Viur32 by VIU A FONS

Núm. 32 | Juliol 2017 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 32 | Juliol 2017 | www.viuafons.cat

Ballem?

11.000 exemplars gratuïts

Les motivacions dels ciutadans per entregar-se a la febre del ball Gamma Toyota Hybrid, líders en tecnologia híbrida. Gamma híbrida: Consum mitjà (1/100km): 3,3 – 5,1. Emissions CO2 (g/km): 76 – 118

TOYOTA AUTOFORUM autoforum.toyota.es

2 Juliol 2017

Juliol 2017

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2on A- 43007 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Rafa Marrasé, Cristina Valls, Ramon Ortiz. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell, Raquel Estrada, Iris Miralles, Mariona Martínez. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Sumari

#32

Juliol 2017

Revista associada

67 Tarragona

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

11.000 exemplars

Control

Tarragona

Reus

5 EDITORIAL | 6 A FONS. El Ball ens farà lliures. A milers de persones d'arreu del país, ballar els canvia la vida.| 40 MOTOR. Nissan Nikko Center. El concessionari presenta el programa 'Promesa cliente'. | 51 EDICIONS LOCALS. Tarragona. Ponent també existeix. Radiografia d'uns barris que lluiten per millorar. | 67. Especial Cuida't a l'estiu. Les claus per passar un estiu d'allò més saludable. Reus. Plaga de coloms? L'animal urbà per antonomàsia comença a crear certs problemes al centre de la ciutat.

L'humor de Napi

Editorial Que no pari

En certa manera, a VIU a fons, aquestes ganes irrefrenables de ballar que ens han demostrat alguns dels protagonistes que hem entrevistat, ens recorden aquella mítica pel·lícula de l’any 1984 anomenada Footlosse, amb Kevin Bacon de protagonista i, ull, Sarah Jessica Parker (Sexo en Nueva York) en un paper secundari. L'argument d'aquella cinta és el d'un jove de ciutat que arriba a un poble del mig oest americà on està prohibit ballar. Tot i el veto d'una comunitat ultra conservadora, els joves es rebel·len contra la prohibició perquè és totalment absurda. Al cap i a la fi, ballar és diversió. A les pàgines de l'article el lector podrà comprovar com no només els joves volen ballar i com el ball, en alguns casos, ha estat la teràpia més eficaç contra estats depressius.

Els humans sempre hem ballat, des de temps immemorials s'ha utilitzat la dansa i el ball associats a diferents ritus. No va ser fins a la Grècia clàssica que la dansa va ser considerada, però, un art. La necessitat de ballar és inherent a la nostra essència i molt pocs es poden resistir a moure els peus quan senten alguna melodia. En aquest número de Viu a fons volem mostrar les motivacions que impulsen les persones a aprendre un ball, sigui quan sigui. Evidentment, hi ha moltíssims estils i era impossible exhibir-los tots en aquestes pàgines i, per tant, es tracta d'una tria que, en el fons, vol mostrar una realitat que es viu actualment a la nostra societat de fa uns anys: la febre del ball.

Juliol 2017

la música

A FONS

BALL A FONS

Juliol 2017

TERRITORI | POLÍTICA | ECONOMIA | SOCIETAT

El ball ens farà lliures

Milers de persones aprenen a ballar cada any a Catalunya; es tracta, en molts casos, d'un esdeveniment social que canvia per complet la vida de molts dels practicants Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

És una tarda molt calorosa. No fa ni un alè d'aire en un final de primavera absolutament tòrrid a les portes de Sant Joan. La ciutat sembla que funciona a mig gas o en tot cas a càmera lenta, en un ambient previ a les vacances dins un clima més tropical que mediterrani. El portal de la Cooperativa Obrera de Tarragona és un refugi a la xafogor. Hi ha una tranquil·litat absoluta dins l'edifici i només se senten les meves passes tot pujant l'escala de pedra. En arribar al primer pis una petita remor de fons trenca el silenci. Segueixo el que sembla una melodia que es fa més audible a mesura que avanço per la disposició laberíntica de l'espai. La música se sent perfectament quan una gran sala es troba al davant meu. Els grans finestrals oberts de bat a bat intenten atreure el més mí-

nim corrent d'aire que pugui passar i al meu davant uns enormes miralls cobreixen un dels murs de l'estança. La classe començarà en uns minuts. Els primers compassos de la música blues ja ressonen entre les quatre parets. Cada dimecres un grup de joves professors de ball de Barcelona baixa a Tarragona per impartir lliçons de lindy hop i blues. Sí, perquè el blues també es balla. «Molts músics et diran el mateix, que el blues només s'escolta però a la dècada dels anys 20 del segle passat la gent escoltava aquesta música i també la ballava. Per una estranya raó que no acabo d'entendre, la societat va decidir que en lloc de ballar era millor anar a escoltar música i moure el cap mentre tenien un cubata a la mà», explica Eila Galán tot rient. Eila té 30 anys i en fa dos que dóna classes de blues, una disciplina que va començar a ballar

«Podríem dir que el

swing és la música, la melodia, i el lindy hop és el ball»

BALL A FONS

El lindy hop seria una evolució del charlestón a partir de diferents incorporacions d'altres estils adaptats per ballarins afroamericans. El nom sembla que provindria del cèlebre pilot d'avió Charles Lindbergh, que el 1927 va convertir-se en el primer home a creuar l'oceà atlàntic a bord d'un avió, anomenat Spirit of St Louis. La proesa de Lindbergh va merèixer un homenatge —dels molts que va rebre— en forma de concurs de ball al Savoy Ballroom de Nova York (un saló de ball que va obrir les seves portes el 1926) aquell mateix any. Lindy seria el diminutiu del seu nom i hop, que vol dir salt en anglès, faria referència al vol entre els Estats Units i Europa que va fer. La popularitat d'aquest estil de ball va ser tan gran que la revista Life va declarar-lo ball nacional del país el 1943. «La música swing i el lindy hop han aparegut en moltes pel·lícules però potser la més coneguda i la que mostra millor la passió per aquest ball en un determinat moment de la història és aquella que es va traduir a Espanya com Rebeldes del swing [Swing kids en la versió original]», diu Mercè Amell, en referència a la cinta del 1993 i que protagonitzaven Kenneth Branagh, Cristian Bale o Barbara Hershey entre d'altres. Amell és companya d'Eila i Iñaki

Juliol 2017

fa cinc anys, tot i que ha practicat molts altres estils de ball anteriorment. Actualment, Galán es dedica exclusivament a ensenyar a ballar a través de l'escola Swing is in the air —«el meu cap va pensar que seria una bona idea venir a Tarragona perquè la demanda d'aquests estils estava creixent, tal com havia passat a Barcelona anys enrere»—. «El swing és més improvisat, més complex mentre que el blues té una estructura més senzilla tot i que ha evolucionat des del 1920 fins ara», diu Eila. Iñaki Royo, professor dels dos estils de fa 8 anys, matisa: «Podríem dir que el swing és la música, la melodia, i el lindy hop és el ball».

BALL A FONS

Juliol 2017

i la tercera del grup de quatre professors que donen classes de forma ininterrompuda des de les 7 de la tarda fins a les 10 de la nit. «Des de ben petita que ballo. He fet ballet, jazz, balls de saló, de tot. Un dia, el meu cosí em va demanar que l'acompanyés a una sessió de lindy hop i no em va agradar [riu]. Encara que sembli estrany, vaig decidir apuntar-me igualment i em va fascinar completament. La música és brutal i, si t'adones, tothom riu mentre balla, és fantàstic». I és cert. Els alumnes han anat entrant i amb el pas dels minuts s'arriba al punt àlgid de la classe, o millor dit, de les classes, perquè es fan de forma simultània. Tothom ja va suat en un vespre que no refresca de cap manera i on els passos seguint la música swing provoquen esbufegades. Ningú, però, perd el somriure, i això em recorda per un moment la natació sincronitzada, on es fa un esforç físic important però les nedadores acaben sempre somrient. «La gent que fa swing té ganes de passar-s'ho bé», diu Mercè Amell mentre assegura que n'hi ha prou amb 10 hores de classe per poder tenir una mínima base de lindy hop que permeti l'alumne gaudir d'aquest ball. «El lindy és un ball més distès, de bon rotllo, feliç en contraposició al blues, que és més íntim», explica Royo. Ell es considera un enamorat de la música de swing des de sempre. Quan era petit recorda que va veure una pel·lícula dels germans Marx, Un dia a les curses, en què una escena el va captivar: «Harpo, el que feia de mut, va entrar a una quadra i allí hi havia tot de nois negres treballant. Va fer sonar un flautí i aleshores es desencadenava tota una festa en què els treballadors ballaven lindy hop». Iñaki Royo va quedar fascinat per allò i a mesura que es feia gran aquell record i el so de la música swing continuaven en la seva ment fins que un dia ho va veure en viu i en directe. «Eren les festes del barri de Gràcia i de cop i volta em vaig trobar tot de gent ballant lindy hop. No em podia creure allò, no sabia que

a Barcelona hi havia gent que ho ballava». Va decidir buscar una escola de ball i aprendre'n de seguida i d'allò ja en farà 13 anys. «El swing per a mi és com una filosofia de vida», diu mentre admet que es dedica professionalment a impartir classes a banda de compaginar-ho amb el seu ofici d'actor també. En contraposició al swing, el blues. La música, més lenta, provoca un ball més pausat —tot i que els professors asseguren que en molts països es balla de forma ràpida també—. «La connexió que tens amb una persona quan balles blues és brutal. La música t'enganxa», afirma Jordi Figueras, de 42 anys i que en fa 2 que dóna classes. Ell assegura que va arribar a aquest món per casualitat arran d'una festa major i des d'aleshores ha quedat enamorat del swing i del blues. «Allò que realment em fascina del blues, que m'atrapa, és el tipus de

«La connexió que tens

amb una persona quan balles blues és brutal. La música t'enganxa» conversa que pots establir amb la teva parella de ball i parlo d'una conversa al so de la música, aquest diàleg entres dues persones que ballen», diu Eila. Figueras assegura que amb un parell o tres d'hores de blues ja es dominen els fonaments bàsics per començar a gaudir d'aquest estil. «Hi ha molta gent que comença fent només lindy hop i acaben triant el blues exclusivament, és com cuinar una cosa a foc lent, t'acaba seduint», admet. Tots quatre asseguren que l'explosió d'aquests balls es va produir fa uns anys, sobretot en poblacions més grans com Barcelona i que ara es viu un període d'estabilitat amb molts alumnes però sense aquella febre d'un temps ençà.

Juliol 2017

Recupera el placer de sonreír

Mercè Cochs Gasol Paciente tratada en Clínica Curull

En Clínica Curull queremos que vuelvas a sonreír, seguro y feliz. Gracias a servicios como “Sonrisa en 1 día”, nuestros pacientes vuelven a sonreír. Sin miedos ni complejos, con ganas e ilusión.

Clínica Curull, desde 1995 / Rambla Nova 114 — 43001 Tarragona / +34 977 241 380 / info@clinicacurull.com / www.clinicacurull.com

Juliol 2017

Mil motius per ballar Hi ha una persona enmig de la gran sala que ressalta per sobre de la resta. Es mou molt ràpidament, amb molta energia, no para, té un gran somriure d'orella a orella i balla aquí i balla allà amb una, dues, tres parelles diferents. És elèctric. «Has de parlar amb ell, és l'alumne més motivat que tenim», em diuen alguns dels professors. Xavi Roca té 38 anys i em demana que sortim a parlar al petit balcó de la sala. «Aquí s'estarà una mica més fresc», diu. Roca és un exjugador de rugbi que fa un any va decidir deixar la pilota ovalada per gastar la seva energia en el ball. «Em vaig cansar del rugbi, literalment. Feia molts anys que el practicava i, al final, la seva exigència era molt alta, sobretot en entrenaments i dies de partit. Buscava quelcom més lúdic, divertit i el que havia provat com bachata, rock o zumba no em convencia gens», diu. El fet que és que un amic seu li va proposar ballar lindy hop perquè faltava un noi en el seu grup i va ser aleshores quan va decidir provar i li va agradar. «És un ball molt alegre i de seguida t'ho passes bé, encara que faci poc temps que el practiques», afirma mentre admet que ara ha conegut una nova forma de sortir de festa. «Abans, per què enganyar-nos, sortir de festa sempre era igual, ja saps, acabes prenent copes i tot la pesca. Ara no,

BALL A FONS

«El que més m'agrada del lindy hop és la manera com interactues amb l'altra persona, crees un vincle molt ràpid i això fa que l'amistat sorgeixi de seguida»

això és completament diferent. Quedo per ballar. La meva vida social gira al voltant del ball, vaig a Barcelona o on sigui que hi hagi jams (festes)», diu mentre confessa que no ha sigut capaç d'atreure cap dels seus excompanys del món del rugbi al món del lindy hop o el blues. «Ells no en volen saber res i encara se'n riuen de mi», explica rient. La claror del dia va desapareixent i els llums dels fluorescents s'encarreguen d'il·luminar les diferents sales que fan de seu de les classes de ball. Els alumnes esgoten els últims passos a l'edifici de la Cooperativa però no seran, per a molts, els últims del dia. Els amants del swing i del blues tenen prevista una segona part. El bar La Cantonada es troba al costat d'on fan les classes, és un local històric, molt conegut a la ciutat i que per la seva disposició el fa apte per a concerts de petit format o xerrades, perquè té un escenari menut. Al davant, i abans d'arribar a les taules i cadires dels clients, en el pas cap a la barra, hi ha prou espai lliure sobre un terra de petites rajoles de dos colors. Aquesta serà la pista del ball dels incansables del swing. «Jo no havia ballat mai en la meva vida i, et seré sincer, ni m'agradava el ball ni tenia previst ballar mai. Un dia, però, un amic meu em va demanar si us plau que anés a una classe perquè sempre faltava un noi per fer les parelles i hi vaig anar. Em va agradar moltíssim, tant que ja veus, ara estic aquí [riu]. El que més m'agrada del lindy hop és la manera com interactues amb l'altra persona, crees un vincle molt ràpid i això fa que l'amistat sorgeixi de seguida», diu Juanma Patón de 45 anys i que només fa 15 mesos que balla lindy hop i blues.

Juliol 2017

12 BALL A FONS

La Cantonada es va omplint dels ballarins que, abans de tornar a moure els esquelets fan una breu pausa que aprofiten per refrescar-se i menjar una mica. Es reuneixen per petits grups i fan petar la xerrada, però alguns ja s'han aixecat de les seves cadires i marquen els primers passos a ritme de swing. «La gent que hi ha en aquest món considero que és més afí a la meva manera de ser, m'hi trobo molt còmoda», explica Ester Mercadé, que fa poc menys d'un any i tres mesos que va començar a ballar lindy hop i blues. Es va introduir al món del ball al gener del 2016, fent salsa i bachata, i abans «només havia ballat a les discoteques». «La sensació que tinc és que la gent quan va a aprendre salsa o bachata sembla que vagi a lligar. Aquí tot és més lúdic, no perceps aquest interès tan evident d'uns i altres», diu tot i que admet que, al final, les relacions personals acaben sorgint per una qüestió natural: «Es lliga molt, és veritat. El ball fa que puguis veure clarament si t'entens amb l'altra persona o no però en aquest tipus de ball es tracta d'una qüestió més emocional que no pas sexual». Ella va arribar al swing i el blues a través d'una amiga però en un inici pensava que no seria capaç de poder seguir el ritme del swing «perquè havia vist gent ballant-ho i em semblava complicat» però ara confessa que està «encantada»,

especialment amb el blues. «La música blues és molt més profunda i la connexió amb la parella de ball és diferent. Podem dir que lindy hop és alegria i el blues, sensualitat». No tots són nou arribats al món del ball. Hi ha gent, com la Marina Getino (29 anys), que té una llarga trajectòria en tot tipus de danses perquè va començar a ballar als 3 anys i ha fet de tot: clàssica, flamenc, claqué, jazz, etc. Actualment, a banda del lindy hop i el blues també balla dansa del ventre i dansa polinèsia, entre altres. En total, 5 hores a la setmana de ball. «El blues m'ha enamorat completament, més que el lindy. La música m'encanta, la trobo increïble», afirma. La pista s'ha anat omplint de parelles que ballen amb energia. Alguns han fet més de dues hores de classe abans però ara és l'hora de gaudir amb llibertat i, perquè no, posar en pràctica allò que s'ha après a les classes. Els professors m'havien explicat que no acostuma a haver-hi alumnes que estiguin més de dos anys aprenent lindy hop o blues. Primer de tot perquè, tal com m'havien dit, amb poques hores ja es pot tenir unes nocions suficients per ballar per compte propi i això fa que la gent s'acabi «independitzant». Al cap i a la fi, els alumnes volen saber ballar bé per anar a les jams arreu del país o fins i tot a l'estranger. «Sí, hi ha trobades a tot arreu, de fet, jo en l'últim mes i mig he estat a Lituània, Alemanya i el País Basc», afirma Mercè Amell. Allí tothom es reuneix per ballar al so de la seva música favorita. La finalitat és passar-s'ho bé. Les amistats es fan en els cursos però es reforcen en els balls fora de les hores lectives i en trobades amb altres ballarins. «Tothom balla amb tothom independentment del nivell de cadascú. És a dir, els que en saben molt no es limiten a ballar amb els deu seu nivell, sinó que també ballen amb els que acaben de començar, per exemple. Això demostra el bon ambient que hi ha i que el més important és gaudir», diu Juanma que, com alguns dels seus companys, assegura que aquelles persones que ballen lindy hop i blues acaben preferint aquest segon «perquè és més íntim». De fet, Juanma va més enllà: «A Barcelona hi ha molta gent que balla blues que prové del món de l'espiritualitat, de la meditació i del ioga». Són passades les onze de la nit del dimecres a Tarragona. Entre setmana, la ciutat no està gens animada —el cap de setmana tampoc és per tirar coets—però això no importa per als bojos del swing i del blues que cada cop s'incorporen amb més força a la pista, omplint-la de moviment i passió, girs, cames enlaire i molts somriures. Parelles de ball felices en un món amb identitat pròpia. «Ballar blues és com fer l'amor d'una altra manera», em comenta Juanma amb un somriure.

«Ballar blues és com

fer l'amor d'una altra manera»

CMY

Juliol 2017

31 ,95

€

-13%

27,

Promoció vàlida fins el 27 d'agost de 2017

€

Clor 10 efectes AXTON 5+1Kg GRATIS. Desinfectant, algicida, fungicida, bactericida, estabilitzant i destructor de matèria orgànica. 4,66 €/kg.

No hi ha excuses! Posar la teva llar a punt és #tanfácilquenotelocrees

JA HEM OBERT

AKÍ Tortosa Avinguda de la Generalitat, 195-197 MANTENIMENT REPARACIÓ MILLORA DE LA LLAR

Juliol 2017

14 BALL A FONS

Cowboys del Mediterrani

No em puc imaginar un lloc més allunyat del concepte que tinc del sud dels Estats Units que Campclar. Res que hi hagi en aquest barri de Ponent em recorda aquelles terres, des del paisatge fins a la cultura, i molt menys la música. Però quan entro al centre cívic escolto una melodia que em transporta a les zones rurals de Texas, Tennesee o Arkansas. Una música que podria ser de Garth Brooks, Tim McGraw o qualsevol dels grans del country americà sona en una sala al final de l'ampli passadís que arrenca des del taulell de recepció. Arribo fins a la porta, i sento que sobre la música hi ha algú que parla per un micròfon, com si donés instruccions. Mig obro la porta, trec el cap i em trobo una escena més pròpia de Thelma i Louise que de flamenc, sevillanes o qualsevol altre ball que associés més ràpidament al barri. Un bon grapat

de dones i homes que aparentment voregen els seixanta anys, es mouen sincronitzadament mentre formen en fileres. Ho fan molt bé perquè semblen prou coordinats. Hi ha concentració i també força traça. Em quedo embadalit per uns moments, decideixo entrar i veure-ho amb més calma des d'un racó i en aquell precís moment ja sento admiració per aquella gent que és capaç de fer allò que molts dels meus amics i jo mateix no hem fet mai: aprendre a ballar. La classe és de Country Line Dance, és a dir, ballar música country en línia. La persona que més va popularitzar aquest estil —o, millor dit, que tothom recorda recentment a Espanya— va ser aquell cantant anomenat Coyote Dax i el seu hit No rompás más (mi pobre corazón). Segur que tothom va acabar ballant aquella cançó

«Vaig començar perquè

necessitava fer alguna cosa. Havia passat els cinquanta anys i estava entrant en una depressió» i això és el més semblant que he vist des d'aleshores. La música country no solament es balla així en línia i, de fet, els ballarins que ballen aquest estil no utilitzen aquesta música exclusivament, sinó altres com el pop, rock, funky, hip-hop, etc. «Amb una base dels mateixos passos podem fer coreografies amb una cançó que està sonant ara mateix a la ràdio. Això és sensacional perquè estem a l'última i ens permet gaudir de música que està de moda i podem ballar-la amb gràcia». Caterina «Cati» Cerdán és la presidenta del grup Temps de Linedance, una associació que va sorgir fa alguns anys i que agrupa un bon nombre d'incondicionals pel ball en línia. «Vaig començar perquè necessitava fer alguna cosa. Havia passat

Cuando conduces un Mazda CX-3 nunca conduces solo. Coche y conductor Un sentimiento de unión que llamamos Jinba Ittai. Así es Mazda y

Juliol 2017

como uno solo.

está en el corazón

DRIVE TOGETHER

m{zd{ CX-3

POR 16.850 €

Gama Mazda CX-3. Consumo mixto (l/100km): 4,0 – 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 – 150.

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308 PVP recomendado para Mazda CX-3 gasolina en Península y Baleares. Incluye descuento promocional de marca y concesionario, IVA, transporte e impuesto de matriculación. Oferta válida hasta el 31/07/2017

de todo lo que hacemos.

Juliol 2017

16 BALL A FONS

els cinquanta anys i estava entrant en una depressió. Al CAP on em visitava hi havia una infermera que em va comentar que era professora de country i em va animar al fet que provés una de les seves classes com un mètode per combatre aquell estat depressiu incipient», explica Cerdán, que ara té 62 anys i en fa 11 que està vinculada al Country Line Dance. «Jo no havia ballat mai però sempre havia estat una persona molt activa. Anava al gimnàs i també a la piscina però, sincerament, allò era molt avorrit», admet. En pocs mesos Cati va aconseguir tenir un molt bon nivell i fins i tot la seva professora afirmava que semblava que ella ja havia ballat anteriorment. «En aquest ball el més important és el cervell. Cal recordar els passos i el seu ordre, no es tracta tant de ser molt àgil», diu. De fet, en les coreografies s'intenta equilibrar els estils musicals perquè el country és molt exigent, a l'hora de fer algun salt o bé utilitzar molt els talons o les puntes, un fet que castiga el físic i, si es té en compte l'edat de molts dels practicants, això s'accentua encara més. Cati Cerdán va formar, juntament amb altres companys, un grup d'exhibició, LD Stompers, el germen de l'associació Temps de Linedance, que es va crear l'octubre del 2013 i que

«El meu marit ara també balla. Al començament no volia però clar, jo anava a ballar, els caps de setmana anava a trobades i ell es quedava a casa i, al final, va decidir-se a venir»

ara compta amb uns 200 socis. «Els dimarts venim els professors a assajar i dijous i divendres es fan classes als socis», diu Cerdán que també és professora i que assegura que fa 6 hores a la setmana de country line dance, ball «social» a banda. L'associació va ser iniciativa del seu marit, Joan, que no balla massa, sinó que s'encarrega de la logística de tot el que comporta aquest ball. Això, de fet, és recurrent en aquest grup de cowboys del Mediterrani: sovint són les dones qui arrosseguen els marits que, en un inici són molt reticents a ballar. «El meu marit ara també balla. Al començament no volia però clar, jo anava a ballar, els caps de setmana anava a trobades i ell es quedava a casa i, al final, va decidir-se a venir», diu rient Arantxa Molinero. Ella també és professora i fins a arribar al country line dance mai havia ballat. Com Cerdán, també feia molt esport però buscava una cosa més divertida. «Vam pensar a apren-

dre algun ball però, clar, tots eren amb parella i nosaltres no volíem. Aquí no cal ballar amb ningú perquè ho fas de forma individual, en línia». Molinero assegura que «la concentració és vital» per ballar bé i afirma que un ball sense moltes complicacions tècniques es pot aprendre en trenta minuts. «Hi ha diferents nivells, es pot gaudir des del començament». De fet, hi ha una sèrie de passos bàsics que es poden fer més complexos segons els afegits que es facin. Així, cada ball consisteix en diverses parets. Una paret és la direcció en què s'enfronten els ballarins en un moment donat: el front (la direcció que hi ha al principi del ball), l'esquena o un dels costats. Els ballarins poden canviar d'orientació moltes vegades durant una seqüència, i fins i tot, en un moment determinat, estaran orientats en una direcció a mig camí entre dues parets. Però al final de la seqüència s'enfrontaran a la paret original o a qualsevol dels altres tres. «El Line Dance m'ha aportat molta alegria i moltes amistats», explica Arantxa Molinero i en la mateixa línia es manifesta Cerdán: «Els amics dels meus fills diuen que és genial que una dona com jo sigui tan activa. M'encanta aquest ball i puc estar-me cinc hores seguides ballant i el temps em passa volant». A la sala fa una mica de fred. L'aire condicionat està molt fort i trobo a faltar alguna jaqueta, tot i que a l'exterior passa dels 30 graus tot i ser avançada la tarda. Els ballarins, però, tenen calor. Malgrat que el ball no sembla molt enèrgic, el ritme no s'atura i s'enllaça una cançó amb una altra. L'aprenentatge va per la via ràpida. La professora, sobre un escenari molt alt i mitjançant un micròfon, va ensenyant els passos de vuit en vuit (en aquest cas). La resta el miren i la segueixen. La mestra ho fa tres o quatre vegades seguides i enllaça amb els passos de l'inici. En pocs minuts ja ho tenen. «Sí, posa la música. Prefereixo ballar un parell de cançons que aprendre-ho així, és ballant quan

CMY

C.C. Carrefour

Autovia Reus, km 4 Tarragona - Tel.: 977 544 606

Carrer del Camí de Valls, nº 76

Reus - Tel.: 977 07 62 24

Per compres superiors a 100€

Per compres superiors a 200€

de descompte*

10€

en la teva propera visita

Presenta aquest cupó i aprofita aquests descomptes! *Descompte no acumulable a altres ofertes o promocions vigents. Només a l’autocentre Feu Vert de Reus i Tarragona, vàlid fins el 31 de desembre de 2017.

25€ en la teva propera visita

Juliol 2017

via!

se cita prè n e s s o n ra it is v a e Vin

t n e im n e t n a m n e ta El teu especialis il. b ò m o t u a l’ e d a ràpid i botig

Juliol 2017

18 BALL A FONS

ho agafo abans», diu una de les alumnes. I així es fa. És sorprenent com els ballarins ja han memoritzat els passos i són capaços de ballar sense perdre's (bé, algun sí). Els barrets de vaquer molesten i alguns ballarins se'ls treuen per no haver de suar. El ritme és contagiós i donen ganes de sortir allí a la pista, situar-se entre ells i intentar ballar però clar, sense saber-se els passos seria fàcil fer el ridícul. «Quan estic en algun local o cafeteria i a la ràdio sona una cançó que hem assajat, els meus peus marquen el ritme, segueixo els passos de la coreografia», admet divertit Amable Aresté (64 anys), que viu a Miami Platja i forma part de l'associació Temps de Linedance. El que em comenta Amable em recorda la pel·lícula Full Monty quan, en un moment determinat, el grup d'homes que ha de fer l'striptease ja ha assajat la coreografia i ballen sense adonar-se arreu, fins i tot a la cua de l'oficina de Treball. «Fa tres anys pensava que el country era Coyote Dax, imagina el que en sabia d'això», diu Amable, que fa honor al seu nom. «Vaig deixar de treballar i necessitava una motivació, per això em vaig apuntar juntament amb la meva dona Cèlia». La seva muller considera que aquest és un ball on el cervell juga un paper important i que mantenir-lo actiu és una bona manera d'evitar possibles patologies futures: «El ball t'obliga a pensar constantment. Tinc un cunyat que té alzheimer i vull mantenir el meu cap actiu per no haver de passar per una cosa així». Amable assegura que tothom el coneix perquè s'encarrega de fer fotos —balla poc per un problema al genoll—. «La gent em reconeix perquè veuen les meves fotos i els agrada molt. Soc més conegut que alguns que ballen molt bé», diu tot rient. Una de les més grans pel que fa a edat del grup és Berta Plaza, que té 71 anys, tot i que físicament sembla molt més jove. Aquest aspecte s'explica perquè sempre ha estat molt esportista tal com ella afirma i ja tenia una experiència prèvia en el món del ball amb els balls de saló.

«Una amiga em va convèncer i realment estic encantada. És molt bonic veure com tothom va al mateix pas i molt ben coordinats. Aquest ordre i harmonia són fantàstics». La que té més energia i, aparentment, més agilitat és Ascen (d'Ascensión) Domínguez. Fa sis anys que balla country line dance i és de les que té més nivell, perquè competeix en el nivell intermitjà (per sobre només hi ha el nivell avançat) i ja acumula un campionat de Tarragona. «Aquesta és la meva vàlvula d'escapament. De petita ja m'agradava ballar tot i que no ho havia fet mai així, només a les discoteques. El millor d'aquest ball és que el pots fer sense dependre de ningú, no necessites cap parella. Amb tot, el meu marit també balla, tot i que a un nivell inferior», diu aquesta campiona. Com en altres disciplines, els fans del country line dance també fan trobades i, de fet, tenen previst una sortida a Andorra pel primer cap de setmana de juliol. Però també han anat —amb l'associació o pel seu compte— a França i altres països europeus.

«Quan estic en algun local o cafeteria

i a la ràdio sona una cançó que hem assajat, els meus peus marquen el ritme, segueixo els passos de la coreografia»

Juliol 2017

BALL A FONS

Juliol 2017

Art visceral

No és fàcil arribar la primera vegada al local que Tato Romero fa servir com a escola de flamenc. Es troba en una nau al polígon Francolí i, si no estàs molt familiaritzat amb aquest laberint de carrers i empreses, la recerca pot ser complicada. Fins i tot el gps dubta. Amb tot, un cop aparcat al carrer on, en principi ha d'estar l'acadèmia, és fàcil saber on es fan les classes. A aquelles hores del vespre el soroll dels talons colpejant contra la fusta retrona amb força, és una pista inconfusible per localitzar l'entrada. La sala es diu Cromàtic i Romero imparteix classes algunes hores a la setmana. Quan arribo la sessió encara no ha començat, els alumnes es preparen per més d'una hora d'intensitat i exigència de la mà d'un professor expert i ben considerat en el sector. El nivell, m'explica, és intermedi tot i que hi ha alguna alumna avançada. En un dels extrems de la sala, a prop de la porta, hi ha un guitarrista i una noia que s'encarregarà de cantar. La música amb què es fan les classes és, doncs, en directe: «Quan vaig arribar a Tarragona el flamenc amb música en directe el feia molt poca gent. De fet, hi havia poc flamenc en general i en

moltes actuacions, especialment les dirigides a turistes, es feien amb música en un CD. Però això va canviar i, tot s'ha de dir, va ser gràcies al turista rus. Els russos no volien veure flamenc amb música enllaunada, sinó en directe, i això va fer que tothom hagués de contractar un guitarra i un cantaor si volien treballar», diu Romero. El guitarrista i la cantaora que té mentre fa les classes no estan contractats, sinó que són alumnes també. És a dir, segons el mateix Romero, ambdós es van oferir a anar de franc a canvi de poder practicar i rebre les correccions i instruccions d'aquest bailaor. «Jo no toco la guitarra però puc ensenyar-li moltes coses o, millor dit, corregir-lo». Romero té 41 anys i en fa 16 que va arribar a Tarragona després que un productor el veiés actuar a les Illes Canàries i el contractés. Ell és originari de Cadis però ja s'ha convertit en tot un rodamón. I això que el seu pare no volia que fes flamenc. «Al meu pare li agradava molt el flamenc i em portava a les penyes d'aquest art a Cadis on ell jugava al dominó. Jo tenia uns cinc anys i em posava a ballar al

«Jo tenia uns cinc anys i em

posava a ballar al ritme de la música, tothom deia que era un fenomen però el meu pare no volia que ballés» ritme de la música, tothom deia que era un fenomen però el meu pare no volia que ballés». Sa mare sí que volia perquè veia que el petit Tato tenia un gran potencial. Amb la mort del pare quan Tato tenia 9 anys, la mare el va apuntar a l'acadèmia de Paco Briceño fins als 12 anys, aleshores va anar a Alemanya durant 9 mesos a ballar als centres espanyols d'aquell país. A la seva tornada, Briceño el va incloure en el Grupo de danzas Adolfo de Castro. Després d'actuar a diferents llocs el van contractar per venir a Tarragona i va passar 8 anys al Divertipark de Cambrils. Asse-

Juliol 2017

Mentre parla amb mi, el guitarrista i la cantaora ja han començat pel seu compte i els alumnes ja ballen sobre l'entramat de fusta. L'espectacle és sorprenent i això que només es tracta d'un assaig de nivell mitjà. El so dels tacons de les sabates contra el terra i la força que desprenen els ballarins és impactant. En aquells moments em quedo fascinat i entenc perfectament com el flamenc pot seduir gent de cultures tan llunyanes com el Japó. És un ball que hipnotitza, que transmet molt més del que es veu i, en tot cas, no és alegria, és passió, és raça, és força, és sentiment. «El flamenc t'enganxa, és com una droga», em diu Tato Romero. Ell comença a caminar entre els ballarins, de sobte balla, s'atura, canta, corregeix el guitarrista i la cantaora, mostra amb moviments enèrgics com s'han de moure els bailaors. La seva figura emergeix de forma enorme entre el grup d'aprenents, té molta seguretat en allò que fa i ho transmet amb vehemència amb els passos del seu ball.

Al polígon, Tato Romero fa classe a una cinquantena d'alumnes, gairebé totes noies (unes 45) i 75 en total si sumem les classes que fa en altres centres. «En el meu cas ha funcionat molt el boca-orella. Aquí no molestem a ningú, no hi ha veïns i pots venir amb el cotxe que aparcament n'hi ha segur», diu. Assegura que en 5 anys es pot tenir un nivell mitjà de flamenc, això sí «treballant molt i estudiant amb diferents professors». Del grup d'amics que tenia a Cadis gairebé cap es dedica al flamenc perquè Tato Romero considera que s'ha de sortir d'allí per poder viure d'aquest art: «A Cadis hi ha molt flamenc, dedicar-se en exclusiva a això

és molt difícil. Els que s'han quedat allà no han pogut viure d'aquest art. Cal marxar com vaig fer jo».

BALL A FONS

gura que va decidir quedar-se aquí perquè «estava tip de viatjar» però encara ho fa. De fet, el cap de setmana anterior a la realització de l'entrevista havia estat a Itàlia treballant i fa més de 8 anys que cada dilluns va a Pamplona a impartir unes classes a l'estudi flamenc de Sandra Gallardo. Puja i baixa. «Això vol dir que t'han de pagar molt bé», li dic. «No em puc queixar», em respon mentre deixar anar un somriure maliciós.

Juliol 2017

22 BALL A FONS

Entre tots els alumnes que té, n'hi ha cinc que són professionals del flamenc. Una d'ells és Yaiza Páez, de 24 anys. Aquesta jove de Cambrils, reneboda de l'actor Tony Leblanc a tall d'anècdota, va començar a ballar de ben petita i a fer de tot, des de ballet clàssic, hip-hop o ball contemporani. «La meva mare va pensar que ballar seria una bona opció com activitat extraescolar i crec que va encertar», diu rient. A l'acadèmia on feia diferents estils de ball un dia va decidir provar el flamenc i li va encantar: «El flamenc t'enganxa perquè és visceral, surt de dins, d'arrel. El ballet clàssic és elegància i perfecció, però el flamenc és el contrari, no existeix la perfecció, cada espectacle és diferent», diu. Ella va progressar molt de pressa i als 18 anys ja estava al centre Amor de Dios de Madrid. A la capital d'Espanya hi va estar tres anys. De tornada, va haver de deixar el flamenc perquè no ho podia compaginar amb la seva feina però l'amor per aquest ball va ser superior. «Em vaig adonar que allò que realment volia fer era ballar flamenc i per això vaig deixar la feina, per poder seguir aprenent. Vaig assabentar-me que Tato Romero havia muntat la seva pròpia acadèmia i vaig decidir venir». Yaiza ara és bailaora professional. «En aquesta zona hi ha molt turisme i, en canvi, pocs tablaos. Així que bàsicament ballo per a turistes», diu mentre assegura que s'està preparant per marxar a l'estranger si cal per poder dedicar-se al flamenc: «Aniré allà on em contractin i per això estic aprenent japonès per si he de viatjar fins allí». L'únic noi de la classe és Jordi Valderrama, de 38 anys. En fa només 3 que balla flamenc, un art que sempre l'havia atret. Valderrama és de família andalusa i en aquelles terres del sud passava moltes vacances d'estiu. Les seves cosines ballaven sevillanes, habitualment una porta d'entrada al flamenc. «Vaig anar al centre on Tato feia classes i allí em vaig iniciar. El flamenc t'enganxa però has de

sentir-lo perquè sinó, es nota molt a l'hora de ballar, no es tracta només de fer els moviments i passos, s'ha de viure», diu. Admet que no sap per què habitualment hi ha menys nois aprenent flamenc i assegura que, en tot cas, es tracta d'un ball «difícil». «Sembla fàcil quan ho veus des de fora però hi ha molta tècnica i al començament costa molt», diu ell que practica quatre hores a la setmana. De fet, tant li agrada aquest món que de fa un any i mig ha muntat la seva pròpia tenda de complements i vestits anomenada Urly al barri de Torreforta. «De vegades no és fàcil

trobar determinades coses com bones sabates, per això vaig pensar que seria una bona idea. Ja ho veus, el flamenc és molt més que una afició per a mi, tot i que no tinc intenció de convertir-me en bailaor professional». Alumnes, guitarra, cantaora i professor ja estan suant de valent. Tot i que la sala està climatitzada, el ritme no decau en cap moment sota l'atenta vigilància de Tato Romero, que no ofereix treva. Per un moment em passa pel cap aquella escena mítica de la sèrie Fama als anys 80: «La fama costa i aquí és on començareu a pagar, amb suor».

«En aquesta zona hi ha molt turisme i, en canvi, pocs tablaos. Així que bàsicament ballo per a turistes»

RENUEVA TU CONFIANZA

NUEVO LEXUS IS 300h HÍBRIDO Con un diseño exterior renovado que exalta la deportividad y el Lexus Safety System +, que incluye control de crucero adaptativo y seguridad pre-colisión, el nuevo Lexus IS 300h Híbrido, renueva tu confianza.

Juliol 2017

Descubre más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA C/ Carabia, parcela 11 Urb. L’ Albada - 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

164 kW 223 CV. 4,2 l/100km. CO2: 97 g/km. NOx: 0,006 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama IS 300h: emisiones de CO2 desde 97 a 107 g/km. Consumo combinado desde 4,3 a 4,7 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.

Ritmes llatins

BALL A FONS

Juliol 2017

Hi ha un grup de noies a la pista central de la Sala New York de Reus. Van vestides, la majoria d'elles, de forma informal, esportiva, amb malles i tops però algunes calcen unes sabates de ball llampants que contrasten amb la resta de la indumentària. Estan fent una coreografia totes juntes i, pel que es veu, fa temps que ho proven perquè els rostres són de cansament. La cosa no acaba de rutllar. La professora i, en aquest cas, mestra de cerimònies no sembla massa contenta perquè hi ha una esbroncada enorme al final del número. S'ha de repetir tot de zero. Una vegada i una altra. El temps s'esgota i, tot i que no ha sortit com ella volia, Damaris Valdepeñas dóna per finalitzada la sessió, demà serà un altre dia.

«La salsa és més lúdica, més social que no pas el ball de saló» Damaris, que en un dels molts significats que té vol dir domadora de lleons —una accepció que li escau completament després de veure el seu nivell d'exigència—, és la filla de Loli Alcaide, propietària d'una acadèmia de ball a Reus durant molts anys i fundadora de la Sala New York. «Jo he ballat d'ençà que tenia 3 anys, imagina't amb la teva mare portant una acadèmia i jo tot el dia per allí», diu amb un somriure. El diumenge següent a la realització de l'entrevista se celebra a la Sala New York el festival de final de temporada i, com explica la mateixa Damaris, hi haurà un total de 34 números. «Això és molta feina i volem que tot surti molt bé. És l'última setmana d'assajos i per això som tan exigents», explica. En els inicis, Damaris va provar tots els estils, des de clàssic, clàssic espanyol, jazz, balls de saló, etc. De fet, aquest últim va ser en el que més va destacar perquè va competir durant 7 anys a categoria A, la màxima aleshores. «El ball de saló és molt exigent. Quan balles per passar-t'ho bé és molt bonic però si competeixes l'exigència és màxima i va arribar un dia que vaig dir prou». De fet, la Sala New York es va obrir precisament perquè la seva mare buscava un espai prou gran per oferir balls de saló. El nom prové d'una figura del chachachá, que es diu New York i que una amiga de la seva mare va regalar als seus pares en forma de fotografia. «I també perquè els agradava molt Frank Sinatra», apunta ella que als 14 anys ja va començar a impartir les seves primeres classes. «Havia de compaginar els estudis, la competició i les classes de ball, era molt per a una adolescent, sobretot els caps de setmana, que sempre els tenia ocupats». Amb tot, si per alguna cosa és coneguda la Sala New York és per la salsa, són molts els alumnes que hi van però encara més els que arriben els caps de setmana procedents d'altres escoles

Juliol 2017

per poder ballar en una escola que es converteix en sala de ball. «La salsa és més lúdica, més social que no pas el ball de saló que no té aquest component perquè costa trobar sales on poder anar a ballar», diu.

BALL A FONS

Juliol 2017

El salt definitiu cap a la salsa es va produir quan el professor que tenia en nòmina la seva mare, Iván Hidalgo, d'origen cubà, va haver de marxar a Bèlgica per motius professionals i aleshores ella va haver de començar a donar classes, juntament amb el seu cosí Adrián Alcaide (30 anys). Els dos han format parella de ball en diferents disciplines i fins i tot han participat al West Coast Salsa Congress de Los Ángeles (Estats Units), considerat un dels congressos més importants del món en aquest estil de ball. «Jo personalment he estat cinc vegades als Estats Units per rebre classes dels millors. Estic parlant de coreògrafs d'Alícia Keys o Beyoncé, per exemple», diu Valdepeñas que assegura que la salsa està sempre en constant evolució, un aspecte que ells han mantingut des que van rebre classes a l'inici d'Iván Hidalgo, fusionant altres estils. «La salsa són cinc passos bàsics que es combinen entre sí i que, per tant, es poden complicar tant com es vulgui. Amb tot, amb aquella base és suficient a l'inici per poder gaudir d'aquest estil de ball», diu Adrián Alcaide que calcula que amb unes set classes ja es poden apreciar els progressos. Adrián, com la seva cosina, va començar de molt jove en el món del ball i va fer també tots els estils. Va competir en balls de saló en categoria A (estàndard i llatí), arribant a unes semifinals del campionat d'Espanya. «Professionalment només he viscut del ball. Als 16 anys vaig aprendre del mateix professor de salsa que Damaris. En un inici havia de treballar de cambrer en aquesta sala però de seguida vaig començar a fer de professor». Admet que ha deixat els balls de saló i que ara està més centrat en la salsa, tot i que també balla flamenc. «Si has

«Jo personalment he estat

cinc vegades als Estats Units per rebre classes dels millors. Estic parlant de coreògrafs d'Alícia Keys o Beyoncé, per exemple» fet clàssic, tens una base molt bona per poder ballar la resta d'estils», assegura mentre admet que hi ha molt pocs balls com la salsa que tinguin «tanta llibertat». Alcaide vol desmentir, en certa manera, el tòpic que molta gent s'acosta a la salsa per poder lligar: «És lògic que s'associï la salsa amb el fet de lligar perquè ballar salsa no deixa de ser un acte de sensualitat. Amb tot, si algú només s'interessa per aquest estil per lligar, no durarà massa perquè no encaixarà amb la resta de la gent. De fet, el típic bavós el trobaràs en una salsoteca, en una cafeteria o en el bar del poble». Mentre parlo amb un, l'altre dirigeix la classe que es fa a l'aire lliure, en una mena de pista oberta en un pati rere la pista principal. Està ambientat com si fos un local de platja, tot molt caribeny. «El ritme? Tothom en té, més o menys. Però tot s'aprèn indistintament de les qualitats innates que pugui tenir cada persona», afirma Damaris. El bon ambient és innegable. Mentre

Juliol 2017

Audi Empresa

Juliol 2017

El futur de la teva empresa comença avui.

Audi A4 per 240 €/mes* en 36 quotes. No és màgia, és A4. Tot allò que havies imaginat per a la teva empresa i que ni tan sols eres capaç d’imaginar. Perquè l’Audi A4, amb tot el seu equipament tecnològic d’última generació, fa que la realitat i la màgia es confonguin. Amb Audi Empresa podràs beneficiar-te dels millors avantatges fiscals per aconseguir un model amb tota la innovació de la marca. Rebràs l’assessorament d’un especialista d’Audi Empresa, i així obtindràs unes condicions inmillorables per al teu negoci. Viatja cap al futur de la teva empresa de la millor forma que podràs imaginar.

Reusmòbil

Tarracomòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Audi Financial Services

Audi A4 i A4 Avant de 90-200 kW (122 a 272 CV). Emissió de CO₂ (g/km): de 95 a 147. Consum mitjà (l/100 km): de 3,7 a 6,4. *Oferta Audi Financial Services calculada per a un Audi A4 Advanced edition 2.0 TDI 110 kW (150 CV) 6 vel. amb un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000 km totals, abonant una entrada de 3.878 € a través de Volkswagen Renting S.A. La quota i l’entrada no inclouen IVA. Inclou tots els serveis a la Xarxa Oficial Audi de manteniment i desgast, garantia (reparació d’avaries), assegurança a tot risc sense franquícia i assistència en viatge durant el període contractat. Per a altres versions i equipaments, consulta el teu Concessionari Oficial Audi. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida per a unitats amb MY 2017 fins al 31/07/2017. Informació Audi: 902 45 45 75.

Juliol 2017

Hi ha gestos que et fan únic.

Nou Golf amb Control Gestual. Ho ha tornat a fer. El nou Golf amb Control Gestual entén els teus gestos. Qui si no podria canviar la manera com ens relacionem amb la tecnologia? Però això només és el principi d‘una nova era. Tota la resta l‘hauràs d‘anar descobrint. Nou Golf des de 17.100 €* amb llantes d‘aliatge, ràdio-CD amb MP3 i 8 altaveus, pantalla tàctil de 20,3 cm, App-Connect, Bluetooth, volant multifunció de cuir, llums de dia led, Climatic i 6 anys de Volkswagen Assistència inclosos.

Fem realitat el futur. Emissió de CO2 (g/km) 109. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. * PVP recomanat a la Península i les Balears: 17.100 € per a un Volkswagen Golf Edition 1.0 TSI BMT 81 kW (110 CV) (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance), si es finança a través de Volkswagen Finance, EFC, SA, segons les condicions contractuals, un capital mínim de 12.000 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 31/07/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Golf Sport amb equipament opcional.

Vilamòbil Avda. Tarragona, 135 Tel. 93 817 17 28 Vilafranca del Penedès

Ronda Europa, 68 Tel. 93 816 80 70 Vilanova i La Geltrú www.vilamobil.es

Tarraco Mòbil

Reus Mòbil

Ctra. de València, 224 Tel. 97 722 00 66 Tarragona www.tarracomobil.es

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus Tel. 97 712 40 04 - Reus www.reusmobil.es

Juliol 2017

30 BALL A FONS

«És lògic que s'associï la salsa amb el fet de lligar perquè ballar salsa no deixa de ser un acte de sensualitat» alguns alumnes encara practiquen, en un dels laterals de la pista s'ha muntat un petit refrigeri on es parla i riu. «La salsa és molt més del que esperava. Aquí he fet amics i vinc directament de la feina quan acabo de treballar. Em serveix per desconnectar de tot», explica Matías Ibarra, un argentí de la Patagonia de 38 anys que en fa 17 que va arribar a Catalunya i viu a Cambrils. «Per a mi el més difícil és escoltar la música. Vull dir que no és el mateix sentir-la que escoltar-la», diu mentre assegura que va a la Sala New Yok quatre hores a la setmana (dues hores de salsa i dues de bachata) acompanyat de la seva dona, a qui va conèixer a l'Argentina. «Des que vam començar a ballar, fa només set mesos, ella encara està més enamorada de mi», diu rient. Però no tothom arriba amb la parella a les classes, n'hi ha que la coneix allí i, fins i tot, li demana de casar-se a la mateixa escola. Això és el que va fer Iñaki Pérez (33 anys) que es casarà el pròxim mes de setembre. «He sigut el primer a demanar la mà de la meva futura dona aquí, a l'escola, on la vaig conèixer. Va ser una sorpresa per a tothom però quin millor lloc per a fer-ho? Considero la gent de la sala New York com la meva família, fa quatre anys que vaig començar i ells m'han obert les portes de bat a bat i Damaris és molt important per a mi», diu amb convicció. Pérez és un dels membres més actius, participa en un festival de salsa a França (localitat de Vic-Fezensac) i lloa el bon ambient que hi ha a la sala: «Abans sortia per la nit i sempre hi havia merders a tot arreu. Aquí no he vist mai cap problema, la gent ve a ballar i a passar-s'ho bé, l'ambient és increïble», diu mentre assegura que dels seus amics de tota la vida no n'ha

vingut cap. «Jo aquí m'hi veig fins que tingui més de cinquanta anys, segur», diu mentre un amic del grup de ball assenteix amb el cap i reforça: «És una manera de viure». A Lilia «Lirios» Lissón la salsa li ha canviat la vida. Ella, de 51 anys, originària del Perú però que viu a Vila-seca des del 2005, només fa dos mesos que balla però ha estat temps suficient per experimentar un canvi radical en el seu dia a dia. «Fa poc que m'he divorciat. Durant la meva etapa de casada no havia tingut cap tipus de vida social, ara faig coses que mai havia fet i que em permeten gaudir de la vida». Lirios, com tothom la coneix, va començar a fer senderisme i allí va conèixer un grup de gent que la van introduir en el món de la salsa. «És millor del que m'imaginava. Al Perú ballava, clar, és molt popular aquest estil, però allí era diferent, la gent balla per a lluïr-se, independentment de la seva parella, aquí hi ha més bon ambient», assegura. L'estat anímic d'aquesta noia és tal que fins i tot assegura que balla quan cuina: «Ara soc molt més feliç. És una llàstima que no hagi pogut fer coses com aquesta abans. Els meus fills em veuen molt contenta i és important per a ells adonar-se que cal tenir relacions socials més enllà de la feina i els estudis. Jo vaig aprendre a nadar als 50 anys, vaig començar a pujar muntanyes i ara tinc un munt d'amics. Això és la lliçó que vull transmetre als meus fills, que mai és tard per fer coses», diu amb un gran somriure mentre afirma que rep classes dos dies a la setmana (salsa i bachata). Ja s'ha fet de nit a l'exterior de la sala New York. Comença a arribar gent disposada a ballar. «El 85% de les persones que venen els caps de setmana a la sala són de fora, d'altres escoles o arriben per lliure, disposats a gaudir d'una nit de salsa i conèixer altra gent», afirma Adrián Alcaide.

Juliol 2017

Les hereves de BALL A FONS

Ginger Rogers L'escola de dansa Artis de Tarragona recorda aquelles acadèmies de ball antigues, en edificis vells d'altres èpoques. Podríem dir que s'hi respira història i, tot i que s'imparteixen classes de moltes disciplines de dansa i ball diferents, trobo que s'adiu molt amb l'estil que vaig a documentar: el claqué. Si a la meva arribada sortís algú parlant-me en anglès, podria afirmar que em trobo a Nova York sense cap problema, l'arquitectura de l'escola, tot i ser petita, em transporta a pel·lícules americanes, de racons on la dansa és gairebé religió. Allà on es troba l'essència. A diferència d'altres estils de ball que s'han vist en aquest reportatge el claqué té per a mi un component molt especial. Vaig créixer veient de petit a La 2 de Televisión Española un munt de pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers i també de Gene Kelly. Em fascinaven aquells ballarins capaços de fer música amb els peus alhora que la plasticitat amb què re-

alitzaven les coreografies em deixaven amb la boca oberta. De fet, són els únics musicals que m'han agradat i ara han renascut arran de l'èxit de la pel·lícula La la land —que no he vist, per cert—. La meva última experiència amb el claqué es remunta a uns set anys enrere quan en un llarg viatge pels Estats Units vaig passar un parell de setmanes a Nova Orleans. Aleshores em vaig trobar diferents grups de nois de raça negra, alguns dels quals nens menors de deu anys, fent claqué als carrers mentre passaven la gorra. La diferència és que no portaven sabates especials per a fer aquest ball, sinó que s'havien enganxat la part rodona de les llaunes de refrescos per tal de simular el soroll de les tapetes metàl·liques. I com ballaven! Talent pur. De fet, a Nova Orleans els mi-

«Els peus són el teu

instrument, em va agradar molt de seguida»

llors artistes no tenen els millors mitjans, fins i tot els músics, on algunes de les millors bandes toquen amb instruments molt atrotinats, però aquesta és una altra història. «Faig claqué perquè m'agrada però no necessito guanyar-me la vida amb això, tinc la meva feina. Amb tot, s'ha de dir que és un estil molt minoritari i que ara ha ressorgit una mica arran de la pel·lícula La la land», diu Núria Anglès, professora de fa més de 25 anys. Anglès va començar amb el claqué quan tenia 12 anys (ara en té 46). Ella havia començat a fer dansa clàssica just a la mateixa escola on ara imparteix classes, Artis Tarragona, per prescripció mèdica, perquè tenia els peus plans. Un dia, però, va arribar un professor de claqué i Núria i la seva germana Anna van decidir provar. «Els peus són el teu instrument, em va agradar molt de seguida», diu. Anglès esmenta els referents

Juliol 2017

BALL A FONS

Juliol 2017

que tothom ha tingut sempre (Astaire, Rogers i Kelly) però assegura que aquests només són «la punta de l'iceberg» d'aquest estil de ball. «Ells el van popularitzar, el van fer arribar al gran públic, però aquest és un ball que practicaven els negres i molts d'ells no són famosos fora del cercle del claqué. Mira, un dels cinc grans referents és Bill Robinson, un ballarí negre que sortia a les pel·lícules de Shirley Temple com a secundari», explica aquesta professora que també ha impartit classes a Artis Fraga de Reus, l’escola de dansa de Montbrió del Camp i l’estudi Giselle de Cambrils. El claqué (tap dance en anglès) va aparèixer a mitjans del segle XIX com una barreja de balls tradicionals irlandesos, anglesos i escocesos —espectacles com Riverdance o Lord of the dance, per tenir un referent actual, es van popularitzar molt en la primera dècada d'aquest segle— i ritmes africans. Als Estats Units continua sent un ball molt popular, especialment

en algunes zones del sud i a Europa també es balla molt i, segons Núria Anglès, Barcelona és un dels centres més importants. «Sense cap dubte podríem dir que Barcelona és un dels millors llocs, per no dir el millor, del continent per aprendre claqué. Hi ha companyies que aposten fort per aquest estil i molt bons professors», assegura. Anglès afirma que el claqué es pot ballar amb qualsevol estil de música i que no cal ser una persona especialment rítmica per a poder-lo ballar, cal, això sí, hores de pràctica. «Amb nou mesos de treball, a una mitjana d'una hora o hora i mitja a la setmana es pot aconseguir l'estàndard bàsic, el shim-sham». Faig cara de no entendre res i aleshores decideix, juntament amb les alumnes, fer una petita demostració. El ball dura menys d'un minut. «Nou mesos?», pregunto. «Sí», diu amb un somriure.

No hi ha homes a la classe, tot són noies

No hi ha homes a la classe, tot són noies. Una d'elles és Abigail Martínez (45 anys), que ha reemprés el claqué aquest curs després de molts anys. «Havia fet claqué dels 10 als 14 anys, després ho vaig deixar perquè vaig anar a l'institut i sempre deien que, clar, em faltaria temps per poder estudiar. Des d'aleshores que ho he enyorat. Vaig estar buscant on poder aprendre de nou i vaig veure que aquí en feien. M'ha encantat tornar a ballar claqué i vull continuar. Ara, també t'ho he de dir, pensava que seria com anar en bicicleta però em vaig adonar que no, i m'ha costat una mica, però estic molt contenta», diu. Martínez ha estat una de les dues alumnes de Núria Anglès que han començat aquest any o, si més no, que han fet el curs d'iniciació. L'altra és Sílvia Cervellón (38 anys). «A la meva vida sempre he volgut fer dues coses: esgrima i claqué. A Tarragona no vaig trobar on fer esgrima, havia d'anar a Barcelona o Amposta així que vaig decidir que provaria el claqué. Per

Juliol 2017

DIVERTINT-NOS DES DELS

www.casinotarragona.com · 977 789 000 Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

BALL A FONS

Juliol 2017

què aquest ball? Doncs una mica com tothom, jo era bastant fan de Gene Kelly», diu mentre admet que és un ball difícil: «Una cosa és veure-ho i l'altra fer-ho. Sabia que seria difícil, però no tant». Cervellón assegura que de vegades, tot aprenent uns passos, es riu d'ella mateixa per la impotència que li provoca però afirma que està decidida a continuar: «Ara ja he fet el més difícil però m'espanta l'aturada estiuenca, no sigui que perdi tot el que he après». En el costat oposat de Sílvia i Abigail es troba Ederlinda Mariné (40 anys). Ella fa 7 anys que balla claqué després d'haver fet dansa clàssica i jazz. Va entrar en contacte amb el claqué a l'escola Artis de Reus i, contràriament als altres testimonis, assegura que va agafar la dinàmica molt ràpidament. «No em va costar, de veritat. Potser el fet que hagués ballat anteriorment ajudés, però realment el claqué és com tocar un instrument», diu mentre assegura que fa uns anys va voler tornar al ballet clàssic però «ja no va ser el mateix» i és en el claqué on es troba còmoda. «Aquí desconnecto de tot, és com anar al psicòleg. La relació amb les companyes és molt bona perquè, de fet, és l'únic lloc a la ciutat on puc compartir aquest hobby». Per a Claustre Salvat (52 anys) el claqué està suposant un alliberament d'un pes que ha suportat durant molts anys. Ella va començar a fer dansa clàssica als 3 anys, passant per altres estils i finalment, quan tenia 20 anys, va provar el claqué, que va ballar durant dos anys solament. Salvat va continuar ballant dansa clàssica però als 33 anys la mort del seu pare la va afectar tant que va deixar de ballar. «Va ser un cop molt dur, inesperat. Vaig plegar. D'alguna forma vaig associar el ball a la mort del meu pare, suposo perquè era una activitat que practicava molt aleshores i després ja no vaig tenir forces per tornar. A més, jo havia ballat sempre aquí, a Artis, i no m'atrevia a passar per davant de la porta per evitar aquell record», diu. Claustre assegura que aquella aflicció no ha desaparegut mai i no havia trobat el mode de superar-la, ni tan sols amb professionals mèdics. Fins que va tornar a ballar. «El claqué m'ha tornat la il·lusió. He estat anys en un estat depressiu, però ara veig la llum gràcies a aquest ball. Era una cosa que havia de fer i tornar aquí, a la mateixa escola on ballava quan va passar allò. Ho necessitava, soc una altra persona», confessa amb un somriure. L'alumna d'un nivell més avançat és Elisabet Cirera (44 anys). Ella, com en alguns casos anteriors, va començar a ballar dansa clàssica als tres anys al conservatori. De fet, és professora de dansa clàssica, jazz i dansa contemporània i durant 12 anys es va dedicar exclusivament a això. L'any 2002, va matricular-se per fer Comèdia Musical a l'escola de Coco Comín, a Barcelona. I allí va entrar en contacte amb el claqué. «El claqué t'enamora o l'odies, no hi ha terme mig. Pensa que a l'escola de Coco Comín, els alumnes

que feien comèdia musical com jo, podíem deixar una de les assignatures, no fer-la, com a optativa. La majoria renunciava al claqué. És difícil perquè es tracta d'un ball on també toques alhora, tot amb els peus», diu. Juntament amb Núria Anglès —amb qui eren veïnes de ben petites— van muntar un grup que es diu MT Tap i fan espectacles de claqué. Tot va sorgir arran d'una proposta d'un pianista del grup Pixie Dixie (música dixieland) que necessitava un número de claqué per a una actuació. «Per què hi ha només noies? Crec que passa en totes les disciplines de ball, és una qüestió d'herència cultural-social. Pensa que quan als nens de petits els hi dius si volen fer ballet sempre responen que "això és una cosa de nenes" i, clar, això creix amb ells». Algunes de les noies han marxat, la classe ha acabat però queden Núria Anglès, Elisabet Cirera i Ederlinda Mariné. Posen música i es dediquen a ballar pel simple fet de gaudir. Fan un número sensacional i veient-les a elles veig, en blanc-i-negre, a Fred Astaire amb una americana i pantalons blancs i sabates de dos colors ballant amb aquell pentinat lluent mentre agafa la mà de Ginger Rogers, personalitzada en les tres ballarines tarragonines. La melangia del so de les tapetes en els anys feliços de Hollywood.

«El claqué m'ha tornat la il·lusió. He estat anys en un estat depressiu, però ara veig la llum gràcies a aquest ball»

Juliol 2017

ÉS UN BON MOMENT PER SER PARE NOU SEAT LEÓN ST PER 14.990 €

COMPATIBLE AMB EL TEU FILL ADOLESCENT.

Ara, portar-te bé amb el teu fill és més fàcil que mai. Amb el nou SEAT León ST disposaràs de l’última tecnologia i prou espai per trobar sempre un pla en comú. Amb un maleter de 587 l, capaç d’emmagatzemar seny i aventures alhora, i aquells detalls que tant s’agraeixen, com la Pantalla tàctil en color de 20,3 cm (8"), el Sensor de llum i pluja o l’Assistent de frenada a la ciutat amb protecció de vianants, perquè res, absolutament res, no et faci perdre la paciència. Nou SEAT León ST, ser pare així és una altra cosa.

PANTALLA TÀCTIL DE 20,3 CM (8")

CAPACITAT DE MALETER

ASSISTENT DE FRENADA EN CIUTAT

La nova pantalla tàctil ofereix 20,3 cm (8 polzades) d’alta resolució perquè controlis totes les funcions d’infoentreteniment.

Si amb 587 litres d’espai de maleter no n’hi ha prou, converteix-los en 1.470 nomès plegant els seients.

L’assistent de frenada en ciutat amb protecció de vianants detecta si hi ha algú travessant el carrer davant del cotxe i t’avisa amb un senyal acústic i visual abans de frenar automàticament.

.COM/TUSEAT

.COM/SEAT

.COM/TUSEAT

SE AT.ES

Consum mitjà combinat de 4,0 a 7,2 l / 100 km. Emissions de CO2 de 105 a 164 g/km. PVP recomanat per a la Península i les Balears per a León ST 1.2 TSI 81 kW (110 cv) St&Sp Reference Advanced: 14.990 €. Per a clients particulars que presentin la documentació d’un vehicle d’ocasió de més de 4 anys d’antiguitat. IVA, transport, impost de matriculació, aportacions comercials de marca, concessionari i Volkswagen Finance inclosos en el preu. Oferta vàlida fins al 31/07/2017 per a clients particulars que financin mitjançant Volkswagen Finance, S.A. EFC segons les condicions contractuals un capital mínim de 9.500 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos. Campanya incompatible amb altres ofertes financeres. Paquet Confiança SEAT per 300 € si es finança la compra amb Volkswagen Finance SA EFC. Els serveis inclosos són els següents: 4 anys de manteniment SEAT Service o 60.000 km (el que ocorri abans), extensió de garantia durant 2 anys addicionals als 2 anys de garantia del fabricant o 80.000 km (el que ocorri abans) i 4 anys de Servei Mobilitat SEAT. Imatge acabat León ST Xcellence amb opcionals.

BAYCAR

Ctra. de Valencia, Km. 248 - Tarragona - Tel. 977 55 35 52 C/ Recasens i Mercadé, 61 (Polígon Agro-Reus) - Reus - Tel. 977 33 33 55 www.baycar.cat

BALL A FONS

Juliol 2017

Balls de saló Hi ha ballarins de totes les edats en la gran sala de l'escola Wapachá de Reus. Nens que sembla que tinguin 5 anys i senyors que passen la seixantena. Tots tenen diferent nivell però hi ha dies que assagen junts. Es mouen amb elegància i els més joves amb molta energia. No deixa de sorprendre'm aquest aiguabarreig però, en el fons, és normal. Es tracta de ballar, no importa l'edat. «No sempre ho fem així, clar, només alguns dies», diu Isabel Pérez, propietària i directora de Wapachá Reus, que compta amb dos centres a la ciutat. Pérez és tota una referència en el món dels balls de saló a Catalunya i a l'Estat. Ella va començar quan tenia 15 anys i als 18 ja va començar a competir de forma modesta. El gran salt es va produir quan va anar a Barcelona a estudiar psicopedagogia perquè els seus professors de la ciutat comtal li van saber veure el talent que duia a dins i van animar-la a competir a més alt nivell. Quan tenia 21 anys va iniciar una carrera que la va dur a ser dues vegades campiona d'Espanya i a representar aquest país en dues ocasions en campionats mundials i un europeu. «En l'àmbit internacional no vaig tenir tants bons resultats. Els balls de saló com a disciplina de competició van sorgir a Espanya fa relativament poc, menys de 25 anys diria jo, és a dir, una mica abans que jo comencés a competir», explica mentre assegura que els grans dominadors a nivell europeu i mundial són els ballarins russos i els italians i, en menor mesura, els alemanys (molts d'origen rus). Amb el bagatge que li donava la competició, Isabel Pérez va decidir obrir Wapachá a Reus fa més de 20 anys. Ella ara és jutgessa internacional 3.0, un títol que li permet jutjar campionats d'Europa, del món i grans slams —«va ser un títol que em va costar gairebé més que treure'm les carreres de magisteri i psicopedagogia juntes i que, per cert, no

he exercit mai»— i també pot ser directora de competició d'alt nivell. La seva herència en forma de talent té un nom: Lluís Pérez, el seu fill que ja ha estat 13 vegades campió d'Espanya. «Es fan tres campionats l'any: llatins, estàndard i 10 balls (hi ha 5 balls llatins i 5 estàndards, per tant, els 10 balls és ballar els dos estils al complet); hi havia anys que guanyava els tres», diu la seva mare que assegura que amb 4 o 5 anys ja es pot tenir un bon nivell per fer ball social, és a dir, ballar per plaer. «Al començament tothom vol aprendre per ballar a les festes majors o per fer-ho en una boda. Quan decideixen anar més enllà i competir, la millora es produeix de forma molt ràpida perquè s'entrena cada dia i es fa un treball personalitzat i específic». El salt a la competició és un pas natural en molts ballarins. El fet de poder mesurar la seva capacitat tècnica impulsa els alumnes a anar més enllà i allò que va començar com un hobby acaba sent gairebé una forma de vida. «Jo soc una persona molt competitiva i sempre havia pensat a competir fent balls de saló», diu Antonio Morales (62 anys) que, juntament amb la seva dona, Agustina Mora (59) fa 11 anys que ballen, però només un i escaig que competeixen. «Ara només ens dediquem als entrenaments i a la competició, no fem ball social», diu Agustina que assegura que competeixen dues o tres vegades al mes i que van de dilluns a dissabte a entrenar. «A la nostra edat hi ha molta gent que balla, la gent, com nosaltres, ja té els fills grans i molts estan jubilats, hi ha molta competència», diu ella rient. A l'inici, expliquen, sempre quedaven els últims però ara ja acostumen a classificar-se per les finals i en un torneig a Girona van quedar segons. «Guanyar ha de ser preciós, a veure si un dia ho aconseguim», explica Agustina tota divertida mentre assegura que ell ball els manté en forma físicament i mentalment: «Fas molt exercici i necessites concentració per fer bé els passos, això és molt bo pel cervell i per evitar patologies com l'alzheimer». Mercedes Porras (52 anys) i Baltasar Crusells (53) van començar a competir al mateix temps que Agustina i Antonio. Les dues parelles ja es coneixien de prendre classes i van decidir anar més enllà. «Volíem fer alguna cosa en parella i vam pensar que els balls de saló seria una bona idea. Venir aquí et fa oblidar tots els maldecaps de la feina perquè t'has de concentrar molt i quan tornes a casa només penses en allò que has fet malament ballant. Canvies un maldecap per un altre», diu rient Baltasar. «Al començament costa tot, són molts passos i d'estils diferents. La samba és el més difícil», assegura Mercedes, que admet que, tot i que els agrada més els balls llatins, tenen millor resultats en estàndard. Ells entrenen quatre dies a la setmana i també els dissabtes «i si els diumenges no tenim competició, anem a fer ball social». Asseguren que els seus amics de sempre no entenen la seva fal·lera pel ball però afirmen que els seus fills estan encantats amb això i que sovint els van a veure en competició.

CMY

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

Juliol 2017

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

MOTOR

CONCESSIONARIS MOTOR

Juliol 2017

NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÓ

NissanNikko Center

Promesa Cliente, programa de fidelització Nikko Center, concessionari oficial de la Nissan a Tarragona, dóna un important pas en la relació amb els seus clients, gràcies al programa Premium de fidelització, denominat Promesa Cliente. Aquesta iniciativa ofereix grans avantatges als seus nous clients i als ja fidels a la marca Ramon Ortiz Text | Pierre Grubius Fotos

La paraula clau per resumir les característiques d'aquest Programa únic al mercat és Confiança. El Programa Promesa Cliente està donant valor afegit a la marca i està permetent al client percebre el de Nissan com un producte de major qualitat. Aquest Programa té un clar i marcat enfocament cap al client i està transformant l'oferta de serveis que ofereix Nissan. Així, més de 70.000 clients Nissan de tot Espanya han gaudit d'un cotxe de substitució gratuït des

de la implantació del Programa al desembre de 2015 quan han hagut de portar el seu vehicle a revisió, el que els ha facilitat mantenir la mobilitat i seguir amb la seva vida diària sense cap impediment i sense cap cost per a ells. A més, els clients valoren amb un 9 sobre 10, la seva satisfacció respecte a la solució de mobilitat oferta per Nissan, el que dóna una idea de l'alt

L’objectiu és oferir als clients de Nissan avantatges econòmics i les màximes facilitats de mobilitat

valor afegit que atorguen els clients de Nissan a aquest servei. Un altre dels punts més valorats pels clients de Nissan és la transparència que atorga realitzar en el 100% dels vehicles, una revisió gratuïta per a qualsevol intervenció que es realitza en als tallers i que no només els permet tenir una visió clara de les reparacions o manteniment que ha de fer al seu vehicle en aquesta visita, sinó que s'informa de les accions de manteniment que pugui haver de fer a mig termini, permetent anticipar la seva decisió i tenint sempre la informació actualitzada.

El Programa Promesa Cliente no només està disponible per als clients actuals, sinó també a tots els nous que es vulguin incorporar. Nissan està anant més enllà dels seus productes innovadors i emocionants i ofereix serveis únics, com és el cas de la Promesa Cliente. Tots ells es poden beneficiar d'importants avantatges econòmics i de mobilitat al llarg de tota la vida del vehicle.

-Assistència en carretera gratuïta i per a tota la vida: si has fet el manteniment a Nissan i tens algun contratemps a la carretera, comptes amb el Servei Nissan Assistance 24 hores al dia, 7 dies a la setmana sense cap cost.

CONCESSIONARIS MOTOR

-Vehicle de substitució gratuït: si estem realitzant un servei de manteniment o reparant una avaria en el teu vehicle et proporcionem un vehicle de substitució gratuït per garantir la teva mobilitat.

Juliol 2017

Els quatre pilars de la Promesa Cliente de Nissan són:

-Revisió gratuïta del vehicle: abans de qualsevol intervenció, vam realitzar una revisió gratuïta de la teva Nissan. Així, sabràs exactament i amb total transparència el que cal fer i quant et costarà, per prendre la decisió que més et convé.

El Programa Promesa Cliente de Nissan és l'oferta de serveis més innovadora del mercat i està permetent una major diferenciació de Nissan respecte a altres marques. Marc Toro, Conseller Director General de Nissan Iberia, afirma que el Programa Promesa Cliente és un dels pilars bàsics per aconseguir els nostres objectius. Aquest Programa Únic al mercat espanyol i europeu està permetent que el client percebi al producte Nissan com un producte de major qualitat. Anem a potenciar aquest programa i fer-lo més visible, tant en els concessionaris com en tots els documents oficials de la marca. Nissan està augmentat l'oferta de serveis amb un clar enfocament cap al client que ens percep com una marca que compleix els seus compromisos. Tant els clients que ja són de Nissan com els nous clients que entrin a formar part de la gran família Nissan, tindran la possibilitat de gaudir d'avantatges econòmics i de mobilitat úniques al mercat a través del Programa Promesa Cliente de Nissan.

CONCESSIONARIS MOTOR

Juliol 2017

-Equiparació de preus del servei: si vols el millor i al millor preu amb l'equiparació de preus de servei, ho aconseguiràs perquè si en un altre taller t'ofereixen una oferta millor -amb peces i components genuïns Nissan-, nosaltres te la igualem.

Des de Nikko Center s’aposta per un programa pensat per oferir les millors prestacions als usuaris de Nissan Anton Ferrater, Gerent de la Concessió NIKKO CENTER comenta que és un plaer poder comptar amb el Programa de Promesa de Client de Nissan que permet gaudir,

tant als actuals com als nous clients Nissan, d'uns avantatges econòmics i de mobilitat úniques al mercat. Per tant, és moment d’acostar-se a Nikko Center (ctra. València, 206 de Tarragona) i rebre atenció personalitzada sobre els avantatges del programa Promesa Cliente.

Juliol 2017

Renault Koleos

NOVETATS MOTOR

Tecnologia en format crossover Renault afegeix un nou model a la seva oferta de vehicles crossover. Es diu Koleos, fa 4,67 metres de llargada i destaca per la seva tecnologia. Està equipat amb motors dièsel de 130 i 175 cavalls i pot disposar de tracció 4x4 All Mode 4x4-i i canvi automàtic Ramon Ortiz

El nou Koleos completa la gamma SUV de Renault, formada pel Captur i el Kadjar. Suposa la primera incursió del fabricant francès a la categoria dels crossovers del segment D. Totalment redissenyat, presenta unes línies exteriors poderoses i fermes que el distingeixen de seus rivals, donant continuïtat a la renovació estilística de la gamma de Renault.

El nou Koleos s’uneix als models Captur i Kadjar per oferir una completa oferta al segment de moda Disposa d'un habitacle confortable i refinat que proporciona, segons els seus creadors, la major habitabilitat de la seva classe en apartats com l’espai per als genolls o la distància fins al sostre. També ofereix una capacitat de maleter notable, amb un volum útil de 579 litres, que es poden ampliar de forma senzilla i ràpida amb el sistema “Easy Break”, fins a un màxim de 1.795 litres. El Koleos destaca per les seves possibilitats d'equipa-

ment. Pot equipar el sistema multimèdia R-Link2, una Tablet connectada i integrada en el quadre de comandament que permet gestionar prestacions com el sistema multimèdia, navegació, telefonia, àudio, ajudes a la conducció, etc. L'equipament pot arribar a cotes d'excel·lència en la versió Initiale Paris amb elements com targeta mans lliures específica, tapisseria de cuir, seients davanters calefactables i amb reglatges elèctrics, etc. En el capítol de seguretat activa, el conductor gaudeix de múltiples ajudes com reconeixement de senyals de trànsit, frenat actiu d'emergència, alerta de canvi de carril, commutació automàtica de llums de carretera i encreuament, control de trajectòria, repartiment electrònic de força de frenada, ajuda a l'arrencada en costa, etc. El Koleos pot equipar la tecnologia All Mode 4x4-i, sistema de tracció integral que assegura una òptima adherència i tracció òptima en qualsevol tipus de circumstància, gràcies als modes 2WD, 4WD Auto i 4WD Lock. La gamma mecànica està confiada a dos eficients i potents motors dièsel, un 1.6 dCi de 130 cavalls i un 2.0 dCi, de 175 cavalls.

Juliol 2017

Mazda CX-5 Renovació en tots els apartats El SUV CX-5 de Mazda experimenta una gran evolució, mantenint intacta la seva tecnologia SKYACTIV d'alta eficiència i l'apreciat concepte de disseny KODO, que significa "ànima en moviment". Les millores del renovat arriben a tots els apartats del vehicle amb l'objectiu de reforçar la seva personalitat estètica, oferir un comportament més reactiu, a l'altura de les expectatives que desperta la seva imatge esportiva, i prioritzar el confort dels passatgers.

logia G-Vectoring Control millora el tacte de conducció i l'estabilitat a altes velocitats proporcionant una conducció més suau i fluida. En matèria d'equipament destaca el Head

Juliol 2017

El perfil exterior projecta formes més agressives que dibuixen una planta més robusta però refinada. El CX-5 utilitza l'eficient tecnologia Skyactiv i està disponible amb dos motors de benzina, un 2.0 SKYACTIV-G de 160 cavalls i un 2.5 de 195 cavalls. La tecno-

Up Display policromàtic o el portó del darrere elèctric, accionat per control remot. L'aïllament acústic de l'habitacle ha estat optimitzat i els seients són més còmodes i ergonòmics.

formes que recorden a un catamarà i que li donen un pronunciat efecte tridimensional. A la zona posterior mostra una porta de nou disseny, combinat amb grups òptics que s'estenen fins a les portes, aconseguint així un efecte més enèrgic.

BREUS MOTOR

El model japonès estrena nou motor benzina 1.5 VVT-ie, un bloc de quatre cilindres en línia, desenvolupat per la firma japonesa per complir amb la futura norma d'emissions Euro 6c. Desenvolupa 111 cavalls de potència i un parell màxim de 136 Nm, aconseguint un rendiment i acceleració notables, combinades amb un consum de 4,6 litres als 100 km.

Toyota Yaris Nou motor de benzina Disponible en versions de 3 i 5 portes, el Yaris és un automòbil de vital importància per a Toyota, tot un èxit comercial als mercats europeus. Ara, al firma nipona reforça la seva

privilegiada posició al segment, afegint diferents millores. Els principals arguments se centren en la imatge, la qualitat, el dinamisme i la seguretat, apartats molt valorats pels potencials clients d'aquest tipus de vehicles. El nou Yaris exhibeix nous detalls en el seu frontal, centrats en un para-xocs amb

Per la seva banda, La variant híbrida continua sent un dels pilars de la gamma i representa el 50% de les vendes del model. Rep diverses millores que permeten gaudir d'una conducció més silenciosa, d'un confort de marxa superior i d'un sistema de direcció amb més precisió. Les novetats del model híbrid es completen amb un sistema d'escapament ajustat mitjançant un nou silenciador auxiliar.

Ahora desde

14.790€

Juliol 2017

Oferta válida hasta el 30/09/2017

>Lo mejor de la vida Con

con Wi-fi 4G y Respuesta Automática Anticolisión

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11. Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

NUEVO CROSSLAND X

Juliol 2017

Feu Vert

el teu vehicle en bones mans

PUBLIREPORTATGE MOTOR

Redacció | Pierre Grubius Fotos

Feu Vert és una empresa que es dedica a la distribució i al manteniment ràpid del vehicle i ho fa tenint cura del medi ambient. Està present a França, a Portugal i Espanya, on té més de 80 centres. La seva missió és fer més fàcil la vida de les persones tenint a punt el seu cotxe. Aborden tant mecànica lleugera, com pesada, distribucions, embragatges, turbos i el més bàsic de l’automòbil: pneumàtics, manteniment, càrregues d’aire condicionat, revisions, canvi d’oli, filtres, etc. Per fer tot això, disposen de mitjans tecnològicament avançats i equips humans altament qualificats que reben una formació continuada per tal d’assegurar un servei de confiança i qualitat.

La màxima de Feu Vert és complir amb un servei d’excel·lència per satisfer les necessitats del client, i ho duu a terme a través d’un correcte assessorament, un bon tracte i uns preus assequibles i competitius Ofereixen promocions, descomptes, ofertes i facilitats de pagament amb flexibilitat en el finançament sense interessos ni comissions d’apertura. Són alguns exemples les càrregues d’aires condicionats a 29 euros i les neteges d’injecció a 15. Oportunitats que el client només trobarà a Feu Vert. En l’apartat de botiga, a l’Autocentro Feu Vert hi ha l’abast

tot allò que el client necessita pel seu vehicle. Pel que fa als pneumàtics compten amb moltes referències. Hi ha marca Feu Vert Efficiency, Continental, Firestone, Michelin i Orium, entre moltes d'altres. Si el client demana una que no hi és, es busca i s’encarrega. No obstant això, el 80% del mercat el tenen en col·lecció. Després dels bons resultats obtinguts a Feu Vert Tarragona (a l’Autovia de Reus quilòmetre 4 sense número), l’empresa ha decidit obrir un altre centre a la capital del Baix Camp. I és que la gent ja demanava que hi hagués un Autocentro. Han omplert un nínxol de mercat, perquè es diferencien amb escreix d’altres empreses de la mateixa naturalesa. Disposen d’una zona àmplia de treball de 1.300 m2, on hi ha la botiga especialitzada i la zona de tallers. En aquest darrer espai, hi ha 14 bòxers, entre els quals hi ha un destinat a motos, un altre a vehicles industrials i un altre a pre-itv. Garantir la comoditat pel client és un al·licient que els singularitza de la competència, ja que aquest pot venir amb cita prèvia o sense, la pot sol·licitat de forma presencial o via telefònica. A través de la seva pàgina web també poden agilitzar-se les compres i tenen a disposició del públic canals de contacte per fer consultes tècniques sobre un determinat producte o servei. FEU VERT. Carrer del Camí del Valls, 76 (Reus). Telèfon: 977 076 224. Horaris: De 8.30 a 21 hores de dilluns a dissabtes.

www.feuvert.es

ANTES DE ELEGIR UNO, CUENTA HASTA TRES.

GAMA FIAT TIPO 5 PUERTAS DESDE 10.600¢ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

TANTOS USOS COMO IMAGINES FIAT QUBO

FIAT DOBLÒ

GAMA DESDE

8.900€ Gama Fiat Qubo: Emisiones de CO2 entre: 118 y 161 g/km. Consumo mixto entre: 4,5 y 6,9 l/100 km. Gama Fiat Dobló Panorama: Emisiones de CO2 entre: 134 y 173 g/km. Consumo mixto entre: 4,7 y 7,6 l/100 km.

Oferta válida para Fiat Qubo Easy 1.4 8v 57 kW (77 CV) Gasolina. PVP recomendado: 8.900€. Incluye Pack Aire + Radio, IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general y descuento del concesionario y fabricante. Incluye descuento por financiar con según condiciones contractuales con un plazo mínimo de 48 meses, 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar para Qubo de 7.000€. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/07/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con siendo las condiciones contractuales para la financiación de Dobló Panorama: plazo mínimo de 48 meses, 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 9.990€. Los vehículos mostrados corresponden con Qubo Lounge 1.3 Multijet 59 kW (80 CV) Diésel con opcionales (precio recomendado promocionado: 12.521€) y Dobló Panorama Easy 1.4 70 kW (95 CV) Gasolina con opcionales (precio recomendado promocionado: 13.555€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

PUBLICITAT MOTOR

Juliol 2017

FIAT TIPO. NO NECESITAS MUCHO PARA TENERLO TODO. Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo de 89 a 146 g/km. Consumo mixto: de 3,4 a 8,4 l/100km. PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Easy 1.4 16v 70kW (95 CV). Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/07/2017. Las versiones visionadas corresponden con los vehículos: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 15.750€), Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 16.950€) y Nuevo Fiat Tipo SW Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 17.950€).

Juliol 2017

50 PUBLICITAT MOTOR

NUEVO JEEP® COMPASS.

CUALQUIERA QUE SEA TU DESTINO.

Nuevo Jeep® Compass Opening Edition por 230€/mes En 36 cuotas. Entrada: 11.525,89€. Última Cuota: 18.277€. TAE: 9,06%* Gama JEEP® COMPASS: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO 2: 117 - 160 (g/km). *Ej. para un JEEP ® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103kW (140CV) 4x4 ACTIVE DRIVE AUTOMÁTICO 9 VEL. PVP Recomendado: 33.433,91€. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo). Gastos de matriculación no incluidos. Tin 7,5%. Importe total del crédito: 21.908,02€. Comisión de apertura: 657,24€ al contado. Precio total a plazos: 38.740,13€. Importe total adeudado: 27.214,24€. Oferta válida hasta el 31/07/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con FCA Capital España, E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 12.000€. La versión visionada corresponde con el vehículo: JEEP ® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103kW (140CV) 4x4 ACTIVE DRIVE AUTOMÁTICO 9 VEL (PVP Recomendado 33.433,92€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Juliol 2017

Rates amb ales o fauna urbana?

52 CIUTAT. Incivisme amb ales. Els coloms han esdevingut un problema en algunes zones de Reus. | 60 Agenda, oci i gastronomia

Foto: Marc Pascual

Reus afronta amb diversitat d'opinions la proliferaciรณ de coloms

CIUTAT

CULTURA | SOCIETAT| PROTAGONISTES | POLÍTICA |

Incivisme amb ales

CIUTAT COLOMS

Juliol 2017

La capital del Baix Camp compta amb molts edificis buits i deteriorats ubicats al nucli antic, indrets que esdevenen focus per a la implantació d’aus, en la seva majoria coloms. En molts casos, es creen autèntics femers, on s’instal·len nombroses colònies, les quals provoquen brutícia i insalubritat.

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Des de l’Ajuntament de Reus es promouen una sèrie d’actuacions de neteja i control, però la proliferació d’aquesta espècie deixa enrere el ritme amb el qual opera el servei encarregat de la tasca. Per la seva banda, els diversos sistemes de control no responen a uns criteris bàsics de respecte segons apunten fonts animalistes. “Les mesures no valoren les bèsties i, en molts casos, són violentes”, diu el president d’ACTYMA, Lluís Altés. Amb aquesta dicotomia, tractem un tema polèmic i habitual. Tractem l’incivisme amb ales. “Un dels focus més importants al barri d’El Carme és al carrer Sant Benet, que fa cantonada amb el de Sant Francesc, on hi ha un pàrquing. Aquell és el pitjor. També hi ha el carrer de Sant Jaume, on hi ha molta brutícia. S’hi suma la presència de l’edifici abandonat que, segons ens van dir, l’enderro-

carien”, descriu la situació el president de l’Associació de Veïns de la zona esmentada, Pere Corrales. Fa un temps va trucar a l’Ajuntament, “perquè posen unes gàbies per empaitar coloms i hem rebut moltes queixes veïnals. Es deuen mirar cada tres mesos i acaben omplint-se de coloms morts. Prop d’una trentena, segons em van dir, que generen molta pudor”. “El tema dels coloms l’arrosseguem fa uns 8 anys i seguim amb el mateix. Creiem que no es fa prou campanya”. Respecte l’arribada de queixes, explica que “veïnals i verbals, totes les que vulguis, però de traslladades a l’àmbit municipal, imagino que poques”.

«Posen unes gàbies per

empaitar coloms i hem rebut moltes queixes veïnals. Es deuen mirar cada tres mesos i acaben omplint-se de coloms morts»

Un punt amb el qual la portaveu de l’Associació Veïnal d’Amics del barri Fortuny, Pepita Roig, també hi està d’acord, però en què afegeix un apunt autocrític. “Hi ha queixes, evidentment. El que passa és que els focus que atrauen els coloms són aquells on veuen menjar i, les terrasses en són plenes. Suposo que no hi ha consciència suficient, perquè el que consumim les persones no és adequat per als coloms”, explica. I no és només amb el menjar de les terrasses, també són les escombraries que es deixen fora del contenidor i mig obertes. Un altre indret afectat és la zona del Passeig Prim, que llueix un panorama deteriorat. Tant els bancs com el terra són plens d’excrements. Des de l’Associació de Veïns Joan Prim es va fer una crida a la seva solució en una publicació al Diari de Tarragona, a principis de juny. La zona de Mas Iglesias i altres espais de pas, com l’Estació d’autobusos, també són grans espais de concentració. A la

Juliol 2017

Mussols que espanten Molts veïns, patidors de la presència de coloms i la brutícia que generen, decideixen emprar en mesures dissuasòries per poder espantar-los. És habitual veure un seguit de cd’s reciclats de música o fins i tot molinets penjant de molts balcons. “Tot això no serveix de res, ni tan sols els espanta”, explica convençuda Mar Capdevila, de la Ferreteria i Armeria Vernís de Reus, al carrer de Llovera. Fa un parell d’anys que venen uns elements de distracció que emulen mussols ben grans pensats per allunyar els coloms i altres aus. “Nosaltres no ho hem provat personalment, només podem parlar pel que ens diuen els clients, i cadascú té la seva història. N’hi ha que n’estan satisfets i d’altres que no. N’hi ha que et diuen que els canvien cada dia de lloc i d’altres que no”, continua Capdevila. En la majoria de casos, la seva compra té per objectiu l’allunyament dels coloms. “Hi ha gent que col·loca més d’un mussol a l’hort i fa la funció d’espantaocells”, acota Mar, tot assenyalant la mobilitat del cap del mussol, un tret que el fa més real, juntament amb uns ulls que brillen. “Ens va arribar el cas d’un home que es va comprar un mussol immòbil i els coloms, en veure que no es movia com un de debò, van decapitar-lo”, relata encara sorpresa per l’anècdota. No fan soroll, però tenen un acabat prou real com perquè una au els percebi. Preguntada sobre si en aquests dos anys de venda, la compra s’ha disparat o no, explica que “ha estat estable” i que “hi ha alternatives més efectives per espantar els coloms. És el cas de les punxes, que són més populars i efectives. I és que en veure que es poden fer mal, els animals ja no s’apropen. Ens ho demanen molt a l’hostaleria, per les terrasses”.

Foto: Marc Pascual

plaça del Canal, s’escampen grans quantitats d’aus establertes a qualsevol dels forats de l’estructura de l’estació o la font principal. Més positius es mostren des del barri de la Puríssima Concepció. “Tenim una problemàtica amb els coloms, però pensem que això no trigarà a solucionar-se. Fins ara hi ha hagut queixes, perquè hi ha unes cases buides plenes de coloms, però per qüestions burocràtiques amb els amos l’assumpte no ha avançat”, en paraules del president de l’Associació de Veïns de la Puríssima Concepció, Josep Baiget.

mètodes de captura de coloms implicaven la “matança” de coloms, garses, tórtores i estornells, entre d’altres aus, amb “mesures de tortura que causen la mort d’aquests animals”. Per això, es va iniciar una recollida de signatures a la plataforma en línia Change.org, en la qual es van manifestar en contra d’aquests sistemes emprats. “Quan ens vam assabentar que volien reduir la població a la meitat de coloms fa uns anys, vam voler saber quin cens havien fet per arribar a dir que hi havia 716 coloms per quilòmetre quadrat. Parlaven d’una massificació exagerada. Per això, l’any 2013 vam demanar que se’ns donés un cens. Vam presen-

Foto: Marc Pascual

CIUTAT COLOMS

Juliol 2017

Els coloms són una espècie d’au que ha fet parlar la ciutat. Per fer una mica de repàs, s’ha de recordar que al ple del setembre de 2015, el grup municipal d’Ara Reus va presentar una moció al ple per demanar l’esterilització dels coloms del municipi, una proposta que es va demanar de forma reiterada perquè no s’havia fet encara efectiva. En aquesta línia, el president de l’Associació contra la Tortura i el Maltractament Animal (ACTYMA), Lluís Altés, va esmentar que el sistema d’esterilització era un mètode útil, que no calia matar els coloms. Amb tot, la moció es va aprovar per unanimitat. Temps després, al març de 2016, des d’ACTYMA van trobar que els

Des d’ACTYMA van trobar que els mètodes de captura de coloms implicaven la “matança” de coloms, garses, tórtores i estornells, entre d’altres aus, amb “mesures de tortura que causen la mort d’aquests animals”

tar també un escrit per tal de rebre les queixes i denúncies que afectessin als coloms i vam haver d’esperar un any. Llavors, vam anar al síndic de greuges i quan ens van arribar els documents, al 2014, vam trobar que hi havia un total de queixes amb 92 casos de paneroles, 9 per mosquits, 4 de vespes, 3 de puces i paparres i la resta d’altres. És a dir, res de coloms”, repassa història el president d’ACTYMA, Lluís Altés, per a VIU a fons. Segons explica, poc després els van fer arribar “un informe de l’empresa Minuartia de 2009, en el qual els tècnics i especialistes havien fet una estimació en aquest cens”. Van anar a cap a la Fiscalia Provincial de Tarragona amb aquelles dades. “Entenem que es feia abús de diners públics, perquè si no hi havia queixes de cap colom i ens basàvem en un informe de 2009, bé que havíem de fer alguna cosa”, corrobora Altés. Per això, van decidir presentar una altra denúncia en base a un Decret Legislatiu de 2008. “Per fer una matança de coloms, has de declarar que tens una plaga a través d’un informe”, puntualitza el president d’ACTYMA. Per aquesta raó, van presentar la denúncia contra l’Ajuntament de Reus el 2016, davant la Direcció Territorial del Departament d’Agricultura i Medi Natural a Tarragona, per la “matança massiva” d’aus atrapades en gàbies trampa, les quals “van provocar la mort indiscriminada de diverses aus, fins i tot d’espècies protegides. Hi havia d’haver una documentació al darrere, del contrari incomplien la Llei de Protecció dels Animals”, denuncia. A hores d’ara i segons descriu Altés, la queixa també s’ha traslladat al Departament de Territori i Sostenibilitat. “Ara som a l’espera que emetin una resolució. Estem disposats a anar als jutjats. Tot i això, som conscients que és un procés lent”, conclou Altés. ‘Guerra als coloms’ Els dispositius de captura i prevenció contra la proliferació de coloms que s’utilitzen a Reus són diversos i inclouen les captures; la intervenció sobre

PUBLICITAT CIUTAT

Juliol 2017

56 CIUTAT COLOMS

les persones que alimenten coloms a través de la Guàrdia Urbana; la inspecció, el sanejament i el tancament d’immobles afectats per colònies de coloms; les neteges periòdiques de l’arbrat i nius i visites d’inspecció i atenció a la ciutadania. El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, fa un recull de la situació actual. Destaca l’adjudicació de l’empresa SOMA, encarregada de nou del servei de control i prevenció de la població d’aus salvatges urbanes de la ciutat en sortir a concurs públic el març de 2016, i puntualitza les darreres dades. “Durant els sis primers mesos d’aquest 2017, més de 900 coloms s’han capturat mitjançant xarxes a peu de carrer, en 25 punts de la ciutat i, més de 2.000 han estat apressats amb gàbies trampa”, acota. El total capturat des de principis d’any fins a l’1 de juny és de 3.032 coloms. Respecte l’any passat, se segueix arribant a una xifra similar, ja que en tot el 2016 es van capturar un total de 6.855 coloms. Per ara, i segons explica Rubio, “s’han dut a terme més d’una vintena de visites a ciutadans per fer inspeccions relacionades amb l’afectació dels coloms” i “s’ha ofert suport i assessorament tècnic”. A la ciutat hi ha distribuïdes 12 gàbies de captura, que han estat repartides en els punts on s’han detectat major presència d’aquestes aus. També disposen d’una gàbia remolc que es pot traslladar segons les necessitats. Val a dir que el concurs va sortir amb un preu de licitació de 55.000 euros i preveia la incorporació de nous serveis, amb un increment màxim de pressupost del 19,38% respecte el contracte vigent de llavors, quantificat en 46.071,96 euros anuals. Segons es va anunciar llavors, l’empresa adjudicatària hauria de fer un cens per identificar i quantificar les aus de la ciutat i quins serien els millors mètodes per limitar la població. Tot i això, segons remarca Rubio “això és impossible de fer”. També es va indicar que realitzarien un mapa on s’ubicarien els alimenta-

dors detectats i els habitatges que esdevenen colomars, captures amb xarxes i tractament farmacològic. En aquesta línia, Rubio destaca el repartiment del producte esterilitzant Ovistop, inclòs dins el plec de clàusules de la licitació. “Teníem les gàbies i les xarxades i, el gener de 2017 vam incorporar un dispensador de pinso anticonceptiu a la zona de La Palma. Es tracta d’un projecte car, i el que hem intentat és controlar la plaga que tenim en una zona i intentarem veure en el termini aproximat de dos o tres anys si els resultats en la natalitat minven. Suposa una

solució alternativa a la captura més agressiva, que tampoc hem deixat de fer. És a dir, nosaltres estem en guerra contra els coloms”, subratlla Rubio. Altés també hi diu la seva: “Posem-hi remei, però de forma civilitzada. I ha de ser a través de l’esterilització. Les aus són molt territorials. Si en mates, generes un buit i la colònia es veurà alterada. Per tant, l’espècie tornarà a procrear ràpidament. El mateix passa amb els gats. Només hem de controlar i estabilitzar les agrupacions massives”. Una altra de les accions que s’han dut a terme és la retirada d’ous i polls de

«Durant els sis primers mesos d’aquest 2017, més de 900 coloms s’han capturat mitjançant xarxes a peu de carrer, en 25 punts de la ciutat i, més de 2.000 han estat apressats amb gàbies trampa»

NECESSITES UN INDUSTRIAL?

O UN TURISME?

(mesures zona de càrrega, en metres: Alt x Ample x Llarg)

6-7 m 3

1,44 x 1,72 x 2,25/2,70

8-10 m3

1,66 x 1,72 x 2,50

15 m3

12 m 3

1,85 x 1,72 x 3,27

1,96 x 1,72 x 4,60

20 m3

2,20 x 2,00 x 4,30

Juliol 2017

3-4 m3

1,20 x 1,43 x 1,60

MÉS VEHICLES A Reus: c/ Faió, 4. Tel 977 770 207 Lleida: Ctra. LL-11, Km 10. Tel 973 232 518

info@conrad2.com

arespacochaga assessors Sor Lluïsa Estivill 8, (43202) Reus Tel. 977 315 553 | Fax 977 314 914 assesors@arespacochaga.net

• Consultoria fiscal i laboral • Mecanització de comptabilitat • Consultoria en matèria de crèdits i ajudes • Cobertura legal en totes les àrees de l’empresa • Gestió de subvencions, ajudes i fons econòmics per a l’empresa • El·laboració de nòmines, contractes, etc. • Assegurances • Assesorament immobiliari

PUBLICITAT CIUTAT

www.conrad2.com

Juliol 2017

58 CIUTAT COLOMS

l’arbrat a la zona del Passeig Prim. “Una iniciativa que volem treballar és la creació de colomars ecològics. Faciliten l’activitat de l’animal i cada determinat temps, punxem els ous”, detalla. De fet, s’han retirat 21 nius de coloms amb ous i polls. Altres de les novetats del servei és el control zoològic. Un cop capturades les bèsties, es fa un seguiment fins que les aus són sacrificades. El servei també ha teixit una mena de llistat dels edificis deshabitats per engegar actuacions i han localitzat més de 100 punts amb major presència de coloms. “No els podem enumerar tots amb exactitud ara, però els ubiquem al centre de Reus: al barri d’El Carme, Passeig Prim i Sunyer, la plaça del Canal, o la zona on hi ha l’edifici abandonat del Carrilet”, corrobora el regidor. Assegura, però, que “la captura no és una solució al problema endèmic que hi ha. Em sap molt de greu dir-ho, però s’ha convertit en un gran maldecap”. I és que el colom domèstic s’alimenta a la via pública, però també en granges, magatzems i fàbriques de pinsos i, dorm en edificis abandonats on també cria. Pot dur paparres, puces i polls entre d’altres paràsits i hi ha una bona part d'aquests ocells que estan malalts. Malgrat aquests arguments, Altés desmunta molts dels mites que giren al voltant d’aquest ocell. “Molts diuen que els coloms són portadors de malalties, però els casos duts al metge són baixos, per no dir poc freqüents”, explica Altés. Cal recordar que entre el desembre i el gener de 2017 es va dur a terme una acció concreta per reduir una afectació d’estornells que afectava la plaça de la Llibertat. Allà es van emprar sistemes sonors anti estornells i es van dur a terme una sèrie de treballs de foragitament amb falcons. Pel que fa als ciutadans que donen de menjar als coloms, en l’actualitat se n’han identificat a la ciutat més de 15, un número que ha anat a l’alça si es compara amb els que es van notificar a l’agost del 2015, quan n’hi

Foto: Marc Pascual

«A Reus està prohibit

donar de menjar als coloms i ho diu l’ordenança de tinença d’animals, a l’article 5.6, on queda prohibit alimentar qualsevol tipus d’animal a la via pública» havia 7. “A Reus està prohibit donar de menjar als coloms i ho diu l’ordenança de tinença d’animals, a l’article 5.6, on queda prohibit alimentar qualsevol tipus d’animal a la via pública”, conclou Rubio. Des del Departament de Medi Ambient s’està elaborant una campanya destinada a la restauració, per tal de sensibilitzar

els ciutadans i evitar que els coloms disposin d’aliments a les terrasses. Es lliurarà material gràfic i es col·locaran adhesius a les taules. Amb aquest reportatge s’han volgut copsar les opinions de diversos testimonis que pateixen de la presència de coloms a la ciutat i de les entitats animalistes. Des de l’Ajuntament s’admet el problema, tot i que s’assegura que s’actua per tal regular el volum d’aus. El cas és que es tracta d’una situació amb moltes arestes i s’han de tenir en compte les postures de la ciutadania partidària o no de segons quines mesures de control.

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador de Reus Juliol 2017

AGENDA | OCI | GASTRONOMIA ACTIVITATS | CONVOCATÒRIES | RESTAURANTS

Agenda

AGENDA

Juliol 2017

Dimecres, 5 de juliol • Parlem de Maria Aurèlia Campany amb Marina Mallafré (18.30 hores). La Biblioteca Xavier Amorós emplaçarà una sessió que commemorarà la figura de la novel·lista i autora teatral Maria Aurèlia Campany (Barcelona 1918-1991). La història de la també assagista serà abordada per Marina Mallafré qui explicarà que fou finalista el 1947 del premi novel·la Joanot Martorell amb ‘Necessitem morir’, el 1948 també el va guanyar per la peça ‘el cel no és transparent’.

Del 6 al 16 de juliol • 27è Festival Reus Blues & Jazz. Per iniciativa de l’Associació per la Música Creativa i Actual (AMCA) la ciutat de Reus reviurà el tradicional festival de blues per començar l’estiu. Enguany amb motiu de la Capitalitat de la Cultura 2017 s’incorporarà el jazz amb una interessant programació. El festival ha esdevingut un referent en l’àmbit musical a les comarques meridionals i ofereix una gran diversitat de tendències que conviuen en els blues. Per consultar la programació podeu adreçar-vos a la pàgina web www.amca.info.

Dissabte, 8 de juliol • Tercera Fira de l’Hort. Com ja fa tres anys el barri reusenc Horts de Miró organitzarà durant tot el dia la Fira de l’Hort a la plaça de l’Àbat Oliva, en la qual es mostren una gran quantitat d’actes relacionats amb demostracions dels diferents oficis fins a l’elaboració deproductes de proximitat i la pagesia, passant per cercaviles de gegants, nans i bestiari i una vermutada popular amb moltes sorpreses. Del 30 de juny al 9 de juliol • Festival de les Arts de Reus 2017 (FAR). Es tracta d’un festival on es mostrarà la cultura, l’art, la música, la dansa i el coneixement en un pla preferent a través de les actuacions de músics com Joan Masdéu i Gerard Quintana o actrius tan populars en el panorama català com Àngels Gonyalons i Belén Fabra. Es diferents espectacles es duran a terme a l’Institut Pere Mata. Més informació al web www.capitalcultura.reus.cat i www.4tickets.es. També hi haurà a la taquilla del Teatre Fortuny per 30 euros.

Del 12 al 16 de juliol • Reus 1937, Mirant al cel foradant la terra. Des de l’Associació Mandríl·lia i pels carrers de la ciutat es durà a terme una reconstrucció històrica de l’època de la Guerra Civil i el seu bombardeig de fa vuitanta anys.

Del 20 al 23 de juliol • Festa del Renaixement de Tortosa. L’esplendor d’una ciutat al segle XVI. Més de 3.000 ciutadans vestits d’època i 60 espectacles diaris, amb més de 500 actors, ens transporten a la Tortosa de fa 500 anys. La segona quinzena de juliol Tortosa celebra la Festa del Renaixement. Amb el subtítol l'esplendor d'una ciutat al segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants en l'existència de la ciutat.

@nacex_ @NACEXclientes @NACEXshop blog.nacex.es

Juliol 2017

900 100 000 · www.nacex.es youtube.com/NACEXservicioexpres linkedin.com/company/nacex linkedin.com/company/nacexshop

977 752 738

Compromesos per la qualitat, amb total entrega

PUBLICITAT AGENDA, OCI I GASTRONOMIA

Franquícia Reus C/ Riudecols nº9, Baixos 43206 Reus

Expeer.io és una jove empresa turística fundada per una tarragonina que aspira a dissenyar experiències personalitzades per als seus clients

PUBLIREPORTATGE AGENDA, OCI I GASTRONOMIA

Juliol 2017

Emocions a mida

VIU a fons

«Tots hem viscut aquella història en què estàs de viatge a l'estranger i el guia, de cop i volta, et porta a una tenda on venen vestits de seda perquè compris i ell s'emporti una comissió. Això és precisament el que no vull fer a Expeer.io, sinó tot el contrari, volem que el client triï què li ve de gust fer, no que el duguin allà on altres volen». Montse Cuadrillero ho té molt clar. Ha viatjat suficientment per saber què agrada i què no quan un busca un lloc on relaxar-se, viure una aventura o simplement conèixer nous mons. Es tracta de combinar la planificació i la seguretat d'un viatge organitzat però amb la possibilitat de triar allò que es vulgui fer cada dia, sense haver de conviure en un paquet tancat inamovible. En certa manera seria com l'Itunes. Et pot agradar un artista però no has de comprar obligatòriament tot el disc si només t'agraden unes cançons.

L'anècdota que explica Montse quan arribo a la seva oficina del carrer Méndez Núñez 16, em recorda un antic viatge a Grècia, fa més de vint anys. Aleshores anàvem amb els companys de la universitat i teníem una guia que ens duia a veure els principals monuments i llocs d'interès amb un autobús. A l'hora dels àpats, però, no hi havia possibilitat de triar. «Anirem a un restaurant molt bo, d'un amic, de primer hi ha mussaca...», deia. I així cada dia fins que un grup d'amics ens vam «revoltar» i vam decidir no anar a menjar on ens «dirigia» la nostra guia. El problema és que, sense parlar l'idioma ni conèixer el país aquest atac de rebel·lia no era senzill i un dia vam haver de menjar uns sandvitxos sota uns porxos d'un edifici abandonat prop

«Ens adaptem a tot. El

client ens pot demanar què vol fer i on vol anar i nosaltres li gestionem»

del jaciment de Micenes. No era un àpat de luxe, però com si ho fos: era el sabor de la llibertat. Expeer.io neix com una alternativa a les agències de viatges tradicionals però també vol ser molt més. «Nosaltres no venem experiències, venem emocions», diu Montse, que ha iniciat una nova vida professional amb aquest projecte. «Ens adaptem a tot. El client ens pot demanar què vol fer i on vol anar i nosaltres li gestionem». La capacitat d'adaptació i Ia velocitat a l'hora de solucionar problemes són algunes de les virtuts d'Expeer.io. «Fa unes setmanes un col·legi de Tarragona ens va trucar un divendres a les dues de la tarda dient-nos que l'activitat que tenien contractada per a un grup nombrós d'escolars s'havia anul·lat. Estaven desesperats perquè no quedava temps i necessitaven fer alguna cosa per dilluns. En unes hores vam programar una sortida a l'Ametlla de Mar amb un munt

tius es fan moltes sortides i activitats. Nosaltres podem programar qualsevol cosa i oferint sempre aquesta personalització que ens caracteritza i diferencia» Montse Cuadrillero, que preveu augmentar d'ací a poc temps la plantilla d'Expeer.io, no es limita només a grans viatges o estades de plaer o aventura. Assegura que la seva empresa pot oferir qualsevol tipus d'activitat i per

Expeer.io també s'ofereix a empreses, per a activitats per a executius o grups. «Volem que Expeer.io sigui una referència i que estigui posicionada i sigui coneguda per la seva qualitat de servei i el seu bon tracte». EXPEER.IO c/ Méndez Núñez, 16 baixos

Juliol 2017

«Des dels centres educa-

això té previst un programa per a les escoles. «Des dels centres educatius es fan moltes sortides i activitats. Nosaltres podem programar qualsevol cosa i oferint sempre aquesta personalització que ens caracteritza i diferencia. Crec, a més, que és molt important que el client senti que està, en certa manera protegit i, per això, la nostra disponibilitat és total, les 24 hores del dia. Si algú té algun problema, nosaltres els hi solucionem, no ens arronsem d'espatlles i assumim que allò pot no tenir solució o cal esperar que passi el cap de setmana. De fet, si algú, un cop contractat un servei, decideix canviar el planning del seu viatge, nosaltres podem fer-ho», diu amb convicció.

Aventura sobre dues rodes Expeer.io està treballant juntament amb un munt d'empreses com Parapente Montsant, Quercus Pyrenaica i altres per oferir les millors experiències als seus clients. Una de les més potents és una ruta amb moto per Mongolia de la mà d'Artur Aragonès, el pilot tarragoní que ha participat diverses vegades al ral·li Dakar i que amb la seva empresa Eutiches realitza aquesta ruta. «Això és realment el que oferim, experiències reals per conèixer com és el país més enllà del que mostren algunes agències o la publicitat institucional. En aquest cas, amb Artur, els clients poden viure de forma autèntica, vivint en els mateixos llocs que els mongols», explica Cuadrillero que també destaca que es pot fer una altra ruta, també amb Aragonés com a guia especialista pel Marroc. «I molt més, estem preparant poder volar per sobre del parc natural del Masai Mara, a Kènia, en parapent. Això és el que et deia: podem fer qualsevol cosa

que els nostres clients vulguin. I no cal haver de marxar fora si no es vol. De fet, si agafes un mapa de Catalunya t'adones que en menys de quatre hores en cotxe pots estar fent submarinisme, anant amb bicicleta pel Delta, fent escalada, senderisme, ràfting, menjant en un restaurant amb tres estrelles Michelin o prenent el sol en una platja idíl·lica. Les possibilitats són múltiples».

PUBLIREPORTATGE AGENDA, OCI I GASTRONOMIA

d'activitats junt amb Plancton Diving. Tothom va quedar encantat», assegura.

Raquel Estrada Roig. Periodista cultural i poeta fet cecs, sords i no ho notàvem. Potser és que, amb els anys, cada vegada ens cal pouar més endins per sorpendre’ns, o que les rutines ens amaguen allò que també compta i, per anar per casa, ens tapen l’ull crític. Mala transcripció fan les paraules que volen embellir i representar.

LLIBRES OCI I GASTRONOMIA

Juliol 2017

El moment

Transcripcions, de Gabriel Guasch De nit, en aquells moments d’estiu o d’hivern que surts al silenci del balcó o, si pot ser, de la terrassa, a vegades hi trobes respostes. Llegint poemes de segons qui també n’he anat trobant algunes que van pels mateixos camins. “Qui va fer creure / que la porta del cel era tan lluny? / Només cal obrir els ulls / i veure la claror com dibuixa les coses.”, diu el vallenc Gabriel Guasch, i fa un pas més en el mestratge d’exposar el moment més reduït a l’àmbit d’una casa i una finestra, amb el gran recurs, a part de la mica de claror que ajuda a veure els contorns, d’una memòria que assenyala desenganys. El temps passat serà determinant: “Només tindrem, de nostre, tot el passat: / única veritat que destrueix / o perpetua.” Una desena de reculls de poemes descoberts pel col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp, han precedit Transcripci-

ons, “Aplec de textos compaginats per la seva temàtica compresos entre els anys 2006-2009”, segons apunten al final del llibre, amb aquesta nota que deixa entreveure com escriu l’autor. Guasch és fidel a allò que veu en els dies, des de la discreció de la seva llar, que és un món obert a un altre món. Els aplecs de poemes seus que hem anat rebent, van confirmant un afinament en la transcripció del ser, ara i aquí, en perpètua contemplació, i aprofundeixen en el pou que és cadascú. En aquest nou volum, caldrà que el lector aguditzi la voluntat d’entendre: Guasch treballa amb matèria sensible i la tracta amb delicadesa, tant si mira allò més proper, com si intueix un món “que és més petit del que creiem”. Quan en despleguem els significats comprendrem de nou el misteri d’allò que és del dia a dia, però gens banal o superflu, senzillament ens hi havíem

“L’indefinible és a tocar: rialla, plor, mirada que fulmina, mofa... Si amb això ens entenem, No cal transcripció que les vulgui explicar.” Veurem com l’autor aspira a aquesta profunditat al mateix temps que obre les ales i et convida a fer-ho tu també: “Si estàs amb mi,/ entre els que fem el cens/ i, tot seguit, vivim,/ un dia o altre arribarem a l’àtic; [...]”. Guasch, com a mínim fins fa uns anys, escrivia pràcticament cada dia del món. Imaginem-nos doncs, la quantitat de poemes que esperen veure la llum ara que en té vuitanta-set, i com n'és de llarg el recorregut d'un hàbit que perdura des de fa moltes dècades i encara va eixamplant el seu horitzó. Val la pena afinar una mica la nostra vista per recuperar el moment transcrit per ell. Tot viatge està fet de moments com aquests i hi ha aturades que es fan necessàries per prendre’n consciència: ”Que més s’allunya l’horitzó / tot fent viatge”.

Juliol 2017

Troba el teu exemplar de VIU Reus en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha arreu de la ciutat.

TRONADA FESTA MAJOR

Juliol 2017

Establiment Adreça Arpo Raval Martí Folguera, 33-35 Forn Sistaré Ample, 20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Forn Sistaré Galanes, 11 Forn Sistaré Amargura, 2 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 13 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Santiveri Sant Joan, 32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos. La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols, 36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim, 15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36 API Reus Immobiliària Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Guillén Advocats Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Cerimoniós, 18 Flors Vivi Riera Miró, 108 Tattoo Av. Pere Ceremoniós, 16 Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66 Casa Pià Sant Joan, 11 Quiosc Bodega Reus Camí de l'Aleixar, 63 Can Vicenç Ctra. d'Alcolea, 15 DKV Reus Carrer Gaudí, 12 La Fira Centre Comercial Avda. Sant Jordi, 6 Quick Sec Flok Sant Joan, 30 C.N. Reus Ploms Av. de Marià Fortuny, 5 Bolsos Aktual Carrer del Vent, 10 Viventex Carrer Ample, 46 Onagas Batan, 15 Ortopèdia Sant Joan Camí de Riudoms, 51 Can Vicenç Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Fitosanitaris Pep Amargura,30 Cambra de la Propietat Urbana Pl. Catalunya, 5 Estanc Les Oques Av. Dr. Vilaseca, 6 Bricoservei Batan, 17 Consell Comarcal del Baix Camp Dr. Ferran, 8 Somnalia Raval Sta. Anna, 50

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més... Distribució:

902 113 127

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

Juliol 2017

real watches for real people

Oris Divers Sixty-Five Movimiento mecรกnico automรกtico Bisel giratorio unidireccional con revestimiento de aluminio negro Resistente al agua 10 bar/100 m

www.oris.ch

Carrer de Sant Fructuรณs, 1. Tarragona