VIU a fons REUS 47

# 47 | Octubre 2018 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#47 Octubre 2018 www.viuafons.cat

REUS

I a més: Els mòbils a les aules | Història: Grau i Bofarull un reusenc i un tarragoní en la independència argentina | Manuel Gutiérrez: entrevista al director de T-Systems

LA VELLA TORNA A MANAR La Tarraco Arena Plaça va viure l'espectacle casteller més gran del món

REUS

AAFF_FCL_GAMA_210x50mm_tarragona.pdf

1

12/9/18

10:06

2

NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 - 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas AbellĂł - 43204 - Reus - Tel: 977 772 197

http://red.nissan.es/nikkocenter Consum mixt: 4,9 - 6,4 l/100km. Emissions de CO2: 129 - 149 g/km. Consum homologat d’acord amb la normativa europea.

3

C LU B

AL EI

A

- 1 87 8 -

N

R

anys

R AG O

4

T I C DE ÀU R TA

140 El Nàutic fa

N

A

- 1878 -

N

A EI

R AG O

L C LU B

R TA

N

T I C DE ÀU

5

R

8

24

22

Sumari

#47

42

58

5 EDITORIAL | 8 CONCURS DE CASTELLS - Victòria rosa després de 18 anys de domini verd. | 24 JEAN-MARC SEGARRA - Els mòbils a les aules. | 32 GRAU I BOFARULL - Un reusenc i un tarragoní en la independència argentina. | 42 MANUEL GUTIÉRREZ - Entrevista amb el Director de Negocis de T-Systems. | 58 LLARS D'HIVERN - Tot el que us cal per preparar l'arribada del fred a casa vostra. | 68 SEAT TARRACO - El SUV de 7 places que posa Tarragona en boca de tothom. | 80 GIMNÀSTIC - Més que un esport. | 84 CARLES MARQUÈS - Sartine: l'espia francès que morí a Tarragona. | 92 AGENDA

68 EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Cristina Valls, Ramon Ortiz, Alícia Fàbregas, Jordi Salvat, Marc Pascual. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Corrales, Josep Barbero, Carles Cano. Col·laboracions: L.A. Pérez de la Pinta, Manuel Sosa. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres.

Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

a s il b ò m s n o f lè Te

les aules

vista amb el uem una entre U a fons publiq VI l de o er neralitat a m Ge n aquest nú nyament de la rritorials d’ Ense Te eis rv llançada Se ea ls id director de contrari a la garra es mostra Se c ar esco-M les an a Je ils Tarragona. s telèfons mòb ol de prohibir el ny os als pa es es m rn s ve des del Go ica des de fa un ohibició ja s’apl pr e el sta qu ue ia Aq lín a ts. les i institu , en la mateix . Segarra aposta os es per nc s re fra nt s ce lar centres esco autonomia als alló, per donar rg at s Ba p ilit ib se ss Jo po t, s nyamen rla de les seve conseller d’ Ense es a les aules . Pa s et ne ul m ta i s alu s ne el ho smar tp que cal educar regular l’ús dels es i considera ss m co cla ls, les ril de pe t s upamen erguen algun en el desenvol , que també alb erbulling. ves tecnologies no s te es , l’anomenat cib qu lar d’a en l’ús ssetjament esco d’a s so ca b am ment hem vist darrera lesa, com no fant s per natura dicials per als in rju pe n só s de les auno de ils difoses recent s El s telèfons mòb segons dades , ils òb cop més . m s da El adults. d’accidents. Ca e br m ho són per als no an gr ra d’un cer el s consit , estan darre ives per convèn toritat s deTràn panyes informat m ca r fe l t per la seva Ca . lan ir? No telèfons al vo S’han de prohib ipular el s seus an m no ar sancions de t lic ita cess hi ha prou, ap ductors de la ne uctors . I si no n’ nd co s re la butxaca alt a ls on t i la de ir portar el telèf ib oh pròpia segureta pr rà re or li oc però a ningú se econòmiques, ueix. mentre es cond i. Just estem a per quedar-s’h a vid a str no la a n d’una maner ils han entrat a e evolucionara qu El s telèfons mòb s, ny gi sts aque bre com ha a relació amb prenentatge so l’inici de la nostr en plena fase d’a m te Es . treure’n el ar in m ag de il d’ im gent s i com po l·li te que ara és difíc in s on lèf el s te és el camí i ena relació amb La prohibició no ls. de ser la nostr ril pe i s co s ris inimitzar-ne el màxim profit i m s. ve jo és m b el s cara menys am na és el perill d’u altre risc, que mpte amb un ils i co òb m en t de ol s m l’ú r na en el cas de Això sí, s’ha d’a de les famílies d’usar aquespoder adquisitiu l de r rti pa rantir en el cas a ga de n bret xa ha ts tu sti i in d’aquestes eines les . Les escoles na no disposin ne p tauletes a les au ca i n ne p e ca és un pilar del a les classes qu t d’oportunitats lta ua tes tecnologies ig La s. ny pa n el s seus com e. que si posseeixe garantir sempr de a s’h i iu at educ nostre sistema

E

7

TERRITORI

CONCURS DE

6 8

VIUJUN2018 - TERRITORI

CASTELLS 2018

9

CASTELLS

LA VELLA DE VALLS ACABA AMB L’HEGEMONIA VILAFRANQUINA DIVUIT ANYS DESPRÉS La colla rosada guanya el Concurs de Castells 2018 després de vuit títols consecutius dels verds Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

L

castelleres del país. La diada va durar 6 hores i 20 minuts i s’hi van poder veure un total de 45 castells alçats (62% dels quals descarregats), destacant un total de 13 castells de gamma extra, sent l’edició que més se n’han alçat. A més, 8 colles van igualar o superar el seu registre que portaven aquesta temporada i totes les 12 colles participants van assolir un castell de nou. Uns nú-

a Colla Vella dels Xiquets de Valls ha guanyat el Concurs de Castells 2018 amb una autoritat indiscutible i ha posat punt i final a vuit edicions consecutives amb victòria dels Castellers de Vilafranca. Els de l’Alt Penedès han estat segons i la Jove de Tarragona ha completat un podi amb els mateixos inquilins que fa dos anys, però amb les posicions canviades. Els Capgrossos de Mataró s’han enfilat fins a la quarta posició, superant la Joves de Valls, que no han pogut complir el seu ambiciós programa i els Xiquets de Tarragona, que han assolit una meritòria sisena plaça.

La jornada decisiva del Concurs de Castells, celebrada el 7 d’octubre en una Tarraco Arena Plaça plena de gom a gom, inclosos 7.200 castellers, va aplegar dotze de les millors colles

10

VIUOCT2018 - CASTELLS

meros que confirmen el Concurs de Castells com un espectacle únic.

Els vallencs van confirmar a la Tarraco Arena Plaça la gran temporada que estant realitzant, complint gairebé a la perfecció el programa que portaven a plaça i es van coronar en el Concurs de Castells divuit anys després del seu darrer títol. Aquest és el novè triomf dels de la capital de l’Alt Camp en el

11

certamen casteller. Els rosats van descarregar el 4 de nou 9 i el 2 de 8 nets i van carregar el 3 de 10 amb folre i manilles i van sumar 9.690 punts. Per la seva banda, Vilafranca va descarregar el 3 de 10 i el 2 de 9 amb folre i manilles i carregat el 2 de 8 sense folre, amb 8.070 punts. El 2 de 8 net va acabar sent, doncs, un castell decisiu, ja que només la Vella va ser capaç de descarregar-lo, mentre els verds -el seu gran rival en la lluita pel títol- i la Joves de Valls només el van carregar.

L’altra construcció clau va ser el 4 de 10 amb folre i manilles, que Vilafranca va intentar però no va poder finalment carregar.

LA COLLA VELLA VA DESCARREGAR EL 4 DE NOU 9 I EL 2 DE 8 NETS I VAN CARREGAR EL 3 DE 10 AMB FOLRE I MANILLES L’estratègia i la tàctica són molt importants al Concurs de Castells i la primera ronda ja condicionar una de les colles més ambicioses, la Joves de Valls, que precisament va ser la primera en actuar. Els de la camisa vermella van apostar pel dos de vuit sense folre i només el va poder carregar. Un dels canvis aquest any en el reglament del certamen era que només comptava un castell carregat -el de més valor- i els altres dos que puntuaven havien de descarregar-se. Per tant, la Joves veia condicionada la resta de la diada per aquesta primera construcció només carregada. En canvi, Vilafranca va descarregar en la seva actuació inicial el 3 de 10 amb folre i manilles; la Jove de Tarragona, el 5 de 9 amb folre i la Vella, el 4 de 9 net. Les quatre colles s’havien decantat per un castell diferent per iniciar el Concurs.

La Joves de Valls es va encallar el 4 de 9 sense folre i va haver de conformar-se amb el cinquè lloc

12

VIUOCT2018 - CASTELLS

13

LA VELLA ES COL·LOCA FAVORITA EN LA SEGONA RONDA En la segona ronda, la Joves es va encallar amb el 4 de 9 sense folre i el van haver de descarregar per problemes amb els dosos en el segon intent. El primer peu l’havien hagut des descarregar. Vilafranca va optar pel dos de vuit net i també va haver descarregar el peu amb els quarts col·locats. En el segon intent, els verds van poder carregar-lo, però va caure just després que l’enxaneta fes l’aleta.

La Jove, per la seva banda, va carregar el 3 de 10 amb folre i manilles. En canvi la Vella va ser capaç de descarregar el dos de vuit net, situar-se líder i posar pressió al seu principal rival, els Castellers de Vilafranca.

La tercera ronda va ser decisiva. Vilafranca va decidir-se pel 4 de 10 amb folre i manilles i s’hi van encallar. Van haver des descarregar un primer peu i el segon intent no van aconseguir coronar-lo i va caure quan els dosos ja tiraven enrere. La Vella va sentenciar carregant el 3 de 10 amb folre i manilles. La Jove de Tarragona va anar a assegurar el podi descarregant un dels castells emblema, com és el 9 de 8, i la Joves se li resistia novament el 4 de 9 de vuit net, que va haver de tirar enrera amb els dosos col·locats.

En la quarta ronda, els Castellers de Vilafranca van admetre la victòria de la Vella renunciant al 4 de 10 i optant per un castell de menys puntuació però que tenen molt dominat: el 2 de 9 amb folre i manilles. Tot i això, els verds van suar més del compte per descarregar-lo i assegurar-se el subcampionat. La Jove de Tarragona es va conformar amb les tres construccions i els 7.900 punts que havia aconseguit i la Joves de Valls va descarregar en les rondes quarta i cinquena el 3 de 9 i el 4 de 9 folrats, amb l’objectiu de sortir de plaça amb tres castells carregats, però amb només 5.755 punts no van poder passar del cinquè lloc, ja que els Capgrossos de Mataró van completar la millor actuació de la temporada, descarregant el 3 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles i el 5 de 9 amb folre, amb 6.040 punts.

Molt destacable va ser l’actuació dels Xiquets de Tarragona, que arribaven al Concurs després d’una temporada molt tumultuosa. Els matalassers van ser capaços de descarregar la tripleta màgica i alçar-se amb la sisena posició amb 4.000 punts. Primer van completar el 3 de 9 amb folre, després el 5 de 8 i finalment el 4 de 9 amb folre. Amb els mateixos punts es van classificar els Castellers de Sants, amb el 3 de 9 amb folre i el 4 de 8 descarregats i el dos de nou amb folre i manilles carregat.

VILAFRANCA VA DESCARREGAR EL 3 DE 10 I EL 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES I VA CARREGAR EL 2 DE 8 SENSE FOLRE Els Castellers de Vilafranca van començar la diada descarregant el 3 de 10 amb folre i manilles

14

VIUOCT2018 - CASTELLS

16

17

XIQUETS DE REUS I MOIXIGANGUERS D’IGUALADA GUANYEN LA SEGONA JORNADA En la segona jornada del Concurs de Castells, celebrada el dissabte 6 d’octubre a la Tarraco Arena Tarraco, va tenir dos grans dominadors: els Xiquets de Reus i els Moixiganguers d’Igualada.

Reusencs i igualadins van guanyar “ex aequo”, després empatar a 3460 punts.

Les dues colles van descarregar el 3de9 amb folre, el 5de8, i el 2de8 amb folre.

En la classificació general de les tres jornades, els van situar en vuitè i novè lloc, superant colles teòricament superiors que van actuar diumenge.

Per segona edició consecutiva es van tornar a veure construccions de nou en la jornada intermèdia del concurs, una diada que va certificar que els igualadins es converteixen en colla de nou, en aconseguir el primer 3de9 amb folre de la seva història.

Una de les colles de Tarragona, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van empatar en el quart lloc de la jornada -setzens a la general- amb els Xicots

18

de Vilafranca, amb el 3de8, el 4de8 carregat i el 2de7. Els de la capital del l’Alt Penedès van intentar el 4de9 amb folre, però va caure quan es situaven els quints. L’altra colla tarragonina de la jornada, els Xiquets del Serrallo, van situar-se en una més discreta quinzena posició –trentena a la general-, però van ser capaços descarregar el seu tercer 2de7 de l’any. A més, també van fer el 5de7 i el 3de7.

LA JOVE DE TARRAGONA ACABA TERCERA DESPRÉS DE CARREGAR EL 3 DE 10 AMB FOLRE I MANILLES Una altra colla de les comarques tarragonines, els Nens del Vendrell -dinovens a la general-, van acabar setens, després de no poder comple-

VIUOCT2018 - CASTELLS

tar el 2 de 8 amb folre, el seu gran objectiu, i completar el 3de8, el 4de8 i el 7de7. Una posició més avall es van classificar els Nois de la Torre –trenta-unens a la general-, que van descarregar el 5de7, el 7de7 i el 3de7 i van intentar per primer cop a la seva història un 4de8 que va caure quan estaven posats els quints.

Però el Concurs de Castells havia començat una setmana abans, el diumenge 30 de setembre a la plaça del Castell de Torredembarra, amb onze colles. En aquesta primera jornada del certamen, es van imposar els Castellers de Figueres, que van descarregar el 5de7, el 7de7 i el 2de7, que van aconseguir en el segon intent. El podi el van completar els Castellers de Castelldefels i els Castellers de l’Alt Maresme, que van carregar les mateixes construccions que els del Baix Empordà, però no van poder descarregar el 2de7.

La Jove de Tarragona va carregar el 3 de 10 amb folre i manilles.

Aquí :Diputació

19

CLASSIFICACIÓ FINAL

20

21

GERISOFT

EL SISTEMA DEFINITIU DE GESTIÓ GERIÀTRICA L.A. Pérez de la Pinta

La gestió de qualsevol equipament que dóna servei a persones obliga de manera constant a prendre decisions que condicionen el benestar dels individus. Aquestes decisions, com totes les importants, s’han de prendre a partir d’un anàlisi detallat de dades cuidadosament recopilades que permet garantir en tot moment que els usuaris del centre rebran la millor atenció possible.

A L’Onada Serveis, on el nostre objectiu és oferir a la gent gran i les seves famílies la millor atenció, hem fet nostra aquesta màxima. Per això, l’eina que utilitzem per organitzar les tasques i processos al voltant de la persona usuària dels equipaments que gestionem es diu Gerisoft. Sense aquesta plataforma tecnològica de gestió, res del que fem cada dia per les persones usuàries dels nostres centres seria possible.

Gerisoft és una complerta plataforma tecnològica de gestió de serveis per la gent gran la qual recopila i tracta informació detallada de tots i cadascun dels agents que intervenen en la gestió quotidiana de l’atenció a les persones d’edat que prestem a L’Onada Serveis. Les activitats del personal de cada centre es registren i se sotmeten a seguiment de manera que només es puguin efectuar les tasques autoritzades i l’estat de salut de les persones usuàries de l’equipament s’avalua i monitoritza de manera periòdica a partir de la informació relativa als antecedents patològics personals i familiars i els exàmens físics i complementaris que configuren les Històries Clíniques Geriàtriques tot emprant l’Escala Geriàtrica d’Avaluació Funcional. Tot plegat, permet

22

VIUOCT2018 - PUBLIREPORTATGE

aconsellar la persona i els seus familiars per adoptar hàbits i conductes que milloraran la seva vida quotidiana alhora que s’alerta de probables o segurs problemes de salut futurs. La informació emmagatzemada és accessible pel personal que es relaciona amb la persona usuària i, també, per la seva família i es pot exportar a paquets estadístics tot obtenint informes especialitzats. La possibilitat d’accedir en tot moment a dades reals i actualitzades garanteix sempre que la decisió que els professionals prenen sobre la persona usuària serà la més adequada per les seves circumstàncies.

Gerisoft és, de fet, una garantia d’excel·lència la qual elimina la discrecionalitat de les dinàmiques de presa de decisions i programació de les tasques i processos al voltant de la persona usuària inherents a qualsevol empresa de serveis per la tercera edat. A L’Onada Serveis en som conscients en tot moment de la transcendència de la nostra tasca: sabem que treballem amb persones que, més enllà de les seves circumstàncies actuals, tenen un denominador comú: són els qui, juntament amb d’altres com ells, han construït la realitat que vivim. Ara, arribat el moment en el qual necessiten del nostre ajut per gaudir del dia a dia en les millors condicions possibles, la nostra obligació és gestionar l’atenció que els oferim amb excel·lència màxima. La única eina que avui garanteix el compliment d’aquesta obligació i ens assegura que demà assolirem els nous reptes que, de ben segur, plantejarà la nostra apassionant tasca és Gerisoft; el sistema definitiu de gestió geriàtrica.

23

JEAN-MARC SEGARRA TERRITORI

DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS D’ENSENYAMENT DE TARRAGONA

6 24

ENSENYAMENT

“CREC QUE ÉS UN GREU ERROR PROHIBIR EL TELÈFON MÒBIL A LES AULES” Fa poques setmanes que ha començat el curs escolar 2018-2019, el primer que afronta Jean-Marc Segarra al capdavant dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Tarragona. Amb ell parlem en aquesta entrevista dels principals temes que afecten la comunitat educativa Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

bi el fred. Les obres de l’escola Arrabassada de Tarragona avancen al ritme previst, amb l’objectiu que estigui en marxa el curs 2020-2021.

C

om ha començat el curs 2018-2019 al Camp de Tarragona?

Hem tingut problemes amb les obres. Pot semblar reiteratiu, però l’article 155 ens ha afectat moltíssim.

No hi havia ningú per poder signar les obres de manteniment o arranjament que s’havien de licitar i, des de Madrid, no ho feien, i ha una sèrie d’obres que s’han de fer quan no hi són els nens.

Hem anat molt apurats aquest estiu, però exceptuant en algun mòdul prefabricat, ha pogut entrar tothom a classe, màxim amb un dia de retard.

Han quedat més endarrerides dos o tres obres que es poden fer amb els nens dins les aules, però intentem ferho els caps de setmana i abans no arri-

I les xifres? Tenim més 153.000 alumnes matriculats i la taxa a ESO és del 88%. Hi ha hagut un increment de matrícules d’ESO, Batxillerat i Cicle Formatius i un decrement a Primària. El baby boom de 2006 arriba aquest curs a Secundària. Tenim una punta a Tarragona ciutat i al Camp de Tarragona.

demanda és baixar ràtios per classe.

Estem fent un estudi ràpid a tot Catalunya analitzant molt bé el territori sobre seguretat a les escoles, escolarització i arreglar escoles antigues.

Hem d’analitzar que fem amb l’increment de professorat, si va a reduir l’hora o a rebaixar ràtios. I aquest estudi el fem a set anys vista, dues legislatures. En un mes tindrem la mapificació de tot el Camp de Tarragona. Es pot reduir alguna línia, però dependrà de l’oferta i la demanda.

Aquest descens a Primària es tradueix en reducció de línies? No volem parlar encara de reducció de línies. En aquesta nova legislatura tenim tres objectius que els sindicats ens demanen. Per una banda, queda per reduir una de les dues hores lectives que es va augmentar al professorat amb les retallades. El curs passat ja en vam rebaixar una. L’altra gran

Un dels grans problemes de l’ensenyament és la segregació escolar. És un tema prioritari aquesta legislatura i per això es treu el decret d’inclusió. Volem evitar la segregació i això vindrà traduït en un petit canvi en el decret de matriculació. Fins ara, tots els centres de Catalunya havien de reservar dues places per grup i nivell per a alumnes amb necessitats educati-

L’ARTICLE 155 ENS HA AFECTAT MOLTÍSSIM I HEM ANAT MOLT APURATS AQUEST ESTIU AMB LES OBRES A CENTRES ESCOLARS

VIUOCT2018 - ENSENYAMENT

25

ves especial, però mai s’havia parlat de necessitats socials. Ara ho estem contemplant per evitar la getthització.

Encara no tenim xifres, però el que volem és repartir aquesta alumnes per centre i evitar aquesta desigualtat que hi ha. Per altra banda, amb la inclusió, parlem de tota mena d’alumnes i integrar dins dels centres ordinaris la majoria d’aquests alumnes amb necessitats educatives especials.

I la segregació per sexes? Aquesta és una línia vermella. No anem en contra de ningú, però som partidaris d’una igualtat en l’educació. No veiem motius perquè al segle XXI es segregui per sexes a les aules i nois i noies han de compartir espais educatius. I si es fa, no ha de ser amb diners públics. Hem de veure si aquests centres s’adaptaran o no. Se’ls avisarà i se’ls ajudarà, però si continuen segregant per sexe es quedaran sense concert.

ESTEM ANALITZANT QUE FEM AMB L’INCREMENT DE PROFESSORAT, SI VA A REDUIR L’HORA O A REBAIXAR RÀTIOS A LES AULES

26

UN MESTRE QUE VOL CONTINUAR FENT DE MESTRE Jean-Marc Segarra es va resistir força acceptar l’oferta del conseller Josep Bargalló per ser el nou director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Tarragona. Era feliç fent el que li agradava: de mestre. Compaginava la direcció de l’Institut Marti i Franquès amb les classes a la Universitat Rovira i Virgili. Però va acceptar finalment l’oferta, sobretot pensant en els presos polítics i exiliats. Precisament , Jean-Marc Segarra i Mauri és nét d’exiliat després de la Guerra Civil. Va néixer a Berchem St. Agathe (Brussel·les) a Bèlgica l’any 1965. Fins als onze anys nova va tornar a Catalunya, concretament a Santa Bàrbara, al Montsià. Part dels estudis de primària els va fer a l’escola flamenca de Knokke-Heist i va acabar els estudis de primària, BUP i COU a Catalunya.

Després va marxar a Tarragona a estudiar a la universitat. Es va llicenciar en Filologia Anglogermànica per la Universitat de Barcelona i es va doctorar en Literatura Comparada moderna i contemporània. És també traductor freelance i auxiliar de Transport Sanitari. Funcionari del Departament d’Educació des de l’any 1990, on desenvolupa la seva tasca professional com a professor d’anglès i d’alemany a la URV. Fins el seu nomenament com a director dels Serveis Territorials d’Ensenyament, era director de l'Institut Martí i Franquès de Tarragona. Va estar en el càrrec tres anys. Abans ja havia tingut altres responsabilitats en aquest centre emblemàtic de Tarragona.

No es la primera experiència de Segarra en el Govern de Catalunya, ja que va ser Coordinador Territorial de Joventut de la Generalitat a Tarragona entre els anys 2007 i 2011. És militant d’Esquerra Republicana des l’any 2005. Viu entre Tarragona i Siurana, d’on és la seva dona i té un fill. Té molt clar que compaginarà el seu nou càrrec amb les classes a la universitat perquè vol mantenir contacte amb la docència. Ho considera positiu i fins i tot necessari per exercir millor les responsabilitats que té des del juliol passat.

VIUOCT2018 - ENSENYAMENT

por 10€ /día

Sin entrada Seguro a todo riesgo Todo el mantenimiento Coche nuevo cada 3 años

ZOOM-ZOOM

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308

DESCUBRE MÁS EN MAZDA.ES

Oferta Santander Consumer Renting SL para un Mazda CX-3 2.0 Skyactiv-G Origin 2WD 89KW. Plazo 36 meses. 36 cuotas de 300€ (IVA no incluido). Kilometraje: 10.000 KM/año. Incluye mantenimiento integral del vehículo según el programa de Mazda, seguro a todo riesgo sin franquicia, asistencia en viaje con grúa desde el Km 0, gestión de multas, gestión de compra y matriculación e impuesto de matriculación (en su caso). : 141 g/km. Consumo medio: 6,2 l/100 km. La fotografía 2 puede no corresponder con la versión ofertada.

Un dels temes importants és lligar l’escola amb la comunitat educativa. Parlem molt -i m’encanta que es faci- del projecte del Pla Educatiu Entorn. Entenem que se l’hi ha de donar més valor. N’hi ha d’haver de poble, de comarca, de ciutats, d’àrea metropolitana i de país. Si volem cohesionar la comunitat educativa, ho hem de fer al matí amb l’educació reglada, però també amb extraescolars, amb ensenyaments d’idiomes, musicals o esportius. Hem d’implicar-hi les famílies. Hem d’aconseguir que les escoles de primària estiguin obertes als barris, però no només per fer quatre repassos. Això comporta un canvi de mentalitat en les empreses. No podem acabar a les nou de la nit de treballar.

Arribem a la reforma horària i la conciliació. És clar. Evidentment no podem pretendre tenir segons quins períodes les vacances com els alemanys o els suecs, però si que podem racionalitzar la durada de les vacances d’estiu. Però això ha d’anar lligat

28

amb les empreses. Sinó passarà com la setmana blanca de Pasqual Maragall amb l’anomenada Setmana Blanca, que encara va generar més estrès a les famílies. Però hem de fer un canvi de xip. Els menjadors han de ser un espai educatiu i els patis també ho han de ser i que quan els alumnes acabin l’horari reglat puguin fer altres coses. I a una hora prudent les famílies s’han de reagrupar. Si l’avancéssim un parell d’hores, el rendiment escolar augmentarà.

Un altre repte important són les noves tecnologies. Com s’han d’integrar a l’aula? Va ser un canvi espectacular l’1x1 -un ordinador, un alumne- de l’època d’Ernest Maragall coma conseller d’Educació. Però ens vam tornar talibans: ja no calen llibres.

El resultat va ser que al 99% dels llocs no funciona això només amb ordinadors. Vam veure que faltava escriure.

Com a conclusió hem vist que l’1x1 va anar bé per transformar la pissarra de guix en digital i canó. Poc a poc els mestres hem anat preparant mood-

VIUOCT2018 - ENSENYAMENT

ALS CENTRES QUE SEGREGUEN PER SEXE SE’LS AVISARÀ I SE’LS AJUDARÀ, PERÒ SI HO CONTINUEN FENT ES QUEDARAN SENSE CONCERT

29

ALGUNES XIFRES DEL CAMP DE TARRAGONA

Alumnes matriculats el curs 2018-19:

153.881 Taxa de graduació a l’ESO:

88% 8.607

Docents: Pública: 7.306 Concertada: 1.301

Més de

1.723.000 € en actuacions de millora en centres

4 projectes de noves construccions

les, powepoints, pretzis... Hem arribat a un punt d’equilibri, amb una pissarra digital i una pissarra de retoladors al costat. I hem après que les aules on treballes informàtica han de ser perimetrals, no frontals..

El gran debat és ara el telèfon mòbil a les aules. A França l’han eliminat a l’Estat espanyol parlen d’eliminar-lo.

Personalment crec que és un greu error prohibir el mòbil a les aules. Creiem que hi ha prou marge de maniobra perquè cada centre, a través de les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC), gestioni l’ús del mòbil i les tauletes. Evidentment que hi ha qui en fa un mal ús, però no ens podem posar d’esquena a la realitat social. . Coincideixo amb el conseller Bargalló. No sóc gens partidari de prohibir. Hem de buscar l’equilibri. El telèfon mòbil es fa servir quan cal, com cal i quan el professor ho diu i hem de garantir que tots els alumnes puguin seguir la classe, amb mòbil o tauletes que posen els centres.

Hem d’evitar la discriminació. En resum, educar, educar i educar.

Però a vegades se’n fa un mal ús del mòbil. Hem vist casos de bullying. Estem registrant més casos de bullying al primer cicle d’ESO que en cursos posteriors. Quan comencen l’institut, molts pares compren un mòbil als seus fills i no som conscients del mal que pots arribar a fer amb un dit a cop calent. I no se n’adonen del mal que poden fer i que poden cometre un delicte. Aquí hem de fer molt d’èmfasi a les escoles en l’educació.

Creu que funcionen els protocols contra el bulllying als centres escolars? Sí. Es fa millor que abans per-

30

VIUOCT2018 - ENSENYAMENT

què tenim diverses eines, com B-Resol, elaborat per persones que havien patit bullying a la seva vida i han desenvolupat una aplicació. L’any passat van fer un pla pilot en cent centres de Catalunya, amb alumnes formats amb mediació. Hi ha una bústia de queixes les 24 hores i es detecten els casos ràpids. Hem tingut bons resultats. La punició ha de ser l’extrem després d’haver fet mediació. No crec que hi hagi més casos que abans, però llavors no hi havia el concepte de bullying. Ha estat un gran avanç i hem de seguir lluitant-hi.

Tot el que va passar l’1 d’octubre de l’any passat i les setmanes posteriors, com està afectant els professors a les aules? Hi ha més autocensura? Jo no diria autocensura. Però no ens hem d’enganyar i després de l’1 d’octubre hi ha un abans i un després.

S’ha perdut espontaneïtat i frescor em dir les coses perquè els professors van més amb compte amb què diuen i què fan. A vegades s’autojustifiquen, perquè pots ferir més fàcilment. La sensibilitat està a flor de pell, perquè s’estan manipulant una sèrie de dades falses al voltat de la llengua i hi ha qui està buscant una confrontació.

DESPRÉS DE L’1 D’OCTUBRE ELS MESTRES HAN PERDUT ESPONTANEÏTAT I FRESCOR PERQUÈ VAN MÉS AMB COMPTE AMB QUÈ DIUEN I FAN

31

HISTÒRIA

GRAU I BOFARULL

UN REUSENC I UN TARRAGONÍ QUE VAN PLANTAR LA LLAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA DE L’ARGENTINA Marc Pons

Buenos Aires, 8 de juliol de 1806. Fa 212 anys. Les tropes del 71è Regiment britànic Highlanders, format per 1.600 efectius i comandat pel general William Carr Beresford, ocupaven la ciutat de Buenos Aires

Gravat de la ciutat de Buenos Aires de Fernando Brambilla, segle XVIII

32

VIUOCT2018 - HISTÒRIA

B

uenos Aires, 8 de juliol de 1806. Fa 212 anys. Les tropes del 71è Regiment britànic Highlanders, format per 1.600 efectius i comandat pel general William Carr Beresford, ocupaven la ciutat de Buenos Aires, llavors capital del virregnat hispànic de Río de La Plata. Les tropes regulars del virrei havien estat derrotades sense, pràcticament, haver disparat ni un sol tret. Mentre els soldats britànics desfilaven pels carrers de la capital porteña, un grup de comerciants catalans establerts a Buenos Aires, es reunien clandestinament a casa de l’alcalde Martin de Álzaga. I allà creaven una milícia urbana: els Miquelets de Catalunya, que tindria una importància cabdal tant en els dos conflictes armats contra els ocupants britànics (1806 i 1807) com en la guerra de la Independència (1810). Un reusenc -Josep Grau- i un tarragoní -Rafael Bofarull- serien els artífexs.

QUI EREN GRAU I BOFARULL? Les fonts documentals revelen que Grau i Bofarull eren dos comerciants que formaven part de l’extensa colònia catalana establerta a Buenos Aires, llavors la capital del virregnat de Rio de la Plata. Grau i Bofarull eren importadors d’aiguardents destil·lats a les industries d’alcohols de Reus, molt apreciats per les oligarquies criolles. Grau i Bofarull vivien, amb les seves respectives famílies, al barri de Montserrat, poblat quasi exclusivament per catalans, i situat a la zona oest de l’antiga trama urbana de la ciutat, poc més o menys sobre la cruïlla de les actuals Avenida 9 de Julio i General Belgrano. Com tants altres comerciants catalans establerts a la coló-

nia, havien fet una petita fortuna i s’havien convertit en l’elit urbana de Buenos Aires. No tenien càrrecs polítics, però tenien una gran capacitat d’influència sobre qüestions importants que afectaven al terriori.

GRAU I BOFARULL VIVIEN, AMB LES SEVES RESPECTIVES FAMÍLIES, AL BARRI DE MONTSERRAT, POBLAT QUASI EXCLUSIVAMENT PER CATALANS D'ON ERA GRAU? Josep Grau va néixer a Reus, cap el 1770, en una família de comerciants d’alcohols originària de Sitges i de Vilanova. No hi ha constància de la seva llicència d’embarcament -llavors absolutament necessària per a passar cap a les colònies-; la qual cosa fa pensar que podria haver arribat a Buenos Aires com a militar i un cop allà, hauria abandonat l’exercit i amb l’ajut de la seva família o d’algun conegut de Buenos Aires hauria creat el negoci. La seva habilitat a l’hora d’organitzar les milícies urbanes, i el fet

que en alguns documents històrics argentins se l’esmenti com a sots-tinent, apunten aquesta possibilitat. Sigui com sigui, el fet que formés part del grup que, durant la invasió britànica, es va reunir a casa de l’alcalde, confirma que formava part de l’elit urbana de Buenos Aires.

D’ON ERA BOFARULL? En canvi sí que ha estat localitzada la llicència d’embarcament de Rafel Bofarull (en alguns documents Bufarull).

L’expedient 2134/117 del Archivo General de Indias, datat el 7 de març de 1804, autoritza a Rafael Bofarull, nascut cap el 1770 i veí d’Els Pallaresos, a passar a Montevideo. Altres fonts l’identifiquen, en la mateixa època, com un petit comerciant exportador d’alcohols establert al port de Tarragona. Un extrem que no contradiu l’altre. I, finalment, el 1806 se’l cita com un dels assistents a la reunió que es va celebrar a casa de l’alcalde de Buenos Aires, amb la qual cosa -com en el cas de Grau-, queda manifest que, passats tan sols dos anys des que s’havia embarcat, ja formava part de l’elit urbana de Buenos Aires. Un viatge de prosperitat que s’inicia als Pallaresos i acaba a la capital porteña, passant per Tarragona i Montevideo.

Lloguer turístic

Vista de Reus (1810). Font Projecte Tarragona 1800

VIUOCT2018 - HISTÒRIA

33

Vista del port de Tarragona (1802). Font Blog Quina la fem

PERQUÈ L’AIGUARDENT DE REUS? L’aiguardent de Reus era un dels més prestigiosos del món per la seva qualitat. Després d’una etapa anterior de certes males pràctiques generalitzades, cap el 1770 la Juntes del Comerç de Barcelona i de Reus, van dictar una sèrie de mesures que reduirien considerablement l’adulteració del producte.

A més, aquella depuració de corrupteles, coincidiria amb l’inici de la llibertat de comerç amb les colònies hispàniques d’Amèrica, fins llavors monopolitzat per Castella. Els comerciants catalans van saber aprofitar l’ocasió, i els aiguardents de Reus, a través d’agents comercials estratègicament situats a les colònies, van conquerir amb una gran rapidesa els mercats americans. Per tant, en aquest context, te lògica que Grau i Bofarull, cada un en el seu moment, s’embarquessin en una aventura empresarial que, sense passar massa temps, els acabaria donant la raó.

EL BATEIG DE FOC L’11 d’agost de 1806, 120 voluntaris catalans comandats Bofarull (que les fonts anomenen “capitan”), van tenir el seu bateig de foc. Es van enfrontar, van derrotar i van expulsar la guarnició britànica de la Ranchería, que controlava l’accés a la ciutat pel barri “català” de Montserrat i que feia les funcions d’avançada del quarter general dels Highlanders.

34

ES VAN ENFRONTAR, VAN DERROTAR I VAN EXPULSAR LA GUARNICIÓ BRITÀNICA DE LA RANCHERÍA, QUE CONTROLAVA L’ACCÉS A LA CIUTAT PEL BARRI “CATALÀ” DE MONTSERRAT Allà es van fortificar i van passar a tenir el control de Montserrat que, d’aquesta forma, es convertia en una mena de reducte independent tant de l’ocupació britànica com de l’administració virregnal hispànica. Poc després, s’hi van unir un contingent de “voluntarios catalanes de Montevideo”, comandants per Grau i armats per la butxaca del barceloní Miquel Antoni Vilardebó -el navilier més ric de Montevideo-, que van arribar per l’oest després d’haver esquivat el control naval britànic.

tar amb el que restava del Cabildo (l’administració virregnal hispànica) i els van proposar la creació d’un cos militar de voluntaris format per la gent de l’enclavament català de Montserrat que prendria la iniciativa d’expulsar els britànics de Buenos Aires. El virrei Santiago de Liniers, totalment desbordat pels esdeveniments, no tan sols la va autoritzar, sinó que la va prendre com a model per a impulsar la creació de companyies similars formades, en aquells casos, per gallecs, bascos, castellans o andalusos.

Aquell cos de voluntaris passava anomenar-se “Miquelets de Catalunya”, nom que commemorava els guerrillers catalans que, a la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), havien combatut a favor de la causa de Carles d’Habsburg, l’arxiduc d’Àustria.

DE “MIQUELETS” A “MIÑONES” Expulsats els britànics i restaurada l’autoritat virregnal, va aparèixer la vena hispànica: els miquelets no es podien anomenar d’aquesta manera per que el seu nom tenia unes connotacions polítiques anti-borbóniques que, a ulls del poder, el feien incòmode. Llavors, de forma unilateral, Liniers va decidir que s’anomenarien “miñones”, en referència als guerrillers navarresos i bascos que, també havien combatut a la Guerra de Successió hispànica (1701-1715) però que, a diferència dels catalans, ho havien fet a favor de la causa de Felip d’Anjou, el primer Borbó hispànic.

Va ser també llavors que es va aprofitar per a nomenar, de forma protocol·lària i documentada els comandants. I en

LA CREACIÓ DELS “MIQUELETS” En plena guerra urbana, el 19 d’agost de 1806, els líders de la comunitat catalana de Buenos Aires es van entrevisUniformes dels Miñones de Catalunya.

Font Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

VIUOCT2018 - HISTÒRIA

PER ALS QUE SOMIEN AMB DESCANSAR REALMENT Bร Avda. Vidal i Barraquer nยบ18 (Delante de Parc Central y Eroski) 43005 Tarragona | Tel. 977 229 993 info@lamatalasseria.com | www.lamatalasseria.com

Vista de Buenos Aires (1820). Font Museu de la Casa Rosada

ll impasse Grau i Bofarull serien substituïts pels barcelonins Nadal i Reynals.

LA CONSAGRACIÓ Jordi III d’Anglaterra no va es conformar amb el que havia passat i ho va intentar per segona vegada. Aquest cop, però, prescindit de Beresford i confiant l’operació als generals John Whitelocke i Robert Crauford, que comandaven un exercit de 14.000 efectius. Era l’1 de juliol de 1807, i en tres dies van repetir el dibuix de la primera invasió. I si la Rancheria havia estat el bateig de foc dels catalans porteños, la batalla de Miserere els consagraria definitivament. El 5 de juliol de 1807, els Miñones de Catalunya, amb la participació de Grau i de Bofarull, prenien a l’assalt el fort de Miserere, quarter general dels britànics, situat a l’oest d’extramurs, sobre l’actual cruïlla de les avingudes de Mitre i Rivadavia. Aquella batalla resultaria decisiva per empènyer els britànics a l’interior de Buenos Aires i massacrar-los en una guerra urbana que va durar poc més de dos dies.

EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA Aquelles invasions britàniques si alguna cosa van posar de relleu és que els criolls de Buenos Aires ni podien confiar ni necessitaven l’exèrcit de la metròpoli. L’any després de la segona invasió britànica els exèrcits francesos ocupaven la península ibèrica en una operació que, posteriorment, se n'han escrit rius de tinta. Darrera el pretès segrest de Carles IV i de Ferran VII a Bayonne (1808), la historiografia ha demostrat que els Borbons es van vendre la corona espanyola a Napoleó. El tron de Madrid va passar a ser ocupat per Josep Bonaparte, que la tradició castissa castellana anomenaria Pepe Botella. Aquest conjunt de fets va tenir una repercussió monumental a Río de la Plata. Seria a partir d’aquell moment que l’independentisme creixeria sense parar. I el que havia estat la ideologia d’uns quants, s’acabaria convertint en la causa de la majoria.

36

MARTÍN DE ÁLZAGA PROCLAMAVA UNILATERALMENT LA INDEPENDÈNCIA DE LES PROVINCIA DE RIO DE LA PLATA. AL MATEIX TEMPS, ELS MIÑONES DE CATALUNYA -I ALTRES COSSOS DE VOLUNTARISOCUPAVEN EL CENTRE NEURÀLGIC DE LA CIUTAT

LA INDEPENDÈNCIA La proclama d’Àlzaga quedaria en una república efímera que duraria mitja tarda. La indecisió i les rivalitats personals dels seus líders (amb Liniers a punt de signar la renúncia) la condemnaria. El mateix Àlzaga i els líders independentistes -entre els quals hi havia els principals oficials dels miquelets- van ser desterrats a la Patagònia (a l’extrem sud del país). Però la primera pedra ja estava posada. Cinc mesos després, el 18 de maig de 1810, esclatava la Revolución de Mayo, que en una setmana escassa conduiria Río de la Plata a la independència. Després d’un serial de maniobres polítiques i de moviments militars, el 25 de maig de 1810, el Cabildo -pressionat per la ciutadania- proclamava la independència.

LA PRIMERA PROCLAMA L’1 de gener de 1809, Martin de Àlzaga -alcalde de Buenos Aires i amfitrió de la reunió on van néixer els “miquelets”- proclamava unilateralment la independència de les Provincia de Rio de la Plata (el nom primigeni de la República Argentina). Al mateix temps, els Miñones de Catalunya -i altres cossos de voluntaris- ocupaven el centre neuràlgic de la ciutat (els voltants del Fuerte de Buenos Aires, sobre l’actual Plaza de Mayo). Els Miñones estaven formats per sis companyies que sumaven -entre infanteria, artilleria i cavalleria- més de mil catalans armats. I els seus caps militars eren Jaume Nadal, Oleguer Reynals, Salvador Cornet, Marià Fontrodona, Joaquim Ballester i Agustí Busquets. Grau i Bofarull no figuren ni entre els caps militars, ni entre els capitans i tinents de les sis companyies. Però les fonts documentals revelen que eren allà.

ELS MIQUELETS EN EL PRIMER GOVERN ARGENTÍ El primer govern independent argentí estaria presidit pel polèmic Cornelio Saavedra que havia dibuixat una personal i sinuosa cursa fins el poder. I entre els vocals, l’equivalent a ministres, d’aquella primera junta hi havia dos miquelets: el mataroní Domènec Mateu -tinent de la segona companyia- que ocuparia la cartera d’economia; i el balaguerí Joan Larreu -capità de la segona companyia- que ocuparia la cartera de defensa. Més endavant, Felip Llavallol -fill del barceloní Jaume Llavallol, capità de la tercera companyia-, i Valentí Alsina -fill del barceloní Joan Alsina, sots-tinent de la sisena companyia-; serien, en diferents èpoques, alcaldes-governadors de Buenos Aires i presidents del senat de la Nació. El reusenc Grau i el tarragoní Bofarull, al crear els miquelets catalans, van plantar la llavor de la independència argentina. Van dibuixar la venjança de 1714.

VIUOCT2018 - HISTÒRIA

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

38

VIUOCT2018 - IL·LUSTRACIÓ

DESCUBRE TU LADO SALVAJE. NUEVO JEEP® RENEGADE DESDE 14.500€ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

Gama Jeep® Renegade: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2: 117 - 160 (g/km).

Los valores indicados de CO2 y consumo de combustible han sido calculados en función del método de medición/correlación correspondiente al ciclo NEDC de acuerdo con la norma (EU) 2017/1152-1153 con el fin de permitir la comparación de los datos del vehículo correspondiente. En condiciones reales de conducción estos valores pueden cambiar, ya que dependen de muchos factores como el estilo de conducción, el trayecto, la meteorología y las condiciones de la carretera, así como del estado, el uso y el equipamiento del vehículo. Además, dichos valores pueden variar con la configuración de cada vehículo, dependiendo del equipamiento opcional y/o el tamaño de neumáticos, así como en función de cambios en el ciclo de producción. *Precio recomendado para un Jeep® Renegade Sport 1.0 G MT6 4X2 88 kW (120 CV). Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 13.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 15.467,79€ incluye Seguro Vida (967,79€), con Crédit Agricole Assurancess y mediado a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SL. Inscrita en el Registro de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones con RJ-0069 (Correduría de Reaseguros). Concertados los Seguros de Responsabilidad Civil y de Caución. 72 cuotas mensuales de 270,82€. TIN 7,95%, TAE 12,13%, comisión de apertura 464,03€ al contado, importe total a plazos e importe total adeudado 19.663,43€. Garantía legal de 2 años sin límite de km., más 2 años adicionales de garantía comercial o 60.000 km. desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/10/2018 en Península y Baleares. La versión visionada no se corresponde con el vehículo ofertado. Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

39

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

GRIP I REFREDAT. QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA? Redacció

QUADRE RESUM SIMPTOMATOLOGIA DE LA GRIP I EL REFREDAT: Característiques GRIP

REFREDAT

Inici Brusc Gradual Febre 38º-41º Ocasionalment Dolor muscular Sí No Mal de cap Sí Ocasionalment Esgarrifances Sí No Dolor de gola Sí Sí Irritació ocular Sí No Secreció nasal No Sí Tos seca Sí No

Tant el refredat com la grip són malalties respiratòries víriques que normalment es curen sense cap tractament.

EL REFREDAT És una malaltia lleu. Està causat per més de 200 virus diferents, és per això que no hi pot haver cap vacuna pels refredats.Un refredat comú desapareix en tres o quatre dies i es cura sense tractament.Les complicacions són menys freqüents i els símptomes es mantenen menys temps.

LA GRIP Apareix com a epidèmia a l'hivern, coincidint amb els mesos de fred. Està

causada per menys virus en comparació amb els refredats, és per això que hi ha una vacuna per a la grip.

Comença de cop, amb febre alta (39 o 40ºC), dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en infants). La febre que provoca la grip dura de quatre a cinc dies, i la tos i el cansament poden durar tres setmanes.

En la majoria de casos, les persones es recuperen en una o dues setmanes sense necessitat de rebre tractament amb fàrmacs específics. Les complicacions són més probables i els símptomes es mantenen més temps.

Sempre a prop teu 40

PREVENCIÓ Tant el refredat com la grip, es contagia mitjançant les mans i l'aire. Per tant, en aquests casos cal que seguiu aquests consells: • Rentar-se sovint les mans, sobretot abans de cada àpat amb abundant aigua i sabó.

• Fer servir mocadors d'un sol ús per mocar-vos i per tapar-vos la boca i el nas quan tossiu o esternudeu. Llenceu els mocadors en una bossa i lligueu-la.

• Utilitzar màscares protectores en casos específics.

• Augmentar la ingestió de líquids.

• Humidificar l'ambient.

• Evitar el fum del tabac.

• Ventilar bé l'ambient.

• Evitar els locals mal ventilats amb molta gent.

• Evitar canvis abruptes de temperatura.

• Descansar.

• Fer gàrgares.

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

41

MANUEL GUTIÉRREZ 42

DIRECTOR DE NEGOCI AUTO&MI DE T-SYSTEMS

EMPRESA

“FINS A FINAL D’AQUEST ANY TENIM PREVIST INCORPORAR 10 O 15 PERSONES MÉS A REUS” L’empresa T-Sytems porta més d’una dècada instal·lada a Reus i actualment està treballant en projectes de desenvolupament i manteniment de software per a clients no només de l’Estat espanyol sinó de tot el món Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

oferint a la nostra oficina llocs de treball per un perfil de programador bàsic i ara tenim arquitectes, caps de projecte, amb tot l’espectre de perfils professionals d’un centre de desenvolupament de software. Una dècada després som un centre d’excel·lència.

P

arlem amb el seu director de negoci de l’àrea Auto&MI sobre aquets projectes que ens permeten un millor ús del nostre cotxe, ser més eficients en el transport o l’enllumenat de les nostres ciutats, però també el lligam d’una empresa com T-Systems amb la universitat i les oportunitats que ofereixen als graduats en estudis relacionats amb la informàtica.

Fa onze anys que està a Reus i sis a les instal·lacions de Tecnoredessa. Quin balanç en fan? Molt positiu. Hem estat creixent any a any. Les persones que van començar amb nosaltres fa onze anys han anat creixent professionalment amb un bon pla de carrera, assolint nous reptes personals i professionals. Vam començar

Actualment que fan al centre de T-Systems de Reus? En quins sectors treballen? Fem un servei de desenvolupament i manteniment de software d’aplicacions, per a clients de l’àmbit públic i del privat. En l’àmbit públic, el nostre principal client és la Generalitat de Catalunya, en diferents dels seus departaments. La majoria del servei de manteniment el fem des de Reus. En l’àmbit privat tenim companyies d’assegurances, com Allianz, Mapfre o Verti, i del sector de l’automoció que, després de la part pública, és el més important. Treballem pel grup Volkswagen, però també Alemanya, amb marques com BMW, Audi i l Grup Daimler.

Com treballen des de Reus per Alemanya. Tenim equips que parlen alemany i viatgen sovint allí. O venen alemanys aquí i fem projectes directament amb clients. Hi ha per exemple un projecte, que es diu Digital Drive,

VIUOCT2018 - EMPRESA

A REUS TENIM TOT L’ESPECTRE DE PERFILS PROFESSIONALS D’UN CENTRE DE DESENVOLUPAMENT DE SOFTWARE. SOM UN CENTRE D’EXCEL·LÈNCIA que en fem la part del software d’homologació des de Reus. A través d’un port que tots els vehicles tenen, Digital Drive automàticament es connecta al cloud (el núvol) de T-Systems i una aplicació et va proporcionant informació sobre el teu cotxe: el viatge en temps real, on està el vehicle, com està la bateria o si té problemes de combustible, o si en un trajecte jas frenat o has accelerat massa... Si tens un accident et connecta amb la companyia d’assegurances.

Quan temps fa que ho desenvolupen? Fa tres o quatre anys que treballem amb un constructor OEM com a solució retrofit pels seus vehicles.Ara estem intentant posicionar

43

aquest producte en altres marques i en tallers post-venda, que poden controlar d’aquesta manera el nivell de l’oli o l’estat dels pneumàtics. És un aplicatiu amb un ús per al manteniment predictiu del vehicle, però també per les asseguradores, que poden saber com condueixes i baixar o pujar la teva quota. A més de l’usuari final, Digital Drive també serveix pels distribuïdors de cotxes en tasques logístiques.

DEL PROJECTE DIGITAL DRIVE EN FEM LA PART DEL SOFTWARE D’HOMOLOGACIÓ DES D’AQUÍ Parlem de les smart cities, que també treballen des de Reus. Estem treballant pe desenvolupar projectes en diferents ciutats de l’Estat. Una que ja hi estem treballant és Gijón, concretament en aplicatius d'smart lightning, que no només gestionen l’encesa i apagada d’enllumenat públic sinó temes d’eficiència, manteniment predictiu de les bombetes o la qualitat de l’aire i la llum al voltant

44

dels senyals de trànsit. També treballem en el transport urbà, en informació per l’usuari per facilitar l’accés al transport. Des de l’aplicació es pot saber quan arribarà un bus a una parada, però també preservar un seient.

O smart pàrquing. Una part de tot això ho fem a Reus.

Com és la relació de T-Systems amb la Universitat Rovira i Virgili?

Amb la URV tenim formació contínua i conjunta i fem programes d’inserció laboral. Estem planejant fer formació dual, que ja fem amb els instituts de formació professional i funciona molt bé. La Universitat està molt implicada en treballar amb les empreses i nosaltres vam ser de les primeres a fer-ho.

El nostre principal valor del territori és la gent. Aquí hi ha molts bons professionals que normalment marxaven a Barcelona. Allí estaven les empreses tecnològiques i les oportunitats professionals.

Volen donar doncs l’oportunitat que aquests professionals es quedin al territori. Correcte. És el que volem aconseguir i ho estem aconseguint. Però actualment dels estudiants que acaben les carreres d’Informàtic a la URV, marxen més a Barcelona dels

VIUOCT2018 - EMPRESA

AMB LA URV TENIM FORMACIÓ CONTÍNUA I CONJUNTA I FEM PROGRAMES D’INSERCIÓ LABORAL que es queden. És un tema en el qual volem invertir tot el clúster d’empreses que estem en el sector TIC. Volem retenir el talent i amb un missatge: quedar-se aquí no és treball local en una empresa petita, sinó una carrera llarga que et pot portar a viatjar per tot el món i tenir el lloc de treball costat de casa. Hi ha un estalvi i una proximitat, que són bons. L’oportunitat hi és. Tenim gent que va començar com a becari sense haver programat mai amb nosaltres i ara és cap de projecte o arquitecte. Tenen un bagatge i una experiència llarga i l’han fet aquí i no a Barcelona, Madrid o Alemanya. I si volen des d’aquí poden saltar cap a altres llocs.

Quines són les seves previsions de creixement? Nosaltres fem un creixe-

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

45

ment l’any de 30 o 40 persones. Després n’hi ha que marxen. Fins a final d’aquest any tenim previst incorporar 10 o 15 persones més a Reus. Tenim oportunitat de creixement amb enginyers de software i enginyers electrònics. Ens agradaria retenir i atraure el talent

VOLEM RETENIR EL TALENT. OFERIM UNA CARRERA LLARGA QUE ET POT PORTAR A VIATJAR PER TOT EL MÓN AMB EL LLOC DE TREBALL AL COSTAT DE CASA Esteu en clúster TIC. Com són les sinèrgies entre les diferents empreses que l’integren? Fa quatre anys

ens vam ajuntar inicialment les quatre o cinc empreses mitjanes que estàvem aquí i ara som seixanta. Hi ha moltes start-up i petites empeses. La idea dels dos darrers anys és fer projectes conjuntament, tant amb les administracions que formen part del clúster com entre empreses. Tenim per exemple empreses al territori que

fan prevenció de riscos laborals i nosaltres fem desenvolupament de software i una altra empresa sensors.

Podem anar a presentar projectes a empreses del polígon petroquímic.

S’estan fent projectes conjunts entre empreses del clúster per la Regidoria d’Esports de Reus i també altres d’alimentació i nutrició.

ONZE ANYS DE CREIXEMENT A REUS T-Systems és una empresa filial de Deustche Telekom dedicada al desenvolupament i manteniment de software per aplicacions, amb una plantilla d’uns 50.000 treballa-

46

dors a tot el món. El 2007 T-Systems es va instal·lar a Redessa, a Reus. Cinc anys després va ser la primera empresa que es va instal·lar al recentment inaugurat edifici de Tecnoredessa. Ac-

VIUOCT2018 - EMPRESA

tualment manté els dos espais com a centre de producció a Reus, amb uns 150 treballadors, que treballen en projectes per a clients de tot el món. T-Systems Iberia factura a Espanya i Portugal al voltant de 300 milions d’euros anuals, dels quals entre 8 o 9 milions es generen al centre de producció de Reus.

47

48

49

CLÍNICA CURULL EL PRIMER CENTRE DENTAL DE TARRAGONA EN REALITZAR IMPLANTS ZIGOMÀTICS MITJANÇANT EL MÈTODE ZAGA

Aquest procediment innovador fa servir l'os del pòmul per a colocar dents fixes en pacients que han perdut l'os maxilar i no poden posar-se implants regulars VIU a fons

La Clínica Curull, centre privat de referència en odontologia avançada i estètica dental, ha estat el primer de Tarragona a fer implants zigomàtics amb el mètode ZAGA. “Se'n recomana l'ús com a darrer recurs per a ‘boques sense os’, aquelles que després de perdre les dents (per exemple, per periodontitis o piorrea) o després de perdre els implants, han patit atròfia maxilar”, ens explica la Dra. Conchita Curull, directora mèdica del centre.

PRINCIPALS AVANTATGES DELS IMPLANTS ZIGOMÀTICS Entre els principals avantatges d'aquest

procediment destaca que permet evitar l'ús d'empelts ossis, més agressius i menys predibles. “Amb els implants zigomàtics baixen els riscos d'intervenció perquè no precisen una zona on agafar os, per exemple, el maluc.

En lloc d'això fem servir l'os zigomàtic, el del pòmul, ja que aquest es manté malgrat la pèrdua de les dents”, aclareix la Dra. Curull. “El percentatge d'èxit d'aquest procediment és del 98%. En la immensa majoria dels casos, el pacient que perd les seves dents i pateix atròfia severa al seu maxilar superior, només tindrà aquesta oportunitat per a tractar la seva pèrdua dental amb dents fixes”,

50

VIUOCT2018 - PUBLIREPORTATGE

explica la doctora.

La reducció del temps de tractament és un altre dels espectaculars avantatges que ofereix aquesta tècnica innovadora. El tractament de la manca d'os o atròfia maxilar amb empelts requereix uns 12 mesos; en canvi, amb implants zigomàtics només cal un sol dia per a colocar una pròtesi fixa provisional al maxilar.

COLOCACIÓ D'IIMPLANTS ZIGOMÀTICS AMB EL MÈTODE ZAGA Clínica Curull, com a centre altament especialitzat en odontologia avançada, ha estat escollit pel grup ZAGA Centers

LA TÈCNICA PERMET REDUÏR EL TEMPS DE TRACTAMENT, DELS 12 MESOS D'ABANS A LES 12 HORES D'ARA per a implantar a la província de Tarragona aquesta tècnica pionera a Europa. Segons la Dra. Curull, “per a colocar els implants se segueix l'anatomia del pacient i aquest és el mètode menys invasiu”. Al contrari del que passa amb les tècniques tradicionals per a la colocació d'implants zigomàtics, la tècnica ZAGA permet que la pròtesi final tingui unes dimensions similars a les dents naturals, cosa que facilita la seva estètica, manteniment i higiene.

Gràcies a aquest procediment inno-

vador, ara a la Clínica Curull és possible reposar peces dentals i recuperar el somriure el mateix dia, tornant a gaudir del plaer de somriure sense por ni complexes.

CLÍNICA CURULL Fundada a Tarragona l'any 1995, per la Dra. Conchita Curull Gasol, ha tractat a més de 10.000 pacients i compta amb un ampli equip humà format per odontòlegs i personal sanitari amb una gran experiència en implants dentals, periodòncia, odontologia integrada i estètica dental.

A la Clínica Curull treballen amb un gran compromis amb els pacients, tot oferint-los un tratctament per-

sonalitzat i un tracte proper.

L'equip treballa amb el màxim rigor científic i les tècniques més avançades d'estètica dental, per tal d'oferir solucions personalitzades.

Realitzen diferents tractaments per les genives o el bruxisme, entre d'altres patologies. El centre s'ha caracteritzat sempre per l'aposta constant per les tecnologies més innovadores per tal de mantenir-se a l'avantguarda del sector.

Diversos serveis la situen com a centre d'excel·lència del sector. La prova n'és el sistema que actualment utilitza, anomenat Anàlisi Digital del Somriure: un revolucionari sistema que permet dissenyar el somriure ideal per a cada pacient, o els implants i dents en un dia.

MÉS INFORMACIÓ Clínica Curull Rambla Nova 114 - 43001 Tarragona 977 241 380 | info@clinicacurull.com www.clinicacurull.com

COL·LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ VICENTE FERRER Clínica Curull ha anunciat la seva aliança amb la Fundació Vicente Ferrer (FVF) en la seva defensa dels drets de les dones. A través del programa ‘De Dona a Dona’ promogut per l'ONG, contribueix a que milers de dones de l'Índia puguin tirar endavant.

Amb una col·laboració mensual Clínica Curull ajuda a millorar la situació de les dones de manera individual i col·lectiva, contribuïnt la transformació social per la que porta treballant més de 40 anys la FVF, en la que la revalorització del paper de la dona és capdal. També participa i fa difusió de les campanyes de la fundació a Espanya. “Vam voler organitzar també unes xerrades a la clínica per donar a conèixer el projecte i vam preparar una exposició recopilant imatges on es feien pal·lesos els avanços que es fan allà amb les aportacions que fem des d'aquí”, explica la doctora Conchita Curull.

Aquest programa ja ha ajudat milers de dones en risc d'exclusió social a refer les seves vides. Aquestes dones són un dels motors principals de la FVF ja que actuen com a agents del seu propi canvi i desenvolupament. A més d'aportar estabilitat a l'economia familiar i de la comunitat, donen suport a d'altres dones per a fer el mateix.

VIUOCT2018 - PUBLIREPORTATGE

51

NICCO PERRUQUERS,

UNA PERRUQUERIA PUNTERA QUE APOSTA PER LA RENOVACIÓ CONSTANT El negoci amb seu a Reus celebra un any des que va canviar de propietari, ha obert un altre saló a Cambrils i prepara altres projectes de futur

Text_Cristina Valls Fotos_Pierre Grubius

El negoci Nicco Perruquers està d’enhorabona, acaba de celebrar el seu primer aniversari i la direcció, formada per Xavier i Francesca, es planteja obrir la porta a nous projectes de futur. “Els nostres inicis a Nicco

Perruquers, abans en mans d’un altre propietari, es remunten a la recerca d’un plantejament nou de perruqueria a la ciutat. Després d’un any de feina i molt d’esforç hem volgut apostar per estendre la nostra firma amb l’ober-

52

VIUOCT2018 - PUBLIREPORTATGE

tura d’un altre saló a Cambrils”, diuen des de Nicco Perruquers. D’aquesta manera, s’han fet més visibles i han cobert la necessitat de molts dels seus clients, “ ja que una gran part venia d’allà o hi passava les vacances. Per

tant, enguany força gent no ha hagut de tornar a Reus, ja hi érem allà”.

Arribar fins aquí, però, no ha estat gens fàcil. Han dut a terme un estudi acurat del públic objectiu de la zona, han renovat totalment la clientela i han lluitat contra qualsevol entrebanc per tal d’adaptar-se i fer-se un lloc a la ciutat, malgrat la quantitat de perruqueries actives que n’hi ha. “El sector té alts i baixos que et posen a prova.

Sens dubte, ens hem esforçat i estem contents de poder dir que hem crescut en facturació”, diuen al saló.

La filosofia del negoci es remet a fer que el client o clienta se senti com a casa i la plantilla, formada per quatre treballadores, així ho fa palès: “Volem que estiguin a gust i procurem que la comoditat i la satisfacció del servei estiguin garantides”. I, com ho fan això? Doncs, procurant escoltar els gustos i peticions del client o clienta tot elaborant una fitxa personalitzada.

“Hem de conèixer els nostres clients per saber si complim amb les seves expectatives. Així sabem que ens tornaran a escollir”, afegeixen des de la perruqueria. La bona rebuda per part dels clients ha estat un factor que ha influït en la tasca de cadascuna de les professionals al negoci.

La innovació i l’adaptació constants també són un dels trets diferencia-

VIUOCT2018 - EMPRESA

“EL SECTOR TÉ ALTS I BAIXOS QUE ET POSEN A PROVA. SENS DUBTE, ENS HEM ESFORÇAT I ESTEM CONTENTS DE PODER DIR QUE HEM CRESCUT EN FACTURACIÓ” dors de Nicco Perruquers. Aposten per una gamma exclusiva de productes que els posiciona a un cert nivell al sector. “La utilització de productes de recorregut i bona qualitat fa que el client se n’adoni de la importància de tenir cura dels seus cabells. Tenir bones pràctiques a l’hora de protegir-los desperta moltes consciències i obre nous paradigmes: el de la perruqueria com a experiència i gaudi, en comptes d’un espai on només hi ets de passada”. I és que el que volen en tot moment és que el client surti com ha demanat sortir: “Fidel al seu estil”.

NICCO PERRUQUERS Passeig Prim,25 · Reus Tel. 977 312 339 C.Extremadura,10 · Cambrils Tel. 977 097 764 Niccoperruqueria

53

54

TECNOLOGIA I EMPRESA

IPAD ITV PER A BOTIGUES I NEGOCIS DE RETAIL revo retail és una solució global per a la gestió de venda i la organització de qualsevol tipus de negoci retail Redacció

La forma de vendre avui dia està canviant. Estem acostumats a veure el típic ordinador o caixa enregistradora al mostrador de les botigues i haver d’anar allà a pagar, a consultar talles, a consultar estocs…. Potser que sigui hora de canviar no?

REVO RETAIL, l’iPAD TPV, ens permet acompanyar al nostre client per la botiga sense deixar-lo sol en cap moment, podent fer qualsevol gestió de venda al seu costat amb un IPAD. Podrem veure estocs, veure talles, disponibilitats d’altres botigues, veure la fitxa tècnica del producte, fer la venda i fins i tot cobrar. També podrem, si no tenim estoc, fer la compra online amb el client i enviar-li el producte a casa seva. Amb REVO RETAIL aconseguim deslocalitzar el TPV i fer-lo ‘follow-me’.

SI UN IPAD DEIXA DE FUNCIONAR, SERÀ TAN FÀCIL COM AGAFAR UN ALTRE IPAD, DESCARREGAR LA APP REVO RETAIL I CONTINUAR TREBALLANT ON HO HAVÍEM DEIXAT, AL MATEIX TIQUET! Un altre avantatge és que tota la base de dades la tenim ben assegurada al núvol, cosa que ens permet oblidar-nos de fer còpies de seguretat o salvaguardar les dades. D’això

s’ocupa REVO retail. Al backoffice (programa de gestió) podrem accedir des de qualsevol ordinador, desde qualsevol part del món, ja que tot està al cloud disponible 24h 100%.

La solució de IPAD TPV ens dóna molta seguretat també al no disposar d’equips amb Windows, fonts d’alimentació, discs durs, etc.. components que es solen fer malbé i la reparació és costosa amb temps.

Si un IPAD deixa de funcionar, serà tan fàcil com agafar un altre IPAD, descarregar la APP REVO RETAIL i continuar treballant on ho havíem deixat, al mateix tiquet!

Si voleu més informació o veure una demostració del producte, TARONGETA té el distintiu més alt del fabricant REVO, el PREMIUM PARTNER, i estan a Reus, a l’Avinguda Països Catalans, 8.

LA CAMBRA INFORMA

Manuel Sosa Márquez, Secretari General Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona

OBRES A LES COMUNITATS DE PROPIETARIS I BARRERES ARQUITECTÒNIQUES Ja fa temps que les comunitats de propietaris han d'adaptar els seus edificis existents per tal que aquests assoleixin les condicions d'accessibilitat.

S’entén per accessibilitat les característiques de l’ urbanisme, de les edificacions, i del transport i mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seva utilització.

La CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA DE TARRAGONA està treballant per donar a conèixer la normativa a les comunitats per tal que ho tinguin present en els seus edificis.

Tant una llei estatal com una catalana imposen aquesta obligació, si bé, és cert que els legisladors respectius han deixat terminis transitoris amplis per tal d’adaptar-s’hi, però que ja han transcorregut i per tant son exigibles.

Amb tot, són molts els ciutadans que es veuen obligats a esperar-¬se per tal que les comunitats de propietaris dels edificis on viuen es posin mans a la obra i fer les obres necessàries d’accessibilitat. ( rampes, escales adaptades, ascensor, baranes, etc...)

I encara no ha arribat l'hora en què les administracions públiques puguin exigir a totes les comunitats de propietaris que actuïn i facin efectiu el dret de les persones que són afectades, que cada vegada son més quantitat, tant per el normal envelliment de la ciutadania com per situacions de privació sobtada de mobilitat, per accidents de trànsit, accidents vasculars o d'altres.

Però sí que cal tenir present que, quan un veí , sigui o no propietari, justifica la necessitat per la seva discapacitat o hi ha persones més grans de 70 anys, la llei obliga que en les zones comunes dels edificis plurifamiliars en què resideix aquell veí es portin a terme les obres necessàries per tal de garantir les condicions adequades a les seves necessitats d'accés a l'habitatge, de comunicació i d'interacció amb l'accés a l'edifici que siguin tèc-

56

nicament possibles. I serà la comunitat la que haurà de dur a terme i pagar les actuacions i les obres d'adequació necessàries.

I la llei va més enllà, ja que obliga a executar les obres de manera diligent amb relació al greuge a les persones afectades, i en tot cas en el termini d'un any , si són obres menors, o de dos anys, si són obres majors, a comptar des de la data de l'acord de la comunitat de propietaris o, si s'escau, de la data de notificació de la resolució administrativa o judicial que ho imposi. El termini anterior establert per a les obres majors es pot ampliar si algun dels propietaris que formen part de la comunitat justifica que el cost que se li imputa per aquestes obres supera el 33% dels ingressos anuals de la seva unitat familiar i que aquests ingressos són inferiors a 2,5 vegades l'indicador de renda de suficiència de Catalunya.

Cal, doncs, conscienciar-se, d’aquesta obligació legal que se aplicarà per Llei, sense necessitat que sigui demanada per cap propietari o

VIUOCT2018 - CAMBRA URBANA

usuari i amb sancions possibles de fins a 90.000 euros a pagar per la comunitat (amb responsabilitat també a les persones que la integren que obstaculitzin l'aplicació de la llei).

A banda, hem de tenir present que, per a les persones afectades de mobilitat o discapacitats, és un dret que no s'hauria d'esperar que l'exigissin, doncs els propis veïns són conscients d'aquestes situacions i haurien de facilitarne les solucions adients.

LA CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA també ha establert un acord de col·laboració amb una Entitat financera , en aquest cas BANC DE SABADELL, per tal de finançar a les comunitats de propietaris que ho precisin, per executar aquestes obres de rehabilitació i d’accessibilitat.

LLARS D'HIVERN

VOLEM ESCALFOR Amb la tardor instal·lada, els dies cada cop són més curts i la temperatura més freda; ve de gust ser a casa Marc Pascual

M

ica en mica hem substituït la terrassa pel sofà, el ventall per la manteta, el refresc pel cafè amb llet. A mesura que ens acostem a l'hivern, aquest comença a donar senyals de vida. Sovintegen les ventades i els ruixats.

Arriba el temps de preparar la llar per a l'hivern. És ara quan cal fer repàs a casa nostra i comprovar si la tenim a punt per al temps de fred. Les finestres tanquen bé; hi tenim vidre doble? Uns bons tancaments fan que aprofitem mi-

llor la calefacció, eviten corrents d’aire i ajuden a estalviar en la factura de la llum o el gas. I la calefacció? Ja funciona bé la caldera? Potser és hora de trucar un especialista per tal de posar-la a punt.

Una caldera defectuosa (ja sigui de gas o de gasoli) pot fer una mala combustió

58

tot malgastant energia i generant residus que la contaminen i la fan malbé.

Si no tenim calefacció potser és el moment de pensar en posar-ne. Quin sistema ens convé? Els radiadors elèctrics? El gas natural? Els pellets o la biomassa, sistemes ecològics per als més conscienciats amb la preservació del medi ambient? Un sistema de calefacció radiant? Potser la tradicional i decorativa llar de foc? En aquestes planes us donarem arguments per ajudar-vos en la decisió.

Si disposeu d’una segona residència que feu servir poc a l’hivern no seria una mala idea informar-se sobre un

VIUOCT2018 - LLARS D'HIVERN

sistema d’alarma per evitar incursions no desitjades. Els lladres fan el seu agost en ple hivern en les zones de segones residències poc concorregudes en temps de fred. En aquestes circumstàncies també sovintegen les ‘okupacions’. Un bon sistema de seguretat pot evitar-nos molts maldecaps i assegurar-nos unes vacances plàcides.

Fem com la cigala. Preparem-nos per l’hivern i aquest ens passarà més ràpid i d’una manera més còmoda.

Convertim casa nostra en una llar càlida i acollidora. La família ho agrairà i el fet d’haver de quedar-se a casa esdevindrà un plaer.

BIOMASSA LA CALOR VERDA

Una manera eficient d’escalfar-se tot respectant el medi ambient

CALEFACCIÓ | GAS | AIRE CONDICIONAT | LLARS DE FOC C/ Energia, 3. Pol. Ind. La drecera. La Selva del Camp

Tels. 977 126 167 - 977 340 636

ENERGIA RENOVABLE

Marc Pascual

La biomassa és la matèria orgànica d’origen natural -incloent residus i deixalles orgàniques- susceptible de ser aprofitada energèticament. Els vegetals transformen l’energia del sol en energia química mitjançant la fotosíntesi; part d’aquesta energia queda emmagatzemada en forma de matèria orgànica. Queden fora d’aquests conceptes els combustibles fòssils (com el petroli i el carbó) i els seus derivats.

Avui dia hi ha centrals energètiques que funcionen amb biomassa, com incineradores de residus agrícoles, de llots de depuradores, de biogàs (gas generat a partir de residus orgànics)

El tipus de biomassa més comú en les calefaccions domèstiques és la biomassa forestal o llenyosa. Des del la prehistòria, l’home sempre ha utilitzat la llenya i els residus forestals per escalfar-se. Avui dia existeixen formés més eficients d’escalfar la llar a partir dels residus forestals: l’estella forestal i -sobretot- el pèl·let.

Actualment tenim al nostre abast multitud d’estufes de pèl·lets, una opció per escalfar-se ecològica, eficient i neta.

L’ús de pèl·lets és econòmic respecte a altres combustibles equivalents l’estalvi anual pot arribar fins al 70%. Per aconseguir-lo es recomana fer servir pèl·lets de qualitat certificada A1, que garanteixen un correcte funcionament i una llarga vida de l’estufa. Hi ha tres menes d’estufes de pèl·let: les d’aire, les canalitzables i la termoestufa. Les més ecològiques i eficients són les d’aire, amb un aprofitament energètic del 80% i regulació de temperatura. En el cas de les termoestufes, a part d’escalfar l’estança on són instal·lades, poden alimentar un circuit de radiadors d’aigua per escalfar la resta d’estances de la llar.

Una completa gamma de calderes de biomassa i biocombustibles, la solució per a cada necessitat www.instalroal.com

LLARS DE FOC EL CALIU DE CASA Marc Pascual

important que la construeixi un expert per tal que aquesta tingui un bon tiratge i el fum no regolfi dins de l’estança. Si volem un sistema més net i eficient podem optar per les llars encastades o les independents en forma d’estufes de llenya.

Unes i altres solen tenir una regulació per aire que n’augmenta la eficiència i permet el control de la temperatura.

Com deien els nostres avis: bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, són senyal de bona casa.

Deia Violant Simorra, respecte a la llar de foc, que ‘aquest és l'element principal de la cuina i el més característic de la casa catalana; si ho estudiéssim a fons, veuríem com en la llar de foc perduren encara molts arcaismes de l'habitacle humà’. És evident que les cuines d’avui dia solen ser elèctriques i vitroceràmiques i que els pisos de les nostres ciutats no solen tenir llar de foc. Però, hi ha res com l’espeternec de la fusta, la cadència de les flames ballant o l’olor de torrar pa?

La llar de foc ens reconcilia amb el nostre jo primigeni i ens retrotrau a una forma de vida més en contacte amb la natura; no endebades, cremar llenya ha estat la manera com s’han escalfat els humans des de la nit dels temps. D’alguna manera duem la llar de foc a l’ADN. És per això que molta gent que disposa de segones residències o viuen en cases independents, decideixen instal·lar una llar de foc. La més tradicional és la d’obra. I és

EL TERRA RADIANT VE TREPITJANT FORT Marc Pascual El funcionament dels sistemes de terra radiant es basa en una malla de tub plàstic instal·lada sota el paviment o el parquet per on circula (com en els tradicionals radiadors) aigua calenta en circuit tancat. Com que l’aire calent es desplaça de baix cap amunt, l’eficiència d'aquest sistema és molt gran i la sensació molt plaent. La xarxa de tubs només necessita que l’aigua hi circuli a una temperatuira d'entre 30º i 45º (respecte als 80º-85º dels radiadors convencionals), per la qual cosa el consum (elèctric o de gas) és mínim. Podem, a més, combinar-la amb fonts d’energia renovable com les plaques solars, augmentant així l’eficiència, l’estalvi i l’ecologia.

Avui dia també es poden utilitzar a

60

VIUOCT2018 - LLARS D'HIVERN

l’estiu fent-hi circular aigua freda i actuant com un eficaç i econòmic refredador d’ambient. A tot plegat hem de sumar altres avantatges: escalfament uniforme, no produeix residus de cap mena i no asseca l’ambient.

Potser el punt feble del terra radiant és el preu de la instal·lació (que no és tan elevat quan es tracta d’obra nova) que pot rondar els 50€ per metre quadrat. La instal·lació en una casa de 100m2 sol costar de 5.000 a 6.000 €.

L’estalvi energètic, però, pot compensar el sobrecost en no gaire temps.

En conclusió, si us agrada l’estalvi, el confort, sou amants del medi ambient i -sobretot- si us agrada tocar de peus a terra, us pot convenir un sistema de calefacció per terra radiant.

Anunci 175 X 125 revista viu octubre - 03/10/18- 19:29

PROFESSIONALS OPTI PER TERRES DE FUSTA AL SEU SERVEI

L’OPCIÓ MÉS CÀLIDA I SALUDABLE

APTA PER A CALEFACCIÓ RADIANT

• Col·locacio de parquet en fusta, paviments laminats, vinílics per a cuines i banys • Col·locació de portes, especialitzats en porta lacada • Restauracions de parquet a domicili i pavellons esportius, sense pols ni olors, amb vernís ecològic • Tarimes exteriors en fusta o bé sintètiques, sense manteniment • Màxima qualitat al millor preu

Caputxins, 25 - 43001 Tarragona

Tel. 977 222 357

parquets@variopark.com

AÏLLA'T

Una llar amb un bon aïllament pot suposar una baixada brusca en les factures energètiques Marc Pascual

A

ctualment, la normativa de la construcció obliga a aïllar acústica i tèrmicament les llars de nova construcció. Històricament ja s’havia cercat aquest aïllament quan s’edificaven cases: parets gruixudes que mantenien les cases fresques a l’estiu i calentes a l’hivern, les golfes -una estança que fa de cambra d’aire-, introducció d’elements vegetals en el morter (com la palla), etc.

Avui dia disposem de magnífics materials que fan d’aïllant tot evitant les fugues tèrmiques i els sorolls. Hem de pensar que l’aïllament tèrmic és la mesura més econòmica i efectiva per a l’estalvi energètic. De res no ens servirà un sistema de calefacció d’alta eficiència si la casa té corrents d’aire, finestres que no tanquen, parets primes sense aïllar... és hora de posar-se mans a l’obra.

Per a les parets existeixen diversos materials que es col·loquen entre la paret exterior i l’envà per evitar pèrdues de calor: la fibra de vidre, la llana de roca,

62

el poliuretà... També hi ha excel·lents bioaïllants pels que els preocupa més la cura del medi ambient.

Les majors pèrdues tèrmiques són les que es produeixen als tancaments, és a dir, portes i -sobretot- finestres.

Les finestres tradicionals aïllen poc.

Per això des de fa uns anys s’instal·len finestres de doble vidre, també anomenades de vidre de cambra: aquest està format per dos vidres (interior i exterior) separats per una cambra d’aire deshidratat segellada hermèticament.

Aquesta redueix la transferència de calor entre l’interior i l’exterior. Existeixen finestres, fins i tot, amb vidre triple que, amb dues cambres d’aire, ofereixen un aïllament superior. Per evitar el fenomen de la condensació en zones fredes sobre els perfils interiors, hi ha les finestres amb trencament de pont tèrmic. Una altra manera de millorar l’aïllament és triar la finestra amb persiana d’alumini tèrmica, així a les hores de més sol, amb la persiana abaixada el confort serà superior.

VIUOCT2018 - LLARS D'HIVERN

EXISTEIXEN FINESTRES, FINS I TOT, AMB VIDRE TRIPLE QUE, AMB DUES CAMBRES D’AIRE, OFEREIXEN UN AÏLLAMENT SUPERIOR Pel que fa als materials del muntant poden ser l’alumini, el PVC o la fusta. Les dues primeres no requereixen manteniment i tenen una vida molt llarga. Pel que fa a l’obertura poden ser practicables (com les de tota la vida, correderes o oscil·lobatents (que permeten obrir horitzontal i verticalment).

Abans de pensar en un sistema de calefacció o refrigeració per casa vostra, assegureu-vos que està ben aïllada. Un arquitecte o un tècnic pot mesurar l’eficiència energètica de la vostra llar.

Instalar cualquier alarma no significa estar protegido Por tu seguridad no dejes que te engañen Desconfía de las alarmas de kits y oferta, protecciones anticipadas, lider mundiales, antiinhibidores...

Solo las medidas de seguridad profesionales y a medida pueden hacer frente a las amenazas actuales y venideras

977 248 000

Artesanos en seguridad

DGP 06/09

Plaça Ponent 5 Planta 7, 43001 Tarragona asteia@asteia.es | www.asteia.esa

Luis, Comercial de alarmas 'de fácil instalación' "Estamos instruidos para vender, nada más"

LA CALDERA:

EL COR DE LA CALEFACCIÓ

La caldera és l’element que escalfa l’aigua del circuit de radiadors.

Una caldera a punt és sinònim d’un hivern confortable Marc Pascual

L

es anomenades calderes mixtes, que serveixen per abastir la calefacció i l’aigua calenta sanitària poden ser de gas natural, gas propà o gasoil.

Ens centrarem en les més populars que son les de gas: tan si són de propà, butà o gas natural, el funcionament és el mateix: són netes, de baixes emissions i requereixen un mínim manteniment. Les calderes de gas consten d’un dipòsit metàl·lic que conté un serpentí per on circula aigua que s’escalfa amb la combustió del gas.

Aquesta aigua escalfada és propulsada al circuit de radiadors o a les canonades de l’aigua calenta sanitària. Les calderes anomenades de condensació

són les de major eficiència, arribant a reduir fins un 30% de la factura del gas.

Per tal que funcionin correctament cal que les calderes puguin mantenir la temperatura de l’aigua entre 55º i 70ºC (dependrà dels radiadors que tinguem, de la superfície que cal escalfar, de l'ús de termòstat i del consum que fem d'aigua calenta sanitària) i que tinguin en tot moment una pressió correcta (entorn dels 1,2 bars). Per això és tan important la inspecció que les companyies subministradores fan cada 4 o 5 anys. Però a més és recomanable fer una revisió periòdica per un tècnic especialitzat cada dos anys. Aquest revisarà la caldera internament, el serpentí, els cremadors... a la recerca de mala combustió, fuites,

etc. Aquestes inspeccions solen estalviar avaries greus i molt costoses que poden suposar el canvi de la caldera.

Cal tenir en compte, també, que una caldera revisada amb una correcta combustió i sense fuites de cap mena consumeix molt menys que si té petites fugues -inapreciables a simple vista- o crema malament. Això per no parlar de la seguretat que suposa no tenir cap fuita de gas.

UNA CALDERA REVISADA AMB UNA CORRECTA COMBUSTIÓ I SENSE FUGUES DE CAP MENA CONSUMEIX MOLT MENYS QUE SI TÉ PETITES FUITES -INAPRECIABLES A SIMPLE VISTA- O CREMA MALAMENT Si teniu una caldera de gas i fa temps que no li feu cap revisió aneu pensant a trucar el tècnic per assegurar-vos un casa calenta, segura i estalviadora de cara al proper hivern.

64

VIUOCT2018 - LLARS D'HIVERN

C/Te

JA ESTEU BEN PROTEGIT?

Teniu algun sistema de seguretat a casa vostra? Sabeu quina és l'alarma que més us convé? Us en donem les claus Marc Pascual

Q

uina alarma escollim?

Es tracta d’una pregunta recurrent per part dels propietaris que volen la màxima seguretat per a la seva llar i per això és tan important el plantejament inicial i la valoració dels factors que cal tenir en compte (físics i electrònics) segons la tipologia de la nostra, no tan sols el preu o les 'ofertes irresistibles'.

El nivell de seguretat de casa nostra dependrà d’aquestes mesures físiques i electròniques aplicades, enfocades a que el temps de reacció sigui inferior al temps d’un atac.

El més recomanable és que un expert qualificat i format en seguretat i no un agent comercial, realitzi una avaluació de les vulnerabilitats de l’espai que cal

66

protegir, és a dir, de casa vostra, tot assessorant a l’usuari de la tecnologia i els equips més adients per a cada cas.

HI HA KITS VENUTS PER INTERNET ANOMENATS DE FÀCIL INSTAL·LACIÓ.

FÀCIL PELS ASSALTANTS, ÉS CLAR Cal tenir en compte que els lladres també coneixen bé els sistemes de seguretat i per tant són molt capaços d’identificar ràpidament alarmes de baix nivell de seguretat ja sigui per instal·la-

VIUOCT2018 - LLARS D'HIVERN

cions i equips vulnerables o per un sistema de comunicació de fàcil intrusió.

No us refieu mai dels kits que venen a través d'internet. Es presenten com a 'autoinstal·lables' o de fàcil instal·lació... fàcil pels assaltants, és clar. Donada la complexitat del sistema el millor és que un expert en seguretat avalui tots els factors absns de decidir-se.

Els components bàsics d'un sistema d'alarma són el panell de control - des d'on la programem, els detectors de moviment, que fan saltar l'alarma quan és activada i el control d'accessos.

La contractació d’aquest important servei, sobretot en vivendes aïllades, s’haurà de posar en mans d’una empresa experta i competent, sense enlluernar-nos per increïbles ofertes que sovint posen el preu com a principal factor a valorar en la nostra elecció.

EL MES VINENT ANEM DE CASAMENT NUVIS No us perdeu l'especial NUVIS que VIU a fons us oferirà el mes de novembre. Tota l'oferta nupcial del Camp de Tarragona per fer del vostre casament un record inoblidable

Si ets un empresari o comerciant relacionat amb el món dels casaments i els regals t'interessa aparèixer a la nostra revista. Distribuïm 11.000 exemplars a Tarragona i Reus. Posa't en contacte amb nosaltres i et farem la millor oferta.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

MOTOR

SEAT TARRACO SUV DE SET PLACES Deu el seu nom a la ciutat de Tarragona, dissenyat i desenvolupat a Martorell i produït a Alemanya: és el nou model crossover de Seat, el TARRACO Ramon Ortiz

P

Tarragona entra per la porta gran a formar part dels noms més carismàtics al sector de l’automòbil. La marca catalana Seat ha presentat el seu tercer SUV, destinat a la categoria dels automòbils totcamí que poden tenir set seients. Una votació popular amb més de 140.000 participants va servir perquè el nom escollit fos Tarraco.

6 68

El nou Seat Tarraco és el resultat de la feina feta des de Martorell, la seu central de Seat, on ha sigut dissenyat i desenvolupat. Ara és moment de gaudir-lo i serà produït a la fàbrica que el grup Volkswagen té a Wolfsburg, Alemanya. És el primer vehicle de Seat destinat a ser el cotxe principal d’una família i s’anuncia com una combinació de tecnologia d’avantguarda, conducció àgil i dinàmica, confort de marxa, practicitat,

VIUOCT2018 -MOTOR

disseny innovador i elegant.

Amb una llargada de 4,73 m i 1,65 m d’alçada, s’identifica com un Seat, però a la vegada introdueix un nou llenguatge de disseny per la marca. La seva plataforma MQB permet disposar d’una habitabilitat extraordinària, escollir entre cinc o set places i gaudir d’un maleter amb capacitat de 760 litres, al qual s’accedeix per mitjà d’un portó elèctric amb pedal virtual.

DES DE TARRAGONA, AL MÓN La presentació en societat del nou Seat Tarraco ha tingut lloc a la ciutat de Tarragona. Amb el marc de la Tarraco Arena Plaça com a escenari, la marca catalana va preparar un acte multitudinari al qual van assistir periodistes especialitzats procedents de tot el món. La cúpula directiva i els creadors del nou Seat Tarraco de Seat van ser la encarregats de presentar el producte, que ha estat dissenyat i desenvolupat a la localitat barcelonina de Martorell.

SEAT HA APOSTAT PEL NOM DE TARRACO PER COMERCIALITZAR A TOT EL MON EL SEU VEHICLE MÉS GRAN I LUXÓS

VIUOCT2018 -MOTOR

69

La configuració del control dinàmic de xassís DCC assoleix el punt màxim d’equilibri entre la sensació d’esportivitat al volant i una conducció més còmode als llargs desplaçaments. El conductor pot escollir els ajustaments desitjats i també es pot adaptar de forma automàtica, modificant les característiques en funció del ferm i de l’estil de conducció.

La seguretat és un punt fort del nou crossover de Seat. Incorpora sistemes

com assistent de canvi involuntari de carril i assistent de frenada automàtica d’emergència Front Assist amb reconeixement de vianants i ciclistes. Com opcions es podrà gaudir de detector d’angle mort, reconeixement de senyals de tràfic, assistent d’embussos, encesa automàtic de llums, sistema de trucada d’emergència automàtica, etc.

El nou Tarraco disposa d’una versió amb motor benzina 1.5 TSI de 150 cavalls, caixa de canvis manual i trac-

LA GAMMA MECÀNICA INCLOU POSSIBILITATS MECÀNIQUES FINS A 190 CAVALLS, CANVI AUTOMÀTIC DSG DE 7 VELOCITATS I TRACCIÓ TOTAL 4DRIVE

70

VIUOCT2018 -MOTOR

71

ció davantera. Una segona opció és un 2.0 TSI, amb 190 cavalls, canvi automàtic DSG de set velocitats i tracció total 4Drive. En dièsel, l’oferta està formada per dos motors 2.0 TDI, amb potències de 150 i 190 cavalls. El primer pot portar canvi manual i tracció davantera, o canvi automàtic DSG i tracció 4Drive.

El model de 190 cavalls porta sempre DSG i 4Drive.

Per al seu llançament al desembre, Seat ha previst els nivells de terminació Style i Xcellence, que aviat es completaran amb les versions FR. L’any 2020 serà el torn d’una versió híbrida endollable PHEV de 210 cavalls, que podrà fer fins a 50 km en mode elèctric 100%.

L’equipament assoleix noves cotes mai vistes a Seat. En resposta a la creixent digitalització, està equipat amb

sistema Digital Cockpit de 26 cm que permet personalitzar la informació rebuda pel conductor. A la consola central porta una pantalla de 20,3 cm per tal d’accedir a les opcions de connectivitat. El sistema d’informació i entreteniment Navi Plus incorpora per primera vegada funció de Control Gestual.

SIATA TARRACO, EL PRECEDENT Per sorprenent que pugui semblar, el nou Seat crossover no és el primer vehicle que es diu Tarraco. Va ser comercialitzat per una empresa italiana denominada Siata (Societá Italiana Auto Transformazioni Accesori).

A més, va ser produït a Tarragona, a una petita fàbrica que Siata tenia al Polígon Entrevíes.

72

Aquest cotxe estava derivat del Seat 600 i, tot i ser un Siata, portava davant l’escut de Seat. Un dels valors afegits d’aquest cotxe era el seu rendiment, disposant de versions que donaven fins a 31 cavalls de potència i que els permetia arribar als 120 km/h. En total, es van construir unes 600 unitats.

VIUOCT2018 -MOTOR

RECOMANACIONS

Alícia Fàbregas

NOVA ORLEANS DESPRÉS DEL DESASTRE DEL KATRINA De la ment de David Simon, creador, entre d’altres, de l’aclamada The Wire, que ja ha passat a la historia com una sèrie de culte, neix Treme, un relat sobre la reconstrucció de Nova Orleans després de la devastació que va causar l’huracà Katrina al 2005. Un relat, també, sobre la música que mou aquella ciutat i sobre l’economia, la política i la lluita d’una societat que intenta per tots els mitjans tornar a aixecar-se i retrobar el seu esperit d’abans del desastre, individualment i col·lectivament. És pot veure a HBO, tot i que ha passat força desapercebuda, però és una joia que no té pèrdua.

T’INTERESSARÀ SI...

Et va agradar The Wire i t’atrau la ficció que tracta fets reals, tot envoltat de molt bona música.

APUNTA Disponible a HBO.

‘LAGOM’, LA TEORIA SUECA DE LA FELICITAT

T’INTERESSARÀ SI...

Vols treure el màxim partit de la teva existència i tens ganes d’aprendre maneres de viure d’altres països.

APUNTA Lagom: ni molt poc, ni massa, el punt just.

74

Al 2016 la paraula de moda era hygge i ens arribava des de Dinamarca. Una mena de filosofia de vida per a trobar la felicitat. Tenia a veure amb la simplicitat en la decoració de les cases, amb fer-les acollidores, amb trobar cada dia moments per tu, amb gaudir de les petites coses...Però durant el 2017 va arribar lagom per desbancar-la. També procedeix d’Escandinavia, aquest cop de Suècia, i el concepte és similar. Es podria dir que el lema que acompanya la idea de lagom és “ni molt poc, ni massa, el punt just”. Fa èmfasi, per tant, en l’equilibri: no et destrossis cada dia treballant infinites hores, esforça’t en la feina i sigues productiu però per a poder gaudir de la vida, perquè no sempre més és millor.

Es preocupa també de la sostenibilitat i de la sobrietat, en oposició al consumisme. Ser feliç amb el que un té.

En el fons, són dos conceptes complementaris per a baixar el ritme d’aquesta societat frenètica i aprendre a gaudir de la vida, que ens fa falta.

VIUOCT2018 - RECOMANACIONS

Regreso al futuro es una marca registrada y copyright de Universal Studios y U-Drive Joint Venture.

Licenciado por Universal Studios. Todos los derechos reservados.

nuevo

500X

11.900€

nuevo DESDE con 4 años de garantía Descubre el nuevo Fiat 500X. LA EXPERIENCIA DEL MAÑANA, HOY.

Fiat 500X Urban Serie Especial POP 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV): Emisiones CO2 de 154 a 159 g/km. Consumo combinado: de 6,7 a 7,0 l/100 km.

Los valores indicados de CO2 y consumo de combustible han sido calculados en función del método de medición/correlación correspondiente al ciclo NEDC de acuerdo con la norma (EU) 2017/1152-1153 con el fin de permitir la comparación de los datos del vehículo correspondiente. En condiciones reales de conducción estos valores pueden cambiar, ya que dependen de muchos factores como el estilo de conducción, el trayecto, la meteorología y las condiciones de la carretera, así como del estado, el uso y el equipamiento del vehículo. Además, dichos valores pueden variar con la configuración de cada vehículo, dependiendo del equipamiento opcional y/o el tamaño de neumáticos, así como en función de cambios en el ciclo de producción. Oferta válida para Nuevo Fiat 500X Urban Serie Especial POP 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 exclusivamente para el color exterior Beige Capucchino (código opción 5DM): PVP Recomendado 11.900€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 11.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 11.900,00€ con 72 cuotas mensuales de 214,44€.

TIN 8,99%, TAE 10,58%, comisión de apertura 357,00€ al contado, importe total a plazos 15.796,68€, importe total adeudado 15.796,68€. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo o lo que antes suceda. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/10/2018. La versión visionada corresponde con el vehículo: Nuevo Fiat 500X City Cross 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 con opcionales (PVP Recomendado 16.700€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarspons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

Un habitatge digne pels dàlits a l’Índia L’exposició ‘Índia: Habitatge i dignitat’ retrata els beneficis del programa d’habitatge de la Fundació Vicente Ferrer Alícia Fàbregas

A

l'Índia 166 milions de persones són dàlits, una de les castes més baixes d’aquella societat.

Aquest col·lectiu continua patint una gran discriminació i encara ara segueixen sense accedir a alguns dels drets humans més bàsics, com l'educació, la sanitat o l’habitatge.

A través d’un recorregut fotogràfic, la mostra ‘Índia: Habitatge i dignitat’, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau fins el 20 d’octubre, descriu com la Fundació Vicente Ferrer ha ajudat a més de 67.000 famílies dàlits a millorar la seva situació, perquè l'accés a l'habitatge és un dret fonamental, reconegut a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l’article 11 del Pacte Internacional de Dret Econòmics, Socials i Culturals, però malauradament una gran proporció de la població mundial no té la possibilitat d'exercir-lo.

L’exposició tracta temes com l’habitatge rural a Anantapur, el dret a una llar digna o les condicions de vida en 22m2. També descriu la implicació de la comunitat en el procés constructiu, sempre amb el suport tècnic i financer de la Fundació Vicente Ferrer (FVF). A més, tots els habitatges construïts segueixen la tradició local i incorporen nous materials que respecten el medi ambient i s’adapten a l’entorn.

El comissari de la mostra és el Ricard Morató, un arquitecte que ha treballat

76

durant 4 anys com a cap de l’oficina d’arquitectura de la FVF a Anantapur.

Un període durant el qual ha dissenyat i construït edificis hospitalaris, educatius i residencials, entre d’altres projectes per a la Fundació.

Com descriu la Laura Roman, representant de la Fundació Vicente Ferrer a Tarragona, “aquests habitatges es posen sempre a nom de la dona o, si hi ha persones amb discapacitat en aquesta família, a nom d’aquestes persones amb discapacitat”, és a dir, les persones més vulnerabes dins de la comunitat dàlit. “De tal manera que si en una família falta l’home”, continua Roman, “aquestes dones [o persones amb discapacitat] es quedin amb alguna propietat i no siguin expulsades del poble i almenys se’ls hi pugui garantir aquest sostre”.

VIUOCT2018 - SOLIDARITAT

I és que el dret a un nivell de vida digna és essencial per a la realització de la vida humana més enllà de la simple supervivència. En aquest sentit, l'habitatge és un factor clau per a satisfer les necessitats físiques, proporcionant seguretat i protecció contra el clima; les necessitats psicològiques, proporcionant una sensació d'espai de cura i privacitat; les necessitats socials, proporcionant una zona de trobada i d’espai comú per a la família; i les necessitats econòmiques. El dret humà a un habitatge adequat és el dret de tota persona a adquirir i mantenir una llar on viure en pau i amb dignitat. ‘Índia: Habitatge i dignitat’ Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau De l’1 al 20 d’octubre

NOVA NORMATIVA WLTP

EMISSIONS MÉS REALS

La Unió Europea ha creat un nou reglament per oferir una nova normativa d’homologació del control d’emissions del vehicles Ramon Ortiz

Amb l’objectiu d’evitar nous fraus referents a la manipulació d’emissions contaminants anunciades pels fabricants, la Unió Europea ha decidit crear una nova normativa al respecte, denominada amb les sigles WLTP. Aquesta norma ha entrat en vigor al setembre de 2018 i afecta a les homologacions prèvies que es fan als vehicles abans d’arribar al mercat.

Els fabricants hauran de fer un nou test per mesurar el consum de com-

LA NORMATIVA WLTP POT AFECTAR AL PREU FINAL DE MOLTS VEHICLES EXEMPTS DE L’IMPOST DE MATRICULACIÓ PER BAIXES EMISSIONS

78

bustible i les emissions de CO2 dels seus vehicles, en fase d’homologació. Les proves es faran a velocitats mes elevades que actualment i fent servir més potència del motor, detalls que han de permetre obtenir registres més reals.

Les conseqüències seran un aug-

ment de l’impost de matriculació i, probablement, un increment del preu final del cotxe. També es preveu que produirà, al darrer trimestre de 2018, una certa ralentització de l’ascendent marxa del mercat.

C/Te

LA GIMNÀSTICA ARTÍSTICA MÉS QUE UN ESPORT Cristina Valls

E

l Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) de Reus en el marc de la iniciativa ‘El documental del mes’ (‘DocsBarcelona del Mes’) va presentar a principis de setembre el documental ‘Over the limit’, un treball debut de la directora polonesa Marta Prus. La peça audiovisual relata la dura realitat de la gimnàstica rítmica a Rússia a través de la història de la gimnasta Rita Mamun, qui amb només 20 anys s'enfronta a l'última oportunitat d'assolir l'èxit esportiu als Jocs Olímpics de Brasil 2016 abans de la seva retirada. La directora Marta Prus és una documentalista polonesa, que es va graduar en direcció de documentals a l’Andrzej Wajda Master School de Varsòvia.

“Tot i que de petita vaig ser membre de l’equip polonès de gimnàstica rítmica durant set anys i, posteriorment, vaig ser ballarina a l’Hanna Kamiska Dance Studio-fundada a la National Ballet School de Varsòvia-, sabia que era qüestió de temps haver de crear un producte sobre el tema. La investigació d’aquest projecte va començar fa cinc anys.

El meu primer viatge a Rússia em va fer reaccionar just en el moment en què vaig veure una fotografies de la ex gimnasta i entrenadora d’honor russa Irina Víner”, explica la directora del docjmental ‘Over the limit’. La van intrigar tots els assoliments de Víner, fins i tot el d’estar casada amb el multimilionari Alisher Usmanov. I és que segons afegeix Prus, a Rússia la gimnàstica rítmica “és més que un esport, és un fenomen nacional”. “Les gimnastes són tractades com estrelles del pop. Vaig volar fins a Moscou per assistir a la gala de la Gazprom Grand Prix amb l’objectiu de trobar una atleta. Hagués estat impossible trobar Irina Víner, i no coneixia a Rita Mamun aleshores, però era emocionant ser-hi. El primer cop que veure Mamun vaig sentir que era molt emocional, amb un gran món interior. Ella era més que una nena dels esports”, relata.

Prus assegura haver complert tots els objectius quan va finalitzar el documental. La seva forma de treballar es basa en la construcció d’un relat a través de l’observació pura i els diàlegs naturals. “Mai manipulo la realitat. Per tant, el resul-

80

Foto: cedida

tat final per a mi és en tot moment desconegut”, rebla. “No m’imaginava que el meu futur dins el gènere documental estigués lligat a aquest esport. Fer aquest producte audiovisual m’ha ajudat a conèixer més aquest esport, però des d’una òptica més humana i cinematogràfica”, se sorprèn la directora d’‘Over the limit’. De fet, pel que fa al gènere documental en seguirà creant en el futur, tot i que reconeix que no vol tancar-se i també voldria fer pel·lícules de ficció, perquè “aporta molts valors a la meva vida”.

El documental ha guanyat premis i festivals. És el cas del Premi a millor direcció novell al ZagrebDox a Croàcia (2017); la Menció d’honor al CinéDoc Tbilisi a Geòrgia (2018); la Secció oficial del One World Film Fest a la República Txeca (2017); la Secció oficial del IDFA als Països Baixos (2017); la Secció oficial del Festival Ambulante a Mèxic (2017); la Secció oficial a les Visions du Reel a Suïssa (2017); i la Secció oficial del DocsBarcelona a Espanya (2018).

El 'DocsBarcelona del Mes' és una iniciativa que neix l'any 2005 amb la voluntat de normalitzar el consum del gènere documental. Al llarg de l'any s'estrenen 11 documentals, un cada mes exceptuant el mes d'agost, a més de 80 sales a Catalunya, la resta de l'Estat i a Xile. Això és possible a través d'un model de distribució descentralitzada, els documentals es porten allà on són els espectadors. Els documentals programats solen ser de procedència internacional en la seva majoria i amb cert recorregut i reconeixement als festivals internacionals. El 2017 més de 102.000 espectadors van seguir el ‘DocsBarcelona del Mes’.

VIUOCT2018 - CULTURA

Fes-te

Volkswagen

Condicions exclusives i disponibilitat immediata per als nostres vehicles en estoc*.

Emporta’t un Volkswagen i gaudeix-ne aquest estiu. *Condicions aplicables per a vehicles en estoc. Pregunta al teu concessionari Volkswagen.

Gamma Volkswagen: consum mitjà (l/100 km) de 3,8 a 8,1; emissió de CO2 (g/km) de 99 a 185.

Tarraco Mòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.tarracomobil.es

Reus Mòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.reusmobil.es

REUS, CIUTAT DE LA DANSA Cristina Valls

82

Foto: cedida

L

a capital del Baix Camp ha esdevingut des de sempre un gran planter on moltes ballarines han despuntat cap a l’estranger tot demostrant que arriscar en el món del ball ha estat la millor elecció. Per posar un exemple ens troben noms com el de l’Anna Borràs, qui ha aconseguit sobresortir a nivell internacional. Són destacables els mèrits a diversos certàmens, com ara el I Festival de Danza Contemporánea de la Ciutat de México o el gran reconeixement que li van fer a l’Índia amb el suport de diverses entitats del món de la dansa. Si fem la vista enrere, també trobem icones del món de la dansa que han creat escola a la ciutat. N’és el cas de l’Enriqueta Prats, qui des de molt jove va saber que la seva vocació era el ball i va lluitar per poder obrir-ne una escola on s’hi ensenyés. Va lluitar a contracorrent, ja que en la seva joventut aquesta pràctica es concebia com a quelcom immoral. Avui dia, la ciutat acull una pila d’escoles on s’imparteixen molts estils de dansa.

I com conèixer una mica més profundament el món de la dansa sense haver-la practicat? Hi ha una manera, gràcies als projectes de dansa que s’acullen a la ciutat.

En aquest sentit, cal parlar del Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual COS, on molts artistes del territori i de l’estranger mostren el seu talent davant d’experts i curiosos. L’edició número es desenvoluparà del 21 del 19 al 21 d’octubre i ve fornida d’actes que aniran a càrrec d’una dotzena companyies amb dotze espectacles que es repartiran a nou espais diferents. Es tracta d’una selecció de diversos muntatges que il·lustren els diferents camins per on transita la creació artística contemporània, tant pel que fa a la recerca de nous llenguatges com al diàleg entre disciplines.

Aquest festival reforça l’objectiu de fer d’altaveu de les propostes artístiques a cavall de la dansa i del tea-

tre gestual i de moviment de companyies joves i d’altres de trajectòria plenament consolidada, trobant-se totes a Reus durant un dels caps de setmana més intensos quant a programació de l'any. Una altra de les finalitats a les quals s’ha volgut arribar enguany ha estat també aconseguir el màxim equilibri entre dansa i gest amb una tria de muntatges que arribin a tot tipus de públic.

Entre les apostes més importants, hi haurà la comèdia absurda de teatre físic a càrrec de Boris&Ingrid, de la companyia valenciana 2Theatre, on s’explica la història d’una parella d’immigrants. Es durà a terme divendres 19 d’octubre al Teatre Bartrina a partir de les 21 hores. D’altra banda, un altre dels plats forts de la programació d’enguany serà el muntatge de gran format de dansa ‘Sacra’, de la companyia valenciana OtraDanza. En aquest cas, es farà al Teatre Fortuny dissabte 20 d’octubre a les 21.30 hores.

VIUOCT2018 - CULTURA

CARLES MARQUÈS “SARTINE, L’ESPIA QUE VA VENIR A MORIR A TARRAGONA, ERA UN JAMES BOND AMB CASACA I TRICORNI” Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius

C

arles Marqués Virgili (Tarragona, 1962). Casat. Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Periodista.

Ha treballat per TVE, per Catalunya Ràdio, per la Generalitat i actualment ho fa al departament de comunicació corporativa d’una entitat bancària. Apassionat de la història de Tarragona. En el marc del programa “Històries Amagades” -organitzat pel Museu d’Història de Tarragona- recentment ha conduït una experiència guiada pels racons que van ocupar els darrers anys de la vida oculta a Tarragona del que havia estat el policia més poderós de la França de Lluis XVI i Maria Antonieta.

Carles, perquè l’home que guardava els secrets de la cancelleria més poderosa d’Europa acaba ocult a Tarragona? Sartine havia estat un personatge molt influent a la cort de

84

Versalles, i havia ocupat càrrecs molt elevats. Havia estat lloctinent criminal del Châtelet -l’equivalent a comissari de París-, Maître de Requêtes -un alt conseller de la corona-, lloctinent general de policia -l’equivalent a ministre d’interior de França-, i ministre de Marina. Era un home molt poderós, molt ben informat i molt compromès amb el regim monàrquic.

ELS BORBONS -ELS FRANCESOS I ELS ESPANYOLS- NO CONFIAVEN GENS EN ELS CATALANS. ELS ALTS FUNCIONARIS EREN, ÚNICAMENT, CASTELLANS I FRANCESOS.

VIUOCT2018 - HISTÒRIA

Però per què a Tarragona, i no a Londres o a Roma, per posar dos exemples? Quan va esclatar la Revolució francesa, l’any 1789, es va convertir en un personatge vulnerable. I el 1792, quan els seus pitjors enemics -els que havia perseguit durant dècades- van assolir el poder, va haver d’escapar precipitadament perquè el buscaven per a guillotinar-lo. En la seva fugida va arribar a Barcelona, perquè hi tenia familiars i amics. Els mateixos, que poc després, el convencerien per a ocultar-se a Tarragona.

Quina relació hi havia entre Sartine i Barcelona? Ell havia nascut a Barcelona. L’any 1729. El seu pare era un banquer de Lió (França) que havia estat un alt funcionari del regim borbònic a Catalunya. D’aquells que s’anaven passant Lluis XIV de França i Felip V d’Espanya. En aquella època era un fet habitual. La Guerra de Successió encara fumejava i els Borbons -els francesos

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

i els espanyols- no confiaven gens en els catalans. Els alts funcionaris eren, únicament, castellans i francesos.

Com arriba Sartine, nascut lluny de Versalles, a ser un personatge tan poderós? Sartine era un personatge intel·ligent, ambiciós, intrigant i estrateg. Quan va arribar a la cort de Versalles, amb poc més de vint anys i els estudis de dret, de seguida es va saber moure entre les tèrboles aigües dels dos partits cortesans que rivalitzaven pel poder: els ultra-conservadors “devots”, dirigits per Madame du Barry, i els no tan conservadors “il·lustrats” de Madame de Pompadour. Sartine va obtenir favors de totes dues dames.

I això, malgrat el seu origen, seria el que l’impulsaria cap al poder? I seria, també, el que precipitaria la seva caiguda. Molt abans de fugir de París ja havia caigut en desgràcia. Els seus enemics polítics a la cort, que eren legió, van aprofitar les fortes crítiques que havia generat la seva gestió com a ministre de Marina, per a provocar la seva defenestració. L’acusaven d’haver gastat una fortuna ajudant les colònies nord-americanes a independitzar-se del Regne Unit.

86

EL POLICIA MÉS TEMUT DEL RÈGIM DESPÒTIC DE LLUÍS XVI I MARIA ANTONIETA, I UN DELS HOMES MÉS RICS I PODEROSOS D’AQUELLA FRANÇA BORBÒNICA; VA MORIR AMAGAT, ARRUÏNAT I OBLIDAT A TARRAGONA Va perdre, també, la seva fortuna patrimonial? En aquell moment, no.

Va ser obligat a retirar-se de la política, però, inicialment, va conservar la seva fortuna. Probablement va ser un dels “pre-jubilats” més rics de París. Després, quan van haver d’escapar precipitadament, no es va poder endur el seu patrimoni. Va fugir, com aquell que diu, una negra nit. El seu fill, que no va poder fugir, o que Sartine el va obligar a quedar-se, acabaria guillotinat.

Arriba a Barcelona amb una sabata i una espardenya? No ben bé. Però ha deixat tot el confort i els luxes a París a càrrec del seu fill. A Barcelona és acollit pel seu cosí, el general espanyol Lacy, que en aquells moments era capità general del règim borbònic a Catalunya. I és qui li tramita una pensió. El rei Carles IV d’Espanya li concedeix una pensió de 80.000 rals de plata a l’any a canvi que presti certs serveis. Aquí comença la seva carrera com a espia.

VIUOCT2018 - HISTÒRIA

Amb això podria viure com a París?

No. Però sí que, a Barcelona, va tenir una vida de senyor. Va poder assistir a totes les festes aristocràtiques i es va poder relacionar i fer amistat amb els elements més poderosos de la ciutat.

I fins i tot va pagar gent que el tenien al corrent del que passava a la França republicana. Però Barcelona era un niu d’espies internacionals; i un agent del règim republicà francès, anomenat Pierre Nicolas Chantreau, el va filar. És llavors quan decideix ocultar-se a Tarragona? Sí. Ell havia conegut un comerciant de Tarragona que s’anomenava Francesc Gomis, i fins i tot algunes noticies apunten que tenia amistat amb el científic d’Altafulla Antoni Martí i Franqués. Serien els qui, molt probablement, li recomanarien que s’ocultés a Tarragona. Sabem que va arribar a la ciutat el 1797, a l’edat de seixanta-vuit anys, i que es va establir en un pis de lloguer al pla de la Seu. Va continuar fent el mateix? Sí. Va continuar venent informació sensible francesa al govern espanyol. El seu contacte era, amb molta probabilitat, el viatger cortesà Francisco de Zamora. Informació que, cal dir, a tenor dels esdeveniments posteriors, el govern espanyol o bé no va saber utilitzar o bé no era tan bona com pensaven. Ens consta que a Tarragona ja no tenia els mateixos ingressos, i pot ser això el va convertir en un agent doble.

Va tenir alguna altra activitat? Sí.

Va fer amistat amb l’arquebisbe Armanyà, que estava molt compromès amb el projecte de construcció d’un port modern a Tarragona. No està massa clar, però es possible que, participés en el finançament d’aquelles obres. En canvi, el que sí és segur és que el policia més temut del règim despòtic de Lluís XVI i Maria Antonieta, i un dels homes més rics i poderosos d’aquella França borbònica, va morir amagat, arruïnat i oblidat a Tarragona.

Del millor de les nostres comarques

Busca l’etiqueta Granja Gaià o pregunta a la teva carnisseria de confiança 87

CONFORTAUTO HANKOOK MASTERS COMERCIAL SEA, REFERENTS DEL PNEUMÀTIC Hankook Tire continua oferint nous models de pneumàtics per cobrir tots els segments del mercat Ramon Ortiz

Hankook Tire es postula com un perfecte soci per la propera generació de vehicles elèctrics, gràcies al nou pneumàtic Kinergy AS EV, que estarà disponible l’any 2019. Presenta un comportament dinàmic millorat i una reducció del so optimitzada. Destaca per suportar de forma òptima el superior pes d’aquests vehicles i fa servir un nou compost que millora el rendiment en carreteres mullades.

Aquesta aposta pels vehicles elèctric no vol dir que Hankook oblidi la resta d’automòbils del mercat, fins i tot els més esportius. És la marca encarregada de subministrar, com equip original, als models RS d’Audi Sport, com per exem-

àrees d’adherència sobre mullat, a més de superior precisió i control. Estarà disponible en 72 mides, des de 17 fins a 22 polzades.

Hankook ofereix també pneumàtics d’hiverns, rodes per camions i autocars de llarg recorregut, autobusos elèctrics, etc. La marca mostra també un important compromís amb l’automobilisme esportiu i és el pneumàtic ofi-

ple l’Audi TT RS, l’Audi RS 5 Coupé, l’Audi RS 4 Avant, etc. El model escollit és el Hankook Ventus S1 evo2, que també equipa, per exemple, l’X3 de BMW. L’any 2019 arribarà el nou model Ventus S1 evo 3, que destaca per les seves elevades prestacions per turismes i SUV. Incorpora millores en les

88

VIUOCT2018 - MOTOR

cial del DTM, el Campionat d’Alemanya de Turismes, el més exigent del planeta. Els Hankook són també utilitzats per la FIA Fórmula 3 europea, l’Audi Sport R8 LMS Cup, etc.

COMERCIAL SEA Poligon Industrial Riu Clar C/ Coure, 27 Telf. 977543220

TOTA LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AL SERVEI DELS NOSTRES CLIENTS www.gruphelco.es

Barcelona - Seu Social

Tarragona

Pol. Ind. Pedrosa C/ Montserrat Roig, 54 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel. 93 887 30 77 bcn@gruphelco.es

Polígono Industrial Riu Clar. Parc Industrial 5.1.5 C/ Mercuri s/n, Nave 35 43006 Tarragona Tel. 977 20 61 44 tgn@gruphelco.es

REUS ES POSA

PINTXO Escalfa motors el 'Ganxet Pintxo' de tardor, la popular ruta de tapes per la ciutat de Reus Marc Pascual

C

om cada tardor, del 8 al 18 de novembre se celebrará, de nou, la ruta de tapes i pintxos 'Ganxet Pintxo' pels establiments gastronòmics de la capital del Baix Camp, una cita que ha esdevingut tradicional i esperada per tots aquells que els agrada el bon menjar.

Organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i patrocinada per estrella Damm, la famosa ruta de tapes ha anat evolucionant fins a oferir una sèrie de propostes gastronòmiques delicioses i originals, maridades amb una cervesa Estrella Damm per un preu únic de 2,5 euros. Es preveu que en aquesta propera edició hi participin aproximadament una cinquantena d'establiments.

De nou, els locals de restauració de la ciutat us oferiran algunes de les seves millors creacions amb l’objectiu de seduir-vos gastronòmicament.

COM EN EDICIONS ANTERIORS, LA RUTA TINDRÀ EL COMPLEMENT DEL MENÚ DE TAPES Com en edicions anteriors, la ruta tindrà el complement del menú de tapes. Alguns dels restaurants de pri-

90

mera línia de la ciutat us oferiran la possibilitat de degustar el seu menú amb una selecció d’autèntiques delicadeses que satisfaran als paladars més exigents. Els menús s’oferiran al preu únic de 30 euros. Recordeu que, com sempre, podreu fer de jurat de la ruta i participar de les promocions que de manera periòdica s’aniran anunciant als perfils de facebook, instagram i twitter de la Ganxet Pintxo.

En aquesta edició la imatge del certàmen és quàdruple: hi apareix un jugador del Reus Deportiu, una ballarina, una patinadora i un

VIUOCT2018 - AGENDA

casteller dels Xiquets de Reus. Són a la contra del VIU a fons; els heu reconegut?

Us esperem, doncs, al Ganxet Pintxo del 8 al 18 de novembre. Perquè la millor manera de passejar per Reus és anar fent parades per degustar les delícies que ens ofereix la ciutat.

AGENDA

REUS

CINEMA MÚSICA 24 D'OCTUBRE A LES 19.30 h

PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA 'PLÁCIDO' Centre de lectura de Reus

3 DE NOVEMBRE

MARIA ARNAL I MARCEL BAGES - FESTIVAL ACCENTS

Maria Arnal i Marcel Bagés arribaran a Reus com a cap de cartell del Festival Accents amb una exclusiva fi de gira del seu primer disc que els portarà per alguns dels millors escenaris de l’Estat, entre els quals es troba el Teatre Fortuny.

Teatre Fortuny de Reus 21 h 20€, 18€ i 15€

Es tracta d’una de les peces del cineasta Luís García Berlanga. L’argument succeeix en una ciutat on un treballador honrat es veu forçat a lluitar amb bancs, notaris i rics davant un imminent embargament. La projecció d’aquesta pel·lícula s’emmarca fins al cicle dels dimecres cinèfiles amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca del guionista, company de Berlanga, Rafael Azcona.

TEATRE 27 I 28 D'OCTUBRE

'MESURA X MESURA' DE WILLIAM SHAKESPEARE Teatre Bartrina (Reus) Dia 27 a les 21 h i dia 28 a les 18h 12€, 9€ i 6€ anticipada 15€, 12€ i 9€ en taquilla

92

VIUOCT2018 - AGENDA

Repressió, abús de poder i arbitrarietat de la justícia. Aquests són els ingredients de la comèdia shakespeariana crítica i contundent cap als governants. Tot comença i acaba a Viena, on el lloctinent Angelo està decidit a perseguir el fornici enrunant prostíbuls, tancant prostitutes i alcavots a la presó i condemnar a mort – de forma exemplificadora- a un jove per haver deixat embarassada a la seva promesa fora del matrimoni. És així com comença una comèdia irreverent contra la hipocresia de doble vara de mesurar del poder.

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques,8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

AGENDA

TARRAGONA

ART DEL 17 D'OCTUBRE AL 9 DE DESEMBRE

MÚSICA

SCAN FESTIVAL INTERNACIONAL DE FOTOGRAFIA

DEL 25 AL 28 D'OCTUBRE

Tinglados del Port de Tarragona i diversos espais de la ciutat Gratuït SCAN Tarragona és un festival de caràcter obert i vocació internacional, que acull iniciatives de procedència múltiple, pública i privada, i que es caracteritza per la promoció i divulgació de la fotografia com a mitjà d’expressió.

Al mateix temps, és el punt de trobada del sector de la fotografia de creació i, sobretot, fa possible que el públic general gaudeixi d’una interessant oferta d’exposicions i activitats entorn de la imatge i del fet fotogràfic.

FESTIVAL WOW POW Groove, El Cau, Mister Mojo Entrada de 4 dies per 22€

8 AL 20 D'OCTUBRE VID' ART

Diferents comerços de la Via T Gratuït

Petit festival de música rock de Tarragona organitzat per la gent que organitzava el Castanyasso Rock Festival.

26 D'OCTUBRE DR. FEELGOOD

Una exposició de pintura itinerant de l’artista Rosalia Solé als aparadors d’algunes botigues de la ciutat.

SalaZero 20€ (16€ anticipades) Formats a Canvey Island, Essex, UK a principis dels anys 70 segueix sent una de les bandes d’ R&B més apreciades a tot el món. El seu estil és un Rhythm and Blues cru i sense compromís que es va convertir en una refrescant alternativa a la Psicodelia i al Hard Rock que predominava per aquells anys.

94

VIUOCT2018 - AGENDA

AGENDA

TARRAGONA

EXCURSIONS 21 D'OCTUBRE

DELS MUNTS A TAMARIT 11 h 6€ Reserva prèvia a mnat@gencat.cat o 977 25 15 15 Dels Munts a Tamarit: un recorregut per l'entorn natural de l'època romana a l'antiguitat. Itinerari a peu des de la Vil·la romana dels Munts a la platja de Tamarit i a la desembocadura del riu Gaià.

En col·laboració amb l'Hort de la Sínia.

Centre d'educació ambiental.

COMÈDIA 16 DE NOVEMBRE LA VIDA MODERNA LIVE SHOW

21 h Palau Firal i de Congressos Entre 22€ i 14€ David Broncano, Quequé i Ignatius Farray junts en un fantàstic directe.

96

VIUOCT2018 - AGENDA

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

MELVIN RESTAURANT C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346

97

Troba el teu exemplar de VIU a fons en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha d’escampats per tot Reus i Tarragona

TARRAGONA Chas Chas Tea CEPTA Vives Sabateria Roba de Casa APIALIA Ortopedia Creus Orthoclinic Tradicionarius La Martina School of English Pimec Espiga d'Or Motos Tarragona Hemeroteca Tarragona Ona Perruquers Farmacia Rovira Cafeteria Aquí Te Espero Òptica Activa Mariné Bicicletes Casa Matias Construccions Mata Òptica Activa Bar La Tecleta Arpo Mas Movil Coviran Santiveri Fruites Rosa Maria Tot Ràpid Reparació Calçat Gavineteria Alvarez Òptica Fullana La Botiga del Cafè Farmàcia Fullana Òptica Glass Autoforum Vehicles d'Ocasió Administracio Loteria nº13 BuenaOnda Perruquers Tipsa Dnas Cottet Òptics Llibreria TRT Caixes Martí Moto Sport Busquets Tradicionarius Power House Farmàcia Pujol Electricitat Tarragona Animalades R.C.Nautic de Tarragona Farmàcia Pujol Pastisseria La Vall Vallfruit Tennis Park Tennis Tarragona Farmàcia Platja Llarga Centre Veterinari Arbor Farmàcia Pujol Finques S. Pere i S. Pau Bar Can Joan Escola Oficial d'Idiomes

REUS Rambla Nova, 67 Rambla Nova, 95 Carrer August, 16 Sant Francesc, 12 Rambla Vella, 20 Av. M. Cristina, 14 Av. Catalunya, 22 D Av.Catalunya/Rovira Virgili Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Av. Marquès de Montoliu, 3 Av. Rovira i Virgili, 17 Avda. Andorra/Joana Jugan Mossen Salvador Ritot i Faus, 21 Florenci Vives, 6 S. Antº. M. Claret, 18 - Cant. Marquès de Montoliu Escultor Verderol, 10 Rambla Nova, 127 Av. Andorra, 7 Plaça Corts Catalanes, 5 Rambla Francesc Macià, 5 Pl. de les Corts Catalanes, 3 Joan Baptista Plana, 15 Carrer Joan Ruiz i Porta / Al costat pl. Lledoners Josep Pont i Gol, 1 Governador Gonzàlez, 24 bxos Governador Gonzàlez, 25 bxos Unió, 9 Cristòfol Colom, 24 Rambla Nova 88 Rbla. Nova, 88 / Canyelles Cristòfor Colom, 1 Carrer Lleida, 13 Gasòmetre, 42 Pere Martell, 39 Pere Martell, 57 Vidal i Barraquer, 22 baixos Prat de la Riba, 3 Av. Prat de la Riba, 22 Pere Martell, 21 Mallorca, 3 Av. Prat de la Riba, 31 Ramón y Cajal, 25 Sevilla, 3 Eivissa, 7 Reial, 23 Rebolledo, 4 Port Esportiu s/n Joan Fuster i Ortells, 7 Carrer Josep Carner, 1 Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Carrer de la Cota, s/n - Cala Romana Carretera del Tennis 12-18 - Cala romana Crta. Platja Llarga, 1 Calle Alt Penedés, 0 S N Escala C. St. Pere i St. Pau Bloc St. Joan Esc A. St. Pere i St. Pau Plaça Catalunya, Local 4. St. Pere i St. Pau Pol. Francolí, parc. 16 Carrer Smith, 55

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

98

Forn Sistaré Tradicionàrius Estanc Díaz Guau Perruqueria Canina Quic Sec Flok La Caseta Dolça Bolsos Actual Casa Teva Òptica Activa Cottet Les Herbes Salvatges Les Carbasses Casa Pià Bateries 1001 Somnalia L’Estil a Mida Vilanova Finques API Reus Immobiliària Segurhabitat Esports Armobal Estanc 4 Carrilet Finques Martí 18-22 Tattoo Bricoservei Onagas L’Estil a Mida Ortopedia Sant Joan Rycsa Hobby Pen Fitosanitaris Pep Forn Sistaré CN Reus Ploms Guillén Advocats Finques Sagui Viventex Forn Sistaré Vilanova Finques Forn Sistaré Orthoclinic Immobiliària Vernet&Navarro Estètica Dra.Meritxell Camps Reus Deportiu Institut Samper Celler Bodega Reus Can Vicenç DKV Reus Can Vicenç Pàdel Winner Stars Estanc les Oques Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Venta Directa de Pisos Remar Spais Cuines Santiago Cambra Propietat Urbana Centre Veterinari Reus Somnalia Forn Huguet

Galanes,1 1 Raval de Jesús, 48 Llovera, 3 Sant Joan, 19-21 Sant Joan, 30 Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Del Vent, 10 Raval Santa Anna, 28, local 2 Monterols, 36 Raval Martí Folguera, 3 Raval Robuster, 19 Pl.Puríssima Sang, 4-6 Sant Joan, 11 Sant Llorenç, 13 Raval de Santa Anna, 50 Misericòrdia, 31 Misericòrdia, 34 Passeig Prim, 34 Av.La Salle, 45 Cambrils, 4 Av. Pere el Ceremoniós, 18 Av. Pere el Ceremoniós, 86 b4 Av. Pere el Ceremoniós, 16 Batan, 17 Batan, 15 Camí de Riudoms, 49 Cami Riudoms, 51 Passeig Prim, 15 Passeig Prim, 35 Amargura, 30 Amargura, 2 Avda. Maria Fortuny, 5 Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Ample, 46 Ample, 20 bis Pl. Llibertat, 8 Av.Prat de la Riba, 35 Travessera St. Antoni, 15 General Moragues, 113 Antoni Gaudí, 64 bxos.

Antoni Gaudí, 66 Campoamor, 8 Camí de l'Aleixar, 63 Crtra Alcolea, 15 Carrer Gaudí, 12 Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Barri Fortuny Granollers, 17 Avda. Doctor Vila-seca, 6 Sant Magí, 45 (Riera Miró) J. Sender, 38 Av. Pere el Cerimoniós, 83 Mare molas, 67 General moragues, 93 Av. Carrilet, 39 (Cant. Pere el Cerimoniós) Raval Robuster, 17 baixos Camí de Riudoms, 23-25 Plaça de Catalunya, 5 Plaça d’Almoster, 1 Passeig Prim, 20 Alcalde Joan Bertran, 5

Distribució:

902 113 127

www.unimail.es

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

100