Viureus30

Núm. 30 | Maig 2017 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 30 | Maig 2017 | www.viuafons.cat

11.000 exemplars gratuïts

QUI SOC?

El camí de les persones transsexuals cap a la seva pròpia identitat

NUEVO LEXUS LC 500h LEXUS TARRAGONA

C/ Caràbia, Parcel·la 11 (Urb. L’albada)

www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

CREATING AMAZING

2 Maig 2017

3

Maig 2017

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2on A- 43007 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales- Redacció: Rafa Marrasé, Cristina Valls, Ramon Ortiz. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero, Juan Carlos Ortega i Xavi González. Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell, Raquel Estrada i Iris Miralles. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres.

Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

5

Sumari

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Maig 2017

Revista associada

41

68

#30

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

11.000 exemplars

4

Control

Tarragona

Reus 5 EDITORIAL | 6 A FONS. Transició a la felicitat. El feixuc camí dels transexuals a la recerca de la identitat desitjada.| 41 CASALS D'ESTIU. L'oferta del territori per un gran estiu. | 68 MOTOR. Autoxandri. El concessionari Renault i Dacia de Reus, renova les seves cèntriques instal·lacions. | 83 EDICIONS LOCALS. Tarragona. Museum.

Un dels bars de copes més mítics de la ciutat, llença la tovallola.

Reus. Temps inestable. La inestabilitat política passa factura a un govern de la ciutat en minoria.

L'humor de Napi

Editorial Fer visible

una realitat

Des de VIU a fons volem agrair a l’associació Chrysallis i a les persones que surten al reportatge el fet que hagin decidit aparèixer públicament per explicar el seu cas i fer-ho d’una manera tan sincera i valenta.

5

En aquest número de la revista VIU a fons no pretenem remenar aquesta polèmica, només volem presentar casos reals de persones transsexuals a les comarques tarragonines.

Volem mostrar quins han estat els seus processos vitals, com ho han viscut les famílies, quines són les motivacions, la realitat científica, l’opinió dels experts, l’empara de les institucions i la resposta de la societat. Es tracta d’un reportatge per conèixer al detall una realitat que sovint queda amagada en què moltes persones prefereixen mirar a un altre costat com si res no passés però, en el fons, no volen comprendre ni acceptar aquesta situació.

Maig 2017

L’autobús de l’organització ultra catòlica Hazte Oír va situar les persones transsexuals a l’aparador dels principals mitjans de comunicació de l’Estat. Aquesta organització va intentar fer una campanya negant que una persona que pogués tenir penis s’identifiqués com una dona, i el mateix amb les persones que tenen vulva i afirmen ser un home. Aquella campanya va aixecar una àcida polèmica i una resposta immediata d’alguns governs autonòmics, com el català, que no van permetre la circulació d’aquest vehicle dins les carreteres catalanes.

A FONS

TRANSGÈNERES A FONS

6

Maig 2017

TERRITORI | POLÍTICA | ECONOMIA | SOCIETAT

Transició a la felicitat Centenars de persones a Catalunya inicien el procés cap a la seva identitat sentida; les persones transsexuals reclamen el seu lloc en una societat que les ha ignorat i menyspreat fins als nostres temps Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

«Ara soc un nen i és el que sempre he volgut ser. Quan vaig néixer, els metges es van equivocar, segurament la màquina estava espatllada aquell dia però ara soc molt feliç». Em mira de fit a fit amb aquella cara descarada que només els

nens poden tenir quan parlen amb un adult i no tenen res per amagar. Èric duu al cap una gorra amb la visera al darrere, vesteix uns texans i una camisa d’aquest mateix teixit sobre una samarreta blau marí. Del coll li pengen uns penjolls i una arrecada a l’orella dreta. No para de somriure i es mou constantment. És la típica estampa d’un noi feliç

«Ara soc un nen i és el que

sempre he volgut ser. Quan vaig néixer, els metges es van equivocar, segurament la màquina estava espatllada aquell dia però ara soc molt feliç» que viu la seva infància com ha de ser, amb alegria.

No tot, però, ha estat de color de rosa —mai millor dit— en la vida del petit Èric, de sis anys. La felicitat que ara demostra li va arribar tard i, sense haver estat una persona trista, l’alegria no era tan evident com ara, que ja ha fet la transició, és a dir, el canvi a ulls de la societat, en el seu cas, de

7

Ambdós pares no entenien massa què estava passant en aquells moments.

Tenien aparentment una filla que assegurava que era un nen i que rebutjava tot allò que feia referència al gènere femení. «Èric ho tenia claríssim però a nosaltres, especialment a mi, em va costar molt acceptar-ho. Quan parlava en primera persona com si fos un nen intentàvem corregir-lo, pensàvem que seria una cosa passatgera, de nens. Més tard vaig arribar a la conclusió que tot havia de ser una qüestió d’orientació sexual. Vull dir, penses que aleshores la teva filla és

Maig 2017

noi. Això ens desconcertava». El dia a dia no va ser gens senzill. Èric vivia una vida que no li pertocava i també percebia el patiment dels seus pares.

«Un dia s’acosta i m’engega: que jo sigui un nen t’enfada? Jo li vaig preguntar per què em feia aquella pregunta i ell em va respondre: perquè al papa i a la iaia no els hi agrada».

En aquell moment pots veure tot el que pots arribar a patir tu, ell, el teu marit i tothom.

TRANSGÈNERES A FONS

nena a nen. Èric és una persona transgènere o transsexual. «La meva mare em posava vestits i jo no volia sortir al carrer d’aquella manera», diu somrient. Èric es veu i sempre s’ha vist com un nen i, per tant, que els seus pares el fessin anar vestit de nena suposava passar una enorme vergonya. «Imagina’t que els teus pares t’haguessin obligat a posar-te vestidets o faldilles quan eres petit. T’hauries mort de vergonya i no hauries volgut sortir de casa. Això és el que li passava a ell.

Als tres anys, quan li vaig voler posar un vestit hippie d’estiu m’ho va dir clarament: mama, se’n riuran de mi!», explica Graci de Tera, la mare, que afegeix: «Des de ben petit, quan va començar a parlar, ens va dir que era un nen i rebutjava tot allò que tenia a veure tradicionalment amb les nenes. Mai jugava a ser princesa i en els videojocs agafava els personatges masculins. Es refereia a ell sempre en masculí com ‘estic cansat o soc guapo’. Durant una època s’anomenava a ell mateix com cadascuna de les Tortugues Ninja. Sempre noms de

lesbiana perquè quan veia una nena se la quedava mirant i ens deia: m’he enamorat. Però no era tan senzill com això», explica Enric Nogués, el pare.

La situació d’Èric va començar a afectar la relació de parella entre Enric i Graci. Ella es mostrava molt més comprensiva amb el seu fill però Enric no ho acceptava.

«Al començament no li donava importància, després ja em va començar a preocupar i al final em molestava tot allò. No entenia res». Conscient que la situació podia provocar discussions a la llar, Graci va començar a obviar el tema en presència del seu marit. «Cada vegada que en parlàvem acabàvem discutint. Vaig prendre la decisió de tractar Èric com Amb la documentació un nen quan estàvem sols i quan Enric La recerca d’informació la va dur estava a casa amb nosaltres, doncs com que vaig anar trobant una nena. Són moments molt durs, que em vaig adonar que Eric fins a una amiga que va assegurar conèixer una persona transsexual. no saps què fer, que et trobes sola daera un nen, i aleshores vant una situació que no coneixes i de la m’havia de fer la idea de Aquesta amiga li va aconseguir el telèfon d’un noi però Graci va que tens molt poca informació. Al final, tot plegat estar setmanes sense atrevir-se a desesperada, vaig introduir al buscador trucar-lo. «Em feia pànic aquella d’internet literalment: la meva filla diu que és un nen», admet Graci. Enric, per la seva banda, trucada». Una tarda, però, un fet quotidià va canviar-ho tampoc s’havia quedat de braços plegats, intentava saber tot. Ella estava amb Èric en un parc. Al seu costat hi havia més de tot allò, angoixat per una situació que no com- una senyora gran que estava a càrrec del seu nét. El noi prenia de cap manera. «D’amagat consultava internet deia que Èric era una nena però l’àvia el corregia dient «no home, que és un nen, no ho veus?». Aleshores, aquella àvia també, volia comprendre què estava passant». va aixecar els ulls va mirar Graci de fit a fit i li va pregunEls resultats van ser esperançadors i també depriments se- tar: «Perquè és un nen, oi?». Ella va quedar-se uns segons

8

Maig 2017

«

TRANSGÈNERES A FONS

gons el cas. «Amb la documentació que vaig anar trobant em vaig adonar que Èric era un nen, i aleshores m’havia de fer la idea de tot plegat», diu Graci que, però, continuava intentant convèncer el seu fill: «Volia que es conformés, fer-li entendre que avui en dia els nens i les nenes poden fer les mateixes coses. Ell, amb una maduresa que em deixava absolutament de pedra, es tocava el cap i em deia: però mama, és que jo aquí dins sóc un nen». Hi va haver moments que, fins i tot, van saltar les alarmes: «Quan tenia quatre anys em va fer una pregunta inquietant: mama, si jo ara em moro, si tornés a néixer, seria un nen de veritat?

Allò em va afectar molt. Imagina com havia de sentir-se ell per desitjar la mort i pensar en tornar a néixer».

»

9

Maig 2017

Maig 2017

10 TRANSGÈNERES A FONS

callada i finalment va assentir amb el cap. «No em sortien les paraules. Èric m’estava mirant i no sabia què havia de respondre. Si arribo a dir que no, que era una nena, hagués estat una desil·lusió enorme per a ell, un disgust. Aleshores em vaig adonar que no hi havia marxa enrere, havia de fer feliç el meu fill». Va ser llavors quan Graci va decidir trucar aquell noi transsexual de qui li havien parlat, Leandro, per buscar ajuda, consell.

Ell la va dur a conèixer l’existència de Chrysallis, una associació de famílies de menors transsexuals.

El contacte de Graci i el seu fill Èric amb el món transsexual va trasbalsar encara més Enric, que estava travessant el moment més dur de tots, ara fa un any. Va ser una època d’una gran tensió i que va desembocar en una discussió en què Enric, quan va assabentar-se que Graci havia conegut Leandro, va dir a la seva dona: «Fes el que vulguis, però que sàpigues que jo estic en contra de tot això. Ara estàs sola». Enric Nogués no se sent orgullós d’aquelles paraules producte, segons admet, de la frustració que vivia. Ell assegura que moltes parelles s’han acabat separant arran dels pro-

cessos de transició dels seus fills i la incomprensió que tot això comporta.

Enric i Graci afirmen que van passar èpoques molt dures en què el seu matrimoni va perillar de debò, però ara, havent superant els moments més complicats, se senten més forts que mai. «Recordo aquelles setmanes amb molta tristesa. Jo estava apàtic, absent de tot, ni parlava ni res. Un dia, però, em vaig trobar un amic que estava passant per una depressió. És un noi que sempre ha sigut molt actiu, amb una família maquíssima, però el vaig veure molt malament. Immediatament m’hi vaig veure reflectit i de seguida em vaig adonar que jo no volia acabar així, que havia de fer alguna cosa per tirar endavant. Aquell va ser l’inici del meu canvi», afirma. Tinc la sensació que Enric s’està buidant mentre parla amb mi en aquella sala immensa amb vistes a la Plaça Llibertat de Reus. És com si fos una teràpia, com si necessités explicar-ho a algú fora del seu entorn, un alliberament.

Les paraules li surten del cor, de l’ànima. És franc, no amaga res, com tampoc la seva dona, han passat mesos i anys molt durs, de desconeixement, d’incomprensió però ara són més forts. La prova, el fet de donar la cara,

d’explicar una realitat que va a més i que fins ara només s’ha mantingut oculta pels prejudicis i d’una societat carregada de vicis i estereotips.

«Èric s’havia posat

molts noms durant aquells anys i un dia ens va preguntar al seu pare i a mi quin nom li hauríem posat si hagués nascut nen. Li vam dir que Èric» La festa La posada de llarg d’Èric es va celebrar durant una festa del col·lectiu LGTBI (Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals) en què va anar acompanyat de la seva mare i d’una amiga. «Èric s’havia posat molts noms durant aquells anys i un dia ens va preguntar al seu pare i a mi quin nom li hauríem posat si hagués nascut nen. Li vam dir que Èric i des d’aleshores aquest va ser el seu nom i sempre signava així», diu Graci que assegura que la festa va ser el millor que li podria haver passat al seu fill: «Vam dir als assistents que ell es deia

11

Maig 2017

Maig 2017

Èric i tothom el va anomenar així, clar. Per a ell allò va ser fantàstic. Tothom li deia pel seu nom, el tractaven com un nen. La llum que vaig veure en els ulls del meu fill aquell dia no té preu». Enric, el pare, no havia pogut acompanyar el seu fill a la festa perquè tenia un compromís professional. En acabar, va passar a recollir-los amb el cotxe. «En tot aquell procés sempre anomenava el meu fill com a ‘carinyo’, evitava dir el nom que li havíem posat quan era una nena perquè sabia que li molestava molt, que no l’acceptava però jo tampoc havia assimilat dir-li Èric encara. Dir ‘carinyo’ era una forma híbrida de tractar-lo. Quan va pujar al cotxe li vaig dir: carinyo, com ha anat? Ell em va respondre: papa, diga’m Èric. Quan ho vaig sentir vaig estar en silenci uns segons, vaig respirar profundament i vaig dir: molt bé, Èric», diu mirant-me fixament. «Saps? Ho he passat molt malament. Hi ha hagut moments de desesperació, de trencar a plorar sol dins el cotxe però en el fons ho estava veient clarament.

Era la felicitat del meu fill, de la meva família allò que estava en joc més enllà dels esquemes mentals que jo pugués tenir. Ho podria perdre tot per no acceptar aquesta realitat. Era ridícul. Ells dos són el més important de la meva vida i tenia clar que no en prescindiria».

TRANSGÈNERES A FONS

12

Els noms Des del col·lectiu transsexual es parla de dos tipus de noms: el nom registral i el nom sentit. En el primer cas es tracta del nom amb el qual es registra el nen o nena en néixer. Aquest nom desapareix en el moment que els petits ja manifesten quina és la seva identitat sentida, és a dir, en el cas d’Èric, el seu nom antic de nena. Els pares i l’entorn més pròxim mai fan referència a aquells noms perquè els nens pateixen molt, no s’hi senten identificats. És per això que en aquest reportatge, tot i referir-nos a moments anteriors a la transició, no esmentem mai el nom registral per desig manifest dels pares i dels propis interessats (en el cas dels adults). El nom sentit és, evidentment, aquell que fan servir i el qual han demanat que consti en la documentació oficial.

«Aquell moment d’agafar tots els seus vestits i treure’ls de l’armari…

Vaig plorar molt» L’entorn El següent pas era fer oficial la nova condició d’Èric. Família i amics. «Quan ens ho van dir en el fons ja ho sabíem. Èric sempre s’havia manifestat com un nen, no ens va estranyar a ningú. Graci estava molt preocupada però jo li vaig dir: per això et preocupes? Si ell és molt feliç, allò realment preocupant seria que tingués una greu malaltia». Belén és una de les germanes de Graci.

Optimista de mena, ella exerceix de padrina i el dia que vaig anar a parlar amb la família li havia regalat la mona, una gran copa del Barça de xocolata blanca, tal com Èric li havia demanat. «Li vam donar suport des del primer minut. Èric ha fet un gran canvi, és un nen amb molta més autoestima i seguretat. El més important és que ell és la mateixa persona, què importa si és un nen o una nena, això són estereotips».

«El suport que m’han donat ha estat fonamental. Des de les meves germanes Belén i Aurora a amigues com Esther, Lourdes o Elisabeth. Pel que fa als meus pares, a la meva mare li va costar més. El meu pare ho va entendre i ho va acceptar de seguida però tothom, fins i tot els meus oncles, ja ho tenien clar, no va suposar una sorpresa en cap sentit», diu Graci, que admet que un dels moments més durs va ser quan va fer tot el canvi de roba del seu fill. «Aquell moment d’agafar tots els seus vestits i treure’ls de l’armari… Vaig plorar molt. Si vols que sigui sincera, el meu sentiment era com si s’hagués mort una nena i gairebé al mateix temps hagués nascut un nen. Fa un parell de setmanes vaig tornar a veure les fotografies quan era petit, quan era, diguem-ne, una nena. I vaig plorar, clar. Però també et diré que ara ho veig més clar que mai. Revisant les fotos vaig pensar: com podia estar tan cega? Era evident que es tractava d’un nen, un nen amb el cabell llarg».

BonmontBodas de ensueño BONMONT

¿Y cómo es una boda en Bonmont?

“De ensueño” serviría para responder la pregunta. El equipo del restaurante trabaja al unísono para conseguir la excelencia del servicio, y la gran calidad de su cocina hará que todos los invitados disfruten de una experiencia gastronómica única.

Maig 2017

...

C/Pere Antoni Torres i Jordi 18 Mont-roig del Camp - Tarragona pmartos@bonmont.es T: 673 221 992

13

Desde el primer momento, los novios se encontrarán acompañados de Patricia Martos Martin, la comercial y organizadora de eventos, encargada de atender las peticiones y dudas de las parejas. ¿Y qué decir del entorno?

Celebrar tu boda en Bonmont significa que todos los asistentes podrán disfrutar de unas maravillosas e inigualables vistas al mar mediterráneo, con la tranquilidad y la paz que supone formar parte de un campo de Golf exclusivo.

Todos los salones que Bonmont ofrece para el banquete de boda cuentan con gran luminosidad y capacidad. Todos ellos son diferentes, con su encanto personal y estilo definido.

Uno de los motivos de más angustia de los novios es el tiempo que hará en su celebración. Siendo algo imprevisible, el tiempo no es un problema para las bodas en Bonmont, pues os presentan muchas opciones para realizar todo el banquete en interiores.

Bonmont se presenta como la opción más acertada para hacer realidad uno de los días más esperados y emocionantes de la vida de los enamorados: ¡El día B!

Bonmont busca conectar con sus parejas y crear un clima de confianza que permita coordinar esta gestión del banquete de un modo mucho más ameno y sencillo.

No lo pienses más y acércate al Club para comprobar la magia de Bonmont.

TRANSGÈNERES A FONS

14

Maig 2017

Leandro Ell va ser el nexe que va permetre Èric, el fill de Graci i Enric, fer el pas cap a la seva vertadera identitat. No hi ha massa casos recents de transsexuals que han fet la transició o el trànsit en edat adulta a Tarragona o Reus. Si de nen la transició comporta canvis importants en tots els aspectes, de gran encara més. Es tracta de gent que ha viscut amb una identitat durant molts i molts anys, amb expedients, documents, amistats, coneguts i familiars que els han anomenat d’una manera i els han vist, fins i tot, físicament d’una altra. Ara, en pocs mesos, canvien de nom i de fisonomia. No és senzill per a ningú, tampoc per a ells que durant tant de temps han estat sense comprendre perquè es comportaven de determinada manera, per què no eren feliços o simplement estaven sempre de mal humor i semblaven uns rebels sense causa. Però sí que hi havia una causa, una raó que explicava tot aquell comportament vital. No eren allò que els havien dit que eren. «Durant tota la meva vida, quan arribava el meu aniversari i em tocava bufar les espelmes sempre tenia el mateix desig: vull ser un nen». Leandro té 33 anys i en fa només 3 que va fer el trànsit. És un home transsexual. «De jove no em podia sentir noi perquè no vivia com un home. Amb tot, la meva ànima era la d’un noi però el meu cos no em deixava expressar com un home, clar», diu.

Leandro admet que no sabia què fer amb la seva vida, si estudiar, treballar o què. Diu que no tenia una bona relació amb els seus pares i la seva germana i a l’escola era una persona solitària que més aviat s’ajuntava amb nois perquè considerava que les noies eren unes bledes. «El meu pare sempre em preguntava què coi em passava perquè semblava que mai era feliç. Penses que

són coses de l’adolescència, però després comproves que tot allò tenia una explicació». Tot i que va sortir amb un xicot —«en aquella etapa de la vida que totes les noies tenen xicot i, clar, penses que tu també n’has de tenir»—, la relació no va anar bé i des de llavors sempre va tenir parelles que eren noies. «Al començament penses que ets lesbiana, però no. Fa quatre anys que em vaig adonar que realment era un noi. He de dir, perquè ho he viscut, que la relació entre dues noies és el més bonic que hi ha, el sentiment és molt profund. Aleshores tenia relacions homosexuals però ara, clar, soc heterosexual».

El procés vital de Leandro per arribar

a la conclusió que no era una noia sinó que realment se sentia un noi, no va ser senzill ni fàcil. Això explica que hagi fet el trànsit tan tard. «Quan era més jove només esperava el cap de setmana per beure i prendre drogues.

Suposo que era una alliberació, una manera d’allunyar-me d’una quotidianitat que m’atrapava i on em trobava perdut. Ara la meva vida ha canviat completament, no surto, no em ve de gust. Soc una persona molt més tranquil·la, que ha trobat el seu espai».

El pas definitiu es va produir quan va anar a veure un amic a l’hospital. En pujar al cotxe, acompanyat de la seva parella va plorar com mai. A partir d’aleshores va decidir posar fil a l’agulla i el primer que va fer, va ser anar

bia encara i fins fa poc encara havia d’aguantar que alguns encara m’anomenessin pel meu antic nom, com si fos una noia» a veure el seu metge de capçalera, a qui li va explicar tot. «Em va derivar a l’Institut Pere Mata, allà em van dir que era el primer cas que tenien i que, per tant, havien de parlar-ho amb un equip multidisciplinari». El procés es va allargar més d’un any, des d’aquesta institució reusenca però que també té seu a Tarragona, van concloure que psicològicament ell estava bé i aleshores el van derivar a Trànsit, al CAP Manso, a Barcelona, un projecte creat per la ginecòloga Rosa Almirall i que s’ha convertit en el referent a tot Catalunya en els processos de transició dels transsexuals, avalat per l’Institut Català de la Salut. «En aquell moment va ser quan vaig decidir comunicar als meus pares allò que anava a fer o que,

Maig 2017

Leandro treballa al mateix lloc de fa anys. Per tant, els seus companys de feina han vist la seva evolució i no sempre ha tingut una bona acollida per part d’alguns d’ells. «A molta gent li falta, en general, respecte, ètica i moral. A la meva feina hi va haver companys que ho van entendre de seguida i sempre han mostrat un gran respecte però altres no. Hi ha molta transfòbia encara i fins fa poc encara havia d’aguantar que alguns encara m’anomenessin pel meu antic nom, com si fos una noia. Això era indignant». Segons explica, el seu entorn més pròxim l’ha acceptat molt bé i manté amics de fa molt anys i aquells que ja no estan «és perquè realment no paguen la pena», diu mentre admet una relació molt més estreta amb els seus pares.

15

«Hi ha molta transfò-

Leandro va arribar a Trànsit i de seguida, després de l’entrevista amb el seu equip de professionals ja li van receptar, segons explica, les hormones per tal de fer el canvi físic. «Allò, però, em va fer una mica de respecte. Vaig tenir aquells productes molt temps al calaix i, tot parlant-ho amb la meva parella d’aleshores vam decidir anar a l’hospital Clínic de Barcelona abans. Aquella va ser una de les pitjors decisions de la meva vida». La Unitat d’Identitat de Gènere de l’hospital Clínic ha estat fins ara la unitat de referència per a la transició de les persones transsexuals.

«Vaig triar el Clínic perquè em semblaven més professionals, no sé com dir-ho. Allò de Trànsit era més petit, un projecte personal d’una doctora, clar que ara ho veig tot de forma diferent i que hauria d’haver iniciat el procés amb ells però mira, va anar així. Al Clínic vaig estar un any entre visites, psicòlegs i de tot. Va ser un error». Le-

andro s’ha de punxar cada quinze dies per injectar-se les hormones que a poc a poc li han anat modificat el seu cos i la seva veu. També es va operar els pits però ho va ver per la sanitat privada. «Al Clínic t’ho fan però tarden uns dos o tres anys i no es tracta d’una operació molt acurada d’estètica precisament. Vaig preferir fer-ho en una clínica privada», diu. En el cas dels menors, aquest tipus d’intervencions ja no calen perquè quan arriba l’edat adequada es prenen bloquejadors hormonals, un fet que provoca que ja no tinguin els pits com les dones.

TRANSGÈNERES A FONS

de fet, ja estava fent. El meu pare sempre m’ha imposat molt de respecte, és un home molt recte, molt estricte i no em veia amb cor de dir-li. Vaig parlar primer amb la meva mare i ella, en veure que jo no sabia per on començar em va dir: què em vols dir, que vols ser un noi? Ella ho tenia claríssim però em va demanar que no fes servir hormones per a masculinitzar-me, però jo sí que ho vaig fer».

Maig 2017

16 TRANSGÈNERES A FONS

Els pares que fan pedagogia L’impuls que està agafant la defensa dels drets de les persones transsexuals els últims anys no s’entendria sense un col·lectiu que treballa incansablement per explicar la situació que viuen moltes famílies a Catalunya i arreu de l’Estat. Es tracta de gent que té l’agenda plena, que compagina la seva feina habitual, el fet de cuidar els seus fills i, a més, fer xerrades pràcticament cada dia per explicar una realitat que per a gran part de la societat encara està oculta o que, simplement, no vol veure. Chrysallis és un d’aquests col·lectius. Es tracta d’una associació de famílies de menors transsexuals que es va crear el juliol de 2013 en l’àmbit estatal i que compta amb 500 famílies. A Catalunya, la delegació de Chrysallis es va crear el novembre de 2015 i comptava aleshores amb 8 famílies, ara en són més de 73. «Fem xerrades a escoles de tot el país tres vegades per setmana. Em truquen constantment mestres, educadors, orientadors i metges per saber més sobre com tractar aquests nens, el desconeixement és gran però nosaltres no ens cansem d’explicar-ho, som conscients que s’ha de fer pedagogia. Som la primera generació de pares que ha decidit donar un cop de puny sobre la taula en aquest camp». David Tello parla gairebé de memòria, es nota que ha impartit conferències i ha fet centenars de xerrades en poc menys de tres anys que fa que es troba a l’associació.

El seu discurs està molt ben estructurat, sap perfectament què ha de dir, l’ordre que ha de seguir i, molt important, quines paraules ha de fer servir. «Mai et diré que abans tenia una nena perquè jo sempre he tingut un nen». Les paraules importen en aquest àmbit, i molt, i les paraules poden ser dolces o poden fer mal. Des de Chrysallis ho saben bé i intenten que tothom parli el mateix llenguatge.

«A la guarderia, quan li demanaven mitjançant dibuixos que indiqués si era nen o nena sempre encerclava la figura del nen»

David Tello és el president de Chrysallis a Catalunya i és pare d’un nen, Dani, que aquest mes de maig farà 10 anys.

Dani, segons explica el seu pare, va donar senyals de qui era realment des de ben petit, en un cas que guarda molta similitud amb el d’Èric. «Des de petit es referia a ell en masculí i nosaltres el corregíem. A la guarderia, quan li demanaven mitjançant dibuixos que indiqués si era nen o nena sempre encerclava la figura del nen. Dani no anava mai al lavabo de l’escola, s’esperava a casa i plorava quan la meva dona li posava vestits de nena i llaços al cabell». La situació va ser tan extrema que, fins i tot, la boda de David i la seva parella va tenir que aturar-se perquè Dani no volia anar vestit de nena. «Va estar tota l’estona plorant, i de quina manera. No volia anar vestit així i, davant l’espectacle que estàvem fent,

no vam tenir més remei que anar a casa a canviar-lo. Li vam posar el seu uniforme del Barça i va estar més feliç que un anís». La situació que vivia el petit li va provocar que perdés part del cabell per estrès i sempre deia que de gran volia ser superheroi o futbolista. «Al començament penses que, com passa en altres nens, té idealitzat el pare o que són coses passatgeres, de marrecs. Fins i tot vaig arribar a pensar que es tractava d’un tema d’orientació sexual, que era lesbiana.

Jo li preguntava què li passava i també als mestres, però ells ens deien que no notaven res d’estrany».

Va ser la visualització d’un documental, Sexo sentido, qui li va obrir els ulls a Tello i a la seva dona. «En aquell documental, on vam veure molts dels comportaments del nostre fill, també sortia l’associació Chrysallis. Allí va ser la primera vegada que vam pensar que teníem un nen transsexual». Les mostres inequívoques, segons Tello, de la masculinitat del seu fill eren evidents. Així, quan tenia sis anys li va preguntar a la seva mare quan podria ser qui realment era. Ella li va respondre als 18. Dani va comptar amb les mans quants anys faltaven i es va posar a plorar. «Ell ens deia que els metges s’havien equivocat, que era un nen i no una nena.

Vam anar al pediatre preocupats. El metge ens va dir que li seguíssim el joc però només a casa i que de portes en fora

RANGE ROVER EVOQUE

17

Maig 2017

PURE TECH EDITION DES DE 31.390 €*, O EMPORTA'T EL CANVI AUTOMÀTIC DE FRANC EN VERSIONS 4X4**

Amb les seves línies cridaneres i musculoses i un sostre descendent, el Range Rover Evoque és un vehicle diferent de tots els del seu temps. Ja sigui per descobrir racons ocults de la ciutat o per deixar-se veure en els locals de moda, el Range Rover Evoque

sempre està a punt per passar a l'acció. Fent gala d'un perfecte equilibri entre un disseny interior diferent, un habitacle de línies corbes, capacitat i prestacions, és un vehicle que defineix a la perfecció l'estil de vida urbà.

Gamma Range Rover Evoque: consum combinat 4,2-8,6 l/100 km, emissions de CO2 109-201 g/km. *P.V.P. del Range Rover Evoque eD4 150 CV 4x2 Pure Tech Edició Limitada manual des de 31.390 € que inclou IVA o IGIC, transport, descompte promocional i impost de matriculació (IEDMT).

IEDMT calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. Preu promocional exclusiu per a 200 unitats finançades amb FCA Capital Espanya EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançar de 20.000 €, a un termini mínim de 37 mesos i una permanència mínima de 24 mesos. Oferta vàlida per a vehicles matriculats fins al 30/05/2017 o fins a finalització d'unitats (200) a la Península i territori insular. El model mostrat pot no coincidir amb l'oferit. Més informació a Land Rover Full Traction. ** Oferta vàlida per a unitats en estoc del Range Rover Evoque 4x4 5 portes i Coupé fins al 30/05/2017.

A TARRAGONA

s a Reu

FULL TRACTION

Tarragona

Ctra. de València

(al costat de Ford Tarraco Center)

NOVA ADREÇA

977 55 41 11 · info@fulltraction.cat

Autovia Tarragona - Salou

Francolí

Carretera de València, Km 248,8 · 43006, Tarragona

Maig 2017

18 TRANSGÈNERES A FONS

el tractéssim com una nena. Ara aquell pediatre ens ha demanat disculpes i és el primer que s’ha posat les piles per a informar-se sobre les situacions dels nens transsexuals», diu David Tello.

Després de fer una recerca per internet, David va trobar l’associació que sortia al documental, Chrysallis i va parlar amb la presidenta en l’àmbit estatal, Natalia Aventín. «Estàvem desesperats, volíem ajudar el nostre fill i no sabíem com. La xerrada amb Natalia va ser vital. Després vam parlar amb el nostre fill i ens va dir que volia que l’anomenéssim Dani i l'endemà ja li vam tallar els cabells». Les fotos antigues, aquelles on Dani no era el noi que volia ser, ja no es poden trobar pel domicili familiar, és una part de la història que, simplement no existeix perquè al petit li fa mal veure-les, no s’hi reconeix.

La família, d’entrada, no ho va veure clar. «Ens dèien que no ens refiéssim de les associacions, que anéssim a metges o especialistes, però nosaltres ja ho teníem decidit».

L’escola A banda de l’entorn familiar, allà on un nen passa la major part del seu temps, és a l’escola. David i la seva dona van enviar un missatge de whatsapp al grup de pares del col· legi explicant la situació, que Dani seria un nen més. «La resposta va ser magnífica, tots ens van donar suport incondicional». Van anar a l’escola i van mostrar el protocol dissenyat per Chrysallis en aquests casos per als centres educatius. El centre va respondre en dos dies assegurant, segons Tello, «que volien el millor per a Dani». Segons explica el màxim representant de Chrysallis a Catalunya, només una escola de Badalona va posar problemes en situacions de menors que havien fet el trànsit, demanant per escrit al departament d’Ensenyament les directrius a seguir.

«Nosaltres, com a Chrysallis ens vam reunir amb la Generalitat i el juny del 2016 ja es va passar una circular a tots els centres del país amb el protocol perquè aprovessin les situacions dels nens transsexuals». En el cas de l’escola de Dani tot es va fer de forma molt senzilla. La mestra va explicar als seus companys que Dani era un nen i els companys, petits com eren,

no hi van veure cap problema, ans el contrari. «El meu fill ja no té mals de panxa, ni estrès ni res. És un nen molt feliç i nosaltres estem superorgullosos d’ell. A l’associació arriben nens de 3 i 4 anys i gràcies a la tasca que fem, poden fer el trànsit de seguida i no haver de perllongar una situació que no beneficia en res al petit i tampoc a les famílies».

L'autobús d'Hazte Oír A finals del mes de febrer d’enguany, l’organització ultra catòlica Hazte Oír, va portar als carrers de Madrid primer i després a tot l’Estat, un autobús de color taronja amb el lema: «Els nens tenen penis, les nenes tenen vulva. Si ets home, neixes home, si ets dona, neixes dona. Que no t’enganyin». Aquest missatge va ser ràpidament criticat per moltes organitzacions d’esquerres i per part de la societat en general, així com alguns partits polítics. L’autobús va ser immobilitzat a Catalunya gràcies a la llei 11/2014 i a d’altres punts de l’Estat amb l’argument que fomentava l’odi. Hazte Oír, que forma part d’associacions internacionals de caire conservador, va dur l’autobús a Nova York, on va ser rebut, fins i tot, a trets. David Tello no vol entrar a parlar d’aquest fet: «El suport institucional és el nostre aval. Hi ha nens amb vulva i nenes amb penis, però nosaltres no volem utilitzar els genitals de ningú per reivindicar el nostre missatge».

Maig 2017

19 ㌀䜀䈀

䐀椀猀琀爀椀戀甀椀搀漀爀 漀昀椀挀椀愀氀

Maig 2017

20 TRANSGÈNERES A FONS

La lluita de Chrysallis en l’àmbit escolar se centra actualment en què els nens rebin una informació acurada sobre aquest tema perquè les pròximes generacions no tinguin prejudicis ni culturalment no estiguin preparades. «Estem insistint perquè als llibres de text escolars s’expliqui tota aquesta diversitat. Nosaltres ja expliquem als nostres nens que ells no tenen cossos equivocats, això és un error en què cau molta gent. Els nens no tenen vulva de nena o les nenes penis de nen. En aquests casos, són nens amb vulva o nenes amb penis. El meu fill sap quins canvis li succeïran a la pubertat, com tenir la regla, que li creixin els pits, etc.

També li vam explicar que hi ha uns productes mèdics, que són els bloquejadors que aturen aquest desenvolupament sense afectar el seu creixement. Dani em va dir que ell no volia tenir pits, perquè els altres nens no en tenen». El fill de David Tello ja ha iniciat el tractament amb bloquejadors endocrins des de fa sis mesos. Dani odia les injeccions però sap que allò és imprescindible per ser tal com ell vol. S’haurà de punxar una vegada al mes. «Al departament d’Ensenyament els hi hem dit que no volem que vigilin més els nostres fills per casos d’assetjament que a d’altres. L’assetjament es produeix per molts motius i no volem un tracte diferent».

Silvana i Dani, el gènere fluid Silvana Alfaro té 44 anys, és membre de Chrysallis i té tres fills, un d’ells, Dani, el mitjà, és de gènere fluid, una persona que a estones se sent nen i a estones nena. «El metge ens va dir que teníem un nen però a partir dels tres anys ja es començava a disfressar de princesa, utilitzava roba de la meva filla petita que ens havien deixat altres persones. Al començament no li donava importància». Silvana i el seu marit van consultar un psicòleg que els hi va recomenar fer teràpies conductistes, és a dir, que dins de casa fes allò que volgués però fora no i que li anessin retirant la roba de nena gradualment. «Però ell no canviava, cada vegada utilitzava els dos articles per referir-se a ell, en masculí o femení. El pediatre ens deia que ja canviaria però jo ja no podia més i vaig decidir començar a buscar informació pel meu compte». Silvana coneixia Natalia Aventín, presidenta de Chrysallis Espanya de quan eren petites i va ser aleshores quan va decidir posar-se en contacte amb ella. «Va ser llavors quan ens vam adonar que Dani era de gènere fluid.

Ara té 8 anys i continua fent el mateix. Quan va a l’escola va vestit de nen i a casa, que considera que és una zona de seguretat, vesteix de nena. A l’estiu, sempre va de nena», afirma mentre admet que són els pares qui més assessorament necessiten en aquests casos: «Jo no sóc ningú per definir la

«Ara té 8 anys i continua fent el ma-

teix. Quan va a l’escola va vestit de nen i a casa, que considera que és una zona de seguretat, vesteix de nena.

A l’estiu, sempre va de nena»

Genitals i orientació sexual «No sé si Dani decidirà operar-se. Una cosa és la identitat —qui soc— i l’altra l’orientació sexual —qui m’agrada—.

Potser a Dani li agradaran els nois o les noies, no sé si serà heterosexual o homosexual, això és una cosa que es veurà més endavant», explica David Tello. De fet, preguntar a una persona adulta transsexual si s’ha operat els genitals o no és gairebé un insult. Dins l’imaginari popular, en el desconeixement que gran part de la societat té sobre aquest tema i en què jo mateix m’incloïa abans d’abordar el reportatge, està assumit que un noi transsexual canviarà la seva vulva per un penis i una dona transsexual el seu penis per una vulva. Però això no sempre és així. Hi ha gent que ho fa, però molts altres no perquè estan contents i satisfets amb el seu cos i no volen prescindir dels seus genitals de sempre. «És com si algú que no coneixes de res et pregunta si tens el penis gran o petit», em comenta una persona que no vol aparèixer en aquest reportatge. Prenc nota. En un tema tan delicat com aquest, la línia que delimita l’afany per conèixer més i fer un bon treball periodístic però envair la intimitat personal és molt fina. De fet, quan un home transsexual vol mantenir relacions íntimes amb algú (noi o noia) el procés és idèntic al que podria tenir una persona cis —s’anomena persona cis a aquella que, en contraposició a la transsexual, s’identifica plenament amb el gènere assignat al néixer— però amb la variant que en algun moment previ a l’acte (dies, hores, minuts, depèn de la situació), la persona transsexual comunica a l’altra persona la seva condició. «Normalment no hi ha problema», comenta aquesta persona que vol mantenir-se en l’anonimat. Un altre apartat mereix la possibilitat de tenir fills. Així, alguns homes transsexuals que no han canviat els seus genitals, decideixen congelar els seus òvuls per poder engendrar els fills ells mateixos o, fins i tot, les seves parelles dones. La societat podria anar avançant en veure homes embarassats, un fet que ja succeeix a diferents parts del món tal i com explica Rosa Almirall, de Trànsit (veure entrevista més endavant).

21

Maig 2017

identitat de Dani, si té les dues no sóc ningú per dir-i si ha de ser nen o nena.

Podria passar que quan arribi a l’adolescència sigui quan defineixi quina de les dues opcions tria però també és cert que dins l’associació hi ha un altre cas de gènere fluid que té 16 anys i que encara no s’ha definit».

TRANSGÈNERES A FONS

22

Maig 2017

Silvana Alfaro assegura que ara ja no està preocupada, i l’únic que vol és que Dani i els fills de tota la resta de membres de l’associació no estiguin estigmatitzats. «Jo utilitzo els dos pronoms per a referir-me a Dani, el masculí el femení, indistintament, per a mi no és cap problema».

L’hospital Clínic La unitat de referència a Catalunya sobre qüestions de gènere ha estat sempre a l’hospital Clínic de Barcelona. Segons explica David Tello, inicialment aquesta unitat portava el nom d’Unitat de Trastorn de Gènere i de fa alguns anys s’anomena Unitat d’Identitat de Gènere. Des de Chrysallis es mostren molt crítics amb els protocols d’actuació d’aquesta unitat. «Vam anar al Clínic perquè és allà on et deriva el pediatre. Ens va visitar un psiquiatre i ens va dir que

«La primera visita

(al Clínic) la vam fer nosaltres, els pares, sols, la segona amb Dani. No vam tornar mai més» el nostre fill podria revertir, és a dir, desdir-se d’allò que sentia. Nosaltres no ens ho vam creure. Ens van parlar de disfòria de gènere, que és quan una persona rebutja el seu cos, ens asseguraven que Dani era una nena i que continuarien tractant-la com a tal. La primera visita la vam fer nosaltres, els pares, sols, la segona amb Dani. No vam tornar mai més». Segons Tello, la seva mala experiència al Clínic no

és un cas aïllat i es mostra reticent a que jo pugui parlar amb aquest hospital per conèixer la seva versió. Viu a fons, però, va demanar poder parlar amb algun responsable de la Unitat d’Identitat de Gènere de l’hospital Clínic de Barcelona però al tancament d’aquesta edició no havia rebut cap resposta per part d’aquest centre hospitalari. El rebuig a les pràctiques del Clínic es converteixen en lloances cap a un altre organisme, Trànsit, creat per la doctora Rosa Almirall, entrevistada per aquest reportatge en pàgines successives.

L'aspecte legal A banda de comunicar-ho a les famílies, a l’escola i a l’entorn més pròxim, hi ha un aspecte important en la vida d’una persona transsexual: la documentació. La Generalitat de Catalunya, a través del departament de Salut i la unitat d’Igualtat trameten amb gran celeritat, menys de dos mesos, targetes sanitàries amb la nova identitat de les persones transsexuals. El DNI, però és un altre tema. «A Espanya hi ha la llei 3/2007 que està completament obsoleta. Si et vols canviar el nom has de ser de nacionalitat espanyola i adulta per a canviar el teu nom al DNI però amb la condició que has de demostrar que fa dos anys que prens hormones i que un metge t’hagi diagnosticat disfòria de gènere. És a dir, has de demostrar que estàs malalt per canviar el teu nom al DNI, això no té ni cap ni peus», diu David Tello. Chrysallis no s’ha quedat de braços plegats i sol·licita el canvi de nom a través del registre civil, i aleshores són els jutges i els fiscals qui han de decidir si autoritzen o no el canvi de nom en els menors. «Al començament

només demanàvem el canvi de nom, però ara també el de gènere. Vam contactar amb el fiscal coordinador de servei de delictes d’odi i discriminació de la fiscalia provincial de Barcelona, Miquel Àngel Aguilar, i ell va fer una gran tasca, contactant amb els altres fiscals per fer-los entendre la necessitat d’aquests canvis. A partir d’haver parlat amb el senyor Aguilar, les resolucions envers les nostres demandes són favorables». Amb tot, aquestes persones encara han de ser diagnosticades en disfòria de gènere per aconseguir el canvi de nom i Tello explica que alguns forenses feien despullar els seus fills per fer els seus informes. Viu a fons va demanar parlar amb Miquel Àngel Aguilar però des del seu despatx ens van informar que no faria cap tipus de declaracions als mitjans de comunicació en els pròxims mesos.

23

Maig 2017

TRANSGÈNERES A FONS

24

Maig 2017

Júlia Somriu tota l’estona i té ganes d’explicar el seu cas. No amaga res, ni el seu nom, ni on treballa ni com va ser el seu procés cap a ser una dona transsexual.

Júlia Altadill és advocada laboralista del sindicat Comissions Obreres a Tarragona. Tot i sentir-se, ser i vestir com una dona, a la seva feina té l’aparença i el nom d’un home perquè encara no té la documentació necessària per a exercir la seva professió com a dona, un fet que li podria suposar alguns inconvenients en els judicis. «A la meva feina tothom sap la meva condició i he de dir que la rebuda ha estat excel·lent i tothom m’ha donat molt suport. Estic molt contenta per aquest fet i em sento privilegiada. Amb tot, a la meva feina encara exerceixo com si fos un home perquè a l’hora d’entrar a la sala del judici per defensar algun cas, si la meva aparença no concorda amb el meu DNI podria tenir algunes dificultats. En principi tothom ens coneixem i no crec que hi hagués problema, però és millor fer-ho com cal i amb tots els papers en regla. Crec que el mes de setembre d’enguany ja ho tindré tot canviat i aleshores no hauré de fer com avui, que m’he canviat de roba quatre vegades, dues d’elles als lavabos dels jutjats», diu divertida.

Júlia va començar la seva transició molt tard, als 35 anys (ara en té 40) després de ser més o menys conscient que ella no era un noi, tal com sempre li havien dit. «Jo sabia que dins meu tenia una feminitat oculta. La meva família ha estat sempre molt religiosa i pensava que això que jo sentia no era bo. Amb tot, a l’adolescència, sentia aversió pels nois, amb la seva forma de parlar i comportar-se i, en canvi, em sentia més identificada amb les noies», recorda. Va anar al col·legi Sant Pau — en aquella època només de nois— i va

nova unitat de referència que tindrà Catalunya. Es tracta de la Unitat Trànsit del CAP Manso de Barcelona (ara es traslladarà al CAP Numància). Els equips d’atenció primària i salut comunitària podran derivar-hi aquestes persones quan hi hagi una demanda d’assessorament sobre el procés de transició; un desig manifestat per a la persona d’iniciar el trànsit o bé problemes de salut atribuïbles a aquest procés de transició o al tractament hormonal. En intervencions quirúrgiques, el Departament de Salut va manifestar que volia aprofitar l’expertesa acumulada per l’Hospital Clínic en els darrers anys, tot i que no es descarta estendre aquesta activitat a altres centres hospitalaris.

De manera general, l’atenció a la salut de les persones trans durant la fase de transició es farà a partir d’equips multidisciplinaris des de l’àmbit de l’atenció primària i la salut comunitària. Aquests equips estaran formats per metges especialistes en atenció primària, en endocrinologia i en ginecologia; per infermeres i infermers; per especialistes en psicologia clínica i per treballadors socials. I en el cas dels menors, el Departament de Salut està desenvolupant un protocol perquè es faci en el si d’equips multidisciplinaris que hauran d’incloure, com a mínim, pediatres, endocrinòlegs pediàtrics, psicòlegs clínics i infermera o infermer.

TRANSGÈNERES A FONS

25

El Departament de Salut va posar en marxa el mes d’octubre del 2016 un nou model d’atenció a la salut de les persones transsexuals, pioner a Europa. El model parteix del principi que les persones transsexuals no pateixen cap patologia, i per tant, l’atenció de salut en la transició cap a la identitat sentida no podrà ser, en cap cas, a partir de l’acreditació d’un diagnòstic clínic. «El sistema públic de salut és per a tots i totes, i per ser igualitari ha de ser sensible a la diversitat des de la perspectiva dels drets a les persones», va dir aleshores el conseller de Salut Antoni Comín, que va remarcar que «aquesta realitat no és pas una malaltia». Comín es va mostar enorgullit pel fet que, amb aquest nou model, Catalunya sigui l’únic país d’Europa que tracti aquestes persones des d’aquest enfocament.

El nou model, que s'emmarca dins del Pla de la Salut 2016-2020, se centra en les necessitats i les expectatives de la persona transsexual, en la seva autodeterminació, la seva autonomia i en un procés de decisions compartides.

Alhora garanteix l’accés segur als tractaments hormonals i l’acompanyament de les persones transsexuals i del seu entorn en el procés de transició. El model contempla que davant d’una demanda d’atenció d’una persona transsexual, la porta d’entrada al sistema públic de salut serà la

Maig 2017

El model català

«A la meva feina encara exerceixo

com si fos un home perquè a l’hora d’entrar a la sala del judici per defensar algun cas, si la meva aparença no concorda amb el meu DNI podria tenir algunes dificultats»

ser quan va arribar a l’institut Martí i Franqués quan es va adonar que se sentia més a prop de les noies que dels nois.

«Fins que no vaig anar a l’institut no tenia cap referència femenina més enllà de les dones de la meva família. No havia cap llibre on s’expliqués que allò que jo sentia era normal, ni a la Bíblia i, per tant, pensava que era dolent». El punt de partida cap al seu alliberament identitari es va produir quan es va comprar el seu propi pis. «En viure sola podia

TRANSGÈNERES A FONS

26

Maig 2017

tenir a l’armari la roba que jo volia, podia ser jo. Vaig començar a sortir al carrer vestida com una noia. Recordo que era el 20 de desembre de l’any 2010. Vaig sortir a plena llum del dia i va ser meravellós, com si estigués en un núvol. Només per viure aquell dia ja va pagar la pena tot, va ser increïble».

Malgrat que ja tenia clara la seva identitat, Júlia no va atrevir-se a comunicar-ho als seus pares fins l’any 2014. «Vivia una doble vida. Era un noi a la feina i amb la meva família, la resta del temps, era una noia. És la vida del superheroi com jo l’anomeno: no pots ser realment qui ets.

Ets com Clark Kent i Superman, condemnat a ser allò que no ets».

Júlia va anar a Trànsit, a Barcelona i va començar a prendre hormones.

Els seus pares ja van començar a veure que estava passant alguna cosa perquè els canvis físics començaven a ser evidents. «Quan els hi vaig comunicar, ells es pensaven que jo era homosexual. No veien amb bons ulls que jo canviés físicament, suposo que per no perdre la imatge del seu fill, però ells van decidir buscar assessorament professional. Com t’he dit, som una família molt religiosa i van parlar amb dos sacerdots i també amb una psicòloga. A partir d’aleshores tot va canviar. La meva relació amb els meus pares ara és boníssima tot i que tenen 80 anys i, de fet, són com si fossin els meus representants.

Fan pedagogia de la transsexualitat arreu. Visc una lluna de mel amb ells».

Júlia té dos germans, un noi i una noia. Segons explica, el seu germà ha acceptat la seva transició amb molta naturalitat perquè «és un noi de ment molt oberta», la seva germana, en canvi, no tant. «Ella és més conservadora». Júlia afirma que el 99% de la gent del seu voltant, amistats i familiars li han donat suport i considera que la seva actual vida li ha servit per a tenir més clar qui vol

al seu costat: «Si algú et discrimina per aquest fet és que com a persona no val la pena. Una cosa que m’ha sorprés increïblement és que arran de l’hormonació, soc una persona

«És la vida del super-

heroi com jo l’anomeno: no pots ser realment qui ets. Ets com Clark Kent i Superman, condemnat a ser allò que no ets»

més intuitiva i reflexiva. També pateixo més. Veus una pel·lícula trista i plores com mai», diu tot rient. Assegura que ha pres la millor decisió de la seva vida i quan recorda els anys passats només veu «una persona trista i sèria que es refugiava en la feina per no haver de pensar qui era realment. Ara veig amb orgull la persona que he deixat de ser i sento una felicitat que mai hauria sospitat que sentiria».

27

Maig 2017

TRANSGÈNERES A FONS

28

Maig 2017

Fotos gentilesa de l'Institut Català de la Salut

«Desitjaria viure en una societat que acceptés les persones amb la seva identitat sentida independentment de com fossin els seus cossos» Entrevista a Rosa Almirall, doctora en ginecologia i obstetrícia, directora d'àrea d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de la zona Esquerra de Barcelona i fundadora i màxima responsable de Trànsit Rafa Marrasé

Quin és el tipus de persona que acudeix a Trànsit? Ha variat molt durant tots aquests anys. Al principi treballàvem molt amb ONGs i els casos més freqüents eren dones trans que exercien la prostitució. En els últims anys, però, hi ha hagut un increment espectacular de menors d'edat que han vingut a nosaltres, 130 només l'any passat. També han augmentat moltíssim els casos d'homes trans, que ja suposen un 60% del total.

Parla d'adults i menors, de quines franges d'edat? Vénen des de nens de 3 anys fins a persones de 70. Són persones de totes les nacionalitats i religions.

Des del mes d’octubre el Departament de Salut els ha designat a vostès com a centre de referència

«Vénen des de nens de 3

anys fins a persones de 70.

Són persones de totes les nacionalitats i religions»

sobre transsexualitat. Algunes de les persones amb les quals he parlat no tenen una bona opinió de la feina que es feia al Clínic. Tradicionalment, els protocols que s'estableixen ja des dels anys 80 i que, per exemple, es fan a la Unitat d'Identitat de Gènere del Clínic i a molts altres llocs del món, impliquen una sèrie de fases d'avaluació psicològica i psiquiàtrica. Anteriorment, a més, s'obligava a aquestes persones a fer sessions de psiquioteràpia durant tres o sis mesos per treballar aquesta decisió de canvi de gènere i això, afortunadament

Audi Empresa

29

Maig 2017

El futur de la teva empresa comença avui.

Audi A4 per 240 €/mes* en 36 quotes.

No és màgia, és A4.

Tot allò que havies imaginat per a la teva empresa i que ni tan sols eres capaç d’imaginar.

Perquè l’Audi A4, amb tot el seu equipament tecnològic d’última generació, fa que la realitat i la màgia es confonguin. Amb Audi Empresa podràs beneficiar-te dels millors avantatges fiscals per aconseguir un model amb tota la innovació de la marca. Rebràs l’assessorament d’un especialista d’Audi Empresa, i així obtindràs unes condicions inmillorables per al teu negoci.

Viatja cap al futur de la teva empresa de la millor forma que podràs imaginar.

Reusmòbil

Tarracomòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Audi Financial Services

Audi A4 i A4 Avant de 90-200 kW (122 a 272 CV). Emissió de CO₂ (g/km): de 95 a 147. Consum mitjà (l/100 km): de 3,7 a 6,4. *Oferta Audi Financial Services calculada per a un Audi A4 Advanced edition 2.0 TDI 110 kW (150 CV) 6 vel. amb un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000 km totals, abonant una entrada de 3.878 € a través de Volkswagen Renting S.A. La quota i l’entrada no inclouen IVA. Inclou tots els serveis a la Xarxa Oficial Audi de manteniment i desgast, garantia (reparació d’avaries), assegurança a tot risc sense franquícia i assistència en viatge durant el període contractat. Per a altres versions i equipaments, consulta el teu Concessionari Oficial Audi. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida per a unitats amb MY 2017 fins al 30/06/2017. Informació Audi: 902 45 45 75.

TRANSGÈNERES A FONS

30

Maig 2017

ja no existeix. El Clínic rebia totes aquestes persones i, en no disposar de prou professionals, feia que tots els processos s'alentissin. Imagina't uns pares que veuen com el seu fill mostra la seva identitat a casa cada dia i quan van al Clínic encara han d'esperar molt per poder fer la transició.

Vostès avaluen psiquiàtricament les persones transsexuals que arriben a la seva consulta? Nosaltres, des de Trànsit, no qüestionem la identitat de ningú. Només la persona pot saber qui és. No existeix cap prova mèdica o científica que certifiqui la identitat d'una persona, com tampoc n'hi ha cap que determini la seva orientació sexual. Tu saps qui t'atrau, l'única persona que ho saps ets tu i això, perquè la gent ho entengui, és igual amb la identitat.

Creu moltes persones han hagut de viure durant molts anys amb una identitat que no era la seva, viure una vida impostada per culpa d'aquesta incomprensió de la societat? Estic convençuda d'això i, de fet, tenim un paral·lelisme molt clar en l'homosexualitat. Recordo els anys 70 del segle passat, durant la meva adolescència en què l'homosexualitat femenina ni se'n parlava i de la masculina sempre se'n parlava molt despectivament i a mesura que la societat va començar a trencar una sèrie d'esquemes establerts s'ha anat normalitzant. Amb la transsexualitat passa el mateix.

Per què una part de la població neix cis (persones en la que es dóna una equivalència entre la identitat sexual diagnosticada al naixement i la identitat i expressió de gènere) i uns altres trans? S'han fet molts estudis en què s'han emprat ressonàncies magnètiques al cervell per veure si les dones tenien més desenvolupat el sistema límbic comparat amb els homes i també comparatives amb homes heterosexuals i homosexuals per veure si tenien estructures cerebrals diferents

o si els gais tenien menys hormones masculines, per exemple. La biologia fa molt de temps que es fa aquesta pregunta i, tot i que s'han apreciat petites diferències cerebrals, però, no es pot concloure si són de naixement o bé s'han anat desenvolupant amb el temps. Per tant, no existeix una teoria que expliqui perquè una persona neix trans o cis.

I es pot discernir quin percentatge de la població neix trans? És molt difícil. Tenim unes dades que provenen d'algunes universitats nord-americanes que s’extreuen dels formularis de matriculació on s’ha de marcar la casella de gènere masculí, femení o altres. Segons aquestes dades de, repeteixo, algunes universitats, no totes, l'1% dels estudiants matriculats marca la casella 'altres'.

«L’estadística més signi-

ficativa que tenim, que prové dels formularis de matriculació d’algunes universitats nord-americanes diu que hi ha un 1% de transsexuals» Quanta gent va passar per Trànsit el 2016? L'any passat van venir 400 persones en primera visita.

Són moltes, no? Sí, perquè el primer any van ser només 70.

Abans comentava que només la persona implicada sap quina és la seva identitat. Si parlem de menors, ha passat alguna vegada que un cop d'adult, potser fins i tot després de molts anys, el nen que va decidir fer el trànsit faci marxa enrere, desfaci aquell camí? El futur no el coneix ningú i, per tant, no es pot saber què farà una persona més endavant.

Jo he llegit en algunes entrevistes i a articles una xifra que diu que el 40% dels nens que decideixen fer el canvi quan arriben a l'adolescència

se'ns desdiuen. He intentat trobar la font d'on surt aquesta xifra i no ho he aconseguit. A la meva consulta ha vingut gent que m'ha explicat que de petita feia coses com a molt femenines i que després a l'adolescència es van hipermasculinitzar. Són persones que ara tenen 40 anys i que en fa 20 o 25 no era fàcil fer això que volen fer ara. Per tant, crec que moltes de les estadístiques que de vegades apareixen es refereixen a persones com aquestes, que de petits veien clara la seva identitat però que un cop arribaven a l'adolescència no es podien explicar a ells mateixos els canvis en el seu cos en relació a allò que sentien i, en vista de la posició de la societat, sobretot d'aleshores, creien que ells eren els rars i, per tant, decidien fer un paper impostat per a no complicar-se la vida.

Quin és el percentatge de menors sobre el total de persones que acudeixen a vostès? Al voltant d'un 25%.

Sovint, des de fora d'aquest món i pel desconeixement que existeix, assumim que si algú és transsexual en algun moment es farà una operació per tenir els genitals del gènere al qual ha canviat, però això no sempre és així. Jo desitjaria viure en una societat que acceptés les persones amb la seva identitat sentida independentment de com fossin els seus cossos. A mi m'encantaria que anessis a la platja i poguessis veure una persona amb barba però amb mames i genitals femenins o a l'inrevés. Crec que seria bo que aquestes persones no es fessin modificacions al seu cos per semblar-se al gènere al qual s'identifiquen. La societat actual, però, no entén que és un tema d'identitat i encara parla de canvi de sexe, quan no es tracta d'això perquè el sexe el determina la genètica. Hi ha persones que volen fer-se totes les modificacions corporals amb hormones i totes les modificacions quirúrgiques, d'altres volen fer pocs canvis i només amb hormones, depèn. De fet, hi havia un

31

Maig 2017

TRANSGÈNERES A FONS

32

Maig 2017

protocol del 1991 que deia que no es podia fer un diagnòstic de transsexualitat si la persona no tenia un desig irrefrenable d'eliminar els seus genitals i això, evidentment, no és així.

Aquells que decideixen fer-se modificacions corporals, genitals bàsicament, ho fan per motius socials, per encaixar millor en la societat? No, depèn de cada persona. L'educació és molt important a l'hora de prendre decisions. Per exemple, en el cas dels nois trans, els resultats després de ferse una intervenció no són funcionals.

Per tant, si ells estan ben informats, aprenen a acceptar-se amb els seus genitals originals, femenins, i més si les relacions que puguin tenir també són bones i ho accepten. En el cas de les dones trans jo diria que només el 50% han modificat els seus genitals.

Vostè comentava també en una altra entrevista que havia rebut homes trans que li havien demanat la pastilla de l'endemà per no quedar-se embarassats. Hi ha homes trans que s'han quedat embarassats i a Sud-amèrica s'han fet sèries de televisió on es pot veure tot el procés. Aquí, podríem dir que un 25% dels homes trans que han vingut a la consulta en les primeres visites ens van preguntar per aquesta possibilitat. De vegades et pregunten si els seus òvuls es poden fer servir perquè la gestació la faci la

seva parella o si ells es podran quedar embarassats. En els protocols mèdics clàssics s'indica que els homes trans s'han de treure l'úter i els ovaris però jo sempre els dic el mateix i és que el fet que ho tinguin clar als 22 anys no vol dir que als 40 continuïn pensant el mateix.

Quin és el protocol que segueixen vostès a Trànsit quan una persona els hi demana visita? La primera visita acostuma a ser d'una hora i mitja i d'entrada sempre els hi preguntem amb quin nom volen que els anomenem i quin és el gènere que volen en què els tractem. Després els preguntem què necessiten i que ens expliquin el seu procés vital sobre aquest tema per fer-nos una mica la idea d'on es troben. Quan les persones ens diuen que encara no li han comentat a ningú intentem que ho comencin a fer de forma gradual, iniciant-ho amb les persones que tenen una mentalitat més oberta. Quan la persona es troba aïllada la posem en contacte amb

«No existeix cap prova

mèdica o científica que certifiqui la identitat d'una persona, com tampoc n'hi ha cap que determini la seva orientació sexual»

gent que ja ha fet la transició i que és de la seva edat perquè això també la pot ajudar. Després abordem el tema dels tractaments hormonals. Hi ha gent que ho té molt clar i ja ho té decidit, altres que no. Un cop iniciat el tractament anem fent controls periòdics, d'anàlisi per comprovar que tot està bé.

La transició comença quan ho diu a la gent del seu entorn o quan? Jo crec que la transició comença quan la persona es fa la pregunta 'qui soc?'. Hi ha molta gent que viu amb una sensació de malestar durant anys i arriba un punt que veu un documental, llegeix un llibre i aleshores s'adona que a ella també li passa allò.

Els casos en què una persona, fins i tot nens, són de gènere fluid, és a dir, que a estones se senten nois i a estones noies, quin és el seu desenllaç, acaben per triar un dels dos gèneres o poden mantenir aquesta dualitat durant la resta de la seva vida? Mira, faré un símil amb l'orientació sexual novament.

A la societat espanyola primer va aparèixer, de portes en fora vull dir, l'homosexualitat masculina, després el lesbianisme i de cop va sortir la bisexualitat. I la gent deia, com pot ser això? O li agraden els homes o les dones, però els dos... Doncs amb el gènere fluid passa el mateix: hi ha persones que es troben més còmodes expressant-se en femení en alguns moments i altres moments en masculí. Cap on aniran aquestes persones? Doncs no ho sabem. Nosaltres hem detectat que els joves, entre els 15 i els 25 anys, se senten no binaris, això vol dir que potser se senten més masculins però el model d'home que impera a la societat no els agrada i no volen renunciar a part de les coses que senten com a dones. Aquestes persones volen experimentar, veure com se senten i aquesta exploració és imprevisible. Potser arribarà un moment en què triïn un dels dos gèneres, o no.

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

33

Maig 2017

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

TRANSGÈNERES A FONS

34

Maig 2017

Fotos gentilesa de la Generaliutat de Catalunya

«La formació és la millor vacuna contra la intolerància» Entrevista a Mireia Mata, directora general d'Igualtat de la Generalitat de Catalunya Rafa Marrasé

Vostè va dir en una entrevista fa uns mesos que la llei catalana 11/2014 no estava desenvolupada completament, en quin punt es troba aquesta llei ara? És cert que això era així fa un any, que és quan el meu equip i jo ens vam fer càrrec d'aquest departament, però he de dir que hem treballat molt aquests últims mesos per acomplir un mandat d'aquesta llei que deia que en un termini de dos anys s'havia de desplegar completament. Això vencia el 10 d'octubre de 2016 i, tot i que amb una mica de retard sobre aquesta data, ara podem dir que ho hem fet, tal com vam demostrar al Parlament arran de l'informe elaborat per l'Ins-

titut Diversitas de la Universitat Autònoma de Barcelona. En l'informe s'explica que s'estan realitzant accions en tots els àmbits però això no vol dir que s'estiguin aconseguint impactes notoris, és a dir, tot i que s'està fent molta feina en tots els camps això no implica que els resultats siguin immediats o significativament notoris.

En alguns camps, com la salut o l’ensenyament, hi ha hagut un impacte

«En alguns camps, com

la salut o l’ensenyament, hi ha hagut un impacte molt positiu de la llei i en altres, com en els mitjans de comunicació, queda encara feina per fer»

molt positiu de la llei i en altres, com en els mitjans de comunicació, queda encara feina per fer.

Quan parla de l'àmbit de la salut també es refereix a l'agilitat a l'hora que les persones transsexuals puguin tenir una nova targeta sanitària amb el seu nom després del trànsit? Les persones que no estem en aquesta situació, de fer la transició, no donem cap tipus d'importància als carnets que portem a sobre però per a una persona trans, el carnet de salut permet l'accés als serveis i més de 300 persones poden viure la seva vida amb la identitat que volen gràcies a aquestes targetes sanitàries. Però quan parlem de salut també parlem

De quina manera? Estem fent dos tipus de feina, una és la formació de professorat i d'inspectors d'Ensenyament en matèria de diversitat sexual i dos, un protocol en el tractament de situacions de bullying (assetjament). De fet, aquest curs 2016-2017, el departament d'Ensenyament ha posat com a matèria destacada aquest tema a tots els centres de Catalunya. Això és positiu perquè ajuda a visibilitzar aquesta realitat i que tots els centres hagin d'abordar i tractar possibles situacions d'assetjament.

En conversa amb l'associació Chrysallis em comentaven que, en general, l'acceptació dels centres educatius sobre aquesta realitat era molt bona. Vostè parla ara de situacions d'assetjament, hi ha molts casos? No tenim quantificats aquests casos, són dades internes del departament d'Ensenyament i estem

Maig 2017

Com deia al començament, en l'àmbit de la salut i l'ensenyament s'han fet avanços significatius. Això també inclou les universitats? Sí, fins ara hi havia algunes universitats, com la Pompeu Fabra o la Universitat de Barcelona, que des de les seves pròpies comissions d'Igualtat havien fet progressos per reconèixer el col·lectiu LGTBI dins la universitat però ara hem fet una acció global, treballant amb el conjunt de totes les universitats i qualsevol estudiant que ho demani pot tenir tota la seva documentació, el carnet, els expedients, etc, amb el seu nom sentit. D'altra banda, estem treballant amb el departament d'Ensenyament amb el tema del tractament de la diversitat sexual a les aules.

En l'informe que vostès van presentar fa poc explicaven que s'havien tramitat 34 denúncies per comportaments sancionables en general, no només en menors. Aparentment, semblen poques denúncies, això succeeix perquè hi ha por a denunciar per part de les víctimes o realment la societat és més tolerant del que pensem? Ara et donaré la meva opinió personal.

Si pensem que només hi ha hagut 53 denúncies a tot Catalunya en un any de les quals 34 administratives, és un número insignificant si ho comparem, per exemple amb les 15.000 denúncies per violència masclista que vam tenir el 2016. Aquí passen dues coses: potser a la gent encara li costa anar a denunciar i també hi ha una condició prèvia en què estem treballant molt i és que hi ha uns drets i s'han de fer respectar. Fa un temps hi havia gent que podia veure normal que un home pegués la seva dona, i potser hi ha gent que troba normal que perquè una parella homosexual o transsexual es faci un petó pel carrer puguin ser insultada o, fins i tot agredida. Aquí tenim una feina important i volem deixar clar que no tolerarem que es violin els drets de les persones.

Paradoxalment, al mateix ritme que treballem més intensament poden aparèixer més denúncies, tal com ens va passar quan vam aprovar la llei de violència masclis-

35

Ara que esmenta el tema de la formació, la idea és que el personal mèdic arreu del país tingui els coneixements adequats per a tractar aquestes persones i que no hagin de poder ser visitades exclusivament a Barcelona, no és així? Sí, per a nosaltres els drets de les persones LGTBI no han de ser uns drets, per dir-ne d'alguna manera, metropolitans, és a dir, que no sempre hagin d'anar a Barcelona i per això estem invertint molts recursos per a formar gent arreu del territori.

parlant de menors i, per tant, intentem fer un ús molt discret d'aquestes dades. El que és cert és que hi ha casos d'assetjament i la sensació és que s'incrementen, i no només per assumptes relacionats amb el gènere i l’orientació sexual, sinó també masclistes i per l'origen dels nois i noies. Les xarxes socials, a més, han accentuat aquest tipus de comportaments. És evident que els casos que hi puguin haver de bullying no són més nombrosos pel que fa a temes de gènere o orientació sexual que en d'altres, però tenim la gran fortuna que els centres educatius cada vegada són més conscients del problema i, a més, hi ha entitats, parlant del cas que ens toca ara, com Chrysallis que estan fent una feina increïble.

TRANSGÈNERES A FONS

de l'accés de les dones lesbianes a la reproducció assistida el canvi de model i l'abordatge de tot l'acompanyament del trànsit en persones trans que passa de l'hospital Clínic al CAP Manso [Trànsit es trasllada el 15 de maig d'enguany d'aquest CAP al CAP Numància, al carrer Numància 23]. També estem treballant amb centres privats dins la sanitat concertada perquè ens demanen formació per als seus professionals, tant administratius com mèdics, per a tractar les persones amb diversitat sexual.

ta. En la mesura que fas conscient a la societat que no s'ha de resignar a comportaments condemnables i s'ha de denunciar, les denúncies s'incrementen.

TRANSGÈNERES A FONS

36

Maig 2017

Hi ha una part de la població, encara que pugui semblar estrany, que no sap on s'ha d'adreçar per formular una queixa o denunciar.

Per això fem molta feina de formació. De fet, aquesta tarda fem una jornada a Barcelona per explicar com es fa una denúncia i què fa falta per a tramitar-a. Hem de ser conscients que els drets s'han de defensar i encara ens falta molt camí per recórrer en aquest sentit.

Vostè deia fa uns mesos que, a banda de denunciar, tal com comentava ara, la societat ha de prendre consciència de la diversitat, que sigui una societat oberta i informada. Com s'hauria d'educar la ciutadania en aquest aspecte? La formació és la millor vacuna contra la intolerància. La ciutadania ha de ser conscient que la diversitat de gènere ens enriqueix a tots i per a fer-ho treballem amb professionals i amb col·lectius específics, com els cossos de seguretat i el personal administratiu de la Generalitat, entre molts d'altres. També fem molta feina amb la gent gran perquè sovint pensem en algú homosexual o transsexual que és de mitjana edat i no, perquè hi ha gent gran que quan ha d'anar a una residència per a la tercera edat ha de tornar a l'armari, per dir-ho col·loquialment, i amagar la seva condició. D'això no se'n parla i nosaltres volem posar sobre la taula

«Crec que la societat avança a gran velocitat en aquest tema i molt jovent ja veu amb molta naturalitat aquesta diversitat» aquest tema, com el de les àrees rurals. Durant el 2016 vam emetre una sèrie d'espots en què es mostrava la diversitat sexual i ho vam fer en 506 ocasions. Cada cop que surt un espot publicitari en hora punta creiem que pot ser molt útil per a conscienciar a la societat. Sincerament, i sóc optimista en aquest sentit, crec que la societat avança a gran velocitat en aquest tema i molt jovent ja veu amb molta naturalitat aquesta diversitat i ells ho expliquen amb molta senzillesa. Amb tot, aquest avançament s'ha de produir amb una consolidació dels drets de les persones.

Ara que esmenta els espots publicitaris, quin pressupost tenen en total? Disposem d’uns 2 milions

d'euros però aquests diners s'utilitzen per fer accions directes des de la meva unitat. La formació del personal sanitari que comentava anteriorment no es fa des de la meva unitat sinó des d'una altra. Recursos s'hi destinen però ens agradaria que fossin més, és clar.

En l'aspecte de la defensa dels drets, Catalunya va tenir una actuació exemplar en el cas de l'autocar de l'associació Hazte Oír. Fa un any, a més, aquesta associació ja va editar un opuscle que va enviar als centres educatius catalans amb un missatge semblant. Com va actuar el seu departament en el cas de l'autocar? Aquest afer el vam portar directament des de la direcció

37

Maig 2017

Maig 2017

38 TRANSGÈNERES A FONS

general d'Igualtat perquè per a nosaltres tenia un valor simbòlic molt important. Catalunya és un país que està fent polítiques de respecte envers el col·lectiu LGTBI des de l'any 2005, la llei 11/2014 es va fer per defensar els drets d'aquest col·lectiu i que ara vingués un autobús amb un lema insultant a les persones trans ja era massa. Vam intentar agafar la nostra llei i esprémer-la fins al final.

S'ha de tenir en compte que Hazte Oír és una associació poderosa i que saben moure's en aquell àmbit entre què es pot fer i què no. Amb tot, vam ser valents i juntament amb els nostres juristes, la nostra acció va ser impecable. En el moment que l'autobús va entrar a Catalunya vam poder demostrar que el missatge que duien no es podia tolerar perquè fomenta l'odi i el menyspreu a les persones i nosaltres volem una societat oberta i respectuosa i, en aquest sentit, volíem enviar un missatge de tolerància zero amb aquests tipus d'actuacions.

Vostè va dir fa uns mesos que una llei estatal limitava l'aplicació o desenvolupament de la llei catalana 11/2014, en quins aspectes? Les limitacions són territorials i de jerarquia jurídica. En el primer cas, territorial, t'explicaré una situació que tu has esmentat anteriorment en relació a l'associació Hazte Oír, amb l'opuscle que van enviar a totes les escoles de Catalunya i més tard a totes les AMPA. Ho van enviar perquè saben que des de Catalunya estem fent una bona tasca pel que fa a la igualtat i això els molesta. Quan nosaltres vam voler emprendre accions legals contra aquest opuscle que havien enviat ens vam trobar que, com que aquesta entitat està ubicada a Madrid i com que les trameses es feien des d'allí, no podíem actuar perquè estava fora del nostre territori. Vam trametre aquest expedient a la Comunitat de Madrid, que també tenen una llei LGTBI. Altres vegades és més frustrant, fins i tot, com els assetjaments a internet.

Quan les persones que ho fan estan

«En el moment que l'autobús (d'HazteOir) va entrar a

Catalunya vam poder demostrar que el missatge que duien no es podia tolerar perquè fomenta l'odi i el menyspreu a les persones» fora del territori català o les adreces web són .com o .net, que no estan a Catalunya, no podem actuar. Pel que fa a jerarquia, si els d'Hazte Oír van al Tribunal Constitucional, per un tema de jerarquia, seria un problema. Però de moment, amb la nostra llei, tenim una bona eina per anar fent coses.

Com es troba posicionada Catalunya en relació a Europa pel que fa al respecte i a l'empara legal de les persones transsexuals i, per extensió, de tot el col·lectiu LGTBI? Quan diem que la llei 11/2014 és una llei pionera a Europa no volem dir que som els primers ni que les mesures que contempla la llei són les més avançades de totes, però sí que és cert que som l'únic govern que aprova una llei que recull mesures transversals que afecten el mateix govern i amb voluntat que abasti tot el país. No només volem garantir el tema de les operacions o el tractament amb hormones de les persones trans, sinó que ens preocupem que aquestes persones, un cop acabat aquest procés, el nostre sistema jurídic els hi reconegui els mateixos

drets que les altres i ens preocuparem que tots els departaments i municipis del país estiguin coordinats en els canvis de documentació necessaris. Fins i tot que a les presons els reclusos que han fet el trànsit els hi reconeguin els seus drets i les persones que volen ser.

Per tot això ens considerem pioners, perquè no hi ha cap llei a Europa que abordi aquest tema de forma integral com nosaltres.

Vostè parla de les presons. Si un presoner fa un procés de trànsit i passa a ser una dona transsexual, se la canvia de centre penitenciari, és a dir, passa d'una presó d'homes a una de dones? No és tant canviar de presó a la persona sinó que els protocols vinculats al sistema penitenciari contemplin la nova situació, des de les visites privades (vis a vis), fins a com se la registra o a quin tipus de productes se li dóna accés. No hem arribat al canvi de centre però sí al canvi d'unitat, com tenir una cel·la pròpia.

Maig 2017

39 PARA LOS QUE SUEร AN CON DESCANSAR REALMENTE BIEN Avda. Vidal i Barraquer nยบ18 (Delante de Parc Central y Eroski) 43005 Tarragona | Tel. 977 229 993 info@lamatalasseria.com | www.lamatalasseria.com

40 Maig 2017

41

Maig 2017

Casals d'estiu

Temps de jugar, temps d'aprendre Totes les opcions d'oci i aprenentatge per als nostres fills de cara a l'estiu

Maig 2017

42 INTRODUCCIÓ CASALS D'ESTIU

La millor tria

Els casals d’estiu són una gran alternativa perquè els nens es diverteixin i facin nous amics mentre aprenen un idioma, música o fan esport VIU a fons

Els nens tenen jornades ben llargues de setembre a juny, sense gairebé temps lliure.

En el moment actual, en què la tecnologia creix exponencialment i cada vegada és més fàcil accedir a internet i tot tipus d'artefactes electrònics, són molts els nens que prefereixen passar hores asseguts mirant els mòbils —cada vegada tenen smartphones des de ben jovenets— o jugar en algun tipus de consola en línia amb altres amics o jugadors d'altres llocs. És el moment en què arriba l’estiu i els adults no tenen tantes vacances com els nens i es planteja el problema de sempre: què fem amb els nens? Els casals d’estiu són la resposta.

Així, la majoria d'aquests casals disposen d'un servei d'acollida a primera hora, és a dir, tot i que les activitats comencen a les nou del matí, per exemple, els pares poden deixar els seus fills a les vuit i així anar a treballar. Es tracta d'un servei més dins el paquet del casal o campus

que pot ser un element decisiu a l'hora de triar un lloc o un altre. Algunes institucions organitzen activitats fins al migdia i, tot i que el campus pròpiament dit finalitza a la una, ofereixen un servei de menjador que permet que els pares o familiars dels nens els recullin un cop han dinat i ells han sortit de la feina. Altres entitats allarguen encara més l'horari, fins a les 5 de la tarda, un fet que permet compaginar millor la feina amb l'atenció als nens.

Normalment, els campus d'estiu es poden contractar per setmanes, un fet que facilita la feina als pares perquè poden decidir quant de temps decideixen que el seu fill faci aquella activitat o quina setmana o setmanes és la més adient tenint en compte el seu calendari laboral.

La majoria d'aquests casals disposen d'un servei d'acollida a primera hora, és a dir, tot i que les activitats comencen a les nou del matí, per exemple, els pares poden deixar els seus fills a les vuit

Costa Daurada Càtering, SL Costa Daurada Càtering, SL neix al març de 2016 amb el desig de donar a Tarragona i província un servei integral de menjador escolar de qualitat Redacció | Pierre Grubius Fotos

Es tracta d'una empresa familiar en laque els seus clients n'acrediten la professionalitat i l'atenció personalitzada que ofeixen. La seva plantilla està composta per persones excepcionals, professionals que donen el màxim d'ells mateixos tot aportant la seva experiència en el ram de la restauració col·lectiva.

Maig 2017

Estan especialitzats en el servei a llars d’infants, escoles públiques i concertades, tant in-situ com transportat, empreses, hospitals, geriàtrics, esdeveniments (bodes, comunions, festes de aniversaris...).

Sempre treballen amb productes de primera qualitat, incloent productes ecològics, i amb proveïdors de proximitat, potenciant així a les empreses de la nostra demarcació.

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

43

Aposten per una dieta mediterrània amb productes 'Km0' i estan adaptats a les creences religioses i les intoleràncies alimentàries. És per això que compten entre els seus empleats amb la Gemma, Doctora en Nutrició Humana i Dietètica.

Unió de dues grans referències: Costa Daurada Càtering – Fundació Pere Tarrés Aquesta unió és fruit d’una llarga col·laboració entre ambdues entitats de reconeguda i constatada solvència tècnica i econòmica en els seus respectius sectors. Són conscients que tan sols amb la cooperació entre els millors de cada sector poden prestar i garantir el millor servei. En aquest sentit, aquesta col·laboració ha generat un model de servei que es basa en els següents quatre pilars: QUALITAT – EXPERTESA – PROXIMITAT – SATISFACCIÓ DEL CLIENT.

Pol. Ind. Perafort, c/ Del Pinar nº8-B 43152 Perafort Oficina: 977 615 930 Cuina: 877 604 004 Mòbil: 617 911 771

www.cateringcd.com

Per viure un estiu

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

44

Maig 2017

Nàutic

El Reial Club Nàutic de Tarragona ofereix un ampli ventall d'activitats estiuenques amb un denominador comú: el mar

OBJECTIUS - Garantir la seguretat dels alumnes en totes i cadascunes de les activitats que es duen a terme - Iniciar i/o perfeccionar als participants en el món de la Vela Lleugera d’una manera progressiva, divertint-se i gaudint del mar.

- Fomentar la sensibilització i respecte pel mar i pel medi natural,inculcant les Normes Bàsiques de seguretat al mar.

- Dinamitzar lespràctiques a mar i ser molt curosos amb el Material Nàutic utilitzat.

- Potenciar i estimular les relacions personals que es generen durant les Activitats Nàutiques.

200 1 i 2013

Pe

N

A EI

R AG O

- 1878 -

A

N

T I C DE ÀU R TA

L C LU B

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

45

Maig 2017

ACTIVITATS Sup-Xll | Windsurf | Body Board | Snorkel | Raft-Surf | Skimboard | Pàdel Surf | Agility Surfing| Embarcacions de Vela lleugera | Optimist/Làser | Vaurien | 420 | Raquero | Caiac | Neumàtica | Triatlò | jjoo/Gymkana | Bic Polo | Cycling Port | Activitats Esportives | Jocs de Taula i Malabars | Psicomotricitat/Expressió Corporal | Jocs Platja

ens i nene s entre

ts scu na

Vine i gaudeix del mar

n ra

R

Per a més informació, adreceu-vos al Reial Club Nàutic de Tarragona Tel. 977 240 360 · info@rcntarragona.com www.rcntarragona.com

@RCNTarragona

Els Summer Programmes de l’EIC,

la millor opció per a l’estiu

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

46

Maig 2017

L’Escola Internacional del Camp (Salou) ofereix una gran diversitat de programes en anglès per a gaudir d’un estiu divertit i profitós.

Redacció

EIC Summer Skills: Pensats per a què els participants del Summer Camp puguin alternar una setmana de Skills i després seguir amb els programes del Summer Camp o Summer School.

• Summer Skating (5-12 anys): Patinatge artístic per als que ja en saben i per als que comencen. Intensiu matinal a les instal·lacions de l’EIC a càrrec del Club Dojo, Tarragona.

• Summer Voleibol (5-14 anys): Dirigit pels germans Marta i Jordi Gens a l’EIC. Els entrenaments s’adaptaran als nivells de cada grup.

• Summer Xef (10-17 anys): 20 sessions de cuina i pastisseria a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils.

• Summer Golf (5-10 anys): Intensiu matinal, 100% en anglès, dirigit per l’entrenador Andy Gordon de Lumine Golf.

• Summer Science (6-16 anys): Per

despertar l’interès per la ciència.

Es desenvoluparà als laboratoris de l’EIC, 100% en anglès.

• Summer Hípica (10-17 anys): No cal experiència. Les classes es duran a terme a l’Escola d’Equitació dirigida per Josep Castells, a Cambrils.

EIC Summer Camp (100% anglès) • Little Camp (P1-P4): Activitats d’estiu amb una temàtica central: la volta al món en 80 dies. Es durà a terme a l’EIC amb l’anglès com a llengua vehicular.

• Summer Camp (P5 i Primària): Programa d’activitats lúdiques, esportives i culturals en anglès com a idioma vehicular. La temàtica central també és la volta al món en 80 dies.

• September Camp (P1-17 anys): Per a famílies EIC i participants als EIC Summer Programmes. Hi ha dos programes: l’School Matins

(a partir de Primària) i el Little (P1-P5).

EIC Summer School (6-17 anys) • English School: Per als alumnes que vulguin reforçar el seu anglès.

20 hores setmanals al matí, dirigides pels nostres professors nadius amb la temàtica central del Circ.

• Spanish School: Per als alumnes que vulguin reforçar el castellà o el català. 20 hores setmanals en classes reduïdes.

EIC Summer Internacional (9-17 anys): Estades intensives a Anglaterra, França i Alemanya per a l’aprenentatge de l’anglès. 15 o 20 hores setmanals d’anglès a les aules, excursions, convivint amb altres joves estrangers, estades en residències o família.

Reserva de places: eicsummer@escolainternacional.org Tel: 977 325 620.

47

Maig 2017

CATALUNYA TURISME

48 Maig 2017

49

Maig 2017

Maig 2017

50 IDIOMES CASALS D'ESTIU

Mentalitat

oberta

Juliol i agost, els mesos de descobrir altres cultures, altres llengües

Redacció

Et quedis a la teva ciutat o poble o ve marxis a l'estranger, si alguna cosa tenen en comú els mesos d'estiu és que et posen en contacte amb gent de tot el món. Així, poder viatjar a un país llunyà o simplement europeu et permet practicar aquella llengua que has après durant l'any —o anys—. És el moment de posar-te a prova de veure si et pots fer entendre i comprendre els altres. De tots els idiomes, l'anglès és la llengua que serveix per a comunicar-se de forma general i estàndard a tot el món.

En un mateix lloc hi poden haver cinc, deu, quinze, vint o més persones de diferents nacionalitats i al final, allò que s'acaba parlant per poder entendre's els uns amb els altres és l'anglès. Per tant, aprendre o millorar en aquest idioma mai sobra, ans el contrari. Tenir un bon nivell d'anglès és molt útil en aquest món globalitzat.

A l'estiu, acadèmies i escoles d'idiomes aprofiten per reforçar els seus cursos. És un bon moment per fer-ne un perquè, a les nostres ciutats i pobles de la demarcació de Tarragona, rebem un munt de visitants estrangers. A qui no li ha passat que ha hagut de donar indicacions a una parella holandesa, alemanya o britànica? Aprendre idiomes ens obre la ment i a l'estiu se'n pot aprendre i, sobretot, practicar-los. És un bon moment per donar una empenta al nostre coneixement de llengües que ens serà molt útil en tots els camps.

51

Maig 2017

El valor de l'experiència

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

52

Maig 2017

El Campus de l’ADT, amb més de trenta anys d’història, ofereix la possibilitat de practicar un munt d’esports i activitats en un entorn enorme a l’aire lliure

VIU a fons

Hi ha poca gent que no hagi sentit a parlar del Campus de l’ADT. Qui més qui menys de Tarragona i per extensió de la demarcació, ha format part d’aquesta iniciativa del club de Torreforta, tot un degà en això d’organitzar campaments esportius a l’estiu. Com ve sent tradicional, el campus es farà al Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral), un centre amb un espai enorme que compta amb un munt de pistes i camps destinats a la pràctica de l’activitat esportiva. En aquesta edició, el Campus es farà del 26 de juny al 14 de juliol i està adreçat a nens a partir de 5 anys fins a adolescents de 17.

Es tracta d’un campus que es fa tot el dia. Així, l’acció comença a les 9 del matí i les opcions a l’hora de triar una activitat són diverses, des de bàsquet, futbol, futbol sala, rugbi, balls espor-

tius, roller (patinatge en línia) o multiesports. Els participants que hagin decidit inscriure’s per formar-hi part més d’una setmana, poden triar dues activitats diferents, una per setmana.

Al migdia hi ha l’aturada per dinar, començant pels més petits i a la tarda, després d’una estona de descans, es fan les altres activitats, centrades més en jocs i cohesió de grup, així com també piscina. El campus compta amb un servei de guarderia a partir de les 8.30 h del matí per aquells pares que ho sol·licitin.

El desplaçament al campus es fa amb autobús —inclós al preu— que passa per les diferents poblacions de les comarques tarragonines, des de Cambrils, Salou, Torredembarra, Altafulla, Tarragona… «Tenim un monitor cada set nens i a l’autobús n'hi ha un altre, així com alguns en les principals parades del recorregut, per donar el millor servei possible», explica Marc Hernández, coordinador del campus.

Hernández assegura que els monitors encarregats de cada activitat són titulats en cada esport en específic.

«Tenim un monitor

Seguint la filosofia del club, l’ADT compta amb un grup específic de bàsquet, en què els seus jugadors practiquen exclusivament aquest esport matí i tarda. Com ja es va fer en l’edició passada, en què van participar més de 300 nois i noies, també es practicaran diferents esports inclosos dins el programa olímpic dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018.

cada set nens i a l’autobús n'hi ha un altre, així com alguns en les principals parades del recorregut, per donar el millor servei possible»

Maig 2017

53

DEL 26 AL 30 DE JUNY DEL 3 AL 7 DE JULIOL DEL 10 AL 14 DE JULIOL

Gaudeix del millor estiu en plena natura!

BÀSQUET t MINI BÀSQUET t FUTBOL SALA t BALLS JOCS ESPORTIUS t FUTBOL t RUGBY t ROLLER www. a dto rrefo rta.co m facebook.com/associacideportivatorreforta.ad ŗ facebook.com/CampusEstiuAdTorreforta2017 ŗ

twitter.com/CampusADT2017 ŗ adtorreforta@gmail.com

Maig 2017

54 PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

L'estiu més esportiu al Ploms El club reusenc ofereix amb les Estades Esportives multitud d'opcions durant gairebé tres mesos per satisfer tots els gustos, fins i tot els dels més exigents Redacció

Si algú busca fer molt d'esport durant molt de temps o simplement provar activitats noves, o millorar intensament en aquell esport que ja practica, el Club Natació Reus Ploms és el seu lloc. Aquesta entitat centenària reusenca ha preparat un ventall d'activitats enorme que, a més, s'ofereixen des de finals del mes de juny i fins a començaments de setembre concretament, del 22 de juny al 8 de setembre. És a dir, durant tot l'estiu. No hi ha excusa, doncs, per a no practicar esport durant les vacances.

Així, el club diferencia dues franges d'edat, per als més petits, de 3 a 5 anys, i des dels 5 fins als 16. Pel que fa als més menuts, el Club Natació Reus Ploms ha dissenyat multiactivitats, amb miniSkating, treballs manuals,

jocs i, per descomptat, hoquei patins.

Per a la resta, a partir dels 6 anys, els participants en les Estades Esportives poden triar des de futbol sala, rugbi, voleibol, waterpolo, judo, natació i molts d'altres. Així, el Ploms també ha decidit apostar per a espais de tecnificació destinats a aquells esportistes que volen augmentar encara més el seu nivell de joc en els seus respectius esports. El club reusenc ha preparat sessions d'una hora i mitja cada matí en modalitats com bàsquet, atletisme —és dels pocs clubs de la demarcació que compten amb una pista pròpia—, pàdel, tennis o natació sincronitzada, per exemple. Aquesta última activitat és especialment destacable. Des del club remarquen que ara compten amb un cos tècnic encara millor i volen donar un fort impuls a la sincro. Així, han creat dos grups, un per a novells —del 3 al 7 de juliol i del 24 al 28

d'aquest mateix mes—i un altre de nivell avançat —del 28 d'agost a l'1 de setembre i del 4 al 8 d'aquest mes—.

En alguns esports com el judo, el patinatge, el taekwondo i la gimnàstica rítmica, les tecnificacions es faran durant tot el matí.

A més, tots els participants en aquestes Estades Esportives podran gaudir d'una hora de piscina. En aquest sentit, el 30 de juliol se celebrarà La gran festa de l'aigua, on hi podrà prendre part tothom, i que es farà a la piscina de 50 metres, amb castells inflables, jocs i música de DJ.

«Tots els participants

en aquestes Estades Esportives podran gaudir d'una hora de piscina»

55

Maig 2017

Aprendre

a l'estiu El període de vacances no ha de suposar, necessàriament, deixar d’adquirir coneixements

IDIOMES CASALS D'ESTIU

56

Maig 2017

Redacció

Programes d'intercanvi, cursos intensius, activitats pràctiques a l'aire lliure.

Tot això pot fer que el nen aprengui de pressa i sense haver d'estar sotmès a la rigidesa de l'aula. L'estiu permet una certa llibertat en els docents que combinen el programa lectiu a ensenyar amb altres activitats per fer que les jornades siguin més amenes.

Durant l'estiu, als casals, els nens, gairebé sense adonar-se, també poden aprendre però d'una forma lúdica, divertint-se Tot i que els mètodes d'ensenyament han evolucionat molt en els últims anys, el fet d'anar a classe pot ser més o menys divertit segons la percepció cada alumne. Durant l'estiu, als casals, els nens, gairebé sense adonar-se, també poden aprendre però d'una forma lúdica, divertint-se. És evident que la majoria d'activitats són prou atractives pels nois i noies, però també n'hi ha que durant el curs no semblen tan fascinants però quan arriba el moment són molt útils: els idiomes.

El fet de disposar de més temps —4 ó 5 hores— per dia, permet aquesta flexibilitat a l'hora de programar què es farà cada jornada. I això també és vàlid pels esports o altres arts com la música, la dansa i el teatre.

PUBLICITAT CASALS D'ESTIU

57

Maig 2017

Aprendre anglès tot fent vacances

PUBLIREPORTATGE CASALS D'ESTIU

58

Maig 2017

English Summer ha esdevingut tot un referent en l'aprenentatge de l'anglès per a nens i joves

Redacció

Aprendre anglès o qualsevol altre idioma fora de la llar però sense haver de marxar del país. Aquesta és la proposta que English Summer ve desenvolupant des del 1980 a l'Estat espanyol que s'ha guanyat la confiança de 45.000 famílies, moltes de les quals han decidit que el servei era tan bo, que els seus fills han anat estiu rere estiu durant 10 o més anys.

De fet, English Summer té un ventall molt gran d'oferta. Els seus famosos campaments d'anglès basats en el propi mètode d'aprenentatge que té en compte que, en ser vacances, l'alumne ha d'aprendre de la forma més amena i divertida possible. Així, a les quatre hores de classe diàries s'hi sumen diferents activitats i, de fa poc han posat en marxa un campament d'anglès on es pot aprendre sense que s'imparteixin classes convencionals, és l'English Alive Camp.

Les famílies poden comprovar diàriament què han fet els seus fills aquells dies mitjançant les xarxes socials d'English Summer. Hi ha diferents tipus de campament: el Junior Camp, dirigit a alumnes d'entre 5 I 14 anys i que es pot fer d'1,2 o 3 setmanes, el Teenager

Camp, de 13 a 17 anys i de 2 a 3 setmanes de durada i el Day Camp, on els alumnes poden assistir al campament però van a dormir a casa. Els campaments comencen a finals de juny i fins a la primera setmana de setembre i es realitzen a diferents localitats com Poblet, Tamarit, Prades o Vallclara, entre d'altres. Aquest any, precisament, la casa senyorial de Vallclara ha estat totalment renovada.

tecnologia i un llarg etcètera. Hi ha campaments específics de vela, muntar a cavall, aventura, cuina, dansa...

Enguany ofereix nous campaments temàtics com el Kids Fashion Camp i el Paddle Camp. No obstant, la gran novetat 2017 és el Family Camp, un nou concepte de campament familiar destinat a famílies que desitgin viatjar, aprendre i passar unes vacances divertides i enriquidores en família.

Cada campament contempla entre 4 i 5 hores diàries de classe però les activitats que es fan també es realitzen en anglès. En finalitzar el curs, l'alumne rep un diploma i les famílies un informe detallat de l'evolució de l'alumne des que va començar el campament.

Com no podia ser d'una altra manera, en els campaments d'English Summer es poden practicar tota mena d'esports i activitats a l'aire lliure com orientació, zorbing, karts a pedals, team building i tallers d’experiments, màgia,

Totes les classes estan impartides per professors nadius i amb la titulació corresponent, un fet que atorga una total garantia d'aprenentatge de la llengua escollida. A més, English Summer fa diferents promocions que encara fan més atractius els seus cursos. Així, si es tria el mes d'agost, l'alumne es pot estalviar fins a un 20% del cost del curs o un 7% per tres fills matriculats. English Summer també ofereix cursos d’idiomes a l’estranger per a nens, joves i adults (Anglaterra, Irlanda, EEUU, Canadà…).

S È L G N ’A D S E I N Ò L CO es - Cerdanya d ra P t ri a m a T tVallclara - Poble

! n u f g n i v a h h rn englis

AND

ST I L L T H E E ST B

Maig 2017

Lea

THE ORIGINAL

59

CAMPAMENTS TEMÀTICS

WATERSPORTS CAMP

HOCKEY CAMP

SAILING CAMP

HORSERIDING CAMP

TENNIS CAMP

PADDLE CAMP

CHEF CAMP

DANCE CAMP

TECH CAMP

KIDS FASHION CAMP

CURSOS D’IDIOMES A L’ESTRANGER

Regne Unit, Irlanda,

Estats Units, Canadà...

Winners! Millor

Pime de la província de Tarragona 2016 als Premis Pime Catalana.

ESTABLISHED IN 1980 MÉS INFORMACIÓ I RESERVES

902 15 30 49 / www.englishsummer.com

60 Maig 2017

Ganes de jugar, córrer i divertir-se L’estiu és un bon moment per reforçar l'esport que ja es practica durant l'any o conèixer altres de nous nous talents pels seus clubs. En els esports més massius, més coneguts, no hi ha factor sorpresa perquè habitualment els nens ja els practiquen al seu centre educatiu. Amb tot, hi ha d'altres disciplines que són més minoritàries i que si no fos per aquests campus, difícilment estarien a l'abast o suscitarien l'interès dels nens.

Redacció

La feina, l’estrès, el mal temps, les poques hores de llum diürna... Tot són excuses durant els mesos d’hivern per no fer esport. Amb l’arribada de la primavera i, sobretot, l’estiu, tenim més temps lliure per fer la nostra activitat preferida. Així, futbol, bàsquet, handbol, rugbi, rem, vela, etc, són alguns dels exemples d'esports que es poden practicar durant el mes de juliol i que ajuden a l’esportista a millorar les seves aptituds practicant d'una disciplina en concret o bé iniciar-ne una de nova. Aquesta segona opció és la que permet a moltes entitats esportives que organitzen els seus propis campus, captar

LES GRANS

BOE TIGUES D

L’ESPORT!

OUTDOOR RUNNING GYM NATACIÓ TENNIS PÀDEL CICLISME FUTBOL BÀSQUET MODA CASUAL

Tarragona · Barcelona Lleida · Girona www.walashop.com

Descompte extra Compra mínima 40€ Només un val per persona i compra No acumulable a altres ofertes i promocions No vàlid a Wala Outlet ni a botiga online Vàlid per a tots els articles excepte bicicletes

Caduca el 30/09/2017

Retalla aquest val i utilitza’l en la teva propera compra

PUBLICITAT CASALS D'ESTIU

61

Maig 2017

En tot cas, també és moment per a renovar l’equip esportiu —sabatilles, pilotes, samarretes, etc— i estrenar-lo en una època de molta activitat. L’estiu crida a fer esport.

4 -n7ys a

Maig 2017

un estiu d’allò més divertit, gaudint del mar!!

Tot relacionant realitat i fantasia, els més petits jugarem, farem manualitats, coneixerem llegendes i històries del Club i el Port de Cambrils (pirates, pescadors, bandolers…), anirem a la platja, farem excursions i sobretot navegarem amb vaixell de vela

62

DE JUNY A SETEMBRE

De dilluns a divendres Horari de matí: de 09.00 a 14.00 h Horari de matí + menjador: de 09.00 a 15.00 h

TARIFES

1 SETMANA 2 SETMANES 3 SETMANES 4 SETMANES MENJADOR

115 € 210 € 305 € 355 € 396 €

disseny: www.doradomascardenas.es

Organitzem activitats de Cursos de vela i estades nàutiques per a nens i nenes majors de 7 anys, més informació a: info@clubnauticcambrils.com

CLUB NÀUTIC CAMBRILS_ Passeig Miramar, 44_43850 CAMBRILS_T. 977 360 531_info@clubnauticcambrils.com

Maig 2017

Activitats Summer camp 2017

ummer camp 2017 http://lamartina.kidsandus.es/ca

DESCOMPTE

Horta de Sant Joan ELS OLIVERS Del 20 al 30 de juliol

63

5%

a partir 2n germà i/o 3 setmanes de fun weeks

de 5 a 12 anys

10 dies d’immersió en anglès i convivència en un entorn natural únic.

La temàtica: “Wild Knightland”

Ens endinsarem en la vida dels cavallers templers, coneixerem fades, mags i bruixes, resoldrem els enigmes més difícils i ajudarem en John i la Mary a trobar un tresor molt valuós.

www.lamartinaschool.com

Contes, cançons, manualitats, excursions, visites a llocs emblemàtics en els paratges naturals de la zona i anglès al 100%, of course!

C. de les Galanes 9 43201 REUS Tel. +34 977 341 982

C. de les Galanes 33 43201 REUS Tel. +34 977 341 952 Mòbil +34 640 539 741

C. Marquès de Montoliu 10-12 43001 TARRAGONA Tel. +34 977 220 734 Mòbil +34 640 110 557

www.kidsandus.es Av. La Salle, 26 43850 CAMBRILS Tel. +34 977 792 740 Mòbil +34 647 317 131

Av. Pau Casals 1 (Edifici Cubic) 43840 SALOU Tel. +34 977 385 033 Tel.+34 628 519 104

Consell de salut. El farmacèutic a prop teu

Protecció solar

El sol és una font de salut i benestar i és imprescindible per la vida. Intervé amb la síntesis de la vitamina D, necessària per fixar el calci als ossos i prevenir el raquitisme, i alhora afavoreix la circulació sanguínia i millora el tractament d’algunes malalties de la pell

COFT CASALS D'ESTIU

64

Maig 2017

El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar la sobreexposició a les radiacions solars prenent-lo amb cura per rebre els beneficis i evitar els riscos derivats d’una exposició excessiva (cremades solars pell i ulls, envelliment, taques i lesions cutànies i càncer de pell). S’ha de tenir en compte que, més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infantesa i l’adolescència.

El bronzejat és la resposta de la pell davant l’agressió que li produeixen les radiacions solars com a mecanisme de protecció. Aquest és degut a la producció d’una substància que dóna color a la pell, anomenada melanina, la qual evita que les radiacions solars més perjudicials penetrin a la pell.

Mesures de protecció davant l’exposició al sol • Començar a prendre el sol de manera gradual i evitar l’exposició prolongada i les hores de màxima intensitat, de les 12.00 h a les 16.00 h, especialment durant els mesos d’estiu.

• Utilitzar barrets d’ala ampla, per protegir també el coll i les orelles, i cobrir-se el cos amb roba (preferentment de color clar i de fibra natural), sobretot en cas d’estar-se llargues estones exposats al sol.

• Utilitzar un filtre solar amb factor de protecció a les radiacions A i B elevat (superior a 20). Aplicar-lo sobre la pell ben seca per tot el cos i en quantitat suficient, uns 20 minuts abans de l’exposició al sol, sense oblidar les orelles, el nas i els llavis. Renovar l’aplicació periòdicament després de banyar-se o si se sua molt.

• Dur ulleres de sol que filtrin les radiacions ultraviolades A i B, preferiblement amb banda lateral.

• Utilitzar protecció solar encara que estigui núvol.

• Beure aigua o líquids sense alcohol per evitar la deshidratació.

• Evitar les polvoritzacions de la pell amb aigua durant les exposicions

Sempre a prop teu

• Evitar prendre el sol si es pren medicació fotosensible. En cas de dubte, consulti al seu farmacèutic.

• No aplicar a la pell perfums i colònies que continguin alcohol i essències vegetals, perquè són fotosensibilizants.

Cremes de protecció solar Les cremes de protecció solar contenen substàncies que actuen com a filtres solars, reduint la quantitat de radiacions que penetren a la pell, tot evitant les cremades i els canvis degeneratius de la pell, si s’utilitzen adequadament. Per quantificar la capacitat de filtre de les cremes de protecció solar, s’utilitza l’anomenat Factor de Protecció Solar (FPS).

El FPS ens indica el temps que podem exposar-nos al sol sense risc de cremades. Quan més alt és el FPS, més alta és la protecció a les radiacions solars.

Recordi: cal començar per un FPS alt, sobretot la primera setmana d’exposició solar, i anar rebaixant-lo en els dies posteriors.

EN AULA CONFIAR T ENDAVAN ÉS TIRAR 30 anys

Segueix-nos

Intensive courses in July & August Cambridge exam preparation

L'aparador de l'ensenyament

ACTIVITATS D´ ESTIU PER A NENS DIBUIX-PINTURA-CERÀMICA-ESCULTURA-PAPER MACHÉ-MANUALITATS ….

Ensenyament de qualitat Classes en grups reduïts o a mida Horaris flexibles Ambient de confiança

informa-te’n

Av. de Pere el Cerimoniós, 84 43205 REUS

JULIOL –AGOST SETEMBRE MATÍ O TARDA PER QUINZENA O MES SENCER

646 487 337

C/ TAQUÍGRAF MARTÍ Nº12 TARRAGONA 43002

WWW.TALLERABAT.ES -TL 977227362 -tallerabat@yahoo.es 609228594

PUBLICITAT CASALS D'ESTIU

e-mail: british@bstarragona.com Plaça Ponent, 5 2ª planta - 43001 TARRAGONA Tel: 977 211605

65

Maig 2017

Visit bstarragona.com for more information

66 Maig 2017

International House La nostra escola existeix des de fa més de 30 anys al centre de Tarragona. Som centre autoritzat per organitzar les convocatòries dels exàmens de Cambridge English - YLE, KET, PET, First, Advanced i Proficiency i des de 2014 som Centre Platinum de Cambridge English. Aquests exàmens serveixen per motivar els alumnes a estudiar l’anglès i per acreditar amb un certificat oficial el seu nivell d’anglès.

aviat es consolida una bona base d’anglès és millor. També tenim cursos per a joves i adults -les persones amb un bon nivell d’anglès poden tenir més oportunitats en el futur-.

A més a més de cursos presencials, tenim cursos online i cursos a l’estranger. Per a més oportunitats, també tenim cursos d’alemany i de francès per a nivells bàsics. Al cap i a la fi, els idiomes obren portes.

Organitzem aquestes convocatòries en el nostre centre i en els centres educatius de la ciutat. Tenim cursos d’anglès per a nens des dels quatre anys perquè creiem que com més

La matrícula pel curs 2017-2018 s’obre l’1 de juny. Per fer una prova de nivell gratuïta o per més informació, poden posar-se en contacte amb nosaltres a la Rambla Nova, 99, 1r.

Idiomes Estiu 2017

Maig 2017

Centre Platinum de Cambridge

67

Anglès - Alemany- Francès > Anglès per a joves i adults – 26 juny-26 juliol > Curs intensiu PET (B1) – 26 juny-24 juliol amb examen el 25 de juliol > Curs intensiu First (B2) – 26 juny-26 juliol amb examen el 27 de juliol > Curs intensiu Advanced (C1) – 26 juny-19 juliol amb examen el 20 de juliol > Alemany intensiu (nivell bàsic) – 26 juny al 26 juliol > Francès intensiu (nivell bàsic) – 26 juny al 26 juliol

Més idiomes= Més oportunitats El teu centre autoritzat d’exàmens de Cambridge

Rambla Nova, 99, 1r, 43001 Tarragona Tel: 977 23 40 04 ihtarragona@tar.ihes.com www.ihes.com/tar

MOTOR

AUTOXANDRI MOTOR

68

Maig 2017

NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÓ

AUTOXANDRI renova instal·lacions a Reus Autoxandri, concessionari oficial de Renault i Dacia a Reus i Tarragona, renova instal·lacions a la capital del Baix Camp. Mantenint la seva cèntrica ubicació al Passeig de Sunyer, ofereix ara una nova imatge, total interacció amb el client per configurar el seu nou vehicle

Autoxandri Reus és el representant oficial a la ciutat de Reus de les marques Renault i Dacia. Ara renova instal·lacions i ho fa sense canviar la seva cèntrica ubicació, al Passeig de Sunyer, 30-32.

com la imatge de marca o el paper de les noves tecnologies al procés de compra i adquisició d'un vehicle. El concepte RENAULT STORE crea una gran interacció amb el client, amb la disposició d’una exposició de vehicles nous més tecnològica, que incorpora continguts digitals i més complets.

La renovació d’Autoxandri Reus respon a l'evolució que ha experimentat el sector de l'automoció, en apartats

Es tracta d’un nou concepte de concessionari a l'interior de Reus, en una ubicació cèntrica que facilita

Ramon Ortiz Text | Pierre Grubius Fotos

l'arribada als clients. Tot això, amb el recolzament d’un equip d'assessors comercials molt propers.

Amb el nou disseny del seu espai, Autoxandri Reus s'ha adaptat a la nova imatge de Renault. Es dobla la superfície de la sala de vendes i es disposa, d'aquesta manera, d'una exposició de vehicles més completa.

El client pot veure in situ els cotxes, tocar-los i valorar millor quina és la

Protagonisme dels elèctrics Una de les zones d’exposició es diu Renault ZE i està dedicada als mo

Maig 2017

69

Un altra de les novetats del nou concessionari Autoxandri de Reus és la seva recepció de taller: ara és més moderna i està integrada en l'exposi-

ció de vehicles, oferint així un servei mes agradable, eficient i còmode als seus clients.

AUTOXANDRI MOTOR

El concepte Renault Store permet establir un nou tipus de relació amb els clientes, més interactiva i propera

seva elecció correcta dins la completa gamma de Renault i Dacia.

dels elèctrics de la marca francesa.

Existeixen també dos punts nous de recarrega, per aquests ecològics models. Cal recordar que Renault disposa d'una completa gamma d'automòbils elèctrics, formada pel biplaça Twizy, l'urbà Zoe i el comercial Kangoo ZE. Així com la gamma GLP de Dacia, equipats amb motors bi-carburants, capaços de funcionar amb gasolina i gas liquat del petroli.

AUTOXANDRI MOTOR

70

Maig 2017

Autoxandri Reus manté la cèntrica ubicació de les seves instal·lacions El Grup Autoxandri continua oferint una sèrie de serveis per completar les necessitats dels seus clients, com ara reparació de carrosseria, carrosseria ràpida i pintura, vehicles de substitució, assegurances d’automòbil, etc. També disposa d’una gran oferta i varietat de vehicles seminous i d’ocasió.

71

Maig 2017

NOVETATS MOTOR

72

Maig 2017

Suzuki Ignis SUV d'orientació urbana Suzuki recupera la denominació Ignis per a un dels seus models. El nou vehicle es defineix com un pràctic i petit utilitari que ofereix un gran atractiu gràcies al seu format tipus crossover i disposa de tracció 4x2 o 4x4 AllGrip Auto Ramon Ortiz

Suzuki va disposar anys enrere d’un automòbil denominat Ignis. Es tractava d’un polivalent utilitari que podia desenvolupar-se bé en entorns urbans i que disposava d'una versió AWD de quatre rodes motrius. Ara, la firma japonesa recupera aquest concepte i presenta un nou vehicle destinat a competir al segment A i ho fa amb intenció d’oferir superior versatilitat respecte a la majoria dels seus rivals.

El nou automòbil de la firma japonesa té una orientació majoritàriament ciutadana, producte dels seus compactes 3,70 metres de llargada, que li permeten gaudir d'una òptima agilitat i maniobrabilitat en zones urbanes, sense renunciar a una notable visibilitat, gràcies a la seva posició de conducció elevada. També disposa d'una certa capacitat per transitar per camins

sense asfaltar, gràcies a una interessant distància mínima lliure al terra.

Està disponible amb dues opcions de tracció, 4x2 o 4x4 AllGrip Auto, sistema que distribueix automàticament el parell motor a les rodes del darrere quan detecta que les davanteres perden adherència. Aquest dispositiu aconsegueix estalviar combustible alhora que millora el comportament del vehicle i augmenta la seguretat en conducció, sobretot en paviments lliscants o sobre superfícies nevades.

També compta amb un pràctic control de descens de pendents.

L’Ignis de Suzuki adopta una nova plataforma que permet mantenir un pes molt contingut de només 810 kg, combinat amb un alt nivell de rigidesa estructural. L’oferta mecànica està formada per un motor benzina 1.2 DUALJET amb potència de 90 cavalls

que, addicionalment, pot combinar-se amb un sistema híbrid SHVS (Smart Hybrid Vehicle by Suzuki). Aquesta tecnologia aporta uns 4 cavalls extres i proporciona una eficiència superior de consum, gràcies a una bateria extra i a un dispositiu elèctric que dóna suport al motor de benzina segons les demandes l'accelerador.

La tracció 4x4 AllGrip Auto envia de forma automàtica parell motor a les rodes posteriors quan és necessari

Hyundai Tucson.

73

Maig 2017

Ser líder és una actitud.

Des de:

17.900€

Amb el Pla Canvia a Hyundai

Hyundai Tucson: El SUV més venut a particulars l’any 2016.

Va arribar per canviar percepcions. I molts van canviar, convertint-lo en líder en vendes a particulars en la seva categoria. Ara, el Hyundai Tucson torna amb la mateixa actitud i a un preu increïble. Perquè canviïs si encara no ho has fet.

Canviar és una actitud.

I ara, amb el Pla Canvia a Hyundai et donem més que ningú pel teu cotxe.

I com sempre, amb 5 anys de garantia sense límit de km, 5 anys d’assistència en carretera i 5 anys de manteniment.

Tucson líder en vendes en el segment SUV-C a particulars l’any 2016 segons SIMMEIX. Gamma Hyundai Tucson: Emissions CO2 (g/km): 119-175 Consum mixt (l/100km): 4,6 – 7,5.

GARANTÍA

SENSE LÍMIT

DE QUILÒMETRES*

ANYS

PVP recomanat a la Península i Baleares per a Tucson 1.6 GDI 96,4 kW/131CV 4x2 BLUED ESSENCE (17.900 €). Inclòs l’IVA, transport, impost de matriculació, descompte promocional, aportació de concessionari, oferta de manteniment i Pla Canvia a Hyundai aplicable per lliurar un vehicle usat a canvi, amb 6 mesos, sota la titularitat del client que compra un vehicle nou de Hyundai. Oferta aplicable per a clients particulars que financin amb el producte Cinking Solució Flexible a través de Santander Consumer EFC S.A un import mínim de 15.000 € a un termini mínim de 36 mesos i una permanència mínima de 36 mesos.

Finançament subjecte a estudi i aprovació de l’entitat financera. Oferta vàlida fins al 31/05/2017. Model visualitzat: Tucson Style. Manteniment vinculat al finançament del vehicle. *La garantia comercial de 5 anys sense límit de quilometratge oferta per Hyundai Motor España S.L.U als seus clients finals només és aplicable als vehicles Hyundai venuts originalment per la xarxa oficial de Hyundai, segons els termes i condicions del passaport de servei. Consulta les condicions d’oferta, manteniment i garantia a la xarxa de concessionaris Hyundai o a www.hyundai.es

el primer set places de Skoda de la història recent de la marca. El maleter té un volum de 650 litres, ampliables a un màxim de 2.065 i l'accés a aquest espai pot ser d'accionament elèctric.

Skoda Kodiaq Un SUV de 7 places Skoda presenta el seu primer SUV, el Kodiaq. Amb una llargada de 4,7 metres, pot equipar una tercera fila de seients opcional i s'anuncia el maleter més gran de la seva categoria, amb 650 litres de volum. Està equipat amb cinc motors i potències des de 125 fins a 190 cavalls

74

Maig 2017

L'oferta mecànica està formada per dos motors dièsel TDI i tres de benzina TSI, amb motors des de 125 fins a 190 cavalls. En funció de l'escollit, la caixa de canvis és manual de 6 velocitats o automàtica DSG, de 6 o 7 relacions. Exceptuant el motor de 125 cavalls, la tracció total està disponible a la resta de mecàniques.

NOVETATS MOTOR

Ramon Ortiz

El nou Kodiaq és el primer model de l'ambiciosa estratègia de l'automobilística txeca en el segment dels SUV. Aquest cotxe genera una ràpida atracció gràcies al seu llenguatge de disseny, la possibilitat de disposar de set places o les més de 30 solucions "Simply Clever" que ofereixen multitud de facilitats de vida a bord.

El disseny combina línies elegants amb contorns esportius. El seu frontal destaca per una àmplia graella i les òptiques dobles, detalls que donen forta personalitat. En una visió lateral s'aprecia la llarga distància

entre eixos i els curts voladissos, matisos que es combinen amb passos de roda lleugerament angulats. La carrosseria ofereix lleugeresa, rigidesa de torsió i bona aerodinàmica.

L'espai interior és un punt fort, per sobre de la mitjana dels seus competidors. La firma txeca aposta per la qualitat de materials, un disseny atractiu i opcions com seients calefactats, ventilats i ajustables electrònicament, incloent funció de memòria. Les butaques poden plegar-se en proporció 60:40, es poden moure longitudinalment en 18 cm i disposen d'ajust individual de respatllers. El Kodiaq disposa d'una tercera fila opcional i es converteix en

A nivell de xassís, Skoda aposta per un dinàmic conjunt amb opció de sistema DCC, un Control Dinàmic Adaptatiu del Xassís, integrat en un Selector de Mode de Conducció que compta amb les posicions Normal, Eco, Sport i Individual. Les versions 4x4 disposen també del mode Snow. També pot equipar diferents sistemes d'assistència al conductor i múltiples solucions de connectivitat.

En opció pot equipar una tercera fila de seients que augmenta a set la capacitat de persones que poden viatjar

75

Maig 2017

Hi ha gestos que et fan únic.

Nou Golf amb Control Gestual.

Ho ha tornat a fer. El nou Golf amb Control Gestual entén els teus gestos. Qui si no podria canviar la manera com ens relacionem amb la tecnologia? Però això només és el principi d‘una nova era. Tota la resta l‘hauràs d‘anar descobrint.

Nou Golf des de 17.100 €* amb llantes d‘aliatge, ràdio-CD amb MP3 i 8 altaveus, pantalla tàctil de 20,3 cm, App-Connect, Bluetooth, volant multifunció de cuir, llums de dia led, Climatic i 6 anys de Volkswagen Assistència inclosos.

Fem realitat el futur.

Emissió de CO2 (g/km) 109. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. * PVP recomanat a la Península i les Balears: 17.100 € per a un Volkswagen Golf Edition 1.0 TSI BMT 81 kW (110 CV) (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance), si es finança a través de Volkswagen Finance, EFC, SA, segons les condicions contractuals, un capital mínim de 12.000 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 30/04/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Golf Sport amb equipament opcional.

Vilamòbil Avda. Tarragona, 135 Tel. 93 817 17 28 Vilafranca del Penedès

Ronda Europa, 68 Tel. 93 816 80 70 Vilanova i La Geltrú www.vilamobil.es

Tarraco Mòbil

Reus Mòbil

Ctra. de València, 224 Tel. 97 722 00 66 Tarragona www.tarracomobil.es

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus Tel. 97 712 40 04 - Reus www.reusmobil.es

Honda Civic Arriba la desena generació

BREUS MOTOR

76

Maig 2017

Honda ha iniciat la comercialització del seu compacte Civic, model que arriba a la desena generació. Estrena una nova plataforma que permet oferir un baix centre de gravetat i unes cotes d'espai interior superiors, incloent un notable maleter de 478 litres. En qüestions de connectivitat pot disposar d'Honda Connect i la seguretat es potencia amb Honda Sensing. De moment està a la venda amb cinc portes i dues motoritzacions de benzina d'injecció directa Turbo VTEC de 1.0 litres i 129 cavalls i 1.5 litres de 182 cavalls. Els preus parteixen de 22.140 euros tot i que les condicions especials de llançament permeten accedir al model des 20.400 euros.

Seat Ateca FR Versió dinàmica L'acabat FR se suma a la gamma Ateca de Seat aportant més dinamisme i prestacions. Se situa per sobre de les versions disponibles (Reference, Style i Xcellence) oferint un equipament més complet, un ambient més esportiu i un rendiment superior. El Ateca FR inclourà propulsors benzina i dièsel amb potències de 150 a 190 cavalls, combinats amb transmissions manuals o DSG, i també opció de tracció a les quatre rodes. En les versions més altes amb tracció 4x4 també s'oferirà en opció un nou control de xassís adaptatiu.

En l'apartat estètic, es distingeix per la presència de barres de sostre i marcs de les finestretes en color negre, graella de disseny específic en negre brillant, para-xocs exclusius, llandes de 18 polzades, fars antiboira de LED amb disseny diferenciat, etc.

Mercedes GLC 43 Ambició esportiva Amb l'objectiu de satisfer els usuaris més exigents, el fabricant de l'estrella llança al mercat el GLC 63 4MATIC +, un nou integrant de la dinàmica saga de crossovers compactes de Mercedes-AMG. Aquesta variant d'altes prestacions està disponible amb carrosseries normal i Coupé i es caracteritza pel rendiment del seu motor V8 4.0 biturbo, que desenvolupa 476 cavalls o 510 en la versió S. Aquest propulsor està associat al canvi Speedshift MCT de nou relacions i a un sistema de tracció integral variable AMG Performance. La seva estètica està inspirada en el Mercedes-AMG GT.

con 6.000€ del equipamiento más tecnológico

Maig 2017

>Ahora a un precio excepcional

77

Insignia Innovative Diésel 135 CV desde

OPEL INSIGNIA Con

21.990€ Oferta válida hasta el 30/06/2017

con Wi-fi 4G y Respuesta Automática Anticolisión

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

Volvo V90 XC Estil i qualitats de SUV

Kia Rio 2107

La firma nòrdica presenta el V90 XC, un familiar d'estil SUV. A diferència de l'V90 normal, és 60 mm més alt i incorpora para-xocs específics i proteccions als baixos, a més de motllures dels passos de roda. Amb tracció total de sèrie en tota la gamma, està disponible amb quatre motors, dos dièsel de 190 i 235 cavalls i dos benzina de 254 i 320 cavalls. Els pneumàtics tenen un perfil més elevat i estrena dos sistemes de seguretat que se sumen a la completa dotació de dispositius d'ajuda a la conducció, com són el Hazard Light Alert (activació de les llums d'emergència i comunicació automàtica al núvol), a més del Slippery Road Alert (alerta de carretera lliscant), també connectat per compartir-lo amb altres usuaris Volvo.

BREUS MOTOR

78

Maig 2017

Quarta generació La constructora coreana Kia llança al mercat la quarta generació del seu representant al segment B del mercat. El nou Rio destaca pel seu atractiu disseny que reflecteix l'ADN estètic de la marca. En el seu interior millora l'ergonomia i crida l’atenció la presència d'una nova pantalla multifunció flotant. Està disponible amb dos motors dièsel i dos de benzina. El dièsel és un 1.4 CRDi en versions de 77 i 90 cavalls. En benzina es tracta d'un 1.25 CVVT de 84 cavalls i un tres cilindres 1.0 T-GDI, de 100 cavalls. El Rio 2017 es converteix en el primer model de la seva categoria que ofereix Frenada d'Emergència Autònoma amb reconeixement de vianants. També compta amb els últims avenços en connectivitat i integració de smartphones mitjançant Apple Car Play i Android Auto.

Mazda MX-5 RF El cinquè de la saga La japonesa Mazda amplia l'oferta del seu icònic model MX-5: es tracta de la versió RF (Retractable Fastback) d'aquest carismàtic roadster, que acaba d'iniciar la seva comercialització al nostre mercat.

Aquesta versió incorpora un sostre dur retràctil, capaç d'obrir-se o tancar-se en tan sols 13 segons. Aquesta maniobra pot realitzar-se en marxa a baixes velocitats, sempre que no se superin els 10 km/h.

Una altra novetat d’aquest model és la possibilitat d'escollir una nova pintura metal·litzada, anomenada Machine Gray.

79

Maig 2017

Sé No seas cuadriculado. desde

9.900€

El Nuevo Qubo está aquí y se sale de la norma.

Cautivador, original y aún más creativo con sus dos nuevos colores - Azul Libertad y Bronce Magnético - El nuevo Qubo tiene nuevos

interiores y una radio MP3 con pantalla táctil de 5” (12,7 cm) y AUX/USB, Bluetooth© Audio Streaming y los mandos en el volante.

Menos de 4 m de longitud. Hasta 2.500 L de capacidad. Asientos configurables en 16 posiciones.

Maig 2017

New Qubo. Status Simple.

Gama Qubo: Consumo mixto entre 4,5 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2 entre 118 y 161 (g/km).

*Ej. para un EASY 1.4 8v 56 kW (77 CV). PVP Recomendado: 9.900€. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/05/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con según condiciones contractuales con un plazo mínimo de 48 meses, 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 7.000€. La versión visionada corresponde con el vehículo Qubo Lounge 1.3 Multijet 59 kW (80 CV) E6 Diésel (PVP promocionado de la unidad visionada 12.500€).

PUBLICITAT MOTOR

80

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

ANTES DE ELEGIR UNO, CUENTA HASTA TRES.

GAMA FIAT TIPO 5 PUERTAS DESDE 10.600¢ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA FIAT TIPO. NO NECESITAS MUCHO PARA TENERLO TODO. Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo de 89 a 146 g/km. Consumo mixto: de 3,4 a 8,4 l/100km.

PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Easy 1.4 16v 70kW (95 CV). Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/05/2017. Las versiones visionadas corresponden con los vehículos: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 15.750€), Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 16.950€) y Nuevo Fiat Tipo SW Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 17.950€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Maig 2017

81

JEEP GRAND CHEROKEE. ®

POR

44.800€ 4

AÑOS DE GARANTÍA

0,2 HABITANTES POR KM2

MÁS CLASE POR M2 El Jeep Grand Cherokee Summit 2017, con un elegante diseño interior, hace que te sientas cómodo tanto explorando la ciudad como aventurándote en la naturaleza.

El mundo está hecho de contrastes, siéntete libre para disfrutarlos todos.

Consumo mixto entre 7,0 y 13,5 (l/100km). Emisiones de CO2 entre 184 y 315 (g/km).

Precio Recomendado para un Jeep® Grand Cherokee 3.0 Diésel 140 kW (190 CV) Laredo automático de 8 velocidades. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de según condiciones contractuales por un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con 20.000€, a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Gastos de matriculación no incluidos. Incluye para vehículos financiados por garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional.

Oferta válida hasta el 31/05/2017 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Grand Cherokee 3.0 Diésel 184 kW (250 CV) Summit automático de 8 velocidades con pintura (PVP Recomendado 66.182,96€). Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

PUBLICITAT MOTOR

402 HABITANTES POR KM2

Subaru BRZ

Maig 2017

Evolució Integral

Subaru presenta una important renovació del seu model coupé 2+2, l’atractiu BRZ. Adopta lleugers canvis estètics, millora el seu interior, augmenta les possibilitats d’equipament i potencia el seu comportament

BREUS MOTOR

82

Ramon Ortiz

El BRZ és un model coupé 2+2 de la firma japonesa Subaru. Aquest vehicle dóna continuïtat a la tradició esportiva d’una marca referent en cotxes de comportament esportiu, fins al punt d’obtenir tres campionats del món de marques de rallis, amb un total de 47 victòries en proves puntuables en la més exigent especialitat esportiva del motor.

L’esportiu de Subaru adopta en la seva versió 2017 una actualització que afecta al disseny, destacant els nous grups òptics davanters full led que inclouen els antiboires i un para xocs de nou disseny. També són específiques les llantes d’aliatge de 17 polzades. A la zona posterior del vehicle incorpora noves òptiques amb tecnologia full led i amb intermitents que s’activen de forma automàtica en cas de frenada d’emergència. Finalment, equipa un aleró posterior d’alumini que millora l’aerodinàmica.

El nou BRZ ofereix també interessants canvis al seu interior, amb un disseny mes modern i funcional.

Equipa un volant multi funció mes gruixut, de menys diàmetre i folrat en cuir de més qualitat. Una pantalla de 4,2 polzades integrada inclou funcions com monitor de rendiment del motor, cronòmetre per mesurar temps per volta i monitor de forces G. Els seients de cuir amb el logotip BRZ brodat, comandaments de climatització redissenyats o un equip àudio que ofereix superiors possibilitats de connectivitat i so, completen el capítol de novetats.

A l’apartat mecànic, el motor del BRZ ha estat optimitzat en resposta i elastici-

tat, mantenint intacta la seva potència de 200 cavalls i reduint lleugerament els consums. Es millora la insonorització interior i el comportament evoluciona gràcies a les millores introduïdes a la suspensió i als reforços del xassís.

Incorpora una nova funció Truck que permet desconnectar totalment els controls de tracció i estabilitat.

Finalment, la gamma disposa d’una nova possibilitat: la terminació denominada Executive pot estar associada a una caixa de canvis automàtica de 6 velocitats i convertidor de parell, amb lleves al volant.

Renovat i millorat en tots els apartats, aquest estilitzat coupé s’ha convertit ja en un referent al seu segment

84 CIUTAT I CULTURA. L'escenari de la sorpresa.

L'equip de govern de Reus afronta una etapa d'incertesa sense una majoria estable | 94 EMPRESA. Embriogyn. Parlem amb Imma Saumell i Pere Feliu, directora del laboratori i director mèdic d'Embriogyn sobre les dificultats reproductives a la demarcació | 102 AGENDA, OCI I GASTRONOMIA

inestable 83

Maig 2017

Temps

El govern de la ciutat de Reus afronta en minoria un temps de forta inestabilitat política

CIUTAT

CULTURA | SOCIETAT| PROTAGONISTES | POLÍTICA |

POLÍTICA CIUTAT

84

Maig 2017

L’escenari de la sorpresa

Diuen que el conflicte entre partits polítics rivals en no arribar a cap entesa és una de les causes d’inestabilitat dins un govern. A la capital del Baix Camp, la governabilitat sovint es veu agreujada per la manca d’acords i, sigui per falta de voluntat o per un conflicte d’interessos propis, la sostenibilitat no està ni molt menys garantida Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Si a més es tracta d’un govern en minoria que batalla perquè hi hagi unanimitat i no l’aconsegueix, és freqüent trobar-se situacions de col·lapse i, fins i tot, d’endarreriment. En un ambient tan enrarit com aquest, doncs, qualsevol taca en transparència o en l’àmbit econòmic pot suposar un dard enverinat que no condueix a cap escenari més que al de la

sorpresa. Darrerament, l’activitat al consistori ha estat intensa. Quan el batlle va saber que el jutge del cas Innova, Diego Álvarez de Juan, investigava un possible finançament irregular de l’empresa Traiber a la campanya electoral de CIU de 2011 a canvi d’afavorir les vendes de les pròtesis als hospitals gestionats per Sagessa, l’alcalde va assegurar que no hi havia cap prova sobre això i va negar cap tipus d’aportació. “Estic d’allò més tranquil i no em preocupa. Si

Maig 2017

85 hi hagués hagut cap problema, s’hauria actuat i no hi ha hagut cap posició que m’hagi amoïnat. Hi ha moltes coses als sumaris i poden no ser veritat. El que sí que puc dir és que des d’aquest Ajuntament no cometrem mai cap il·legalitat”, explica a Viu a Fons l’alcalde reusenc, Carles Pellicer.

Per arribar a analitzar l’esmentada inestabilitat política a la ciutat, ens hem de remuntar als inicis del primer mandat de Pellicer, escollit amb 10 regidors de CiU (ara PdeCat) i amb el suport dels 6 del PP a les eleccions municipals del 2011. Llavors, governar en minoria es presentava com quelcom incert, però tot i així no era pas una situació única en la història d’aquesta ciutat. Cal fer la vista enrere 30 anys

Maig 2017

86 POLÍTICA CIUTAT

abans, quan els socialistes van governar amb unes condicions semblants durant el segon mandat democràtic del 1983 al 1987. El govern de Pellicer es va trobar amb feina per fer: va mirar de tirar endavant l’entrada de la ciutat a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI); va haver d’afrontar el crèdit de l’Hospital Sant Joan; va continuar amb el projecte urbanístic per reviscolar el teixit comercial amb les obres de l’empresa Metrovacesa, arrossegades del govern socialista, les quals donarien lloc a l’actual La Fira Centre Comercial; i va mirar de pal·liar certes esquerdes econòmiques, entre molts altres punts. Uns primers quatre anys que van esdevenir complicats en els vessants econòmic, polític i judicial. Cal destacar l’escàndol del cas Innova, la reestructuració de les empreses municipals i la feixuga entesa amb l’oposició. A nivell personal, el batlle també va rebre moltes crítiques pel fet que durant el mandat conciliés la tasca d’alcalde i de diputat al Parlament català.

Tot i això, va ser reelegit altre cop en les eleccions del 24 de maig de 2015. En aquest cas, amb tan sols set regidors.

Malgrat la incertesa, el govern va estendre la mà per tal de teixir un equip més sòlid. A mitjans de gener del 2016 Ara Reus i el que va ser CiU van segellar un pacte per poder “sumar”, segons es va explicar. Això significava que dos regidors entrarien a govern. En aquest cas, Jordi Cervera va figurar com a quart tinent d’alcalde (posteriorment duria la cartera d’Esports) i Daniel Rubio va assumir les competències de Medi Ambient i Ocupació. Aquestes negociacions van augurar quelcom profitós, ja que significaven una reestructuració necessària de l’organigrama de govern. Totes les possibles discrepàncies sorgides en el passat van quedar al marge i es va fixar com a únic objectiu potenciar sinergies entre ambdues forces. Poc després, CiU i ERC també van decidir treballar en comú. Fruit de l’entesa, Noemí Llauradó va ocupar-se de la regidoria de Salut.

La prorrogació dels pressupostos del 2017 va ser la gota que va fer vessar el got El temps va passar i, si més no, va tornar a fer-se efectiva una situació de col·lapse en el marc de l’avenç dels comptes municipals. El full de ruta del govern municipal, en aquest cas, va esdevenir sorprenent i la prorrogació dels pressupostos del 2017 va ser la gota que va fer vessar el got. En aquest cas, el passat mes d’abril, Pellicer es va sotmetre a una qüestió de confiança vinculada als pressupostos, la qual no va superar. A partir d’aquest moment, es va obrir un escenari polític de conseqüències encara imprevisibles. Una situació, de fet, que ja ha viscut anteriorment l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La qüestió de confiança es va presentar, per tant, com a l’únic mecanisme legal perquè la ciutat pogués tenir uns pressupostos. Així doncs, la majoria de l’oposició al ple extraordinari convocat al consistori, va carregar contra el model de ciutat i de gestió. El Partit Popular va criticar la manca d’entesa i d’agilització en l’aplicació de mocions aprovades. Els socialistes també van dir-hi la seva, tot i que van mostrar-se respectuosos amb el govern, van votar en contra de la qüestió de confiança en no estar del tot convençuts de com s’estava duent la gestió de la ciutat. Una mica més directes van ser des de Ciutadans, que van criticar la capacitat de negociació del batlle, del qual van objectar també que “se sentia acorralat” i operava “sense lideratge”. Pel que fa a la CUP, els independentistes van fixar el seu discurs en la inexistència d’un full de ruta, del qual deia que només era “fum” i van acusar Pellicer de “fer ús de la mentida”.

El batlle encaixa les crítiques amb un to molt tranquil i explica que “com que no s’havien aprovat encara els números, la llei em permetia només aquesta sortida. Sent conscient que amb uns pressupostos prorrogats no es podrien fer in-

Maig 2017

87 EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques,8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

Maig 2017

88 POLÍTICA CIUTAT

versions, ni canviar les partides, ja que necessitaria l’acord de tots els grups, un afer complicat. Veient aquesta fragmentació del consistori amb els grups municipals, tots amb la seva legitimitat, però votant en contra, vaig decidir sotmetre’m a la qüestió de confiança”.

Admet que la decisió va comportar “els seus riscos”, però apunta que “jo, per la ciutat, ho havia de fer. Es tractava de no abocar-la a una possible situació de paràlisi fins al 2020”. Amb tot, corrobora que la capital del Baix Camp necessitava (i necessita, assegura) anar endavant en molts sentits i cita com a exemple la Capital de la Cultura Catalana, la qual “evidentment, esdevindria molt perjudicada en no tenir xifres clares”. Val a dir, que un cop exhaurit el termini de 30 dies i sense cap alternativa de govern amb les 14 signatures necessàries, els comptes municipals es validaran de forma automàtica aquest 12 de maig.

El passat mes d'abril, Pellicer es va sotmetre a una qüestió de confiança vinculada als pressupostos, la qual no va superar Dins aquest termini, en el qual els diferents grups polítics de l’oposició s’haurien posat d’acord per trobar un candidat alternatiu, cal recordar que la CUP es va oferir a les forces d’esquerres i Ara Reus per erigir-se com a alternativa a través d’una moció de censura a Pellicer. En aquest punt i al mateix ple extraordinari en què es va traçar la qüestió de confiança, l’alcalde de la ciutat va carregar contra aquesta mesura, la qual va descriure com “anàrquica”. “O el Reus de l’ordre, o el caos”, va dir en el seu moment. Preguntat sobre aquesta declaració, Pellicer reitera que “el projecte de la CUP és un caos. Vaig posar en comparació el model d’ordre que té la ciutat, de treball i de convicció per fer-la progressar i, en canvi, en el cas de la CUP no saben cap a on va. El seu

model no m’interessa. Si volen canviar la situació hauran de guanyar-s’ho a les eleccions, no als jutjats”.

«O el Reus de l'ordre o el caos», va dir Pellicer en el seu moment

Un dels trets que tenia molt clars la formació independentista en el marc de la moció de censura, doncs, era que no pactaria res amb Ciutadans i PP a causa de la barreres ideològiques que els separen. No obstant això, va parlar amb Esquerra i els socialistes. Tot i voler començar de zero i “sense línies vermelles”, la rèplica d’ERC va cenyir-se al suport al govern i, en el cas d’Ara Reus, es va reiterar la seva lleialtat cap al consistori. És més, Cervera va declarar que la moció de censura cupaire era una “cortina de fum”.

Un govern de ‘tres socis’ Sobre l’entesa amb els seus socis i la capacitat de governabilitat, Pellicer valora que l’actual govern compost per PdeCat, Ara Reus i ERC, és un equip de “tres socis” que “funciona perfectament. Anem tots a l’una: debatem i comentem. En general, el que trobem més complicat és negociar amb l’oposició. Segueixo amb la proposta de la mà estesa cap als grups d’ordre que vulguin arribar a un pacte de governabilitat.

Ho vaig dir al ple i ho continuo dient”.

Arribats a aquest punt, cal parlar sobre la negociació amb l’oposició. Per fer-ho, s’ha de comentar la relació que té aquesta amb el govern. L’alcalde Pellicer fa comparativa sobre el canvi de comportament de la CUP, que va passar d’abstenir-se a l’aprovació dels pressupostos en

l’anterior exercici a una “radicalització. La gent ha de veure que el model que ens proposa és el d’una ciutat que no vull. Ni jo, ni molta gent. Seria un error que governin. La seva mentalitat, tot i ser legítima, comporta un endarreriment per poder avançar. La seva idea de progrés és tan socialitzadora que la fa excessivament autoritària”, subratlla. Per la seva banda, la portaveu del partit independentista, Marta Llorens, justifica a VIU a Fons el perquè d’aquest canvi de comportament. “Quan vam entrar a l’Ajuntament, sent la primera força de l’oposició, vam optar pel canvi. Vam passar d’una a sis regidores, a l’Ajuntament. Llavors ens vam dir que havíem de tenir un canvi d’actitud i mirar de generar pactes per anar treballant a la ciutat. En aquest sentit, doncs, ens vam abstenir en els pressupostos del 2016, sí. Va ser una prova que, ara des de la llunyania i sent autocrítics, ha acabat per confirmar que realment no es van complir amb els acords que es van plantejar”, argumenta.

32 anys

Maig 2017

d'exp erièn cia

977 360 836

89

977 312 502

PUBLICITAT CIUTAT

977 661 951

POILÍTICA CIUTAT

90

Maig 2017

Sobre aquesta qüestió, la portaveu de la CUP explica que “el govern incompleix constantment totes aquelles mocions aprovades des de l’inici de mandat i de l’anterior” i que, per tant, a partir d’aquí, els regidors de la formació van decidir fer una anàlisi de la situació. És per això, revela Llorens, que van decidir plantejar una moció de censura en un escenari previ en què “nosaltres encara desconeixíem l’assumpte de la qüestió de confiança de l’alcalde. Crèiem que sí que tenia pensat de sotmetre-s’hi, però no amb uns terminis tan ajustats a la nostra moció”. Des de la CUP intueixen que el fet de fer efectiva la moció de censura el dia dels pressupostos, “va fer que l’alcalde s’avancés al que ja tenia pensat fer”.

Des de la primera força de l’oposició, doncs, veuen un “govern inestable” i sobretot en una qüestió que “és primordial a la ciutat”. En aquesta línia es posa com a exemple el pla d’acció municipal aprovat a través d’una moció que “realment, el govern no ha posat en pràctica”. Això, segons diu, denota que és “un govern sense cap línia estratègica de futur per a la ciutat”.

La portaveu del partit independentista posa com a exemple l’assumpte de l’Hospital de Sant Joan, del qual es va

«El govern incompleix

constantment totes aquelles mocions aprovades des de l’inici de mandat i de l’anterior»

dur a terme un ple monogràfic i “ens vam quedar sols en una de les mocions que vam presentar. Nosaltres, dins un marc de dissolució de les empreses del Grup Salut, a més del que havia suposat el cas Innova, vèiem que hi havia una mala gestió endèmica i que s’havia de solucionar, ja que s’ha traduït en un dèficit que s’allarga a uns dos anys”.

Per aquest motiu, afegeix, els cupaires van defensar que “el millor era que l’Ajuntament deixés de gestionar-lo directament, que prescindís de la seva competència no obligatòria i que la passés a la Generalitat. Resultat? Tothom se’ns va tirar a sobre”, lamenta.

Mesos després, els grups polítics s’han anat posicionant fins al punt que “el govern s’ha acostat una mica a la nostra proposta. És a dir, ara s’han adonat que el consistori no pot escanyar més els recursos públics per sufragar els costos del recinte sanitari i ha pres la decisió de crear un consorci amb la Generalitat de Catalunya”. Amb aquesta opció, però, tampoc hi estan d’acord del tot, ja que troben algunes “llacunes que la gent encara no sap. El CatSalut té un 55% del futur consorci, però en un primer moment la despesa anirà cap a l’Ajuntament. Per tant, no veiem que sigui una solució adequada per solucionar tot plegat”, carrega.

Sobre unes altres qüestions, Llorens també posa en rellevància que l’Ajuntament es pronunciés en el marc de la proposta d’estudi d’internalització dels serveis, perquè “per contra, el govern

vol mantenir una competència que no li és obligatòria. En canvi, es renta les mans en no assumir una d’obligatòria, com és la gestió del servei de residus”, diu. Una mesura que segons destaca la portaveu cupaire, hauria suposat un estalvi d’un 1,300.000 euros l’any per a les arques municipals.

El partit independentista planteja un govern de canvi, “no pas un govern de la CUP. Malgrat que no puguem implementar tot un programa, com nosaltres diríem, de naturalesa ideològica, ara veiem que hem de donar prioritat a la ciutat i que el que aquesta requereix és un govern de concentració, per tal de salvar la situació”. De cara al futur i en els dos anys de mandat que queden, des de la CUP es pensa que pel que fa al tema d’acció municipal, que contemplen com “urgència”, s’hi seguirà treballant. “Anirem posant els diferents punts sobre la taula i forçarem al govern a actuar d’una vegada per totes de manera consensuada al que es debati al ple”, conclou. I és que, com determina per últim Llorens, la manera de treballar de la CUP és “independent de si assumim l’alcaldia o no. Són temps difícils i ens hem d’arremangar.

Tenim ànsia de treballar i canviar les coses. A l’oposició se’n fa molta, de feina, però és molt poc visible”.

Autocrítica als plens També es parla d’autocrítica, als plens.

N’és un exemple el suggeriment que va fer el Partit Popular a Pellicer d’aplicar-la al govern. “Jo no crec que hagi de fer autocrítica. En tot cas, he fet les meves reunions amb tothom. Si hi ha d’haver més diàleg, d’acord. Obrirem més espai de conversa, però clar, si es negocia un pressupost, per exemple, i en l’últim moment ens diuen que no, no sabem què més fer...”, raona l’alcalde de la capital del Baix Camp.

Seguint en la línia dels populars, el portaveu del partit, Sebastià Domènech, ja va justificar la negativa del seu grup a aprovar els pressupostos a conseqüència de l’incompliment de diversos acords, els quals va enumerar.

NECESSITES UN INDUSTRIAL?

O UN TURISME?

(mesures zona de càrrega, en metres: Alt x Ample x Llarg)

6-7 m 3

1,44 x 1,72 x 2,25/2,70

8-10 m3

1,66 x 1,72 x 2,50

15 m3

12 m 3

1,85 x 1,72 x 3,27

1,96 x 1,72 x 4,60

20 m3

2,20 x 2,00 x 4,30

Maig 2017

3-4 m3

1,20 x 1,43 x 1,60

MÉS VEHICLES A

Reus: c/ Faió, 4. Tel 977 770 207 Lleida: Ctra. LL-11, Km 10. Tel 973 232 518

info@conrad2.com

arespacochaga assessors Sor Lluïsa Estivill 8, (43202) Reus Tel. 977 315 553 | Fax 977 314 914 assesors@arespacochaga.net

• Consultoria fiscal i laboral • Mecanització de comptabilitat • Consultoria en matèria de crèdits i ajudes • Cobertura legal en totes les àrees de l’empresa • Gestió de subvencions, ajudes i fons econòmics per a l’empresa • El·laboració de nòmines, contractes, etc.

• Assegurances • Assesorament immobiliari

PUBLICITAT CIUTAT

91

www.conrad2.com

POILÍTICA CIUTAT

92

Maig 2017

És el cas de la targeta resident i el canvi del nom de l’aeroport de Reus a per lligar-lo a l’arquitecte Gaudí, que han acabat , segons paraules de Domènech, en “paper mullat”.

No s’arriba a cap consens. Què està passant? La resposta de l’alcalde és ferma: “Hi ha més tàctica que estratègia i poca visió de ciutat, ja que tothom mira cap a una finalitat encarada a la rendibilitat política. Si hi haguessin menys grups per negociar, tot potser seria més fàcil, però la ciutadania així ho ha decidit. La composició de l’Ajuntament fa molt difícil arribar a les majories i per assolir-les tot arribant als 14 suports necessitem un grup de quatre i de dos. O un grup de quatre que ens voti sempre que sí o un grup de quatre i un de dos que s’abstingui”. I això segons el batlle, costa molt de lligar.

Però les desavinences no s’acaben aquí.

Amb el partit dels socialistes també es va produir una mena de malentès. I és que al ple on s’havien d’aprovar els pressupostos es va deixar entreveure un possible preacord entre govern i socialistes. Tot plegat, però, va concloure en la negativa del partit liderat per Andreu Martín. “Teníem un acord clar amb el seu grup municipal. Fins i tot, havíem mogut un milió i mig d’euros en funció de les seves peticions, que no és poc. Nosaltres anàvem treballant en totes les seves demandes. No obstant això, l’assemblea del partit socialista, de forma legítima tot sigui dit, va dir que no. No entro en temes interns del PSC, però per a la propera vegada, desitjaria que quan es negociés quelcom es fes amb el consens de tot el partit de forma directa. En cas contrari, perdem el temps i entrem en una dinàmica de govern del tot perversa”, opina el batlle de la ciutat. I és que no és la primera vegada que passa quelcom semblant, ja es va repetir amb la CUP en el marc de l’aprovació de les ordenances fiscals municipals.

Seguint la línia socialista, cal recordar que aquest partit va fer palès que no es

creia el govern en el ple del mes d’abril per manca de confiança i va esmentar l’aprovació del Pacte de Salut. En aquest punt, i un cop creada la nova societat on la Generalitat assumirà el control de la seva gestió, Pellicer diu que “el Pacte de Salut és totalment compatible i és necessari, perquè també ens aporta un espai de debat i ens guia a tots sobre cap a on anem i l’Hospital Sant Joan de Reus necessitava una solució clara com la que s’ha proposat. Nosaltres no hem enganyat ningú, sempre hem dit que hi havia un problema d’ordre intern, és a dir, que calia endreçar la qüestió de la despesa”.

Pel que fa a Ciutadans (C’s), aquesta formació acostuma a posar èmfasi en el futur comercial de la ciutat. De fet, al ple de l’abril va acusar el govern d’una mala gestió pel que fa a la decisió del destí del futur cinema de La Fira Centre Comercial, del qual van dir que l’assumpte no s’havia negociat gens bé, ja que es va “recórrer al crèdit” i això suposa “refer el pressupost des del començament”. D’altra banda, C’s també ha anat assolint una naturalesa més arrelada a la llengua i a qüestions de sentiment nacional. L’adhesió de Reus de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), contra la qual el grup municipal de Ciutadans va presentar una moció en la qual demanava la seva sortida immediata, va ser polèmica. L’argument del grup liderat per Juan Carlos Sánchez per justificar-la és que la majoria de ciutadans no estan a favor de la independència de Catalu-

nya. La força va posar com a exemple els resultats de les últimes eleccions autonòmiques. Val a dir que en un dels plens dels últims mesos, el portaveu dels taronja, Juan Carlos Sánchez, va esmentar també que no votarien mai en relació a quelcom que, segons va dir, exclou la meitat de la ciutadania. Sobre tot plegat, Pellicer explica que “pertanyem a l’AMI, però ens trobem en una sentència judicial que no ens permet avançar més. Per tant, estem a l’espera de la sentència i veurem com queda el recurs proposat al jutjat”.

Tot aprofitant l’avinentesa de l’assumpte i a les portes d’un referèndum sobre la independència, preguntem al batlle sobre com seria la posició del govern. Pellicer no respon de manera clara i explica que “encara s’ha d’esperar per veure com es desenvolupa tot, abans de posicionar-se”.

En clau de futur, l’escenari que preveu l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, per aquests dos últims anys de mandat és de “molta feina” i d’una situació “força complexa”. Bàsicament, avança, “m’esperen uns anys tan difícils com els que ja he passat i com els quatre que vaig passar en el primer mandat. Els visc com sempre, amb il·lusió i moltes ganes, perquè m’agrada. De fet, m’hi dedico totes les hores del dia. El que demano als grups municipals és que siguin responsables i que sabent on som, i amb tots els fronts oberts que tenim, pensin més en la ciutat i no tant en la tàctica de destruir”, conclou Pellicer.

Jornada de portes obertes

Redacció

Costa Daurada Càtering porta un any en el món de la restauració però acumula una trajectoria de vint anys. L'empresa de caràcter familiar, nasqué el març de 2016 amb el desig de donar a Tarragona i província un servei integral de menjador escolar de qualitat. Compta amb uns clients que n'acrediten la professionalitat i l'atenció personalitzada que ofereixen. Valoren la seva plantilla que defineixen de persones excepcionals, professionals que donen el màxim d'ells mateixos tot aportant la seva experiència en el ram de la restauració col·lectiva.

S'han especialitzat en llars d’infants, escoles públiques i concertades, tant in-situ com transportat, empreses, hospitals, geriàtrics, esdeveniments (bodes, comunions, festes de aniversaris...). Treballen sempre amb productes de primera qualitat, incloent-ne d'ecològics, i amb proveïdors de proximitat, tot potenciant les empreses de la demarcació. Aposten per una die-

ta mediterrània adaptada a les creences religioses i intoleràncies alimentàries. Es per això que compten amb la Gemma, Doctora en Nutrició Humana i Dietètica.

Unió de dues grans referències.

Costa Daurada Càtering – Fundació Pere Tarrés Aquesta unió és fruit d’una llarga col·laboració entre aquestes dues entitats amb una reconeguda i constatada solvència tècnica i econòmica en els seus respectius sectors. Són conscients que tan sols amb la cooperació entre els millors de cada sector poden prestar i garantir el millor servei. En aquest sentit, aquesta col·laboració ha generat un model de servei que es basa en els següents quatre pilars: QUALITAT – EXPERTESA – PROXIMITAT – SATISFACCIÓ DEL CLIENT.

Pol. Ind. Perafort, c/ Del Pinar nº8-B 43152 Perafort Oficina: 977 615 930 Cuina: 877 604 004 Mòbil: 617 911 771

www.cateringcd.com

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

93

Maig 2017

Costa Daurada Càtering va obrir les portes a amics i clients per ensenyar les seves instal·lacions. Després d’un any de treball Costa Daurada Càtering ha volgut donar les gràcies a la confiança rebuda per part de tanta gent, i què millor que poder fer-los aquest detall

EMPRESA

INNOVACIÓ | COMERÇ | NOTÍCIES

EMBRIOGYN EMPRESA

94

Maig 2017

«En un futur la gent tindrà relacions sexuals a casa per gaudir però anirà a un centre especialitzat per tenir un fill sa» Entrevista a Imma Saumell i a Pere Feliu, directora del laboratori i director mèdic d'Embriogyn Redacció | Pierre Grubius Fotos

Com va néixer Embriogyn? Pere Feliu: Neix de la devoció a la reproducció assistida. Els dos som de Tarragona i fa anys treballàvem a Barcelona en centres diferents. Aleshores vam pensar que podria ser molt bona idea muntar un centre a la nostra ciutat.

Quan ho vam fer, fa deu anys, érem només tres persones i ara en som més de vint. Ha estat un èxit. Imma Saumell: Aleshores no hi havia cap centre de reproducció assistida a Tarragona i, per tant, hi havia una necessitat

real. Crèiem que era bo oferir un servei així aquí perquè les persones que ho necessitessin no haguessin de marxar a Barcelona.

Embriogyn està acreditat per la Generalitat de Catalunya. IS: Sí, això no vol dir que depenem del CatSalut, sinó que garanteix la qualitat del servei, amb les titulacions i homologacions corresponents. PF: La nostra voluntat era oferir la mateixa qualitat que s'ofereix a Barcelona. De fet, nosaltres encara oferim més, com el tracte humà.

Això vol dir que a Barcelona, sigui per volum de pacients o per qualsevol altre motiu, no hi ha aquesta humanitat que vostès esgrimeixen?

IS: Vol dir que el factor humà és un dels valors del nostre equip. Tractem els pacients com voldríem que ens tractessin a nosaltres. Per a Embriogyn això és molt important.

Vostès ofereixen, fins i tot, suport psicològic. IS: Avui en dia és un factor que gairebé tots els centres ofereixen. Abans no era tan habitual. De totes maneres, cal tractar totes les eta-

pes del procés amb molta delicadesa i empatia i, en certa manera, a banda del professional de la psicologia que tenim, nosaltres també exercim una mica de psicòlegs en aquest aspecte.

Busquem que tots els moments siguin els més dolços possibles.

puguin ser mares sense tants problemes? IS: Tècnicament hi ha una solució que funciona molt bé que és congelar òvuls quan són més joves. És a dir, si els congeles quan tens 30 anys i decideixes ser mare als 38, utilitzem aquell òvul de 30 per a fer-ho.

que es faci amb un. IS: La gestació d'un òvul és més segura, mèdicament parlant, que en dos i això és el realment important, la seguretat de la mare i del futur nadó. La medicina ha de ser preventiva, millor una gestació d'un òvul que de dos.

Fins a quin punt l'aspecte psicològic pot influir a l'hora de voler tenir fills i no poder? PF: És molt important. Hi ha un tema tècnic, científic, però després hi ha la part emocional, és clar. La frustració de la parella en veure que no pot tenir un fill agreuja encara més el problema.

I també la incertesa en el sentit de no saber si el tractament que s'estan fent donarà resultats o no. És aquí on entra també la nostra part més humana, explicant bé tots els processos i que la parella vegi que tu estàs amb ells, que no són uns números sinó que estàs molt implicat.

Tenen casos de dones que arriben passats els 40 per tenir fills? PF: Sí, i algunes pacients demanen vitrificar òvuls (congelar) amb 42 anys per a més endavant.

«Si focalitzes el pro-

«L'edat mitjana de les

dones que arriben a Embriogyn ha augmentat en cinc anys des que vam obrir el centre» L'edat de la dona és més important que la de l'home en aquest àmbit?

PF: Sí, l'edat femenina marca més el pronòstic que no pas la masculina. IS: Vam estar revisant les nostres dades i vam comprovar com l'edat mitjana de les dones que arriben a Embriogyn ha augmentat en cinc anys des que vam obrir el centre, una tendència que s'evidencia arreu, però.

Les dones, pel que es veu, cada vegada decideixen tenir fills més tard i, per tant, això dificulta que es quedin embarassades. Quines solucions hi ha mèdicament perquè

Es donen molts òvuls? PF: A Catalunya, el 55% dels processos que fem els professionals són arran de la donació d'òvuls. Es busca una donant i una receptora que tinguin característiques físiques semblants, es fa servir el semen de la parella i es posa un embrió a la receptora. Els resultats són excel·lents.

Però això no provoca que hi hagi moltes bessonades? PF: Nosaltres insistim que s'ha de transferir un òvul i no pas dos. Si en transfereixes dos, hi ha un 70% d'èxit però també un 39% de bessonada i això és massa. La parella sovint, però, vol assegurar el tret i clar, sí que hi ha més possibilitats que es quedi embarassada amb dos òvuls, però el més convenient és

La pressió pot ensorrar-ho tot, aleshores. PF: Hi ha dones que em comenten que quan es fan el test d'ovulació li diuen al seu marit i jo els hi responc que no li han de dir perquè si aquell dia ell no pot, ja tenen un problema. Tot ha de ser el més natural possible. L'aspecte emocional de l'home és molt sensible, tant com el de la dona.

A banda de l'edat, hi ha altres motius que ajuden a explicar la baixada de la natalitat? PF: Es parla també de la qualitat del semen però clar, si un home que té poca qualitat al seu semen vol fertilitzar un òvul d'una dona que passa els 40 anys, serà difícil però si ho fes a una dona de 25, seria més senzill. Molts dels homes que tenen problemes seminals importants si haguessin fertilitzat dones joves, mai ho haurien sabut. IS: També hem de ser conscients que l'espècie humana és subfèrtil. Per exemple, si una dona vol quedar-se embarassada en el perí

Maig 2017

95

Quan arriba una parella, segurament ells no saben de qui és el problema... PF: Nosaltres sí que ho sabem: dels dos. Si focalitzes el problema en un dels dos, et carregues la parella i t'ho carregues tot. IS: Això, al cap i a la fi, és un equip. Potser el noi té semen de poca qualitat, però en un altre òvul que no fos el de la seva parella tal vegada aconseguiries un embaràs. O potser no. Ho has de tractar globalment, sense culpabilitzar.

EMBRIOGYN EMPRESA

Quin és el perfil de pacients que arriben a Embriogyn? PF: És difícil donar una resposta única però podem dir que es tracten de dones d'uns 36 anys.

En aquest cas, podria tenir problemes per quedar-se embarassada igualment? IS: Nosaltres som molt honestos i si algú ve amb 42 anys per fer això, se li ha de dir que segurament té pocs òvuls i amb una qualitat molt baixa, un fet que suposa que no hi ha una garantia de gestació pels pròxims anys. L'edat ideal per a congelar els òvuls seria entre els 30 i 35 anys. I abans també, el que passa és que som conscients que una noia amb 25 anys potser ni es planteja ser mare i, per tant, ni pensa en aquesta opció. PF: Hi ha un altre avantatge en la congelació.

Si algú congela els òvuls en la franja d'edat que ha esmentat l'Imma i després es queda embarassada de forma natural pot, a més, donar aquells òvuls congelats perquè són de gran qualitat.

blema en un dels dos, et carregues la parella i t'ho carregues tot»

EMBRIOGYN EMPRESA

96

Maig 2017

ode més fèrtil només té un 12% de possibilitats d'aconseguir-ho, i això molta gent no ho sap.

Tenim uns bons patrons sexuals per tenir fills? PF: Moltes vegades li donem la culpa a l'estrès però això, per si sol, no explica, en el sentit mèdic, que pugui afectar l'esperma. Per exemple, si quan arribes a casa dius avui no perquè estic cansat, demà tampoc i així cada dia, l'estrès és el culpable però perquè no tens relacions, no per ell mateix. Per què hi ha tants embarassos a l'estiu? Perquè estem més relaxats. IS: Vivim en una societat on ho tenim tot planificat i això no pot ser. Pensem tenir un fill en una època determinada de la nostra vida i quan no arriba aleshores tot són preocupacions i maldecaps.

Tarragona té un índex inferior que la resta de Catalunya o l'Estat? IS: S'ha parlat algunes vegades que la petroquímica pot afectar el semen però, realment, això no s'ha demostrat científicament de cap manera. Els nivells són comparables a altres zones.

Com dèieu, vosaltres cuideu molt la part personal de tot el procés, la part humana dels pacients. Heu activat un parell d'iniciatives en aquest sentit els últims mesos, no? IS: Sí, hem fet una exposició de fotografies que es pot veure aquí, al nostre centre, sota el títol És possible. Són parelles que han passat per processos de fertilitat in vi-

tro. Les imatges, que tenen una frase cadascuna, ajuden a les noves parelles que vénen a creure que, efectivament, és possible aconseguir-ho. PF: Les fotos humanitzen encara més el centre.

Fa un temps, coincidint amb el desè aniversari d'Embriogyn, també vam reunir les parelles que han pogut tenir fills després de sotmetre's als nostres tractaments i va ser un acte molt bonic perquè aquells pacients s'apropaven i t'explicaven la seva història.

Fa uns anys, moltes parelles que se sotmetien a tractaments de fertilitat no ho explicaven obertament, potser per vergonya. Això continua sent així? IS: Hi ha de tot. Hi ha parelles que no tenen cap problema en explicar-ho. Fins i tot, una vegada, no fa massa, em vaig trobar una pacient nostra que ja ha tingut una nena i li va dir que jo era la responsable que estigués al món. La nena, clar, em va preguntar: 'I com ho vas fer?' Imagina't la situació [diu rient]. PF: En donació d'òvuls encara hi ha recança a explicar-ho. Però és respectable, evidentment.

S'ha incrementat el nombre de parelles que demanen aquests tracta-

«Pensem tenir un fill

en una època determinada de la nostra vida i quan no arriba aleshores tot són preocupacions i maldecaps»

ments? PF: Sí i això anirà a més perquè les parelles busquen nens sans, en el sentit que no desenvolupin una malaltia greu, i amb la informació genètica que tenim això és possible.

Això és tendència a Estats Units.

La llei a Espanya ho permet? IS: Sí.

Es pot fer un estudi dels embrions d'acord ambl risc genètic que pugui tenir. La llei especifica que siguin malalties d'aparició tardana i que no tinguin tractament. PF: Per exemple, la celiaquia seria una d'aquestes malalties? No, perquè menges sense gluten i ja està. Estem parlant de casos de malalties greus. En un futur la gent tindrà relacions a casa per gaudir però anirà a un centre especialitzat per tenir un fill sa.

Com? PF: Si l'home i la dona tenen un gen que pot provocar una malaltia recessiva, de quatre fills, un tindrà la malaltia, dos seran portadors i l'altre serà sa. Si s'evités el naixement d'aquest 25%, l'estalvi en els tractaments de les malalties que desenvoluparien permetrien pagar estudis genètics a totes les parelles d'Espanya.

Ara, si les parelles volen fer-se l'estudi, s'ho han de pagar elles.

La sanitat pública no es planteja això? IS: La sanitat pública va molt endarrerida pel que fa a recursos en reproducció assistida. La fertilitat no és prioritària per a ells. És car un tractament de fertilitat?

PF: Hi ha molt desconeixement de què costa i tothom es pensa que és més del que realment val. Jo estic en contra que certs grups mèdics s'anunciïn destacant el preu, no ho trobo correcte. Allò que importa és la qualitat del servei. IS: Els preus pràcticament no han pujat en deu anys i, tot i així, som més barats que a Barcelona.

Podem dir que els preus oscil·len entre els 600 i els 4.000 euros en funció del tractament. La pregunta és: tenir un fill és car? No si ho compares amb tot allò que t'aportarà.

PUBLICITAT EMPRESA

97

Maig 2017

La finestreta única empresarial

Redacció

L’Ajuntament posa en marxa un nou aplicatiu digital que té per objectiu facilitar la posada a punt d’un negoci pel que fa a la simplificació i agilització de la tramitació administrativa pertinent. Es tracta de la Finestreta Única Empresarial (FUE), mitjançant la qual empreses podran operar amb una millor comoditat. Les gestions es poden fer en línia i a qualsevol hora del dia. La finalitat de la FUE és reduir les barreres administratives a les empreses i emprenedors i facilitar la posada en marxa d’activitats econòmiques. Pel que fa als serveis que ofereix a les empreses i als professionals es fixen en base a la relació a l’accés i l’exercici de l’activitat econòmica i comprenen la informació, l’assessorament, la tramitació unificada i la finalització del tràmit en els casos en què ho estableixen les normes.

La FUE a més pretén esdevenir tot un punt de referència que relaciona empresaris i emprenedors dins un mateix entorn quant a la forma de relacionar-se amb l’administració. És l’espai físic o virtual des d’on poden fer totes les gestions necessàries per desenvolupar la seva activitat, amb independència de quina sigui l’administració responsable de cada tràmit. I és que es tracta d’una xarxa interadministrativa impulsada per la Generalitat de Catalunya a través del portal Canal Empresa per agilitzar els tràmits que són competència de les administracions públiques i facilitar l’accés a l’activitat econòmica. Pel que fa al seu funciona-

Foto: Ajuntament de Reus

BREUS EMPRESA

98

Maig 2017

Tot i que encara és a una primera fase, permetrà reduir les barreres administratives a les empreses per tal de posar-se en marxa més ràpidament

ment, es troba en una primera fase i el seu pagament previ és exclusivament a través de tarja de crèdit. Des de l’oficina atenció es donarà assessorament dels tràmits FUE, però únicament es podran fer de manera telemàtica.

Actualment, en aquesta primera fase, no s’han implementat els canvis de nom ni les modificacions de les activitats existents, que també es preveuen en la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, que es realitzaran en una segona fase aquest 2017. Per ser usuari de la FUE és requereix disposar de certificat digital, tot i que en la segona fase d’aquest 2017 s’hi podrà accedir a través d’una clau que s’enviarà via SMS, així com des de dispositius mòbils o tauletes.

L’Ajuntament va adjudicar a l’empresa Instrumentación y Componentes SA el contracte pel desenvolupament de la plataforma municipal de finestreta única empresarial. El contracte té un import de 37.092,30 euros.

99

Maig 2017

Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

Unitat familiar i altres rendes Amb caràcter general, la declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques es presenta de forma individual, i només les persones que formen part d'una unitat familiar tenen l'opció de tributar conjuntament en l'IRPF.

ASSESSORIA EMPRESA

100

Maig 2017

La declaració conjunta comprèn obligatòriament tots els membres de la unitat familiar, sense vincular-los per a exercicis successius; obliga a tots els membres de la unitat familiar conjunta i solidàriament, de manera que el deute tributari resultant podrà ser exigit per l'Administració a qualsevol d'ells.

La unitat familiar està constituïda pel conjunt de persones unides pel parentiu i la convivència, i, als efectes fiscals hi ha dues modalitats: la biparental i la monoparental.

La biparental, es dóna quan hi ha matrimoni, civil o religiós, és la formada pels cònjuges, independentment del sexe dels contraents, i els fills, tant naturals com adoptats menors d'edat, i els majors d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

La modalitat monoparental és aplicable en defecte de matrimoni, i en els casos de separació legal, serà aquell progenitor que té la guarda i custòdia dels fills menors, o subjectes a pàtria potestat prorrogada, qui té dret a integrar a tots els fills en la seva unitat familiar.

Les parelles de fet no formen unitat familiar biparental perquè no estan unides per matrimoni. Si tenen fills, han de determinar amb quin progenitor s'integren aquests per a constituir la unitat familiar monoparental, només un membre de la parella pot formar unitat familiar monoparental amb tots els fills, tot i que no podrà beneficiar-se de la reducció per família monoparental al conviure amb la seva parella. El que sí que pot fer-se és determinar en cada exercici quin dels progenitors conforma unitat familiar amb els fills.

Qualsevol altra agrupació familiar diferent de les anteriors no constitueix unitat familiar a efectes de l'IRPF; cap membre pot formar part de dues unitats familiars al mateix temps. La determinació dels membres de la unitat familiar es realitza atenent la situació existent el dia 31 de desembre de cada any.

Un dubte típic es planteja quan un dels fills de la unitat familiar obté rendes. Té obligació de declarar-les? Conjuntament amb els seus progenitors o individualment?

Es perd la deducció per fill a càrrec?

Els fills majors de 18 anys, fiscalment, no formen part de la unitat familiar, per tant els seus ingressos no es poden sumar als de la resta de la família, i si estan obligats a declarar, ho faran sempre de forma individual.

Els fills, independentment que siguin majors o menors d'edat, donen dret a aplicar la deducció per fill a càrrec si compleixen els següents requisits: Tenir menys de 25 anys; conviure amb els pares; no tenir rendes subjectes superiors a 8.000 €; i no presentar declaració de la renda individual amb ingressos declarats superiors a 1.800 €.

Per tant, per a fills majors d'edat, menors de 25 anys, amb ingressos inferiors a 1.800 € es manté el dret a deducció per fill, i podrà presentar renda individual si li interessa perquè li retornin les retencions. Ara bé, si els Ingressos són superiors a 1.800 € però inferiors a 8.000 €: es manté el dret a deducció per fill a càrrec si el fill no presenta declaració individual; però si la presenta (per estar obligat) els seus pares perden el dret a la deducció fiscal; de la mateixa manera que si els Ingressos són superiors a 8.000 €, on es perd el dret a deducció. El fill presentarà la declaració si està obligat, o no estant obligat si li interessa per què li dóna dret a devolució; hauran de valorar si és superior el dret a devolució del fill o la deducció pels pares.

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

www.gestaliagrup.com

101

Maig 2017

AGENDA | OCI | GASTRONOMIA ACTIVITATS | CONVOCATÒRIES | RESTAURANTS

Agenda

Dissabte, 20 de maig • Concert dels 20 anys del Teatre Bartrina (21 hores).

El Consorci del Teatre Bartrina presenta el concert dels 20 anys del teatre reusenc i els encarregats de presentar la gran fita serà l’agrupació Soul Machine, formada per les dues veus de Manu Ruiz i Josué Barceló el baix Francesc Brull, el guitarrista Toni Just, el pianista Pau Terol, el bateria Carlos Brull, el saco Raúl Viñes, el saxo baríton Cisco Barceló i el trombó Jordi Barceló. Presentaran els seus treballs Terra Negra i 6 Grans dels Soul en un format únic creat especialment per a l’ocasió. Una posada en escena que deixarà els assistents enèrgics i vibrants. Tots uns referents del soul, el funky i el rhythm’n’blues a Catalunya. Amb més de 15 anys a sobre els escenaris segueixen dominant els grans èxits de la música negra, un bagatge que ha permès a la banda de Falset consolidar una base musical i un extens repertori de clàssics als quals han donat el seu toc personal.

102

Maig 2017

Dissabte 6 de maig • Marines Contra Marines. A la Sala Constantí Art (20.00 hores). Inauguració de la mostra amb pintures de Joaquim Boleda i Francesc Navarro. Romandrà oberta fins el 27 de maig. L'entrada és lliure. Sala Constantí Art, Carrer Carnisseries Velles, 3 - Reus. www.salaconstantiart.com.

i sense drets humans’, una activitat que ha estat organitzada pel Comité de Solidaritat Oscar Romero. Presentarà l’acte Toni Valcárcel.

Dimecres, 17 de maig • Jornades d’història contemporània Pere Anguera (18.30 hores). El Centre de Lectura de Reus i la Biblioteca Pere Anguera acollirà les jornades, les quals han comptat amb el suport de la Fundació Privada Reddis de Reus i l’Institut Ramon Muntaner, i es duran a terme els dies 18 i 19 de maig. El primer dia presidirà la inauguració Carlos Forcadell amb el col·loqui ‘La aportación historiogràfica de Pere Anguera’, li seguirà Montserrat Duch amb ‘El republicanisme en la construcció de la ciutadania’. L’endemà Borja de Riquer agafarà el relleu amb ‘Catalunya – Espanya’ i Ramon Arnabat i Xavier Ferré amb ‘Un model català d’ateneisme’. El darrer dia les jornades les encapçalarà en Joan Maria Thomas amb ‘La no nació catalana dels falangistes’ i Antoni Gavaldà continuarà amb la cloenda amb el seu col·loqui ‘El fracàs de la col·lectivització agrària al camp com a model igualitari’. Val a dir que en els tres dies també hi haurà una sèrie d’activitats complementàries a càrrec del Servei Municipal de Biblioteques de Reus i la publicació de les ponències.

• Escola de Teatre (10 hores). A la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura es durà a terme un monogràfic sobre producció i gestió teatral amb el Doctor en Gestió de la Cultura i del Patrimoni por la Universitat de Barcelona, Tino Carreño.

Divendres, 19 de maig • Conferència sobre Hondures (18.30 hores). El director de Ràdio Progreso, Ismael Moreno, presentarà al Centre de Lectura la conferència ‘Hondures, país violent

• Cicle Ressò del Japonisme (10 hores). A la sala d’actes del Centre de Lectura es durà a terme la sessió ‘Japan Express: Viatjar al Japó de manera fàcil’ amb Alberto Martínez Caballero i Iván González Pujol.

Divendres, 26 de maig • Concert de Lucrecia ‘20 años de mis boleros’ (21 hores). El Teatre Bartrina emplaçarà un any més una sessió de boleros. En aquest cas, la gran veu serà la de la cubana Lucrecia. El conjunt de vivències i emocions que s’acumulen amb el pas del temps són la primera matèria que nodreix l’essència d’un gènere com el bolero. Per aquest motiu no es podia passar per alt el vintè aniversari de la publicació del disc amb el qual la cantant es va instal·lar a les orelles de molts dels seus seguidors amb Mis boleros (1996).

Maig 2017

103

Dimarts, 23 de maig • ‘Incendios’, de Wajdi Mouawad (20.30 hores). El Teatre Fortuny emplaça un espectacle que du com a premissa principal que la infantesa és com un ganivet clavat a la gola.

Després d’un període de cinc anys amb un silenci hermètic, mor una mare, interpretada per l’actriu Núria Espert, que deixa un sobre per a cadascun dels seus fills bessons. A partir d’aquest moment, el públic serà testimoni de la recerca desesperada de les empremtes d’una vida marcada per la guerra i la desesperança, en què la tragèdia política i la humana s’entrellacen en un escruixidor relat.

Maig 2017

104

Dissabte, 28 de maig • ‘Ragazzo’ (18 hores). L’espectacle anirà a càrrec de la companyia Tot terreny i es durà a terme al Teatre Bartrina sota la direcció de Lali Álvarez Garriga i la interpretació d’Oriol Pla. Val a dir que la peça va aconseguir un premi de la Crítica l’any 2015 com a Millor Espectacle per a Joves i a l’Actor Revelació, i Premi Serra d’Or a l’Espectacle Teatral del 2015. L’acte es dedica a Carlo Giuliani, un jove assassinat a Gènova el juliol del 2001 durant la cimera del G8.

Dimarts, 30 de maig • Sílvia Pérez Cruz en concert (21 hores). La cantant actuarà al Teatre Fortuny de Reus en l’espectacle ‘Vestida de nit’ i anirà acompanyada d’un quintet de cordes. Després de tres anys tocant junts en directe sense prejudicis i amb alegria una sonoritat pròpia, Sílvia Pérez Cruz decideix gravar i girar aquest espectacle acompanyada i acompanyant a cinc còmplices de luxe sota el nom de la cançó que van escriure amb els seus pares fa més de trenta anys, ‘Vestida de nit’.

Dijous, 1 de juny • Recital de poesies (19.30 hores). La sessió anirà a càrrec els alumnes del Taller de Lectura en Veu Alta organitzat per la secció i l’Escola de Lletres i es durà a terme a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus.

Divendres, 2 de juny • Presentació de llibre (19.30 hores). El Centre de Lectura emplaçarà la presentació del 133 volum Edicions del Centre.

Es tracta d’ ‘Un segle i mig de Cultura a Reus i Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura’. Dins llibre hi ha articles que repassen la trajectòria cultural de l’entitat. Coordinarà l’acte Joan Navais i marc Ferran del Museu de Reus.

Dilluns, 5 de juny • Inauguració d’una exposició (19.30 hores). La presentació de la mostra ‘Lluís Domènech i Montaner i les bases de Manresa’ es durà a terme al vestíbul del Centre de Lectura de Reus. Es du a terme amb motiu del 125è aniversari de la trobada catalanista. Un acte que organitza el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

PUBLICITAT OCI I GASTRONOMIA

105

Maig 2017

Raquel Estrada Roig. Periodista cultural i poeta

Mireu, així és com dels meus morts en faig

poesia

Foto: David Figueres Felip

El guant de plàstic rosa, de Dolors Miquel

novel·la publicada pòstumament, però és que El guant també fa una ombra d’arbres i animals i no sé si dir de vida dins la mort, o de mort dins la vida, ballant a la bellesa de la crueltat: “Mentre són dutes a l’escorxador les vaques supliquen per les seves vides, llepant les mans dels homes que les sacrificaran. Ma mare, diu el del davantal negre i llarg, quan em feia pastissos es posava un davantal de flors i em convertia en un petit Déu de la llar.”

En una entrevista que li van fer al diari Ara, Miquel parlava dels anys que

«L’angúnia de coses

LLIBRES OCI I GASTRONOMIA

106

Maig 2017

podrint-se a la cuina, de cucs que circulen lliurement per una part important de la casa, no sé si m’hagués deixat arribar al final amb la lectura inacabada pertinent»

Llegeixo El guant de plàstic rosa. Premi Ausiàs March de Gandia, de Dolors Miquel (Lleida, 1060, veïna de Torredembarra), i em pregunto per la utilitat d’allò que he llegit fins ara.

Que mai no serà prou com per poder generalitzar, d’acord. Però com que aquest també és un espai extern per a la reflexió, puc dir que la resta de poemaris, per limitar-ho a la poesia que m’he empassat, han servit perquè hagi après alguna altra cosa més còmoda de saber. De fet, potser no cal entrar en aquest guant de plàstic rosa, quan veus que no et cal.

més referències, complicitats de tercers que ni conec. L’angúnia de coses podrint-se a la cuina, de cucs que circulen lliurement per una part important de la casa, no sé si m’hagués deixat arribar al final amb la lectura inacabada pertinent. Però, ara, amb un fàstic semblant si penso en els cucs i en el mort (o els morts), m’hi puc veure amb la cullereta plena d’aliment per a algú que de seguida se me n’anirà per sempre; i sé reconèixer altres obligacions higièniques que se m’acumulen a l’aigüera, perquè escriure, sovint, també me’n sembla una de més urgent.

Si m’hi hagués posat fa cinc anys no sé si m’hagués llegit de cap a cap els agraïments i tot, buscant-hi encara

Dolors Miquel agraeix explícitament a Mercè Rodoreda l’haver escrit La mort i la primavera (1986), aquella

havia trigat a donar per acabat aquest poemari, és una obra que li ha anat reapareixent, en paral·lel a la pèrdua de familiars i a trencaments amorosos “(Jo em sé el nom del meu mort / i el dic amb la boca tancada)”. Rodoreda va refer i reflexionar molt sobre La mort, i li van publicar la novel·la quan ella ja no la podia veure. Encara no m’hi he endinsat per veure si són comparables en d’altres aspectes, però en tots dos casos, en el de Miquel i en el de Rodoreda, s’agraeix que en aquestes obres s’hi puguin trobar bocins de carn pròpia, en un joc sàdic de treure’s, potser per necessitat, neguits vitals que han de ser per algun motiu literaris.

Més enllà de la metàfora del mort podrint-se a la pica, a El guant hi ha en joc uns fets que no s’ha d’oblidar que són tangibles, reals, també per a tu que llegeixes. Com en un xou de tele realitat extrem: mireu, així és com jo dels meus morts en faig poemes. I no dubtem de la utilitat del producte que en resulta, nosaltres que som éssers atemorits per la pèrdua, necessitats de dol.

Corrupció i crims en el món financer

Hi ha molt d’autobiogràfic en l’òpera prima de Marc Pons. La caixa negra (Pagès editors) és una novel·la negra que desvetlla, a través de les vicissituds d’un perdedor, Martí Morella alies Neeskens, la part més oculta del món de les finances on tot s’hi val per aconseguir el poder, fins i tot l’assassinat. Pons, lleidatà de naixement però tarragoní d’adopció, va treballar durant 27 anys en el sector de la banca i coneix perfectament allò que la novel·la descriu a través d’una entitat que realment va existir fa algunes dècades, La Pia Lleidatana, tot i que l’obra està ambientada l’any 2010. Es tracta d’un llibre molt ben escrit, àgil, trepidant, que retrata molt bé algunes ciutats que l’escriptor coneix perfectament, com la seva Lleida natal, Andorra La Vella o Perpinyà. Els baixos fons d’aquesta última són especialment interessants.

«Sóc fill de pagesos i els meus pares van decidir que havia de treballar en una caixa. Com jo era molt obedient, els vaig fer cas. Però va ser una decisió errònia. No vaig ser mai feliç treballant

en aquell món en què tot són aparences i on quan algú perd la seva posició cau en desgràcia, com el protagonista de la novel·la». És difícil no sentir simpatia pel protagonista, Martí Morella, un home que ho ha perdut tot —fins i tot l’estima de la seva família— menys l’instint de supervivència, el sarcasme i les ganes de tenir sexe. A través de Neeskens — tots els treballadors de La Pia tenen un sobrenom—, Pons presenta una sèrie de personatges on les seves misèries queden al descobert, gent sense ideals, escrúpols i, sovint, sense esperances. «Amb La caixa negra utilitzo un gènere de ficció per mostrar un món real», diu Pons, que assegura que encara manté amics en aquest sector que s’han llegit la novel·la i l’han felicitat per tot allò que mostra. «El protagonista es troba enmig d’una trama de delinqüència organitzada per a la creació de blanqueig de diners tot utilitzant l’entitat financera per a saquejar la mateixa caixa».

Els diàlegs són molt enginyosos, amb

tocs d’humor que provoquen que el lector dibuixi un somriure al seu rostre mentre llegeix i, fins i, tot arrenca alguna rialla. En el fons, llegint La caixa negra et pot venir a la ment figures literàries com el detectiu Philip Marlowe, és a dir, personatges cínics en una societat corrupta. El protagonista de la novel·la de Marc Pons no és un detectiu, però anirà transformant el seu rol dins una història que s’enreda cada vegada més a mesura que els cadàvers van apareixent dins la trama.

LLIBRES OCI I GASTRONOMIA

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Pons presenta una sèrie de personatges on les seves misèries queden al descobert, gent sense ideals, escrúpols i, sovint, sense esperances

107

Maig 2017

La caixa negra és la primera novel·la de Marc Pons, un exempleat de banca que crítica de forma àcida, àgil i amb tocs d’humor la lluita pel poder en una caixa d’estalvis de Lleida

Hotels per Descobrir

Torre del Remei

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONMIA

108

Maig 2017

Un hotel***** GL de somni amb un excel·lent restaurant, a la Cerdanya

José M. Boix, un dels grans cuiners de Catalunya, va obrir el 1991 aquesta casa senyorial de principis de segle, certament un preciós palauet, convertida en un hotel diferent i excepcional. Respectant l'estructura i l'estil originals de l'edifici, el seu interior es va transformar per incorporar tot l'equipament propi del gran luxe i el màxim confort. Bellesa i màxima tranquil·litat. L'inclou la cadena Relais & Chateaux. Només 4 habitacions i 7 suites, amb aire condicionat, caixa forta, minibar, telèfon directe, televisió via satèl·lit, Wi-Fi, vídeo, barnús, assecador de cabell, servei 24 hores i banyera d'hidromassatge. Admet gossos. El preu de l'habitació doble va, segons temporada de 285/305 euros/dia.

Cada suite té un estil diferent. Tot pensat per a la plena felicitat del visitant. Totes les televisions són de la marca Bang Olufsen. Cal destacar també els exquisits esmorzats que se serveixen a les habitacions. L'any 2005 es va inaugurar La Masia, edifici annex al Remei, dins de la finca, amb 11 habitacions més. També disposa d'aparcament, garatge, aparca cotxes, jardí, piscina, jacuzzi, spa, i salons de convencions.Sens dubte un dels hotels més bonics de Catalunya, amb una magnífica gastronomia en el seu acreditat restaurant en què José M. Boix ofereix la seva esplèndida

cuina tradicional de muntanya elaborada amb un toc creatiu. Plats inspirats en la fusió de la cuina clàssica i d'autor, molt ben elaborats, en un marc excepcional d'estil modernista i amb un servei de categoria.

El celler es pot visitar i conté 500 varietats. El servei és molt acurat, com correspon a aquest conjunt de gran altura, en el qual tot és exquisit i de bon gust. Una varietat de pa d'elaboració pròpia. Les especialitats de la carta són, entre altres, els raviolis de foie gras amb tòfona, 28,00€ (comparables amb els del Grand Vefour, de París); llobarro al forn amb calamars i romesco, 37,80€; llebre a la Royale (en temporada), 49,00€; i la poma al forn, 14,00€. Ofereix un menú per 68,00€ i un menú degustació per 89,00€. El vi de la casa és el Viña Arana (DO Rioja), 33,00.

L'horari és de 13,00 a 16,00 i de 20,30 a 22,30. Té dues terrasses i un menjador privat per fins a 20 comensals. La capacitat total és de 60 comensals.

Camí Reial, s/n. (17539) Bolvir (Cerdanya, prop de Puigcerdà).

Tel.: 972 14 01 82. Tanca 10 dies al març i els últims 10 de novembre.

American Express, 4B, Master Card, 6000 i Visa. info@torredelrmei.com.

Web: www.torredelremei.com

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

un apagallums, o bé ofegar la metxa dins la cera fosa, amb l’ajuda d’unes pinces, aixecant-la de nou immediatament, la metxa quedarà impregnada de cera i cremarà més ràpidament quan la vulguem tornar a encendre.

Cal deixar-la refredar fins que quedi sòlida de nou, després podrem tornar a tallar la metxa i tornar-la a encendre, o si és el cas tapar-la.

Us indiquem unes petites accions que faran que gaudiu absolutament de l’espelma perfumada fent que cremi millor.

1.- Abans de cada encesa retallem el ble per a que quedi entre 3 i 5 mm, en tenir una flama més petita l’espelma perfumada ens durarà més temps i no deixarà les vores del vas negres.

Compte en no passar-nos, podríem ofegar la flama. Hi ha unes tisores que van molt bé per retallar les metxes.

2.- Una espelma perfumada aconsegueix la màxima difusió de l’aroma a la mitja hora d’estar encesa. És habitual la pregunta sobre quant temps la podem deixar encesa, doncs bé, hi ha una tècnica, la podem deixar mitja hora per cada centímetre de diàmetre;

per tant una espelma de 8cm de diàmetre la podrem deixar unes 4 hores.

3.- Els corrents d’aire fan que la flama escalfi més un cantó del got que l’altre i la cera no es fondrà a nivell, també ens provocaran que sentim menys el perfum de l’espelma. Hi ha diferents objectes, que ens ajuden a estabilitzar la flama, i d’altres que ens protegeixen la superfície on posem l’espelma perfumada de la calor que aquesta produeix.

4.- Per evitar el molest fum negre i la pudor que es desprèn en apagar una espelma bufant, recomanem utilitzar

I “sempre” hem de tenir en compte amb qualsevol espelma: * Protegir la superfície on posem l’espelma encesa * No deixem mai una espelma sense atenció * Si tenim diferents espelmes enceses mantenim una distància entre elles de com a mínim 5 cm. * Vigilar amb els corrents d’aire * No permeteu que els nens i les mascotes estiguin a prop d'espelmes enceses sense vigilància.

D'NAS essències a l'aire Av. Prat de la Riba, 2 43001 Tarragona www.dnas.cat

109

Una espelma perfumada no és només una espelma que transforma l’atmosfera creant un ambient romàntic, càlid, evocador, acollidor, elegant i ens captiva!. A banda estimula els nostres sentits a través del perfum, en moltes ocasions el seu us precedeix moments especials íntims, festius, a canvi requereix que en tinguem una mica de cura.

6.- Quan només queda un centímetre de cera, és quan oficialment estarà acabada, podeu gaudir de la cera que queda utilitzant-la en un cremador.

PUBLIREPORTATGE OCI I GASTRONMIA

Una forma càlida de perfumar la teva llar

Maig 2017

5. Una campana de vidre és ideal per protegir-la de la pols, si no en tenim, podem passar-li un drap humit per netejar-la, si l’encenem amb pols, aquesta s’enganxarà a la metxa fent que la combustió no sigui l’adequada i molt possiblement no ens farà l’olor esperada.

110 Maig 2017

VIU a fons

Com cada any, a la plaça de la Llibertat del 9 a l’11 de juny. La Cambra de Comerç, amb el suport de l’Ajuntament de Reus es presentarà la novena edició de la REUS VIU EL VI, un certamen que ha esdevingut un autèntic referent arreu del país atenent l’àmplia representació de cellers que participen de l’esdeveniment. Una representació molt significativa del gruix de la producció vinícola que es produeix al

territori corporatiu de la Cambra, el més ric i productiu de tot l’Estat espanyol pel que fa a Denominacions d’Origen de referència. Concretament la Cambra representa, en la seva totalitat, a la DO Conca de Barberà, la DO Montsant, la DOQ Priorat i la DO Terra Alta i, de manera parcial, la DO Catalunya i la DO Tarragona. A més a la fira també es podrà gaudir de referències de la DO CAVA i del Vermut de Reus. El president de la Cambra, Isaac Sanromà, ha volgut destacar pre-

Maig 2017

cisament la singularitat d’aquesta fira que ha “esdevingut una cita obligada pels aficionats al món del vi. És molt difícil trobar en un únic espai la diversitat de producte que ofereix la REUS VIU EL VI. I aquest és un valor afegit que explica, també, la projecció que ha tingut el certamen d’ençà la seva creació l’any 2008.

La fira s’arrodonirà amb el complement gastronòmic, amb una sèrie de delicadeses que serviran per fer els millors maridatges. I enguany, com ja va succeir l’any passat, es reeditarà el dissabte al matí l’Ostrada Solidària a benefici d’una entitat del tercer sector.

A més la REUS VIU EL VI, sempre sensible a la realitat de la ciutat que l’acull, tindrà una especial atenció vers la Capital de la Cultura Catalana amb un programa d’activitats paral·lel que s’anunciarà oportunament.

Podreu trobar tota la informació de la fira a www.reusviuelvi.cat i al facebook, instagram i twitter de la Reus Viu el Vi.

111

La gran festa major de les nostres Denominacions d’Origen vinícoles

REUS VIU EL VI OCI I GASTRONOMIA

Reus viu el vi

CASA MATÍAS CERVESERIA-RESTAURANT

Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2) - 43007 Tarragona Tel. 977 238 647

ASSORTIMENT DE TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Especialitat Menú tancat de tapes per 15€ per persona

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

112

Maig 2017

Preu menú Diari 10,50 €. Cap de setmana i festius 14,50€ Horari De dilluns a divendres de 8 a 24 h. Cap de setmana i festius

L

’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d’ingredients.

A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat.

Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu.

I per a qualsevol celebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

TAMBÉ ENS TROBARÀS A : Plaça de la Font, 29 Tel. 977 139 642

Sant Pere

Foto: Arxiu Carrutxa

113

Maig 2017

és massa

El proper número de VIU a fons, en la seva edició reusenca, estarà dedicat a la Festa Major de Sant Pere i -com la capital del Baix Camp- es posarà de llarg. La programació, la tradició, la música... ho tindrem tot perquè no et perdis res.

Anuncia't en el número amb més repercussió de l'any. Si ets de Reus, hi has de ser.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

Troba el teu exemplar de VIU Reus en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha arreu de la ciutat.

114

Maig 2017

Establiment Adreça Arpo Raval Martí Folguera, 33-35 Forn Sistaré Ample, 20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Forn Sistaré Galanes, 11 Forn Sistaré Amargura, 2 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 13 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Santiveri Sant Joan, 32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos.

La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols, 36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim, 15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36 API Reus Immobiliària Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Guillén Advocats Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Cerimoniós, 18 Flors Vivi Riera Miró, 108 Tattoo Av. Pere Ceremoniós, 16 Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66 Casa Pià Sant Joan, 11 Quiosc Bodega Reus Camí de l'Aleixar, 63 Can Vicenç Ctra. d'Alcolea, 15 DKV Reus Carrer Gaudí, 12 La Fira Centre Comercial Avda. Sant Jordi, 6 Quick Sec Flok Sant Joan, 30 C.N. Reus Ploms Av. de Marià Fortuny, 5 Bolsos Aktual Carrer del Vent, 10 Viventex Carrer Ample, 46 Onagas Batan, 15 Ortopèdia Sant Joan Camí de Riudoms, 51 Can Vicenç Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Fitosanitaris Pep Amargura,30 Cambra de la Propietat Urbana Pl. Catalunya, 5 Estanc Les Oques Av. Dr. Vilaseca, 6 Bricoservei Batan, 17 Consell Comarcal del Baix Camp Dr. Ferran, 8

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

Distribució:

902 113 127

www.unimail.es

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

HO HEM FET

115

S ó n 10 a ny s d ' i l · l u s i o n s i s o m n i s f e t s re a l i t a t .

Maig 2017

junts

RS n° E43653786

C/ Estanislau Figueres 8, baixos, 43003 Tarragona Tel. 977 24 24 51 www.embriogyn.com  

Fem créixer el teu somni C l í n i c a d e re p ro d u c c i ó a s s i s t i d a i d i a g n ò s t i c p re n a t a l .

116 Maig 2017