VIU REUS 58

Page 1

#58 | Setembre 2019 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#58 Setembre 2019 www.viuafons.cat

REUS

I a més: Especial Misericòrdia | Museu del Ferrocarril a Móra la Nova | Barcelona 1714 | Ramon Besa | Lo Pau de Ponts | El nen de les oques | Motor | Història

VIUhabitatge

p.91

NOEMÍ LLAURADÓ

REUS

Una reusenca al capdavant de la Diputació de Tarragona



Millorem el sistema de distribució del VIU a fons, per guanyar visibilitat i proximitat. Ara a més dels punts més estratègics de sempre, ens trobaràs també a tots els comerços i sales d’espera dels principals carrers de la ciutat: cafeteries, centres de salut i estètica, perruqueries, acadèmies, concessionaris, etc.

Reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local i molt més. Busca’ns a les xarxes socials. PROPERAMENT NOVA WEB!!! INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat


6

12

24

Sumari

#58

34

38

3 EDITORIAL | 6 NOEMÍ LLAURADÓ - Entrevista a la nova presidenta de la Diputació. | 12 UN MUSEU A TOT TREN - Descobreix les maravelles del Museu del Ferrocarril. | 20 BARCELONA 1714 - Una pel·lícula amb accent tarragoní. | 24 RAMON BESA - Parlem amb un dels grans gurús del futbol. | 30 QUIN TEMPS HA DE FER - Previsió meteorològica i saber popular. | 34 LO PAU DE PONTS - Conversa amb el famós cantautor i youtuber. | 38 EL NEN DE LES OQUES - Descobreix l'autèntic model del monument reusenc.| 44 CIRC PASSABARRET- Espectacles, riures i circ. | 48 EL TRICICLE - Entrevista al cèlebre trio còmic. | 54 GORGS DE LA TERRA ALTA - Una ruta de banys idíl·lics. | 58 MOTOR | 67 EDICIONS LOCALS - TARRAGONA Especial Santa Tecla. | REUS

48

Especial Misericòrdia | SECCIÓ IMMOBILIÀRIA EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Ramon Ortiz, Jordi Salvat, Marc Pascual, Alícia Fàbregas. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Jo-

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

sep Barbero, Carles Cano. Disseny i maquetació: Marc Pascual i Judith Jovell. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

4

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control


EDITORIAL

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA,

LA GRAN DESCONEGUDA

E

ls resultats de les eleccions municipals han canviat la composició dels ens supralocals que en depenen, com és el cas de la Diputació de Tarragona, on, per primer cop en la seva llarga història, una dona n’ostenta al presidència. Es tracta de la reusenca Noemí Llauradó, que combina aquesta nova responsabilitat amb el de vicealcaldessa de Reus, un càrrec de nova creació i que vol visualitzar el pes del seu partit, Esquerra Republicana, en el govern que encapçala el postconvergent Carles Pellicer. Els republicans han mul-

tiplicat per tres els dos regidors que tenien el darrer mandat i han quedat a només un dels set dels set de Junts per Reus. Hem volgut entrevistar Llauradó perquè ens dibuixi quins seran els eixos del seu mandat en una institució que, com ella mateixa reconeix, té un gran desconeixement entre la ciutadania, tot i el gran nombre de serveis que presta i recursos que destina als municipis, sobretot als de mida més petita, i dels quals se’n beneficien els seus veïns i veïnes. El pressupost de la Diputació de Tarragona ha superat els 150 milions d’euros aquest any, una xifra que demostra la dimensió d’aquest ens polític. Precisament revertir aquest baix índex de coneixement entre la ciutadania és un dels reptes que es marca la nova presidenta per un mandat que ara enceta, en què també vol impulsar les polítiques socials i lluitar contra el despoblament que pateixen les comarques interiors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El desenvolupament de la Regió del Coneixement Catalunya Sud i l’obertura a la ciutadania de la Savinosa són altres dels reptes principals del seu mandat. Aquest mes de setembre comença un nou curs polític, que es presenta molt incert amb dues possibles convocatòries d’eleccions a la vista i amb alguns indicadors que avisen d’una possible rescessió econòmica. Per agafar força davant d’aquest panorama tan complicat el millor que podem fer és gaudir de les festes majors. Tarragona amb Santa Tecla i Reus amb la Misericòrdia ens ofereixen aquests dies multitut d’actes per a totes les edats i gustos. Al VIU a fons trobareu tota la informació necessària. A gaudir de la festa!

Fustes Fustes transformades Taulers Tall i mecanització Altres productes Ctra. Tarragona-Salou, km 0,5 || 977 54 22 55 info@maderasmartorell.com || www.maderasmartorell.com facebook.com/maderasmartorell


NOEMÍ LLAURADÓ PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

“TENIM CAMP A RECÓRRER EN L’IMPULS DE POLÍTIQUES SOCIALS DES DE LA DIPUTACIÓ” Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

6

VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ


La republicana Noemí Llauradó s’ha convertit en la primera dona que ostenta la presidència de la Diputació de Tarragona des de la seva creació. Amb Llauradó, un polític reusenc torna a dirigir l’ens supramunicipal després de gairebé quatre dècades, quan ho va fer el convergent Francesc Cailà (1979-1980). de Reus, com a regidora i ara vicealcaldessa, la relació com a municipi gran és diferent. El fet d’entrar a la presidència et permet prendre consciència de la gran professionalitat i compromís de la gent que hi treballa i consolidar aquella impressió de tots els serveis que realment es presten en benefici dels municipis i, en conseqüència, de les persones que hi vivim i que la ciutadania no coneix potser amb prou detall i té un cert desconeixement.Precisament aquest és un dels objectius que em marco a la Diputació: acostar-la a la ciutadania perquè coneguin exactament els avantatges que poden tenir en aquesta institució.

A

ra que ja porta més de dos mesos com a presidenta de la Diputació, quines primeres impressions ha tingut de la institució des de dins? La Diputació de Tarragona l’havia conegut com a usuària, ja que havia treballat en els serveis tècnics de l’Ajuntament de Riudoms. Des d’allí ets conscient de tots els serveis que des de la Diputació es presten i que beneficien als municipis que no tenen tots els recursos i els han de demanar a aquests ens supramunicipals. Des del punt de vista de l’Ajuntament

I com es pot acostar més la Diputació a la ciutadania? Ja s’ha fet molt bona feina. Tenim moltes eines que afavoreixen la transparència. Volem dotar la Diputació d’algun servei de difusió més pedagògic, com es va venint fent al Parlament, que acosti la institució a les escoles, al jovent, a la universitat, per explicar no només que es fa des de la Diputació sinó des de tota l’administració local, que és l’administració més propera, la que soluciona més el dia a dia de la ciutadania. La ciutadania veu diputacions, consells comarcals, ajuntaments, consorcis... Aquesta estructura de l’administració local s’hauria de simplificar? El fet que hi hagi aquesta manca de coneixement i proximitat entre la ciutadania, les institucions i els representants que hem escollit entre tots fa que es puguin tenir aquestes idees que no han de coincidir forçosament amb la realitat. Els serveis que es presten des d’aquestes institucions als municipis tenen una repercussió important en la ciutadania i com més coneixement en

VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ

tinguem més els valorarem. Quines seran les prioritats en el seu mandat en la Diputació? Una serà l’aproximació de la institució a les persones, que ja n’hem parlat. Una altra, dur a terme polítiques de serveis a les persones, i més després d’una situació com la que hem viscut, de crisi galopant, que ha afectat les vides de tantes persones. Volem donar recursos per ajudar en problemes com la pobresa energètica o habitatge. Un exemple és la línia d’ajuts que s’ha encetat ja per reformar habitatges per poder destinar-los a habitage social. Tenim camp a recórrer en l’impuls de polítiques socials des de la Diputació. Una altra qüestió que hem anat tractant és aquesta amenaça que representa el despoblament de certes zones del nostre territori.

HEM DE FIXAR LA GENT AL TERRITORI I AIXÒ VOL DIR GARANTIR QUE TINGUIN OPORTUNITATS LABORALS Com es pot fer front a aquest buidatge de població de l’interior del territori? Hem de fixar la gent al territori i hem de garantir que, amb independència del lloc on tu visquis, tinguis les mateixes oportunitats que qualsevol altre persona. Hem de garantir les connexions i no només són les carreteres sinó internet i fibrà òptica. Fixar la gent al territori vol dir garantir que tinguin oportunitats laborals i guanyar-se la vida també amb el sector pri

7


CARRERA POLÍTICA ASCENDENT DES DE 2015 mari. Hem de promoure l’agricultura i la ramaderia. També tenir els serveis mínims garantits per desenvolupar-te personalment, com escoles, llars d’infants o centres de salut. Des de la Diputació hem d’acompanyar en aquest equilibri territorial a tots els municipis perquè no quedi una part del territori despoblat. L’incendi de la Ribera d’Ebre d’aquest estiu ha estat un click per a molta gent i institucions sobre els problemes que tenen una part del nostre territori? A vegades aquestes crisis et generen una oportunitat i l’oportunitat en el cas de l’incendi de la Ribera ha estat la reflexió de que hem de fer perquè la gent de tot el territori català tingui les mateixes oportunitats, i, en la demarcació de Tarragona,

ÉS MOLT IMPORTANT QUE LA SAVINOSA, AMB UN VALOR NATURAL I PAISATGÍSTIC TAN DESTACAT, PUGUI ESTAR A L’ABAST DE LA CIUTADANIA

en aquestes zones interiors de les Terres de l’Ebre i comarques com la Conca de Barberà i el Priorat. Hem de fer un treball molt col·laboratiu entre totes les institucions, unir esforços i totes les trobades que hem mantingut van en aquest sentit. Aquestes eines i mesures van més enllà del nostre país, també a Europa, perquè és un repte més global. Un dels projectes més emblemàtics de la Diputació de Tarragona dels darrers mandats és la Regió del Coneixement. Tindrà continuïtat? El primer que he fet és prendre coneixement en primera persona en quin estadi es troba tot plegat. M’he trobat amb en Francesc Xavier Grau, com a principal impulsor, i també amb els alcaldes i alcaldesses implicats per conèixer el projecte de primera mà. Creiem que el futur passa per l’economia del coneixement, perquè és clau per desenvolupar-nos d’una manera equilibrada i sostenible. La col·laboració amb la unversitat també és indispensable. Li podrem donar continuïtat Es vol impulsar el fet de demanar competències i poder de decisió des del territori? Tot això està en un estadi

Nascuda a Reus el 4 de juny de 1978, Noemí Llauradó Sans és llicenciada en Dret per la URV i màster en Advocacia per la UOC. És funcionària del Cos de Tècnics Superiors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i cap de la Secció de Secretaria dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona, actualment en excedència. Milita a Esquerra Republicana de Catalunya des del 2003 i va entrar en la primera línia política com a cap de llista d’ERC a les eleccions municipals de capital del Baix Camp el 2015. En aquest mandat va ser regidora de Salut i segona tinenta d'alcalde. També ha estat diputada al Parlament de Catalunya aquesta darrera legislatura, fins que aquest juliol passat va ser nomenada presidenta de la Diputació de Tarragona, càrrec que compatibilitza amb la vicealcaldia de Reus. una mica inicial i hem de continuar el camí per veure cap a on desemboca tot plegat. Crec que té un recorregut però no és un termini massa immediat. Tots els agents implicats han d’arribar a un consens i la Diputació hi serà i ajudarà. Un altre tema en què hi està implicada la Diputació que sembla que s’ha desencallat és la Savinosa. Sí, el tràmit ja està iniciat i està pendent d’una modificació del POUM de l’Ajuntament de Tarragona i quan vegi la llum seguiran els tràmits que s’hagin de fer. Crec que és molt important que aquest espai amb un valor natural i paisatgístic tan destacat pugui estar a l’abast de la ciutadania de Tarragona i de les comarques del voltant. És bo tot el que faciliti l’accés a la Savinosa per part de la ciutadania i és una llàstima que fins ara no pugui ser gaudit. El seu antecessor, Josep Poblet, ha estat dotze anys en el càrrec. Que destacaria més del seu llegat?

8

VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ



La seva capacitat de servei públic i de proximitat als municipis. Ha fet una feina fantàstica. El nostre és un govern que és una combinació de dos partits, ERC i JuntsxCatalunya, que construïm sobre el que està construït, mantenint preservant el que s’ha fet fins ara, perquè creiem que és una feina molt positiva. Si que és un nou govern i posarem un accent diferent, però sempre en benefici de les persones a les que hem de servir. Del pacte de govern a la Diputació s’ha parlat molt que era una moneda de canvi pel pacte a l’Ajuntament de Reus. Ha estat així? El més important és que aquest pacte ha vist la llum i que de seguida que el vam poder segellar hem començat a treballar de molt bona manera uns i altres, posant fil a l’agulla en projectes que compartim. Cap municipi ha tingut més pes que un altre en aquest acord. Feia quatre dècades que no hi havia un reusenc al capdavant de la Diputació. Com es pot notar això en govern de l’ens? La persona que ocupa la presidència de la Diputació ha de mantenir l’objectivitat i ha de ser equànime amb tots els municipis de la demarcació. El fet que la presidenta sigui reusenca no ha d’influir en benefici de la ciutat. Reus s’ha mostrat sempre com una ciutat molt dinàmica amb un pes molt important de les entitats, del teixit associatiu. Aquest tarannà de la ciutat de fer-se a si mateixa també pot ser que s’acabi notant en la presidenta de la Diputació. Però el govern no és presidencialista sinó que treballa de forma molt col·laborativa, com un equip. Abans que una alcaldessa a Reus o Tarragona hem vist una presidenta de la Diputació. Crec que ens serveix per rescabalar-nos d’un greuge que és que les dones no estiguéssim en llocs de decisió. També ha d’obrir portes a altres dones que puguin te-

10

nir espais de decisió important. Hem de servir d’exemple, de referent i crec que és una responsabilitat. Hem obert el camí i esperem que no sigui anecdòtic, tot i que estem lluny de l’objectiu de l’equitat. Dels 27 diputats provincials només 7 són dones. I l’objectiu de l’equitat ha de ser el mateix en l’àmbit privat. Com és concilia ser presidenta de la Diputació de Tarragona, vicealcaldessa de Reus i també la vida familiar? Organitzant-te, prioritzant actuacions i sabent delegar. I comptant amb els professionals de la institució. I això lliga amb el que deia abans: no és un govern presidencialista sinó que valora molt el treball en equip. No tot ha de passar per la presidenta sinó pels diputats i diputades delegats de cada àrea. I amb la vicealcaldia de Reus, el mateix. A Reus hi ha regidors resposables en cada àrea i anem prioritzant les actuacions que hi haig de ser. I en la vida familar i personal, alguna estratègia haurem de dur a terme en qüestions com la conciliació i els horaris, que siguin més humans. I la Diputació predicarà en l’exemple en aquest darrer aspecte? A vegades són petits canvis, com fer reunions que tinguin una hora d’inici i una de final, no allargant massa el temps de dinar i acabar la jornada laboral una mica abans per dedicar temps per la vida personal, familiar o els compromisos polítics o amb entitats.

VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ

EL GOVERN DE LA DIPUTACIÓ NO ÉS PRESIDENCIALISTA SINÓ QUE TREBALLA DE FORMA COL·LABORATIVA, COM UN EQUIP Els sous actuals dels polítics i polítiques estan en consonància amb el volum de feina i responsabilitat? Les responsabilitats són grans i més en aquest moment que estem vivint i s’han de veure retribuïdes, com les hores que s’hi dediquen i l’exposició pública a què se sotmeten les persones que es dediquen a la política temporalment. I això és important, perquè tots tenim les nostres feines respectives a les quals retornarem quan acabem. Està d’acord amb la limitació de mandats? Crec que ha de ser un periode temporal, suficient per emprendre els projectes que s’han d’emprendre, però limitat en el temps i després s’ha de donar pas a noves persones. Com vol que sigui recordat el seu pas per la presidència de la Diputació, què li agradaria que hagués canviat? Sobretot el servei a les persones i que les polítiques van orientades per poder millorar la qualitat de vida de la ciutadania que representem.



A Móra la Nova, en l’antic enclavament de l’estació de tren, trobem el Museu del Ferrocarril. No és ben bé un museu convencional, amb prestatges i peces exposades marfonent-se entre la pols...

UN MUSEU

A TOT TREN Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius

D

e fet, aquest Museu, que ara dirigeix la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, se situa més enllà de l’antic enclavament (el primer enclavament elèctric de tot l’Estat), tot ocupant alguns dels edificis de l’antic complex ferroviari de Móra la Nova, més una gran nau de nova construcció on, amb cura i determinació, custodien

12

i restauren veritables joies ferroviàries (màquines de vapor, elèctriques i vagons amb els que en un futur volen explotar un servei de tren turístic que anirà de la Costa Daurada fins a Casp, l’antic ‘Caspolino’). Davant de tot el tinglado capitaneja en Jordi Sasplugas, un home que als seus 43 anys té al cap totes les vies d’Europa i les anècdotes que s’hi amaguen. Ens explica en Jordi que l’estació de Móra la Nova, un mastodòntic com-

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL

plex de vies i edificacions ferroviàries en un lamentable estat de deixadesa, va tenir la seva importància donat que era un punt clau en la línia Barcelona-Madrid. En l’època del vapor calia canviar de locomotora cada 150 km, aproximadament. S’aprofitava també per a rellevar el personal i revisar les màquines que s’hi quedaven. Així calien vies, tallers, habitatges pel personal... la línia de Madrid, com dèiem, es va dividir en quatre trams i al final del


CULTURA

La 'Bonita' a l'esquerra 241F-2238, seguida de la 'Mikado' 141F-2316

primer es va triar l’estació de Móra per a fer el relleu. Tal era la importància de l’estació que a la dècada de 1950 hi arribaren a treballar gairebé 1.000 persones. A partir de l’electrificació de la línia l’estació va anar perdent pistonada i això, sumat al desinterès de RENFE, va fer caure en l’abandó la major part de les instal·lacions. UN PUNT DE LLUM EN UN MAR DE FOSCOR De fet la consciència per la preservació del patrimoni ferroviari es desperta a mitjans dels anys 70, en plena transició, quan des de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona, comencen a adquirir màquines i vagons ferroviaris destinats al desballestament, per a la seva preservació i restauració. L’any 2001 una colla de ferroviaris de

Móra la Nova comencen a veure la necessitat de posar en valor allò que anava desapareixent a ulls vista; és aquí quan entren en contacte amb en Jordi Sasplugas, fins llavors un aficionat i membre de diverses associacions ferroviàries, i vient el seu entusiasme el van ‘enredar’ perquè fes de mitjancer amb l’ajuntament per tal de protegir d’alguna manera tot aquell patrimoni ferroviari. En Jordi començà a investigar i descobrí una vella màquina de vapor que havia servit a Móra, la ‘Bonita’, i allò li va servir d’esquer per a començar un gran projecte. Quan es van posar en contacte amb RENFE, però, van descobrir que aquell no seria un camí de roses... UN CAMÍ D’ESPINES Perseguint el somni de ‘La Bonita’ van veure la necessitat de crear una associació (l’APPFI), actualment formada per 250 socis, com les més de 30 que hi ha a Catalunya. A partir d’aquí van començar a contactar amb les administracions per tal d’obtenir ajudes per tal de fer un museu i per a preservar i rehabilitar material ferroviari. La fi-

EUROPA SEMPRE HA ESTAT EL SEU REFERENT, ESPECIALMENT EL REGNE UNIT ON HI HA 150 LÍNIES FERROVIÀRIES HISTÒRIQUES GESTIONADES PER MÉS DE 125.000 VOLUNTARIS, AMB GAIREBÉ 800 LOCOMOTORES EN FUNCIONAMENT nalitat última era posar en marxa un tren turístic -com els que hi ha a Europa- per tal de recaptar diners per a les pròpies activitats de l’associació, difondre la cultura ferroviària i dinamitzar el territori per on havia de passar. Mentre ‘La Bonita’ no venia, el 2002 van aconseguir un vagó ‘J’ de mercaderies en un desballestador... a partir d’aquí van anar arribant la locomotora ‘Memé’ i d’altres peces, cedides pel Museo Nacional Ferroviario, fins a completar les

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL

13


L'entrada al museu es troba en l'antic enclavament elèctric de l'estació de Móra la Nova, el primer d'aquestes característiques de tot l'Estat

21 actuals. Sempre miren d’ampliar la col·lecció, però conscients de no adquirir més peces de les que els seus tallers -que són en una nova nau de més de 4.000 m2, puguin assumir. Europa sempre ha estat el seu referent, especialment el Regne Unit on hi ha 150 línies ferroviàries històriques gestionades per més de 125.000 voluntaris, amb gairebé 800 locomotores en funcionament: més del doble de les locomotores modernes que té avui RENFE a Espanya. De fet, els trens de vapor anglesos amb 13 milions de passatgers duen més gent que totes les línies d’AVE a l’Estat. És per tot això que s’associaren a FEDECRAIL, la federació europea de trens turístics i museus ferroviaris. Es deixaren assessorar i compartiren amb la Generalitat els casos d’èxit de diversos indrets d’Europa. La

MÉS QUE RESTAURAR, REHABILITAR L’APPFI de Móra és l’única associació a Catalunya que no es dedica només a exposar i posar en valor material ferroviari sinó que a més el restaura i el fa funcionar. Això és lent i costós, però la feina dels voluntaris i la tenacitat d’en Jordi a l’hora de cercar finançament ha fet que ja disposin de 10 locomotores i 11 cotxes i vagons dels quals n'hi ha 10 rehabilitats en funcionament, treballen en 6 i n'hi ha 5 a l'espera de restauració.

Generalitat estava escaldada després del gran intent fallit de Museu Ferroviari al Clot del Moro (Berguedà) que costà molts diners, acumulà molt material rodant que mai el va poder posar en funcionament. Gràcies a la complicitat de FEDECRAIL, l’APPFI es va poder armar d’arguments davant la Generalitat i forjar un projecte creïble. Restaurar, posar en marxa i homologar una d’aquestes màquines és car (pot costar més d’un milió d’euros malgrat el treball voluntari) i les activitats de l’associació i les quotes dels socis, és clar, no basten. El pas següent, doncs, per a poder aconseguir subvencions i ajuts públics va ser la creació d’una fundació: així el 2007 es crea la Fundació per la Preservació del Patrimoni Industrial (FPPFI) de la qual forma part la pròpia APPFI, les administracions públiques, Cambra de Comerç de Reus... fins a 13 patrons i que presideix el mateix Jordi Sasplugas (sense cap retribució, eh?- insisteix). El 2010 aconsegueixen rehabilitar l’edifici de l’antic enclavament i hi situen la primera fase del Museu: el centre d’interpretació. Així mateix restauraren el pont giratori de l’estació. El 2014 aconsegueixen entrar a la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) cosa que els proporcionà visibilitat i els ajudà a donar difusió de la seva activitat. Dels 1.100 visitants que van acollir les instal·lacions el primer any, la xifra s’ha gairebé tripli-

cat; però encara són molt lluny -confessa Sasplugas- de la xifra de visitants òptima que pot acollir el Museu. ESTAT/RENFE/ADIF L’Estat i els tentacles que se’n deriven, com ja hem dit, no els ho posen gens fàcil. D’entrada no existeix cap normativa específica que reguli l’ús de les vies per part de trens antics ni la participació de voluntaris (que no vol dir que no siguin persones formades o preparades per a dur els trens) en el seu funcionament. Sasplugas es lamenta que per dur endavant qualsevol projecte han de lluitar constantment amb un Estat sense sensibilitat pel tema i cada fita els costa sang, suor i llàgrimes. Per exemple, per aconseguir fons europeus la Unió exigeix que els diners siguin finalistes, és a dir que vagin íntegrament a un projecte; com que l’Estat Espanyol exigeix cobrar-ne el 21% d’IVA, la Unió els nega els fons. A la majoria de països europeus les subvencions destinades a finalitats socials no tributen; a Espanya sí. Algunes de les màquines els les ha cedides el Museo Nacional Ferroviario: un organisme estatal amb 125 treballadors (ex-empleats de RENFE), amb un pressupost de 17 milions d’Euros. Té

Locomotora Alsthom (sèrie 276) i un automotor ABJ dels anys 30 en ple procés de rehabilitació

14

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL


DESDE

22.900€

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308


'Pegasín' de la sèrie 301 amb un vagó de fusta descobert amb el qual passegen els visitants per les instal·lacions

uns 300 vehicles però només en funcionen un 5%; el Museu Nacional Ferroviari de Suïssa té un pressupost de 5 milions i els funcionen tots els vehicles... les estadístiques solen ser demolidores. Una de les claus de la deixadesa de les línies convencionals ha estat apostar-ho tot a l’AVE i abandonar les inversions en la xarxa convencional. Per Sasplugas primer hagués calgut una reconversió progressiva a l’ample europeu. També és molt crític amb l’exclusió del pas de mercaderies per les vies d’AVE. A Itàlia i Alemanya, al contrari de França, es van adaptar les vies convencionals principals a la circulació d’alta velocitat, no es va crear, com a Espanya, una plataforma exclusiva per a l'Alta Velocitat. R15 El servei ferroviari de viatgers que passa per Móra la Nova és principalment la línia fins a Riba-Roja R15. Sasplugas explica que la sort és que passen per la línia de 60 a 70 serveis diaris (12 de viatgers i la resta de mercaderies). Això fa que ADIF faci un mínim manteniment. Malgrat això és tan mínim que sovintegen els ‘incidents’ i l’allargament dels temps de viatge (en comptes d’arranjar la línia en redueixen la velocitat); això fa que viatjar en tren a Barcelona, per exemple, sigui poc competitiu. Per

Sasplugas cal adequar els horaris a les necessitats d’avui, millorar el temps de viatge i -mica en mica- afegir alguna nova circulació. Que genera dèficit? Cert; però també en generen els hospitals, les escoles... com a servei públic, per a en Jordi, no passa res si té dèficit. Els ferrocarrils suïssos en tenen -rebla.

L’OBJECTIU ÉS ARRIBAR A TOTES LES ESCOLES DE LA DEMARCACIÓ I CREAR INTERÈS PEL PATRIMONI FERROVIARI A més ADIF ha retirat vies d’encreuament en algunes de les estacions,

la qual cosa impedeix que es puguin augmentar les circulacions de mercaderies (que a més són rendibles)... esperpèntic. Espanya transporta el 4% de mercaderies per ferrocarril; Europa un 33%. Això s’explica perquè l’Estat es lucra amb els impostos d’hidrocarburs i per la pressió lobby del transport per carretera. I això que el transport de ferroviari de mercaderies és molt més econòmic i infinitament més ecològic!

M

Y

CM

FUTUR PROMETEDOR Actualment la visita al Museu, a més del mateix enclavament, inclou la visita a les instal·lacions ferroviàries i a les cotxeres on grans i petits es poden delectar amb les enormes màquines i pujar als vagons per viatjar en el temps. A més celebren diversos esdeveniments a l’any com visites teatralitzades, el bateig ferroviari, la Festa del Tren i l’espectacle “L’Esperit del Nadal”. Durant aquests esdeveniments, els visitants poden fer un breu viatge en un tren històric per una via reservada. L’Associació cerca noves activitats per crear consciència ferroviària. Un dels punts on més volen incidir és en les visites escolars, on de moment només han aconseguit que els visitin escoles de la Ribera, Priorat i Terra Alta. L’objectiu és arribar a totes les escoles de la demarcació i crear interès pel patrimoni ferroviari; només així es pot crear el relleu generacional en l’associacionisme ferroviari. Les seves instal·lacions també han servit de plató per a sèries de televisió, curtmetratges i sessions fotogràfiques.

Antigues oficines de venda de bitllets de RENFE perfectament recreades en el Museu

16

C

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL

MY

CY

CMY

K



LA LOCOMOTORA DEL PROJECTE Nascut a Barcelona el 1976, Jordi Sasplugas Déu és arquitecte tècnic. Però el que l’ocupa el 70% del temps -segons ell mateix confessa, és la seva afició pels trens. Gràcies a son pare i al seu oncle (que va presidir durant dotze anys l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona) va anar forjant el seu amor pel món ferroviari. Fundador el 2001 de l’APPFI, de la qual n’és president, ha encapçalat una batalla enfront de les administracions per aconseguir allò que a Europa és normal: salvar i posar en valor el nostre patrimoni ferroviari. En Jordi és una persona tenaç, d’una dialèctica contundent, basada en el seu coneixement del tema ferroviari (n’és un pou de saviesa); un David que defensa amb la fona uns elements patrimonials que Goliat (RENFE/ADIF/Estat) considera seus però no en té cura.

A través del Departament de Cultura del Govern s’ha redactat un pla estratègic i s’està confeccionant un pla museogràfic per a tot l’espai. Al mateix temps l’Ajuntament de Móra la Nova ha signat un contracte-marc amb RENFE per al lloguer a baix cost de diversos edificis ferroviaris en les instal·lacions de l’estació. També han dut a terme dos cursos de formació ferroviària amb l’homologació del Servei d’Ocupació de Catalunya: 16 persones que després de la formació van ser contractades en una empresa de construcció de vies. Ara mateix intenten crear, amb el Departament d’Educació, un mòdul d’FP-2 de mecànica ferroviària. Enguany, a més, acullen un camp de voluntariat de joves d’entre 18 a 26 anys, a través de Fedecrail; això, per a Sasplugas, és la manera de crear consciència ferroviària. Pel que fa a la conservació de les antigues instal·lacions de l’estació de Móra, la seva pretensió és anar catalogant cadascuna de les instal·lacions com a bé d’interès per aconseguir-ne

LA FUNDACIÓ HA INSTAT, A TRAVÉS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA, A DECLARAR EL CONJUNT FERROVIARI DE MÓRA COM A BÉ D’INTERÈS NACIONAL

la preservació. De moment ja tenen catalogats 4 béns d’interès local. La Fundació ha instat, a través del Departament de Cultura, a declarar el conjunt ferroviari de Móra com a Bé d’Interès Nacional. De nou, això ha topat amb l’oposició de l’Estat... El gran projecte amb que treballen, com ja hem comentat, és el tren turístic ‘el Caspolino’. Sasplugas pensa que en cosa d’un any i mig ja estarà funcionant i oferirà al visitant un viatge que partirà de la Costa Daurada passant per Baix Camp, Priorat, Ribera d’Ebre i Baix Aragó-Casp. 18 municipis col·laboren en aquest projecte i això ha permès construir la cotxera que n’acull la maquinària i serveix de taller de manteniment. El centre s'està homologant i s’hi està restaurant una locomotora elèctrica i tres cotxes de viatgers. La voluntat a la llarga és incorporar a la ruta les locomotores de vapor (‘La Mikado’ i ‘La Bonita’) basant-se en el model d’èxit europeu. Sasplugas desitjaria tenir continuïtat, que quan ell marxi algú pugui agafar el timó de la nau. També somnia a esdevenir un referent en conservació i ús de patrimoni ferroviari i en la implantació de trens turístics. Des de l’enclavament convida als lectors a visitar-los, i a participar en qualsevol dels esdeveniments que celebren al llarg de l’any. I és que a Móra la Nova es neguen a perdre el tren. Descobriu la galeria completa d'imatges al nostre web: www.viuafons.cat

La locomotora més antiga del museu és la 'Cuco' MZA 606 que data de 1885 i ben aviat estarà en marxa

18

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL


EXPOSICIÓ

Terra

de Jordi Capafons Ossó - Taitai

de dimarts a dissabte, d’11 a 13 h i de 17 a 20 h 25 de setembre i festius, tancat fins al 26 d’octubre - ENTRADA LLIURE PALAU BOFARULL C. Llovera, 15 - REUS

www.dipta.cat/exposicions

FESTA

tren DEL

2MIL19

5 I 6 D'OCTUBRE MUSEU DEL FERROCARRIL

ESTACIÓ DE TREN DE MÓRA LA NOVA

www.festadeltren.cat organitzen:

col·labora:

Departament de Cultura Generalitat de Catalunya


S'ESTRENA

BARCELONA 1714 Jordi Salvat

Aquest proper 20 de setembre arriba a les sales de cinema Barcelona 1714, una pel·lícula amb fort accent tarragoní, començant per la seva directora, Anna M. Bofarull, i seguint amb alguns dels seus actors, com Mercè Rovira i Oriol Grau i també Fermí Fernández, Cristina Pacareu i Joan Negrié; el rodatge, s'ha portat a terme principalment a Valls.

B

arcelona 1714 es va poder veure per primer cop el passat 8 de juny a Roda de Berà en el Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) , en què el film va protagonitzar la jornada inaugural. La prestrena de la pel·lícula es farà el 17 de setembre als Cinemes Phenomena Experience de Barcelona, amb la presència de gran part de l’equip. A partir del 20 de setembre

20

també es podrà veure als cinemes tarragonins. Produïda per KaBoGa, la cinta ha tingut un pressupost d’1,6 milions d’euros i el muntatge final de la pel·lícula té una durada de dues hores. És el segon llargmetratge dirigit per Anna M. Bofarull després de Sonata per a violoncel (2015). La pel·lícula s’estrena més de sis anys després de l’inici del seu rodatge, l’agost de 2013, que es va allargar durant poc més d’un any, combinant actors gravats en un plató de cinema amb un rerefons digital en 3D. La raó d’aquest endarreriment ha estat la postproducció de la cinta, que va ser

VIUSET2019 - BARCELONA 1714

rodada en gairebé la seva totalitat en un plató en un espai de la Sala Kursaal de Valls. “És un projecte molt particular, que vam tirar endavant des de la nostra productora, KaBoGa, com una iniciativa d’en Heiko Kraft, productpr executiu. És un projecte col·lectiu, sense finançament públic ni privat com és habitual en aquest tipus de produccions, sinó a partir de la col·laboració de tècnics i actors que hi ha participat. Aquesta va ser una fase fàcil amb un equip molt engrescat, que va durar un any. A més, el territori s’hi va implicar molt, sobretot l’Ajuntament de Valls, que ens va cedir una sala per


SEGON LLARGMETRATGE D'ANNA M. BOFARULL Nascuda a Tarragona, Anna Maria Bofarull és guionista, directora i productora. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, també és titulada en direcció cinematogràfica en el CECC (Barcelona) i tècnica superior d’imatge per l’EMAV (Barcelona). És antiga alumna del Berlinale Talents i Sources 2. El 2007 va crear la seva productora KaBoGa Creacions audiovisuals, centrada en el cinema d’autor. Els seus documentals Notes al Peu i Hammada han estat premiats i projectats en festivals internacionals com Montreal o Sao Paulo. El seu primer llargmetratge de ficció, Sonata per a violoncel (2015) ha estat projectat i premiat a més de 20 festivals internacionals. Ha escrit i dirigit la pel·lícula Barcelona 1714, el seu segon llargmetratge, que s’estrena aquest mes de setembre.

La directora, Anna M. Bofarull en el Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT

al rodatge”, comenta la directora, Anna M. Bofarull. La realitzadora tarragonina destaca que és la primera producció cinematogràfica catalana rodada totalment en un plató croma. “A la pel·lícula hi ha 1.400 plans, tots són amb un fons verd i calia treure’l i generar els escenaris 3D i ha estat un procés complicat, que finalment l’hem pogut portar a terme entre Catalunya i Colòmbia.” Aquest

AL REPARTIMENT TROBEM ACTORS TARRAGONINS COM MERCÈ ROVIRA, ORIOL GRAU, CRISTINA PACAREU I JOAN NEGRIÉ

VIUSET2019 - BARCELONA 1714

procés s’ha portat a terme durant els darrers quatre anys i va culminar el maig passat. L’estudi colombià de postproducció Laburo Digital s’ha encarregat d’efectuar els efectes visuals, la creació dels escenaris 3D i la composició de plans, amb la supervisió de l’empresa catalana Free Your Post. El lideratge d’aquesta part ha recaigut en el reconegut supervisor de postproducció Rafael Galdó responsable de la postproducció de films com Blancaneus, Balada triste de trompeta, o els més recents Toro, La llum d’Elna i la popular sèrie de TV3 Merlí. D’aquesta manera, Barcelona 1714 ha fet una clara aposta estètica per crear un estil visual propi que mai no s’ha vist en una producció catalana. En una primera etapa de postproducció també hi va participar l’Escola FX Animation i els alumnes del Màster d’animació de la Universitat Pompeu Fabra, així com la jove empresa catalana Morning Star. Bofarull explica que els espectadors de Barcelona 1714 veuran “una història d’amor de dues persones joves que viuen a la Barcelona de fa 300 anys.” “La noia, l’Agnès, vol marxar d’aquesta ciutat assetjada per tenir una vida normal i el contrapunt és en Jan, un jove oficial de l’exèrcit català que no vol marxar per defensar la ciutat fins el final. Veurem el dia a dia d’una ciutat assetjada, amb

21


batalles, misteris, envejes...”, comenta la directora tarragonina. El càsting de Barcelona 1714 està format per una combinació de joves i veterans intèrprets de l’audiovisual català. Els protagonistes són Alba Brunet i Bernat Quintana i entre els actors de repartiment destaquen Juanjo Puigcorbé, Àlex Casanovas, Miquel Sitjar, Francesc Garrido, Ferran Carvajal, Mikel Iglesias, Oriol Grau, Fermí Fernández, Txe Arana, Joan Negrié, Mercè Rovira entre molts d’altres. Al llargmetratge també hi ha aparicions especials de l’actor Toni Albà, Lluís Gavaldà (cantant d’Els Pets), Joan Fortuny (músic de la Companyia Elèctrica Dharma) i els periodistes Elisabet Carnicé i Raquel Sans. També més de 1.000 extres van participar en la producció. En aquest film també hi ha tingut un paper molt important el periodista tarragoní Xavier Zaragoza, que va morir aquesta passada primavera. Zaragoza va exercir l’ajudant de direcció i mà dreta d’Anna Maria Bofarull durant tot el rodatge. Bofarull destaca la important presència tarragonina en el projecte, començant per la productora i seguint amb al

EL FILM ES VA RODAR EN UN PLATÓ CROMA A VALLS I LA POSTPRODUCCIÓ S’HA FET ENTRE CATALUNYA I COLÒMBIA

UNA HISTÒRIA D’AMOR EN UNA CIUTAT ASSETJADA

L’Agnès és una jove que intenta sobreviure en una ciutat en guerra. La seva joventut i ganes de viure la porten a intentar fugir de la ciutat, fet que l’home a qui estima, en Jan, un oficial dedicat en cos i ànima a la defensa de la seva terra, no pot entendre. Mentrestant, 40.000 soldats es preparen per assaltar Barcelona, que serà defensada per 6.000 civils fins a la mort. Amor, odi, passió, traïcions, el desig de viure i la lluita per defensar la dignitat col·lectiva fins al final: aquests són els temes que es desperten al voltant del setge de Barcelona. Barcelona 1714 és una història d’amor i guerra, supervivència i ideals, una història atemporal i sense fronteres entre la vida i la mort.

22

VIUSET2019 - BARCELONA 1714

repartiment d’actors i l’escenari dels rodatge. “Hem tingut la complicitat del Camp de Tarragona, sobretot de l’Ajuntament de Valls, que ens va cedir un espai a la Sala Kursaal per a rodar-hi durant un any, però també la gent s’ha implicat molt en la figuració”, afirma la directora tarragonina. Finalment Televisió de Catalunya es va implicar en el projecte i va adquirir els drets d’antena. El film es podrà veure a TV3 l’any vinent. La protagonista de Bacelona 1714, Alba Brunet, amb les tarragonines Mercè Rovira (en primer pla) i Cristina Pacareu



RAMON BESA, PERIODISTA I TERTULIÀ

“TREBALLEN PER FER CONTENT A MESSI. NO ES TREBALLA EN CLAU DE CLUB”

24

VIUSET2019 - MAS BELLA


ENTREVISTA

Ramon Besa és una mena d'erudit del Barça; té la història del club al cap: fites, anècdotes, partits, jugadors, directius... i tot plegat li serveix per a formular diagnòstics i hipòtesis de futur sobre el club. I no té pèls a la llengua. Marc Pascual

S

enyor Besa, sempre començo demanant als entrevistats que, per a qui no els conegui, es presentin breument... Soc un fill de Perafita (un poble de 400 habitants de la comarca del Lluçanès) que podria haver estat pagès si hagués fet cas del meu pare o periodista si hagués fet cas de la meva consciència. Periodista perquè em passava la vida al carrer escoltant històries de la gent. Un tio que intenta explicar històries, sobretot vinculades al món del futbol. Com veu el Barça cara a la temporada que som a punt d’estrenar? Farem el triplet? (Riu) Una de les màgies del futbol és la incertesa. Crec que és tot molt obert. No veig un equip hegemònic, sobretot a la Champions. El Barça ha après a treballar de dilluns a divendres però li costa vestir-se de festa major... a Europa és molt obert. I l’actuació de la directiva Bartomeu, com la qualifica? És una directiva circumstancial que va haver d’heretar a Rossell. Ara Bartomeu li ha trobat gust a ser president. El Barça té el problema que si no guanyem la Champions sembla que no guanyem res... Crec que s’ha de jutjar a partir d’aquesta temporada que és quan ha començat a prendre decisions. La di-

rectiva Bartomeu està condicionada pel regnat de Messi. I Bartomeu està fallant perquè no treballa pensant més enllà de Messi; treballen per fer content a Messi. No es treballa en clau de club (en un moment en que plataformes civils com Òmnium i l’ANC tenen un protagonisme cabdal, el Barça -que també és societat civil- té un protagonisme baix i discret). L’obsessió de Bartomeu és renovar Messi; no vol ser el president que jubili a Messi. Tothom pensa en una directiva a llarg termini amb Piqué, Xavi, Puyol, Guardiola... però mentrestant ningú vol signar la quitança de Messi.

“ARA TENIM UN EQUIP MOLT RESULTADISTA QUE HA PERDUT RELAT I ÈPICA” Vostè va afirmar, després de la desfeta a la Champions davant el Liverpool, que hi hauria un abans i un després d’Anfield. Alhora exigia autocrítica i la més profunda de les reflexions. Això s’ha fet? No. També va acusar el club de ‘sacrificar la identitat col·lectiva a la individual’, referint-se a Messi i a l’actual entrenador Ernesto Valverde. A hores d’ara ho manté? Som un club que hem caigut en la dinàmica del Madrid del resultadisme i la Champions. Difícilment ens podrem equiparar al Madrid basant-se en la Champions. I no hem explotat el fet que tots els jugadors que han canviat

VIUSET2019 - RAMON BESA

la història del futbol -llevat de Peléhan passat pel Barça: Di Stefano (que va arribar a vestir de blaugrana), Kubala, Maradona, Cruyff, Messi... no ens fixem en l’equip, no valorem el projecte i només compten els títols: així ara tenim un equip molt resultadista que ha perdut relat i èpica. El fitxatge estrella del Barça, Antoine Griezmann, no és un pèl car? Pel preu d’un bon davanter no em sembla massa car. Ara, no sé si és el fitxatge que necessita el Barça. L’actual és un Barça de quotes: l’entrenador vol Griezmann i el president li compra; el president vol dir que mana més enllà de Messi i es fitxa De Jong; Messi vol Neymar i ara se l’intenta fitxar... és la pitjor solució per a fer una idea de conjunt. Ens hem oblidat de la Masia? Sí. Ara es ven el discurs que ara el futbol és molt físic i que a la Masia es fan jugadors no físics; això és mentida. El futbol del Barça sempre ha estat a partir de centrecampistes i a partir de la pressió, la possessió (no a l’inrevés). Apostar per la Masia no és només pels jugadors que en surten, sinó per un concepte de club: Xavi, Iniesta, Pedro, Busquets, a més de bons jugadors tenen sentit de club. La Masia és com una gran escola de música: tots els nanos aprenen el mateix solfeig. Després cadascun destaca amb el seu instrument, però el solfeig continua sent el mateix. I qui no fa bé el solfeig no juga al Barça. Ara es fitxen molts jugadors -oportunitats de Mercat- però que no coneixen el solfeig. Messi és el gran solista que interpreta el solfeig blaugrana a partir de la seva gran creativitat. Per això a Argentina és un gran equip de solistes

25


però no tenen solfeig. Si prescindim de la Masia, prescindim del solfeig.

està en una situació de risc econòmic important.

Com és que l’aficionat considera que el club compra caríssim i ven a preu de saldo? Ha passat. Però els culers tenim un esperit una mica mercantilista; el propi soci del Barça comercialitza amb el seu carnet (seient lliure). El seient lliure és una visió de negoci, no de club... en principi ser soci comportava sacrificis i ningú no pensava en el seu carnet com un instrument per fer calers. Abans si algú no podia anar al camp deixava el seu carnet de manera altruista a un amic o familiar. Ara té més importància l’espectador que el soci.

En un article seu ve a afirmar que Bartomeu s’intenta fer un lloc en la història del Barça ‘reunint cromos’ de noves i velles glòries (des dels fitxatges de De Jong o Griezmann fins a la incorporació al club de Kluivert o Valdés). Creu que li sortirà bé? Jo no crec en comprar complicitats; has de tenir una idea i tirar per un cantó, el que no pots és fer un puzle. Bartomeu intenta fer contents els cruyffistes, els guardiolistes, els nunyistes... a tothom. Jo, en les quotes i les complicitats no hi crec.

El projecte de remodelació del Camp Nou que van votar els socis -i que ara sembla aturat-, el qualifica de... tan necessari com temerari. S’ha de fer una remodelació del Camp Nou, és obvi. Entenc, però, que aquesta grandiloqüència que s’ha volgut donar a l’estadi és perillosa perquè obliga a una gran hipoteca. Cal fer un bon camp de futbol però no cal gastar tants diners en l’espai lúdic i de consum.

“AL FUTBOL ESTEM ASSISTINT A LA SUBSTITUCIÓ DE L’AFICIONAT PER L’ESPECTADOR” En aquest sentit Joan Laporta ha declarat recentment que el Bartomeu està a punt de portar el club a la bancarrota; comparteix aquesta visió? Té un risc. El Barça té un problema de capitalització i, en no ser una Societat Anònima Esportiva (SAD) ha de treure les misses d’algun lloc. Laporta parla amb coneixement de causa (la primera directiva Rosell va presentar una demanda contra ell pels comptes del club). El deute estructural de Barça, que era de 500 M€ es va arribar a reduir a 200 però ara torna a estar molt disparat. Per tot plegat crec que el Barça

26

Amb els preus dels fitxatges, les dimensions dels clubs, els deutes a la Seguretat Social, els preus dels abonaments i les entrades... no s’està creant una bombolla del futbol? Jo ja havia pensat que al futbol està passant com a la construcció; tothom diu: això algun dia petarà. Al futbol estem assistint a la substitució de l’aficionat per l’espectador. L’espectador aviat consumirà el futbol en termes diferents dels actuals. Com diu Pablito Aymar, famós ex-jugador i actual assessor de la Selecció Argentina, la seva generació és la darrera que veu un partit de futbol sencer. Nois joves rarament veuen els 90 minuts d’un partit de futbol; s’estimen més el resum, els gols, les jugades polèmiques... Em costa molt veure el meu fill veient un partit sense consultar el mòbil. L’efecte del ‘directe’ ha desaparegut. Canviarà la durada del partit i

això alterarà el mercat. Per a vostè quin ha estat el millor president del Barça (centrem-nos en els darrers 50 anys). És complicat. A la part esportiva el president que ha marcat diferències ha estat Laporta. Núñez va endreçar el club i li donà sentit d’empresa. Montal va saber-lo transformar en ‘més que un club’ en els actes de 75è aniversari... també n’hi ha hagut de dolents com Gaspart. Recentment ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic per la seva trajectòria professional. En el discurs d’investidura va reivindicar l’ofici de periodista com el millor del món; no és ara una professió en hores baixes? Sí. Perquè ens ho deixem fer tot i dir tot. Abans nosaltres parlàvem dels altres i ara tothom parla de nosaltres. Una societat que no tingui un periodisme convencional -no un de corporatiu o de ciutadà- és una societat vegetativa consumista i lerda. I ara, la nostra societat té un periodisme lliure; és a dir sense lligams polítics o econòmics? No. Els únics mitjans que ara publiquen notícies són la premsa de proximitat. Entre la gran premsa global i la premsa de proximitat ens hem cruspit un periodisme que funcionava. Ara només hi ha comunicació corporativa (gabinets de premsa) i comunicació ciutadana (xarxes socials). Ven més l’exabrupte que la notícia. Com es pot recuperar el periodisme ‘clàssic’ si s’han perdut les empreses que el sus-


‘clubs-estat’? S’obre un període de reflexió per replantejar el model. El Barça i el país té uns signes d’identitat com l’estil i la creativitat que sempre l’han salvat en moments d’incertesa.

“JO SEMPRE M'HE CONSIDERAT UN PUTO PERIODISTA, PUNT”

tentaven? Fins que el lector no sigui conscient que la informació -fiable- val calers, som morts. Igual que paguem per un cafè o per unes sabates, per estar ben informats haurem de pagar. La informació gratuïta és tendenciosa.

que soc poc culer. Però abans que del Barça soc periodista.

I escolti, Sr. Besa, després de l’Honoris Causa tot són lloances per part dels companys de professió... què els dona? L’admiren o li tenen por? Els compro (riu). Soc un afortunat. Jo visc dels meus companys; cada matí repasso tota la premsa dels companys i procuro ser generós amb ells. El problema del periodisme és quan tu et creus més del que ets. Jo sempre m’he considerat un puto periodista, punt. Algú que un dia l’encerta, un dia la caga, però que és un treballador que combat la rutina, la previsibilitat. Jo he estat afortunat; he treballat amb companys que m’han ajudat i ensenyat molt.

I casos com el de ‘La Sotana’ -on sembla que la directiva del Barça va intervenir per tal que BTV deixés d’emetre el programa, com els qualifica? Hi ha pressions. Com que el clubs tenen aquesta comunicació corporativa, s’han acostumat a que només en parlin bé. I és una situació molt greu. La situació de la premsa de Barcelona, però, és una mica millor que la de Madrid, amb Florentino. La millor directiva és aquella que sap conviure amb la crítica i la del Barça s’ha acostumat a sentir-se ofesa quan en parlen malament. El club creu que el lloc ‘natural’ de la crítica és a les xarxes socials; i quan la veu en un mitjà convencional no la tolera bé. I aquí és on el periodista es compromet amb la crítica ja que la rubrica amb la seva signatura.

L’objectivitat dels periodistes esportius d’aquest país, es veu compromesa pel fet de tenir relacions d’amistat amb directius/tècnic o jugadors del club; vull dir: un bon periodista no hauria de prendre certa distància de l’entorn blaugrana? Això és el que hem perdut. El periodista d’esports avui fa periodisme de club. A mi, que informo del Barça, em recriminen

Aquesta al·lèrgia a la crítica, no és manca de cultura democràtica? Tens tota la raó. Els presidents de futbol són un càrrec de vanitat... el fet que sigui voluntari i no remunerat els fa creure que estan sobre el bé i el mal. Per això hi ha gent que creu que el ‘Model Barça’ està en perill: és l’únic gran club que no és SAD -el model del Madrid és presidencialista-. I com competim amb els

VIUSET2019 - RAMON BESA

Parlant de periodisme: vostè ha declarat que ‘al quiosc ja no trobes la veritat; compres la informació que t’estimula’. Amb això està acusant els mateixos lectors del descrèdit de la premsa? En són còmplices. El client no sempre té raó. El lector d’abans t’escrivia una carta si no estava d’acord amb un article; ara, directament, t’insulta a les xarxes socials. És cert que la prem-sa d’avui està subvencionada i condicionada pels poders fàctics i l’IBEX 35, però la comunicació corporativa i la ciutadana (twitter, facebook) no sol estar contrastada i proliferen les fake news. En un diari, malgrat tot, he de passar una sèrie de controls. I en això és important la premsa de proximitat, perquè si no contrastes la informació algú t’ho recrimina. Una societat sanejada necessita d’un periodisme compromès, honest i decent.

“UNA SOCIETAT QUE NO TINGUI UN PERIODISME CONVENCIONAL -NO UN DE CORPORATIU O DE CIUTADÀ- ÉS UNA SOCIETAT VEGETATIVA CONSUMISTA I LERDA” Finalment, senyor Besa, com a periodista de llarga trajectòria, què li ha semblat aquesta entrevista? (Riu) M’ha semblat una entrevista ben feta perquè esta ben documentada; no ha estat un massatge. M’he desinhibit i no m’ha calgut vigilar el que dic.

27


PRESENTACIÓ A AUTOXANDRI

NOU

RENAULT

CLIO

Ramon Ortiz

El passat dijous 12 de setembre va tenir lloc la presentació en societat de la nova generació d’uns dels vehicles més carismàtics del mercat, com és el Renault Clio. Tot un èxit de vendes per la marca d’origen francès i un model, en definitiva, que continua sent una de les millors eleccions al segment B del mercat. L’esdeveniment va tenir lloc a les magnífiques instal·lacions d’Autoxandri a les Gavarres de Tarragona i nombrosos assistents van poder conèixer de primera mà totes les novetats que incorpora aquest automòbil. Nombrós públic va assistir a la presentació del nou Renault Clio al concessionbari Autoxandri

28

VIUSET2019 - MOTOR


El nou Renault Clio és un exemple d'expressivitat i modernitat, combinada amb una revolució interior. Més elegant i dinàmic des de l'exterior, aquest carismàtic model guanya en expressivitat alhora que conserva el seu elegant perfil. A la part davantera, el capó incorpora nervadures, oferint així un aspecte escolpit. La calandra és més gran i el para-xocs davanter més marcat. Pel que fa a dimensions, és 14 mil·límetres més curt, però guanya en habitabilitat. L'alçada de la carrosseria baixa fins a 30 mil·límetres i guanya en aerodinàmica i esportivitat. Les rodes de 17 polzades milloren la impressió dinàmica del best seller de la marca francesa, mentre que detalls com els fars 100% LED, la porta enrasada i la línia cromada al voltant dels vidres laterals contribueixen a la modernització de l'estil exterior.

ES PERCEP MÉS QUALITAT I INCORPORA UNA ESTUDIADA ERGONOMIA QUE MILLORA LA FACILITAT DE CONDUCCIÓ I EL CONFORT Al seu interior, les novetats són també nombroses i molt significatives. Es percep més qualitat i incorpora una estudiada ergonomia que millora la facilitat de conducció i el confort per als seus ocupants. Un quadre de comandament totalment renovat amb quadre d'instruments digital Smart Cockpit i doble pantalla de fins a 10 polzades, un volant més elegant i compacte o seients envoltants amb banqueta allargada, són altres dels punts forts del nou utilitari francès.

VIUSET2019 - MOTOR

29


QUIN TEMPS HA DE FER? El Calendari dels Pagesos, el refranyer popular, les 'cabañuelas'... tot són mètodes (poc científics) de predir el temps. Però la tradició no s’ha de perdre Roser Pros-Roca

S

ón nombroses les obres d’escriptors, científics i filòsofs dedicades a les prediccions meteorològiques. Aristòtil per exemple, va compilar les seves observacions a Meteorològica, l’any 340 aC., perquè amb el tema del temps no s’hi val fer bromes. Saber quin temps faria d’una forma més o menys fiable, era fonamental per tal d’assegurar les collites i els treballs que es feien al defora. Distintes civilitzacions antigues, van dedicar-se a buscar a la natura, alguns patrons que a base de repeticions, els permetessin predir la meteorologia més imminent pel que fa als canvis atmosfèrics, la intensitat i direcció del vent, les tempestes i pedregades que podien afec-

tar-los. Però és clar, les observacions i la seva translació a la realitat immediata no sempre coincidia, perquè els mètodes que utilitzaven no eren exactament fiables. Avui dia, gràcies als avenços tecnològics, els models, els càlculs, totes les previsions meteorològiques que es posen a disposició del gran públic a diari, són infinitament més fidedignes i científiques que els mètodes tradicionals. Tot i així i com a curiositat, aquí en teniu alguns.

MOLTES D’AQUESTES DITES POPULARS ESTAN RECOLLIDES AL CALENDARI DELS PAGESOS, LA PUBLICACIÓ EN CATALÀ QUE S’EDITA DES DEL 1861 EL CALENDARI DELS PAGESOS I EL REFRANYER POPULAR: LA METEOROLOGIA FOLKLÒRICA El refranyer popular parla molt sovint de meteorologia i de la previsió del temps i ho fa a partir de la repetició de circumstàncies que donen un mateix resultat. Per exemple: “Cel rogent, pluja o vent”, “Rotllo a la lluna, senyal de pluja”, “Cel de rajoletes, aigua a les bassetes”, “Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda”, o el popularíssim “Si la Candelera riu el fred és viu i si la Candelera plora el fred és fora”. Si comencem amb el refranyer no acabarem perquè tots els refranys són certs en algun moment, a la seva manera i a curt termini.

30

VIUSET2019 - TRADICIONS

Moltes d’aquestes dites populars estan recollides al Calendari dels Pagesos, la publicació en català que s’edita des del 1861. És un almanac organitzat per mesos que informa de les fases de la lluna, les hores de sol, els eclipsis previstos, el santoral, el refranyer meteorològic i ofereix consells de quines són les feines agrícoles i ramaderes que cal fer a cada moment i quin és el millor moment per fer-les. Té el seu germà bessó en el Calendari de l’Ermità del Pirineu, un altre almanac vuitcentista, que conté informació sobre la climatologia i també ofereix informació astronòmica, les dates de celebració de les festes majors, les fires i els mercats agrícoles i ramaders de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, així com també alguns apunts literaris de caràcter molt popular. A Espanya editen el Calendario Zaragozano, que inclou informació de tot l'Estat. Ara bé, com s’ho feien els autors dels almanacs per fer la recopilació de les dades climatològiques que publicaven? Doncs a través de la saviesa popular i d’alguns mètodes prou curiosos, com el Calendari de la Ceba.



EL CALENDARI DE LA CEBA Es creu que el 31 de desembre és el dia clau per preparar el calendari de la ceba. Es tracta de separar les primeres 12 capes d’una ceba, que representen els dotze mesos de l’any següent. Es col·loca cada capa en un plat amb una cullerada de sal al damunt i es deixa reposar tota la nit que va del 31 de desembre a l’1 de gener i el matí següent s’observen les capes de ceba. Aquelles capes que estan més humides i al plat hi hagi líquid, indiquen mesos plujosos i si les capes continuen intactes, indiquen mesos secs. Està clar que científicament aquest calendari no té cap mena de validesa, però com a curiositat no està malament. Avui dia encara es practica a alguns llocs rurals del Pirineu aragonès i de Catalunya. LES CABAÑUELAS Heus aquí un altre mètode de predicció meteorològica extraordinari i fortament arrelat a alguns punts d’Espanya, conegut també com “els comptes de Salomó”, que es porten a terme al mes d’agost. Es tracta d’un mètode de previsió que s’aplica amb una certa fiabilitat a un microclima o a una zona que no superi la cinquantena de quilòmetres a la rodona. Les cabañuelas són l’observació del comportament de la natura durant el mes d’agost. De l'1 al 25 d'agost, durant les 24 hores del dia, i amb dos cicles marcats. Un correspon a les cabañuelas d’anada (de l'1 al 13), i l'altre a les de tornada (del 14 al 25). A les cabañuelas d’anada, s’avaluen els 12 primers dies d’agost, perquè se suposa que indiquen el clima que tin-

32

drem en els dotze mesos de l’any. L’1 d’agost indicarà el temps del gener següent, el dos d’agost el de febrer, el 3 d’agost el de març i així successivament. Per exemple, si el dia 2 d’agost plou, el mes de febrer serà humit i plujós. I si el dia 3 fa vent, així serà també el mes de març següent. Per altra banda, les cabañuelas de tornada es comencen a comptar a partir del 13 d’agost i serveixen per predir el temps dels mesos en ordre descendent. És a dir, el 13 d’agost serà el temps de desembre, el 14 el novembre, el 15 l’octubre, etc. A partir del dia 25 fins al 30 d’agost representa els mesos de gener i febrer, el 26 equival als mesos de març i abril, etc. Finalment, el dia 31 es divideix en intervals de dues hores en ordre descendent, des de les 12 a les 2 és el mes de desembre, de les 2 a les 4 el de novembre i així fins a completar els mesos de l’any.

VIUSET2019 - TRADICIONS

Un cop passats els 31 dies es fa una mitja. El resultat indicarà el clima del mes en qüestió que volem conèixer. Per exemple, per predir el clima del mes de gener caldrà tenir en compte el temps que va fer l’1 d’agost, afegir-hi el que fa fer el 23 i entre les 8 i les 10 hores de la nit del 31. És complicat, certament, però com a curiositat no deixa de tenir el seu interès, a banda de poder fer un seguiment al llarg de tot l’any per verificar fins a quin punt les cabañuelas han o no encertat la seva predicció. Naturalment el mètode més precís és el que ofereixen cada dia als mitjans de comunicació els professionals del temps i si aquests diuen que plourà, ja podeu córrer a treure la roba estesa.


Essentia Costa Daurada

Sport Resort & Homes


LO PAU DE PONTS

“DE LA FAMÍLIA IGLESIAS, EL MEU REFERENT ÉS EL JULIO, SOBRETOT PEL SEU MODUS VIVENDI” Marc Pascual

Parlem amb el cantautor i yotuber Pau Pinós, més conegut com 'Lo Pau de Ponts', que amb les seves cançons paròdiques i la seva simpatia s'ha convertit en un referent del panorama comunicatiu català

P

au, explica a qui no ho sàpiga, qui ets? Em dic Pau i soc de Ponts. Soc un xicot jove, de 26 anys, nascut al 93 igual que el Marc Màrquez, que em dedico a fer una mica el que feia abans La Trinca: retratar en forma de cançonetes i en clau d’humor tot allò que

34

passa al país (situacions quotidianes o fets d’actualitat). Et vas fer famós arrel d’una versió d’Enrique Iglesias (‘La nòvia estiueja a Salou’). La cançó està basada en una experiència personal? No està basada en una experiència personal, però sí en una situació que any rere any

VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS

es repeteix a bona part de la Catalunya rural i més concretament a la zona de Ponent, d’on jo soc: molts pagesos que es dediquen al cultiu del cereal, recol·lecten al juny/juliol i les seves dones o novies volen estiuejar; i solen anar molt per la zona de Salou i Cambrils. Jo basant-me en aquesta situació que he vist en el meu entorn, vaig fer


ENTREVISTA

aquesta cançoneta. Va arribar fort a tot arreu perquè molta gent s’hi va sentir identificada. Arribats a aquest punt, podem afirmar que, a viva veu, cantes millor que Enrique Iglesias? No t’ho sabria dir. La veritat, tant me fot. Jo, de la família Iglesias, el meu referent és el Julio, sobretot pel seu modus vivendi. Et definiries com un cantautor costumista? No m’ho havien dit mai però podríem dir que sí. No canto a les profunditats de l’existència sinó a fets quotidians com la sogra, lo nen que s’enamora d’una rumana, coses d’aquestes més costumistes. Per tant em puc definir com un cantautor costumista, m’agrada. Tu vas començar cantant garrotins per la festa major de Ponts, el teu poble; explica’ns què és un garrotí i posa’ns-en un exemple. Un garrotin és un ritmet rumbero originari dels gitanos de Lleida basat en quatre versos; el segon i el quart han de tenir rima consonant i m’agrada molt perquè pot retratar qualsevol situació i fins i tot, com faig jo, pot retratar la gent del propi espectacle; només cal preguntar-los com se diuen i d’on són i al moment els fas el garrotin. Un exemple: Peixatera punyetera / m’has donat lo peix pudent / si no em tornes la pesseta / li diré a l’ajuntament. I llavors la famosa tornada: Al garrotin / al garrotan / a la vera, vera, vera de Sant Joan.

mor acostuma a agradar. No crec que sigui un humor de ponent sinó de la ruralia catalana: la gent de la Catalunya endins som tots molts semblants. El teu darrer hit, ‘Mos agrada el postureo’, és una crítica velada a l’alienació que produeixen en el jovent els telèfons intel·ligents? Sí, retrata l’addicció al telèfon mòbil; addicció que he de confessar que jo també tinc. Aquesta sí està basada en fets reals. I és que ma mare la tinc tot lo dia dient: nen, dixa estar el telèfon. Algun dia te l’amagaré, te’l trencaré o me’l vendré! També és una crítica i me l’he d’aplicar. I també retrato el postureo: el fet que la gent va a un lloc només per a fer la foto.

“NO CANTO A LES PROFUNDITATS DE L’EXISTÈNCIA SINÓ A FETS QUOTIDIANS COM LA SOGRA, LO NEN QUE S’ENAMORA D’UNA RUMANA, COSES D’AQUESTES MÉS COSTUMISTES”

Has pensat, més enllà de les paròdies, composar les teves pròpies melodies? M’ho ha dit molta gent i ho he pensat moltes vegades. Algun cop ho he fet, com en la cançó ‘Lo cantant latino’ que és pròpia. I no descarto properament fer algun altre tema propi. Què els dones, a la canalla, que els agraden tant les teves cançons? Sobretot penso que els agraden els videoclips: mai abans no havien vist un videoclip on sortissin vedells en una granja; són vídeos amb molt color, divertits, alegres i això els deu cridar l’atenció. I això ho agraeixo perquè és un públic que és el futur. Col·labores a diari amb el programa radiofònic ‘Fricandó Matiner’ de RAC105; com és l’experiència? La valoro molt positivament, malgrat les hores que m’havia de llevar cada matí. Hi havia molta alegria a l’estudi i un equip de gent collonuda i és una llàstima que no s’hagi renovat el programa. També tens un espai a Diari de Nit, a Lleida TV; toques tots els mitjans, oi? Sí, tinc un espai i també m’agra-

És cert que els teus referents artístics són Julio Iglesias, Luís Miguel, Núria Feliu, La Trinca i el refranyer popular? Sí noi, l’has encertat altra vegada. Digue’m antic però tothom té els seus gustos (també escolto música moderna, eh?). Fas bolos arreu de Catalunya; l’humor de ponent s’entén arreu? No sé si hi ha un humor específic de ponent però quan vaig pels pobles lo meu hu-

VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS

35


da molt l’experiència televisiva, inclús més que la ràdio. M’agrada tot el món de la comunicació. I és probable que properament neixi algun projecte relacionat en el món de la tele (hasta aquí puedo leer). Pots viure exclusivament de la música? De moment sí. Visc de les actuacions que faig arreu de Catalunya, sobretot a l’estiu, l’època de les Festes Majors i durant l’any col·laborava al Fricandó Matiner; tot i que jo soc advocat de formació. Per quan un duet amb la Rosalia? Quan ella vulgui. Per part meva hi estic disposat i no seré jo qui posi condicions. Passem a temes més profans: com és la vida sentimental d’un influencer de YouTube com tu? Aquí no et contestaré perquè m’ho paguen millor al Sálvame.

Perquè el teu amor per Pilar Rahola no passa de platònic, oi? No passa de platònic perquè ella no vol. Ve d’una broma que vaig fer amb ella i li professo una gran simpatia, perquè és tot autenticitat, diu les coses tal com ragen, li fot pel broc gros i diu el que pensa sense importar-li el què diran. I això és una

LO REI DEL YOUTUBE La fama li va arribar a Pau Pinós amb el videclip 'La nòvia estiueja a Salou', on parodiava el hit d'Enrique Iglesias 'Duele el corazón'. La cançó descriu la trista història d'un pagès de secà la novia del qual se'n va a estiuejar a Salou mentre ell ha de quedar-se al poble collint el cereal. Té gairebé 600.000 visualitzacions. El seu rècord, però, és 'A poc a poc': una cançó que consciencia sobre la seguretat vial tot versionant el hit del portorriqueny Luis Fonsi, 'Despacito'. Supera les 676.000 visualitzacions. Altres èxits són el duet amb el youtuber mallorquí Miquel Montoro, 'Fora Vila' o el darrer, 'Mos agrada el postureo' que fa mofa de l'addicció als mòbils i a les xarxes socials... com YouTube.

cosa que jo valoro molt. Aquest moreno que llueixes és d’anar al tros? Està influenciat sobretot per la genètica i perquè volto molt amunt i avall, lo sol em toca i l’agafo ràpid. T’has alineat clarament amb la causa independentista... digue’m com és que et van veure arrencant llaços grocs per un poble del Priorat? Soc obertament catalanista i preferiria que Catalunya disposés d’un estat independent. I això que dius dels llaços grocs del Priorat té una explicació molt clara i és que era festa major a El Lloar i hi havia banderoles grogues penjades a la plaça. Havíem de fer una foto des del balcó de l’Ajuntament i aquestes banderoles obstaculitzaven la vista del retratista... i, és clar, jo em vaig veure obligat a tallar una d’aquestes garlandes per fer la foto. Què et faria il·lusió aconseguir en la teva carrera musical? No soc gaire ambiciós en aquest sentit. Estaria content si puc seguir fent actuacions arreu de Catalunya, que és el que m’agrada, el contacte amb la gent dels pobles i que tant la canalla com la gent gran s’ho passin bé en els meus espectacles i que les cançons que vagi traient arrelin i la gent les canti. Això és al que aspiro.

36

VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS



EL NEN DE LES OQUES Marcel Vernet amb tan sols cinc anys va ser el model de l’escultura de la plaça de les Oques Text_Alba Tudó Fotos_A. tudó i Pierre Grubius

L'

escultura de la plaça de les Oques de Reus és molt estimada pels veïns de la ciutat. La peça és pràcticament la darrera escultura que va fer l'artista Pere Vidiella i forma part del ric patrimoni artístic que s'exhibeix a un dels carrers de la capital del Baix Camp. Marcel Vernet (82 anys) va ser el model que l’artista reusenc Pere Vidiella va utilitzar per fer l’escultura del nen de la plaça de les Oques. “Tenia cinc anys i jugava al carrer i un dia van demanar a la meva mare si

38

podia fer de model per l’artista Pere Vidiella. Cada dia que hi anava em donava 3 pessetes”, recorda amb un somriure, Marcel Vernet assentat en un dels bancs del jardí de la Residència Montserrat Cuadrada de Valls. En Marcel es posava damunt d’una plataforma giratòria i així l’escultor podia agafar-lo de tots els punts de vista. El fet de convertir-se en el model de l’escultor el va impactar. La minyona l’anava a buscar i el portava a l’estudi de Pere Vidiella. “Per Nadal em van regalar una de les oques i ens la vam menjar, i alguna joguina”, diu Vernet. L’Ajuntament de Reus va encarregar l’obra per a la inauguració de la I Fira Provincial de Mostres, el 1942. Pere Vidiella, sempre treballava amb models naturals i per això va buscar un nen. Per recomanació d'un amic, Pere Vidiella va aconseguir que en Marcel Vernet -que aleshores tenia cinc

“PER NADAL EM VAN REGALAR UNA DE LES OQUES I ENS LA VAM MENJAR”

VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES


PERSONATGES

L'APUNT La plaça de les Oques va ser urbanitzada l'any 1952 en ocasió de la primera Fira de Mostres, articula l'encreuament de la carretera d'Alcolea, o de Falset amb el Passeig de Sunyer i el carrer de sant Joan. És una plaça circular, amb un parterre i un sortidor al mig, amb un grup escultòric conegut com "El Nen de les Oques", obra del reusenc Pere Vidiella. El nom oficial de la plaça quan se la va dissenyar era "plaza de Pio XII".

MARCEL VERNET VA NÉIXER A REUS, I VIVIA APROP DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN anys- es convertís en el seu model. “Quan era més gran un dia vaig anar a Reus amb la meva mare i en aquell moment estaven construint el pàrquing de les Oques. L’escultura no hi era i la meva mare va trucar immediatament a l’alcalde preguntant on era, i l’havien retirat per no fer-la malbé”, explica en Marcel i afegeix que “recordo també el fill de l’escultor. Quan anava a l’estudi jugava amb les oques”. Es tracta d’una escultura en bronze d’un infant nu que porta a les mans una petita panera de fruita, símbol de l’agricultura. Completen el conjunt escultòric dues oques, que representen el nexe d’unió entre el cel i la terra. El projecte de l’espai és obra d’Antoni Sardà, llavors arquitecte municipal, i l’escultura, de Pere Vidiella. Marcel Vernet va néixer a Reus, i vivia aprop de l’església de Sant Joan. Ben aviat va perdre el seu pare en temps de guerra ja que va ser destinat a l’Ebre. Als 14 anys, la seva mare es

VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES

39


L'escultor Pere Vidiella

va tornar a casar amb un ferrer de Valls i van anar a viure allà. Recorda que fins als 18 anys estudiava a l’escola del treball i després es va posar a treballar de pagès i del que li sortia. “Quan ja era més gran i anàvem a Reus el primer que fèiem era anar a visitar l’estàtua”, detalla Marcel Vernet. En Marcel va assistir a la inauguració de l'obra, en un acte que va coincidir amb una Fira de Mostres.

A VALLS, TOTHOM EL CONEIX, SEMPRE AL CARRER, PASSEJANT, FUMANT PIPA, I LLEGINT EN QUALSEVOL RACÓ DE LA CIUTAT ARRELAT AL BARRI ANTIC Primer va viure al carrer dels Jueus, i des de l’any 1999 resideix a la Residència Montserrat Cuadrada de Valls, a prop del Portal Nou i on es va fer gran. A Valls, tothom el coneix, sempre al carrer, passejant, fumant pipa, i llegint en qualsevol racó de la ciutat. Cada any amb motiu del pelegrinatge a Lourdes, se’n va amb l’Hospitalitat. Diu que li agrada molt anar-hi ja que coneix a moltes persones, s’hi troba a gust i es fa estimar. Ens ensenya la fotografia de germanor que es fan a la plaça del Santuari amb motiu d’aquesta trobada. En Marcel, volta per tot Valls cada dia, encara que ara amb ajut d’un caminador. Es sent molt vallenc, i durant aquests anys ha cultivat moltes amistats.

40

VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES


Audi A l’avantguarda de la tècnica

Audi Q5 Advanced

Per 290 €/mes*

Reusmòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45 www.audireus.com

Tarracomòbil

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68 www.auditarragona.com

*Quota mensual sense IVA per un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000km totals amb Volkswagen Financial Services, amb una entrada de 7.296€ + IVA. Model quota exemple: Audi Q5 Advanced 35 TDI quattro 120(163) kW (CV) Stronic en color Blau Elèctric


Ciclistes, motoristes o corredors urbans poden beneficiar-se de l'innovador passamuntanyes AirGo

PROTEGITS DE LA POL·LUCIÓ AirGO amplia la seva gama de productes per a evitar respirar fums Redacció

AirGO, una empresa creada per dos joves emprenedors tarragonins, Xavi Sardà i Josep Orquín, segueix la seva marxa ascendent tot diversificant els seus productes que eviten que motoristes, ciclistes i esportistes urbans respirin la pol·lució provinent del transit rodat o l'activitat industrial. El fet de ser un producte exclusiu fet a partir de l'I+D nacional ha fet que diversos mitjans com els diaris Ara o la Vanguardia, l'emissora RAC1 i d'altres hagin entrevistat ja als seus creadors. El nou filtre dels passamuntanyes AirGO és més potent que mai i compta amb 5 capes -una d'elles de carbó activat- que filtren millor les partícules i les males olors i tot facilitant més l'acte de respirar. Compten amb models de passamuntanyes adaptats per a tots els climes, des del Frío Polar per als mesos més freds de l'any fins al Brisa, pel temps de la calor, més flexible i transpirable, que està fabricat a partir de plàstics reciclats del fons marí, ja que a més de filtrar la pol·lució el compromís d'AirGO per a reduïr-la també és ben ferm. A més es pot triar entre diverses talles

42

i colors (i atractius estampats). Les vendes del producte demostren que l'aposta comercial d'aquests emprendors ha estat l'encertada: les visites al seu web -AirGO2.coms'acosten a les 20.000 mensuals i el producte ja es pot trobar als establiments Decathlon de l'àrea metropolitana de Barcelona i a alguns de Madrid. Podeu aquirir aquest innovador passamuntanyes al seu web o en un dels d'establiments que hi indiquen.

PROVA D'EFICÀCIA

En aquesta imatge podem veure un dels nous filtres d'AirGO acabat d'estrenar (a l'esquerra) i un d'utilitzat durant 3 mesos a Barcelona. La retenció de partícules contaminants és més que evident.

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE


ESMORZARS DE FORQUILLA

8,50€

desde de 8:30h a 12:00h

TENIM ESPINETA I CARGOLINS

MENÚ ESPECIAL

SANTA TECLA

37,00€

ESPECIAL SANTA TECLA DEL 14 AL 24 DE SETEMBRE PARKING GRATUÏT

977 232 032

Via Augusta, 157. TARRAGONA www.restaurantsolric.com


ESPECTACLES, RIURES I CIRC

Foto cedida

Cia. Passabarret va néixer l’any 1995 amb joves artistes de carrer que van decidir ordenar i posar en escena alguns dels seus números més elaborats

44 28

VIUSET2019 - PERSONATGES


PERSONATGES

Cia. Passabarret (foto cedida)

Text_Alba Tudó

F

a 24 anys es va crear un projecte pioner a la demarcació de Tarragona: la Cia. Passabarret amb joves artistes de carrer que van decidir ordenar i posar en escena alguns dels seus números més elaborats. Així va sorgir el seu primer espectacle Qui té la pela?, que s’estrena a la XIII Marató de l’Espectacle al Mercat de les Flors de Barcelona (maig de 1996), fet que va permetre que el grup es donés a conèixer al gran públic. Cia. Passabarret és la companyia degana de pallassos i circ a la província de Tarragona. La seva especialitat són els espectacles de carrer, els tallers i les instal·lacions. La Circoteca és la seva casa, una escola

de circ, un petit teatre, el seu magatzem, una productora i una distribuïdora d’espectacles, tant propis de la companyia com d’altres artistes. El primer espectacle amb el qual han girat a nivell nacional és el show itinerant i musical Tandarica Orkestar (2004), que els ha portat als més destacats festivals de teatre de carrer d’Espanya, actuant fins i tot a Mònaco, França, Holanda, Cuba o Colòmbia, i al costat d’alguns dels més importants noms de la música balcànica, com Fanfare Ciocarlia o Emir Kusturica. En els últims anys han treballat al costat d’artistes de rellevància com Peter Ercolano, Monti, Pepa Plana o El Capitán Maravilla, encara que destaca la influència de destacats pallassos com Chacovachi o Jango Edwards, amb qui han col·laborat es-

VIUSET2019 -- PERSONATGES PERSONATGES VIUSET2019

tretament. Concretament, al costat de Jango Edwards. L’any 2010 van estrenar a Fira Tàrrega l’espectacle Big Boss & Tandarica Circus, en el qual el clown americà exerceix de cap de cerimònies. Al 2014 van iniciar la seva primera gira amb carpa pròpia per Catalunya, Tandarica Circus Experience, sent el segon circ català en ruta en tot l’any. També al mateix any van començar a treballar per Pallassos Sense Fronteres, amb qui van fer la seva primera expedició a Jordània. Cia. Passabarret realitza anualment un centenar d’actuacions amb les seves diferents propostes. L’octubre de 2012 va obrir el seu propi centre de creació i producció d’espectacles anomenat La Circoteca, a més de la seva escola de circ. La Circoteca ha estat premiada amb el Premi de Circ

45 29


Fi de curs (foto cedida)

Zirkòlika 2015, en la categoria de millor iniciativa per la projecció de circ de Catalunya. El 2018 estrenen Josafat, un espectacle de circ de sala basat en la novel·la modernista de Prudenci Bertrana i dirigit per Adrián Schvarzstein. Aquest espectacle ha estat premiat amb el Gran Premi BBVA Zirkòlia dels Premis de Circ de Catalunya, com a millor espectacle de l’any, estant també nominat a millor espectacle de sala i a millor número de circ. Actualment, Cia. Passabarret està integrada per Dèlia Batet (única supervivent des de la creació de la companyia), Oriol Llop i David Sancho. La Circoteca és la seu de l’Escola de Circ de Cia. Passabarret, dirigida a infants, joves i adults. Uns 300 adults i nens passen per l’escola durant l’any. Les activitats que es realitzen a La Circoteca busquen donar a conèixer el circ des d’un punt de vista lúdic, part d’elles sense pretensions purament formatives. En aquest sentit, durant el curs ofereixen diferents propostes com les següents: El Circ en família és un taller de circ obert a les famílies que es realitza a l’interior de La Circoteca. Es tracta d’una proposta creada pel Centre de Creació Tub d’Assaig de Terrassa i a la que s’han anat sumant diferents espais de circ membres de la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya (XECC). La Circoteca s’hi suma des del 2013 amb la intenció d’oferir una alternativa lúdica vinculada al circ, d’àmbit fami-

46 30

liar, a més de donar a conèixer la resta d’activitats de l’espai. Així doncs obren les portes de les instal·lacions perquè infants i adults comparteixin una estona descobrint diferents disciplines circenses. L’any 2014 van crear els Circoloquis a La Circoteca. El que pretenen amb aquesta proposta és crear un espai informal de trobada entre amants del Circ en general, aglutinar a l’espai el màxim gruix de públic amb interès pel circ i els pallassos amb una llaminera programació d’espectacles a la gorra i altres propostes que ens conviden a parlar de circ i “enganxar” tan aficionats com professionals del món del Circ del Camp de Tarragona. Han fet Circoloquis a La Circoteca artistes i companyies com Moi Jordana, Chacovachi, Leo Bassi, Marta Renyer, Cia. Ambizurdos, El Capitán Maravilla, Cristi Garbo, Cia. LP, Kiki Vita, Mortelo&Manzani, Clownbaret, Javier Ariza, entre d’altres... EL CIRC DE VALLS Sota aquest nom, oferien fins al 2015 una programació completa de més d’un mes a la carpa de circ de Cia. Passabarret, instal·lada als jardins de Casa Fèlix des de finals d’abril a principis de juny, amb companyies de circ i pallassos de tot l’estat. Aquesta programació ha tingut un ressò mediàtic molt important, uns “efectes colaterals” interessants i un impacte indirecte molt extens, però després de quatre anys lluitant-la, la resposta de participació

VIUSET2019 - PERSONATGES

directa (assistència com a públic als espectacles dels diumenges) no els satisfeia suficientment. Així doncs, des del 2016, es realitza una sola actuació d’una estrella convidada. Fins al moment han passat artistes com Tortell Poltrona, Leo Bassi, Los Excéntricos, Pepa Plana, Marcel Gros o Pepe Viyuela. Una de les seves especialitats, des de Cia. Passabarret és el pallasso. Es tracta de cursos formatius, que van des de la iniciació fins a nivells més avançats. Destaquen noms propis com Leo Bassi, Jango Edwards, Johnny Melville, Álex Navarro, El Payaso Chacovachi, Claret Clown, Guillem Albà, Pepa Plana, Loco Brusca o Merche Ochoa entre d’altres.

Classes Circoteca (foto cedida)

Cia. Passabarret en breu començarà una gira amb un circ, però de moment no han pogut desvetllar més detalls. De fet, l’any vinent celebraran 25 anys hi haurà diferents novetats. Estrenaran un parell d’espectacles i canviaran un taller que tenien en cartera. Així doncs, renovaran alguns dels seus espectacles. Tandarica Circus és el que porta més temps –setze temporades-. Els integrants de la companyia asseguren que “al llarg dels anys han viscut un procés progressiu de creixement i que fan una mica de tot”.


VOLS o NECESSITES? T-ROC 205€

des de

/mes

TIGUAN des de

230€

GOLF

des de

/mes

195€ /mes

El vull tant que el necessito. Condueix un Volkswagen des de 195€/mes amb My Renting.* ● ● ● ●

Assegurança a tot risc. Assistència en carretera. Manteniment inclòs. Estrena cotxe cada 4 anys.

* Oferta Volkswagen Renting, SA, per a un Golf Ready2Go 1.0 TSI 85 kW (115 CV). 48 quotes de 195 € (no inclou l’IVA). Entrada: 3.372,71 € (no inclou l’IVA). Per a un T-Roc Edition 1.0 TSI 85 kW (115 CV). 48 quotes de 205 € (no inclou l’IVA). Entrada: 3.064,92 € (no inclou l’IVA). Per a un Tiguan Edition 1.5 TSI 96 kW (130 CV). 48 quotes de 230 € (no inclou l’IVA). Entrada: 3.868,75 € (no inclou l’IVA). Quilometratge: 10.000 km/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou el canvi de pneumàtics. Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida fins al 30/09/2019, tret que es produeixi alguna variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Models visualitzats: T- Roc Sport amb equipament opcional. Emissió de CO2 (g/km): 140 (NEDC: 115). Consum mitjà (l/100 km): 6,2. Golf Sport amb equipament opcional. Emissió de CO2 (g/ km): 131 (NEDC: 111). Consum mitjà (l/100 km): 5,8. Tiguan Sport amb equipament opcional. Emissió de CO2 (g/km): 152 (NEDC: 128). Consum mitjà (l/100 km): 6,7.

Tarracomòbil

Reusmòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.vwtarragona.com

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.vwreus.com


HITS

EL MILLOR DEL MILLOR DEL TRICICLE

Els propers 20 i 21 de setembre en el marc de les activitats de Santa Tecla, el Tricicle porta Hits al Palau de Congressos. Compte! Perquè potser serà el darrer cop que els veiem

Roser Pros-Roca

A

l Joan Gràcia, el Carles Sans i el Paco Mir, el Tricicle, de nou la carretera els porta a Tarragona. El darrer cop vàreu representar Bits i aquest cop Hits. Sempre estem molt contents de tornar a Tarragona.

48

La primera vegada que vam venir vam fer Manicomic, l’any 1982, la plaça en la que actuàvem es va fer petita. La segona vegada va ser a Camp de Mart i el vam omplir. Hem vingut tan sovint com ens han convidat a fer-ho i sempre ha sigut molt agradable actuar a Tarragona. Hits és un acrònim amb tota una sèrie de significats que tenen molt a veure amb vosaltres: Humor Intel·ligent Trepidant i Sorprenent, Humans

VIUSET2019 - ESPECTACLES

Immorals Teatralitzant Situacions, Hilarants Individus Tragicòmics i Solacívols... i tot plegat es pot resumir com “el millor del millor del millor” del Tricicle. Sí, Hits és un resum de 40 anys sobre els escenaris. Hem escollit de cadascun dels espectacles els gags que hem detectat que la gent acollia millor i que més han agradat, i els hem enfilat un rere l’altre en un espectacle que dura 100 minuts i que per tant, és un dels més llargs que hem fet.


ESPECTACLES

molt poques variacions: el gag dels bebès, el del sofà del dentista, el dels executius..., està clar que són els que més han agradat i que han aguantat el pas del temps. Per a representar Hits us heu d’emportar de gira una bona part de la vostra vida professional, perquè amb 40 gags i un escenari buit que s’ha d’anar canviant contínuament, per força heu de portar un munt d’elements i de persones que us ajudin a l’hora de portar a terme la representació. Així és. Per a tot aquest conjunt de professionals tenim dues paraules: necessitat i agraïment. Els necessitem molt perquè són la garantia que l’espectacle sortirà com està previst i per tant són fonamentals. I agraïment, perquè aquest equip està compost de persones amb les que fa molt de temps que treballem i amb els quals tenim un llaç de fidelitat mutu. És la millor manera de treballar i és molt difícil si no es fa així. I no és només l’apartat tècnic sinó també el de l’oficina, que ens busquen entrevistes, actuacions, mil maneres d’arribar a la gent i comunicar-nos amb el públic.

Dieu que és un espectacle que tria el públic. Com pot ser això? De tots els esketch, el públic en pot triar cinc. Com es fa? Doncs molt senzill. El públic ha d’entrar a la nostra web (www. tricicle.com) i d’entre la llista de 40 gags que hi trobarà, triar-ne 5 perquè els representem a Tarragona, per tant, l’elecció del públic defineix una part de l’espectacle i la seva intervenció és fonamental. Triar 5 gags del Tricicle d’entre una llista de 40... una elecció força difícil... Doncs te’n faries creus com excepte en alguna comptada ocasió, la gent sol escollir els mateixos 5, amb

“NO PARLAR ÉS LA MANERA COM VAM ESCOLLIR TREBALLAR I GRÀCIES A AIXÒ, HEM GIRAT PER TOT EL MÓN” Precisament, parlant de fidelitat, el públic també us ha sigut constant i ara ja heu saltat una altra generació. Tenim totes les edats entre el públic que ens segueix. És el més gran reconeixement al tipus d’humor que fem, que és intemporal i universal perquè no està basat en notícies que avui hi són i demà ja han perdut vigència, ni un humor que

VIUSET2019 - ESPECTACLES

només s’entengui a Barcelona, a Catalunya o a Espanya, sinó que hem girat per una vintena de països i a tot arreu hem tingut èxit perquè ens han entès. Això ens ha anat molt bé. El cert és que quan vam començar no hi pensàvem en aquest aspecte del pas del temps, perquè la gent tenim tendència a viure la immediatesa, però va ser un encert i el temps mateix ho ha demostrat. Precisament, amb el temps heu anat incorporant als vostres espectacles més elements tecnològics que marquen la diferència entre ahir i avui. Serveixi com a exemple Bits, sense anar més lluny. Cert. Però els espectacles els plantegem de la mateixa forma avui que fa 40 anys. Ara bé, està clar que avui podem jugar amb les facilitats que ofereix la tecnologia. Per exemple, al fons de l’escenari hi ha una projecció que fa l’efecte que volem i en canvi, fa 35 anys no n’hi havia de projectors d’aquesta potència. Tot ha canviat: la llum, el so... A més, si alguna constant hem tingut al llarg dels anys és que sempre hem innovat i de fet, l’únic que es repeteix a l’escenari som nosaltres, però amb la temàtica que hem tocat, els esketchos que hem creat, sempre hem procurat evolucionar. Per això també ens hem mantingut vigents 40 anys. Cal entendre que amb cadascuna de les obres heu fet un esforç creatiu enorme i que malgrat tractar-se de mímica, de gestos, amb absència pràcticament total de paraula, el vostre abast d’expressió és infinit. No és ben bé cert, sí que hi ha alguns límits. Hi ha qui ens ha dit perquè no fem un esketch del Congrés dels Diputats. Bé, no el faríem perquè no barregem humor i política però a banda, és molt difícil representar només amb gestos, àmbits en els que la paraula és fonamental. Però bé, no parlar és la manera com vam escollir treballar i gràcies a això, hem girat per tot el món. El llenguatge corporal i els gestos són expres-

49


sions comuns a tota la humanitat. Per exemple, quan algú té por, està content o està enfadat, s’expressa de la mateixa manera un de Tarragona, un de França o un de Xile. Utilitzar i explotar al màxim el llenguatge dels gestos ens ha anat molt bé perquè tothom ens ha entès. A banda dels gestos, també hi ha una certa hilaritat universal. Totalment cert. Diuen que el primer gag de la humanitat va ser quan un troglodita va ensopegar amb una pedra i els altres van riure. Els xinesos tenen l’humor groc que consisteix en cops, caigudes, perquè la desgràcia aliena sempre fa gràcia. Aquí ens agrada un humor més sofisticat i aquest simple donar-se un cop al cap o caure de morros, si no

“TORNAR ALTRE COP A LA CARRETERA, CREC QUE NO HO FAREM. ACABAREM LA REPRESENTACIÓ DE HITS EL MARÇ DE 2020 AL COLISEUM DE BARCELONA I JA ESTÀ”

50

s’acompanya d’alguna cosa més queda pobre i per tant, necessitem un humor més polit i més intel·lectual. Però en termes generals, arreu del món la gent riu del mateix. Va de debò que després de Hits Tricicle es retira dels escenaris? Això pensem perquè fa 40 anys que no parem. Molts teatres, escenaris, hotels, autopistes, aeroports i tenim ganes de baixar el ritme. No és una retirada total perquè seguirem fent coses, però baixem el ritme de fer un espectacle rere l’altre. Amb Hits anem passant per tots aquells llocs dels que ens ve de gust acomiadar-nos. Ara bé, al març de 2020 hi ha un altre projecte i farem una petita temporada a Barcelona. A més, tenim preparat un documental, una exposició itinerant d’aquests 40 anys i després mai se sap, perquè si ens proposen fer alguna actuació especial, doncs caldrà tenir-ho en compte, però

VIUSET2019 - ESPECTACLES

tornar altre cop a la carretera, crec que no ho farem. Acabarem la representació de Hits el març de 2020 al Coliseum de Barcelona i ja està. Abans d’acabar, desvetllem algun petit “secret” explicat sotto voce. El Joan, el Carles i el Paco confessen tenir projectes més enllà del Tricicle. El Carles que dels tres és el més actor, continuarà actuant molt probablement en un espectacle en solitari que també pot ser molt divertit. El Paco continuarà la seva carrera de director i autor de teatre. El Joan es dedicarà a dirigir el seu restaurant-espectacle El Lío, amant com és del món del musical i el cabaret. O sigui que d’una forma o una altra, amb un o un altre format, junts o per separat, seguirem gaudint del Joan, el Carles i el Paco del Tricicle. No cal patir, no els perdrem de vista.


Tienen mรกs sabor porque llevan mรกs frutos secos

#MINUEVOVICIOSANO

@nectina_original @nectina www.nectina.com


IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

52

VIUSET2019 - IL·LUSTRACIÓ


ES POSA EN MARXA A TARRAGONA UNA XARXA PIONERA D’ACOMPANYAMENT EN PROCESSOS DE FERTILITAT Redacció

La Clínica de Reproducció Assistida Embriogyn és l’únic centre especialitzat de manera exclusiva en tractaments i tècniques relacionades amb la reproducció assistida i el diagnòstic prenatal. A més a més, ara dona un pas més enllà respecte a les clíniques del sector oferint de forma pionera la primera xarxa privada d’acompanyament en els processos de fertilitat. Avui dia cada cop són més les parelles que fan front a problemes reproductius. Les clíniques de reproducció assistida ofereixen diversitat de tècniques però de vegades allò que necessitem és sentir-nos acompanyats, un concepte que va molt més enllà de la professionalitat.

LES PARELLES QUE PASSEN PER AQUEST TIPUS DE SITUACIÓ PODEN AFRONTAR SENTIMENTS MOLT DIVERSOS COM: CULPABILITAT, PORS, SOLEDAT, INCOMPRENSIÓ...

DIFICULTATS REPRODUCTIVES Actualment un 18% de parelles en edat reproductiva, segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, es troben en l’aventura de formar una família, i veuen com no és un procés tan senzill com creien. L’estil de vida, cada cop més sedentari, l’edat i causes ambientals o genètiques acaben fent que el que havia de ser un procés emocionant i alegre es converteix en un túnel gris del qual costa veure’n la fi. Per tot això cada cop són més les tècniques que les clíniques ofereixen als seus pacients per ajudar-los a trobar, en primer lloc, les causes de la seva esterilitat, i en segon lloc, oferir-los una solució. SUPORT EMOCIONAL I PSICOLÒGIC En tot aquest procés no només la part física és important, sinó que hi ha un component emocional molt important. Les parelles que passen per aquest tipus de situació poden afrontar sentiments molt diversos com: culpabilitat, pors, soledat, incomprensió... i molts cops no saben on ni com demanar ajuda. Internet acaba sent una font d’informació per aquestes persones a través de fòrums o grups a les xarxes socials, però… les circumstàncies o tipologies de pacients són tan específiques que és difícil trobar algú que ens entengui perquè ha passat exactament per la mateixa situació. Embriogyn vol recollir i cobrir aquesta necessitat, i posa en marxa una eina pionera: una xarxa privada d’acompanyament voluntari. Es tracta de posar en contacte perfils de pacients similars, uns afrontant un procés de voler crear una

família i els altres, parelles que han passat per la mateixa situació però que avui ja gaudeixen del seu somni de ser pares. Persones acompanyant persones. SENTIR-SE ACOMPANYATS “Nosaltres no coneixíem ningú que es trobés en la mateixa situació, però creiem que ens hauria ajudat molt parlar amb gent que hagués viscut la mateixa aventura que nosaltres”, comenta una pacient de la clínica. Des d’Embriogyn, Imma Saumell, directora del laboratori i impulsora del projecte, indica: “Estem orgullosos de poder oferir finalment un espai proper i personal als nostres pacients, gràcies als voluntaris, que són famílies a qui hem pogut ajudar a fer realitat el seu somni de ser pares”. Cada any són més de 8.000 els nens i nenes que neixen a Catalunya gràcies a l’ajuda mèdica. El Centre Mèdic Embriogyn, present a Tarragona, El Vendrell i Tortosa ha treballat sempre per oferir un tracte professional, humà, pròxim i càlid per tal d’ajudar aquestes famílies a fer créixer el seu somni de ser pares.

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE

53


LA TERRA ALTA De fet, a Picasso i el seu amic Manel Pallarés -que és qui el va convidar a aquestes terres- durant aquells dies els hi agradava molt endinsar-se pel Parc dels Ports. Ara, l’anomenada Cova de Picasso es pot visitar. Es deixa el cotxe a l’àrea recreativa de La Franqueta i la direcció cap a la cova està indicada. Tornant enrere cap a l’aparcament, es pot agafar el camí oposat, un recorregut sense gaire dificultat, de vegades entre arbres i matolls i d’altres enmig del congost, vorejant el riu -un afluent de l’Algars- i el barranc de la Vall d’Uixò, envoltats de moles i cingleres on hi viuen diferents rapinyaires. I mirant a dreta i

UNA RUTA DE BANYS IDÍL·LICS DEL TOLL BLAU AL TOLL DE VIDRE Alícia Fàbregas El desnivell que hi ha entre el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre és el que dona nom a la Terra Alta. Són més de 700km2 famosos mundialment per les seves extenses vinyes que produeixen més de 7 milions d’ampolles de vi l’any. DINS DEL PARC DELS PORTS Però en aquesta comarca també hi ha altres espais naturals dignes de menció, com el Parc Natural dels Ports, que el 2013 va ser declarat per la UNESCO part de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. I és encara més atrac-

54

tiu si fa bon temps i ve de gust una excursió sense o amb companyia -apte per a fer amb nens, també- que acabi amb una bona remullada. Els Estrets d’Arnes i el Toll Blau, dins d’aquest parc, són el lloc ideal, una zona que fa dècades va enamorar a un jove Picasso de setze anys, durant la seva estada a Horta de Sant Joan al 1898, per curar-se l’escarlatina. Ara, en aquest poble hi ha un museu que recorda l’impremta del prestigiós pintor i on es pot llegir una de les seves famoses frases: “Tot el que sé ho he aprés a Horta”.

VIUSET2019 - TERRA ALTA

ELS ESTRETS D’ARNES I EL TOLL BLAU, DINS D’AQUEST PARC, SÓN EL LLOC IDEAL, UNA ZONA QUE FA DÈCADES VA ENAMORAR A UN JOVE PICASSO DE SETZE ANYS


esquerra potser descobrim algun escalador en plena pujada, suspès sobre tolls i piscines naturals que apareixen i desapareixent al llarg de la caminada. S’ha de tenir en compte, però, que només es permet el bany al Toll Blau, que està aproximadament a una hora a peu des de La Franqueta, un lloc més profund del riu on l’aigua està més tranquil·la. AMB UN PEU A L’ARAGÓ Si es tenen més ganes de refrescar-se amb una capbussada, a poca distància hi ha un altre indret espectacular i potser menys freqüentat: el Toll de Vidre, a la frontera amb Aragó, a 7km d’Arnes. Des del poble, les indicacions són força clares, i acaben en un pàrquing. Des d’allà, caminant menys de deu minuts s’arriba a un racó d’aigua transparent que banya una cascada. És el Toll de Vidre. La vegetació esquitxa les roques que l’aigua ha anat modelant i la natura ofereix petites zones d’ombra per a descansar si el sol és massa intens. Tot i que es pot arribar fins allà en cotxe, el camí és una pista forestal i hi ha trams amb força sots, així que en funció del vehicle pot ser recomanable deixar-lo més lluny i caminar una estona més llarga.

CAMINANT MENYS DE DEU MINUTS S’ARRIBA A UN RACÓ D’AIGUA TRANSPARENT QUE BANYA UNA CASCADA. ÉS EL TOLL DE VIDRE.

VIUSET2019 - TERRA ALTA

55


SOLUCIÓ A LA PRESBÍCIA El prestigiós centre reusenc es dedica al tractament integral mèdic i quirúrgic de les patologies visuals. Un dels darrers avanços són les lents intraoculars Premium o HD: una solució eficaç a la presbícia o vista cansada Els Drs. Callizo al quiròfan de Clínica Oftalmològica Reus

Lent intraocular trifocal Finevision Toric Physiol

Què és la presbícia o vista cansada? Per què es produeix? La presbícia o vista cansada és una alteració normal de la visió, que apareix a partir dels 40–45 anys deguda a que el cristal·lí, que és la lent natural que permet enfocar els objectes propers, perd progressivament aquesta capacitat, pel que es produeix una dificultat progressiva per a enfocar objectes propers, és a dir, lectura, mòbils, tablets, ordinador, etc. Al nostre país, un 49% de la població té més de 40 anys, pel que la prevalença de la presbícia és molt alta.

56

Quina solució té la presbícia? Tradicionalment, aquest defecte s’ha pal·liat amb l’ús d’ulleres de lectura o progressives, amb la incomoditat que això suposa pel pacient, encara jove, en el seu dia a dia. Actualment existeixen solucions definitives per corregir totalment la presbícia, com ho és la cirurgia del cristal·lí amb lent multifocal.

En què consisteix aquesta cirurgia? Què són les lents intraoculars multifocals Premium? Les lents intraoculars substitueixen el cristal·lí transparent o la cataracta (cristal·lí opac), mitjançant una cirurgia completament indolora, amb anestèsia tòpica (gotes) i de forma ambulatòria (sense ingrés), així el pacient es pot reincorporar molt ràpidament (24–48 hores) a la seva vida laboral. A diferència de les lents intraoculars estàndar, que en oferir un únic punt d’enfocament no permeten eliminar la necessitat d’ulleres, en l’actualitat existeixen les lents intraoculars multifocals Premium o HD (High Definition: Alta Definició), amb diverses zones de focus que permeten veure-hi correctament en totes les distàncies sense cap necessitat d’ulleres. A Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo, escollim la lent intraocular Premium més específica per a cada pacient mitjançant medicions i proves d’alta precisió en funció de les necessitats de cadascú, del seu estil de vida i de les seves expectatives.

Camí de l’Aleixar, 51-53, 43202 Reus Tel. 977 322 408 www.clinicaoftalmologicareus.es Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo és un centre que es dedica al tractament integral mèdic i quirúrgic de les patologies oculars, disposant de quiròfans exclusius per a cirurgia oftalmològica, homologats pel Departament de Salut. PATOLOGIES TRACTADES: Cataractes | Glaucoma | Retinopatia diabètica | Degeneració macular | Despreniment de retina | Oftalmologia pediàtrica | Neurooftamologia | Cirurgia oculoplàstica | Cirurgia refractiva | Cirurgia de pesbícia | Cirurgia lacrimal

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE


Assessorament gratuït Visita a domicili sense cost Pressupost sense compromís Finançament a mida

Et costa pujar i baixar escales?

Cadires pujaescales Mini elevadors

Plataformes

Solucions en accessibilitat

900 414 000 www.validasinbarreras.com

TENIM LA SOLUCIÓ! *** COMPRA ARA ***

i no paguis fins al desembre!


MINI COOPER SE

EL MINI DE

ZERO EMISSIONS

Mini llança al mercat el primer compacte premium amb propulsió cent per cent elèctrica. La seva bateria permet recórrer fins a 270 km Ramon Ortiz

Ja es pot gaudir de la mobilitat urbana cent per cent elèctrica, a l'estil Mini. El nou Mini Cooper SE combina la mobilitat sostenible amb la diversió al volant, gràcies a un eficaç sistema de propulsió elèctric. El motor rendeix 184 cavalls i aconsegueix el seu parell màxim de 270 Nm des de l'inici de la marxa. Una exclusiva bateria de ions de liti permet gaudir d'una autonomia de 235 a 270 km. És possible realitzar una recàrrega ràpida amb corrent continu de fins a 50 kW, proporcionat un 80% de la bateria en 35 minuts. Accelera de 0 a 60 km/h en 3,9 segons, igualant els registres d'un esportiu amb motor de combustió. De 0 a 100 km/h necessita 7,3 segons i la velocitat màxima està autolimitada a 150 km/h. Ofereix quatre modes de conducció: el mode Sport destaca per gaudir d’una direcció més directa i d’una resposta més immediata del sistema de propulsió. Els modes Green i Green+ estan concebuts per assolir un grau màxim d'eficiència. Es disposa també de dos nivells de recuperació

d'energia de frenada, a escollir pel conductor. L'interior presenta diferències significatives respecte a la resta de gamma, destacant un quadre d'instruments específic amb pantalla en color de 5,5 polzades. Aquesta pantalla digital mostra la velocitat en xifres amb una banda d'escala perifèrica i el rang de velocitat es mostra també en el marc lluminós de l'esfera central. Altres pantalles digitals informen sobre el nivell de càrrega de la bateria, autonomia restant, l'estat dels sistemes d'assistència, missatges de control rebuts, etc. Quan es carrega el vehicle, el quadre informa sobre el percentatge de càrrega i el temps restant fins a la càrrega completa.

POT SER RECARREGAT EN UN ENDOLL CASOLÀ, UN WALLBOX OPCIONAL O ELS PUNTS PÚBLICS DE RECÀRREGA EXISTENTS

58

VIUSET2019 - MOTOR


EL PRIMER HÍBRID DE MINI. MINI COUNTRYMAN HÍBRID ENDOLLABLE AMB DISTINTIU ZERO EMISSIONS. Oliva Motor Carrer Josep Maria Folch i Torres, 2. Les Gavarres. Tarragona olivamotor.mini.es Consum combinat MINI Countryman Híbrid Endollable: 1,9 l/100 km (WLTP: des de 1,7 fins 2,1 l/100 km). Emissions combinades de CO2: 43 g/km (WLTP: des de 40 fins 47 g/km).

11-13 CAMBRILS OCTUBRE ENTRADA AL 2019 PAÍS DEL VI

10è aniversari mostra de vi i gastronomia al parc del pescador


SUBARU e-BOXER

OFERTA HÍBRIDA I EFICIENT Subaru incorpora a la seva gamma els primers models híbrids, denominats e-Boxer, de la marca japonesa

Ramon Ortiz

El XV i el nou Forester són els dos primers models que incorporen la tecnologia híbrida de Subaru anomenada e-Boxer, un sistema propulsor de nova generació que combina un motor elèctric amb dues tecnologies diferencials de la marca: la configuració bòxer i la tracció integral permanent Symmetrical AWD.

EL LLIURAMENT DE POTÈNCIA DELS MOTORS TÈRMIC I ELÈCTRIC S'AJUSTA AUTOMÀTICAMENT PER ADAPTAR-SE A LES CONDICIONS DE CONDUCCIÓ

60

El nou sistema híbrid de la firma japonesa combina la potència provinent d'un motor 2.0 atmosfèric de 4 cilindres i injecció directa de 150 cavalls, degudament modificat en un 80% dels seus components, afegint un starter i generador elèctric, amb la d'un motor elèctric de 12,3 kW de potència integrat a la caixa de canvis automàtica Lineartronic, i que està alimentat per una bateria de ions de liti, amb 118 volts de capacitat. El resultat és una resposta immediata, nivells de consum i emissions més baixos i poder gaudir de l’etiqueta ECO de la DGT.

VIUSET2019 - MOTOR

El lliurament de potència provinent del motor tèrmic i del motor elèctric s'ajusta automàticament per adaptar-se a les condicions de conducció, oferint tres modes de funcionament: 100% Elèctric o EV, Mixt i Tèrmic. El primer, disponible fins a 40 km/h, permet propulsar el vehicle elèctricament, amb una conducció silenciosa i sense emissions. El segon combina la potència de tots dos motors -elèctric i combustió- per aconseguir una millor eficiència. El mode tèrmic impulsa el vehicle alhora que recarrega la bateria, igual que succeeix quan es frena.


GAMMA FIAT UNITATS LIMITADES EN ESTOC LLIURAMENT IMMEDIAT

40

FINS A

%

DE DESCompte

10

ANYS

DE GARANTIA i assistència

L’OPORTUNITAT DE LA TEVA VIDA AQUÍ I ARA Gamma Fiat (vehicles EURO6D): Consum ponderat/cicle mixt: de 4,6 a 9,8 (l/100 km) i emissions de CO2: de 109 a 222 (g/km), segons procediment

d’assaig WLTP d’acord amb el que disposa el Reglament UE 2017/1151 (emissions de CO2 de 97 a 205 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert als Reglaments UE 2017/1152-1153); Gamma Fiat (vehicles EURO6B, final de sèrie): Consum mixt entre 3,4 i 6,7 (l/100 km) i emissions de CO2 entre 88 i 157 (g/km). Cicle NEDC segons el Reglament (UE) 715/2007. Descompte de fins al 40 % aplicable sobre el PVP recomanat de vehicles disponibles en estoc de la gamma FIAT. Inclou descomptes del concessionari i fabricant i descompte addicional per a vehicles finançats amb FCA Capital España E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals, per un import mínim finançat en funció del model, amb un termini mínim de 48 mesos i una permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació per part de l’entitat financera. L’oferta inclou garantia legal i assistència en carretera de 2 anys, més 8 anys de garantia comercial i assistència en carretera addicional Mopar amb un límit de 100.000km des de la data de primera matriculació del vehicle o el que abans succeeixi. Oferta vàlida només per a particulars fins al 30/09/2019 o fins a exhaurir-ne les unitats (400 unitats). No acumulable amb altres ofertes o descomptes especials.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS


GREEN NCAP

ESTUDIS D'EFICIÈNCIA

El programa Green NCAP analitza i puntua els vehicles pel seu baix impacte ambiental en un cicle de vida complet Ramon Ortiz Green NCAP és una iniciativa de nova creació que està formada per administracions públiques, universitats i automòbil clubs. Entre els seus participants es troba el RACC com a membre de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), i fins a una vintena d’organitzacions i laboratoris independents de vuit països d’Europa. Està emparat pel Programa Europeu d’Avaluació d’Automòbils Nous (NCAP, per les seves sigles en anglès) que gaudeix d’un reconegut prestigi i reconeixement mundial per les seves proves Euro NCAP, que avaluen la se-

guretat dels vehicles des de fa més de vint anys. El programa d’avaluació de vehicles de Green NCAP neix amb objectius ambiciosos i amb una estratègia a llarg termini que pretén influir en els fabricants perquè redueixin l’impacte mediambiental dels seus vehicles, des de la fabricació fins al desballestament. Els tests que actualment s’estan realitzant només tenen en compte l’energia utilitzada pel vehicle mentre circula, però s’està treballant perquè en un futur pròxim també es tingui en compte l’energia utilitzada des de

la producció del vehicle fins al seu ús per part de l’usuari. En última instància, l’objectiu de Green NCAP és analitzar el cicle de vida complet de l’automòbil, incloent-hi l’energia utilitzada per a fabricar-lo, l’energia consumida durant la seva vida útil i l’energia requerida per desballestar i reciclar els seus components. En una segona onada de tests Green NCAP, s’han avaluat cinc vehicles de diferents marques. Els models millor puntuats pel seu baix impacte ambiental han estat el Nissan LEAF, 100% elèctric, que ha obtingut 5 estrelles, la puntuació màxima possible. A continuació, l’Opel Corsa de benzina, ha aconseguit 4 estrelles. El Mercedes Benz C-220d 4MATIC dièsel, el Renault Scenic dCi 150 de benzina, i l’Audi A4 Avant g tron, impulsat per gas, han rebut tres estrelles. El tipus de combustible no és un factor determinant per a l’obtenció d’estrelles, donat que entre els vehicles amb més estrelles, en trobem tant de dièsel com de benzina.


Nou

Renault CLIO

Nou Renault Clio: Consum mixt WLTP (l/100 km) des de 4,1 fins a 6,3. Emissions de C02 WLTP (g/km) des de 109 fins a 142. Emissions de C02 NEDC (g/km) des de 94 fins a 118. renault.es

AUTOXANDRI

C/ Josep Mª Folch i Torres 12 (Pol. Com. Les Gavarres) Tel. 977 050 050 TARRAGONA REUS - EL VENDRELL - VALLS - CERVERA www.autoxandri.com

© JAN STEINHILBER

Dissenyat per viure


RECOMANACIONS

Alícia Fàbregas

ALBÀNIA DURANT LA DICTADURA COMUNISTA Segons el filòsof alemany Walter Benjamin, que es va suïcidar a Portbou el 1940 fugint dels nazis, al quadre de Paul Klee ‘Angelus Novus’ hi apareix un àngel que mira al passat amb els ulls desorbitats. Hi veu una catàstrofe i voldria detenir-se per arreglar-ho, però des del paradís bufa un vent massa fort, que l’empeny cap al futur. Al voltant d’aquesta idea -o més aviat, utilitzant-la per a construir una història- es desenvolupa la novel·la de Bashkim Shehu: Angelus Novus. En ella parla en primera persona dels anys que va passar a les presons d’Albània, després que el seu pare, Mehmet Shehu, Ministre de l’Interior del dictador Enver Hoxha i cap de la cruel i temuda Sigu-

rimi -semblant a les SS dels nazis-, suposadament es suïcidés. Amb unes reflexions molt interessants i admetent els privilegis que va tenir per ser fill d’un membre tant important del govern de la dictadura, Shehu fa un retrat d’aquells anys tan durs per a gran part de la població albanesa.

T’INTERESSARÀ SI... Vols conèixer part de la història d’Albània d’una forma novel·lada. APUNTA Angelus Novus, de Bashkim Shehu.

L’AMENAÇA QUE SUPOSA L’EXTREMA DRETA HONGARESA PER A LA COMUNITAT ROMANÍ Entre el 2008 i el 2009 es van produir una sèrie d’atacs xenòfobs a Hongria contra membres del Poble Gitano. En total, set romanís van ser assassinats. Genezis, la segona pel·lícula de l’hogarés Árpád Bogdán, parteix d’aquests fets reals per a filmar una ficció no gaire allunyada de l’actualitat d’Hongria. La història es divideix en tres parts, amb tres protagonistes diferents -que en un cert punt s’acaben enllaçant-, una fotografia excel·lent i un relat a foc lent. Una crítica contundent -en forma d’obra d’art- a la violència sense escrúpols d’alguns grups d’ultradreta contra minories que no tenen capacitat de protegir-se, ni defensar-se.

T’INTERESSARÀ SI... Aguantes les imatges dures, tot i que narrades amb bellesa, i t’agraden les històries actuals amb un missatge crític contundent. APUNTA Genezis, a Filmin.

64

VIUSET2019 - RECOMANACIONS


www.viuafons.cat

LLEGEIX-NOS ON TU VULGUIS Llegeix els nostres continguts a través del teu telèfon, tauleta i ordinador. Segueix les nostres xarxes socials. Consulta a l’hemeroteca tots els exemplars publicats.

A www.viuafons.cat hi trobaràs: reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local. INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat


SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:


Setembre 2019

REUS

EDICIÓ LOCAL


QUAN LA CIUTAT

S'OBRE

Les festes de Misericòrdia són l’oportunitat perfecta per redescobrir els espais més emblemàtics de Reus, que tenen un protagonisme destacat com a escenaris d’actes de tot tipus i de visites guiades imperdibles Text_Jesús Jordi Pinatella Fotos_Pierre Grubius

L

es campanes de la Prioral de Sant Pere, explicacions de luxe sobre el seu funcionament i Reus il·luminant-se mentre el sol es pon. Són els ingredients d’un dels molts actes de les festes de Misericòrdia que posen en valor el patrimoni d’una ciutat orgullosa de la seva arquitectura, del gòtic al modernisme.

68

A més de la cèntrica església reusenca, l’institut Pere Mata, el jardí de la Casa Rull, la Casa Navàs, el Centre de Lectura, el Gaudí Centre i Vermuts Rofes són alguns dels espais de la ciutat des dels quals es viuran les festes, que dura al voltant d’un mes (fins a mitjans d’octubre, tot i que els dies forts van del 21 al 25 de setembre) i que té uns 200 actes. Sort que és la festa major petita...

VIUSET2019 - MISERICÒRDIA

Els campaners de Reus explicaran tots els detalls de les campanes de la Prioral els dies 22 i 28 al vespre, mentre els visitants contemplen la ciutat il·luminada. La panoràmica de Reus des d’aquest punt elevat i emblemàtic també es pot gaudir en les visites diürnes que hi ha programades durant les festes. De totes maneres, la Prioral serà encara l’escenari d’uns quants actes


MISERICÒRDIA

més, durant els quals el seu gòtic tardà lluirà més que mai. El més destacat és, probablement, el muntatge escènic de cant, música i teatre Misericòrdia: de Reus al Cel, que reviu la llegenda de la Mare de Déu de Misericòrdia, des de l’aparició de la pastoreta fins a la salvació de la ciutat. L’Orfeó Reusenc és qui escenifica un muntatge que compta amb un equip de més de vuitanta persones entre músics, cantaires, dansaires, actors i tècnics. A més, la Prioral acull concerts, amb instruments com ara la guitarra i l’orgue de protagonistes, xerrades, exposicions... Un altre dels tresors patrimonials de Reus, l’institut Pere Mata, tampoc gira l’esquena a les festes. L’edifici que Lluís Domènech i Muntaner va convertir en una obra cabdal del modernisme viurà dos migdies complets (els dies 21 i 28) amb visita teatralitzada, vermut i música. S’hi espera una demanda elevada, de manera que és imprescindible reservar plaça. Vermut i modernisme,

una combinació cent per cent reusenca. A més, no cal oblidar que es poden fer visites al pavelló dels Distingits, una de les parts més destacades del recinte i que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. De Domènech i Muntaner també és la casa Rull. Propietat de l’ajuntament, el seu jardí ja sol ser, durant l’any, escenari d’esdeveniments de tot tipus, i aquests dies es converteix en un dels centres neuràlgics de les festes. Joia modernista, el seus ornaments d’inspiració medieval i els detalls d’Art Nouveau seran ben visibles durant l’exposició de bonsais -enguany se’n celebra la vint-i-cinquena edició, que també inclou demostracions i tallers-, durant les activitats d’ikebama i taitxi, durant les fires de còmic i del disc i del vinil i durant els concerts de Pokers, de Karol Green i de Mise. Parlar de modernisme i Reus és parlar de Gaudí. El centre que la ciutat li dedica a la plaça Mercadal es vesteix

VIUSET2019 - MISERICÒRDIA

de gala durant les festes -la façana s’il·luminarà de color de verd amb motiu del dia mundial de l’Alzheimer, el 21 de setembre- i serà l’escenari d’una interessant activitat familiar. Una visita, el 13 d’octubre, titulada Observem, escoltem i toquem en família al Gaudí Centre i que serveix per descobrir els trets essencials i els personatges més destacats de la vida de Gaudí a través d’un joc d’empatia, amb un taller artístic relacionat amb l’obra de l’artista. A més, hi ha la possibilitat de fer la visita convencional al Centre Gaudí, que actualment dona un protagonisme destacat a la vida i obra de Domènech i Muntaner.

L’UNIVERS MODERNISTA DE REUS ESTARÀ MOLT PRESENT DURANT LES FESTES, AMB EL PERE MATA COM UN DELS CENTRES NEURÀLGICS

69


Reus encara amaga més joies modernistes, com és el cas de la Casa Navàs, un altre fruit de la inspiració de Domènech i Muntaner i que pot ser admirada a través de les habituals visites guiades. Del 17 al 27 de setembre, però, hi ha l’oportunitat de fer-hi una visita “premium”, que inclou un

tast de vins i de vermuts a la terrassa. Projectada per als comerciants tèxtils Joaquim Navàs i Josepa Blasco, és un dels millors exemples de modernisme d’Europa pel seu interior ben conservat. Per arrodonir l’oferta modernista, res millor que la ruta Reus 1900, un recorregut per alguns dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat, des de les obres de Domènech i Muntaner fins a les construccions de Pere Caselles. En el complet programa de les festes també hi ha visites guiades als espais del Museu de Reus, a la Casa del Vermut i del Vi de l’Estació Enològica, al refugi antiaeri de la Patacada i a l’antiga fàbrica de vermuts Rofas, en aquest cas teatralitzada i amb protagonisme, com no pot ser d’una altra manera, del vermut. A més, hi ha les enigmàtiques visites guiades de Reus Ocult i jornades de portes obertes al nou Centre Terapèutic d’Estimulació Cognitiva per a l’Alzheimer i Unitat de la Memòria.

No s’ha de perdre de vista, a més, que molts d’altres espais de la ciutat, com ara el Teatre Bartrina i el Centre de Lectura, el Teatre Fortuny, el Centre d’Art Cal Massó i, com no, el Santuari de Misericòrdia, obren les seves portes durant les festes. En resum, visites amb preus mòdics -sobretot si s’adquireix la targeta Vis!t Reus-, actes gratuïts i activitats per a tots els públics per viure les festes però també Reus i els seus edificis i racons més atractius. Sempre és un bon moment per redescobrir la ciutat, i encara més enmig de l’ambient de festa major.

EL JARDÍ DE LA CASA RULL, OBRA DE DOMÈNECH I MUNTANER, ACULL EXPOSICIONS, TALLERS, FIRES I CONCERTS DE MÚSICA

Copes de vidre, polseres, bolígrafs, clauers... i moltes coses més. 70Raval de Santa Anna, 35 - Tel. 977 VIUSET2019 MISERICÒRDIA 341 118 -- 43201 Reus | www.prieto.cat | prieto@prieto.cat


PLATAFORMES ELEVADORES VERTICALS PER A PERSONES, ASCENSORS PER A UNIFAMILIARS, CADIRES SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES PER A HOSTALERIA I INDÚSTRIES

43800 VALLS (Tarragona) 639 82 95 67 e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com web: www.enier.com


ADAPTACIÓ A LA DIVERSITAT MUSICAL Doctor Prats i Roba Estesa protagonitzen el concert més destacat d’unes festes que compten amb tres revetlles simultànies per satisfer tothom Jesús Jordi Pinatella Foto Blanca Uroz

“Ja tocava que vinguessin a Reus.” Les paraules del regidor de Cultura, Daniel Recasens, durant la presentació dels actes de les festes de Misericòrdia demostren les ganes que hi havia a la ciutat de viure la música de Doctor Prats, que protagonitzaran, al costat de Roba Estesa, el concert central, el divendres 20 al vespre a la plaça de la Llibertat. Doctor Prats, un dels grups catalans més populars del moment, s’estrenaran a Reus després de recórrer gairebé tot el país amb el seu directe potent i la seva música de fusió, amb elements de rock, pop, ska, electroswing i dubstep. I si Roba Estesa fusiona alguna cosa és, sobretot, la festa i el combat. Amb el segon disc, Desglaç, busquen potenciar la presència de la dona a gran escala i inciten a l’esclat d’una revolució col·lectiva “des de les individualitats

DOCTOR PRATS, PROTAGONITZARÀ, AL COSTAT DE ROBA ESTESA, EL CONCERT CENTRAL, EL DIVENDRES 20 AL VESPRE A LA PLAÇA DE LA LLIBERTAT

72

particulars”. Una oda, en definitiva, a la col·lectivitat i a l’empoderament. La música –“la part festiva pura i dura”, en paraules de Recasens- té un gran pes en les festes de Misericòrdia, sobretot amb les tres revetlles simultànies, la nit del 24 de setembre, “per adaptar-se a la diversitat de públics”. A la plaça d’Anton Borrell hi haurà la revetlla jove amb Tàrraco Surfers, embolcallant de surf-rock èxits de la música disco, del pop, del rock i del latin, i CAT ROCK, amb versions de grups del país. A la plaça de la Lliber-

tat hi haurà la revetlla amb l’orquestra Cimarrón, un clàssic de les festes majors, mentre que al passeig de Mata tindrà lloc la revetlla Go Fabri Open Air Festival, amb l’equip de la Fàbrica i els seus DJ’s. El consolidadíssim Reggus, que enguany celebra la 26a edició amb els seus ritmes jamaicans; els artistes locals, com ara Fito Luri i Ariel Santamaria; les havaneres, els electrovermuts i la segona edició d’Els 80 a glops són més actes de les festes de Misericòrdia amb la música com a element principal.



LA MEDALLA A MARIA ÀNGELS OLLÉ, PÒSTUMA La pedagoga va morir l’1 de setembre i no podrà rebre la distinció de l’ajuntament de Reus pel seu compromís amb l’educació i la ciutat Jesús Jordi Pinatella

d’Anoia i instal·lada a Reus des dels anys seixanta del segle passat. L’ajuntament vol reconèixer amb el guardó la trajectòria de Maria Àngels Ollé com a pedagoga i escriptora, que la va portar a liderar el moviment de renovació pedagògica de l’escola ca-

El mes de juliol l’ajuntament de Reus va decidir atorgar la Medalla de la Ciutat a la pedagoga Maria Àngel Ollé, pel seu compromís amb l’educació, la ciutat i el país, amb la previsió que la rebés durant les festes de Misericòrdia. Ollé, però, va morir el passat 1 de setembre, de manera que la medalla li serà lliurada a títol pòstum. “Era una excel·lent persona, compromesa amb la gent, amb la ciutat, amb l’educació. Tot i no haver-hi nascut ha aportat moltíssim a Reus. És una persona de referència, lamentem molt la seva pèrdua”, va

74

L’AJUNTAMENT VOL RECONÈIXER AMB EL GUARDÓ LA TRAJECTÒRIA DE MARIA ÀNGELS OLLÉ COM A PEDAGOGA I ESCRIPTORA afirmar l’alcalde, Carles Pellicer, poc després de conèixer la defunció d’Ollé, nascuda fa 82 anys a Sant Sadurní

talana i impulsar la fundació de l’escola Mowgli de Reus, la primera de la ciutat en fer l’ensenyament mixt i en català, i oberta a totes les creences. Ollé és autora de nombroses publicacions al voltant de la didàctica de la llengua i de la literatura infantil. A més, ha format professionals de la docència i ha exercit com a professora a la Universitat Rovira i Virgili. Ollé també es va involucrar en política, com a presidenta del Pacte Nacional pel Dret a Decidir Reus-Baix Camp i com a fundadora del col·lectiu d’Avis i Àvies per la Llibertat de Reus, que li van dedicar un emotiu homenatge poc després de la seva mort. L’acte del lliurament de la medalla tindrà lloc el dijous 19 de setembre al vespre al saló de plens de l’Ajuntament, un acte en què també hi haurà mencions honorífiques per a Maria del Carme Vidal, Alba Sotorra, l’Escola Bernat Calvó, la Llar d’Infants Maria Assumpció Cuadrada, les Germanetes dels Pobres, la Confraria la Verònica, la colla Musical Els Tranquils i la confraria dels Sants Just i Pastor.



PROGR AMA Dimecres 18 de setembre De 16.00 a 19.00 h, a la PLAÇA DE L’ABAT OLIBA, Biblioteca Sobre Rodes. 17.30 h, a la BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS, Contes a cau d’orella: La Pastoreta i la Mare de Déu, narració de la història que va originar les Festes de Misericòrdia. De 18.00 a 21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, taller de llenya seca. 19.00 h, a la PLAÇA DE LES PEIXATERIES VELLES (davant el restaurant La Rosa dels Vents), segona edició d'Els 80 a glops, sessió musical i servei de bar amb música alternativa i independent dels vuitanta i noranta seleccionada per diferents locutors de LANOVA Ràdio de Reus. Organitza: Reusdigital.cat, LANOVA Ràdio de Reus i La Rosa dels Vents. 19.30 h, a la BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS, presentació del llibre El primer piteu, d’Alfons Coma. 20.00 h, pel NUCLI ANTIC, el Carro dels Romanços. Bravium Teatre ens ofereix per setè any una passejada teatral pels carrers del centre basada en la rica producció reusenca de romanços de fil i canya o de canya i de cordill. Aquesta literatura del tombant del 1900 són composicions en vers, impreses amb plecs de quatre pàgines. El nom els ve donat per la forma com s’exposaven a la venda: penjats d’un cordill i agafats d’un tros de canya perquè no se’ls emportés el vent. Els venedors el recitaven o cantaven, com a reclam, i la gent els adquiria per llegir-los en reunions familiars, d’amics o al cafè. Sortida de la cercavila des de la seu de l’entitat, al carrer de la Presó, i actuacions a les places de la Farinera, de David Constantí, de les Basses i de Sant Pere.

76

20.30 h, a la SALA SANTA LLÚCIA, projecció de Romero, de John Duigan, dins la programació del cineclub.

Dijous 19 de setembre De 10.00 a 13.00 h, al MAS CARANDELL, Biblioteca Sobre Rodes. A les 11.00 h, presentació del llibre El Gaudí que no ens han explicat mai, de Joan Torres Domènech, amb l’assistència de l’autor. Activitat del projecte ARTER de la Central de Biblioteques de Tarragona. 17.30 h, a la BIBLIOTECA PERE ANGUERA, Contes a cau d’orella: La Pastoreta i la Mare de Déu, narració de la història que va originar les Festes de Misericòrdia. De 18.00 a 21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, taller de llenya seca. 19.30 h, a la SALA D’ACTES DEL CENTRE D’AMICS DE REUS, xerrada «Trucs i consells per a un envelliment saludable», a càrrec de la dietista i nutricionista Rosa Baró Vilà. Organitza: Grup Cultural de Misericòrdies de Reus. 20.00 h, al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT, lliurament dels Guardons de la Ciutat 2019. Un homenatge públic a la societat civil de casa nostra. Entrega de la Medalla de la Ciutat a M. Àngels Ollé Romeu, i mencions honorífiques municipals a M. del Carme Vidal Salvat, Alba Sotorra Clua, Escola Sant Bernat Calvó, Llar d’Infants M. Assumpció Cuadrada, Germanetes dels Pobres, Confraria La Verònica, Colla Musical Els Tranquils i Confraria dels Sants Just i Pastor. Durant l’acte es repartirà la postal número 43 de la col·lecció de Postals de la Festa Major, dedicada al ball

solemne curt de l’Àliga de Reus a l’interior del santuari de Misericòrdia. 20.00 h, a la CAPELLA DELS DOLORS DE LA PRIORAL DE SANT PERE, xerrada «L’ànima de Gaudí», a càrrec de Josep Ma. Tarragona. 20.00 h, pel NUCLI ANTIC, el Carro dels Romanços. Bravium Teatre ens ofereix una passejada teatral pels carrers del centre de la ciutat basada en la rica producció reusenca de literatura de fil i canya del segle XIX. Sortida de la cercavila des de la seu de l’entitat, al carrer de la Presó, i actuacions a les places de la Farinera, de David Constantí, de les Basses i de Sant Pere.

Divendres 20 de setembre De 18.00 a 21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, taller de llenya seca. 18.00 h, a l’interior del MERCAT CENTRAL, Storytelling amb La Martina Kids&Us School. Contacontes en anglès i realització d’una manualitat per decorar el mercat. Adreçat a nenes i nens d’entre 4 i 10 anys. Places limitades, cal inscripció prèvia al 977 300 006 (dies laborables, de 9.00 a 13.00 h). 18.30 h, a la PLAÇA DEL BALUARD, animació infantil amb A ballar toquen, a càrrec d’Struc, un espectacle de ball infantil amb cançons populars i modernes amenitzades amb molta animació, pluja de caramels, batalla de confeti, globus, fum i tot tipus de balls cent per cent participatius. 19.00 h, des del CARRER DE MARTÍ NAPOLITÀ, Coricorre, cercavila del Bou de Reus i del Bou de Valls, amb l’acompanyament musical dels Bandsonats. Recorregut: carrers de Santa Anna, de la



Presó, de l’Hospital, del Fossar Vell i Major, plaça del Mercadal, carrers del Metge Fortuny, d’Aleus, de Rosich i de Martí Napolità. 19.00 h, al CENTRE D’AMICS DE REUS, inauguració de l’exposició de pintures dels alumnes de Lídia Pàmies. 20.00 h, a la PLAÇA DEL CASTELL, representació del Ball de Sant Miquel, a càrrec del Ball de Diables. Aquest ball, documentat a la ciutat des del segle XVIII, escenifica la lluita del bé i el mal. 20.00 h, al PAVELLÓ OLÍMPIC MUNICIPAL, Premis Esport i Ciutat, gala on es reconeixen anualment persones, entitats i esportistes vinculats a la ciutat que hagin destacat durant la temporada esportiva. 21.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, concert de Roba Estesa i Doctor Prats. El grup de música festiva i combativa Roba Estesa presentarà Desglaç, el seu segon disc, amb el qual vol potenciar la lluita i la presència de la dona a gran escala i convida a l’inici d’una revolució col·lectiva des de les individualitats particulars; una oda a la col·lectivitat i a l’acte d’empoderament per alliberar-se. Seguidament, Doctor Prats, que amb poc temps ha capgirat la música de fusió del nostre país, afegint als ja clàssics components del pop, la cúmbia i l’ska nous elements, com l’electroswing i el dubstep; ho podreu comprovar en el seu potentíssim directe, que no deixa ningú indiferent. 21.00 h, al TEATRE BARTRINA, Cineclub del Centre de Lectura. Projecció de Manbiki kazuko (Un afer de família) d’Hirokazu Kore-eda. Japó, 2018. VOS. 121 min. Preu: 5 €, socis del Centre de Lectura 2 €. 21.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Misericòrdia: de Reus al Cel. Muntatge escènic de cant, música, dansa i teatre que ens porta a reviure la llegenda de la Mare de Déu de Misericòrdia, des de l’aparició a la pastoreta fins a la salvació de la vila. L’Orfeó Reusenc escenifica aquest muntatge únic, que compta amb un equip de més de 80 persones entre músics, cantaires, dansaires, actors i tècnics. 21.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, assaig obert especial de Misericòrdia a càrrec dels Xiquets de Reus.

Dissabte 21 de setembre

Durant el matí, al CAMPANAR, al punt més alt del pinacle major, hissada de la bandera mariana com a inici de les festes de Misericòrdia. 10.30 h, a l’exterior de la PARRÒQUIA DE SANT JOAN, ofrena floral a la majòlica de la Mare de Déu de Misericòrdia a càrrec del Grup Cultural de Misericòrdies de Reus. 11.00 h, al mercat ambulant dels Marxants, al MERCAT CENTRAL, espectacle itinerant de música i gresca amb la xaranga Bandsonats. D’11.00 a 13.00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Festa pel Dia Mundial de l’Alzheimer. Atraccions, inflables, circuits amb bicicleta i llits elàstics. Preu: 1,5 €. Els beneficis aniran destinats a l’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp. 12.00 h, a l’AJUNTAMENT, acte de donació del Lleó petit de Reus a la ciutat. 12.00 h, al MUSEU DE REUS (espai plaça de la Llibertat), visita guiada a l’exposició «Reus i els seus artistes (1850-1939)». Imprescindible reserva prèvia al 977 010 660, de dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 h. 12.00 h, a l’INSTITUT PERE MATA, visita teatralitzada, concert i vermut. Imprescindible reserva prèvia a www.codoleducacio.com. Més informació al 977 327 362. Amb el suport de la Fundació Pere Mata i l’Ajuntament de Reus. 12.00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, lectura de les reivindicacions a favor de l’Alzheimer, que defineix en l’àmbit estatal la Confederació d’Associacions d’Alzheimer CEAFA, a càrrec de Cori Sánchez, presidenta de l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp, acompanyada per Carles Pellicer, alcalde de Reus. 12.00 h, al CARRER D’ALEUS, vermut rumberu, amb el magnífic Peret Reyes i Victor del Río, que presentaran el nou disc Rumba de Barcelona, amb David Rincón al cajón. Amenitzaran l’acte els DJ Cris&Petes. Organitza: La Nit de Fer l’Índiu (CRAC i Colla Gegantera) i Bar Absenta. Col·labora: Vermuts Miró. A les 12.00 h, a la PLAÇA DEL TEATRE, vermut i misericòrdia van en concòrdia. Som la Colla Pessigolla i volem veure’t ballar... a la plaça del Baluard has de venir si vols participar. Organitza: Colla Pessigolla. 13.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, II Concurs de Paelles i Arrossos de Misericòrdia. Concurs/dinar popular per tastar les millors propostes de paelles i arrossos dels participants, prèviament inscrits a http://ves.cat/enjl. Tasteu

Fabricant de juntes d'automòbil

78 Info.es@elringklinger.com

les propostes i voteu quina s’emporta el premi! Cada tiquet inclou 4 tastos de paella, amanida, pa, aigua, vi i pastís de postres. Venda anticipada de tiquets (12 €) a la Llibreria Gaudí, Fil i Cotó, Taverna Despertaferro, 3 de 9 i Batabat. Si queden tiquets, podran adquirir-se el mateix dia al Pallol per 15 €. Els beneficis aniran destinats a l’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp. 14.00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Festa pel Dia Mundial de l’Alzheimer. Concert de Los Ritmos de Rumba. 17.30 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, demostració d’ikebama a càrrec de Marta Ferrer. 18.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, Diada Castellera de Misericòrdia, amb la participació dels Moixiganguers d’Igualada, els Nens del Vendrell i els Xiquets de Reus. 18.00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Festa pel Dia Mundial de l’Alzheimer. Berenar popular i actuació de la companyia Souldance i de la Jove Companyia de Dansa del Centre de Lectura. 18.30 h, des de la CASA RULL i pels CARRERS DEL NUCLI ANTIC, cercavila del Canó de les Festes. Canonades i versots ompliran els carrers del nucli antic. 18.30 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, demostració de taitxi per part del Grup Tai-Txi del Baix Camp. 18.30 h, a la PLAÇA DEL BALUARD, amb motiu del Dia Internacional de la Pau, espectacle infantil En Quimet i el seu tricicle, a càrrec de la companyia Galiot Teatre de Titelles. D’un antic tricicle de principis del segle passat hi sortirà un bagul antic de fusta del qual apareixeran contes de grans dimensions, personatges i objectes que ens parlaran de la pau, la tolerància i el respecte. 19.00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Festa pel Dia Mundial de l’Alzheimer. Concert d’Ariel Santamaria. 19.00 h, al GAUDÍ CENTRE, il·luminació de la façana en color verd amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer. 19.00 h, a la PLAÇA DE PRIM, plantada de les bèsties participants a l’A Reus, Correfoc! 20.00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Festa pel Dia Mundial de l’Alzheimer. Concert de Joan Masdéu. 21.00 h, al TEATRE BARTRINA, concert de presentació de Cru, el nou disc de Fito Luri. Preu: 8 € (anticipada), 10 € taquilla. 21.30 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, A Reus, Correfoc!, amb la participació dels balls de

Us desitja molt bona festa de Misericòrdia


Tu clínica de referencia en la Costa Daurada

DIENTES FIJOS EN 8 HORAS EXÁMENES INCLUIDOS EN EL TRATAMIENTO - TAC ESCÁNER - RADIOLOGÍA DIGITAL - DISEÑO DE SONRISAS

tac 3d

Avinguda Ramon d’Olzina, 19 - 43480 Vila-seca (Tarragona)

Tel. 977 070 539


diables de Ribes, la Canonja i Vila-seca, i el Borinot del Vendrell, el Porc d’Argentona, el Drac de Granollers, lo Fardatxo de Rasquera i el Drac Gall de Castellgalí, i de Reus: els Bous de Foc, la Vedella de Foc, la Víbria, el Ball de Diables, el Drac i la Cabra. Recorregut: plaça del Mercadal, carrer del Vidre, placeta dels Argenters, carrers de Donotea, d’Aleus, de Rosich i de Santa Anna, plaça de la Farinera, carrers Presó, de l’Hospital, Absis, de les Peixateries Velles i del Fossar Vell, plaça de Sant Pere, carrer Major i plaça del Mercadal.

Diumenge 22 de setembre 8.30 h, al POLILLEUGER CIUTAT DE REUS, II Reus Bike Race, II Trofeu Ciutat de Reus de BTT. Més informació i inscripcions a http://inscripcions.reusbikerace.com/ De 10.00 a 21.00 h, a la PLAÇA DEL SANTUARI, 53è Aplec Baix Camp, organitzat per la Colla Sardanista Rosa de Reus. Esmorzar popular i sardanes tot el dia amb les cobles Jovenívola de Sabadell i Reus Jove, i a la tarda també amb la Cobla Pare Manyanet. Al matí, actuació del Bou i el Lleó amb motiu del seu 15è aniversari. De forma paral·lela, tallers i activitats: escacs, jocs, manualitats i concurs de colles a la tarda. 11.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, taller infantil de cura i modelatge d’un bonsai. Cal inscripció prèvia, places limitades fins a 20 participants menors de 12 anys. Preu: 6 €. 11.00 h, al SANTUARI DE MISERICÒRDIA, missa de la 39a Trobada de Misericòrdies al santuari, amb la presència de la geganta Misericòrdia de la Colla Gegantera de l’Institut Pere Mata. 12.15 h, a la PLAÇA DEL SANTUARI, ballada conjunta de la «Sardana del Peret Ganxet», de Josep Maria Baiges Jansà, a càrrec d’alumnes de diverses escoles reusenques, acompanyats pel gegant Peret Ganxet (amb motiu de l’Any Peret Ganxet - 60 aniversari). 13.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, acte de lliurament de records als expositors i col·laboradors de la XXV Exposició de Bonsais Ciutat de Reus. 17.30 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, demostració de bonsai a càrrec del professor Josep M. Miquel. 17.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, inscripcions de la Trobada d’Elements Fets Per Tu - Fan del Seguici. Si ets fan del seguici de Reus, fes-te el teu element o vesteix-te com el teu ball pre-

80

ferit i llueix-te per Misericòrdia! És ben fàcil: tisores, pega, cartró... o qualsevol altre material. Si vols participar-hi i per a més informació, entra a www.canalreustv.cat i segueix les instruccions. Organitza: Canal Reus TV. 18.00 h, a la PLAÇA DEL SANTUARI, contacontes Hi havia una vegada... Contes sense diferències, Històries sobre la igualtat de gènere, a càrrec d’Imma Pujol. 18.30 h, des de la CASA RULL i pels CARRERS DEL NUCLI ANTIC, cercavila del Canó de les Festes. Canonades i versots ompliran els carrers del nucli antic. 18.30 h, des de la CASA RULL, cercavila de la Banda Verge de Misericòrdia. Recorregut: plaça del Doctor Sabater, carrer de Sant Joan, plaça de Prim, ravals de Jesús, de Martí Folguera, de Robuster, de Sant Pere i del Pallol (actuació), plaça d’Evarist Fàbregas, carrer de la Presó, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna i plaça de Prim, on finalitzarà amb una actuació de lluïment. 18.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, inici de la cercavila de la Trobada d’Elements Fets Per Tu - Fan del Seguici pel centre de la ciutat. Recorregut: carrer Major, carrer de les Peixateries Velles, Absis, carrers de l’Hospital, de la Presó, de les Galanes i plaça del Mercadal. 19.00 h, a la SALA SANTA LLÚCIA, representació de Dos cavallers de Verona, de William Shakespeare, a càrrec de la companyia Fabulae Tarraconense, amb la direcció de Miquel Àngel Fernández. Preu: 12 €, anticipada 10 €, Carnet Jove de l’Ajuntament de Reus 8 €, socis de l’entitat 7 €. A partir de les 20.30 h, al CAMPANAR, visites nocturnes a càrrec dels Campaners de Reus. Els Campaners de Reus ens expliquen la seva tasca, tot gaudint de nit de l’espectacular mirador de la ciutat. Preu: 2 € per persona. Imprescindible reserva prèvia a partir del dia 14 a campanersdereus@gmail.com. 21.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, cantada d’havaneres amb els grups Balandra i Sons del Mar. El Grup Cultural de Misericòrdies de Reus ens oferirà, a la mitja part, el Tronat (vermut Miró cremat).

Dilluns 23 de setembre 17.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, representació del Ball parlat de Marcos Vicente. 18.00 h, des del CAMPANAR, Toc de la Festa

Major Petita per anunciar la sortida del Seguici Petit, a càrrec dels Pioners i Caravel·les dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat. 18.00 h, des de l’AJUNTAMENT, inici de la cercavila del Seguici Petit de la ciutat. Amb la participació dels músics de l’Aula de Sons de Reus, el Ball de Diables infantil, el Drac petit, la Cucafera, el Basilisc petit, el Lleó petit, els Nanos petits, la Mulassa petita, els Vitxets, Moros i Indis petits, el Ball de Marcos Vicente, el Ball de Pastorets petit, el Ball de Cercolets petit, el Ball de Prims petit, el Ball de Valencians petit, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic petit, el Ball de Gitanes petit, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus, l’Àliga petita i la Banda de Música del Pare Manyanet. Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrers de les Peixateries Velles, de l’Hospital i de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim i carrer de Monterols, i acabarà novament a la plaça del Mercadal, on es farà la passada de lluïment. 19.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, berenar popular, gentilesa de Borges. 20.00 h, a l’AJUNTAMENT, XXVII Trobada de Misericòrdies de la nostra ciutat.

Dimarts 24 de setembre 9.30 h, a l’ESPAI SANT RAFAEL (carrer del Dr. Ferran 33-37), taller pràctic d’higiene postural per a cuidadors, a càrrec de la fisioterapeuta Ada Chacón. 12.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa per anunciar la vigília de la festivitat, a càrrec dels membres dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat. 19.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa per anunciar la sortida dels gegants i altres elements festius en cercavila, a càrrec dels membres dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat. Alhora, des de diferents punts del CENTRE DE LA CIUTAT, sortida del Seguici Festiu i altres elements. Les figures, els balls i les danses del nostre seguici es passejaran pels carrers i places del centre de la ciutat. 19.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, concert a



càrrec de l’Orquestra Cimarrón, que ens oferirà un gran espectacle i un ampli repertori de peces clàssiques. 20.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, tancament de la XXV Exposició de Bonsais Ciutat de Reus. 20.30 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, sortida de la Cercavila del Masclet, amb diferents elements festius i amb acompanyaments musicals. El Col·lectiu El Masclet llançarà botes a l’inici i al final del recorregut. La cercavila passarà pels carrers del Metge Fortuny, d’Aleus, d’en Vilar, de Rosich i de Santa Anna, plaça de la Farinera, carrers de la Presó, de l'Hospital i de les Peixateries Velles, plaça de Sant Pere, carrer Major i plaça del Mercadal. A més, podreu comprar Masclet a diferents establiments durant tots els dies de la festa. 22.00 h, a LA PALMA, 26è Reggus. Festival de reggae, ska i altres herbes, amb l’actuació de Llança de foc (País Valencià), Don Cosmic (Barcelona), Limbo & The Bubbling Society (Tarragona), Ganjanights (Tarragona) i Primatical Sound (Reus). Entrada gratuïta. Organitza: Di Farm Produccions i Festival Reggus. Col·labora: Ajuntament de Reus - Regidoria de Cultura i AMCA. 22.30 h, des de la PLAÇA DE LA PASTORETA i pel PASSEIG DE MISERICÒRDIA, Rosari de Torxes, amb comentaris dels misteris del rosari a càrrec de Monsenyor Joan Planellas Barnosell, arquebisbe de Tarragona. Rosari encapçalat per la creu i els cirials, l’estendard del Grup Cultural de Misericòrdies i seguit del poble amb torxes. Com cada any, el rosari finalitzarà a l’interior del santuari, on tindrà lloc la cantada dels goigs i la veneració de la Mare de Déu de Misericòrdia (la venda de torxes es farà a partir de les 21.30 h fins a l’inici del rosari a la porta del col·legi La Salle, amb la col·laboració d’aquest centre educatiu). 23.00 h, a la PLAÇA D’ANTON BORRELL, revetlla jove amb Tàrraco Surfers i CAT ROCK. Tàrraco Surfers fa tres anys que animen les festes d’arreu passant èxits de la música disco, pop, rock i latin pel sedàs de la música surf-rock. Cançons d’artistes com Boney M, Michael Jackson, Pitbull, Marc Anthony, Sopa de Cabra o AC/DC interpretades com mai les havia imaginat ningú. Seguirà la revetlla CAT ROCK, per als amants dels cargols a la llauna, Txarango, el pa amb tomàquet, Els Pets, l’escalivada, Els Catarres, la crema catalana, Lax’n’busto, l’escudella, La Pegatina, la samfaina, Obrint Pas, els panellets, Miquel del Roig i el xató.

82

23.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, revetlla amb l’Orquestra Cimarrón. Amb més de 5.000 actuacions i milers de quilòmetres recorreguts, el 2018 ha estat la formació de ball guanyadora als Premis ARC com a millor gira per festes majors. Una combinació de temes ballables clàssics (pasdobles, valsos, etc.) i música actual per a tots els públics per donar la benvinguda al dia de Misericòrdia. 24.00 h, al PASSEIG DE MATA, revetlla Go Fabri Open air Festival Misericòrdia 2019. Gaudeix de la millor festa a l'aire lliure de la mà de l'equip de La Fàbrica i els seus DJ Löbz, Máximo Valentino, Sr. Marshall i un convidat especial. Un escenari al mig del passeig amb so i il·luminació junts amb els efectes especials més espectaculars. Organitza: La Fàbrica i Restaurant Bella Italia da Gino.

Dimecres 25 de setembre 7.00, 8.00 i 9.00 h, al SANTUARI DE MISERICÒRDIA, missa. Durant tot el dia, el cambril de la Mare de Déu de Misericòrdia estarà obert per venerar la imatge (llevat de les hores de culte i fins al moment de la cantada de goigs de la Mare de Déu). 8.00 h, pels CARRERS DE LA CIUTAT, matinades de Misericòrdia, amb la participació dels grups de grallers de la ciutat, matinades tronades a càrrec del grup de tabalers del Ball de Diables, i matinades galejades amb el Ball de Pere Joan Barceló. Matinades a càrrec de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia. 8.00 h, en DIFERENTS ESTABLIMENTS de la ciutat, esmorzars de forquilla. 10.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa per anunciar la festivitat de Misericòrdia, a càrrec dels membres dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat. 10.30 h, des de la PLAÇA DE LA PASTORETA, baixada al santuari de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia. D’11.00 a 15.00 h, al PASSEIG DE MISERICÒRDIA 28, baixos 1, vermut solidari en benefici de Down Tarragona (Associació Síndrome de Down). D’11.00 a 20.30 h (excepte pausa al migdia), al PARC DEL TRENET, circulació de trens manipulats amb passatgers. Preu: 1,50 €. 11.00 h, des de la PLAÇA DE LA PASTORETA,

baixada del Seguici Festiu fins al santuari, amb la participació del Ball de Pere Joan Barceló, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els nanos, la Mulassa i els gegants, el Carrasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets, l’Àliga i la Banda Simfònica de Reus. En arribar al santuari, ballada de cadascun dels elements, balls i danses del Seguici Festiu. 11.00 h, a la PLAÇA DEL SANTUARI, solemne missa concelebrada presidida pel Monsenyor Joan Planellas Barnosell, arquebisbe de Tarragona. L’apartat musical anirà a càrrec de l’Orfeó Reusenc amb la participació dels assistents. Just en acabar, repic de campanes i el llançament de 21 salves de morterets en honor a la Mare de Déu. A continuació, al SANTUARI, actuació de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia. Tot seguit, ofrena floral i musical al cambril de la Mare de Déu. 14.00 h, a la PLAÇA DEL SANTUARI, dinar de festa major dels grups festius de la ciutat. A continuació, tots els grups festius que ho desitgin poden fer la seva ofrena i visitar el cambril de la Mare de Déu. De 17.30 a 19.00 h, davant del SANTUARI, ballades dels gegants, els nanos, les danses i el bestiari. 18.30 h, a l’interior del SANTUARI, rosari, i a continuació, celebració de la missa. 19.00 h, davant del SANTUARI, actuació castellera amb els Xiquets de Reus. A continuació, a l’interior del SANTUARI, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove. Seguidament, cantada general dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia a càrrec de l’Orfeó Reusenc i els fidels assistents amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove. 19.30 h, al PASSEIG DE MISERICÒRDIA, La Baixada, tradicional baixada del Ball de Diables de Reus al santuari, amb la participació del Ball de Diables i els diables particulars. En acabar, a la PLAÇA DEL SANTUARI, encesa de la Víbria i el Drac, seguida de la carretillada de Misericòrdia a càrrec del Ball de Diables. Tot seguit, encesa de la façana del santuari i mostra piromusical, a càrrec de la Pirotècnia Igual.



VOSALTRES TENIU EL POTENCIAL I NOSALTRES LA FÓRMULA! ANGLÈS A PARTIR D'1 ANY Redacció

La Martina Kids&Us és un referent en el Camp de Tarragona en l’ensenyament d’idiomes. Amb més de 12 anys de consolidació en el nostre territori, l’escola ofereix cursos d’anglès per a nadons a partir d’1 any a través del mètode Kids&Us, una metodologia contrastada i innovadora que fa que els més menuts de casa aprenguin una llengua estrangera com si es tractés de la llengua materna. Tot això és possible gràcies a la immersió 100% en anglès i a l’exposició continuada i rica en continguts que el mètode ofereix. Els infants no comencen a enraonar perquè un bon dia s’aixequen i ja saben produir sons, sinó que l’habilitat de parlar és fruit d’un procés d’exposició a la llengua que comença molt abans del naixement. Els nadons, des de la panxa, comencen a percebre estímuls lingüístics i són capaços d’escoltar, per exemple, la veu de la mare que els hi parla. És llavors quan es comencen a desenvolupar les seves capacitats lingüístiques.

A PARTIR DE L’ANY DE VIDA JA PODEN ASSISTIR A CLASSES SETMANALS AMB L’ACOMPANYAMENT DELS PARES DINS DE L’AULA

84

Després de néixer, els estímuls es multipliquen i es contextualitzen, i els nadons passen a una segona etapa on comencen a entendre el què succeeix al seu voltant. Encara que no tinguin l’habilitat de parlar, estan essent exposats a la llengua materna, aquella que el seu entorn parla. I quan ja estan preparats, quan físicament ja estan a punt, es llancen a produir sons, és a dir, a parlar. A La Martina Kids&Us coneixen en profunditat aquest desenvolupament lingüístic dels nadons i és per això que a partir de l’any de vida ja poden assistir a classes setmanals amb l’acompanyament dels pares dins de l’aula. Allà, els alumnes són exposats a una llengua anglesa natural, una llengua que els hi serveix per descriure el què els envolta i, el més important, els serveix per comunicar-se. Les sessions fins als 2 anys tenen una durada de 45 minuts i els grups són reduïts i familiars, d’un màxim de 5 nadons per aula. Les activitats són molt variades i de curta durada, pensant en la realitat dels més petits. A partir dels 3, passen a fer una hora de classe i són un màxim de 8 alumnes, buscant així la interacció entre ells. A mesura que van creixent, les nenes i els nens van canviant de personatges i de referents, però sempre es manté la connexió amb els protagonistes: se’ls hi cauen les dents, es posen malalts i no poden anar a l’escola, visiten el zoo, cuinen un pastís d’aniversari, són superherois... La identificació dels alumnes amb els personatges és fonamental: els veuen com uns iguals, hi posen més interès perquè a ells també els hi passa i ho traslladen a la seva vida personal, se’n recorden fora de l’aula. En conseqüència, aprenen amb rapidesa i amb solidesa, ja que la seva motivació i participació a classe són molt grans. En les classes, es creen unes situacions reals a través dels materials, les cançons, els jocs, el conte, etc., que porten els alumnes a entendre la totalitat del que s’està fent a més d’utilitzar l’anglès en tot moment i en cadascuna de les activitats, ja sigui de forma dirigida o de forma espontània. L’escola ofereix una continuïtat fins als 18 anys, on els alumnes acaben la seva etapa educativa amb un nivell de C2 del Marc Europeu de Llengües. A partir dels 3 anys, els alumnes passen per un test oral cada dos o tres mesos, on es va veient i controlant la seva evolució. El mètode no és només això, sinó que també presenta un seguit d’eines i d’activitats extres que donen continuïtat a les classes: aplicacions didàctiques per als dispositius mòbils, tallers de cuina, obres de teatre per a infants... un munt de moments en els quals els infants poden continuar practicant l’anglès fora de l’escola. No dubteu en visitar-los i a conèixer-los de més a prop, ja que els centres també són un univers de colors i el materials són únics i originals. Els trobareu a Tarragona, a Reus, a Cambrils i a Salou.

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE



Tarragona

Cuidador d’animales de zoològic Cuidador de cavalls Assistent tècnic veterinari d’animals de companyia Perruqueria i estètica canina

INICI DELS CURSOS 2019

615 571 366

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)


PER A CADA TIPUS DE NATURA. NOU JEEP® RENEGADE PER 14.900€ JEEP® COMPASS PER 17.900€ AMB 4 ANYS DE GARANTIA

Emissions de CO2 Gamma Jeep®: de 117 a 315 (g/km). Consum mixt: de 4,4 a 16 (l/100km). Els valors indicats de CO2 i consum de combustible han estat calculats en funció del mètode de mesurament / correlació corresponent al cicle NEDC d’acord amb la norma (EU) 2017 / 1152- 1153 per tal de permetre la comparació de les dades del vehicle corresponent. En condicions reals de conducció aquests valors poden canviar, ja que depenen de molts factors com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com de l’estat, l’ús i el equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, depenent de l’equipament opcional i / o la mida de pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. Preus recomanats 14.900€ per Jeep® Renegade Sport 1.0G MT6 88 kW (120 CV) i 17.900€ per Jeep® Compass Sport 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4X2. Inclou IVA, Transport, Impost de Matriculació (IEMT) calculat al tipus general, descomptes de concessionaris i fabricant (que inclou descompte de permuta per lliurament de vehicle usat a canvi, amb una antiguitat mínima de 3 mesos sota la titularitat del Client que compra el vehicle nou) i descompte addicional per finançar amb FCA Capital Espanya E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim de finançament de 14.900€ (Renegade) i 17.900€ (Compass) amb un termini mínim de 48 mesos i permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació de l’entitat financera. No s’inclouen les despeses de finançament. Exemple de finançament per Jeep® Renegade sense entrada, per un import total del crèdit de 14.900€. TIN 7,95%, TAE 9,28%, 84 quotes mensuals de 231,86€, comissió d’obertura (3%) 447,00€ al comptat, import total a terminis 19.923,24€, import total degut 19.923,24€. Exemple de finançament per Jeep® Compass sense entrada per un import total del crèdit de 17.900€. 84 quotes mensuals de 278,55€. TIN 7,95%, TAE 9,28%, comissió d’obertura (3%) 537,00€ al comptat, import total degut 23.935,20€. Oferta vàlida fins al 30/09/2019 a Península i Balears. La versió visionada pot no correspondre amb el vehicle ofertat. Jeep® és una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com


88


Nou -. K"1a Ceed Tot:.trer

Uh - deis teus.

The Power to Surprise

QUALITY CAR II TARRAGONA

Ctra. Valencia, Km 248,8 43006 Tarragona Tel.: 977 54 87 12 www.kia.com

Ctra. del Pla, 216. Poi. lnd. 43800 Valls Tel.: 977 60 41 11

Poi. la Roureda. C/ Nicaragua, 42 43204 Reus Tel.: 977 76 90 25

Emissions CO, combinades WLTP correlacionat a NEDC (g/km): 104-132. Emissions CO, combinades WLTP (g/km): 123-146. Consum combinat WLTP (1/lOOkm): 4,7-6,4. PVPR Kia Ceed Tourer 1.0 T-GDi Concept (inclou els impostas, el transport i les accions promocionals). No inclou les despeses de gestoria i matriculació. Oferta aplicable per a clients particulars que financin amb Banco Cetelem S.A.U. un import mínim de 10.000€ a través de la campanya FlexiPlan, a un termini mínim de 36 mesas i amb una permanencia mínima de 36 mesas. Oferta incompatible amb altres ofertes financeres en concessionaris de la Península i les Balears. Finam;ament subjecte a l'estudi i l'aprovació per part de l'entitat de crédit. No s'inclouen les despeses associades al finam;ament (comissions, interessos o programes d'asseguram;a). Consulta'n les condicions a www.kia.com. El model que es visualitza no es correspon amb el de l'oferta. •eonsulteu el manual de garantia Kia.

Anunci 175 X 125 revista viu octubre - 03/10/18- 19:29



REUS | TARRAGONA

habitatge Núm. 21 | Setembre 2019


93 dies. És el temps que necessitem per vendre el teu immoble amb el servei exclusiu àgorax®premium.

Vine a veure’ns al carrer Jesús, 35 de Reus o truca’ns al 977 756 839.


Terreny de 6.650 m² que inclou un habitatge de 84 m² útils compost de: 3 habitacions, saló menjador independent amb llar de foc i sortida a terrassa de 18 m², cuina i bany amb rentador. Calefacció amb radiadors elèctrics. Barbacoa, traster exterior, pàrquing, gran terrassa superior de 75 m². Aigua de pou i llum de xarxa. Terreny amb oliveres, ametllers, hort, fruiters. Fantàstiques vistes del Camp de Tarragona. Amplis espais i en plena natura! Habitatge + terreny en venda / Camí Mas d’en Valls (La Selva del Camp)

140.000 €

Si tu també vols vendre som la millor opció. Sol·licita el pla de venda exclusiu per a la teva propietat. Carrer Jesús, 35 43201 Reus Tel. 977 756 839 Whatsapp: 600 498 977 oficina@agorax.es

www.agorax.es

Dídac Rodríguez Director d’Àgorax



ELS MILLORS PREUS EN MANTENIMENT

TRUQUI AL 977 894 179

REPAREM TOT TIPUS D’ASCENSORS

Ascensor per a col·lectivitats i per a vivendes unifamiliars Seguretat, confort i disseny per a tots Baix consum i màxima eficiència Dissenyi l'elevador al seu gust

Plataformes salva escales Desenvolupem el seu projecte d'accessibilitat Ens adaptem a les seves necessitats Diferents models per escollir

Elevador vertical d’interior Desplaceu-vos entre plantes sense perdre espai Avançat tecnològicament i de fàcil instal·lació Ideal per a persones amb minusvalideses

Cadires puja escales Muntatges ràpids i sense cap tipus d'obra Màxim rendiment des del primer dia Diferents models corbats i rectes

Plataformes puja escales

INSTAL·LACIÓ EN

HORES

Una gran solució a problemes de mobilitat S'adapta a trams corbats i rectes Models per a interior i exterior

GSM INSTAL·LACIÓ DE TELÈFON DE CABINA

SERVEI REPARACIÓ AVARIES 24 HORES

ESTUDIS EFICIENCIA ENERGÈTICA

FINANÇAMENT A MIDA

C/ O’DONNELL, 29 – BAIXOS – 43205 – REUS – Tel.: 977 894 179 www.ascensorssales.com – reus@ascensorssales.com

PER MÉS INFORMACIÓ www.ascensorssales.com


COMPRA VENDA LLOGUER PISOS CASES XALETS LOCALS TERRENYS

s.l.

A.P.I 448 aicat 2320

ASSESSORS IMMOBILIARIS

info@fincas-marti.com

www.fincas-marti.com FINCA RÚSTICA, ALFORJA

PISO, REUS, ZONA CAMÍ DE VALLS

PARCELA URBANA, ALBIOL

1215 m2., 16 m2. caseta, agua del pueblo. Piscina, vallado. 16 0 0 ref: 7720

80 m2., 3 habi, baño, sin ascensor. 4º planta, reformado. 80 3 1 ref: 7722

2.400 m2., se puede construir chalet. 2400 0 0 ref: 7719

PISO, REUS, ZONA VIDAL I BARRAQUER

PARCELA URBANA, CASTELLVELL

FINCA, RIUDECANYES

Piso de 90 m2., 4 hab, baño, salón, ascensor. 90 4 1 ref: 7401

704 m2., para construir chalet. Calles asfaltadas. 704 0 0 ref: 7703

2.200 m2., casa de 88 m2., 3 hab, baño, salón, calefacción. Agua y luz. 88 3 1 ref: 7696

PISO, REUS

ALCOVER, FINCA RÚSTICA

LA SELVA DEL CAMP, FINCA RÚSTICA

105 m2., 4 hab, baño, aseo, ascensor, plaza de parking. Zona Pere el Ceremonios. 105 4 2 ref: 7717

19.100 m2, agua de pozo, móvil home, almacén, barbacoa, jardín. 88 1 1 ref: 7710

Edificación de 64 m2 y 2400 m2 de finca, 2 habitaciones, 1 baño, salón. 64 2 1 ref: 7707

CHALET, RIUDECANYES

CHALET, ALFORJA, URB. BARQUERAS

CHALET, CAMBRILS

parcela de 550 m2. y casa de 105 m2., 3 hab, baño, piscina. Urbanización Mar de Riudecanyes. 105 3 1 ref: 7402

133 m2., 1.500 m2. de parcela, 3 hab, salón. Piscina, barbacoa. 133 3 1 ref: 7723

210 m2., parcela de 500 m2., esquinero, piscina, garaje, 4 habitaciones, 3 baños, cerca de la playa. 210 4 3 ref: 7725

m2

Especificacions vàlidas excepte error d’impremta o tipogràfic. Fotografies no contractuals. Preus sense els impostos inclosos.

m2

m2

m2

Ex

E

G

G

50.000€

75.000€

120.000€

160.000€

m2

m2

m2

m2

ET.

Ex.

Ex.

ET.

56.000€

85.000€

126.000€

204.750€

m2

m2

m2

m2

G

G

E

ET

70.000€

89.000€

143.000€

475.000€

Av. Pere Cerimoniós, 86 bx 4. • C/ Camí de Riudoms, 22 bx 2, Tel: 977 318 995 • 977 754 841 • 617 472 053 • 43205 Reus



AB

AB

CDE

CDE

FG

FG

AB

AB

CDE

CDE

FG

FG


AB

AB

AB

CDE

CDE

CDE

FG

FG

FG

AB

AB

CDE

CDE

AB

FG

FG

CDE

FG


Tel. 877 054 867

C/ Salvador Espriu, 5 43201 REUS

MOBLES INTERIOR · DECORACIÓ · REFORMES · CUINES · BANYS

www.tcinterior.com

Tel. 977 752 951 TENDALS & RÈTOLS i RETOLACIONS

C/ Amargura, 6 43201 REUS

www.toldocolor.com

TENDALS · PÈRGOLES · PARA-SOLS · TANCAMENTS · TENDALS PLANS · COFRES MOBILIARI HOSTELERIA · RÈTOLS · RETOLACIONS · IMPRESSIÓ DIGITAL





Carrer del Vent, 34 local 2 - 43201 Reus Telf: 977 300 590 comercial@inmobiliariafortunyreus.com Av. Prat de la Riba 17 - 43201 Reus Tel: 977 076 271 | info@immofortuny.com

Ref: EF32 PISO, CALLE SANT LLUÍS PRECIO 50.000€

Ref: EF64 AV. VIDAL I BARRAQUER PRECIO: 78.000€

Ref: EF61 APARTAMENTO CALLE BRUGUERA, SALOU PRECIO: 95.000€

Ref: EF76 CALLE TRAVESSERA NOU DE SANT JOSEP PRECIO: 139.500€

Ref: EF84 CALLE ESPRONCEDA PRECIO: 158.000€

Piso en zona “ Los Poetas” , justo al lado del paseo Sunyer . EXCELENTE UBICACIÓN. 110 m2 útiles, 5 dormitorios , cocina, lavadero, un baño completo y un aseo. La vivienda está de origen bien conservado cuenta con calefacción central del edificio. 10 ª plata con ascensor. C.E.: en trámite.

Ref: EF97 CALLE MIQUEL ESCUDERO. PRECIO: 170.000€. El piso es del año 2007, zona La Mineta, 3 dormitorios, 1 baño

en suite con bañera, y otro baño con plato de ducha, amplia cocina , habitación de lavadora y un salón - comedor con salida a una gran terraza. La vivienda cuenta con instalación de aire por conductos , calefacción a gas natural en todas la estancias de la vivienda, suelos , puestas y ventanas en perfecto estado . Parking incluido . C.E.: sí.

PISO, MARE MOLAS – PRECIO: 49.300€ Ref: CG01 Piso de 60 m2 exterior, 2 dormitorios antes 3, cocina, un baño, salón-comedor. 5ª planta sin ascensor. Certificado energético: En trámite.

PISO, EDUARD TODA – PRECIO: 82.500€ Ref: CG02 Ático de 97 m2, 4 dormitorios, 1 baño reformado, salón-comedor, cocina, balcón. Parking opcional. Certificado energético: EN TRAMITE

PISO, RIERA MIRÓ – PRECIO: 115.000€ Ref: CG03 Piso luminoso de 120 m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina, salón-comedor. 2ª planta con ascensor. Parking. Conserge. Certificado energético: En trámite.

PISO, SANT BERNAT CALBO – PRECIO: 99.500€ Ref: CG04 Piso de 100 m2, 3 habitaciones, 1 baño, cocina, salón-comedor. 5ª planta con ascensor. Balcón. Luminoso. A/A, Gas ciudad. CEE: En trámite.

PISO, PAU FONT DE RUBINAT – PRECIO: 133.500€ Ref: CG05 Piso de 98 m2, 3 habitaciones, 2 baños, salón-comedor, cocina. 1ª planta con ascensor. Parquet. A/A. CEE: E

CASA, AVELLANER - MASIES CATALANES (ALCOVER) PRECIO: 261.800€ Ref: CG06 Casa 245 m2, 4 habitaciones, 1 baño y 1 aseo, salón-comedor, cocina. Piscina, barbacoa, chimenea, parking. Terreno 1300 m2. Pozo. CEE: En trámite

Piso céntrico. Exterior, en buen estado, para entrar a vivir. 1 habitación y baño independiente, cocina tipo americana. Ventanas de aluminio y Climalit, suelos de gres. Perfecto para inversionista, una pareja o una persona sola. Completamente amueblado. Con aire acondicionado. C.E.: en trámite.

Vivienda de 91 m2 , con 3 dormitorios , un baño completo con bañera y un aseo, suelos de parket y calefacción. Perfecto estado de conservación. Parking incluido en el precio del piso.C.E.: sí.

El piso está en una quinta planta con ascensor de 75 m2, con bonitas vistas a la ciudad , tiene 3 dormitorios, un baño con plato de ducha, salón - comedor , y cocina . La vivienda está en buen estado de conservación. C.E.: si.

Apartamento en Salou de 40m2, 1 dormitorio, salón - comedor con salida a una gran terraza de 20 m2 (útiles) que da a la zona comunitaria con piscina, cocina y baño independiente. Suelos de gres, ventanas de aluminio y puertas en buen estado. 3ª planta con ascensor.C.E.: sí.

www.inmobiliariafortunyreus.com


ATLAS GROUP

Av. Sant Bernat Calbรณ, 39, Reus // Av. Alcalde Pere Molas,7, Vila-Seca 43205 (Tarragona) Tel.: 977 09 28 90 atlasgroup@remax.es www.atlasgroup.remax.es


T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat



*Sujeto a la aprobacion de la entidad bancaria segĂşn el perfil del interesado.





TENS PROBLEMES PER PUJAR I BAIXAR ESCALES? Les cadires salvascales, les plataformes i els mini elevadors són una solució pràctica, còmoda i segura Redacció Cadira salvascales

QUINES AJUDES HI HA PER PUJAR I BAIXAR ESCALES? En el mercat existeix un ampli ventall d’ajudes per a la supressió de barreres arquitectòniques. Les cadires puja escales, les plataformes i els mini elevadors en són un exemple. Aquestes solucions per a millorar l’accessibilitat contribueixen a fer la vida més fàcil i segura a les persones amb discapacitat física, amb mobilitat reduïda i d’edat avançada.

LES CADIRES SALVAESCALES ESTAN INDICADES PRINCIPALMENT PER A PERSONES D’AVANÇADA EDAT O AMB MOBILITAT REDUÏDA QUE VIUEN EN CASES ON HI HA ESCALES

PUC INSTAL·LAR UNA CADIRA PUJA ESCALES A CASA MEVA? Per descomptat que sí. Les cadires salvaescales estan indicades principalment per a persones d’avançada edat o amb mobilitat reduïda que viuen en cases on hi ha escales. Aquesta escala sovint és la que separa la planta

baixa de la planta superior, on hi ha els dormitoris. També ens podem trobar amb escales a l’exterior que connecten la casa amb el pati. En ambdós casos –per a interior o intempèrie-, les cadires puja escales de Válida sin barreras permeten a les persones que ho necessiten pujar i baixar les escales còmodament, amb total autonomia, sense realitzar cap esforç físic i amb les màximes garanties de seguretat, sense perill a caigudes. La instal·lació és ràpida i sense fer obres a casa. Válida sin barreras és una empresa catalana especialitzada en ajudes per a l’accessibilitat i amb activa presència a Tarragona i Reus. És una empresa d’aquí, amb més de 20 anys d’experiència, compromesa amb el territori i molt propera a vostè. Válida sin barreras Telèfon gratuït 900 414 000 www.validasinbarreras.com

Plataforma salvascales

112

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE


¡FELICIDADES A TODAS LAS TECLAS Y CORIS. Disfrutad de las fiestas 2019!

Otro año más, nos encontramos con ustedes para disfrutar de las fiestas de Santa Tecla. Como siempre, les agradecemos la confianza que depositan en nosotros y la oportunidad que nos brindan para seguir ayudándoles con sus

ventas, compras, alquileres y gestiones inmobiliarias

Plaza Cataluña - Bloque San Juan Esc. A local 4 San Pedro y San Pablo - Tarragona Teléfonos 977204023 / 609214847

Después de las fiestas de Santa Tecla y Misericòrdia Fincas San Pedro y San Pablo les regala un viaje a Canarias (una semana para dos personas m.p.), por la compra o venta de su vivienda. ¡Infórmese de la condiciones en nuestras oficinas!





Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.