VIU Valls 10 by VIU A FONS

ORT DE TARRAGONA NÇA A CAMINAR

tració? No valoraré si sobren administracions, però cadascuna hauria de tenir l’estructura adequada. Jo entenc que hi hagi una comunitat autònoma, però, cal que hi hagi 300 i tants tios en

INTERÈS ENTRE LES EMPRESES Atès que les connexions ferroviàries

un centre de transferència de càrr gues amb un alt nivell d’intermodalit

una cambra i 150 més en una altra?. Jo crec que cal seny i cura en aquest sentit perquè tot plegat és una despesa im-

i per carretera estan assegurades, la demanda de sòl per a activitats lo-

Els accessos s’han planificat dues fases. La primera comprèn

gístiques sostenibles està en alça. Ja són diverses les empreses que han

vial de pesats, un tram comprès e tre la ZAL i el vial de la química que

mostrat el seu interès per invertir en aquest espai d'un milió de metres quadrats dins dels espais d'ús portuari

origen en la rotonda de la Piconad ra. La seva longitud és de 2.250 m tres. Amb l’objectiu d’ordenar l’acc

i amb la possibilitat de construir naus des de 8.000, 40.000 i 166.000 me-

a la ZAL des de la C-31B, es defin una rotonda en la C-31B a l’altura

tres quadrats, en funció de les seves necessitats com a concessionari. El Port de Tarragona ja fa mesos

la intersecció amb la carretera T 3146 i de la indústria Dow. La inver en aquesta fase serà entorn dels d

que està promocionant la seva ZAL, en esdeveniments de referència del

milions d’euros, a executar en els an 2020 i 2021, encara que el ritme el d

sector, com la Fira del Transport Logistic de Munich i el Saló Internacional de la Logística i la Manutenció (SIL) 2019 de Barcelona, amb reunions de treball i visites comercials amb em-

terminarà la comercialització en fu ció de la demanda de les empreses En la fase 2 es contempla l’execuc del tram comprès entre l’extrem no del vial de la Química i la rotonda

preses de múltiples sectors de la logística de l’àmbit internacional, els potencials usuaris d’aquest espai. La ZAL és una infraestructura vital per a l’estratègia de diversificació de tràfics impulsada els darrers anys pel Port de Tarragona i, que amb la seva posada en servei, podrà assumir activitats logístiques de major valor afegit. El fet de tenir un accés ferroviari directe per a facilitar l’entrada del tren en aquesta àrea ha de convertir la ZALen

LA ZAL OFERIRÀ UN MILIÓ DEMETRES QUADRATS DINS DELS ESPAIS D'ÚS PORTUARI I AMB UNA GRAN CONNECTIVITAT

pressionant. Llavors compte, perquè tenim ajuntaments, consells comarcals, disset règims legals a Espanya... Jo crec que això no serveix per afavorir un desenvolupament econòmic consistent.

inversió que Google tenia previst fer a Madrid, amb unes previsions d’ocupació de 2.000 persones, se n’hagi anat a Lisboa. I encara més, D’aquí a uns quants dies -explica el professor Gay de Liébana- es donarà la notícia que el Mobile World Congres se’n va a Lisboa. Per tant, hi haurà 125.000 persones que no vindran a Barcelona, no hi haurà reserves d’hotels, ni lloguers de cotxes, ni moviment econòmic i la ciutat perdrà prestigi. És un pas cap enrere enorme. Aquest és el problema que tenim a Espanya i a Catalunya: no hi ha politics que pensin cap endavant, que tinguin clar quin model d’econos’ ha d’aplicar. Ara la proposta és el contradic imia el Moll dels Prats tan populista com “vamos a subir las pensiones”, però d’aquí a 5 anys algú haurà de dir “escolti, li hem de retallar el 30% de la seva pensió perquè no hi ha diners per pagar-la”. Clar quan veig

D’AQUÍ A UNS QUANTS DIES ES DONARÀ LA NOTÍCIA QUE EL MOBILE WORLD CONGRES SE’N VA A LISBOA

LLUM AL FINAL DEL TÚNEL D’acord amb el plantejament que fa el

tot això, personalment em preocupo una mica.” Tanmateix i malgrat aquest panorama tan decebedor, el professor Gay de Liébana identifica alguna possible solució: Jo crec que la solució per avançar passa per la dissolució de partits polítics i un cop fet aquest moviment, li demanaria a l’Amancio Ortega (Inditex) i al Joan Roig (Mercadona) que fossin co-presidents del govern perquè ells saben gestionar, saben guanyar diners i saben com fer-ho perquè la gent que està amb ells visqui bé. Les mesures poden resultar revolucionàries a primer cop de vista... Els polítics no fan cas. Estan tancats, tenen

de Desarrollo es va impulsar un model econòmic que es basava en tot tipus d’ajudes, incentius per a les empreses i va armar una indústria potent i pròspera que després de la mort de Franco va arribar a ser de més del 30% del PIB, quan avui és de l’11.2%. Nosaltres hem viscut un procés de desindustrialització immens. Ens hem abocat al sector dels serveis, el turisme, l’hosteleria, sector en el que el sou mitjà és d’uns 14.000 euros, quan a Espanya és de 17.000 euros. A Califòrnia, per exemple, el sou mitjà és de 120.000 euros, o sigui la diferència entre Califòrnia i Barcelona són 119.000 euros. Perquè aquesta diferència? Doncs perquè a

professor Gay de Liébana, per tenir un programa econòmic, primer cal veure quin és el marc de referència: Jo crec que ara és el moment de recuperar la idea del 'Plan de Desarrollo'. El 'Plan de Desarrollo' va sortir de Laureano López Rodó, de Fabián Estapé i va néixer a la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. Amb el Plan

aposta estratègica els darrers anys per la logística, amb e mercaderies. La Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), que ny vinent, és un gran projecte que posarà al mercat er a empreses que vulguin instal·lar-s’hi 8

VIUNOV2019 - ENTREVISTA

CMY

Text_Jordi Salvat Rovira

rop de La Pineda, en el terme mupal de Vila-seca, és de més de 30 ons d'euros, dels quals 20 són per

destinada a donar resposta a les necessitats d'espai del Grup Volkswagen, que va apostar per Tarragona com la

esenvolupament urbanístic de les hectàrees de superfície i 10 per a

seva base logística a la zona est de la península. Es tracta, no obstant això,

onfiguració de la primera fase dels rsos accessos viaris i ferroviaris. Es a d’un dels grans projectes de fu-

d'una solució provisional perquè la ZAL està pensada per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim

e l'Autoritat Portuària, que sumat a articipació en el port sec situat en

i a productes amb valor afegit, com per exemple productes manipulats

municipis Marchamalo i Guadalajaa la terminal intermodal de la Boedins del Port de Tarragona, confi-

post industrials i precomercials o serveis com l'embalatge, l'etiquetatge o la paletització de les càrregues. La ZAL

n una clara aposta per captar nous cs de mercaderies.

tindrà un accés ferroviari directe que facilitarà que aquesta pugui conver-

n l'actualitat, una part dels terrenys inats a la ZAL -concretament una de 120.000 metres quadrats- està

tir-se en un centre de transferència de càrregues, aprofitant els equipaments i la intermodalitat del Port de Tarragona.

VIUNOV2019 - PORT VIUNOV2019 - PORT

nomia? És un element d’entorn i les sensacions de les empreses afecten a l’hora de prendre decisions d’inversió. Però també afecta internament a nivell de consum i refreda les compres.

aquests processos de robotitzaci Sí. Tenim en ment sempre els oper ris d’una fàbrica, però una de les a tres feines que estan en risc són e comptables, que molts diuen que de

Estem en un entorn de gran incertesa politica, que genera molt de soroll, i això no ajuda a les empreses a tenir seguretat .

apareixeran. Ens trobem davant la i certesa que poden generar les nov tecnologies de cara al futur.

Aquest any 2020 com es preveu econòmicament? Totes les previsions a nivell internacional són de refredament. Les economies emergents experimeten una desacceleració dels creixements i indubtablement arrosseguen la resta d’economies i també la nostra. A nivell tecnològic també es preveuen canvis. Si determinades indústries, com l’automoció, han de fer

cions d’empreses a casa nostr Les empreses acaben valorant que, part dels seus processos producti es basen en màla d’obra poc qualific Imatge Imatge virtual virtual de de la urbanització urbanització de de la la futura futura Z Z da i baixos salaris, es plantegen re bicar aquests plantes productives. P VIUNOV2019 PORT pla contra, si part d’aquestes- noves tes passen de menys a més qualific ció, malgrat siguin més robototitzade poden tornar al nostre país. Estudis d

determinats ajustos de transformació, hi haurà canvis els propers anys. I les empreses estan a l’aguait.

FMI apunten al retorn d’empreses de localitzades al seu lloc d’origen, pe no és del tot segur.

Es poden produir deslocalitz

Les feines més repetitives sem-

I al Camp de Tarragona quin

bla que ho tenen complicat davant

empreses poden tornar o es pode

EDITORIAL

Valls una ciutat industrial amb més de 200 anys d’experiència

quest número de Viu a Fons Valls tractarem diferents temes econòmics i industrials del Camp de Tarragona i Valls. Valls és una ciutat industrial amb més de 200 anys d’experiència en sectors tradicionals com la indústria paperera, el tèxtil i la pell, l’elaboració d’aiguardents, i la indústria metal·lúrgica. Actualment, amb 3.519.000 m², els tres polígons industrials de Valls, representen gairebé la meitat del sòl industrial del Camp de Valls, amb una gran concentració d’empreses de llarga tradició empresarial de sectors tradicionals com la indústria auxiliar de l’automoció, la metal·lúrgica, l’agroalimentària, la fabricació de materials per a la construcció i, més recentment, la logística i els centres de distribució. Però també són importants al Camp de Valls altres sectors industrials i de serveis, i un gran nombre de petites i mitjanes empreses d’alt component tecnològic en sectors com enginyeria, informàtica, mecànica de precisió, producció de motlles i matrius, climatització i altres activitats relacionades amb les principals empreses dels sectors estratègics del territori. En aquest número entrevistem el president de la Cambra de Comerç de Valls, Josep M. Rovira, i la nova presidenta de Vallsgenera, Rosa M. Rovira que analitzen les amenaces i oportunitats del polígon de Valls i la situació al Camp de Tarragona. A més, parlem amb l’Adelina Ramírez que porta des dels deu anys competint amb Motocross, també expliquem els aiguats de la Conca de Barberà del passat 22 d’octubre o la diada històrica de Santa Úrsula dels castellers de Valls, entre altres temes.

VIUNOV2019 - EDITORIAL

GAY DE LIÉBANA EL FUTUR L’HEM D’ESCRIURE ENTRE TOTS

VIUNOV2019 - ENTREVISTA

ENTREVISTA ENTREVISTA

Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius

any 2008 l’aleshores president del govern José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE), va reconèixer amb la boqueta petita el que arreu del món era una realitat però que a Espanya era una negació sostinguda: el món estava patint una forta desacceleració econòmica o, dit de forma més plana, una senyora crisi. Es preveien anys de recessió i d’estretors malgrat les mesures que el govern espanyol va implementar de seguida, consistents en la contenció de les despeses de l’Administració en tots els sentits. Empresaris grans i petits, famílies i treballadors de tots els camps professionals van patir la recessió amb gran intensitat, els mitjans de comunicació n’anaven plens i als professionals de les ciències econòmiques se’ls va girar feina intentant fer prediccions sobre quin seria el rumb que havia de prendre l’economia en els anys que estaven per venir. Tanmateix, aviat el president espanyol va començar a parlar de “brots verds” en l’economia del país i anunciava un “creixement a ritme moderat” en el percentatge del PIB. Es procurava donar als actors econòmics una sèrie de bones notícies, magnificades pels mitjans de comunicació, sempre en positiu perquè l’ànim no decaigués. A les acaballes de l’any 2019, els experts tornen a parlar d’una propera recessió, potser perquè si finalment arriba, no ens enxampi a tots en albis. L’economista Josep Maria Gay de Liébana ho explica per a VIU a Fons en els següents termes: Jo crec que estem més o menys igual que fa 10 anys enrere malgrat el canvi d’escenari econòmic. Espanya ha crescut

només el 3% i la situació a Europa no és millor. Tot això es pot calibrar amb una senzilla pregunta a la gent: vostè com està ara respecte a fa deu anys enrere, millor o pitjor? La immensa majoria respondran pitjor, doncs ja està, no cal que apliquem grans teories econòmiques.

“JO CREC QUE ESTEM MÉS O MENYS IGUAL QUE FA 10 ANYS ENRERE MALGRAT EL CANVI D’ESCENARI ECONÒMIC” Val, i doncs, què ha passat en aquests anys, professor? Fem una mica de repàs. Els anys 2013-2014 van ser molt complicats perquè la crisi de 2007-2008 va començar a Espanya amb efectes retardats; el 2015-2016 es va treure una mica el cap, el 2017 va ser un any bo perquè totes les economies que hi havia al 75% van créixer d’una manera sincronitzada; al 2018 ja no es va créixer amb aquella alegria i 2019 confirma els pitjors auguris tan nacionals com internacionals. EL PUNT EN EL QUE ENS TROBEM ARA. UN ANÀLISI OBJECTIU El professor Gay de Liébana fa passar aquest anàlisi pel que ell identifica com una sèrie de temes imperdibles: La guerra tecnològica oberta entre els Estats Units i la Xina és una qüestió molt important; el Brexit serà dinamita pura per a nosaltres i per a Europa i també les tensions geopolítiques d’Orient Mitjà. Segueix explicant el professor Gay de Liébana: Al marge d’això, cal posar molt diner per refer una economia que està molt frenada i jo, de moment, no sóc optimista amb el que veig, perquè hi ha uns proble-

VIUNOV2019 - ENTREVISTA

mes arrelats, uns tumors que és precís extirpar. De quins tumors parlem, professor? Aquests tumors són, a nivell internacional, una guerra que busca l’equilibri bilateral entre Estats Units i Xina pel que fa al comerç exterior. Els xinesos i els japonesos van començar copiant i adquirint coneixement i confiança en el que copiaven mentre ho milloraven. Xina està destinant unes quantitats molt importants al seu desenvolupament tecnològic. Huawei és una de les empreses que ja tenen aquesta gran tecnologia, la mateixa que s’està introduint als Estats Units i a Corea del Sud. A Europa, l’any 2020 es constituirà una comissió de savis i experts per estudiar la implantació del 5G. Si el 2025 comencem a tenir tecnologia 5G, en aquell moment a Xina estaran al 10G, a Estats Units a 8G i nosaltres ens quedarem com els natius d’una tribu, cobrant de les fotografies que els visitants ens paguin. El professor Gay de Liébana va desgranant les seves opinions i a mesura que ho va fent, la idea de que Europa i més encara Espanya, estan dins una caverna habitada per homes del paleolític tecnològic es fa més evident. El problema d’Espanya és que en comptes d’anar endavant o quedar-se quieta, va enrere d’una manera alarmant. Quan vaig veure l’alçada del debat ,vaig veure que aquest país s’enfonsa. I si Espanya va de capa caiguda, Catalunya no està en una situació millor. El nostre tumor és aquesta classe política que engreixa la indústria política, que va a la seva, que estan tranquils perquè cap d’ells ha perdut el lloc de treball, ni els ingressos, ni s’han hagut d’estrènyer mai el cinturó. Al debat no vaig veure a ningú que parlés del model econòmic d’Espanya. No es pot dir “vamos a hacer tecnología” i implantar la Tassa Google que ha provocat que la

els seus gabinets d’influència i no coneixen els problemes reals de la gent. Jo no he vist cap proposta econòmica que sigui solvent. I pel que fa al funcionament de l’Administració? Donat que el professor Gay de Liébana detecta problemes intensos en el funcionament polític, què es pot dir de l’Administració? No valoraré si sobren administracions, però cadascuna hauria de tenir l’estructura adequada. Jo entenc que hi hagi una comunitat autònoma, però, cal que hi hagi 300 i tants tios en una cambra i 150 més en una altra?. Jo crec que cal seny i cura en aquest sentit perquè tot plegat és una despesa impressionant. Llavors compte, perquè tenim ajuntaments, consells comarcals, disset règims legals a Espanya... Jo crec que això no serveix per afavorir un desenvolupament econòmic consistent.

inversió que Google tenia previst fer a Madrid, amb unes previsions d’ocupació de 2.000 persones, se n’hagi anat a Lisboa. I encara més, D’aquí a uns quants dies -explica el professor Gay de Liébana- es donarà la notícia que el Mobile World Congres se’n va a Lisboa. Per tant, hi haurà 125.000 persones que no vindran a Barcelona, no hi haurà reserves d’hotels, ni lloguers de cotxes, ni moviment econòmic i la ciutat perdrà prestigi. És un pas cap enrere enorme. Aquest és el problema que tenim a Espanya i a Catalunya: no hi ha politics que pensin cap endavant, que tinguin clar quin model d’economia s’ ha d’aplicar. Ara la proposta és tan populista com “vamos a subir las pensiones”, però d’aquí a 5 anys algú haurà de dir “escolti, li hem de retallar el 30% de la seva pensió perquè no hi ha diners per pagar-la”. Clar quan veig

D’AQUÍ A UNS QUANTS DIES ES DONARÀ LA NOTÍCIA QUE EL MOBILE WORLD CONGRES SE’N VA A LISBOA tot això, personalment em preocupo una mica.” Tanmateix i malgrat aquest panorama tan decebedor, el professor Gay de Liébana identifica alguna possible solució: Jo crec que la solució per avançar passa per la dissolució de partits polítics i un cop fet aquest moviment, li demanaria a l’Amancio Ortega (Inditex) i al Joan Roig (Mercadona) que fossin co-presidents del govern perquè ells saben gestionar, saben guanyar diners i saben com fer-ho perquè la gent que està amb ells visqui bé. Les mesures poden resultar revolucionàries a primer cop de vista... Els polítics no fan cas. Estan tancats, tenen

VIUNOV2019 VIUNOV2019 -- ENTREVISTA ENTREVISTA

LLUM AL FINAL DEL TÚNEL D’acord amb el plantejament que fa el professor Gay de Liébana, per tenir un programa econòmic, primer cal veure quin és el marc de referència: Jo crec que ara és el moment de recuperar la idea del 'Plan de Desarrollo'. El 'Plan de Desarrollo' va sortir de Laureano López Rodó, de Fabián Estapé i va néixer a la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. Amb el Plan de Desarrollo es va impulsar un model econòmic que es basava en tot tipus d’ajudes, incentius per a les empreses i va armar una indústria potent i pròspera que després de la mort de Franco va arribar a ser de més del 30% del PIB, quan avui és de l’11.2%. Nosaltres hem viscut un procés de desindustrialització immens. Ens hem abocat al sector dels serveis, el turisme, l’hosteleria, sector en el que el sou mitjà és d’uns 14.000 euros, quan a Espanya és de 17.000 euros. A Califòrnia, per exemple, el sou mitjà és de 120.000 euros, o sigui la diferència entre Califòrnia i Barcelona són 119.000 euros. Perquè aquesta diferència? Doncs perquè a

CMY

EL MERCAT CENTRAL VA INICIAR LA SEVA ACTIVITAT EL 1949 I EL MERCAT DEL CARRILET, EL 1983

HEM VISCUT UN PROCÉS DE DESINDUSTRIALITZACIÓ IMMENS. ENS HEM ABOCAT AL SECTOR DELS SERVEIS, TURISME I HOSTELERIA Califòrnia la gent treballa per a tecnològiques con Apple o Facebook, que facturen 2.000.000 de dòlars per persona. Quan factura aquí una empresa? Entre 150.000-180.000 euros. Amb els 'Planes de Desarrollo' es va aconseguir una empenta molt important per a l’economia i la indústria espanyola. Després hi va haver un moment a l’any 1977, que Espanya anava a la deriva. Llavors es va arribar als Pactes de la Moncloa que van demanar deixar de banda interessos personals per sumar entre tots: Carles Ferrer Salat, Marcelino Camacho, Nicolás Redondo, Manuel Fraga, Adolfo Suárez, Felipe González, Jordi Pujol... Treballar tot junts va suposar una revifalla impressionant i a partir d’aquí, Espanya va anar endavant, vam entrar a la Comissió Europea... Ara necessitem un exercici en el qual entrin estadistes i tecnòcrates que sàpiguen cap a on encaminar el país.

UN CANVI COMPLICAT O... IMPOSSIBLE? Davant aquesta perspectiva, quines altres possibilitats tenim la gent per a sortir endavant? Respon el professor Gay de Liébana: Si no canviem el rumb que portem entrarem en una situació de decadència cada cop pitjor. De moment tenim una desacceleració i es respira una atmosfera de crisi. L’economia és molt psicològica. Toca que la gent fem una reflexió serena preguntant-nos, jo com estic?, com van les coses?, quin futur m’espera? En aquests moments no hi ha optimisme. Alemanya és el motor de l’economia europea i el tractor industrial. Una gran part de la nostra indústria treballa per a la indústria alemanya, que és manufacturera i el que fa, es ven als Estats Units, a Xina. La guerra comercial, els ha ressentit fins al punt que l’Angela Merkel anés a la Xina amb empresaris alemanys per animar, arribar a acords, convidar que els xinesos a invertir a Alemanya. Europa té un problema d’ensopiment econòmic important. MÉS ENLLÀ DELS SERVEIS D’acord, el model econòmic que més tira a Espanya i a Catalunya és el dels serveis. Ara bé, quines altres empreses

VIUNOV2019 VIUNOV2019 -- ENTREVISTA ENTREVISTA

hi ha al territori que siguin punteres? Explica el professor Gay de Liébana: Si miro quines són les empreses que l’any 98 manaven a l’economia espanyola, veig que encara ho fan el 2019. Són Gas Natural que ara és Naturgy, Aceros que ara es diu AcelorMittal, Caja Madrid que ara és Bankia, La Caixa que és Caixabank, el Banco de Santander, Endesa, Hiberdrola, Telefónica, les empreses de l’Ibex 35, les mateixes de sempre que només han canviat els noms. Si miro les grans empreses per capitalització a borsa que hi ha als Estats Units, a dia d’avui respecte de l’any 1998 només n’hi ha una que estigui entre les 20 primeres, que és Microsoft. Vol dir que les altres han canviat i evolucionat. Nosaltres no hem evolucionat en res i això és un gran problema perquè a més, no tenim unes idees clares sobre cap a on hem d’anar. Si, però tot això com repercuteix en la gent? La pregunta no és aquesta -em corregeix el professor- la pregunta és quin sou està guanyant la gent? La realitat és que la gent està guanyant sous de merdeta. Anem a les dades. L’any 2018 la despesa familiar d’una família de dos adults i dos nens era d’un promig de 31.711 euros anuals. Avui són

28.700 euros. Hem rebaixat en més de 3000 euros la despesa familiar, per tant, es menja més justet (i per això el model que ha triomfat és Mercadona amb la seva marca blanca), en roba triomfa Inditex (al que li ha sortit una competència seriosa amb Primark), la gent gasta menys en cultura, en educació. Llavors tenim un problema seriós. CAL UNA REVOLUCIÓ INTEL·LECTUAL És una revolució intel·lectual la que ens ha de fer sortir del moment? Segurament sí -reflexiona el professor Gay de Liébana- però per fer-la es necessita intel·lecte, gent ben preparada, però el jovent al que hem donat formació, recursos i preparació, quan veuen com està la situació se’n van. El talent emigra i el no talent immigra. L’altra qüestió és la robotització, l’automatització, la intel·ligència artificial, que està suprimint el lloc d’ enmig. En una empresa l’executiu manté el seu lloc però els comandaments intermitjos estan desapareixent, la classe mitja per antonomàsia. Llavors queden els que fan una feina rudimentària i els de dalt, però per a tot el segment entremig caldrà reinventar-se. Les necessitats socials canvien de forma cíclica i a dia d’avui han desaparegut molts oficis que ara ens mirem com a curiositats folklòriques. Caldrà, doncs, per aquesta classe mitja, inventar noves professions? Anem cap aquí. Jo crec que d’aquí a pocs anys la gent treballarà en oficis i professions que avui encara no s’han inventat. Cal tenir una bona formació bàsica per anar agafant habilitats.

LA REALITAT ÉS QUE LA GENT ESTÀ GUANYANT SOUS DE MERDETA S’imposarà el Big Data en tots els sectors. Per exemple, Inditex sap exactament què vendrà demà en cada botiga, la caixa que farà, les rentes, el clima, el sou de la gent, les empreses que obren i tanquen, els llocs de treball creats i amb això va computant i saben exactament què es vendrà a cada botiga. Això ho fa un economista i un informàtic i que s’han decantat per l’anàlisi de dades. Creen algoritmes, els apliquen i no fallen. LA PART POSITIVA Tot i que el panorama sembla poc esperançador, sempre hi ha aspectes que ens poden fer sortir de l’atzucac abans d’entrar-hi. Ara bé, cal diagnòstic i empenta. Caldria que els polítics, formant una gran coalició, es fessin les preguntes clau: tenim el model productiu adequat? No. Què hem de fer? Tirar cap a la indústria tecnològica perquè vingui la tecnologia i el talent. Cal ferli a la indústria tecnològica un hàbitat confortable perquè vingui juntament amb la gent que mou la indústria auxiliar d’envergadura que l’acompanya. És el cas de Dublín, per exemple. A Dublín es paguen menys impostos, ofereixen facilitats operatives importants, perquè a Irlanda diuen “vostè comenci qualsevol tipus de negoci, no es preocupi, nosaltres, el Govern d’Irlanda, estem a la seva disposició i ens encarreguem de tot. Quina despesa pública té Irlanda? el 25% del PIB. Quina despesa té Espanya? el 42% del PIB. Aleshores

VIUNOV2019 VIUNOV2019 -- ENTREVISTA ENTREVISTA

potser cal mirar cap a Irlanda. Un altre aspecte importantíssim és el de la formació. Sí, el primer que cal és concordança entre l’oferta universitària i la demanda del mercat de treball. Si un alumne meu que acaba la carrera se’n va a treballar de mosso de magatzem al Mercadona i no pas al Departament Financer, aleshores ens hem equivocat tots. També ens equivoquem no apostant per la Formació Professional Dual. Avui dia a Txèquia, la tassa d’atur és del 2,1% mentre a Espanya és del 14,2%; a Alemanya és del 3%, als Països de l’Est és del 3,4%. Els que tenen una tassa d’atur molt baixa estan fent formació professional, formació dual. La gent està preparada i treballa molt. Quan Espanya va entrar en decadència es va ventilar la figura de l’aprenent. Ara hem discriminat la formació professional. MA, SEMPRE AVANTI... La situació tal i com la dibuixa el professor Gay de Liébana mereix un missatge d’optimisme. Les situacions cal afrontar-les tal com venen. Ser conscients a l’hora de votar, de quina és la millor opció i demanar als polítics que facin un exercici seriós de reflexió. Les famílies es van curar d’espants amb l’experiència de 2007-2008 i per això l’endeutament de les famílies s’ha rebaixat en 200.000 milions d’euros de 2008 ençà i el deute de les empreses s’ha rebaixat en 398.000 milions d’euros. Són xifres importants. Per tant i com a resum, professor, què cal atendre urgentment? Primer canviar el model econòmic. Per això el primer que cal fer és que la suma de pàgines del BOE i els butlletins de les comunitats autònomes no sumin les 997.000 pàgines que va sumar l’any passat. Llavors, canvi de model econòmic, canvi en la burocràcia del país perquè vingui nova indústria tecnològica i talent, una excel·lent formació per als joves i un canvi de dalt a baix en el sistema polític.

El nostre horitzó, el teu projecte

Bisbe Palau, 25 baixos - Valls T. 977 600 750

Barcelona, 40 - Salou T. 977 382 542

Sant Antoni, 27 - Vila-seca T. 977 392 069

info@paresiaubia.com www.paresiaubia.com

LA ZAL DEL PORT DE TARRAGONA COMENÇA A CAMINAR

Imatge virtual d'una vista aèria de la futura ZAL incloent el contradic i el Moll dels Prats

El Port de Tarragona ha fet una aposta estratègica els darrers anys per la logística, amb l’objectiu de captar nous tràfics de mercaderies. La Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), que es començarà a construir l’any vinent, és un gran projecte que posarà al mercat 100 hectàrees per a empreses que vulguin instal·lar-s’hi Text_Jordi Salvat Rovira

a Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) és un projecte en el qual el Port de Tarragona hi va començar a treballar fa més de vint anys i que ha tingut un llarg procés de redacció i tramitació urbanística. La intenció de l'Autoritat Portuària de Tarragona és que les empreses puguin començar a instal·lar-se el més aviat possible, a partir del moment que finalitzin els darrers tràmits urbanístics en aquest darrer trimestre de l’any. La inversió prevista en la ZAL, situa-

20 20

da prop de La Pineda, en el terme municipal de Vila-seca, és de més de 30 milions d'euros, dels quals 20 són per al desenvolupament urbanístic de les 100 hectàrees de superfície i 10 per a la configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris. Es tracta d’un dels grans projectes de futur de l'Autoritat Portuària, que sumat a la participació en el port sec situat en els municipis Marchamalo i Guadalajara, i a la terminal intermodal de la Boella, dins del Port de Tarragona, configuren una clara aposta per captar nous tràfics de mercaderies. En l'actualitat, una part dels terrenys destinats a la ZAL -concretament una àrea de 120.000 metres quadrats- està

VIUNOV2019 - PORT VIUNOV2019 - PORT

destinada a donar resposta a les necessitats d'espai del Grup Volkswagen, que va apostar per Tarragona com la seva base logística a la zona est de la península. Es tracta, no obstant això, d'una solució provisional perquè la ZAL està pensada per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com per exemple productes manipulats post industrials i precomercials o serveis com l'embalatge, l'etiquetatge o la paletització de les càrregues. La ZAL tindrà un accés ferroviari directe que facilitarà que aquesta pugui convertir-se en un centre de transferència de càrregues, aprofitant els equipaments i la intermodalitat del Port de Tarragona.

PORT PORTDE DETARRAGONA TARRAGONA

INTERÈS ENTRE LES EMPRESES Atès que les connexions ferroviàries i per carretera estan assegurades, la demanda de sòl per a activitats logístiques sostenibles està en alça. Ja són diverses les empreses que han mostrat el seu interès per invertir en aquest espai d'un milió de metres quadrats dins dels espais d'ús portuari i amb la possibilitat de construir naus des de 8.000, 40.000 i 166.000 metres quadrats, en funció de les seves necessitats com a concessionari. El Port de Tarragona ja fa mesos que està promocionant la seva ZAL, en esdeveniments de referència del sector, com la Fira del Transport Logistic de Munich i el Saló Internacional de la Logística i la Manutenció (SIL) 2019 de Barcelona, amb reunions de treball i visites comercials amb empreses de múltiples sectors de la logística de l’àmbit internacional, els potencials usuaris d’aquest espai. La ZAL és una infraestructura vital per a l’estratègia de diversificació de tràfics impulsada els darrers anys pel Port de Tarragona i, que amb la seva posada en servei, podrà assumir activitats logístiques de major valor afegit. El fet de tenir un accés ferroviari directe per a facilitar l’entrada del tren en aquesta àrea ha de convertir la ZALen

un centre de transferència de càrregues amb un alt nivell d’intermodalitat. Els accessos s’han planificat en dues fases. La primera comprèn el vial de pesats, un tram comprès entre la ZAL i el vial de la química que té origen en la rotonda de la Piconadora. La seva longitud és de 2.250 metres. Amb l’objectiu d’ordenar l’accés a la ZAL des de la C-31B, es defineix una rotonda en la C-31B a l’altura de la intersecció amb la carretera TV3146 i de la indústria Dow. La inversió en aquesta fase serà entorn dels deu milions d’euros, a executar en els anys 2020 i 2021, encara que el ritme el determinarà la comercialització en funció de la demanda de les empreses. En la fase 2 es contempla l’execució del tram comprès entre l’extrem nord del vial de la Química i la rotonda de

LA ZAL OFERIRÀ UN MILIÓ DEMETRES QUADRATS DINS DELS ESPAIS D'ÚS PORTUARI I AMB UNA GRAN CONNECTIVITAT

l’enllaç entre l’autovia A-7 i l’autovia T-315 (autovia de Bellisens). Per a facilitar la connexió entre el tronc de l’autovia A-7 i el nou vial d’accés a la ZAL del Port de Tarragona per als moviments del costat de València, es contemplen dues connexions d’entrada i de sortida respectivament entre el tronc i les vies col·lectores existents entre els enllaços del Raval de Mar i de l’autovia de Bellisens. Aquesta fase s’executarà en funció de la demanda de trànsit de vehicles a l’entorn de la ZAL, derivat tant de l’activitat d’aquesta zona logística com també el generat pel projecte CRT (o Hard Rock Cafè). El Port de Tarragona i la seva ZAL estan integrats en el Corredor Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de sud xarxa bàsica (Tingues-T Core Network). També ho està el port sec de Guadalajara. Això fa possible les connexions viàries i ferroviàries amb tota Europa en les millors condicions, i garanteix les millores que puguin ser necessàries en infraestructura. Dins dels corredors espanyols, Tarragona es troba estratègicament situada, tant dins dels corredors Central i Mediterrani, com connectant amb el corredor Cantàbric-Mediterrani. RESTAURACIÓ AMBIENTAL DE L’ENTORN En l’àmbit de la ZAL es troba, confrontant amb ella, l'espai protegit de Prats d’Albinyana, en el terme municipal de Vila-seca, amb una extensió de 37,1 hectàrees. Aquest espai pertany a la Xarxa Natura 2000 de la Sèquia Major, una àrea de 54,64 hectàrees que forma part del PEIN i que està inclòs en la Xarxa Natura 2000 i declarat Zona d’Especial Conservació en 2014. L’Autoritat Portuària, d’acord amb l’Estudi Ambiental Estratègic, durà a terme un projecte de restauració que consisteix en la recuperació de l’entorn natural i la restauració, millora i potenciació dels hàbitats naturals associats. El conjunt d’actuacions proposades té un pressupost de 4,9 milions d’euros.

Imatge Imatge virtual virtual de de la la urbanització urbanització de de la la futura futura ZAL ZAL

VIUNOV2019 VIUNOV2019 -- PORT PORT

21 21

ENTREVISTA

JOSEP CRUSET

PRESIDENT DEL PORT DE TARRAGONA

DURANT L’ANY 2020 INICIEM UN CICLE INVERSOR DE MÉS DE 150 MILIONS D’EUROS C

El Port de Tarragona afrontarà inversions molt importants els propers anys i ho farà amb unes xifres de tràfic de mercaderies i creueristes mot bones aquest any que s’acaba. De tot plegat en parlem amb el seu president, Josep Cruset

om definiria l’any 2019 pel Port de Tarragona? L’any 2019 serà un bon any per al Port de Tarragona. Pel que fa als tràfics de mercaderies, que és en el que la majoria de la gent es fixa, assoliran les xifres de l’any passat o, fins i tot, seran més altes. Però, serà important per altres fites estratègiques que ha costat molt assolir, com per exemple, l’aprovació definitiva dels plans urbanístics de la nova Zona d’Activitats Logístiques, la licitació de la construcció del Moll de Balears que reforçarà el projecte de creuers o els avenços en la tramitació de la terminal intermodal de Guadalajara. Quines són les perspectives per a l’any vinent? Durant l’any 2020 iniciem un cicle inversor de més de 150 milions d’euros que permetran augmentar l’activitat portuària i generar més activitat

22 22

econòmica en el territori. La posada d’un milió de metres quadrats se sòl logístics en el mercat suposarà la creació de centenars de llocs de treball directes, primer en la fase de construcció i, després, a través de les activitats empresarials que s’hi implantin. Està preparat el Port de Tarragona per afrontar la recessió econòmica que els experts apunten que patirà l’economia mundial? Tot el preparat que pots estar davant de fenòmens econòmics i polítics que s’escapen del teu abast. Com a organització oberta al món som molt sensibles als canvis geoestratègics que succeeixen al nostre planeta, per això mantenim una actitud de vigilància estratègica per adaptar-nos als canvis econòmics, mediambientals i polítics que els experts vaticinen. D’altra banda, i per posar dos exemples concrets, un augment de tensió al Golf Pèrsic o un conflicte a Ucraïna, podria tenir algun tipus de repercussió en els tràfics de cru o de cereals al Port de Tarragona.

VIUNOV2019 - PORT VIUNOV2019 - PORT

Quines són les grans activitats previstes pel port de Tarragona per al 2020? L’Agrifood, cada dos anys, Rail Day, Hub Day, cada any... són esdeveniments comercials que cada cop estan més consolidats i que ens permeten explicar els avantatges competitius d’operar a través del Port de Tarragona i de l’aposta per la intermodalitat que està fent el port, especialment en mercaderia agroalimentària i càrrega general. Quin és el balanç que fa de la temporada de creuers quines perspectives hi ha per l’any que ve? Estem a punt de tancar la millor temporada de creuers, en la que segurament haurem superat els 100.000 creueristes previstos a l’inici. Pensem que la construcció del nou Moll de Balears pot generar alguns canvis en l’operativa de creuers de l’any que ve, però que a partir de 2021, suposarà un gran salt endavant ja que ens permetrà rebre més creuers simultàniament i oferir una operativa més còmoda i àgil, en un espai de 40.000 m2 i unes millors instal·lacions.

CMY

AF 19110020 MOMENTO 175X126 JL 01.pdf

CMY

11/11/19

12:59

ES MODERA EL CREIXEMENT

AL CAMP DE TARRAGONA

L’Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA revela que el Camp de Tarragona ha crescut un 1,5% en el seu Valor Agregat Brut (VAB) durant el 2018, una xifra per sota de la mitjana catalana. El fort impuls registrat els anys 2015 i 2016 mantenen les comarques tarragonines per sobre de la mitja del país si es té en compte tot el periode de recuperació després de la crisi (2013-2018)

Jordi Salvat Rovira

l catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Oliver, que des de fa 25 anys coordina aquest minuciós estudi a nivell de tot Catalunya, considera que aquesta frenada del creixement a les comarques tarragonines durant el 2018 és conjuntural, a causa de la menor empenta industrial pel descens de les exportacions del sector químic pel context internacional i la baixada de la producció energètica l’any passat, sempre molt oscil·lant. També ha contribuït a la moderació del creixement la baixada del sector primari, una tendència general al país.

24 14

L’augment menor del VAB de l’1,5% al Camp de Tarragona es recolza en un augment del serveis (3,2%) i la construcció (4,1%), que més que compensen la davallada industrial (-2,5%) i del primari (-4,6%). El Valor Agregat Brut (VAB) és una magnitut macroeconòmica que medeix el valor total creat per un sector, país o regió. Es calcula a partir del valor del conjunt de béns i serveis que es produeixen durant un periode de temps. L’Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA, que analitza la distribució territorial de l’evolució econòmica catalana per comarques, apunta un creixement del VAB el 2018 del 2,6% en el conjunt del país. Aquesta xifra, tot i que inferior al 3,3% del 2017, permet que el VAB de l‘economia catalana superi ja en un 6,2% el de l’any 2007. A nivell territorial, l’Àrea Metropolitana de Barcelona experimenta el major creixement, amb un VAB del 2,9%, i esdevé l’únic eix territorial que creix per so-

VIUNOV2019 - ANUARI BBVA

ANUARI BBVA

EL CAMP DE TARRAGONA HA CRESCUT UN PUNT PER SOTA DEL CONJUNT DE CATALUNYA DURANT EL 2018

Anuari Econòmic C

bre el conjunt de Catalunya. La dinàmica del 2018 s’ha reflectit en una ocupació que, mesurada per l’EPA, va créixer d’un 2,8% anual.

... amb descens del primari als dos grans eixos tarragonins, del -3,0% a les Terres de l’E iVAB del -4,6% Camp de Tarragona... PER al SECTORS I TERRITORI 2018 VAB DEL SECTOR PRIMARI TAXES REALS DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2018 (%) Eix Gironí

Comarques de Muntanya

2,9%

2,8%

Comarques Centrals

-0,4%

Pla de Lleida

-3,2%

Eix Metropolità de Barcelona

SUPERANT LA CRISI Amb les dades del 2018, Tarragona supera els estralls de la crisi en termes de VAB amb un augment acumulat de l’1,6% en el període 2007-2018. És el primer cop que passa. Tot i això, la línia marcada des de 2015, quan es va arribar al 6,9% d’augment, és descendent. En canvi, en termes d’ocupació, els afiliats assolits el 2018 encara estan un -5,3% per sota els del 2007. Oliver considera que encara falten molts anys perquè la construcció recuperi el nivell d’ocupació d’abans de la crisi, ja que actualment és un 55%. En canvi, en el sector serveis ja hi ha un 18% més d’ocupació que el 2007. L’augment del VAB el 2018 al Camp de Tarragona (1,5%), és reflex del descens de la indústria (-2,5%), un sector que aporta gairebé el 30% del VAB d’aquestes comarques, i de la davallada del primari (-4,6%). Aquesta dinàmica negativa es va compensar parcialment amb la fortalesa dels serveis (creixement del 3,2%), principal sector d’aquestes comarques amb dues terceres parts del VAB, i que es va veure recolzat per la construcció (4,1%). Tot i la moderació del 2018, el Camp de Tarragona situa l’augment del seu VAB a la recuperació 201318 (del 16,2%) com el de màxim creixement del país (per sobre el 14,9% català). En l’àmbit industrial, la important contracció mostra la forta davallada de les produccions d’energia, gas, aigua i reciclatge (del -10,1%), i el baix increment de les manufactures (0,3%). Pel que fa a les caigudes de l’energia, al Baix Camp es va contreure de -12,7% i al Tarragonès va caure d’un -6,3%. En les branques manufactureres, la davallada de la química (prop del 30% del VAB industrial), només és compensada, en part, pels augments de la fabricació de material de transport i la metal·lúrgia i els productes metàl·lics, i el creixement més contingut en les indústries de l'alimentació, begudes i tabac. El mercat de treball del sector industrial va presentar el 2018 un creixement prou intens dels afiliats (del 2,4%), que consolida la recuperació de l’afiliació del sector entre 2013 i 2018. Però encara insuficient per compensar la forta contracció dels anys 2007 a 2013. Els 38.000 afiliats assolits el 2018 es troben encara un -4,8% per sota els registrats el 2007. Amb aquests registres del darrer any, la dinàmica en el sector industrial entre 2007 i 2018 continua essent molt positiva (augment proper al 15%), perquè els efectes de la crisi van ser relativament continguts (davallada propera al -7%) i la recuperació 2013-2018 ha estat intensa (augment del 22,9%).

3,4%

Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona

-3,0% -4,6% Territorialment, la davallada del -1,3% al VAB de la indústria a la demarcació de Tarragona reflecteix la més intensa caiguda al Camp de Tarragona (-2,5%) pel component energètic, i el moderat avenç a Terres de l’Ebre (1,4%), per sobre la mitjana catalana (1,1%)...

Anuari Econòmic Com

VAB DE LA INDÚSTRIA TAXES REALS DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2018 (%)

Eix Gironí

Comarques de Muntanya

1,8%

2,1%

Comarques Centrals

2,8%

Pla de Lleida

1,9%

Eix Metropolità de Barcelona

1,2%

Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona

1,4%

Anuari Econòmic C

-2,5%

... i amb un increment superior al Camp de Tarragona (4,1%) que a les Terres de l’Ebre (3,4%), ambdues àrees lleugerament per sota l’elevat increment català (4,7%)... VAB DE LA CONSTRUCCIÓ TAXES REALS DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2018 (%) Eix Gironí

Comarques de Muntanya

4,1%

1,5%

Comarques Centrals

4,1%

Pla de Lleida

4,3%

Eix Metropolità de Barcelona

5,1%

Terres de l’Ebre

Camp de Tarragona

Anuari Econòmic C

3,2% 4,1% ... un resultat al conjunt de la demarcació en el VAB dels serveis el 2018 (3,1% d’avenç) q reflecteix el més intens increment al Camp de Tarragona (3,2%) que a les Terres de l’Ebr (2,8%)... VAB DEL SECTOR TERCIARI TAXES REALS DE VARIACIÓ INTERANUAL, 2018 (%) Eix Gironí

Comarques de Muntanya

1,4%

2,3%

Comarques Centrals

1,7%

Pla de Lleida

1,8%

Eix Metropolità de Barcelona

3,2%

Terres de l’Ebre

VIUNOV2019 -- ANUARI ANUARI BBVA BBVA VIUNOV2019

2,8%

Camp de Tarragona

3,2%

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA

15 25

El descens del primari reflecteix descens en el VAB agrícola (-4,8%), tot i els augments en cítrics (10,9%), raïm (9,7%) i vi i most (8,2%), per la davallada en hortalisses (-8,7%), fruita seca (-23,5%) i oli d’oliva (-45,8%). La caiguda a la ramaderia (-3,8%) expressa el descens de EVOLUCIÓ DEL VAB AL CAMP DE TARRAGONA PER SECTORS l’aviram (-3,6%) i del porquí (-7,1%) amb un lleu increment en ous (0,9%) TAXES ANUALS REALS EL 2018 I PES SOBRE EL TOTAL DEL VAB DEL PRIMARI EL 2017 (%)

Agrícola (57,4%)

Ramader (34,9%)

Cítrics 10,9%

Ous 0,9%

Raïm 9,7%

Aviram -3,6%

Vi i most 8,2%

Oví i Cabrum -3,8%

Plantes i flors 1,6%

Porcí -7,1%

Hortalisses -8,7%

Conills -10,6%

Forestal (1,2%)

Pesquer (6,4%)

Total primari

Fruita seca -23,5%

Anuari Econòmic Comarcal 2019

...de formaOlique el-45,8% VAB industrial a Tarragona presentà moderats augments a manufactures (0,3%) d’oliva i davallades a energia (-3,9%), amb creixements prou notables a productes informàtics, elèctrics i -3,8% 3,6% 6,4% -3,6% -4,8% electrònics (3,5%), maquinària (3,4%), material de transport (3,1%) i metal·lúrgia (2,5%), mentre la química es contreia d’un -1,3%... CANVIS EN EL VAB INDUSTRIAL DE LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 2018

DISTRIBUCIÓ DEL VAB INDUSTRIAL EL 2017 A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA (EN % DEL TOTAL)

(TAXA ANUAL EN TERMES REALS I EN %) 3,5

22,6

3,4

3,1

Manufactures

2,5

61,1%

1,9 1,0

Energia i altres

38,9%

0,7

0,3

-0,6 8,4

-1,3

6,1

-3,9

No/metàl.

-4,5 Fusta/Paper

Tèxtil

Química

Cautxú

Farmac.

Metal·l.

Alimen.

Maquin.

Mat/transp.

Anuari Econòmic Comarcal 2019

Inf/elect.

0,6

Energia

0,8

Ind.total

Tèxtil

Cautxú

No/metàl.

1,7

Prod/Man.

2,0

Farmac.

2,4

Maquin.

3,0

Inf/elect.

-2,3 4,1

Fusta/Paper

Metal·l.

Mat/transp.

Alimen.

Química

4,2

... de manera que el VAB de la construcció el 2018 a la demarcació de Tarragona creixé d’un prou elevat 3,9%, amb intensitat prou elevada a promoció i construcció d’edificis (7,0%) i també a l’obra civil (5,0%) ... VAB DE LA CONSTRUCCIÓ A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 2007-2018 (BASE 100=2007)

VAB DE LA CONSTRUCCIÓ A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 2018 (TAXA ANUAL EN %)

100,0

7,0

89,4

5,0

4,6

79,0

3,9

61,9 54,5

1,3 44,5

40,2

39,6

40,2

43,8

42,4

45,5

Anuari Econòmic Comarcal 2019

Total

Instal. i acab.

Demol. i prep. Terrenys

Constr. Civil

Promoció i constr.

2018

2017

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

... amb increments particularment elevats de l’afiliació a les branques d’informació i comunicacions, activitats professionals, administratives científiques i tècniques i a les administracions públiques...

AFILIATS TOTALS A LES PRINCIPALS BRANQUES DELS SERVEIS 2018 (CANVI EN %)

6,6

6,4

6,1

5,9

5,2

5,6 4,9

3,9

3,7

3,4

2,5

2,1 Anuari Econòmic Comarcal 2019

0,5

Finances

Comerç

Educació

Artist/Recreat .

Transp.

Hostal.

Immob.

Sanitat

AAPP

Profes.

Infor/comu.

Ser/priv.

Tot. serveis

Ser/col·l.

0,2 En l’àmbit de l’hostaleria, les pernoctacions a les Terres de l’Ebre cauen d’un -9,2% (fins les 718 mil), mentre a la Costa Daurada també davallen, tot i que menys, d’un -4,9% (fins les 9,8 milions) ...

PERNOCTACIONS HOTELERES A TERRES DE L’EBRE I COSTA DAURADA 2013-2018 (MILERS) Costa Daurada

Terres de l'Ebre

9.210

9.025

10.308

9.486

8.842

9.800

Anuari Econòmic Comarcal 2019

DISTRIBUCIÓ DEL VAB DE SERVEIS EL 2017 A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA (EN % DEL TOTAL)

2018

2017

2016

2015

2014

2013

La fortalesa dels serveis del VAB del 3,0%) reflecteix, tot i el moderat 803 790 718 702 597 597 privats (augment increment del comerç (0,4%), els avanços de l’hostaleria (3,3%), activitats professionals i tècniques (13,1%) i transports i comunicacions (3,7%), mentre els col·lectius avançaren més intensament (3,6%)... CANVIS EN EL VAB DE SERVEIS A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA 2018 (TAXA ANUAL EN TERMES REALS I EN %) 13,1

Serveis privats

19,8

75,8%

Serveis col·lectius

5,9

24,2%

13,7 11,7

3,6

3,1

10,6 9,1

8,7

4,9

3,0

3,7

3,3

6,8

El 2018, el VAB real del sector el 2018 superava en un 14,6% el del 2007. Per comarques, el Baix Penedès és la que més ha pujat, amb un 2,1% i la Conca de Barberà la segueix amb un 1,6%. En canvi, el Baix Camp és la que registra una baixada més gran del VAB industrial, amb un 6,2%. EL SECTOR TERCIARI CONTINUA A L’ALÇA La fortalesa que han mostrat aquestes comarques en l’activitat terciària el 2018 expressa l’acció combinada tant dels avenços dels privats (augment d’un 3,1% i aportació de tres quartes parts del VAB terciari), com dels col·lectius (increment d’un 3,5%). Amb aquests registres del 2018, el VAB terciari acumula, respecte del generat el 2007, una notable millora del 13,4%. En l’àmbit del terciari privat, el VAB d’aquestes branques el 2018 superava el del 2007 en un 9,3%. I de la seva banda, els serveis col·lectius han estat més positius i el seu VAB el 2018 se situa un 28,7% per sobre el del 2007. El coordinador de l’anuari, Joan Oliver, assenyala de la forta terciarització de l’economia del Camp de Tarragona, que arriba ja al 77% del total. Oliver adverteix que aquest any s’ha detectat un fenomen nou que és el molt baix creixement del comerç, que havia estat motor de generació d’ocupació entre els anys 2013-2017 i, en canvi, augmenta el transport per carrretera. L’explicació, segons el catedràtic, és l’augment de les compres per internet i tot apunta que aquesta tendència s’accentuarà. L’avenç del 2018 en l'àmbit dels serveis privats reflecteix, d’una banda, increments rellevants en branques com les activitats professionals, científiques i administratives, l'hostaleria i els transports i l'emmagatzematge. Així com també avenços, però moderats,

3,2 0,7

7,5

EL VAB TERCIARI ACUMULA, RESPECTE DEL GENERAT EL 2007, UNA NOTABLE MILLORA DEL 13,4%

0,4

0,0

6,4

-0,4 3,8

Financ.

Art/Recr

Immob.

Comerç

Sanitat

Educació

Hostal.

Transp.

Infor/Comun

AAPP

Prof/Cient/Tecn

Serv. priv.

Tot/serveis

-4,2 Serv. col·l

Financ.

Infor/Comu n

Educació

Art/Recr

Transp.

AAPP

Sanitat

Immob.

Prof/Cient/T ecn

Hostal.

Comerç

1,9

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA

L’AUGMENT MENOR DEL VAB DE L’1,5% AL CAMP DE TARRAGONA ES RECOLZA EN UN AUGMENT DELS SERVEIS I LA CONSTRUCCIÓ

en el comerç. Alhora que es produeixen caigudes a les activitats immobiliàries. Pel que fa als col·lectius, destaca l'augment intens dels d'administració pública i el menor avenç de la sanitat i serveis socials. L’ocupació al sector terciari va augmentar el 2018, amb un increment d’afiliats del 3,7% que se situen ja un 9,1% per sobre els registrats el 2007. Amb tot, hi ha diferències entre l'avenç ocupacional del terciari privat i del col·lectiu. Els 52.000 afiliats als serveis col·lectius superen en un 24,0% els del 2008 i els 133.000 dels privats els superen en un 6,1%. Si ens fixem per comarques, l’Alt Camp és la comarca amb un comportament millor del VAB serveis el 2018, amb un augment del 4,5%, seguida del Tarragonès, amb un 3,6%. RECUPERACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ L’augment del VAB de la construcció el 2018 reflecteix, la molt positiva dinàmica de la branca d’edificació i promoció immobiliària, amb un avenç del 7,2%. Part d’aquesta notable expansió recull la paulatina recuperació residencial: el 2018 han assolit 724 habitatges iniciats, una xifra que implica una millora des del mínim de 176 el 2014, però molt allunyada dels vora 16.100 del 2006. A l’edificació s’hi va sumar el bon comportament de les branques de demolició i preparació de terrenys i, també, de l’obra civil, mentre que el principal subsector de la construcció (instal·lació i acabat d’edificis) va avançar modestament. Tot i la relativament intensa empenta de la construcció al Camp de Tarragona el 2018, el canvi 2007-2018 continua encara en un terreny molt negatiu (una contracció acumulada del -54,6%). Amb aquest resultats, i tot i que el 2018 l’ocupació al sector va créixer d'un prou intens 4,5 %, l'afi-

liació només ha recuperat una part petita de les pèrdues de la crisi i la reducció 2007-18 se situa en el -57,7% dels efectius existents el 2007. La comarca del Baix Penedès lidera l’augment del VAB de la construcció amb un 6,4%, seguit del Priorat, amn un 5,9% i el Baix Camp, amb un 5,8%, aquesta darrera comarca amb un números absoluts més alts. El Tarragonès, amn una pujada del 2,8% és més moderat. Pel que fa al primari, la caiguda del -4,6% del seu VAB el 2018 expressa tant la davallada de l’agricultura (amb més del 58% del VAB sectorial i una contracció del -5,8%) com el descens de la ramaderia, a causa de la caiguda de l'aviram. Finalment, la pesca va augmentar d'un 4,2%. Hi ha tres comarques del Camp de Tarragona en positiu. Destaca el Baix Penedès, amb un augment del VAB primari del 4,7%. Per darrera estan l’Alt Camp (+1,5%) i Tarragonès (+0,9%). El Baix Camp i el Priorat, en canvi han baixat un 10% i un 10,5% respectivament. UN 2020 COMPLICAT, UN 2021 NO TANT Sobre l’evolució de l’economia el proper any, Oliver considera que l’economia catalana tocarà fons, amb un 1,5% de creixement i que el 2021 tornarà a l’1,9% que es preveu el 2019, sempre que no hi hagi cap gran conflicte econòmic o bèl·lic internacional quedesestabilitzi l’economia mundial. El catedràtic destaca el paper molt important del Banc Central Europeu, amb la compra de deute públic espanyol, que ja supera els 300.000 milions d’euros i es preveuen noves adquisicions: “Això fa deu anys no va passar.” També assenyala que el 70% dels nous ocupats són immigrants, una tendència que pot anar a l’alça els propers anys a causa de l’envelliment de la població catalana i espanyola.

VIUNOV2019 -- ANUARI ANUARI BBVA BBVA VIUNOV2019

17 27

ENTREVISTA

MERCEDES TERUEL DOCTORA EN ECONOMIA PER LA URV

LES EMPRESES ESTAN FENT ESFORÇOS EN INNOVACIÓ PERÒ NO ELS SUFICIENTS Professora del Departament d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigeix des de 2017 la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial. Amb Teruel hem volgut analitzar com han d’afrontar les empreses tarragonines els reptes de futur en un context immediat de refredament de l’economia mundial.

Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

d’aquí, no tenim capacitat de generar nova ocupació.

embla que s’estan notant els primers efectes d’un refredament de l’economia a nivell mundial. Des de l’informe de conjuntura que realitzem des de la Càtedra al Foment de la Innovació Empresarial el que si que estem notant és un cert refredament en quant a la capacitat de generar nova ocupació. És un primer element a tenir en compte i que ja ho hem detectat en diversos trimestres. Sembla que hi ha un sostre i, a partir

28 32

Aquests indicadors sobre l’ocupació ens diuen que podem estar en l’inici d’una nova rescessió enconòmica? Almenys hi ha uns indicadors d’una certa desacceleració en creació nova ocupació i, per tant, en la generació d’activitat econòmica. Estan preparades les empreses del territori per afrontar una nova rescessió econòmica? Se suposa que, després de la pèrdua de massa crítica i teixit productiu durant els anys de la darrera crisi econòmica, les empreses

VIUNOV2019 - URV

que han sobreviscut venen revitalitzades. És cert que els indicadors apunten que les empreses estan fent esforços en innovació però no els suficients. Seria necessari fer un canvi des del punt de vista d’innovació en processos que estan introduint les empreses. Queda camí per recórrer. I en què haurien de treballar les empreses per estar més preparades? Des de la incorporació de capital humà que sigui capaç d’introduir aquestes innovacions i noves formes de generar activitat econòmica fins a la incorporació d’innovació en processos que poden facilitar la productivitat. Hi

URV URV

ha un marge de maniobra per part de les empreses molt ampli. Des de noves maquinàries a noves formes organitzatives o de comerciar. Tot i que se’n parla des de fa molts anys, hi ha empreses i comerços que no han introduï t el comerç on-line. Quins sectors productius poden patir més una rescessió? Més que sectors són tipologies d’empresa. Tots els sectors es poden veure afectats per la davallada de l’activitat productiva, però les que més són les empreses que tenen una baixa productivitat i baixa eficiència i no tenen un nivell de competitivitat d’acord amb la mitjana del sector.

“SE SUPOSA QUE DESPRÉS DELS ANYS DE LA CRISI ECONÒMICA LES EMPRESES QUE HAN SOBREVISCUT VENEN REVITALITZADES”

Com són les empreses que els costa més innovar? Hi ha una categorització d’empreses que troben més barreres a l’hora d’innovar, que són les petites empreses i les més joves. Les empreses joves sembla que siguin les que poden introduir innovacions més radicals, però també tenen més dificultats a l’hora de trobar finançament per innovar o atraure o recursos humans amb nivell eductiu elevat i amb potencial per innovar. La internacionalització també és un antídot davant d’aquesta situació econòmica més complicada? De fet és una estratègia a l’hora d’innovar. Tu pots innovar a través d’un producte, un nou sistema de procés, una nova forma de comercialitzar... Per tant introduir-te en un nou mercat també és una innovació i una forma de fer front a la crisi en cas de crisi una davallada a nivell domèstic. Una altra cosa és si el teu destinatari final són exclusivament els mercats internacionals. Llavors una davallada internacional t’afecta molt. Les empreses han de pensar on troben

VIUNOV2019 -- ECONOMIA ALZHEIMER VIUNOV2019

aquests nínxols de mercat i compensar i preveure. Per exemple ara tenim el tema del Brèxit i no sabem com acabarà i si les empreses haurien de prendre determinades estratègies per compensar aquesta situació. També tenim els aranzels que han introduït els Estats Units a certs productes. Hi ha una inseguretat a nivell internacional? Aquesta situació no beneficia a l’hora de determinades inversions per part de les empreses. Però al final una empresa no inverteix per aquestes incerteses el seu nivell de competivitat no millora i es veurà afectada encara més per aquesta davallada. I les empreses tarragonines noten molt aquesta situació? Les empreses agroindustrials van reaccionar ràpid a l’anunci de Trump dels aranzels en aquest sector. Les empreses es vinculen a les seves organitzacions sectorials per fer front a aquesta situació. La situació política a Catalunya i l’Estat espanyol ha afectat l’eco-

33 29

“TENIM EN MENT SEMPRE ELS OPERARIS D’UNA FÀBRICA, PERÒ UNA DE LES ALTRES FEINES QUE ESTAN EN RISC SÓN ELS COMPTABLES” instal·lar? El desenvolupament de les economies no neixen del no res, sinó que la trajectòria passada, amb les indústries química, turística i logística en el nostre cas, acabarà determinant com ens transformarem. Potser tindrem una química transformada en més neta, amb productes més adequats a nivell mediambiental. Hi haurà transició evolutiva, que és natural a nivell industrial.

nomia? És un element d’entorn i les sensacions de les empreses afecten a l’hora de prendre decisions d’inversió. Però també afecta internament a nivell de consum i refreda les compres. Estem en un entorn de gran incertesa politica, que genera molt de soroll, i això no ajuda a les empreses a tenir seguretat .

aquests processos de robotització. Sí. Tenim en ment sempre els operaris d’una fàbrica, però una de les altres feines que estan en risc són els comptables, que molts diuen que desapareixeran. Ens trobem davant la incertesa que poden generar les noves tecnologies de cara al futur.

Es poden produir deslocalitzacions d’empreses a casa nostra? Les empreses acaben valorant que, si part dels seus processos productius es basen en mà d’obra poc qualificada i baixos salaris, es plantegen reubicar aquests plantes productives. Per contra, si part d’aquestes noves plantes passen de menys a més qualificació, malgrat siguin més robototitzades, poden tornar al nostre país. Estudis del FMI apunten al retorn d’empreses deslocalitzades al seu lloc d’origen, però no és del tot segur.

Les feines més repetitives sembla que ho tenen complicat davant

I al Camp de Tarragona quines empreses poden tornar o es poden

VIUNOV2019 - URV

A nivell de territori pel que fa a la indústria veiem dues velocitats, una a la franja costanera i una altra, a l’interior. I algunes depenen de monocultius, com el nuclear a la Ribera d’Ebre. Prendre mesures en aquestes comarques i municipis és una acció estratègica per part dels seus responsables. És un problema de la Ribera d’Ebre, però també ho seria per l’Alt Camp si tanca la planta de Lear. O la química. S’han d’intentar preveure aquests possibles canvis per tal de generar un pas intermedi abans de passar a un nou pas evolutiu. Les administracions estan ben coordinades amb el teixit empresarial? En la mesura del possible es creen organismes que volen ser llocs de trobada entre empreses i institucions per fer aquestes veus d’alerta. Per exemple, en la necessitat de llocs treball. Penso per exemple en Vallsgenera, que és responsable dels cursos d’ocupació i de formació i tenen molt contacte amb les empreses i les seves necessitats. Hi ha d’haver aquests espais de comunicació entre empreses i institucions per fer aquest tipus de previsions, sinó anirem tapant forats.

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

ARRIBA A TARRAGONA I A REUS

WIDEX EVOKE

El primer audiòfon del món amb intel·ligència artificial

PLATAFORMES ELEVADORES Els Centres Auditius Aural de Taseguit aplicar el Machine Learning rragona i ReusPER i el Centre Auditiu a l'àmbit de l’audiologia. Cosa que VERTICALS A PERSONES, Ciutat de Tarragona conviden a les acaba d'aconseguir el fabricant danès ASCENSORS PER A persones amb pèrdua auditiva a Widex. UNIFAMILIARS, CADIRES provar aquests nous audiòfons, que El nou WIDEX EVOKE inclou opcions inaprenen de l'experiència de l'usuari teractives perquè l'usuari pugui triar com SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES per oferir una millor audició a mida vol sentir-hi en qualsevol lloc on sigui. PERqueAs’utilitzen HOSTALERIA I INDÚSTRIES L'audiòfon va aprenent quines són La intel·ligència artificial i el machine les necessitats i les preferències de learning estan totalment presents a les l'usuari. A més, l'audiòfon envia al núvol nostres vides. I de múltiples maneres. les dades anònimes de tots els usuaris Hi ha intel·ligència artificial als resultats de WIDEX EVOKE del món per oferir 43800 VALLS (Tarragona) que ens apareixen quan fem alguna cada cop una millor audició a cadascerca a Google, quan traduïm textos cun d'ells. Són639 audiòfons, més, sense 82 95a67 per Internet o quan el navegador del piles, connectats al mòbil (les trucades e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com nostre smartphone ens presenta rutes se senten directament en l'audiòfon) i per evitar un embús. controlables des d'una app. Miniordiweb:alternatives www.enier.com Fins ara, però, ningú havia aconnadors per a l'audició, en definitiva.

El nou WIDEX EVOKE, ja disponible als Centres Auditius Aural de Tarragona i Reus i el Centre Auditiu Ciutat de Tarragona.

L’Adelina competeix als campionats de Catalunya i Espanya de Motocross

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

DESAFÍA LA LÓGICA

LEXUS NX HÍBRIDO * POR 36.900€ Financiando con Lexus Privilege

Cuando desafías la lógica, el tiempo puede ir hacia atrás. Las reglas pueden romperse y las baterías pueden cargarse mientras conduces. Desafía la lógica con Lexus. Compatible con Apple CarPlay para iPhone. Descubra más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA C/ Carabia, parcela, 11 Urb. L’ Albada 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.lexusauto.es/tarragona 145 kW 197CV. 5,5 l/100km. – CO2 127 g/km. (NEDC). 6,8 l/100km. – CO2 155 g/km. (WLTP). NOx: 0,0025 g/km. *Lexus NX 300h Business MY20. PVP recomendado: 36.900€ por financiar con Lexus Privilege. Entrada: 8.594,70€ TIN: 7,95%. TAE: 9,22%. 48 cuotas de 350 € / mes y última cuota (valor futuro garantizado): 20.361,83€. Comisión de apertura financiada (2,75%): 778,40€. Precio Total a Plazos: 45.756,53€. Importe Total de Crédito: 29.083,70€. Importe Total Adeudado: 37.161,83€. Oferta conjunta de Lexus España y Toyota Kreditbank GmbH sucursal en España con el producto Lexus Privilege. Capital mínimo a financiar 22.000€. El producto Lexus Privilege le permitirá, al finalizar el plazo, cambiar su NX 300h Business MY20 por un nuevo Lexus, devolverlo sin gastos adicionales o quedárselo pagando o refinanciando la última cuota siempre que se cumplan las condiciones establecidas en el contrato. Oferta válida en Península y Baleares. IVA, transporte, impuesto de matriculación, campaña promocional, 3 años de garantía o 100.000 km. ( lo que antes suceda), 3 años de asistencia en carretera incluidos. Otros gastos de matriculación, pintura metalizada y equipamiento opcional no incluidos. Oferta válida hasta el 30/11/2019. Promoción no acumulable a otras ofertas o descuentos. Modelo visualizado no corresponde con el modelo ofertado. Emisiones y consumo de CO2 de NX 300h Business MY20: Emisiones de CO2 Ciclo mixto WLTP - Emsiones de CO2 Ciclo Combinado NEDC: 155 g/km. - 127 g/km. Consumo de combustible ciclo mixto WLTP - Ciclo combinado NEDC: 6,8 l/100 km. - 5,5 l/100 km. Los niveles de consumo de combustible así como de emisiones de CO2, se miden en un entorno controlado, de acuerdo con los requisitos la normativa europea, sobre cada versión de motorización y equipamiento. Los niveles de consumo de combustible así como de emisiones de CO2 de su vehículo pueden variar con respecto a las mediciones aquí citadas. El tipo de conducción junto con otros factores (condiciones de la carretera, tráfico, condición del vehículo, equipamiento instalado después de la matriculación, carga, número de pasajeros, etc.) juega un papel en el consumo de combustible y emisiones de CO2. Para más información, o si está interesado en los valores de un vehículo con distinto acabado, por favor contacte con la División de LEXUS de Toyota España S.L.U. o su Concesionario LEXUS.