600 i jo 125. Hem hagut de recórrer a l'ajuda del meu pare, que cobra una pensió de 600 euros i, tot i així, ens dóna un cop de mà. Només et diré una cosa: estem a 11 d'octubre i em queden 78 euros per passar el mes, com ho veus?». I encara li queden 60.000 euros per pagar la hipoteca del pis.

Molts dels que esperen el seu torn —entren de dos en dos, justament el número de voluntàries que hi ha— són immigrants, com Nubia Ozorio, de Colòmbia. «Vaig arribar fa vuit anys. Aquí estava la meva filla i els meus néts. Ara ella ha marxat d’Espanya i jo m'he quedat amb els seus fills, què hi farem». Nubia, que té 60 anys, fa feines de neteja i del «que surti» per fer front als 450 euros de lloguer mentre els dos néts de 23 i 20 anys, estudien. «El fet de poder venir aquí a buscar aliments és d'una gran ajuda per a mi. Amb el que em donen, no he de comprar». Pilar, en canvi, és molt més jove. Té 36 anys i diu que fa un any que acudeix a la parròquia cada quinze dies. «Estic divorciada i vaig perdre la feina fa cinc anys. L'empresa no em pagava. Vaig trobar feina en un bar i al cap de poc d'estar-hi vaig descobrir que no m'havien assegurat. Hi ha gent que s'aprofita de la situació actual», afirma. Pilar té una filla de deu anys però assegura que el seu exmarit compleix pel que fa al règim de pensions tot i que necessita l'ajuda de la parròquia per poder viure. «És una gran ajuda, de veritat perquè trobar feina és molt difícil, tot i que persisteixo». Bachir, en canvi, és un perfil completament diferent. Parla un espanyol molt justet tot i que fa deu anys que va arribar a Espanya procedent del Marroc. Té 60 anys i en fa dos que recull aliments a Santa Clara. «Vaig treballar a la construcció fins que em vaig quedar a l'atur. Ara ningú em vol perquè diuen que sóc massa vell. Aquesta situació, la de venir a recollir aliments, és molt dura. Mai m'havia passat perquè al meu

país era fuster i no necessitava la caritat».

Entre la gent que arriba, sobta el cas d'Irma. És de Geòrgia i té 50 anys. Fa dos anys que viu a Espanya, i mig que recull aliments a la parròquia. Ella viu a un pis amb la seva cosina, però va deixar tres fills (23, 24 i 25 anys respectivament) i el seu marit al seu país. «Vaig marxar d'allí per aconseguir diners i d'aquesta manera poder tenir un futur millor per a la meva família. Jo tenia una bona feina a Geòrgia però els sous són molt baixos. És preferible treballar aquí cuidant avis que al ministeri, com feia al meu país, guanyes més diners», explica. Segons Irma, economista i músic (toca el piano), el sou mitjà a Geòrgia és de 300 euros. El seu marit, afirma, té dues carreres universitàries i treballava a Moscou. Ara, sense feina i amb 53 anys «no el vol ningú». «Quan vaig venir aquí el pla era estar-me un parell o tres d'anys però ara veig que m'he de quedar tres o quatre més. Vull que els meus fills tinguin una bona formació i si per això jo m'he de sacrificar, ho faré».

«Alguns dels que venen no han deixat

de fer-ho en una dècada. Penses que la seva vida ha de ser molt dura» «Hi ha gent de tot tipus com pots veure, sobretot més famílies que gent sola. La procedència també ha canviat, en els deu anys que fa que estic aquí, els musulmans, que eren majoria, han donat pas als sud-americans i la gent del país».

Maria del Carme té 70 anys i el 2006 va decidir fer cas el mossèn de Santa Clara, Xavier Morell, per donar un cop de mà. «Alguns dels que venen no han deixat de fer-ho en una dècada. Penses que la seva vida ha de ser molt dura».

Aquest tipus d'existència és la que porta John Garcia. Ell té 56 anys i també és de Colòmbia, de Medellín concretament. Va marxar del seu país fa 56 anys i va anar a Suècia

51

para FANÁTICOS de la Vida

Novembre-Desembre 2016

Auténtico 4x4

Subaru XV MOTOR BÓXER

CÁMARA DE VISIÓN TRASERA

TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE

X-MODE

SISTEMA AUTO. START-STOP

NAVEGADOR

CONTROL DE CRUCERO

MOTOR 23

Desde 18.990€ 902 10 00 22 www.subaru.es

C/ Caràbia,10 - Tarragona | Tel. 977 448 555

Consumo: 5,6 - 6,6 L/100Km. Emisiones CO2:146 - 153 g/Km. P.V.P. recomendado en P. y B. para XV 1.6 5MT Advance. Transporte, Impuestos y promoción incluidos. Modelo visualizado: xv 2.0i Executive Plus.

Novembre-Desembre 2016

52 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

buscant un futur millor però el clima i l'estil de vida no el van convèncer. «Allí es fa fosc de seguida. A mi m'encanta poder prendre un cafè i llegir la premsa en una terrassa i allà no ho podia fer, massa fred», diu rient. Fa un any que recull aliments a Santa Clara. «Jo pago per treballar. Guanyo 90 euros al mes fent de depenent en petites tendes i em desplaço on sigui, Reus, Vilanova i la Geltrú, a tot arreu. Em gasto uns 40 euros en bitllets de transport. Però, què puc fer? No tinc res més», afirma mentre explica que va perdre una feina perquè no tenia cotxe i, tot i que va explicar a l'empresari que ell arribaria puntual, aquest no en va voler saber res. «La meva família m'envia diners. Fins ara m'han enviat 4.000 euros. No puc, però, tornar al meu país. Què em queda allà? Res. Vaig marxar fa molts anys, ja no tinc amics allí, he perdut les meves arrels. No perdo l'esperança de trobar una bona feina però, si sóc realista, t'he de dir que ho veig difícil».

Habitualment hi ha més voluntaris el dia de l'entrega d'aliments, però una espècie de passa de grip ha fet estralls. A banda de Maria del Carme, l'altra voluntària d'avui és Mari Carmen, comparteixen feina i nom, doncs. «Fa molts anys que ajudo a les parròquies perquè vaig ser catequista durant 15 anys. Vaig veure que feia falta ajuda en aquest servei i vaig decidir oferir-me», diu mentre assegura que hi ha gent molt agraïda però que d'altra no ho és tant: «Ara ja no em sorprèn tant, però hi ha gent que et diu que certs productes no els vol perquè, clar, no li agraden. Alguns casos de dones que ens hem trobat que demanen que la llet sigui desnatada perquè així no s'engreixaran». La tarda que es reparteixen els aliments, són al voltant d'entre 25 i 30 persones les que acudeixen a Santa Clara. «Al final es genera un vincle amb les persones que venen, que t'expliquen els seus problemes».

Els projectes de Càritas Càritas és l'organització que té com a missió especifica el servei de promoure, orientar i coordinar l'acció caritativa i social de l'Església en cada diòcesi i en cada parròquia.

A cada parròquia existeix una Càritas que desenvolupa la seva activitat. El màxim responsable de Càritas Interparroquial és actualment Xavier Morell, mossèn de l'església de Santa Clara. Ell, de 56 anys, en fa 31 que és capellà i només 8 que exerceix a Tarragona. El mossèn té molta experiència a l'hora d'ajudar els més necessitats i considera que «la pobresa s'ha cronificat perquè abans algu anava uns mesos a demanar a la parròquia i després es refeia, però ara no».

A Tarragona, a més de la Catedral, existeixen 14 parròquies. Això vol dir que, distribuïts per tota la ciutat hi ha 14 equips de Càritas, localitzables als locals de cada parròquia. Segons aquelles xifres que mai no arriben a ser completes, cada any les Càritas Parroquials acostumen a atendre un total de quasi 2.000 famílies, que representen

al voltant d'unes 6.000 persones. Els voluntaris en el conjunt de Càritas Parroquials ascendeixen a 358 persones i el pressupost de la seva acció i ajudes és de 70.000 euros.

«Molta gent que ajudàvem ha tornat al seu país i per això ja no venen, no perquè la crisi s'hagi acabat, sinó perquè han marxat». Periòdicament es fan recollides d'aliments per atendre les persones més necessitades. Així, en l'última campanya de Nadal hi van ser presents 10 instituts, 16 centres de primària i 11 escoles religioses, recollint entre tots uns 12.000 Kg d'aliments, que després són repartits a les diferents Càritas Parroquials, que són les que ho distribueixen a les famílies més necessitades.

Hi ha diferents projectes que té en marxa Càritas Interparroquial, com Som-hi tots, que consisteix bàsicament en reforç escolar, als locals que cedeix la parròquia de Sant Pau. Els destinataris són infants i joves d'edats compreses entre els 4 i els 16 anys. Aquest projecte es complementa amb Sortim, destinat a fer activitats amb nens i joves que es troben en situacions familiars precàries i amb un alt índex d'absentisme escolar. El pressupost d'aquests

«A la gent d'aquí li costa molt anar Càritas perquè és un cop moral per a ells»

anunci 175 X 125 revista viu tgna 160922 - 24/09/16- 18:17

ESTUFA PELLETS

CALD. GASOIL ALT RENDIMENT

SOLAR

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA Tipo Forestal

CALD. LLENYA Flama Inversa

CALD. BIOMASA

PUBLICITAT CIUTAT

53

Novembre-Desembre 2016

ESTUFA LLENYA

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

, A N GO A A R R C A TA APAR IA LD E T TO

E D EU

P

R P EL

H 2

S E R O

Tarifa màxima 5’50 € / dia Només als aparcaments municipals

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

54 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

projectes és de 35.000 euros. El projecte d'orientació laboral (ORLA), tal com explica Morell, va néixer l'any 1996 com un servei d'acolliment i orientació laboral. En els seus inicis, el 80% de la població que s'atenia era autòctona, amb un baix nivell formatiu i demandant bàsicament de servei domèstic o bé del sector serveis. A partir de l'any 2000, es comença a perfilar un canvi pel que fa a l'atenció a les persones que acudeixen al projecte, 75 % de població immigrant, majoritàriament sud-americans, i molts d'ells indocumentats. És a partir de 2008 quan creix la demanda de treball per part de població autòctona i apareix una nova pobresa, demandants que fins ara no coneixien l'existència d'aquest projecte ni tan sols que Càritas pogués oferir aquest servei. En total s'han fet 625 intervencions, entrevistes i seguiment. Aproximadament, un 30% d'aquestes persones han aconseguit una feina. Projecte Ara al teu costat, Dedicat a l'atenció a la gent gran, es tracta d'un projecte de continuïtat, els inicis del qual es remunten a l'any 2001, quan des de Càritas Interparroquial es va iniciar un estudi de seguiment de les persones grans a tota la ciutat i barris de Tarragona i han estat un total de 68 persones beneficiades.

Un dels altres projectes de Càritas del qual se n'ha parlat en aquest reportatge és Cafè i Caliu, a l'alberg. L'any passat, segons dades aportades per Xavier Morell, es van atendre 4.142 persones, de les quals 672 hi han acudit per primera vegada, amb l'atenció per part dels voluntaris d'unes 100 persones diàries aproximadament. S'han ofert, durant tot l'any, un total de 34.591 esmorzars, 2.654 dutxes i s'han donat 375 peces de roba interior. El pressupost de Cafè i Caliu és de 52.000 euros anuals. «A la gent d'aquí li costa molt anar Càritas perquè és un cop moral per a ells».

El refugi de les dones embarassades Hi ha un silenci absolut al vestíbul del convent de les Oblates al carrer del Portal del Carro de Tarragona. Carmen Cumplido m'obre la porta. «Volem mantenir la intimitat total de les instal·lacions on s'allotgen les dones, és per això que no podeu accedir». Les precaucions són absolutes en una nova iniciativa destinada a protegir un altre sector que també es veu abocat a la pobresa i la marginalitat: les dones que són rebutjades per les seves parelles o famílies quan anuncien que estan embarassades. Llar natalis funciona des del passat mes de juliol i fins ara ha atès una dona, que ja no està a les instal·lacions de les religioses. «A mesura que es vagi coneixent el projecte som conscients que arribaran les dones», diu Cumplido, treballadora social i que fa les tasques de directora del projecte. «Allò que s'intenta és que la dona estigui amb la seva família, es parla amb ells», explica Maria José Rueda, responsable de voluntariat.

Les dones que arriben i hauran d'arribar, previsiblement, a Llar natalis vindran sempre a través de Serveis Socials. Abans de poder fer la seva estada es fa un estudi previ i, si la persona accepta, pot

Novembre-Desembre 2016

Especialistes en pèrdua de pes, tonificació i suplements esportius

La Cucafera Botiga especialitzada en puericultura Llistes de naixement Tot per al nadó Regals exclusius

Baby

de Tarragona Us desitgem un Bon Nadal i Millor any 2017 al NOU MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA

PER FESTES ESTEM PER TU

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador

55

C/López Peláez,16 - 43002 Tarragona | Tel. 977 506 486 www.lacucaferababy.com | facebook/lacucaferababy

Novembre-Desembre 2016

56 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

entrar a viure. La capacitat és de nou dones al mateix temps, que tenen les seves pròpies habitacions individuals però comparteixen espais, com la cuina. Una educadora estarà sempre a les instal·lacions i comptarà amb la seva pròpia habitació. En l'actualitat hi ha dues educadores però es preveu que ben aviat s'incorpori una tercera.

«L'exemple més evident seria el d'un pis d'estudiants. Es fa un quadrant per indicar qui cuina, qui neteja, tot.

Volem que les noies tinguin la seva pròpia habitació perquè els hi cal intimitat, si poséssim lliteres, no seria el mateix», diu Cumplido. Les habitacions compten amb un bressol pel nen.

En tot cas, només s'admetran dones embarassades, tot i que hi poden haver excepcions sempre que Serveis Socials així ho considerin oportú.

«El perfil de la dona que ve aquí és el d'aquella que ha estat rebutjada per la seva família o la seva parella i s'ha quedat al carrer embarassada i sense saber on anar. També noies que poden viure al seu domicili però que la relació amb la parella o la família és tan dolenta que la millor solució és que visqui aquí», diu Rueda.

Les úniques condicions que s'imposen és que les noies no siguin addictes a les drogues o l'alcohol i que no tinguin cap malaltia mental severa. «Hem de veure què passa, però previsiblement ens trobarem més noies immigrants que d'aquí, per un tema cultural.

Molts nois sud-americans deixen les

seves parelles quan saben que estan embarassades. Amb tot, el dia a dia ens permetrà comprovar quina és la realitat», diu Cumplido. Llar natalis és l'únic servei d'aquest tipus a tota la demarcació de Tarragona i preveu una estada de les noies d'entre sis mesos i un any. Amb tot, es preveuen excepcions. Allò que es pretén és que la noia pugui anar a viure sola i si necessita més temps, tot depenent de la situació de cadascuna, aquest període es podria prorrogar. Les dones hauran de complir un horari, com el dels àpats i estar dins de les instal·lacions del convent abans de les vuit del vespre. «Això és com tot, si una de les noies treballa i acaba a les nou, doncs podrà venir aleshores, és clar». Les menors d'edat han d'estar sota la custòdia de la Generalitat i Llar natalis no podrà acollir-ne cap sense el consentiment i coneixement de l'administració catalana.

«El perfil de la dona que ve aquí és el d'aquella que ha estat rebutjada per la seva família o la seva parella i s'ha quedat al carrer embarassada i sense saber on anar»

Aquesta iniciativa de l'arquebisbat, compta amb la col·laboració d'una vintena de voluntaris molt qualificats, professionals del sector de la salut entre els quals hi ha ginecò-

legs, infermeres, pediatres, llevadores i psicòlegs, la majoria procedents de l'hospital Joan XXIII, tot i que també n'hi ha del CAP Muralles. A banda d'aportar un sostre a les noies, també es vol fer una formació perquè després elles siguin capaces de ser independents. Així, s'ha habilitat una aula i es vol que les dones puguin fer pràctiques en empreses i poder trobar feina. «Els voluntaris també organitzen cursos de cuina, pintura, manualitats, etc», diu Rueda. Aquesta formació també s'obrirà a dones que, encara que puguin tenir un sostre a casa seva, tinguin mancances per trobar feina o necessitin suport psicològic. Tot això sempre, i això ho remarquen ambdues, que els serveis socials de referència així ho dictaminin. «Hi ha un altre projecte molt maco anomenat Raquel en què dues professionals s'encarreguen de donar suport emocional i psicològic a les dones que han avortat. Aquestes professionals disposen d'un telèfon obert les 24 hores», explica Cumplido.

Tot i el caràcter religiós del convent, Cumplido assegura que es respectaran les creences de cada persona i no s'obligarà en cap cas a pregar o seguir els preceptes catòlics. «Tot això seria molt difícil de poder fer sense la col·laboració de Càritas Diocesana, que ens dóna suport econòmic i ens facilita tot allò que necessitem [la roba pels nens o les mares prové dels robers Filigrana]».

Reportatges d’estudi i exterior: infants, comunions, books...

Tel. 977 212 629 Ed. Alt Penedès - 43007 Sant Pere i Sant Pau www.opticateixido.com spsp@opticateixido.com

Revelats a l’instant, DNI, accessoris, regals personalitzats i molt més.

Bloc Baix Penedès, local 14 SP i SP 43007 (Tgna) Tel/fax 977 241 381

OPTOMETRIA · AUDIOLOGIA · TERÀPIA VISUAL

la-capsa.com

ÒPTIQUES

- Servicios Médicos para Empresas - Traslados Sanitarios - Cobertura Sanitaria en Eventos Avda. Països Catalans, 20 Bjs. 2 Tarragona

Novembre-Desembre 2016

TARJETAS

Tel. 977 20 44 99

de Sant Pere i Sant Pau

NUEVA APERTURA Moda mujer, hombre & complementos Pantalones, blusas, faldas, jerseys, vestidos, bolsos, zapatos, bisutería, vaqueros, camisas, prendas deportivas, leggings...

Horario de lunes a sábado de 10 a 14h y de 17 a 21 h c/ Unió, 45 - Tarragona www.franquiciamaxidiez.com

¡¡¡PRECIO ÚNICO!!!

10€

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador

57

www.serveistgn.es

Novembre-Desembre 2016

«El segment de població més pobre no és la gent gran, sinó els nens d'entre 0 i 16 anys» Entrevista a Àngel Belzunegui, director de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

58

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Quan neix la Càtedra d'Inclusió Social de la URV? Neix el 2011, nosaltres ja fèiem estudis sobre pobresa i inclusió social i tot just en aquells moments es posaven en marxa els plans d'inclusió socials als ajuntaments.

Va ser la primera d'aquest tipus que es va crear a Catalunya, oi? Sí, i a banda d'investigació i docència, assessora tècnicament a diferents ajuntaments i institucions sobre aquest tema.

La van posar en marxa arran de la crisi econòmica que encara estem patint? L'inici de la càtedra no està lligada a situacions de crisi sinó que surt d'una investigació sobre condicions de vida que es fa fer a Tarragona el 2007. Aleshores teníem interès per conèixer dades de la ciutat. Es va fer una enquesta similar a les que es feien en l'àmbit espanyol i europeu per tenir una radiografia de la societat en aquest àmbit. Ara estem organitzant la següent enquesta, el 2017, o sigui, deu anys més tard i això ens permetrà saber

l'impacte de la crisi.

Què va revelar aquella enquesta de condicions de vida? L'estudi de 2007 va mostrar coses que ja ens pensàvem, com que a Tarragona hi havia una taxa de pobresa superior a la de Catalunya i inferior a la de la resta d'Espanya.

En principi a Tarragona no hi hauria d'haver tanta pobresa, perquè el model econòmic està molt diversificat, però aleshores la taxa d'atur era del 25%, fruit segurament que molta de la gent que vam estudiar ja estava patint la crisi. Una cosa que cridava molt l'atenció era, però, la gran desigualtat a la ciutat.

Què vol dir? Hi ha barris on es concentra la major part de la pobresa i altres que gairebé no tenen pobres. Tar-

ragona és una ciutat que compta amb barreres urbanístiques importants per les seves condicions geogràfiques. Amb tot, barris que pensàvem que estarien pitjor, mostraven millors indicadors dels esperats, com Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. L'explicació és que allí s'havien fet unes modificacions urbanístiques molt importants. Per exemple, a Sant Pere i Sant Pau el simple fet de portar la URV va transformar socialment el barri. Va atreure una població de famílies joves amb un o dos fills, que són professionals amb feines estables i això ha fet augmentar la renda.

I això ha canviat una mica la fisonomia social del barri. No, això vol dir que si tu acabes actuant a les zones urbanes, pots canviar-ho molt. Amb tot,

Som tots més pobres ara? La societat ha perdut renda, s'ha empobrit. Totes les comunitats autònomes han perdut renda. Els que més renda han perdut han estat els més pobres. I l'explicació és l'atur: han perdut la feina que tenien o el seu lloc de treball encara és més precari. També s'ha de dir que han caigut les prestacions. Estem pitjor en prestacions ara que el 2008. Quanta gent parada de llarga duració s'ha quedat sense prestacions?

Aleshores, què s'ha de fer per reduir la pobresa de les persones? Només hi ha dues vies perquè ja està tot inventat: generar més rendes procedents del treball, o sigui, treball de més qualitat i que hi hagi transferències monetàries suficients per a pal·liar les situacions de pobresa. O sigui, prestacions socials, que serveixen per reequilibrar la desigualtat de la distribució de la renda.

Un exemple d'això últim: si la població discapacitada no tingués aquestes ajudes, més del 90% serien pobres. La transferència de rendes redueixen la pobresa a Espanya en un 70%.

La taxa de pobresa s'ha incrementat aquests anys? No, s'ha mantingut estable i fins i tot, ha descendit.

De debò? Sí, i ho explico. La taxa de pobresa vindria a ser el 60% de la mitjana de totes les rendes. Si la massa de rendes descendeix, el llindar de la pobresa també baixa. És a dir, si tothom guanya menys diners, el el llindar de la pobresa estarà més avall i per tant, només aquells que es trobin en situacions molt difícils entraran en aquesta categoria. L'exemple són els pensionistes.

Com que les pensions no es toquen, afortunadament, els pensionistes han sortit del llindar de la pobresa.

Ha canviat el perfil dels pobres? Sí, el segment de població més pobre no és la gent gran, sinó els nens d'entre 0 i 16 anys, la pobresa infantil. Aquesta és una pobresa induïda perquè abans dels 16 anys no poden treballar. Per tant ells són pobres perquè els seus pares són pobres. Aleshores veiem que la

Diuen que la classe mitjana ja no existeix. Nosaltres podem demostrar que no és veritat, sinó a l'inrevés. Les classes mitjanes s'han enfortit. No sé per què s'ha dit això. Un exemple: els professors universitaris. Tenim una feina estable i cobrem tots els mesos. O els funcionaris.

Això se solucionaria amb un salari universal? Hi ha experiències de tot tipus. A Catalunya hi ha una renda bàsica. A Euskadi existeix pràcticament un salari universal. Crec que això no trauria de la pobresa a la gent. Conjunturalment ajuda però la pobresa no és un problema dels pobres, sinó de desigualtat social. Si no soluciones això, ja pots posar subsidis que no faràs res. Tot això és una qüestió de voluntat política. Tu no pots esperar que qui tingui 50 li doni 25 a qui no té res. No pots fonamentar-ho tot en la caritat de la

Estem pitjor ara? Ara hem fet un pas enrere i hi té molt a veure la política neoliberal, amb la desconstrucció de l'estat del benestar (abaratiment de l'acomiadament, reducció de les prestacions, etc).

Els països nòrdics són l'exemple a seguir? Jo no sóc partidari de copiar cap model de cap país, és massa reduccionista. Ens hem de fixar en allò que es fa bé en altres llocs. No cal anar a Suècia ni a Dinamarca, només cal agafar el tren i anar a Vitòria.

Per què? A Euskadi, a nivell de redistribució de riquesa, és un dels llocs on millor s'està fent. Euskadi ha estat socialment menys desigual. Hi ha una millor combinació amb el que volen els empresaris i el que volen els sindicats. No hi ha tanta conflictivitat. Això fa que les rendes del treball siguin més altes. El govern basc vigila el frau fiscal i que les condicions laborals siguin bones, hi ha una renda molt semblant al salari universal, que va al voltant del salari mínim, tot depenent de cada cas.

I Catalunya? Catalunya és una de les comunitats més riques d'Espanya però té una societat molt desigual.

«La societat ha perdut renda, s'ha empobrit. Totes les comunitats autònomes han perdut renda. Els que més renda han perdut han estat els més pobres»

Novembre-Desembre 2016

Per tant, la solució es troba en actuar urbanísticament? No, pot ajudar.

L'únic que sabem és que la nova població que va anar a Sant Pere i Sant Pau tenien salaris més elevats i estables però això no vol dir que les condicions de vida de la gent que ja hi vivia milloressin.

gent. Hem de saber quina societat volem. El model de protecció social arran de l'acord entre la socialdemocràcia europea i la democràcia cristiana després de la segona guerra mundial, s'ha de reivindicar.

59

crisi ha impactat fort en famílies on els progenitors tenen entre 46 i 49 anys.

MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

no vol dir que a tot arreu puguis tenir els mateixos resultats.

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

60

L'última esperança Els Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona suposen per a moltes persones l'única via de subsistència davant una situació econòmica límit Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

«Si no fos pel tarannà que tenim al sud d'Europa, de l'entorn familiar, fa temps que hauríem viscut una autèntica revolució». Montserrat Combalia és la responsable de Serveis Socials bàsics de l'Ajuntament de Tarragona. Ella coordina un equip que es troba a peu de carrer, a la trinxera —que sovint és l'última— que defensa la dignitat de les persones que estan abocades a situacions difícils. Gent que ha viscut en condicions de pobresa de fa molt de temps (pobresa estructural) o els anomenats nous pobres, és a dir, persones que arran de la crisi es troben en aquesta situació per primera vegada. «Les demandes d'ajuda han crescut moltíssim en els últims anys [un 55% més de les sol·licituds d'ajudes d'urgència el 2015 en relació al 2013]. Hi ha més persones que es troben en dificultats, però també molta més gent que ara no dubta en acudir a nosaltres», diu. Amb tot,

encara hi ha un sector de la població que és reticent a demanar ajuda a Serveis Socials i quan ho fa és massa tard.

«Sovint no volen venir perquè els hi fa vergonya, intenten exhaurir totes les possibilitats que tenen, com la família, amics, vendre's tot el que puguin, però quan se'ls acaben els recursos, no tenen més remei que venir Sovint és massa tard perquè la seva situació és límit i si haguessin vingut abans, s'hauria pogut actuar amb més eficiència i evitar patiments», explica Alícia Biau, treballadora social de l'Institut de Serveis Socials de la Part Baixa.

«Si no fos pel tarannà que tenim al sud d'Europa, de l'entorn familiar, fa temps que hauríem viscut una autèntica revolució»

Durant el 2015 es van atendre 10.999 persones a la ciutat de Tarragona, el 70% de les quals van ser de nacionalitat espanyola. «Aquesta dada desterra aquella creença popular que els receptors d'ajudes només són immigrants», diu Neus Gimeno, tècnica del Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social de Tarragona. «De fet, els immigrants fluctuen molt, especialment en els últims anys. Molts d'ells han tornat als seus països en veure que aquí no hi havia feina però, alguns, han tornat a venir en comprovar com allà tampoc se'n surten», explica Biau que afirma que molts dels casos que atenen es produeixen arran d'una separació sentimental, un fet que segons explica provoca dos nuclis de pobresa a la vegada: «L'home arriba fins i tot a viure al carrer, i la dona, que es queda a la casa amb els fills, no té ingressos perquè no pot anar a treballar per cuidar els nens i tampoc rep la pensió del marit perquè aquest tampoc té diners».

TO OT NUVIS 2016

61

18, 19 I 20 DE NOVEMBRE

24a

Novembre-Desembre 2016

FIRA DELS NUVIS I CELEBRACIONS

Novembre-Desembre 2016

62 MISÈRIA I COMPANYIA CIUTAT

Contràriament al que pugui semblar, el fet de tenir una hipoteca pot permetre mantenir el sostre amb més facilitat que viure de lloguer. «La llei 24/2015 va frenar desnonaments. Actualment és més fàcil quedar-te al carrer si estàs de lloguer que si tens una hipoteca», afirma Combalia. Des de Serveis Socials s'ofereixen, però, ajudes per pagar els lloguers però no per pagar quotes de les hipoteques: «No es destinen recursos públics municipals per pagar als bancs. Pel que fa al lloguer, les ajudes a la família són de fins a mil euros a l'any. Amb tot, cada cas s'estudia minuciosament i s'avalua si cal una ajuda o no i quina quantitat correspon. No s'atorguen ajudes de qualsevol manera», puntualitza Combalia. I és que les tècniques afirmen que algunes persones arriben a les seves dependències «exigint» ajudes, de vegades de males maneres. «Hi ha de tot. Alguns arriben dient que han llegit al diari que els hi corresponen mil euros l'any i que volen que els hi donem. Això no és així evidentment.

Nosaltres fem un estudi i valorem molt allò que està fent la persona per sortir de la situació en què es troba.

No es tracta de demanar i no fer res per la seva banda», explica Biau.

A la ciutat de Tarragona els barris de Ponent i Sant Salvador són aquells que han registrat més persones ateses en el que portem de 2016. Fins a 57 persones de cada 1.000 habitants als barris de Ponent han rebut atenció a Serveis Socials, 51 a Sant Salvador o 38 a la Part Baixa. La Part Alta, un lloc on tradicionalment sempre s'ha actuat, només 22 persones de cada 1.000.

Les ajudes d'urgència han modificat el pes del concepte al qual han hagut de destinar-se. Així, si el 2013 un 23,9% d'aquestes ajudes es destinava a aliments, en el primer semestre del 2016 suposava el 46%, mentre que el lloguer o allotjaments d'urgència van passar del 31,1% al 16,2% actual. L'Ajuntament de Tarragona, juntament amb Ematsa, a través d'un fons social tra-

mitat per Serveis Socials, ajuda a pagar els rebuts de l'aigua a famílies en situacions de vulnerabilitat. Aquest fons era de 56.000 euros el 2013 i de 65.000 euros el 2015. «L'Ajuntament sempre ens ha donat els diners que necessitàvem per a ajudes d'urgència els últims anys, en això no ens podem queixar», afirma Montserrat Combalia.

El 2013 també es va posar en marca el programa Dinem a l'escola, per atendre els nens que havien quedat fora del sistema de beques menjador del Consell Comarcal o que rebien una quantitat de la beca insuficient. El 2013 es van oferir 540 ajuts i el 2015 ja van ser 664 (tot i que el 2014 la xifra va ser encara més gran: 796). El programa formava part d'un més ampli anomenat Atenció durant l'estiu a nens amb dificultats alimentàries en risc, mitjançant targetes alimentàries i becant el menjador escolar durant el casal d'estiu. L'any 2014 es van registrar 316 ajuts i el 2015 722. «Ara hem simplificat els tràmits per rebre els ajuts. Si s'ha de pagar un rebut de la llum, els serveis socials el paguen directament a la companyia. Si s'adjudica un ajut per comprar aliments, els hi donem una targeta moneder per

comprar productes bàsics a qualsevol comerç. Això últim fa un parell d'anys que ho fem i no hi ha gaires municipis que ho facin», diu Combalia.

Segons aquestes especialistes, hi ha situacions de pobresa que es cronifiquen per culpa de les dificultats d'accés al mercat laboral. En aquest cas, quan tot el que s'ha intentat no funciona, sempre hi ha l'últim recurs: la Renda Mínima d'Inserció. Aquest ajut el paga la Generalitat però el tramiten els Serveis Socials municipals.

Cal complir una sèrie de requisits per poder accedir, com no sortir del país en dos anys, tenir uns ingressos inferiors als que li tocaria rebre (423 euros de mitjana en els últims 12 mesos en cas d'una persona sola o 655,20 d'una família nombrosa). En cas de rebre l'ajut, la quantitat dependria de cada casa però fluctuaria entre les dels 105,3 euros i els 655,20 (família nombrosa). L'any 2105 es van tramitar 377 expedients (431 el 2012).

«Intentem avançar-nos al problema, que no es generi el deute, buscar solucions per evitar un problema més gran», afirma Jessica Cantos, tècnica del Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social de Tarragona.

Durant el 2015 es van atendre 10.999 persones a la ciutat de Tarragona, el 70% de les quals van ser de nacionalitat espanyola

63

Novembre-Desembre 2016

CUESTIÓN DE ESTILO

Desde 16.900€ En el Mazda CX-3 el estilo se aprecia en su interior con el cuidado de cada detalle y sus acabados Premium. Suena en cada nota gracias a su sistema de audio Bose ® y se refleja en su exterior con un diseño rompedor. Un estilo estilo único que se adapta a cada situación gracias a la conducción dinámica de la tracción total inteligente AWD. Y todo con la actitud propia de la tecnología SKYACTIV y los sistemas de seguridad i-ACTIVSENSE. Mazda CX-3.

El estilo se tiene o no se tiene.

DESCUBRE MÁS EN MAZDA.ES Gama Mazda CX-3. Consumo mixto (l/100km): 4,0 - 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 - 150. *PVP recomendado en Península y Baleares. Incluye descuento promocional de marca y concesionario, IVA, transporte e impuesto de matriculación.

Precio para el modelo Mazda CX-3 Style 2.0 gasolina 120 cv. Gastos de matriculación no incluídos.

Oferta válida hasta el 30/11/2016

KIMAUTO TARRAGONA

KIMAUTO TORTOSA

977 553 453

977 440 394

C. Caràbia, 10 - Urb. l'Albada - Tarragona

Ctra. Tortosa-l'Aldea, km2 - Tortosa

www.kimauto.es

Remunten

vol

OCELLAIRES CIUTAT

64

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

el

El Club Ornitològic de Tarragona viu un nou impuls en la seva dilatada història i organitza un concurs de l'11 al 20 de novembre a la ciutat del no expert tots els ocells semblen magnífics però hi ha un munt de factors que provoquen que uns animals com Un grup d'homes es reuneix al voltant d'un cotxe, amb el aquests siguin excepcional i altres simplement correctes. La maleter obert, observen amb atenció i comenten allò que recerca de la perfecció no és senzilla i necessita d'una bona veuen entre ells. No puc apreciar a primer cop d'ull què preparació i molts coneixements. «Quan jo vaig començar, miren, però després veig una gàbia. ningú tenia idea de genètica. Ara totL'aixequen i observen des de totes les Hi ha 200 tipus de cana- hom en sap. Qui no domini una mica perspectives possibles. Alguns semblen sobre això, no té res a fer», explica Raris diferents en funció del món Vargas-Machuca, un dels fundaadmirats. Amb tot, el gruix es troba a seu color i aquestes aus es dors del Club Ornitològic de Tarragodins. Una nau del polígon industrial divideixen en tres grans de Bellvei és la seu del campionat de na. Aquest tipus d'entitats reuneixen a grups a l'hora de compeCatalunya i en l'ampli recinte hi ha apassionats dels ocells, gent, en molts dels casos, que va començar a tenir aluna infinitat de gàbies. Taulells amb tir: color, cant i forma. gun ocell a casa, ja fos perquè els seus mostres de pinso i diferents productes Al campionat de Bellvei, per a l'alimentació dels animals es tropares en tinguessin o perquè algú els els canaris són majoria ben a banda i banda i petits grups de va introduir en aquest àmbit i que ara persones desfilen pels passadissos que ja s'ha convertit en la seva gran passió. exposen els exemplars. Alguna de les gàbies té la distinció «Jo ara tinc molt pocs ocells. En tinc quatre, però vaig arcorresponent, fruit d'haver estat premiada, altres no. A ulls ribar a tenir-ne 140. Passo grans temporades fora de casa i Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Novembre-Desembre 2016

65

El club viu ara una revifalla. L'entitat va comptar amb més de 100 socis i fa alguns anys aquest número va arribar a baixar fins als 40. Ara són una seixantena. «S'havia perdut una mica la il·lusió. Faltava participació del soci, empenta per part de la directiva per engrescar la gent. Crec que vam estar a punt de desaparèixer. El que volem és revifar el club», diu Rafa Sánchez, president de l'entitat de fa un parell d'anys i mig. Sánchez afirma que va sentir atracció pels ocells des de ben petit i ara compta amb 250 exemplars, però en va tenir 350. «Va ser la meva dona qui em va dir que a Tarragona hi havia una societat ornitològica. Jo no ho sabia. Allò va ser fonamental perquè em decidís a criar cada vegada més ocells», afirma. Sánchez té canaris grocs, border i lizard (els que es consideren els més antics). Val a dir que hi ha 200 tipus de canaris diferents en funció del seu color i aquestes aus es divideixen en tres grans grups a l'hora de competir: color, cant i forma. Al campionat de Bellvei, els canaris són majoria.

El gran campió El Club Ornitològic de Tarragona compta amb un soci que té un palmarès impressionant. Vicente Carrasco ha estat tres vegades campió del món, 22 cops campió d'Espanya FOCDE (Federación Ornitológica Cultural Deportiva Española), 5 vegades campió d'Espanya COE (Confederación Ornitológica Española) —a Espanya hi ha dues federacions, tal com es pot comprovar—, 79 vegades campió de Catalunya i ha obtingut 47 ors en exhibicions internacionals. A més, un grapat de medalles de plata i bronze en tots aquests campionats. Ell fa relativament molt poc que es dedica a la cria d'ocells, canaris exclusivament, la majoria de la varietat opal, que va aparèixer a Alemanya el 1959, però ha tingut un èxit espectacular. «Quan em vaig apuntar al club només tenia sis o set parelles sense raça i va ser aleshores quan em vaig aficionar de debò». Era l'any 1999 i el 2005 ja va guanyar el seu primer mundial. «No és normal que algú que faci tan poc temps que s'hi dedica aconsegueixi un resultat així, té molt mèrit», em comenta un altre criador. Al seu local de Cambrils conserva els trofeus i distincions i les gàbies ocupen les parets de l'estança, on hi ha 70 parelles de canaris. «Quan feia vacances sempre anava als mundials. Això es converteix en malaltís i has de dedicar molt temps si vols tenir bons resultats», diu. No menys de quatre hores al dia els set dies de la setmana. Això requereix l'acceptació

OCELLAIRES CIUTAT

no puc cuidar-los, és per això que ja no en tinc gairebé, però m'apassionen igual, és clar», diu amb un somriure.

Vargas-Machuca, juntament amb vuit persones més van fundar el mes d'abril de 1983 el Club Ornitològic de Tarragona, una entitat que entre els dies 11 i 20 de novembre organitza al Refugi 1 del Moll de Costa el 33è Campionat Ornitològic.

Foto: Rafa Marrasé

Rafa Sánchez, al centre, Ramón Vargas-Machuca (esquerre) i Jesús Domingo, en el Campionat de Catalunya de Bellvei.Foto: Rafa Marrasé

Novembre-Desembre 2016

66 OCELLAIRES CIUTAT

per part de la parella i la família d'una afició que comporta un compromís elevat. «A la meva dona no li agrada però entén que això és molt important per a mi. De fet, ara ella també té una fitxa federativa i això li permet poder competir amb mi, va als campionats», assegura. Carrasco, que va ser president del club entre el 2005 i 2009, té dues filles, però diu que no estan interessades en aquest món. És un dels principals problemes de l'ornitologia a Tarragona: no hi ha relleu generacional. «A mi m'agraden molt i no només perquè li agradin al meu pare. Potser concursaré com ell quan sigui gran», diu Eric, de vuit anys, fill de Juan Manuel Álvarez, vicepresident del Club Ornitològic de Tarragona, que ha aconseguit una medalla d'or i una de bronze al campionat de Bellvei.

«Jo em vaig aficionar a través del meu sogre, que tenia ocells. Ara tinc uns 200, canaris grocs principalment», explica Álvarez. La seva dona riu mentre assegura que a ella no li agraden.

A banda del temps que cal per poder tenir cura dels ocells, es necessita fer una inversió important en aliment, vitamines i tot tipus de productes.

«Calculo que em gastaré entre 3.000 i 4.000 euros l'any. Això és com tot, per a mi, aquesta és la meva afició, un altre s'ho gastarà en altres coses», diu Rafa Sánchez, que el 2012 va ser medalla de bronze al campionat del món d'Almeria. «És una satisfacció molt gran.

Sempre vols que els teus ocells siguin els millors i quan vas a un mundial, on estan els grans criadors, i pots aconseguir un premi, és indescriptible», diu el president de l'entitat. La crisi també ha provocat que alguns criadors hagin hagut de prescindir de molts ocells. És el cas de Jesus Domingo: «Ara tinc un centenar d'ocells, però vaig arribar a tenir més del doble. No tinc feina i no els puc mantenir». Tots necessiten grans espais per poder ubicar les gàbies, alguns, com Domingo van construir un tancat al terrat del seu sogre.

Al final, es tracta d'un procés minu-

Vicente Carrasco amb els seus ocells

«A la meva dona no li agrada però entén que això és molt important per a mi» ciós que requereix altes dosis de feina, paciència, bon ull i contactes. Per aconseguir un bon exemplar cal que l'ocell tingui un bon pedigrí i la millor manera d'aconseguir-ho es creuant els millors exemplars. Així, entre els criadors més reputats s'intercanvien ocells que poden emparellar amb els propis, obtenint l'exemplar desitjat.

No tothom pot accedir als millors criadors. Aquests, conscients de la feina que ha comportat aconseguir un ocell campió, no intercanvien els seus animals amb qualsevol. «No vols que la feina que has fet un altre la faci malbé.

Vols que si algú intenta aconseguir un bon exemplar sàpiga què fa i no ho espatlli. Allò serà, en certa manera, feina teva», explica Carrasco. El currículum, per tant, és essencial. Aconseguir una medalla en un campionat internacional pot obrir les portes a accedir a més i millors ocells. De fet, l'encreuament entre diferents races i varietats fa aparèixer nous exemplars que, un cop reconeguts per la federació internacional, esdevenen una nova varietat on competir. La feina dels milers d'aficionats de tot el món —a Europa molts són professionals— provoca l'aparició constant de noves varietats. «Jo cada any vaig a l'exposició internacional de Reggio-Emilia.

Allí la quantitat d'ocells que hi ha és increïble, pot superar el milió. No-

més per veure-ho ja val la pena. Amb tot, sempre acabes comprant alguna cosa», admet Carrasco. L'exposició de Reggio-Emilia, tot i ser la més important, no és un campionat del món.

El trofeu mundial té una peculiaritat perquè se'n celebren dos cada any: un a l'hemisferi sud i l'altre a l'hemisferi nord. «Es fa així perquè quan aquí és estiu allà és hivern i els cicles vitals dels animals, doncs, són diferents», diu Carrasco. En el pròxim mundial, el mes de gener de 2017 a Almeria, es preveu que hi hagi 26.000 ocells, majoritàriament canaris de color. El 2009, en el Campionat de Catalunya que va organitzar el club tarragoní, va haver-hi 2.263 ocells. De fet, els canaris de color només poden competir durant el seu primer any de vida — neixen entre març i juny i els mesos d'agost i setembre muden la ploma, i es considera que a partir de l'octubre és quan l'ocell està en millors condicions per a competir— i s'ha de tenir en compte, a més, que els viatges poden alterar l'animal que, fins i tot, pot arribar a morir. «És una cosa que no passa sovint, però succeeix. Al club alguns socis eren molt reticents a sortir fora per a competir. Alguns deien que els ocells es posaven malalts. Amb tot, l'experiència i els coneixements que tenim ara minimitzen els riscos», explica Vargas-Machuca.

[4]

67

Novembre-Desembre 2016

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

68 PUBLIREPORTATGE CIUTAT

L’Ajuntament inicia una campanya contra l’incivisme reincident Informadors i detectius recorreran la ciutat detectant els propietaris d’animals incívics VIU a fons

propietaris de gossos a recollir-ne els seus excrements.

La campanya de l’Ajuntament “Em comprometo amb Tarrago- La consellera de Medi Ambient i Neteja, Ivana Martínez destaca na” ha engegat una segona fase fent especial incidència cap a les que “la campanya ha estat molt ben acollida entre els propietaris persones incíviques reincidents, les que tenen animals de compa- dels animals i ha aconseguit reduir la presència dels excrements nyia i no en recullen els seus excrements al carrer. Les opinions recollides a través a la via pública. Del 7 al 18 de novembre, dels informadors ens diuen que la gent A aquesta tasca equips d’informadors tornaran al carrer aprecia que s’informi i es premiïn les boinformativa, s’hi afegiran nes actituds”. “Però, continua Martínez, recorrent els punts calents i facilitant als els detectius privats propietaris de gossos informació de la segueix havent-hi reincidents, zones que campanya, de l'existència d'espais habiliencara són punts negres d’incivisme on que s’encarregaran de tats per a gossos, del cost de l'incivisme, els propietaris d’animals no en recullen les localitzar la persona de l'existència d'una ordenança sobre caques. Sabem que és una minoria, que incívica i denunciar-la convivència i de l'import de les sancions la immensa majoria dels propietaris tenen cura del seu animal i l’entorn, per això inper no complir les referents a la tinença d'animals i la seva cura. I també lliuraran portabosses per recollir sistim i llencem aquesta segona fase apel·lant directament al que els excrements. A aquesta tasca informativa, s’hi afegiran els de- no ho fa”. tectius privats que s’encarregaran de localitzar la persona incívica i denunciar-la per l’incompliment de l’ordenança que obliga als Ivana Martínez explica que és difícil que algú que té un animal no

El 2017, la recollida de voluminosos

Gràcies per recollir les caques del teu gos

www.tarragona.cat

69

La campanya "Em comprometo amb Tarragona" es va iniciar al juny amb l’objectiu de fomentar el civisme i la cura i el manteniment de l'espai públic. Amb un to positiu, afavoreix les accions cíviques i reconeix les bones pràctiques individuals. Durant aquest mesos, s’han col·locat cartells informatius als 13 pipicans i a 60 carrers, s’han instal·lat aparcagossos a 25 comerços de la ciutat i s’han repartit 5.000 fulletons informatius. A més, prop de 1.000 gossos ja llueixen la xapa “Compromès amb Tarragona” i els seus amos disposen de portabosses per seguir tenint cura de l’espai públic.

El meu amo ja em recull les caques!

Doncs el meu encara no...

PUBLIREPORTATGE

sàpiga que n’ha de recollir els seus excrements, qui no ho fa és perquè aprofita que no el veu ningú i no vol fer-ho. “Tot i les campanyes informatives i els dispositius de Guàrdia Urbana, continua havent-hi caques al carrer amb la conseqüent molèstia i insalubritat per a tots i detectar l’incívic in fraganti és complicat. Per això, la figura del detectiu privat, a través del procediment de denúncia voluntària ens permetrà detectar-los i sancionar-los.”

L’Ajuntament compta amb un número de telèfon directe d’atenció - el telèfon verd (977 29 62 22) - per gestionar, entre altres incidències de l’espai públic, la recollida dels residus voluminosos. És un servei personalitzat i gratuït. Tot i així, a les illes de contenidors s’abandonen una gran quantitat de deixalles voluminoses (sofàs, mobles, matalassos, etc.). El 90% de la despesa municipal dedicada a reparar l’incivisme es centra en la retirada d’aquests residus incontrolats.

Novembre-Desembre 2016

“Hem començat per promoure el civisme entre els propietaris d’animals i la segona fase, que començarà a inicis del 2017, es centrarà en reduir les deixalles voluminoses dipositades fora de lloc” explica la Consellera. “Aquestes dues queixes són les més nombroses i habituals que rebem través dels diferents canals de comunicació”.

EMPRESA

SERVEIS EMPRESA

70

Novembre-Desembre 2016

INNOVACIÓ | COMERÇ | NOTÍCIES

«Les activitats externalitzades seran cada vegada més competitives» Entrevista a Tania Carretero, Product Manager de Serveis Auxiliars de Gruphelco Redacció | Pierre Grubius Fotos

Tania Carretero va estudiar Psicologia i Relacions Laborals a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, a més de cursar un Màster en Direcció i Gestió de Recursos Humans per la Universitat a Distància de Madrid. La seva carrera professional ha estat sempre vinculada a l'àrea de RRHH en diferents empreses multinacionals. Les seves àrees d'experiència són: reclutament, selecció, contractació, compensació, formació i desenvolupament. Acostumada a treballar per objectius i gestionant equips de treball directes i indirectes.

Ara s'incorpora a Gruphelco per desenvolupar la línia de negoci de Serveis Auxiliars, per a la qual és fonamental els coneixements de l'àrea de RRHH, així com de la gestió del personal vinculat als diferents serveis oferts

A Gruphelco heu creat una nova divisió de Serveis Auxiliars ¿en què consisteix? Aquesta divisió neix de la pròpia trajectòria de Gruphelco, ja que des de fa anys estem col·laborant amb els serveis de manteniment industrial, i ara hem decidit fer un pas més enllà, creant una divisió específica per a la gestió d'aquestes i altres necessitats. Podem dir que, amb aquesta nova línia de negoci, som un partner multiserveis i multidisciplinar. Així doncs, oferim l’externalització de serveis a empreses que volen centrar-se en el seu negoci principal mentre nosaltres els gestionem íntegrament aquelles àrees auxiliars que envolten el core business. L'externalització comporta la coordinació de l'àrea, la gestió del personal i el seguiment dels KPI 's que ens permetin avaluar la productivitat i l'eficiència del servei.

Quines oportunitats veieu en aquest mercat? Es tracta sens dubte d'un dels mercats de major creixement en els

SERVEIS EMPRESA FESTA MAJOR CIUTAT

71

Quines àrees s'estan externalitzant més? Sens dubte, les àrees d'IT, seguretat, neteja, control d'accessos i logística són les més externalitzades, tot i que hi ha moltes altres en auge. Per exemple, l'externalització del servei de prevenció de riscos, es demana cada vegada més, especialment en el sector químic, quan hi ha parades de manteniment. El que està clar és que estem en un món canviant i les necessitats d'externalització són cada vegada més àmplies i variades; l'important és detectar-les a temps i oferir solucions a mida.

Novembre-Desembre 2016

últims anys. Nombrosos estudis preveuen que segueixi en creixement, a causa que les empreses cada vegada més busquen un partner de confiança amb el qual ‘despreocupar’ d'algunes parts de l'empresa. A més, externalitzar té molts avantatges, tant competitives com econòmiques. Per exemple, si l'empresa se centra només en la producció i externalitza la resta d'activitats, els seus esforços se centraran únicament i exclusivament en el producte, en millores i en ser cada vegada més competitius en el seu mercat. Així mateix, les activitats externalitzades també seran cada vegada més competitives, ja que s'estableixen objectius mínims entre l'empresa gestora i l'empresa client, que hauran de revisar-se amb certa periodicitat. A nivell econòmic, també suposa un avantatge, ja que els costos fixos es poden convertir en variables en funció del volum de treball que l'empresa client tingui en cada moment.

«Oferim l’externalització de serveis a empreses que volen centrar-se en el seu negoci principal mentre nosaltres els gestionem íntegrament aquelles àrees auxiliars que envolten el core business»

Novembre-Desembre 2016

72 SERVEIS EMPRESA

Quins serveis esteu oferint? A Gruphelco hem organitzat els serveis en 5 àrees: una més enfocada a cobrir necessitats de caràcter administratiu i d'atenció al client. Alguns exemples poden ser els de suport administratiu en un departament específic, l'atenció telefònica i presencial, la recepció, el control d'accessos i el repartiment de missatgeria interna. Una altra de les àrees és la de serveis generals, en la qual vam realitzar el manteniment integral d'edificis o les instal·lacions del client, realitzant tasques polivalents com pintura, paleta, electricitat, jardineria, etc. Un altre dels serveis que oferim és el de logística interna i suport auxiliar industrial. Es tracta de gestionar els moviments logístics interns i els processos previs i post-productius com la preparació de matèries primeres, l'envasament o ensacat, la gestió del magatzem i del transport intern de mercaderies, així com el seu emmagatzematge. També oferim serveis tècnics, sent aquest espai en

què més experiència tenim des de Gruphelco. Es tracta de donar resposta al manteniment elèctric, alta i baixa tensió, manteniment mecànic, instrumentació i control, així com a la climatització. Finalment, també oferim l'optimització de la gestió de l'àrea de Prevenció de Riscos Laborals i Seguretat. Aquest servei està cada vegada més demandat en les Indústries Químiques, especialment durant les parades de manteniment, moment en el qual nombroses contratitas treballen a casa del client i és convenient ampliar els recursos de l'àrea de PRL. Tots els serveis es poden oferir per separat, o bé, tancant un contracte integral en què s'agrupin diversos, segons les necessitats de cada empresa.

«Les àrees d'IT, seguretat, neteja, control d'accessos i logística són les més externalitzades»

Marques de qualitat reconeguda: Parfum Berger - Esteban Paris - Yankee Candle - Durance - Bougies la Francaise Cerabella - Boles d'Olor - Mathilde M.

A quin tipus d'empreses i sectors us dirigiu? No tenim un perfil d'empresa concret, sinó que donem suport a totes aquelles que vulguin una gestió externa en alguna de les àrees que hem comentat anteriorment. Si bé en cert, que habitualment requereixen aquest tipus de serveis empreses mitjanes i grans. Quant als sectors, treballem amb gran varietat d'indústries, així com amb el sector hoteler.

Quina previsió de creixement teniu a curt i a mitjà termini? Es tracta d'un mercat en el qual poc a poc ens estem fent un lloc, tenim ja alguns serveis en actiu que ens donen un bon posicionament d'entrada i esperem seguir creixent més durant 2017. Creiem que, si seguim treballant amb dedicació i constància, obtindrem un creixement notable a mig termini, podent-nos arribar a convertir en un referent del sector a Tarragona.

Av. Prat de la Riba, 2. 43001 Tarragona aire@dnas.cat | www.dnas.cat Tel.977 217 683

Novembre-Desembre 2016

73

Perfums per l’ambient: Brumitzadors, Brumes, Difusors, Encens, Essències, Espelmes perfumades, Làmpades catalítiques, ...

Novembre-Desembre 2016 ESDEVENIMENTS EMPRESA

74

L'esdeveniment de la seva vida

Noemí Martínez transmet la seva experiència vital a un projecte, Everama, que conjuga les virtuts del llarg camí que sempre l’ha dut en la recerca de la felicitat Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Sembla tímida però amaga rere el sempitern somriure una ferma determinació que l'ha dut a tenir èxit en totes aquelles iniciatives que ha posat en marxa, fins i tot de molt joveneta.

Noemí Martínez (41 anys), va fundar Everama, una empresa d'organització d'esdeveniments, el 2012 i sembla que ha trobat allò que la fa feliç.

Durant molts anys, Martínez va buscar el seu lloc, una recerca que la va dur fins a Guatemala, deixant els seus estudis de filologia hispànica en l'últim any —tot i que després els va reprendre— per anar a ajudar una comunitat d'aquell país centreamericà. «Volia viatjar, viure aventures, conèixer nous mons, i allò em va encantar. Vaig ser

feliç allí tot i viure de forma molt austera», recorda. Va passar un any a un «centre nutricional» d'unes monges a Teculután, on feia de tot i impartia classes a petits i grans. L'experiència de Guatemala la va marcar profundament i recorda que el primer que va fer quan va aterrar a l'aeroport de Barcelona va ser treure's les sabates i anar descalça. «La meva mare no s'ho podia creure. A més, a la nit, dormia a terra, perquè en tots aquells mesos així ho havia fet. Per a mi era normal».

«Era la feina ideal:

bon horari, bon sou i estabilitat. Però al cap d'uns anys em vaig adonar que allò no era el que volia fer, que no m'omplia i vaig decidir marxar»

Centreamèrica i la seva dura realitat li havien descobert un altre món i no se sentia massa identificada en el del retorn a casa. Després d’un any a Barcelona, va tornar a Tarragona i va començar a treballar en una empresa de telecomunicacions en el departament d'atenció al client i ho va fer tan bé que la van ascendir i va passar al departament de màrqueting a Barcelona.

«Allò em va agradar. No coneixia el món del màrqueting i vaig veure un camp que m'interessava després d'alguns anys sense saber a què em volia dedicar». Una empresa competència d'on treballava la va contractar però al cap d'un temps li van demanar traslladar-se a Madrid i ella s'hi va negar per una qüestió sentimental. «Acabava de conèixer el que ara és el meu marit i no em venia de gust marxar. Així que vaig refusar la proposta i vaig haver de començar de zero una altra vegada», diu.

Amb més de trenta anys, Noemí Martínez es va treure el carnet de conduir i va buscar feina. En va trobar en una empresa energètica, on inicialment feia les tasques d'administrativa. Però al cap de poc i tal com va passar en la companyia de telecomunicacions,

VOLVO XC60

75

Novembre-Desembre 2016

PREMIUM EDITION DES DE 31.158€

Alguna vegada t'has preguntat qui construeix els millors cotxes? Alemanys? Suecs? Italians?

En realitat són tots. És la diversitat la que desperta la creativitat. Per això, la innovació, el disseny i la seguretat del nostre Volvo XC60, no estan creades per uns, sinó per tots.

MADE BY PEOPLE. MADE BY SWEDEN

Autovia de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 diselautotarraco.com

Autovia a Salou

Tarragona

Francolí

A TARRAGONA

Ctra. de València

a Reus

DISELAUTO TARRACO

a Torreforta

Volvo XC60 D3, 150CV, canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,5 a 4,7. Emissions CO2 (g/km) de 117 a 124.

El model de la fotografia pot no coincidir amb el vehicle en oferta. Totes les condicions a Diselauto Tarraco.

van organitzar una plantada d'arbres en un dels Morrots de la Savinosa en col·laboració amb l'Associació Provincial de BREUS EMPRESA Paràlisi Cerebral La Muntanyeta. Els arbres els van plantar —a banda dels membres d'aquesta associació— els clients d'Everama, en molts casos alts executius que van arromangar-se i, aixada en mà, van reforestar aquesta zona del litoral Aposta per la producció agroalimentària a la CEPTA i la patronal Cecot signen un conveni de tarragoní. «Fa temps que li dono voltes a com es pot reaprocomarca del Tarragonès col·laboració per difondre la Reempresa fitar el menjar que sobra d'un esdeveniment. Quan fas un càtering, sempre sobra menjar i vaig intentar donar-ho però L’empresa Caprabo, que va Aquesta aposta ha arribat a la L’acord de col•laboració que van rebre assessorament, ja siguin en els menjadors socials això no és útil perquè el tipus d'alinéixer a Barcelona l’any 1959, comarca del Tarragonès i tamsignar el president de la Confeempresaris que cedeixen el seu ment, sovint canapès o coses de picar, no es pot reaprofitar. ha refermat el seu compromís bé Alt i Baix Camp i Priorat. En deració Empresarial de la Pronegoci com emprenedors dispoNo defalleixo i espero trobar la solució», explica mentre as-continuïtat. el seu rendimentagroalimenva ser tan bonaquestes que va destacar, tot iCaprabo que amb la producció comarques, víncia de Tarragona (CEPTA) J. sats a donar-los-hi que ella s'encarrega de dissenyarEn els aquest àpats que ofereix tària inicia- «Era ha introduït 133 noves Antoni Belmonte i el president sentit, el programa allòcatalana tampoc amb la va una convèncer. la feina ideal: bon referènho- segura tiva que potencia la presència cies de 22 petits productors de la Cecot Antoni Abad, vol fer Reempresa és un nou model als esdeveniments que organitza. rari, bon sou i estabilitat. Però al cap d'uns anys em vaig als seus supermercats dels agroalimentaris i cooperatives arribar el servei de Reempresa a d’emprenedoria i creixement adonar que allò no era el que volia fer, que no m'omplia productors locals i de cooperaagràries d’aquestes comarles empreses i emprenedors de empresarial que consisteix en i vaig decidir marxar». Una altra vegada a la recerca de El ventall d'activitats d’Everama és molt ampli, des d'un tives agràries amb l’objectiu de ques. La implantació dels nous l’entitat. un mecanisme segons el qual un grup de 300 franla felicitat, com quan iera adolescentdeamb ganes es derea-sopar d'empresa a una gimcana per a un fomentar el coneixement con-una productes proximitat nou emprenedor pren el testimocesos que van haver de superar diferents proves a Tarragona menjar-se el món.de proximi- litza en els diferents supermer- El Centre de Reempresa de Ca- ni en la gestió sum dels productes d’una companyia ja que esimpulsat va anomenar cursa més bèstiaEl Centre i que estatat de petits productors agroacats de la companyia a la zona.en eltalunya per laLaCecot existent. vol ser una eina limentaris i contribuir a enriquir facilita que les empreses i emefectiva per evitar el tancament va basada en el Bestiari de les Festes de Sant Magí i Santa «Tinc un amic que em deia sempre que allò que estava fent l’economia local de la comarca. prenedors de la CEPTA puguin d’empreses. no era per a mi, que tenia molt potencial per fer altres co- Tecla. Noemí Martínez afirma que la base del seu negoses. Ell em volia convèncer perquè treballéssim junts fent ci és comptar amb uns proveïdors de confiança. «Intento de coach, però aquell camí no m'interessava». Mentrestant, comptar sempre amb els millors. Sé que si m'envolto de Martínez va fer un parell de màsters, un de protocol d'es- gent molt capaç, només puc tenir beneficis. Puc aprendre i Patrocina Jocs Mediterranis Tarragona 2017 comptar en què faran la feina ben feta. Els meus proveïdors devenimentsels empresarials i l'altre d'interiorisme comercial i marxandatge. «M'agradava organitzar coses i que aquestes són molt importants per a mi. Gràcies a ells jo tinc èxit».

Elfossin mes passat, l’empresa Repvan què rubricar l’acord patrocini a formar part dels Jocs Mediterragona 2017 – la categoria més boniques.

Vaig estar pensant podia fer, ide així va sol i la Fundació Tarragona 2017 mitjançant el qual Repsol entra rranis com a Soci Oficial de Taelevada de patrocini-. Van presisorgir Everama».

Reempresa

Novembre-Desembre 2016

Foto: cedida Everama

Caprabo

ESDEVENIMENTS EMPRESA

76

Repsol

«El ventall d'activitats d’Everama és molt

dir l’acte de signatura el presi-

Martínez va haver de començar de zero en la seva nova aventura en solitari, el leitmotiv de la seva vida. «La majoria de gent que es dedica a això té molts contactes o bé una cartera de clients enorme perquè ha treballat sempre en el sector. Jo no tenia ni una cosa ni l'altra. El nostre secret és que sempre donem molt més d'allò que els nostres clients esperen». De fa uns mesos, la seva mà dreta és Amalia Cubero, una jove amb el mateix caràcter alegre i imaginatiu de Martínez. «Nosaltres aportem un valor afegit a allò que fem. Per exemple, el mobiliari que fem servir en cada acte sempre es pot reutilitzar i està pensat perquè tingui a veure amb l'activitat de l'empresa. Ells després s'ho poden emportar i fer servir», explica.

dent de Repsol, Antonio Brufau, ampli, des d'un sopar d'empresa a una Foto: Carles Fargas i el president de la Fundació Tagimcana per a un grup de rragona 300 francesos» 2017 i del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis, Josep Fèlix Ballesteros.

Aquest acord s’emmarca dins del pla de patrocinis dels Jocs, que estima aconseguir uns 30 milions d’euros en patrocini privat per organitzar part de la vessant operativa de la competició.

La signatura d’aquest acord respon a un dels objectius de Repsol d’establir compromisos estables amb els entorns en els quals desenvolupa les seves activitats industrials.

Everama, fruit del caràcter de la seva fundadora i propietària, té un component solidari molt profund. Fa uns mesos

Distribució de fulletons.

Col·locació de cartells i manipulats

CONFI MAIL, S.L.

itori rr te el x ei n co és m i qu en Confiï

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

unimail@confimail.es | www.unimail.es

Novembre-Desembre 2016

77 PUBLICITAT EMPRESA

REGALS PER L'AMIC INVISBLE, CAP D'ANY I EL CAGA TIÓ

TAP Club

concerts i espectacles en format més íntim en un escenari incomparable La Tarraco Arena Plaça decideix impulsar un nou projecte adreçat a empreses i grups amb el distintiu de qualitat que caracteritza els gestors de l'equipament

L'aposta pels mesos de tardor i hivern per part dels membres de la Tarraco Arena Plaça es diu TAP CLUB. Els gestors de l'equipament, juntament amb Zero Produccions, responsables de l'exitòs festival Imagina't d'aquest estiu que va portar figures del món de la música com Status Quo, Loquillo, Hombres G o Abraham Mateo, han decidit reformular l'oferta d'espectacles de la TAP i pels mesos de tardor i hivern fer una proposta més íntima, de petit format, tot això, evidentment, sense perdre la qualitat que caracteritza la feina d'aquests professionals.

TAP EMPRESA

78

Novembre-Desembre 2016

VIU a fons

Així, TAP CLUB s'adreça bàsicament a empreses i grups que vulguin celebrar el seu sopar de Nadal d'una forma diferent, per exemple. Així es plantegen monòlegs o actuacions musicals en directe amb l'opció de poder contractar un sopar mentre es gaudeix de l'espectacle.

El calendari d'actuacions ja s'està definint i arribaran quatre musicals molt populars: Abba Experience, Michael Jackson Legacy, La maravillosa historia de la Bella Durmiente i Toy Musical The Story. Aquests dos últims van adreçats al públic infantil i el primer d'ells va ser reconegut com

a millor musical familiar de l'any.

Altres actuacions seran les del grup barceloní de música Indie Rock Dorian (16 de desembre) i d'Hotel Cochambre, que el 17 de desembre ompliran de música de versions el recinte. En aquest últim cas, es podrà sol·licitar fer el sopar de Nadal mentre s'escolta el concert [informació i reserves al 977 211 985 o info@ tap.cat].

Fidelitzar els socis Aquelles persones que vulguin gaudir d'interessants descomptes en els espectacles de la TAP poden fer-se socis de TAP SOCIS. Els membres d'aquest club podran participar en sortejos d'entrades, d'accés al backstage, accedir al recinte sense fer cues, i un munt d'avantatges més. La targeta de soci és gratuïta i la inscripció es pot fer online a la pàgina web de la TAP o bé enviant un email a socis@tap.cat.

79

Novembre-Desembre 2016

Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

Setembre-Octubre 2016 Novembre-Desembre Novembre-Desembre 2016 2016

Habitatge habitual: deduccions i exempcions La famosa deducció fiscal per compra d'habitatge habitual que en els millors anys d'esplendor immobiliari ningú es va atrevir a derogar, finalment va ser eliminada amb efectes a partir del 31 de desembre de 2012, després d'un quinquenni de contínua baixada en el mercat immobiliari.

No obstant això, pels contribuents que anaven aplicant aquesta deducció, es va introduir un règim transitori que permet seguir gaudint en els mateixos termes i condicions de la deducció. Només tenen dret a aplicar aquesta deducció, per inversió en habitatge habitual per les quantitats satisfetes en el període de què es tracti, els següents contribuents:

FESTA MAJOR CIUTAT ASSESSORIA EMPRESA

80

a) Els contribuents que varen adquirir el seu habitatge habitual o varen satisfer quantitats (entregues a compte, pagaments de certificacions...) per a la construcció de la mateixa amb anterioritat a 1 de gener de 2013.

data d'adquisició o d'acabament de les obres.

Si no compleix aquests requisits l'habitatge deixa de ser habitual, i per tant, es perd el dret a la deducció fiscal per compra d'habitatge habitual. Si bé és cert que hi ha determinades excepcions per als terminis esmentats; la defunció, la separació matrimonial, el trasllat laboral, etc., en cas d'incompliment dels requisits esmentats, s'hauran de reintegrar les deduccions practicades; pel que és molt convenient poder tenir documentats aquells canvis que els puguin afectar.

Si hi ha canvis en les necessitats vitals d'una família que fan optar per canviar d'habitatge habitual cal tenir en compte que amb el nou habitatge habitual no es podrà aplicar la deducció per adquisició que tenien fins ara, sigui quina sigui la forma d'adquirir-la.

c) Els contribuents que varen satisfer quantitats per a la realització d'obres i instal·lacions d'adequació de l'habitatge habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, sempre que les esmentades obres o instal·lacions estiguin concloses abans d'1 de gener de 2017.

El que sí que es podrà aplicar aquesta família, és una exempció en renda, no en la plusvàlua municipal, per reinversió en habitatge. Per la qual els guanys patrimonials de la venda del primer habitatge, si es reinverteixen en un altre habitatge habitual, queden exempts de tributació, si la reinversió de l'import obtingut de la venda es fa en un període no superior a dos anys, comptats de data a data, que poden ser no només els posteriors sinó també els anteriors a la venda de l'anterior habitatge habitual, i no pot ampliar-se. L'Agència Tributària sol ser molt estricte, i nega l'aplicació d'aquest benefici quan l'escriptura de compra del nou habitatge s'atorga passats els dos anys des de la venda de l'anterior.

Després de tres anys de l'aplicació de l'esmentat règim transitori, no entrarem en detalls d'imports i percentatges, però sí que és important recordar el concepte d'habitatge habitual. Aquest ha de ser la residència del contribuent durant un termini continuat de, almenys, tres anys i el contribuent hi ha de viure de manera efectiva i amb caràcter permanent, en un termini no superior a dotze mesos comptats des de la

Finalment citar que també estan exempts de tributació en renda els guanys patrimonials derivats de la transmissió de l'habitatge habitual de majors de 65 anys o per persones en situació de dependència severa o de gran dependència. A aquests efectes es computaran els dos anys anteriors a la data de transmissió perquè la mateixa es consideri com el seu habitatge habitual.

b) Els contribuents que varen satisfer quantitats amb anterioritat a 1 de gener del 2013 per obres de rehabilitació o ampliació de l'habitatge habitual, sempre que les esmentades obres estiguin acabades abans de l'1 de gener 2017.

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

www.gestaliagrup.com

81

Novembre-Desembre 2016

MOTOR

NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÓ

Revolució amb emoció

La cinquena generació del Micra estableix noves referències en el seu segment en dinamisme, estil i tecnologia

NOVETATS MOTOR

82

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

Nissan Micra 2017

Ramon Ortiz

Arribarà al març de 2017. No es tracta d'una evolució de l’anterior model, és un vehicle totalment nou, tant en la seva imatge com en els seus elements mecànics. Es tracta d'una redefinició completa del vehicle, aportant detalls tan audaços com revolucionaris. El nou utilitari ha estat concebut pensant en els gustos del client europeu, per poder lluitar amb

els millors models existents al segment.

Podrà equipar, per exemple, un sistema de visió zenital de 360º.

tància entre eixos. A més, una generosa superfície de vidre assegura la lluminositat i la sensació d'espai.

El Micra de nova generació destaca per oferir una carrosseria escultural i un disseny emocional que es pot combinar amb sofisticats colors exteriors i grans possibilitats de personalització. Nissan anuncia excel·lents cotes interiors d'habitabilitat, gràcies a la seva extensa dis-

L’oferta de motors estarà formada per un benzina 3 cilindres de 0,9 litres i un dièsel 1,5 litres, tots dos de 90 cavalls

Novembre-Desembre 2016

83 ENTREVISTA MOTOR Els seus creadors han posat especial atenció en reduir els sorolls a l’habitacle i s’ha assolit un coeficient aerodinàmic òptim.

Pretén també convertir-se en un referent del segment en matèria de seguretat, gràcies a les tecnologies com Nissan Intelligent Driving i al sistema Nissan Intelligent Mobility. L’oferta de motors estarà formada per un benzina 3 cilindres de 0,9 litres i un dièsel 1,5 litres, tots dos de 90 cavalls.

Nou motor dièsel de cavalls per al Mazda3

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

105

NOVETATS MOTOR

84

El compacte Mazda3 disposa d’una nova versió equipada amb un modern motor dièsel 1.5 SKYACTIV-D Ramon Ortiz

Desenvolupa 105 cavalls, el consum homologat és de 3,8 l/100 km (4,3 l/100 km de consum urbà i 3,5 l/100 km de consum interurbà) i compleix amb la norma Euro 6, amb emissions de 99 g/ km de CO2. Aquesta mecànica permet arribar als 185 km/h de velocitat màxima i accelerar de 0 a 100 km/h en 11 segons. Una altra característica és la seva baixa relació de compressió i el seu turbocompressor de geometria variable, petit i lleuger.

La tecnologia Natural Sound Smoother redueix la sonoritat i les vibracions del motor, proporcionant una conducció més agradable. Incorpora també un intercooler per refrigerar els gasos d'escapament i optimitzar el consum. Aquest motor s'ofereix en les dues carrosseries del Mazda3, el compacte de cinc portes i l’Sportsedan de quatre portes.

Disponible en acabats Style i Luxury, el Mazda3 és un referent en seguretat. Pot equipar la tecnologia i-Activesense, per mitjà de la qual uns sensors de radar minimitzen el risc de patir un accident i ajuden a reconèixer perills potencials. Es disposa d’avís d'obstrucció davantera, assistència de frenada en ciutat, alerta de canvi involuntari de carril, assistent de canvi de carril, control de creuer adaptatiu, frenada d'emergència, control de llums de llarg abast o sistema d'il·luminació frontal adaptativa.

Nuevo Astra desde:

14.450€

Coche del Año 2016

Nuevo Astra

Novembre-Desembre 2016

> Descúbrelo

>Coche del año 2016 Con

con Wi-fi 4G para 7 dispositivos

uniauto.cat

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20.comercial@uniauto.cat

85

NUEVO ASTRA

Lexus incrementa

Novembre-Desembre Novembre-Desembre2016 2016

l'esportivitat

La marca japonesa continua oferint automòbils cada cop més segurs i, a la vegada, eficaços

NOVETATS MOTOR

86

Ramon Ortiz

Amb la incorporació com a equipament de sèrie del Sistema AVS i seguint la línia de les versions F SPORT, especialment de la gamma GS i RX, les versions 2017 de la gamma esportiva "F" equiparan a partir d'ara un sistema de suspensió per millorar el rendiment i aconseguir un nivell òptim de confort i adaptabilitat.

La Suspensió Variable Adaptativa (AVS) tant del Lexus RC F 2017 com del Lexus

GS F 2017, determina el nivell d'amortiment necessari i, d'aquesta manera, és capaç de reaccionar en menys de 2,5 mil· lisegons als canvis que es puguin trobar en les condicions de la carretera. Aquest sofisticat sistema d'absorció d'irregularitats semi-actiu ofereix un total de 16 configuracions diferents i fins a quatre modalitats diferents de conducció, a escollir i que es denominen Eco, Normal, Sport i Sport +.

En el mode Normal, els conductors po-

den triar un desplaçament suau i uniforme molt semblant al d'altres models de Lexus. Quan la velocitat del vehicle augmenta, l'AVS -que s'ajusta contínuament a les condicions de la carreteraincrementa la força d'amortiment per oferir una marxa més ferma, disminuint d'aquesta manera els moviments de la carrosseria.

Quan la velocitat del vehicle augmenta, l'AVS -que s'ajusta contínuament a les condicions de la carretera- incrementa la força d'amortiment per oferir una marxa més ferma

87

Novembre-Desembre 2016

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

Renovacio dels Audi TT RS Coupé & TT RS

Audi millora la segona generació del TT RS en totes les seves facetes

88

Ramon Ortiz

NOVETATS MOTOR

Roadster

Disponible des de 79.900 euros, Audi ha aconseguit el millor comportament dinàmic, un rendiment d'infart i unes sensacions de conducció úniques. El motor d'aquesta agressiva versió del TT, dissenyada per als conductors més exigents amb el rendiment, és el nou benzina 2.5 TFSI de cinc cilindres, fabricat en alumini. La seva potència màxima és de 400 cavalls i incrementa un 17% les prestacions.

Una transmissió S tronic de 7 velocitats i la tracció integral quattro s'encarreguen de transmetre tota la potència a l’asfalt amb la màxima adherència Una transmissió S tronic de 7 velocitats i la tracció integral quattro s'encarreguen de transmetre tota la potència a l’asfalt amb la màxima adherència, distribuint la força de tracció entre els dos eixos, en funció de les necessitats.

Equipa també una direcció progressiva amb reglatge específic RS que augmenta la sensació de control i precisió en el guiat.

La mecànica dels TT RS transmet una gran capacitat d'empenta i un so extraordinari. Les seves prestacions són de esportiu radical, accelerant de 0 a 100 km/h en 3,7 segons el Coupé i 3,9 segons el Roadster. La velocitat màxima està auto limitada, bé a 250 o a 280 km/h. El TT RS Coupé té un consum de 8,2 l/100 km i de 8,3 l/100 km, el Roadster.

L'aerodinàmica és un altre punt fort, incloent entrades d'aire, la graella Singleframe i un aleró posterior fix o retràctil, elements que responen a criteris d'eficiència. Les dues grans sortides d’escapament ovalades, les llandes de 19 polzades de sèrie (o 20 en opció) i els faldons laterals sobredimensionats completen el seu poderós aspecte. A l'interior destaca el display digital configurable de l'Audi virtual cockpit, amb mode específic RS.

CON EL NUEVO FIAT TIPO STATION WAGON, LA FAMILIA ESTÁ AL COMPLETO. NUEVA GAMA TIPO CON 4 AÑOS DE GARANTÍA DESDE

• Maletero de 550 litros • Excelente habitabilidad interior • Control de crucero adaptativo • Nuevo sistema Uconnect™

10.600€

N O N E C E S I TA S M U C H O PA R A T E N E R L O T O D O .

Gama Fiat Tipo Sedán: Emisiones de CO2 de 98 a 113 g/km. Consumo mixto de 3,7 a 5,7 l/100km.

PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Easy 1.4 16v 95 CV. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado de más de 7 años de antigüedad y bajo la titularidad del cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 30/11/2016. Modelos visualizados: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 16v 95 CV con opcionales (PVP recomendado: 15.750€), nuevo Tipo 5 puertas 1.4 16v Lounge 95 CV gasolina con opcionales (PVP recomendado: 16.950€), nuevo Tipo SW 1.4 16v Lounge 95 CV gasolina con opcionales (PVP recomendado: 17.950€). Fiat es una marca registrada de FCA US LLC.

Novembre-Desembre 2016

TRES ES EL NÚMERO PERFECTO.

ADIÓS RUTINA.

JEEP® RENEGADE REBEL POR 20.350€ 4 AÑOS

DE GARANTÍA

3 AÑOS

DE MANTENIMIENTO

ENTRADA Y ARRANQUE SIN LLAVE LLANTAS DE 17” SENSORES TRASEROS DE PARKING

Gama JEEP® RENEGADE: Consumo mixto entre 4,4 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO 2 entre 115 y 160 (g/km).

Precio recomendado para un JEEP ® RENEGADE 1.6 MJET 120 CV REBEL 4x2 MANUAL 6 VEL. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales (que incluye descuento por entregar un vehículo usado de más de 7 años de antigüedad y bajo la titularidad del cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con FCA Capital España E.F.C., S.A.U. según condiciones contractuales por un mínimo de 10.000€, a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Incluye para vehículos financiados por FCA Capital España E.F.C., S.A.U., contrato de mantenimiento Easy Care 3 años o 45.000 km (no incluye la sustitución de recambios y piezas de desgaste que no vengan expresamente especificadas para el mantenimiento correspondiente en el Libro de Uso y Mantenimiento), lo que antes suceda. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 30/11/2016 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Renegade 1.6 Mjet Rebel 4x2 manual de 6 velocidades (PVP Recomendado 20.350€). Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

jeep.es

PUBLICITAT MOTOR

89

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Cinquena generació del

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

Land Rover Discovery

Combina el tradicional atractiu britànic, sobri i elegant, dels models de la marca, amb l'incombustible esperit aventurer dels seus llegendaris totterreny

NOVETATS MOTOR

90

Ramon Ortiz

Fent honor a la seva condició de marca especialista, la firma britànica Land Rover no deixa de renovar els seus vehicles, mantenint-los d’aquesta manera com a referents al mercat dels 4x4. Ara és el torn del nou Land Rover Discovery, un automòbil que combina el tradicional atractiu britànic, sobri i elegant, dels models de la marca, amb l'incombustible esperit aventurer dels seus llegendaris totterreny. Amb una versatilitat i flexibilitat exemplars, el nou SUV de Land Rover disposa de capacitat per a set adults en les seves tres files de seients, o bé ofereix fins a 2.500 litres de volum útil de càrrega.

Tant en carretera com en camp, on manté intactes les seves llegendàries aptituds off-road, el Discovery promet desplegar un elevat rendiment gràcies a una gamma mecànica que incorpora el nou motor dièsel de 4 cilindres, amb 240 cavalls de potència màxima i 500 Nm de parell màxim.

La seva construcció lleugera d'alumini ha permès reduir el pes en 480 quilos, el que es tradueix en un comportament dinàmic més eficaç amb una millor agilitat i manejabilitat a més d'una eficiència superior, amb emissions de CO2 que parteixen dels 159 g/km.

El nou Land Rover Discovery ja es pot reservar als concessionaris de la marca, amb preus des de 56.150 euros i les primeres unitats arribaran al mercat durant la primavera del proper any 2017.

140€

Des de al mes OPEL ASTRA 1.9 CDTI GTC SPORT ANY 2006 - 187.000KM FUNCIONAMENT IMPECABLE

Des de MINI COOPER 1.6 ANY 2006 - 150.000KM BEN EQUIPAT

189€ al mes

Des de AUDI A-4 2.0 TDI 140 CV ANY 2005 - 176.000KM REVISAT I BEN CUIDAT

125€ al mes

VENDA Polígon Industrial Alió-Bràfim C/ A Parcel·la 6A - 43813 Alió Tels. 977 260 649 - 603 213 468 autosvilarodona@hotmail.com

175€ al mes

Des de PEUGEOT 407 2.0 HDI SPORT ANY 2005 - 226.000KM TOTALMENT REVISAT

295€

Des de al mes MITSUBISHI MONTERO 3.2 DID E-MOTION ANY 2010 - 140.000KM FULL EQUIPE

VOLKSWAGEN GOLF 1.6 TDI ANY 2011 - 108.000KM IMPECABLE

210€ al mes

Des de VOLKSWAGEN GOLF GTI DSG ANY 2006 - 137.000KM 200CV IMPECABLE

www.autosvilarodonacom.com

TALLER Polígon Industrial Plans de la Serra C/ Sud, 9. Nau 35 - 43814 Vila-Rodona Tels. 977 628 371 - 603 213 468 automecanicavilarodona@gmail.com

91

167€ al mes

Des de SAAB 9.3 2.2 TDI 120CV ANY 2004 - 112.000KM COM A NOU

Novembre-Desembre 2016

SELECCIÓ VEHICLES D’OCASIÓ

Opel presenta el

Novembre-Desembre 2016

Mokka

NOVETATS MOTOR

92

més

aventurer

Ramon Ortiz

El nou Mokka X és la versió crossover de la gamma. Proposa un disseny renovat amb presència més musculosa i ampla, a més d’un frontal més atrevit amb nous grups òptics amb doble llum diürna de LEDS. Al darrera també equipa uns pilots de nova forma.

Un nou panell d’instruments amb noves pantalles, són les principals novetats a l’interior. La posició elevada dels seients davanters proporciona una bona visió de la carretera i un confort de marxa superior. El Mokka X disposa de les últimes tecnologies en matèria de connectivitat com Apple Car Play, Android Acte i IntelliLink 4.0. També pot equipar sistema d'il·luminació adaptativa AFL+ amb fars de tecnologia LED que s'adapta de forma automàtica els paràmetres d'il·luminació a les situacions de conducció per aconseguir sempre les millors prestacions sense enlluernar.

El Mokka X s'ofereix amb una gamma de mecàniques benzina, dièsel i GLP (gas liquat de petroli), amb potències de 136, 140 i 152 cavalls El Mokka X s'ofereix amb una gamma de mecàniques benzina, dièsel i GLP (gas liquat de petroli), amb potències de 136, 140 i 152 cavalls, consums entre 3,9 i 7,6 l/100 km i emissions de CO2 de 103 a 159 gr/km.

El motor de més rendiment, el benzina 1.4 Turbo de 152 cavalls està disponible en combinació amb una caixa de canvis automàtica de sis velocitats i una transmissió adaptativa a les quatre rodes.

Novembre-Desembre 2016

93 PUBLICITAT MOTOR

Autovia de Salou, 3 - Tarragona Tel 675 435 775 info@uniocasio.cat | uniocasiotarragona

www.uniocasio.cat

Fotografies: Josep Brunet Insensé

VEHICLES D’OCASIÓ DE CONFIANÇA

SALUT

REPRODUCCIÓ SALUT

94

Novembre-Desembre 2016

BENESTAR | PREVENCIÓ | MEDICINA | QUALITAT DE VIDA

Embriogyn

celebra el seu 10è aniversari Redacció

Embriogyn està de celebració. El passat dijous 20 d'octubre es van reunir a la casa Joan Miret de Tarragona, un centenar de professionals, metges ginecòlegs, llevadores i d'altres del mateix sector per a compartir i acompanyar l’equip d’Embriogyn en el seu 10è aniversari.

El centre de reproducció assitida i diagnostic prenatal de referència de Tarragona, ha volgut celebrar aquests anys de creixement i èxits amb tots

aquells que els han fet costat durant tot aquest temps, perquè, com diu Pere Feliu, Director mèdic d’Embriogyn, «l’èxit és compartit, és de tots, tot això ho hem fet junts». El doctor Feliu, en un símil casteller, va voler destacar la feina, l’esforç i el compromís de tot l’equip tot reivindicant les clíniques de Tarragona com Embriogyn, que compten amb la millor tecnologia i amb professionals d’alt nivell.

Embriogyn ha estretnat dues noves seus a la demarcació de Tarragona, una a El Vendrell i l'altra a Tortosa

A l’acte es va convidar a l’organització Pallapupas, que a través d’una de les seves directores, la Yolanda Portero,

I finalment, es va aprofitar per presentar les dues noves seus d’Embriogyn a la demarcació de Tarragona. Una a El Vendrell, a la Policlínica Comarcal del Vendrell, que des de fa uns mesos està oferint els serveis de Reproducció Assistida i Diagnòstic Prenatal, i l’altra a Tortosa, que ofereix serveis de Reproducció Assistida. Com diu Imma Saumell, Directora de Laboratori d’Embriogyn, d’aquesta manera ens volem acostar més als pacients i posar-los les coses més fàcils. En un procés de reproducció assistida, sentir-se atès i acompanyat és molt important, i la proximitat i accessibilitat al professional és un factor clau que multiplica les possibilitats d’èxit.

95

En un procés de reproducció assistida, sentir-se atès i acompanyat és molt important, i la proximitat i accessibilitat al professional és un factor clau que multiplica les possibilitats d’èxit

REPRODUCCIÓ SALUT

Tot seguit van presentar algunes de les darreres millores i novetats a la clínica d’Embriogyn. Recentment s’ha estrenat una nova unitat d’histeroscòpia làser. També s’ha incorporat el nou ecògraf Voluson E10, amb la més avançada tecnologia 2D i 3-4D, que ofereix major claredat, velocitat i flexibilitaten les ecografies. Així mateix es va presentar un vídeo corporatiu que mostrava les millores en les instal·lacions de Tarragona, unes reformes pensades per a poder atendre millor a tots els pacients, amb més intimitat i calidesa.

Novembre-Desembre 2016

va fer una conferència sobre el Poder del Somriure, i va explicar l’experiència i les vivències dels integrants de la seva organització tot fent servir els somriures, amb resultats espectaculars, als hospitals amb nens i persones grans.

Celebració de la gran

família Embriogyn Novembre-Desembre 2016

Redacció

Es presentava un dia molt especial per a la família d’Embriogyn. Era el dia de la celebració dels 10 anys amb les famílies. Un retrobament molt especial i emocionant perquè significava tornar-se a veure, amb algunes famílies des de feia molt de temps, després d’haver aconseguit el somni de tenir un fill.

Més de 200 persones, entre grans i petits, sota un sol espatarrant que no es van voler perdre la festa

REPRODUCCIÓ SALUT

96

I realment va ser així, una trobada d’agraïment mutu que es va veure reflectit i es va notar en l’ambient. Més de 200 persones, entre grans i petits, sota un sol espatarrant que no es van voler perdre la festa, es van aplegar al pati de la casa Joan Miret de Tarragona.

L’equip d’Embriogyn va agrair a totes les famílies la confiança que hi van dipositar durant tots aquests anys amb un acte amb lo Donyet Contacontes que va fer riure i il·lusionar a petits i grans. Despréshi va haver estona per parlar, compartir experiències, retrobar-se, tot fent l’aperitiu.

97

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Novembre-Desembre 2016

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

Torna l'amenaça de la Novembre-Desembre 2016

legionel·losi Les morts d'un parell d'homes a Salou i a Mollet el passat mes d'octubre va encendre les alarmes sobre aquesta malaltia infecciosa

LEGIONEL·LOSI SALUT

98

Redacció | Pierre Grubius Fotos

El 6 d'octubre un home de 50 anys de Madrid que estiuejava a Salou va morir a causa d'un brot de legionel·losi, tal com va confirmar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet va encendre totes les alarmes perquè no es va tractar d'un cas aïllat, sinó que va ser la pitjor conseqüència d'un contagi que va acabar afectant deu persones més que s'allotjaven a l'hotel Jaume I d'aquesta localitat de la Costa Daurada. Es tractava de persones d'entre 50 i 82 anys, entre les quals hi havia dos catalans de la Catalunya Central, dos d'altres comunitats autònomes i dos ciutadans de la Unió Europea, un irlandès i un francès, que havien estat allotjats a l'Hotel Jaume I de Salou, que va tancar el 2 d'octubre.

El brot es va produir el dimecres 28 de setembre, Salut va començar la inspecció i va prendre diverses mesures. L'hotel que va tancar per a final de temporada el següent diumenge, 2 d'octubre, va seguir obert, encara que amb molta menor ocupació.

El Departament de Salut va confir-

mar que l'hotel va passar una inspecció a les instal·lacions d'aire i conductes l'agost d'enguany. D'aquesta manera, Salut va anar a revisar el complex fa tres mesos perquè a l'hotel ja hi havia hagut casos puntuals anteriorment, i les inspeccions van passar-hi a ser prioritàries. En aquell moment, el resultat va donar negatiu en legionel·losi. Per altra banda, al complex no hi ha torres de refrigeració, tal com s'havia apuntat inicialment. L'Hotel Jaume I havia registrat dos casos de legionel·losi l'any anterior i un altre el 2014. Aleshores, no es va acabar esclarint quin era el causant. Salut va assenyalar, però, que els casos de legionel·losi aïllats no són un fet extraordinari.

L'Hotel Jaume I havia registrat dos casos de legionel·losi l'any anterior i un altre el 2014.

Aleshores, no es va acabar esclarint quin era el causant

També durant el mes d'octubre es van trobar traces del bacteri a les conduccions d'aigua de dues escoles de Calafell. Concretament, a l'escola Santa Creu i a la Mossèn Cinto Verdaguer. Les quantitats detectades, però, no implicaven cap risc de contagi. Els casos tarragonins no són els únics a Catalunya.

Un altre mort a Mollet Un home de 89 anys va morir per legionel·losi a Mollet del Vallès el 10 d'octubre després d'ingressar en un centre hospitalari el dia 2. Al municipi hi va haver dos afectats més, que van rebre l'alta mèdica. Tots tres són veïns de Mollet i tenen entre 37 i 89 anys.

Què és la legionel·losi La legionel·losi, també coneguda com a malaltia del legionari (tot i que només fa referència a una de les formes de la legionel·losi) o, incorrectament, com a legionel·la, és una malaltia infecciosa causada per l'acció d'alguna de les espècies del gènere de bacteris gramnegatiu Legionella, especialment la Legionella pneumophila. Es manifesta per mitjà

99

Novembre-Desembre 2016

Novembre-Desembre 2016

100 LEGIONEL·LOSI SALUT

de diversos símptomes i, en la seva manifestació més greu, pot derivar en una pneumònia i acabar produint la mort de la persona afectada. L'origen del nom prové del primer brot conegut de la malaltia, que va tenir lloc durant una convenció de jubilats de la Legió americana que se celebrà a Filadèlfia (EUA), l'any 1976, i en la qual es va produir un brot de pneumònia que afectà 182 assistents a l'acte, 49 dels quals van morir. Mesos després, el 18 de gener de 1977, els científics van acabar identificant la causa de la tràgica infecció ocorreguda a Filadèlfia: es tractava d'un bacteri, desconegut fins aquell moment, raó per la qual van decidir de batejar-lo amb el nom de Legionella, en referència a l'antiga professió dels afectats. Per extensió, la malaltia va ser anomenada «legionel·losi».

La legionel·losi es pot presentar sota dues formes característiques, la febre de Pontiac: és la manifestació lleu de la malaltia, ja que no produeix pneumònia (la persona afectada presenta un estat febril lleu del qual se'n recupera en un màxim de 5 dies) i la malaltia del legionari, és la manifestació més greu de la infecció, atès que produeix febre alta i acaba derivant en una pneumònia.

La simptomatologia de la legionel·losi és semblant a la de la grip. Així, els afectats presenten febre, esgarrifances o calfreds, malestar, dolors musculars, mal de cap, cansament, pèrdua de gana i tos, que pot ser seca o amb esput. Ocasionalment també presenten diarrea. En el cas dels afectats per la variant

malaltia del legionari s'hi pot afegir un quadre de pneumònia atípica. Tanmateix, sovint és difícil distingir la malaltia del legionari d'altres tipus de pneumònia atenent només als símptomes, raó per la qual es necessiten altres proves per a establir-ne el diagnòstic. El període d'incubació, és a dir, el temps que transcorre des de l'exposició del pacient al bacteri i el començament de la malaltia, oscil·la entre els 2 i 10 dies en el cas de la malaltia del legionari. Per a la febre de Pontiac el termini és menor, generalment des d'hores fins a 2 dies.

Diversos estudis han relacionat els brots amb la presència de Legionella en torres de refrigeració, condensadors evaporatius i en instal·lacions d'aigua calenta amb recirculació. També en poden ser font les instal·lacions de spa, aspersors de reg, dutxes. La transmissió es produeix per inhalació d'aerosols que contenen petites gotes amb els bacteris, provinent d'aquestes instal·lacions. No s'ha descrit la transmissió de persona a persona. Generalment la infecció passa inadvertida, no obstant en persones amb la resistència prèviament compromesa com són la gent gran i malalts immunocompromesos la malaltia es pot agreujar necessitant hospitalització i fins i tot arribant a produir la mort.

TRATAMIENTOS CORPORALES Y FACIALES:

TIENDA DE COSMÉTICA NATURAL:

RADIOFRECUENCIA CAVITACION DEPILACION LASER PRESOTERAPIA Y mucho mas….

CREMAS FACIALES Y CORPORALES MAQUILLAJE CREMA PARA MANOS Y PIES CREMAS ANTICELULITIS CREMAS REAFIRMANTES CHAMPUS Y MASCARILLAS NATURALES ACEITES Y ESENCIAS

ESTETICA CONVENCIONAL

OFERTA PACK DE 6 SESIONES CAVITACIÓN + PRESOTERAPIA

147€

Novembre-Desembre 2016

Av. Prat de la Riba, 14 - Tarragona Tel. 977 786 462 / 634 897 576 www.belladonachic.com

BELLEZA SIN TÓXICOS DONDE BUSCAMOS LA BELLEZA SANA E INTELIGENTE

PUBLICITAT SALUT

101

…LIBRE DE PARABENES, PERFUMES SINTÉTICOS, DERIVADOS DEL PETRÓLEO, SILICONAS, SUSTANCIAS QUÍMICAS Y NO ESTÁ TESTADA EN ANIMALES

TOT NUVIS

VESTITS DE NÚVIA TOT NUVIS

102

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

CASAMENTS | MODA | REGALS | VIATGES

Senzilla però

elegant La tendència dels vestits de núvia pel pròxim any és defugir els elements barrocs i apostar per línies pures

VIU a fons

Novembre-Desembre 2016

Els escots són molt variats, però els anomenats il·lusió apareixen entre els preferits. Aquests estan formats per un canesú de tul amb detalls brodats o fines puntes. Una altra opció són els escots amb forma de V, que aporten volum al pit i resulten molt afavoridors a les dones que en tenen poc. Amb punta, tul o del mateix teixit que la resta del vestit, són una de les millors opcions. Guanya força també l'escot a l'esquena, que ha estat un clàssic les últimes temporades. Hi ha de molts tipus però, per fer-nos una idea, Rosa Clarà utilitza pedreria per rematar la cintura i les espatlles o per fer composicions a l'esquena a tall de collarets. La pedreria és una de les estrelles.

Utilitzada en brodats de perles o incrustacions de cristall, resulta especialment destacable en dissenys de Jenny Packham, amb tul brodat de pedreria i una segona capa sobre fins setins. També s'utilitzen en cinturons.

Quiroesthetic és un centre d’estètica i quiromassatges amb un lema clau: “Treballa l’equilibri entre la bellesa i la salut”. Aquest es transmet en cadascun dels tractaments personalitzats, equilibrant la bellesa externa i la interna. Previ als tractaments facials i corporals fem el disgnòstic gratuït i sense cap compromís. Treballem amb alta cosmètica natural i amb la darrera aparatologia que hi ha al mercat, per a poder garantir uns resultats òptims i complir les expectatives dels clients

103

És potser una de les decisions més difícils per una noia i alhora aquella que li fa més il·lusió. Triar el vestit de núvia no és qualsevol cosa i la decisió requereix molta paciència, reflexió i, sobretot, veure i emprovar-se molts vestits. De cara a l'any vinent, els dissenyadors aposten per línies senzilles, dissenys lleugers on la noia és la protagonista. Així, molts vestits són ideals per a noies altes i primes, amb confeccions que s'ajusten a la silueta femenina. En contraposició a aquests, però, hi ha d'altres propostes que aposten per faldes més voluminoses. Vestits que queden cenyits a la cintura per donar pas a una faldilla gran, com de princesa.

TRACTAMENTS MANUALS

� Quiromassatge

� Reflexologia podal

Les transparències també són molt utilitzades, sobretot en mànigues, escot i esquena. Amb tot, sembla que aquest disseny s'utilitzarà encara més en tot el vestit, tal com mostren els models per l'any vinent de Pronovias. Les puntes s'utilitzaran per a tot el vestit, en dissenys que cauen sobre el cos com a peces de gran elegància, de nit gairebé i un dels millors exemples és el treball de Laura Escribano.

� Massatge esportiu

� Craneosacral

� Drenatge limfàtic

� Kinesiotape

Les transparències també són molt utilitzades, sobretot en mànigues, escot i esquena. Amb tot, sembla que aquest disseny s'utilitzarà encara més en tot el vestit

� Tractaments Spa (peeling amb hidratació, algues, ayurveda, xocolateràpia, etc.)

TRACTAMENTS ESTÈTICS

� Tractaments amb diagnòstic gratuït previ � Tractaments corporals (aparatologia, anticel·lulítics i reafirmants manuals, ventoses, etc.)

� Manicura i pedicura � Fotodepilació i depilació amb cera � Naturopatia (flors de Bach, fitoteràpia, etc.)

Més enllà del blanc Hi ha núvies que volen defugir del classicisme i això comporta triar un color diferent del blanc. El rosa, el color champagne o el nude són les millors alternatives i s'ofereixen en tuls perquè l'estilisme resulta més elegant i luxós. En pensar en un vestit per un dia tan assenyalat la ment ens porta a vestits llargs però els dissenyadors han confeccionat peces curtes.

Alguns dels vestits com aquests en què la núvia s'ha proposat deixa les seves cames a vista són, fins i tot, dues peces.

Treballem l’equilibri entre la bellesa i la salut

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

104

Estilisme per també

ell El blau és sens dubte el color de la temporada en els vestits de nuvi. Es tracta d'un color que ens agrada especialment perquè encara que no se surt del clàssic permet un munt de possibilitats i formes d'innovar. Per exemple, es poden triar tons elèctrics si volem un look divertit que cridi l'atenció, combinat els vestits del padrí i el seguici del nuvi amb un blau més subtil o blau marí. Els accessoris que millor li encaixen són els de cuir marró.

El gris és simplement el color per excel·lència en qualsevol camp. Un vestit gris de tall preciós farà que qualsevol home ressalti per sobre de la resta amb una elegància singular i combina perfectament amb gairebé qualsevol color. Una proposta d'èxit assegurat seria triar un vestit de nuvi en color gris fosc, en combinació amb grisos de diferents tons en els vestits del padrí i / o el seguici del nuvi. Si es vol donar un toc diferent, es pot optar per camisa en to blau clar o fins i tot afegir detalls grocs o roses si la celebració és a l'estiu. Per contra, complements en color negre li donaran un caire molt més formal i refinat.

Si el que realment es vol és sorprendre i portar un vestit de nuvi únic el color és el borgonya. Un tres peces en aquest to serà l'elecció ideal per als nuvis que busquen destacar la temporada que 2017, sobretot en casaments de tardor i hivern. D'altra banda aquest tipus de tons ve genial si es planifica fer un casament de tipus "Mix and Match", en què els nuvis es diferencien però sense deixar de conjuntar amb els seus seguicis. Una idea genial seria combinar-ho amb blaus si volem alguna cosa discre-

Els nois també volen que els seus vestits es cenyeixin a les seves figures aquesta temporada. Actors, futbolistes i altres grans estrelles ho van posar de moda i ara el tall slim fit s'ha apropiat de cada racó de la vida, també dels casaments. Pot ser que la tendència aquest estiu siguin els pantalons de tall ample, però això no vol dir que vagin a devorar aquest modern tall que tant agrada als nois d'avui dia. El super slim fit seguirà sent tendència en els vestits de nuvi 2017.

Tothom pensa en com anirà vestida la núvia però el noi sovint queda en un segon pla en la moda de la cerimònia VIU a fons

VESTITS DE NUVI TOT NUVIS

ta, o amb diferents tons vermellosos o vi per donar-li un toc de fantasia a la cerimònia.

El nuvi és el convidat de pedra el dia de la seva boda estilísticament parlant.

Tothom pensa em con anirà vestida la noia però ningú es pregunta si el vestit de l’home serà atrevit, divertit o sorprenent. Es dóna per fet que serà elegant i sobri i aquesta falta d’expectatives genera desinterés. Amb tot, hi ha una sèrie de propostes que poden fer lluir i molt el nuvi i els dissenyadors en són cada vegada més conscients. A les propostes per a 2017, igual que per a la núvia hi ha dissenys de tots els talls.

Per al nuvi ha una varietat d'estils entre els quals podrà triar l'idoni segons el seu gust i el tipus de casament que tindrà lloc. Es pot veure el clàssic jaqué, confeccionat amb patrons tradicionals innovant en teixits i colors. D'altra banda el vestit de jaqueta i pantalons amb americana tant creuada com a simple, i l'esmòquing per aquells més arriscats que vulguin vestir de gala en el seu gran dia.

105

Novembre-Desembre 2016

Diga'm quan et cases i et diré on has d'anar

VIATGES TOT NUVIS

106

Novembre-Desembre 2016

Tot depenent de la data del casament els destins de viatge de noces poden variar notablement Redacció

Vegas, San Francisco o Los Angeles, a més de gaudir de platges de sorra blanca on desconnectar i descansar.

El món és molt gran i cadascú té els seus somnis d'aventura o viatge desitjat des que era petit. Amb tot hi ha una sèrie de llocs que són uns clàssics per anar de viatge de noces —que lluny queda l'època en què els nostres pares es van casar, quan anaven a Palma de Mallorca, Madrid o fins i tot a Barcelona (això si es podien permetre el luxe de viatjar a algun lloc—. Ara es busquen destins exòtics, llocs idíl·lics. Aquí van unes quantes propostes per a les diferents èpoques de l'any.

Tardor: un tour que comença en els millors cellers de la Ciutat del Cap (Sud-àfrica) per després gaudir de l'aigua enfurismada de les Cascades Victòria (a la frontera entre Zàmbia i Zimbàbue). El trajecte pot incloure un safari al Parc Nacional de Hwange a Zimbàbue i, per acabar, romàntics sopars a les costes de Moçambic. El destí ideal per a aquells nuvis aventurers.

Hivern: En aquests mesos, un fabulós destí per conèixer és el Japó, en el qual gaudir de l'espectacle dels cirerers en flor durant el "hanami", amb allotjament en una ryokan (habitatge típic japonès) emplaçats en paratges naturals únics i en viles exclusives sobre el mar de les Maldives.

Estiu: aquesta és una altra de les estacions més comunes per a casar-se. Una època ideal per visitar els Estats Units, en concret la Costa Oest, un viatge perfecte per a la lluna de mel. Una ruta en descapotable per la Costa Oest. Amb aquest viatge coneixereu ciutats com Las

Que lluny queda l'època en què els nostres pares es van casar, quan anaven a Palma de Mallorca, Madrid o fins i tot a Barcelona Hivern: no cal patir pel fred si visiteu Vietnam i Cambodja. Durant el viatge podreu gaudir d'un jonc de luxe per la Badia de Halong al Vietnam, visitar els Temples d'Angkor a Cambodja i volar en avioneta privada fins a l'illa verge de Kon Kood

Novembre-Desembre 2016

107

CÁSATE FRENTE AL MAR

Un marco incomparable para el día más especial de tu vida Infórmate sin compromiso de nuestras novedades/reformas 2017 Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tels. 977 225 824 | 619 05 25 60

www.nauticrestaurant.com

Novembre-Desembre 2016

108 ALIANCES TOT NUVIS

El símbol de la

Una joia que perdurarà pel temps i que materialitzarà al nostre dit l'amor i el compromís envers la parella

unió eterna Redacció

Un cercle de metall ens recordarà sempre que estem units a una altra persona en un compromís que comporta respecte i amor fins a l'eternitat. Segellar d'aquesta manera l'estimació envers la nostra parella requereix una bona tria de l'aliança i per això s'han de tenir en compte una sèrie de factors.

però actualment les aliances blanques o roses són una clara predilecció en les parelles. L'or no és menys pur perquè no sigui groc, les parts d'or per mil són les mateixes en els tres colors, el que canvia és el material amb el qual es realitza l'aliatge d'aquest or el que li dóna el color. També hi ha aliances en dos i tres colors.

Hi ha aliances amb el contorn convex, anomenades de «mitja canya» perquè tot el seu cos «abraça» com si fos una canya a la meitat el dit, i també aliances planes i de talls rectes. Si us agraden els diamants hi ha aliances cobertes totes amb pedreria pel contorn, o també amb algun diamant solitari encastat en algun punt de l'aliança. A les aliances del nuvi també es pot escollir aquesta opció.

El primer és saber de quants quirats haurà de ser el nostre anell. Si podeu pagar-ho, no ho dubteu 18. És l'or de 1a Llei, amb l'aliatge perfecte (750 parts d'or per mil) perquè durin tota la vida. Amb més quirats l'or és molt feble (24 Quirats) i amb 9 quirats l'or no és tan pur (375 parts d'or per mil) però si el vostre pressupost és ajustat pot ser l'opció L'aliança clàssica perfecta. sempre ha estat groga L'or pot ser de diferents colors. L'aliança clàssica sempre ha estat groga

però actualment les aliances blanques o roses són una clara predilecció en les parelles

Una cosa important: la mida. Els dits tendeixen a ser més fins a l'hivern i a eixamplar-se a l'estiu. Un consell: fer-ho amb uns 4 mesos d'antelació com a mínim.

109

Novembre-Desembre 2016

La

celebració

al voltant de la

taula

El banquet, punt culminant del dia de la boda, és un element central i molt important per certificar que tot ha sortit a la perfecció

BANQUET TOT NUVIS

110

Novembre-Desembre 2016

VIU a fons

El banquet pot estar marcat per la imaginació, els gustos o, simplement, per les necessitats que tingui cada parella. És igual que el vostre pressupost sigui més ajustat, sempre pot buscar-se una decoració més econòmica que s'adapti a allò amb el que vosaltres somieu.

Segons el protocol, la núvia ha de seure a la dreta (de cara als convidats), presidint junt amb el nuvi la taula principal o presidència. Als seus costats (intercanviant sexes) es col·loquen els padrins i consorts si el tinguessin o persones que facin d'això per un moment tan especial.

En el cas que els padrins fossin diferents dels pares, aquests últims també s'asseuran a la presidència. Si alguns pares estan separats o divorciats, s'asseuran igualment a la presidència,

sempre que no s'aconselli una altra cosa al respecte. L'objectiu és crear un bon ambient i que no sorgeixin diferències entre ells.

Els altres convidats (si el casament no té un caràcter molt formal) s'ubicaran segons les preferències dels nuvis, sense més protocol que el que marqui la diplomàcia. A la taula un s'asseurà la família directa de la núvia i en la taula dos l'ocuparà la família directa del nuvi.

Per harmonitzar una bona carta cal considerar aspectes com que el plat del peix anirà abans de la carn; els entremesos de peix i verdura primer que els de carn; els formatges suaus abans que els forts, etc. D'aquesta forma els sabors més delicats precediran als més forts.

Un altre punt és que el menjar de cada plat no ha d'estar compost de la mateixa guarnició ni de la mateixa salsa. A

més, l'estació de l'any en què se celebri el banquet ha de ser una circumstància a tenir en compte a l'hora de triar els aliments de temporada per a un millor resultat i sabor.

Com a curiositat, en els casaments cada vegada més, es recorre als plats tradicionals de cada país o bé els internacionalment coneguts. Un exemple és el Japó, on és tradició que els xefs serveixin plats amb un significat positiu, com l'arròs amb fesols vermells, ja que el vermell significa per a ells bona sort, o bé ous de peix, que comporta el símbol d'una llarga descendència.

A l'hora d'organitzar els convidats per taules cal tenir en compte que la seva ubicació ve determinada pel parentiu dels mateixos i contacte amb la parella.

Arribat el dia ells tindran ple desconeixement de qual és més taula han de seure. Tal com indica el protocol heu de confeccionar les llistes de convidats per ordre alfabètic i, a continuació, la taula que ocupen.

Lestació de l'any en què se celebri el banquet ha de ser una circumstància a tenir en compte a l'hora de triar els aliments de temporada

Ă€SIA - Ă€FRICA - OCEANIA - AMĂˆRICA - EUROPA

nosaltres Compta ambn especial en un dia ta El vostre viatge de noces tal com l'heu somiat!

Facilitats de pagament en 3 i 6 mesos sense interessos* *Per pagaments fets amb targetes de CaixaBank

Laser de diode LIGHTSHEER

60â‚Ź

L'aparador

dels Nuvis

ÂżEstĂĄis pensando en viajar a Estados Unidos?

ÂĄTenemos el viaje que querĂŠis!

VisĂ­tanos o entra en nuestro web c/ Sevilla, 1 baixos - Tarragona Tels. 877 050 646 | 902 732 093

www.viajandoporusa.com

äœ€ä„€ĺˆ€ä?€ä”€ä¸€â€€ä˜€ä°€äź€ĺˆ€ĺŒ€â€€ĺ?€ä„€ĺˆ€ĺˆ€ä„€äœ€äź€ä¸€ä„€ äŒ€âź€â€€ä°€ďŒ€ç€€ć”€ç¨€ĺ€€ć”€ć°€î„€ć”€ç¨€â°€â€€ă„€ă?€â€€â´€ĺ?€ć„€çˆ€çˆ€ć„€ćœ€ćź€ć¸€ć„€â€€ç°€â€€ĺ?€ć”€ć°€ â¸€â€€ă¤€ăœ€ăœ€â€€ăˆ€ăŒ€ă”€â€€ăˆ€ă„€ă„€

ĺ˜€ć”€ć¸€ć¤€ç”€â€€ć„€â€€ć?€ć”€çŒ€ćŒ€ćź€ćˆ€çˆ€ć¤€çˆ€â€€ç?€ç?€â€€ć”€ć°€â€€ç„€ç”€ć”€â€€ç€€ćź€ć?€ć”€ć´€ ć˜€ć”€çˆ€â€€ç€€ć”€çˆ€â€€ç˜€ćź€çŒ€ć„€ć°€ç?€çˆ€ć”€çŒ€â°€â€€ć¸€ç”€ç˜€ć¤€çŒ€â¸€ âˆ ä„€ç„€ç”€ć”€çŒ€ç?€ć”€çŒ€â€€ć˜€ć”€çŒ€ç?€ć”€çŒ€â€€ć?€ć”€â€€ä¸€ć„€ć?€ć„€ć°€â€€ç€€ć”€ć¸€çŒ€ć”€ç”€ ć”€ć¸€â€€ć¸€ćź€çŒ€ć„€ć°€ç?€çˆ€ć”€çŒ€â¸€

çœ€çœ€çœ€â¸€ćœ€ć„€çˆ€ć?€ć”€ć¸€Ëťćź€çˆ€çŒ€ç?€ć„€çˆ€çˆ€ć„€ćœ€ćź€ć¸€ć„€â¸€ćŒ€ćź€ć´€

111

Aixelles+Engonals

PUBLICITAT TOT NUVIS

PROMOCIĂ“

Novembre-Desembre 2016

c/ Sevilla, 1 baixos - Tarragona | Tel. 877 050 646 www.viatgesvallverdu.com

Grup

Gran Claustre Una oferta hostalera cada cop més completa i diversificada

PUBLIREPORTATGE TOT NUVIS

112

Novembre-Desembre 2016

Redacció

El Grup Gran Claustre s’està consolidant en els últims anys a Altafulla com una fusió de diferents opcions d’oci i turisme de qualitat. L’Hotel boutique Gran Claustre, restaurant & spa és el vaixell insígnia, un hotel monument, ubicat en un edifici històric del segle XVIII, en ple cor històric de la Vil·la Closa d’Altafulla i al costat del Castell dels marquesos de Tamarit, Montserrat i Suelves. L’hotel està composat per dos edificis, el edifici històric inaugurat el 2004 amb els seus antics balcons, arcades i forjats originals i un de nou inaugurat el 2010 que arquitectònicament a nivell extern respecte l’harmonia del casc antic del poble però a l’interior domina el minimalisme i l’elegància. L’hotel disposa de 39 habitacions amb formats, decoracions i estils diferenciats amb un estil propi.

La cuina és un dels punts més forts de l’oferta de l’hotel, el restaurant Bruixes de Burriac by Jaume Drudis forma part del segell d’hotels gastronòmics de Catalunya, sabors mediterranis, matèries primeres locals, de km 0, cuina de mercat amb un toc afrancesat, originalitat i modernitat són els principals valors de la cuina que en Jaume Drudis ens proposa.

La nostra filosofia culinàriament es cuidar el procés i la qualitat del producte que oferim així com un servei personalitzat adaptant-nos als gustos i preferències dels nostres clients en tot moment on junts trobarem la combinació necessària per a materialitzar les idees que us sorgeixin durant l'organització del vostre casament.

Un spa íntim, amb 3 cabines de massatge i un espai acollidor amb piscines d’aigua freda i calenta, i sauna finlan-

desa i hammam on gaudir i evadir-se del dia a dia. Suggerim uns tractaments que representen un culte a la salut, una oportunitat per a la cura del cos, la ment i l’esperit, amb un tracte personalitzat de la mà dels nostres professionals de la salut i la bellesa.

També aquest estiu s’ha incorporat a l’oferta del Grup Claustre el Lounge bar Pati dels Tarongers, just a 50 metres de l’hotel, en el pati del Castell de Montserrat, s’ha inaugurat un espai gastronòmic innovador, fresc i agradable, per prendre una copa, un aperitiu o gaudir d’un sopar amb música en viu a les nits d’estiu d’Altafulla.

I per acabar, l’últim projecte en marxa i que properament s’inaugurarà al poble de la Riera de Gaià a pocs quilòmetres de l’hotel, l’espai Masia Can Martí, un espai únic per a la celebració de bodes i events, diferent a tot el que es pugui

trobar a l’entorn, 20 hectàrees d’espais a l’aire lliure, una masia preciosa del segle XVII amb una planta baixa totalment dedicada a rebre els nuvis i atendre’ls en un dia tant especial com és el dia del seu casament, una ermita on celebrar els enllaços, una terrassa pels còctels i aperitius, una cuina pròpia i elaborada par el nostre director culinari Jaume Drudis, una gran sala coberta amb possibilitat de ser oberta a l’exterior en dies de bon temps per a més de 200 comensals, un bar i espais pels nens, a més de zona privada de pàrquing.

Tot el conjunt, forma el Grup Gran Claustre, un grup que a poc a poc es va consolidant com un referent de qualitat i servei a la Costa Daurada, dins el món de l’oci, el turisme i els events.

Sempre a la recerca de nous projectes per sorprendre als nostres clients i cuidant en tot moment del grup de tots els nostres espais.

Properament s’inaugurarà al poble de la Riera de Gaià a pocs quilòmetres de l’hotel, l’espai Masia Can Martí, un espai únic per a la celebració de bodes i events

PUBLIREPORTATGE TOT NUVIS

113

Novembre-Desembre 2016

ON Novembre-Desembre 2016

ens casem

El component sentimental, paisatgístic o logístic, tot pensant en l'arribada dels convidats, aspectes clau per triar el lloc de la cerimònia

INDRETS TOT NUVIS

114

VIU a fons

Hem decidit fer el pas definitiu, hem pensat l'època de l'any, fins i tot el dia i ja sabem on anirem de viatge de noces. Molt bé, però on ens casem?

Factors a tenir en compte: - Quina capacitat màxima té el lloc triat per al banquet, i totes les persones hauran de compartir taula.

- Interessa't també per la zona de còctel i el seu aforament, evita les estretors.

- Altres zones, com ara, l'espai per a la cerimònia, la pista de ball, el pàrquing, també necessiten un espai mínim.

- Quines zones són accessibles per als nostres convidats, i que ens indiquin també quins no.

- Interessa't per la possibilitat de tornar a visitar les instal·lacions, mentre se celebra unes altres noces, pot ser una bona manera de comprovar les possibilitats del lloc.

Que inclou en el preu En aquest punt, solem trobar-nos amb diverses opcions, des dels llocs que ens permeten dissenyar íntegrament el nostre casament, llogant només l'espai, a altres negocis que ens ofereixen tots els serveis inclosos. El primer cas és ideal, ja que et permet dissenyar a fons tots els aspectes del nostre casament, en el cas contrari ens podem

trobar amb algun servei que no sigui del nostre grat i no ens permetin modificar-lo. Deixar clar aquest aspecte.

- Una celebració requereix de molts aspectes, coneix si en el preu està inclòs mobiliari, vaixella, etc. Si la resposta és sí, pregunta per diferents opcions d'estils dins dels que puguis triar.

- Si la cerimònia i el banquet s'han de realitzar en el mateix lloc per manca d'espais independents, com es produeix el canvi perquè els convidats no ho hagin de patir.

- Un casament a l'aire lliure, ha de tenir recursos per si el temps aquest dia no està de la nostra part.

- El lloc disposa de cuina pròpia o servei de càtering, en cas que sigui així, pregunta per la possibilitat de contractar un altre càtering pel teu compte, coneixent les disponibilitats que t'ofereixen, tant de l'ús de les cuines com l'espai necessari.

- L'espai triat per a la festa o ball de noces és fonamental, necessitem conèixer, la mida, tant per als convidats com per al grup musical que potser hem decidit contractar. Pregunta també si hi ha restriccions pel que fa al nivell de soroll i que preinstal·lacions t'ofereixen, des dels endolls fins als equips de so.

- Un altre aspecte fonamental és l'aparcament, si el té i compta amb

la capacitat necessària, fantàstic. Si no és el cas, esbrina on es pot estacionar, la seva proximitat i quins podrien ser els seus costos.

- Interessa't pels lavabos, si estan ben ubicats, són suficients, i si compleixen amb les teves exigències de neteja, tant abans com durant tota la celebració.

- Quant personal hi haurà a la vostra disposició el dia del teu casament, preocupa't que siguin suficients per a un correcte servei. És important conèixer també qui és la persona responsable de la coordinació de l'esdeveniment, a la qual comunicar-li qualsevol incidència.

El preu real La qüestió no és només saber el cost del lloguer de l'espai o els serveis oferts, sempre pot haver-hi costos ocults o formes de pagament que hem de conèixer.

- Moltes celebracions s'allarguen, coneix la possibilitat de contractar hores extres si fos necessari i el seu preu.

- Pregunta si hi ha càrrecs addicionals per utilitzar algun servei o una àrea determinada.

- Quina quantitat és necessària per efectuar la reserva, i com i quan s'ha de pagar la resta.

- En cas de veure-us en la necessitat de cancel·lar les noces. Quant suposarà aquesta inconvenient?

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

115

Setembre-Octubre 2016 Novembre-Desembre 2016

Una boda sobre rodes Rere el vestit de núvia, allò que genera més expectació als casaments és saber en quin cotxe anirà la parella

COTXE TOT NUVIS

116

Novembre-Desembre 2016

Redacció

L'arribada amb cotxe de la núvia i del nuvi al lloc en el qual celebraran la cerimònia ha estat sempre un dels moments més esperats pels convidats. És part del protocol que s'ha de seguir en qualsevol casament, independentment del pressupost amb què compteu.

L'objectiu és que, el nuvi primer, i més tard la núvia "facin una arribada espectacular" el dia del seu casament.

Això sí, hi ha diverses opcions segons el gust i l'estil de cada persona. Podem triar entre un cotxe familiar degudament arreglat amb ornaments, cotxes antics o d'època, cotxes de luxe com limusines o si prefereixes l'estil clàssic amb carruatges tirats per cavalls. El cotxe tindrà dues funcions, una serà arribar al lloc on es realitzarà la cerimònia de casament per, més tard, traslladar als nuvis al lloc en el qual se celebrarà el banquet. Un consell important és que has d'adaptar al lloc i l'estil de casament que heu triat. No és el mateix arribar a limusina a una església que a un escenari campestre on celebreu el vostre casament.

Cotxes antics. Quan tries un estil clàssic, aquests són els que més s'adapten, podent ser un preciós Rolls Royce dels anys 30 que barregen el costat clàssic amb un cotxe

elegant que va ser de luxe en la seva època.

Cotxes de luxe: Aquest tipus de cotxe inspira respecte, elegància i alta classe als nuvis, molt escollit quan volen robar l'atenció de tots des de l'arribada de la núvia. En aquest cas poden ser limusines que brinden bon espai i comoditat a la núvia o també cotxes esportius. Aquests últims són els més escollits per parelles molt joves que volen canviar el món, i que no trien l'estil tradicional.

L'objectiu és que, el nuvi primer, i més tard la núvia "facin una arribada espectacular" el dia del seu casament Carruatges: Es pot considerar també com un estil clàssic o antic, però a diferència, aquest tipus de vehicles es trien quan la cerimònia se celebra al centre de la ciutat o en pobles en els quals l'afició als cavalls és típica.

Motos o quads: L'última tendència per als que volen sortir-se del comú. Una cosa totalment diferent al que es veia és veure arribar a la núvia en una Harley o en alguns casos en què el casament se celebra a la platja o en muntanya, la núvia arriba en quad. Tot està a viure l'aventura i saber fins on arriba la versatilitat dels nuvis.

Un lloc paradisíac a pocs metres de la platja, amb immillorables instal·lacions i un servei excel·lent per organitzar el casament perfecte

Com a novetat incorporen "The Vintage Caravan", una preciosa caravana elegant i divertida que ambientarà l'aperitiu tot servint deliciosos mojitos de sabors naturals en pots de conserva vintage. També es poden servir buffets de sushi, pizza, mini burgers gourmet, broquetes, arrossos i molt més...

Increïbles jardins d'ambient tropical amb fantàstiques palmeres i cocoters, ofereixen espais immillorables per a fer el còctel de benvinguda o, fins i tot, sopars a l'aire lliure. A més podreu gaudir de la frescor i de les vistes de les impressionants piscines.

Informeu-vos dels nous menús i packs de bodes amb tot inclòs, bodes còctel, bodes íntimes o bodes a mida 100%.

PER A LA TEMPORADA VINENT TENIM MOLTES NOVETATS PREVISTES EN SALONS, AIXÍ COM LA CREACIÓ DE NOUS ESPAIS PER A ESDEVENIMENTS. INFORMA'T! Gastronomia Un equip de fantàstics cuiners liderat pel nostre xef de més de 20 anys d'experiència en cuina de grans esdeveniments, cuina d'autor, tradicional i creativa serà l'encarregat de crear un aperitiu, uns bufets i paradetes, i uns plats que et sorprendran! :)

LORENA I DIEGO el dia de la boda no va mancar cap detall. Si ens centrem en el menjar, els convidats van quedar tan tips amb l'aperitiu que es van pensar que després ja tocava la festa, no s'imaginaven que encara els quedaven dos plats, les postres i el pastís. A més, no deixaven d'insistir en què bo que era tot. El que més destaquem és el tracte tan humà i proper que se'ns ha donat des del primer moment, començant per en Luisvi, que ha treballat frec a frec amb nosaltres; sense oblidar tot el seu equip. No calia insistir en res, simplement era expressar el nostre desig i tothom s'implicava per fer-lo realitat.

LENA: Tot va sortir genial, el menjar boníssim i abundant, el personal molt atent i professional, els convidats quedaren més que satisfets i el preu immillorable. Repetiria sense dubtar... Sempre el recomano.

SILVIA ROJAS: El menjar excel·lent i l'aperitiu espectacular, tots els convidats quedaren amb la boca oberta. Molt contents amb el tracte i la qualitat/preu. Un aspecte destacat és poder-se quedar a dormir després de la celebració.

ANTONIO SORRIBES: És un lloc perfecte, tot el servei magnífic, molt atents i van estar sempre al nostre costat per qualsevol dubte. El recomano. Si he de fer alguna altra celebració segur que serà allà. Moltes gràcies a tots, va ser un dia perfecte i meravellós.

Novembre-Desembre 2016

Salons amplis i lluminosos que permeten oferir un servei de banquets excel·lent. Casaments Vintage, Rústics, Clàssics... Tu n'esculls l'estil!

117

VIU a fons

PUBLIREPORTATGE TOT NUVIS

Wedding & Events

ALGUNS DELS COMENTARIS DE NUVIS DE PALAS PINEDA

MASCOTES

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

GATS | GOSSOS | OCELLS | EXÒTICS

Tenir cura de les nostres

ATENCIONS MASCOTES

118

mascotes No són un peluix i, per tant, els animals de companyia necessiten unes atencions per mantenir el seu estat de salut i benestar VIU a fons

Arriba el dia en què els nostres fills tomben la nostra inicial reticència a tenir animals de companyia al pis i finalment accedim. De mascotes se'n poden tenir moltes i de gairebé totes les espècies hagudes i per haver però les més comunes són gats i gossos. Per a això haurem d'estar disposats a dedicar part del nostre temps a la nova mascota, ser pacients i perseverants, compartir part del nostre temps lliure amb l'animal i saber actuar amb fermesa davant el seu possible comportament.

Els accessoris que s'han d'adquirir abans de l'arribada a casa del nou animal són un llit, menjadora i abeurador, complements com una corretja i collar en el cas dels gossos i cubeta de plàstic per a la sorra de deposicions

en el cas dels gats. Ha de disposar a més d'una bossa que contingui pintes o raspalls, tovalloles petites humides per a neteja d'ulls i orelles, entre d'altres.

Pel que fa a l'alimentació és molt important per mantenir el nostre animal de companyia en bona condició, que ingereixin una dieta equilibrada que satisfaci les seves necessitats energètiques i proporcioni els nutrients adequats. L'ideal, tant per a gossos com per a gats, és que consumeixin aliment sec, adaptat a cada etapa de creixement i a cada necessitat. Mai

Haurem d'estar disposats a dedicar part del nostre temps a la nova mascota, ser pacients i perseverants i compartir part del nostre temps lliure amb l'animal

han de consumir aliments crus, ja que aquests podrien ser font de malalties parasitàries. És convenient prevenir l'obesitat. Un animal normal ha de tenir les costelles palpables i forma de rellotge de sorra vist des de dalt. Actualment existeixen nombroses dietes comercials en el mercat que poden ajudar-nos a evitar l'obesitat. En períodes de gestació o lactància s'ha de proporcionar a les gosses i gates un aliment comercial de gamma alta sobretot durant les tres o quatre últimes setmanes de gestació i durant tota la lactància. S'ha d'igualment incrementar la ració sobretot durant la lactància a raó d'1,5 vegades la quantitat necessària per al manteniment normal durant la primera setmana, 2 vegades més en la segona setmana i fins a 3 vegades més en la tercera setmana de lactació.

Els gossos són animals socials i jeràrquics, això vol dir que necessiten des de cadells conèixer i assumir el seu lloc a la família i fora d'ella (al parc, davant la presència

El llenguatge dels gats és més complicat, si bé existeixen postures típiques que obeeixen als seus instints i que són molt fàcils de conèixer (amagar-se sota alguna cosa, estirament i badall, postura de caça ...). Els gats més tenen un llenguatge corporal, un llenguatge vocal que hem d'aprendre a conèixer i un instint de marcatge mitjançant l'eliminació d'orina.

Novembre-Desembre 2016 Setembre-Octubre 2016

Els hem d'ensenyar unes normes de convivència bàsiques mitjançant l'aprenentatge de conductes d'obediència molt senzilles. Per a això s'ha de dir el seu nom abans de donar-li una ordre fent servir una frase curta. Sempre s'ha de treballar amb reforços positius. S'han de corregir, a més comportaments indesitjables com és la mossegada.

Per a això subjecti el musell del gos amb una mà per sobre i exerceixi més o menys força segons la situació i la raça del gos.

119

L'educació dels animals

de persones estranyes a casa, als llocs habituals de pas com la clínica veterinària, en cases de familiars, etc ..)

Hi ha un període fonamental en el desenvolupament de la conducta denominat «període de sensibilització» que abasta des de les 3 a les 10 setmanes i durant el qual el cadell ha d'assimilar tot el que passa al seu entorn.

La socialització de l'animal fa que acceptin millor a altres animals, tant de la seva pròpia espècie com d'altres, i l'habituació els fa capaços d'enfrontar-se als estímuls ambientals que es van a trobar al llarg de la seva vida.

ATENCIONS MASCOTES

La higiene és fonamental. En el bany, però, els experts no es posen d'acord pel que fa a la freqüència en què s'han de realitzar. En general aquesta no ha de ser inferior a una vegada al mes. Alguns autors assenyalen que s'ha de fer quan ho necessiten, per exemple quan el pèl està brut. Tot i que els gats solen ser menys tolerants que els gossos amb el bany és possible fer que el gatet ho accepti i que s'acostumi a això. Es recomanen gels especials per a animals de companyia. Pel que fa al raspallat, La millor manera de mantenir la seva higiene sense alterar la seva pell és el raspallat diari. Les oïdes s'han de netejar amb una gasa. Hi ha productes específics, es troben al conducte auditiu i es fa massatges a la zona, i es procedirà després a netejat amb la gasa. Les ungles en els gossos perquè es desgastin bé cal tallar-les, sobretot en els esperons. Per als gats hi ha accessoris per esgarrapar de manera que així els gats mantenen les ungles en perfecte estat. S'han de fer revisions dentals, oprimint suaument l'articulació de la boca amb els dits farà que el seu gat obri la boca i així podrà veure l'estat de les seves dents. Les dents es netegen sols en mastegar el pinso sec o mossegar joguines especials. La tosca i el mal alè han de ser tractats pel veterinari.

Seguretat i excel·lència

CIRURGIA MASCOTES

120

Novembre-Desembre 2016

Mariona Martínez és veterinària i titular de Les Corts Clínica Veterinària. És especialista diplomada en cirurgia de teixits tous i anestèsia per la Universitat Autònoma de Barcelona Redacció

“La bona oxigenació dels teixits millora la qualitat i allarga l’esperança de vida del gos o gat” Durant l’època de menys calor, és interessant corregir el síndrome respiratori de les vies altes dels nostres gossos i gats. Es tracta d’una obstrucció congènita de les vies respiratòries altes que afecta sobretot gossos de conformació braquicefàlica (morro xato): Bulldog anglès i francès, Boston terrier, Carlí, Pequinès, Shi-Tzu, Lhasa Apso i gats com el Persa o l’Himalaià. En aquest síndrome poden coexistir varis processos alhora, cosa que donarà diferent graus de malaltia si existeixen: - Orificis nasals petits - Paladar tou allargat - Col·lapse de la laringe - Eversió dels cartílags laringis - Hipoplàsia traqueal Poden aparèixer diferents signes de malaltia més o menys greus que augmentaran considerablement en situacions d’estrès, temperatura i humitat ambiental altes. La simptomatologia és molt variada: - Intolerància a l’exercici prolongat - Ofec - Tos - Secrecions abundants per la boca - Sorolls respiratoris marcats, roncs - Dificultat per captar i transportar l’oxigen - Vòmits, arcades - Dificultat per dormir - Desmais

El síndrome respiratori de les vies altes de gossos i gats és una obstrucció congènita que afecta sobretot gossos de conformació braquicefàlica (morro xato) Es fa necessària la correcció quirúrgica d’aquesta malformació cap a l’any de vida i abans que apareguin signes greus de malaltia, ja que l’aparell digestiu també es veurà afectat a llarg termini. La intervenció quirúrgica consisteix en extreure la part justa de paladar tou que xoca amb l’epiglotis i en fer els orificis nasals més grans, facilitant d’aquesta manera l’entrada d’aire a les vies respiratòries.

A la Clínica Veterinària Les Corts realitzen aquesta cirurgia mitjançant tècniques acurades i actualitzades evitant tant el sagnat com la inflamació. Amb això aconsegueixen la millora substancial de la qualitat de vida dels gats i gossos als que intervenen.

Han establert uns protocols per tal de mantenir la seguretat durant les intervencions. Es basen en els exàmens previs a l’anestèsia per conèixer el risc del pacient i poder actuar en conseqüència utilitzant fàrmacs específics per a cada pacient, tot pensant en el millor per l’animal.

121

Novembre-Desembre 2016

Un animal de companyia amb bona salut és un company feliç

c/ Josep Maria Tarrasa, 3 43005 Tarragona

• Especialistes en cirurgia

• Animals exòtics

• Medicina interna

• Assessorament nutricional

• Dermatologia

• Perruqueria canina

• Anàlisis

• Botiga especialitzada

• Diagnòstics per imatge

• Urgències

Tel. 877 01 21 01

www.lescortscv.cat

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

122 ATENCIONS MASCOTES

Visites al veterinari En general tant els gats com els gossos necessiten ser desparasitats i vacunats.

El calendari de vacunacions l'establirà el seu veterinari sent les dosis anuals per a la majoria de les vacunes en animals adults i per a cadells variarà segons cada protocol. Com a norma general i en absència de símptomes de malaltia s'ha d'acudir com a mínim un cop l'any al veterinari. És important que en aquesta visita es revisi la lectura del microxip de l'animal i es faci una exploració completa de l'animal. Prengui nota de les reco-

manacions del veterinari.

Si detecta que la seva mascota no menja o es mostra decaigut, vagi al veterinari. En anar al veterinari anoti els símptomes anormals que hagi pogut observar en el seu gos o el seu gat, en cas de gats traslladi'l en un transportí i no ho deixi perduda en la sala d'espera.

Perquè la mascota estigui sana i en forma, de fer exercici periòdicament.

No obstant això, cal evitar les hores del dia en què fa més calor. A més, com les persones, els gossos pateixen lesions, estrebades, esquinços, pel que caldrà controlar la seva activitat físi-

• Perruqueria i escola d’estilisme caní • Consulta veterinària • Accessoris

Si detecta que la seva mascota no menja o es mostra decaigut, vagi al veterinari

Foto: Marc Pascual

ca i procurar que no s'excedeixi en l'exercici ni realitzi activitats perilloses. L'exercici és necessari per permetre al gos expressar conductes canines normals, com explorar, seguir rastres olorosos, etc. A més es pot aprofitar aquest temps per millorar l'entrenament i estrènyer les relacions mascota-propietari. Els gats necessiten un exercici formal que troben fora de la casa (patis, jardins, ...). Quan el gat roman contínuament dins de la casa el propietari ha de proporcionar a l'animal una activitat de joc que satisfaci les seves necessitats físiques i mentals.

C/ Sant Francesc, 20 - Tarragona Tel. 977 626 621 Mòbil 636 707 524

info@estilanimal.es | www.estilanimal.es

El meu amo ja em recull caques!

El meu les amo ja em encara no...

123

Doncs el meu encara no...

Doncs el meu

Novembre-Desembre 2016

recull les caques!

OCI I GASTRONOMIA

Novembre-Desembre2016 Novembre-Desembre 2016

CRÍTICA | RECEPTES | CONSELLS DE CUINA

Els tastadors d'olis Reus compta amb l'únic Panell de Tast oficial d'oli de Catalunya; els experts determinen les característiques de les mostres i en certifiquen la qualitat

OLI GASTRONOMIA

124

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

«Té, mira, farem una prova, tu mateix podràs comprovar com són de diferents els olis». Àngels Calvo allarga el braç i m'ofereix un petit got de vidre blau, més ample per la part del cul, i del que no se'n pot apreciar el color del líquid del seu interior. «Primer, escalfa'l una mica amb el palmell de la mà, així, fent cercles», m'indica. Quan atanso el nas, una flaire fresca i aromàtica desperta els meus sentits. És oli. Oli del bo. «Aquest és verge extra». Un rere un altre, vaig olorant i la diferència és notable. El que correspondria a l'oli verge té una olor molt més aspre i àcid, per no parlar-ne de la tercera mostra. «Això és el que s'anomena oli llampant. Van ser els romans qui li van posar aquest nom. Ells ja feien distincions entre els olis. El llampant era aquell que es considerava que no era bo pel consum i que es destinava a les llànties d'oli, per a il·luminar», m'explica Calvo. És amb aquest oli amb què es farà el refinat, l'oli més consumit a Espanya, amb un 90% de quota, el que podem trobar a tots els supermercats i que té un color groc, habitualment amb la denominació 0,4 o oli suau. Quan Àngels Calvo m'atansa l'últim got, em quedo de

pedra. L'anterior havia estat realment desagradable, amb una fortor que no convidava a beure de cap manera i pensava que la següent mostra seria encara pitjor, però no. El got no desprenia cap olor. En boca, cap sabor.

Només la sensació de tenir un líquid greixós sobre la llengua. «En refinar l'oli llampant es deixa només el greix, és per això que no té cap gust ni olor»,

Només el Panell de Tast pot certificar i acreditar si un oli és verge extra, verge o llampant i és sota aquesta acreditació com s'ha de vendre

diu Calvo amb un somriure. El característic color groguenc d'aquest oli líder de vendes és perquè se li afegeix una petita part d'oli verge extra. «Tot i el que pugui semblar, l'oli refinat encara és més saludable que el de gira-sol», s'apunta a dir Xavier Vicens, director del Panell de Tast.

Aquest organisme és l'únic amb caràcter oficial que hi ha a Catalunya —reconegut pel Consell Oleícola Internacional i el Ministeri d'Agricultura— i està situat al centre de Reus. Les empreses acostumen a tenir tastadors però només el Panell de Tast pot certificar i

OLI D’OLIVA VERGE EXTRA “EL VERGERARS”

D.O. SIURANA VI ALFA DO TARRAGONA Venda a la mateixa cooperativa i a traves de la pagina web: www.coopsalomo.com

Novembre-Desembre 2016

Ho portem a domicili

La li l’o a t fes demenge és el diu

11

acreditar si un oli és verge extra, verge o llampant i és sota aquesta acreditació com s'ha de vendre. Fer-ho d'una altra manera, seria un frau. «No tothom que fa oli vol comercialitzar-lo. Amb tot, si ho vol fer, ha d'especificar de quin tipus és i aquí, mitjançant el tast, acreditem els olis», diu Vicens.

Segons ells, sovint es detecten fraus en l'etiquetatge de l'oli, és a dir, un producte que es ven com si fos verge extra i no ho és. «De vegades pot passar que el fabricant hagi tingut una partida exposada al sol o alguna cosa així i això ha modificat les propietats de l'oli, però hi poden haver altres motius».

Així, els inspectors visiten els comerços i grans superfícies i recullen tres ampolles. Una se sotmet a tast i les altres dues es precinten. Si el productor no està d'acord amb el dictamen del Panell, pot demanar un altre tast. En cas que refermi el primer dictamen, l'autoritat competent pot sancionar-lo si es dirimeix que hi ha hagut frau.

AGRICOLA DE SALOMÓ SCCL C/Nou, 18 - 43885 Salomó Tel. 977 629 061

www.coopsalomo.com

125

e

de d e s e mbr

Novembre-Desembre 2016

«El verge extra no ha de

OLI GASTRONOMIA

126

Mitjançant una sèrie de paràmetres arran del tast, com els possibles defectes —si les olives han estat amuntegades, hi ha fongs, l'oli és ranci, etc— i els atributs positius —si l'oli és fruitat o bé amarg o picant—, se certifica quin tipus d'oli és.

«El verge extra no ha de tenir cap defecte i ha de ser fruitat. El verge no pot tenir defectes que passin del 3,5. La resta ja és llampant», diu Vicens.

Els tasts es fan quan hi ha suficients mostres. Un grup de tastadors es reuneix en una sala i avaluen unes 8 mostres a cada tast. Els dies de campanya —ara amb l'arribada de l'oli nou— poden tastar 16 mostres en dos panells de tast diferents el mateix dia. «Per a cada campanya, hi ha entre 90 i 100 sessions de tast [es van tastar unes 1.200 mostres el 2015], i es fa en pocs dies, això implica molta feina», diu Àngels Calvo, cap del Panell de Catalunya, que es troba entre els set millors del món segons una avaluació del Consell Oleícola Internacional (COI).

Actualment hi ha 24 tastadors al Panell de Reus i 5 més que es troben en període de formació. Abans d'incorporar-se a la campanya de l'oli nou, els tastadors han de fer una prova de nivell per acreditar la seva vàlua. En total, la formació per a un tècnic tastador és d'un any i mig. «La majoria de gent que acaba sent tastador d'oli són persones relacionades amb el sector. Cal fer un parell de cursos previs abans de fer la formació com a tastador i al final el més important és la sensibilitat que es tingui per poder detectar els diferents matisos de cada tast», explica Calvo.

El Panell pot ajudar els pagesos a millorar el seu oli. Mitjançant el tast, els experts poden identificar en quin moment s'ha produït alguna incidència que ha

tenir cap defecte i ha de ser fruitat. El verge no pot tenir defectes que passin del 3,5. La resta ja és llampant» provocat el defecte en una mostra, ja sigui en el premsatge, la recollida o l'emmagatzematge. «Fer un bon oli requereix estar molt pendent del grau de maduresa, que no hagi patit gelades o que el transport de les olives al molí s'hagi fet el mateix dia. Abans alguns pagesos posaven les olives en sacs i això les feia malbé. Ara van en caixes. En general, tothom en sap més i per això el producte cada vegada és més bo», afirma Vicens, que assegura que si les olives estan sotmeses a temperatures de 8 graus sota zero ja no podran fer oli verge extra. La recollida de les olives ha de ser a l'arbre perquè si es fa oli amb les que estan a terra sortirà un oli llampant, un producte que, en canvi, és molt consumit a les Terres de l'Ebre.

Catalunya, segons expliquen aquests experts, té un molt bon nivell de qualitat però altres zones d'Espanya encara fan millor oli, com Andalusia. «L'explicació és el tipus d'oliva. L'arbequina és bona, però la picual o l'hojiblanca són més aromàtiques i això fa que l'oli

127

Novembre-Desembre 2016

Novembre-Desembre 2016

128 OLI GASTRONOMIA

també ho sigui», diu Calvo, que ha participat en l'elaboració d'una guia —Iber Oleum—, juntament amb tècnics dels altres panells de tast de l'Estat per determinar quins són els millors olis d'Espanya. Entre els cent seleccionats només hi ha tres catalans. «Molts no van participar, també s'ha de tenir en compte», matisa Calvo que apunta que fins ara només hi ha una guia referència internacinal Flos Olei, que és italiana. Ara també sortirà Evooleum, que vol ser la guia Parker dels olis. «Hi ha olis italians molt bons però s'ha de tenir en compte que de vegades la seva producció és molt limitada, d'uns 300 litres. Aquí, per tenir en compte un oli s'han de fer un mínim de 20.000 litres. És evident que és molt més difícil fer un bon oli amb tanta quantitat que amb una producció tan petita».

A banda de les tasques que són pròpiament innates, el panell també s'encarrega de fer promoció de la cultura de l'oli, com la difusió en mitjans de comunicació, així com cursos adreçats als molins perquè els pagesos sàpiguen quina qualitat té el seu oli. Els tècnics del panell formen part dels jurats d'alguns dels concursos internacionals més prestigiosos i Àngels Calvo ha estat present en aquest tipus d'esdeveniment a Israel, Agentina o Portugal, entre molts altres llocs.

«Intentem conscienciar tothom sobre els beneficis de l'oli, però sovint ens adonem que la gent no té prou informació.

Allò que comentàvem abans, que el 90% de l'oli que es consumeix a Espanya sigui refinat, n'és una prova. Com has

«Sovint ens adonem que la gent no té

prou informació. Allò que comentàvem abans, que el 90% de l'oli que es consumeix a Espanya sigui refinat, n'és una prova» pogut comprovar tu mateix hi ha molta diferència. A més, el verge extra és un producte totalment natural, el suc de les olives, com el verge. El refinat està processat. Hi ha moltes persones que pensen que el verge extra és molt car però en un estudi que es va fer recentment es demostrava que una família de quatre membres només gastava 70 euros més a l'any si consumeix verge extra en lloc de refinat. És una diferència mínima. I et diré més, hi ha ampolles de verge extra que es vénen més barates que el refinat, imagina't», diu Vicens que també destaca que, tot i que Catalunya és una gran productora d'oli, la demanda interna no absorbeix tota la producció, i el mateix passa amb Espanya, que és el primer productor mundial.

129

Novembre-Desembre 2016

Recapte

David Solé Restaurant El Barquet

RECEPTA GASTRONOMIA

130

Novembre-Desembre2016 Novembre-Desembre 2016

1. Provisió de coses a consumir o a usar, com ara queviures o materials d'obra 2. Valor d'algú o d'alguna cosa, reputació o importància social 3. Atenció, cura que es posa en una cosa o en fer-la Tot va començar al forn de la vila o poble. La persona interessada hi portava els productes recaptats que volia incloure i el forner, persona avesada a desenvolupar aquesta pràctica, els posava damunt de la massa de pa estirada i després coïa.

Tradicionalment s'utilitzaven i encara s'utilitzen els productes que ens ofereix la temporada i l'indret en què s'habita. No cal dir que n'hi ha de molt variades i a cada lloc es fan d'una forma diferent. Se'n pot trobar d'elaborades amb productes frescos o escalivats, per a menjar-les fredes o calentes, acabades amb carn o peix, rodones o allargades, fines o gruixudes, però sempre han d'estar parides amb massa de pa i hortalisses variades. Les coques de recapte més tradicionals són les que es conceben amb escalivada i llonganissa o arengada; amb escalivada i xampinyons; només amb albergínia; amb samfaina; amb espinacs, panses i pinyons o amb ceba, tomaca, all i julivert.

Ara, a la tardor i aprofitant els seus productes, en podem fer alguna de collita pròpia com les que tot seguit et proposo.

Abans de continuar t'he de dir que la massa de pa la pots fer tu o demanar-la, avisant amb temps, al teu forner o fornera de capçalera. Així que renta't les mans i espavila que l'estómac comença a estar inquiet: 1 Coca de porro i pera amb botifarra negra i mel de romaní Sofregir el porro picat amb una mica d'oli d'oliva, passar la pera en daus per la paella amb una mica d'oli o mantega i posar en el mateix ordre al damunt de la base de coca.

Disposar per sobre rodanxes de botifarra i enfornar a 180° fins que la coca estigui torradeta. En sortir del forn tirar per sobre mel al gust 1 Coca de carxofa amb molls i magrana Pelar, tallar en juliana fina la carxofa i sofregir-la amb una mica d'oli d'oliva. Salar, enfarinar i fregir lleugerament els mollets nets, sense espines. Damunt de la coca col·locar

una base de carxofa i disposar els molls per sobre. Enfornar.

Un cop cuita espolsar amb pebre i grans de magrana. Abans de menjar ruixar amb d'oli d'oliva verge extra.

1 Coca de calçot i moniato amb bacallà i allioli de poma Sofregir el calçot picat amb una mica d'oli d'oliva i folrar la base d'una coca. Al damunt posar llesques fines de moniato vermell fregit. A sobre disposar petits talls de bacallà cru, dessalat i abans d'enfornar cobrir amb allioli de poma.

1 Coca d'espinacs amb espàrrecs, olives verdes, ametlles crues i figues. Netejar els espinacs, coure'ls i escorre'ls. Tallar els espàrrecs i passar-los per la paella amb les olives acabades de collir i una mica d'oli d'oliva.

Muntar la coca a m b la base d'espinacs, per sobre posar els espàrrecs amb les olives i abans d'enfornar deixar anar un petit grapat d'ametlles crues tallades en juliana. Un cop cuita disposar rodanxes de figa per sobre, un raig d'oli d'oliva verge extra i unes escates de sal.

Tot el que has llegit abans ha estat un subterfugi per apropar-te al veritable missatge d'aquest article: una persona de gran recapte és la que dóna bon recapte al seu temps per a ajudar a aconseguir un digne recapte per a aquelles persones desafavorides que com no se'n parla tant no n'estiguin mancades. Així que fem un gest de complicitat amb nosaltres mateixos i recaptem el que de nosaltres s'espera.

«Fem un gest de complicitat amb nosaltres mateixos i recaptem el que de nosaltres s'espera»

131

Novembre-Desembre 2016

132

Novembre-Desembre 2016

Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos Stetic Unió Unió,33 Mundog Av. M. Cristina,34 bis TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Decora't Av. Prat de la Riba, 11 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Casa Figueras St. Agustí, 7 Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos.

CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Tennis Park Cala Romana La Botiga del Bon Gust C/Major, 17 Motos Tarragona Estanislau Figueres, 35 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana Construccions i Promocions Ramon Mata i Fills Rambla President Màcia, 5 Restaurant Toca Perón C/ Del Portalet, 3 Cafeteria La Vall Josep Carner (Vall de l’Arrabassada) Electricitat Tarragona C/ Reial, 23 I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

SERVEI TÈCNIC OFICIAL:

ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos 43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067 comercial@electro-servicio.com www.electro-servicio.com

Novembre-Desembre 2016

SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integral d’instal·lacions d’hostaleria: ∤ Cuines ∤ Forns ∤ Extraccions ∤ Fred industrial i aire condicionat ∤ Rentat, etc… ∤ Preparació tèncnica continuada

Cuina instal·lada al Restaurant AQ Part Alta

35 ANYS AL SEU SERVEI Referències projectes: ∤ Escola d’Hostaleria de Cambrils ∤ Escola d’Hostaleria Via Magna (Tortosa) ∤ Port Aventura ∤ Hotel Olympus ∤ Hotel Caspel ∤ Hotel Marinada ∤ Hotel Casa Blanca ∤ Rest. Masia Bou

133

CORNELMAT SL COMERCIAL: Projectes, muntatges i instal·lacions: ∤ Restaurants ∤ Hotels ∤ Càterings ∤ Hospitals ∤ Col·legis…

∤ Rest. La Goleta ∤ Càtering Cuina i Gestió ∤ Àgora Catèring ∤ Càtering Eurest ∤ Residència Nostrallar ∤ Residència Novallar ∤ Col·legi Joan Miró ∤ Col·legi CEIP Cambrils ∤ Col·legi CEIP La Marinada Cuina instal·lada a l’Hotel Altafulla

Cuina instal·lada a Casa Joan Miret, nova seu del Grup AG Planning

El Castell

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

134

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

de Ciutat

Una experiència única en un entorn de singular bellesa

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

Propietat de la família Tàpies, El Castell de Ciutat està situat al capdamunt d'un tossal des d'on s'albira tota la vall de l'Urgellet i al parc natural del Cadí-Moixeró. Estem en el cor dels Pirineus, als afores de la Seu d'Urgell, a pocs minuts del Principat d'Andorra. Obert el 1973, és un dels més encantadors hotels, tranquil i confortable del Pirineu català.

L'acull la prestigiosa Cadena Relais & Châteaux.

L'hotel se submergeix en un bany de verdor i de benestar, en una atmosfera serena i privilegiada, amb vista a les muntanyes des dels seus grans finestrals. La seva decoració és típica del territori, amb flors i molts detalls de bon gust, com el sostre de fusta de pi i la xemeneia de pedra... El servei és molt amable i professional.

En total ofereix 32 habitacions i 6 suites, totes elles amb aire condicionat, caixa forta, minibar, telèfon directe, televisió via satèl·lit, Canal+, Wi-Fi, barnús i assecador de cabell. Són còmodes i lluminoses, amb vistes i terrasses. Admet gossos. El preu habitació

doble és, segons temporada, de 150/225 euros/dia (inclou esmorzar, minibar i spa).

La recuperació del vell castell fortí del segle XVI (a 100 m de l'hotel) ja fa uns anys, convertit en un magnífic espai per esdeveniments socials i corporatius, amb una gran suite dúplex, va ser un gran èxit que complementa les instal·lacions magnífiques de l'establiment en el qual cal també destacar el seu magnífic spa, amb piscina exterior, piscina coberta climatitzada, gimnàs, saunes, ioga, pilates i tractaments de salut i estètica.

Tàpies és el restaurant gastronòmic de l'hotel i es pot considerar entre els millors de Catalunya, tant per la cuina com pel seu marc, celler i servei. Poder gaudir i assaborir la seva gastronomia de productes de temporada en el seu

«La recuperació del vell

castell fortí del segle XVI (a 100 m de l'hotel) ja fa uns anys, convertit en un magnífic espai per esdeveniments socials i corporatius»

per 70 euros i el preu mitjà de carta és de 55 euros. En el celler hi trobem més de 500 etiquetes de vi i unes 15.000 ampolles»

El servei de menjador, que té una capacitat per a 60 comensals, és d'alta escola i el dirigeix Natàlia Dolcet. En el bon temps també es pot menjar a l'agradable terrassa a l'aire lliure.

L'hotel també compte amb el restaurant Katia què té una cuina de base local amb tocs tradicionals i de muntanya (tanca dimecres i dijous). El preu mitjà de carta és de 30 euros.

Secció patrocinada per:

Viatja on vulguis...

...com tu vulguis!

Demana'ns pressupost per facebook,

El bar proposa una llarga llista de còctels per assaborir en les diferents sales d'estar en uns moments de descans absolut.

Tot el conjunt, per concloure, justifica àmpliament el viatge.

Fitxa tècnica HOTEL EL CASTELL DE LA CIUTAT Ctra. Nacional 260, km 229. (25700) Castellciutat (La Seu d'Urgell) Tel.: 973 35 00 00.

American Express, 4B, Diners, Master Card i Visa.

No tanca. Relais & Châteaux.

Correu electrònic: elcastell@hotelelcastell.com | Web: www.hotelelcastell.com

whatsapp o a l'oficina

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONOMIA

«Té un menú degustació

135

Novembre-Desembre2016 2016 Novembre-Desembre

elegant menjador és una experiència inoblidable. El xef, Salvador Trabalon, ofereix cuina d'autor, de temporada i de proximitat. Combina tècniques tradicionals amb noves tendències. Té un menú degustació per 70 euros i el preu mitjà de carta és de 55 euros. En el celler hi trobem més de 500 etiquetes de vi i unes 15.000 ampolles; està a cura del sommelier Josep Caralps.

Entre les especialitats podem destacar la terrina de foie amb nectum d'avet, chutney de poma i taronja; colomí rostit amb múrgoles, coliflor adobada i torrada dels seus interiors; sopa de cirera amb espècies i patxaran, llesca amb ou i gelat de iogurt "La Reula"; i selecció de formatges artesans.

136

Novembre-Desembre 2016

T’HO SERVIM EN SAFATA

Si tens un establiment hostaler: * Consulta les ofertes exclusives per anunciar el teu restaurant * Fes arribar la teva oferta gastronòmica a tots els lectors de VIU Tarragona * Reserva el teu espai a la secció d’Oci i Gastronomia de la nostra revista Contacta amb nosaltres i t’ho expliquem.

Sigui com sigui el teu restaurant, aquí tens el millor aparador

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

MISS SUSHI

FRESH RESTAURANT Rambla Nova, 14 - 43004 Tarragona Tel. 977 948 060

Horari Dilluns a dijous de 13 a 16 h i de 20 a 00 h. Divendres, dissabte i diumenge de 13 a 16,30h. Divendres i dissabte de 20 a 00,30h. Diumenge de 20h a 00 h

A

quest restaurant situat al capdamunt de la Rambla Nova, just a 100 metres del Balcó del Mediterrani, ens ofereix una carta molt atractiva, amb un gran assortit d'ingredients frescos per a satisfer tots els paladars. Tant els amants del sushi, com els de la carn i la pasta podran gaudir del nostre menú i carta en un ambient chic.

Repartim a domicili a tota Tarragona, Vila-seca i La Pineda. MISS SUSHI ofereix fusions d'arreu del món per tal que pugueu viatjar i gaudir virtualment altres cultures. I, a més del sushi tradicional oferim innovacions on tot no és peix cru.

137

Preu menú Menú amb 2 entrants, plat principal i beguda 12,50€ (Postres opcionals)

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

Especialitat Sushi

Novembre-Desembre 2016

CUINA JAPONESA

PUNT I A PART RESTAURANT

Novembre-Desembre 2016

C/ Cuirateres 2, 43003 Tarragona Tel. 977 910 586

CUINA MEDITERRÀNIA I DE MERCAT Especialitat Cuina amb productes de qualitat Preu menú Migdies feiners 16 € Preu carta 30 €

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

138

Horari 13 a 16 h i 20:30 a 23h.

Diumenge i dilluns a la nit tancat

E

l Punt i a part està situat al Casc Antic de Tarragona.

Presenta un espai caracteritzat per la seva senzillesa i calidesa, en definitiva un espai molt actual amb un aforament de 26 persones, per gaudir els plats que presenta la carta.

El restaurant ofereix una carta de bons productes, frescos i de mercat. A més disposa d’un menú setmanal de migdia format per un primer, un segon plat i postres per escollir, beguda, pa, vi i cafè amb l’iva inclòs per 16€. És recomanable trucar per reservar.

També confeccionem menús per a grups, personalitzats, amb preavís.

CAFÈ TALLER CAFÈ

Preu menú Menús diaris a 6€ Horari Dilluns a divendres de 7:45 a 19:30 h Dissabtes i diumenges, tancat

E

l Cafè - Taller està situat al bell mig de Tarragona. Espai de caire vintage i acollidor que desprèn tranquil·litat, ofereix una nova alternativa per sortir a prendre alguna cosa. Amb un aforament de 50 persones, s’hi pot assaborir una extensa varietat de cafès, xocolates i tes d’alta qualitat.

Si els acompanyem de la seva exquisida rebosteria creativa, (cupcakes, galetes…) la qual també es fa per encàrrec, l’experiència és encara més gratificant.

Disposa també d´un menú diari anomenat AVUI DINEM, format d’un primer plat, un segon i beguda, pensat per als clients de cada dia, fet de manera casolana i amb productes de mercat.

També realitza cursets de rebosteria creativa i manualitats diverses per a nens i adults, inclosos els dissabtes.

139

Especialitat Rebosteria pròpia

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

XOCOLATES, CAFÈS I TES NATURALS

Novembre-Desembre 2016

C/ Rovira i Virgili, 7 - Tarragona Tel. 610 277 911 - Facebook: cafetaller

EL TRULL

BAR-RESTAURANT

Novembre-Desembre 2016

Ctra. Nacional 340, Km 1168,5 - Tarragona Tel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat Carns a la brasa i cuina catalana Preu menú 15 € de dimarts a divendres de 13 a 16 h Preu carta 25 € aproximadament

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

140

Horari Dimarts a dijous de 13 a 16 h. Divendres i dissabte de 13 a 16h i 20 a 23 h. Diumenge de 13 a 16 h

S

ituat al costat de la Platja Llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserven gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una àmplia carta típica catalana en la qual la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina.

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix. L’avantatge de poder menjar la carn damunt d’una llosa de pissarra calenta és infinit i aquesta és la manera com se serveixen els entrecots, xurrascos, espatlles de cabrit i xuletons. Recentment hem inclòs a la carta una de les millors carns del món, el Black Angus. Les vaques Black Angus son una raça vacuna molt coneguda per la seva carn d’altíssima qualitat, tendra i saborosa i molt baixa en colesterol. Per acabar, no oblidem les postres casolanes on la crema catalana, les trufes o el tiramisú fan un final perfecte.

PULCINELLA RESTAURANT PIZZERIA

CUINA ITALIANA DE QUALITAT Especialitat Cuina italiana Preu menú 11 €, Cap de setmana 15 € Preu carta 15€ a 20€ Horari Obert cada dia

E

Novembre-Desembre 2016

C/ Pere Martell 52-54, 43004 Tarragona Tel. 977 112 088

Fem menú de migdia cada dia de la setmana.

Us podem confeccionar menús a mida per a grups, per als vostres dinars/sopars d’empresa, aniversaris o qualsevol altra celebració.

També obrim al matí per a que pugueu venir a esmorzar o fer un cafè a la nostra terrassa.

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

En el nostre restaurant podreu gaudir de la millor cuina italiana i de la típica cuina mediterrània.

141

stem situats en ple centre de Tarragona, en una zona amb fàcil aparcament.

REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT

Novembre-Desembre 2016

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic, Tarragona Tel. 977 225 824

CUINA MEDITERRÀNIA I MARINERA Especialitat Arrossos i peix Preu menú Diari 17,50 €.

Menú de tapes 19,50 € Preu carta 30 €

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

142

Horari Obert tots els migdies de l’any.

Dijous, divendres i dissabtes sopars de 21:00 a 23:00 h

S

ituat a les instal·lacions del Nàutic en un marc incomparable que ens ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar, quan s’apropa el bon temps ofereix l’encant afegit de gaudir de sopars a la seva terrassa, un emplaçament únic a tocar del mar.

I és que en època d’estiu el restaurant del Reial Club Nàutic disposa d’una terrassa on, a més de degustar-hi cuina marinera i mediterrània i assaborir un menú de tapes a la nit, s’hi pot gaudir de tota mena de combinats el·laborats amb marques premium gràcies a un exquisit servei de cocteleria, mentre gaudeixes de música en viu els caps de setmana.

El marc perfecte on gaudir d’una bona cuina, unes vistes úniques, la brisa marina i l’aire fresc i relaxant que ofereixen les terrasses.

Fem sopars qualsevol dia sota reserves 10 persones mínim.

CASA MATÍAS

CERVESERIA-RESTAURANT

ASSORTIMENT DE TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Especialitat Menú tancat de tapes per 15€ per persona Preu menú Diari 9,95 €. Cap desetmana i festius 13,95€

Novembre-Desembre 2016

Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2) - 43007 Tarragona Tel. 977 238 647

A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat.

Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu.

I per a qualsevol celebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

ESTRENEM UN LOCAL MÉS: Plaça de la Font, 29 Tel. 977 139 642

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

L

’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d’ingredients.

143

Horari De dilluns a divendres de 8 a 24 h. Cap de Setmana i festius de 9 a 24 h

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA

Novembre-Desembre 2016

c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat Cuina d’autor Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o Spa 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

144

R

ESTAURANT BRUIXES DE BURRIAC. El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres. Ofereix, a més de la carta, un menú de temporada gourmet. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra.

CLUB EPICURE Neix el club Epicure, en un espai diferent amb un menú únic. Exclusivament els dissabtes a la nit amb música en directe. Reserva a la nostra speakeasy room.

SPA GRAN CLAUSTRE L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquil·litat. Disposa d’un circuit termolúdic i una carta de diferents tractaments refrescants i calmants, depilacions i tractaments facials per sentir-te bé per dins i per fora.

Celebra amb nosaltres els teus esdeveniments BODES BATEJOS COMUNIONS

MELVIN

RESTAURANT

Preu menú Entre setmana 8,60€ Dissabtes des de 10,80€ Horari Laborables de 8.00 a 12 Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

T

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus.

L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat.

Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

145

Especialitat Carns i tapes

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Novembre-Desembre 2016

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

Novembre-Desembre 2016

CUINA D’AUTOR Especialitat Cuina tradicional i creativa Horari De dimarts a diumenge de 13 a 16 h. Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat.

Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

146

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca.

A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

147

Novembre-Desembre 2016

148 Novembre-Desembre 2016