VIU a fons Reus 50 by VIU A FONS

# 50 | Gener 2019 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#50 Gener 2019 www.viuafons.cat

REUS

I a més: Entrevista a Òscar Peris | El dia a dia d'una família rural L'arxiu Tarradellas | Automòbils elèctrics | La calçotada escalfa motors

PRENEM EL POLS A LA NOSTRA SALUT El sistema sanitari tarragoní afronta uns anys de canvis importants amb el repte de superar les retallades

50 NÚMEROS

REUS

AMB TU!

LEDVANCE.ES

GUERIN Y LEDVANCE SOCIS DE CONFIANÇA AL CENTRE DE TARRAGONA PER ALS TEUS PROJECTES D‘IL·LUMINACIÓ

Vine a Guerin a conèixer l‘àmplia gamma de solucions d‘il·luminació LED de LEDVANCE. Productes eficients d‘elevada qualitat i atractiu disseny, fàcils d‘instal·lar i amb una excel·lent relació/preu/rendiment. A més, et permetran cobrir els requisits de les més variades àrees d‘aplicació, des de comerços, hotels i oficines, fins a hospitals i plantes industrials, passant per solucions per a la pròpia llar.

GUERIN TARRAGONA CENTRE Pere Martell, 51 Tel. 977 254 276 tarragonacentre@sonepar.es 3 www.guerin.es

Sumari

#50

5 EDITORIAL | 6 ÒSCAR PERIS - Delegat del Govern català a Tarragona. | 16 TERRITORI - El dia a dia d'una família al món rural. | 24 NÚRIA GAVARRÓ - Directora de l'Arxiu Tarradellas i experta en la figura del President. | 30 EMPRESA - RentalK50, una nova aposta de mobilitat. | 38 ESPECIAL SALUT - Radiografiem l'estat de la salut a Tarragona. | 51 DRA. REMEDIOS RICO - Metgessa d'atenció primària. | 80 HISTÒRIA - Reus-París-Londres. | 88 MOTOR - Mobilitat elèctrica: el futur de l'automoció. | 94 CALÇOTADES - La calçotada escalfa motors. | 108 AGENDA

94 EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Ramon Ortiz, Alícia Fàbregas, Jordi Salvat, Marc Pascual. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Barbero, Carles Cano. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

Salut afronta

una època de canvis

eniu a les mans el número 50 del VIU a fons. Volem compartir amb lectors i anunciants la satisfacció d’haver arribat a una xifra rodona com aquesta. En un moment com l’actual, és molt difícil tirar endavant projectes comunicatius com aquest, quan són molts que afirmen amb rotunditat que les publicacions en paper tenen els dies comptats. VIU a fons demostra que el periodisme i la informació de servei que intenta desmarcar-se de la voràgine del dia a dia té present i estem convençuts que té futur. Coincidint amb aquest número 50 del VIU a fons, engeguem una nova edició mensual de la revista a Valls, que se suma a les existents a Tarragona i Reus. Creiem que aquesta ciutat i la seva comarca, l’Alt Camp, tenen una vitalitat tan a nivell econòmic com social per poder comptar amb una publicació com el VIU a fons, que, a més, apareix en un dels moments de l’any que Valls es projecta més cap a tot Catalunya amb la Festa de la Calçotada, una festa gastronòmica que té l’origen a la capital de l’Alt Camp. VIU a fons gaudeix de molt bona salut. Potser per això ens hem volgut centrar en aquest número amb la Salut en majúscules, en el nostre sistema públic de Salut, un servei bàsic per garantir el nostre benestar. Analitzem el present i el futur de la Sanitat a casa nostra. Hem viscut una dècada marcada per les retallades que han posat en una situació molt complicada aquest sistema, que només ha pogut tirar endavant gràcies a l’esforç d’uns professionals que, malgrat veure reduïts el seu sou i els seus recursos, han prioritzat l’atenció a les persones. Just sortint d’aquesta època de retallades, que s’han notat tant a l’atenció primària i com a l’hospitalària, la Salut afronta uns reptes molt importants aquests propers anys, com són la manca de metges, l’adaptació als continus canvis tecnològics o l’envelliment de la població, entre altres. També arriben canvis als dos principals centres hospitalaris, com són Joan XXIIII a Tarragona i Sant Joan a Reus. Ho analitzem amb diferents actors de la Salut al Camp de Tarragona en un ampli especial que es us convidem a llegir.

VIUGEN2019 - EDITORIAL

ENTREVISTA

Ã&#x2019;SCAR PERIS DELEGAT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A TARRAGONA

VIUGEN2019 - ENTREVISTA

ENTREVISTA

“EL PROCÉS NO HA AFECTAT A NIVELL TURÍSTIC A TARRAGONA” Òscar Peris afronta des del juliol passat la seva segona etapa com a delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, després del parèntesi de nou mesos durant l’aplicació de l’article 155. Nascut a Valls el 1974 i militant d’Esquerra Republicana, compagina la tasca de màxim representant del Govern català a la demarcació tarragonina amb la de regidor de Comerç i Turisme de la capital de l’Alt Camp

Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

omença un 2019 que es planteja com un any molt intens a nivell polític. Portem un cicle polític de certa intensitat i aquesta dinàmica continuarà el 2019. El 2016 i 2017 van ser anys molt trepidants en l’àmbit polític i el 2018, en l’àmbit repressiu, amb l’aplicació de l’article 155 i els efectes que ha tingut en la gent del país i també del Camp de Tarragona. I també en la pèrdua de drets civils i polítics, que el 3 d’octubre de 2017 va provocar una resposta molt àmplia de la ciutadania, des de posicions polítiques amb objectius polítics diferents. Aquest és un any electoral i això influeix en el dia a dia polític. Evidentment. Quan entrem en cicles d’atapeïment del calendari electoral, els partits es posen en marxa per pre-

sentar els seus projectes en una contesa electoral com les municipals. Els alcaldes expliquen la feina feta aquest temps i la resta, plantegen alternatives. També hi haurà les eleccions europees. El context europeu també és molt complex i els catalans ens hem de sentir interpel·lats. Hem de ser aquella veu que en el passat van representar tan bé Raúl Romeva i Oriol Junqueras com a eurodiputats i que van posar les bases de la internacionalització de la causa catalana.

“EL DEL PROCÉS CATALÀ ÉS CLARAMENT UN JUDICI POLÍTIC, AMB L’OBJECTIU DE JUDICIALITZAR UNES IDEES D’UNS REPRESENTANTS POLÍTICS” A la presó de Mas Enric, al Catllar, s’hi troba empresonada la presidenta del Parlament Carme For-

VIUGEN2019 - ENTREVISTA

cadell. L’ha vist darrerament? Vam anar a veure-la la Nit de Cap d’Any, just abans del sopar, i l’he pogut acompanyar també en visites institucionals a la presó. A la Carme la veig forta, amb ganes de defensar-se. El seu mantra és haver donat la paraula als diputats en un Parlament. D’aquí ve l’origen de la paraula parlament: un lloc per parlar de tot. Hi ha càstig cap a Forcadell per haver liderat l’Assemblea Nacional Catalana. L’Estat li està fent pagar penyora. I s’ha vist quan la causa contra la Mesa del Parlament s’ha traslladat al TSJC i a ella no l’han traslladat cap aquí. Hi ha un punt de venjança? Hi ha un punt d’ofuscació, de no voler resoldre un conflicte i anar al càstig polític. L’acusació particular de la causa és una formació política amb representació institucional, com és Vox. És clarament un judici polític, amb l’objectiu de judicialitzar unes idees d’uns representants polítics. Algunes institucions i entitats afirmen que el Procés català ha afectat a nivell turístic el Camp de Tarragona. Creu que això ha passat?

Parlem de la indústria química. Finalment el Govern estatal ha donat llum verd a les xarxes tancades d’electricitat. Les xarxes tancades són una iniciativa que neix a l’Ajuntament de Tarragona a partir d’una iniciativa del grup municipal d’Esquerra, que posa sobre la taula aquest greuge comparatiu amb el País Basc, que podia regular amb xarxes tancades el seu subministrament. A partir d’aquí, la iniciativa es va traslladar al Congrés i es van recollir els suports. Si volem atraure inversions i no perdre projectes industrials hem de ser competitius i el cost de l’energia era un llast. La demanda de la Química que no acaba de solucionar-se és el tercer fil ferroviari. L’Estat ha tingut una certa deixadesa envers aquest pro-

En el comportament del turisme hi ha molts factors. Ens podem centrar en el context dels atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils; la seva resolució ràpida i excel·lent per part dels Mossos va donar una confiança als ciutadans i els turistes que eren aquí. En el context turístic, qualsevol comportament polític sempre té un impacte, però pot ser menor o major. I les dades que tenim no demostren que el Procés hagi tingut un impacte. Hem tingut durant un temps un turisme prestat d’unes destinacions turístiques clàssiques que, per situacions convulses en països com Grècia, Turquia o el Nord d’Àfrica, han decidit venir a la Costa Daurada. Hi ha molts factors a tenir en compte, però crec que el factor polític no ha afectat a nivell turístic i les dades ho reforcen. De gener a novembre de 2018, l’aeroport de Reus va superar el milió de passatgers, un 2,1% més que l’any anterior. I aquest 2018 el nombre de

8 6

“L’ESTAT HA TINGUT UNA CERTA DEIXADESA ENVERS EL TERCER FIL I AIXÒ AJUDA EN LA MILLORA INDUSTRIAL DE DEMARCACIÓ” creueristes que han arribat al Port de Tarragona ha augmentat un 91% respecte el 2017. La previsió el 2019 és pujar 12%. També podem parlar de decisions estratègiques de grans multinacionals. Quines? Darrerament s’han consolidat dues inversions molt importants del sector químic a la demarcació, com el cas de Covestro a la seva fàbrica de Tarragona, anunciada fa un any, o Suez al Morell, amb una planta de tractament de productes químics. Continuem sent un país atractiu per a les inversions i la demarcació de Tarragona som líders en exportació.

VIUGEN2019 - ENTREVISTA

jecte i l’endarreriment que arrosseguem no ajuda en la millora industrial de demarcació. El tercer fil no és una solució definitiva per la connectivitat de les mercaderies cap al nord sinó només mentre no hi hagi el desdoblament entre passatgers i mercaderies. En la darrera visita del comissionat del Corredor del Mediterrani, Vicent Boira, se li va traslladar la necessitat que aquest havia de ser un tema prioritari. Seguim parlant d’infraestructures. Té la sensació que l’aeroport de Reus està poc aprofitat pel territori que és el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre? El ministeri d’Indústria, en l’època Montilla, va canviar les bases de les companyies aèries, posant-les totes a l’aeroport del Prat. Això va descapitalitzar Girona i Reus i ha fet que hagi baixat la quantitat de vols i generat una caiguda de visitants. Els darrers anys, a través de la Taula Estratègia de l’Aeroport de Reus hem treballat per millorar el seu posicionament i fer-lo atractiu per les companyies, prioritzant la qualitat i que acabi sent una pista de l’aeroport del Prat. Des de la Taula s’ha buscat diversificar

Recupera el plaer de somriure Somriures

EN 1 DIA

“És el millor que he fet a la vida” Mercedes Requena Lozano Pacient tractada a la Clínica Curull

A la Clínica Curull volem que tornis a somriure, segur i feliç. Gràcies a serveis com “Somriures en 1 dia”, els nostres pacients tornen a somriure. Sense pors ni complexes, amb ganes i il·lusió.

Clínica Curull, des de 1995 // Rambla Nova 114 — 43001 Tarragona // +34 977 241 380 // info@clinicacurull.com // www.clinicacurull.com

i atraure companyies de diferent perfil i de diversos països europeus. I al costat de l’aeroport, l’estació intermodal? Sembla que ara hi ha finalment consens al territori. Al costat d’un aeroport sempre hi ha una gran estació de tren. Es pot comprovar viatjant arreu del món. És un tema que clama al cel. Al costat de l’aeroport de Reus hi ha d’haver una estació que connecti l’alta velocitat amb una infraestructura com és l’aeroport, per millorar la connectivitat a la demarcació. Es torna a parlar d’un tramvia lleuger, el que es va anomenar la dècada passada Tramcamp. Aquest és un dels acords signats a la Delegació del Govern amb el secretari d’infraestructures de la Generalitat i els alcaldes afectats. I és un document prou explícit amb els deures que assigna a l’administració i un és aquest: la recuperació de tota aquesta línia ferroviària de costa un cop ADIF la desmantelli quan entri en funcionament el Corredor del Mediterrani. Perquè la gent entengui el concepte, el Tramcamp hauria de ser com

el Trambaix, amb unes vies integrades en la trama urbana i vehicles que van a baixa velocitat. I estarà gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat, que actualment no té cap línia a la demarcació de Tarragona. Un dels espais que es beneficiaria del Tramcamp seria el Centre Recreatiu i Turístic (CRT). En quin moment es troba el CRT? Estem en una fase molt avançada. S’han fet les passes més importants, com la concessió de la llicència en l’àmbit del joc, i era estem en el Pla de Millora Urbana, que ha d’acabar de conjugar petites peces del projecte. La part implicada i els tècnics ja hi treballen des de fa gairebé un any i es va resolent aquesta part més tècnica. És un projecte molt ambiciós, per fases, com el cas de Port Aventura. Recordem com va obrir i com és ara el parc. La primera fas és la de Hard Rock Entertaiment, amb l’hotel amb una part de casino i centre de convencions. Com es troba el mercat laboral del Camp de Tarragona després de

VIUGEN2019 - ENTREVISTA

la crisi? Tenim un sector serveis amb un problema d’estacionalitat i de consolidació en el mercat laboral, però també al voltant de la indústria tenim un mercat laboral molt qualificat, ben pagat i que requereix mà d’obra. I així ho indica la demanda que hi ha de formació professional dual. Els alumnes acaben treballant el segon o tercer any de formació. Tenim un teixit empresarial potent i un mercat laboral qualificat i, per això, liderem les exportacions, gràcies a sectors químics i agroalimentari potents. En el sector serveis, hem de fer polítiques actives per reduir la precarització en el mercat laboral. Com està el projecte del Fòrum Judicial de Tarragona, que ha d’acabar amb la dispersió de jutjats per la ciutat? La primera passa és poder treure el centre obert de l’antiga pre-

“EL TRAMCAMP HAURIA DE SER COM EL TRAMBAIX, AMB UNES VIES INTEGRADES EN LA TRAMA URBANA I VEHICLES QUE VAN A BAIXA VELOCITAT”

Parlem de salut. El 2019 serà un any important, amb el projecte del nou Hospital Joan XXIII i l’assumpció de la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus per part de la Generalitat. De fet, aquestes dues darreres legislatures han estat anys importants per a la salut a la demarcació. El projecte del nou Hospital Joan XXIII arrenca l’anterior legislatura. I una cosa és la inversió prevista i l’altra, la gestió del mentrestant, amb unes inversions importantíssimes: 9,5 milions des de 2015. La UCI Pediàtrica ha estat una reivindicació històrica a la demarcació i ja la tenim en ple funcionament. A més, hem invertit en els quiròfans de cirurgia major, els nous boxs d’ur-

só i situar-lo on hi ha d’haver el futur Fòrum Judicial, a la zona de Ponent. I aquesta és la primera pedra del futur edifici que ha d’aglutinar els diferents serveis en l’àmbit de la Justícia que hi ha a Tarragona. Estem treballant en aquest primer pas, per alliberar tot l’espai de l’entorn de la presó, que ens ha de permetre obtenir part del finançament del cost del nou edifici, que és elevat. La Generalitat va col·laborar en l’organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona. Quina sensació li queda d’aquell esdeveniment? Per la part que ens toca vam fer els deures i els vam fer a temps. El que ha estat extraordinari és que una administració com l’Estat incomplís part dels acords i provoqués una demora d’un any. Un fet inaudit en aquest tipus d’esdeveniments. I més quan feia sis anys que se sabia que es faria. Un greuge més per

“EL PROJECTE DEL NOU HOSPITAL JOAN XXIII TÉ 48 MILIONS D’EUROS COMPROMESOS, PERÒ EN LA GESTIÓ DEL MENTRESTANT S’HAN INVERTIT 9,5 MILIONS” part de l’Estat i amb un impacte negatiu que els tarragonins i les tarragonines no es mereixen. Des de la Generalitat estem satisfets que Tarragona tingui un pavelló d’aquestes característiques i hagi servit per cosir aquesta zona de Ponent de la ciutat, amb l’Anella Mediterrània. I ha d’acabar sent un pol d’atracció d’activitat esportiva a la ciutat. Com a llegat, ens podem sentir satisfets amb aquest equipament. Si haguéssim organitzat la cerimònia inaugural, ho haguéssim fet d’una altra manera. És evident.

VIUGEN2019 - ENTREVISTA

gències, els nous espais de rehabilitació i la nova sala d’hemodinàmica. Totes aquestes importants inversions no treu que ens calen uns edificis nous. I ja hi ha 48 milions d’euros compromesos perquè siguin una realitat. També hem de posar en valor la feina que fan els professionals, des de metges cirurgians a zeladors i que són per a nosaltres referents i els hem de dotar d’eines i infraestructures perquè donin el millor d’ells mateixos. I també hem fet una inversió extra important per reduir les llistes d’espera, una de les grans preocupacions de la ciutadania. Anem a Reus. Des de l’entrada al govern hem estat conscients que la situació a l’Hospital Sant Joan de Reus era complexa i requeria una actuació de responsabilitat de les dues administracions. Vull fer un reconeixement a la direcció del centre i al mateix Ajuntament per la manera com han gestionat una situació que no era fàcil de resoldre i garantir la viabilitat d’una institució amb molts anys d’història. Amb la solució aconseguida, garantim la tranquil·litat al personal que hi treballa i la qualitat assistencial. Sant Joan i Joan XXIII són dos hospitals punters a la demarcació i hem d’estar orgullosos de la salut pública que tenim.

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

“L’OFERTA DE RESTAURACIÓ DE LA CIUTAT DE VALLS ESTÀ CONSOLIDADA AMB ELS ESTABLIMENTS PLENS” tell de Sant Antoni, de gran tradició a la ciutat i ho hem vinculat als Tres Tombs. Som plaça de mercat, amb més de 800 anys de tradició, celebrant-se al mateix lloc i els mateixos dies. Som ciutat referent de moltes coses i ho hem de posar en valor.

El delegat de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris, amb l'autor de l'entrevista

A més de delegat del Govern vostè és regidor de Comerç i Turisme a Valls. Vol continuar compatibilitzant aquestes dues tasques? Sí. Quan només era regidor a Valls treballava a l’empresa privada i havia de compaginar les dues activitats. El fet que ara treballi en l’administració pública amb les dues tasques que desenvolupo fa que sigui més fàcil de complementar. Tot rau en estar ben organitzat i tenir clars els objectius. Aquest gener és molt potent turísticament a Valls amb els Tres Tombs i la Festa de la Calçotada. En els anys que porto com a regidor de Comerç i Turisme, hem intentat donar dos tombs més per aconseguir continuar sent la ciutat referent en l’àmbit de la gastronomia popular. Ho som per la Calçotada, però també per altres elements singulars del municipi, als quals els hi hem donat més projecció més mediàtica, coma la Favetada popular, que hem recuperat. I tot això ho hem fet implicant els restauradors. L’oferta de restauració de Valls és una oferta consolidada. Els establiments estan plens cada dia. També hem consolidat una Fira Valls va de Vins amb la DO Tarragona, de la qual tenim les oficines a Valls i que està creixent i innovant. Aquest any hem recuperat també el Tor-

Com ho posen en valor? Amb esdeveniments com la Jornada Gastronòmica del Calçot, reunint un matí els millors restauradors catalans, que també són dels millors del món, que cuinen plats a Valls amb el producte estrella, que és el calçot. És la millor campanya de publicitat que podem fer i té un retorn a Valls. Si la Jornada la fem al novembre, la gent se li desperten les ganes de menjar calçots veient la Carme Ruscalleda, el Nando Jubany o el Carles Gaig cuinant calçots i les reserves per anar a fer la Calçotada a Valls es multipliquen.

“EL MUSEU CASTELLER GENERARÀ UN ALTRE TIPUS DE PÚBLIC EN EL PERÍODE HIVERNAL AMB UNA NOVA DIMENSIÓ DELS CASTELLS” I un altre pilar del turisme a Valls són els castells. Com està el Museu Casteller? Som a la recta final d’un projecte que ha hagut de superar un període difícil, de crisi econòmica. Ha d’acabar sent un tractor important a la ciutat, un museu inèdit en la matèria. Potser més que un museu serà una experiència en l’àmbit del món casteller, una oferta que generarà molt dinamisme a través de les visites, tant en l’àmbit educatiu com en els circuits turístics. I complementarà el període hivernal dels castells, que són estacionals, tot i que cada cop s’allarguen més. De finals d’octubre fins el mes de maig es generarà un altre tipus de públic a Valls, amb una nova dimensió dels castells.

VIUGEN2019 - ENTREVISTA

TERRITORI

JOAN PERE AMORÓS I ELISABET MASIP

“SOM LA «RESISTÈNCIA» A L’ABANDONAMENT DE LA VIDA RURAL” Una jove parella amb dos fills que viuen a La Bisbal de Falset, un petit poble de 217 habitants (117 homes i 100 dones), situat a l’extrem nord-occidental del Priorat, al peu del Parc Natural del Montsant

VIUGEN2019 -TERRITORI

La Bisbal de Falset té una escola rural que imparteix ensenyament a nens i nenes de 6 a 14 anys. Però la Paula i en Dídac (els fills de la parella), cada dia que passa es fan grans. I en Joan Pere (pagès) i l’Elisabet (tècnica agrícola de la Generalitat) imaginen el futur amb la particular mirada d’uns “resistents” a l’abandonament de la vida rural. Joan Pere... pagès per vocació o per obligació? Per vocació. Els pagesos diem que la pagesia és més que una professió. És un sistema de vida que només és possible en el món rural. Jo vaig néixer i em vaig criar a La Bisbal de Falset. I quan vaig arribar a l’edat de triar una professió, vaig decidir continuar formant part d’aquest sistema de vida. Sóc pagès per elecció pròpia i personal. No va ser una elecció forçada.

menar el tros”, que vol dir que havia adquirit els coneixements necessaris per a dirigir una explotació agrícola. ...és el teu cas? No ben bé. El meu pare no tenia una activitat relacionada amb la terra. En canvi, el meu avi, sí. Era “mitger”, arrendatari de la terra que treballava. I si bé és cert que a casa em van oferir altres possibilitats professionals, quan jo vaig prendre la decisió de ser pagès no tan sols no s’hi van oposar, sinó que el meu pare em va recolzar, va deixar la seva feina i vam tirar endavant els tres. Jo vaig aprendre a menar el tros amb l’avi i el pare. Elisabet, en el teu cas la tradició familiar va tenir alguna influència? No, tampoc. Jo soc nascuda i criada a Barcelona. A la dreta de l’Eixample, prop de la Sagrada Família. Els meus avis eren pagesos; però els meus pares, no. El meu pare és fill de l’èxode rural, i ja és nascut a Barcelona, i no ha tingut mai cap relació professional amb la pagesia. En canvi, jo vaig cursar una carrera universitària directament relacionada amb l’activitat agrària i amb el món rural.

“VAIG APRENDRE A MENAR EL TROS AMB L’AVI I EL PARE”

Text_Marc Pons Fotos_Carles Pons

er les paisatgístiques -però incòmodes- carreteres de la zona, són a mitja hora de Falset, la capital comarcal, i de les dues Móres (la Nova i la d’Ebre), centre comercial i hospitalari de referència. I a una hora de Reus i de Lleida, les ciutats més properes al territori.

Elisabet, pagesia i món rural són dos conceptes associats? Bàsicament, sí. Tot i la presència d’altres activitats, la pagesia ha estat, històricament, el sector econòmic dominant; i per tant és el nervi cultural de la societat rural. No obstant això, es pot dir que el pagès no es tan sols l’agricultor. Jo sóc tècnica agrícola del departament d’Agricultura, a Falset; i sóc vocal tècnica de la D.O. Siurana. No sóc, físicament, al peu de la terra; però formo part del sistema de vida del món pagès. Joan Pere, la tradició familiar influeix a l’hora de prendre la decisió de ser pagès? Sí que és cert que, tradicionalment, l’ofici de pagès s’ha transmès de pares a fills. Sobretot en la figura de l’hereu, el continuador de l’activitat que perpetuava el nom de la casa. Era un procés d’aprenentatge que podia durar anys, com qualsevol altre ofici. Es deia que un home guanyava la categoria d’adult quan “podia

VIUGEN2019 - TERRITORI

...i com una noia de Barcelona, llicenciada universitària, arriba a un poble de 200 habitants? Els meus avis paterns eren de La Bisbal de Falset. Les meves vacances de la infantesa van ser, sempre, aquí. I jo sóc el resultat d’un fenòmen molt curiós que consisteix en la conservació de les arrels a través del retorn temporal però periòdic. Segurament aquesta connexió amb el món rural va tenir una influència a l’hora de triar els estudis i la professió. Fins i tot és possible que, com en Joan Pere, hi hagi un component cultural genètic. Joan Pere... és cert allò que diuen que la vida de poble, de tan tran-

ment, la vida en un entorn radicalment rural? Molts. La seguretat, per exemple. Els nostres fills juguen tranquil·lament, amb els altres nens i nenes del poble, pels carrers, les places i pels voltants de La Bisbal. Encara juguen a “fer cabanes” a les balmes dels camins a tocar del poble. Com ho fèiem nosaltres, els nostres pares o els nostres avis, de petits. Això és molt enriquidor per a ells. Té una influència molt positiva en el seu procés de creixement físic i emocional.

presentar una despesa familiar impressionant! El temps que invertim en cobrir aquestes distàncies no em molesta especialment. A Barcelona o, fins i tot en ciutats d’una mida mitjana com Reus o com Lleida, el temps que inverteixes en desplaçaments, també és molt considerable. Però, en canvi, sí que és cert que les distàncies que hem de cobrir ens obliguen a organitzar-nos molt bé i a tenir sempre un vehicle disponible. Seria impossible viure aquí sense tenir cotxe.

quil·la, és avorrida? Depèn del que cadascú entengui per avorrida. I les coses que li demani a la vida. Per a nosaltres el concepte tranquil·litat no és, en absolut, sinònim d’avorriment. Nosaltres decidim viure en un medi radicalment rural amb totes les seves coses, les que ens reporten un benefici i les que ens exigeixen un sacrifici. I al mateix temps no renunciem a les coses que ens pot oferir el medi urbà.

Elisabet... quines són les coses que exigeixen un sacrifici? La necessitat de cobrir distàncies. Et poso uns quants exemples. El supermercat més proper el tenim a Móra la Nova, a trenta quilòmetres. L’Institut de referència és a Falset, també a trenta quilòmetres, però el més proper el tenim a Flix, a vint-i-cinc. El taller de vehicles més proper el tenim a Ascó, a vint-i-dos. I la benzinera més propera la tenim a Vinebre, a vint. Són coses imprescindibles que, a nosaltres, ens requereix cobrir distàncies.

...quins beneficis té, especial-

...això que m’expliques ha de re-

Joan Pere... els nens es fan grans. Es com el títol d’aquella sèrie de televisió americana dels anys vuitanta que es deia “Els problemes creixen”? No ben bé. La Paula, que ja fa els estudis de secundària, va cada dia a Falset. I tres cops a la setmana a una escola de música de Reus. Estudia violí. I en Dídac, que fins ara a estudiat al poble, el curs vinent anirà al mateix institut que la Paula. I enguany entrena tres cops a la setmana al futbol base del Santes Creus, a Reus. Adaptem la nostra vida familiar a aquestes noves situacions. Com ho faria qualsevol altra família, rural o urbana.

“NOSALTRES DECIDIM VIURE EN UN MEDI RADICALMENT RURAL AMB TOTES LES SEVES COSES, LES QUE ENS REPORTEN UN BENEFICI I LES QUE ENS EXIGEIXEN UN SACRIFICI”

VIUGEN2019 - TERRITORI

més saludable i durador. Però la realitat es que aquell oli conté una sèrie d’impureses, que no s’han eliminat amb el filtratge, que, fruit de les reaccions químiques, li fan perdre ràpidament gust, textura, olor i color.

Elisabet, hi haurà un dia que la canalla pugui voler estudiar una carrera universitària. Penseu que, passada aquesta etapa, retornaran al medi rural? Nosaltres pensem que sí. No sabem del tot segur el que estudiaran... o si estudiaran. Però pensem que, amb independència de la professió que triïn, ells retornaran. La connexió que, des que van néixer, han establert amb el medi rural, diguem-ne amb el sistema de vida o amb la cultura rural, és molt potent. I no oblidem que, la revolució tecnològica que permet desenvolupar moltes activitats professionals des de casa, facilita el retorn. Joan Pere, parlem de la terra... quin és el conreu que explotes? A La Bisbal, des de fa uns vint anys, s’han substituït els ceps per l’olivera, que ja existia, i des de fa un parell d’anys, els presseguers, per oliveres i ametllers que s’han convertit en els conreus pràcticament únics. Hi va fer molt la construcció del pantà de Margalef, l’any 1992, que ens assegura una collita òptima i de qualitat. A casa tenim olivera arbequina, tant arbres centenaris com arbres joves que han substituït els anteriors conreus.

plantejaven els mercats. Joan Pere, quina és l’extensió de conreu d’olivera i la producció d’oli mínimes per tal que una explotació agrària familiar sigui rendible? Un mínim de 20 a 25 hectàrees. En el llenguatge urbà de 200.000 a 250.000 metres quadrats. Això vol dir, aproximadament, un mínim de 3.000 a 3.500 arbres. D’un arbre adult surten de 20 a 25 quilos d’olives, que representen aproximadament uns 5 litres d’oli. I això vol dir, finalment, que per fer rendible una explotació agrària familiar necessites produir un mínim aproximat de 15.000 a 19.000 litres d’oli a l’any. Elisabet, “l’oli del primer raig” es un fals mite? Sí que ho és. Avancen la collita quinze dies, quan l’oliva encara no és madura del tot, però no filtren el suc per a que surti un oli més amarg i picant, que te més polifenols i, per tant, que ha de ser, teòricament,

Elisabet... això vol dir que l’olivera és el conreu més rendible? Això vol dir, principalment, que ens hem adaptat a les noves realitats econòmiques. El mercat demanda un producte agrari de qualitat. El que sigui, però de qualitat. Vam apostar per l’olivera perquè és un tipus ideal de conreu per a La Bisbal, tant per les característiques físiques de la terra com per la climatologia de la zona. I ens vam especialitzar, per a fer front als nous reptes que ens

VIUGEN2019 - TERRITORI

Joan Pere, quin és l’oli que produïu a casa? Verge extra. Com tot l’oli que es fa a La Bisbal. És un suc d’oliva que no té cap mena de defecte i que compleix rigorosament el protocol de fabricació. Això vol dir que collim l’oliva a partir del 2 de novembre; i que portem la collita diàriament al molí. L’oliva s’ha de premsar en un termini màxim de vint-i-quatre hores des que l’has collida. Si no ho fas així, l’oli agafa un punt de ranci... i altres defectes, i ja no ,es verge extra. ...on veneu la vostra producció d’oli? Portem la nostra collita al trull de la cooperativa de La Bisbal. Com la immensa majoria dels pagesos del poble. Una part s’embotella amb l’etiqueta de la D.O. Siurana, i es ven al detall a la mateixa cooperativa o a l’Agrobotiga. Però la major part de la producció,

“D’UN ARBRE ADULT SURTEN DE 20 A 25 QUILOS D’OLIVES, QUE REPRESENTEN APROXIMADAMENT UNS 5 LITRES D’OLI”

NOMÉS UN

ÚNIC Volkswagen T-Roc. des de 298 €/mes amb My Renting*. ● ● ● ●

Sense entrada. Assegurança a tot risc. Tot el manteniment. Assistència en carretera.

Emissió de CO2 (g/km): 119. Consum mitjà (l/100 km): 5,2. *Oferta Volkswagen Renting, SA, per a un Volkswagen T-Roc Edition 1.0 TSI 85 kW (115 CV) manual. Termini: 48 mesos. 48 quotes de 298,34 € (no inclou l’IVA). Entrada: 0 € (no inclou l’IVA). Quilometratge: 10.000 km/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou canvi de pneumàtics. Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida fins al 31/01/2019, tret que es produeixi alguna variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Volkswagen T- Roc Sport amb equipament opcional.

Tarracomòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.tarracomobil.es

Reusmòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.reusmobil.es

“MENTRE QUE EN L’EMPRESA PRIVADA LES DECISIONS LES PRENEN UN GRUP MOLT REDUÏT DE PERSONES, EN EL MÓN COOPERATIVISTA ES NECESSÀRIA L’APROVACIÓ DE LA MAJORIA DELS SOCIS” la cooperativa la ven a dojo a empreses privades que l’embotellen i la comercialitzen amb el seu nom. ...creus que és el destí adequat pel vostre oli? Jo penso que sí. És més, hem tingut ocasió de vendre directament l’oli a les empreses comercialitzadores, que ens l’haguessin pagat abans i millor que la cooperativa. És temptador, però no ho hem fet mai per que tenim -i mantenim- una ideologia de compromís amb la cooperativa, és a dir amb la comunitat. Elisabet, quina es la teva opinió? Jo fins i tot, vaig un pèl més lluny. Crec que els cooperativistes de La Bisbal hauríem de potenciar més la marca pròpia; i embotellar i etiquetar el nostre producte per a donar-li una identitat. Fer-ho amb la major part de la nostra producció. Amb la cobertura de la

D.O. Té qualitat més que suficient com per a guanyar un nínxol de mercat propi. Després ja ens espavilaríem per a situar-la a peu de botiga. ...i perquè, creus tu, que no es fa? És molt complicat. Un projecte d’aquesta envergadura requereix un consens amplíssim. I en el medi rural, paradoxalment, aquestes coses plantegen més dificultats que en el medi urbà. Mentre que en l’empresa privada les decisions les prenen un grup molt reduït de persones, en el món cooperativista és necessària l’aprovació de la majoria dels socis, que pot representar haver de consensuar un projecte entre dotzenes de persones. ...parlem d’una jerarquia horitzontal que requereix molta negociació? Parlem d’un dibuix molt característic del món rural. El rendiment del treball del pagès ha estat, històricament molt condicionat per factors externs i incontrolables, com puguin ser els interessos canviants dels intermediaris o els capricis de la meteorologia. I això ha desenvolupat una cultura econòmica conservadora i resistent als canvis, que s’ha forjat i consolidat en el decurs dels segles. ... prescindir de la figura de l’intermediari pot ser un bon argument per tombar aquestes reticències. És que a més, hi ha un altre element d’aquest dibuix que no contribueix a eliminar aquestes dificultats. En les petites co-

VIUGEN2019 - TERRITORI

munitats rurals l’anonimat no existeix: la teva història personal i familiar, i la dels teus avantpassats tenen un pes crític. Les relacions de veïnatge, fruit d’aquestes històries, poden ser molt cordials o molt fredes, i això es visualitza quan es debat l’empresa de projectes que requereixen unitat i confiança. Joan Pere, per acabar, si fossis conseller d’Agricultura, quina seria la primera mesura que dictaries? Donar suport, però no tan sols econòmic, a les explotacions agràries familiars. I promoure la cultura de l’oli. Pel que deia abans l’Elisabet de l’oli del primer raig. Els pagesos no som tan sols els jardiners dels territori, que eviten incendis forestals i que generen activitat turística. Som productors d’aliments. I som els que resistim el procés de concentració demogràfica del territori, que tants problemes mediambientals li representen al país. Elisabet, també per acabar, si fossis consellera d’Agricultura, quina seria la primera mesura que dictaries? A més del que ha dit en Joan Pere, jo insistiria a millorar la connectivitat del món rural amb els centres comarcals. No tan sols cal millorar les carreteres; sinó que és prioritari invertir en la xarxa de mobilitat. Ens cal una xarxa de transport públic que, per exemple, permeti a la gent gran del poble anar a la residència de dia d’Ascó; als supermercats de Móra la Nova o de Falset; o a l’Hospital de Móra d’Ebre.

NÚRIA GAVARRÓ “TARRADELLAS VA DIR QUE L’ESTATUT ERA POC, QUE ELL VOLDRIA LA INDEPENDÈNCIA, SI FOS POSSIBLE” 24

ENTREVISTA Núria Gavarró (La Riba, 1982) és la directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, situat a Poblet. Aquest arxiu conté tot el fons documental del president Josep Tarradellas (1899-1988) Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius

arxiu consta de més de 2.000.000 de pàgines formades per la documentació política i personal d’una figura cabdal en la història contemporània de Catalunya. El 23 d’octubre de 1977, Josep Tarradellas president de la Generalitat a l’exili des del 1954, adquiria categoria mítica al proclamar “Ja soc aquí”. Una expressió que resumia, al mateix temps, el triomf de la perseverança i l’amargor de 38 anys d’exili. Encara faltava un any pel referèndum i la promulgació de la Constitució espanyola; i Tarradellas aconseguia una fita impensable tan sols setmanes abans: l’Estat post-franquista espanyol reconeixia la legalitat republicana (liquidada a sang i foc pel franquisme) en la institució de la Generalitat. 42 anys després l’obra política de Tarradellas es qüestionada i la seva figura ha estat convertida en polèmica. Núria, sembla que hi ha un interès a revisar el paper de Tarradellas. Se l’acusa d’haver renunciat a la possibilitat d’aconseguir un ple autogovern. Això es molt relatiu. A l’inici de les negociacions, el juny de 1977, el, llavors, president espanyol Suárez li va proposar constituir una Mancomunitat, és a dir una descentralització purament administrativa sense poder polític. Tarradellas, que tenia una línia vermella molt clara, li va respondre que com a President de la Generalitat a l’exili només acceptaria la restauració de la institució

com havia estat en l’època republicana. En aquella primera entrevista, que va anar molt malament, Suárez el va pressionar dient “yo tengo el poder”; i Tarradellas, molt hàbilment, li va respondre “y yo tengo a un millón de personas en las calles reclamando el Estatuto de Autonomía de Cataluña”.

“SUÁREZ, AL VEURE LA POSTURA DE FERMESA DE TARRADELLAS VA TRENCAR LA NEGOCIACIÓ DECLARANT 'NO HAY NADA QUE HACER CON ESTE VIEJO TOZUDO'” Com es va desencallar aquella situació? Suárez es va limitar a presentar ofertes a la baixa. I al veure la postura de fermesa de Tarradellas va trencar la negociació declarant “no hay nada que hacer con este viejo tozudo”. Tarradellas, que tenia l’olfacte molt fi, es va adonar que a La Moncloa hi havia un tema que generava preocupació: disposaven d’una enquesta secreta que revelava que a Catalunya, la immensa majoria de la població estava a favor del canvi de règim, però no a favor de la monarquia. Segons aquella enquesta secreta a Catalunya la voluntat majoritària era recuperar les institucions i la forma de govern republicanes anteriors a la Guerra Civil. I llavors, Tarradellas, se’n va anar a veure el rei Joan Carles. El rei es el tercer vèrtex de la negociació? Suárez i el rei treballaven amb el

VIUGEN2019 - ENTREVISTA

mateix full de ruta. I per tant el monarca coneixia l’existència d’aquesta enquesta i de les dificultats que això podria representar per consolidar un règim democràtic a l’Estat espanyol. Catalunya era el primer territori econòmic i el segon territori demogràfic de l’Estat espanyol, i el mèrit de Tarradellas va ser utilitzar aquest pes per fer veure al rei que el projecte polític espanyol de canvi de règim, no tenia possibilitats si no es comptava amb Catalunya. Va aconseguir que el rei -el cap de l’Estat espanyoles comprometés a restaurar la Generalitat. I ho va aconseguir sense distanciar-lo políticament de Suárez. És un mèrit polític innegable... Tarradellas era un “animal polític”. Aquella, com qualsevol negociació política, tenia unes contrapartides. El president Tarradellas aconseguia restaurar la Generalitat, el màxim òrgan d’autogovern de Catalunya, un any abans del referèndum i de la promulgació de la Constitució espanyola. I en contrapartida Tarradellas, com a president de la Generalitat republicana, renunciava a la restauració del regim republicà que havia governat l’Estat espanyol abans de la Guerra Civil. I acceptava la fórmula del rei i de Suárez: constituir una monarquia parlamentària que es declarava legítima hereva del regim democràtic republicà anterior a la Guerra Civil del 36. Això li devia comportar, també, moltes crítiques. Tarradellas era un polític amb talla d’estadista. Es pot afirmar que els presidents Macià i Tarradellas son les figures polítiques catalanes més destacades del segle XX. Precisament per la seva autèntica i demostrada talla d’estadistes. I com a polític amb talla d’estadista tenia molt clar l’ordre de les prioritats. En temps de l’exili va pro-

nunciar una frase que es molt reveladora. Va dir “No ha d’existir cap qüestió prèvia. Una sola: ensorrar el regim franquista. Les altres, ja tindrem temps de discutir-les. Però no a l’exili. (...) Quan dic això, ho dic com a català que creu que el nostre Estatut de Catalunya és poc. Jo voldria la independència, si fos possible”. Però en canvi, la Generalitat restaurada no semblava que tingués l’objectiu d’aprofundir en un projecte independentista, sinó més aviat al contrari: encaixar amb el projecte polític espanyol. Depèn de com es miri. Tarradellas va aconseguir recuperar la bilateralitat que havia presidit les relacions Catalunya-Espanya en l’època republicana; i que, no oblidem, estava inspirada en l’època foral, es a dir anterior a 1714. Això era un gran triomf per a Catalunya, sobretot en el context polític del moment. I tant és així que, poc després, el nucli del poder espanyol, tant la dreta com l’esquerra, va reaccionar amb el “café para todos”. Va crear regions autònomes, allà on mai havia existit aquesta demanda. Ni social ni política. Aquella fórmula era una instrument per a dissoldre la bilateralitat Generalitat-govern espanyol i enquadrar Catalunya dins el marc general de l’Estat. L’ambició de Tarradellas era la de constituir un Estat Lliure Associat? Tarradellas sempre va concebre la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol en termes de bilateralitat; de

poder a poder. Encara que no fossin dos poders simètrics ni equiparables en força. I ho va posar sempre en pràctica en la mesura de les possibilitats de cada moment i de la posició que ell ocupava. Durant la República amb els governs dels presidents Alcalá-Zamora i Azaña. I mentre va ser president de la Generalitat a l’exili, durant el règim franquista, sempre va defensar amb molta determinació i criteri que Catalunya havia de tenir una política pròpia i independent. Sense vinculació amb les iniciatives, plataformes i pactes que teixia l’oposició democràtica espanyola. I com va reaccionar Tarradellas a la “traïció” del poder polític de Madrid? Quan es va desplegar el “cafè para todos”, Tarradellas ja s’estava retirant de la política activa. Era un home gran; ... tenia 80 anys. I havia viscut una carrera política molt llarga i molt difícil. El 1980, tres anys després de la restauració de la Generalitat, va convocar eleccions al Parlament. I el Parlament de Catalunya va nomenar un nou president. Que seria Jordi Pujol. Sí. Exacte.

“EL 'CAFÉ PARA TODOS' VA CREAR REGIONS AUTÒNOMES, ALLÀ ON MAI HAVIA EXISTIT AQUESTA DEMANDA”

Com eren les relacions entre Pujol i Tarradellas? Tenses. Com ho eren amb bona part de la fornada de polítics sorgits de la resistència clandestina a la dictadura. Quan Tarradellas es nomenat president de la Generalitat a l’exili ja feia quinze anys que havia acabat la Guerra Civil i que la societat catalana estava sotmesa al règim dictatorial de Franco. Per tant s’explica l’allunyament entre els dirigents republicans exiliats i la resistència interna. La distància geogràfica (Tarradellas no podia retornar a Catalunya per la seva condició política) i la diferència generacional van dificultar molt les relacions. Pujol era un producte d’aquella resistència interna i tenia una visió política diferent. I amb els presidents que el van precedir? Amb Macià i amb Companys va tenir una relació amb daltabaixos. Tarradellas era un home amb una forta personalitat i amb un criteri polític molt ferm. Va ser un conseller lleial als seus presidents. Però això no va evitar algunes crisis que, ell, va resoldre sortint del govern. Per exemple, la ruptura política amb el president Macià, l’any 1933, va venir causada pel seu paper com a conseller d’interior i per la seva gestió en el traspàs de les competències d’ordre públic a la Generalitat. El president va considerar que havia assumit un protagonisme polític molt superior al que li corresponia; i Tarradellas, tot seguit, va dimitir del càrrec per no perjudicar ni al president ni al govern. ...dos galls al mateix galliner? Alguna cosa així. Dues figures d’una alçada política extraordinària. I amb el president Companys? Quan ja havia esclatat la guerra, al setembre del 1936, en la seva condició de conseller en cap (vicepresident) li va censurar, durament i en privat, la seva decisió de lliurar les funcions d’ordre públic als milicians comunistes i

VIUGEN2019 - ENTREVISTA

El nostre periodista, Marc Pons, durant l'entrevista amb Núria Gavarró

anarquistes. Tot i l’especial context de guerra que podria justificar-ho, aquella decisió de Companys es demostraria molt desencertada, no tan sols perquè va provocar una onada d’assassinats, sinó perquè quan, finalment els milicians van ser controlats i desarmats el maig de 1937, el govern de la República li va prendre la competència d’ordre públic a la Generalitat, que quatre anys abans havia negociat i aconseguit, precisament, Tarradellas. Companys, paradoxalment, es l’únic president de la Generalitat que no era independentista, i en canvi, és l’únic que ha estat afusellat. Sí, el seu assassinat l’elevaria a la categoria de mite. Principalment perquè és l’únic president elegit democràticament que ha estat afusellat en la història d’Europa. Es el president màrtir. Però no deixa de ser paradoxal que els presidents Macià, Irla i Tarradellas que eren independentistes aconseguissin morir, en millors o pitjors condicions, a casa seva; i en canvi Companys, que no ho era (era catalanista federalista) morís tràgicament assassinat pels enemics de l’independentisme. Cal dir, però, que el president Irla, el predecessor de Tarradellas, va morir a l’exili, en unes condicions econòmiques molt precàries, i amb la salut molt deteriorada. Parlem de l’exili de Tarradellas. Es cert que va viure en la misèria? No, no es cert. Era un home d’origen humil, però abans de la seva vida política, havia tingut una activitat empresarial molt exitosa. Comprà als seus pares una gran casa (Villa Casilda, a Cervelló) i un cotxe (un Mercedes). En acabar la Guerra Civil, van marxar tots cap a l’exili i van adquirir una gran finca a Saint Martin-leBeau, dos-cents quilòmetres al sud de

París, que es deia Clos de Mosny. Hi van plantar ceps i la van fer rendible. I Tarradellas va reunir el seu capital i va obrir una fàbrica de botons a París, anomenada Botònia. Els problemes van venir quinze anys després, quan va ser nomenat president. Perquè? Tarradellas va abandonar

“ELL SOSTENIA ECONÒMICAMENT TOTA L’ESTRUCTURA DE LA GENERALITAT A L’EXILI” tota l’activitat empresarial i es va dedicar en cos i ànima al càrrec de president. Durant aquells anys va tenir més despeses que ingressos. Ell sostenia econòmicament tota l’estructura de la Generalitat a l’exili; i només rebia els ingressos de la producció de la finca, les aportacions dels catalans exiliats a l’Amèrica (l’anomenat Patronat Pro-pàtria), i les donacions de la resistència interior (alguns destacats empresaris catalans del sector del cotó). No van viure en la misèria, però ell sempre va ser molt conscient que aquella situació, que va es anar deteriorant progressivament fins a la precarietat, va obligar a la

seva família a fer molts sacrificis. Es diu que van acabar vivint “de prestat”. Van hipotecar Clos de Mosny diversos cops; per acabar-lo venent. Els nous propietaris, els prestigiosos industrials xampanyers Taittinger, eren molt conscients de la dimensió de la figura de Tarradellas i que aquella casa era la seu del govern de Catalunya a l’exili. Després de la venda, els van permetre viure quatre anys a la casa sense pagar res, a l’espera que es precipitessin els esdeveniments polítics que havien de facilitar el retorn del president i de la institució. Tot i això, la principal preocupació de Tarradellas, amb 74 anys, no era aquesta sinó sobreviure al dictador, perquè si no ho aconseguia aquells sacrificis no haurien servit per massa cosa. Aquesta situació de precarietat, podria haver condicionat la negociació amb Suárez i el rei? No. Tot i que no devia ser fàcil anar a Madrid en aquelles condicions personals i familiars. Però ell, més endavant, diria: “Sempre he estat gaullista (admirador del general De Gaulle). Si alguna cosa d’ell em fixava contínuament, és que posava França per damunt de tot. Abans que tot, jo hi he posat sempre Catalunya. (...) En la vida he tingut dos objectius: la meva filla i el meu país”.

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

VIUGEN2019 - IL·LUSTRACIÓ

EMPRESA

RENTALK50 Rent a Car

UNA NOVA APOSTA DE MOBILITAT RENTALK50 Rent a Car Ã©s una nova aposta de mobilitat amb vehicles de lloguer desenvolupada pel GRUP PONS. Es dedica a oferir cotxes i furgonetes de lloguer sense conductor, amb diferents punts de recollida i entrega Text_Ramon Ortiz Fotos_Pierre Grubius

VIUGEN2019 - EMPRESA

ada vegada més, els usuaris de cotxes busquen fórmules de mobilitat més diverses. El lloguer és una de les alternatives amb més flexibilitat ja que permet disposar d’un vehicle en les dates desitjades, i de les característiques més adequades a les necessitats

de cada client. Amb un objectiu clar de destacar per sobre de les marques del sector, RENTALK50 Rent a Car s’ha consolidat com a marca de proximitat, garantint en tots els seus serveis un nivell molt alt en qualitat de servei i de vehicles. RENTALK50 centra tots els seus esforços per escoltar al client, atendre les seves necessitats i adaptar el servei en funció d’aquestes.

Amb el suport i professionalitat d’una gran marca al sector com és GRUP PONS, RENTALK50 Rent a Car aprofita els coneixements i l’experiència de més de cinquanta anys al sector automobilístic per oferir un servei de lloguer de vehicles sense conductor innovador i en constant evolució. L’objectiu és convertir-se en un referent en aquest servei, aportant les millors solucions de mobilitat, flexibles i senzilles. La filosofia de RENTALK50 Rent a Car és oferir un tracte individual, assessorant de manera personal i professional al client, amb la finalitat que llogui el vehicle que més s'ajusti als seus gustos i necessitats. A més dels lloguers de vehicles, és possible disposar d'accessoris com cadires de seguretat per al transport de nens, sistema de navegació, alçadora, etc.

LA QUALITAT DEL SERVEI I LA PROXIMITAT AMB EL CLIENT SÓN VALOR FONAMENTALS A RENTALK50 RENT A CAR

VIUGEN2019 - EMPRESA

ELS MÉS DEMANATS Aquesta és una mostra del vehicles més demanats a RENTALK50 Rent a Car: • FIAT 500, l'opció econòmica que marca la diferència. • FIAT PUNTO HIBRID GLP, un compacte per a l’ús diari. • MAZDA 3, un compacte ideal per a llargs recorreguts. • LEXUS CT200H, un híbrid elèctric per a gaudir d’una conducció sostenible. • JEEP COMPASS, el SUV per a conductors exigents. • SUBARU FORESTER, SUV automàtic per a grans rutes. • FIAT TALENTO 9 places, per a gaudir d’un viatge en molta companyia. • FIAT DOBLO CARGO, per a les petites càrregues diàries. • FIAT TALENTO CARGO, una furgoneta per a un ús professional intens. • FIAT DUCATO CARGO, el vehicle ideal per a mudances i càrregues voluminoses.

COMPLETA OFERTA RentalK50 Rent a Car disposa d’una extensa flota que cobreix la totalitat dels grups de vehicles més demanats, des d’un petit Fiat 500 per gaudir d’una extremada mobilitat urbana, fins un vehicle comercial com una Fiat Ducato, per poder transportar tot allò que sigui necessari. Per tal d’oferir els seus serveis RENTALK50 disposa d’una Central de Reserves a les dependències del concessionari, servei oficial FIAT de Reus MINICAR PONS, situat a l’Avinguda de Falset 142. També es disposa de seus operatives a Tarragona, al servei oficial FIAT MOTOR 23 del Carrer Calabria 10 i la incorporació d’una nova oficina a la nova xarxa, en col·laboració amb SALOU RENT A CAR, al Carrer Carles Buïgas, 67 de Salou. Tanmateix es disposa de l’autorització d’AENA per poder donar servei a l’Aeroport de Reus, als clients que bé arriben o bé marxen en vol.

S’OFEREIXEN VEHICLES DES D’UN PETIT FIAT 500, FINS UNA FURGONETA DUCATO CARGO DE GRANS DIMENSIONS I CAPACITAT

VIUGEN2019 - EMPRESA

1988 -2018

Mercor, experiència i evolució constant . www.mercortarragona.com Prat de la Riba, 15 - 43001 - Tarragona - Telf. 977 240 210

experiència i evolució constant

www.mercortarragona.com info@mercortarragona.com

L’accés als serveis de RENTALK50 Rent a Car es pot fer mitjançant el telèfon de reserves 877 990 298, amb una visita presencial o a través de la nova pàgina web www. rentalk50.com. En aquest portal es pot trobar la manera mes fàcil i clara de llogar un vehicle per internet, es poden veure els vehicles disponibles en temps real i les tarifes i ofertes del moment, en constant evolució en funció del període i el temps de lloguer. Es pot gestionar una reserva i fer el pagament electrònic de la mateixa, des de qualsevol ordinador o dispositiu Android o iOS, garantint així el compromís d’entrega.

LA WEB www.rentalk50.com ÉS LA MANERA MES FÀCIL I CLARA DE LLOGAR UN VEHICLE PER INTERNET. HI HA ELS VEHICLES DISPONIBLES EN TEMPS REAL I LES TARIFES I OFERTES DEL MOMENT

Amb la intenció de facilitar la tasca a les empreses que col·laboren amb RENTALK50 Rent a Car, i mantenint la constant evolució d’aquest sector empresarial, s’ha creat una Intranet amb condicions i preus adaptats a les necessitats del client. Això permet gestionar una reserva de vehicle de forma ràpida i efectiva. Hotels, Operadors Turístics i empreses del Camp de Tarragona fan servir aquest sistema avantatjós que nomes RENTALK50 Rent a Car pot oferir actualment.

VIUGEN2019 - EMPRESA

DRET

DESPROPÒSIT SUPREM Joaquim Fibla Valls Advocat

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) descriu el significat de la paraula “despropòsit” com a: “Paraula o acte fora de lloc, sense sentit, inconvenient”. Doncs, això és el que ha fet el Tribunal Suprem Espanyol, un despropòsit suprem, amb la seva Sentència sobre el pagament de l’impost de les hipoteques, cedint a les pressions de la banca. La Sentència núm. 1505/2018, de data 16 d’octubre, dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, assenyalava: [...] el sujeto pasivo en el impuesto sobre actos jurídicos documentados, cuando el documento sujeto es una escritura pública de préstamo con garantía hipotecaria es el acreedor hipotecario, no el prestatario. En conseqüència, i valent-se de fonaments de dret degudament raonats, el tribunal va decidir a favor que la banca, com a subjecte passiu de l’impost, era la qui havia de pagar l’Impost d’Actes Jurídics Documentats. Malgrat això, no transcorren ni 20 dies des de la resolució, que després d’un Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, el propi Tribunal, en data 7 de novembre de 2018, canvia d’opinió de forma sobtada retrocedint a pressions de la banca, anul·lant la Sentència de 16 d’octubre, és a dir, rectificant i obligant als clients a pagar l’Impost d’Actes Jurídics Documentats. EL QUE ÉS UNA SENTÈNCIA INAUDITA QUE SUPOSA UNA MARXA EN-

RERE SENSE PRECEDENTS EN CONTRA DE LA MATEIXA JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL, PER TANT POSA EN DUBTE ELS PRINCIPIS D’INDEPENDÈNCIA, COHERÈNCIA I IMPARCIALITAT PELS QUALS ES TROBEN REGITS ELS JUTGES I MAGISTRATS. A continuació la Sala, després de decidir a favor de les entitats bancàries, estima que com a contrapartida, les despeses notarials i registrals sí que les haurà de pagar íntegrament el banc. Aquest acte “bondadós” no aporta cap novetat, simplement el que ha fet el Tribunal ha estat con-

talitat de les despeses registrals i notarials serien a càrrec dels bancs així com la meitat de les despeses de gestoria i assessoria, i no a càrrec del client. En conseqüència, l’Impost d’Actes Jurídics Documentats és a càrrec del client, i com ja va estipular la Sentència del Tribunal Suprem de 23 de desembre de 2015, els aranzels notarials i registrals són a càrrec dels bancs en la seva totalitat així com la meitat de les despeses d’assessoria i gestoria. En resum, un despropòsit més de l’alt tribunal espanyol, que ja veurem si rep un correctiu des d’Eu-

firmar la Sentència núm. 705/2015 del Tribunal Suprem de data 23 de desembre, que estimava que la to-

ropa, com ha rebut últimament per diversos temes i al final, NO GUANYA LA BANCA (Continuarà.).

SALUT

HIVERN SALUDABLE Tots els recursos al teu abast per tenir cura del teu cos i la teva ment en temps de fred

RADIOGRAFIEM L’ESTAT DE LA

SALUT A TARRAGONA

El sistema de Salut pública del Camp de Tarragona afronta una propera dècada de canvis, tant en les infraestructures com en el personal, quan encara no s’ha 38 recuperat –ni molt menys- de les severes retallades patides des de l’any 2010

Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

Pius de Valls), que realitzen el 91,8% del total de l’activitat sol·licitada pels residents, segons dades del Departament de Salut.

quest any 2019 es preveu intens, amb redacció del projecte de la primera fase del nou Hospital Universitari Joan XXIII i la concreció de la nova gestió de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Si obrim la visió a llarg termini, durant aquests propers anys es calcula que es jubilaran un 30% dels professionals de la salut actualment en exercici. Tot això coincideix en un continu canvi tecnològic, al qual s’hi han d’adaptar els professionals, i una societat que s’està envellint de forma cada cop més accelerada. El 2018 ha estat un any molt mogut en la regió sanitària del Camp de Tarragona, afectada per problemes que pateix tot el país, el més visible, la vaga dels metges de primària però també per als particulars del territori. També hi ha hagut relleu en la gerència de la Regió Sanitària, on Ramon Descarrega ha substituït Roger Pla, i al capdavant de l’Hospital Sant Joan de Reus. La Regió Sanitària del Camp de Tarragona supera les 600.000 persones en sis comarques i esrtà estructurada en 33 àrees bàsiques de Salut (ABS) i cinc hospitals (Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, Hospital Sant Joan de Reus, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Hospital del Vendrell i Hospital

MÉS COL·LABORACIÓ ENTRE PROVEÏDORS SANITARIS El gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, aposta per una col·laboració més gran entre els diferents proveïdors del territori els propers anys. Posa com exemple la segona sala de la Unitat d’Hemodinàmica que fa uns mesos ha entrat en servei a l’Hospital Joan XXIII, amb la participació de professionals de diferents centres per donar resposta a les necessitats. “En les intervencions d’alta complexitat els professionals dels diferents centres han de col·laborar i un exemple és el cas de metges del Joan XXIII d’especialitats quirúrgiques que realitzen intervencions al Pius Hospital de Valls i, d’aquesta manera, evitem trasllats”, explica Descarrega, que defensa que no està previst tancar serveis sinó treballar de forma coordinada i comptar amb tots els proveïdors per donar res-

LA REGIÓ SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA SUPERA LES 600.000 PERSONES EN SIS COMARQUES

posta a les diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques. El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Fernando Vizcarro, afirma que el sistema de salut del Camp de Tarragona viu una situació delicada per diversos motius: “Patim una manca de recursos humans important, fet que dificulta en gran mesura la feina dels nostres professionals. Si parlem d’infraestructures, moltes s’han quedat desfasades i els aparells que fem servir s’estan quedant també obsolets. Les comparatives mai són bones però a Tarragona patim un greuge comparatiu important respecte a l’àrea metropolitana. I si parlem de Catalunya, la situació en comparació amb altres comunitats tampoc no és massa bona.” Descarrega, per la seva banda, defensa que des de l’any 2015, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha invertit uns 9,5 milions d’euros a l’Hospital Joan XXIII. Aquesta inversió ha anat destinada a la creació d’una Unitat de Cures Intensives Pediàtrica que des del 2017 atén uns 400 infants l’any. També s’ha realitzat la segona fase de la reforma del servei d’urgències, així com la reforma de la unitat de cirurgia major ambulatòria i l’adequació del servei de rehabilitació. També s’han invertit gairebé dos milions d’euros en la construcció de la nova sala d’Hemodinàmica que ha de permetre realitzar entre

Entrada d'urgències de l'Hospital Joan XXIII, a Tarragona. Foto ICS

VIUGEN2019 - SALUT

Fernando Vizcarro, President del Col·legi de Metges de Tarragona

300 i 400 cateterismes més per any; l’adequació de l’àrea de farmàcia i de diàlisi, entre d’altres actuacions. EL GRAN REPTE: LA MANCA DE METGES Des de la Regió Sanitària, el seu gerent, Ramon Descarrega, assenyala com a gran repte del sector de la salut els propers anys la reposició dels professionals que es jubilaran i que es calcula que seran un 30% dels actuals en la pròxima dècada. El Fòrum de diàleg professional abordarà questa problemàtica durant aquest any, com també el fenomen de la progressiva feminització del sector. “Hi volem aportar una visió del territori i buscar solucions a aquestes problemàtiques. Els professionals busquen projectes atractius amb bones retribucions i en algunes regions sanitàries, com la nostra, algunes places que es convoquen queden desertes”, explica Descarrega, que aposta per visitar els centre de salut per conèixer les inquietuds dels professionals i també, d’aquesta manera, formar els professionals del territori amb les competències necessàries. Des de la Xarxa Santa Tecla, el principal proveïdor privat de la regió sanitària, el seu director general, Joan Maria Adserà, considera que és necessari que les universitats ofereixin més places per a la formació de metges per resoldre aquesta manca de professionals i que ha de ser una mesura immediata, perquè un metge tarda entre 10 i 12 anys a completar la seva formació. Però Adserà també aposta per altres mesures, com que les infermeres assumeixin rols que actualment desenvolupen metges i metgesses: “Els infermers i infermeres es formen avui en dia un grau universitari i estan preparades per assumir algunes funcions dels metges. Ens hem de plantejar aquesta redistribució de rols, com també la presència de metges en les ambulàncies medicalitzades. En països com França o els Estats Units no hi

van i el personal sanitari està permanentment connectat a un metge, que atén al pacient quan arriba a l’hospital.” També es mostra partidari d’acabar amb la jubilació obligatòria dels metges: “Si un professional es troba en plenes facultats i amb ganes de continuar la seva activitat perquè no pot continuar actiu. Sempre de forma voluntària.” Des del Col·legi de Metges, Fernando Vizcarro afirma que les infermeres ja desenvolupen actualment molt importants en el sistema de salut i s’oposa a que assumeixin nous rols, com la prescripció de medicaments, més enllà dels de venda lliure i productes sanitaris, ja que considera que no compten amb els coneixements necessaris per fer-ho i caldria que acreditessin formació en aquesta matèria i es remet a la Llei d’ordenació

VIUGEN2019 - SALUT

“A TARRAGONA HI HA MANCA DE METGES, JA QUE PREFEREIXEN DESTINS MÉS PROPERS A BARCELONA, AMB OFERTES ECONÒMIQUES MILLORS” de les professions sanitàries. Per altra banda, Vizcarro adverteix que són molts els professionals extracomunitaris que, un cop formats i acabada la seva residència retornen al seu país d’origen. “En els darrers anys s’ha produït un descens de metges que vénen de la resta de l’Estat a Tarragona. Els qui ho fan, estan durant un temps, i com succeeix amb els extra-

A INICIS DE DESEMBRE ES VA ANUNCIAR QUE EL SANT JOAN SERÀ GESTIONAT EN LA SEVA TOTALITAT PER LA GENERALITAT comunitaris, acaben tornant a casa. Per intentar acabar amb aquesta tendència seria bo incentivar-los amb projectes de vida tant personals com professionals”, adverteix. “A Tarragona hi ha manca de metges, ja que prefereixen destins més propers a Barcelona, amb ofertes econòmiques millors. Als metges ens ha afectat molt la crisi i just ara estem recuperant el sou que teníem el 2007. N’hi ha que al matí treballen a la xarxa pública i a la tarda, a la privada. I això no hauria de ser així”, comenta Porras, que també adverteix de la manca de planificació er part del

ministeri amb les places del MIR. L’envelliment de la població també és un altre repte del sistema públic de salut i el seu màxim responsable al Camp de Tarragona es mostra partidari a buscar alternatives a l’hospitalització convencional: “Hem d’abordar pacients complexos com els crònics des de la vessant social i on trobem millor resposta, a l’hospital o al domicili o models mixtes. Hem d’adaptar-nos a aquestes noves realitats.” NOVA ETAPA EN LA GESTIÓ DE L’HOSPITAL SANT JOAN DE REUS L'Hospital Sant Joan de Reus va estrenar fa gairebé unes noves instal·lacions al Tecnoparc que el van convertir en un dels equipaments sanitaris més moderns del país, però durant aquests anys el centre, gestionat per l’Ajuntament de Reus a través de SAGESSA, ha acumulat un deute milionari. “El 2015 vam detec-

VIUGEN2019 - SALUT

tar un dèficit en la societat que gestiona l’hospital i aquest era un deute estructural, no d’uns exercicis en concret. En els darrers anys hi hagut canvis en el sistema sanitari, ja que les persones vivim més anys i moltes malalties han passat de ser mortals a cronificades. Això ha fet que la despesa farmacèutica i tecnològica augmenti considerablement i ha fet que la societat creada per l’Ajuntament de Reus fa trenta anys sigui insostenible”, explica la presidenta de l’Hospital de Reus, Noemí Llauradó. Durant aquest darrers anys s’havia especulat amb diferents solucions per eixugar el deute i fer viable l’hospital. Semblava que un consorci entre el consistori reusenc i el govern seria la solució escollida, però a inicis del mes de desembre es va anunciar que el Sant Joan serà gestionat en la seva totalitat pel CatSalut. “S’ha vist que jurídicament i tècnicament hi havia moltes

dificultats per aquest model de consorci i hem apostat finalment per una entitat pública amb un 100% del CatSalut. L’Ajuntament i el territori mantindran presència al consell d’administració de la societat, perquè som qui coneix millor les necessitats de la població de l’àrea d’influència de l’hospital”, comenta Llauradó. L’A j u n t a m e n t mantindrà la titularitat de l'edifici. Segons els plans del CatSalut, una societat de dret públic es farà càrrec del centre abans del 31 de desembre de 2019. L’exercici 2018 s’ha tancat amb un dèficit al voltant d'uns 2,5 milions, quantitat que assumirà el CatSalut a través d'una subvenció. Fa uns dies el Diari Oficial de la Generalitat de Cataluna (DOGC) publicava una disposició, a través del Departament de Presidència, decretant la creació d’una empresa pública que podria assumir el deute de l’Ajuntament fins un màxim de 62,7 milions d’euros, que es deriva de l’as-

sumpció de passius financers derivats de la construcció de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquest és el primer pas en ferm després de les paraules del director del CATSalut, Adrià Comella, anunciant el desembre passat que la Generalitat assumiria la gestió íntegra de l’hospital reusenc. Per al president del COMT, Fernando Vizcarro, el canvi de gestió en l’hospital reusenc és una bona notí-

“ARA FUNCIONEM AMB UNS MÍNIMS I HI HA DEU QUIRÒFANS QUE NO ESTAN OBERTS”

cia: “L’Hospital de Sant Joan ja va néixer sent una infraestructura sobredimensionada pel servei que havia d’aportar. La gestió ha estat molt complicada des dels inicis i calia una revisió important centrada en dos punts; una dotació econòmica adequada i una reestructuració dels recursos humans així com de les tasques. Esperem que amb l’entrada del CatSalut millori una situació que en nombroses vegades s’ha catalogat de caòtica.” Els treballadors del centre reusenc estan a l’expectativa de com es concretarà

el canvi de gestió. “Els resultats de la gestió de l’hospital per part de l’Ajuntament de Reus han estat molt dolents i esperem que siguin més positius amb els canvis. No sabrem que passarà però creiem que la gestió directa per part del CatSalut en millorarà l’eficiència”, afirma Isabel Méndez, delegada de Metges de Catalunya a Hospital de Sant Joan. Méndez assegura que l’hospital no està sobredimensionat per la població de la seva àrea d’influència, sinó que cal invertir-hi més recursos perquè estigui del tot operatiu: “Ara funcionem amb uns mínims i hi ha deu quiròfans que no estan oberts.” Llauradó, per la seva banda, afirma que actualment el nou Hospital de Sant Joan està ocupat gairebé al 100% després de l’obertura de l’ala de salut mental, gestionada pel Grup Pere Mata. “Un hospital com el nostre té característiques molt valorades pels pacients, com que totes les habitacions són individuals, amb la millora de la intimitat dels ingressats”, apunta la presidenta, que també destaca la tecnologia avançada que disposa el centre i que atrau professionals d’arreu per realitzar la seva carrera professional a Reus.

L’HOSPITAL DEL VENDRELL NECESSITA UNA AMPLIACIÓ L’Hospital del Vendrell, gestionat per la Xarxa Santa Tecla, va iniciar la seva activitat l’any 2004 per cobrir les necessitats d’una de les comarques que més creixia de Catalunya, el Baix Penedès i que no tenia un centre hospitalari de referència. La població resident a la comarca supera els 100.000 habitants i a l’estiu arriba als 350.000.

l’ampliació del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Torredembarra, que dona servei a la vila i els municipis del voltant. La Xarxa Santa Tecla estudia la possibilitat d'ampliar els serveis del CAP en una zona que no sigui adjacent al centre mèdic actual, la opció fins ara es plantejava. El projecte es troba en una fase molt embrionària, però un dels nous serveis del CAP torrenc podria ser la radiologia.

“A l’Hospital del Vendrell hi ha una plena ocupació i hi hem arribat abans del previst, però les llistes d’espera són correctes. A Urgències hi ha més pressió. Ens hem de plantejar una ampliació, que ja està projectada amb nou mòdul annex per doblar serveis. Seria ideal que pogués estar operatiu d’aquí a tres o cinc anys”, explica el gerent de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, que recorda que “el Departament de Salut prioritza els recursos en la recuperació del poder adquisitiu dels professionals, però aquests també necessiten espais per poder desenvolupar la seva activitat en condicions.” Fa molts anys que l’Ajuntament i els usuaris demanen

VIUGEN2019 - SALUT

Reunió d’aquet gener del Pacte de Berà analitzar la situació de la Salut al Baix Penedès i Tarragonès

L’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA, AL LÍMIT La mitjana recomanada de pacients per a un metge de família és de 1.300, però Manuel Carasol, delegat sindical de Metges de Catalunya, a la Xarxa Hospitalària de Sant Pau i Santa Tecla, que gestiona sis àrees bàsiques de salut (ABS) del Tarragones i el Baix Penedès, amb 28 CAP i consultoris, denuncia que la mitjana de pacients per metge arriba en alguns d’aquests centres als 2.300. “No reclamem més diners, sinó la millora de les condicions de treball, que actualment no ens permeten exercir la nostra feina amb prou garanties pels pacients. El temps de visita hauria de ser de dotze minuts i en fem set. Els metges de primària hem de dedicar el 70% del nostre horari laboral a visites i urgències i el 30% restant a formació i investigació. Ara pràcticament no podem dedicar temps a actualitzar-nos, que és una necessitat constant. També tenim problemes de conciliació familiar, perquè no es cobreixen vacances, baixes i jubilacions i sovint hem de treballar matí i tarda. I en època de Nadal i vacances hi ha consultes que s’han de tancar i els pacients o s’esperen setmanes o van a urgències”, afirma Carasol. Per això, des d’abans de l’estiu, es poden veure pancartes reivindicatives en aquests

CAP i cada divendres a les dotze del migdia aturen la seva activitat i es concentren davant dels centres per demanar millores en les seves condicions de treball. El sindicat Metges de Catalunya va convocar el novembre passat una vaga de facultatius de cinc dies que va afectar l’atenció primària, tant de la xarxa pública com la concertada, per reclamar millores assistencials i laborals. Mentre el Departament de Salut va arribar a un acord amb els metges de la xarxa pública el darrer dia de vaga, a la concertada això no va passar i, del 18 al 22 de febrer, aniran novament a la vaga. Denuncien la negativa del CATSalut i les patronals a negociar les millores que han reclamat en els

LA XARXA SANTA TECLA I ELS AJUNTAMENTS RECLAMEN MÉS RECURSOS PER L’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA DEL BAIX PENEDÈS I EL TARRAGONÈS

VIUGEN2019 - SALUT

últims mesos. L’aturada afectarà tant la primària com la xarxa hospitalària i sòciosanitària concertades. El director general de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, reconeix que en les Àrees Bàsiques de Salut que gestionen calen més recursos, perquè en els darrers anys s’han combinat les retallades amb l’augment de població i l’envelliment d’aquesta, que fa que acudeixin més als serveis de salut. “Es nota molt en el Baix Penedès i el Tarragonès Nord. En l’índex que ha elaborat l’Agència Catalana de Qualitat per al Departament de Salut i que té en compte diferents variables socioecònomiques, les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) del Vendrell, Torredembarra i Calafell estan en els primers llocs a nivell de Catalunya pel que fa a necessitat de recursos. Segons l’estudi del Departament de Salut, en aquestes sis ABS del Baix Penedès i el Tarragonès calen gairebé dos milions d’euros addicionals en el període 2017-2021, del total de quatre milions previstos per a la regió sanitària”, explica Adserà. Els alcaldes del Baix Penedès i el Tarragonès, aplegats al voltant de l’anomenat Pacte de Berà, ja fa mesos que han alçat a veu sobre l’infrafinançament de la salut al seu territori. El passat 8 de gener van fer un nou pas i van signar un acord conjunt amb el Consorci de Serveis Bàsics de Salut i el Consorci per a l’atenció social i la dependència a les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès “per reclamar la millora en l’assignació del recur-

9 7 9 1 e d s e d

Tot un mรณn de possibilitats per la teva salut

Assemblea Catalunya 6-8 baixos - Tarragona - 977 245 380 www.salutholos.com - www.yogatarragona.com - @centresalutholos

EL NOU HOSPITAL JOAN XXIII, UN PROJECTE EN TRES FASES La consellera de Salut, Alba Vergés, atenent els mitjans fa uns mesos després d’assegurar la inversió de 48 milions per iniciar les obres del nou Hospital Joan XXIII

El nou complex sanitari de l'Hospital Joan XXIII, previst en el Pla Estratègic Sanitari (2016-2020) de la Regió Sanitària de Tarragona, s'articularà en tres fases. Inicialment, només se n'habili-

taran 25.000 metres on s'hi traslladarà tota l'activitat que s'ofereix actualment als vells edificis, el B1 i el B2, que quedaran buits. La segona fase preveu l'enderroc de l'emblemàtica façana,

sos econòmics basada en la població actual i el seu nivell socioeconòmic, que comporti l’homologació de les prestacions sanitàries amb el promig dels altres territoris de Catalunya, per tal de no discriminar les ciutadanes i els ciutadans, en funció del seu lloc de residència.” En el document es detallen les necessitats d’aquest territori pel que fa a inversions, tant en l’atenció bàsica com l’hospitalària. Vizcarro (COMT) afirma que “el gran problema de l’atenció primària és la manca de personal, que ha portat a no substituir als companys i a una sobrecàrrega assistencial i que fa que coses com el temps de visita al pacient, sigui insuficient.” “La falta de temps no permet una conciliació familiar plena i no ens deixa temps per poder-nos formar. Estem en un sector on els avenços són constants, necessitem estar al dia de les últimes novetats”, assenyala Vizcarro, que denuncia que “les retallades que hem patit en els darrers anys han fet que no tinguin unes condicions salarials justes.” “A vegades hem arribat a per-

dre fins al 28% del nostre poder adquisitiu”, adverteix. “Els problemes en l’atenció primària són el reflex de la situació que viuen els nostres professionals. Els metges som la cara visible d’un problema. Ens veiem exposats a les frustracions de pacients descontents amb el sistema sanitari però això mai justifica una agressió. En aquest cas sempre tindrem tolerància zero cap a les agressions que poden patir les metgesses i els metges”, denuncia Vizcarro.

“EL GOVERN JA TÉ COMPROMESOS 48 MILIONS D’EUROS QUE PERMETRAN COMENÇAR LES OBRES DEL NOU JOAN XXIII”

VIUGEN2019 - SALUT

formada pel B1 i B2; diversos trasllats i la construcció d'un nou immoble de 10.000 metres per a usos ambulatoris i de consultes, que fins ara estaven disperses per tot el recinte. La tercera base preveu dos nous blocs amb 10.000 metres quadrats més, un a l'espai que deixarà l'edifici d'Infermeria i, l'altre, a la zona alliberada a l'actual façana. El projecte té com a objectiu reforçar el seu paper d’hospital de referència en alta complexitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Està previst que l'hospital del futur disposi d'un total de 80.000 metres quadrats de superfície, un 25% més que l'actual.

I QUÈ HI DIUEN ELS USUARIS? Un altre objectiu que es marca la gerència Regió Sanitària és “comptar més amb la participació ciutadana” i per això es potenciaran les trobades amb plataformes ciutadanes i associacions de veïns i de malalts. Precisament un d’aquests grups la Plataforma per una sanitat pública de qualitat, sorgida aquest mes d’agost de la comissió de salut de part de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona, que ja fa vuit anys que funciona. L'objectiu, segons el seu president, Ángel Juárez, és lluitar per millorar l'àmbit sanitari de la regió. S'hi ha sumat 50 entitats, més el centenar que ja formen i, també, han rebut el suport de tots els sindicats i partits polítics, excepte la CUP. I es mostren oberts a la incorporació de més entitats. Ja han mantingut una reunió amb els representants de l’ICS i aquest gener està prevista una segona trobada en forma de comissió, formada per dotze persones. També han demanat una reunió amb la direcció de la Xarxa Santa Tecla. Juárez es mostra molt satisfet amb la confirmació per part del Departament de Salut que el Joan XXIII continuarà sent centre sanitari de referència de la regió i el projecte de nou hospital, i també pel reforç de les urgències del CAP Tàrraco de Tarragona aquesta temporada d’hivern, una proposta que va fer la plataforma en la primera reunió. “És una mesura d’urgència, un pedaç, perquè el que cal real-

ment és destinar més persones i serveis a la salut pública, sobretot per rebaixar les llistes d’espera, que és el més preocupant. No pot ser que un usuari hagi d’esperar set o vuit mesos per a una prova, perquè pot significar la mort d’aquesta persona en els casos més extrems”, afirma el president de la plataforma. També és molt crític Juárez amb l’opacitat de la Xarxa Santa Tecla, “una entitat privada que gestiona diners públics.” “Hauríem de saber les nòmines dels seus directius. Caldrien clàusules en els contractes entre la Generalitat i la Xarxa Santa Tecla”, afirma Juárez, que mostra la preocupació per les llistes d’espera i els proA dalt: manifestació del Grup de Treball de la Sanitat Pública a Tarragona. A l'esquerra: Trobada de la consellera de Salut, Alba Vergés, amb membres de la Plataforma per una sanitat pública de qualitat.

al Camp de Tarragona i explica que, des del Grup de Treball de la Sanitat Pública, donen suport als pacients en la reclamació dels seus drets, sobretot en les llistes d’espera: “Informem i fem un acompanyament a persones que s’han trobat en situacions complicades, com visites programades en mesos i que en casos extrems poden portar greus problemes de salut i fins i tot la mort. Calen més recursos a la sanitat pública.” blemes a l’assistència primària. Adserà (Xarxa Santa Tecla) respon que com a fundació que són, els seus comptes estan sotmesos a diversos controls, com els dels departaments de Salut i Justícia de la Generalitat i dels seus òrgans de govern, amb la presència d’alcaldes del territori: “El control econòmic i jurídic que tenim són més potents que en la mateixa sanitat pública.” El Grup de Treball de la Sanitat Pública el van formar el 2013 els sindicats CGT i Cobas, la CUP a més de persones a títol individual, que, des del 2011 amb les primeres retallades, ja havien

organitzat manifestacions i accions de protesta . Des de llavors han impulsat diverses campanyes amb l’objectiu d’aconseguir un model de sanitat pública al 100% i de qualitat. “Aquesta és la nostra línia vermella: no volem empreses privades gestionant diners públics en la sanitat. El cas més clar és la Xarxa Santa Tecla. I això vol dir també serveis com la neteja o la cuina, que s’han externalitzat. Defensem un únic conveni per a tots els treballadors de la salut pública”, afirma Maribel Setién, un dels seus membres. Setién apunta les llistes d’espera com el gran problema de la salut

VIUGEN2019 - SALUT

LES PLATAFORMES CIUTADANES RECLAMEN MÉS INVERSIÓ A LA SANITAT PÚBLICA I DENUNCIEN LES ELEVADES LLISTES D’ESPERA

LA FARMÀCIA BELLO DE REUS APOSTA PER LA VESSANT ASISTENCIAL I DE SERVEIS, EN DEFINITIVA PER UNA FARMACIA MÉS PROFESSIONAL Que vol dir una farmacia de serveis i asistencial ? L’oficina de farmacia s’ha d’adaptar a les necessitats de les persones. Sovint el producte no és el més important, fins i tot alguns els podem trobar a qualsevol centre comercial o a internet. El que és realment important és el coneixement, i l’especialització, per poder solucionar amb èxit les necessitats de les persones, i és aquí on el farmacèutic com a professional especialista del medicament genera confiança i seguretat. Nosaltres hem apostat per la robotització total del processos (Dispensació, cobrament, etiquetatge...) per que el farmacèutic@ es pugui dedicar plenament a escoltar i atendre als usuaris. Incorporem serveis com l’anàlisi de glucosa, colesterol, grup sanguini, test VIH, o el consell nutricional personalitzat. Ens recolzem en les noves tecnologies per recomanar el producte adequat. Per exemple disposem d’un dermoanalitzador que ens permet conèixer el grau d’hidratació,nutrició i taques de la pell per poder recomanar la crema ideal, i ens permet valorar a posteriori els resultats d una manera objectiva. També disposem d’un laboratori punter per fer fórmules magistrals,

“LES FÓRMULES MAGISTRALS SÓN LA SOLUCIÓ A UN TRACTAMENT INDIVIDUALITZAT QUE NO EXISTEIX COM A MEDICAMENT INDUSTRIAL” des d’on fabriquem també per a d’altres farmàcies i hospitals Quina utilitat tenen avui dia les fòrmules magistrals? Les fòrmules magistrals són la solució a un tractament individualitzat que no existeix com a medicament industrial. Dona la possibilitat als metges i metgesses de prescriure qualsevol tractament a mida per a un pacient , ja sigui una crema antitaques o unes càpsules per les tiroides sense lactosa per les persones que en són al·lèrgiques. També són molt importants en el tractament de malalties dels nadons (hipertensió,

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

reflux, epilèpsia…), formulem xarops que no prepara la indústria, donem doncs solució a un important buit de medicaments per a tractaments de patologies poc comunes, els coneguts com a “medicaments orfes “, fins i tot podem adaptar el gust del xarop a aquell que al nen li agrada més . Com us relacioneu amb els vostres clients? Posem el client al centre de les nostres decisions, el client decideix, què, com i quan vol comprar o fer una consulta, per aixó disposem d’horari ampliat 13 hores, una app, whats, pàgina web i, com no podia ser d’altra manera avui dia, presència a les xarxes socials !

Passeig Prim 32 977 313 289 / 650 775 244 farmaciabello.com/formulesmagistrals.com

Dra. REMEDIOS RICO METGESSA D'ATENCIÓ PRIMÀRIA

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

“SI ET VOLS SEGUIR FORMANT HAS DE SACRIFICAR PART DE LA TEVA VIDA PERSONAL” La doctora Remedios Rico és llicenciada en Medicina i està especialitzada en Medicina familiar i comunitària. En aquesta entrevista ens parla del seu dia a dia com a metgessa d’atenció primària, un sector de la salut amb molts problemes, però també de l’evolució els darrers anys i dels reptes de futur Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

emedios Rico és una metgessa que ha exercit en diversos centres públics i privats i, des de fa tretze anys, treballa al CAR de Salou. També és vocal d’atenció primària rural del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Quina és la situació que creu que hi ha a l’atenció primària pública? El pacient té un grau alt de satisfacció, però també una queixa important i és la dificultat per demanar hora al metge de primària a causa de les agendes carregades dels metges i metgesses i, quan s’envia un pacient a l’especialista, les llistes d’espera tenen un bloqueig important. Però la medicina ha millorat els darrers anys i és un orgull que la relació metge-pacient pugui ser declarada ben aviat en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Com ha afectat en la relació metge-pacient la irrupció d’internet i l’allau d’informació sobre la salut

que s’hi pot trobar? Ha aparegut el que els metges coneixem com a Doctor Google (riu). Va lligat a l’evolució de la informàtica. Però el sistema de salut també empenyem els usuaris cap a aquí, amb la possibilitat de demanar cita prèvia per internet o accedir en línia a l’historial clínic a a les resultats d’analítiques. Però buscar informació sobre malalties a internet pot ser contraproduent i als metges ens genera un cert recel perquè arriben a la consulta “sabent-ho tot” i aquesta informació pot no ser correcta.

“UN METGE DE PRIMÀRIA NECESSITARIA SUMAR SIS HORES MÉS A LA JORNADA LABORAL PER PODER ATENDRE TOT EL QUE LI DEMANEN” Una queixa dels metges de primària els darrers anys és l’excessiva càrrega de treball. Li donaré una dada: segons la revista especialitzada Redacción médica, un metge de primària necessitaria sumar sis hores més a la seva jornada laboral per

VIUGEN2019 - SALUT

poder atendre tot el que li demanen. Per llei, als metges i metgesses ens correspon poder dedicar una part de la nostra jornada laboral a la recerca, la investigació i la formació, però actualment això no és possible per la demanda assistencial que hi ha. Un metge de primària pot tenir una vintena llarga o una trentena de visites programades, però sumant les urgències pot arribar a les cinquanta visites al final de la jornada. I així no podem fer una atenció com caldria a tots els pacients. I això no passava abans? Quan jo començava a exercir, dedicava dues hores a la consulta. No havíem de dedicar temps a la informàtica, que ara és molt important per evitar demandes i denúncies. Tot ha de quedar per escrit. Però amb el sistema informàtic actual podem accedir a la història clínica dels pacients. Però es perd temps. És l’esclavitud de l’ordinador. El que abans feia en dues hores, ara ho faig en set. Com es poden formar els metges de primària en aquesta situació? Entre les dues i les tres del migdia se solapen els torns de matí i tarda i és el moment de reunions d’organització, de xerrades i de formació, però una hora és molt poc. Si et vols seguir formant ho has de fer fora de la teva jornada laboral, sacrificant part de la teva vida personal.

“LA REALITAT ÉS QUE EN ALGUNES ZONES RURALS JA HI HA PROBLEMES PER A COBRIR GUÀRDIES I SUPLÈNCIES DE METGES” Falten metges a l’atenció primària. I en faltaran més. En els propers deu anys es jubilaran uns 50.000 metges a tot l’Estat, un terç dels professionals actuals i no hi ha tassa de reposició. La realitat és que en algunes zones rurals ja hi ha problemes per cobrir guàrdies i suplències. Quina és la solució a aquesta situació? El més important és una bona planificació per detectar les necessitats, amb coordinació entre els ministeris de Sanitat i Educació i les conselleries. Les places del MIR han d’estar vinculades a aquestes necessitats i també el finançament. I també és important equiparar les carteres dels serveis dels diferents municipis per garantir l’accessibilitat al sistema públic i evitar les diferències entre el medi urbà i el rural. També s’han de garantir els programes de formació i investigació. Cal bona planificació i més recursos. I també estan marxant professionals de la salut a l’estranger. Sí. S’estan emetent molts certificats d’idoneïtat per a l’homologació de títols per treballat en altres països. I també hi ha molts metges d’altres països que s’han format aquí i quan acaben l’etapa de formació -que costa molts dinersmarxen a l’estranger perquè al nostre país només troben contractes precaris. Com ha de ser el metge o la metgessa del segle XXI? Has de tenir clar que és una feina vocacional, com

“EL DEL FUTUR HA DE SER UN METGE AMB MÉS FORMACIÓ I OBERT A TOTS ELS CANVIS QUE S’ESTAN PRODUINT. I HAURIA D’ESTAR MÉS BEN PAGAT” sempre. Però ha de ser un metge amb més formació i obert a tots els canvis que s’estan produint en el món de la salut. I hauria d’estar més ben pagat. Els metges hem de sentir-nos valorats, perquè hi dediquem moltes ho-

VIUGEN2019 - SALUT

res i no hi ha festes que valguin. Hem de treballar per Nadal, Cap d’any o Setmana Santa. Un tema preocupant són les agressions a professionals de la salut. Les agressions físiques són les més sagnants, però també n’hi ha moltes de verbals. El metge és una autoritat i un acte contra ell és un delicte. L’Observatori de les Agressions, impulsat per les associacions professionals de metges, tenen estadístiques i poden seguir l’evolució, però encara hi ha molts metges i infermers que no denuncien. I han de saber que és molt important fer-ho per saber la dimensió real del problema. És un problema de salut laboral i calen unes estadístiques reals per buscar solucions.

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

LA VERITAT DEL FRACÀS ESCOLAR Porto dies pensant com he de començar aquesta reflexió. De tots aquests pensaments n’he escollit dos per a vertebrar aquesta reflexió Luís Omar Bravo

rimer m’he recordat de moltes converses mantingudes amb pares i tutors en les que em deien que com era possible que els seus fills, que de petits anaven tan bé a l’escola, ara just començar l’educació secundària, tot s’hagi torçat, comencen les males qualificacions o van baixant les notes sense poder establir, ni per la seva part ni per la del centre, el perquè. …de petit tot anava molt bé, treia molt bones notes però encabat, no sabem com, tot va començar a anar mala-

ment; tot va torçar-se i ell simplement va desconnectar. El segon pensament em remet a aquella frase del poeta: no és que faci mal la veritat, el que no té és remei. El fracàs escolar és una realitat a Espanya como ho és arreu del món, en uns més que en d’altres. D’aquests altres, el nostre, obté força males qualificacions: Espanya és el segon país de la UE amb major taxa d’abandonament o fracàs escolar els anys 2017 i 2018. Aquests resultats els portem arrossegant molts anys. Aquesta és la veritat. ACADÈMIA ACRÒSTIC neix com a projecte educatiu i

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

cultural a l’empara de totes aquestes reflexions i de la següent pregunta: ¿Què podem fer nosaltres, professors, davant de les realitats múltiples del fracàs escolar? Doncs donant per certes les dades que ens mostren les estadístiques, nosaltres SÍ creiem que LA VERITAT TÉ REMEI. Una de las causes de las baixes qualificacions, del fracàs o de l’abandonament escolar que es repeteix en tots els articles i estudis acadèmics publicats arreu del món des de 2016 a 2018: l’absència o la equívoca orientació i els errors del sistema educatiu. Per tant, tenim dues situacions a les que ens enfrontem: les baixes qualificacions que duen el fracàs escolar i les dificultats específiques d’aprenentatge, les DEA, estiguin diagnosticades o no. Certament quan parles amb els alumnes també s’afegeixen a la llista: la desmotivació, la frustració i el descontentament. Jo afegiria el vici de obviar les realitats de l’aula en el sistema educatiu. I obviar aquestes realitats produeix una ceguesa en els docents que impedeix reconèixer i diagnosticar dificultats específiques d’aprenentatge. ¿Qui detecta tot això? Per poc bé que es facin les coses, això ho haurien de detectar els mestres a primària o los professors a secundària o bé ho podrien detectar els pares quan es fan preguntes sobre les baixes qualificacions dels seus fills que no poden respondre. Els alumnes, cadascun a la seva manera, donen senyals que ens alerten de que el rendiment està baixant. ¿Com hi fem front? ¿Com hem d’actuar? En las escoles públiques existeix una sobresaturació d’alumnes, coneguda per tothom. En aquest context, són pocs els alumnes que fan el recorregut de primària a batxillerat sense problemes. La majoria que té diferents necessitats específiques d’aprenentatge. Els centres públics, amb molt bones intencions en principi, no poden fer gairebé res efectiu davant d’això, malgrat que compten amb l’anomenada educació especial. En aquests centres gairebé no es dona l’adaptació curricular, ni l’adaptació en general ni tampoc el diagnòstic. A les escoles concertades

o bé no disposen d’especialistes o bé no disposen de temps. El temps en el centre escolar continua sent el gran repte; un eix sobre el que semblen pivotar tots los problemes. Si es fa l’adaptació o reforç de matèries, possible en el context, sempre se separa l’alumne amb dificultats de la resta de la seva classe a la que, tard o aviat haurà de tornar. Algunes sessions de reforç no solucionen aquestes necessitats específiques, mal anomenats problemes. Malgrat que els centres disposin de psicòlegs si no es reacciona adaptant o reforçant no aconseguirem canvis significatius. Davant d’això ACADÈMIA ACRÓSTIC ofereix l’únic model que realment funciona: un reforç que atén les necessitats de cada alumne en cada matèria. Els centres que tenen a tres o quatre alumnes amb necessitats específiques reben una educació molt personalitzada que aconsegueix resultats excel·lents. Aquests centres existeixen a gairebé totes les comunitats autònomes. Malgrat tot n’hi ha molt pocs i resulten molt cars. Els centres d’estudis o acadèmies amb una molt bona motivació, especialistes ben preparats i amb experiència docent, amb una visió àmplia i una escolta atenta poden actualment enfrontar-se a la veritat de les estadístiques, fer-los front i obtenir resultats positius. ACADÈMIA ACRÒSTIC ofereix a Tarragona classes de repàs o reforç de totes les matèries des de Primària fins a Batxillerat a tota mena d’alumnes. Segons les necessitats de l’alumne pot fer classe en grups reduïts o bé completament particulars. Pensem en DEA como la dislèxia, el TDA, l’Asperger, la hiperactivitat, entre d’altres. Ofereix la preparació d’oposicions a diferents cossos tant de l’Estat com de la Generalitat. Inclús per a persones que porten molt de temps sense estudiar, comptem amb la didàctica i les pedagogies adaptades a cada situació. Classes d’idiomes i les preparacions per a exàmens oficials. La preparació per a l’accés a graus i la preparació específica per a la PAU o selectivitat, també per a majors. També ofereix sortides culturals a la nostra ciutat que és Patrimoni de la Humanitat, un club de lectura i cursos de filosofia o filosofia pràctica. A l’ACADÈMIA ACRÒSTIC la veritat sí que té remei. És possible aconseguir-ho quan les pedagogies i les didàctiques adaptades van de la mà de professors especialistes abocats a l’ensenyament i en els resultats.

“NO ÉS QUE FACI MAL LA VERITAT, EL QUE NO TÉ ÉS REMEI”

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

COM LA TECNOLOGIA DIGITAL MILLORA LA SALUT BUCODENTAL Les noves tècniques digitals permeten recavar moltes més dades clíniques, fer un bon diagnòstic i, a la vegada, informar millor al pacient sobre els tractaments

LA CLÍNICA CURULL, A TARRAGONA, ÉS UN CENTRE PIONER EN LA INTRODUCCIÓ D’AQUESTS AVENÇOS AL NOSTRE PAÍS 56

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

car les càmeres intraorals, la radiologia digital en 2D i l’escàner extraoral en 3D, que permeten recavar moltes més dades clíniques i realitzar un diagnòstic i pla de tractament molt més precisos i, a la vegada, informar millor al pacient. Això permet, entre d’altres coses, proporcionar-li mètodes més personalitzats i millorar la velocitat i l’eficiència del tractament.

LA CLÍNICA CURULL S’HA CONVERTIT EN UNA REFERÈNCIA DINS DEL SECTOR PER LA SEVA APOSTA CONSTANT PER LES TECNOLOGIES MÉS INNOVADORES EN ODONTOLOGIA I ESTÈTICA BUCAL

l camp de l’odontologia s’ha vist beneficiat pels avenços tecnològics dels últims anys. La introducció de noves solucions digitals a la pràctica dental i el desenvolupament de nous mètodes han simplificat i reemplaçat tècniques obsoletes per millorar l’experiència, l’atenció i la salut del pacient, escurçant el temps de tractament de forma espectacular. Entre aquestes solucions cal desta-

La Cínica Curull és un centre de Tarragona pioner en la introducció de tots aquests avenços al nostre país i s’ha convertit en una referència dins del sector a Europa per la seva aposta constant per les tecnologies més innovadores a l’odontologia i l’estètica bucal. Aquest centre privat, especialitzat en odontologia i estètica avançada i en el tractament de patologies relacionades amb la salut bucodental, porta anys incorporant noves tècniques que han suposat la digitalització total dels tractaments odontològics avançats. Un bon exemple de la seva aposta per la innovació són els sistemes que utilitza actualment com l’Anàlisi Digital del Somriure (D.S.D. Digital Smile Design), un revolucionari sistema de software que permet dissenyar el somriure ideal per cada pacient; el sorprenent tractament d’implants i dents en un dia; o l’escànner extrao-

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

ral (radiologia 3D). Recentment, aquesta clínica ha incorporat també l’escàner intraoral iTero, un innovador procediment que permet obtenir de manera ràpida i fàcil impressions digitals 3D, amb colors i formes exactes de les dents naturals. Això ha eliminat les incòmodes “pastes” que s’utilitzaven per obtenir un motlle de la boca del pacient. Amb aquest escàner intraoral és possible assolir l’excel·lència en tot tipus de reconstruccions de peces dentals, proporcionant una extraordinària precisió, a més de cuidar la salut dels pacients. En paraules de la fundadora i directora mèdica de la Clínica Curull, la doctora Conchita Curull, “amb aquesta tecnologia es pretén millorar la qualitat, eficàcia i comoditat dels tractaments, escurçant considerablement el temps de cada procediment. Els nostres pacients són cada vegada més exigents i volen una informació el més detallada possible de les opcions de cada tractament, i esperen que els especialistes siguem capaços d’oferir-los una atenció personalitzada; fins i tot, la possibilitat de mostrar-los el resultat final abans de començar el tractament”.

UNA DE LES TECNOLOGIES QUE HA INCORPORAT EL CENTRE ÉS L’ESCÀNNER INTRAORAL iTERO, UN INNOVADOR PROCEDIMENT QUE PERMET OBTENIR DE MANERA RÀPIDA I FÀCIL IMPRESSIONS DIGITALS 3D

EL NOU HOSPITAL JOAN XXIII COMENÇA A CAMINAR A finals d’aquest mes de gener està prevista l’adjudicació de la idea guanyadora del nou centre hospitalari tarragoní entre les sis finalistes Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius lunya a l’Hospital Joan XXIII. Mentrestant, els professionals segueixen treballant en un hospital construït fa més de mig segle que ha quedat obsolet.

Inicialment es presentaren catorze idees en el concurs de projectes que quedaren en sis el passat desembre. El termini de redacció de l’avantprojecte global per part de l’empresa guanyadora s’allargarà fins el proper mes de juny. Durant el segon semestre de 2019 es redactarà el projecte bàsic i executiu de la fase I, que contempla aproximadament 40.000 metres quadrats, a l'espai que actualment ocupa l'heliport i el pàrquing del personal. La consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar el setembre durant una vi-

sita a l’Hospital Joan XXIII que el Govern ja té compromesos els 48 milions d’euros necessaris que permetran començar les obres tan aviat com sigui possible. “L’edifici B de Joan XXIII té data de caducitat. Ja fa un parell d’anys van dir que és un edifici malalt amb un màxim de vida de deu anys. Els professionals continuem sent escèptics tot els anuncis de la Generalitat i quan veiem moviments per la construcció del nou hospital tindrem una injecció de moral” explica José Antonio Porras, el delegat sindical de Metges de Cata-

“Joan XXIII és l’hospital de referència en el territori i ja en els anys vuitanta del segle passat es plantejava un Pla Especial de renovació perquè es veia que s’estava quedant obsolet. Han passat gairebé 40 anys, s’han fet moltes promeses pels diversos governs que han passat pel poder però mai s’han arribat a materialitzar. Som conscients de l’endarreriment dels diversos plans funcionals de realització del projecte i esperem que ben aviat s’actualitzin”, assenyala el president dels metges tarragonins, Fernando Vizcarro.

DURANT EL SEGON SEMESTRE DE 2019 ES REDACTARÀ EL PROJECTE DE LA FASE I, QUE CONTEMPLA UNS 40.000 M2

Excessos aquestes festes? Aprofita profita la promoció! Abonament de 6 LPG amb sessió de 20’ de radiofreqüència incorporada

300€ Ofertes limitades. Consulteu detalls al centre Excellence Reus.

Higiene facial personalitzada + massatge relaxant corporal

99€ Ofertes limitades. Consulteu detalls al centre Excellence Reus

“UNS PITS BONICS, OPERATS O NO, REALCEN LA FIGURA DE LA DONA I DESPERTEN L’ADMIRACIÓ DELS HOMES” Entrevista al Doctor Carlos Sarmiento, cirurgià plàstic de Clinimèdic

L’operació d’augment de pits segueix sent sol·licitada per les dones? Aquesta segueix sent la intervenció estètica més demandada en aquest país, segons la Sociedad Española de Cirugía Plástica, Reparadora y Estética (SECPRE): cada any ho fan gairebé 20.000 dones. En segon lloc, segons la meva experiència és la blefaroplàstia, que és la millora de les parpelles, l’eliminació de les bosses i la reparació de la parpella superior caiguda. En tercer lloc, se situa la lipoescultura, aquesta fa uns 10 anys era la primera amb diferència. Perquè creu que la col·locació de pròtesis és la primera operació que es fa actualment? De tenir pit tots en tenim, però la qüestió important per a moltes dones és la mida dels seus pits. Una minoria està preocupada per tenir-los massa grans, la majoria els voldria tenir més grans i aquesta intervenció, és ràpida, segura, pot ferse inclús sense necessitat d’ingressar i com que dona uns resultats magnífics, totes les operades manifesten que tant de bo s’ho haguessin fet abans.

mamàries fetes de silicona encara que hi va haver un temps que s’implantava àcid hialurònic, va deixar de recomanar-se per alteracions que es podien donar en les mamografies; també fem augments de mames transferint greix d’altres zones del cos, però mitjançant aquests mètodes l’augment sempre és moderat. I quina mida cerquen les dones? Això canvia amb la societat, quan vaig començar a operar, fa molts anys, les dones em demanaven un augmento discret t actualment demanen, ja que s’operen, que es noti, que es vegi que tenen un bon pit. A Europa se solen posar tamanys moderats, però en societats com la d’EE.UU. s’estimen més, elles e ells, pits més aviat grans.

Com es pot tenir el pit desitjat? Avui dia la única manera d’aconseguir un augment de mames ràpid i amb seguretat és l’implant de pròtesis

És evident que els homes admiren una dona amb pits més o menys grans, oi? Sobre els pits de tamany adequat i perquè als homes els resulten atractius s’ha escrit molt i ve a tomb una “notícia” d’un diari seriós que em va cridar l’atenció no pel seu rigor científic, que li maca, sinó com una curiositat. Hi diu que el bust femení gran resulta atractiu pels homes per 3 teories: ECO GENITAL suggereix que els pits femenins es van convertir en centre d’atenció masculí quan l’home

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

començà a caminar dret ja que era la zona que veia més directament des d’aquella posició i imitava la forma i moviments de les natges. La segona teoria parla de la ATRACCIÓ DE L’OXITOCINA, hormona que juga un paper tant en l’acte sexual com en la lactància materna i la tercera, la TEORIA DE LA RIQUESA, suggereix que el tenir pits grans garanteix un bon subministrament de llet als fills. Sigui quina sigui la raó, el que és cert és que uns pits bonics operats o no, realcen la figura de la dona i desperten l’admiració dels homes. I què ha de fer una dona si vol operar-se? Primer cal que s’informi adequadament, el Dr. Google no sol ser una bona idea ja que cada cas ha de ser estudiat individualment. Anar a una franquícia tampoc ho recomano ja que solen informar només de la part positiva i - cosa pitjor- us atén una comercial l’objectiu de la qual és vendre’ls-hi una intervenció i si és possible també una finançament. La dona que decideix operar-se primer ha de pensar que és una operació només per a ella, és a dir, ningú no l’ha d’influir per a que s’operi; segon i més important: ha de buscar un cirurgià amb experiència suficient que li garanteixi, en la mesura del possible, un bon resultat.

Tu clínica de referencia en la Costa Daurada

ESPECIALISTAS

EN IMPLANTOLOGÍA ODONTOLOGÍA GENERAL - PERIODONCIA - ORTODONCIA ENDODONCIA - ESTÉTICA DENTAL - ODONTOPEDIATRÍA CIRUGÍA ORAL - ATM - DISEÑO DE SONRISAS

Avinguda Ramon d’Olzina, 19 - 43480 Vila-seca (Tarragona)

–

Tel. 977 070 539

DIENTES FIJOS EN 8 HORAS

En Clínic Artigas & Pifarré tenemos a su disposición todo tipo de tratamientos con implantes dentales, siendo el más conocido la rehabilitación en “carga inmediata” o vulgarmente conocida como “dientes en 8 horas”.

EXÁMENES INCLUIDOS EN EL TRATAMIENTO - TAC ESCÁNER - RADIOLOGÍA DIGITAL - DISEÑO DE SONRISAS

tac 3d

Consiste en dos fases: 1ª FASE Se realiza la recogida de moldes, fotografías, radiografía panorámica y un Tac 3D - estos exámenes son esenciales para la planificación quirúrgica. Se realiza la cirugía para colocación de implantes y colocación de prótesis inmediata atornillada.

2ª FASE (3 meses después) Se realiza la recogida de moldes para la prótesis definitiva; Se realiza la sustitución de la prótesis provisional por la definitiva de porcelana. radiología digital

HIGIENE BUCODENTAL La higiene bucal és una mesura essencial per l’eliminació de la placa bacteriana Redacció

La placa bacteriana és coneix com l’acumulació de microorganismes a les parets de les dents, la qual generalment no és l’origen de cap malaltia però sí el seu desequilibri, donant lloc a les càries i les malalties periodontals. Per practicar una bona higiene bucal hi ha dos elements bàsics: el raspall i el dentifrici, però, com sempre, el farmacèutic us pot aconsellar el millor de cadascun d'ells per a cada cas. 1. EL RASPALL Com ha de ser el raspall? Com a norma d’higiene, cadascú ha d’utilitzar el seu raspall i, a més, s’ha de renovar aproximadament cada tres mesos. El raspall ha de tenir les puntes tancades per netejar bé i, amb l’ús, les cerres s’obren i el raspall deixa de netejar perfectament. Característiques que ha de tenir un raspall dental: - filaments de material sintètic amb les puntes arrodonides i polides - cap del raspall petit amb l'extrem rodó - mànec manejable amb un petit angle - vida màxima 3 mesos Després de fer-se servir, el raspall ha de rentar-se amb aigua o un col·lutori per eliminar-ne les restes de placa dental, aliments i dentifrici. En resum, el raspall ha de ser personal i estar en bones condicions. Tècnica de raspallat dental: El pacient ha de ser ensenyat sobre la tècnica correcta del raspallat dental. - Hem de raspallar-nos les dents després de cada àpat, i sobretot abans d'anar a dormir. - Haurem de raspallar-les en movi-

Sempre a prop teu 66

ments verticals, mai horitzontals. Raspallarem per dins i per fora de la dent, i a la zona dels queixals ho farem amb moviments rotatoris per arribar a tots els racons. - Cal raspallar les dents durant uns tres minuts, netejant-ne totes les cares (les superfícies triturants, les que contacten amb els llavis i les que ho fan amb la llengua) i especialment la zona propera a la geniva. Raspallant la llengua eliminem bacteris i així afavorim un millor alè. - Cal utilitzar pasta de dents fluorada, ja que ajuda a netejar les dents mitjançant detergents i, a més, com que conté el fluor, les enforteix. La quantitat de pasta que cal utilitzar és de la mida d’un pèsol; no cal posar-n’hi més. En el cas dels infants, feu servir una pasta de dents infantil amb una concentració menor de fluor (aproximadament de 500 ppm) i vigileu que no se l’empassin. 2. EL DENTÍFRIC La pasta dentifrícia és una barreja homogènia de sòlids en aigua, que col·labora en la neteja dental i que complementa l'acció mecànica del raspall. Un dentifrici ha de tenir poder de neteja, tenir una abrasivitat baixa, ser protector de les genives, tenir bon sabor i deixar una sensació de netedat i frescor. Funcions d’un dentifrici: • En funció dels principis actius que contingui podrà augmentar la resistència de la superfície de la dent, inhibir certes reaccions nocives del metabolisme bacterià, exercir l'acció antiinflamatòria i d'altres... • Amb fluor: Anticàries.

• Amb clorhexidrina: Antibacterià -antiplaca. Actualment disposem, a part dels dentífrics, d’altres productes que poden ajudar a una bona higiene bucal, entre ells: a) Seda dental: ajuda a eliminar restes d'aliments que són inaccessibles al raspall i a eliminar la placa de l'espai interproximal entre les dents. Hi ha sedes totalment o parcialment encerades, amb fluor i mentolades. La tècnica correcta alhora d’utilitzar-la és: - Cal tallar un tros de fil de seda i enrotllar-lo entre dos dits. - Introduir-lo tibat entre les dents, accionant suaument d'un costat a l'altre, i movent el fil de seda amb els dits de dalt a baix, 5 o 6 vegades a cada espai, baixant fins a la geniva, amb precaució per no perjudicar-la. - Aquesta operació caldrà repetir-la en tots els espais interdentals. b) Pólvores: barreja de sòlids tipus perborats, carbonats i polifosfats que eliminen les taques de les dents provocades pel tabac, el consum de cafè, etc. c) Col·lutoris: solucions aquoses o hidroalcohòliques que tenen els mateixos principis actius que les pastes dentifrícies, però en menor concentració. Sols no eliminen la placa bacteriana, però sí que es poden fer servir després de raspallar-se les dents, per completar l'acció de la pasta. Cal glopejar-lo durant mínim 30 segons i no s’ha d’ingerir. d) Xiclets: no adherents, que permeten rentar les dents sense raspall, per a ocasions especials. Són un bon element per contribuir a la higiene dental quan contenen fluor.

Sóc Sònia Navarro, Psicòloga Sanitària, Psicoterapeuta, Sexòloga i Directora del centre SN Psicologia. SN Psicologia és un centre de Psicologia Sanitària, que vaig crear fa 20 anys. Era mot jove. Tenia una gran passió i un gran amor per ajudar als altres i acompanyar-los en les seves dificultats. Actualment compta amb un equip de psicòlegs sanitaris, psicoterapeutes, sexòlegs, terapeutes gestàltics i pedagogs experimentats. Prendre la decisió de demanar ajuda a un psicòleg no és fàcil per a ningú, per això l’objectiu de SN Psicologia és que totes les persones es sentin amb la confiança suficient per explicar-nos els seus problemes, sentint-se escoltats, atesos, compresos i lliures, sense sentir-se jutjats, i així, poder acompanyar-los en els seus conflictes i canvis vitals. La filosofia de SN Psicologia parteix del desig i la il·lusió que té tot l’equip per ajudar a les persones i la confiança que tenim en les possibilitats de canvi. Per la nostra experiència de fa 20 anys sabem que els nostres pacients senten que la vida es fa més senzilla. Aprenen a afrontar les dificultats d’una manera diferent a com ho han fet fins el moment. Poden entendre el que els hi passa des d’una perspectiva diferent i, per tant, actuar des d’un lloc diferent. A SN Psicologia treballem amb diferents tècniques (la Psicoteràpia Breu, la Programació Neurolingüística (PNL), la Psicosomàtica, les Constel·lacions Familiars, la Teràpia Gestalt, el Mindfulness, la Teràpia Cognitiva-Conductual….). Totes les tècniques estan integrades en un concepte humanista, on el més important són les persones i on som els professionals els que ens adaptem al que necessita el nostre pacient.

“L'OBJECTIU DE SN PSICOLOGIA ÉS QUE LES PERSONES ES SENTIN ESCOLTADES, ATESES, COMPRESES I ACOMPANYADES EN ELS SEUS CONFLICTES I CANVIS VITALS” Podeu visitar la nostra plana web www.snpsicologia.com i coneixereu tot l’equip de SN Psicologia i la feina que realitzem. Consulteu també els tallers grupals, que són molt interessants. Si creieu que necessiteu ajuda, us esperem a SN Psicologia. Tot l’equip estarà encantat d’ajudar-vos a que la vostra vida sigui una mica més fàcil, més lleugera i més conscient. Recordeu que la vida és un canvi constant.

Serveis SN Psicologia: - Psicoteràpia individual amb nens, adolescents i adults - Psicoteràpia familiar - Pedagogia Terapèutica - Psicoteràpia de parella - Sexologia: disfuncions sexuals - Tallers grupals

Ens trobareu a: Rambla Nova, 21, 3er 2ª - 43003 Tarragona | Tel. 977 22 05 60 sonia@snpsicologia.com

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

AirGO, EL PASSAMUNTANYES

AMB FILTRE ANTI-CONTAMINANT Un complement pensat per a ciclistes, motoristes i runners que els protegeix del fred, del fum i partícules contaminants dels vehicles urbans Redacció

Més de dos anys han treballat intensament els tarragonins Xavi Sardà i Josep Orquín, en el desenvolupament del producte i disseny d’AirGO, fins arribar a aconseguir un producte final, que fa uns mesos han presentat amb èxit al mercat. Es tracta d’un passamuntanyes que porta dos filtres sobre la boca i el nas. Un situat a la part posterior que actua

SOVINT NO SOM CONSCIENTS DE LA QUANTITAT D’AGENTS CONTAMINANTS QUE RESPIREM

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

com a protector i un altre situat a la part anterior que fa la funció de filtrar totes les partícules suspeses a l’aire fins a 0,3 micres. Aquesta tecnologia aplicada a l’ús del producte en l’entorn urbà permet protegir del vent i del fred però també de la contaminació ambiental. El producte s’ofereix en diferents versions : hivern, entretemps i estiu i també en diferents talles i colors. Els filtres que incorpora el passamuntanyes són fàcilment recanviables un cop passades les hores indicades pel fabricant. D’aquesta manera, l’usuari tornarà a gaudir d’una respiració neta i saludable. Sovint no som conscients de la quantitat d’agents contaminants que respirem, especialment quan estem fent esport i l’esforç pulmonar és elevat o quan ens desplacem dins la nostra ciutat amb bicicleta, patinet o motocicleta. Afegint al projecte un plus de valor afegit i de proximitat, la confecció es realitza a Argentona, al Maresme i pel que fa a la comercialització ja es pot trobar l’AirGO en molts punts de venda de Barcelona i també a Tarragona en botigues com EquipMotos, al carrer Marquès de Montoliu o Santiveri, al carrer Governador González. També disponible a la seva botiga online www.airgo2.com.

DENTAL ESTHETICS DR. ROCA GENOVÉS

La clínica dental de Reus especialitzada en estètica dental, implants i ortodòncia

El Dr Eduard Roca Genovés és especialista en estètica dental i Màster en Implantologia dental, Periodòncia i Pròtesi dental. Després d’anys d’experiència i d’una extensa formació, s’instal·la a Reus, d’on es fill de tota la vida, per oferir als seus pacients un servei professional, proper i sincer. Ofereix facilitats als seus pacients com el finançament dels tractaments sense interessos, àmplia oferta horària (obren dissabte al matí), i també treballen amb mútues. La clínica és ubicada als baixos de l’Avinguda Sant Jordi 27 de Reus (davant La Fira) i les instal·lacions s’han dissenyat per crear un ambient acollidor, modern i agradable per tal que el pacient es senti cuidat des del primer moment.

sos complexos, on l’estètica, la funció i la salut dental s’han deteriorat i s’han de restablir. Amb el Disseny de Somriures Digital (DSD) són capaços de dissenyar digitalment el somriure ideal de cada pacient i traslladar aquesta informació als nostres tècnics de laboratori especialitzats

Disposen de TAC dental (3D), càmera intra-oral i radiografia intra-oral per poder oferir sempre el millor diagnòstic i pla de tractament. Són especialistes en resolució de ca-

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

en estètica dental per tal d’aconseguir un resultat simplement espectacular. Si vol una segona opinió sense compromís pot trucar i reservar cita al: 977592234 www.clinicadentalesthetics.com PRIMERA VISITA GRATUÏTA

ARRIBA A TARRAGONA I A REUS

WIDEX EVOKE

El primer audiòfon del món amb intel·ligència artificial Els Centres Auditius Aural de Tarragona i Reus i el Centre Auditiu Ciutat de Tarragona conviden a les persones amb pèrdua auditiva a provar aquests nous audiòfons, que aprenen de l'experiència de l'usuari per oferir una millor audició a mida que s’utilitzen La intel·ligència artificial i el machine learning estan totalment presents a les nostres vides. I de múltiples maneres. Hi ha intel·ligència artificial als resultats que ens apareixen quan fem alguna cerca a Google, quan traduïm textos per Internet o quan el navegador del nostre smartphone ens presenta rutes alternatives per evitar un embús. Fins ara, però, ningú havia acon-

seguit aplicar el Machine Learning a l'àmbit de l’audiologia. Cosa que acaba d'aconseguir el fabricant danès Widex. El nou WIDEX EVOKE inclou opcions interactives perquè l'usuari pugui triar com vol sentir-hi en qualsevol lloc on sigui. L'audiòfon va aprenent quines són les necessitats i les preferències de l'usuari. A més, l'audiòfon envia al núvol les dades anònimes de tots els usuaris de WIDEX EVOKE del món per oferir cada cop una millor audició a cadascun d'ells. Són audiòfons, a més, sense piles, connectats al mòbil (les trucades se senten directament en l'audiòfon) i controlables des d'una app. Miniordinadors per a l'audició, en definitiva.

El nou WIDEX EVOKE, ja disponible als Centres Auditius Aural de Tarragona i Reus i el Centre Auditiu Ciutat de Tarragona.

DR. LUCAS OCTAVIO CARRASCO NOVA CLÍNICA DENTAL A EL MORELL Després de molts anys i d'esforços compartits amb la seva dona i la seva família, el Doctor Lucas Octavio Carrasco ha decidit començar un nou projecte i obrir una clínica dental. Això forma part d'un projecte personal i professional, un repte pel Dr. Carrasco que passa a responsabilitzar-se de la seva clínica i de la salut dental dels seus pacients. Pel Doctor Carrasco, per una bona assistència odontològica és imprescindible una constant preparació acadèmica, un mètode de treball interdisciplinari, disposar de la darrera innovació tecnològica i treballar amb el millor instrumental i materials. Tot plegat englobat en un marc ètic, moral i fonamentalment humà. La nova clínica del Dr. Carrasco és un espai senzill i acollidor, amb un ambient familiar on ofereixen vocació de servei amb un equip de treball disposat a solucionar els problemes dentals als pacients. Els tractaments que ofereixen són a preus competitius i personalitzats. Fan pressupostos tancats amb diferents plans de pagament per tal que els diners mai no siguin un obstacle per a la nostra salut dental

VIUGEN2019 - SALUT

L'ONADA SERVEIS ASSOLEIX UNA NOVA FITA SOLIDÀRIA RECAPTANT 21.710,16 EUROS PER LA MARATÓ DE TV3 LA DIRECCIÓ DE L'ORGANITZACIÓ AGRAEIX LA IMPLICACIÓ DE TOTS ELS QUI HO HAN FET POSSIBLE Cinta Pascual, Directora General de la entitat, destaca que el rècord s’ha aconseguit “gràcies a grans persones que tenen els valors de la solidaritat i el compromís al seu ADN” L.A. Pérez de la Pinta

L’Onada Serveis destinarà finalment enguany un total de 21.710,16 euros a l’edició 2018 de la Marató de TV3 després d’haver afegit 300,26 euros més als 21.419,90 euros que es van comptabilitzar en les més de cinquanta activitats organitzades durant aquesta tardor i fins el passat divendres 14 de desembre. Els 300,26 euros addicionals provenen de les activitats organitzades durant el cap de setmana del 15 de desembre que no s’havien pogut quantificar fins ara. Amb els nous registres, la quantitat total aportada per L’Onada Serveis a la Marató de TV3 2018 arriba fins un nou màxim històric de 21.710,16 euros.

recaptar a tot Catalunya més de 10 milions d’euros en favor de la Lluita contra el Càncer. Durant aquesta tardor, els més de trenta centres assistencials de L’Onada Serveis han acollit més de cinquanta activitats solidàries dins de les quals han figurat des de xocolatades, paelles solidàries i mercadets d’artesania fins a marxes populars, sessions de bingo, sortejos o edicions de polseres solidàries.

La quantitat recaptada enguany supera en un 17,5% els 18.474 euros recaptats l’any 2017 i suposa; indica Cinta Pascual, la Directora General de L’Onada Serveis; “un rècord sense precedents” que “només és possible gràcies a grans persones que tenen els valors de la solidaritat i el compromís al seu ADN”. La Directora General de L’Onada Serveis considera que, uns registres com els assolits, són motiu per a què totes les persones qui integren l’organització es puguin sentir “orgullosos i satisfets de formar part d’aquesta gran família”. La Marató 2018 es va celebrar diumenge 16 de desembre i va permetre

VIUGEN2018 - PUBLIREPORTATGE

LA QUANTITAT RECAPTADA ENGUANY SUPERA EN UN 17,5% ELS 18.474 EUROS RECAPTATS L’ANY 2017

ANGIOGRAFIA-OCT El mètode no invasiu més modern per realitzar els diagnòstics i tractaments més avançats en el camp de l’oftalmologia

Els Drs. Callizo a les instal·lacions de Clínica Oftalmològica Reus

Què és l’OCT? La Tomografia de Coherència Òptica (OCT) en Oftalmologia és una tecnologia òptica no invasiva basada en llum mitjançant la qual s’obtenen imatges histològiques de l’ull per seccions, en plans transversals o frontals, que poden ser visualitzades i analitzades. Els HD-OCT (High Definition OCT) permeten obtenir imatges en molt alta resolució i sensibilitat, permetent la visualització de les microestructures profundes de l’ull i la retina sense contacte. Per a què serveix? L’OCT en Oftalmologia serveix per facilitar i documentar el diagnòstic, seguiment i tractament de les malalties de l’ull, principalment de la Retina, el Nervi Òptic i el Segment Anterior, destacant la seva utilitat en tres de les malalties oculars més prevalents: DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat), Glaucoma i Retinopatia Diabètica. I què és l’Angiografia-OCT? L’Angiografia-OCT és un nou mètode diagnòstic que només permeten realitzar els HD-OCT més moderns, mitjançant el qual es poden visualitzar les estructures vasculars (venes i artèries) de la retina i la coroides en tres dimensions de forma no invasiva sense la necessitat d’injectar contrast per la vena, a diferència dels mètodes més antics. A Clínica Oftalmològica Reus Drs. Callizo disposem de l’OCT més avançat de la casa ZEISS, el CIRRUS™ 5000 HD-OCT with Angioplex®, que ens permet realitzar Angiografia-OCT, ja que sempre hem apostat per les últimes tecnologies per tal de realitzar els diagnòstics més acurats i els tractaments més avançats de les patologies visuals dels nostres pacients.

Imatge de la màcula en alta resolució amb CIRRUS™ 5000 HD-OCT with Angioplex® de ZEISS

Imatge en detall d'Angiografia-OCT amb CIRRUS™ 5000 HD-OCT with Angioplex® de ZEISS

Camí de l’Aleixar, 51-53, 43202 Reus Tel. 977 322 408 www.clinicaoftalmologicareus.es Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo és un centre que es dedica al tractament integral mèdic i quirúrgic de les patologies oculars, disposant de quiròfans exclusius per a cirurgia oftalmològica, homologats pel Departament de Salut. PATOLOGIES TRACTADES: Cataractes | Glaucoma | Retinopatia diabètica | Degeneració macular | Despreniment de retina | Oftalmologia pediàtrica | Neurooftamologia | Cirurgia oculoplàstica | Cirurgia refractiva | Cirurgia de pesbícia | Cirurgia lacrimal

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

PUBLIRREPORTAJE

- Entrevista al Dr. José Luis Cuadrado, oftalmòleg de Clínica Baviera a Tarragona i Reus -

“CORREGIR LES CATARACTES MILLORA LA QUALITAT DE VIDA DEL PACIENT” Les cataractes acostumen a ser un problema associat a l’edat i, degut al l’envelliment de la població, la seva aparició és cada vegada més freqüent. A Catalunya el percentatge de majors de 65 anys és del 18,95%, amb una esperança de vida de 83,3 anys. ¿PERQUÈ ES PRODUEIXEN LES CATARACTES? Aquest defecte visual es produeix perquè el cristal·lí, la lent natural de l’ull que permet el pas de la llum i enfocar els objectes propers, va perdent transparència amb el pas dels anys.

La imatge es projecta a la retina i la visió és correcta.

LLUM

PUNT FOCAL A LA RETINA

ULL AMB CATARACTES Un cristal·lí amb cataractes dispersa la llum i distorsiona la visió.

LLUM

CRISTAL·LÍ OPAC

¿QUINS SÍMPTOMES ACOSTUMEN A EXPERIMENTAR ELS PACIENTS? Tenir una visió borrosa per un o ambdós ulls, veure-hi pitjor sobretot a la nit o en condicions de poca llum, percebre els colors amb menys nitidesa o amb un to groguenc acostumen a ser els símptomes més freqüents. Lamentablement, les cataractes provoquen importants dificultats visuals i, per això, un deteriorament de la qualitat de vida de qui les pateix. ¿TENEN TRACTAMENT?

ULL SA

CRISTAL·LÍ NORMAL

Les cataractes, habitualment, formen part del procés natural d’envelliment i no es poden prevenir.

VARIS PUNTS FOCALS A LA RETINA

La cirurgia de la cataracta mitjançant la tècnica de “facoemulsificació” és el mètode més habitual pel tractament d’aquesta patologia. Gràcies a aquest procediment quirúrgic es substitueix el cristal·lí envellit per una lent intraocular que farà la seva funció. ¿QUAN ÉS RECOMANABLE REALITZAR LA INTERVENCIÓ? Fa alguns anys es recomanava al pacient esperar a tenir una cataracta molt avançada per a dur a terme l’operació, ja que es tractava d’una tècnica complexa. La simplificació i el desenvolupament de les tècniques quirúrgiques, juntament a la cerca de la millora de la qualitat de vida per als pacients, ha generat un canvi en els criteris a l’hora d’indicar l’operació. Actualment, es recomana realitzar l’operació quan el pacient comença a percebre un deteriorament en la seva qualitat de visió.

RESERVA JA LA TEVA PRIMERA VISITA T E L È FO N G R AT U Ï T

900 180 100

clinicabaviera.com

Reus · Carrer de Castevell, 12-14. Tarragona · Carrer de Pere Martell, 41.

Dr. José Luis Cuadrado de Clínica Baviera.

¿QUINS RESULTATS S’OBTENEN AMB AQUESTA OPERACIÓ? Els resultats obtinguts acostumen a ser molt positius, de fet, aquesta operació acostuma a ser un dels procediments oftalmològics que aconsegueix un major canvi en la qualitat de vida dels pacients.

Amb més de 25 anys d’experiència en la correcció de les cataractes, Clínica Baviera compta amb experts oftalmòlegs i una eficaç tecnologia per a donar resposta a aquest problema visual, i disposa de més de 55 clíniques pròpies a Espanya, 9 d’elles a Catalunya.

CIRURGIA REFRACTIVA LÀSER · PRESBÍCIA · CATARACTES

ESPECIALISTES EN LA TEVA SALUT

VISUAL

Carrer de Pere Martell, 41 • Tarragona Carrer Castellvell, 12 • Reus

Telèfon gratuït

900 180 100 clinicabaviera.com

VIU AMB UN SOMRIURE És el lema de Clínica dental Palazón, des que fa gairebé 7 anys va obrir al centre de Tarragona ‘El tractament de la salut Bucal des d’un punt de vista integral, escoltar els nostres pacients i la implicació dels mateixos durant tot el tractament’, són els valors principals de la Clínica Dental Palazón i han permés que l’evolució de la clínica sigui constant i es generi un efecte boca-orella. Actualment en el camp de l’Odontologia, la introducció de noves tecnologies avança molt rapidament, i cada cop es poden introduir tecniques de tractament de les dents que són menys invasives i s’aconsegueixen resultats més funcionals i estétics. Gerard L.Palazón, com a director mèdic, es manté en constant formació, i això permet que la clínica s’actualitzi a nivell de noves tècniques i tecnologies relacionades amb el camp de l’Odontologia. Tècniques com l'ortodòncia invisible, el disseny i planificació de somriures per ordinador, la impressió de dents per scànner o la confecció de dents gràcies a l'ús d'impressores 3D en són un clar exemple. Es converteixen en eines que ajuden a aconseguir una millor predictibilitat amb els nostres tractaments, i aconseguim resultats més eficients. El cas de l'ortodòncia invisible, de la qual la ortodoncista Eva López Reyes n'és especilista, aconsegueix que l'experiència d'aliniar les dents resulti molt més còmoda, més higiènica i molt estètica, ja que practicament no es nota que el pacient estè immers en un tractament d’Ortodòncia. Recentment s’ha obert una nova especialitat a la Clínica Dental Palazón, l'ODONTOPEDIATRIA. Tactar amb nens no sempre és fàcil, i especialment quan es tracta d'una consulta mèdica, però amb l'especialista, la Vicky Gómez s'aconsegueix que els nens surtin de la consulta, recordant la visita al dentista

RECENTMENT S’HA OBERT UNA NOVA ESPECIALITAT A LA CLÍNICA DENTAL PALAZÓN, L'ODONTOPEDIATRIA com una experiència positiva. Ara, a finals d’aquest mes de gener, la clínica dental actualitzarà la seva pàgina web, introduïnt nous continguts tot facilitant el contacte entre pacient i clínica. Ho podreu consultar tot al web: www.clinicadentalpalazon.com

Rambla Nova, 111 - 3er 4a 43001 Tarragona 977 232 136 | 679 368 771 www.clinicadentalpalazon.com

VIUGEN2019 - PUBLIREPORTATGE

L'aparador

de la salut

Av. Ramon i Cajal, 11 - 1r 1a Tarragona Âˇ 977 21 74 28

HISTÒRIA

REUS, PARÍS, LONDRES ALGUNA COSA MÉS QUE UNA EXPRESSIÓ

Reus, estiu de 1713. En la fase final de la Guerra de Successió hispànica (1705-1714) les tropes borbòniques comandades pel marqués de Lede ocupaven el Camp de Tarragona. Als efectes devastadors d’una llarga guerra, s’hi van sumar els d’una duríssima repressió que convertirien la ciutat, pràcticament, en un mas robat. Lede va escriure que si algunos miqueletes (combatents civils austriacistes) u otra gente tubiere el bárbaro arrojo y osadía de querer defenderse (...) se les pasará a todos a cuchillo, [y] se haga ahorcar a los que se defendieren, pues además de merecer este castigo como rebeldes obstinados y ladrones, convendrá se execute así para escarmiento de los otros. Reus que, com la pràctica totalitat de Catalunya, havia estat austriacista, trigaria quatre dècades a recuperar el seu aparell econòmic, i dues més a rellançar la inèrcia de creixement anterior a la guerra. I quan, finalment, ho aconseguiria, es convertiria -per primera vegada en la seva història- en la segona plaça demogràfica i econòmica del país. Només superada per Barcelona. L’any 1787 (tres quarts de segle després de la finalització del conflicte) havia multiplicat per set la seva població i era una potència fabril i exportadora: els seus alcohols es consumien arreu d’Europa i d’Amèrica. “Reus, París, Londres” es també la cita que explica una història de superació. El camí que va conduir Reus a esdevenir la segona plaça de Catalunya no va ser fàcil. Una de les primeres mesures que va dictar Berwick el primer capità general borbònic a Catalunya, va

Marc Pons ser imposar al Principat una tributació de guerra per a pal·liar la despesa que Felip V, el primer Borbó hispànic, havia esmerçat en aquella carnisseria. Una mesura que, sumada a la repressió, impediria la ràpida recuperació econòmica. Durant les quatre llargues dècades de postguerra, Catalunya va ser una societat fracturada entre una minoria borbònica que, a l’empara de la corrupció del règim, vivia amb les mans plenes; i una immensa majoria austriacista que pagava la derrota amb la misèria.

REUS S’HAVIA CONVERTIT EN EL CENTRE DE CONCENTRACIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL VI EN AIGUARDENT

VIUGEN2019 - HISTÒRIA

Reus (1801). Una de les imatges més antigues que es conserven de Reus. Font Blog Projecte Tarragona 1800

A partir de 1760 les coses començarien a canviar. Felip V ja havia mort i la cultura borbònica de venjança contra els catalans s’havia atenuat. A tot això es sumava l’aparició d’una nova classe dirigent -els anomenats il·lustrats- que molt lentament substituïa les velles relíquies de la guerra, generalment aristòcrates terratinents que havien justificat el seu poder amb el llinatge i amb la sang aliena que havien vessat en el conflicte. Aquests il·lustrats, entre els quals destacarien Aranda, Jovellanos, Squillace, Campomanes o Floridablanca; impulsarien mesures de modernització de l’agricultura (no sense l’oposició de les oligarquies terratinents) que revolucionarien la producció industrial. Abans de la Guerra de Successió hispànica (1705-1714), Reus ja havia apuntat una economia industrial. Des del 1630 -tres quarts de segle abans de l’esclat de la guerra-; al Camp de Tarragona, al Priorat, a la Conca de Barberà,

Escut que reproduïa la capçalera del 'Diario de Reus' el 1844

a la Segarra i al Gran Penedès, s’havia iniciat una important substitució dels conreus cerealístics (blat, principalment), pels ceps. El vi que, fins llavors, havia estat un producte destinat al consum domèstic i als mercats locals; havia passat a ser un dels principals elements del comerç d’exportació català. I Reus s’havia convertit en el centre de concentració i transformació del vi en aiguardent.

Amsterdam (1801). Font Wikimedia

Durant el període 1630-1714, fins i tot en plena Guerra dels Segadors (16401652), els productors i comerciants de Reus van emplaçar representants a Londres, a Amsterdam, i a París. Els aiguardents destil·lats a Reus, es consumien, fins a les colònies europees d’Amèrica. Els fabricants exportadors de Reus disposaven d’uns canals comercials molt actius amb les colònies angleses (Virginia, Carolina) i neerlandeses (Nova Amsterdam, actualment Nova York). Però, en canvi, paradoxalment, no tenien presència a les colònies hispàniques, a causa del monopoli castellà de Sevilla, que impedia els catalans comerciar lliurement amb l’imperi hispànic d’ultramar.

La prohibició castellana, que afectava no tan sols els alcohols de Reus sinó també el tèxtil de Barcelona o les armes d’Olot i de Ripoll (per posar alguns exemples) seria una de les causes que explicaria la rebel·lió catalana de la Guerra de Successió i el posicionament austriacista de Reus i de la immensa majoria del Principat. Passada les llargues i duríssimes guerra (1705-1714) i post-guerra (1714-1760); i amb l’eclosió dels il·lustrats i l’abolició del monopoli castellà del comerç americà s’iniciaria una nova etapa de recuperació i creixement: l’any 1778, el rei Carles III (el de la porta d’Alcalà i el dels antics bitllets de 5.000 “peles”), promulgava el “Reglamento de Libre Comercio”. El “Reglamento” de Carles III no va arribar de cop. El 1765, el 1768, i el 1770 s’havien donat algunes passes que, des dels ports de Barcelona i de Tortosa, permetien embarcar alcohols de Reus cap a l’Amèrica hispànica, un parell o tres de cops a l’any. Seria després del “Reglamento” que els fabricants de Reus es llançarien decididament a l’exportació. Els mercats històrics (Països Baixos i Anglaterra) s’havien perdut després de la guerra (1714). Els Borbons (els hispànics i els francesos) estaven enemistats amb tota Europa, per no dir amb tot el món; i havien tallat i prohibit tots els canals comercials amb l’exterior; excepció feta, naturalment, dels

seus dominis i de les seves colònies. I els fabricants de Reus van veure, en el “Reglamento”, la possibilitat -si be no de la recuperació immediata dels mercats històrics-; de l’obertura de nous canals comercials amb les colònies hispàniques. Es l’inici d’una llarga època marcada per la destacadíssima presència d’aiguardents reusencs a Buenos Aires, a Montevideo, a l’Havana, a San Juan de Puerto Rico... i a Nova Orleans!!! Naturalment aquesta presència no es limitava a la simple col·locació del producte. Els fabricants de Reus tenien agents comercials, també de Reus, emplaçats als principals punts de destinació. Són els reusencs de Montserrat (a Buenos Aires) o de Bourbon Street (a Nova Orleans), per posar dos exemples. La cita “Reus, París, Londres” hauria pogut ser, perfectament “Reus, Buenos Aires, Nova Orleans”, “Reus, Cuba, Puerto Rico”, o la suma de les dues.

LA CITA “REUS, PARÍS, LONDRES” HAURIA POGUT SER, PERFECTAMENT “REUS, BUENOS AIRES, NOVA ORLEANS” O “REUS, CUBA, PUERTO RICO”

Nova Orleans (1830). Font The Historical Collection of New Orleans

VIUGEN2019 - HISTÒRIA

Londres (1830). Font Blog Two Nerdy History Girls

O fins i tot una llarga cita que abracés totes les ciutats, colònies i països del continent americà que importaven i consumien aiguardent de Reus. Però en canvi, la cita fa referència a tres ciutats europees: “Reus, París, Londres”. I el que ho explica està relacionat amb una segona fase de creixement industrial i comercial. Les revolucions americana -la de la independència dels Estats Units (1775-1783)- i francesa -la deposició dels Borbons de Versalles i la proclamació de la República (17891799)- canviarien el món per sempre. A finals de la centúria del 1700, els fabricants de Reus ja havien iniciat la conquesta dels mercats europeus. Més ben dit, la reconquesta. I a les exportacions

LA PUIXANÇA DEL SECTOR DELS ALCOHOLS CULMINARIA LA SUBSTITUCIÓ DELS CONREUS CEREALÍSTICS PER LA VINYA

Celler de volta del segle XIX. Foto marc Pascual

VIUGEN2019 - HISTÒRIA

als mercats americans, es sumaven les exportacions als mercats europeus. I a les cases de comerç reusenques de Buenos Aires, de Montevideo, de l’Havana, de San Juan de Puerto Rico i de Nova Orleans se sumaven les de Nova York, de Gènova, d’Amsterdam, de Göteborg, de Dubrovnik, de Copenhaguen, de Palerm, de Roma, de Lisboa, de Nàpols i de Kiel. Tres quarts d’Europa, per no dir la totalitat del continent. Però sobretot, amb una especial presència als mercats de París i de Londres, els més potents del continent. La puixança del sector dels alcohols culminaria la substitució dels conreus cerealístics per la vinya, iniciada un segle i mig abans, que acabaria convertida, del tot, en allò que el gran historiador d’aquesta etapa Pierre Vilar (1906-2003) anomenaria “plantes industrials”, referides als productes agraris destinats, quasi exclusivament, a la producció fabril. El paisatge, no tan sols de Reus, es modificaria progressivament, seguint l’estela iniciada el 1630, i a les acaballes de la centúria del 1700, la vinya ocupava més de 60% dels terrenys conreables a Reus, a Riudecanyes i a Riudecols; més de 50% a l’Aleixar, a Cambrils i a Riudoms; i cap al 40% a Vilaplana i a Vinyols i els Arcs. Els viatgers de l’època (els equivalents als actuals corresponsals de premsa), ho il·lustraven reveladorament. El valencià Antoni Ponz, l’any 1785 escrivia que a Reus i comarca De tal modo se ha variado el cultivo que sólo el que hace el papel es el de las viñas, habién-

ÉS MÉS.

GAMMA 500X DES D’ 12.500€ i 500L DES D’ 11.900€ amb 4 AnyS DE GARANTiA i 2 AnyS DE MANTENIMENT Emissions de CO2 gamma Fiat: de 97 a 164 (g/km). Consum mixt: de 3,9 a 7,3 (l/100km). Els valors indicats de CO2 i de consum de combustible han estat calculats en funció del mètode de mesurament/correlació corresponent al cicle NEDC d’acord amb la norma UE 2017/1152-1153 per tal de permetre la comparació de les dades del vehicle corresponent. En condicions reals de conducció, aquests valors poden canviar, ja que depenen de molts factors com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com l’estat, l’ús i l’equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, segons l’equipament opcional i/o la mida de pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. Ofertes vàlides per a nou Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 exclusivament per al color beix caputxino i per a Fiat 500L Pop Star 1.4 16v 70 kW (95 CV). Inclouen l’IVA, el transport, l’impost de matriculació (IEMT) calculat al tipus general, els descomptes de concessionaris i fabricant (que inclou el descompte per lliurar un vehicle usat a canvi sense condicions d’antiguitat i amb un mínim de 3 segons les condicions contractuals, per un import mínim d’11.500€ amb un termini mínim de 48 mesos i una permanència mínima de 36 mesos. Exemple de finançament per mesos sota titularitat del client) i el descompte addicional per finançar amb a 500X sense entrada, per un import total del crèdit de 12.500,00€ amb 72 quotes mensuals de 225,26€. TIN 8,99%, TAE 10,58%. Comissió d’obertura: 375,00€ al comptat. Import total a terminis: 16.593,72€. Import total degut: 16.593,72€. Exemple de finançament per a 500L sense entrada, per un import total del crèdit d’11.900€ amb 72 quotes mensuals de 216,73€. TIN 8,99%, TAE 10,60%. Comissió d’obertura (3%): 357,00€ al comptat. Import total a terminis i import total degut: 15.744,60€. Despeses de matriculació no incloses. Les ofertes inclouen garantia legal de 2 anys, més 2 anys addicionals de garantia comercial limitada fins als 100.000 km des de la data de primera matriculació del vehicle o el que s’escaigui abans. Ofertes només per a particulars, vàlides a Península i Balears fins al 31/01/2019. Les versions visionades no es corresponen amb els vehicles oferts. El contracte de servei PLA MANTENIMENT atorga a l’usuari del vehicle el dret d’efectuar, sense cap càrrec afegit, les revisions de manteniment ordenades pel fabricant del vehicle segons quilometratge o temps, en aquest cas 2 anys o 30.000 km, el que s’escaigui abans, segons el pla establert en el Llibre d’ús i manteniment o al Manual d’ús i cura, subministrat juntament amb el vehicle.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarspons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

POC PRO

PRO COM TÚ

LA GAMMA FIAT PROFESSIONAL SÓN TOT SOLUCIONS PER TEU NEGOCI. GAMMA FIAT PROFESSIONAL DES D’ 6.850€* Gamma Fiat Professional: Consum combinat entre 3,6 i 7,5 l /100 km. Emissions de CO2 entre 115 i 234 g/km. Els valors indicats de CO2 i consum de combustible han estat calculats en funció del mètode de mesurament/correlació corresponent al cicle NEDC d’acord amb la norma EU 2017/1152-1153 per tal de permetre la comparació de les dades del vehicle corresponent. En condicions reals de conducció aquests valors poden canviar, ja que depenen de molts factors com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com de l’estat, l’ús i l’equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, depenent de l’equipament opcional i/o la mida de pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. *PVP recomanat de 6.850€ per a Fiat Fiorino Cargo Base N1 1.4 57 kW (77 CV). Inclou transport, descomptes del concessionari i fabricant i descompte adicional si es finança amb FCA Capital España E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim de 6.198€ amb un termini mínim de 48 mesos i permanencia mínima de 36 mesos. Exemple de finançament sense entrada, per import total del crèdit de 6.850€ amb 72 quotes mensuals de 120,07€. TIN 7,99%, TAE 9,48%, comissió d’obertura 205,50€ al comptat, import total a terminis 8.850,54€, import total degut 8.850,54€. No inclou IVA cap dels imports consignats. No inclou IEMT I despises de matriculació. Oferta vàlida per a professionals a la Península i les Balears fins al 31/01/2019.

PROFESIONALES COMO TÚ

Hotel de París, al Raval de Jesús, Reus

dose reducido a poco el de los trigos, y aceyte. I el reusenc Celdoni Vilà, l’any 1787 referit al mateix territori escrivia que Tienen mucha variedad de Huertos y Jardines, ya por las abundantes Casas de Campo que la circuyen son de mucho primor, y por su sobre saliente cosecha de vino, que sus Vecinos cogen y encuban todos los años de ochenta mil Cargas de vino, a saber dela villa y Territorio, con otras demàs Partidas. I les fàbriques. L’any ... 1685 !!! (un segle abans dels relats de Ponz i de Vilà), consta l’existència d’una fàbrica de destil·lació d’alcohols a Reus. Joseph Shallet (cònsol anglès a Barcelona), el seu germà Arthur i Gilbert Heathecat, tots tres procedents de Londres, van crear una fàbrica de destil·lació d’alcohols a Reus, amb l’inestimable col·laboració del, també londinenc, Mitford Crowe,

REUS, DURANT TOT EL SEGLE XIX, VA SER EL PRIMER CENTRE DE COTITZACIÓ EUROPEU DE L’AIGUARDENT. ELS ALTRES DOS, QUE FORMAVEN LA “TRIADA CAPITOLINA DE L’AIGUARDENT” EREN PARÍS I LONDRES

exportador arrelat a Barcelona, i que vint anys més tard seria el representant de la reina Anna Stuart, en les negociacions i signatura del Tractat de Gènova (1705), entre Catalunya i Anglaterra, en la Guerra de Successió, que formalment posicionava els catalans en el bàndol austriacista Es tanca el triangle. No va ser l’avellana, com s’ha explicat erròniament en moltes ocasions. Reus, durant tot el segle XIX, va ser el primer centre de cotització europeu de l’aiguardent. Els altres dos, que forma-

París (1801). Font Col·leccions dels Museus de Paris

VIUGEN2019 - HISTÒRIA

ven la terna protagonista, o si es vol, la “triada capitolina de l’aiguardent” eren París i Londres, les grans capitals demogràfiques, polítiques, culturals i econòmiques del continent. L’any 1850, Reus, amb 30.000 habitants i segona ciutat del Principat (Barcelona en tenia 235.000 i Tarragona 18.000), s’equiparava -pel que fa a l’aiguardent- a París (1.053.000 habitants) i amb Londres (1.661.000 habitants) i capitals econòmiques, polítiques i culturals de les dues primeres potències del planeta.

SERVEIS METAL·LÚRGICS

ESPECIALISTES EN LA DISTRIBUCIÓ DE FERRO I ACER INOXIDABLE - TALL A MIDA DE PERFILS - CISALLA I PLEGADORA

- PLASMA - OXITALL

- GRANALLAT I PREPINTAT - CORBAT - GALVANITZAT - ZINCAT

comercial@smdg.es 977 107 017 C/ SOFRE 14, P.I. RIU CLAR- TARRAGONA www.smdg.es

Anunci 175 X 125 revista viu octubre - 03/10/18- 19:29

MOTOR

EL FUTUR DE

L'AUTOMOCIÓ L’ANUNCI D’UN PARC MÒBIL 100% ELÈCTRIC L’ANY 2040 GENERA MOLTS INTERROGANTS

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, en la mesura que estableix un pla per aconseguir la descarbonització del transport l’any 2050, ha generat moltes reaccions contraposades al ser considerada como excessiva en els seus objectius i accelerada en els seus terminis Ramon Ortiz

a Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, anunciada pel Govern estatal, estableix un pla per aconseguir la descarbonització del transport l’any 2050. La Llei anuncia que, a partir de l'any 2040, no es permetrà la matriculació i venda a Espanya de

turismes i vehicles comercials lleugers amb emissions directes de diòxid de carboni. Això suposa la prohibició directa de comercialització de vehicles dièsel, benzina, gas GNC, gas GLP i híbrids en totes les seves tipologies. Des del moment mateix d'aprovació de la Llei, prohibeix qualsevol subvenció que afavoreixi el consum de combustibles fòssils. Això vol dir que només es podran subvencionar els vehicles elèctrics purs, de manera que desactivarà els actuals plans de su-

VIUGEN2019 - MOTOR

port al vehicle alternatiu i discriminarà a tecnologies netes i eficients que han de servir de pont per assolir la futura mobilitat zero i baixes emissions. L'associació de fabricants d'automòbils ANFAC ressalta que "la indústria està totalment compromesa amb la descarbonització del parc automobilístic" però que la transició cap a "una mobilitat zero i baixes emissions" ha de ser "ordenada, justa i rendible, des del punt de vista social i econòmic", explica el seu vicepresi-

rals, socials i de polítiques de mobilitat, amb severs impactes en el teixit industrial estatal de l'automoció, que representa el 10% del PIB i el 9% de la població activa del país. Suposa encarar una reconversió industrial completa i accelerada de les fàbriques espanyoles en el seu conjunt, el que necessita d'unes importants mesures d'acompanyament, amb inversions industrials i en tecnologia, que evitin que les plantes perdin competitivitat i ocupació.

dent executiu, Mario Armero. ANFAC assegura que el Govern "no ha comptat amb l'opinió de les associacions del sector ni dels sindicats" a l'hora de redactar aquest projecte quan el clima entre ministeris i associacions era "de total interlocució i col·laboració", plasmat en les negociacions per a la constitució del Consell Estratègic de l'Automoció, de cara a generar un Acord marc per al sector i la indústria.

L’ANUNCI RETREU DE MANERA SUBSTANCIAL LA COMPRA D'AUTOMÒBILS, COM JA ESTÀ PASSANT EN EL CAS DELS MOTORS DIÈSEL

COMPARACIONS IRREALS La mesura es compara amb les prohibicions establertes al Regne Unit i França, que prohibeixen la venda en dates similars dels vehicles de combustió. Però no tenen en compte que el Regne Unit ha aprovat un pla es-

Aquest projecte de llei té una sèrie d'implicacions econòmiques, labo-

VIUGEN2019 - MOTOR

tructural de suport a la compra de vehicles alternatius i de gestió d'infraestructures de recàrrega de 1.500 milions de lliures. Per la seva banda, Alemanya va aprovar a finals de 2017 un pla dotat amb 1.000 milions d'euros. Espanya només ha dedicat 74,5 milions d'euros a aquests plans en cinc anys i al 2018 no ha aprovat cap programa d'ajudes. L'impacte social de l'adaptació de les cadenes de producció cap a la fabricació de vehicles de nul·les o baixes emissions és molt important. Recents estudis han quantificat que per complir amb una quota de mercat del 25% de vehicles elèctrics, l'ocupació es podria reduir en un 11% i per assolir una quota de mercat dels vehicles elèctrics del 40%, l'impacte sobre l'ocupació seria del 18%.

serveis. Aquest objectiu de descarbonització va molt per sobre de les exigències mediambientals de la Unió Europea, que negocien una reducció d'entre el 30% i el 40% d'emissions de CO2 per a l'horitzó 2030. ANFAC estima que el primer impacte a curt termini serà precisament sobre el mercat i la demanda de vehicles de combustió. "Aquests anuncis retreuen de manera substancial la compra d'automòbils, com ja està passant en el cas dels motors dièsel", explica Armero. La quota de mercat dels cotxes propulsats per aquest combustible està en mínims, tot just un 33%

Aquest percentatge pren en consideració els nous llocs de treball generats al voltant de l'electrificació i la tecnologia de bateries, però no inclou l'impacte sobre l'ocupació indirecta. S'estima que per cada lloc de treball directe en les fàbriques de vehicles es creen quatre a les fàbriques de components i entre set i vuit en el sector

VIUGEN2019 - MOTOR

ÉS NECESSARI IMPLANTAR MESURES D'ACOMPANYAMENT AMB INVERSIONS INDUSTRIALS I EN TECNOLOGIA, QUE EVITIN QUE LES PLANTES PERDIN COMPETITIVITAT I OCUPACIÓ a l'octubre de 2018, una participació de mercat no registrada des de 1995. Aquest efecte pot contagiar sobre el conjunt dels vehicles de combustió, paralitzant el mercat.

Imagini el confort

StresslessÂŽ

Origen Norway Des de 1934

www.stressless.com

SofĂ s i butaques de confort absolut

RECOMANACIONS

Alícia Fàbregas

UNA HISTÒRIA SOBRE EL ROCK CATALÀ El periodista i escriptor Oriol Rodríguez, col·laborador de mitjans com Rockdelux o Mondosonoro, i responsable de la secció de música del Què fem?, acaba de publicar Tocats de l’ala. Història oral del rock català, un recorregut a fons per la història de grups de rock com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Sangtraït i molts altres. El punt de referència és el concert que va tenir lloc al Palau Sant Jordi al 1991, perquè va suposar “la culminació d'un moviment que havia començat a mitjans dels anys vuitanta”, com descriu l’autor al llibre. Es tracta de 60 entrevistes plenes de reflexions, anècdotes i vivències personals de músics, gestors culturals, propietaris de discogràfiques i molts altres protagonistes d’aquella escena musical. Com escriu Rodríguez, es tracta de personatges que “formen part de la nostra herència cultural popular”. T’INTERESSARÀ SI... Vols conèixer la història del rock català explicada pels seus protagonistes. APUNTA Tocats de l’ala. Història oral del rock català.

I SI ELS NAZIS HAGUESSIN GUANYAT LA GUERRA? A The Man in the High Castle, una sèrie basada en el llibre homònim de Philip K. Dick, descriu un món horrible, governat pels nazis, amb Adolf Hitler al capdavant, aliats amb els japonesos. Però una petita resistència segueix viva, lluitant amb totes les seves forces per retornar a un món lliure, a una vida on l’Eix del Mal és derrotat. I l’esperança rau en unes misterioses pel·lícules. La trama de la sèrie, que dirigeix Frank Spotnitz i produeix Ridley Scott -director de pel·lícules com Blade Runner-, segueix a diferents personatges que acaben trobant-se i descriu les seves dificultats per portar a terme la seva lluita i conseguir sobreviure. Es va estrenar al 2015 i ja porta tres temporades que es poden veure a Amazon Prime Video. T’INTERESSARÀ SI... T’agraden les sèries distòpiques que enganxen i que fan pensar. APUNTA The Man in the High Castle, a Amazon Prime Video.

VIUGEN2019 - RECOMANACIONS

PER A CADA TIPUS DE NATURA. NOU JEEP® RENEGADE PER 15.500€ JEEP® COMPASS PER 19.500€ AMB 4 ANYS DE GARANTIA

Emissions de CO2 Gamma Jeep®: de 117 a 315 (g/km). Consum mixt: de 4,4 a 16 (l/100km). Els valors indicats de CO2 i de consum de combustible han estat calculats en funció del mètode de mesurament/correlació corresponent al cicle NEDC d’acord amb la norma UE 2017/1152-1153 per tal de permetre la comparació de les dades del vehicle corresponent. En condicions reals de conducció, aquests valors poden canviar, ja que depenen de molts factors com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com l’estat, l’ús i l’equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, segons l’equipament opcional i/o la mida de pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. Preus recomanats per a Jeep® COMPASS Sport 1.4 Mair 103kW (140CV) 4X2 i Jeep® Renegade Sport 1.0G MT6 88kW (120CV). Inclouen l’IVA, el transport, l’impost de matriculació (IEMT) calculat al tipus general, els descomptes de concessionaris i fabricant i el descompte addicional per finançar amb segons les condicions contractuals, per un import mínim de finançament de 12.500 € amb un termini mínim de 48 mesos i una permanència mínima de 36 mesos. Exemple de finançament per a Jeep Compass amb entrada de 6.383,72€, per un import total del crèdit de 14.137,62€. Inclou una assegurança de vida (1.021,34€) amb Crédit Agricole Assurances a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SL, inscrita al registre de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions amb RJ-0069 (corredoria de reassegurances), amb concertació d’assegurances de responsabilitat civil i de caució. 84 quotes mensuals de 220 €. TIN 7,95%, TAE 9,28%. Comissió d’obertura (3%): 424,13 € al comptat. Import total a terminis: 25.287,85€. Import total degut: 18.904,13€. Exemple de finançament per a Jeep Renegade amb entrada de 3.874,20€, per un import total del crèdit de 12.531,08€. Inclou una assegurança de vida (905,28€) amb Crédit Agricole Assurances a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SL, inscrita al registre de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions amb RJ-0069 (corredoria de reassegurances), amb concertació d’assegurances de responsabilitat civil i de caució. 84 quotes mensuals de 195€. TIN 7,95%, TAE 9,28%. Comissió d’obertura (3%): 375,93€ al comptat. Import total a terminis: 20.630,13€. Import total degut: 16.755,93€. Garantia legal de 2 anys sense límit de quilometratge, més 2 anys addicionals de garantia comercial o 60.000 km des de la data de la primera matriculació del vehicle sense cost addicional. Despeses de matriculació no incloses. Oferta vàlida fins al 31/01/2019 a Península i Balears. Les versions visionades no es corresponen amb els vehicles oferts. Jeep® és una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

El diumenge 27 de gener la capital de l’Alt Camp acollirà la GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot que impregna els carrers i places de Valls

LA CALÇOTADA

ESCALFA MOTORS 94

Foto: Cambra de Valls

CALÇOTADES

Marc Pascual

algrat que la temporada de calçots va de novembre a abril, el seu tret de sortida és Gran Festa de la Calçotada, organitzada per la Cambra i l’Ajuntament de Valls que, com cada any des de 1982, comptarà amb un bigarrat programa d’actes: cercaviles, demostracions de coure calçots, degustacions, fires... A partir de dissabte 26 de gener podreu gaudir d’alguns actes previs com la trobada de Citroën 2 cavalls, que estaran exposats al Pati i a la Plaça del Quarter; el Mercat de la Calçotada, que comptarà amb parades d’alimentació i artesania popular al Passeig de l’Estació; i la Mostra de Cuina del Calçot al Pati, on podreu degustar diverses tapes elaborades a base de calçots de Valls, les podreu maridar amb vermut i vins de la D.O. Tarragona. Diumenge també

Foto: Cambra de Valls

PODREU DEGUSTAR DIVERSES TAPES A BASE DE CALÇOTS DE VALLS MARIDADES AMB VERMUT I VINS DE LA D.O. TARRAGONA

trobareu l’Espai del Vi de la D.O. Tarragona, amb venda i degustació de vins i l’espai ‘Fet a l’Alt Camp’ on podreu adquirir productes típics de la comarca. El dia gran de la Festa, on tenen lloc els principals esdeveniments, és tradicionalment el darrer diumenge de gener, que enguany cau en 27. A partir de les 10h a la Plaça de l’Oli comencen les tradicionals demostracions de coure calçot a la graella. Si no n’heu cuit mai coneixereu el secret de coure els calçots al punt: sense que es cremin i sense que us repeteixin. A la plaça del Blat s’exposaran els manats que participen al 32è Concurs de Cultivadors de Calçots; es premien els manats millors i més regulars i la mota amb major nombre de calçots. Al mateix indret se celebra el 28è Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls on podreu observar com s’elabora la salsa dels calçots. Enguany es faran demostracions de Salsa apta per a celíacs i per persones amb intolerància als fruits secs. Un altre puntal en la Gran Festa de la Calçotada és la mostra de Danses del Seguici Tradicional de Valls. Se ce-

VIUGEN2019 - CALÇOTADES

27 de gener de 2019

GRAN FESTA DE LA CALร OTADA i durant tot el cap de setmana

Mostra de Cuina del Calรงot Mercat de la Calรงotada

la gent que vulgui coure carn, llangonissa o botifarra. Hi haurà taules per a les degustacions i venda de manats tendres de calçots.

A LA DEGUSTACIÓ POPULAR DE LA CALÇOTADA ON ES POT TASTAR UNA DOTZENA DE CALÇOTS AMB SALSA, UNA AMPOLLETA DE VI DE VALLS, PA I AIGUA La jornada clou a les dues de la tarda amb el lliurament dels premis del XXXII Concurs de Cultivadors de Calçots, XXVIII Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls i XXXIV Concurs de Menjar Calçots. La Gran Festa de la Calçotada de Valls és, doncs, un pla ideal per al darrer cap de setmana de gener si us agrada menjar bé i voleu passar un bon dia en família. Però fins ben entrada la primavera Valls i la seva rodalia us ofereixen calçotades en una pila de restaurants i masies. I és que els Calçots de Valls han esdevingut un dels principals motors econòmics i turístics de la ciutat.

Foto: Cambra de Valls

lebra una cercavila de les danses de carrer del seguici festiu de Valls, amb el ball de la Primera amb els grallers e la Unió Anelles de la Flama, ball de Bastons de Valls amb els seus músics, ball de Pastorets de Valls amb els músics de l’Espardenya, ball de Gitanes de Valls amb els grallers de la Colla Joves dels Xiquets de Valls. A migdia, a la Plaça del Pati tindrà lloc l’actuació de lluïment on s’explicarà la simbologia dels balls i les referències històriques d’aquestes danses en les festes de la ciutat. Tot seguit té lloc la Cercavila dels Elements Festius de la Calçotada: desfilaran el Gegant del Calçot de Valls amb els Flabiolaires de Vallmoll, els Gegants Agrupació El Calçot AAEET, amb els seus grallers, la Mulassa de Valls, els grallers de la colla Vella dels Xiquets de Valls, el Basilisc de la Vella amb els seus músics i els Cavalls muntats. A la 1 del migdia a la Plaça del Pati té lloc el conegut Concurs de Menjar Calçots, que celebra la seva 34a edició. De nou podrem saber qui és capaç d’endrapar més calçots mentre les colles castelleres de la ciutat enlairen els seus pilars. Paral·lelament a la Plaça de l’Oli es desenvolupa la Degustació Popular de la Calçotada on es pot tastar una dotzena de calçots amb salsa, una ampolleta de vi de Valls, pa i aigua. Als voltants hi haurà graelles preparades per

VIUGEN2019 - CALÇOTADES

a d ta o lç a c s k c a p ls e p Consultaamb calçots cuits) ( rvei a domicili. i pel se ELABORACIÓ PRÒPIA

EL XAI DE CASA NOSTRA

VEDELLA DE FEMELLA SELECCIONADA

Els nostres productes estan elaborats a

És la necessitat d’oferir la qualitat i el

La vedella es de femella per la seva

la nostra fabrica d’embotits BONDRIA

sabor del Xai d’Aragó, mantenint-lo

equilibrada filtració de greix, produint

d’Alforja, amb 100 anys de trajectòria

amb l’atenció d’una criança de proximi-

una carn gustosa i tendra. Seleccionem

professional, on el nostre Mestre

tat a les nostres granges, evitant el

el bestiar nacional de qualitat,

Artesà prepara diàriament els produc-

patiment i l´estrès dels animals, oferint

majoritàriament la raça Moruxa de

tes de la nostra terra amb la mateixa

tota la nostra cura, per que surti un

Salamanca, Gallega, pirinenca, entre

fórmula heretada.

producte altament gustós i de qualitat.

d’altres.

www.bonetifills.com Botigues Bonet i Fills a Reus: C/ MARE MOLES 67, TF 977333289 | C/ SANT MAGÍ 45 (RIERA MIRÓ), TF. 977345710. | GENERAL MORAGUES, 93, TF. 977330329 | C/ RAMON J. SENDER 38, TF. 977775257 | C/ PERE CEREMONIÓS 83, TF. 977774720 | Pots fer-nos comanda per whatsapp al 686 709 015

FRANCESC XAVIER AMILL ROCAMORA PRESIDENT DE LA IGP CALÇOT DE VALLS La IGP és una entitat que es crea a l’any 1994, amb la idea de protegir i garantir el calçot del nostre territori i que forma part del que alguns anomenen com l’autentica Calçotada

Text_Marc Pascual Fotos_Alba Tudó

uina és la funció de la IGP ‘Calçot de Valls’? Una IGP, és un distintiu de qualitat, establert per la Unió Europea, amb què distingeix certs productes el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Aquests productes es diferencien pel seu mètode de producció i d’elaboració de les matèries primeres que procedeixen d’una zona geogràfica concreta. Així, el consumidor pot gaudir de productes conreats al camp amb unes condicions de clima i sòl que, juntament amb l’esforç que fan els pagesos, els donen unes característiques organolèptiques d'una qualitat excepcional, apta per al delit dels

100

paladars més exigents. Si això és una IGP, podem dir que la IGP garanteix i controla que tots els seus socis productors elaborin un producte d’alta qualitat i que compleixi amb les normes de la IGP. Aquestes normes de producció, en

“EL TERRITORI QUE COMPRÈN LA IGP SÓN 4 COMARQUES: L’ALT CAMP, EL BAIX CAMP, EL TARRAGONÈS I EL BAIX PENEDÈS”

VIUGEN2019 - CALÇOTADES

el nostre cas són unes mesures concretes que ha de complir cada unitat de calçot per tal de presentar una textura fibrosa òptima per al seu consum. En concret parlem que han de mesurar de llargada entre 15 i 25 cm. I un diàmetre, mesurat a 5 centímetres de l’arrel, de 1,7 a 2,7 cm. Han d'estar sencers, sans i sense humitats. Els podrem trobar en manats de 15, 25 o 50 unitats, lligats amb un fil, goma o fleix blau, del qual penjarà una etiqueta amb un número que identificarà aquell manat. Quin territori comprèn la IGP? El territori que comprèn la IGP són 4 comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Perquè

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

CAMBRILS CALENDARI GASTRONÒMIC 2019 15es Jornades de la Galera de Cambrils i de la Cuina Marinera 1/02 - 22/02

7es Jornades “Encarxofa’t” a Cambrils amb molt de gust 8/03 - 24/03

15es Jornades Gastronòmiques dels Fideus Rossos 3/05 - 19/05 2n Vermuting de Cambrils

5es Jornades del Calamar de Cambrils

17/05 - 02/06

27/09 - 13/10

8a La Mar de Tapes de Cambrils

10a Mostra de Vi i Gastronomia “Cambrils, entrada al País del Vi” 11/10 - 13/10

7/06 - 16/06

6es Jornades Gastronòmiques amb Oli Nou d’Oliva Verge Extra 25/10 - 10/11

7es Jornades Gastronòmiques del Romesco 22/11 - 8/12

aquestes quatre comarques? Perquè reuneixen unes condicions de sòl i clima molt semblants i diferenciades d’altres zones. En les darreres campanyes, la producció de calçots ha augmentat, s’ha mantingut o bé ha baixat? La producció de calçots amb IGP, s’està incrementant en els darrers anys. Encara que els socis productors es mantinguin al voltat dels 50. De quina quantitat estem parlant? Estem parlat de 14 milions d'unitats de calçots certificats per la IGP. La IGP està duent a terme assajos respecte al cultiu de calçots; ens en pot fer cinc cèntims? Sí, la nostra entitat ha cregut des d’un inici que el camí és aquest i, per tant, s’han fet diversos estudis i assajos tant de cultiu, fent una selecció de cebes per obtenir una llavor millor, com en avanços tecnològics per al cultiu de ceba per tal de garantir una qualitat, tant de gust com de fibrositat, idònia per al nostre paladar.

De cara a La Gran Festa del Calçot, a Valls, la IGP ha preparat alguna activitat? Bé, nosaltres com cada any celebrem el dia de Gran Festa del Calçot amb un concurs de cultivadors de calçots. En aquest concurs es lliuren 2 premis diferenciats, que són per al millor manat representatiu dels calçots de la IGP i per a la mota amb més cames que compleixin les normes d’etiquetat de l'IGP.

per tant, podríem dir que normalment és un cultiu ecològic. Però certificats com a ecològics no sabem si es fan o no.

A més de Catalunya, on es consumeixen més calçots? Calçots se’n consumeixen per tot arreu; els nostres socis comercialitzen en diferents llocs de tota Espanya i, fins i tot, s’estan enviant fora, Europa, etc.

S’ha calculat el que representen els calçots (cultiu, turisme, restauració...) en l’economia del territori? Sí, aquestes dades les té calculades l’Ajuntament de Valls i la Cambra de Comerç de Valls, i és millor parlar amb ells sobre aquest tema que són els que tenen els estudis i càlculs.

Parli’ns sobre el cultiu ecològic. Quants calçots es produeixen d’aquesta manera? Del cultiu ecològic no se n’ocupa la IGP i, per tant, no en tenim dades ni sabem si se’n produeixen molts o no. L’únic a dir és que es un producte que de per si no necessita tractaments fitosanitaris i,

ES UN PRODUCTE QUE DE PER SI NO NECESSITA TRACTAMENTS FITOSANITARIS I, PER TANT, PODRÍEM DIR QUE NORMALMENT ÉS UN CULTIU ECOLÒGIC

102

VIUGEN2019 - CALÇOTADES

Com pot afectar el canvi climàtic a la producció de calçots? Aquesta pregunta és difícil de contestar perquè no la sabem. No sabem com afectarà el canvi climàtic al món i, per tant, dir com afectarà al calçot tampoc ho sabem.

Finalment, senyor Amill, coneix algun secret per tal que els calçots no ens repeteixin? No, ni idea. Però el que fa que el calçot es repeteixi no és el propi calçot si no tot el que hi ha al voltant del dinar.

104

105

ROGER VALLVÈ PASTISSER

Al capdavant de la Pastisseria Valls, un negoci familiar més que centenari, Roger Vallvé segueix amb receptes del seu rebesavi i s'atreveix a innovar amb un ingredient tan vallenc com són els calçots

Text_Marc Pascual Fotos_Alba Tudó

uina és la història de la Pastisseria Valls? La història de la Pastisseria Valls comença el 1901, quan el meu rebesavi, anomenat PERE OLLÉ, després d’aprendre l’ofici de pastisser a Perpinyà, obre un establiment a Valls, al carrer Sant Antoni 48, al que anomenà “QUEVIURES LA VIOLETA”. Era un establiment dedicat bàsicament a la venda de queviures, però va ser on el meu rebesavi va poder demostrar tot el que havia après i es dedicà a fer xarops de fruites, carquinyolis, violots, bolados, caramels, fruita con-

106

fitada, codonyat, etc. A més de fer les elaboracions característiques de cada temporada, caramels vermells de dijous gras, mones de pasqua amb ous clavats, panellets, torrons, etc… L’avi anomenat RAMON ALUJA, gendre d’en Pere Ollé, per desgràcia va morir molt jove i no va poder dedicar-se a fer de pastisser i seguir la tradició durant molts anys, la qual cosa va fer que el meu rebesavi seguís fent la feina que tant li agradava fins a l’arribada del meu pare, RAMON VALLVÈ; un altre gendre de la casaque es casà amb TERESA SALTÓ, filla del desaparegut RAMON ALUJA. El meu pare, va aprendre l’ofici de pastisser a la Barcelona dels anys cinquanta, èpo-

VIUGEN2019 - CALÇOTADES

ca en la qual s’estaven posant les bases de la pastisseria actual, amb la utilització de màquines, forns i refrigeradors elèctrics força eficients, que facilitaven i alleugerien la feixuga feina del pastisser i permetien l’ús de noves matèries primeres per fer una pastisseria moderna i menys depenent del sucre com a conservant. Amb aquesta mentalitat de modernitat, el meu pare va substituir al meu rebesavi al davant de l’establiment familiar, dedicant-se exclusivament a fer pastisseria i canviant-li el nom, més adient a la nova realitat: PASTISSERIA VALLS. Tot i així els productes típics que tant bons resultats havien donat no s’han deixat de fer mai. Des de el

“ELS PRODUCTES QUE ELABOREM AMB CALÇOT SÓN GELAT (PRODUCTE DE TEMPORADA), CREMA, MELMELADA, CALÇOTS CONFITATS TORRÓ, BOMBONS I LICOR” 1990 regentem la PASTISSERIA VALLS, el meu germà CARLES VALLVÈ i jo ROGER VALLVÈ, que som els qui seguint la tradició familiar vàrem crear tota una línia de productes dolços relacionats amb el calçot. Quins productes fabriqueu amb el calçot com a ingredient principal? Els productes que elaborem amb calçot són gelat (producte de temporada), crema, melmelada, calçots confitats, torró, bombons i licor. Alguna d’aquestes elaboracions, com la crema i la melmelada, ens permeten fer pastissos clàssics com suïssos, tartaletes, etc., on substituïm l’ingredient tradicional per la seva equivalència amb calçot. Tenen acceptació? Quin dels productes a base de calçot en té més? L’acceptació és diversa. Són uns productes que agraden o no. Tenen acèrrims defensors i detractors. El

producte que amb diferència té més acceptació, és el bombó. La xocolata, de per sí, ja el fa més atractiu. És una càpsula de xocolata farcida de melmelada de calçot, amb la característica que en boca es nota el gust original del calçot, però la xocolata té la mesura justa per netejar-te el paladar i deixarte un regust a xocolata molt agradable. De la mateixa manera, també té molt acceptació el licor. És un licor destil·lat, totalment transparent i molt fi al paladar, on es nota el gust de calçot en justa mesura i com el bombó no deixa cap regust molest al paladar. Cal dir, també, que la seva acceptació, té molt a veure, amb que són uns productes que els clients poden adquirir i consumir quan els ve de gust. És per aquest motiu que han esdevingut un present típic de la nostra ciutat, pels turistes que ens visiten o per conciutadans que se’n van de viatge. Deixant de banda els calçots, quin és el producte estrella de la vostra pastisseria? Els productes estrella de la nostra pastisseria, després de gairebé 120 anys d’història, són diversos; m’és impossible destacar un producte en concret. Com que elaborem una pastisseria artesana i tradicional amb petits tocs de modernitat, cada diada de l’any té el seu producte estrella: tortells per Reis, caramels vermells per Dijous Gras, mones per Pasqua, coques per Sant Joan, panellets per Tot Sants, torrons de mes de 20 gustos (a destacar el de crema cremada), per Nadal... Tanmateix a les nostres botigues pots trobar tot l’any aquells productes del rebesavi que seguim elaborant i que son icones per als vallencs, Bolados (tan sols conec quatre pastisseries que n’elaborin en tot Catalunya), Carquinyolis d’ametlla i d’avellana, Enxanetes de Valls (de mes nova creació), bombons i licor de calçot, etc. Han canviat gaire els hàbits i els gustos dels clients des que treballes a la pastisseria? Els gustos dels clients

VIUGEN2019 - CALÇOTADES

van canviant, d’uns anys cap aquí ens hem vist obligats a utilitzar menys sucre a les formules tradicionals. El client demana una pastisseria menys dolça i a la vegada l’exigeix més lliure d’additius i productes processats, la qual cosa ens anima a fer una elaboració cada cop més artesana i allunyada de la pastisseria industrial de llarga durada. Actualment també ens demanen productes sense lactosa, gluten, sucre, i altres al·lèrgens. Quant als hàbits creiem que qui vol gaudir d’una pastisseria artesana no ha canviat i entén que aquest ‘luxe’ comporta anar a buscar el pastís al dia. Quin és el moment del vostre negoci? El nostre negoci està patint una remodelació constant, amb productes nous, en la manera de comunicar-nos amb els clients (xarxes socials), amb la incorporació de noves formes de venda (autoservei), etc., tot encarat a que esdevingui un negoci dinàmic i actual. Com veu l’estat del comerç tradicional, en aquests moments, a Valls? El comerç tradicional a Valls està, com gairebé a tot arreu , en una cruïlla: té la obligació de modernitzar-se i especialitzar-se en nínxols concrets d’oferta comercial i alhora no perdre aquest encant del comerç tradicional que, per altra banda, és l’única manera de competir amb les grans cadenes de distribució. Com funciona la vostra botiga virtual; veneu cada cop més per internet? La intenció és aquesta, però la realitat és que 90% dels nostres productes són de consum diari i de proximitat, per la qual cosa la venda per internet és molt esporàdica. Ara bé, la botiga virtual també ens serveix com a catàleg per tal que els clients es puguin informar. Per acabar, com creieu que es presenta aquest 2019 a nivell econòmic, a Valls? La ciutat de Valls espero que tingui un any econòmicament positiu, del qual en pugui gaudir tot el comerç vallenc.

107

AGENDA

TARRAGONA

MÚSICA 2 DE FEBRER

MOMO HOMENAJE A QUEEN 23h Sala Zero 20 € a taquilles

Aquest any, coincidint amb el 40è aniversari del seu àlbum “JAZZ” i el seu emblemàtic DONT STOP ME NOW, Momo i la seva banda executaran amb el mestratge de sempre, un repertori amb les cançons més conegudes de l'emblemàtica banda britànica, tenint una especial consideració amb els temes d'aquest mític LP.

ART

FINS EL 28 DE FEBRER RETRATS. PEP ESCODA Tinglado 2 Gratuït

Organitzada pel Centre d’Art de Tarragona, l’ Ajuntament de Tarragona i la Fundación Photographic Social Vision -que també organitza el World Press Photo a Barcelona-, aquesta exposició repassa els retrats que ha fet al llarg de la seva carrera professional el fotògraf tarragoní Pep Escoda.

FINS EL 27 DE GENER

"PARADISE" D'ENRIC LLEVAT Teatre El Magatzem Gratuït "Paradise" és un conjunt de pintures i escultures a mig camí de l'art tradicional oriental i l'art més contemporani. L'artista juga amb diferents tècniques i suports on apareixen imatges arquetípiques d'espais o elements paradisíacs.

108

VIUGEN2019 - AGENDA

AGENDA

TARRAGONA

TEATRE 19 DE FEBRER

'LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK', D’OSCAR WILDE 21h Teatre Tarragona 27 € Un dels retrats més àcids i divertits que s’han fet mai sobre la hipocresia social. Una deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves dobles vides secretes, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.

RUTES

3 DE FEBRER

VIATJA A TÀRRACO! Tinglado 4 5€ Un recorregut per l'exposició TARRACO/MNAT per descobrir la ciutat de Tàrraco convertits en exploradors.

XERRADES 25 DE GENER

DIAGNÒSTIC D'AUTISME I HIPERACTIVITAT A L'ESCOLA? 19h Col·legi Oficial de Psicòlegs/logues de Catalunya - Delegació de Tarragona Gratuït

tocols referents a la detecció de possibles casos d'autisme, hiperactivitat i altres, la seva efectivitat, els efectes en els alumnes i en els docents, així com altres conseqüències que se'n deriven. Acte a càrrec de Josep Moya, psiquiatre i psicoanalista a Barcelona, Coordinador del Observatori de salut Mental de Catalunya.

Conferència en la qual es tractarà el fet de la pràctica a l'escola de passar pro-

110

VIUGEN2019 - AGENDA

LLEGEIX-NOS ON TU VULGUIS

www.viuafons.cat

Llegeix els nostres continguts a través del teu telèfon, tauleta i ordinador. Segueix les nostres xarxes socials. Consulta a l’hemeroteca tots els exemplars publicats.

A www.viuafons.cat hi trobaràs: reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local. INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

CALEFACCIร | GAS | AIRE CONDICIONAT | LLARS DE FOC C/ Energia, 3. Pol. Ind. La drecera. La Selva del Camp

Tels. 977 126 167 - 977 340 636

ENERGIA RENOVABLE

Una completa gamma de calderes de biomassa i biocombustibles, la soluciรณ per a cada necessitat

www.instalroal.com

Chas Chas Tea CEPTA Vives Sabateria Roba de Casa APIALIA Ortopedia Creus Orthoclinic Tradicionarius La Martina School of English Pimec Espiga d'Or Motos Tarragona Hemeroteca Tarragona Ona Perruquers Farmacia Rovira Cafeteria Aquí Te Espero Òptica Activa Mariné Bicicletes Casa Matias Construccions Mata Òptica Activa Bar La Tecleta Arpo Mas Movil Coviran Santiveri Fruites Rosa Maria Tot Ràpid Reparació Calçat Gavineteria Alvarez Òptica Fullana La Botiga del Cafè Farmàcia Fullana Òptica Glass Autoforum Vehicles d'Ocasió Administracio Loteria nº13 BuenaOnda Perruquers Tipsa Dnas Cottet Òptics Llibreria TRT Caixes Martí Moto Sport Busquets Tradicionarius Power House Farmàcia Pujol Electricitat Tarragona Animalades R.C.Nautic de Tarragona Farmàcia Pujol Pastisseria La Vall Vallfruit Tennis Park Tennis Tarragona Farmàcia Platja Llarga Centre Veterinari Arbor Farmàcia Pujol Finques S. Pere i S. Pau Bar Can Joan Escola Oficial d'Idiomes Administració de Loteria nº18 Guerin Eivissa TGN Cafeteria el Centro Hotel Cosmos Estètica SASA Meceau Flors M1 Padel Match Guerin

Rambla Nova, 67 Rambla Nova, 95 Carrer August, 16 Sant Francesc, 12 Rambla Vella, 20 Av. M. Cristina, 14 Av. Catalunya, 22 D Av.Catalunya/Rovira Virgili Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Av. Marquès de Montoliu, 3 Av. Rovira i Virgili, 17 Avda. Andorra/Joana Jugan Mossen Salvador Ritot i Faus, 21 Florenci Vives, 6 S. Antº. M. Claret, 18 - Cant. Marquès de Montoliu Escultor Verderol, 10 Rambla Nova, 127 Av. Andorra, 7 Plaça Corts Catalanes, 5 Rambla Francesc Macià, 5 Pl. de les Corts Catalanes, 3 Joan Baptista Plana, 15 Carrer Joan Ruiz i Porta / Al costat pl. Lledoners Josep Pont i Gol, 1 Governador Gonzàlez, 24 bxos Governador Gonzàlez, 25 bxos Unió, 9 Cristòfol Colom, 24 Rambla Nova 88 Rbla. Nova, 88 / Canyelles Cristòfor Colom, 1 Carrer Lleida, 13 Gasòmetre, 42 Pere Martell, 39 Pere Martell, 57 Vidal i Barraquer, 22 baixos Prat de la Riba, 3 Av. Prat de la Riba, 22 Pere Martell, 21 Mallorca, 3 Av. Prat de la Riba, 31 Ramón y Cajal, 25 Sevilla, 3 Eivissa, 7 Reial, 23 Rebolledo, 4 Port Esportiu s/n Joan Fuster i Ortells, 7 Carrer Josep Carner, 1 Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Carrer de la Cota, s/n - Cala Romana Carretera del Tennis 12-18 - Cala romana Crta. Platja Llarga, 1 Calle Alt Penedés, 0 S N Escala C. St. Pere i St. Pau Bloc St. Joan Esc A. St. Pere i St. Pau Plaça Catalunya, Local 4. St. Pere i St. Pau Pol. Francolí, parc. 16 Carrer Smith, 55 Avinguda Roma, 5A baixos Carrer Pere Martell, 51 Av. Ramón y Cajal, 39 August, 20 Estanislau Figueras, 57 Ramón i Cajal, 20 Bx Prat de la Riba , 33 Bx LLeida 21, Bx Carbó, 7 Pol. Riu Clar

Forn Sistaré Tradicionàrius Estanc Díaz Guau Perruqueria Canina Quic Sec Flok La Caseta Dolça Bolsos Actual Casa Teva Òptica Activa Cottet Les Herbes Salvatges Les Carbasses Casa Pià Bateries 1001 Somnalia L’Estil a Mida Vilanova Finques API Reus Immobiliària Segurhabitat Esports Armobal Estanc 4 Carrilet Finques Martí 18-22 Tattoo Bricoservei Onagas L’Estil a Mida Ortopedia Sant Joan Rycsa Hobby Pen Fitosanitaris Pep Forn Sistaré CN Reus Ploms Guillén Advocats Finques Sagui Viventex Forn Sistaré Vilanova Finques Forn Sistaré Orthoclinic Immobiliària Vernet&Navarro Estètica Dra.Meritxell Camps Reus Deportiu Institut Samper Celler Bodega Reus Can Vicenç DKV Reus Can Vicenç Pàdel Winner Stars Estanc les Oques Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Venta Directa de Pisos Remar Spais Cuines Santiago Cambra Propietat Urbana Centre Veterinari Reus Somnalia Forn Huguet Guerin Estètica SASA

Galanes,1 1 Raval de Jesús, 48 Llovera, 3 Sant Joan, 19-21 Sant Joan, 30 Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Del Vent, 10 Raval Santa Anna, 28, local 2 Monterols, 36 Raval Martí Folguera, 3 Raval Robuster, 19 Pl.Puríssima Sang, 4-6 Sant Joan, 11 Sant Llorenç, 13 Raval de Santa Anna, 50 Misericòrdia, 31 Misericòrdia, 34 Passeig Prim, 34 Av.La Salle, 45 Cambrils, 4 Av. Pere el Ceremoniós, 18 Av. Pere el Ceremoniós, 86 b4 Av. Pere el Ceremoniós, 16 Batan, 17 Batan, 15 Camí de Riudoms, 49 Cami Riudoms, 51 Passeig Prim, 15 Passeig Prim, 35 Amargura, 30 Amargura, 2 Avda. Maria Fortuny, 5 Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Ample, 46 Ample, 20 bis Pl. Llibertat, 8 Av.Prat de la Riba, 35 Travessera St. Antoni, 15 General Moragues, 113 Antoni Gaudí, 64 bxos. Antoni Gaudí, 66 Campoamor, 8 Camí de l'Aleixar, 63 Crtra Alcolea, 15 Carrer Gaudí, 12 Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Barri Fortuny Granollers, 17 Avda. Doctor Vila-seca, 6 Sant Magí, 45 (Riera Miró) J. Sender, 38 Av. Pere el Cerimoniós, 83 Mare molas, 67 General moragues, 93 Av. Carrilet, 39 (Cant. Pere el Cerimoniós) Raval Robuster, 17 baixos Camí de Riudoms, 23-25 Plaça de Catalunya, 5 Plaça d’Almoster, 1 Passeig Prim, 20 Alcalde Joan Bertran, 5 Carrer d'Astorga, 83 Plaça Pau Casals, 3 Bx

REUS

TARRAGONA

Troba el teu exemplar de VIU a fons en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha d’escampats per tot Reus i Tarragona

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

Distribució:

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

902 113 127

www.viuafons.cat

www.unimail.es

Foto Pere Toda | Ajuntament de Valls

VALLS

ARRIBEM A

VALLS VALLS

REUS TARRAGONA VIU a fons completa el triangle del Camp de Tarragona amb l’arribada de la seva edició de Valls. Prenem el pols a la capital de l’Alt Camp i en mostrem la seva rica vida cultural i el seu dinamisme comercial i industrial. INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 - 673 930 589