Viur33

Núm. 33 | Agost 2017 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 33 | Agost 2017 | www.viuafons.cat

11.000 exemplars gratuïts

Històries dels qui treballen a la platja

2 Agost 2017

3

Agost 2017

6

28

40

Agost 2017

Sumari Tarragona

#33

Reus

4

5 EDITORIAL | 6 A FONS. Les vacances no són per a l'estiu. Milers de persones treballen a la platja per tal que la gran majoria pugui gaudir de les vacances.| 40 MOTOR. Nissan Micra. Ciutadà de nova generació. | 51 EDICIONS LO-

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2on A- 43007 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

CALS. Tarragona. Sant Magí. Pàgines dedicades a la Festa

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Rafa Marrasé, Cristina Valls, Ramon Ortiz. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell, Montse Farrés, Rosanna Andrade. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

per Nadal. Després del tancament del mític Cinema Palace, set

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Control

11.000 exemplars

L'humor de Napi

Major petita amb les anècdotes i interioritats de Sant Magí, i una completa agenda d'actes. | Reus. El cinema tornarà a Reus noves sales s'inauguraran al centre comercial La Fira durant la temporada nadalenca; seràn operades per Axion.

Editorial La indústria de

la platja

En aquest número de la revista Viu a fons posem cara i noms i cognoms a alguns dels nois i noies de la platja.

Aquells que per guanyar-se el sou han de caminar sobre la sorra bullent i sota un sol de justícia.

5

Tota aquesta logística perquè el turista, el visitant, se senti còmode implica una inversió en material però també en recursos humans. Sovint es tracta de professions poc qualificades i que desenvolupen joves amb l'única pretensió de guanyar uns diners a l'estiu per poder passar el curs acadèmic. D'uns anys ençà, però, molts immigrants han assumit aquest paper de treballadors de la platja. Són jornades maratonianes, en unes condicions climàtiques dures, amb molta calor i molt sol i amb uns sous molt ajustats. Amb tot, els implicats destaquen el fet de treballar a l'aire lliure i el contacte amb la gent.

Agost 2017

La platja és un motor econòmic. No només com a punt d'atracció de visitants, sinó per ella mateixa. Sobre la seva sorra, s'hi fan diners. Fa molts anys que els més emprenedors van veure les possibilitats d'aquests petits deserts urbans. Si la gent vol prendre el sol, doncs li facilitem una gandula perquè estigui còmoda, que fa massa calor?, doncs li oferim un para-sol, que potser l'ombrel·la no és prou gran? Tenim tendals, que la gent s'avorreix a la platja sense fer res?, doncs lloguem patins, motos d'aigua, parasailing, banana... I si entra gana o set, muntem guinguetes perquè puguin menjar i beure.

A FONS

TERRITORI | POLÍTICA | ECONOMIA | SOCIETAT

Les vacances

no són per a l'estiu Milers de persones treballen mentre la gran majoria gaudeix del descans estiuenc.

Aquesta és la història d'alguns dels que es guanyen la vida a la platja

DE SOL A SOL A FONS

6

Agost 2017

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

S'apropa el migdia a la platja de Llevant de Salou però la sorra encara conserva espais descoberts en una ocupació menys massiva del que recordava. Abans, en aquesta zona del començament de la platja, a tocar del carrer Colom, els turistes s'amuntegaven com si fos un formiguer. Recordo, fa anys, haver anat a una de les guinguetes (xiringuitos), i haver de saltar literalment entre tovalloles per no haver de trepitjar ningú. Allò no era una platja, era una pantalla del Tetris. «Enguany hi ha molta menys gent, el turisme ha caigut en picat a Salou», diu Yavien Marrero (30 anys), cubà resident a Reus actualment i que fa set anys va deixar

la seva illa natal per aterrar a Salou a la recerca d'oportunitats. Marrero fa tres anys que s'encarrega de llogar patins —embarcació formada per dos flotadors paral·lels units per dos o més travessers, utilitzada per a fer passejos pel mar, o pels llacs— a la platja després d'haver treballat en el comerç d'aquesta població costanera venent de tot. Llicenciat en comptabilitat i finances a Cuba —l'equivalent a ADE (Administració d'Empreses) a Catalunya segons explica— va decidir deixar la terra dels puros havans per casar-se amb la seva xicota, una catalana que va conèixer allà. Ara tenen un fill de poc més d'un any. «El que passa a Salou no passa enlloc, aquí la gent ve a destruir», diu amb molta calma mentre es recolza en un dels patins que lloga.

Marrero du un barret de palla en forma de cowboy i una samarreta de màniga llarga ajustada per tal de protegir-se del sol. «Al matí venen més famílies però a la tarda la cosa es complica, molts joves que només venen a Salou per sortir de marxa i, ja saps, al final sempre acaben trencant alguna cosa».

DE SOL A SOL A FONS

7

Agost 2017

«El que passa a Salou no passa aquí la gent ve a destruir»

En una feina de temporada, el concepte dies de festa és, sovint un enlloc, terme difús. Aquest noi cubà assegura que treballa tots els dies de la setmana: «Des del 28 de març fins al 2 de novembre treballo sense parar, de 10 del matí a 8 del vespre. La meva dona gairebé no em veu», explica tot rient. Enguany, els patins que pertanyen a la guingueta Di Mare Beach han arribat a un acord per treballar conjuntament amb una altra empresa de patins, que pertany a la guingueta María Dolores. «Jo fa tres anys que faig aquesta feina i els dos anteriors, a dos quarts d'onze del matí jo no tenia cap patí a la sorra i hi havia una cua de gent esperant. Ara són les onze i ja ho veus, en tinc un munt fora de l'aigua. Això sembla novembre, estem guanyant molt poc», diu mentre assegura que altres anys podia llogar 80 patins al dia —no té tanta flota, és la manera col·loquial de dir quants lloguers feia diàriament— a un preu de 15 euros per hora. Enguany diu que fa la meitat d'això. Cada patí, assegura, pot costar entre 3.500 i 4.500 euros. «Ara són molt resistents, abans eren de fibra i es trencaven molt sovint», puntualitza mentre admet que un 25% dels clients no torna el patí a la sorra quan toca: «No et pots barallar amb la gent.

Ells estan de vacances, fa tot l'any que treballen i volen gaudir del seu temps lliure, no faràs merder per deu minuts. Si es passen més, és una altra qüestió,

Agost 2017

8 DE SOL A SOL A FONS

«Els problemes comencen de les cinc del matí fins a les vuit. És el moment que els joves que han sortit de marxa tornen als hotels i acaben a la platja. Ens fan moltes destrosses, des de fer grafitis a pixar-se als patins, trencar ampolles, de tot»

però l'experiència em diu que si algú no vol pagar l'excés de temps que ha estat a l'aigua, no et compensa la discussió perquè tota aquella estona que discuteixes amb ell, són patins que no llogues».

Com tot el material que s'empra per treballar a la platja, els patins es queden a la sorra durant la nit, sense vigilància. «Els problemes comencen de les cinc del matí fins a les vuit. És el moment que els joves que han sortit de marxa tornen als hotels i acaben a la platja. Ens fan moltes destrosses, des de fer grafitis a pixar-se als patins, trencar ampolles, de tot. Caldria més vigilància policial per evitar tot això i,

d'aquesta manera, que no tinguéssim pèrdues», afirma.

Mentre Marrero parla, un parell de nois amb samarreta vermella van amunt i avall uns metres enrere transportant para-sols i gandules. Aquesta és una de les estampes més característiques quan una persona s'imagina gent que treballa a la platja. Per un moment me'ls quedo mirant fixament, absort, aliè als nens que corren amb les galledes a la mà, les àvies que parlen dels seus nets, millor dit, que lloen els seus nets, i dels jubilats que es dediquen a debatre sobre política tot arreglant el món. Embadalit com estic, el meu cervell em transporta molts anys enrere quan jo era un d'aquests nois. Un estiu de fa més de dues dècades vaig treballar a la platja de Salou per guanyar uns diners i així pagar-me els estudis. Era a la platja de Ponent, a l'altra banda, doncs, del Nàutic de Salou. Aquella va ser una experiència molt dura. Treballava de sol a sol, de vuit del matí a vuit del vespre, cada dia durant dos mesos. Sense festes, sense descans. «No

sé de què esteu fets els joves d'ara, jo a la teva edat podia treballar tant com tu i, a més, sortir cada nit sense problemes. Mira quina quantitat de noies maques que hi ha aquí», em deia aleshores Manuel, el meu cap.

Un pescador retirat que feia molts anys que tenia una guingueta a la platja. «Doncs devíeu ser Superman, perquè jo no puc amb l'ànima», li responia. I és cert. Vaig sortir dues vegades aquell estiu, i l'endemà em va semblar que les portes de l'infern estaven rere meu. El dia més llarg de la meva vida. Sota el sol, caminant constantment per la platja i duent quatre gandules al mateix temps.

Aleshores, a més, eren de fusta, no de plàstic com ara, tot i que aleshores ja es començaven a introduir. A més, també teníem patins i servíem begudes i gelats a la guingueta. «Caram, ets tu, no et coneixia», em va dir un amic que un dia em va venir a veure.

Jo estava absolutament torrat pel sol i tenia el cabell llarguíssim i ros —no tenia cap dia lliure per tallar-me'l—.

Els millors moments eren quan Ma

9

Agost 2017

Agost 2017

10 DE SOL A SOL A FONS

nuel havia sortit al matí a pescar llagostins i aleshores fèiem una paella dins la guingueta per a nosaltres, els treballadors —de fet érem només dos en nòmina però a dinar venia el gendre, que donava un cop de mà quan podia, les filles i el net—. Mai oblidaré la cara de gana dels clients en veure l'arròs. A Salou no es podien fer àpats a la platja —entrepans freds sí—, les guinguetes no tenien permís a no ser que fos per als membres del negoci. Com salivaven els aragonesos —la platja de Ponent té molts turistes d'aquesta regió, de fet, l'aleshores president del Saragossa de futbol era client nostre— veient allò i més amb la gana que sempre tens quan estàs a la platja. Tan a prop, tan lluny. Els pitjors moments, sense cap dubte, els matins. A banda de llevar-me molt aviat a l'estiu —no tenia cotxe i anava i venia amb tren— a primera hora s'havien de «plantar» totes les gandules en una extensió prou gran de platja. En posàvem més de cent, sempre encarades al sol —a la tarda s'havien d'anar girant totes— i suposava un bon exercici només començar. Amb tot, mentalment era més dur. Quan t'apropaves al munt de gandules, que estaven cobertes amb una gran lona per protegir-les de la pluja i així allargar la seva vida útil, sovint et trobaves alguna parella jove que consumava l'amor que s'havia declarat aquella mateixa nit a l'empara d'aquell mur de fusta i lona. Aquell moment era molt difícil per a un jove com jo que veia com gent de la meva edat aprofitava l'estiu per a divertir-se i jo havia de treballar, i molt.

«Rafa, anem?». Pierre, el fotògraf, em va despertar d'aquella espècie de somni-record que va durar uns quants segons. Mentre avançava cap als nois pensava com de prim vaig acabar aquell estiu i la força a les cames i els braços que vaig agafar. S'havia d'estar mitjanament en forma. «Aquesta és una de les tres feines que tinc, quan acabo, ballo en un grup de dansa bra-

«Dormo tres o quatre

silera als hotels i després faig de ballarí a una discoteca. Ah, i també faig lluita i pesos en un gimnàs». Em mira amb un somriure i no m'ho crec. Acabava de pensar que la feina era esgotadora i al davant tenia un noi que no només treballava a la platja sinó que feia tres activitats físiques més cada dia. «Dormo tres o quatre hores habitualment, i recupero son quan és el meu dia lliure. Puc aguantar perquè no bec alcohol ni fumo, així de fàcil». William Dos Santos té 28 anys i és de Rio de Janeiro (Brasil). És la primera vegada que treballa a la platja tot i que en fa tres que va arribar a Espanya.

Anteriorment havia treballat com a ballarí, un fet que li va permetre conèixer món: «He viscut a diferents llocs d'Europa, a Praga i a Rússia també». En aquest últim país, on va viure cinc anys, va conèixer la seva

hores habitualment, i recupero son quan és el meu dia lliure. Puc aguantar perquè no bec alcohol ni fumo, així de fàcil» dona i ambdós van decidir que seria millor buscar un lloc amb un clima més càlid. Anteriorment, però, també va estar Sud-àfrica i Austràlia com a ballarí professional. «Tenim un fill petit de vuit mesos i no volíem viatjar més de moment, és per això que hem decidit quedar-nos aquí i per això vaig agafar aquesta feina. La calor és una mica pesada però clar, soc brasiler, m'agrada la platja», diu rient mentre assegura que ja ha passat prou fred a la seva vida: «Dels anys que vaig viure a Rússia, sis mesos vaig estar a Sibèria amb una companyia de ballet. Quin fred! Fins a 40 graus sota zero!».

William Dos Santos assegura que co

Insignia Grand Sport desde

Agost 2017

22.300€

Diseño elegante, conectividad superior y sistemas inteligentes de asistencia al conductor. Nuevo Insignia, una irresistible invitación a viajar.

>Tecnología alemana para todos Con

con Wi-fi 4G y Respuesta Automática Anticolisión

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

11

EL NUEVO INSIGNIA

Agost 2017

12 DE SOL A SOL A FONS

mença a treballar a les vuit del matí i fins a les set de la tarda i descansa cada dilluns. Tot i ser el seu primer any com a treballador a la platja, afirma que s'ha adaptat molt bé, entre altres coses, perquè domina quatre idiomes: «Parlo portuguès, espanyol, rus i anglès, i també una mica de francès i de txec, així que treballar aquí és còmode, no tinc problemes per comunicar-me amb els clients com li pot passar a algú altre». Dos Santos assegura que «no té temps per a noies» perquè, a banda d'estar casat, ara es troba centrat en la seva feina (o feines) i que, al cap i a la fi, «les noies no han estat mai un problema perquè quan era ballarí sempre en tenia moltes».

El company del brasiler és Mohamed Buchacurt, un marroquí originari de la ciutat de Castillejos, limítrof amb Ceuta. Buchacurt, de 40 anys, fa gairebé 20 anys que viu a Salou i només en fa 3 que es dedica a treballar a la platja llogant para-sols i gandules. Anteriorment havia treballat en carnisseries i venent peix també. «Al matí, quan arribem, cap a les vuit, posem les gandules, entre 130 i 150.

El City Beach està dividit en dos i des del passeig la seva disposició sembla que atorgui a la seva estructura el paper d'una porta al paradís Es poden llogar diverses vegades durant el dia, tot depenent del temps que s'hi estigui cada persona, però habitualment els turistes s'hi passen tota la jornada», diu. Mohamed viu amb la seva mare i tres germans més. Tot i estar casat, la seva dona i els seus dos fills es troben al Marroc.

Part del sou que guanya els hi envia i quan acaba la temporada d'estiu va a veure'ls. «El més pesat d'aquesta feina és la calor i caminar per la sorra però té coses positives també, com el tracte amb la gent. Em defenso en diferents idiomes i això ho fa més senzill», diu i tot seguit es disculpa perquè m'ha de deixar per atendre uns clients.

Aquests trien el lloc on volen estar i, en aquest cas, demanen també un para-sol. Amb energia i com si no li suposés cap esforç, Mohamed carrega un parell d'ombrel·les, fa un forat prou gran per clavar-les i les obre. I així tot el dia, tot l'estiu.

Mohamed i William treballen per la guingueta City Beach, un oasi enmig de la sorra. Arrecerats a l'ombra, els

banyistes acudeixen en massa i diferents vegades al dia per comprar begudes, aperitius o gelats. El City Beach està dividit en dos i des del passeig la seva disposició sembla que atorgui a la seva estructura el paper d'una porta al paradís. És un lloc tranquil, allunyat de l'afluència de persones que prenen el sol uns metres més endavant i cap al mar. «Treballar a l'estiu a la platja és preciós, no ho canviaria per res».

Lucía Ciocarla és l'encarregada de la guingueta. Amb un somriure d'orella a orella es guanya la clientela amb l'experiència que atorguen els quatre anys que duu en aquest negoci, el segon com a responsable. Anteriorment havia treballat com a cambrera de pis en diferents hotels de la vila i també en discoteques però des que va descobrir la platja va decidir que aquest seria el seu lloc. Lucía és de Romania i fa 13 anys que va arribar a Catalunya. Treballa sis dies a la setmana nou hores diàries, des d'abril fins a finals d'octubre i té vuit persones a càrrec seu al negoci. «El millor és el contacte amb la gent. Pensa que hi ha clients

JAGUAR XF I XE SEMINOU APPROVED

13

Agost 2017

FORA COMPLEXOS. COMPRA’T UN JAGUAR.

0 % D’INTERÈS, TAE 1,22 %, FINANÇAMENT FINS A 20.000 € EN 36 MESOS I ARA AMB 3 ANYS DE GARANTIA*.

Full Traction Carretera de València km 248,8 | 43006 Tarragona 977 55 41 11 full-traction.jaguar.es

Gamma Jaguar XF: consum combinat 4,0-8,6 l/100 km, emissions de CO₂ 104-204 g/km.

Gamma Jaguar XE: consum combinat 3,8-8,1 l/100 km, emissions de CO₂ 99-194 g/km. *Oferta vàlida a la Península i a les Balears fins al 31 d’agost de 2017 per a la gamma Jaguar XE i XF. TIN 0 %, TAE 1,22 %. 35 quotes de 555,56 € i una única quota de 555,40 €. Comissió d’obertura (1,85 %): 370 € al comptat. Fins a 20.000 € finançats. Import total degut per a 20.000 € finançats: 20.370 €. Finançament ofert per FCA Capital España EFC, S.L.U. Interessos subvencionats per Jaguar Land Rover España S.L.U. Aquesta oferta inclou 3 anys de garantia.

que venen cada any i al final es crea un vincle, una petita relació d'amistat més que no pas comercial. Alguns t'expliquen les seves coses, si tenen problemes o què han fet el dia abans», diu. Amb tot, les converses no es poden fer de forma relaxada. Mentre parlo amb ella, Lucía no para atendre clients i això que encara no és l'hora punta, doncs no s'ha arribat al migdia. «Aquí el ritme de treball és frenètic, tot i que va a dies. De fet, millor així perquè vol dir que hi ha moviment, sinó, malament», explica mentre riu.

DE SOL A SOL A FONS

14

Agost 2017

La guingueta obre a les vuit del matí i es manté oberta fins a les dues de la matinada sense interrupcions —després d'aquesta hora i fins que es torna a obrir compta amb un guàrdia de seguretat perquè ningú pugui robar-hi o fer destrosses—, això provoca que les persones que hi fan cap siguin molt diferents segons el moment del dia. «Imagina't, no és el mateix tipus de client qui ve a mig matí que qui ho fa a la una de la matinada. Però tot és molt tranquil, no hem tingut problemes malgrat que alguns matins, a primera hora, arribi gent

que no ha dormit en tota la nit i es veu que encara no en té prou». Entre les desenes d'anècdotes que podria explicar, Lucía en destaca una, la d'una parella de turistes austríacs que van formalitzar la petició de mà a la guingueta.

«Va ser molt fort, em vaig quedar de pedra perquè no t'ho esperes a un lloc així, tot i que si ho penses fredament, no és mala idea. Estàs a la platja, de vacances, en un lloc molt bonic, quina opció millor com per a fer-ho?». Lucía, que té 31 anys i està casada, admet que, tal com passa darrere de qualsevol barra, alguns clients intenten lligar amb ella però «jo m'ho prenc de broma perquè és una cosa que, evidentment, ni em plantejo». Aquesta encarregada assegura que el pitjor de la seva feina és quan fa mal temps: «No hi ha res pitjor que treballar quan està núvol i plou. És molt trist veure la platja amb mal temps. No hi ha gent i no convida a ser-hi. La imatge d'una platja a l'estiu ha de ser la d'un lloc amb un sol imponent i un gran cel blau, però clar, hi ha dies de tot durant tants mesos». Quan acaba la temporada d'estiu, Lucía treballa en un restaurant on fan calçotades i així completa el seu salari per tot l'any. El seu marit també és romanès i actualment treballa com a repartidor.

«Treballar a l'estiu a la platja és preciós, no ho canviaria per res»

Cuando conduces un Mazda, nunca conduces solo.

Coche y conductor como uno solo.

Un sentimiento de unión que llamamos Jinba Ittai.

Así es Mazda y de todo lo que hacemos.

15

DRIVE TOGETHER

Agost 2017

está en el corazón

NUEVO

M{ZD{ CX-5

M{ZD{ CX-3 DESDE

16.990€*

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308 *Precio por un Mazda CX-3 Stile 95 CV gasolina. Incluye descuento, IVA, transporte e impuesto de matriculación. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta 31/08/2017.

Oferta aplicable para clientes que financien con Santander Consumer E.F.C. S.A., con un importe mínimo de 10.000€ a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. No compatible con otras financieras. Oferta incompatible con otras ofertas financieras. Financiación sujeta a estudio y aprobación por parte de la entidad de Crédito.

Agost 2017

16 DE SOL A SOL A FONS

«Estic molt contenta

Una de les empleades del City Beach és Diana Liriano, una jove dominicana de 24 anys que durant la meva entrevista a la seva cap Lucía mirava l'escena amb una certa barreja de curiositat i vergonya. «A veure què em preguntaràs», em diu insegura.

«Dona, què vols que et pregunti, doncs sobre la teva feina, que és precisament l'objecte del reportatge», li dic. Ella va arribar de la República Dominicana fa 10 anys i va començar la temporada quan la guingueta va obrir el mes d'abril. Diana ha treballat en un munt de feines, des de cambrera de pis en hotels de Salou a ajudant de cuina en un restaurant de Menorca. «Molt millor estar aquí que en anteriors feines, no es pot ni comparar, sobretot pel que fa a treballar en una cuina. Aquí, tot i que

no parem, és més agradable perquè tens contacte directe amb la gent i si ets molt social, com en el meu cas, doncs és més agraït», diu.

El fet de treballar quan la resta de persones fan vacances pot ser un hàndicap per una noia tan jove, en veure com gent de la seva edat està divertint-se mentre a ella li toca treballar, però Diana no pensa en això: «Sí, clar, seria fantàstic que jo pogués fer com ells però aquest no és el cas, la meva feina és aquesta i és precisament a l'estiu quan hi ha més ofertes i s'han d'aprofitar. Com et deia abans, estic molt contenta d'haver trobat aquest treball i no se'm fa gens pesat», diu mentre admet que li han sortit «propostes de matrimoni» tot treballant aquí a la platja però «no les he accep-

d'haver trobat aquest treball i no se'm fa gens pesat» diu mentre admet que li han sortit «propostes de matrimoni» tot treballant aquí a la platja però «no les he acceptat, no estic per aquestes coses», diu tot rient. tat, no estic per aquestes coses», diu tot rient. Diana assegura que va marxar del seu país perquè la seva mare buscava millors oportunitats per a la família però, des del seu punt de vista, no ha canviat massa l'entorn i el seu paisatge de la seva illa natal: «Vaig marxar del Carib i ara resulta que estic al carib espanyol, no està gens malament, no?», i torna a riure.

«L'hotel i la platja ens agraden molt i per això venim aquí. No és que fem res especial durant les vacances, però ens agrada la tranquil·litat»

Agost 2017

17

María Pilar no viatja sola, sinó que ho fa sempre amb la seva germana, María Luisa Rodríguez. «L'hotel i la platja ens agraden molt i per això venim aquí. No és que fem res especial durant les vacances, però ens agrada la tranquil·litat», explica María Luisa. Així, les dues germanes completen una rutina que segueixen fil per randa cada dia en les dues setmanes que s'allotgen a Salou: «Ens llevem al matí, esmorzem i anem a la platja, sempre en aquesta zona. Després tornem a l'hotel, ens dutxem i dinem.

Després de dinar fem la migdiada, que a l'estiu, i més si estàs de vacances, és imprescindible [riu] i cap a les sis o dos quarts de set sortim de l'hotel per fer una passejada. Ens asseiem en alguna terrassa per prendre alguna cosa i tornem a l'hotel a veure l'espectacle que fan cada nit, i a dormir.

Ja veus, no és res excitant, però ens ho passem bé i aquí estem de cine».

DE SOL A SOL A FONS

La gent que s'acosta a la guingueta és de totes les nacionalitats. Russos, francesos, alemanys i més s'acosten a la petita barra des de tots els seus costats per demanar les seves begudes.

Hi ha gent que observa com apunto en una llibreta allò que les noies de la guingueta em diuen, en un interrogatori en moviment perquè elles han de continuar servint. Una de les clientes és María Pilar Rodríguez. Aquesta senyora és de Pamplona i segons em comenta ve cada estiu a Salou des que tenia 12 anys. «Quina edat té ara? Ho dic per saber els anys que fa que visita aquesta localitat», li pregunto. «Ah no, no et penso dir l'edat que tinc», em respon amb un somriure maliciós. «Les platges del nord són més boniques però, és clar, el temps allí és pitjor. Venim a Salou perquè és el lloc que més ens agrada», explica mentre afirma que, a sobre, s'allotgen sempre en el mateix hotel, l'Olympus Palace.

Agost 2017

18 DE SOL A SOL A FONS

El vigilant de la platja Disposats cada cert nombre de metres, uns punts de vigilància garanteixen la seguretat a l'aigua dels banyistes. De fa molts anys la presència de socorristes és una constant i una obligació en les platges catalanes i han estat moltes les empreses que han optat per presentar ofertes i endur-se els contractes de vigilància i salvament dels diferents ajuntaments. Treballar de socorrista en una platja és molt diferent de fer-ho en una piscina o un parc aquàtic. L'essència és la mateixa: actuar si una persona té dificultats dins l'aigua —tot i que la majoria d'intervencions dels socorristes són per altres coses, com talls, cops de calor, picades de medusa, nens que es perden...— amb la diferència que el salvament dins el mar comporta molta més dificultat i un risc per al professional. Veure les torres de vigilància em va dur a un altre record relacionat amb la platja, quan també vaig treballar com a socorrista durant algunes temporades. La platja, per tant, forma part de la meva vida professional. Aquells eren dies, literalment, d'avorriment. El socorrista actua quan les coses van mal dades i sempre desitges que no passi res perquè això és sinònim de risc per a les persones, que estaran en dificultats. Però les hores passen molt lentament sota el sol i quan l'únic que pots fer és mirar l'aigua. «L'avorriment és el gran enemic del socorrista, però és millor avorrir-se perquè això indica que tot està tranquil», confirma Gerard Güell, de l'empresa Serviesport. Assegut dalt de la torre de vigilància, aquest noi de només 19 anys fa un mes que treballa com a socorrista [en el moment de fer el reportatge]

«L'avorriment és el gran enemic del socorrista, però és millor avorrir-se perquè això indica que tot està tranquil» després de treure's el títol un parell de mesos i mig abans.

«Encara no he fet cap salvament. Arriba molta gent amb picades diverses i nens que s'han perdut i que acompanyem a la base, on es fa una crida per megafonia», explica. Quan Güell parla de picadures penso en Austràlia. En aquell país es considera que tenen un dels millors serveis de socorristes del món. La seva feina és molt arriscada i ho sé de primera mà. Poc després de treballar com a socorrista a la zona de Tarragona vaig passar alguns mesos en aquell país i vaig parlar amb alguns professionals del salvament a les platges. Amb el seu característic casquet de coloraines, els socorristes australians es juguen la pell, literalment. De fet, en moltes de les platges d'aquell país la zona per al bany està acotada dins una xarxa que forma com una petita piscina a la platja. Això es fa per evitar les picadures de les meduses d'allí que poden causar fins i tot la mort.

«Si algú es banya fora de la zona delimitada, nosaltres no estem obligats a rescatar-lo si té problemes, és realment perillós», em comentava un dels socorristes a la gran platja de Port Douglas. I no cal parlar de les platges on hi ha taurons —a Perth, per exemple, helicòpters sobrevolen les platges que són freqüentades per surfistes i si detecten la presència de taurons (blancs fins i tot) fan sortir la gent de l'aigua— o cocodrils. Sí, perquè els cocodrils d'aigua salada són molt habituals en les platges del nord, des de Darwin fins a l'extrem nord de l'estat de Queensland.

19

Agost 2017

DE SOL A SOL A FONS

20

Agost 2017

Afortunadament en aquestes contrades aquests perills no existeixen i això fa la feina dels socorristes una mica menys arriscada. Hi ha, però, un aspecte que encara suposa un problema per als professionals del salvament: la falta d'autoritat. «En general tothom fa cas de les banderes i de les indicacions que donem però és cert que els joves són el grup que menys obeeix», diu Gerard Güell. En el moment de redactar aquest reportatge, el Diari de Tarragona informava que un jove va ser detingut a la platja dels Capellans de Tarragona per una agressió a un policia municipal després que el socorrista avisés que hi havia un grup de nois llençant-se des de les roques i negant-se a obeir les seves indicacions. Quan va arribar la policia, el presumpte agressor tenia agafat pel coll al socorrista.

Güell assegura que no li va costar gaire aconseguir el títol, que de petit feia natació però ara no: «Es tracta de ser actiu, practicar una mica i ja està. A mi no em va costar gaire, la veritat». Jo no tinc la mateixa opinió perquè quan penso en les proves que vaig haver de passar al seu moment les recordo molt dures, en què calia tenir un bon nivell físic, sobretot de natació. Els nedadors les passaven sense problemes, però els altres esportistes havien d'entrenar força. «Per a mi és una manera de guanyar diners a l'estiu perquè a l'hivern estic estudiant. Si enguany la feina m'agrada, repetiré, és clar», diu Güell que assegura que el més complicat és mantenir l'atenció constantment: «El més difícil és poder veure-ho tot amb la gran quantitat de

gent que hi ha, per molt atent que estiguis, algun incident se't pot escapar. Amb tot, es tracta d'estar atent i preparat per si cal actuar».

A la part més allunyada de l'aigua, allà on la sorra sí crema, hi ha, cada certs metres i no en totes les zones de la platja de Llevant de Salou, unes estructures de ferro. Es tracta d'un dels negocis que va associat a les gandules, són els tendals. A diferència dels para-sols, aquests són fixes i, per tant, el client s'ha de situar en un punt concret. Estan alineats i el gran avantatge que aporten és que la superfície d'ombra és més gran que en el para-sol, podent-se situar més d'una persona sota. De fet, la meva ment torna al passat per recordar aquells mesos de feina a la platja de Ponent. Els diumenges, per a nosaltres, era el dia estrella pel que fa als tendals especialment. Aleshores sempre arribaven uns autobusos de Lleida que hi duien banyistes a la platja. Els vehicles s'aturaven tot just davant de la nostra guingueta i els turistes sortien precipitadament, com en una onada humana cap a la sorra. S'havia d'anar de pressa perquè la guingueta que es trobava en territori limítrof amb el nostre també volia «pescar» el màxim nombre de clients. Els tendals eren un negoci doble perquè suposaven, en la majoria de casos, el lloguer associat de gandules, sovint un parell per cadascun. Hi havia gent que portava la seva cadira o s'estirava simplement sobre la sorra fresca a l'ombra, però eren els que menys. Un bon diumenge

«Vaig decidir treballar aquí perquè és menys angoixant que en altres feines de l'estiu, com en un bar, per exemple»

21

Agost 2017

DE SOL A SOL A FONS

22

Agost 2017

era haver llogat tots els tendals i per això s'havia de rebre la gent de pressa i servir les gandules amb diligència.

Moments d'estrès en el ritme tranquil d'un dia d'estiu a la platja.

Armando Damián té 17 anys i és un dels encarregat de llogar els tendals i també les gandules del negoci dels Hermanos Plaza. Va començar l'estiu passat treballant només els caps de setmana però ara treballa tota la setmana, de vuit del matí a sis de la tarda, amb mitja hora per a esmorzar i una hora per a dinar. «Vaig decidir treballar aquí perquè és menys angoixant que en altres feines de l'estiu, com en un bar, per exemple», diu amb un accent argentí que em fa equivocar en la seva nacionalitat, perquè assegura que és romanès. «La gent prefereix estar com més a prop del mar, millor.

Al matí, el meu company i jo plantem les gandules i, a mesura que es van ocupant, en traiem del munt segons la demanda que hi hagi», explica mentre assegura que el més pesat de la feina és quan fa molta calor i el sol pica de valent, aleshores «la sorra et crema els peus», diu rient. Armando em recorda físicament a Tom Cruise a la pel·lícula Risky Business (1983), en una de les seves primeres aparicions a la gran pantalla, que compartia amb Rebeca de Mornay. Cruise tenia aleshores 20 anys, només 3 més que Armando.

«A primera hora del matí arriben sempre els russos, després anglesos i francesos, i una mica de tot. Però realment els clients més nombrosos són russos i britànics», diu mentre assegura que parla bé anglès i que coneix les paraules clau en rus per defensar-se en el negoci (salutació i el preu de cada cosa, sigui tendal, para-sol, etc).

No és gaire difícil fer-se entendre perquè el preu és el mateix per a tot: cinc euros una gandula, cinc un tendal i cinc un para-sol. Tot es pot utilitzar fins a les sis de la tarda. Armando es mostra encantat amb la seva feina i espera que la pròxima temporada

pugui continuar treballant al mateix lloc. «Sí, m'agrada molt, de veritat i tant de bo pugui estar aquí l'estiu vinent. Al cap i a la fi estàs a l'aire lliure i en contacte amb la gent. Com et deia, altres feines d'estiu són molt més angoixants, tancat en algun local. És veritat que fa calor però mira, ara, tot i ser al migdia, fa una mica de vent que provoca que no es noti tant la força del sol».

La guarderia i el gimnàs A tocar del passeig literalment hi ha una zona molt especial. Unes taules de fusta a l'ombra, amb algunes peces de jocs sobre elles i uns grans bancs, també de fusta, estan buits. Uns metres més enllà, en una zona descoberta al sol, hi ha joguines de plàstic, com camions o petites galledes. Tota l'àrea està delimitada. Hi ha una noia alta en biquini que, amb una mànega, rega la sorra i alguns elements.

Una altra, amb una samarreta blanca, parla amb un nen d'uns 5 o 6 anys. És una mena de guarderia a la platja, un espai on els pares poden deixar els seus fills amb la seguretat que estaran vigilats i en un lloc controlat. Mireia Segarra (34 anys) és la noia alta que estava regant. Ella en fa 18 que treballa als estius en aquest jardí d'infants

de platja. «Aquí fem activitats com treballs manuals, jocs de taula, de tot.

Això està dirigit a nens d'entre 3 i 12 anys i fa que els pares se sentin més tranquils si han de deixar un moment els seus fills, perquè aquí estan vigilats, clar». Segarra explica que l'Ajuntament de Salou ofereix aquest servei des de fa 18 anys i que està subcontractat a una empresa externa, per a la que treballa actualment, Altesport.

«Jo soc llicenciada en Medi Ambient i treballo com a professora a secundària impartint matemàtiques i biologia però com que la docència i l'especialitat de la meva carrera estan molt malament, en el sentit de poder-hi trobar feina, aleshores em dedico als estius a fer això per complementar els meus ingressos», diu Segarra, que treballa des del primer any que es va crear aquest servei de jardí d'infants a la platja de Llevant de Salou.

«Com que la docèn-

cia i l'especialitat de la meva carrera estan molt malament, en el sentit de poder-hi trobar feina, aleshores em dedico als estius a fer això per complementar els meus ingressos»

23

Agost 2017

Agost 2017

24 DE SOL A SOL A FONS

Per a poder treballar en aquesta peculiar guarderia, cal tenir, segons explica Mireia, el carnet de monitor infantil de lleure i temps lliure i «que t'agradin els nens i passar-t'ho bé. El jardí d'infants de la platja obre els mesos forts de l'estiu només, és a dir, des de l'1 de juliol al 31 d'agost.

«L'horari d'atenció al públic és d'11 del matí a 6 de la tarda.

Nosaltres comencem una mica abans i pleguem una mica més tard per muntar-ho i recollir-ho tot respectivament», diu. En total són tres noies i totes tenen un parell de dies de festa a la setmana i atenen uns set o vuit nens cada dia entre setmana i el doble els caps de setmana. «Els nens d’entre 3 i 7 anys són els que acostumen més a venir. De vegades, en situacions molt puntuals, hi ha hagut nens més petits, però aleshores han d'estar acompanyats d’adult, a banda de nosaltres. Entre setmana acostuma a haver-hi més estrangers que utilitzen aquest servei, com russos, anglesos o francesos, els caps de setmana sí que hi ha una afluència més gran de catalans i gent de la resta de l'Estat», diu ella que assegura que, a banda del català i el castellà, parla anglès i francès.

«I rus, com puguis», admet. «Per a treballar és un bon lloc.

Aquí passa molta fresca i només les hores de sol que al final acabes rebent, per un tema de la pell després de tants anys, seria l'únic hàndicap que li veig». Segarra assegura que els nens tenen una activitat estrella en aquesta guarderia, que és la piscina (d'aquestes inflables). «Això els hi encanta, ja saps, als nens els hi agrada molt l'aigua, i també els hi agrada molt el fet de pintar-se la cara, sobretot quan és l'hora de marxar».

La companya de Mireia Segarra és Nerea Cañadas (20 anys) que, a diferència de la primera, aquesta és la seva primera experiència a la platja. Cañadas, però, està treballant del mateix que està estudiant, doncs ara cursa Educació Infantil a la universitat. Amb tot, aquesta no era la seva primera opció professional perquè va estudiar un grau mitjà de far-

màcia. «Sí, després d'estudiar el grau vaig estar treballant en una farmàcia també però no em va convèncer aquell món.

Ara estic molt a gust i molt contenta. Treballar amb nens és fantàstic perquè aquesta és la meva vocació i, a més, ho faig a casa, perquè jo visc a Salou», diu. Nerea assegura que el pitjor és la falta d'activitat a la guarderia. Tot i que sempre hi ha alguna cosa a fer, el nucli central del servei és la presència dels petits i quan hi ha estones en què no hi ha cap, és el moment més avorrit. «A banda que pugui fer calor o no, un aspecte que va associat a una feina d'estiu i més a la platja, el pitjor d'aquesta feina és quan, precisament, no hi ha feina, és a dir, no hi ha nens. N'acostumem a tenir sempre, en més nombre o menys, però hi ha hores mortes en què es dona la circumstància que no n'hi ha cap i aleshores és avorrit. Aprofitem, però, per a preparar tallers però, és clar, la part més divertida és treballar amb els nens».

Nerea Cañadas assegura que l'ambient de treball és molt bo, un aspecte fonamental, considera, per poder oferir un bon servei i passar l'estiu encara de millor manera. «Sí, hi ha molt bon ambient entre nosaltres i, a més, amb els nois del gimnàs formem tots un equip i ens ajudem si necessitem qualsevol cosa».

El gimnàs es troba una mica més enllà, més apartat de la sorra, al passeig. Sense ser igual, és inevitable associar aquesta instal·lació a la imatge de tantes pel·lícules i sèries de televisió nord-americanes ambientades a Califòrnia on es poden veure un munt de forçuts aixecant pesos a l'aire lliure al costat de la platja. Si no sabéssim que estem a Salou podríem pensar que estem a Santa Mònica, per exemple. Quan hi arribem només hi ha dos nois. Són joves, no tenen ni vint anys i ens expliquen que són francesos, de París i que han vingut a passar un parell de setmanes a Salou. No és la primera vegada que estan aquí, han vingut amb les seves respectives famílies i ells són amics. «Encara

25

Agost 2017

Agost 2017

26 DE SOL A SOL A FONS

«Si unim totes les activi-

que estiguem de vacances ens agrada fer esport. Està molt bé que a la platja hi hagi un equipament com aquest i per això el fem servir. No venim cada dia però sí que ja hem estat abans», diu un d'ells. És el gimnàs amb les millors vistes de Salou, això segur.

Al capdavant del gimnàs de platja hi ha un grup de monitors, un d'ells és Marc Arina (22 anys). Ell fa cinc anys que treballa en aquesta zona esportiva de la platja en què el gimnàs és un dels equipaments. Hi ha, a més, camp de futbol (a la sorra), voleibol-plata i una pista de bàsquet i també es pot jugar als escacs. S'organitzen tornejos dels esports anteriorment esmentats i també es fan classes d'aerobic, zumba i gimnàstica, que dirigeix una monitora especialitzada. Totes les activitats són gratuïtes excepte el gimnàs, que val 4 euros al dia o 19 euros a la setmana. La zona esportiva obre de deu del matí a vuit del vespre i els monitors treballen cinc dies a la setmana. «L'afluència d'usuaris varia

tats que fem, podem dir que en un dia poden passar per la zona esportiva unes 1.500 persones» bastant d'una setmana a una altra.

Això està molt dirigit al turisme i tot depenent del tipus de turistes que arriben a Salou cada setmana ve més gent o menys. Amb tot, si unim totes les activitats que fem, podem dir que en un dia poden passar per la zona esportiva unes 1.500 persones», diu Marc Arina, que assegura que el voleibol és l'activitat que té més èxit (hi ha quatre camps per poder jugar-hi).

«Aquest és el meu treball d'estiu, comencem l'última setmana de juny i tanquem la primera de setembre. Em serveix per obtenir ingressos perquè durant l'any estudio. Ara faig animació però vull fer psicologia», explica.

El company d'en Marc aquest matí és Robert Domínguez (22 anys), un noi cepat que també comparteix amb ell la passió per l'esport, perquè

ambdós van jugar al CB Salou. Ara, Domínguez, a banda de fer altres esports, també és professor de batucada a Reus mentre es prepara per estudiar el Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport. «Ens coneixem de petits i coincidim en moltes activitats i també tenim el mateix grup d'amics, o sigui que el bon ambient a la feina és total i això és important perquè estem moltes hores aquí», explica ell que ha treballat dos anys en aquest lloc de feina a la platja. Els dos monitors asseguren que els usuaris de la zona esportiva són molt correctes i que no han tingut cap problema en aquests anys. «Al gimnàs és obligatori dur la samarreta i portar una tovallola, són tot mesures d'higiene. Com a molt, en alguna ocasió, hi ha hagut algú que no ha portat la tovallola i es mostra reticent a anar buscar una, però són casos molt puntuals i mai ha passat d'aquí», afirma Marc Arina.

Els camps de futbol i de voleibol estan pràcticament buits a aquesta hora Continua a la plana 32

27

Agost 2017

Escola de

ENTREVISTA A FONS

28

Agost 2017

sirenes Vols divertir-te tot nedant com un dofí? Has somiat en convertir-te en una Sirena o un tritó? Ara pots viure una experiència única amb la primera Escola de Sirenes. Hi aprendràs d'una manera divertida els moviments bàsics de natació Sirena, història de les Sirenes i Tritone, i sobre la seva missió de tenir cura del medi marí

Redacció

Totes les activitats són sempre acompanyades i guiades per monitors. Faciliten tot el material aquàtic exclusiu necessari. Les cues de Sirena i tritó.

Entreguen certificats individualitzats als participants.

L'acadèmia es va fundar el 2013, després d'un accident de la fundadora. Com va anar això? Us miraven estrany, tot anà sobre rodes? Tal como dius vam començar el 2013, llavors Susana Seuma cofundadora de Sirenas Mediterranean Academy, s'estava recuperant d'una segona intervenció a la cama esquerra per un accident. Si poguéssiu veure l'habitació de la Susana entendríeu el seu amor

al mar i la raó per la qual vaig veure en ella una Sirena. Al principi no va ser gens fàcil explicar el nostre projecto, ens basàvem principalment en imatges. Les sirenes, però, mai no han passat de moda. Fins i tot havien traspassat èpoques i fronteres abans que existís la globalització que suposa internet. L'amor al mar i el fet que el projecte es basés en valors com l'educació, la cura mediambiental, la salut, i la diversió en família va fer que molta gent hi cregués.

Oferim la possibilitat de nedar com ho faria un peix, amb un vestit que simula la màgica cua de les sirenes.

Les cues de sirena són de disseny i fabricació propis, i les trobareu a la botiga online de la nostra pàgina web www.sirenasmediterraneanacademy.com

Teniu instal·lacions pròpies, amb piscina, on fer l'activitat de bateig, oi? Disposem de diverses instal·lacions, a Tarragona i Barcelona, tant piscines cobertes per a la tardor i l'hivern com descobertes per a la primavera i l'estiu. A Tarragona també ho fem a la platja. El nostre servei “Experiència Sirena” consta de dues parts, a la piscina como és el cas del Bateig Sirena, i una al mar. Primer cal fer el Bateig Sirena, si es vol viure l'experiència de nedar com un peix al mar. Per a nosaltres la seguretat és molt important i aquesta és la clau del nostre èxit. Cal que els clients se sentin segurs i feliços durant tota l'experiència.

Quin és el perfil dels vostres clients?

Gran part dels clients són dones, so-

Explica'm alguna anècdota que us hagi succeït entre tants clients...

Anècdotes! Un munt, des de la persona amb més edat que va fer l'activitat (un senyor de Banyoles de 73 anys), passant per la visita a Punta del Este, Uruguai, on vam anar convidats per l'Ambaixada Argentina a representar la marca España, on vam fer l'activitat a casa de la Top Model Valeria Mazza, convertint-la a ella i a la seva família en Sirenes i Tritons. I acabant amb la

Hi una edat límit per apuntar-se a alguna de les experiències? Per l'experiència vam determinat que per al Bateig Sirena l'edat mínima eren 8 anys. Però veient una alta demanda de nens i nenes de 5, 6 i 7 anys, hem creat un vestit adequat per aquestes edats per fer-lo servir en un espai aquàtic adequat amb una activitat especial per a ells: Sirenes Splash. Per a la resta d'experiències l'edat mínima són 8 anys sense límit d'edat.

Agost 2017

Com va anar allò de sortir al The Wall Street Journal? Una grata sorpresa certament, i a la portada! Abans que al Wall Street Journal, ja havíem sortit al Times, Daily, Cosmopolitan (Austràlia), a Rússia, a la Xina... La Vanguardia, El País i vam ser la segona notícia més llegida del 2014 a Tarragona. Quan el corresponsal a Madrid del Wall Street Journal, Mat Moffett, contactà amb nosaltres no ens ho crèiem. Mat va venir dos cops

29

Quants clientes han passat per les vostres instal·lacions? I què és el que més us demanen? Hi han passat més de 2.000 persones. La majoria del país però també britànics, francesos o belgues. A nivell d'Espanya ha vingut gent d'arreu, inclús de les Canàries. I a nivell global, de Brasil, Estats Units, Holanda, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Polònia, Rússia, i Turquia. El nostre producte estrella és el Bateig Sirena/Tritó; dels que han fet la iniciació, un 65% continuen amb el Sirena Mar.

a Tarragona per veure l'acadèmia, i va fer un reportatge basat en una forma nova d'emprendre i innovar. Fins llavors al cercador del diari més llegit de Nord-Amèrica no hi havia cap notícia relacionada amb Tarragona.

ENTREVISTA A FONS

bretot nenes. Però també hi ha moltes famílies on tenim nens, adolescents, pares i mares que fan l'activitat plegats. Cal tenir en compte que no separem per edat o nivell, i així hem tingut fins a 3 generacions (fills, pares i avis) vivint l'experiència plegats.

col·laboració amb la Fundació Make a Wish, que ajuda a infants amb malalties complicades a complir el seu somni.

El 2015 va venir Emily, una nena de Boston de 14 anys, i el 2016 la Chloe, una petita britànica de 6 anyets.

Audi Empresa

30

Agost 2017

El futur de la teva empresa comença avui.

Audi A4 per 240 €/mes* en 36 quotes.

No és màgia, és A4.

Tot allò que havies imaginat per a la teva empresa i que ni tan sols eres capaç d’imaginar.

Perquè l’Audi A4, amb tot el seu equipament tecnològic d’última generació, fa que la realitat i la màgia es confonguin. Amb Audi Empresa podràs beneficiar-te dels millors avantatges fiscals per aconseguir un model amb tota la innovació de la marca. Rebràs l’assessorament d’un especialista d’Audi Empresa, i així obtindràs unes condicions inmillorables per al teu negoci.

Viatja cap al futur de la teva empresa de la millor forma que podràs imaginar.

Reusmòbil

Tarracomòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Audi Financial Services

Audi A4 i A4 Avant de 90-200 kW (122 a 272 CV). Emissió de CO₂ (g/km): de 95 a 147. Consum mitjà (l/100 km): de 3,7 a 6,4. *Oferta Audi Financial Services calculada per a un Audi A4 Advanced edition 2.0 TDI 110 kW (150 CV) 6 vel. amb un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000 km totals, abonant una entrada de 3.878 € a través de Volkswagen Renting S.A. La quota i l’entrada no inclouen IVA. Inclou tots els serveis a la Xarxa Oficial Audi de manteniment i desgast, garantia (reparació d’avaries), assegurança a tot risc sense franquícia i assistència en viatge durant el període contractat. Per a altres versions i equipaments, consulta el teu Concessionari Oficial Audi. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida per a unitats amb MY 2017 fins al 31/08/2017. Informació Audi: 902 45 45 75.

31

Agost 2017

Hi ha gestos que et fan únic.

Nou Golf amb Control Gestual.

Ho ha tornat a fer. El nou Golf amb Control Gestual entén els teus gestos. Qui si no podria canviar la manera com ens relacionem amb la tecnologia? Però això només és el principi d‘una nova era. Tota la resta l‘hauràs d‘anar descobrint.

Nou Golf des de 17.100 €* amb llantes d‘aliatge, ràdio-CD amb MP3 i 8 altaveus, pantalla tàctil de 20,3 cm, App-Connect, Bluetooth, volant multifunció de cuir, llums de dia led, Climatic i 6 anys de Volkswagen Assistència inclosos.

Fem realitat el futur.

Emissió de CO2 (g/km) 109. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. * PVP recomanat a la Península i les Balears: 17.100 € per a un Volkswagen Golf Edition 1.0 TSI BMT 81 kW (110 CV) (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance), si es finança a través de Volkswagen Finance, EFC, SA, segons les condicions contractuals, un capital mínim de 12.000 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 31/08/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Golf Sport amb equipament opcional.

Vilamòbil Avda. Tarragona, 135 Tel. 93 817 17 28 Vilafranca del Penedès

Ronda Europa, 68 Tel. 93 816 80 70 Vilanova i La Geltrú www.vilamobil.es

Tarraco Mòbil

Reus Mòbil

Ctra. de València, 224 Tel. 97 722 00 66 Tarragona www.tarracomobil.es

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus Tel. 97 712 40 04 - Reus www.reusmobil.es

DE SOL A SOL A FONS

32

Agost 2017

nosaltres ha deixat la caseta que tenen sobre la sorra i des d'on poden vigilar amb prismàtics les evolucions dels diferents aparells i vehicles que lloguen. «Fa gairebé 20 anys que estem a la platja amb aquest negoci però a la meva família sempre hem tingut negocis relacionats amb la platja. Quan treballes en un sector així a l'hivern pots fer dues coses, continuar treballant o bé no fer res després d'haver estalviat durant els mesos d'estiu. Jo soc d'aquesta segona opció», diu amb un somriure. Sergio, que té una perspectiva amplia de la feina a la platja després de tants anys, assegura que cada vegada l'estiu dura menys, en contra de l'opinió general que sembla que cada vegada faci més calor i l'estiu s'avanci any rere any: «Abans l'estiu durava sis mesos, ara no, amb prou feines quatre. El temps ha anat canviant, molt de vent, tempestes, la temporada acaba abans i ho notem». Afirma que la base del negoci són els turistes estrangers, i quantifica en un 90% els clients de fora i només en un 10% els espanyols. «Aquest any hem notat una davallada en l'afluència de clients i turistes. Ja ho veus, estem a mitjans de juliol i hi ha llocs buits a la platja i a prop del mar. Això altres anys no passava. No és que sigui una davallada escandalosa però sí que és apreciable», diu.

Sergio s'ha de presentar al concurs municipal cada cinc anys per a renovar la llicència per poder treballar a la platja. El seu és un negoci que requereix una bona inversió, al voltant dels 300.000 euros, i pagar els sous de deu empleats, que (passat el migdia). Segons ens han explicat Marc i Robert l'hora punta és a la tarda quan fins i tot hi ha gent esperant per jugar, en aquella modalitat de qui perd surt, qui guanya es queda. A la pista de bàsquet hi ha dos nois jugant sota el sol. Estan fent un un contra un, que exigeix físicament molt. Ells són Emanuel Sanfelipo i Mirko Cardinali, de 27 i 26 anys. Ambdós són originaris d'Argentina però van arribar fa molts anys a Catalunya. Són antics companys d'equip al CB Cambrils i de fa temps queden sovint per jugar una estona a bàsquet. «Acostumem a venir a les sis de la tarda que és quan ve més gent i aleshores pots competir amb altres jugadors. Avui hem vingut a aquesta hora perquè era la que podíem», diuen i mentre ens allunyem reprenen el seu duel particular, sota el sol.

La platja des de l’aire Al bell mig de la platja, a pocs metres de l'aigua hi ha el negoci de Sergio (40 anys), que regenta Water Action, una empresa que ofereix diversió de tota mena als banyistes, des de parasailing (aquell paracaigudes que s'estira des d'una llanxa i que manté a la persona a l'aire, tenint una vista privilegiada de la platja), el banana boat (el plàtan aquell gegant estirat per una llanxa i on va un munt de gent a sobre), motos d'aigua, esquí nàutic, etc. Sergio està molt bronzejat, gairebé negre, de les hores que passa a la platja, no obstant el negoci obre a dos quarts d'onze del matí i tanca a les vuit del vespre. Parla amb tranquil·litat i per xerrar amb

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

33

Agost 2017

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

DE SOL A SOL A FONS

34

Agost 2017

són els que la seva empresa té. «La gent ens veu aquí i es pensa que tot són beneficis i això no és així. Hi ha moltes despeses, pensa que estem parlant de maquinària, que s'ha de mantenir regularment i reparar quan cal. Amb tot, nosaltres coneixem bé el negoci i sabem com podem treure-li rendiment perquè sinó no estaríem aquí».

Acampar amb vistes al mar Hi ha gent que treballa a la platja sense estar pròpiament a la sorra, però gairebé. Ubicat en un entorn privilegiat, el càmping Las Palmeras de Tarragona, a la Platja Llarga, és un exemple d'això.

El càmping el va fundar Caridad de Barraquer el 1958 quan, en adonar-se que molts turistes estrangers en aquells anys acampaven pels camps de conreu de la zona, va decidir començar a cobrar-los una tarifa. «Els càmpings apareixen amb l'estat del benestar després de la Segona Guerra Mundial, amb les vacances pagades als treballadors», afirma Agustí Peyra (43 anys) director del càmping Las Palmeras i besnet de Caridad de Barraquer. Peyra va assumir la direcció l'any 2006 tot i que va començar-hi a treballar el 2004. Anteriorment havia estat director d'un hotel a la República Dominicana. «S'ha de pensar que l'establiment d'un centre així permet l'activitat econòmica en una zona determinada respectant sempre l'entorn. Aquí, per exemple, tenim més de 3.000 arbres dins el nos-

tre recinte».

La capacitat total del càmping Las Palmeras, segons el seu director és de 700 famílies i per a poder atendre-les es necessita un total d'un centenar de treballadors en els mesos més forts de feina —el càmping obre set mesos l'any—.

«La meitat dels nostres clients són estrangers. La gent que ve aquí busca la tranquil·litat i la mitjana d'estada és d'una setmana per família tot i que tenim casos de clients que s'allotgen durant més d'un mes», explica Peyra que assegura que en temporada alta arriba a les nou del matí i acaba fent tres torns cada dia.

Un dels negocis més potents del càmping Las Palmeras és el restaurant.

Ubicat en un lloc idíl·lic, només un petit i bonic mur blanc separa els comensals de la sorra. El local és propietat del càmping però l'activitat està subcontractada. Així, Conrado Rodríguez (64 anys) n'és el responsable de fa 28 anys. Ell és originari de Lleó i va arribar a Tarragona el 1975 per treballar a Empetrol. «El meu pare va morir quan jo era molt petit i aleshores havíem de treballar al camp, era molt dur». Buscant un futur millor va recalar a l'empresa petroliera, on va

«Els francesos anomenen

els càmpings com hotels a l'aire lliure, i realment és això, la connexió amb la natura»

estar un parell d'anys. Durant aquell període de temps s'allotjava a la casa d'una senyora que tenia una guingueta a la platja. «Cada dia anava a dinar a la seva guingueta i des del començament li insistia que em deixés el negoci», diu Conrado Rodríguez. Finalment, però, Conrado es va quedar la guingueta del costat, on va estar 20 anys. «No tenia ni idea d'aquest món però vaig proposar-me aprendre de pressa. De fet, anava a classes d'alemany i francès per poder atendre millor els clients». El càmping Las Palmerars li va oferir dur el restaurant i Rodríguez va acceptar.

Assegura que arriba a a la feina les 9 del matí i marxa entre les 12 i la 1 de la nit. A banda d'ell, hi treballen els seus dos fills, quatre treballadors més a jornada completa i una dona de la neteja a mitja jornada. «El funcionament d'un establiment com aquest és molt diferent del d'un restaurant convencional. Aquí pots estar de braços plegats a la una del migdia i resulta que mitja hora més tard arriba tothom de cop i et toca córrer», diu. Els treballadors del restaurant tenen un dia i mig de festa per setmana i el secret de l'èxit es troba, segons Conrado, en buscar bons professionals. «Tinc cambrers que fa més de 25 anys que treballen aquí», explica.

El relleu de Conrado està assegurat de la mà dels seus dos fills, José Miguel (30 anys) i Cristina (27). «No va ser fins que vaig tenir 25 anys que vaig decidir que aquest seria el meu futur professional. Has de tenir en compte que, tot i que la temporada és curta, els mesos forts són molt durs i per a una persona jove com jo passar-se els estius treballant tantes hores...Va haver-hi vegades que em vaig plantejar si pagava la pena», explica José Miguel, que s’encarrega de la terrassa del local.

La seva germana, Cristina, està al capdavant de la barra i controla la caixa.

Ella inicialment volia dedicar-se a allò que va estudiar, Educació infantil, però davant la impossibilitat de trobar feina, va decidir treballar en el restaurant, una feina que li agrada molt.

35

Agost 2017

nada i els divendres i dissabtes poden tancar a les dues. A la Nova Estrella hi treballen sis persones més Fran Jurado, que també consta com assalariat a més de ser soci. Segons calculen, per la guingueta passen unes 500 persones diàriament i més de 700 el cap de setmana. «Obrim tot l'any però a l'hivern quan marxa el sol ja tanquem. Els mesos forts, de temporada, són juliol i agost, clar».

DE SOL A SOL A FONS

36

Agost 2017

«Els estrangers són

mes comprensius si han d’esperar, els espanyols, en canvi, sempre tenen pressa» «Els estrangers són mes comprensius si han d’esperar, els espanyols, en canvi, sempre tenen pressa. Si no poden tenir taula a dos quarts de tres i s'han d'esperar quinze minuts, sembla que s'acabi el món», explica.

La guingueta dels tres amics A la platja de l'Arrabassada, tot just al final del passeig, es troba la guingueta La Nova Estrella. Aquest establiment està regentat per tres amics, Fran Jurado, J.J. Miguel i Gerard Ciurana, que enguany estrenen la tercera temporada al capdavant. Dels tres socis, un té una gran experiència en el sector, perquè ja va tenir una guingueta a l'Arrabassada i acumula una experiència de 17 anys.

«La quarta part de la nostra clientela actual és la que ja tenia en altres guinguetes, per tant, són molt fidels», diu Jurado que s'encarrega d'obrir l’establiment a dos quarts de nou del matí.

Ell assegura que la clau és tenir bon personal, amable de cara al client però també amb la resta de treballadors: «Tenim un cambrer que va renunciar a una feina de tot l'any per estar només de temporada amb nosaltres. Quan busquem un empleat volem que sigui

simpàtic no només amb els clients, sinó de portes endins».

José Juan Miguel —tothom l'anomena J o J.J.— treballa de comercial en una entitat financera. Arriba en moto mentre l'espero assegut en una de les taules. És un noi molt alt, de dos metres, que encara està en actiu en el món del bàsquet, jugant ara en el CB Valls de la lliga EBA. «Aquesta és la meva primera experiència en aquest tipus de negocis i podem dir que el negoci funciona. Amb tot, aquests anys són d'amortització perquè vam haver de fer la inversió per guanyar el concurs [12 anys de concessió] i pagar la guingueta, clar». L'horari de l’establiment és de nou del matí a una de la mati-

Un dels treballadors és Ramon Llapa (37 anys). Ell és d'l'Equador però fa 17 anys que està a Tarragona. Aquí va conèixer la seva dona, també equatoriana, amb qui té 3 fills. Ramon està treballant en un sector molt diferent del que es va formar perquè al seu país era tècnic de sistemes però quan va arribar a Catalunya va haver de fer «de tot»: «He canviat molt el meu perfil professional, massa, però necessitava treballar». Així, el 2007 va iniciar-se en el món de la restauració com a cambrer en una pizzeria on feia de cambrer i va conèixer Fran Jurado a l'escola on tots dos porten els seus fills. «Aquest és el meu tercer any a la guingueta i faig una mica de tot. El meu horari és d'11 del matí a 6 de la tarda. És

«Quan busquem un

empleat volem que sigui simpàtic no només amb els clients, sinó de portes endins»

ELS MÉS FREAKS DEL TEATRE IMPROVISAT

37

Agost 2017

Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

26 agost i 9 sEtEmBrE, 23h

10€

(CONSUMICIÓ MÍNIMA INCLOSA)

EntradEs a www.casinotarragona.com o al matEix casino

www.casinotarragona.com - 977 789 000

DE SOL A SOL A FONS

38

Agost 2017

un horari una mica especial però així puc estar amb els meus fills. Ells van ser molt comprensius quan els hi vaig demanar», diu mentre assegura que la majoria de la clientela és de Tarragona.

Tot just entrevistant uns i altres arriba Gessamí Martín (32 anys), aquesta noia de somriure permanent és una habitual en el món de l'hostaleria, perquè ha treballat rere la barra en diferents locals de la ciutat. Amb tot, la seva professió principal és mestra de violí i de llenguatge musical, això últim a nens d'entre un i set anys. «A l'hivern em dedico a fer classes de música i a l'estiu doncs ja ho veus, de cambrera», comenta. Així, ara està estudiant la carrera d'educació infantil perquè vol ser mestra d'escola, una vocació una mica tardana: «La música és molt exigent, has de dedicar moltes hores a l'instrument i crec que ara necessito un canvi. M'agraden els nens i com ja he fet classes amb petits d'aquesta edat, vaig veure que

«He canviat molt el

seria una bona opció», diu. Gessamí assegura que treballa de cambrera des dels 16 anys i aquesta no és la seva primera experiència en una guingueta de platja perquè als 18 anys ja ho va fer en un establiment de la Platja Llarga. «Treballar en un lloc així és

meu perfil professional, massa, però necessitava treballar» millor que no pas fer-ho en un lloc tancat. Aquí aixeques la vista i veus el mar, és fantàstic».

31/8/2017

39

Agost 2017

MOTOR

NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÓ

NOVETATS MOTOR

40

Agost 2017

Nissan Micra

Ciutadà de nova generació La cinquena entrega del Nissan Micra presenta una imatge atlètica, un disseny intel·ligent, equipaments tecnològics i una oferta de potents motors, de baixa cilindrada per afavorir l’ecologia Ramon Ortiz

Amb tres dècades d'història i més de 3,5 milions d'unitats venudes, la nova generació del Nissan Micra representa un canvi d’estratègia: és un vehicle totalment nou, tant en la seva imatge com en els seus elements mecànics. Es tracta d'una re definició completa d’un vehicle que ha estat concebut pensant en les preferències del client europeu.

Amb una llargada de 3,99 metres i construït sobre la plataforma V de Nissan, la cinquena generació del Micra exhibeix una imatge escultural, atlètica i amb un disseny d'alt grau emocional que es pot combinar amb deu colors

de carrosseria, tres d'ells exclusius.

Destaquen elements com la línia inclinada del sostre, les manetes del darrere integrades en el pilar C o els fars del darrere amb forma de bumerang.

L’interior del vehicle japonès estableix nous referents gràcies al seu disseny intel·ligent, mostrant-se especialment brillant en ergonomia.

El seient del conductor està ubicat en posició baixa i disposa d’ajustos, el volant és ajustable en alçada i inclinació, la direcció és ajustable en duresa i els seients davanters poden disposar d'un detector de fatiga. Una pantalla tàctil de 7 polzades i un sistema de navegació 3D per satèl·lit

completen un molt atractiu conjunt.

El nou Micra destaca per les cotes interiors d'habitabilitat i per una generosa superfície de vidre que garanteix lluminositat i sensació d'espai. De formes rectes i molt aprofitables, el maleter ofereix 300 litres de volum útil i s’ha posat especial atenció en reduir els sorolls a la cabina del vehicle.

Els motors del Micra es basen en tecnologies downsized, fent ús de baixes cilindrades per afavorir l'ecologia, però sense renunciar al dinamisme.

Nissan ofereix un propulsor benzina 3 cilindres de 0.9, turboalimentat, amb potència de 95 cavalls: el seu

consum homologat és de 4,8 l/100 km i emet 107 grams/km de CO2.

L’opció dièsel és un motor 1.5 dCi de 90 cavalls, amb consum de 3,7 l/100 km i CO2 de 97 grams. En breu serà el torn d'un motor benzina atmosfèric 1.0, de 75 cavalls.

41

Creixen també altres possibilitats d’equipament i, per exemple, estrena un sistema de so Bose Personal -de sèrie a l’acabat Tekna- que incorpora altaveus integrats en el reposacaps del seient. El NissanConnect engloba les funcions de confort i entreteniment i es disposa de sistema de navegació 3D per satèl·lit

NOVETATS MOTOR

Amb el sistema Nissan Intelligent Mobility, el nou Micra s'erigeix com un referent del segment B en matèria de seguretat. Aquest pack incorpora sistema d’alerta i prevenció de canvi de carril, sistema anticol·lisió frontal intel·ligent, reconeixement de senyals de tràfic, assistent de llums en carretera, càmera de visió 360º i control d’angle mort.

Agost 2017

Proposa una atractiva gama de colors, destinada a guanyar adeptes entre el públic de mentalitat jove

Opel Insignia Grand Sport

Agost 2017

Evolució integral

NOVETATS MOTOR

42

Opel evoluciona la seva berlina Insignia per situar-la entre les millors opcions del segment.

Amb motors de fins a 260 cavalls, dinamisme i luxe són els seus millors arguments Ramon Ortiz

La nova generació de l'Opel Insígnia evoluciona en tots els seus apartats i adopta nova denominació: Grand Sport per al sedan i Sports Tourer per al familiar. D'aquesta manera, Opel emfatitza el salt del cotxe cap a les berlines de representació, situant-se a l’alçada dels models del segment premium, i reforçant el seu caràcter esportiu.

Gràcies a la seva nova arquitectura, que aporta una rigidesa torsional un 9% superior i una notable millora en termes d'eficiència espacial i dinàmica de conducció, la berlina alemanya aconsegueix més espai enrere i un significatiu estalvi de pes, xifrat en 175 quilos menys a la berlina i 200 quilos en el familiar, tot i que la carrosseria -alleugerida en 60 quilos- és més gran i arriba als 4,89 metres de llargada.

La posició de conducció s'ha modificat per millorar el feedback del conductor, que va assegut 30 mm més baix. El del

passatger també va ubicat 23 mm més baix -els seients compten amb certificació d'ergonomia AGR per esquena saludables-, mentre que l'espai per als genolls enrere augmenta en 25 mm.

Pel que fa a capacitat de maleter, arriba als 490 litres, amb un màxim de 1.450 litres, que augmenten fins els 1.665 a l'Sports Tourer.

Les innovacions estètiques introduïdes al seu frontal transmeten una superior sensació d’amplada A l’equipament figuren elements com la càrrega inductiva per al mòbil, els serveis Opel OnStar o un punt d'accés WiFi 4G LTE per a 4 dispositius alhora. La gamma de motors benzina preveu un nou bloc 1.5 Turbo de 140 i 165 cavalls i més endavant un 2.0 Turbo amb 260 cavalls, tracció AWD i transmissió seqüencial de 8 rela-

cions. La família dièsel es composa d’un 1.6 CDTi de 110 o 136 cavalls, i un 2.0 CDTi de 170 cavalls. Les caixes de canvi poden ser manuals o automàtiques, ambdues de 6 velocitats. La reducció d'alçada del vehicle es tradueix en un comportament àgil, suau i responsiu.

RENUEVA TU CONFIANZA

NUEVO LEXUS IS 300h HÍBRIDO Con un diseño exterior renovado que exalta la deportividad y el Lexus Safety System +, que incluye control de crucero adaptativo y seguridad pre-colisión, el nuevo Lexus IS 300h Híbrido, renueva tu confianza.

43

Agost 2017

Descubre más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA C/ Carabia, parcela 11 Urb. L’ Albada - 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

164 kW 223 CV. 4,2 l/100km. CO2: 97 g/km. NOx: 0,006 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama IS 300h: emisiones de CO2 desde 97 a 107 g/km. Consumo combinado desde 4,3 a 4,7 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.

NOVETATS MOTOR

44

Agost 2017

Volvo XC60 Seguretat de luxe

Fidel a la seva essència escandinava, la nova generació del SUV compacte XC60 incorpora les tecnologies i equipaments de darrera generació de Volvo Ramon Ortiz

Conducció autònoma, electrificació i connectivitat són tres dels punts forts de la nova generació del Volvo XC60. La firma nòrdica aposta per una imatge molt similar al model XC90, adaptada a unes dimensions més compactes de 4,69 metres de llargada, 1,90 d'amplada i 1,66 d’alçada. El pes se situa al voltant dels 1.800 quilos, gràcies a l'ús de la nova plataforma modular SPA, més lleugera i rígida.

Exhibeix formes esculturals i atlètiques amb una elegància discreta, combinada amb un subtil toc futurista i tecnològic. El frontal llueix un aspecte similar a la berlina, amb la graella frontal de grans dimensions i les noves òptiques frontals, amb les distintives i característiques llums diürnes. Les formes del darrera recorden a la berlina familiar, amb òptiques en posició vertical ascendent i una porta que en opció pot ser d’apertura elèctrica remota, passant el peu sota el para-xocs.

La seguretat es beneficia de nous dispositius que redueixen el risc de col·lisió i d’atropellament A l'interior predomina l'estil de disseny escandinau: una composició de formes i volums serena, una arquitectura ben resolta des del punt de vista de l'ergonomia i el confort, i materials nobles d'excelsa qualitat bellament acoblats en conjunció amb les tecnologies més recents.

A la seva oferta mecànica estan disponibles el D4 de 190

cavalls -des 51.190 euros- i el D5 de 235 cavalls en dièsel; i el T5 de 254 cavalls o el T6 de 320 cavalls en benzina.

Totes estan associades a un canvi automàtic de vuit relacions i a la tracció integral AWD. Posteriorment s'incorporaran a la gamma un T5 amb tracció davantera, un T4 manual i una versió d'accés D3. S’ofereix també un híbrid endollable amb 408 cavalls que té una autonomia elèctrica de 45 km i consum homologat de 2,1 l/100 km.

El Volvo XC60 és un cotxe molt segur, gràcies a la seva desena d'assistents a la conducció. Destaquen tres dispositius inèdits: el sistema d'Indicació Blind Spot (BLIS), que fa servir la funcionalitat d'assistència de direcció per reduir el risc de col·lisions; el sistema City Safety, també amb esquiva assistida per ajudar el conductor a evitar l'obstacle, ja sigui un vehicle, un vianant o un ciclista, entre 50 i 100 km/h. Per la seva banda, el Oncoming Lane Mitigation utilitza l'assistència de direcció per ajudar a evitar o mitigar col·lisions frontals.

ANTES DE ELEGIR UNO, CUENTA HASTA TRES.

GAMA FIAT TIPO 5 PUERTAS DESDE 10.600¢ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

TANTOS USOS COMO IMAGINES FIAT QUBO

FIAT DOBLÒ

GAMA DESDE

8.900€ Gama Fiat Qubo: Emisiones de CO2 entre: 118 y 161 g/km. Consumo mixto entre: 4,5 y 6,9 l/100 km.

Gama Fiat Dobló Panorama: Emisiones de CO2 entre: 134 y 173 g/km. Consumo mixto entre: 4,7 y 7,6 l/100 km.

Oferta válida para Fiat Qubo Easy 1.4 8v 57 kW (77 CV) Gasolina. PVP recomendado: 8.900€. Incluye Pack Aire + Radio, IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general y descuento del concesionario y fabricante. Incluye descuento por financiar con según condiciones contractuales con un plazo mínimo de 48 meses, 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar para Qubo de 7.000€. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/08/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con siendo las condiciones contractuales para la financiación de Dobló Panorama: plazo mínimo de 48 meses, 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 9.990€. Los vehículos mostrados corresponden con Qubo Lounge 1.3 Multijet 59 kW (80 CV) Diésel con opcionales (precio recomendado promocionado: 12.521€) y Dobló Panorama Easy 1.4 70 kW (95 CV) Gasolina con opcionales (precio recomendado promocionado: 13.555€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

PUBLICITAT MOTOR

45

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Agost 2017

FIAT TIPO. NO NECESITAS MUCHO PARA TENERLO TODO. Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo de 98 a 139 g/km. Consumo mixto: de 3,7 a 8,4 l/100km.

PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Easy 1.4 16v 70kW (95 CV). Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/08/2017. Las versiones visionadas corresponden con los vehículos: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 15.750€), Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 16.950€) y Nuevo Fiat Tipo SW Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 17.950€).

Renovació del GLA Mercedes millora l’oferta La firma de l’estrella presenta una oferta ampliada d'equipaments de sèrie, paquets de confort més complets i exclusius i una estètica actualitzada i accentuada per al GLA. Els fars són ara LED High Performance, amb un color similar a la llum natural. Altres equipaments són el sistema de llums de carretera automàtiques, climatitzador bi-zona i llantes d'aliatge de 18 polzades. A l’interior es troben nous entapissats i altres detalls que aporten un valor afegit i novetat en l'estructura de la gamma és el paquet exclusiu de confort. A l’apartat dinàmic es pot triar entre tres variants de tren de rodatge i l’oferta de motors contempla quatre opcions de benzina i tres dièsel, des de 122 fins a 381 cavalls. Hi ha versions de dues (2WD) i quatre rodes motrius (4Motion).

Kia Stinger

BREUS MOTOR

46

Agost 2017

Esperit GT L’Stinger arriba al mercat per oferir una berlina esportiva, potent i dinàmica, recuperant l'esperit dels GT clàssics.

Kia ha cuidat tant l'estètica esportiva com l'espai interior.

Estarà disponible amb una gamma de tres motors: un 2.0 turboalimentat de 255 cavalls i un poderós V6 biturbo de 3,3 litres i 370 cavalls de potència, tots dos de benzina.

En dièsel, la proposta serà un 2.2 de 200 cavalls. Equiparà la segona generació d'una caixa de canvis automàtica de vuit velocitats, controlada electrònicament. La versió V6 tindrà una acceleració de 0 a 100 km/h en 5,1 segons i una velocitat màxima de 270 km/h. Es convertirà, així, en el model de producció de majors prestacions en la història de la companyia coreana.

Ferrari 488 Spider Passió al descobert Ferrari va ser el primer fabricant a introduir un sostre dur retràctil a un cotxe d'aquest tipus, una solució que redueix uns 25 quilos el pes. Aquest sostre es replega en 14 segons i per garantir una òptima càrrega aerodinàmica s'han introduït innovacions com un spoiler bufat i un fons pla que cobreix els baixos del cotxe. La mecànica està confiada a un propulsor V8 de 3,9 litres, equipat amb dos turbocompressors, per arribar als 670 cavalls. La velocitat màxima és de 325 km/h i accelera de 0 a 200 km/h en 8,7 segons. El canvi de set velocitats és el F1 Dual-Clutch, de doble embragatge i Ferrari ofereix un so de motor molt estimulant per al conductor.

L'aerodinàmica rep un tractament preferencial, amb un coeficient de resistència a l'aire rècord.

47

Agost 2017

NOVETATS MOTOR

48

Agost 2017

Mini Countryman SE

Un SUV ecològic Mini presenta el seu primer model híbrid, el Countryman SE. Es tracta d’un automòbil que disposa de fins a 40 km d’autonomia elèctrica i que necessita un màxim de 3h i 15m per fer una recàrrega completa Ramon Ortiz

La nova generació del Mini Countryman disposa d’una important novetat, com és una versió híbrida endollable. És el primer híbrid endollable de Mini i confirma la tendència que cada nou model, en els propers anys, tindrà una versió amb aquesta ecològica tecnologia. Aquest model ha crescut respecte a l'anterior generació i gaudeix ara de més espai interior i superior capacitat de maleter.

El Countryman ES ofereix la possibilitat d'utilitzar només electricitat per desplaçar-se i es converteix així en un SUV pioner per la seva eficiència energètica.

Acredita un consum de 2,3 l/100 km i unes emissions de CO2 de 52 g/km.

Gràcies a un motor de tres cilindres de benzina i un altre motor elèctric que transmet la potència a les rodes del darrere, té una potència total de 224 cavalls.

L'autonomia elèctrica és d'uns 40 km.

Amb una llargada 4,30 metres, disposa d’un maleter de 450 litres, un guany significatiu, demostrant que és un vehicle amb una filosofia més familiar. Entre els canvis estètics destaquen modificacions a elements com els grups òptics, les llantes, les barres del sostre o les sortides d'escapament.

En el tràfic diari, un control de conducció intel·ligent ofereix una interessant experiència de conducció híbrida: el motor elèctric s'activa al principi, generant una arrencada molt enèrgica i totalment silenciosa i quan s'arriba a una velocitat de conducció de 80 km/h, el motor de combustió s'activa de forma suau. El botó eDRIVE permet al conductor continuar conduint només amb el motor elèctric un cop assolit aquest punt si ho prefereix i amb el mode MAX eDRIVE arriba als 125 km/h, lliure d'emissions. L'energia elèctrica s'emmagatzema en una bateria de ions de liti situada sota el seient del darrere.

Amb un consum de tan sols 2,3 l/100 km, es pot carregar a casa i a estacions de recàrrega pública

NUEVO JEEP® COMPASS.

CUALQUIERA QUE SEA TU DESTINO.

Nuevo Jeep® Compass Opening Edition por 230€/mes En 36 cuotas. Entrada: 11.525,89€. Última Cuota: 18.277€. TAE: 9,06%* *Ej. para un JEEP ® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103kW (140CV) 4x4 ACTIVE DRIVE AUTOMÁTICO 9 VEL. PVP Recomendado: 33.433,91€. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo). Gastos de matriculación no incluidos. Tin 7,5%. Importe total del crédito: 21.908,02€. Comisión de apertura: 657,24€ al contado. Precio total a plazos: 38.740,13€. Importe total adeudado: 27.214,24€. Oferta válida hasta el 31/08/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con FCA Capital España, E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 12.000€. La versión visionada corresponde con el vehículo: JEEP ® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103kW (140CV) 4x4 ACTIVE DRIVE AUTOMÁTICO 9 VEL (PVP Recomendado 33.433,92€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

Agost 2017

Gama JEEP® COMPASS: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO 2: 117 - 160 (g/km).

ELS ALTRES PENSEN EN QUÈ FER,

TU ARRENQUES I HO FAS SUBARU XV. AUTÈNTIC 4X4 PER A FANÀTICS DE LA VIDA.

MOTOR BÒXER TRACCIÓ SYMMETRICAL AWD NAVEGADOR CÀMERA DE VISIÓ POSTERIOR SMART ENTRY & BOTÓ D’ARRENCADA SISTEMA AUTO. START-STOP CONTROL DE CREUER SISTEMA D’ARRENCADA EN PUJADA

MOTOR 23, S.A.

NOM DEL CONCESSIONARI Carrer, 00.10.

Localitat // 000-000 c/ Caràbia, Urb l'Albada Tel. 000 977 55 67 05 - Tarragona

SUBARU XV Des de 18.990€ 902 100 022 www.subaru.es Consum combinat: 5,6 - 6,6 L/100Km. Emissions CO2:146 - 153 g/Km.

PVP recomanat a P. i B. per a XV I.6i 5MT Advance. Transport, impostos i promoció inclosos. El preu pot no correspondre’s amb la imatge del model visualitzat.

PUBLICITAT MOTOR

49

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

50 Agost 2017

52 CIUTAT. El cinema torna a Reus per Nadal. L'obertura de 7 noves sales al centre comercial La Fira suposa el retorn del setè art a la ciutat. | 58 EMPRESA. Folder. La nova papereria del carrer Sant Joan preparada per la tornada a escola. |

51

Agost 2017

62 AGENDA, OCI I GASTRONOMIA

Crispetes...

Els cinemes retornaran a Reus per Nadal

CIUTAT

CIUTAT CINEMA

52

Agost 2017

CULTURA | SOCIETAT| PROTAGONISTES | POLÍTICA |

El

cinema

tornarà a Reus per Nadal

Pot ser que amb l’avenç de les noves tecnologies hagi passat a un segon pla anar al cinema tan sovint. Certament esdevé un ritual. Anar-hi ha estat sempre quelcom que va més enllà de seure i maridar amb crispetes la projecció d’una estrena Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Representa un hàbit, fins i tot. Un pla obligatori que ha de ser dins l’oferta d’oci d’una ciutat. S’ha de poder escollir anar a veure una pel·lícula. En aquest cas, Reus i cinema han estat dos mots que semblaven repel·lir-se. I és que s’ha passat per un dur traspàs: tant en el cas del tancament dels Cinemes Lauren, com en el de l’enderrocament del Cinema Palace. Aquest darrer, però, va significar un cop encara més dur, ja que va marcar més d’una generació i el seu posat estètic aclaparava molts dels seus clients habituals.

La situació, però, sembla veure la llum i el lloc escollit per establir els que seran els nous i únics cinemes de la ciutat ha estat la Fira Centre Comercial. A mitjans del mes passat es va saber que el grup valencià Axion apostava per invertir i

gestionar set sales amb una inversió d’1,8 milions d’euros.

Les obres, ja començades, ocuparan la part que l’Ajuntament va cedir a La Fira, ubicada a la planta superior de la zona de restauració, a més d’un local annex de 1.600 metres quadrats. Un espai on s’ubicaran prop de 700 butaques i que comptarà amb una tecnologia per satèl·lit per a la projecció de peces audiovisuals.

Com va explicar en la roda de premsa de presentació el cap d’obra i manteniment d’Axion, Joaquín Sanprimo, “les sales estaran equipades amb l'última tecnologia, amb sistemes de so 7.1, pantalles 2:1 i Scope”. Amb tot, els espectadors també podran comptar amb les darreres estrenes cinematogràfiques, de cinema independent, documentals i de projeccions en versió original. Un tret que no s’havia trobat fins ara, a Reus. Pel que fa a la du-

rada de les obres, es va preveure la seva obertura al públic a finals d’aquest any. Per tant, l'equipament estrenarà les sales en plena campanya comercial de Nadal.

Segons va apuntar Sanprimo, com a representant de Cines Axion, van escollir Reus per obrir-hi un cinema perquè van considerar la capital del Baix Camp un emplaçament potent en l’àmbit comercial i mitjançant el qual es podria atraure un públic ampli i diversificat. Un al·licient que es complementaria amb l’oferta gastronòmica que podran oferir els restaurants d'aquesta planta i les botigues de la resta del complex comercial de La Fira. Els responsables de l'operadora són conscients que el nou servei que suposa gaudir les noves set sales, complementa “a la perfecció l'oferta de comerç i oci que té Reus de manera tradicional”.

A hores d’ara, el Grup Axion opera en 60 sales de projecció de set cinemes de la comunitat valenciana i té en marxa

Foto: cedida

53

Un espai on s’ubicaran prop de 700 butaques i que comptarà amb una tecnologia per satèl·lit per a la projecció de peces audiovisuals

Agost 2017

Per la seva banda, el director comercial de Merlin Propierties, Jesús Vicente, també va voler destacar que l’arribada del nou promotor oferia a la ciutat la recuperació de l’oferta de cinema, la qual era inexistent a la ciutat des de feia mesos amb el tancament de les úniques sales que restaven. El batlle de la ciutat, Carles Pellicer, també va dir-hi la seva i va recordar que per part de l’Ajuntament “s’ha cedit el local que ocuparà el futur cinema. Tot plegat, farà possible el projecte que situarà de nou a la ciutat de Reus, al capdavant de l’oferta d’oci i cultura d’aquesta àrea”.

CIUTAT CINEMA

54

Agost 2017

nous projectes d'obertura a les ciutats de Madrid, Saragossa i Reus.

Un desig allunyat Ara bé, tornar a tenir cinema a la ciutat ha estat un clam popular que ha trigat molt a arribar. A més, va suposar per al fins llavors únic cinema, el Palace, tot un detonant amb el qual no podia competir per qüestions tecnològiques. La decisió de cedir el local amb el qual el consistori comptava a La Fira (resultat del conveni entre el consistori i l'anterior gestora del complex comercial, Metrovacesa) per disposar d'un nou cinema va ser aprovada al ple del passat mes de gener gràcies al vot a favor del govern que van formalitzar els socialistes. Per la seva banda, però, l’oposició (formada per la CUP, Ciutadans i PP) es va mostrar descontenta i va carregar amb duresa contra el govern de l'alcalde, Carles Pellicer.

Cal remuntar-se als inicis del projecte de construcció de La Fira Centre Comercial, en la qual s’hi va preveure en un principi l'arribada d’uns cinemes.

L'empresa guanyadora del concurs per construir l'equipament, Metrovacesa, va fer figa poc temps després de començar les obres, que es van haver d'aturar durant anys. Per part seva, i llavors a l'oposició, Carles Pellicer es va trobar, un cop va ser alcalde, havent de desencallar un projecte que no satisfeia uns veïns de la zona amb els quals el convergent havia fet pinça per desgastar el seu rival, el socialista Lluís Miquel Pérez. Ja al 2013, Metrovacesa i el consistori van signar el conveni de

col·laboració definitiu, no sense algunes renúncies importants per part de l'Ajuntament. La més significativa va tenir a veure amb el cànon que la promotora havia de pagar al consistori (previst inicialment en 124 milions en 50 anys), reduït a un únic desemborsament de 38 milions. Per acabar-ho d'adobar, quan La Fira Centre Comercial es va inaugurar, ho va fer sense cinema. Mesos abans, Cinemes Lauren havia tancat.

Molts dels petits comerciants del nucli antic de Reus i ciutadans preguntats en anteriors ocasions per altres exemplars de Viu a Fons Reus, s'havien mostrat contraris a l’arribada del nou gegant comercial abans de la seva obertura, a la tardor de 2015. Un fet que va sentenciar molts negocis del centre, amb la conseqüent marxa de marques potents. La possibilitat de que inclogués, a més, uns cinemes, suposava tota una amenaça. Un nou actor comercial podia trencar la comoditat del comerç reusenc de tota la vida, ubicat al carrer i de fàcil accés quan es passeja. Precisament, els vianants sovint van ressaltar l’al·licient del comerç de Reus concentrat al cor de Reus, que es podia fer a peu.

La inestabilitat econòmica també va fer estralls i va deixar força incògnites en l’oferta de cinemes multisales a Reus. A la primavera de 2015 va provocar el tancament sobtat dels Cinemes Lauren, els quals en un principi van cessar la seva activitat de forma

provisional. Ja al 2016, Reus en el camp cinematogràfic seguia sense passar pel seu millor moment. Les ciutats veïnes com ara Tarragona, el complex comercial de les Gavarres i territoris més petits, com ara Cambrils, tenien un flux d’espectadors més dinàmic. El declivi era evident, tot i que la força comercial i cultural de la ciutat era (i és) indiscutible. En aquell moment, l’alternativa era marxar a peu fins al Cinema Palace, propietat d'una empresa familiar amb gairebé 40 anys de trajectòria, que va viure una segona època d’or amb la situació. Conservava la visió romàntica dels cinemes dels vuitanta i satisfeia la necessitat de tenir un recinte fílmic a prop.

Una gran pèrdua El tancament del Cinema Palace va suposar una gran pèrdua, a finals del passat mes de març. El seu propietari, Alejo Zúñiga, va explicar als mitjans que s'havia decidit a vendre les sales en part per l'arribada del nou complex a La Fira. D'aquesta manera, Reus es quedava sense cinema i encara restava a l’espera de la construcció del nou cinema a l'avinguda de Sant Jordi. Els treballs d’enderroc, a càrrec de l’empresa Prorifex, han anat deixant al descobert un gran espai que esdevindrà un geriàtric privat valorat en 7,5 milions d’euros, segons va avançar el Diari de Tarragona. Es preveu que el nou equipament entri en funcionament de cara a l’any vinent, gestionat per la companyia Intercentros Ballesol. A hores d'ara, però, el cas és que els cinèfils reusencs segueixen havent d'agafar el cotxe o el transport públic per anar a veure una pel·lícula. Almenys, ara ja saben que, per Nadal, el cinema tornarà a Reus.

Els treballs d’enderroc, a càrrec de l’empresa Prorifex, han anat deixant al descobert un gran espai que esdevindrà un geriàtric privat valorat en 7,5 milions d’euros

VERMUT ELECTRÒNIC

55

T A R R A G O N A

Agost 2017

on tour

DISSABTE

26

AGOST

A LES 11h

Tarraco Center www.tarracocenter.com

Tarragona · Reus · Valls · Cambrils

PLAÇA VERDAGUER

TARRAGONA

Reus recupera el Castell del Cambrer per crear un espai cultural L’actuació durarà tres mesos i té un cost de 145.000 euros

CULTURA CIUTAT

56

Agost 2017

VIU a fons

Disposar d’un equipament per dur a terme actes institucionals, cívics i culturals. Sota aquesta premissa es va presentar el projecte de reforma del Castell del Cambrer de Reus, ubicat a la plaça del Castell. Es tracta d’un dels edificis més antics conservats de la ciutat i un cop remodelat passarà a dir-se Centre cultural Castell del Cambrer.

Les obres s’iniciaran el primer trimestre de l’any i pretenen posar en valor el patrimoni i la simbologia del mateix edifici que va ser construït el segle XII i que durant el segle XX es va reformar en diferents ocasions per convertir-lo en la seu de l’Arxiu Municipal. Amb el temps, es va anar traslladant aquesta funcionalitat i va esdevenir seu de informativa de forma puntual de diversos actes culturals de la ciutat, com és el cas del Festival Trapezi o la botiga de la Festa en el marc de la Festa Major de la ciutat.

Amb tot, l’actuació està prevista que finalitzi de forma aproximada de tres mesos i té un cost de de 144.450,00 euros (174.784,50 amb IVA). Les obres que es volen dur a terme són entre d’altres l’ampliació del buc, l’adaptació de dotació de l’edifici dels serveis higiènics adients; la reforma de les instal·lacions elèctrica, informàtica i d’audiovisuals; i la instal·lació d’una il·luminació nova. A la vegada, es

preveu el tractament de consolidació de la pedra de la planta baixa; l a reparació dels paviments o el pintat de parets i sostres, entre altres. Malgrat tot, abans de dur a terme cap mena de reforma, caldrà tenir la validació del Departament de Cultura de la Generalitat, ja que el Castell del Cambrer està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des de 2005.

L’apunt històric Fins a finals del s. XIV la vila de Reus va tenir dos senyors feudals: el castlà i el canonge cambrer de Tarragona.

El castell del Cambrer, seu d’aquesta darrera autoritat, es va bastir a mitjans s.XII en un lloc preeminent, a prop de la cruïlla de camins on es començava a configurar la vila. Amb la construcció de la primera muralla, el castell va quedar arraconat al nord-est de la població, formant part del conjunt defensiu. Al s. XIV, amb la segona muralla, el castell va passar a ocupar el centre de l’anomenada vila nova, sense perdre el seu poder defensiu.

La desfeta física del recinte original es va iniciar a començaments del s. XVI. El 1512, en obrir-se el carrer de Santa Maria, es va enderrocar una part del mur, i el 1514 es va rebaixar el pati per posar-lo al mateix nivell dels carrers dels voltants, fet que indica que es

va començar a urbanitzar l’espai; més tard es va haver d’enderrocar una part del celler per construir la Prioral, i al llarg dels segles XVI i XVII, el Capítol en va anar venent diverses dependències fins que l’edifici va quedar reduït a l’actual casa número 4 de la plaça.

El 1941 Joan de Dalmau va comprar l’edifici a la parròquia de Sant Pere i el va donar a la ciutat el 1949, amb l’objectiu de dedicar-lo a institut de foment i estudis locals. L’edifici ocupava 160m2 i es componia de planta baixa, dos pisos i unes golfes. El 1950, l’arquitecte municipal Antoni Sardà va fer un nou projecte de restauració, retocat el 1963, que reprenia el de Jeroni Martorell i en què se substituïen els elements gòtics autèntics que s’hi havien d’incorporar per peces d’imitació. A partir de 1993, els problemes d’espai van obligar a traslladar part de la documentació a l’antiga escola Rubió i Ors, juntament amb els fons de l’Arxiu Administratiu municipal. El 2004, però, tots dos espais estaven novament col·lapsats, i es van tornar a iniciar converses amb la Generalitat per construir un nou edifici amb capacitat suficient per acollir tots els fons. El nou edifici, ubicat al c/ de Sant Antoni M. Claret, es va inaugurar el 2010, novament com a espai comú compartit per l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Comarcal del Baix Camp.

57

Agost 2017

EMPRESA

FOLDER EMPRESA

58

Agost 2017

INNOVACIÓ | COMERÇ | NOTÍCIES

Tornar a l'escola amb

la motxilla plena Folder, al carrer Sant Joan 31, es distingeix per la gran quantitat de material que disposa i el seu tracte personalitzat envers els clients

VIU a fons

Ens trobem a finals de juliol però l'activitat a Folder és frenètica. Tot i que durant el període de vacances un negoci com la papereria hauria d'estar en mínims, aquesta botiga acabada de estrenar al carrer Sant Joan 31 de Reus i que fa cantonada és un anar i venir de gent i de treballadors que omplen i reposen prestatgeries. «En aquest ne-

goci hi ha dos períodes ben diferenciats, un de molt bo, que aniria des de finals d'agost a passat el Nadal i un altre que va des de Setmana Santa fins ara. Tot i haver obert el 30 de març i, per tant, en l'època menys propícia, no ens podem queixar gens. L'acceptació està sent molt bona.». Miquel Gimeno (48 anys) és el propietari de Folder, una tenda que és la número 134 a tot l'Estat d'aquesta empresa de papereria i

«Reus és ideal. Ens agrada més, és una ciutat molt bonica i, quan vam pensar a muntar la tenda ho vam tenir claríssim» material d'oficina que s'expandeix mitjançant franquícies.

Gimeno, però, és un neòfit en aquest sector. Malgrat el que pugui semblar per la seva seguretat a l'hora de parlar sobre els diferents productes en què treballa i l'organització del local, mai havia dirigit un negoci com aquest, sinó que prové d'un sector completament diferent, on va estar més de 20 anys com a executiu d'una multinacional amb seu a Barcelona. «Mai havia tingut un negoci propi, jo era un

Dins aquest teixit comercial, Folder ja s'ha fet un petit nom dins el món empresarial de Reus. «Els negocis del voltant ja tenen comptes oberts a nosaltres. Ens agrada això, que jo vaig a la gestoria del costat, que ells em comprin a mi el material, que la farmàcia del costat ens conegui... Tot això és el comerç que ens agrada i Reus és així»,

Agost 2017

Miquel Gimeno és un home d'idees clares. Mesos abans de poder obrir la botiga ja tenia clar on volia fer-ho. Va estar molt de temps perseguint el local que ara és Folder després de descartar altres opcions a la mateixa ciutat. «Crèiem que aquest era el millor lloc i on som visibles. A més, té un espai prou gran i ampli per posar tot el material i que es pugui veure bé. Per això vam estar lluitant per aconseguir-lo».

59

Ell, que vivia i treballava a Barcelona, es va decidir a muntar una botiga de papereria a Reus per diversos motius.

«Volia canviar completament el meu registre professional. Uns amics tenen tres botigues de Folder i ens van explicar les virtuts del negoci, vaig poder

conèixer-ho de primera mà i vaig pensar que seria una bona manera d'emprendre. Per què a Reus? Perquè ens ha enamorat». Gimeno i la seva parella fa anys que tenen una segona residència a prop i assegura que acostumaven a visitar Reus per passejar o bé anar a sopar. «Reus és ideal. Ens agrada més, és una ciutat molt bonica i, quan vam pensar a muntar la tenda ho vam tenir claríssim. Quin millor lloc que aquest?

El seu teixit comercial és molt sòlid i encaixem perfectament. I no només per a treballar, sinó també per a viure».

FOLDER EMPRESA

professional que treballava per a grans empreses i en el món dels materials de construcció. Amb tot, crec que aquest negoci, el de la papereria, té molts punts en comú amb la meva antiga carrera professional. Jo soc un home que estic acostumat a dirgir i coordinar grups i aquí, has de fer de tot, has de ser polivalent perquè hi ha moltes coses a fer», explica. I és veritat. De fet, una papereria és com una ferreteria on hi ha un munt de productes de tot tipus. Gimeno no només ha de conèixer tots els productes sinó també dur el dia a dia del negoci. «Espera'm un minut que vaig al gestor aquí al costat i vinc», diu només arribar a la meva cita amb ell. Sobre la taula del seu despatx amb parets de vidre i situat a la segona planta de la botiga, completament integrat en l'espai de venda, Gimeno té un catàleg de Folder. «Aquí hi ha més de 12.000 referències, nosaltres a la botiga en tenim més de 2.000», explica.

Agost 2017

60 FOLDER EMPRESA

diu. Gimeno busca atreure els clients a la seva botiga però afirma que l'altre gran puntal del seu negoci han de ser les empreses i els professionals. «Hi ha una feina comercial important que ja estic començant a fer. Es tracta de donar-nos a conèixer als ciutadans però també a les empreses i amb això no només em refereixo a les que es troben als polígons, sinó que vull treballar primer amb les que estan al centre, inserides a la ciutat».

En un món en què el comerç digital va cada vegada més a l'alça, Gimeno assegura que, però, la papereria es troba en un bon moment de forma. «L'usuari d'aquestes botigues li agrada entrar, veure, remenar, tocar el producte. No dic que no hi hagi gent que compri online, però crec que és un tipus de comerç on impera encara el fet d'anar a la botiga. Si et cal una llibreta, un bloc, o un bolígraf. A més, nosaltres intentem anar més enllà de ser un simple expositor de material, ens preocupem molt per allò que vol el client, l'assessorem en tot el que demani», explica Gimeno, que remarca aquest caràcter de personalització en el tracte que, segons ell, «diferencia Folder de la resta», diu. «Aquí com et deia abans, hi ha més de 2.000 referències, és normal que quan algú entra necessiti l'ajuda dels experts per afinar en la seva recerca. Això és el que fem».

Mentre la resta de la gent fa vacances a l'agost, Gimeno i la resta del seu equip treballen a tota màquina. Estan a les portes de la campanya més important per al negoci i, de retruc, de tot el sector, la tornada a l'escola. És per això que ara defineixen clarament quin material han de prioritzar

i en quines quantitats. Volen ser el referent en matèria de papereria de tota la ciutat. «Ara és un moment important per a nosaltres. Quan acaba l'escola els nens i els pares no estan per pensar en comprar material perquè tot just volen descansar del curs i anar-se'n de vacances però a finals d'agost i començaments de setembre ja hauran de preparar la tornada a les classes i serà el moment que puguin venir a Folder i trobar tot allò que necessiten. Estem treballant de valent amb els nostres proveïdors per tenir la màxima varietat i quantitat de material. Ara, per exemple, tot i tenir-ne moltes, estem ampliant la gamma de motxilles que tenim», diu tot assenyalat una de les prestatgeries.

El fet de formar part de Folder ens proporciona una enorme varietat de productes als preus més competitius del mercat. Això fa que tinguem millor material i més barat que les tendes aquestes de tot a cent, on molta gent es pensa que el material d'oficina i pape-

«A finals d'agost i

començaments de setembre ja hauran de preparar la tornada a les classes i serà el moment que puguin venir a Folder i trobar tot allò que necessiten» reria és més assequible. Ja et dic jo que nosaltres som més competitius», diu amb un somriure. Tot i les llargues hores de feina , Gimeno no perd el somriure i es mostra il·lusionat en aquesta campanya que començarà en poques setmanes. «Hi ha molta feina, és cert, però això a mi m'agrada. Sempre he estat un home molt treballador, d'aquells que no s'estan quiets, i el fet de dur un negoci com aquest, amb tantes variables i serrells, em motiva encara més.

M'ho prenc com un repte i per ara no puc dir que les coses vagin malament, tot el contrari. I encara aniran millor».

NECESSITES UN INDUSTRIAL?

O UN TURISME?

(mesures zona de càrrega, en metres: Alt x Ample x Llarg)

3-4 m3

1,20 x 1,43 x 1,60

12 m 3

1,85 x 1,72 x 3,27

6-7 m 3

1,44 x 1,72 x 2,25/2,70

8-10 m3

1,66 x 1,72 x 2,50

15 m3

1,96 x 1,72 x 4,60

20 m3

2,20 x 2,00 x 4,30

info@conrad2.com

www.conrad2.com

L'aparador de Reus

61

Lleida: Ctra. LL-11, Km 10. Tel 973 232 518

PUBLICITAT EMPRESA

Reus: c/ Faió, 4. Tel 977 770 207

Agost 2017

MÉS VEHICLES A

AGENDA | OCI | GASTRONOMIA ACTIVITATS | CONVOCATÒRIES | RESTAURANTS

Agenda Dimecres, 2 d’agost • Monòlegs a la fresca amb Àngel Miralles en una sessió en català (21.45 hores). Els Jardins de la Casa Rull emplacen la sessió del monologuista.

Agost 2017

Dijous, 3 d’agost • Concert acústic del músic Albert Basora (21 hores).

Els Jardins de la Casa Rull torna a emplaçar un concert íntim del jove Basora, qui es va formar també al grup de música jove The Krav Maga en el qual també fa de vocalista.

tractarà d’una activitat en la qual l’artista també donarà a conèixer els seus referents literaris mentre ho marida tot amb les seves millors peces.

• Cinema fantàstic amb la projecció de la pel·lícula ‘Doctor Strange’ (22 hores). Els Jardins de la Casa Rull donaran cabuda un cop més a una de les sessions que dinamitza l’entitat de l’Associació de Jugadors/es de Rol a la ciutat.

Dimecres, 16 d’agost • Sessió de monòlegs amb Eva Cabezas (21.45 hores).

En el marc dels monòlegs a la fresca que es duen a terme als Jardins de la Casa Rull, la monologuista farà acte de presència amb les seves xerrades particulars sobre la cerca de l’home perfecte.

AGENDA

62

Diumenge, 20 d’agost • Concert musical al Racó amb Lluís Capdevila Trio (20 hores). El Racó de La Palma acollirà per concloure el cap de setmana una sessió renovada i melòdica a ritme de jazz.

Divendres, 4 d’agost • ‘Rullet’ de la tarda (de les 19 a les 21 hores). La zona enjardinada de la Casa Rull acollirà un equip de discjòqueis que ambientaran la zona amb una sessió musical d’allò més variada. Una bona manera d'iniciar el cap de setmana i acomiadar les obligacions laborals, de tarda, amb llum de dia i per a tots els públics.

Diumenge, 6 d’agost • Concert de Stone Vibe al Racó de La Palma (20 hores). Es tracta d’una agrupació musical jove de rock que va participar al Reussona 2017 i va quedar finalista juntament amb els grups Mostassa, Stone Vibe i Mafio. 7 Dilluns, 7 d’agost • Biblioteca Chill out a càrrec del cantant Marc Cortadelles (18.30 hores). La Biblioteca Pere Anguera emplaçarà una sessió Chill Out en el marc de les activitats d’estiu que revifen el sentiment per la música i les melodies. Es

Dilluns, 28 d’agost • Sessió de cinema fantàstic amb el llargmetratge ‘Demolition man’ (22 hores). Els Jardins de la Casa Rull serà l’escenari per projectar una de les obres més exitoses del cineasta Marco Brambilla, en el marc de la programació d’estiu de cinema de l’Associació de Jugadors/es de Rol de la ciutat.

PUBLICITAT CIUTAT

63

Agost 2017

Montse Farrés. Escriptora

LLIBRES OCI I GASTRONOMIA

64

Agost 2017

Metàfora de l'existència “(...) El temps dins aquesta nit és un parèntesi sense plany, / còsmic potser, on qualsevol àngel furtiu hi té cabuda, (...)”. Així ens parla el poeta Raimond Aguiló, guanyador del Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2016, amb el treball poètic La pols de la calaixera. En el mateix certamen, també va ser atorgat el premi de novel·la a l’escriptora reusenca Rosa Pagès amb l’obra Negra. Nascut a Falset, Priorat, el 1950, treballà com a empleat de banca fins que el 2010 es jubilà. Ha viscut en diversos i equidistants municipis fins establir-se a Reus. Penso que aquest anar d’aquí cap allà li ha proporcionat un ventall prou ampli de coneixences que han enriquit el seu saber sobre la condició humana. Atrapat per l’encís de la poesia des de sempre, no va ser fins a la jubilació que s’hi dedicà plenament construint

poemaris com si fos un arquitecte que es deleix convulsivament dibuixant per deixar constància de tots els esbossos que li dansen pel cap. Productor inesgotable, la seva poesia va directa al moll de l’os: “(...) Ja no hi ha raons enllestides ni renecs que valguin, / ens han emmanillat amb les síl·labes del no i el res / i qui sap on són les claus... (...)”.

Somnis, enyors d’una realitat malgrat tot abastable, records, evocacions, remembrances que es cohesionen en perfecta harmonia i que no per llunyanes ens són desconegudes. ”Estem plens de raons per trencar tots els silencis venidors (...)”, diu en un altre poema. El retrocés i l’anticipació en l’espai són la tònica constant. “(...)Pregunta’m d’on vinc i potser podré dir-te a on vaig”. I no s’enganya; la maduresa s’evidencia en els seus versos, filosofa i constata la voluntat de no cedir a tot el que comporta la vellesa. Vol viure encara la plenitud que l’anima a seguir; conscient tothora que aquest desig només resideix en el seu cervell. “Ara han callat les paraules i hem compartit / a la boca l’alè dels vint anys impossibles (...)”.

L’autor té un tarannà més aviat distant i poc comunicatiu. A la seva obra s’aprecia la immensa riquesa interior que amaga. Ha publicat més d’una dotzena de llibres en els quals ha aplegat tots els premis obtinguts.

A La pols de la calaixera ens mostra una bella metàfora de l’existència, el

decurs de viure endreçat als calaixos de la calaixera antiga on anem dipositant engrunes del pas del temps fins esgotar-lo. El conjunt de l’obra aplega -al meu parer-, d’una manera definitiva i ben travada, una mirada enrere prou realista on preval l’enyor i la certesa que els records, després d’haver avançat l’autor gairebé les tres-quartes parts del seu trajecte vital, són l’únic que perdura com a testimoni del seu temps: Proves sovint d’apuntalar-te al dret de qualsevol lloc per no caure novament del revés a terra. Prou que ho saps, que els cantons de la vorera afilen l’escaire que et pot malmetre: però tot i així estàs convençut de no prendre mal per viure tot el que encara no t’han deixat viure. (R.Aguiló, La pols de la calaixera).

65

Agost 2017

66 Agost 2017

Costa Daurada Càtering, SL Costa Daurada Càtering, SL neix al març de 2016 amb el desig de donar a Tarragona i província un servei integral de menjador escolar de qualitat Publireportatge | Pierre Grubius Fotos

Es tracta d'una empresa familiar en laque els seus clients n'acrediten la professionalitat i l'atenció personalitzada que ofeixen. La seva plantilla està composta per persones excepcionals, professionals que donen el màxim d'ells mateixos tot aportant la seva experiència en el ram de la restauració col·lectiva.

Agost 2017

Estan especialitzats en el servei a llars d’infants, escoles públiques i concertades, tant in-situ com transportat, empreses, hospitals, geriàtrics, esdeveniments (bodes, comunions, festes de aniversaris...).

Sempre treballen amb productes de primera qualitat, incloent productes ecològics, i amb proveïdors de proximitat, potenciant així a les empreses de la nostra demarcació.

67

Aposten per una dieta mediterrània amb productes 'Km0' i estan adaptats a les creences religioses i les intoleràncies alimentàries. És per això que compten entre els seus empleats amb la Gemma, Doctora en Nutrició Humana i Dietètica.

Unió de dues grans referències: Costa Daurada Càtering – Fundació Pere Tarrés Aquesta unió és fruit d’una llarga col·laboració entre ambdues entitats de reconeguda i constatada solvència tècnica i econòmica en els seus respectius sectors. Són conscients que tan sols amb la cooperació entre els millors de cada sector poden prestar i garantir el millor servei. En aquest sentit, aquesta col·laboració ha generat un model de servei que es basa en els següents quatre pilars: QUALITAT – EXPERTESA – PROXIMITAT – SATISFACCIÓ DEL CLIENT.

Pol. Ind. Perafort, c/ Del Pinar nº8-B 43152 Perafort Oficina: 977 615 930 Cuina: 877 604 004 Mòbil: 617 911 771

www.cateringcd.com

68 Agost 2017