VIU Reus 62 by VIU A FONS

#60 | Gener 2020 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#62 Gener 2020 www.viuafons.cat

REUS

I a més: SALUT: l'actualitat de la sanitat i els recursos sanitaris al Camp de Tarragona | Les Meves Illes del Tresor, el nou espai de Marc Pons | Especial Calçotades |

VIUhabitatge

GABRIEL RUFIÁN

REUS

El PSOE és feble i cal aprofitar-ho

p.97

Nova Nissan NV250, impulsa el teu negoci. Per a impulsar el teu negoci envolta't dels millors, triant entre: · 2 Longituts · 2 o 3 Places en cabina · 3 Motoritzacions 80CV, 95CV o 115CV Fes del Nissan250 el teu aliat perfecte per al teu negoci, gràcies al seu versàtil espai de càrrega, alt rendiment i baixos costos. Acosta't al teu concessionari Nissan Empreses i informa't.

Portem el teu negoci SOBRE RODES

NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 – 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas Abelló - 43204 - Reus - Tel: 977 722 197 http://red.nissan.es/nikkocenter Consum mixt WLTP: 6,1 l/100 km (NEDC-*BT: 4,9-5,3 l/100 km). Emissions de CO2 WLTP: 161 g/km. (NEDC-*BT: 128 g/km).

NIKKO CENTER

LES MILLORS OPORTUNITATS EN VEHICLES DE GERÈNCIA I KM 0 Vine i consulta’n les condicions

TARRAGONA

REUS

NIKKO CENTER

El Restaurant Cócula, aposta per ser un taller de Creativitat Culinaria, on l’innovació en la elaboració i presentació dels seus plats agafa protagonisme, buscant noves textures, colors, formes i sabors que sorprengui al nostre client, això si, cuidant fins a l’últim detall, i donant un servei a sala molt personalitzat. I tot de la mà del nostre Xef Sebastián Bedoya que conta amb una llarga experiencia en el món de la cuina i format a l’Escola d’hosteleria de Cambrils. Per tot això, us presentem el Restaurant Cocula Cuina d’autor. Esperem que sigui del vostre gust.

MENÚ D’AUTOR

Cap de setmana mig dia

26,00€

1er Premi Tarragona 4 dtapes 2018

MENÚ DEGUSTACIÓ Tota la setmana mig dia i nit

39,00€

MENÚ DE GRUPS

EMPRESES I CELEBRACIONS

A PARTIR SINCE

c/ Reding 20bis (amb Plaça Corsini) Tarragona RESERVES: 977 24 02 32 / 620 594 272 • www.cocula.cat Obert de dilluns a diumenge

25,00€

ÉS TEMPS DE

calçots

Vine a Tarragona a gaudir de les calçotades al Solric, una masia amb més de 60 anys d’experiència a la ciutat, i orgullosos de la nostra trajectòria, ens plau convidarte a conèixer el nostre restaurant i gaudir d’una calçotada amb familia o amics. Al SolRic es fusiona la tradició i la modernitat tant en les nostres propostes gastronòmiques com en el seu entorn, tot a només 200m de la platja de l’Arrabassada.

SOLRIC RESTAURANT PARKING GRATUÏT CLIENTS

Via Augusta, 157 TARRAGONA

977 232 032

www.restaurantsolric.com

RESERVES

SOLRIC ALTA TAVERNA

Plaça de la Font, 31 TARRAGONA

977 89 57 04

www.solricaltataverna.com

Sumari

#62

NOU | 81 SECCIÓ IMMOBILIÀRIA EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Ramon Ortiz, Jordi Salvat, Marc Pascual, Jesús Jordi Pinatella, Roser Pros-Roca. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vi-

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

daller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Disseny i maquetació: Marc Pascual i Judith Jovell. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail - Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

ELS REPTES DEL SISTEMA DE SALUT ELS PROPERS ANYS

omencem l’any 2020 dedicant una part important d’aquest número del VIU a fons a la salut. Hem volgut entrevistar el màxim responsable d’aquest àmbit em el Camp de Tarragona, Ramon Descarrega. Més enllà de revisar les transformacions dels dos principals centres hospitalaris del territori, Joan XXIII de Reus i Sant Joan de Tarragona, que segueixen els plans previstos pel govern català -el primer pel que fa a la construcció del nou equipament i el segon, el traspàs de l’Ajuntament a la Generalitat-, hem parlat de l’atenció primària i també del projecte assistencial del territori. Descarrega aposta per la màxima coordinació entre proveïdors sanitaris per poder fer front a la marxa de professionals sanitaris cap altres zones, com l’àrea metropolitana barcelonina, davant d’uns propers anys que es jubilaran molts metges. També es mostra partidari d’analitzar i redistribuir els rols dels diferents professionals sanitaris per atendre millor una societat més complexa a nivell sanitari a causa de la cronificació de malalties i l’allargament de l’esperança de vida. Hem volgut també acostar-nos a les demandes i preocupacions del col·lectiu sanitari més nombrós, que és el de les infermeres i al Servei d’Oncologia de la Xarxa Sanitària Santa Tecla, que està aconseguint uns resultats molt positius en un dels càncers que cada cop afecta més gent, el de recte, amb indicadors millors que grans centres hospitalaris del nostre país. Per altra banda, aquest mes de gener hem viscut un greu accident a la indústria química tarragonina. Han mort tres persones i hi ha hagut set ferits. Els danys personals i encara més les morts són la pitjor notícia, però l’explosió a l’empresa IQOXE ha posat en evidència l’obsolescència i l’inoperativitat dels plans d’emergència química, amb missatges contradictoris del les autoritats per diferents canals. Pot semblar un tòpic, però d’una greu crisi com aquests en sorgeix una oportunitat per millorar els protocols davant situacions com la viscuda el passar 14 de gener. Esperem que no quedi en una taula de treball amb tots els agents implicats -un títol que queda molt pompós- sinó que en surtin conclusions que es tradueixin en accions concretes i canvis efectius. La població que viiu a prop del complex químic més gran del sud d’Europa ho exigeix, com ha fet evident sortint al carrer després de l’accident de la Canonja.

GABRIEL RUFIÁN CAL DEIXAR QUE L’ESQUERRA ESPANYOLA DECEBI

ENTREVISTA

Gabriel Rufián és un dels homes del moment. Ara parla per a Viu a Fons

Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius

stimat i menystingut gairebé a parts iguals en el món de la política que es fa a Madrid, Rufián ha liderat una mesa de negociació que ha obligat a asseure’s a l’altra banda del taulell a alguns dels pesos del PSOE. El que semblava impossible s’ha aconseguit perquè els socialistes volien, com fos, la investidura de Pedro Sánchez. Abstenir-se perquè Pedro Sánchez sigui president del govern ha estat la millor opció? Ha estat la menys dolenta. Tota la negociació ha sigut molt difícil perquè tenim molt clar què és el PSOE. Aquest pacte no neix de la innocència perquè recordem els seus incompliments amb Catalunya. El que s’ha acordat és un compromís electoral d’ERC, perquè vam guanyar les eleccions amb un punt principal que és l’establiment del diàleg. Hi ha una part d’aquest país que està en contra de la independència i l’altra hi està a favor, així que hem de dialogar perquè no es pot implementar la república contra el 50% de la població, ni es pot imposar una autonomia amb el 50% de la població en contra. El nostre compromís és que si el republicanisme català guanyava, seuríem en una taula de diàleg amb el govern, de facto el PSOE, perquè si numèricament el PSOE era prou feble, no li quedaria altra.

la campanya. Sí, el PSOE va seguir la via de la repressió. Va vanagloriar-se de no parlar amb el President de la Generalitat i va amenaçar amb utilitzar la fiscalia. El PSOE no ha canviat, però és feble. Sovint els acords en política no neixen de la confiança sinó de les circumstàncies i de les necessitats numèriques. Per tant, el PSOE mira cap a la seva esquerra perquè en té necessitat i això s’ha d’aprofitar.

“AQUEST PACTE NO NEIX DE LA INNOCÈNCIA PERQUÈ RECORDEM ELS SEUS INCOMPLIMENTS [DEL PSOE] AMB CATALUNYA” En el debat d’investidura vostè va ser categòric: “Si no hi ha com-

pliment dels acords, no hi ha legislatura”. Com ho faran per obligar el PSOE a complir? Abans de res, malgrat que el Partit Popular diu que hi ha un pacte secret, l’acord al que hem arribat perquè ERC s’abstingués en la investidura està publicat a la web d’Esquerra, a la del PSOE i en les de molts mitjans. L’acord contempla quatre aspectes: el reconeixement mutu, l’establiment d’un calendari de trobades per negociar, el manteniment del respecte institucional i garanties de poder parlar de tot. Es monitoritzaran els acords perquè tothom tingui clar quan és la següent reunió, quin és el contingut de cada negociació. Per tant, davant la pregunta de com es fa perquè el PSOE i el Gobierno de España compleixin, si no hi ha mesa no hi ha legislatura, perquè l’aritmètica parlamentària és tossuda. El PSOE sense majoria absoluta ha de complir molts acords amb Esquerra, el PNB, Bildu, Unidas Podemos. El PSOE necessita aprovar els pressupostos i tenir estabilitat parlamentària. Aquesta és la bona noticia per a la de-

El PSOE i Pedro Sánchez va ser molt dur contra Catalunya durant El diputat Gabriel Rufian i Roser Pros-Roca durant l'entrevista

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

EL MERCAT CENTRAL VA INICIAR LA SEVA ACTIVITAT EL 1949 I EL MERCAT DEL CARRILET, EL 1983

mocràcia. Esquerra ja ha demostrat del que és capaç per defensar els drets civils, socials i nacionals de Catalunya i si cal ho tornarem a fer. Estem demanant que es compleixin els acords. Nosaltres no podem donar suport a algú que no té paraula. Tombar la legislatura i forçar unes noves eleccions, pot donar una oportunitat a la dreta més extrema que a Espanya està en auge? Tenim molt clar que l’alternativa que representa la dreta espanyola és dramàtica, és salvatge, perquè és gent amb fortes mancances democràtiques. La coneixem bé aquesta dreta radicalitzada, perquè actuava com a acusació particular al judici demanant 500 anys de presó als nostres companys i companyes. A mi, quan vaig anar de testimoni al judici, em va interrogar un representant de Vox, per tant, resulta curiós que no es pugui dir que va ser un judici polític quan hi havia un partit polític a dins, no? Quin paper jugarà Podemos a partir d’ara? Podemos fins ara es podia posar de perfil davant de segons

quines coses que passaven a Catalunya, però ara ja no podrà perquè forma part del Govern. Amb en Joan Tardà compartim la opinió que hem de donar una nova oportunitat a l’esquerra espanyola de decebre. Si això passa, el republicanisme i l’independentisme faran un important pas endavant. Igual que va decebre el 2010 quan va començar el procés català, la frustració dels catalans quan es van “cepillar” l’Estatut i això va suposar el pas endavant per a l’espai polític català. Posem-nos en el cas que estem ja en aquesta taula de negociació. Què és el primer que es plantejarà? Primer de tot hi haurà un calendari, una monitorització i al final, l’acord serà refrendat pel poble de Catalunya. Anem cap al marc d’un referèndum pactat i acordat i això és un gran pas per poder fer traspassos. Esquerra i el PSOE ens hem reunit perquè vam ser els guanyadors de les eleccions a Catalunya i a Espanya i estàvem obligats a liderar aquesta feina. En el cas d’Esquerra vam crear un instrument per parlar de govern a govern. Vam utilitzar la nostra força en la investidura al servei del

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

“L’ALTERNATIVA QUE REPRESENTA LA DRETA ESPANYOLA ÉS DRAMÀTICA, ÉS SALVATGE, PERQUÈ ÉS GENT AMB FORTES MANCANCES DEMOCRÀTIQUES” país i considerem que aquesta taula de diàleg l’ha de liderar el Govern de la Generalitat presidit per Quim Torra. Des del minut 1 hem d’anar a la nostra proposta política que és un referèndum d’autodeterminació. Els temes en política es solucionen votant i no pas pegant o en un jutjat. El segon gran tema és l’amnistia dels presos polítics i el retorn dels exiliats. A partir d’aquí, sabrem quina és la proposta de l’Estat. Amb el cor a la mà, anem ben encaminats per aconseguir la independència? Opino que anem pel camí correcte. Crec en la via d’Esquerra Republicana que ha fet un replantejament per dir: d’acord, l’octubre és una llavor, tenim el recolzament que tenim,

cal continuar. El no a tot, el bloqueig, el “cuanto peor mejor”, és a on ens volen els nostres adversaris. Esquerra ens sentim molt orgullosos de la nostra voluntat de dialogar, del “por nosotros no será”. Gràcies a aquesta actitud, moltes persones, tant el 28 d’abril com el 10 de novembre, han votat independència, via Esquerra Republicana, via Junts per Catalunya, via CUP. Quins altres temes defensarà Esquerra al congrés, en nom dels catalans? Som hereus de la feina gegantina que ha fet en Joan Tardà. D’ell he après que som demòcrates, republicans, d’esquerres, catalans i hem d’estar sempre al costat de qualsevol iniciativa encaminada a dignificar la vida de les persones, tant si viuen a Lavapiés com si ho fan a Vic. A l’agenda portem la recuperació dels drets perduts durant aquests darrers temps. Anem molt determinats a derogar la llei mordassa, trobar mecanismes per tenir una fiscalitat més justa, el medi ambient és molt

important, la lluita per la igualtat, contra la violència masclista, reformes laborals, tot això. Personalment em sento molt orgullós de saber que sempre trobaran a Esquerra en qualsevol iniciativa d’aquest tipus. Es va plantejar la possibilitat que els partits independentistes formessin un mateix grup parlamentari ben fort? Sí, però ho vam descartar per tres raons: primer, reglamentàriament era absurd perquè només tindríem 10 minuts per defensar les nostres consideracions i en canvi, ara tenim 10 minuts cadascú de nosaltres. Segon, a Madrid els xoca que dos companys ideològics tan diferents tinguin l’objectiu de la independència de Catalunya. I tres, Junts per Catalunya ha aprovat un Reial Decret de desnonaments exprés amb el PSOE, ha aprovat el Reial Decret de “fondos buitre”, ha anat a veure el rei... nosaltres això no ho fem. Tot i així, crec que aquesta pluralitat és positiva perquè és la del país. Que el

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

“A MADRID ELS XOCA QUE DOS COMPANYS IDEOLÒGICS TAN DIFERENTS TINGUIN L’OBJECTIU DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA” centre dreta conservador català sigui independentista és bo, perquè sense l’espai convergent, l’espai de la CUP o el dels Comuns, no es guanya. On és el PSC? El PSC, com a veu diferenciada dins el PSOE, va morir amb el maragallisme. Personalment em sento molt orgullós que l’Ernest Maragall estigui fent política amb Esquerra Republicana. El PSC ara és un apèndix del PSOE, un satèl·lit que mai contrarestarà la veu que lidera el PSOE. No ho dic amb alegria, perquè el PSC ha estat un partit molt important en la política catalana. Per ERC, la desaparició de la veu del PSC ha comportat la re-

“VAM PECAR D’INNOCENTS, VAM PENSAR QUE TRACTÀVEM AMB DEMÒCRATES, PERÒ ARA JA SABEM QUE NO TENIM NI UN CAMERON NI UN TRUDEAU AMB ELS QUE ARRIBAR A UN ACORD”

veurem d’aquí a un o dos anys. Des de fa temps es diu que “segons quines situacions, Espanya no se les pot permetre”. Està clar que Espanya s’ho permet tot i la imatge que projecta a Europa li és ben igual. Comparteixo el diagnòstic. Jo sóc crític amb la Unió Europea, la mateixa Unió que deixa morir gent al Mediterrani, però també és cert que les victòries judicials que ha tingut l’independentisme han arribat per part de jutges europeus perquè són imparcials i fan la seva feina. El que ha passat amb l’Oriol Junqueras és kafkià. El Suprem

presentació del socialisme catalanista que queda, que segurament se sent avergonyit després de veure a Miquel Iceta a la manifestació de Societat Civil Catalana, o del paper que Josep Borrell està fent contra Catalunya per terra, mar i aire. Quins són els aspectes autocriticables del camí que s’ha fet fins ara cap a la independència? Ara som conscients del que tenim al davant. Vam pecar d’innocents, vam pensar que tractàvem amb demòcrates, però ara ja sabem que no tenim ni un Cameron ni un Trudeau amb els que arribar a un acord. Ara bé, tot el plantejament de l’independentisme té una sòlida base democràtica que tira endavant amb la gent. Esperàvem les xarxes internacionals que no van arribar, però és molt important que Europa vegi que aquí l’independentisme guanya elecció rere elecció augmentant els seus suports. També hem après que els terminis són sogues al coll i que tant a la vida com a la política són dolentes. Fa sis mesos teníem a un President del Govern apareixent en horari prime time a la televisió pública espanyola amenaçant al President Puigdemont i ara en canvi, tenim un President del Govern espanyol assegut a una taula de negociació i trucant al president Torra. Per tant, com que les circumstàncies canvien cada dia, qui sap què

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

demana una resposta a Europa i quan el tribunal europeu respon, no li agrada i diu que no, i el pitjor és que el Parlament Europeu, diu amén. Opino que si alguna cosa s’escriurà en el futur del procés polític català, és que ha tret moltes caretes. Un missatge positiu... Ara s’obre una via esperançadora per la política, per la democràcia. Fa 89 anys que defensem la independència de Catalunya i ho continuarem fent per totes les vies possibles, la principal és la política. Volem fer-ho, i fer-ho bé

INSECTES

UNA GRAN INNOVACIÓ EN L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE Els models alimentaris per a humans i animals estan canviant i els científics treballen en el que serà aviat un nou ingredient: els insectes Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius

es autoritats sanitàries que vetllen per l’alimentació de les persones a nivell mundial, consideren que de cara al 2050, la humanitat necessitarà un 50% més de proteïna de la que es produeix actualment. És un volum que, si ha de provenir de les granges d’explotació d’animals, és difícilment sostenible. Per tant, s’està buscant una solució a aquest dèficit que preveuen en cosa de 30 anys, en un conreu que com-

LA SOLUCIÓ, A LES NECESSITATS DE PROTEÏNES DEL FUTUR, PASSA PER COMENÇAR A CREAR DES DE JA, GRANGES D’INSECTES

VIUGEN2020 - INSECTES

pleixi diverses condicions: que el volum de proteïnes que generi sigui el desitjat, que sigui sostenible i que els costos de producció siguin assumibles. La solució, doncs, passa per començar a crear des de ja, granges d’insectes destinats al consum alimentari. Ara bé, cal fer molta feina a nivell d’experimentació, explotació i legislació, perquè es tracta d’un mercat nou on tot està per fer. Aquesta és una de les línies de recerca que està explorant l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili. La professora Sílvia de Lamo és una de les seves investigadores.

INSECTES

De debò que no hi ha més remei que girar la vista cap als insectes quan parlem de nous productes alimentaris? Sí, perquè produir un 50% més de proteïnes de les que estem produint ara no serà gens fàcil. S’està investigant també amb proteïnes vegetals, microalgues i carn cultivada en laboratori; però els insectes poden servir per arribar al 50% de les proteïnes que necessitarem. Per tant no venen a substituir sinó a complementar. S’estima que hi ha unes 2.000 espècies identificades d’insectes aptes per al consum. Aquest és un catàleg prou extens? La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) està coordinant la llista d’espècies comestibles a nivell mundial. Com que els països europeus i els Estats Units no som consumidors habituals d’insectes, està recopilant informació sobre la manera com aquests insectes s’han consumit tradicionalment i quines fases metamòrfi-

ques són les més adequades per al seu aprofitament. En aquest moment s’està treballant amb el cuc de la farina, grills, llagostes, amb la mosca negra. Hi ha moltes espècies. AVERSIÓ ENVERS ELS INSECTES És tan comuna que fins i tot té un nom: entomofòbia. És la por als insectes, la fòbia als animals més estesa i es dirigeix a les abelles, les paneroles, els escarabats, les erugues, els grills. La seva simple visió desencadena una reacció automàtica que fa que els fòbics fugin del lloc on estan els insectes. Davant el rebuig frontal de moltes persones envers els insectes, com s’ho farà la indústria alimentària per presentar-los com a aliments? Aquesta és una de les línies de producció i està pensada per a la gent que té una edat i que sent aversió pels insectes. Entenc que costarà una mica consumir un insecte adult, deshidra-

tat i aromatitzat, o fer servir un insecte fresc com a formulació d’un plat. Com que sentim aquesta sensació d’angúnia, s’està buscant la fórmula de consumir-los barrejats amb altres ingredients per tal que el consumidor no els vegi però n’obtingui la proteïna. Les generacions més joves s’ho prendran d’una altra manera, segurament. A nivell industrial, amb quines innovacions alimentàries s’està treballant? Com que menjar o no menjar insectes és una qüestió cultural, per a les generacions més joves la proposta és que acceptin menjar tot tipus d’insectes normalitzant aquest consum. Per això a nivell d’indústria s’està

“A NIVELL D’INDÚSTRIA S’ESTÀ PLANTEJAT FER LA MODIFICACIÓ TECNOLÒGICA SUFICIENT PERQUÈ AMB LES PROTENES D’ORIGEN D’INSECTE ES PUGUIN CREAR PRODUCTES COM HAMBURGUESES O SANDVITXOS”

Sílvia de Lamo, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili

VIUGEN2020 - INSECTES

Aitor Bru i Irene Ruíz, d'Iberinsect

A REUS ESTÀ A PUNT D’OBRIR LA PRIMERA GRANJA D’INSECTES DE LA DEMARCACIÓ plantejat fer la modificació tecnològica suficient perquè amb les proteïnes d’origen d’insecte es puguin crear productes com hamburgueses, sàndwich, aquest és el primer pas. El disseny de productes, fins i tot utilitzant impressores 3D, dona molt de joc. Què passarà amb les persones que pateixen al·lèrgies o intoleràncies, amb la ingesta d’insectes? Aquest és un aspecte que encara cal estudiar. Se’n poden presentar que encara no coneixem i per tant, caldrà recerca i experimentació. És el que estem fent els científics. UNA GRANJA D’INSECTES AL COSTAT DE CASA Es preveu que en el termini d’uns 5 anys el negoci de l’insecticultura vagi en augment. És per això que a nivell nacional s’ha creat una associació anomenada Aproinsecta, destinada a donar suport a les empreses dedicades a la cria d’insectes per al consum. I mentre la professora Sílvia de Lamo experimenta amb els insectes que són fruit de la seva investigació al laboratori de la URV, a Reus està a punt d’obrir la primera granja d’insectes de la demarcació. Es diu Iberinsect i és una iniciativa de l’emprenedor Aitor Bru. A Iberinsect, la Irene Ruíz és la persona

encarregada d’adequar l’empresa a la legislació i al medi ambient. Quina legislació hi ha sobre l’insecticultura? No existeix cap legislació ferma de moment i per tant, és feina nostra com a sector, anar desgranant quines són les condicions que faran que aquests insectes es converteixin en ingredients per al consum i trametre-les a l’administració. La legislació anirà en funció del que els pioners anem avançant. Hi ha una normativa molt incipient que és la de “Novel Foods”, un tipus d’aliment que, o bé de moment no tenen un historial

VIUGEN2020 - INSECTES

de consum, o bé que es produeixen a través de procediments innovadors i experimentals. Encara falta la legislació que permeti comercialitzar aquests productes amb garanties, però s’hi està treballant cada dia i no trigarà en arribar. L’Aitor Bru explica com és que es va decidir a emprendre amb aquest tipus de negoci. Realment és innovador i tu segurament ets un pioner... És clar que sí, no hi estem acostumats a menjar insectes ni a criar-los per al consum, però em va semblar que aquesta

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Vilamòbil Audi A3 e-tron

Per 31.882,67€

*Oferta subjecte a ﬁnançament amb Volkswagen Financial Services. Entrada de 10.500€, 47 quotes de 291,52€ i una última de 16.293,34€. Aquesta oferta inclou el manteniment de 4 anys o 60.000 km. Exemple: Audi Audi A3 Sportback sport 40 e-tron 204 CV S-tronic HÍBRID ENDOLLABLE.

Seguim al teu costat *Des del 31 de gener Reusmòbil es trasllada, temporalment i amb el mateix equip, al concessionari Tarracomòbil de Tarragona

*Reusmòbil

SERVEI POSTVENDA* Passeig de Sunyer, 38 Tel. 977 32 64 45 www.audireus.com

Tarracomòbil

Rambla Nova, 112 43001 TARRAGONA Tel. 977 21 56 68 www.auditarragona.com

és una bona línia de negoci, incipient però amb moltes possibilitats i per això m’hi vaig llençar. Crec que aquest serà, cada vegada més, un sector en auge.

a 1.200.000 individus de tres espècies diferents: tenebrio molitor (escarabat de la farina), grills i blaptica dubia (un tipus de panerola).

Què hi trobarem en una granja d’insectes? Doncs diferents tipus d’insectes en diferents moments del seu creixement, criats i cultivats per al seu aprofitament en el camp de l’alimentació. Com totes les granges, aquesta també és un espai controlat en el que determinades espècies d’insectes es conreen per al consum alimentari. Des que neixen fins que moren, els individus viuen en unes condicions controlades d’higiene, seguretat, temperatura i humitat. Aquesta granja tindrà fins

És un negoci sostenible i rendible aquest dels insectes? Sí, perquè s’ha vist que els insectes gasten poc i donen molt. Per una banda poden menjar tota mena de residus orgànics d’alta qualitat i per l’altra, la fracció que

“AQUESTA GRANJA TINDRÀ FINS A 1.200.000 INDIVIDUS DE TRES ESPÈCIES DIFERENTS: TENEBRIO MOLITOR (ESCARABAT DE LA FARINA), GRILLS I BLAPTICA DUBIA (UN TIPUS DE PANEROLA)”

VIUGEN2020 - INSECTES

es pot consumir dels insectes és molt alta. Estem parlant del 80% d’un grill o del 70% d’una abella. El procés de transformació, multiplicació i creixement és molt ràpid i necessiten menys aliments per produir el seu equivalent en proteïna, lípids i micronutrients. Nosaltres consumirem insectes elaborats. Els insectes tenen un alt nivell d’àcids oleics i aminoàcids molt saludables. Tenen una proteïna amb un

bon perfil, son baixos en greixos i tenen una bona proporció de fibra, el que vol dir que ens saciarem abans. De fet, avui ja hi ha al mercat un complement alimentari que està fet a base de quitina, l’exoesquelet dels insectes i és com una mena de cel·lulosa, el segon polímer més important que existeix.

decidida, productes que contenen polsim d’insecte. Tenen una mentalitat més oberta que la nostra. A casa nostra jo crec que el procés serà lent perquè tenim una gastronomia molt consolidada i un receptari molt ric, però de mica en mica anirem acceptant les novetats i les innovacions alimentàries

que es vagin incorporant a la dieta. El nostre futur alimentari sembla que tindrà moltes potes i fases metamòrfiques diverses; que es podrà imprimir per fer-ne galetes o posar-lo a la taula com un snack cruixent aromatitzat de diverses maneres. Sigui com sigui, compte!, perquè el futur ja és aquí.

Què se’n farà dels insectes que surtin d’Iberinsect? Diferents productes que van des d’usos farmacèutics fins a empaquetatge. D’aquí sortirà l’insecte viu o sacrificat, però sortirà sencer amb qualsevol format, ja sigui per a l’ús com a ingredient i per tant envasat en un tipus de format més gran, o el que vulgui l’insecte viu per a la seva mascota (llangardaixos, iguanes, peixos, etc.) es vendran en un format més petit. Què espereu en el futur? Doncs si les coses van bé pensem en ampliar les nostres instal·lacions per poder elaborar nosaltres mateixos les farines i fins i tot els nostres propis productes ja a punt per al seu consum: magdalenes, pastes fetes amb farina d’insecte, pa, galetes... el recorregut és inacabable. Alguns països europeus ja estan consumint d’una forma cada cop més

“DE MICA EN MICA ANIREM ACCEPTANT LES NOVETATS I LES INNOVACIONS ALIMENTÀRIES QUE ES VAGIN INCORPORANT A LA DIETA”

VIUGEN2020 - INSECTES

SAINT PIERRE ET MIQUELON

Marc Pons

lles de Saint Pierre et Miquelon, 8 de maig de 1536. El navegant bretó Jacques Cartier, en el retorn del seu segon viatge exploratori al Quebec, prenia possessió de les illes de Saint Pierre i de Miquelon en nom del rei de França. Després d’un hivern duríssim, encallats pel gel a l’estuari del riu Sant Llorenç i atacats per l’escorbut, posaven rumb a França, però a través d’un camí diferent al que havien utilitzar per a endinsar-se fins, pràcticament, el Grans Llacs que avui separen Canadà i els Estats Units. En aquesta ocasió sortirien a mar obert pel canal des Basques (dels Bascos), al sud de l’illa de Terranova. Una empresa que havia durat catorze mesos, i que havia costat la vida a 25 dels

110 tripulants que havien iniciat el viatge. La Grand Hermine, la Petite Hermine i l’Emerillon arribarien a Saint-Malo (Bretanya-França) el 15 de juliol de 1536. Passats quasi cinc segles, Saint Pierre et Miquelon són la col·lectivitat d’ultramar (una pintoresca denominació que pretén ocultar el proscrit terme “colònia”) més antiga de França.

SAINT PIERRE ET MIQUELON SÓN LA COL·LECTIVITAT D’ULTRAMAR (COLÒNIA) MÉS ANTIGA DE FRANÇA El nom del canal que va portar les tres naus franceses fins a Saint Pie-

rre et Miquelon, no es una qüestió intranscendent. Revela que molt abans que Cartier, els pescadors bascos -sobretot els baleners- ja havien visitat aquelles costes. Les illes de Saint Pierre et Miquelon, son a un centenar de milles, a ponent, del que havia estat el gran banc de pesca de Terranova; i que, durant la centúria del 1400, va ser el gran calador de la potent flota pesquera d’altura basco-francesa. No obstant això, quan Cartier i els seus homes van posar els peus a les illes, no hi havia cap vestigi de poblament; cosa que fa pensar que, en el millor dels casos, la presència basca s’hauria limitat a crear establiments efímers -ocupats exclusivament per població masculina- relacionats amb l’activitat pesquera. Saint Pierre et Miquelon passaria a formar part de la colònia francesa de la Nouvelle-France (la Nova França) fins que el Quebec

VIUGEN2020 - LES MEVES ILLES DEL TRESOR

LES MEVES ILLES DEL TRESOR Cartell de Saint Pierre et Miquelon (finals del segle XIX). Font Bibliothèque Nationale de France

(la part continental de la colònia) va ser cedida a la Gran Bretanya (1763). El nom d’una de les illes,-Miquelon- es clarament d’origen basc: deriva de “Miquelatz”, que en la cosmogonia basca equival a l’Abel primigeni del paradís en dels textos antics judeo-cristians. Però això es una herència de la primera ocupació estable -a partir del segon viatge de Cartier-. Efectivament, la primera població estable -tant a l’illa de Saint Pierre com a la de Miquelon- va estar formada per un grup de famílies de pescadors procedents de la Bretanya, de la Normandia... i del País Basc francès !!! Una altra de les curiositats de Saint-Pierre et Miquelon és la seva proximitat de les costes canadenques: són a, tan sols, 25 quilòmetres de la costa de Terranova. I els seus 6.800 habitants tenen l’hospital i la universitat més propers a 400 quilòmetres (a Saint John’s, la capital del ric estat canadenc de Terranova). En canvi, son a 5.000 quilòmetres de París. Però, el correu el reparteix la Poste Française, la policia es la Gendarmerie francesa, i els seus ciutadans voten els comicis municipals, generals i presidencials francesos. També la llengua. Els primers colons de Saint Pierre et Miquelon (centúria del 1600) parlaven bretó (una llengua cèltica que, actualment, encara es parla a la Bretanya francesa, emparentada amb els gaèlics irlandès i escocès); el normand (una llengua romànica d’influència escandinava); i l’euskera. En aquest punt es important aclarir que el francès va ser, fins al segle XIX, una llengua cenyida al voltant de París. Els bretons, els normands i els bascos pioners en aquella empresa colonitzadora no coneixien el francès. Només era la llengua del poder. Un poder tan llunyà que, fins ben entrat el segle XX, era a quatre setmanes de distància. Però, tot i això, el van adquirir -a la seva manera- com a vehicle de comunicació entre les tres comunitats. I el resultat es ben curiós: el

EL FRANCÈS DE SAINT PIERRE ET MIQUELON ÉS, TAMBÉ, UNA CURIOSA RELÍQUIA CULTURAL: SEMBLA EL DE D’ARTAGNAN I ELS TRES MOSQUETERS francès s’acabaria imposant -hi contribuirien molt els matrimonis mixtos, molt freqüents en una comunitat petita-, I el dialecte del francès que,

actualment, es parla a Saint Pierre et Miquelon; està farcit d’expressions bretones, normandes i basques. Tant es així, que es més proper al francès actual del País Basc, de la Normandia o de la Bretanya (adquirit a la força, que ja sabem com les gasta la pàtria de la liberté, l’egalité, i la fraternité amb les llengües no franceses de França); que no al francès de la regió veïna del Quebec. I no cal dir dels dialectes locals del francès a les illes del Carib. El francès de Saint Pierre et Miquelon és, també, una curiosa relíquia cultural: ha evolucionat a una tant lenta i diferenciada velocitat, que sembla el de D’Artagnan i els Tres Mosqueters.

VIUGEN2020 - LES MEVES ILLES DEL TRESOR

Mapa de Nova França (1683). Font Bibliothèque Nationale de France

La traça dels edificis, tant els vells com els nous, transporta a la vella Bretanya, a la vella Normandia i fins i tot a la vella Irlanda, amb un pintoresc toc “far-west” que inspira les granges rurals del mig-oest americà; les de les grans planúries de Dakota, Nebraska o Kansas. I, com no podia ser d’un altra manera, el típic frontó basc es present a les dues úniques ciutats de l’arxipèlag: Saint Pierre (situada a l’illa del mateix nom) i Miquelon-Langlade (a l’illa Grand-Miquelon). I parlant d’edificis, Saint Pierre et Miquelon atresora una altra curiositat. La totalitat del sòl (es a dir, del terra) és propietat de l’estat francès; que la cedeix gratuïtament (és important destacar que ni la ven ni la regala), a qualsevol ciutadà que hi vulgui construir una casa o un negoci. Naturalment després de passar un lentíssim procés d’avaluació i d’aprovació. No oblidem que els francesos són els inventors de la burocràcia. De tal forma que, finalment, l’edifici és propietat privada però el terra que l’assenta és públic. Recuperant el fil històric, resulta molt interessant el curiós transit econòmic que Saint Pierre et Miquelon va experimentar a principis del segle XX. La tradicional activitat pesquera, que havia estat el sector econòmic pràcticament únic des de l’època dels pioners (segle XVII), va passar sobtadament a un segon terme. De cop i volta, els assecadors van ser convertits en destilleries, i l’estiba i desestiba del port va

substituir les caixes de peix per les de whisky i les de rom. Era l’any 1920 i el president dels Estats Units Thomas W.Wilson decretava la famosa Llei Seca, que prohibia la importació, la fabricació i la venda (i es pot dir que, pràcticament, el consum de begudes alcohòliques. Aquella llei, fabricada a satisfacció dels influents lobbys religiosos ultraconservadors nord-americans, amb el pretès propòsit de tallar l’increment de la delinqüència, paradoxalment, dispararia -i mai més ben dit- l’activitat de la màfia. El govern canadenc ràpidament es va sumar a la iniciativa nord-americana i va secundar la prohibició. Però, la situació i la sobirania de Saint Pierre et Miquelon de seguida van merèixer l’atenció d’Al Capone i de Lucky Luciano. No s’ha pogut provar la llegenda que afirma que aquests dos mites de la màfia van estar ocults en alguna granja rural de l’arxipèlag; però els moviments del port des de 1922 -i els documents gràfics!!!- proven que aquelles illes van ser convertides en

Al Capone, un dels principals padrins de la màfia italiana als Estats Units. Font Wikimedia Commons

una gegantina destil·leria. La fi de la Llei Seca (1933), decretada pel president nord-americà Franklin D. Roosvelt va coincidir amb l’ocàs del gran banc de pesca de Terranova. Els anys daurats durant els quals Saint Pierre et Miquelon havien estat una de les grans destil·leries clandestines i un dels grans caladors de pesca, en ambdós casos de Nord-Amèrica; passaven a la història. Els fars de neó, per dir-ho d’una manera metafòrica, es van apa-

ELS ASSECADORS VAN SER CONVERTITS EN DESTIL·LERIES, I L’ESTIBA I DESESTIBA DEL PORT VA SUBSTITUIR LES CAIXES DE PEIX PER LES DE WHISKY I LES DE ROM

Port de Saint Pierre (1922). Font Tourisme de Saint Pierre et Miquelon

VIUGEN2020 - LES MEVES ILLES DEL TRESOR

General de Gaulle (1945). Font The National Archives of United Kingdom.

Escut no oficial de Saint Pierre et Miquelon. Font Wikimedia Commons

sats cinc anys, naturalment, amb l’ajut impagable de britànics i nord-americans. Però en aquella, aparentment idíl·lica aliança, no tot van ser flors i violes. I a Saint Pierre et Miquelon va anar de l’amplada d’una ungla que els aliats acabessin com el rosari de l’aurora abans d’acabar la guerra. El governador francès de l’illa es va posar al servei de Petain (el traïdor); i el mític general De Gaulle, va desembarcar amb un petit estol, va organitzar un referèndum, i va proclamar que Saint Pierre et Miquelon es convertia en el primer territori democràticament lliure. De la França Lliure (1941).

DE GAULLE, VA DESEMBARCAR AMB UN PETIT ESTOL, VA ORGANITZAR UN REFERÈNDUM, I VA PROCLAMAR QUE SAINT PIERRE ET MIQUELON ES CONVERTIA EN EL PRIMER TERRITORI DE LA FRANÇA LLIURE (1941). gar progressivament, com si una gèlida ventada del nord -tan habitual a la zona- els hagués fos per sempre. I en aquell context de crisi i d’abandonament de la població -la dels tradicionals pescadors reconvertits a fabricants de whisky i la dels mafiosos de segona fila que controlaven el transport- Saint Pierre et Miquelon viuria un curiós episodi que la situaria, de nou, en l’epicentre de les mirades polítiques internacionals. Era l’any 1940, a l’inici de la II Guerra Mundial (1939-1945), i la metròpoli -la vella França- havia estat ocupada pels exèrcits del règim nazi alemany. El govern de la França Lliure (els qui no van acceptar la humiliant claudicació del general Petain, ni la constitució del govern titella de Vichy) van fugir a les colònies, i des d’allí van començar una àrdua tasca que no finiria fins pas-

Aquell impetuositat patriotera i republicana tant a l’estil de l’incombustible De Gaulle va molestar especialment a Roosvelt, el president nord-americà, que tenia uns altres plans. Efectivament, Washington i Ottawa sospitaven que el governador pro-nazi de les illes tenia una estació de radio que informava als submarins alemanys la situació dels vaixells nord-americans i canadencs que es dirigien a Europa. I que torpedinaven sistemàticament. El Pentàgon, tenia uns altres plans, que passaven per a convertir el governador pro-nazi en un espia do-

ble. De Gaulle els va “xafar la guitarra”; i aquell incident tindria una profunda repercussió; que generaria un llarg i amarg “mal rotllo” al bàndol aliat. La destral de guerra es va enterrar en benefici d’un objectiu de superior alçada: guanyar la guerra al nazisme. Però la crisi fabricada en aquelles petites illes perdudes al Canal dels Bascos; explicaria, entre altres coses, l’enemistat secular de Roosvelt, Truman i Einsenhower amb De Gaulle. Conclòs i guanyat el conflicte, ningú s’oblidaria de l’incident, i De Gaulle “el fumador” (consumia tres paquets de tabac al dia); convertiria en cendra l’adhesió francesa a la OTAN (1959). En plena guerra freda !!! Des de llavors ha plogut i ha nevat molt. Saint Pierre et Miquelon es una terra freda i humida que ha patit els efectes nocius de l’economia especulativa -el nervi del sistema capitalista-: pobresa i despoblament. Però les noves generacions han projectat convertir les illes en una destinació turística. La seva història, la seva cultura i els seus paisatges ho valen.

Port de Saint Pierre en l'actualitat. Font Enciclopedia Catalana

VIUGEN2020 - LES MEVES ILLES DEL TRESOR

AGUSTÍ LÓPEZ LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL SERÀ UN TSUNAMI QUE ENS PASSARÀ PER SOBRE ELS PROPERS ANYS

ENTREVISTA

Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

Agustí López és consultor en màrqueting digital, especialitzat en xarxes socials i e-commerce. Fa dotze anys va crear Inspira Project i reparteix el seu temps entre la consultoria, la formació i les conferències. Amb ell volem parlar del procés de digitalització que està vivint la nostra societat i com afectarà la nostra vida diària.

A nivell tecnològic, què creu que és el més destacat dels darrers anys? El 2009 és l’any de la febrada grossa que ens agafa a tots amb les xarxes socials, amb una magnitud que comencem a entendre que ens ha canviat la vida per sempre. Ja no ens comuniquem de la mateixa manera, ni en la vida professional ni en la personal. Tothom porta un smartphone a sobre, fins i tot els avis. Un mòbil intel·ligent que fa de tot menys trucar per telèfon. Fins i tot ens enviem àudios i whatsapps per no trucar-nos. El 2009 i 2010 estàvem mirant si havíem de tenir o no xarxes socials. I després va venir Whatsapp, que ha arrasat amb tot. Fa deu anys ens enviavem SMS i pagàvem pels missatges. Totes aquestes eines han substituït com ens comunicàvem i relacionàvem abans. I a diferència d’altres anteriors, ha estat una transformació molt ràpida. No ens havíem acostumat a Facebook i Twitter que ja teníem el Whatsapp.

Apareixeran xarxes socials noves els propers anys? Hi va haver uns primers anys que les xarxes socials eren una joguina molt divertida i molt atractiva, una cosa nova, que obria molt la porta a la participació i a l’intercanvi d’informació, a formar-te fins i tot, però potser la darrera quarta part d’aquesta dècada han patit un desgast. Per una banda hi ha una convergència de xarxes socials. Totes s’assemblen i es copien entre elles. No hi ha grans diferències en funcionalitats. Estem exposats a tot això i tenim un temps limitat. El dia té 24 hores i hi ha tanta pluja d’informació que has de ser una mica refractari.

“TINC LA SENSACIÓ QUE HI HA UN PUNT DE SATURACIÓ EN EL MÓN DE LES XARXES SOCIALS” Què vol dir? No pots llegir-ho tot, perquè hem acumulat més gent que al nostre cercle d’intimitat. Com no podem llegir tot el que es publica, necessitem que sigui visual i que d’un cop de vista me n’assabenti de tot i fa que funcionin coses com Instagram. Cada vegada hi ha menys participació i més persones que tenen un altaveu per dir coses i la conversa s’ha acabat. Les xarxes es converteixen grans aparadors on la gent publica coses, però cada cop és més difícil aconseguir connexió. I això ha creat una addició pel “Like” que ha fet que Instagram deixi de publicar “Likes.” És possible que tot això hagi de tornar al seu lloc perquè si no són ren-

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

dibles hauran de tancar. Tinc la sensació que hi ha un punt de saturació en el món de les xarxes socials. Ara arriba el 5G. Com afectarà la nostra vida? M’atreviria a dir que, a nivell ciutadà, és de les coses que més notarem més i més ràpid. Ara tenim un tema al davant que és la convergència de tecnologies i la velocitat a la què ho fa. En Genís Roca, un referent en aquest camp, diu que el fet de tenir internet a les butxaques ha canviat la manera com ens comuniquem i ens organitzem. Però ara tenim al davant una sèrie de tecnologies que estan convergint a una gran velocitat amb un grau de maduresa suficient perquè tinguin implantació massiva a la vegada. Una és el 5G, però també hi ja la intel·ligència artificial, la realitat augmentada... I serà un canvi brutal i serà molt ràpid, perquè l’evolució de tecnologies cada cop necessita menys temps. I ho canviarà tot. Per exemple? L’altre dia llegia un article sobre el comerç a Tarragona. Deia que els experts han de donar solucions. Jo no seria tan optimista mentre anar a comprar a una botiga sigui tan transaccional com fer-ho a Amazon. Possiblement hi ha problemes afegits, d’urbanisme, d’inversió en dinamització... però Tarragona no és un cas únic i ciutats semblants tenen el mateix problema amb el comerç tradicional. Tornem al 5G. Vinga. Hi ha una quantitat de coses terrible que passaran en dos o tres anys. El 5G ens donarà una capacitat d’accés exageradíssima a una quantitat de dades que no havíem somiat mai que podíem tenir a l’abast a la bu-

txaca. Al darrer Mobile Wolrld Congress vaig veure un pilot al Camp Nou que feia Movistar amb 40 o 50 càmeres a les quals tu podies tenir accés en streamming a temps real des de casa o el mòbil. Enlloc de veure la jugada com estem acostumats amb el pla que ens donen ho podem fer des de la bota d’en Messi perquè hi ha una càmera allí. Impressionant. No ens fem a la idea de com canviarà la forma de consumir continguts audiovisuals perquè el volum d’informació que podràs tenir accés des del teu dispositiu és brutal. Això canviarà una gran quantitat d’indústries. Alguns models de negoci quedaran apartats, però també es generaran moltes oportunitats, com les aplicacions per turisme en realitat augmentada amb una altíssima definició. Creativitat al poder. I això es desplega aquest any. Però amb aquesta capacitat de rebre dades també hi ha moltes fake news i deep fakes (vídeos falsos) i el seu ús pot ser maliciós. Totalment. Fa uns anys en unes Jornades de Comunicació Local a Altafulla ja parlàvem de la importància del filtratge. Tu pots accedir a fonts primàries, com el Twitter del president Trump i saber què diu, sense intermediaris. O que les coses passin davant teu. Parlàvem d’aquell reporter 2.0. El ciutadà podia publicar coses. Quan tothom tenim accés als canals, hi ha un problema: com filtrem la veritat? Aquí, el periodisme hi ha de tenir un lloc en aquet filtratge, per tenir accés a fonts d’informació vàlides. I sortiran uns personatges, que segurament encara no estan prou consolidats, que ens donaran les pistes del què és veritat i què no. Comprovar la informació com a teoria està bé, però a la pràctica no és realista. És un dels reptes de la propera dècada. Sí, però crec que és un repte perdut. Hi haurà gent que comprovarà

la informació, però pensar que el ciutadà d'a peu ho farà... Està passant amb diaris reals. Mires quatre diaris teòricament seriosos i et poses les mans al cap amb la interpretació d’una mateixa notícia. Ara ja és molt fàcil crear una fake new o un vídeo suplantant la veu, imaginem en el futur. Es parla molt els darrers anys de la uberització de la nostra societat, que també ho està patint alguns sectors econòmics. Casos com Uber o Airbnb s’han mal batejat com a economia col·laborativa. No ho són. Són un intercanvi de serveis entre un particular i una empresa que fa d’intermediària. Què ha fer una empresa com

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

“EL 5G ENS DONARÀ UNA CAPACITAT D’ACCÉS EXAGERADÍSSIMA A UNA QUANTITAT DE DADES QUE MAI HAVÍEM SOMIAT” Uber? Ha vist que el món del taxi tenia problemes. No entro en si està mal o ben pagat o en drets laborals, però des del punt de vista del consumidor, Uber està molt més bé que la gran majoria de taxis convencionals. Amb Uber o Cabify vius un altre tipus d’experiència. La proposta de valor que han definit és molt millor que la que hi havia i, per tant, ha funcionat. Si davant d’això posem límits legals, podràs ajudar col·lectius com els taxistes a paga la llicència que han comprat, però són

113_CAPTUR_VIU_175X126_jl101.indd 1

14/1/20 17:16

portes al camp. No podràs evitar que sorgeixin aquestes plataformes. És el mateix cas d’Airbnb. Com que no tenen una gran superestructura com té una cadena hotelera es poden permetre ajustar més els preus. Ara, hem de permetre que el camp sigui lliure perquè tot ho arrasi? Jo crec que no. No passa res per regular que hi hagi una densitat d’apartaments en una zona o una distància mínima per conservar els centres de les ciutats com nosaltres volem. A Europa tenim una tradició de carrers amb botigues i amb vida que sinó posem límit a això ens ho destrossaran. Hi ha un problema de velocitats. No pot ser que tardem tant a regular determinades coses. Si mirem el món de les start-ups veiem un procés d’uberització de tot, d’eliminació dels intermediaris. I una precarització en les condicions de treball en empreses com Glovo, que obliguen als seus treballadors a fer-se autònoms. El marc laboral hauria de tenir en compte aquestes situacions, preservant uns mínims de drets perquè sinó acaba-

rem pràcticament en l’esclavatge digital amb microfeines. No pot ser que una persona hagi de fer no sé quants viatges al dia per guanyar 400 euros. I sent autònom. Aquí hi haurà un problema al final si no hi és ja. En el comerç en línia hi ha un problema a solucionar que és el que se'n diu “l’última milla”, com ho fem per fer arribar aquell paquet d’una manera eficient i rendible.

“SI MIREM EL MÓN DE LES START-UPS VEIEM UN PROCÉS D’UBERITZACIÓ DE TOT, D’ELIMINACIÓ DELS INTERMEDIARIS” Veiem un augment molt gran del transport per carretera. És brutal. Jo treballo en un coworking, on hi som deu o dotze persones cada dia, i és un continu d’entrada de missatgers de paqueteria un dia normal. I és evi-

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

dent que no pot ser i aquest sistema d’entrega s’hauria de centralitzar. És un problema que està per solucionar, perquè sinó totes aquestes persones que van punt a punt repartint paquetets cobraran una misèria i generaran una gran precarització. Per tancar, en aquests propers anys que creu que és el més destacat ens trobarem a nivell tecnològic? El que li hem dit la transformació digital serà un tsunami que ens passarà per sobre, perquè no estem gens preparats. En tres, quatre o cinc anys veurem un munt de coses que no hem vist mai. Vindran totes juntes. La robotització, la intel·ligència artificial, la realitat augmentada, contractes intel·ligents amb blockchain... Quan passi tot a la vegada, tindrem una quantitat d’oportunitats i mercats nous que ni sospitem. Hi ha mercats que directament desapareixeran i ho veurem en tot tipus d’empreses.

NOMÉS UN

ÚNIC Volkswagen T-Roc. des de 205 €/mes amb My Renting*. ● ● ●

Assegurança a tot risc. Tot el manteniment. Assistència en carretera.

Emissió de CO2 (g/km): 119. Consum mitjà (l/100 km): 5,2. *Oferta Volkswagen Renting, SA, per a un Volkswagen T-Roc Edition 1.0 TSI 85 kW (115 CV) manual. Termini: 48 mesos. 48 quotes de 205 € (no inclou l’IVA). Entrada: 2.764 € (no inclou l’IVA). Quilometratge: 10.000 km/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou canvi de pneumàtics. Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida fins al 31/03/2020, tret que es produeixi alguna variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Volkswagen T- Roc Sport amb equipament opcional.

Tarracomòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.tarracomobil.es

Reusmòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.reusmobil.es

RENAULT

CAPTUR UN LÍDER REFORÇAT I MILLORAT El SUV urbà de Renault es reinventa i reforça la seva privilegiada posició al mercat

Ramon Ortiz

l Captur va ser un dels precursors del segment conegut com SUV urbans. Per mantenir la seva privilegiada posició al mercat, Renault renova i reforça els arguments del seu best-seller, llançant a mercat una nova generació que presenta múltiples novetats. Les més perceptibles són les estètiques, que atorguen al nou Captur una línia de SUV més atlètic, dinàmic i modern. Creix fins als 4,23 m i presenta una nova doble signatura lluminosa amb fars LED 100%, llums posteriors més fines i insercions cromades decoratives. També mostra una caiguda de sostre més pronunciada i disminueixen les superfícies de vidre. El sostre es pot personalitzar amb barres longitudinals o amb un sostre solar semi panoràmic de vidre. El crossover de Renault manté les seves virtuts funcionals ja conegudes. La modularitat és un dels punts forts d’un vehicle que ara és més habitable. El creixement de llargada permet disposar de 17 mm més d'espai per als genolls en les places del darrere i la banqueta posterior compta amb 16 cm de lliscament. Per la seva banda, el maleter creix fins a oferir 536 litres, als quals se sumen

27 litres d'emmagatzematge interior. L’interior es pot personalitzar: es disposa de 18 diferents configuracions, als quals se sumen vuit colors d'ambient lluminós de les contraportes i de la base de la consola central. L'habitacle evoluciona en qualitat i confort, amb utilització de materials de gamma alta i nova arquitectura de seients. La pantalla multimèdia creix fins a 9,3 polzades i es converteix en una tablet vertical. Enquadrat en un "Smart Cockpit" lleugerament orientat cap al conductor, el quadre d'instruments digital substitueix els tradicionals indicadors analògics. La nova consola central flotant millora l'ergonomia i augmenta les possibilitats d'emmagatzematge. El Captur és una demostració dels ambiciosos plans de mobilitat futura que Renault ha presentat en el seu pla estratègic. En aquest sentit, és el primer model de la marca a incorporar una mecànica híbrida recarregable I-TECH Plug-in, basada en una tecnologia desenvolupada per la marca i l'Aliança, capacitada per fer fins a 45 km en mode elèctric. Es manté l'oferta de benzina, de 100 a 155 cavalls i dièsel, des de 95 fins a 115 cavalls. La connectivitat és també un dels apartats que més evolucionen: disposa d'un nou sistema multimèdia connectat i de l'ecosistema Renault Easy Connect. L'accés als seus ajustos s'executa de manera clara i intel·ligible des de la

DISPOSARÀ D’UNA VERSIÓ HÍBRIDA QUE PODRÁ RECÒRRER FINS A 45 KM EN MODE ELÈCTRIC

VIUGEN2020 - MOTOR

MOTOR

pantalla tàctil de sistema multimèdia Renault Easy Link. El Captur és un dels models que formen part de l'estratègia que Renault ha traçat cap a la conducció autònoma. Es beneficia de les assistències desenvolupades per Renault per portar a la pràctica aquesta conducció autònoma. La novetat més destacable és el “Highway & Traffic Jam Companion", un assistent per embussos de trànsit i conducció en autopista. També compta amb un regulador de velocitat adaptatiu, alerta de sortida d'estacionament, càmera de 360º i frenada activa d'emergència amb detecció de ciclistes i vianants.

FA SERIVR UNA NOVA I LLEUGERA PLATAFORMA QUE PROPORCIONA UNA GRAN SEGURETAT

VIUGEN2020 - MOTOR

A. MIQUEL ES CONVERTEIX EN REFERENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL L'empresa del Pla d'Urgell, va organitzar diversos tallers per mostrar als estudiants la diversitat de matèries tecnològiques que es tracten en el sector de la logística i els carretons elevadors Redacció

A. Miquel va convertir aquest dimecres la seu de l'empresa a Sidamon en una aula formativa, en la que si van implicar la pràctica totalitat del personal tècnic i directius, per acompanyar a un grup de 160 estudiants en una jornada d'aprenentatge compartit. Els estudiants procedents dels instituts lleidatans Guindàvols, La Caparrella, Escola del Treball, Alfons Costafreda, Mollerussa, el col·legi La Salle de La Seu d'Urgell, i el tarragoní Pere Martell, acompanyats d'una trentena de professors, van participar en una proposta de treball entre empresa i centre educatiu, per tal de constatar la necessitat que l'educació ha de ser una tasca compartida entre el centre educatiu i l'empresa. La jornada la va inaugurar el Sr. Antoni Miquel amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, qui va donar la benvinguda als participants, acompanyat del president del Consell Comarcal Rafel Panadés i l'alcaldessa de Sidamon Maria Dolors Tella. Tot seguit va començar l'activitat amb la ponència Estudiants actius, treballadors eficaços, aprenentatge basat en projectes a l'FP, impartida pel Psicopedagog Miguel Ángel Ariza. Una xerrada

A. MIQUEL VA CONVERTIR AQUEST DIMECRES LA SEU DE L'EMPRESA A SIDAMON EN UNA AULA FORMATIVA

VIUGEN2020 - PUBLIREPORTATGE

que va deixar palès que els estudiants han d'aprendre de manera cooperativa, hi ha d'haver més complicitat per part dels equips docents per tal d'obtenir bons resultats en l'educació. De la teoria es va passar a la pràctica, i els estudiants van fer un recorregut per les diferents àrees del centre logístic d’ A. Miquel, acompanyats de personal de l'empresa, per conèixer productes, i materials de la marca alemanya Linde, així com el treball que es fa cada dia a l'empresa. La jornada s'emmarca en les activitats promogudes des de l'Equip ICE d'Aprenentatge basat en projectes de la Universitat de Lleida. Aquest equip està format per professorat de diversos instituts d'FP així com representants dels Serveis Territorials d'Educació a Lleida, de GlobaLleida, de la Càtedra d'Emprenedoria de la UdL i també de diverses entitats que treballen en el camp de l'emprenedoria social.

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

VIUGEN2020 - IL·LUSTRACIÓ

SALUT

Gener 2020

CALÃ&#x2021;OTADES

A PUNT!

L'ESTAT DE LA NOSTRA SANITAT

RAMON DESCARREGA EN EL NOU HOSPITAL JOAN XXIII ESTEM SEGUINT ELS TERMINIS PREVISTOS I ENS MANTENIM EN QUÃ&#x2C6; SIGUI OPERATIU EL 2023

ENTREVISTA

Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

Ramon Descarrega és el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona des de setembre de 2018. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina familiar i comunitària. Ha estat metge de capçalera a Reus, a Mont-roig del Camp i ha desenvolupat càrrecs directius a les en atenció primària a la capital del Baix Camp i Alcover.

bar solucions per donar estabilitat al dia a dia. Treballar en una situació tensionada molt de temps és molt difícil. Per això hi van haver els acords de sortida de vaga i les millores retributives en l’atenció primària. També vam veure que els equips d’atenció primària tenen ganes de treballar, d’intentar organitzar-se millor, que és el que busquem.

“NO TOTES LES NECESSITATS QUE ES PERCEBEN QUE SÓN DE SALUT TENEN RESPOSTA MEDICALITZADA I ARA JA ESTEM FENT LA PRESCRIPCIÓ SOCIAL”

Va dir aquest any 2019 visitaria els professionals de l’atenció primària a peu de carrer. Com han estat aquestes trobades? Durant el 2019 hem fet visites a diferents a sis centres d’assistència primària de la regió. Han tingut un format molt similar: visita a les instal·lacions, reunió amb l’equip directiu i després amb la resta de professionals. Hem anat amb la intenció d’escoltar i esbrinar quins eren els seus problemes i no a prometre res. Vam acabar les visites a l’agost fent una per sorpresa als centres amb reforç d’estiu i ens va anar molt bé per veure com s’havien organitzat i com aprofitaven els recursos en una població de platja. La nostra intenció es continuar fent aquestes visites durant aquest any.

Què més van detectar en aquestes visites? Vam comprovar que cada equip d’atenció primària és una realitat diferent. Hi ha molta variabilitat en l’estructura i l’organització segons les persones, el proveïdor, l’entorn rural o urbà... Cada equip té problemes diferents d’accessibilitat. Per exemple, un pot tenir problemes en l’accés telefònic i hem de buscar una solució, però uns altres, en canvi, no. No totes les possibles solucions serveixen per a tots. Entre els problemes genèrics, hi ha l’excessiva activitat burocràtica i des del Departament s’està treballant per reduir-ho.

Quines conclusions va treure d’aquestes trobades? La sensació que hi havia era que la gent estava molt cansada de la situació de tensió i tenien molts ganes que poguéssim tro-

Una de les queixes que tenien metges i infermeres és la càrrega de treball. S’ha pogut reduir aquest any? A la Regió del Camp de Tarragona, arrel dels acords de la sortida de vaga, hem

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

fet una sèrie d’accions. Si la càrrega assistencial la lliguem a la persona i al nombre de visites és un contrasentit amb el que dèiem abans: que els equips s’organitzin i atendre les persones. Pel que fa a recursos econòmics, ens hem abocat en aquest ajustament de les càrregues de treball i el compromís és que es mantingui. L’ICS ha fet un gran esforç i els metges residents que han acabat s’han quedat aquí. Però no només amb les càrregues de treball resolem els problemes d’accessibilitat i resolució a l’atenció primària. Com més doncs? També en el model organitzatiu i en les competències de cada professional i en el que es fa cada dia. Una situació que també està passant ara és que no tothom que va al metge o a la infermera té una malaltia. Potser un metge ha vist quaranta persones en un dia i només deu estaven malalts. I aquí tenim un problema. Cal doncs un treball previ, més de prevenció, de saber quan cal anar al CAP? Hem de fer un treball complementari: no totes les necessitats que la persona percep que són de salut i ha d’anar al CAP tenen resposta medicalitzada. Ara ja estem fent un exercici que se’n diu prescripció social. Hi ha col·lectius que, segons que presenten al seu metge o la seva infermera, la recepta és per exemple: vostè ha d’anar al grup de dones tres vegades a la setmana perquè necessita relacionar-se amb persones, sortir de casa, caminar... També hi ha d’haver algú que prèviament digui que aquesta persona no ha d’anar a veure al metge sinó una infermera, un treballador social o un altre rol. El metge veurà menys persones i més malalts i estarà més a gust amb la feina i l’ajudarem a mantenir el seu nivell de competències. I aquí

hem de jugar amb l’organització dels equips. No és un tema fàcil. Sembla que hi hagi certa fricció entre els col·lectius de metges i infermeres. Hi ha fricció quan interpretes que la infermera ha de treure feina al metge. No, això és un error. Hem de veure qui pot resoldre de la millor manera possible les demandes i necessitats de la població i és aquí on hem de redistribuir els rols. I segons que té, algú ha de dir que l’ha de veure un metge, una infermera o anar al treballador social. Tenim professionals molt bé preparats, que potser estan fent feines que no caldria i podria fer una altra persona. Coses tan senzilles com l’hipertens que va un cop al mes a la infermera perquè li prenguin la tensió i el pesin. Cal? O podem informar-los i que es comprin i els deixem un aparell per fer-ho. Sembla que falta molta educació sanitària. Sí, però això té el risc que ràpidament el sector culpabilitzem el ciutadà. El ciutadà vol que li resolguis el problema i ens hem d’adaptar a les seves demandes i necessitats. Amb l’aplicació La meva salut ja pots fer moltes

coses i hem d’aconseguir-ne més, com poder comunicar-se amb el metge o la infermera amb un termini raonable. Parlem de centres hospitalaris. Com s’està desenvolupant el canvi de gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus? El passat 27 de desembre passat es va signar el conveni regulador de quins són els passos a seguir els propers mesos en aquest procés de transició. Des del punt de vista econòmic la Generalitat està mirant amb els bancs com es traspassa el deute de l’Ajuntament. O pas dels treballadors a la funció pública. La nostra intenció és que tot això es vagi fent progressivament els propers mesos sense que afecti l’activitat del dia a dia, ni als treballadors ni a l’usuari. Abans de l’estiu la gran part d’aquest procés estarà fet i només quedaran alguns serveis com el laboratori, que el conveni dona un termini una mica més llarg. En la construcció del nou Hospital Joan XXIII s’estan complint els terminis previstos? Ha afectat el fet que no hi hagi pressupostos? Estem seguint els terminis previstos. Ens mantenim en el que va dir a consellera Vergés quan va venir a presentar el projecte per tenir-lo operatiu el 2023. L’últim que s’ha fet és licitar el projecte d’instal·lacions i s’està redactant el projecte definitiu. La intenció és que tot això vagi seguint els

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

“INFERMERIA ÉS UNA PROFESSIÓ QUE CONVÉ REDIMESIONAR I REDEFINIR PER VEURE COM PODEN AJUDAR EN EL SECTOR” processos determinats dins dels terminis i amb les reserves d’assignació pressupostària que tenen. Pel que a altres obres, com l’ampliació de l’Hospital Comarcal del Vendrell, tenen alguna previsió? A més de solucionar el dia a dia, hem d’aixecar el cap i mirar d’aquí deu o vint anys, sinó acabem posant pedaços. Llavors tindrem un nou gran hospital, el nou Joan XXIII i un hospital a Reus amb una gestió al 100% del Catsalut. Què ens queda? Un Pius Hospital de Valls, on s’haurien de fer reformes, i té grans dificultats per captar professionals. Està fent aliances amb Joan XXIII i està molt bé que comparteixin professionals. Ens estem replantejant ja quin model assistencial volem per l’Alt Camp i la Conca de Barberà. El Pius va tenir un sentit en el seu moment però el model de gestió de l’Ajuntament tendeix a desaparèixer i haurem de buscar un altre tipus de sinèrgia. Tenim un Hospital Santa Tecla a la Rambla

de Tarragona amb unes limitacions, una zona de Llevant amb potencial. I el Baix Penedès, en el qual hi ha unes peculiaritats pel tipus de població i també pel tema fronterer, ja que hi ha uns fluxos de pacients amb l’àrea metropolitana. Creiem que l’Hospital del Vendrell s’hauria de potenciar en alguns aspectes, però no ho podem fer de forma aïllada. Ens estem plantejant les necessitats del Vendrell i tenim molt clar que hem de revisar la primària. Ha patit saturacions perquè no ha resolt situacions que han hagut d’anar a l’hospital. Un tema que ha manifestat que el preocupava és la jubilació d’un gran nombre de metges els propers anys. Han impulsat mesures per a solucionar-ho? Ho estem treballant. És un problema global en el sistema de salut i per això el Departament va engegar el setembre de 2018 el Fòrum de Diàleg Professional i no fa massa es van presentar les conclusions i propostes i estem en una fase de desenvolupament

i implementació d’algunes d’aquestes propostes. És important la formació de metges especialistes i des del Departament s’estan fent esforços. S’ha augmentat el nombre de metges en formació per aquest any. Què estan fent des del territori en aquests àmbits? Estem redefinint els rols dels professionals, perquè n’hi ha que estan fent unes tasques que podrien realitzar altres professionals i aquests dedicar-se a una activitat més concreta. I infermeria és una professió que convé redimesionar i redefinir per veure com poden ajudar al sector. Des de la Regió vam iniciar un grup de treball en què vam convocar diferent personal d’infermeria de diversos proveïdors i sectors perquè ens diguessin quines coses poden fer a nivell de tasques que encara no estan fent i aprofitar que infermeria és un grau i que ja poden prescriure. I també estem potenciant les aliances territorials. Com ho estan fent? El projecte assistencial ha de ser un projecte de te-

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

“SI FEM UN PROJECTE ASSISTENCIAL AMB ALIANCES EN EL TERRITORI, SEREM ATRACTIUS, CAPTANT I RETENINT TALENT, I PODREM ANAR COBRINT LES JUBILACIONS” rritori i penso en Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, amb una població de gairebé 800.000 habitants. Competir entre entitats proveïdores és una cosa del passat, perquè no tenim professionals i aquests s’han de coordinar. Si ens posem d’acord podríem arribar a resoldre entre un 95 i un 97 per cent de totes les patologies. Això ens permetria oferir un sistema assistencial potent, atractiu per als professionals. La gent no només va treballar als llocs pels diners sinó també pel projecte assistencial. I sent atractius, captant i retenint talent, podrem anar cobrint les jubilacions.

AQUEST GENER ESTALVIA, ARA O MAI

er s t p r-te’l n a pu A por t em

Gamma Fiat (vehicles EURO6D): Consum ponderat/cicle mixt: d’4,4-9,8 (l/100km) i Emissions de CO2: de 115 a 221 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP d’acord amb el que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 102 a 205 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

FES EL PAS AMB EL NOU

FORESTER ecoHYBRID des de

32.950€*

GEONESTESIA: DESCOBREIX LA SÈRIE A EVOLUCIONACONSUBARU.COM

Per arribar al millor futur cal prendre consciència i escoltar el que ens ha de dir la Terra. Aquesta capacitat de sentir una connexió més intensa amb la natura es coneix com a #Geonestesia. Com més va en som més els qui ho sentim. I TU, A QUINA BANDA DE L’EVOLUCIÓ VOLS ESTAR? Motor híbrid e-Boxer + Tracció 4x4 permanent (SAWD) + Sistema de reconeixement facial + Sistema d’assistència a la conducció EyeSight + Frenada precol·lisió frontal i posterior + Control de creuer adaptatiu + Funció de permanència al carril + Càmera posterior i lateral + X-Mode + Apple CarPlay i Android Auto**

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com *PVP recomanat a la Península i les Balears per a Subaru Forester 2.0i HYBRID CVT Sport Plus. IVA, impost de matriculació, transport i descompte comercial inclòs, pintura metal·litzada exclosa. Consum combinat. Gamma Forester Eco Hybrid 6,7 (L/100 km) 8,1 (WLTP). Emissions combinades de CO2. Gamma Forester Eco Hybrid (g/km) 185 (WLTP) 154 (NEDC). D’acord amb el que estableix el Reglament d’execució (UE) 2017/1151 i (UE) 2017/1153. El preu pot no correspondre’s amb el model visualitzat. L’equipament i les funcions de seguretat poden variar segons el model i l’acabat. **Apple/Android són marques registrades per Apple Inc./Google Inc.

LES INFERMERES REIVINDIQUEN EL SEU PAPER EN EL SISTEMA DE SALUT L’OMS ha declarat el 2020 com l’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora. El Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) ho vol aprofitar, junt amb la campanya 'Nursing Now', per a visibilitzar la seva feina i treballar per a l’excel·lència d'un col·lectiu que representa el 80% del total de professionals sanitaris Jordi Salvat Rovira

48 Banc d'Imatges Infermeres

INFERMERES

Gerard Mora i Lluïsa Brull, secretari i presidenta respectivament del CODITA.

na de les principals queixes del col·lectiu de les infermeres -un 90% són dones- és la reducció de l’excessiva càrrega de treball que tenen actualment i demanen que s’ampliïn les plantilles tan en centres d’atenció primària com en centres hospitalaris. Fa poc es va fer públic un estudi que xifra en 120.000 les infermeres i infermers que es necessiten a tot l’estat. La presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA), Lluïsa Brull, confia que el Projecte de Llei sobre ràtios que garanteixin la seguretat del pacient de centres sanitaris i altres àmbits, que s’hauria d’aprovar en aquesta legislatura que acaba de començar, pugui començar a posar remei a aquesta situació. Brull destaca que la professionalitat de les infermeres per evitar que el pacient noti aquesta manca de professionals. “Als hospitals les estades són cada vegada més curtes, els pacients molt fràgils i greus i les cures, més complexes. La infermera treballa sots molta pressió. Per això s’han d’adequar les ràtios d’infermeres a la realitat d'avui dels pacients”, afirma el secretari del Col·legi, Gerard Mora, que apunta que el pacient nota més aquesta manca d’infermeres més per les demandes del col·lectiu fetes públiques als mitjans de comunicació que en el dia a dia als centres de salut. Brull, per la seva banda, recorda l’OMS recomana una ràtio d’una infermera per vuit pacients per mantenir la qualitat del servei i la seguretat del pacient i actualment aquesta ràtio està en una per cada quinze. REGULARITZAR TASQUES QUE JA REALITZAVEN Un dels debats més intensos que hi ha els darrers anys en l’àmbit sanitari és el

LES PRINCIPALS DEMANDES DEL COL·LECTIU SÓN LA REDUCCIÓ DE L’EXCESSIVA CÀRREGA DE TREBALL I QUE S’AMPLIÏN LES PLANTILLES paper de les infermeres en el sistema sanitari. Brull considera que la recent Llei de prescripció infermera ha regularitzat unes tasques que ja fa temps que ja realitzaven però no estaven emparades per la llei. Posa l’exemple de l’ús de material de cures o el control dels diabètics o el dolor. El secretari del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona, Gerard Mora, recorda la formació de què actualment disposen les infermeres, ja que des del Pla Bolonya han de cursar un grau de quatre anys. “Fem molts crèdits de farmacologia, més que altres professionals sanitaris, com els odontòlegs o els podòlegs, que fan prescripcions de medicaments. Molts metges tot això ho desconeixen”, assenyala Mora, que recorda que el primer pas va ser el pas a finals dels anys setanta dels estudis d’ATS a la diplomatura d’infer-

VIUGEN2020 - INFERMERES

Foto Pierre Grubius

meria, que des der fa més d’una dècada ja és un grau. A més, hi ha un ventall importat de màsters i especialitzacions. Per això, demanen poder exercir més papers de lideratge en les cures i consideren que poden assolir més competències en una societat cada cop més complexa a nivell de salut, amb més malalties cronificades i una esperança de vida més llarga. Tant Brull com Mora destaquen el paper de les infermeres liderant equips de recerca i innovació i el desenvolupament d’aplicacions per al control i seguiment de malalties com la fibromiàlgia, donant consells als cuidadors o l’ús de la intel·ligència artificial. Precisament la coordinadora del programa de doctorat d’Infermeria i Salut de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Ferré, ha rebut recentment la Medalla al mèrit sanitari Doctor Trueta per la seva tasca els darrers anys en aquests àmbits. Un dels reptes que es plantegen des del Col·legi durant l’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora, declarat aquest 2020 per la Organització Mundial de la Salut (OMS), és visibilitzar la feina que fan i les competències que tenen i trencar els estereotips i prejudicis arrelats a la societat des de fa any.

Banc d'Imatges Infermeres

INFERMERES LIDEREN EQUIPS DE RECERCA O DE DESENVOLUPAMENT D’APLICACIONS PER AL CONTROL I SEGUIMENT DE MALALTIES “Les infermeres no són només les que van de blanc als hospitals, fent cures i donant medicació, sinó que fan moltes més altres tasques. Una molt important és la prevenció i els hàbits saludables, amb trobades comunitàries en molt àmbits. També són, per exemple, les que fan l’acompanyament en el dol i tenen un paper important en salut mental i del treball o pediatria”, explica Mora. Els centres hospitalaris han reduït els llits els darrers anys i les estades dels pacients són més curtes; en conseqüència, cal més atenció al domicili, amb un gran protagonisme de les infermeres. ELS OBJECTIUS DEL NURSING NOW Amb l’objectiu posicionar la professió d’infermera allà on ha d’estar i apoderar les infermeres per liderar els reptes de la salut del segle XXI, el Consell Internacional de les Infermeres (CII) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han posat en marxa la campanya glo-

bal Nursing Now, a la qual es va adherir l’any passat el Departament de Salut de la Generalitat. La campanya vol impulsar l’excel·lència i posar al centre les cures infermeres com a instruments per a la millora de la salut de la població i la disminució de les desigualtats. Actualment hi ha el grup Nursing Now Catalunya treballant aquests aspectes, amb representants dels diferents col·lectius de la professió, com les entitats proveïdores de serveis de salut, de facultats i escoles d’infermeria, de l’Associació Catalana de Degans i/o Directors de Facultats (ACDI), així com infermeres investigadores, joves, estudiants, persones que atenen, altres professionals de la salut i representats de la campanya i d’institucions com el Consell Internacional d’Infermeres i el Consell de Col·legis Infermeres i Infermers de Catalunya. El grup té una sèrie d’objectius operatius inclosos en diferents eixos, com són l’increment de la inversió en la millora de les condicions laborals de les infermeres, l’impuls i difusió de les pràctiques infermeres efectives i innovadores, augmentar la influència de les infermeres en les polítiques de salut, l’augment del nombre d’infermeres en llocs de lideratge i les oportunitats de desenvolupament professional i incrementar i traslladar l’evidència sobre

VIUGEN2020 - INFERMERES

els àmbits on les infermeres tenen més impacte, minimitzant les barreres que impedeixen aplicar-ho. Des del CODITA, Brull destaca especialment com un objectiu molt important que les infermeres estiguin en els òrgans de decisió de l’àmbit sanitari i posa l’exemple de l’actual directora dels Serveis Territorials de Salut de les Terres de l’Ebre, que és una infermera, Mar Lleixà, com també passa a Lleida. MÉS DE 4.000 COL·LEGIADES A TARRAGONA Segons dades de la Memòria de 2018, al Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) hi ha col·legiades 3.689 dones i 402 dones, sumant un total de 4.091 a totes les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Respecte l’any anterior hi va haver 244 altes -la majoria per nou ingrés (162)- i 162 baixes -la majoria per jubilació (64) o trasllat a una altra demarcació (50)-. El CODITA és una entitat amb una mitjana d’edat baixa, ja que 1.384 tenen menys de 35 anys i 1.073 tenen entre 35 i 45 anys. El gran volum d’altes col·legials es produeixen els mesos de juny i juliol, quan demanen l’ingrés els estudiants que han acabat el graduat d’Infermeria. La quota d’aquest nou ingrés és de 148 euros i es paga una quota trimestral de 52 euros.

¡Acto de inauguración del centro médico

Ability Salud!

viernes 7 de febrero de 2020 a las 18:00h C/ Macià Mallol i Bosch, 6, 43005 Tarragona 977 23 05 31

www.abilitysalud.es

GRANS RESULTATS DE SANTA TECLA EN EL TRACTAMENT DEL CÀNCER DE RECTE L’auditoria realitzada pel Servei Català de la Salut, a través del Pla Director d’Oncologia de Catalunya, ha posat de relleu uns resultats molt positius del tractament del càncer de recte a l’Hospital de Santa Tecla. Els indicadors són iguals o millors que en el global de Catalunya Jordi Salvat Rovira

ls resultats del tractament del càncer de recte entre els anys 2015 i 2016 a l’Hospital de Santa Tecla, on també s’operen pacients amb càncer de recte de l’Hospital del Vendrell, ha donat diversos resultats destacables respecte a la comparació amb el total de Catalunya. En el centre hospitalari tarragoní s’han analitzant 34 pacients, per 1879 del total del país. La

LES RECAIGUDES EN AQUEST TIPUS DE TUMOR SÓN MÉS BAIXES A L’HOSPITAL TARRAGONÍ QUE AL CONJUNT DE CATALUNYA

VIUGEN2020 - SALUT

qualitat de l’atenció oncològica a Catalunya es mesura mitjançant l’avaluació dels resultats. El Pla Director d’Oncologia de Catalunya, en representació del Servei Català de la Salut, dissenya i executa aquest programa. Analitzant les dades concretes, pel que fa al maneig previ, com la discussió en Comitè Interdisciplinar Oncològic, Santa Tecla està al mateix nivell que la resta de Catalunya (un 94% enfront a un 92%). El resultat global de recidives

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

Vicenç Valentí, cap d'Oncologia de la Xarxa Santa Tecla

-recaigudes en el càncer- és millor a la Tecla, un 12% enfront el 21% del total català. Pel que fa a les mesures de qualitat de la cirurgia, està al mateix nivell (marge circumferencial mesorectal lliure Tecla 97% vs. Catalunya 91%) i recidives locals (Tecla 5,8% i Catalunya 6,2%) Finalment, pel que fa a les recidives metastàsiques a distància, l’hospital tarragoní obté un resultat millor que la resta de Catalunya (Tecla 8,8% i Cata-

lunya 17,1%). La hipòtesi que apunta el Cap d’Oncologia de la Xarxa Santa Tecla, Vicenç Valentí, sobre aquests bons registres és que a Santa Tecla donen més quimioteràpia postoperatòria als malalts que la mitja de Catalunya -63% enfront un 44%). Valentí destaca el fet que un petit hospital com Santa Tecla aconsegueixi uns resultats en el tractament del càncer de recte, al mateix nivell o en alguns aspectes millors que els grans centres hospitalaris barcelonins “El de recte és un càncer difícil d’operar perquè la pelvis és molt estreta i el cirurgià ha de tenir molt bones mans i experiència. En la intervenció no ha de deixar res de la malaltia i mantenir la funció de l’esfínter. Sinó es fa bé el tumor pot tornar a sortir”, explica el cap d’Oncologia de Santa Tecla. “Pensem que ens podem felicitar d’aquests bons resultats en un tumor que requereix d’un tractament multidisciplinar complex”, conclou Valentí. LA CLAU: EL DIAGNÒSTIC PREÇOC Cristina Ruiz és una de les tres cirurgianes opera aquest tipus de càncer

Cristina Ruiz, cirurgiana especialitzada en intervencions de càncer de recte.

VIUGEN2020 - SALUT

VICENÇ VALENTÍ APUNTA LA HIPÒTESI QUE LA CAUSA D’AQUESTS BONS REGISTRES ÉS QUE DONEN MÉS QUIMIOTERÀPIA POSTOPERATÒRIA a l’Hospital de Santa Tecla i destaca la importància de la detecció precoç de la malaltia, que només es pot aconseguir amb l’anàlisi de femta al mínim signe de sang quan es va al lavabo. “Els darrers anys hem aconseguit que la gent estigui més sensibilitzada i ara és gairebé igual que amb les mamografies”, explica Ruiz, que recomana fer-se aquest tipus de proves cada dos anys a partir dels cinquanta anys i, en el cas de dos casos en familiars de primer grau, fer estudis genètics. La cirurgiana assenyala el al tractament individualitzat que rep cada pacient a partir d’un comitè multidisciplinar amb especialistes en anatomia patològica, oncologia, cirurgia i digestologia. “Actualment analitzem una mitjana de deu casos en cada sessió, que fem els dijous”, apunta.

CLINICA DENTAL PALAZÓN VIU AMB UN SOMRIURE L’ERA DE L’ODONTOLOGIA DIGITAL L’Era digital de l’odontologia ja es una realitat. Desde clinica dental Palazón apostem per les noves tecnologies per optimitzar els nostres tractaments i facilitar el contacte amb els pacients. La més recent introducció es un sistema real de cita online, on el pacient pot escollir o anular una cita de forma 100% digital, sense necessitat de trucar a la clínica. És tan senzill com accedir a la pàgina web www.clinicadentalpalazon.com i clicar a l'apartat de cita online. Actualment en el camp de l’odontologia, la introducció de noves tecnologies avança molt ràpidament, i cada cop es poden introduir tècniques de tractament de les dents que són menys invasives i s’aconsegueixen resultats més funcionals i estètics. Tècniques com l'ortodòncia invisible, el disseny i planificació de somriures per ordinador, la impressió de dents per escàner o la confecció de dents gràcies a l'ús d'impressores 3D en són un clar exemple. Es converteixen en eines que ajuden a aconseguir una millor predictibilitat amb els nostres tractaments, i aconseguim resultats més eficients.

Disseny de Somriures, la planificació de les futures dents de forma digital, permet optimitzar els resultats finals i aconseguir una estètica òptima per a cada persona. Implantologia i cirurgia Guiada 3D, permet una planificació que un cas de rehabilitació amb implants es pugui realitzar en un dia, el que és conegut com dents en 1 dia, gràcies a la impressió de models abans i després del trac-

tament, i d’una guia quirúrgica que dirigeix la inserció dels implants dentals. El cas de l'Ortodòncia invisible, de la qual l'ortodoncista Eva López Reyes n'és especialista, aconsegueix que l'experiència d'aliniar les dents resulti molt més còmoda, més higiènica i molt estètica, ja que pràcticament no es nota que el pacient està immers en un tractament d’Ortodòncia.

Rambla Nova, 111 - 3er 4a - Tarragona Tel. 977232136 www.clinicadentalpalazon.com

VIUGEN2020 - SALUT

PEDRES AL RONYÓ? L'Hospital Viamed Monegal, de Tarragona, compta amb una avançada Unitat de Litotrícia Extracorpòria. En parlem amb l'especialista José Gregorio Sabino Redacció

José Gregorio Sabino, especialista de la Unitat de Litotrícia Extracorpòria de Viamed Monegal

Com va arribar la idea de crear aquesta unitat? La litiasi renal o càlculs renals és una patologia molt freqüent i una de les raons més habituals de consulta per als uròlegs, tot causant un nombre significatiu de baixes laborals i assistència a les sales d'urgències. Actualment s’està innovant constantment per a trobar el tractament de càlculs renals amb procediments cada cop menys invasius i amb instruments més petits i eficaços, per tal de resoldre aquests problemes amb menys complicacions i amb menys dies d'hospitalització. La litotrícia extracorpòria d'ona de xoc redueix el temps d'hospitalització i garanteix la recuperació ràpida. Viamed Monegal és el primer Hospital que posa aquesta tècnica a disposició dels seus pacients sent l'únic Hospital de Tarragona tant públic com privat, que compta amb aquesta tècnica. Quins avantatges ofereix la litotrícia respecte d’altres tècniques? La litotrícia extracorpòria d'ona de xoc és actualment el procediment triat per a resoldre la majoria de les pedres del ronyó i uretra. Es resol completament més del 80% de la patologia litiàsica i urològica i pot practicar-se com a tractament complementari o adjuvant, d'altres opcions terapèutiques (cirurgia endoscòpica, percutània, etc.), demostrant així, amb el temps, que és un procediment segur i eficaç sense necessitat d'anestèsia ni hospitalització. A més, permet una incorporació immediata a les seves activitats laborals. Com es decideix si és la tècnica correcta per al pacient? Si bé és cert que la majoria de càlculs renals poden

“LA LITOTRÍCIA EXTRACORPÒRIA D'ONA DE XOC ÉS ACTUALMENT EL PROCEDIMENT TRIAT PER A RESOLDRE LA MAJORIA DE LES PEDRES DEL RONYÓ I URETRA”

VIUGEN2020 - SALUT

ser tractats amb litotrícia extracorpòria, no és menys cert que en alguns casos la indicació és discutible i els resultats que s'obtindran per tècniques extracorpòries no superaran els obtinguts per tècniques endoscòpiques i quirúrgiques convencionals, que també oferim a Viamed Monegal. Aquests darrers supòsits estan indicats, especialment, en pacients amb litiasi molt voluminosa, infecció del tracte urinari activa, dones embarassades, o pacients amb trastorns de la sang.

CLÍNICA CURULL ADÉU A LA POR D’ANAR AL DENTISTA Des de temps antics anar al dentista no és considerat plat de bon gust. La fama dels dentistes (que sovint eren els barbers dels pobles) com a metges que només arrencaven queixals i provocaven dolor, ha quedat gravada en l’imaginari popular Roser Pros-Roca

Segons l’estadística, 1 de cada 4 persones té por quan ha d’anar a cal dentista. La doctora Conchita Curull i el seu equip, conscients del temor d’aquestes persones, han desenvolupat diferents tècniques que són de gran utilitat, tant als pacients com als professionals mèdics. Així ho explica la doctora Curull: Perquè passa que algunes persones es posen tan nervioses quan han d’anar al dentista? De vegades perquè han tingut alguna mala experiència prèvia que els ha deixat un mal record. Per sort, avui disposem de tècniques i eines molt avançades que s’usen en els tractaments per tal que els pacients no sentin dolor, tinguin les mínimes molèsties i agafin confiança. Així perden la por. Com ho fan els professionals de la Clínica Curull per facilitar la confiança dels pacients? Utilitzem diversos elements. L’objectiu és que els pacients es sentin còmodes, acompanyats, afalagats amb tota mena d’atencions físiques i sensorials que van des d’un somriure, una mica de conversa i un cafè a la sala d’espera per trencar el gel, fins a una sedació conscient que procura tranquil·litat i benestar. Tota la clínica té un sistema d’aromateràpia que fa l’ambient molt agradable, un fil musical relaxant i una decoració càlida i acollidora. Està tot estudiat i encaminat a aconseguir un gran benestar. Quan es tracta de nens i nenes,

VIUGEN2020 - SALUT

L’altre mètode és la sedació conscient, que també es fa amb persones que tenen necessitats especials. En aquest cas hi intervé l’anestesista, el pacient està monitoritzat en tot moment i s’estalvia els nervis i l’angoixa. Després de rebre el tractament se’l passa a una saleta que té un sofà, una tauleta i fins i tot un televisor i allí el pacient es refà tranquil, al seu ritme i sense pressa.

també se’ls dóna un tracte diferenciat i de confiança? Així és. Comptem amb la professionalitat d’una odontopediatra, especialitzada en tractar nens, que abans i durant el tractament atén les criatures perquè se sentin segures: una pel·lícula de dibuixos animats projectada a la pantalla del box i la companyia d’un peluix són elements que faciliten la visita convertint-la en un joc que sol acabar amb un obsequi per aquells nens i nenes que s’han portat bé... o sigui, tots. Més endavant aquests nens seran adults que aniran al dentista tranquils.

llor carta de presentació de la Clínica Curull. Sí, els pacients són el més important per nosaltres i la seva atenció el nostre deure. Les tècniques que utilitzem són el menys invasives possible. Som molt curosos en qualsevol manipulació, evitem el dolor i anem sempre a salvar les peces dentals. S’utilitzen agulles finíssimes, l’anestèsia justa aplicada gota a gota perquè no faci mal, utilitzem lents d’augment per aconseguir una major precisió... i a banda, tant els quiròfans com els box estan equipats amb el millor instrumental.

La primera visita és la que més costa? De vegades sí. Per això la primera presa de contacte no la fem a la butaca dental sinó a una saleta moblada amb una taula i unes cadires i parlem amb confiança, de tu a tu. Ja és una primera visita diferent i el pacient agafa confiança perquè quan ve a fer-se el tractament ja coneix qui el tractarà i què li faran; i el professional mèdic també sap què molesta a aquell pacient i procura evitar-ho. D’aquesta manera es fan tractaments molt personalitzats perquè cada pacient és únic.

El tema de l’anestèsia també és important perquè causa als pacients una sèrie de molèsties, ni que siguin puntuals i desapareguin en unes hores. Quan es tracta d’adults tenim dues opcions: o bé se’ls dona una sedació oral en forma de pastilla que és un relaxant o bé se’ls fa una sedació conscient. Si es tracta de la pastilla relaxant els pacients venen una estona abans de la seva visita, es prenen el medicament i aleshores s’esperen a la sala d’espera, prenen un té, es relaxen i al cap de 30-45 minuts ja estan a punt per al tractament. Per als professionals la tranquil·litat dels pacients és molt important perquè els nervis i l’angoixa s’encomanen i en canvi, si el pacient està tranquil tot flueix molt més fàcil.

A banda de generar aquesta confiança inicial, les tècniques odontològiques que utilitzen i l’èxit dels seus tractaments han de ser la mi-

VIUGEN2020 - SALUT

Pel que fa als tractaments, les peces dentals es conserven? Sí, som mol conservadors. Cert és que abans la gent anava al dentista quan estaven molt apurats i sovint hi havia poca cosa a fer amb la peça dental malmesa, però avui dia procurem salvar totes les peces practicant una odontologia mínimament invasiva d’una forma molt delicada. I fins i tot en el cas dels implants, la tècnica actual és molt poc traumàtica perquè pràcticament no es toca la geniva, es toca molt poc l’os, és una intervenció molt ràpida que dura uns 20 minuts. De fet, és molt més traumàtic treure una peça, de manera que la nostra filosofia és conservar les peces tant com es pugui. La cura, la delicadesa, la finor, l’amabilitat, són els trets identificatius de la Clínica Curull. Heus aquí una de les claus del seu èxit.

“SOM MOLT CUROSOS EN QUALSEVOL MANIPULACIÓ, EVITEM EL DOLOR I ANEM SEMPRE A SALVAR LES PECES DENTALS”

ELS PROBLEMES DE FERTILITAT JA AFECTEN A UNA DE CADA CINC PERSONES EN EDAT REPRODUCTIVA Aproximadament el 20 % de la població en edat fèrtil buscarà en algun moment de la seva vida reproductiva consells o ajuda mèdica per afrontar una situació aparentment d’esterilitat VIU a fons

Cal ser conscient que l’espècie humana ja té un potencial reproductiu baix però factors socials com l’endarreriment de la maternitat i el tipus de vida de la societat actual no fan més que incrementar les situacions en les que l’ajuda mèdica serà la única possibilitat d’aconseguir els fills desitjats. Curiosament, els problemes reproductius son la única patologia que la OMS reconeix que pot afectar a dues persones diferents alhora. Sovint no es pot parlar d’una esterilitat absoluta, sinó de diferents graus de subfertilitat que poden tenir major o menor transcendència en funció de l’altre membre

de la parella. Així doncs, l’esterilitat pot presentar-se per una causa masculina, femenina o mixta i inclús pot ser d’origen desconegut al no trobar cap causa després de fer totes les proves de fertilitat existents actualment. Per sort, les tècniques de Reproducció Humana Assistida són un dels camps de la medicina que més ràpidament ha avançat en els últims 30 anys. Així doncs, ens trobem en un marc on la majoria de parelles que consulten els Centres de Fertilitat podran aconseguir ser pares. Quan sospitem que estem davant d’un problema de fertilitat, ja sigui perquè la nostra història mèdica general o reproductiva (avortaments, ritmes menstruals irregulars...) ens ho fan pensar o perquè no arriba l’embaràs després de buscar-lo, no hem de tenir por a consultar el centre de fertilitat de referència del territori. Com en molts altres camps, una consulta a temps ens pot evitar moltes inquietuds, pèrdua de temps i situacions que es podrien evitar havent tingut un bon assessorament reproductiu. Trobar un Centre de Fertilitat on es treballi des de l’empatia, l’absolut coneixement i domini de les Tècniques de Reproducció Assistida actuals, fa que l’experiència personal davant una situació d’infertilitat sigui molt més agradable i els resultats obtinguts molt més eficients. L’inici de l’estudi de possibles problemes de fertilitat s’aconsella que comenci després de buscar l’embaràs sense èxit durant 12 mesos de relacions sexuals continuades sense mètodes anticonceptius, sempre quan no hi hagin patologies de base que indiquin l’acompanyament mèdic des del principi o l’edat de la dona sigui major de 35 anys.

QUAN CAL ACUDIR A UN CENTRE DE FERTILITAT? L’embaràs no arriba, o no arriba a terme amb èxit? Desconeixes la freqüència o dies concrets que has de tenir relacions sexuals?

Existeix el risc de transmetre una malaltia genètica familiar? Tens feta una lligadura de trompes o vasectomia?

T’han diagnosticat un problema de fertilitat?

No vols que sigui ara, vols preservar la teva fertilitat?

Vols ser mare soltera?

Tens alguna malaltia de transmissió sexual?

Sou una parella de dones?

Has patit alguna lesió medul·lar?

VIUGEN2020 - SALUT

SANTIVERI: ATENCIÓ, SALUT I BENESTAR Fa més de 40 anys la botiga Santiveri té presència a Tarragona, oferint als seus clients una extensa gamma de productes destinats a mantenir una alimentació sana i afegir-hi tota una sèrie de complements naturals Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius La Maria Teresa Guasch regenta la botiga Santiveri i és especialista en tots els productes que ofereix.

Un client que entra a Santiveri, què hi troba? De tot en alimentació, complements per a esportistes i dietètics, plantes medicinals, cosmètica natural, infusions, i a banda, servei de nutricionista i estètica. Santiveri és una marca reconeguda per la qualitat i varietat dels productes que comercialitza, així com els que utilitza per als tractaments que ofereix. Tot és natural? Santiveri és una marca amb més de 135 anys d’experiència en productes naturals. Això ha fet que siguin una ajuda com a complement en qualsevol tipus de tractament que un necessiti. En el cas dels tractaments estètics utilitzem productes ecològics perquè no siguin agressius ni irritants per la pell. L’aparatologia que usem es limita al sistema Indiba que ajuda a potenciar el tractament que fem perquè faci 3 vegades més efecte. Quin és el ventall de temes que es toca en una botiga d’aquest tipus? Fins a cert punt es tracta tot. Està clar que hi haurà dolences que requeriran atenció mèdica i fàrmacs, però aquí es tracta des d’una infecció d’orina, fins a la falta de gana, l’insomni, problemes digestius, tensió alta... totes les patologies que tenim en medicina. Quins productes alimentaris podem trobar a Santiveri per a un dia normal, des del matí fins al vespre? Doncs una àmplia gamma de productes. La persona que es vulgui cuidar, per esmorzar pot prendre una llet vegetal, una infusió, algun suc de fruita i qualsevol complement que vagi bé per la temporada, com ara una gelea reial, que proporcionarà energia i evitarà

“EN EL CAS DELS TRACTAMENTS ESTÈTICS UTILITZEM PRODUCTES ECOLÒGICS PERQUÈ NO SIGUIN AGRESSIUS NI IRRITANTS PER A LA PELL” constipats. Es pot acompanyar amb unes torrades de pa dextrinat, que és un pa de motllo molt saborós al qual han eliminat la humitat fent-lo molt digestiu. Es pot menjar amb una melmelada sense sucre, una mantega o un paté les opcions són molt variades. A mig matí, una barreta energètica de cereals i a l’hora de dinar una quinoa

VIUGEN2020 - SALUT

amb verdures, una hamburguesa vegetal i per les postres un iogurt de soja i una infusió, per exemple. A mitja tarda unes galetetes i per sopar alguna cosa lleugera com ara verdura o un consomé. Sempre hem de respectar les cinc menjades al dia perquè afavoreixen la salut. I pel que fa als productes de temporada? Cada temporada té els seus productes específics d’acord amb les necessitats. L’hivern té els seus complements per evitar constipats, a la primavera els complements són per l’astènia i per tenir més energia, a l’estiu complements per la pell per protegir del sol i evitar les taques i a la tardor ja preparem l’hivern. Santiveri, davant de cada problema una solució i sempre amb la millor garantia de gaudir de productes naturals, ecològics i sostenibles.

SIGUES EL PROTAGONISTA DE LA TEVA SALUT I DE LA TEVA VIDA La salut és un bé molt preuat que podem cuidar en el dia a dia amb bons hàbits, i estant atens als senyals que el nostre cos ens dóna amb símptomes que sovint fem callar sense més, i que potser són la punta de l’iceberg Estic cansat, em faig una analítica de sang i en principi tot està aparentment bé. Prenc algun estimulant i endavant. Podríem preguntar-nos... • Com visc les emocions de ràbia, tristesa, frustració, pèrdues... • Com gestiono l’estrès, la feina, fills, relacions... • Tinc un son o descans reparador? • Quins objectius o somnis no trobo la manera de plasmar? Aquest hivern em refredo molt sovint. Prenc algun analgèsic, antiinflamatori i si cal antibiòtic que em permeti seguir el meu ritme de vida habitual, i ja en tinc prou? Últimament tinc contractures molt fàcilment, tinc més dolors articulars i musculars? Potser hi ha alguna cosa que no funciona del tot correctament, i po-

dríem preguntar-nos: • Tinc alguna intolerància alimentària? • La meva microbiota intestinal està en harmonia? • La meva immunitat treballa de forma eficient? • Em caldria depurar toxines? Intestí, ronyó, fetge, limfàtic..... • Tinc algun focus d’inflamació silenciosa que m’afecta? • El meu sistema neurovegetatiu està en equilibri? • Alimento de manera adequada el meu organisme? • Tinc un bon alineament postural? Algun bloqueig articular? La bona notícia és que molts d’aquests símptomes que per tu ara suposen un problema, possiblement tenen una solució que ara no veus. El desig de viure en pau i salut no és un desig passatger, és una necessitat inherent al ser humà, que demana

VIUGEN2020 - SALUT

escoltar-te, conèixe’t, cuidar-te, i en ocasions, un bon acompanyament professional. A Holos: Salut Íntegra des de fa més de 35 anys el més important és la persona, atesa i escoltada. Un equip de professionals ben formats amb una visió conjunta, tractem en consulta l’aspecte mèdic, psicològic, estructural postural, nutricional i energètic. Som un centre de salut i medicina integrativa. També t’oferim tècniques pel cultiu i equilibri personal, per tenir cura de la salut amb sessions regulars de Ioga, Qi Gong, Hipopressius, Mindfulness, i monogràfics especialitzats.

CENTRE HOLOS: PERSONES AMB SALUT, ENERGIA I VIDA CONSCIENT

ASESA I ELS SEUS TREBALLADORS COL·LABOREN AMB LA MUNTANYETA A més d’una aportació econòmica, també s’ha fet entrega de joguines per als infants amb paràlisi cerebral VIU a fons Els treballadors de l’empresa Asfaltos Españoles, SA, coneguda com ASESA, han col·laborat amb l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) La Muntanyeta amb una aportació econòmica, per segon any consecutiu. Aquest donatiu és el resultat de la iniciativa Teaming a la que s’han sumat els professionals, que consisteix en aportar un euro mensual de la seva nòmina a una causa solidària. A més d’aquesta aportació, l’empresa ha aportat una quantitat equivalent al total de la recaptació realitzada pels seus treballadors. Al mateix temps, i com a novetat d’enguany, els professionals d’ASESA han col·laborat amb els més petits de l’entitat, amb l’entrega de joguines i altre material didàctic i educatiu que serà utilitzat a les aules de l’Escola. Aquesta és una iniciativa dels treballa-

dors que, aprofitant les festes nadalenques, han volgut obsequiar els infants amb paràlisi cerebral. Montserrat Vallverdú, directora general d’ASESA, i Jordi Trillas, com a representant dels treballadors, van visitar les instal·lacions de La Muntanyeta tot fent entrega d'ambdues aportacions. La presidenta de l’APPC, Rosa Maria Rizo, els acompanyà en la seva estada al centre per agrair-los la iniciativa. L’aportació realitzada per ASESA es destinarà a activitats i teràpies que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral. A l’APPC s’hi atenen més d’un centenar de persones amb pluridiscapacitat, i les col·laboracions com aquesta permeten desenvolupar programes de millora del seu estat de salut, físic i emocional.

VIUGEN2020 - SALUT

L’APPC és una entitat sense ànim de lucre, declarada d’Utilitat Pública, que gestiona una Escola d’Educació Especial, un Centre Ocupacional i una Residència. La seva finalitat és defensar els drets de les persones afectades de paràlisi cerebral i etiologies similars, a més d’oferir-los tots els serveis necessaris per a la seva educació, atenció a la salut i residencial, inserció social i laboral, gaudiment de l’oci i temps de lleure i tot allò que permeti el seu desenvolupament i benestar de les seves famílies. Actualment, La Muntanyeta treballa per ampliar els seus serveis en un nou equipament.

LA INICIATIVA DELS TREBALLADORS D'ASESA CONSISTEIX EN APORTAR UN EURO MENSUAL DE LA SEVA NÒMINA A UNA CAUSA SOLIDÀRIA

INSTITUT TAO TARRAGONA ACUPUNTURA I FISIOTERÀPIA

PLATAFORMES ELEVADORES VERTICALS PER A PERSONES, ASCENSORS PER A UNIFAMILIARS, CADIRES SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES PER A HOSTALERIA I INDÚSTRIES

43800 VALLS (Tarragona) 639 82 95 67 e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com web: www.enier.com

UN PAS MÉS ENLLÀ A LA SALUT

LES PLATAFORMES MULTISERVEIS L'edat ja no es mesura en anys. L'envelliment el marca la salut

L'envelliment el marca la salut. Segons es va adquirint la Dependència i les patologies cròniques o multipatologies és quan ja les persones es van considerant com a "grans". Una persona de 70 anys ja no es pot concebre com 'gran'. Per això, els serveis d'atenció es van adaptant a les necessitats de les PERSONES en cada etapa i les necessitats de la seva vida. De la mateixa manera que al centre de salut hi ha pediatres i metges de família, haurien d'existir gerontòlegs, els sociosanitaris travessen una revolució en l'atenció. La mostra està en L'Onada.com. La

revolucionària pàgina web considerada com la millor de l'any 2019, ja no sols ofereix els centres en els quals ofereix atenció a usuaris, sinó que mostra els serveis que les persones poden rebre quan, com i on vulguin. Així, si requereixen d'un acompanyant per acudir al metge, de teràpies no farmacològiques, de serveis de fisioteràpia, del servei de menjar especialitzat i guiat per un nutricionista es pot triar a la carta. Des que L'Onada va néixer fa 25 anys, ha vist com el perfil de la gent gran ha canviat i per això l'evolució dels seus serveis s'ha transformat. Això la col·loca a l'avantguarda del

VIUGEN2020 - SALUT

sector i al capdavant de l'atenció com ho acrediten els premis obtinguts, els 32 centres oberts a Catalunya, els dos llocs en marxa a través d'OnaCare i els nombrosos projectes innovadors realitzats amb la coordinació arquitectònica, social i mèdica, per aconseguir avançar-se a les necessitats dels futurs usuaris.

SALUT

Gener 2020

CALÃ&#x2021;OTADES

A PUNT!

ARRENCA LA TEMPORADA DE CALÇOTADES

La Gran Festa de la Calçotada dona inici aquesta menja que té l’origen a la capital de l’Alt Camp Foto Sònia Vallés

Alba Tudó

Valls, ciutat d’origen de la calçotada, fa més de cent anys que s’hi fan calçotades. Des de finals del segle XIX, la tradició calçotaire ha anat passant de generació en generació, motiu pel qual Valls és coneguda com la capital del calçot. La calçotada, un àpat basat en el calçot, la seva salsa i els seus complements, mou cada temporada riuades de gent entre els mesos de novembre i abril, i constata l’arrelament d’aquest fet gastronòmic tan típic i popular a casa nostra. L’últim diumenge del mes de gener la capital de l’Alt Camp celebra la

70 14

gran Festa de la Calçotada. Es tracta d’una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot que impregna els carrers i places de Valls d’un marcat tipisme i bullícia. La Gran Festa de la Calçotada, va gestar-se l’any 1982 gràcies a la implicació de gairebé tota la ciutat: les entitats, els restaurants, comerciants, voluntaris, etc. La jornada compta amb un variat programa d’actes tradicionals, festius i concursos relacionats amb el calçot: cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i de menjar calçots i altres degustacions. Al final, tothom està convidat a la degustació popular de la popular calçotada en els diferents espais habilitats als

VIUGEN2020 -- CALÇOTADES CALÇOTADA VIUGEN2020

carrers del Barri Antic de Valls. Segons diu la tradició ancestral, una bona calçotada, una “calçotada amb àngel”, ha de tenir com a teló de fons, la serralada de Miramar; com a escenari, una masia vallenca, i, com a platea, la ciutat de Valls amb el seu campanar alterós. “És la promoció més important. En els darrers anys han vingut mitjans d’arreu del món que ho han difós com per exemple les televisions de la Xina, Estats Units o Japó”, explica el secretari de la Cambra de Comerç de Valls, Rafael Castells. Afegeix que “esperem que vinguin entre uns 35.000 i 40.000 visitants d’arreu de Catalunya i del sud de França”. De fet, més de 100 autocars venen aquell dia a la capital de l’Alt Camp.

CALÇOTADA

L’ORIGEN L’origen i el posterior procés d’expansió de la calçotada és un fenomen genuïnament vallenc i, fins i tot, té data de naixement i autor amb nom i cognoms. Tot va començar a finals del segle XIX a Valls, quan un pagès conegut com a “Xat de Benaiges” va menjar-se dues cebes grillades a la part de l’hort on havia conreat la varietat de ceba blanca. El pagès va collir les cames que havien sortit de les cebes, en va tallar les arrels i les va rostir a la flama; després en va treure la capa ennegrida pel foc i es va cruspir la part blanca amanida amb oli, vinagre i sal. El gust, molt més suau que el de la ceba, li va agradar tant que va deci-

dir experimentar sobre aquell conreu fins que va establir el procediment que coneixem avui en dia pel conreu del calçot: sembrar llavor de ceba blanca durant els darrers mesos de l’any, arrencar-la un cop germinada i crescuda, guardar-la una temporada i tornar-la a plantar, aquest cop només mig ‘colgada’. El nom de ‘calçot’ fa referència al fet que a mesura que creix, la planta s’ha d’anar ‘calçant’, és a dir rodejant-la de terra, fins al moment de collir-la, habitualment durant els mesos d’hivern. A partir del primer terç del segle XX la calçotada es va convertir en un àpat habitual de moltes famílies vallenques. Els dies de festa era típic anar al mas a coure calçot amb la flama

viva de la “redolta” -els sarments de la vinya-. L’expansió de la calçotada fora del seu bressol geogràfic data de finals de la dècada del 1940, quan l’entitat vallenca Penya Artística de l’Olla va començar a celebrar calçotades, a les quals convidava persones del món artístic i cultural barceloní. Se sap, per exemple, que la revista ‘Destino’ va arribar a organitzar diversos viatges expressos per a celebrar calçotades. Ben aviat, els restauradors de la zona van començar a servir calçotades i a promocionar-les. LA CUINA DEL CALÇOT La calçotada és una especialitat culinària centenària nascuda a Valls que, amb els anys, ha estat adoptada per

Foto Sònia Vallés

VIUGEN2020 VIUGEN2020 -- CALÇOTADES CALÇOTADA

71 15

productes gastronòmics més destacats de la ciutat.

Foto Sònia Vallés

molts altres restaurants i indrets de Catalunya fins a convertir-se en una de les menges que més bé identifiquen la cultura gastronòmica catalana. Aquesta tradició gastronòmica ha esdevingut un atractiu turístic per a gent de tots els continents que es desplaça a Valls i a altres viles i pobles de l’Alt Camp buscant les arrels autèntiques d’aquesta especialitat i per explorar l’oferta de cuina del calçot que a poc a poc s’està desenvolupant en aquest racó del país. La cuina del calçot es basa en la incorporació d’aquest producte en la cuina d’autor on esdevé l’autèntic protagonista de plats de nova creació basats en les receptes tradicionals de la cuina del sud de Catalunya. Cada vegada s’aprecia més la gastronomia elaborada a base de productes naturals, de proximitat, km 0, productes de qualitat, i el calçot s’ha fet espai a la cuina de molts restaurants que segueixen aquesta filosofia. Els restauradors introdueixen cada vegada més propostes creatives elaborades a partir d’aquesta ceba dolça: truita de calçots, calçots amb beixamel, bacallà amb calçots, conill farcit de calçots amb llonganissa i rovellons, timbal de brandada de bacallà amb calçots i espinacs, amanida de calçot amb carxofa, les combinacions són infinites. A més de la calçotada i de la Cuina del Calçot, la gastronomia de Valls presenta altres productes de qua-

litat: l’oli d’oliva amb denominació d’origen Siurana, els vins amb DO Tarragona, els productes de l’horta, els embotits i la típica llonganissa de Valls, els fruïts secs amb l’avellana com a reina, i la tradició dels seus famosos anisats i licors són alguns dels

Foto Sònia Vallés

72 16

VIUGEN2020 -- CALÇOTADES CALÇOTADA VIUGEN2020

L’AUTÈNTICA CALÇOTADA La calçotada és molt més que un gran àpat. És un pretext per celebrar una reunió familiar o d’amics a l’aire lliure i gaudir de l’entorn. Aquesta tradició gastronòmica centenària té com a protagonistes els calçots, que es disposen a les graelles, amb el foc ben organitzat i ben viu, i es mengen amb una típica salsa elaborada amb ametlles, avellanes, tomàquets escalivats, nyores, alls, oli, vinagre, julivert i sal. Pelem el calçot, el barregem amb la salsa i l’aixequem enlaire, tal com mana la tradició, per introduir-lo a la boca i assaborir-lo. Seguidament, amb les brases, coem la carn, la llonganissa i, al gust de cada comensal, la botifarra negra, les carxofes... tot plegat acompanyat d’un bon vi de la Cooperativa Agrícola de Valls i dels cellers de la DO Tarragona. La festa s’acaba, per tradició, amb cava i pastissos.

VALLS

JORNADA GASTRONÒMICA DEL CALÇOT

25 i 26 de gener de 2020 dissabte 25

diumenge 26

• MERCAT DE LA CALÇOTADA

• GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA

C/ Jaume Mercadé, Germans Sant Gabriel i Francesc Català Roca. Mercat d’Alimentació i artesania popular.

Demostracions de coure calçots a la graella. Mostra de danses del seguici cerimonial de Valls. Cercavila dels elements festius de la calçotada. 29è Concurs de salsa de la calçotada de Valls. 33è Concurs de cultivadors de calçots. 35è Concurs de menjar calçots.

D’11 a 20:00 hores

• MOSTRA DE CUINA DEL CALÇOT D’11 a 15:00 hores i de 17 a 22:00 hores El Pati

Tastets a base de calçots de Valls maridats amb vermut i vins de la DO Tarragona. Productes de la comarca de la mà de Tast Alt Camp.

• A partir de les 19:00 hores, música amb els DJs Carlos Arias i Alex Murmur.

• 6a JORNADA GASTRONÒMICA DEL CALÇOT. MEMORIAL ÀNGEL SOLÉ

El Pati 11:45 hores. Nomenament de Christian Escribà com

De 10 a 15:00 hores

A partir de les 10:00 hores, obertura del

• MERCAT DE LA CALÇOTADA • MOSTRA DE CUINA DEL CALÇOT De 10 a 15:00 hores. El Pati

• TROBADA DE 2CV (Citroën 2 cavalls) D’11 a 14:00 hores. Passeig de l’Estació (prop de l'Estació d'Autobusos).

l'Amic de l’Autèntica Calçotada de Valls. De 12 a 14:00 hores. Showcooking amb els cuiners Victor Quintillà, Rafa Zafra, Josep Moreno i Albert Roig.

• TROBADA DE 2CV (Citroën 2 cavalls) De 18 a 20:00 hores. Passeig de l’Estació (prop de l'Estació d'Autobusos).

Cambra de Comerç de

Valls

www.valls.cat

TEMPORADA DE CALÇOTS AL RESTAURANT SOLRIC El restaurant de Tarragona posa en marxa els menús de calçotades, ara també al centre de la ciutat Redacció CALÇOTADES: DEL CAMP A LA TAULA La Temporada de Calçots a Restaurant Solric torna a apostar per la qualitat i el respecte als productes de la terra. Treballen directament amb productors de calçots: els germans Raspall, amb finques a Mont-roig i Montbrió del Camp, escollides per la seva excel·lència. A banda dels calçots, les mateixes finques també proporcionaran altres productes de primera qualitat, com mil quilos de carxofes. El menú calçotada estarà disponible, prèvia reserva, i oferirà la tradicional combinació de calçots i carn a la brasa per un preu de 36 euros, postres i beguda inclosos. Inclou un pica-pica de benvinguda, calçots amb salsa romesco, i una ració de deliciosa carn a la brasa, que inclou botifarra, botifarró i xai, tots acompanyats de guarnició. Vi René Barbier, cava Rigol i crema catalana tanquen l’experiència, en què els clients poden escollir a més altres referències del celler del Solric amb un cost extra.

El Restaurant Solric ha posat ja en marxa una nova temporada de calçots a Tarragona, un dels plats forts de l’any culinari d'aquest històric restaurant. Fins a la primavera, el restaurant tornarà a oferir el seu exitós Menú Calçotada, que inclou una completa proposta gastronòmica per 36 euros per persona. Després de l’èxit de la temporada passada, en què es van servir fins a 125.000 calçots, enguany l’establiment espera arribar a les 200.000 unitats. Com a novetat, enguany s’incorpora també el segon local del Solric, l’Alta Taverna, situat a la plaça de la Font, on també serà possible gaudir d’una calçotada al centre de Tarragona. Depenent de l’evolució del conreu de calçots, està previst que la temporada de calçotades s'allargui fins a l'abril.

OPCIONS PER A TOTHOM Per tal d’acostar l’experiència de la calçotada a tothom, el Restaurant Solric ofereix també opcions de calçotada vegetarania i calçotada infantil perquè tothom pugui gaudir d’aquesta tradició pròpia del Camp de Tarragona, ideal per a àpats en grup. A pocs minuts del centre de Tarragona, l’antiga masia del segle XVIII on es troba el Restaurant Solric ofereix l’ambient ideal per gaudir d’una calçotada amb encant. L’establiment, situat al peu de la Via Augusta, compta amb aparcament gratuït per a tots els seus clients, a més de diversos menjadors, terrassa exterior i un espai de jocs infantils. L’Alta Taverna, per la seva banda, serà una oportunitat única per viure una calçotada al centre de Tarragona, a la plaça de la Font. Per gaudir d’aquest menú especial al local del centre de la ciutat, però, serà imprescindible fer una reserva prèvia amb 24 hores d’antelació. La Temporada de Calçots servirà com a aperitiu per a un any 2020 que es preveu molt especial, amb la celebració dels 60è aniversari del Restaurant Solric

SOLRIC ALTA TAVERNA, A LA PLAÇA DE LA FONT: ARA TAMBÉ POTS GAUDIR DE CALÇOTADES AL CENTRE DE TARRAGONA!

Més informació i reserves solric@restaurantsolric.com | 977 232 032

VIUGEN2020 - PUBLIREPORTATGE

VIUGEN2020 - CALÃ&#x2021;OTADES

www.cambravalls.com

VIUGEN2020 - CALÃ&#x2021;OTADES

Toni Cortés, cap decuina del grup Casablanca i responsable de les calçotades

QUALITAT I PROXIMITAT Producte del territori i el segell del grup Casablanca són els avals de les calçotades a Mas de Teret, amb el cuiner Toni Cortés al capdavant Text_Jesús Jordi Pinatella Fotos_Pierre Grubius “Les calçotades són sota, cavall i rei. Es tracta d’oferir bon producte del territori, quantitat i qualitat, i bon servei.” Toni Cortés, experimentat cap de cuina del grup Casablanca, l’empresa que gestiona el restaurant del Club Nàutic Salou i l’espai per a events del Castell de Vilafortuny, és el responsable de les calçotades del grup, que des de fa un parell d’anys organitzen en un altre dels seus recintes, el Mas de Teret, entre el Catllar i la Secuita. No és fàcil consolidar-se en un món amb força competència i en què el boca-orella no és ràpid perquè la temporada dura poc. Fer-se un nom i aconseguir que se sàpiga que Mas de Teret, un espai amb tradició de calçotades, ara ho porta una nova empresa amb una manera diferent de treballar, vol el seu temps. Per altra banda, però, hi ha molt públic per a una activitat gastronòmica i social amb més salut que mai. “És molt popular, cada vegada més, de manera

que si tens un bon equilibri entre preu i qualitat, segur que treballaràs”, apunta Toni Cortés. I és que encara que no sigui la manera millor manera de treure’n rendiment ràpid, a Mas de Teret prefereixen apostar per la qualitat i la quantitat, “a un preu raonable”, i no escatimar en recursos per oferir un bon servei. Per exemple, per a la nova temporada han fet reformes a l’espai per facilitar, per exemple, l’elaboració dels calçots allà mateix. Són calçots amb denominació d’origen de Valls, d’un productor que té finques a tocar de la masia. La salsa també l’elaboren ells mateixos. I, pel que fa a la carn, es tracta de presentar-la al plat (i no pas servir-la en safates) per tal que tothom mengi el millor tall. “El corder, la llonganissa, la baldana, la carxofa, la mongeta del ganxet, tot és del territori. I l’all i oli també el fem aquí, igual que la crema catalana”, explica Toni Cortés, que apunta qui-

VIUGEN2020 - CALÇOTADES

na és la clau: “Es tracta de fer-ho com m’agradaria que m’ho fessin a mi.” Diu Cortés que les calçotades els serveixen, sobretot, per mantenir-se actius durant l’hivern i per promocionar les activitats del grup. Per exemple, al mateix Mas de Teret organitzen altres tipus d’events gastronòmics al llarg de l’any, sempre amb la cuina mediterrània, el toc d’autor i el quilòmetre zero com a principis inalterables i assegurats per temps, ja que els dos fills de Cortés, David i Toni, li estan agafant ràpidament el relleu.

SÓN CALÇOTS AMB DENOMINACIÓ D’ORIGEN DE VALLS, D’UN PRODUCTOR QUE TÉ FINQUES A TOCAR DE LA MASIA

VALLS CELEBRA EL 29è CONCURS DE

S A L S A DE LA CALÇOTADA

Text_Alba Tudó Fotos_Sònia Vallès

vidada a la festa”, expliquen Sandra Pàmies i Maria Miralles, responsables del concurs. De fet, diuen que cada any hi

n dels actes de la Gran Festa de la Calçotada i que enguany arriba a la 29a edició és el concurs de salsa de la calçotada i té lloc a la plaça del Blat. “Al migdia provem totes les salses que han presentat i normalment ens acompanya la persona con-

LA SALSA DE CALÇOT QUEDA BÉ AMB TOT. “A LES AMANIDES, A LA CARN, EL PEIX”

VIUGEN2020 - CALÇOTADES

ha més participació i també ve gent de fora de Valls. “Sobretot hi ha gent de mitjana edat. L’any passat també hi havia algun jove”, recorden. I és que la salsa de calçot queda bé amb tot. “A les amanides, a la carn, el peix”, asseguren les responsables del concurs de la salsa de la calçotada. Els concursants han de presentar mig de salsa ja feta, envasada en un pot de vidre transparent. La recepció de les salses tindrà lloc de les deu fins a les

Abans de la calçotada visita’ns

Calçotades amb Denominació d’Origen www.dotarragona.cat Segueix-nos a: Amb el suport:

Adernats-Vinícola de Nulles, Nulles Mas Vicenç, Cabra del Camp Vinya Janine, Rodonyà Cellers Blanch, Puigpelat Mas Bella, Masmolets Vins Padró, Bràfim Estol Verd Celler, Rodonyà De Muller, Reus Vinyes del Terrer, Vila-seca Celler Pedrola, Miravet Vins Suñer, Ginestar Cooperativa de Vila-rodona, Vila-rodona Lafarineravins, Rasquera Mas del Botó, Alforja Biopaumerà, Rasquera Celler Sanromà, Vila-rodona Molí de Rué, Vinebre Vins i Caves Vives Ambròs, Montferri

dotze del matí a l’entrada de l’Ajuntament de Valls, a la plaça del Blat. Es donaran tres premis, un per a cadascun dels tres primers classificats, juntament amb un lot de salses, de Salses Fruits S&P, un lot de vins de la Denominació d’Origen Tarragona, una ampolla de vermut Montseta i un joc del calçot, de IGP Calçot de Valls. El concurs està patrocinat per Salses Fruits SP de Figuerola del Camp. Abans, però a dos quarts d’onze, a la plaça del Blat tindrà lloc la demostració de salsa de la calçotada per a celíacs i també per a la intolerància dels fruits secs. Anirà a càrrec de la Conxi del Rebost de la Conxita.

COM FER UNA BONA SALSA DE CALÇOT? Ingredients per l’elaboració de la salsa de la Calçotada Valls (per a 4 persones) • 100 g. d’ametlles torrades • 30 g. d’avellanes torrades • 4 o 5 tomàquets (escalivats) • 1 cabeça d’alls (escalivats) • 80 cl d’oli d’oliva de Valls • ½ gotet de vinagre • 1 pebrot sec o pebre vermell dolç • julivert i sal. Es pica tot al morter o amb la batedora.

AGENDA

TARRAGONA

EXPOSICIÓ 15 GENER a 15 FEBRER LES DONES MOTOR DE LES LLUITES SOCIALS A TARRAGONA

Dl-Dv de 9h a 21h Pati Jaume I (Ajuntament) Entrada lliure Una mostra a través del testimoni, textos i dades històriques, de la perspectiva de les dones en la lluita antifranquista i l’activisme cultural.

EXPOSICIÓ 15 GENER a 1 MARÇ TARRAGONA REFOTOGRAFIADA: UN ESPAI, DUES REALITATS

Dl-Dv 10h a 14h i de 15h a 17h Ds-Dg 10h a 14h Espai Turisme Gratuït Una mostra emmarcada dins la programació La Guerra Civil a Tarragona.

EXPOSICIÓ 21 DE FEBRER A 19 D’ABRIL

‘EXPRESSIONS-HOMENATGE A LA DONA’ ‘VENT DE DALT O APRENDRE A NAVEGAR’ Dm-Ds 10h a 13h i de 16h a 19h Dg i festius 11h a 14h Tinglado I, Moll de Costa Gratuït Dues exposicions al mateix espai.

VIUGEN2020 - AGENDA

AGENDA

REUS EXPOSICIÓ FINS AL MAIG 2020 NEGRE SOBRE BLANC

Dm-Ds de 10h a 14h i 17h a 20h Museu de Reus (Raval Santa Anna, 59) Mostra d’uns 200 dibuixos de la col·lecció que conserva el Museu, fent un recorregut pels diversos contextos en els quals el dibuix ha estat important.

CARNAVAL 26 DE FEBRER

DIVERSOS ACTES DE CARNAVAL Diversos carrers de Reus Des de l’arribada del Rei Carnestoltes el Dijous Gras, s’aniran succeint un seguit d’actes tradicionals, entre ells, el Ball del Moc, la cercavila pel casc antic, la plantada de les carrosses, la Rua de Lluïment i la batalla de confetti, entre altres.

ESPORT CADA DIJOUS

TALLER D’HABILITATS ACROBÀTIQUES 17:30h Espai La Palma Gratuït Practicar esport tot millorant l’equilibri, la força i la destresa.

VIUGEN2020 - AGENDA

PRESENTADA LA GUIA GOURMAND 2020

Foto de família dels assistents a la presentació. Foto Alba Mariné

Els guardonats són Casa Macarrilla 1966; L’original; Eduard Agell, del Xiringuito Miramar; Tryp Guadalajara; Vermouth Yzaguirre; i Cava Mas Gatell Redacció

La Guia Gourmand 2020 s’ha presentat al restaurant de Cambrils, Casa Macarrilla 1966, després de quasi 3 dècades amb importants novetats, destacant el nou logo, de disseny minimalista, que exemplifica la modernització de la Guia Gourmand i la digitalització dels seus continguts. El nou “Gourmand” encapçala també la nova web guiagourmand.cat que ofereix una reestructuració de la informació i eines tan útils com la geolocalització de l’usuari o el filtratge dels diferents establiments a fi d’accedir amb més precisió i velocitat a les notícies desitjades. En definitiva, un procés d’actualització dut a terme per l’empresa barcelonina “Salvador Web Consulting & Services” que consolida a la Guia Gourmand com un mitjà especialitzat en gastronomia i restauració adaptat a les últimes tecno-

logies de la informació. Apadrinada i presentada pel prestigiós xef Eduard Xatruch, dels restaurants Disfrutar, de Barcelona (2 estrelles Michelin) i del Compartir, de Cadaqués, la Guia Gourmand 2020 guardona en aquesta nova edició a: - Restaurant de l’any 2020: Casa Macarrilla 1966, Cambrils - Hotel de Congressos de l’any 2020: Tryp Guadalajara, Guadalajara - Restaurant Revelació de l’any 2020: L’Original, “Experiències gastronòmiques”, Cambrils - Xef de l’any 2020: Eduard Agell Hernández, Xiringuito Miramar, Vilanova i la Geltrú - Vermouth de l’any 2020: Yzaguirre Herbal Vintage, Morell - Cava de l’any 2020: Mas Gatell, Bonastre

VIUGEN2020 - GUIA GOURMAND

L’acte, que va estar presidit per l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza i la regidora Marta Borràs, comptà amb les intervencions del director de la Guia, Fèlix Llovell, i d'Eduard Xatruch, i Salvador Colom que presentà la nova web de la Guia, ja que a més de la publicació en format llibre, editat per Arola Edicions, la Guia Gourmand estrena també una nova web: www. guiagourmand.cat amb un disseny atractiu i exclusiu adaptat a la imatge corporativa de la marca, per tenir una web actual, moderna i ben estructurada, que incorpora a la vegada, la revista “Gastronomia i Turisme”. A continuació es van lliurar els Guardons 2020 i van tancar l’acte unes paraules de l’alcaldessa. El restaurant Macarrilla 1966 va oferir el dinar a tots els assistents.

REUS | TARRAGONA

habitatge NÃºm. 25 | Gener 2020

93 dies. És el temps que necessitem per vendre el teu immoble amb el servei exclusiu àgorax®premium.

Vine a veure’ns al carrer Jesús, 35 de Reus o truca’ns al 977 756 839.

Casa de 281 m² útils, íntegrament reformada i conservant la façana. Planta baixa: garatge, traster i entrada principal. 1a planta: rebedor, cuina independent amb office, ampli saló menjador, 1 dormitori, un bany amb dutxa i traster. 2a planta: 3 dormitoris i un ampli bany amb banyera. 3a planta: terrassa de 12 m², àmplia sala de 53 m² i habitació auxiliar. En ple centre històric. Casa en venda / Zona centre (Espluga de Francolí)

173.000 €

Si tu també vols vendre som la millor opció. Sol·licita el pla de venda exclusiu per a la teva propietat. Carrer Jesús, 35 43201 Reus Tel. 977 756 839 Whatsapp: 600 498 977 oﬁcina@agorax.es

www.agorax.es

Dídac Rodríguez Director d’Àgorax

Carrer del Vent, 34 local 2 - 43201 Reus Telf: 977 300 590 comercial@inmobiliariafortunyreus.com Av. Prat de la Riba 17 - 43201 Reus Tel: 977 076 271 | info@immofortuny.com

www.inmobiliariafortunyreus.com

Millorem el sistema de distribució del VIU a fons, per guanyar visibilitat i proximitat. Ara a més dels punts més estratègics de sempre, ens trobaràs també a tots els comerços i sales d’espera dels principals carrers de la ciutat: cafeteries, centres de salut i estètica, perruqueries, acadèmies, concessionaris, etc.

Reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local i molt més. Busca’ns a les xarxes socials. PROPERAMENT NOVA WEB!!! INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

ELS MILLORS PREUS EN MANTENIMENT

TRUQUI AL 977 894 179

REPAREM TOT TIPUS D’ASCENSORS

Ascensor per a col·lectivitats i per a vivendes unifamiliars Seguretat, confort i disseny per a tots Baix consum i màxima eficiència Dissenyi l'elevador al seu gust

Plataformes salva escales Desenvolupem el seu projecte d'accessibilitat Ens adaptem a les seves necessitats Diferents models per escollir

Elevador vertical d’interior Desplaceu-vos entre plantes sense perdre espai Avançat tecnològicament i de fàcil instal·lació Ideal per a persones amb minusvalideses

Cadires puja escales Muntatges ràpids i sense cap tipus d'obra Màxim rendiment des del primer dia Diferents models corbats i rectes

Plataformes puja escales

INSTAL·LACIÓ EN

HORES

Una gran solució a problemes de mobilitat S'adapta a trams corbats i rectes Models per a interior i exterior

GSM INSTAL·LACIÓ DE TELÈFON DE CABINA

SERVEI REPARACIÓ AVARIES 24 HORES

ESTUDIS EFICIENCIA ENERGÈTICA

FINANÇAMENT A M IDA

C/ O’DONNELL, 29 – BAIXOS – 43205 – REUS – Tel.: 977 894 179 www.ascensorssales.com – reus@ascensorssales.com

PER MÉS INFORMACIÓ www.ascensorssales.com

AL TEU GUST Posa casa teva com a tu t’agrada. En l’ESPECIAL LLAR del VIU a fons del proper febrer trobaràs tots els recursos per a transformar la teva llar i posar-la al teu gust. I si ets professional de la decoració o les reformes de la llar, hi has d’aparèixer! Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

T 977 637 886 610 657 282 REUS

8 XALETS INDIVIDUALS obra nova. Categoria gamma-alta. Interiors de disseny. Façana obra vista. Sup 176m2/221m2. Demana informació, T´AGRADARAN!!! PVP DES DE:

345.000€ A PROP DE REUS

MASIA CATALANA S. XVI ubicada entre boscos i alzines. Reformada amb respecte, detalls antics. Bodega. Porxo, Parets de pedra. Piscina. Corral, etc. PER UN CLIENT MOLT ESPECIAL, VISITA-LA. PREU MOOOLT AJUSTAT!

CAPAFONTS

Vols tenir el teu negoci rural i/0 casa en un entorn idílic? En plena activitat turisme rural. Demana més info, t’agradarà!!! PVP:

258.900€ SALOU, PASSEIG COLÓN

Apartament frontal al mar. Reformat íntegrament. Tot exterior. 1 hb. Assolejat i boniques vistes al mar!!! PVP:

119.000€ PROP D’ALCOVER

Finca rústica 4.500m2 amb aigua, llum , bassa , construcció i barbacoa. Totalment plana. Oliveres i arbres fruiters. Entorn tranquil. Molt bon accés. Gaudeix del camp, només

54.900€