6
16
24
Sumari
#08
28
40
ENTREVISTA
5 EDITORIAL | 6 DOLORS FARRÉ - Alcaldessa de Valls. | 14 VALLSPIULA - Un espai de debat 2.0. | 16 CELLER MAS BELLA - Entrevistem la propietària Elisa Ribé. | 18 i 20 BREUS | 24 EL NEN DE LES OQUES - Marcel Vernet,aquesta model de l’escultura de laa agradar. Plaça de Oques. cançoneta. Va arribar fort a tot mor acostuma No crec que lesHas pensat, més enllà de les paròarreu perquè molta gent s’hi va sentir sigui un humor de ponent sinó de la dies, composar les teves pròpies me| 28 CIA. PASSABARRETidentificada. - Espectacles, riures i circ. | de 34 NOEMÍ LLAUruralia catalana: la gent la Catalunya lodies? M’ho ha dit molta gent i ho he endins som tots molts semblants. pensat moltes vegades. Algun cop ho a aquest punt, podem afirhe fet, com en la cançó ‘Lo cantant latiRADÓ - Presidenta de la Arribats Diputació de Tarragona. | 40 TERRA CREMADA mar que, a viva veu, cantes millor que El teu darrer hit, ‘Mos agrada el no’ que és pròpia. I no descarto propeEnrique Iglesias? No t’ho sabria dir. dins. postureo’, és una crítica veladaDE a rament fer algun altre - El gran incendi de la Ribera d’Ebre des de | 48 LO PAU PONTS - tema propi. La veritat, tant me fot. Jo, de la família l’alienació que produeixen en el joIglesias, el meu referent és el Julio, sovent els telèfons intel·ligents? Sí, Què els dones, Parlem amb el cantautor i youtuber Pau Pinós. | 51 MOTOR | 56 GALERIA a la canalla, que bretot pel seu modus vivendi. retrata l’addicció al telèfon mòbil; ad- els agraden tant les teves cançons? dicció que he de confessar que jo tam- Sobretot penso que els agraden els viFOTOGRÀFICA - Fotografies del Firagost i la Diada castellera. | 62 AGENDA Et definiries com un cantautor cosbé tinc. Aquesta sí està basada en fets deoclips: mai abans no havien vist un tumista? No m’ho havien dit mai però reals. I és que ma mare la tinc tot lo dia videoclip on sortissin vedells en una | 64 RECOMANACIONS TV podríem dir que sí. No canto a les prodient: nen, dixa estar el telèfon. Algun granja; són vídeos amb molt color, funditats de l’existència sinó a fets quotidians com la sogra, lo nen que s’enamora d’una rumana, coses d’aquestes més costumistes. Per tant em puc definir com un cantautor costumista, m’agrada.
48
dia te l’amagaré, te’l trencaré o me’l vendré! També és una crítica i me l’he d’aplicar. I també retrato el postureo: el fet que la gent va a un lloc només per a fer la foto.
divertits, alegres i això els deu cridar l’atenció. I això ho agraeixo perquè és un públic que és el futur.
Col·labores a diari amb el programa radiofònic ‘Fricandó Matiner’ de RAC105; com és l’experiència? La valoro molt positivament, malgrat les hores que m’havia de llevar cada matí. Hi havia molta alegria a l’estudi i un equip de gent collonuda i és una llàstima que no s’hagi renovat el programa.
“NO CANTO A LES PROFUNDITATS poble; explica’ns què és un garrotí i DE L’EXISTÈNCIA Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona posa’ns-en un exemple. Un garrotin SINÓRevista A FETSassociada QUOés un ritmet rumbero originari dels giTels. 673 930 589 - 673 930 590 TIDIANS COM LA tanos de Lleida basat en quatre versos; el segon i el quart han de tenir rima També tens un espai a Diari de Nit, SOGRA, LO NEN consonant i m’agrada molt perquè pot a Lleida TV; toques tots els mitjans, QUE S’ENAMORA retratar qualsevol situació i fins i tot, oi? Sí, tinc un espai i també m’agraD’UNA RUMANA, com faig jo, pot retratar la gent del propi espectacle; només cal preguntar-los COSES D’AQUESTES Baixa’t la nostra revista en PDF o Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Alba Tudó, Jordi Salvat, Marc Pons, Marc Pascual, Ramon com se diuen i d’on són i al moment els MÉS COSTUMISTES” el garrotin. Un exemple: Peixatera llegeix-la a través d’ISSUU. Escaneja Ortiz. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni fas Corrales, Josep Barbero, punyetera / m’has donat lo peix pudent amb el teu smartphone el codi QR / si no em tornes la pesseta / li diré a Marc Pascual Carles Cano. Disseny i maquetació: Judit Jovell, Marc Pascual. Fotografia: Alba Tudó, Pierre Grubius Tu vas començar cantant garrotins
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, per la festa SL major de Ponts, el teu
O PAU DE PONTS
LA FAMÍLIA IGLESIAS, EL MEU ERENT ÉS EL JULIO, SOBRETOT PEL SEU MODUS VIVENDI”
l’ajuntament. I llavors la famosa torna-
www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail - Dipòsitda:legal: T/ 129 2019. Al garrotin al garrotan / a la vera, vera, vera de Sant Joan. b el cantautor i yotuber Pau Pinós, més conegut com 'Lo Pau de e amb les seves cançons paròdiques i la seva simpatia s'ha conÉs cert que els teus referents artísvertit en un referent del panorama comunicatiu català tics són Julio Iglesias, Luís Miguel, Núria Feliu, La Trinca i el refranyer VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi popular? Sí noi, l’has encertat altra passa al país (situacions quotidianes o es repeteix a bona part de la Catalunapareixen signades. Només els seus en sónaresponsables. vegada. Digue’m antic però tothom té fets d’actualitat). ya ruralautors i més concretament la zona
xplica a qui no ho
ga, qui ets? Em dic soc de Ponts. Soc cot jove, de 26 anys, ut al 93 igual que el Màrquez, que em ca el que feia abans en forma de cançohumor tot allò que
Et vas fer famós arrel d’una versió d’Enrique Iglesias (‘La nòvia estiueja a Salou’). La cançó està basada en una experiència personal? No està basada en una experiència personal, però sí en una situació que any rere any
de Ponent, d’on jo soc: molts pagesos que es dediquen al cultiu del cereal, recol·lecten al juny/juliol i les seves dones o novies volen estiuejar; i solen anar molt per la zona de Salou i Cambrils. Jo basant-me en aquesta situació que he vist en el meu entorn, vaig fer
els seus gustos (també escolto música moderna, eh?).
Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic Fas bolos arreu de Catalunya; l’huponent equip s’entén arreu? No sé valls@viuafons.cat. Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vosmor al de nostre comercial si hi ha un humor específic de ponent per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589però i 673 930 590. quan vaig pels pobles lo meu hu-
Control
EDITORIAL
Una
nova etapa
D
olors Farré és la nova alcaldessa de Valls des del passat mes de juny. És el relleu d’Albert Batet qui ha liderat la ciutat durant onze anys. Farré des del 2008 ha estat la regidora de Via Pública. Un fet que li ha permès passejar pels barris i conéixer els veïns i veïnes. Ara encara una nova etapa com alcaldessa, i diu que està il·lusionada. No obstant, encara queden projectes que van iniciar-se en el mandat passat com el Museu Casteller, la recuperació dels torrents, el Casal Cívic a Ca Xapes, la comissaria de la Policia Local, el Centre Cívic al Barri Antic, la Casa de la Festa, la recuperació de les muralles medievals, la consolidació de la coberta de Sant Francesc o el Museu de Valls, a més de nous projectes. Junts per Valls i ERC han reeditat el pacte municipal pels pròxims quatre anys, però aquest cop ho fan amb cares noves. De fet, una de les prioritats és el Barri Antic i fer front problemes com la seguretat o els pisos buits. El Museu Casteller és la gran esperança per dinamitzar el centre històric. Ho aconseguirà? De moment encara no hi ha una data d’obertura del nou equipament. En aquest número de Viu a Fons, entrevistem l’alcaldessa per abordar aquests temes. També parlem amb tres membre de VallsPiula, una associació que es reuneix un cop al mes, i els assistents van fent piulades a Twitter sobre el que parla el convidat. El sopar-tertúlia va tancar la temporada el passat mes de juny amb la xef Carme Ruscalleda. També parlem amb Cia Passabarret, una companyia de pallassos i circ a la província de Tarragona. Va néixer al 1995 i la seva especialitat són els espectacles de carrer, els tallers i l’escola que tenen a Valls. També conversem amb Marcel Vernet un home que de petit va ser el model de Pere Vidiella –l’escultor de l’escultura del Nen de les Oques de Reus-. Aquest fet li ha marcat, i a més l’emociona ja que l’escultura és molt estimada pels veïns i veïnes de la capital del Baix Camp.
VIUSET2019 - EDITORIAL
5
El nostre horitzรณ, el teu projecte
Bisbe Palau, 25 baixos - Valls T. 977 600 750
Barcelona, 40 - Salou T. 977 382 542
Sant Antoni, 27 - Vila-seca T. 977 392 069
info@paresiaubia.com www.paresiaubia.com
“HEM VOLGUT POSAR EN VALOR EL PROJECTE DE L’AVI I TORNAR A ELABORAR EL NOSTRE VI” Elisa Ribé és la propietària del Celler Mas Bella i enginyera tècnica agrícola. Aquesta verema complirà una dècada que va començar aquest projecte Alba Tudó
Q
uè et va fer entrar en el món del vi? El meu avi ja feia vi a les instal·lacions. Abans passàvem els estius en aquesta finca a Masmolets (Alt Camp), sempre hem estat rodejats de vinya, i al setembre aquesta casa feia olor a verema. A casa sempre hem tingut aquesta passió pel món del vi i la vinya. Així doncs vam rehabilitar una part de l’antic celler que feia servir el meu avi. La casa pairal data del 1777 i actualment elaborem els nostres vins. També hi ha un espai dedicat a la botiga i sala de tast per tal de poder oferir als nostres clients una estança agradable per degustar els nostres productes. Aquesta verema
24
farà deu anys que estem aquí. El celler està envoltat de les vinyes de la família. Quines varietats teniu?Nosaltres treballem amb varietats tradicionals de la zona, com per exemple Ull de Llebre i la Garnatxa. De
“ARA EL QUE VOLEM OFERIR ÉS UNA RUTA AMB CARRO PER DESCOBRIR MASMOLETS I LES NOSTRES VINYES”
VIUAGO2019 - MAS BELLA
blancs tenim el Macabeu, el Cartoixà, i una mica de Parellada. D’on ve aquest nom, ‘Mas Bella’? És el nom dels antics propietaris i de les finques, i com que aquesta casa porta molta història i les vinyes fa molt temps que hi han sigut, vam decidir donar-li aquest punt d’història que hi ha al darrere del celler. A més, és un nom que si el tradueixes tothom sap més o menys el significat i agrada. On es poden trobar els vostres vins? En botigues especialitzades – moltes a la nostra zona-, però també ens poden trobar on-line, i a restaurants locals. També exportem els nostres vins als Estats Units i a Holanda.
Tot això representa un 25% de la nostra producció. A Barcelona, per exemple, cada cop s’està valorant més el vi català, i això és bo. Oferiu visites enoturístiques per tal d’apropar el client al paisatge i a la cultura vitivinícola.. En què consisteixen? Nosaltres ens adaptem a grups familiars, escoles. Fem visita a les vinyes, tast de vins, hem fet tastos entres tines. Ara el que volem oferir és una ruta amb carro per descobrir Masmolets, les nostres vinyes, ensenyar unes vinyes que estan situades als boscos de Valls, i fer un tast entre vinyes i tornar cap al celler. A l’època de calçotades començarem a fer un tast maridatge amb la cultura gastronòmica del calçot. En quin moment es troba l’enoturisme. Hi ha camp per recórrer? Jo crec que hi ha molt de camp per recórrer. S’estan fent moltes coses des dels cellers del territori i apostem per l’enoturisme. La gent l’interessa cada cop més qui hi ha darrere d’aquell vi, qui el fa. Jo crec que ens falta senyalitzacions, crear rutes i que l’administració també ajudi. Com es presenta la campanya de la verema d'enguany? Hem tingut una primavera i un hivern una mica secs, però l’estat sanitari és molt bo i creiem que serà una bona collita. Creiem que la quantitat serà com l’any passat, però es retrassarà una mica degut a la sequera i la climatologia. Esperem que sigui una bona collita. Com definiria el vins de la DO Tarragona i quines varietats destaquen? Es caracteritza perquè és una de les més antigues i perquè té un gran potencial per descobrir. Són vins molt versàtils que agraden molt a la gent, són molt agradables, frescos i mediterranis. Cal destacar la varietat macabeu, la més plantada i utilitzada en la nostra DO, s'estan fent molts tipus de vins amb aquesta varietat i amb una singularitat diferent. Crec que és
una varietat a la que hem de donar-li un plus, apostar per ella. Jo faig el meu vi blanc d'aquesta varietat i n'estem molt satisfets. Com valoreu el consum de vins autòctons? Jo crec que la gent li agrada cada cop més consumir els vins locals, els vins propis. Cada cop més ho estem aconseguint. Quina producció feu anualment? Unes 15.000 ampolles a l’any. Tenim cinc tipus de vins: Macabeu, Parellada, Cartoixà, Ull de Llebre i Garnatxa Negre sota el paraigua de la DO Tarragona. Quin és el paper de la dona en el món del vi. Cada cop hi ha més dones al capdavant d’un celler. Això està canviant i crec que és molt positiu. Formeu part de ‘Tast Alt Camp’.
VIUAGO2019 - MAS BELLA
Quines actuacions porteu a terme? Ara fa un any es va tornar a reestructurar l’associació ‘Tast Alt Camp’, i s’ha tornat a impulsar. Som joves elaboradors de la comarca. El que treballem en comú és que ho fem de manera artesana. Des de l’associació volem reivindicant-nos i donar-nos a conèixer amb diferents accions. Per exemple hem fet algun tast popular, i alguna altra activitat. Anirem fent més coses properament. Quin és el balanç que feu del celler Mas Bella? Vam començar amb molta por. Per mi fer vi és posar en valor les vinyes, el territori. Va ser una aposta arriscada però estem molt contents de com ha anat. Hem estat premiats en diferents concursos i estem molt contents, com per exemple el Vinari, la guia Peñín estem ben situats, entre altres.
25
Nou
Renault CLIO
Nou Renault Clio: Consum mixt WLTP (l/100 km) des de 4,1 fins a 6,3. Emissions de CO2 WLTP (g/km) des de 109 fins a 142. Emissions de CO2 NEDC (g/km) des de 94 fins a 118.
©JAN STEINHILBER
Dissenyat per viure
renault.es
AUTOXANDRI
Ctra. del Pla Sta. Maria, 198. Tel. 977 60 81 60. VALLS TARRAGONA @ REUS @ EL VENDRELL @ CERVERA www.autoxandri.com
ARRIBA A TARRAGONA I A REUS
WIDEX EVOKE
El primer audiòfon del món amb intel·ligència artificial
PLATAFORMES ELEVADORES Els Centres Auditius Aural de Taseguit aplicar el Machine Learning rragona i ReusPER i el Centre Auditiu a l'àmbit de l’audiologia. Cosa que VERTICALS A PERSONES, Ciutat de Tarragona conviden a les acaba d'aconseguir el fabricant danès ASCENSORS PER A persones amb pèrdua auditiva a Widex. UNIFAMILIARS, CADIRES provar aquests nous audiòfons, que El nou WIDEX EVOKE inclou opcions inaprenen de l'experiència de l'usuari teractives perquè l'usuari pugui triar com SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES per oferir una millor audició a mida vol sentir-hi en qualsevol lloc on sigui. PERqueAs’utilitzen HOSTALERIA I INDÚSTRIES L'audiòfon va aprenent quines són La intel·ligència artificial i el machine les necessitats i les preferències de learning estan totalment presents a les l'usuari. A més, l'audiòfon envia al núvol nostres vides. I de múltiples maneres. les dades anònimes de tots els usuaris Hi ha intel·ligència artificial als resultats de WIDEX EVOKE del món per oferir 43800 VALLS (Tarragona) que ens apareixen quan fem alguna cada cop una millor audició a cadascerca a Google, quan traduïm textos cun d'ells. Són639 audiòfons, més, sense 82 95a67 per Internet o quan el navegador del piles, connectats al mòbil (les trucades e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com nostre smartphone ens presenta rutes se senten directament en l'audiòfon) i alternatives per evitar un embús. controlables des d'una app. Miniordiweb: www.enier.com Fins ara, però, ningú havia aconnadors per a l'audició, en definitiva.
El nou WIDEX EVOKE, ja disponible als Centres Auditius Aural de Tarragona i Reus i el Centre Auditiu Ciutat de Tarragona.
IL ·LUSTRATS EL IL·LUSTRATS EL CHICO CHICO TRISTE TRISTE
52 22
VIUSET2019 -- IL·LUSTRACIÓ IL·LUSTRACIÓ VIUSET2019
EL NEN DE LES OQUES Marcel Vernet amb tan sols cinc anys va ser el model de l’escultura de la plaça de les Oques Text_Alba Tudó Fotos_A. tudó i Pierre Grubius
L'
escultura de la plaça de les Oques de Reus és molt estimada pels veïns de la ciutat. La peça és pràcticament la darrera escultura que va fer l'artista Pere Vidiella i forma part del ric patrimoni artístic que s'exhibeix a un dels carrers de la capital del Baix Camp. Marcel Vernet (82 anys) va ser el model que l’artista reusenc Pere Vidiella va utilitzar per fer l’escultura del nen de la plaça de les Oques. “Tenia cinc anys i jugava al carrer i un dia van demanar a la meva mare si
38 24
podia fer de model per l’artista Pere Vidiella. Cada dia que hi anava em donava 3 pessetes”, recorda amb un somriure, Marcel Vernet assentat en un dels bancs del jardí de la Residència Montserrat Cuadrada de Valls. En Marcel es posava damunt d’una plataforma giratòria i així l’escultor podia agafar-lo de tots els punts de vista. El fet de convertir-se en el model de l’escultor el va impactar. La minyona l’anava a buscar i el portava a l’estudi de Pere Vidiella. “Per Nadal em van regalar una de les oques i ens la vam menjar, i alguna joguina”, diu Vernet. L’Ajuntament de Reus va encarregar l’obra per a la inauguració de la I Fira Provincial de Mostres, el 1942. Pere Vidiella, sempre treballava amb models naturals i per això va buscar un nen. Per recomanació d'un amic, Pere Vidiella va aconseguir que en Marcel Vernet -que aleshores tenia cinc
“PER NADAL EM VAN REGALAR UNA DE LES OQUES I ENS LA VAM MENJAR”
VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES
PERSONATGES
L'APUNT La plaça de les Oques va ser urbanitzada l'any 1952 en ocasió de la primera Fira de Mostres, articula l'encreuament de la carretera d'Alcolea, o de Falset amb el Passeig de Sunyer i el carrer de sant Joan. És una plaça circular, amb un parterre i un sortidor al mig, amb un grup escultòric conegut com "El Nen de les Oques", obra del reusenc Pere Vidiella. El nom oficial de la plaça quan se la va dissenyar era "plaza de Pio XII".
MARCEL VERNET VA NÉIXER A REUS, I VIVIA APROP DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN anys- es convertís en el seu model. “Quan era més gran un dia vaig anar a Reus amb la meva mare i en aquell moment estaven construint el pàrquing de les Oques. L’escultura no hi era i la meva mare va trucar immediatament a l’alcalde preguntant on era, i l’havien retirat per no fer-la malbé”, explica en Marcel i afegeix que “recordo també el fill de l’escultor. Quan anava a l’estudi jugava amb les oques”. Es tracta d’una escultura en bronze d’un infant nu que porta a les mans una petita panera de fruita, símbol de l’agricultura. Completen el conjunt escultòric dues oques, que representen el nexe d’unió entre el cel i la terra. El projecte de l’espai és obra d’Antoni Sardà, llavors arquitecte municipal, i l’escultura, de Pere Vidiella. Marcel Vernet va néixer a Reus, i vivia aprop de l’església de Sant Joan. Ben aviat va perdre el seu pare en temps de guerra ja que va ser destinat a l’Ebre. Als 14 anys, la seva mare es
VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES
39 25
L'escultor Pere Vidiella
va tornar a casar amb un ferrer de Valls i van anar a viure allà. Recorda que fins als 18 anys estudiava a l’escola del treball i després es va posar a treballar de pagès i del que li sortia. “Quan ja era més gran i anàvem a Reus el primer que fèiem era anar a visitar l’estàtua”, detalla Marcel Vernet. En Marcel va assistir a la inauguració de l'obra, en un acte que va coincidir amb una Fira de Mostres.
A VALLS, TOTHOM EL CONEIX, SEMPRE AL CARRER, PASSEJANT, FUMANT PIPA, I LLEGINT EN QUALSEVOL RACÓ DE LA CIUTAT ARRELAT AL BARRI ANTIC Primer va viure al carrer dels Jueus, i des de l’any 1999 resideix a la Residència Montserrat Cuadrada de Valls, a prop del Portal Nou i on es va fer gran. A Valls, tothom el coneix, sempre al carrer, passejant, fumant pipa, i llegint en qualsevol racó de la ciutat. Cada any amb motiu del pelegrinatge a Lourdes, se’n va amb l’Hospitalitat. Diu que li agrada molt anar-hi ja que coneix a moltes persones, s’hi troba a gust i es fa estimar. Ens ensenya la fotografia de germanor que es fan a la plaça del Santuari amb motiu d’aquesta trobada. En Marcel, volta per tot Valls cada dia, encara que ara amb ajut d’un caminador. Es sent molt vallenc, i durant aquests anys ha cultivat moltes amistats.
40
VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES
26
VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES
SALUD
DENTAL
VIDA
ACCIDENTES
DECESOS
Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.
900 10 10 21 asisa.es
Empresa col•laboradora:
Ciclistes, motoristes o corredors urbans poden beneficiar-se de l'innovador passamuntanyes AirGo
PROTEGITS DE LA POL·LUCIÓ AirGo amplia la seva gama de productes per a evitar respirar fums Redacció
AirGo, una empresa creada per dos joves emprenedors tarragonins, Xavi Sardà i Josep Orquín, segueix la seva marxa ascendent tot diversificant els seus productes que eviten que motoristes, ciclistes i esportistes urbans respirin la pol·lució provinent del transit rodat o l'activitat industrial. El fet de ser un producte exclusiu fet a partir de l'I+D nacional ha fet que diversos mitjans com els diaris Ara o la Vanguardia, l'emissora RAC1 i d'altres hagin entrevistat ja als seus creadors. El nou filtre dels passamuntanyes AirGo és més potent que mai i compta amb 5 capes -una d'elles de carbó activat- que filtren millor les partícules i les males olors i tot facilitant més l'acte de respirar. Compten amb models de passamuntanyes adaptats per a tots els climes, des del Frío Polar per als mesos més freds de l'any fins al Brisa, pel temps de la calor, més flexible i transpirable, que està fabricat a partir de plàstics reciclats del fons marí, ja que a més de filtrar la pol·lució el compromís d'AirGo per a reduïr-la també és ben ferm. A més es pot triar entre diverses talles
32
i colors (i atractius estampats). Les vendes del producte demostren que l'aposta comercial d'aquests emprendors ha estat l'encertada: les visites al seu web -airgo2.coms'acosten a les 20.000 mensuals i el producte ja es pot trobar als establiments Decathlon de l'àrea metropolitana de Barcelona i a alguns de Madrid. Al seu web podeu trobar el llistat d'establiments on comprar aquest innovador passamuntanyes.
PROVA D'EFICÀCIA
En aquesta imatge podem veure un dels nous filtres d'AirGo acabat d'estrenar (a l'esquerra) i un d'utilitzat durant 3 mesos a Barcelona. La retenció de partícules contaminants és més que evident.
VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE
SOLUCIÓ A LA PRESBÍCIA El prestigiós centre reusenc es dedica al tractament integral mèdic i quirúrgic de les patologies visuals. Un dels darrers avanços són les lents intraoculars Premium o HD: una solució eficaç a la presbícia o vista cansada Els Drs. Callizo al quiròfan de Clínica Oftalmològica Reus
Lent intraocular trifocal Finevision Toric Physiol
Què és la presbícia o vista cansada? Per què es produeix? La presbícia o vista cansada és una alteració normal de la visió, que apareix a partir dels 40–45 anys deguda a que el cristal·lí, que és la lent natural que permet enfocar els objectes propers, perd progressivament aquesta capacitat, pel que es produeix una dificultat progressiva per a enfocar objectes propers, és a dir, lectura, mòbils, tablets, ordinador, etc. Al nostre país, un 49% de la població té més de 40 anys, pel que la prevalença de la presbícia és molt alta.
56
Quina solució té la presbícia? Tradicionalment, aquest defecte s’ha pal·liat amb l’ús d’ulleres de lectura o progressives, amb la incomoditat que això suposa pel pacient, encara jove, en el seu dia a dia. Actualment existeixen solucions definitives per corregir totalment la presbícia, com ho és la cirurgia del cristal·lí amb lent multifocal.
En què consisteix aquesta cirurgia? Què són les lents intraoculars multifocals Premium? Les lents intraoculars substitueixen el cristal·lí transparent o la cataracta (cristal·lí opac), mitjançant una cirurgia completament indolora, amb anestèsia tòpica (gotes) i de forma ambulatòria (sense ingrés), així el pacient es pot reincorporar molt ràpidament (24–48 hores) a la seva vida laboral. A diferència de les lents intraoculars estàndar, que en oferir un únic punt d’enfocament no permeten eliminar la necessitat d’ulleres, en l’actualitat existeixen les lents intraoculars multifocals Premium o HD (High Definition: Alta Definició), amb diverses zones de focus que permeten veure-hi correctament en totes les distàncies sense cap necessitat d’ulleres. A Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo, escollim la lent intraocular Premium més específica per a cada pacient mitjançant medicions i proves d’alta precisió en funció de les necessitats de cadascú, del seu estil de vida i de les seves expectatives.
Camí de l’Aleixar, 51-53, 43202 Reus Tel. 977 322 408 www.clinicaoftalmologicareus.es Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo és un centre que es dedica al tractament integral mèdic i quirúrgic de les patologies oculars, disposant de quiròfans exclusius per a cirurgia oftalmològica, homologats pel Departament de Salut. PATOLOGIES TRACTADES: Cataractes | Glaucoma | Retinopatia diabètica | Degeneració macular | Despreniment de retina | Oftalmologia pediàtrica | Neurooftamologia | Cirurgia oculoplàstica | Cirurgia refractiva | Cirurgia de pesbícia | Cirurgia lacrimal
VIUSET2019 VIUSET2019 -- PUBLIREPORTATGE PUBLIREPORTATGE
33
NOEMÍ LLAURADÓ PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
“TENIM CAMP A RECÓRRER EN L’IMPULS DE POLÍTIQUES SOCIALS DES DE LA DIPUTACIÓ” Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius
6 34
VIUSET2019 VIUSET2019 -- NOEMÍ NOEMÍ LLAURADÓ LLAURADÓ
La republicana Noemí Llauradó s’ha convertit en la primera dona que ostenta la presidència de la Diputació de Tarragona des de la seva creació. Amb Llauradó, un polític reusenc torna a dirigir l’ens supramunicipal després de gairebé quatre dècades, quan ho va fer el convergent Francesc Cailà (1979-1980). de Reus, com a regidora i ara vicealcaldessa, la relació com a municipi gran és diferent. El fet d’entrar a la presidència et permet prendre consciència de la gran professionalitat i compromís de la gent que hi treballa i consolidar aquella impressió de tots els serveis que realment es presten en benefici dels municipis i, en conseqüència, de les persones que hi vivim i que la ciutadania no coneix potser amb prou detall i té un cert desconeixement.Precisament aquest és un dels objectius que em marco a la Diputació: acostar-la a la ciutadania perquè coneguin exactament els avantatges que poden tenir en aquesta institució.
A
ra que ja porta més de dos mesos com a presidenta de la Diputació, quines primeres impressions ha tingut de la institució des de dins? La Diputació de Tarragona l’havia conegut com a usuària, ja que havia treballat en els serveis tècnics de l’Ajuntament de Riudoms. Des d’allí ets conscient de tots els serveis que des de la Diputació es presten i que beneficien als municipis que no tenen tots els recursos i els han de demanar a aquests ens supramunicipals. Des del punt de vista de l’Ajuntament
I com es pot acostar més la Diputació a la ciutadania? Ja s’ha fet molt bona feina. Tenim moltes eines que afavoreixen la transparència. Volem dotar la Diputació d’algun servei de difusió més pedagògic, com es va venint fent al Parlament, que acosti la institució a les escoles, al jovent, a la universitat, per explicar no només que es fa des de la Diputació sinó des de tota l’administració local, que és l’administració més propera, la que soluciona més el dia a dia de la ciutadania. La ciutadania veu diputacions, consells comarcals, ajuntaments, consorcis... Aquesta estructura de l’administració local s’hauria de simplificar? El fet que hi hagi aquesta manca de coneixement i proximitat entre la ciutadania, les institucions i els representants que hem escollit entre tots fa que es puguin tenir aquestes idees que no han de coincidir forçosament amb la realitat. Els serveis que es presten des d’aquestes institucions als municipis tenen una repercussió important en la ciutadania i com més coneixement en
VIUSET2019 -- NOEMÍ NOEMÍ LLAURADÓ LLAURADÓ VIUSET2019
tinguem més els valorarem. Quines seran les prioritats en el seu mandat en la Diputació? Una serà l’aproximació de la institució a les persones, que ja n’hem parlat. Una altra, dur a terme polítiques de serveis a les persones, i més després d’una situació com la que hem viscut, de crisi galopant, que ha afectat les vides de tantes persones. Volem donar recursos per ajudar en problemes com la pobresa energètica o habitatge. Un exemple és la línia d’ajuts que s’ha encetat ja per reformar habitatges per poder destinar-los a habitage social. Tenim camp a recórrer en l’impuls de polítiques socials des de la Diputació. Una altra qüestió que hem anat tractant és aquesta amenaça que representa el despoblament de certes zones del nostre territori.
HEM DE FIXAR LA GENT AL TERRITORI I AIXÒ VOL DIR GARANTIR QUE TINGUIN OPORTUNITATS LABORALS Com es pot fer front a aquest buidatge de població de l’interior del territori? Hem de fixar la gent al territori i hem de garantir que, amb independència del lloc on tu visquis, tinguis les mateixes oportunitats que qualsevol altre persona. Hem de garantir les connexions i no només són les carreteres sinó internet i fibrà òptica. Fixar la gent al territori vol dir garantir que tinguin oportunitats laborals i guanyar-se la vida també amb el sector pri-
357
CARRERA POLÍTICA ASCENDENT DES DE 2015 mari. Hem de promoure l’agricultura i la ramaderia. També tenir els serveis mínims garantits per desenvolupar-te personalment, com escoles, llars d’infants o centres de salut. Des de la Diputació hem d’acompanyar en aquest equilibri territorial a tots els municipis perquè no quedi una part del territori despoblat. L’incendi de la Ribera d’Ebre d’aquest estiu ha estat un click per a molta gent i institucions sobre els problemes que tenen una part del nostre territori? A vegades aquestes crisis et generen una oportunitat i l’oportunitat en el cas de l’incendi de la Ribera ha estat la reflexió de que hem de fer perquè la gent de tot el territori català tingui les mateixes oportunitats, i, en la demarcació de Tarragona,
ÉS MOLT IMPORTANT QUE LA SAVINOSA, AMB UN VALOR NATURAL I PAISATGÍSTIC TAN DESTACAT, PUGUI ESTAR A L’ABAST DE LA CIUTADANIA
en aquestes zones interiors de les Terres de l’Ebre i comarques com la Conca de Barberà i el Priorat. Hem de fer un treball molt col·laboratiu entre totes les institucions, unir esforços i totes les trobades que hem mantingut van en aquest sentit. Aquestes eines i mesures van més enllà del nostre país, també a Europa, perquè és un repte més global. Un dels projectes més emblemàtics de la Diputació de Tarragona dels darrers mandats és la Regió del Coneixement. Tindrà continuïtat? El primer que he fet és prendre coneixement en primera persona en quin estadi es troba tot plegat. M’he trobat amb en Francesc Xavier Grau, com a principal impulsor, i també amb els alcaldes i alcaldesses implicats per conèixer el projecte de primera mà. Creiem que el futur passa per l’economia del coneixement, perquè és clau per desenvolupar-nos d’una manera equilibrada i sostenible. La col·laboració amb la unversitat també és indispensable. Li podrem donar continuïtat Es vol impulsar el fet de demanar competències i poder de decisió des del territori? Tot això està en un estadi
Nascuda a Reus el 4 de juny de 1978, Noemí Llauradó Sans és llicenciada en Dret per la URV i màster en Advocacia per la UOC. És funcionària del Cos de Tècnics Superiors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i cap de la Secció de Secretaria dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona, actualment en excedència. Milita a Esquerra Republicana de Catalunya des del 2003 i va entrar en la primera línia política com a cap de llista d’ERC a les eleccions municipals de capital del Baix Camp el 2015. En aquest mandat va ser regidora de Salut i segona tinenta d'alcalde. També ha estat diputada al Parlament de Catalunya aquesta darrera legislatura, fins que aquest juliol passat va ser nomenada presidenta de la Diputació de Tarragona, càrrec que compatibilitza amb la vicealcaldia de Reus. una mica inicial i hem de continuar el camí per veure cap a on desemboca tot plegat. Crec que té un recorregut però no és un termini massa immediat. Tots els agents implicats han d’arribar a un consens i la Diputació hi serà i ajudarà. Un altre tema en què hi està implicada la Diputació que sembla que s’ha desencallat és la Savinosa. Sí, el tràmit ja està iniciat i està pendent d’una modificació del POUM de l’Ajuntament de Tarragona i quan vegi la llum seguiran els tràmits que s’hagin de fer. Crec que és molt important que aquest espai amb un valor natural i paisatgístic tan destacat pugui estar a l’abast de la ciutadania de Tarragona i de les comarques del voltant. És bo tot el que faciliti l’accés a la Savinosa per part de la ciutadania i és una llàstima que fins ara no pugui ser gaudit. El seu antecessor, Josep Poblet, ha estat dotze anys en el càrrec. Que destacaria més del seu llegat?
8 36
VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ
La seva capacitat de servei públic i de proximitat als municipis. Ha fet una feina fantàstica. El nostre és un govern que és una combinació de dos partits, ERC i JuntsxCatalunya, que construïm sobre el que està construït, mantenint preservant el que s’ha fet fins ara, perquè creiem que és una feina molt positiva. Si que és un nou govern i posarem un accent diferent, però sempre en benefici de les persones a les que hem de servir. Del pacte de govern a la Diputació s’ha parlat molt que era una moneda de canvi pel pacte a l’Ajuntament de Reus. Ha estat així? El més important és que aquest pacte ha vist la llum i que de seguida que el vam poder segellar hem començat a treballar de molt bona manera uns i altres, posant fil a l’agulla en projectes que compartim. Cap municipi ha tingut més pes que un altre en aquest acord. Feia quatre dècades que no hi havia un reusenc al capdavant de la Diputació. Com es pot notar això en govern de l’ens? La persona que ocupa la presidència de la Diputació ha de mantenir l’objectivitat i ha de ser equànime amb tots els municipis de la demarcació. El fet que la presidenta sigui reusenca no ha d’influir en benefici de la ciutat. Reus s’ha mostrat sempre com una ciutat molt dinàmica amb un pes molt important de les entitats, del teixit associatiu. Aquest tarannà de la ciutat de fer-se a si mateixa també pot ser que s’acabi notant en la presidenta de la Diputació. Però el govern no és presidencialista sinó que treballa de forma molt col·laborativa, com un equip. Abans que una alcaldessa a Reus o Tarragona hem vist una presidenta de la Diputació. Crec que ens serveix per rescabalar-nos d’un greuge que és que les dones no estiguéssim en llocs de decisió. També ha d’obrir portes a altres dones que puguin te-
10 38
nir espais de decisió important. Hem de servir d’exemple, de referent i crec que és una responsabilitat. Hem obert el camí i esperem que no sigui anecdòtic, tot i que estem lluny de l’objectiu de l’equitat. Dels 27 diputats provincials només 7 són dones. I l’objectiu de l’equitat ha de ser el mateix en l’àmbit privat. Com és concilia ser presidenta de la Diputació de Tarragona, vicealcaldessa de Reus i també la vida familiar? Organitzant-te, prioritzant actuacions i sabent delegar. I comptant amb els professionals de la institució. I això lliga amb el que deia abans: no és un govern presidencialista sinó que valora molt el treball en equip. No tot ha de passar per la presidenta sinó pels diputats i diputades delegats de cada àrea. I amb la vicealcaldia de Reus, el mateix. A Reus hi ha regidors resposables en cada àrea i anem prioritzant les actuacions que hi haig de ser. I en la vida familar i personal, alguna estratègia haurem de dur a terme en qüestions com la conciliació i els horaris, que siguin més humans. I la Diputació predicarà en l’exemple en aquest darrer aspecte? A vegades són petits canvis, com fer reunions que tinguin una hora d’inici i una de final, no allargant massa el temps de dinar i acabar la jornada laboral una mica abans per dedicar temps per la vida personal, familiar o els compromisos polítics o amb entitats.
VIUSET2019 VIUSET2019 -- NOEMÍ NOEMÍ LLAURADÓ LLAURADÓ
EL GOVERN DE LA DIPUTACIÓ NO ÉS PRESIDENCIALISTA SINÓ QUE TREBALLA DE FORMA COL·LABORATIVA, COM UN EQUIP Els sous actuals dels polítics i polítiques estan en consonància amb el volum de feina i responsabilitat? Les responsabilitats són grans i més en aquest moment que estem vivint i s’han de veure retribuïdes, com les hores que s’hi dediquen i l’exposició pública a què se sotmeten les persones que es dediquen a la política temporalment. I això és important, perquè tots tenim les nostres feines respectives a les quals retornarem quan acabem. Està d’acord amb la limitació de mandats? Crec que ha de ser un periode temporal, suficient per emprendre els projectes que s’han d’emprendre, però limitat en el temps i després s’ha de donar pas a noves persones. Com vol que sigui recordat el seu pas per la presidència de la Diputació, què li agradaria que hagués canviat? Sobretot el servei a les persones i que les polítiques van orientades per poder millorar la qualitat de vida de la ciutadania que representem.
TERRA CREMADA Després d’un gran incendi com el de la Ribera d’Ebre no només resta cendra i desolació; també queden esperances i molts dubtes de cara al futur que provarem de resoldre en aquest reportatge. Ens hi ajudaran tres membres del Cos d’Agents Rurals Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius
D
es del punt d’inici de l’incendi -que a més de La Ribera d’Ebre també va afectar les comarques veïnes del Segrià i les Garriguesfins a La Torre de l’Espanyol hi ha amb prou feines cinc minuts en cotxe. L’incendi s’inicià en aquest terme que paradoxalment va ser dels menys afectats per l’incendi; el vent i el desnivell
6 40
van empènyer el foc en direcció contrària al nucli urbà. En arribar a la granja avícola el femer de la qual va esdevenir el punt d’inici, ens sorprèn el silenci. Ara és buida; i això malgrat que la mateixa granja quedà indemne. I allà, a pocs metres de l’edifici, el femer: una esplanada on s’acumulava la gallinassa per a que fermentés. La zona era tancada i complia les normatives; de fet, ens comenta Màrius Domingo -Cap de l’Àrea Bàsica de la Ribera d’Ebre del Cos d’Agents Rurals- la normativa sobre femers està pensada sobretot per a evitar que aquests es filtrin pel sòl
VIUSET2019 --TERRA VIUAGO2019 TERRACREMADA CREMADA
tot contaminant els aqüífers, però no contempla el cas de la fermentació i el risc d’incendi que comporta. El dia que s’inicià el foc, ens comenta l’Agent Rural Sergi Fàbregues, es va esdevenir el que els bombers anomenen 30/30/30; això és més de 30ºC de temperatura (aquell dia se superaren amb escreix els 40ºC), menys del 30% d’humitat i cops de vent de més de 30 km/h. Un cúmul de circumstàncies que desencadenà la catàstrofe. Es coneix el punt d'inici de l'incendi perquè a partir del mateix el foc es va estendre en forma de ventall i acabà prenent les propor-
TERRITORI
cions de gran incendi. El balanç final d’aquest gran incendi sobrepassa per poc les 5.000 Ha. Les previsions inicials eren molt pitjors. Abans de l’extinció ja es parlava de més de 6.000 Ha afectades, però l’avanç molt ràpid de les flames, l’orografia i els cultius van deixar algunes illes verdes enmig d’un mar negre i gris, que restarien hectàrees al balanç final. Josep Gonzàlez, Agent Major de Recursos Forestals, ens aclareix que de les 5.000 Ha. aproximadament un 80% correspon a zona forestal i la resta són cultius. I és que veure oliveres centenàries que el foc ha partit per la meitat és una experiència colpidora... l’àrea de l’incendi contenia molts boscos d’origen recent per l’abandonament dels cultius. I és que la feina que oferia la Química de Flix o la Nuclear d’Ascó -explica Gonzàlez- era més ben remunerada i segura que la feina al tros; i si bé molts d’aquells pagesos convertits en obrers industrials al principi van mantenir la pagesia com a feina de cap de setmana, bastants dels seus fill -i néts- ho van anar deixant córrer ja que la consideraven una feina dura i de resultats incerts. Així en dues generacions s’han abandonat algunes de les terres més allunyades, les de secà, les d’orografia més difícil... deixant un terreny abonat per als incendis forestals.
L’ESCENARI DEL DRAMA Avancem pels irregulars camins de carro de la Ribera, amb l’enorme pickup 4x4 dels Agents Rurals, per l’escenari de la tragèdia fins a un dels punts culminants del drama: el Mas de l’Animé, al terme de Vinebre. Allà el foc va segar la vida a tot un ramat de 200 corders, dos cavalls i un ruc. Quan els Rurals van inspeccionar el lloc i van parlar amb l’abatut propietari, van viure un dels moments més durs a nivell humà d’aquest episodi. Paradoxalment aquesta desgràcia va fer reaccionar la població catalana i desvetllà una onada solidària cap al ramader propietari de la granja (Pere Jornet) i cap al territori que es concretaria en la iniciativa de les xarxes socials #rebrotem, que pretén canalitzar la solidaritat amb els afectats. Així mateix l'escalf que tant els Rurals com Bombers, Mossos i Tècnics van rebre al punt de comandament, a Vinebre, no l’oblidaran mai. Els van ajudar en tot, els van servir menjar casolà i begudes. Una solidaritat que s’encomanà a tots els pobles afectats i a les poblacions veïnes. Al mas, la desolació: estables buits, paisatge negre, vehicles calcinats i a baix discorrent amb indiferència, un barranquet. L’aigua, la vida, enmig d’una natura morta. Les cigales, amb el seu xec-xec i el cant dels ocells ens recorden, però, que la natura reclama
VEURE OLIVERES CENTENÀRIES QUE EL FOC HA PARTIT PER LA MEITAT ÉS UNA EXPERIÈNCIA COLPIDORA recuperar allò que el foc s’ha endut. EL FOC AVANÇA PER ON VOL Les poc més de 5.000 Ha afectades pel foc són, mirat pel cantó positiu, una sort ateses les primeres previsions de Bombers que parlaven d’unes potencials 20.000 Ha. El gran número d’efectius i mitjans i el fet que se’n concentressin molts en les carreteres que encerclen l’àrea de l’incendi, la carretera del Coll de la Torre a Vinebre (T-714), l’eix de l’Ebre (C-12) i la carretera de La Palma a Bovera (T-703), van evitar una desgràcia encara més gran. Aquestes dues vies -amb el suport humà i material- van esdevenir un autèntic tallafoc; no així alguns cultius. Si bé és cert que alguna de les finques més netes i llaurades es van salvar de les flames, d’altres si bé no van arribar a cremar van quedar amb totes les capçaleres d’olivers, ametllers o garro-
L'incendi s'originà en aquest femer d'una granja de pollastres de La Torre de l'Espanyol que ara resta buida i en silenci
VIUAGO2019 TERRACREMADA CREMADA VIUSET2019 --TERRA
417
ARA PER ARA L’EXPLOTACIÓ DELS BOSCOS DEL SUD DE CATALUNYA NO ÉS RENDIBLE PER ALS PROPIETARIS I, PER TANT, ELS DEIXEN EN ESTAT NATURAL fers socarrimades a causa de les altes temperatures que es van generar. El foc avança per on troba camí, i l’accidentada orografia del territori fa que vegem illes increïbles de verd enmig del paisatge gris. Explica Màrius Domingo que a vegades el foc ‘es salta’ una superfície cultivada però continua uns metres més endavant a acusa de les paveses, que són partícules enceses, guspires, trossos de material incandescent que fa avançar el vent fent que l’incendi avanci amb celeritat. És aquesta velocitat d’avanç de les flames el que ha salvat moltes barraques i masets de la destrucció. És habitual trobar-los incòlumes en l’escenari de grisor. Una altra curiositat -que ens conta Fàbregues- són els camps segats de cereal. Sembla que no pugui
8 42
Màrius Domingo, Sergi Fàbregues i Josep Gonzàlez, membres del Cos d'Agents Rurals
ser però veiem camps segats amb el rostoll encara groc envoltat de zones calcinades; en qualsevol cas, i comptant nombroses excepcions, la major part dels camps llaurats i ben cuidats han estat els que han sortit menys malparats de l’incendi. I ARA QUÈ FEM? La Ribera d’Ebre i les comarques que l’envolten són un territori mediterrani relativament sec i calorós, amb una gran massa forestal (Serra de Cardó i Boix, Muntanyes de Tivissa...), amb activitat agrícola i ramadera, línies elèctriques i carreteres que el creuen... l’escenari perfecte en el somni d’un piròman. El Govern ha aprovat recentment el Pla Estratègic que reforçarà el Cos d’Agents Rurals amb 300 places en els propers 5 anys, el dotarà de nou material -com ara drons i tauletes- i en renovarà el parc de vehicles i embarcacions. No és que només es recordin de Santa Bàrbara quan trona; aquest és un pla que venien gestant amb el Cos d’Agents Rurals des de fa dos anys. Potser és veritat que aquest gran incendi n’ha precipitat la signatura, però
VIUSET2019 --TERRA VIUAGO2019 TERRACREMADA CREMADA
'LA POLICIA DELS PAGESOS' Si bé és cert que pagesos, ramaders i caçadors se’n solen queixar, perquè són la primera força de l’ordre que els fiscalitza i fa complir les lleis ambientals, no és menys cert que la gent del territori són els primers en reconèixer que la seva consciència ambiental i de prevenció del foc ha augmentat gràcies al Cos. Avui dia és extraordinari que s’expedienti un pagès per fer foc a l’estiu o que s’enxampi un caçador amb una espècie protegida. També en el tema ambiental han tingut un paper cabdal en la clausura d’abocadors il·legals i en l’aplicació a nivell local dels nous sistemes de gestió dels residus. El Cos d’Agents Rurals ha anat assolint més competències a mesura que s’incrementava la normativa ambiental però segueixen sent els mateixos efectius. D’aquí al 2024, però, es preveu la incorporació de 300 nous agents i la renovació del material.
EL PRIMER HÍBRID DE MINI. MINI COUNTRYMAN HÍBRID ENDOLLABLE AMB DISTINTIU ZERO EMISSIONS. Oliva Motor Carrer Josep Maria Folch i Torres, 2. Les Gavarres. Tarragona olivamotor.mini.es Consum combinat MINI Countryman Híbrid Endollable: 1,9 l/100 km (WLTP: des de 1,7 fins 2,1 l/100 km). Emissions combinades de CO2: 43 g/km (WLTP: des de 40 fins 47 g/km).
benvinguda sigui. Els Agents Rurals afirmen que són pocs: menys de 500 a tot Catalunya. Però comptant que treballen per torns, sobre el terreny encara són menys. És habitual que en cap de setmana, en una comarca com la Ribera, només hi hagi dos agents en actiu. Un, si n'hi ha un de baixa. En un territori agrícola i forestal com aquest s’entén que això és insuficient. Per tal que un foc així no es torni a repetir només tenen una paraula a la boca: prevenció. Per a ells l’abandonament de les explotacions rurals i el bosc ‘de baixa qualitat i alta combustibilitat’ que se’n deriva, són un dels principals hàndicaps per a aquesta prevenció d’incendis forestals. Ara per ara l’explotació dels boscos del sud de Catalunya no és rendible per als propietaris i, per tant, els deixen en estat natural. Una possible solució per a l’aclariment forestal -almenys en certes zones sensiblesfóra que l’administració subvencionés les aclarides i la llenya s’aprofités per a fer biomassa (els pèllets). Si als edificis públics del territori (escoles, instal·lacions municipals, consultoris, etc...) i a les noves edificacions se’ls fes instal·lar sistemes de calefacció amb biomassa, tindríem un cas reeixit d’economia circular. Això més que uns subvenció seria una inversió en la prevenció d’incendis, doncs. Una altra solució seria facilitar el pasturatge de ramats de cabres o ovelles; en Sergi les defineix com ‘les desbrossadores naturals'. Ara tenim una successió –en comarques com La Ribera- de boscos de pi blanc i matollar. És el que s’anomena bosc jove; en aquest context i en el clima mediterrani els incendis són naturals. Si aquest bosc arriba a consolidar-se, el pi blanc anirà cedint protagonisme a l’alzina, un arbre de creixement més lent però més resistent al foc. Una bona solució, després de l’incendi, seria que els pagesos tornessin a conrear les millors parades que el foc ha redescobert. El que ara s’anomena ‘mosaic’ de paisatges és una de les millors maneres d’acotar el foc i tallar-li l’avanç. Gon-
10 44
UNA ALTRA SOLUCIÓ SERIA FACILITAR EL PASTURATGE DE RAMATS DE CABRES O OVELLES; EN SERGI LES DEFINEIX COM ‘LES DESBROSSADORES NATURALS' zàlez remarca que ara és hora que tècnics forestals, administració i la gent del territori busquin la millor manera de gestionar i trobar solucions per aquestes zones cremades. Quant als accessos a les zones forestals, són bons a l’hora d’extingir un incendi; però a la vegada també són punts d’entrada per a iniciar-lo. Consideren que aquesta zona de La Ribera ja estava prou ben comunicada i que, per tant, aquí no hi ha necessitat d’obrir-ne de nous. FINAL ESPERANÇAT El foc, com tot en aquest món, és una
VIUSET2019 --TERRA VIUAGO2019 TERRACREMADA CREMADA
catàstrofe i alhora una oportunitat. En Màrius explica que molta fauna salvatge mor en un incendi forestal. No tots els animals fugen (això és una llegenda). A molts l’instint els empeny a amagar-se en caus i moren socarrimats. Però per altra banda hi ha d’altres animals que l’aclariment que proporciona l’incendi els beneficia: l’àliga perdiguera o el còlit trobaran aquí terreny adobat. L’entrevista discorre en un pujol elevat on hi ha una barraca enjardinada. El vent de nord fa l’estada agradable i ja no arrossega cendra; ja no put a cremat. La barraca, com la majoria d’edificacions, n’ha sortit indemne; però els majestuosos pins que la flanquejaven estan calcinats. No obstant la banda sonora de les cigales i la piuladissa dels ocells ens acompanyen. Els primers brots verds es deixen entreveure en les jardineres delimitades per pedres ennegrides. La natura torna a obrir-se camí; La Ribera d’Ebre rebrota. Descobriu la galeria completa d'imatges al nostre web: www.viuafons.cat
PAU CIURANETA, JOVE PAGÈS I RAMADER
“ENS DIUEN LO SUD; NALTRES SOM LO NORD DEL SUD”
Pau Ciuraneta, pagès i ramader de La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), és amb 25 anys un dels pocs pagesos joves que queden al poble. Treballa l’olivera en una explotació familiar i tenen una marca pròpia d’oli (Prior Dei). Ha voltat pel món (La Toscana, Califòrnia...) per aprendre a comercialitzar, produir i fer rendible el seu oli, però amb la ferma decisió d’acabar aplicant aquests coneixements al poble que l’ha vist néixer. Et va sorprendre la repercussió viral del vídeo que vas penjar a YouTube després de l’incendi? Sí. M’esperava certa repercussió en l’àmbit comarcal però finalment s’ha estès com la pólvora. N’estic satisfet perquè he pogut transmetre unes inquietuds a molta gent. Parles d’abandonament de les administracions i les acuses de posar pals a les rodes als pagesos. Posa’m exemples... Com a fet recent, les ajudes a la incorporació de joves agricultors lluny d’esperonar-los acaba sent un fre brutal. La burocràcia, la paperassa i la mala gestió fa que algú que s’hi vulgui dedicar i no tingui al darrera l’explotació familiar, li sigui gairebé impossible. Després la legislació, es fa des d’una oficina a Barcelona i l’aplicació al territori pot
12 46
esdevenir absurda. Cal facilitar la implementació de qualsevol negoci en l’àmbit rural. Finalment els Agents Rurals haurien d’estar a favor del pagès i molts cops trobem que ens fan la vida impossible: si tallem un pi dins la nostra finca... ens posen traves quan arrabassem i fem rompudes per a començar nous cultius, burocràcia, sancions... És un tema de legislació i d’actitud.
litzat però no el coneixem. Cal pensar més en qualitat que en quantitat.
Com a pagès i ramader, com t’ha afectat l’incendi? Com a ramader he estat de sort. Però fa dos anys vam comprar una finca de 40 Ha de cultiu superintensiu. El foc n’ha afectat un 80%; 35 kilòmetres de mànega de rec destruïts... encara que alguns arbres rebrotaran, dues collites ja les hem perdut. I per arribar al nivell on érem trigarem almenys 5 anys.
Completa la frase: La nuclear, la química de Flix i els aerogeneradors són per a La Ribera... És complicat. Han aportat desenvolupament i això és bo. En el cas de la petroquímica ha comportat un gran preu pel nostre medi i això no pot ser. La indústria en sí no és dolenta però cal que sigui respectuosa amb el territori.
Al vídeo parles de futur... quin futur té la Palma d’Ebre? El futur que els habitants li vulguem donar. Un futur agrari però amb una economia més diversificada i sòlida. Això es fa aportant serveis i facilitats. A nivell agrari hem de canviar la manera de produir i la sortida que donem al nostre producte. Hem de pensar que som petits empresaris. Quants joves de la teva generació s’han quedat al poble? Tres. Si a la palma hi ha un centenar de pagesos, el 80% deu estar per damunt dels 50 anys. Tu ets regidor a l’Ajuntament; quins plans teniu per a La Palma? Som un ajuntament jove, amb una mitjana de 35 anys. Tenim un projecte per ajudar a donar una millor sortida als pagesos, promoure el turisme i altres iniciatives econòmiques per tal que la gent es pugui guanyar la vida al poble. I a nivell personal, què creus que li caldria al poble? Ens cal més iniciativa. Per quedar-nos al poble ens cal sortir al món i veure com funcionen les coses. Estem treballant per a un mercat globa-
VIUAGO2019 TERRACREMADA CREMADA VIUSET2019 --TERRA
La Ribera d’Ebre és la comarca més desconeguda de Catalunya? De les més desconegudes. Ens diuen lo Sud; naltres som lo nord del Sud. Som un territori oblidat perquè turísticament tenim tendència a anar al nord de Catalunya.
Roger Heredia ha encapçalat la iniciativa de micromecenatge ‘Rebrotem‘ per a canalitzar els ajuts a la Ribera d’Ebre. És aquest el camí? Quin camí? Estic entre decebut i enfadat. Crec que hi ha poca transparència, jo no en sabia res... em preocupa que de la nostra desgràcia se n’intenti lucrar algú. Les plataformes de micromecenatge ja es queden un 3% de les aportacions. Si algú vol ser el protagonista crec que aquest no és el camí. Com a regidor per JuntsxCatalunya, com veus el moment polític actual i l’enfrontament entre els dos grans partits independentistes? Ara per ara no contemplo altra política que la local. Jo només demanaria al Govern de Catalunya que estigués a l’altura del seu poble. Finalment Pau, dona’ns una bona raó per visitar La Palma i la Ribera. Potser no som un indret idíl·lic però tenim un territori digne de conèixer; som gent de Sud, gent oberta, gent que acull, gent que produeix. No hi ha res millor que degustar el nostre producte a l’indret on es produeix.
LO PAU DE PONTS
“DE LA FAMÍLIA IGLESIAS, EL MEU REFERENT ÉS EL JULIO, SOBRETOT PEL SEU MODUS VIVENDI” Marc Pascual
Parlem amb el cantautor i yotuber Pau Pinós, més conegut com 'Lo Pau de Ponts', que amb les seves cançons paròdiques i la seva simpatia s'ha convertit en un referent del panorama comunicatiu català
P
au, explica a qui no ho sàpiga, qui ets? Em dic Pau i soc de Ponts. Soc un xicot jove, de 26 anys, nascut al 93 igual que el Marc Màrquez, que em dedico a fer una mica el que feia abans La Trinca: retratar en forma de cançonetes i en clau d’humor tot allò que
34 48
passa al país (situacions quotidianes o fets d’actualitat). Et vas fer famós arrel d’una versió d’Enrique Iglesias (‘La nòvia estiueja a Salou’). La cançó està basada en una experiència personal? No està basada en una experiència personal, però sí en una situació que any rere any
VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS
es repeteix a bona part de la Catalunya rural i més concretament a la zona de Ponent, d’on jo soc: molts pagesos que es dediquen al cultiu del cereal, recol·lecten al juny/juliol i les seves dones o novies volen estiuejar; i solen anar molt per la zona de Salou i Cambrils. Jo basant-me en aquesta situació que he vist en el meu entorn, vaig fer
ENTREVISTA
aquesta cançoneta. Va arribar fort a tot arreu perquè molta gent s’hi va sentir identificada. Arribats a aquest punt, podem afirmar que, a viva veu, cantes millor que Enrique Iglesias? No t’ho sabria dir. La veritat, tant me fot. Jo, de la família Iglesias, el meu referent és el Julio, sobretot pel seu modus vivendi. Et definiries com un cantautor costumista? No m’ho havien dit mai però podríem dir que sí. No canto a les profunditats de l’existència sinó a fets quotidians com la sogra, lo nen que s’enamora d’una rumana, coses d’aquestes més costumistes. Per tant em puc definir com un cantautor costumista, m’agrada. Tu vas començar cantant garrotins per la festa major de Ponts, el teu poble; explica’ns què és un garrotí i posa’ns-en un exemple. Un garrotin és un ritmet rumbero originari dels gitanos de Lleida basat en quatre versos; el segon i el quart han de tenir rima consonant i m’agrada molt perquè pot retratar qualsevol situació i fins i tot, com faig jo, pot retratar la gent del propi espectacle; només cal preguntar-los com se diuen i d’on són i al moment els fas el garrotin. Un exemple: Peixatera punyetera / m’has donat lo peix pudent / si no em tornes la pesseta / li diré a l’ajuntament. I llavors la famosa tornada: Al garrotin / al garrotan / a la vera, vera, vera de Sant Joan.
mor acostuma a agradar. No crec que sigui un humor de ponent sinó de la ruralia catalana: la gent de la Catalunya endins som tots molts semblants. El teu darrer hit, ‘Mos agrada el postureo’, és una crítica velada a l’alienació que produeixen en el jovent els telèfons intel·ligents? Sí, retrata l’addicció al telèfon mòbil; addicció que he de confessar que jo també tinc. Aquesta sí està basada en fets reals. I és que ma mare la tinc tot lo dia dient: nen, dixa estar el telèfon. Algun dia te l’amagaré, te’l trencaré o me’l vendré! També és una crítica i me l’he d’aplicar. I també retrato el postureo: el fet que la gent va a un lloc només per a fer la foto.
“NO CANTO A LES PROFUNDITATS DE L’EXISTÈNCIA SINÓ A FETS QUOTIDIANS COM LA SOGRA, LO NEN QUE S’ENAMORA D’UNA RUMANA, COSES D’AQUESTES MÉS COSTUMISTES”
Has pensat, més enllà de les paròdies, composar les teves pròpies melodies? M’ho ha dit molta gent i ho he pensat moltes vegades. Algun cop ho he fet, com en la cançó ‘Lo cantant latino’ que és pròpia. I no descarto properament fer algun altre tema propi. Què els dones, a la canalla, que els agraden tant les teves cançons? Sobretot penso que els agraden els videoclips: mai abans no havien vist un videoclip on sortissin vedells en una granja; són vídeos amb molt color, divertits, alegres i això els deu cridar l’atenció. I això ho agraeixo perquè és un públic que és el futur. Col·labores a diari amb el programa radiofònic ‘Fricandó Matiner’ de RAC105; com és l’experiència? La valoro molt positivament, malgrat les hores que m’havia de llevar cada matí. Hi havia molta alegria a l’estudi i un equip de gent collonuda i és una llàstima que no s’hagi renovat el programa. També tens un espai a Diari de Nit, a Lleida TV; toques tots els mitjans, oi? Sí, tinc un espai i també m’agra-
És cert que els teus referents artístics són Julio Iglesias, Luís Miguel, Núria Feliu, La Trinca i el refranyer popular? Sí noi, l’has encertat altra vegada. Digue’m antic però tothom té els seus gustos (també escolto música moderna, eh?). Fas bolos arreu de Catalunya; l’humor de ponent s’entén arreu? No sé si hi ha un humor específic de ponent però quan vaig pels pobles lo meu hu-
VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS
35 49
da molt l’experiència televisiva, inclús més que la ràdio. M’agrada tot el món de la comunicació. I és probable que properament neixi algun projecte relacionat en el món de la tele (hasta aquí puedo leer). Pots viure exclusivament de la música? De moment sí. Visc de les actuacions que faig arreu de Catalunya, sobretot a l’estiu, l’època de les Festes Majors i durant l’any col·laborava al Fricandó Matiner; tot i que jo soc advocat de formació. Per quan un duet amb la Rosalia? Quan ella vulgui. Per part meva hi estic disposat i no seré jo qui posi condicions. Passem a temes més profans: per Com és la vida sentimental d’un influencer de YouTube com tu? Aquí no et contestaré perquè m’ho paguen millor al Sálvame.
Perquè el teu amor per Pilar Rahola no passa de platònic, oi? No passa de platònic perquè ella no vol. Ve d’una broma que vaig fer amb ella i li professo una gran simpatia, perquè és tot autenticitat, diu les coses tal com ragen, li fot pel broc gros i diu el que pensa sense importar-li el què diran. I això és una
LO REI DEL YOUTUBE La fama li va arribar a Pau Pinós amb el videclip 'La nòvia estiueja a Salou', on parodiava el hit d'Enrique Iglesias 'Duele el corazón'. La cançó descriu la trista història d'un pagès de secà la novia del qual se'n va a estiuejar a Salou mentre ell ha de quedar-se al poble collint el cereal. Té gairebé 600.000 visualitzacions. El seu rècord, però, és 'A poc a poc': una cançó que consciencia sobre la seguretat vial tot versionant el hit del portorriqueny Luis Fonsi, 'Despacito'. Supera les 676.000 visualitzacions. Altres èxits són el duet amb el youtuber mallorquí Miquel Montoro, 'Fora Vila' o el darrer, 'Mos agrada el postureo' que fa mofa de l'addicció als mòbils i ales xarxes socials... com YouTube.
cosa que jo valoro molt. Aquest moreno que llueixes és d’anar al tros? Està influenciat sobretot per la genètica i perquè volto molt amunt i avall, lo sol em toca i l’agafo ràpid. T’has alineat clarament amb la causa independentista... digue’m com és que et van veure arrencant llaços grocs per un poble del Priorat? Soc obertament catalanista i preferiria que Catalunya disposés d’un estat independent. I això que dius dels llaços grocs del Priorat té una explicació molt clara i és que era festa major a El Lloar i hi havia banderoles grogues penjades a la plaça. Havíem de fer una foto des del balcó de l’Ajuntament i aquestes banderoles obstaculitzaven la vista del retratista... i, és clar, jo em vaig veure obligat a tallar una d’aquestes garlandes per fer la foto. Què et faria il·lusió aconseguir en la teva carrera musical? No soc gaire ambiciós en aquest sentit. Estaria content si puc seguir fent actuacions arreu de Catalunya, que és el que m’agrada, el contacte amb la gent dels pobles i que tant la canalla com la gent gran s’ho passin bé en els meus espectacles i que les cançons que vagi traient arrelin i la gent les canti. Això és al que aspiro.
36 50
VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS
ES POSA EN MARXA A TARRAGONA UNA XARXA PIONERA D’ACOMPANYAMENT EN PROCESSOS DE FERTILITAT Redacció
La Clínica de Reproducció Assistida Embriogyn és l’únic centre especialitzat de manera exclusiva en tractaments i tècniques relacionades amb la reproducció assistida i el diagnòstic prenatal. A més a més, ara dona un pas més enllà respecte a les clíniques del sector oferint de forma pionera la primera xarxa privada d’acompanyament en els processos de fertilitat. Avui dia cada cop són més les parelles que fan front a problemes reproductius. Les clíniques de reproducció assistida ofereixen diversitat de tècniques però de vegades allò que necessitem és sentir-nos acompanyats, un concepte que va molt més enllà de la professionalitat.
LES PARELLES QUE PASSEN PER AQUEST TIPUS DE SITUACIÓ PODEN AFRONTAR SENTIMENTS MOLT DIVERSOS COM: CULPABILITAT, PORS, SOLEDAT, INCOMPRENSIÓ...
DIFICULTATS REPRODUCTIVES Actualment un 18% de parelles en edat reproductiva, segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, es troben en l’aventura de formar una família, i veuen com no és un procés tan senzill com creien. L’estil de vida, cada cop més sedentari, l’edat i causes ambientals o genètiques acaben fent que el que havia de ser un procés emocionant i alegre es converteix en un túnel gris del qual costa veure’n la fi. Per tot això cada cop són més les tècniques que les clíniques ofereixen als seus pacients per ajudar-los a trobar, en primer lloc, les causes de la seva esterilitat, i en segon lloc, oferir-los una solució. SUPORT EMOCIONAL I PSICOLÒGIC En tot aquest procés no només la part física és important, sinó que hi ha un component emocional molt important. Les parelles que passen per aquest tipus de situació poden afrontar sentiments molt diversos com: culpabilitat, pors, soledat, incomprensió... i molts cops no saben on ni com demanar ajuda. Internet acaba sent una font d’informació per aquestes persones a través de fòrums o grups a les xarxes socials, però… les circumstàncies o tipologies de pacients són tan específiques que és difícil trobar algú que ens entengui perquè ha passat exactament per la mateixa situació. Embriogyn vol recollir i cobrir aquesta necessitat, i posa en marxa una eina pionera: una xarxa privada d’acompanyament voluntari. Es tracta de posar en contacte perfils de pacients similars, uns afrontant un procés de voler crear una
família i els altres, parelles que han passat per la mateixa situació però que avui ja gaudeixen del seu somni de ser pares. Persones acompanyant persones. SENTIR-SE ACOMPANYATS “Nosaltres no coneixíem ningú que es trobés en la mateixa situació, però creiem que ens hauria ajudat molt parlar amb gent que hagués viscut la mateixa aventura que nosaltres”, comenta una pacient de la clínica. Des d’Embriogyn, Imma Saumell, directora del laboratori i impulsora del projecte, indica: “Estem orgullosos de poder oferir finalment un espai proper i personal als nostres pacients, gràcies als voluntaris, que són famílies a qui hem pogut ajudar a fer realitat el seu somni de ser pares”. Cada any són més de 8.000 els nens i nenes que neixen a Catalunya gràcies a l’ajuda mèdica. El Centre Mèdic Embriogyn, present a Tarragona, El Vendrell i Tortosa ha treballat sempre per oferir un tracte professional, humà, pròxim i càlid per tal d’ajudar aquestes famílies a fer créixer el seu somni de ser pares.
VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE
53
FIRAGOST 2019 ©Ajuntament de Valls | Pere Toda
56
VIUSET2019 - GALERIA FOTOGRÀFICA
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, va presidir l’acte oficial d’obertura de la Firagost, acompanyat per l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Farré i la resta de regidors de la corporació municipal
VIUSET2019 - GALERIA FOTOGRÀFICA
57
58
VIUSET2019 - GALERIA FOTOGRÀFICA
VIUSET2019 - GALERIA FOTOGRÀFICA
59
3d9f Colla Joves Xiquets de Valls
60
VIUSET2019 - GALERIA FOTOGRÀFICA
5d9f Colla Vella dels Xiquets de Valls
VIUSET2019 - GALERIA FOTOGRÀFICA
61
RECOMANACIONS
Alícia Fàbregas
ALBÀNIA DURANT LA DICTADURA COMUNISTA Segons el filòsof alemany Walter Benjamin, que es va suïcidar a Portbou el 1940 fugint dels nazis, al quadre de Paul Klee ‘Angelus Novus’ hi apareix un àngel que mira al passat amb els ulls desorbitats. Hi veu una catàstrofe i voldria detenir-se per arreglar-ho, però des del paradís bufa un vent massa fort, que l’empeny cap al futur. Al voltant d’aquesta idea -o més aviat, utilitzant-la per a construir una història- es desenvolupa la novel·la de Bashkim Shehu: Angelus Novus. En ella parla en primera persona dels anys que va passar a les presons d’Albània, després que el seu pare, Mehmet Shehu, Ministre de l’Interior del dictador Enver Hoxha i cap de la cruel i temuda Sigu-
rimi -semblant a les SS dels nazis-, suposadament es suïcidés. Amb unes reflexions molt interessants i admetent els privilegis que va tenir per ser fill d’un membre tant important del govern de la dictadura, Shehu fa un retrat d’aquells anys tan durs per a gran part de la població albanesa.
T’INTERESSARÀ SI... Vols conèixer part de la història d’Albània d’una forma novel·lada. APUNTA Angelus Novus, de Bashkim Shehu.
L’AMENAÇA QUE SUPOSA L’EXTREMA DRETA HONGARESA PER A LA COMUNITAT ROMANÍ Entre el 2008 i el 2009 es van produir una sèrie d’atacs xenòfobs a Hongria contra membres del Poble Gitano. En total, set romanís van ser assassinats. Genezis, la segona pel·lícula de l’hogarés Árpád Bogdán, parteix d’aquests fets reals per a filmar una ficció no gaire allunyada de l’actualitat d’Hongria. La història es divideix en tres parts, amb tres protagonistes diferents -que en un cert punt s’acaben enllaçant-, una fotografia excel·lent i un relat a foc lent. Una crítica contundent -en forma d’obra d’art- a la violència sense escrúpols d’alguns grups d’ultradreta contra minories que no tenen capacitat de protegir-se, ni defensar-se.
T’INTERESSARÀ SI... Aguantes les imatges dures, tot i que narrades amb bellesa, i t’agraden les històries actuals amb un missatge crític contundent. APUNTA Genezis, a Filmin.
64
VIUSET2019 - RECOMANACIONS
T A R R A G ON A es posa les piles
A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.
PLAÇA IMPERIAL TARRACO
ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)
CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA
ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)
AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER
ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)
CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)
PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS
Més informació a:
www.aparcamentstgn.cat
SEGUEIX-NOS
PER NO PERDRE’T RES Ara tenim més presència on-line que mai. Busca’ns com a VIUafons i estigues atent als nostres sortejos
A www.viuafons.cat hi trobaràs: reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local. INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)
www.viuafons.cat
Essentia Costa Daurada
Sport Resort & Homes