LA GARROTXA
6
14
24
Sumari
30
34
#09
VIUOC
42
5 EDITORIAL | 6 MERCAT DE VALLS - El mercat posa en valor els productes de km0. | 14 MITGERES - Una mostra de fotografia documental al centre històric. | 24 A27 - Llum al final del túnel?. | 30 SANTA ÚRSULA - Es commemorarà el bicentenari dels primers castells de vuit vallencs. Inclou programa d’activitats | 40 MOTOR | 41 RECOMANACIONS | 42 LA GARROTXA - Una ruta verd i negre. | 46cercar QUINallò TEMPS DE FER - s’amaga Viatgem a La en Garrotxa intentant mésHA autèntic que Previsió meteorològica i saber popular. | 48 AGENDA
EL VERD I EL NE Marc Pascual
46
E
l títol d’aquest reportatge, manllevat d’Stendhal, perSLa resumir en EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓserveix LOCAL, només dues paraules una Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona comarca tan diversa com la Garrotxa. El verd del seu paisatge prepirinenc, dominat pels prats i els grans boscos de fulla cadu-
Tels. 673 930 589 - 673 930 590
amb la Garrotxa és digne d’estudi. La comarca va començar a posar en valor els seus atractius de cara al turisme i aquest ha respost massivament. Tant que s’han hagut d’implementar diverses
cat), pas acaba al Els ind fer la vis rada d’h
mesures per a contenir la legió de visitants que omplen la comarca tots els caps de setmana i festes de guardar. I és Revista associada que visitant certs indrets de la comar-
Després la carrete
ca hi ha moments que un té la sensació de trobar-se en un parc temàtic. Aquells paisatgistes XIXrevista pintarien ca, inspirador de tants pintors va Baixa’tdella segle nostra enesPDF o Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Alba Tudó, Jordi Salvat, Marc Pons, Marcque Pascual, cenaris naturals semblants als d'aleshoacabar originant un corrent artístic: llegeix-la a través d’ISSUU. Escaneja
Ramon Ortiz. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep l’Escola d’Olot. I el negre. El negre del basalt, de les colades de lava que la
res, dominats pel verd, però amb tocs amb el teu smartphone el codi QR llampants que representarien els turistes pul·lulant pel territori.
Barbero. Disseny i maquetació: Judit Jovell, Marc Pascual. Fotografia: Alba Tudó, Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail - Dipòsit legal: T 129 2019. multitud de volcans que poblen el seu
paisatge van originar en temps preLA RUTA OBLIGADA tèrits: roques de formes impossibles que necessàriament contrasten amb elles verd que les enVIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix opinions que hiLa ruta inexorable per a tots els visitants de la Garrotxa -especialment els que la volta i aporten riquesa al sòl agrícola. apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. visiten en un tour organitzat- és la que MORIR D’ÈXIT Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònicpartint d’Olot visita els dos volcans més emblemàtics (Santa Margarida i el CrosEl adreçar-vos que ha passat aquestequip darrers anys valls@viuafons.cat. Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu al nostre comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590. Control
La Fageda
EDITORIAL
Més de 800 anys de Mercat
E
l mercat al carrer a Valls és tan antic com la seva pròpia història. De fet, la tradició es remunta a l’any 1210, quan el rei Pere el Catòlic va atorgar a la vila el privilegi de fer un mercat públic setmanal. Des de llavors, aquesta dinàmica no s’ha trencat mai, i encara avui vallencs i comarcans es donen cita cada dimecres i dissabte per comprar productes frescos al mercat. L’any passat es va crear un nou logotip, una nova imatge i el lema: “Vine al mercat, hi trobaràs la ciutat autèntica”. L’objectiu és promocionar-lo i donar-lo a conèixer. Durant tot l’any organitzen diferents activitats al voltant del mercat: showcookings, la favatada, degustació popular de caldo de Nadal, entre d’altres. De fet, des de la regidoria de Comerç i Turisme asseguren que “està tenint molt d’èxit entre els vallencs, i molts joves van a comprar el mercat”. Amb tot, els paradistes manifesten que han hagut
de buscar noves alternatives. Per exemple, els germans Mateu porten la fruita i verdura per encàrrec a domicili, o tenen les fruites i verdures de temporada. En aquest número del Viu a Fons Valls parlarem del Mercat, i les activitats promocionals que s’hi fan. A finals d’aquest mes d’octubre, Valls celebrarà la festa petita en honor al patronatge de Santa Úrsula. Enguany es commemora el bicentenari dels primers castells de vuit vallencs i el cinquantenari dels primers folres de l’era moderna i també del monument als Xiquets de Valls. La mare de totes les diades castelleres, Santa Úrsula, arribarà diumenge 27 d’octubre precedida d’una setmana molt transversal que aborda les torres humanes des de perspectives ben diverses. Aquesta és una de les cites castelleres més importants de la ciutat. En aquest número també parlarem de la nova exposició a peu de carrer ‘Mitgeres’, ubicada al centre històric de Valls, entre altres temes.
VIUOCT2019 - EDITORIAL
5
Nou
Renault CLIO
Nou Renault Clio: Consum mixt WLTP (l/100 km) des de 4,1 fins a 6,3. Emissions de CO2 WLTP (g/km) des de 109 fins a 142. Emissions de CO2 NEDC (g/km) des de 94 fins a 118. renault.es
AUTOXANDRI
Ctra. del Pla Sta. Maria, 198. Tel. 977 60 81 60. VALLS TARRAGONA @ REUS @ EL VENDRELL @ CERVERA www.autoxandri.com
©JAN STEINHILBER
Dissenyat per viure
El nostre horitzรณ, el teu projecte
Bisbe Palau, 25 baixos - Valls T. 977 600 750
Barcelona, 40 - Salou T. 977 382 542
Sant Antoni, 27 - Vila-seca T. 977 392 069
info@paresiaubia.com www.paresiaubia.com
BREUS
VALLS 400 ciclistes omplen els carrers de Valls amb la Festa de la Bicicleta Valls va celebrar el passat 29 de setembre el que és ja la 30a edició de la Festa de la Bicicleta. De nou, la celebració ha estat una de les activitats esportives i familiars més multitudinàries de les que se celebren a Valls, reunint en aquesta ocasió a 400 ciclistes de totes les edats que han omplert els carrers de la ciutat durant el matí i el migdia. La Festa, organitzada pel Patronat d’Esports conjuntament amb l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Valls i el Consell Esportiu de l’Alt Camp, compta amb la implicació de les escoles de la ciutat i de les associacions ciclistes. SCCB Valls, Club Ciclista Xavi Tondo i BTT Valls i Alt Camp participen activament en l’organització d’aquesta bicicletada. Foto cedida
Des del dia 7 fins al 27 d’octubre una vintena establiments vallencs participaran en el 7è Concurs d’aparadors castellers, basat en un tema tant nostre com són els castells i el fet casteller. Fins el dia 2 d’octubre resta obert el termini per poder-hi participar. A partir del 14 d’octubre el jurat farà el recorregut per tots els establiments participants i valorarà la vistositat, els colors i el treball artístic realitzat relacionat amb la temàtica del món casteller, repartint un primer, un segon i un tercer premi. Com ja es va fer en l’anterior edició, hi haurà el vot del jurat popular, on tothom que ho desitgi, podrà votar l’aparador que més li agradi. Cada establiment adherit disposarà d’una urna i uns fulletons amb la relació de tots els participants per a que es pugui votar. Entre tots els vots, es sortejarà un lot de productes de Valls i l’ Alt Camp i una ruta turística a escollir entre les diferents rutes de la ciutat. El veredicte amb els aparadors guanyadors i el premi entre els participants del jurat popular, es comunicarà el dia 22 d’octubre, i es lliuraran els premis el dijous 24 d’octubre a les 20:30 hores al local de Comerç situat a la plaça dels Alls, número 7. Ponència a càrrec de Txell Costa El passat 25 de setembre a les nou del vespre va tenir lloc la ponència a càrrec de Txell Costa. Aquest era l’últim acte del 40è aniversari de Comerç de Valls. Txell Costa és una mentora empresarial de més de 3 mil persones en tot el món. Treballa per més de 10 universitats. Dirigeix des de fa més d’una dècada la consultora estratègica en marketing i negocis Txell Costa® Group, amb més de 40 col·laboradors. El seu model de negoci ètic i amb valors, l’ha portat a ser considerada un referent dins el lideratge i l’empresa femenina: l’any 2015 va ser escollida una de les cinc dones referents de l’any al Parlament de Catalunya, l’any 2016 participa en la primera trobada internacional sobre lideratge femení a la universitat Yale i l’any 2017 és escollida “Talent emergent” en els premis Femtalent 2017. El renaixement fa menció als seus valors i la seva trajectòria. També va rebre el premi eWoman Girona 2018, un reconeixement a la trajectòria professional. És autora de diversos llibres, entre ells, el bestseller ‘Working Happy’.
20
VIUOCT2019 - BREUS
Foto cedida
Comerç de Valls organitza el 7è Concurs d’aparadors castellers
SALUD
DENTAL
VIDA
ACCIDENTES
DECESOS
Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.
900 10 10 21 asisa.es
Empresa col•laboradora:
LLUM AL FINAL DEL TÚNEL? La perforació de la muntanya del Coll de Lilla, prevista per aquest octubre, permet començar a albirar l’acabament de l’A-27 entre Tarragona i Montblanc, una obra llargament reivindicada al territori i amb molts endarreriments. L’estat, però, ja fa temps que no parla de terminis per por de tornar-los a incomplir
Text_Jesús Jordi Pinatella Fotos_Pierre Grubius
30 24
VIUOCT2019 - A27
TERRITORI
E
l soroll de les màquines i l’anar i venir de camions s’han intensificat els últims mesos als dos vessants del Coll de Lilla. L’estat sembla disposat, finalment, a completar la construcció de la tan reivindicada autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc després d’anys d’incompliments i endarreriments. Al febrer passat es van reactivar les obres del tram que falta per acabar l’autovia i a finals d’agost el ministeri de Foment va anunciar que aquest octubre començaria a perforar la muntanya per fer el túnel del Coll de Lilla, principal dificultat a superar per acabar l’autovia. El territori, però, no se’n refia i vigila de prop les obres, tal i com queda clar amb la visita que van fer a mitjans de setembre els alcaldes de Montblanc, Josep Andreu, i de Valls, Dolors Farré. Tots dos van comprovar que, finalment, les obres avancen a un bon ritme i esperen que el 2021 tota l’autovia ja funcioni a ple rendiment. El tram que falta, que comença al nord de Valls i que de moment connectarà amb la N-240 a Lilla, al municipi de Montblanc, s’afegirà als tres que es van inaugurar entre el 2013 i el 2015. Està pressupostat en uns 118 milions d’euros i té una llargada de 5,1 quilòmetres, 1,5 dels quals corresponen al túnel, que tindrà dues boques, una per cada sentit de la circulació. Per arribar a Lleida, destinació teòrica de l’A27, es continua apostant, més que per allargar-la, per esperar a la gratuïtat de l’autopista A-2 (prevista per al 2021), amb la qual haurà d’enllaçar la nova autovia a l’alçada de Montblanc. Des del primer moment en que la idea apareix en documents oficials (és una proposta del pla de carreteres del govern català del 1995) ja en fa pràcti-
cament un quart de segle. La lentitud dels tràmits burocràtics i dels tempos de l’administració va fer que passés gairebé una dècada entre la presentació de l’estudi informatiu per part del ministeri de Foment i l’inici de les obres, el 2008. Poc després de començar el primer tram, les obres es van aturar de manera temporal perquè el seu traçat afectava la mina dels Tarragonins, a Constantí, abastiment tradicional d’aigua dels pagesos de la zona, i per la negativa de l’ajuntament del Morell de signar les actes d’expropiació de l’autovia ja que considerava que les mercaderies perilloses passarien massa a prop del poble. El gran obstacle per al projecte, però, va aparèixer el
ELS ALCALDES DE LA ZONA ES FELICITEN, PER FI, DEL BON RITME ACTUAL DE LES OBRES, MALGRAT QUE, PER MOLT BÉ QUE VAGIN, NO S’ACABARAN ABANS D’UN ANY
2010. En plena crisi econòmica, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va portar a terme un important programa de retallades que va afectar de ple l’autovia tarragonina. Així, les obres es van aturar i, quan es van reprendre, un pressupost molt ajustat va alentir-ne el ritme. Amb el PP al govern de Madrid, el panorama no va millorar i es van anar fent inauguracions a comptagotes d’un traçat de poc més de 20 quilòmetres. Des del primer tram, inaugurat l’agost de 2013, fins a l’obertura del tercer, el que deixava l’autovia als peus del coll de Lilla, al nord de Valls, van passar dos anys i mig. Les obres afrontaven el moment més delicat, la construcció del túnel que ha d’unir l’Alt Camp i la Conca de Barberà, però les dificultats tècniques inesperades van fer que s’aturessin. La inestabilitat del terreny per la presència d’argiles expansives va obligar a replantejar el projecte, encarir-lo i prorrogar-lo per enèsima vegada. Així, l’obra va estar aturada tres anys, fins que a finals de 2018, un altre cop amb els socialistes al govern espanyol, es va aprovar el dictamen que desbloquejava el projecte. El territori veu la recta final de les
Els alcaldes de Montblanc i Valls, Josep Andreu i Dolors Farré, en l'inici de les obres del Túnel del Coll de Lilla. Foto: ajuntament de Montblanc
VIUOCT2019 - A27
31 25
obres amb alleugeriment, més que amb alegria, ja que es considera que arriba amb massa retard. La construcció d’un vial de qualitat, en format d’autovia, que connecti Tarragona amb l’autopista A-2 i, per tant, amb el centre i el nord de la península, és una reivindicació de fa més de tres dècades dels sectors econòmics del Camp de Tarragona, sobretot el port, la indústria petroquímica i el turisme. “Cada any que ha passat sense tenir acabada una infraestructura àgil i econòmica ens ha penalitzat molt i ens ha fet perdre competitivitat”, coincideixen en afirmar els agents econòmics del territori, que sempre han vist l’autovia com la gran porta de sortida i d’entrada de mercaderies i de turistes. La nova carretera, a més, disminueix la sinistralitat i ha de suposar una millora important per a les comarques de l’interior del Camp de Tarragona, sobretot la Conca de Barberà, que un cop completada l’autovia estarà molt més a prop de la capital de la demarcació. “La comunicació és la gran assignatura pendent del territori”, sol afirmar el fins fa pocs mesos president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, recollint el sentiment majo-
CRONOLOGIA 1995 El govern català proposa l’autovia en el pla de carreteres seguint les reivindicacions del territori 1999 El ministeri de Foment presenta l’estudi informatiu i d’impacte ambiental 2003 S’aprova l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la futura A-27 2004-2008 Es liciten i s’adjudiquen la redacció dels projectes i les obres, que haurien d’estar enllestides el 2012 2008 comencen les obres, amb aturades a la mina dels Tarragonins i per les reivindicacions del Morell 2010 S’aturen les obres a causa de les retallades del govern de Zapatero i es replanteja el projecte 2011 Els propietaris dels terrenys no han rebut indemnitzacions cinc anys després de les expropiacions 2012 Es reprenen les obres, amb només els dos primers trams pressupostats, i a la baixa, cosa que n’alenteix el ritme 2013 (agost) S’inaugura, amb el PP al govern, el primer tram, de Tarragona al Morell 2015 (octubre) S’inaugura el segon tram, el que va del Morell fins al sud de Valls 2015 (desembre) S’inaugura el tercer tram, el que serveix de variant del sud al nord de Valls 2016 Les dificultats tècniques del túnel del Coll de Lilla aturen les obres del quart i últim tram 2019 (febrer) Es reactiven les obres de l’últim tram, que preveuen per aquest octubre l’inici de la perforació de la muntanya
EL GOVERN CATALÀ LA VA PROPOSAR EL 1995, LA CONSTRUCCIÓ DE L’AUTOVIA NO ES VAN INICIAR FINS EL 2008 I S’HAVIA D’ENLLESTIR EL 2012
32 26
VIUOCT2019 VIUOCT2019 -- A27 A27
ritari entre els agents econòmics del territori. Sanromà ja no veurà com a màxim responsable de l’entitat la finalització de l’autopista, igual que Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona fins el 2015 i mort de manera sobtada el 2017, i Josep Andreu, president del Port de Tarragona del 2011 al 2018. Tots tres van reivindicar i exigir durant els seus mandats l’acceleració del projecte de l’autovia, que situaven, per la seva importància, a l’altura del tercer fil ferroviari. Consideraven que la dimensió econòmica de les comarques tarragonines i la seva aportació a la riquesa del país no es corresponia amb les inversions de les administracions en infraestructures. Que trenqui la radialitat tradicional de la xarxa viària i que sigui molt més important per al territori del que ho és per a la resta de l’estat es consideren dos obstacles contra els quals ha calgut lluitar. Per a l’AEQT, l’associació que agrupa les empreses
34 28
químiques, la manca de l’autovia ha limitat el creixement d’un sector capdavanter dins l’economia tarragonina. De totes maneres, algunes veus, com ara els sindicats, han lamentat la manca d’un lideratge fort en un territori que consideren massa perjudicat per les “polítiques de campanar”
LES RETALLADES DE ZAPATERO, LA LENTITUD AMB EL PP I ELS PROBLEMES TÈCNICS HAN PROVOCAT ELS ENDARRERIMENTS I EL MALESTAR DEL TERRITORI, ESPECIALMENT DEL SECTOR ECONÒMIC
VIUOCT2019 VIUOCT2019 -- A27 A27
Abelló, juntament amb els altres presidents de les cambres de comerç catalanes, va arribar a regalar el 2012 una tisores gegants a la ministra de Foment del govern del PP, Ana Pastor. “Potser no inaugura l’autovia perquè no en té”, va afirmar amb ironia. Pastor, de fet, deuria entomar la indirecta, ja que en els tres següents anys va presidir les tres inauguracions exprés. De la tercera, això sí, no en va poder fer cap acte oficial ja que va arribar pocs dies abans de les eleccions generals del desembre de 2015. Precisament, que alguns dels pics de reactivació del projecte s’hagin produït durant períodes electorals ha fet malfiar sovint el territori. Sense anar més lluny, les actuals perspectives d’acabament del traçat arriben en una època d’alta densitat electoral. Per tot plegat, el territori es manté entre expectant i vigilant, pendent dels avenços i esperant que no sigui un miratge la llum que es veu al final del túnel.
T A R R A G ON A es posa les piles
A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.
PLAÇA IMPERIAL TARRACO
ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)
CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA
ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)
AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER
ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)
CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)
PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS
Més informació a:
www.aparcamentstgn.cat
L’aparador de Santa Úrsula BONA FIRA
RECOMANACIONS
Alícia Fàbregas
PER QUÈ HEM DE SALVAR EL NOSTRE PLANETA? A través d’un relat amb un guió i unes imatges impressionants, el gran divulgador científic britànic David Attenborough, guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials i ja amb més de noranta anys, fa un recorregut per tot el món, descobrint-nos les diverses espècies que l’habiten, el perill que corren per culpa de l’activitat humana i l’esperança que encara ens queda. De l’Àrtic a l’Àfrica, de l’Amazones a Sibèria, tot està connectat, i en vuit capítols aquesta sèrie ho demostra, passant per 50 països diferents després de recopilar material durant quatre anys. Tot amb un alt nivell de rigor científic, però narrat de forma amena, per-
què puguem entendre la complexitat dels ecosistemes del nostre món d’una manera entretinguda. Si us heu preguntat què és realment això del canvi climàtic i quines estan sent les conseqüències ja palpables, aquesta sèrie ofereix moltes respostes.
T’INTERESSARÀ SI... Si vols conèixer el planeta on vius i entendre perquè ens hem de preocupar pel seu futur, que és també el nostre. APUNTA Our Planet, a Netfilx.
UN CLUB QUE VA CREAR TOT UN MOVIMENT CULTURAL I MUSICAL S’han escrit molts llibres sobre The Haçienda, el mític club de Manchester dels 80 i 90 -el més influent de la història segons molta gent-, però The Haçienda: Cómo no dirigir un club el firma un dels seus propietaris, Peter Hook, baixista i fundador de Joy Division i després de New Order. De fet, l’edició original, en anglès, es va publicar el 2010, però fins el 2019 no hi havia edició en castellà, i en català encara no existeix. El seu valor no té a veure amb com està escric, sobretot perquè de vegades Hook -o ‘Hooky’, com és més conegut- pot fer servir un to proper a l’arrogància. El seu valor té a veure amb la part documental, perquè es descriu en detall com es va gestionar el club -fins i tot es mostren informes financers-, com es va prendre cada decisió, quins grups van actuar, els programes detallats i les anèc-
dotes més boges. És altament interessant per els amants de la música, per aquells que van viure -o volen conèixer com va ser- aquella evolució del brit pop a l’àcid house i finalment al món dels DJs. La música, les drogues, la cultura i The Haçienda es van combinar per a crear una escena vibrant i desenfrenada que va conformar un punt de referència per a tot el món.
VIUOCT2019 - RECOMANACIONS
T’INTERESSARÀ SI... Ets amant de la música i vols conèixer la història d’un club mític i d’uns grups mundialment reconeguts. APUNTA The Haçienda: Cómo no dirigir un club, de Peter Hook.
41
El Croscat amb el fons d'un paisatge típic garrotxí
LA GARROTXA
EL VERD I EL NEGRE Viatgem a La Garrotxa intentant cercar allò més autèntic que s’amaga rera l’invasió turística Marc Pascual
E
l títol d’aquest reportatge, manllevat d’Stendhal, serveix per a resumir en només dues paraules una comarca tan diversa com la Garrotxa. El verd del seu paisatge prepirinenc, dominat pels prats i els grans boscos de fulla caduca, inspirador de tants pintors que va acabar originant un corrent artístic: l’Escola d’Olot. I el negre. El negre del basalt, de les colades de lava que la multitud de volcans que poblen el seu paisatge van originar en temps pretèrits: roques de formes impossibles que contrasten amb el verd que les envolta i aporten riquesa al sòl agrícola. MORIR D’ÈXIT El que ha passat aquest darrers anys
amb la Garrotxa és digne d’estudi. La comarca va començar a posar en valor els seus atractius de cara al turisme i aquest ha respost massivament. Tant que s’han hagut d’implementar diverses mesures per a contenir la legió de visitants que omplen la comarca tots els caps de setmana i festes de guardar. I és que visitant certs indrets de la comarca hi ha moments que un té la sensació de trobar-se en un parc temàtic. Aquells paisatgistes del segle XIX pintarien escenaris naturals semblants als d'aleshores, dominats pel verd, però amb tocs llampants que representarien els turistes pul·lulant pel territori.
cat), passa per la Fageda d’en Jordà i acaba al pintoresc poble de Santa Pau. Els indrets s’ho valen, però procureu fer la visita entre setmana i en temporada d’hivern, si en teniu l’oportunitat. Després de deixar el cotxe al costat de la carretera que mena a Santa Pau, ens
LA RUTA OBLIGADA La ruta inexorable per a tots els visitants de la Garrotxa -especialment els que la visiten en un tour organitzat- és la que partint d’Olot visita els dos volcans més emblemàtics (Santa Margarida i el CrosLa Fageda d'en Jordà
42
VIUOCT2019 - LA GARROTXA
VIATGES
dirigim al cim de Santa Margarida. El camí no és llarg, però sí costerut; avancem en mig d’espessos boscos, gairebé en penombra fins arribar a la carena. Allà un corriol ens condueix al que va ser el cràter de l’antic volcà mentre se’ns va obrint el panorama. Enmig de l’ample clot de terra roja, l’ermita de Santa Margarida de Sacot, d’origen romànic però reconstruïda en diverses ocasions. Si Santa Margarida és un volcà dolç, el Croscat és la seva versió més abrupta. Envoltat de masos i camps on es conreen els deliciosos fesols de Santa Pau és un volcà que va ser objecte d’explotació com a pedrera, d’aquí el nom: Croscat vol dir escapçat. I aquesta fractura ens permet distingir les seves fases eruptives. La lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats dotant a les terres del voltant d’una extraordinària fertilitat.
dret verd i profund /com mai cap més n'hagis trobat al món... Des d’allí podeu delectar-vos a peu per una de les dues rutes senyalitzades (una de curta i una de més llarga) i sentir-vos en un veritable temple de la natura on la llum només entra en petits rajos oblicus que el vent fa canviar de posició i forma. I a l’hora de dinar, per a reposar forces, podeu degustar uns exquisits fesols de Santa Pau -autèntics fruits de la terra volcànica- en aquest poble petit i pintoresc. Ara bé, si sou una mica sensibles hi haurà moments que, passejant pels estrets carrers del casc antic, us sentireu com en un decorat... el poble està primorosament restaurat, però sembla un indret fet expressament pels turistes, una mena d’aparador per a facilitar la venda... m’imagino que uns anys enrere no devia ser així.
A POC MÉS DE 3 QUILÒMETRES DE CASTELLFOLLIT US ESPERA UNA DE LES GRANS SORPRESES DEL VIATGE: SANT JOAN LES FONTS
Plantació de fesols en sòl volcànic al peu del Croscat
Ben a prop dels dos volcans hi ha la frondosa Fageda d’en, Jordà un bosc de faigs assentat sobre la colada de lava del Croscat que, com els volcans, forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Abans d'entrar-hi ens dona la benvinguda un monòlit de pedra basàltica dedicat al poeta Joan Maragall, que va popularitzar l’indret en un dels seus poemes: Saps on és la fageda d'en Jordà? / Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, / trobaràs un in-
GARROTXA ENDINS A vegades per gaudir a fons d’un indret val la pena posar-se en segon pla. És per això que a partir d’ara anirem a indrets no tan explotats però tan o més interessants que els que visita la massa. Ens permetem una fugaç visita a Castellfollit de la Roca: travesseu el poble per la carretera en direcció a Sant Jaume de Llierca. Un cop passades les darreres cases i un tomb pronunciat, se’ns obre una panoràmica espectacular: el poble penjat sobre un impressionant cingle de pedra basàltica fruit de l’antiga activitat volcànica. Us recoma-
Pont medieval de Sant Joan les Fonts, de pedra volcànica
nem deixar al cotxe i pujar al poble pel corriol que puja des de la nova passarel·la sobre el Fluvià: gaudireu de la natura i la geologia com mai no ho havíeu fet. A poc més de tres quilòmetres de Castellfollit us espera una de les grans sorpreses del viatge: Sant Joan les Fonts. Travesseu el seu port medieval edificat amb pedra volcànica. Us espera un indret al·lucinant anomenat ‘Les tres colades’: en l’indret denominat El Molí Fondo -una antiga fàbrica de paper testimoni del passat industrial del municipi- els volcans de la rodalia van dipositar tres colades de lava en períodes diferents. Les formes que adopta la lava són increïbles: des de parets de pilars quadrangulars, passant per formes sinuoses fins a un craquelat que sembla ben bé un antic paviment de via romana. Disposeu també d’una ruta medieval que passa per l’antic monestir benedictí del segle XII, pel pont medieval i per l’anomenada Estada de Juvinyà, l'edifici romànic civil més antic de Catalunya. L’AMABLE OLOT Olot, la capital comarcal, és una ciutat amable: petita però extensa; poblada però envoltada de natura. Descobriu els seus museus únics, com el dels Vol-
43 Castellfollit de la Roca, imponent sobre la carena d'un promontori basàltic
Les Tres Colades, al Molí Fondo de Sant Joan Les Fonts; un indret al·lucinant d'una singularitat excepcional.
cans, el de la Garrotxa (on s’hi exposen quadres de l’Escola d’Olot), el dels Sants (Olot va ser un centre important d’imatgeria religiosa) o la Casa-Museu Trinxeria. Deixeu-vos seduir pel seu modern mercat on podeu fer un mos i adquirir els millors productes de la comarca. Feu una visita la Font de la Moixina, un indret romàntic i decadent on la molsa s’ensenyoreix de l’entorn... el modernisme, el nucli antic, el volcà Montsacopa al bell mig de la ciutat, l’ermita de Sant Martí del Corb perduda entre la vegetació exuberant... ja diuen que qui no està content a Olot, no ho està enlloc (o alguna cosa per l’Estil). BESALÚ Quan s’arriba a Besalú des d’Olot ens fan deixar el cotxe en un aparcament (gratuït) i trobem una gran esplanada on hi ha restaurants, cafeteries, botigues de records, l’oficina de turisme... aques-
44
ta primera impressió un pèl decebedora s’esvaeix de seguit quan fem el primer tomb: davant nostre apareix majestuós i teatral el pont medieval que travessa el Fluvià amb el fons de la vila emmurallada. Capital del comtat homònim, Besalú encara conserva les traces de ciutat fortificada de l’edat mitjana i malgrat la irrupció massiva del turisme, la seva monumentalitat i la notable vida ciutadana que s'hi respira farà que no us sentiu en un parc temàtic. Un cop a dins podeu copsar tota l’esplendor del seu passat en esglésies com Sant Vicenç o Santa Maria, el monestir de Sant Pere, l’antic hospital de peregrins, els porxos de la Plaça Major, el call jueu... i quan us canseu de tanta pedra podeu passejar arran de riu i llençar pa als ànecs. PER ACABAR, BEGET Beget és potser el poble més icònic de l’alta Garrotxa malgrat que administrati-
VIUOCT2019 - LA GARROTXA
vament depèn de Camprodon, al Ripollès. L’església Romànica de Sant Cristòfol (SS. X-XIII) amb el seu impressionant campanar destaca en un poble de pessebre: envoltat d’altes muntanyes, cases de pedra, rieres creuades per ponts de pedra, fonts de pedra... només hi manquen els pastorets; i és que avui dia són pocs els habitants que hi viuen, la majoria dedicats al turisme. Prop del poble existeixen diversos itineraris senyalitzats per a fer senderisme, entre els més destacats els que pugen al Comanegra (1.557 m) i al Pic de les Bruixes (1.393 m) o la ruta entre Beget i Oix. Si no teniu gaire ganes de caminar també podeu gaudir de les Gorges, tres grans basses al riu als afores del poble. Cap a baix i cap a l'esquerra: façana típica de Beget. Pinacle de terracota entapissat de molsa a la Font Moixina d'Olot. Lèsplèndid pont fortificat que travessa el Fluvià, a Besalú.
QUIN TEMPS HA DE FER? El Calendari dels Pagesos, el refranyer popular, les 'cabañuelas'... tot són mètodes (poc científics) de predir el temps. Però la tradició no s’ha de perdre Roser Pros-Roca
S
ón nombroses les obres d’escriptors, científics i filòsofs dedicades a les prediccions meteorològiques. Aristòtil per exemple, va compilar les seves observacions a Meteorològica, l’any 340 aC., perquè amb el tema del temps no s’hi val fer bromes. Saber quin temps faria d’una forma més o menys fiable, era fonamental per tal d’assegurar les collites i els treballs que es feien al defora. Distintes civilitzacions antigues, van dedicar-se a buscar a la natura, alguns patrons que a base de repeticions, els permetessin predir la meteorologia més imminent pel que fa als canvis atmosfèrics, la intensitat i direcció del vent, les tempestes i pedregades que podien afec-
tar-los. Però és clar, les observacions i la seva translació a la realitat immediata no sempre coincidia, perquè els mètodes que utilitzaven no eren exactament fiables. Avui dia, gràcies als avenços tecnològics, els models, els càlculs, totes les previsions meteorològiques que es posen a disposició del gran públic a diari, són infinitament més fidedignes i científiques que els mètodes tradicionals. Tot i així i com a curiositat, aquí en teniu alguns.
MOLTES D’AQUESTES DITES POPULARS ESTAN RECOLLIDES AL CALENDARI DELS PAGESOS, LA PUBLICACIÓ EN CATALÀ QUE S’EDITA DES DEL 1861 EL CALENDARI DELS PAGESOS I EL REFRANYER POPULAR: LA METEOROLOGIA FOLKLÒRICA El refranyer popular parla molt sovint de meteorologia i de la previsió del temps i ho fa a partir de la repetició de circumstàncies que donen un mateix resultat. Per exemple: “Cel rogent, pluja o vent”, “Rotllo a la lluna, senyal de pluja”, “Cel de rajoletes, aigua a les bassetes”, “Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda”, o el popularíssim “Si la Candelera riu el fred és viu i si la Candelera plora el fred és fora”. Si comencem amb el refranyer no acabarem perquè tots els refranys són certs en algun moment, a la seva manera i a curt termini.
30 46
VIUOCT2019 TRADICIONS VIUSET2019 -- TRADICIONS
Moltes d’aquestes dites populars estan recollides al Calendari dels Pagesos, la publicació en català que s’edita des del 1861. És un almanac organitzat per mesos que informa de les fases de la lluna, les hores de sol, els eclipsis previstos, el santoral, el refranyer meteorològic i ofereix consells de quines són les feines agrícoles i ramaderes que cal fer a cada moment i quin és el millor moment per fer-les. Té el seu germà bessó en el Calendari de l’Ermità del Pirineu, un altre almanac vuitcentista, que conté informació sobre la climatologia i també ofereix informació astronòmica, les dates de celebració de les festes majors, les fires i els mercats agrícoles i ramaders de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, així com també alguns apunts literaris de caràcter molt popular. A Espanya editen el Calendario Zaragozano, que inclou informació de tot l'Estat. Ara bé, com s’ho feien els autors dels almanacs per fer la recopilació de les dades climatològiques que publicaven? Doncs a través de la saviesa popular i d’alguns mètodes prou curiosos, com el Calendari de la Ceba.
EL CALENDARI DE LA CEBA Es creu que el 31 de desembre és el dia clau per preparar el calendari de la ceba. Es tracta de separar les primeres 12 capes d’una ceba, que representen els dotze mesos de l’any següent. Es col·loca cada capa en un plat amb una cullerada de sal al damunt i es deixa reposar tota la nit que va del 31 de desembre a l’1 de gener i el matí següent s’observen les capes de ceba. Aquelles capes que estan més humides i al plat hi hagi líquid, indiquen mesos plujosos i si les capes continuen intactes, indiquen mesos secs. Està clar que científicament aquest calendari no té cap mena de validesa, però com a curiositat no està malament. Avui dia encara es practica a alguns llocs rurals del Pirineu aragonès i de Catalunya. LES CABAÑUELAS Heus aquí un altre mètode de predicció meteorològica extraordinari i fortament arrelat a alguns punts d’Espanya, conegut també com “els comptes de Salomó”, que es porten a terme al mes d’agost. Es tracta d’un mètode de previsió que s’aplica amb una certa fiabilitat a un microclima o a una zona que no superi la cinquantena de quilòmetres a la rodona. Les cabañuelas són l’observació del comportament de la natura durant el mes d’agost. De l'1 al 25 d'agost, durant les 24 hores del dia, i amb dos cicles marcats. Un correspon a les cabañuelas d’anada (de l'1 al 13), i l'altre a les de tornada (del 14 al 25). A les cabañuelas d’anada, s’avaluen els 12 primers dies d’agost, perquè se suposa que indiquen el clima que tin-
32
drem en els dotze mesos de l’any. L’1 d’agost indicarà el temps del gener següent, el dos d’agost el de febrer, el 3 d’agost el de març i així successivament. Per exemple, si el dia 2 d’agost plou, el mes de febrer serà humit i plujós. I si el dia 3 fa vent, així serà també el mes de març següent. Per altra banda, les cabañuelas de tornada es comencen a comptar a partir del 13 d’agost i serveixen per predir el temps dels mesos en ordre descendent. És a dir, el 13 d’agost serà el temps de desembre, el 14 el novembre, el 15 l’octubre, etc. A partir del dia 25 fins al 30 d’agost representa els mesos de gener i febrer, el 26 equival als mesos de març i abril, etc. Finalment, el dia 31 es divideix en intervals de dues hores en ordre descendent, des de les 12 a les 2 és el mes de desembre, de les 2 a les 4 el de novembre i així fins a completar els mesos de l’any.
VIUOCT2019 TRADICIONS VIUSET2019 -- TRADICIONS
Un cop passats els 31 dies es fa una mitja. El resultat indicarà el clima del mes en qüestió que volem conèixer. Per exemple, per predir el clima del mes de gener caldrà tenir en compte el temps que va fer l’1 d’agost, afegir-hi el que fa fer el 23 i entre les 8 i les 10 hores de la nit del 31. És complicat, certament, però com a curiositat no deixa de tenir el seu interès, a banda de poder fer un seguiment al llarg de tot l’any per verificar fins a quin punt les cabañuelas han o no encertat la seva predicció. Naturalment el mètode més precís és el que ofereixen cada dia als mitjans de comunicació els professionals del temps i si aquests diuen que plourà, ja podeu córrer a treure la roba estesa.
47
AGENDA
VALLS
TEATRE 9 DE NOVEMBRE VASELINA A les 21:00 hores Centre Cultural Municipal 22/24 €. Carnet Amics dels Teatres 16/18 € Vaselina, dirigida per Sergi Belbel. Dedicat a tots els familiars de les víctimes i a totes les víctimes dels familiars. Els Estats Units acaben de bombardejar Mèxic per destruir les plantacions de droga. Fil, un noi cínic i desil·lusionat, i Charlie, un animalista convençut i defensor dels drets civils, cultiven marihuana al pis per donar el gran cop a les seves vides: invertir el funcionament del mercat i exportar-la a Mèxic. A ells
s’afegirà Wanda, noia obesa i insegura, i Mina, la mare de Fil, dona frustrada que acaba de sortir d’una clínica per desintoxicar-se del vici. Tot es complica quan, després de 15 anys d’absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina, desvetllant el perillós secret. Protagonitzada
MÚSICA 15 DE NOVEMBRE
ANDREA MOTIS QUINTET A les 21:00 hores Teatre Principal 15 €. Carnet Amics dels Teatres 12 €
TEATRE 22 DE NOVEMBRE EL SILENCI D’HAMELÍN A les 18:30 hores Teatre Principal 8€. Carnet Amics dels Teatres 6€ Espectacle inaugural del 15è Guant -
48
Farrés Brothers. Hi ha qui no sent... i hi ha qui no escolta! Què passaria si en el conte del famós flautista hi aparegués una nena sorda? La Clara i el Bruno són germans. Són dos dels nens que van viure allò que va passar a la ciutat d’Hamelín. Ara són grans, i un personatge estrany els ha demanat d’explicar-ho de nou. De vegades cal tornar al passat per posar les coses a lloc. Recomanat des dels 7 anys. Espectacle adaptat a persones amb diversitat auditiva.
VIUOCT2019 - AGENDA
per Lluïsa Castell, Joan Negrié, Joan Miquel Reig, Artur Busquets i Karin Barbeta. Autoria: Gabriele di Luca. Coproducció: Sala Trono, Teatres de Valls, Teatres de Tarragona, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Àngel Guimerà del Vendrell i Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.
Jazz per a audiències àmplies. Amb referents de la talla de Louis Armstrong i Chet Baker, la jove trompetista, cantant i compositora barcelonina Andrea Motis porta enlluernant al públic des de 2012, quan Quincy Jones s’hi va fixar i la va convidar a compartir escenari al Festival de Peralada. Aquesta jove artista canta amb una personalitat que no es veia fa anys. D’això en té gran part de responsabilitat el seu mentor Joan Chamorro, veterà del jazz català.
TITELLES
TITELLES
22 DE NOVEMBRE
23 DE NOVEMBRE
VIDA
BONECOS DE SANTO ALEIXO
A les 22:00 hores Teatre Principal Festival de Titelles Guant - Javier Aranda. Un univers ple de màgia. El Festival de Titelles Guant ens sedueix amb meravelles com aquest espectacle. Dues mans i l’univers d’un cistell de cosir. Les coses fetes a mà tenen el seu propi caràcter, les mans com a part d’un ésser, com a protagonistes, com a éssers especials que creen moviment, emoció i vida. Un cistell a la deriva, un viatge... De qualsevol racó, emergeixen brots de vida, vides valuoses, particulars i úniques.
A les 22:00 hores Teatre Principal Els titelles de Santo Aleixo estan entre els titelles més antics d’Europa. Procedeixen de l’Alentejo i la seva referència més llunyana data del 1798. Són titelles de vareta, manipulats des de dalt, a semblança de les grans titelles del sud d’Itàlia i del nord d’Europa, però molt més petits entre 20 i 40 cm i estan fets de fusta i suro.
TEATRE NADONS 24 DE NOVEMBRE NÚVOL GRIS, GRAS I GROS A les 11:30 hores Teatre Principal
TEATRE 23 DE NOVEMBRE ULISSA A les 18:00 hores Teatre Principal 15è Guant - Genovesa Narratives Teatrals. Una relectura moderna, femenina i transgressora del gran clàssic d’Homer. Ulissa és una noia valenta, divertida que viu a la ciutat. Un dia, en sortir de l’escola, emprèn un llarg viatge de retorn a casa que la duu a conèixer personatges extraordinaris i viure mil peripècies. Una visió contemporània de l’«Odissea» d’Homer. Recomanat des dels 3 anys.
Aquesta és la història d’un núvol viatger, que després de córrer món i acumular aigua i més aigua s’ha fet gris, gras i gros. Ara necessita ploure i buscarà un lloc on la seva aigua sigui profitosa. Però cada cop que intenta ploure algú l’atura. Maletes que viatgen amb el núvol i ens obren mons màgics plenes de sorpreses i petits titelles. Cançons i música en directe acompanyen la història.
guines, sempre s’avorreix i no sap jugar sola. Però un dia a casa l’àvia, amb un simple aneguet de goma comença una aventura que la portarà a viatjar amb la imaginació al món dels colors, descobrint personatges sorprenents.
TEATRE 30 DE NOVEMBRE LA TENDRESA A les 21:00 hores Centre Cultural Dagoll Dagom i T de Teatre: La Tendresa, d’Alfredo Sanzol. Una comèdia delirant. Una enginyosa comèdia romàntica de llenyataires i princeses que ens parla de la impossibilitat de protegir-nos del mal que ens causa l’amor. Ja farta que els homes li espatllin la vida, la reina Magdalena es refugia en una illa deserta amb les seves dues filles. Aviat descobreix que no estan soles: també hi viu un home que es va instal·lar fa vint anys amb els dos fills, precisament per fugir de les dones. Una obra sobre la necessitat d’obrir-se als altres i la valentia no només de sentir l’amor, sinó també d’expressar-lo. Protagonitzada per Laura Aubert, Elisabet Casanovas, Javier Beltrán, Marta Pérez, Jordi Rico i Ferran Vilajosana.
TEATRE 24 DE NOVEMBRE L’AVENTURA D’AVORRIR-SE A les 18:00 hores Teatre Principal Una reflexió sobre l’avorriment dels nens i les nenes. Clou el Guant una de les companyies històriques del món de les titelles, L’Estaquirot Teatre. La Rita és una nena que tot i tenir moltes jo-
VIUOCT2019 - AGENDA
49
Av. Sant Jordi, 6, Reus
lafiracentrecomercial.com
Horari comercial d’octubre a maig: de 9:00 a 21:00h