Viu Reus 8

Núm. 8 | agost-setembre 2016 | www.viuafons.cat

Núm.

Núm.88| agost-setembre 2016

www.viuafons.cat

Exemplar gratuït

Reus, París, Londres L’Aeroport de Reus s’enlaira gràcies al turisme europeu

VIU T Reus

AF_FCL_RC300SinPrecio_Tarragona_210x50.pdf

1

30/6/16

11:48

WWW.LESTILAMIDA.COM

Seguim en

Estarem de vacances del 15 al 29 d’agost Us esperem a exproReus del 8 al 12 d’octubre

MASSÍS ▪ Camí de Riudoms, 49 ▪ REUS ▪ 977 332 590 MODERN ▪ Misericòrdia, 31 ▪ REUS ▪ 977 318 801

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007, Tarragona Tels. 673 930 590 - 673 930 589

Direcció: Antoni Corrales, Albert Vidaller Redacció: Cristina Valls Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, i Josep Barbero Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Foto portada: Pierre Grubius Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Sumari CIUTAT

6

Horts de Miró El barri de les grans millores

CULTURA

22

Montserrat Caelles Parlem amb la Regidora de Comerç i Cultura

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU Reus en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades.

Només els seus autors en són responsables.

CULTURA

28

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

Misericòrdia Les festes de la Misericòrdia ja són aquí

EMPRESA

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 590 i 673 930 589

Revista associada

40

Turisme Les mil cares del turisme reusenc

SALUT

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

52

Enterovirus L’amenaça va arribar al Camp de Tarragona

MOTOR

58

‘Velèctrics’ El futur de l’automoció ja és aquí

OCI I GASTRONOMIA

68

Turisme de proximitat Sense anar més lluny

5 Editorial 79 Restaurants Control

5.000 exemplars

Des de 1967

Editorial Viatges de negoci, viatges de plaer

R.Y.C.S.A CONSTRUCTORA I PROMOTORA

Quan fem turisme, de seguida, sabem que ho estem fent, però a l’hora de definir el concepte es torna força ambigu. Un viatge és únicament de plaer? Ens agrada viatjar sigui quina sigui la finalitat?

Negocis i/o plaer? Hi haurà algú que no li agradi viatjar? Quants perfils de turista existeix? Quina és la millor destinació turística?

Quan arriben els primers indicis de temporada turística –ja faci fred o calor− mil qüestions ja ballen pel nostre cap. Uns es passen estalviant diners durant tot l’any, d’altres fugen els caps de setmana per gaudir de l’entorn rural o la costa... En aquest número parlem del turisme de les mil cares, del centenar de tresors que podem trobar a la nostra ciutat, perquè no tot és sortir d’aquesta. Parlem de comerç, parlem de la cultura turística, de quins són els millors àpats aquest estiu i parlem d’experiències. A més, també aportem valoracions, històries humanes, rutes emocionants i algunes dades. A partir d’aquí, oferim conclusions a partir de les quals es pot avaluar com es troba Reus ‘per dins’, però també com la veuen des de fora.

Ultima casa adossada a la venda • 248m2 construïts • Terrassa i solàrium • 3 habitacions, 3 banys, cuina, golfa, sala polivalent, menjador i pàrquing semi-soterrat

I també mirem de cara a l’exterior pel que fa a la cultura i el comerç.

D’això ens parla la regidora Montserrat Caelles, qui a més matisa els últims preparatius de la Capitalitat Cultural de la ciutat l’any 2017. També hem tocat el futur amb els dits amb els últims vehicles elèctrics. Reus, el passat mes de juliol, va acollir una mostra dedicada als vehicles que no coneixen les emissions de gas, de CO2 i la contaminació acústica. Tot plegat, una nova forma de conducció i, per descomptat, tota una experiència.

Des de l’equip Viu a fons, esperem que aquest número suposi una invitació per viatjar i, fins i tot, que la mateixa revista esdevingui tota una companya de viatge, tot un complement.

Cristina Valls

Mare Molas, 35 • 5 habitatges, un per replà • 3 habitacions i 2 banys • Traster interior al pis • Àtic amb solàrium, escala interior

aparcaments, locals i trasters i a Tarragona, pisos d’1 a 4 habitacions Passeig Prim, 15 - Reus

977 312 024 / 606 408 384

www.rycsa.es

CIUTAT

CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Horts de Miró El barri de les millores

Horts de Miró és un barri que històricament representava un conjunt d’horts de masovers que duien a terme activitats agrícoles en esplanades no urbanitzades a mitjans del segle XX Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Un espai que, com molts altres barris de la ciutat, esdevé un gran testimoni de les reformes fetes com a resposta de l’afluència de residents d’altres indrets d’Espanya als anys setanta. Una zona que ha estat en continu canvi, actualment per a molts irreconeixible, ja que on hi ha terreny urbanitzat

VIU Reus | 6

hi havia els masos i terrenys lliures. A hores d’ara, Horts de Miró limita al nord pel carrer Rourell, a l’est per l’avinguda Marià Fortuny, al sud pel carrer Cambrils i a l’oest per la Riera d’Aragó, la Riera Miró i carrer Camí de Valls.

Quan es va crear l’Associació de Veïns Horts de Miró, constituïda el 1986, es va marcar com

a principal objectiu el manteniment urbanístic per a les millores estètiques i així cohesionar l’esperit veïnal. En els últims anys ha aconseguit nodrir gairebé tots els seus espais de parcs infantils i de lleure força vistosos, d’una quantitat considerable de bars, supermercats, pastisseries, centre d’atenció primària i molts comerços.

Un dels exemples més recents

pel que fa a l’arranjament del barri ha estat el que va encapçalar el grup veïnal i el moviment artístic Acció Poètica del Camp amb altres voluntaris.

La iniciativa pretenia recuperar espais emblemàtics del barri i van començar per modificar la Placeta de la Font del Camí de Valls. En aquest cas, la finalitat volia inspirar-se en l’aspecte que tenia la plaça feia unes dè-

Agost-Setembre 2016

HORTS DE MIRÓ CIUTAT

El gegantó del barri

Foto: cedida

L’essència del barri a banda de representar-la mitjançant els seus veïns també contempla representants animats. En aquest context es pot parlar del gegantó del barri, el senyor Pau Miró, qui enguany celebra el seu primer any de vida. I és que l’escultor Manel Llauradó, va donar vida a una figura que representa l’habitant primigeni instal·lat al barri, un dels propietaris. Aquest gegantó està pensat per tal que els joves el portin, ja que no pesa gaire i mesura prop de dos metres i mig d’alçada.

xarxes socials a tots aquells implicats en la millora del barri i es va rebre una resposta profitosa.

Van col·laborar desenes de persones i van transformar la plaça tot pintant parets. Pel que fa a la tasca de l’Ajuntament, es va encarregar de reconstruir la zona i condicionar-la.

Actualment arriben a prop d’una cinquantena de socis al grup veïnal i lluiten per tal que

col·labori encara més gent. Val a dir, que tan veïns com els qui treballen al barri troben que hi ha moltes cultures convivint juntes, tret que es fa notable a les escoles. Horts de Miró, a banda d’estar ben assortit de serveis, es troba en un nucli potent educativament parlant. I és que la multiculturalitat a les escoles fomenta la tolerància, el respecte i el coneixement d’altres hàbits i costums.

Van col·laborar desenes de persones i van transformar la plaça tot pintant parets cades, amb una font i diverses torretes. A més, la implicació dels veïns també va ser un dels ingredients per tal que la pensada acabés funcionant. Des de l’Associació de Veïns, es va fer una crida pública a través de les

Agost-Setembre 2016

VIU Reus | 7

HORTS DE MIRÓ CIUTAT

Tota una visió de canvi i cohesió

Eva Maria Mateu (Reus, 1968) viu al barri Horts de Miró des que va néixer, és a dir, 48 anys i ha observat una gran quantitat de canvis al seu entorn. Fa quatre anys que va esdevenir presidenta de l’associació de veïns i es descriu com una persona que s’implica sempre allà on viu Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Tota una vida vivint al barri Horts de Miró, el deu conèixer com el palmell de la seva mà... Correcte. Doncs els meus pares eren d’Extremadura i ens vam traslladar fins aquí. Aquest barri es va poblar gairebé amb l’arribada de la immigració dels anys 60 i 70 i bé, al començament eren tot estances baixes i sense ascensor. Tret que, a la llarga, ha afectat als habitants que han anat envellint. Aquests han deixat aquestes cases i ara hi viuen nouvinguts d’altres països. Trobo que el barri és molt segur i s’hi treballa molt la convivència. Amb el temps també s’han eixamplat construccions i

VIU Reus | 8

bé, ara a nivell arquitectònic, hi ha una mena de barreja entre els pisos nous i els vells. Amb el temps, però, hi ha molta gent que viu sola i és molt gran, amb això s’ha de tenir molta cura.

Com va esdevenir presidenta de l’Associació de Veïns? Vaig entrar fa sis anys a l’associació veïnal i dos anys després em van escollir, perquè van tenir problemes amb l’anterior president. A partir de llavors, vaig començar a endinsar-me en treballar en què li mancava al barri i ens vam posar tots a feinejar. Malgrat tot, la gent de la junta rota molt, canvia ràpid del càrrec i cal fer esforços per cohesionar la gent.

Crec que és essencial treballar

en xarxa i sobretot ensenyar tot el que es pugui als ciutadans en matèria de prevenció.

Què han fet fins ara? Hem treballat mesures per condicionar i fer manteniment al barri, sobretot en les voreres i les zones de pas. Aquí entra tot el que són edificis, zones públiques com parcs i altres esplanades. N’és un exemple també el parc que tenim al carrer Cels Gomis i Mestres. Jo vaig sol·licitar que col·loquessin un altre terra, però es va quedar amb les pedretes, que tampoc queda malament. Fins ara, també s’ha fet neteja d’algunes zones fins ara deslluïdes com ara la del Camí de Valls. També hem

reforçat la neteja perquè no hi hagi plagues de rates.

Què creu que li cal al barri, a banda de la neteja i arranjament estètic? Definitivament necessitem més zones de pàrquing, se’ns queda petit. Aquí es fa difícil aparcar i és un tema que sempre el tindrem pendent.

També hi ha un altre, podríem tenir un lloc per a gossos. Un pipi-can per tal que estiguin tranquils i juguin amb d’altres.

Perquè el més ‘proper’ es troba molt lluny i la gent que passeja el gos no va fins allà. Malgrat tot, ja vam tenir una zona amb aquesta finalitat, però no va funcionar gaire, va resultar molt impopular. Tot plegat aportaria més civisme.

«Un factor molt positiu és que tenim un índex de gent jove molt gran i això dóna molta vida al barri» Quin tipus de gent es mou pel barri? Ara mateix som força gent i de moltes cultures diferents. Hi ha de tot. Un factor molt positiu és que tenim un índex de gent jove molt gran i això dóna molta vida al barri.

Com a resposta crec que, des de l’Associació hauríem de fomentar la creació de llocs per a joves, perquè ja que en tenim un per a la gent gran, hauríem de treballar en això.

Agost-Setembre 2016

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Ortoqueratologia

Corregir la miopia mentre dormim

en nens o joves amb miopia incipient, ja que no només tenen els avantatges anteriors sinó que a més diversos estudis han provat una reducció en la progressió de la miopia. Hi ha diversos factors individuals que obliguen a fer una valoració de la viabilitat en cada cas.

Òptica Activa és dels pocs establiments que disposa de topògraf a la demarcació

Ortoqueratologia o Orto-k és la modificació programada de la forma de la còrnia, primera lent de l’ull, per tal de de reduir o corregir la miopia Redacció

L’Orto-k es fa amb lentilles especials que es fan servir mentre s’està dormint i permeten una visió nítida i lliure durant el dia.

Quan fa que s’utilitzen? L’Orto-k té el seu origen als anys 60 al Japó, quan es va descobrir que les lents de contacte modificaven la corbatura corneal i, per tant, la graduació.

Feu-les servir tota la nit. Vegeu-hi bé durant tot el dia Quantes diòptries pot tractar?

Es poden tractar eficaçment miopies de fins a 4,5 diòptries.

A més, l’ús dels nous materials Z hiperpermeables a l’oxigen

Agost-setembre 2016

han fet possible l’ús nocturn de manera segura. La tècnica de l’Orto-k és ara per ara una alternativa en la correcció de la miopia mitja i baixa.

Quan han d’utilitzar-se? Com que la còrnia es mal·leable i alhora parcialment elàstica, les lents s’han de fer servir cada nit per a mantenir l’efecte desitjat.

Si no les fem servir, la còrnia sempre torna a la forma original. Això assegura la innocuïtat de la tècnica en ser reversibles tots els seus efectes. El temps d’ús de les lents depèn de diverses variables i, encara que l’habitual sigui portar-les cada nit, alguns pacients les poden usar només una nit de cada dues o fins i tot menys.

és veure-hi lliurement sense ulleres ni lents de contacte durant el dia. La llibertat respecte a una ajuda òptica com les ulleres i les lentilles la fa ideal per a practicar esports. Totes aquelles persones que treballen en ambients de pols o amb brutícia troben molt molestes les ulleres o les lentilles. Els professionals que els cal una bona visió sense ulleres poden beneficiar-se de l’Orto-k. Una aplicació molt interessant és

Quins són els avantatges de l’Orto-k?

• Veure-hi bé sense ulleres ni lentilles durant tot el dia.

• És reversible • És segura.

• Ho poden portar persones amb intolerància o al.lèrgia a les lentilles habituals.

• Es pot aplicar en còrnies primes quan la cirurgia no és posible.

• Es poden ajustar futurs canvis de graduació.

• És un tractament totalment personalitzat.

Monterols 36 Tel. 977 127 311 Reus

A qui l’interessa l’Orto-k?

L’objectiu principal de l’Orto-k

VIU Reus | 9

CIUTAT HORTS DE MIRÓ

Passió per l’ensenyament Antonieta Roig (Reus, 1959) fa 11 anys que és directora al Col·legi Rubió i Ors i 19 que hi treballa. Des de ben petita va tenir clar que volia dedicar-se a l’ensenyament i, transmetre coneixement és, segons diu, “tota la seva vida”. Està especialitzada en educació infantil i especial Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Com han estat tots aquests anys de directora al Col·legi Rubió i Ors? Hi ha hagut molta feina, perquè som una escola molt gran, malgrat que no ho sembli des de fora. La nostra intenció és iniciar sempre projectes nous i no quedar-nos aturats. Volem revitalitzar el centre educatiu. La societat ha canviat molt aquests anys i l’educació també, hem passat una crisi molt forta i hem d’aprofitar al màxim l’aprenentatge dels nostres alumnes. El més important és que eduquem la societat del demà.

Educació i convivència per damunt de tot. Nosaltres, els professors, no parem de formar-nos. Per dir, el dia després que els nens van acabar les classes, nosaltres ja tornàvem a estar reunits per treballar.

A més, pel que fa a l’afluència d’alumnat estem molt contents enguany, perquè tenim el col·legi molt ple, per això fem flexibles les classes i les partim per treballar una atenció més personalitzada.

Nomeni un projecte destacat dut a terme al centre. Un de teatre anomenat ‘Amunt el teló’, que el duem a terme ja fa tres anys, amb alumnes de P-5. Va començar com activitat extraescolar per a totes les franges d’edat interessades en la interpretació. Ara, de forma anual, presentem una obra diferent al Teatre Bartrina de Reus, on participen una cinquantena d’alumnes de cinc anys. Va ser una iniciativa de collita pròpia i, com que m’agraden força els musicals n’he preparat uns quants. Tot això porta molta

VIU Reus | 10

feina, perquè són petits i l’obra gairebé sempre dura entre una hora i mitja o dues hores. Tots parlen i tots són protagonistes.

Penso a deixar-ho de vegades, ja que requereix molta dedicació, però veure el resultat final sempre hem posa la pell de gallina i no ho puc evitar: he de continuar.

«El més important és que eduquem la societat del demà.

Educació i convivència per damunt de tot» És una iniciativa molt enriquidora si fa participar a tothom... Ho és. És un projecte d’escola i de famílies, ja que fem que els pares també col·laborin. Per exemple, l’any passat

amb el ‘Mago de Oz’, les mares es van encarregar del vestuari en el taller de costura i els pares amb els decorats. La idea és obrir la comunitat educativa a una activitat adreçada als nens.

Com d’integrat es troba el col·legi al barri Horts de Miró?

Fomentem molt l’activitat conjunta entre les escoles del barri i parlem de la seva història. I és que també molts dels alumnes són del barri i de la perifèria.

Estem localitzats en un nucli nodrit d’escoles i d’això ens aprofitem. Col·laborem també molt amb el Centre Cívic i el Mas Pintat.

Què fa de l’escola un centre diferent en el barri? Tot el centre és planta baixa. Ho tenim tot adaptat, perquè qualsevol nen que pateixi discapacitat pugui desplaçar-se de forma còmo-

da. A més, disposem d’una Unitat d’Atenció d’Educació Especial, ja que tenim nens que pateixen problemàtiques greus.

Farà tres anys que tenim aquesta branca d’educació especial.

Aquests nens els agrupem. El passat mes de maig van participar en un taller educatiu molt interessant al Mas Tallapedra.

El volem fer l’any que ve amb regularitat. Allà els nens tenen contacte directe amb els cavalls i aprenen de forma més directa l’entorn. El que passa és que val molts diners. Ara hem demanat ajuda per tal de poder anar una vegada al mes a fer aquest taller. Amb aquestes iniciatives també aprenen i s’allunyen una mica de l’aula, tot aprenent a plantar una tomaquera a l’hort. Una altra particularitat és la utilització de l’anglès a partir dels tres anys a classes com ara plàstica.

Agost-Setembre 2016

NECESSITES COMUNICAR-TE?

Si vols potenciar el teu negoci, la teva marca. Si precises una renovació d’imatge. Si necessites idees.

Si et cal comunicar què fas. Si desitges que els teus possibles clients et coneguin.

En definitiva, si et calen serveis de publicitat i disseny a la teva mida, sigui com sigui el teu negoci, aquí ens tens.

POSA’T A LES NOSTRES MANS

VIU Creatiu CREATIVITAT | DISSENY | COMUNICACIÓ

ET CREEM EL LOGO CREATIVITAT I IMATGE D’EMPRESA TARGETES I PAPERERIA COMERCIAL REVISTES I CATÀLEGS DISSENY FULLETS, DÍPTICS, TRÍPTICS..

CAMPANYES PUBLICITÀRIES - BUSTIATGE - IMATGE CORPORATIVA - NAMING - INSERCIONS EN PREMSA - CARTELLERIA - FOTOGRAFIA...

C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2n A - 43007 Tarragona | Tels. 673 930 589 - 673 930 590

HORTS DE MIRÓ CIUTAT

L’escriptor d’alta mar A Ignasi Revés (Lleida, 1976) l’amor i la feina el van establir en aquest “petit poble” prop de 12 anys. Actualment treballa d’administratiu al Col·legi Rubió i Ors Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

En dotze anys ha canviat molt el barri? Sí, quan em vaig instal·lar aquí recordo que estava tot aixecat i, com que buscàvem un pis de segona mà recordo la dificultat de trobar quelcom assequible. Vam tenir sort i estem situats a un peu del centre. De fet, quan vaig venir, alguns dels solars encara estaven per construir. Més aviat, vaig veure el tram final de la transformació del barri.

Quina és la seva valoració del barri? És molt bona. Fins i tot, ara tenim un Centre d’Atenció Primària i es troba a pocs minuts de casa meva. Tenim també moltes escoles i centres cívics i educatius, tot un luxe.

També en queden de botigues de barri. Jo que venia d’un poble petit, quan vaig venir aquí vaig veure que Reus està fet de petits pobles. Tothom ens coneixem, i això està molt bé.

Per arribar a la plaça Prim és un pas. És com si visqués al centre, però sense viure-hi. Conec a gent que viu al centre i que, quan passen les cercaviles per sota casa seva no pot dormir.

O els divendres o dissabtes a la nit, quan hi ha la Ganxet Pintxo o qualsevol altre esdeveniment multitudinari com ara el Trapezi pateixen una mica d’incomoditat. Estem molt bé comunicats.

A banda de les tasques administratives que pot dur a terme al centre educatiu on treballa, què fa en el seu temps lliure? Escric, i ho faig des de l’any 2008. Vaig començar amb una novel·la i després vaig continuar amb dos llibres d’assaig i l’últim, Històries de mar de

la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre, el vaig treure al setembre del 2015. Diria que el que m’ha agradat fer amb aquest darrer llibre és una mena de periodisme amb temps, perquè anava parlant amb pescadors i amb una gravadora enregistrava el que em deien i després ho transcrivia i confegia l’article o capítol. He estat un parell d’anys elaborant-lo. La rebuda ha estat molt bona i no es tanca en cap franja de públic, la dedico a tothom.

Sobre quines temàtiques acostuma a escriure? Sobre relats quotidians, les històries que em trobava. Vaig escriure per exemple sobre els pagesos de la Garrigues, sobre els

conreus de l’oliva i tot el que comporta. Formes de treballar, de pensar, d’enraonar. També vaig fer llibres per encàrrec on parlava d’esmorzars de forquilla, en vaig fer dos. En aquest cas, em vaig haver d’afartar a fer esmorzars i comentar tot el que anava descobrint. Esmorzars de l’Ebre n’és un exemple, tot un viatge gastronòmic però també literari. Parlo de menjars, però també què és el millor per menjar de bon matí. El que més m’agrada, però, és l’assaig i, en particular dos autors: Josep Pla i Josep Maria Espinàs i els seus viatges a peu. Josep Pla també escriu molt sobre els pescadors. Ell té, però, més experiència que jo. Jo vinc de terra ferma.

«Reus està fet de petits pobles. Tothom ens coneixem, i això està molt bé»

A nivell més demogràfic també haurà notat un increment de la multiculturalitat... Sí, quan els meus amics em vénen a veure se sorprenen de la varietat ètnica que hi ha. No obstant això, hi ha hagut moltes parelles joves que han tingut fills i s’ha diversificat tot una mica. Per exemple, jo el que veig a l’escola Rubió i Ors és molta immigració. Ara s’ha pogut barrejar tot força, però és notable. Fins a cert punt es manté una mica l’equilibri. En realitat, que hi hagi varietat tampoc suposa un gran problema per conviure.

Veu integrat el barri a la ciutat? És com si jo ja visqués al centre.

Ho tens tot a prop. En un parell de minuts he travessat la Riera Miró i ja sóc a la plaça de la Sang.

VIU Reus | 12

Agost-Setembre 2016

A L’ESTIU SOMRIURES MÉS BLANCS

A part de tenir un cos deu i una pell bronzejada, a l’estiu també pots tenir un somriure més blanc i lluminós.

Només has de venir al nostre centre i t’oferirem un tractament adaptat a les teves necessitats. En poques setmanes podràs lluir unes dents més blanques i lluminoses.

Els nostres tractaments no fan servir cap tipus de llum ni producte que pugui lesionar o desgastar l'esmalt com els blanquejadors “miraculosos” que es venen sense la supervisió d'un odontòleg especialista. especialista abans

després

(*) Blanquejament

abans

després

(*) Ortodòncia invisible + blanquejament

RECORDA QUE: Les superfícies de les dents han d’estar netes i sense placa bacteriana.

Es requereix una higiene dental cuidada.

Les genives han d’estar sanes i no han de sagnar.

No hi ha d’haver càries.

El tractament s’ha de fer sempre sota la supervisió d’un odontòleg.

Dra. Mercedes Arias Especialista en blanquejament dental Rambla Nova, 114 baixos ● 43001 Tarragona ● Tel. 977241380 ● info@clinicacurull.com

CIUTAT HORTS DE MIRÓ

L’herència del perruquer Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Quant de temps porta obert el local de Carles Perruquers?

L’establiment actual, el de la Travessera Nou de Sant Josep, des del 2004. Abans estàvem a la Riera Miró, tenim una trajectòria que es remunta al segle passat. És un negoci familiar i ens dediquem exclusivament al sector masculí. El meu pare va començar en la primera perruqueria com a treballador i, en jubilar-se l’amo, se la va quedar ell. Una vegada retirat, vaig agafar jo el negoci. Anys després, ens vam instal·lar en aquest local.

Disposaran de clientela fidel de la zona i del barri de tota la vida... Exacte, comptem amb una clientela fixa i, sobretot molt fidel, de totes les edats i enllestim els serveis ràpidament, perquè ja els coneixem.

Malgrat això, tenim més perruqueries al voltant i, segons el meu parer, el que oferim diferent és potser una atenció exclusiva a la clientela masculina. La resta del teixit de perruqueries de proximitat als barris acostumen a ser ‘unisex’. A més, estar tants anys al barri ens ha integrat molt, ens coneixen.

Deveu estar en actualització contínua amb els cada vegada més estils masculins... Sí, i tant. No parem de reciclar-nos i de fer algun curs de renovació.

Han aparegut molts canvis pels homes quant a pentinats, talls, formes de portar el serrell, manteniment d’una barba, etc. El que m’habituo a fer són tallers de recordatori, el cabell és una moda que canvia cada dia i s’ha d’estar molt atent per aprendre i rememorar el que fa temps que no fas. Bàsicament, actu-

VIU Reus | 14

alitzar-te en estils de pentinat i també en estils de treball: el que pots fer en menys minuts s’ha d’aprendre, tot per ser més eficient.

Juan Manuel García Martínez (Jaén, 1970) va venir sent molt petit a Reus i va créixer amb unes tisores a les mans, ja que va contemplar al seu pare moure’s en el món de la perruqueria i la barberia. Endreçar caps ha estat el seu llegat familiar

Què és el que més li agrada de l’ofici? Sobretot satisfer el client i que se senti còmode amb el que li fem. Per descomptat, no adormir-nos. S’ha d’innovar i ser una mica arriscat, i més amb el cabell. Això m’agrada. Avui es duen molt els rapats combinats amb segons quins serrells. Hem d’aprofitar les tendències per poder elaborar noves creacions.

Observant diferents perruqueries de barri, en la seva majoria, es veuen més noies. Què observa en el seu cas? La perruqueria masculina s’ha tornat una mena d’especialitat. Jo he esdevingut perruquer d’homes com per herència. Diria que hi ha menys, perquè és més normal trobar-se amb perruqueries unisex. Amb el temps han anat desapareixent, tot i que encara queden, i moltes. Ara mateix al barri poden haver-hi entre 15 i 20 perruqueries tant per a home com per a dona. A més, la crisi també ens ha afectat.

«Jo he esdevingut perruquer d’homes com per herència» Es troben preparades les noves fornades de perruquers sortits d’acadèmia? Després de sortir d’acadèmia mai estàs del tot preparat. En pic comences a practicar, ja és una altra història: tastes l’experiència de treballar. És com un tatuador, tots comencen i al final van per-

feccionant el dibuix. És un treball artesà que va evolucionant.

Si no hagués estat perruquer què hauria escollit ser? Seria

discjòquei. Em vaig plantejar dedicar-me. De fet, ara faig les dues coses. Em combino i, els caps de setmana, m’endinso en la música.

Agost-Setembre 2016

HORTS DE MIRÓ CIUTAT

El flequer de tota la vida Ignasi Algado Palau (Barcelona, 1973) pertany a la tercera generació de pastissers de la família i no concep un altre futur que no estigui entre els forns desenvolupant la seva creativitat. Ara lidera juntament amb el seu germà i família el Forn de Pa i Pastisseria ‘Alpa’, ubicada al carrer d’Orient, amb més de 30 anys de trajectòria Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Quan comença tot? Ens vam instal·lar aquí, al barri Horts de Miró l’any 1986 i, des de llavors estem elaborant des de pastissos, a brioixeria i molt de pa.

Aquest establiment el van comprar els meus pares i, els meus germans i jo vam començar a treballar aquí des del principi.

De fet, treballem des de sempre, com qui diu. El meu germà i la meva cunyada sí que són del barri, però jo visc fora.

Si no hagués estat pastisser, a què s’hauria dedicat? No ho sé, perquè des de sempre vaig voler ser pastisser. És un assumpte que he dut interioritzat des de ben menut. Des de petit sempre havia vist el meu pare treballant com a forner i per a mi era el negoci que jo continuaria. A més, el meu avi també

VIU Reus | 16

era forner. Per tant, tot apuntava al fet que els descendents continuéssim amb la tradició.

I és que, fins i tot, podem anar més lluny: els tiets i els germans del meu avi també van ser forners. Per tant, el nostre llegat és aquest.

«Des de sempre vaig voler ser pastisser. És un assumpte que he dut interioritzat des de ben menut» Sou uns vertaders especialistes llavors... La veritat és que sí. En pic vam acabar l’escola, ja ens vam començar a formar en diferents cursos per poder desenvolupar la tasca en el negoci familiar i, vulguis o no, teníem uns bons mestres. A hores d’ara continuem aprenent noves for-

mes de fer, cercant noves tècniques i les millors fórmules per tal de sorprendre el client.

Tot pastisser o mestre artesà té una especialitat, quina és la seva? Doncs diria que no em tanco amb res. Miro de saber fer-ho tot i no em quedo amb cap dubte, perquè sempre m’ha agradat desenvolupar la meva creativitat, i més amb brioixeria. El tema de la xocolata i la Pasqua sempre me’l quedo jo. Treballo amb dedicació i componc creacions de les quals estic satisfet. Jo m’endinso més aviat en l’elaboració de pastissos i pastes dolces. El meu germà fa més el pa al forn.

La cuina de la xocolata permet molta improvisació?

Correcte. A la cuina com en tot negoci, que es dediqui al paladar, s’ha de treballar la impro-

visació. Altrament, tot avorreix.

Amb la xocolata tens mil i una de sortides. Tothom, però, pot fer el mateix, per això has de buscar quelcom que entri pels ulls i, que a la gent li faci venir cert goig. Jo recomano anar fent cursos i tallers on es treballa en el cultiu de noves idees.

Sempre genera èxit.

Us trobeu integrats dins el barri? Si, portem temps aquí.

També hem organitzat algunes classes pràctiques a l’Escola Rubió i Ors on vam ensenyar als professors com es duem a terme el nostre treball dins la pastisseria. El que potser ens caracteritza d’altres pastisseries serien les nostres especialitats en torrons arribat el Nadal, ja que en fem de prop d’una vintena de varietats i farcits: praliné, coco, taronja, nous, licors d’arròs, etc.

Agost-Setembre 2016

SOLIDARITAT CIUTAT

Solidaritat reusenca a l’Índia

El reusenc Joaquim Gómez és un dels promotors del projecte solidari Dreamland Children’s Home, amb el qual pretén aconseguir aixopluc per a 150 nens necessitats a la ciutat de Jaipur (Índia). El seu objectiu és donar espai i seguretat física i emocional a tots aquells nens que pateixen casos de pobresa extrema i d’analfabetisme absolut Cristina Valls

“Nosaltres estem treballant per oferir un entorn saludable, com també qualitat pedagògica per tal que es desenvolupin intel· lectualment, una ajuda positiva en les zones rurals de la ciutat de Jaipur”, comença el reusenc solidari. I és que com també aporta, el risc que pateixen moltes famílies –alcoholisme, abusos, violència, etc. – no fomenta una bona convivència i, molt menys, un bon futur pels més petits, que “s’han quedat sense pares i són extremadament vulnerables”. El germen del projecte va començar a gestar-se a l’estiu del 2014, quan Gómez ve per primer cop a l’Índia per dur a terme un programa de voluntariat. “Vaig estar fent el meu voluntariat en un centre on rescataven nens, víctimes de les màfies

VIU Reus | 18

i de l’esclavitud infantil. Tots havien fugit. Allà els donaven un lloc on menjar i dormir, a més d’algunes classes d’anglès i matemàtiques. De fet, el més essencial, perquè en el cas que les seves famílies els rebutgessin, tinguessin l’opció de poder anar a l’escola”, explica Gómez. Un dia va compatir unes idees innovadores amb el director del llavors orfenat, qui li va comunicar que es trobava construint un petit casal als afores de la ciutat índia per tal d’acollir nens procedents dels carrers. Així va començar tot.

«Va ser molt dur acceptar tot el que estava veient. Em va costar setmanes acostumar-me»

Aquella realitat va deixar al bon samarità molt sorprès. “Va ser molt dur acceptar tot el que estava veient. Em va costar setmanes acostumar-me”, continua. Així mateix, també parla d’un ‘shock’ molt positiu.

“Em van impactar una multitud de colors, olors, sorolls i balls que em van fer estimar molt la terra i, per descomptat, els nombrosos somriures dels nens. Cada dia em miraven amb somriures, tret que m’obligava a donar dia rere dia el millor de mi mateix. Per ells, per ajudar-los”. Segons explica el voluntari, una vegada va suggerir als nens que dibuixessin què volien ser de grans.

“Vaig veure cantants, policies, metges, etc. però el que em va deixar bocabadat va ser un dels dibuixos ple de colors i de formes sense explicació. Vaig preguntar al petit autor què

volia dir amb el dibuix i aquells traços. Em va respondre que ‘de gran volia ser feliç ’”, recorda Gómez. De llavors ençà, és el seu parenostre.

El poder de l’adaptació Malgrat la primera impressió, Gómez troba que “cap ciutadà europeu trobaria fàcil viure a l’Índia, perquè és un món ben diferent al nostre. Fa falta molta paciència, i s’han de tenir moltes ganes per voler conèixer les veritats de la ciutat índia, no anar sempre en mode turista”, defineix. I és que justament ‘paciència’ és el que ha hagut d’aprendre el reusenc des que va emprendre el viatge. Després de gairebé dos anys vivint allà, assegura que “les coses han canviat molt per a ell. Quan un amic ve de visita se sorprèn de situacions que jo considero habituals i em sembla còmic”.

Manca de confiança Segons Joaquim Gómez, les autoritats no posen cap impediment per dur a terme aquest tipus d’iniciatives, però cal renovar motors de confiança, ja que “fer-se visible aquí és fàcil, perquè la veu corre molt, però és més difícil que confiïn en el projecte i en nosaltres”. L’efecte crida a més, és molt positiu. A hores d’ara, es troben construint el centre, “però la precarietat i la pobresa són tan grans que el nostre projecte podria estar ple de petits somriures un dia després de la inauguració de la iniciativa”. La posada en marxa del pla consta d’un pressupost total de 145.00 euros i tenen previst que l’estiu del 2017 estigui acabat. Per poder contribuir amb la causa es poden fer arribar microdonacions a través del web www.teaming. net/dreamlandchildren-shomeindia o bé adreçant-se a dreamlandindiahome@gmail. com. Si ho preferiu, podeu fer una ajuda econòmica directa al projecte a través del número de compte ES24 2100 0010 3601 1140 7037.

Agost-Setembre 2016

HO HEM FET

junts S ó n 10 a ny s d ' i l · l u s i o n s i s o m n i s f e t s re a l i t a t .

RS n° E43653786

C/ Estanislau Figueres 8, baixos, 43003 Tarragona Tel. 977 24 24 51 www.embriogyn.com  

Fem créixer el teu somni C l í n i c a d e re p ro d u c c i ó a s s i s t i d a i d i a g n ò s t i c p re n a t a l .

EXPOSICIONS CIUTAT

Eduard Toda, l’erudit reusenc

Per commemorar l’Any Toda, el Museu de Reus celebra l’exposició ‘Eduard Toda i Güell (1855-1941): De Reus al món’, la qual restarà oberta fins al 7 de gener de 2017

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Escriptor, cònsol, historiador, numismàtic, egiptòleg... I es podria continuar. I és que enguany el personatge del reusenc Eduard Toda suposa tota una assignatura per aprendre. La capital del Baix Camp celebra l’Any Toda, una figura present a diversos indrets del món que va esdevenir un pou de saviesa.

De fet, la tasca dins el museu reusenc ha estat exemplar, ja que s’ha aconseguit compilar en un sol espai una vida d’allò més intensa i instructiva. La composició de l’extens ventall de documents, plafons, fotos i representacions de frisos vitals es distribueix en cinc itineraris per esbrinar el Toda complet: De Reus a la Xina, Egipte, Catalunya i l’Alguer, Europa i Anglaterra, Escornalbou i Poblet. «Hem repartit una mostra del llegat de Toda pel que fa a zones on va viatjar i va deixar empremta.

Dedicar un espai a Eduard Toda i la majoria de les seves facetes és força difícil, ja que els seus documents es troben repartits per diferents llocs del món», va informar l’historiador Jaume Massó en descobrir als primers visitants l’exposició al museu reusenc. Tot plegat, un acte d’homenatge amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona, amb la col·laboració del Departament de Cultura.

Com podrà veure el visitant, Toda va viatjar al llarg de la seva perllongada vida per indrets diversos com ara el Japó, Filipines i Anglaterra... En la majoria de casos es cultivà amb articles i literatura. Ja sent jove esdevé

VIU Reus | 20

advocat i no triga a convertir-se en diplomàtic. El seu ampli coneixement dels idiomes i la seva desperta intel·lectualitat el van dur a conèixer personatges molt transcendentals des de ben jove. Per exemple, va ser molt amic de l’arquitecte Antoni Gaudí, amb qui va compartir grans episodis artístics. «Amb 15 anys va escriure el seu primer llibre i una de les primeres estades de Toda a la colònia portuguesa de Macau (Xina) va ser com a cònsol», va explicar l’historiador . I és que aquest personatge va ser tot un erudit.

Entre Egipte i Catalunya Un dels racons més vistosos de la mostra expositiva és la faceta d’egiptòleg. I és que a banda dels idiomes europeus, Toda també dominava els jeroglífics egipcis.

«Toda és un dels primers egiptòlegs de Catalunya i Espanya. De fet, va veure com era una tomba per dins, tret fins llavors desconegut», va aclarir Massó. La seva ment inquieta també el van retornar a territoris catalans. És molt coneguda la seva tasca de restauració a Poblet i Escornalbou. «Aquest darrer el va voler restaurar i canviar al seu gust», va aportar Massó.

A l’Any Toda l’han acompanyat un gran volum d’actes i conferències sobre cadascun dels aspectes i facetes de la seva trajectòria.

Per descomptat, Toda ha esdevingut un personatge de pel·lícula. Per això, el passat juliol es va estrenar al Castell-Monestir d’Escornalbou el documental oficial sobre la seva biografia, Les set vides d’Eduard Toda, dut a terme per Toni Orensanz,

Ramon Masip i Manuel Vinuesa.

En la peça audiovisual es visualitzen set facetes de la vida de Toda, un vertader enamorat dels descobriments d’un món ple de sorpreses. Els creadors van voler copsar un retrat molt humà de Toda, ja que segons va admetre l’escriptor Orensanz «hem inclòs també les complexitats de la figura de l’erudit, com ara els seus punts foscos en les relacions familiars i els seus grisos vitals». Pel que fa a l’elaboració de la peça audiovisual, els autors van destacar que «uns dels aspectes més curiosos de la realització van ser els viatges que van fer per reconstruir els records» que quedaven del també egiptòleg. Val a dir, que la preparació del documental va allargar-se tres anys, una feina que el parell de realitzadors i el periodista van quantificar econòmicament, i de forma aproximada, en prop de 30.000 euros. «Vam haver de sufragar una part amb recursos propis, a més d’algunes ajudes que també vam rebre», va comentar el

portaveu dels creadors, el literat Toni Orensanz.

La programació de projeccions Castell Monestir d’Escornalbou. 6 d’agost. Festa de la Baronia d’Escornalbou (20 h).

L’Argentera. 21 d’agost. A la Societat Unió l’Argentera (21 h).

Vilanova i la Geltrú. 9 de setembre.

Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (19.30 h).

Reus. 16 de setembre. Palau Bofarull (20 h).

Barcelona. 28 de setembre. Museu d’Història de Catalunya (18.30 h).

Tortosa. 13 d’octubre. Escola d’Art de la Diputació (19 h) L’Alguer. Setembre i octubre. Cicle de cinema Catalunya a l’Alguer.

Monestir de Poblet. 26 de novembre. Monestir de Poblet (12 h) i passeig literari sobre la vida de Toda al mateix monestir (10.30 h)

Agost-Setembre 2016

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Nissan Leaf 30kWh

Un líder en autonomia. Ara fins a 250km! i existeix la possibilitat d’activar un mode de conducció Eco per augmentar l’autonomia També es disposa d’un mode denominat B que estalvia energia i, alhora, la regenera en trams de baixada i frenades.

Fitxa tècnica MOTOR Tipus: Elèctric | Bateria: Acumulador d’ions de liti Potència màxima: 109 cavalls a 10.000 rpm TRANSMISSIÓ I BASTIDOR Tracció: Davantera Canvi: Automàtic Frens: Discos ventilats Pneumàtics: 215/50R17

Ramon Ortiz

Nissan segueix apostant fort pel cotxe elèctric. I per a això és imprescindible seguir invertint en tecnologia que millori la capacitat de les bateries, ja que l’autonomia és el principal cavall de batalla amb el qual s’enfronta la indústria de l’automòbil.

El model compacte de zero emissions de Nissan, líder mundial en vendes, incorpora una nova bateria 30 kWh que aporta un augment significatiu de l’autonomia. Aquesta bateria té un nou disseny amb noves cel·les i la incorporació d’elements de carboni, nitrogen i magnesi en els elèctrodes. El resultat és que arriba als 250 quilòmetres reals d’autonomia, mantenint les mateixes dimensions, habitabilitat interior i capacitat del maleter.

Tampoc canvia la potència, que es manté en 109 cavalls.

La recàrrega de la nova bateria de 30 kWh del Leaf és tan senzilla com en l’actual de 24 kWh, que Nissan continua comerciAgost-Setembre 2016

alitzant. Els clients poden recarregar el cotxe a casa seva, a carregadors públics o a la xarxa de carregadors ràpids que en 30 minuts permet recarregar fins al 80% de la seva capacitat. D’altra banda, Nissan ofereix el Wall Box, un punt de recàrrega específic que es pot instal·lar i que recarrega la bateria en 4 hores.

A les millores del Leaf 30 kWh s’ha d’afegir una nova garantia de vuit anys o 160.000 km per la bateria A més de la bateria, el Leaf estrena funcions en el sistema de connectivitat NissanConnect

pantalla tàctil de 7 polzades, molt intuïtiva, de sèrie amb el Leaf 30 kWh. Nissan ofereix la possibilitat de comprar el Leaf amb bateria o bé llogant-la per 79 euros al mes, sempre que no es facin més de 12.500 km a l’any. Aprofitant campanyes de promoció, el Pla Movele i llogant la bateria, hi ha un Leaf 30 kWh per 20.920 euros.

El Leaf és un cotxe agradable de conduir. Al lloc del canvi de marxes hi ha un selector de dos posicions, endavant i enrere.

Gaudeix de notable acceleració i l’equilibri de suspensió està molt aconseguit. Té una excel· lent regeneració d’energia en les frenades i en les retencions

DIMENSIONS Llargada: 4,44 metres Amplada: 1,77 metres Alçada: 1,55 metres Pes: 1.610 quilos Capacitat maleter: 355 litres PRESTACIONS Velocitat màxima: 144 km/h Acceleració 0-100 km/h: 11,5 segons Càrrega ràpida: 30 minuts (80%) ADQUISICIÓ Preu: 34.970 euros (Acenta) Garantia: 3 anys o 100.000km Garantia bateria: 8 anyso 160.000 km Web: www.nissan.es

VE. El conductor pot comprovar a través del seu telèfon intel·ligent la capacitat de la bateria, rebre avisos de manteniment i informació sobre els punts de recàrrega més propers, programar la calefacció, etc. Les noves funcions es poden controlar a través d’una

CARREGADOR DISPONIBLE PER A CLIENTS ALS CONCESSIONARIS NIKKO CENTER REUS I TARRAGONA

VIU Reus | 21

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

“El nostre objectiu és cohesionar esforços i tenir campanyes adreçades als veïns del barri” Entrevistem a la regidora de Comerç i Cultura, Montserrat Caelles, qui ens fa una radiografia cultural de la ciutat i parla d’iniciatives culturals venidores pels barris i campanyes de dinamització comercial per al nucli de la ciutat Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

S’ocupa de les carteres de Cultura i Comerç. Com aconsegueix gestionar-se el temps? Tindrà una agenda força atapeïda... Més que difícil és intens i, una de les millors maneres per poder arribar a tot és mitjançant l’equip, perquè són moltes hores de feina i són dues regidories molt dinàmiques. Tot plegat, comporta moltes hores de dedicació, però les faig amb gust, perquè hi ha activitat pública, no has de deixar de moure’t i això m’agrada. En definitiva, el secret és la passió, la implicació i l’organització amb els companys.

Haurà après molt... És un aprenentatge continu. Jo venia de l’empresa privada i passar a la gestió pública ja ha estat un gran repte. Conec el món del comerç a la ciutat i n’he participat molt activament, com també en el cas del turisme. S’aprenen coses noves cada dia, perquè tot es belluga, però en el cas de la cultura ha estat una novetat professional per a mi. El ventall cultural és ampli. A més, hi entren moltes disciplines. Això em fa ser una esponja, he de captar

VIU Reus | 22

molta informació.

EL COMERÇ S’han dut a terme diferents iniciatives comercials potents a la ciutat, ho va ser la campanya de Nadal. Quina repercussió social i econòmica li va arribar finalment? La campanya de Nadal tenia diverses raons de ser, però principalment volíem transmetre la competitivitat de la ciutat com a destinació de compres en un moment en el qual teníem més oferta i, a més, un nou model amb l’arribada d’un nou centre a la ciutat.

De fet, teníem l’experiència del Pallol, que està molt més integrat a la ciutat, però en aquest cas hem tingut el repte de gestionar un nou model comercial.

Però l’impacte en aquest cas va ser positiu? El resultat va superar el que havíem previst.

Hem esdevingut una potència comercial i volíem fer viure una experiència als visitants: la de comprar i de passejar pels carrers. La promoció a nivell mediàtic, el context i el flux de visites pels carrers són els factors que se sumen i, ens permeten avaluar l’impacte de la

campanya. Amb la pista de gel hi va haver certa polèmica. Amb el canvi de localització del Mercadet de Nadal també. Era una campanya ambiciosa i preteníem que fos un èxit.

De fet, ja hi estem treballant.

Anem amb més anticipació per optimitzar els recursos que s’hi inverteixen, ja que el primer any vam anar una mica a sobre de quan la vam fer.

N’hi ha que deien que es va gastar potser massa... Quan al final fas l’anàlisi d’una inversió, tot es justifica en qüestió dels resultats assolits. Van ser 40 dies, des de finals de novembre a Reis. Si comptem la inversió per dia, el resultat és més alt que no pas el d’altres iniciatives similars, com és el cas de Trapezi o Barraques.

Va ser una inversió important, però del tot justificada. Enguany potser la modificarem.

Què ha de dir sobre el tancament de botigues buides al centre i als barris? Més que de barris jo parlaria de campanyes específiques per zones de la ciutat. El màrqueting ja ens diu que és impossible que una ciutat de les dimensions de Reus tingués una campanya que l’omplís sencera. Cada àrea, a més, té unes necessitats diferents amb públics diferents. La campanya de Nadal, posem per cas, pretenia projectar la marca de la ciutat per tal d’incentivar visites de fora.

«Si comptem la inversió per dia, el resultat és més alt que no pas el d’altres iniciatives similars, com és el cas de Trapezi o Barraques» Com ho faran? Amb el treball conjunt amb d’altres de les entitats comercials de la ciutat.

Sempre i quan es tradueixi enmés benefici... En el cas d’una campanya així es du a terme a les zones que poden ser d’interès per aquestes visites. Això no vol dir que des de la regidoria de Comerç es cregui que el comerç de barri no és atractiu, sinó que està destinat a donar servei a un client de proximitat.

No totes les campanyes poden ser iguals. Una campanya al

Agost-Setembre 2016

REGIDORA CULTURA

Agost-Setembre 2016

VIU Reus | 23

REGIDORA CULTURA barri Niloga podria no ser útil en un altre barri, perquè té altres assortiments pel que fa a serveis. A partir d’aquí, ens trobem amb un entrebanc. I és que les campanyes de barri requereix un interlocutor. Al centre els comerciants estan identificats i agrupats. Amb ells tenim una interlocució fluïda, cosa que amb els barris és més costosa. Val a dir, a més, que el finançament de les campanyes també s’aconsegueix a través de la participació privada.

S’està treballant, però, per tal què hi hagi quelcom dinamitzador al comerç? Sí, a través d’Unió de Botiguers ja estem treballant al costat de les associacions de veïns, que són molt actives i creatives. El nostre objectiu és cohesionar esforços i tenir campanyes adreçades als veïns del barri. Per exemple, ara ja fa uns mesos el barri Fortuny va encapçalar la segona o tercera edició d’una campanya comercial que volem que sigui exemple per a altres barris.

VIU Reus | 24

Seguint la línia del comerç, què opina de la Reus Shopping Day? És una iniciativa que ajuda a dinamitzar el comerç del nucli de la ciutat amb altres horaris i pot moure el flux de visitants, una pensada que la vam tenir fa uns anys.

«Reus és una ciutat atractiva per a qualsevol tipus de turista» Està dedicada al turista estranger o al nacional? Reus és una ciutat atractiva per a qualsevol tipus de turista, potser no pas per al que només vol sol i platja. Això no ho tenim i no els ho podem donar.

La resta poden tenir una visita del tot satisfactòria a la ciutat.

Ens adrecem al turista que ja ens coneix, i a d’altres de fora, com el francès, que arriba atret per la cultura i la restauració. En el cas dels russos vénen atrets per la força comercial.

Què és el que fan per millorar

la seva estada? Ens hem de centrar en atendre’ls i que se’n vagin satisfets de Reus. És aquí on hem d’esforçar-nos. Reus ha de ser una ciutat segura i acollidora. Quan comença la temporada el que fem és analitzar les previsions, siguin les catalanes o les de fora. És complex, perquè els números són canviants. És així com planifiquem les nostres estratègies.

LA CULTURA Pel que fa a la Festa Major, hi ha hagut actes potents i nous elements festius. Com valora la cobertura dels mitjans? Crec que els mitjans de Reus s’estimen la Festa Major.

He pogut veure que, a més de fer la cobertura, s’impliquen amb la festa a nivell personal i emocional. Se’ls ha d’agrair que se la sentin tan seva, hi són en qualsevol moment. Les xarxes van bullir amb la Tronada de Completes, anecdòtica.

Una Festa Major com la nostra creix i creix. Cada cop és més viva. La clau és que ens posem

tots d’acord. Hi poden haver polèmiques, sí, però entre tots busquem una solució i l’hem trobada, perquè ens estimem amb bogeria la nostra ciutat i la nostra festa.

Sobre la capitalitat de la cultura. En quins actes preveuen que es traduirà? Treballem a tot gas. Ja fa un mes i mig que s’ha incorporat el coordinador del projecte, Jordi Manent, ja havíem fet reunions per tal que les entitats presentessin les seves propostes. Tenim diversos eixos de treball i ara en tenim molts de programats. Tindrem un programa per a tot l’any, amb activitats que s’hauran de coordinar amb les ja existents a la ciutat. Caminaran, a més, amb la inèrcia de la cultura que ja tenim a Reus.

Sí, però no se sap què es farà?

S’ha de valorar tot encara per tancar el pressupost i els plans.

Moltes propostes vénen de les entitats locals, amb participació ciutadana i tècnica. Espero que de cara al setembre el coor-

Agost-Setembre 2016

- Photo : Michel Gibert

CREADO RES DE L DE S CA NS O D E A LTA G A MA www.treca-interiors-paris.com

LA

MATALASSERIA DESCANSO

DESCUBRE EL MEJOR DESCANSO EN LA MATALASSERIA Avda. Vidal i Barraquer nยบ 18 (Delante del Parc Central i Eroski) 43005 Tarragona. Tel. 977 229 993 www.lamatalasseriatgn.com

REGIDORA CULTURA

Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017 Un dels molts avantatges que promet proporcionar a la ciutat aquesta capitalitat és un millor aparador pel que fa a la difusió i prestigi socials sobre la història, la tradició i la cultura de Reus. El panorama català resta a la espera de conèixer tota la projecció que encara està a l’espera. Un dels plats forts de la capital del Baix Camp és el seu ampli calendari d’activitats culturals, repartides durant tot l’any en programacions estables de teatres, sales i entitats. En són grans exemples els actes del Teatre Fortuny, del Teatre Bartrina, del Bravium Teatre, de la Sala Santa Llúcia, de l’Orfeó Reusenc, de Cal Massó i de les exposicions artístiques promogudes per l’Ajuntament de Reus i diferents galeries d’art de la ciutat.

Pel que fa als eixos que es treballaran en la programació d’aquesta capitalitat, són els següents: l’històric i del patrimoni; l’eix tradicional, festiu i

VIU Reus | 26

popular; l’eix de la literatura i el pensament, l’eix de les arts i la creació i el cinquè eix, sobre coneixement, creativitat i innovació. Tal com ha confirmat la regidora de Cultura, també es treballa perquè aquest projecte esdevingui una bona oportunitat per projectar la ciutat a l’exterior, ja que es volen potenciar les dinàmiques internes establertes a la ciutat. Com ja es va anunciar, la ciutat de Reus va preveure en la seva candidatura la preparació d’un conjunt d’activitats específiques lligades amb un altre dels grans eixos culturals, lúdics i turístics de la ciutat: el Modernisme. De fet, en aquesta mateixa línia, el logotip també està inspirat en els panots modernistes de Gaudí. La proposta d’Eloy Muñoz va ser l’escollida per identificar Reus com la Capital de la Cultura Catalana l’any 2017.

dinador faci una roda de premsa per presentar el projecte. Un cop les hem anades dissenyant i programant ens hem adonat que no hi ha molts espais buits per incloure més activitats al calendari de la ciutat. Tenim moltes ofertes actives si comptem les que duen a terme el teatre, les fires i les festes majors.

Per què no és de Reus, el coordinador? Es va convocar la plaça i ens va semblar el més just.

Manent no és reusenc però té arrels reusenques. El seu avi va ser president del Centre de Lectura, el que suposo que el va dur a presentar-se al lloc vacant. El jurat va considerar que era la persona més preparada i s’ho ha agafat amb una gran responsabilitat. A nivell familiar, està vinculat a la cultura i sabrà projectar la ciutat a l’exterior. A més, ja tenim grans professionals tècnics, i Manent ens aporta aquest extra, a nivell de país i coneixement. Podem estar ben contents. Ell complementarà l’equip que ja tenim. L’objectiu

«Estic encantada, perquè hi estic donant el 100% i està sent molt enriquidor per a mi» és fer ciutat i projectar la cultura a l’exterior.

I, per acabar, quan es va negociar el pacte de govern amb ERC es va parlar de la possible inclusió de Montserrat Flores d’ERC com a regidora de Cultura. Finalment no va ser així.

Hagués accedit a aquest canvi de bon grat o creu que tot estava bé com està? En política totes les negociacions obren canvis possibles. Quan l’alcalde em va donar la responsabilitat de la regidoria era conscient que hi podien haver canvis. Dit això, per a mi aquest projecte és apassionant i com he dit abans, un gran avantatge, estic a disposició de la ciutat. Però des de la meva percepció, estic encantada, perquè hi estic donant el 100% i està sent molt enriquidor per a mi.

Agost-Setembre 2016

Enguany,

la ballarem!

Ballarem amb l'àliga, amb els gegants, amb el seguici,amb les orquestres...

Descobreix totes les maneres de ballar (i de ballar-la) en aquestes festes de Santa Tecla amb l'especial de VIU a fons Tarragona

Hi has de ser!

Informa-te’n i reserva ja el teu espai publicitari trucant al 673 930 589 o al correu info@viuafons.cat

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

MISERICÒRDIA CULTURA

Les festes de Misericòrdia ja són aquí!

Cada 25 de setembre torna l’anomenada segona festa major amb les festes de Misericòrdia

Cristina Valls

Unes festes revifades sobretot entre els anys 80 i 90. I és que aquesta festivitat celebrada a acaballes de l’estiu s’ha tornat tan important com la mateixa Festa Major de Sant Pere. Els orígens de l’expressió es remunten a un fet anecdòtic de l’aparició de la Mare de Déu a una jove pastoreta. De fet, l’episodi es troba localitzat en l’any 1592. El perill de contraure plagues, malalties o simplement patir les conseqüències d’una guerra ja eren motiu per fer una visita a la Mare de Déu, ja fos per donar-li les gràcies encenent una espelma o bé per poder pregar per tota la família a la imatge que es troba ubicada al Santuari de Misericòrdia. Precisament, per celebrar la protecció que exercia en el poble, es va començar a dur la imatge en processó de pregàries del Santuari cap a l’església prioral de Sant Pere, en acte de gràcies. Una vegada assolida la benaurança de tot perill, es retornava al seu lloc habitual.

La música també esdevé un component molt especial dins els actes previs, però també ho és el foc, molt arrelat a la ciutat de Reus a càrrec dels Diables, els quals sempre han considerat les festes de Misericòrdia com la celebració de més honor per a l’entitat. Val a dir, que si es comptabilitza la presència de manifestacions festives que han anat mantenint-se del segle XVIII fins al XIX un dels actes indiscutibles és el Ball de Diables. Com diria l’especialista Salvador Palomar “són els grans protagonistes que encapçalen seguici”. De fet, un dels actes de vigília l’elaboren ells amb el Ball de Sant Miquel, una peça antiga del segle XVIII que representa l’eterna lluita entre el bé i el mal, on les forces infernals de Lucífer i la Diablessa pretenen comandar el poder que tenen els àngels encapçalats per Sant Miquel.

Seguint la línia del foc, el Ball de Diables també són els encarre-

gats de la baixada del Ball de Diables després de l’habitual actuació castellera dels Xiquets de Reus. Després de les coreografies pirotècniques, l’Àliga acostuma a tancar l’exhibició de foc dins el Santuari amb el seu ball. L’acte se segella també amb foc mitjançant la carretillada del Ball de Diables.

El col·lectiu del Masclet també sortirà a escena amb el seu recorregut en cercavila musicada en aquestes festes de vigília i estaran acompanyats de diferents elements festius que se surten del protocol. Arriben als carrers a passar-ho d’allò més bé. Una altra de les entitats més fidels, que va revifar la festa en els anys 60, és l’Aplec Baix Camp, o Colla Sardanista Rosa de Reus, la qual celebra el seu aniversari enguany. L’antiga trobada sardanista se celebra des del 1967 i es du a terme el cap de setmana anterior a la diada de Misericòrdia. Paral·lel a la cita, també es posa en mar-

xa un programa d’activitats de caire cultural per dinamitzar les festes. Són exemples els concerts, actuacions de grups festius o campionats d’escacs.

D’això en parlarem a les properes pàgines.

També s’ha de dir que, a continuació es concedeix espai a les últimes novetats del seguici festiu, com és el cas de la renovació de vestuari del gegant Carrasclet mitjançant una campanya de micromecenatge i del naixement del Basilisc petit a càrrec de l’entitat cultura de l’Estol del Basilisc, un objectiu que acabarà de nodrir el teixit del seguici petit tot sumant-se a la febre per eixamplar el bestiari reusenc.

Per celebrar la protecció que exercia en el poble, es va començar a dur la imatge en processó de pregàries del Santuari cap a l’església prioral de Sant Pere

VIU Reus | 28

Foto: Alba Mariné

Tot el recorregut de la imatge s’acostuma a nodrir any rere any amb processons on es llueixen totes les confraries de la ciutat amb els seus balls, danses, vestits, decoracions i banderes. A més, la comitiva d’autoritats religioses i municipals també acostuma a participar en la rauxa festiva que es viu ja dies abans amb els acostumats actes previs i de revetlla. És el cas del Rosari de Torxes, un acte de devoció popular dut a terme la nit abans de la diada, que comença en la plaça de la Pastoreta fins a l’interior del santuari, on es venera la Mare de Déu tot acompanyat de candeles.

Agost-Setembre 2016

Nou Tiguan.

Compatible amb la família, la feina, iOS i Android.

Nou Tiguan amb App Connect.

Connectat al que t‘importa.

Gamma nou Tiguan: consum mitjà (l/100 km) de 4,7 a 7,4; emissió de CO2 (g/km) de 123 a 170.

Tarraco Mòbil

Avda. Roma, 11 Tel. 977 23 92 52 - 43005 Tarragona

Reus Mòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 12 40 37 - 43206 Reus

MISERICÒRDIA CULTURA

Neix el Basilisc petit Pere Latorre: “La idea va originar-se a través de l’entitat, perquè hi havia molts nens dins i fora que els feia goig que elaboréssim un basilisc petit”

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

«Llavors vam projectar un pla el setembre de l’any passat, abans de les festes de Misericòrdia, i vam arribar a un acord amb el constructor Manel Llauradó», comença el president de l’Estol del Basilisc de Reus, Pere Latorre, qui afirma que el naixement de l’Àliga petita va aturar l’avançament del projecte. “Una vegada es va iniciar la campanya de l’Àliga petita, vam considerar des del col·lectiu que millor fer pausa amb l’empresa, perquè no podíem dur a terme dues campanyes alhora”, justifica. Així doncs, a partir de Sant Pere s’han reiniciat els preparatius de la construcció del nou element. Segons Latorre, la campanya està funcionant molt positivament, tot i que “encara ens falten uns quants recursos econòmics”. I és que el pressupost total de la construcció de l’element és de 7.470 euros, sense l’IVA inclòs, i la confecció dels vestits dels portadors té un pressupost de 5.683,85 euros.

La campanya de micromecenatge Des de l’Estol del Basilisc de Reus, preveuen que el nou element es presenti en societat el proper 17 de setembre, a les 11 hores del matí, a la plaça del Mercadal. “A hores d’ara

VIU Reus |30

sabem que Manel Llauradó ja té l’element fet amb fang i els motllos ben preparats.

Suposo que a mitjans d’agost ja començarà a elaborar l’estructura de fibra”, continua.

La sorpresa, segons indica el portaveu del col·lectiu, també serà anunciar quins elements faran de padrins i quins convidats del territori hi haurà. Pel que fa a la campanya de micromecenatge iniciada i la rebuda dels infants i els pares, Latorre aporta que està donant molt bons resultats a nivell participatiu. “La gent vol formar part de la seva elaboració. I és que la construcció d’un altre element és molt necessari per treballar en cultura. De fet, és el més normal engrandir tot el nostre patrimoni cultural i de tradició”.

maqueta a les mans, assenyala que “una de les principals diferències del petit animal mitològic és el bec més arrodonit i un somriure més dolç que no té el gran”. Segons la tradició i una de les versions existents, el ba-

silisc neix a partir d’un ou deforme posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau durant nou mesos.

Una gran explicació pel que fa al seu aspecte: cap de gall, cua de serp i cos de gripau.

D’altra banda, Latorre xifra el total de portadors en una quinzena de joves. “Als infants més petits no els hi farem dur el basilisc petit, perquè el seu pes − entre els 20 i els 25 quilos amb 220 cm d’alçada, 103 d’amplada i 192 de llargada, sense tenir en compte les plomes− potser és massa. Per poder porta’l amb tranquil·litat, situo que la millor edat és entre els 10 i 15 anys”, detalla l’especialista.

Quant a la comparació amb el Basilisc gran, Latorre, amb la

Agost-Setembre 2016

PUBLICITAT CULTURA

EDUARD TODA I GÜELL (1855-1941): DE REUS AL MÓN Exposició del 30 de juny de 2016 al 7 de gener de 2017 MUSEU DE REUS Raval de Santa Anna, 59 Més informació a: www.museudereus.cat

Un reusenc polièdric

Eduard Toda i Güell

1855-1941

Agost-Setembre 2016

CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA

VIU Reus | 31

MISERICÒRDIA CULTURA

El gegant Carrasclet llueix vestit nou L’entitat celebra els seus trenta anys amb una campanya de micromecenatge per canviar el vestuari de l’històric guerriller Cristina Valls

El gegant Carrasclet ja arriba a la seva trentena. El mític emblema, que representa al guerriller Pere Joan Barceló, s’ha convertit en un compendi d’idees que representen la lluita d’aquest personatge en la causa austriacista en plena Guerra de Successió Espanyola, on va començar d’alferes i després capità. El seu sobrenom, derivat de la que va ser la seva professió, la de venedor de carrascles (carbó), va formar l’essència d’aquesta entitat que celebra enguany una gran història. “De persones fundadores, ja no en queden, però guardem el mateix esperit de les persones que van iniciar l’empresa de construir aquest personatge. Per a nosaltres és molt important i sembla mentida que passi tan ràpidament el temps. Els preparatius dels actes del seu aniversari consistiran a elaborar una campanya de micromecenatge per poder canviar de vestit el gegant. Arribades les dates de celebració de Misericòrdia farem factible el canvi de vestit”, comenta el representant de l’entitat, Marçal Ribas. No obstant això, promet que seguirà sent del mateix estil, “l’estètica serà fidel a l’anterior” i “es farà a mà amb la col·laboració de El Barato. Tot plegat, comptant despeses ens va xifrar un pressupost total de 1.894 euros”.

Pel que fa a la seva història, Ribas recorda la seva elaboració, de la qual va ser partícip en Manel Llauradó, el conegut escultor que també va fer l’Àliga gran

VIU Reus | 32

i, enguany també fa la seva versió independent i més jove. “El Carrasclet, un guerriller que va marcar la història l’any 1714 ha esdevingut, des del seu naixement, tot un símbol independent. Val a dir, que el gegant es va crear sense el suport de l’Ajuntament ni de cap entitat pública, va ser sencerament del poble”. Ribas parla en nom de tot el col·lectiu i valora que tots els seus components participin equitativament amb el projecte. Des del col·lectiu del gegant Carrasclet es premiarà a tot aquell que se sumi a l’empresa, amb “un bon berenar que es durà a terme pels volts del dia de l’aniversari, a la festa que la colla està preparant, on hi haurà múltiples sorpreses i la presentació exclusiva del nou vestit abans que el gegant surti al carrer”. Les aportacions aniran dels 10 als 75 euros. Per a més informació o per a contribuir amb la causa consulteu el web següent: http://www. totsuma.cat/projecte/1475/ pels-30-anys-el-carrascletestrena-vestit. I, aquells que vulguin implicar-se col·laborar en l’organització de l’original aniversari es poden adreçar a la pàgina de Facebook (facebook. com/elCarrasclet), de Twitter (twitter.com/Carrasclet) o per correu electrònic correu@gegantcarrasclet.cat.

Foto: Alfredo González

«El gegant es va crear sense el suport de l’Ajuntament ni de cap entitat pública, va ser sencerament del poble» Agost-Setembre 2016

Distribuïdor oficial de

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

L’Esbart Dansaire celebra els seus 25 anys de vida Cristina Valls

L’entitat de l’Esbart Dansaire se suma a les festes de Misericòrdia pel que fa al programa d’activitats. I és que enguany celebrarà els seus 25 anys d’activitat a partir de l’octubre segons ha confirmat el col·lectiu de la germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia. Els actes els duran a terme tant el grup de dansa com el de ball de bastons. Un aniversari que commemorarà l’esperit dels passos de ball i de la tradició viva. Enguany aposten per revifar els seus objectius fundacionals. “Comptem amb 23 joves a l’Esbart i estem molt contents de la voluntat de mantenir iniciatives culturals.

Volem ser més gent i continuar ensenyant els passos de dansa a molts més. Entre companys aprenen valor i fan perdurar costums importants”, explica content el president de la Germandat de Sant Isidre i de Santa Llúcia de Reus, Josep Maria Vallès.

VIU Reus | 34

Calendari d’actes previst El calendari previst comença el 8 d’octubre amb el X Festival infantil–juvenil de dansa catalana, el qual es durà a terme a les 18h a la Plaça Evarist Fàbregas amb la participació de diferents esbarts del territori. L’endemà, el 9 d’octubre, a partir de les 10h es realitzarà la Trobada d’ex-dansaires, de l’esbart i del ball de bastons a La Palma, un dels actes que més il·lusió els fa, ja que ha passat força gent pel col·lectiu. A partir del 15 d’octubre està previst que es dugui a terme la VIII Cercavila de la Trobada Bastonera de les comarques meridionals, a partir de les 18h al Centre Cívic de Ponent −ubicat a l’avinguda del Països Catalans−, punt on també es durà a terme el sopar de colles. De les 16.30

a les 17 hores, amb l’arribada de tots els participants i, partir de les 17.30 a les 18 hores se sortirà del Centre Cívic per començar el recorregut següent: C/Pau Font de Rubinat, Pg. Prim, Pg. Sunyer, C/Sant Joan, carrer Sarda i Cailà, avinguda Prat de la Riba i plaça Llibertat. A partir d’aquí, la cercavila inicia el recorregut per: C/Llovera, Plaça Prim, C/Monterols, la plaça Mercadal, carrer Major, Sant Pere Apòstol, carrer de l’hospital, raval del Pallol, Centre Comercial del Pallol, carrer de la Presó, carrer de les Galanes i plaça del Mercadal. A partir d’aquí, s’elaboraria una ballada conjunta i entrega d’un obsequi com a record de la Trobada. Tot seguit, es realitzaria el desplaçament cap al Centre Cívic per concloure la cercavila

que passarà pel carrer de Jesús, carrer del Vent, carrer del Vapor Vell, Passeig Prim i el carrer Pau Font de Rubinat.

El vestuari per aquest col·lectiu és molt important, i d’això s’encarrega l’equip de majordomia.

“Som l’Anna Carrillo, la Júlia Galvà, la Candela Roman i jo mateixa, Maria Àngels Papasseit”, diu la tresorera de l’Esbart i coordinadora de les activitats de l’agrupació. De fet, sempre ho han de tenir tot a punt, perquè a cada ball es du un vestit diferent. “És un dels trets diferenciadors que ens fa únics”, explica. Pel que fa a la seva trajectòria, Papasseit fa repàs de tots aquests anys i detalla que “hi ha hagut molts canvis, sobretot pel que fa al nivell de responsabilitat i implicació dels dansaires. Antigament, tant dansaires com pares responien molt més a tot amb molta cohesió. Ara mantenir els dansaires s’ha tornat molt més difícil, però un dels nostres punts a partir d’ara serà reforçar el teixit de balladors que tenim”.

Agost-Setembre 2016

Fotos: Cedides

MISERICÒRDIA CULTURA

A FO N S

Ben aviat...

46a Fira de Fires La Guia Oficial de la fira comercial més important del Camp de Tarragona Si hi participes, no pots deixar d’anunciar-t’hi!

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. Tels. 673 930 590 - 673 930 589

www.viuafons.cat

MISERICÒRDIA CULTURA

Prop de 55 anys ballant sardanes

L’entitat de la colla sardanista de la Rosa de Reus també recorda que des de l’any 1967 ja ha elaborat 50 edicions d’aplecs ininterromputs

Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Ni més ni menys que 55 anys de trajectòria. Des dels inicis de l’entitat, la colla sardanista de la Rosa de Reus va començar a veure al llarg dels anys que preferia muntar una programació d’actes sardanistes que no pas ballar sardanes en exclusiva.

“Vam dedicar els nostres esforços a fer altres activitats com ara audicions de sardanes, tallers d’escacs, tirades de bitlles, aplecs... Hi va haver un any en el qual vam organitzar prop de 4 aplecs diferents”, explica Joan Bové (Reus, 1946), membre de

VIU Reus | 36

l’entitat des que aquesta es va conformar. Com a portaveu, fa gala del seu aniversari pel que fa a edicions d’aplecs elaborats al llarg dels anys. Celebren el seu 50 aniversari ininterromput d’aplecs. Aquest any han programat una sèrie d’actes diferents per commemorar la gran fita, actes que s’han desenvolupat a principis de primavera amb un sopar de germanor, i mitjans d’aquest estiu amb una exposició retrospectiva dels 50 anys de l’Aplec al Centre de Lectura i una ballada a la Festa Major de Sant Pere. Pel que fa a la trajectòria, Bové explica

que “tots aquests anys han suposat tota una experiència. Ja vam tenir grans records en fer el recull de la retrospectiva de l’exposició: problemes amb les autoritats, amb els grisos, i per descomptat, rememorem tota la gentada que ha anat passant per aquí. Jo estic des dels seus inicis”. Segons l’especialista, “ballar és sols la part lúdica, perquè per als prop de 15 que som ens ho prenem molt seriosament, ja sigui amb reunions setmanals per preparar l’aplec o per organitzar qualsevol esdeveniment. Estem tots molt units”. A Bové li agradaria que el ball de la sardana revifés, ja que cada vegada hi ha menys gent jove que s’involucra.

Els actes de Misericòrdia i tardor Els actes que durà a terme l’entitat per Misericòrdia serà el

cinquantè Aplec Baix Camp al Santuari de Misericòrdia el diumenge, 18 de setembre. Comptarà amb la Cobla Jovenívola de Sabadell i la Cobla Contemporània. A més, com a novetat d’enguany s’afegirà la Cobla Reus Jove. El dia de Misericòrdia s’interpretaran 32 sardanes durant tot el dia, dues de sardanes en conjunt i cinc d’estrena. En la diada de Misericòrdia, a partir de les 12.15 hores, es durà a terme la ballada de sardanes d’alumnes de les escoles Joan Rebull, Mowgli i Dr. Alberich i Cases, entre moltes altres. Hi haurà més d’una vintena d’activitats, com ara el XXI concurs de colles improvisades, conta contes, tallers de treballs manuals, tirades de bitlles, etc. Arribada la tardor, es durà a terme un concert aniversari al Teatre Fortuny de Reus el 8 d’octubre anomenat Espectacle ‘In Somni’, amb la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i Kulbik Dance Company, on s’uniran el món de la cobla amb el hip-hop, la dansa urbana i la música electrònica.

Tot plegat, un acte organitzat conjuntament amb l’Associació de Concerts de Reus. El 19 de novembre s’estrenarà una altra exposició, en aquest cas la cinquantena exposició fotogràfica Aplec Baix Camp 2016 al vestíbul del Centre de Lectura.

Agost-Setembre 2016

NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Reus i Tarragona

NOU NISSAN NP300 NAVARA EXPLORA TOTS ELS TEUS JO

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center de Tarragona

Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris

NIKKO CENTER Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

LLIBRES CULTURA

Recomanacions de lectura

L’escriptora Montse Farrés ens recomana un parell de llibres per culminar l’estiu La recerca del flamenc (Labreu edicions & Mas de Bernis 2015) Sebastià Portell, Jaume C.Pons Alorda i Joan Todó, els tres ens condueixen amb els seus textos per les Terres de l’Ebre, entorn en el qual van conviure una setmana, respirant arrossars, canyars i el fangueig −sempre omnipresent al Delta− i allí esprémer la seva creativitat per confegir aquests contes més aviat inquietants. Amb ell basteixen els personatges d’una realitat punxant on tots tres tenen a tocar la possibilitat d’abastar o variar el seu destí.

• Sebastià Portell (1992), jove dramaturg i narrador mallorquí molt prometedor, descriu amb excel·lència el sentiment d’una dona madura –que tendeix al seu ocàs- les seves inseguretats, dubtes i mal païts desitjos, fins acceptar i confluir amb la nena, adoles-

cent, dona; aquella estranya que l’habita per retrobar-se en l’entorn que la veié néixer. El títol del conte: CONY, acrònim de Cal Oblidar Nova York, ja suggereix una capacitat d’inventiva insòlita.

• Jaume C.Pons Alorda, nat també a les Illes (Caimari, Mallorca 1984) és un poeta prolífic de dilatada trajectòria que compta en el seu bagatge amb tretze llibres de poemes, alguna prosa i també traduccions. En el seu conte Les escales de l’Aldea, Pons, un tot terreny narratiu amb una imaginació desbordant, ens porta de la mà −per no perdre’ns a dins del relat i saber endevinar per on ens movem− i ens trobem amb una narració inusitada. Enmig dels arrossars i farcida de fantasia dantesca, el personatge, Delta, només demana temps, per assolir el seu major desig. El narrador, aquí en el paper de deïtat ab-

soluta, li ho concedeix.

• I arribem al tercer conte i últim, l’autor, Joan Todó (1977), ens és més proper, nat a la Sénia (Montsià). En el seu relat, El final del Món, ens mostra a través del seu personatge tota la desesperança individual en la qual es pot trobar, en l’actualitat un ésser humà abocat a la precarietat per tal de subsistir quan, no fa pas massa, semblava tenir garantit el benestar i ara, que estem immersos en una crisi de dimensió impensada, davant d’un futur incert i descoratjador, no sap d’on treure ànim per assolir la tranquil·litat d’esperit desitjada. Considero que és sublim la descripció que fa del terreny i dels paisatges on se’l veu còmode, al meu entendre, en el seu territori. És, sens dubte, un bon llibre per llegir aquest estiu i gaudir de narrativa actual de casa nostra.

Com també ho és el llibre L’amor fora de mapa (Sembra Llibres 2016) de Roc Casagran (Sabadell 1980) escriptor i poeta.

Un llibre la portada del qual, ja d’entrada, encisa. Una narració àgil i ben travada en la qual hi predomina la reflexió sobre per què actuem normalment, si per comoditat o pura inèrcia, i si cal reprogramar viure novament fora de les coordenades esta-

VIU Reus | 38

«Els tres escriptors ens condueixen amb els seus textos per les Terres de l’Ebre, entorn en el qual van conviure una setmana»

blertes, és a dir, fora del mapa que tenim assignat deixant a banda com pensin els altres i les normes establertes. És en aquesta cruïlla interior on es troba el protagonista −de 35 anys que, curiosament en l’Any Llull, es diu Llull− per ser conseqüent amb el que pensa i no sentir-se com una titella dirigida. Un llibre distret i complet, ja que també conté poesia.

Bona lectura!

Agost-Setembre 2016

SOLIDARITAT CULTURA

Esport per a la integració Conveni de col·laboració amb la “FUNDACIÓ PRIVADA REDDIS” per la realització del projecte “L’esport i l´Educació als més necessitats” a la ciutat de Reus VIU a fons

Els fonaments d’aquest programa són garantir les oportunitats per al desenvolupament personal i la integració de totes les persones amb grans discapacitats i risc d’exclusió social, mitjançant la pràctica dels esports de raqueta i altres activitats.

Els àmbits articulars del projecte seran l’esportiu, el recreatiu, l’educatiu i el social.

Els esports de raqueta per a persones amb gran discapacitat, amb risc d’exclusió social i amb abandonament familiar parcial o total (nens i nenes del CRAE) generaran experi-

Agost-Setembre 2016

ències totalment noves, obtenint d’aquesta manera un creixement personal que ha de ser l’eix principal de l’inclusió social. S’inculcarà als participants els valors, el respecte, la cohesió social i la formació en hàbits saludables.

L’Associació «Pàdel Amb Tu» juntament amb la «FUNDACIÓ PRIVADA REDDIS» oferiran un gran projecte educatiu i formatiu per a aquestes persones els caps de setmana.

Un programa tant innovadornecessita l’impuls d’un pensament i uns valors innovadors i estables com són els de “FUNDACIÓ PRIVADA REDDIS”

VIU Reus | 39

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Les mil cares del turisme reusenc VIU Reus |40

Agost-Setembre 2016

TURISME EMPRESA Quan una persona es planteja marxar de vacances a algun lloc, ha de pensar en un gran ventall de qüestions. De fet, la millor idea és elaborar un ‘planin’. A partir d’aquí, s’ha de tenir en compte quant es vol gastar, on es vol marxar i en quines condicions es vol fer Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

Per negocis, per plaer o per marxar de la rutina, són moltes les raons que duen a un individu fins a diferents paratges, tan llunyans com més propers.

Però l’oferta de la proximitat és llaminera. I si no, que li preguntin als mateixos propietaris dels establiments reusencs. Comencen a bullir les places de Reus.

I és que es comença a notar que l’estiu passa pel seu equador. S’ha de dir que la primera quinzena de juliol al centre de la capital del Baix Camp el més habitual ha estat veure turistes francesos, segons aporten alguns hotels de la zona. I, per descomptat, s’ha de dir que el turista estatal (sobretot el del nord d’Espanya) s’ha enamorat dels carrers ganxets. Des de Brea’s Hotel, ubicat al carrer Estanislau Mateu Valls, aporten que “a la primera pujada de juliol s’ha incrementat el nivell d’ocupació en un 2,5%, si es contemplen números de l’any 2015. I tenim una ocupació total del 60%”. Segons expliquen des d’aquest recinte hoteler, aques-

ta pujada és “força escassa, ja que es traduiria a prop de 19 habitacions més que es troben ocupades. Ara el turisme que ens trobem és de perfil familiar i de negocis”. L’hotel dels afores de la ciutat, a més, afirma tenir un 15% de turistes de procedència francesa. “Els dies d’entre setmana ens trobem molts francesos que han passat l’hivern a Cartagena i València. Aquí acostumen a venir de pas, perquè el que volen és conèixer Port Aventura, que és la principal atracció turística que es vénen a mirar. Últimament, també són habituals les visites a ambients rurals per descobrir El Priorat”, expliquen des de Brea’s Hotel. El nombre d’ocupacions hoteleres és doncs una font d’informació força curiosa per esbrinar el propòsit del turista.

Des de l’Hotel Centre Reus mesuren les ocupacions estatals com a les protagonistes en un 49,7% que es tradueix a 94 persones de nacionalitat espanyola durant els primers 15 dies de juliol. “El que més tenim són autòctons catalans en un 28,6%

i de la resta d’Espanya ho encapçala el País Valencià (5,3%) i Castella-La Manxa (4,8%)”.

Pel que fa a les pernoctacions d’àmbit estranger, el nombre total dels principis del mes de juliol corresponen a un 44,9%, traduït en prop d’una cinquantena de francesos, anglesos, alemanys, suïssos, australians i italians. “El turista francès és la procedència més habitual en el que portem d’estiu, amb un 14,6% per davant del Regne Unit”, especifiquen. De fet, en aquesta primera quinzena van comptabilitzar més de 300 pernoctacions totals.

Un dels hotels més joves de la ciutat, Sercotel Reus Park, és un altre dels que corrobora que els turistes d’àmbit estatal són els reis de principis de juliol. “Ara mateix estem ocupant 50 habitacions diàries i pel que fa a l’ocupació, enguany ha crescut un 10% respecte a l’any 2015, en el qual vam inaugurar l’hotel”, explica Magdaleno Parejo, el director. Diu sentir-se molt content, ja que han rebut tant turistes espanyols com francesos i “tenim

Agost-Setembre 2016

Foto: Cristina Antillés

Els turistes d’àmbit estatal són els reis de principis de juliol

VIU Reus | 41

TURISME EMPRESES

Entre els comerços s’ha notat una tímida davallada dels turistes de procedència russa Un comerç diferent Es parlava de l’afluència que han tingut els francesos en les últimes tres o quatre setmanes als hotels, però entre els comerços s’ha notat una tímida davallada dels turistes de procedència russa, almenys a la primera quinzena de juliol. L’estampa de fa prop quatre anys ja no és tan similar. De fet, a principis del 2015 ja s’anunciaven davallades de prop d’un 90% d’afluència russa a diversos mitjans de la província. Ciutats com Tarragona i Reus competien pel turista rus i botigues penjaven cartells d’ “es necessita treballador que parli rus”. Ara es continua fent, però l’assumpte s’ha estabilitzat força. Les campanyes comercials, però, segueixen arrossegant-se, iniciatives que van sorgir com a resposta d’aquesta demanda creixent s’han vist del tot afectades. En el cas de Reus va sorgir la ‘Reus Shopping Day’,

VIU Reus | 42

mitjançant la qual es promocionava l’atractiu de la ciutat, el seu plat fort: el turisme de passeig, de fer carrer.

Una de les característiques més visibles d’aquest pla dinamitzador va ser una millora en l’atenció al client i un horari més ampli pel que fa als comerços, entre moltes altres característiques.

“En la primera quinzena de juliol, el dinamisme comercial de la campanya ha estat una mica fluix, els turistes són majoritàriament d’àmbit estatal i els estrangers marxen cap a la costa de Salou o Cambrils”, valora el president d’Unió de Botiguers, Alfred Pitarch, qui a més preveu que “a l’agost ens trobem millors condicions i tot vagi a l’alça. Simplement acabem d’arrencar”. Ara mateix la campanya comercial es troba en plena activitat i la conclusió de rebuda correspon al turisme de proximitat. “Estem observant una mena de turisme descafeïnat. El pla comercial està rebent visites de les persones estables que vénen a comprar habitualment. Aquelles que has tingut tota la vida, vaja. D’estrangers hem vist un clar descens envers altres anys quan començàvem amb la campanya i, evidentment això la fa ressentir”, explica la presidenta de El Tomb de Reus, Gemma Molné.

Passejant pels carrers de Reus, s’evidencia que el triomf del moment de terrassa, de tranquil·litat prenent el vermut al Mercadal fent temps per menjar és l’hegemònic. En aquest mateix horari, també obren botigues –per la ‘Reus Shopping Day−, moltes de les quals opinen que els migdies acostumen a ser una estona ben relaxada, ja que no es fan grans volums de compres. “L’aparició de turistes a mitjans de juliol ha estat força baixa en comparació amb altres anys. Passa per la botiga algun alemany o francès, de russos en veiem menys, però a vegades acostumen a venir arribat l’agost. A més, sempre estem

El turisme, com a una sortida laboral Segons especifica l’especialista en turisme, Maria del Carme Granados, hi ha molta demanda per estudiar turisme, “però no tothom acaba exercint de guia turístic, ja que s’ha de passar per unes proves oficials i no tothom les supera”. Granados afegeix, a més, que “són pocs els que decideixen emprendre aquest camí. A Tarragona, per exemple, hi ha més gent treballant de recepcionista, que no pas de guia turístic, ja que un dels requisits és ser autònom”. Un alumne que sí que ha aconseguit arribar a la meta és el reusenc Eduard Folch qui va estudiar turisme durant quatre anys a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i, el tercer any va decidir marxar d’Erasmus a Àustria.

“Una experiència totalment recomanable. Vaig estar dos semestres i a l’estiu em vaig quedar allà i, en acabar la ben preparades, ja que tenim servei de traducció. Esperem que tot plegat remunti”, diu una encarregada d’un comerç del centre, qui ha estat consultada per Viu a fons Reus. Un altre exemple de comerç és el de la propietària de la botiga de roba ‘Diosas’, situada al raval de Jesús, des d’on comenta que “els

carrera no em vaig plantejar treballar a Espanya, sinó que vaig buscar feina a Viena”, explica el graduat. I és que des del mes de febrer treballa allà i diu sentir-se “molt realitzat”.

No obstant això, no creu que “sigui gens difícil trobar feina per a un estudiant de turisme, ja que és una carrera número 1 a Espanya”. Malgrat tot, reconeix que moltes d’aquestes sortides són feines temporals com ara estar a una recepció. “Evidentment, a l’estiu hi ha molts turistes, però quan arriba el novembre finalitzes la teva feina”, matisa Folch. Sobre la carrera, el jove té una valoració positiva, però el que “potser canviaria seria fer més idiomes. De fet, recomano treballar-ho des del primer curs. El rus i l’alemany. I tenir un parell d’assignatures en anglès durant tot el grau”, conclou. turistes acostumen a venir força tard enguany, he vist poc al juliol. Fins ara per aquesta zona passen molt pocs. A més, també influeix la buidor de comerços de la zona. Suposo que no deu cridar tant com l’espai del centre”, explica. A més, afegeix que el tipus de perfil que arriba fins la botiga és més aviat propi

Foto: Cristina Valls

molt bones expectatives per aquest mes d’agost”. I és que de dilluns a diumenge diu rebre una tipologia molt clara de client. “Aquí el turista es troba de pas. Aprofita a venir a Reus per comprar i per banyar-se a la platja, una vegada ha menjat davant el mar”, detalla Parejo. A més, també afegeix, com ja s’ha dit anteriorment que el Port Aventura, és tota una zona que crida a masses de gent. Una mica més al centre, també ens trobem l’Hotel Ollé, allà l’ocupació es manté en un 40%, diuen que “més baixa que no pas el que van registrar en 2015 en les mateixes dates, on es posicionaven en un 47%”. La veritat aquest recinte hoteler també reconeix el que s’ha donat fins ara: “El 95% dels turistes són empresaris i tan sols un 1% són turistes forans”.

Agost-Setembre 2016

NOU VOLVO V40 PER 19.650€ AMB MANTENIMENT PER 4 ANYS* Per tal de simplificar i millorar la teva vida a Volvo pensem en tu a l’hora d’innovar en els nostres dissenys. I la prova d’això és el nou Volvo V40.

Gràcies als seus últims avenços en seguretat, City Safety, a la seva major potència de manera eficient amb els motors Drive-E i al seu sistema de connectivitat Sensus, parlem d’un model més que preparat per a la vida a la ciutat.

Descobreix més a diselautotarragona.com MADE BY SWEDEN

Diselauto Tarraco

Autovia de Salou, 6 Tarragona

977 55 42 14 diselautotarragona.com

tecvolucion.es

*Model de l’exemple Volvo V40 D2 Kinetic manual 120cv. PVP recomanat per a Península i Balears 19.650 €. Amb manteniment per 4 anys o 100.000 km inclòs. Emissions CO2 82 g/km a 137 g/km.

Consum ponderat 3,2 l/100km a 5,9 l/100km. Preu vàlid per a unitats finançades sota la marca Volvo Car Financial Services® (pertanyents a Volvo Cars Group) a través de Banco Cetelem SA, UA-78650348, amb un import mínim a finançar de 16.800 €. Durada mínima 48 mesos. Permanència mínima 24 mesos. Inclou Assegurança de vida, Incapacitat Permanent, Incapacitat Temporal i/o Atur contractats amb Cardif Assurance Vie i Cardif Assurances Risques Divers, Sucursals a Espanya. Clau DGS E-129 i E-130, respectivament amb la mediació de Banco Cetelem, SAU, Operador de Banca Assegurances Vinculat inscrit al Registre Especial de Mediadors d’Assegurances amb el número OV0046. Disposa d’Assegurança de Responsabilitat Civil professional i satisfà el requisit de capacitat financera. Subjecte a l’aprovació de Banco Cetelem. Pla Pive inclòs. Oferta vàlida fins al 30 de setembre. Manteniment ofert per Volvo Car España i la seva xarxa de concessionaris oficials durant 4 anys o 100.000 km (el que succeeixi abans) des de la data de matriculació del vehicle. Les operacions es realitzaran exclusivament a la xarxa de concessionaris Volvo, segons el programa de manteniment preventiu dissenyat pel fabricant, incloent peces, mà d’obra i lubricants. El vehicle mostrat no coincideix amb el que està d’oferta.

TURISME EMPRESES

L’operació sortida a l’aeroport A principis de juny es feia palès l’estancament del turisme rus, pel que fa a usos aeris.

Per això, des de la Federació de Turisme de Tarragona es va posar sobre la taula treballar nous mercats, com ara l’alemany i el nòrdic. Indiscutiblement, el turisme de proximitat, tal com hem vist fins ara en l’àmbit del comerç i l’hoteler s’acaba imposant. I és que més d’un 50% són espanyols i catalans i, d’estrangers, hi ha anglesos i francesos.

Per complementar les mil cares que té el turisme reusenc calia contemplar quants moviments es van dur a terme a l’operació sortida del mes d’agost des del recinte aeri.

Un detall que ajudarà a elaborar un altre tipus de conclusió sobre les conductes turístiques i l’afluència de gent que hi ha a l’aeroport segons el mes de l’any. Per exemple, divendres, 29 de juliol, es van programar 34 moviments, tant aterratges com enlairaments, concepte que es va traduir en prop de 6.456 seients. L’endemà, dissabte, el nombre de seients es va doblar amb 7.270 i uns quaranta moviments programats per les companyies. Al darrer dia de juliol, es va estabilitzar amb 6.368 butaques i 34 moviments pactats. Per últim, el primer dia del mes d’agost va baixar a 20 moviments programats i 3.660 seients.

Aquestes són les primeres xi-

fres que caracteritzen l’operació sortida d’aquest mes.

Parlem de passatgers. L’Aeroport de Reus va registrar un total de 135.285 passatgers, un 9,3% més que al juny del 2015.

En el primer semestre de l’any, 275.973 usuaris van passar per aquestes instal·lacions aeroportuàries, la qual cosa suposa un increment del 5,3% respecte als sis primers mesos de l’any passat. En relació al nombre d’operacions, es van registrar 1.656 moviments, un 1,3% menys que el juny de l’any anterior. La rebuda d’usuaris a l’Aeroport ha patit certs alts i baixos. Va tancar el 2015 amb un 17% de passat-

gers, xifra inferior que la de l’any anterior. Enguany, al gener, es tancava amb un 37% de passatgers menys. Sembla que la gent no es trobava del tot procliu a emprendre un viatge.

Al mes de març, però, es va observar certa remuntada de passatgers amb més d’11.150 passatgers (6,1% més que l’any anterior). I és que els fluxos de gent són imprevisibles.

No obstant això, l’increment de passatgers s’ha anat alçant a poc a poc. A mitjans de juny, es feien públiques dades de millora, la tendència iniciada al març va treure clars indicis d’una tímida remuntada on es

registrava un 1,7% més pel que fa a nombre d’usuaris i, d’un 3,5% més en el nombre d’operacions. Un factor que també juga al favor del creixement de l’afluència de gent són les estrenes de noves rutes. N’és exemple les estrenades a principis del mes de juny, operades per Ryanair, cap a Liverpool, Glasgow i Bristol. A hores d’ara la companyia irlandesa de baix cost també inclou connexions a Londres, Dublín, Cork, Brussel·les, Eindhoven i Frankfurt. És un altre exemple la connexió de l’aerolínia Jet2.com de Birmingham amb Reus i Girona.

Distribució de fulletons.

Col·locació de cartells i manipulats

CONFI MAIL, S.L.

rritori te el x ei n co és m i qu en ï Confi

Oficines Centrals Pol. Ind. Riu Clar, Complex 515. c/ Mercuri, edifici 2 Nau 30 - 43006 Tarragona | Tel. 902 113 127 Fax. 977 54 35 48

unimail@confimail.es | www.unimail.es VIU Reus | 44

Agost-Setembre 2016

PUBLICITAT EMPRESA

75 AÑOS DE LIBERTAD.

jeep.es

Y LA AVENTURA NO HA HECHO MÁS QUE EMPEZAR.

Gama JEEP®: Consumo mixto entre: 4,4 y 13,5 (l/100km). Emisiones de CO2 entre: 115 y 315 (g/km).

Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

NUEVO TIPO 5 PUERTAS. N O N E C E S I TA S M U C H O PA R A T E N E R L O T O D O .

CON 4 AÑOS DE GARANTÍA E X T E N S A M E N T E

S I M P L I F I C A D O

Sistema Uconnect con Radio Táctil • Climatizador manual • Pantalla TFT de 3,5” Maletero de 440L • Llantas de aleación • ESC con Hill Holder • Faros delanteros DRL tipo LED

Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo 5 puertas de 89 a 132 g/km. Consumo mixto: de 3,4 a 5,7 l/100km.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Agost-Setembre 2016

VIU Tarragona | 45

de Reus i de voltants. “Fa tres anys jo veia més turistes francesos i russos, s’ha notat molt la baixada comercial”, conclou.

Seguint la línia dels records i els ‘souvenirs’, arribem a un relat clau, explicat per la propietària del comerç BehappyRegals.

“Veig que el turisme nacional està creixent, i més en aquestes dates. A la botiga arriba molta gent de Bilbao i altes zones del nord. A principis de juliol no hi ha tants russos y francesos apareixen pocs. La quantitat de turistes, de fet, baixa també molt quan s’acaba la Festa Major de Sant Pere. Sembla mentida, la quantitat de gent de fora que atrau la cultura. La gent s’interessa per saber com vivim aquí la tradició”, explica. I és que Reus no cessa d’innovar pel que fa a la cultura. De fet, una de les incorporacions més recents al Gaudí Centre de Reus són dues cadires dissenyades per l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí, que es van situar a finals de juliol a la segona planta de l’equipament cultural en un espai anomenat ‘Gaudí, artista global’. Gràcies a l’acord de col·laboració entre l’Agència de Promoció de Ciutat ‘Reus Promoció’ i el Museu del Modernisme de Barcelona, el visitant del Gaudí Centre tindrà la possibilitat de veure dues peces dissenyades per l’il·lustre reusenc, l’emblemàtica «cadira Calvet» i la «cadira Llimona» fins a l’estiu del 2017.

L’atracció d’un bon menú L’altra cara del turisme és si més no, la de l’àmbit gastronòmic.

Després d’unes llargues excursions per la ciutat toca omplir l’estómac. A hores d’ara, molts restaurants es troben a vessar i els àpats, d’allò més estiuencs, són escollits per a l’ocasió. “Veig els mateixos estrangers que l’any passat: hi ha molts suïssos, belgues i uns quants russos.

No veig, però, la quantitat desorbitada d’altres anys”, detalla Giuseppe Visinoni, el propietari de la pizzeria Il Cuore. L’italià explica que, amb els seus gairebé tres anys a la plaça d’Evarist

VIU Reus | 46

Fàbregas, s’ha atrevit a obrir un altre restaurant, a tocar la plaça del Mercadal, anomenat Batticuore. “Vull atraure un tipus de gent més jove amb un assortiment selecte d’hamburgueses, pizzes i pasta”. Sobre l’afluència de turistes, Visinoni xifra entre un 30 i un 40% de rebuda el passat juliol. No obstant això, les nits “no són tan dolentes, es manté molta gent que encara no ha començat vacances i encara treballa”, conclou. D’altra banda, el cuiner Joan Urgellès també se suma a donar la seva valoració. “S’ha notat certa baixada del turista estranger, el qual situo en presència en un 10% pel que portem d’estiu. El més normal, en el meu cas, és cuinar per turistes nacionals de Saragossa i el País Basc, els quals veig que estan en auge.

Vénen a comprar aquí a Reus i, de passada, es queden a menjar”, explica Urgellès.

Maria del Carme Granados durant l’explicació d’una de les seves rutes personalitzades. Foto: cedida.

TURISME EMPRESES

«Les rutes personalitzades funcionen, són molt més resolutives i donen un altre caràcter a l’excursió»

Tot cercant el valor afegit “A mi m’encanta passejar per Reus, perquè és tot pla i còmode per moure’s. Si vols, pots seure i, sinó sempre trobes un racó per poder prendre un refrigeri”, opina la senyora Marta López, qui ja amb les cames cansades descansa asseguda en un dels bancs de la plaça del Mercadal.

I és que aquesta és l’essència de Reus, la que López resumeix: la de poder seure on vulguis, quan vulguis i amb una panoràmica de pinzellades modernistes i, fins i tot, medievals. Tot s’ha de dir, encara queden plats forts a Reus, la seva cultura s’ha tornat turisme i tenir fama de planter de grans il·lustres, com ho va ser Eduard Toda, de qui se celebra l’any enguany, i del mateix Antoni Gaudí, és un gran recurs.

aprofitar”, comença explicant la Guía Oficial de Turisme a Catalunya, Maria del Carme Granados. Aquesta especialista munta rutes turístiques personalitzades, les quals s’han tornat la nova tendència d’aquest estiu. “Posats a demanar, tots preferim una excursió a la muntanya on s’inclogui un tast de vins i una interminable taula de formatges”, detalla. I és que un dels al·licients d’aquesta nova moda és rebutjar qualsevol activitat que s’assembli a la clàssica excursió on el dinamisme i la participació no es fomentin.

El perfil de les persones que demanen aquests serveis turístics requereixen una atenció més personalitzada i es decanten per la vivència d’experiències per poder aprendre quelcom històric. “Les rutes personalitzades funcionen, són molt més resolutives i donen un altre caràcter a l’excursió”.

Aquests atractius culturals s’han fusionat amb el turisme i, han donat lloc al terme nou d’emoturisme, o pels més senzills, el turisme de les experiències. “Tothom vol marxar de vacances i, si té oportunitat d’allargar-les, ho fan. No renuncien al poc temps que poden

Granados convida a la seva pàgina web latevaruta.com a descobrir els tresors dels pobles propers. En el cas de la capital del Baix Camp, Granados acaba d’estrenar fa relativament poc temps la ruta de les botigues centenàries a Reus amb ‘Botigues amb història’. La ruta de

‘Gaudí i Domènech i Montaner’, és una altra sortida feta a Reus on Granados mostra el patrimoni modernista de la ciutat y descobreix pinzellades vitals dels arquitectes.

Millores en seguretat i transport intern Tot i la inestabilitat social viscuda en l’actualitat amb alertes d’atemptats terroristes als aeroports, les instal·lacions de Reus també s’han tornat més segures, ja que es va reforçar el personal de seguretat i es va habilitar una Comissaria Externa de Proximitat de la Guàrdia Urbana. Pel que fa a mobilitat, Aena va adjudicar recentment els contractes per l’arrendament d’espais dedicats al lloguer de vehicles sense conductor en 36 aeroports de la xarxa, entre els quals es troba l’aeroport de Reus. Les empreses adjudicatàries, en aquest cas, han estat Hertz i Goldar.

En números totals s’han adjudicat 152 posicions distribuïdes en 36 aeroports d’Aena, en els quals estaran presents empreses nacionals i estrangeres. Aena posarà a disposició dels nous arrendataris 203 locals comercials, 1.500 places d’aparcament i 238.000 m2 de superfície pavimentada per a la instal·lació de les seves àrees.

Agost-Setembre 2016

asseria_210x297_club.indd 1

PUBLIREPORTATGE EMPRESES

La matalasseria

Un referent en equips de descans d’alta qualitat Un correcte descans és fonamental per estar actius, tenir energia i rendir durant el dia.

Així doncs, és essencial dormir bé per poder recarregar piles per l’endemà. És per això que és molt important escollir un bon matalàs que pugui garantir-nos un correcte descans, ja que estem invertint en la nostra salut. Escollir un matalàs és una de les prioritats a l’hora de millorar el nostre benestar.

La Matalasseria és l’empresa de referència a la nostra demarcació a l’hora d’oferir productes de descans d’alta qualitat, i compta amb més de 20 anys d’experiència i especialització en el sector. Des de l’inici, ha anat incorporant les marques amb més prestigi i reconeixement a nivell nacional i mundial per l’excel·lent qualitat i reputació dels seus productes. En són algun exemple les marques Treca de París, Simons, Dorelan, Spaldin, Dicon o Tempur.

A banda de gammes altes, el client també en pot trobar de gamma mitjana.

La Matalasseria és una empresa independent que no es troba condicionada per grans firmes, on el client que desitgi descansar i dormir bé pot escollir lliurement el producte de qualitat que més s’ajusti a les seves necessitats. Qui s’acosti per informar-se’n, hi trobarà un assessorament personalitzat, clar i imparcial sobre la qualitat dels productes i els que més s’ajusten a la necessitat del comprador amb la idea que el consumidor en pagui el preu just. L’equip de muntatge de la Matalasseria, especialitzat només en equips de descans des de fa més de 16 anys, munta i comprova cada llit per tal que funcioni correctament i el client quedi satisfet tant en el lliurament com en el seu servei postvenda.

Així doncs, tant per les persones que s’estableixen en una nova llar com les que decidei-

xen renovar el seu antic matalàs -es recomana renovar-lo cada deu anys-, la millor opció és visitar la Matalasseria, que des de fa una pila d’anys és un referent a Tarragona a l’hora d’oferir equips de descans d’alta qualitat.

La Matalasseria és una empresa jove i dinàmica en constant canvi. Un exemple d’això és el restyling del logotip i la botiga per tal d’arribar a un públic cada cop més ampli.

L’objectiu és oferir als clients el millor producte amb la millor relació qualitat/preu. També disposa d’una pàgina de venda online on ven a tot l’Estat: www.miscolchones.com Més informació i assessorament:

MATALASSERIA

LA

Redacció

DESCANS

Av. Vidal i Barraquer, 18 43005 Tarragona Tel. 977 229 993 www.lamatalasseriatgn.com

C R EA D OR ES D E L DE SC AN SO DE ALTA G AM A www.treca-interiors-paris.com

VIU Reus | 47

DESCUBRE EL MEJOR DESCANSO EN LA MATALASSERIA Avda. Vidal i Barraquer nº 18 (Delante del Parc Central i Eroski) 43005 Tarragona. Tel. 977 229 993

06/06/2016 12:27

BONDRIÀ COMERÇ I EMPRESA

La tradició centenària dels embotits Quan pels carrers d’Alforja s’escolta el nom de David Bonet, tothom arqueja un somriure. I és que fins fa un temps encara se’l distingia per ser un home reconegut dins el sector de l’alimentació especialitzada en embotits, però també per ser una persona que acostumava a transmetre tots els seus coneixements.

Cristina Valls

A aquestes alçades molts coneixeran l’establiment d’Embotits Bondrià, una empresa familiar amb una tradició de més de 100 anys, dedicada a l’elaboració i comercialització d’embotits, pernils i altres productes de carn de porc i xai. La qualitat i la millor matèria primera són alguns trets identificatius que han fet créixer aquest negoci.

Tot plegat, però, no es va aconseguir d’un dia per un altre, ja que aquest establiment és una de les moltes peces que han consolidat una història de quatre generacions. David Bonet va ser doncs la tercera generació d’una família dedicada al client.

Els orígens Els començaments d’aquesta curiosa família se situen vora l’any 1883 en el qual es pot parlar d’una primera generació ramadera i carnissera encapçalada per Maria Aguiló, qui va contraure matrimoni amb Joan Gené del qual van néixer dues filles, una de les quals resulta ser la mare de David Bonet (Maria Gené). Si es continua el relat pas a pas, s’ha de dir que Aguiló quedà vídua molt d’hora, l’any 1900. I és que el seu home fou mort de forma tràgica en un assassinat. Temps després, la dona va refer la seva vida amb el pastor d’ovelles ‘Xenxo’, qui VIU Reus | 48

tenia una àmplia experiència en llet de cabra i ovella gràcies al seu ofici en un celler. Val a dir, que la parella va quallar, perquè Aguiló també comptava amb una àmplia experiència en carnisseria i, a Alforja era molt coneguda per això.

El 80% de la producció són llonganisses fresques i botifarres cuites Va passar el temps i el matrimoni va encapçalar un negoci especialitzat. A partir d’aquí, va començar la singularitat de la família: el principi d’una autèntica lluita pel negoci generacional basat en la ramaderia i la venda de productes del territori. Es van especialitzar en l’elaboració d’embotits i la que seria la mare de David Bonet, Maria Gené, va aprendre l’ofici de la família.

Rere el taulell va assolir els coneixements sobre l’elaboració artesana dels productes més potents a casa. No va trigar gaire a casar-se amb un paleta que, repetint la història de la seva mare, la deixa sola en tenir un accident al treball. Isidre Bonet va aparèixer doncs pel seu camí.

Poc després, van contraure matrimoni amb ell. A partir d’aquí, neix la segona generació del negoci. I és que Isidre Bonet va

esdevenir tot un talent. Gràcies a ell, es van començar a fer matances de porc, es van elaborar productes propis i van nodrir un ampli ramat d’ovelles també propi. Tot plegat va generar molt d’èxit, eren autosuficients i en ple 1914 −al començament de la primera Gran Guerra− van esdevenir un bon centre de compra, tant a Alforja com a Reus.

Tots aquests beneficis els consoliden i creen una carnisseria a la plaça del Mercadal d’Alforja. Una de les distincions més importants dutes a terme en aquest negoci va ser la instal·lació d’una càmera de fred per conservar els aliments. Un avenç que els va posicionar com els segons a tota la comarca del Baix Camp. A partir d’aquí, elaboren el plat fort del negoci: les botifarres cuites i la llonganissa. Van triomfar.

En aquest context, apareixen els fills dels matrimoni, Lydia i David Bonet, de la tercera generació. Els dos es dediquen al negoci familiar. Anys després, David Bonet comença a distribuir gènere per la costa i Reus i compra un local a Alforja on estableix un lloc de cria de porcs.

Així amplia el negoci i es dedicar a nodrir pollastres i porcins.

Entre el 1978 i el 1979 David Bonet i el seu company Adrià Riqué van decidir fundar el

Uwe Von Riegen, Ingo Bäder i Arend Bäder amb el senyor David Bonet a la dreta

que es coneix actualment com a Embotits Bon Drià S.L., de les sigles de tots dos. Bonet, després d’un cert temps, es va casar amb l’alemanya Annelie bon Riegen. De la seva unió sorgeixen Arend, Uwe i Ingo, la quarta generació. En Agost-Setembre 2016

BONDRIÀ COMERÇ I EMPRESA

aquesta línia, David Bonet va incorporar tècniques modernes de producció, tot posant en pràctica rigorosos controls de qualitat higiènica i sanitària.

La bona sortida i l’excel·lent producció va derivar en la proposició el 1980 del llavors amo de la cadena de supermercats Preko (actualment coneguda Agost-Setembre 2016

com a Dia), qui va voler afegir les carnisseries en les seves botigues. Van arribar a estar presents a prop de 10 supermercats de Reus i Tarragona.

Amb tot això, arribem a l’última part de la història, David Bonet, amb els seus tres fills, Arend, Uwe i Ingo, van fundar la botiga Bonet i Fills S.L.

L’any 2000 els tres germans es van fer propietaris de Bon Drià i Bonet S.L. i Fills S.L. a parts iguals. A més, van modernitzar les 6 botigues que tenen a Reus. Pel que fa a la direcció, Bonet i Fills S.L. la dirigeix Ingo; i Bon Drià S.L. Uwe i Arend, on el 80% de la producció són llonganisses fresques

i botifarres cuites. Pel que fa a les instal·lacions i l’equipament, Embotits Bondrià sempre ha apostat per l’elaboració artesanal mitjançant mètodes tradicionals, tot combinat amb màquines d’última tecnologia en el mercat. Aprofitant tots els avantatges sense perdre l’arrelament artesanal.

VIU Reus | 49

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Dra. Meritxell Camps Medicina Estètica sense excessos Redacció

La finalitat de la Medicina Estètica es la restauració, el manteniment i la promoció de l´estètica, la bellesa i la salut mitjançant la pràctica mèdico-quirúrgica. A la nostra clínica no entenem la Medicina Estètica sense naturalitat i amb excessos, per aquest motiu utilitzem tècniques i materials molt conservadors. Un resum dels nostres tractaments seria el següent: MEDICINA ESTÈTICA FACIAL *Arrugues: Toxina botulínica Àcid Hialurònic Col·lagen *Flacciditat: Fils tensors PDO Fils silhouette Estimuladors del col·lagen: Ellansé, Radiesse, sculptra... *Ulleres i zona orbicular: Àcid hialurònic Còctel de vitamines especials

per aquesta zona Ultimate Eye Corrector: Nou peeling per aportar lluminositat a la mirada i disminuir signes de fatiga *rejoveniment de coll i escot: Protocol amb peeling, làser, infiltracions i cosmètica per millorar aquesta zona. *Cutis perfecte: Utilitzem diferents tractaments per obtenir una pell hidratada, lluminosa i fresca *Àcid tranexàmic: Nou tractament pel melasma *Injecció de polinucleòtids: Amb gran capacitat bioestimuladora *Tractament de l’acné *Novedós sistema m-pen: la mesoteràpia sense hematomes *Peeling: Disposem de diferents tipus de peeling, desde els bàsics (glicòlic, salicílic, mandèlic, ferúlic...) fins peeling més sofisticats com EASY TCA PAIN CONTROL, que aconsegueix una regeneració

absoluta de la pell en tan sols quatre sessions MEDICINA ESTÈTICA CORPORAL *Obesitat i sobrepès: Dieta Ysonut, Medikalpro,Lipodieta, Aqualyx *Cel·lulitis: Reaction Alidya Mesoteràpia Dieta especial pell de taronja, amb suport cosmètic i tractament oral. *Hidratació corporal *Hiperhidrosi: Utilitzem toxina botulínica per l’excés de suor. Mesos sense suor. *Alopècia: Infiltració de substàncies que frenen la caiguda del cabell i estimulen el creixement de cabell nou. *Varius PLATAFORMA LÀSER: IPL Depilació mèdica Varius

Acné Taques: cara, coll, escot, mans...

Cuperosi, punts rubí, telangiectasies, angiomes CIRURGIA PLÀSTICA I ESTÈTICA CORPORAL *Lipoescultura *Abdominoplàstia *Lifting de cuixes i braços *Cirurgia mamària FACIAL *Lifting facial *Blefaroplàstia *Rinoplàstia *Otoplàstia *Mentoplàstia COSMÈTICA CLÍNICA DE RESULTATS A la nostra clínica disposem de fórmules magistrals ideals per multiplicar els efectes dels nostres tractaments: -SKINCLINIC -FARBLAU Presentem en exclusiva a Reus MOOD NATURAL BARCELONA, la cosmètica ecològica que millora l´estat d´ànim.

TEST GENÈTICS La genètica està relacionada amb l´envelliment. Amb una mostra de saliva realitzem un estudi genètic i establim unes pautes idònies a seguir en funció de la tendència genètica de cada pacient.

DRA. MERITXELL CAMPS Clínica de Medicina Estètica Carrer Gaudí, 64 baixos 43203 Reus Tel. 977 312 454 meritxell-camps@hotmail.com www.drameritxellcamps.com

VIU Reus | 50

Agost-Setembre 2016

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

La seguretat davant el terrorisme Alfonso de Arespacochaga

Volia escriure sobre els temes que cada toquem a l’assessoria, potser seria un tema comptable, o millor un de fiscal però finalment, després del fet tràgic que va passar a Niça m’he decidit a parlar de seguretat.

Qualsevol pot ser un terrorista, la por es transmet fàcilment i provoca la histèria col· lectiva. La societat de la Unió Europea (UE), (28 països, si encara comptem la Gran Bretanya) conjuntament té una força per si mateixa molt important, per la nostra manera de ser, la nostra organització, el nostre poder, etc. Amb els nostres mitjans de comunicació, les estructures, les seves idees, la seva gent té capacitat de resposta envers aquestes amenaces.

Davant l’atac injustificat, menyspreable i covard del terrorisme a Niça, cal reflexionar sobre quina ha de ser la política de seguretat que volem els ciutadans de la UE i no prendre mesures ràpides sense reflexió des d’un sol pais, des de la ira o la violència.

tat de vida. La seguretat per a les empreses és un factor clau a l’hora de desplaçar treballadors, tant per la seva seguretat com per l’impacte en el cost global dels programes a desenvolupar.

Les ciutats europees són al punt de mira del terrorisme.

La UE ha estat, és i ha de ser un referent per al futur de les noves generacions. Lloc d’estudi, lloc d’acollida, lloc de ciència, lloc d’entesa i, per descomptat, una referència com les tres paraules màgiques de llibertat, igualtat i fraternitat. Cal que ens allunyem de comportaments inhumans que només causen danys al col·lectiu.

Com hem d’actuar contra el terrorisme? Què cal fer per evita cèl·lules terroristes? i altres milers de preguntes similars. La resposta bàsica rau en la informació i l’educació dels ciutadans europeus, tots els països, totes les nacionalitats, totes les religions han d’actuar amb força i aïllar el terrorisme a les nostres ciutats, sigui quin sigui el seu origen. Cal superar aquests punts d’aparent debilitat, fermament units amb tota la força de la UE com un país amb una sola veu i dir ‘prou al terrorisme’. Espanya amb el

Malgrat els recents problemes de seguretat, conflictes socials i la preocupació per l’estabilitat econòmica, les ciutats europees segueixen tenint la millor quali-

tema d’ETA va dir prou i s’acabà (no era fàcil).

La UE ha de donar un cop d’efecte amb una sola política social i econòmica encara pot revolucionar el món. Cal més gent com Konrad Adenauer, Charles de Gaulle, Pierre de Coubertin, Juan Antonio Samaranch, Jesse Owens, Willy Brandt, Winston Churchill, Aldo Moro, Enrico Berlinguer, el Papa Francesc, Helmut Kohl, Lech Walesa, Mikhail Gorbachev, Adolfo Suárez etc.

arespacochaga assessors Sor Lluïsa Estivill 8, (43202) Reus Tel. 977 315 553 | Fax 977 314 914 assesors@arespacochaga.net

• Consultoria fiscal i laboral • Mecanització de comptabilitat • Consultoria en matèria de crèdits i ajudes • Cobertura legal en totes les àrees de l’empresa • Gestió de subvencions, ajudes i fons econòmics per a l’empresa • El·laboració de nòmines, contractes, etc.

• Assegurances • Assesorament immobiliari

Agost-Setembre 2016

VIU Reus | 51

SALUT

BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

L'amenaรงa de l'enterovirus

La mort d'una nena a l'hospital Sant Joan de Reus i els nombrosos casos a la demarcaciรณ de Tarragona van fer saltar totes les alarmes en un brot mai vist fins ara

VIU Reus| 52

Agost-Setembre 2016

ENTEROVIRUS SALUT

Il·lustració de l'Enterovirus D68 que causa infeccions respiratòries en infants en el fons acolorit. El model s'ha construït ca partir de dades d'estructura macromolecular viral de Protein Data Bank (PDB 4WM8)

El Camp de Tarragona va viure en estat de pànic per un virus que va deixar un rastre d'una nena morta i un munt d'hospitalitzats

Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

El Camp de Tarragona va viure en estat de pànic per un virus que va deixar un rastre d'una nena morta i un munt d'hospitalitzats a finals del mes de maig i començaments del mes

Agost-Setembre 2016

de juny. El virus era l'enterovirus, principalment el tipus A-71. Aquesta variant de l'enterovirus és especialment perillosa i va ser la responsable de les complicacions mèdiques en molts nens i nenes. Segons els especialistes, la majoria de

nens estan en contacte amb el virus sense cap problema i, de vegades, pateixen símptomes lleus. En casos més aïllats l'enterovirus pot ser potencialment molt perillós i provocar, com va passar a l'hospital Sant Joan de Reus, la mort -El De-

partament de Salut no va poder trobar el virus al cos de la nena morta però per la simptomatologia, el decés s'atribueix a l'enterovirus-.

El 28 de març, una nena, Marina, va morir a causa de les complicacions arran del seu contagi amb enterovirus. Els pares havien portat a la seva filla a urgències el 25 i 26 de març però la nena, segons els metges, presentava una simptomatologia lleu. El 27 de març la nena va tornar a urgències i aquest cop presentava una simptomatologia poc freqüent, per això es va decidir fer-li un TAC i una punció lumbar. Marina va quedar ingressada.

Segons l'hospital reusenc, la nena va empitjorar de sobte i es va decidir traslladar-la l'UCI pediàtrica del centre hospitalari Vall d'Hebron. Va morir abans de poder ser traslladada. Segons els pares de la petita, la decisió de portar-la a Barcelona es va fer massa tard tot i que els metges de Sant Joan de Reus defensen que van complir escrupolosament tots els protocols en aquests casos.

Que la mort de Marina es va

VIU Reus | 53

ENTEROVIRUS SALUT produir pel contagi d'enterovirus es va saber públicament un parell de setmanes després dels fets i això va provocar el pànic en molts pares i molts, arran de les informacions publicades i, sobretot, dels missatges que rebien d'altres pares per telèfon, van optar per no portar als seus fills a guarderies i col·legis. De fet, la guarderia on anava Marina, La Ginesta, va haver de ser desinfectada i l'ajuntament de Reus va enviar als pares que porten els seus fills a guarderies municipals un tríptic del Departament de Salut de la Generalitat on s'expliquen les mesures recomanades per evitar el contagi.

A principis de juny ja s'havien detectat un total de 82 casos d'enterovirus amb afectació neurològica aguda en infants a Catalunya Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a principis de juny ja s'havien detectat un total de 82 casos d'enterovirus amb afectació neurològica aguda en infants a Catalunya. D'aquests 82 casos, a la Regió Sanitària de Barcelona se n'havien registrat 35, mentre que a la del Camp de Tarragona, 32. Aquestes xifres, però, eren menors a les regions sanitàries de Girona -5 casos-, Lleida -4-, Catalunya Central -4- i Terres de l'Ebre -2-. Pel que fa al pic de casos notificats a la regió tarragonina, es van detectar en 14 municipis diferents –majoritàriament amb un cas per municipi-, mentre que a Tarragona ciutat es van detectar 12. En tots els casos, segons el Departament de Salut, no es va constatar cap connexió entre si, ni de barris, ni d'escoles o escoles bressol. El perfil aproximat dels casos detectats: el 59% són nens i el 65% tenen menys de 2 anys. A més, dels que van ingressar, la seva estada mitja-

VIU Reus | 54

na ha estat d'entre 5 i 7 dies i la gran majoria es van recuperar totalment, segons les fonts del Departament. La tipologia d'enterovirus A-71 –la detectada en la majoria de casos- cada vegada circula més a Catalunya, «el que no vol dir que s'hagi de patir cap malaltia, ni greu ni lleu», segons el doctor Rodrigo, cap de pediatria de la Vall d'Hebron.

Els pediatres dels hospitals de Catalunya han detectat casos d'infecció per enterovirus amb alteracions neurològiques de major gravetat de l'esperada en menors. Aquesta afectació neurològica es dóna per la inflamació del tronc central del cervell, és a dir, la part del cervell que controla les funcions vitals, com la parla, la deglució i la respiració, que poden quedar afectades. Aquesta inflamació

(romboencefalitis) pot donar manifestacions clíniques variades, però la majoria no comporten un perill vital i tenen un curs favorable. Arran de la detecció d'aquests casos diagnosticats per primera vegada a Catalunya , Salut va activar gairebé dos mesos una comissió de seguiment formada per experts pediatres i microbiòlegs . Va establir també un protocol de detecció i tractament precoç dels quadres amb afectació neurològica més greu, que es va enviar al conjunt de la xarxa assistencial, i va reforçar la vigilància epidemiològica.

Els brots d'enterovirus són especialment importants en determinades zones del món com Àsia i les àrees del Pacífic. Els estudis indiquen que quan apareix un brot aquest afecta una

zona molt determinada de cada país. Així, a Austràlia, per exemple, Perth o Sidney en van ser les afectades, però no Melbourne, per exemple. A l'Àsia els casos acostumen a ser molt freqüents i hi poden haver milions d'afectats cada vegada. El fet que a Tarragona es comencés a detectar casos d'enterovirus va permetre activar l'alarma per controlar el brot que ara també afecta altres zones de l'Estat.

Aquest cas ha reobert una antiga demanda dels professionals de la salut a la demarcació i més concretament a la ciutat i és la de reobrir una UCI pediàtrica —els casos més greus en infants sempre es traslladen a la Vall d'Hebron—. No hi ha UCI pediàtrica a l'hospital Joan XXIII des de 2001 i els trasllats a Barcelona estarien al voltant dels 400 cada any.

Què és i com funciona l'enterovirus Els enterovirus són un tipus de virus que circulen àmpliament entre la població. Majoritàriament produeixen quadres lleus (febre, erupcions cutànies o quadre respiratori) i sovint les infeccions són asimptomàtiques. La major part d'infeccions per enterovirus no provoquen alteracions neurològiques i, si ho fan, solen ser quadres lleus. Les infeccions per enterovirus es

transmeten fonamentalment per via fecal-oral i respiratòria.

Per tant, es recomana reforçar mesures higièniques que ja són molt habituals en les escoles o llars del nostre país: rentar-se freqüentment les mans amb aigua i sabó o solucions alcohòliques, especialment després d'anar al lavabo i canviar bolquers; tapar-se la boca i el nas amb un mocador d'un sol ús en cas d'esternut, o bé amb

la part interna del colze però mai amb les mans, ja que és la via de contagi de virus a altres persones. El virus està més actiu en determinades èpoques de l'any, sobretot primavera i estiu i no hi ha una vacuna que pugui eliminar-lo, sino que el tractament, quan afecta al cervell, consisteix en rebaixar la inflamació per evitar danys en òrgans vitals.

Agost-Setembre 2016

A Asisa res no ens importa més que la teva salut Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat.

Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

ENTEROVIRUS SALUT

«No podem evitar que el virus existeixi» Foto: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Carlos Rodrigo, cap de pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona

Rafa Marrasé | Pierre Grubius fotos

El doctor Carlos Rodrigo ha estat la veu mèdica del Departament de Salut en el brot d’enterovirus que va provocar la mort d’una nena a Reus i l’hospitalització de molts nens a la demarcació de Tarragona. Viu a fons va demanar entrevistar els caps de pediatria dels hospitals Joan XXIII i Sant Joan de Reus però el Departament de Salut va denegar aquesta petició argumentant que el cas de l’enterovirus es tractaria, comunicativament, de forma global, sense entrar en casos i hospitals concrets.

En quin moment ens trobem?

En una fase tranquil·la. Hi ha menys casos. La majoria dels casos dels últims temps han estat lleus o moderats.

Aleshores, la malaltia ha començat a remitir? S'ha de dir, però, que amb les dades que VIU Tarragona | 56

tenim, sembla que sí, que la situació s'està controlant.

L'estació de l'any influeix en aquest virus. Els mesos amb més incidència a casa nostra són maig i juny. No hi ha enterovirus a l'hivern, per exemple.

Per què el virus ha aparegut més a Catalunya que a la resta de l'Estat? Hi ha enterovirus a tota Espanya. El fet de per què va aparèixer primer a Catalunya és difícil de saber. En altres zones d'Espanya s'han identificat casos de forma aïllada i ells potser no s'han coordinat de la mateixa manera que nosaltres.

De fet, ells van començar a saber d'aquest brot arran de les informacions que nosaltres els hi facilitàvem. Aquí nosaltres ens vam adonar molt aviat, especialment a Tarragona, on van fer una feina extraordinària per posar-nos a tots en alerta.

El fet de poder identificar rà-

pidament els primers casos va ser clau a l'hora de poder afrontar la situació amb més garanties? Exactament. Amb la informació que ens van facilitar els metges de Tarragona, més els casos de la resta de Catalunya ens vam adonar de què estava passant. El fet que diversos hospitals tinguéssim casos al mateix temps va ser clau per saber per identificar el problema.

Com explica que gran part dels malalts catalans eren de Tarragona? Un terç dels casos de Catalunya són del Camp de Tarragona. Això sol passar.

A Reus va morir una nena i es va comentar si l’actuació dels metges va ser l’adequada. Li puc garantir que l’actuació va ser extraordinària.

El pare assegurava que hagués estat millor traslladar la nena abans i així, segons ell,

potser s’hauria evitat el fatal final. En aquest tema jo no puc entrar de cap manera.

Vostè deia en una entrevista a televisió que els virus han existit sempre i que tampoc podem prevenir que apareguin. Així és. Hi ha molts tipus d’enterovirus, amb característiques diferents i que, a més, hi ha molts subtipus. El que ens ha passat a nosaltres ha estat una minúcia comparat amb el que ha passat a Àsia i el Pacífic, on estan buscant vacunes.

Sap quants casos hi ha a Àsia actualment? No, ho sabrem després, en unes setmanes.

Quin tractament utilitzen? El que fem és aportar anticossos, defenses, de forma massiva.

Aquests anticossos s’extreuen de persones adultes perquè els adults ja hem passat aquests virus. Aquests frenen la inflamació cerebral.

Agost-Setembre 2016

“Aspirem a convertir-nos en el seu dentista de confiança, per vostè i la seva família”

15 anys

a Tarragona i Reus,

cuidant el somriure dels nostres pacients amb Responsabilitat, Passió i Ètica ens avalen.

F

OM S NO UÍCIA Q RAN

Dr. Josep Maria Feliu 977 235 976 Tarragona 977 345 231 Reus www.orthoclinic.es www.facebook.com/centreorthoclinic

Única clínica de Tarragona amb el segell de qualitat DentalQuality

MOTOR

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

‘Velèctrics’

El futur de l’automoció Reus està d’enhorabona, ja que ha tastat les tecnologies de l’automoció fins ara més avançades pel que fa a comoditat i estalvi en una única fórmula, l’elèctrica Cristina Valls text | Pierre Grubius fotos

L’arribada dels vehicles “del futur” o els anomenats ‘velèctrics’, de la contracció ‘vehicle’ i ‘elèctric’, ja van suposar en els seus inicis quelcom nou per a tots i, a mitjans de juliol -15 i 16 de juliol-, la capital del Baix Camp va rebre una selecció d’allò més propera: ni més ni menys que la primera Mostra del Vehicle Elèctric, una proposta de la regidoria de Medi Ambient a la qual es van sumar diversos concessionaris del territori. Entre les marques es van poder veure gran cases com ara

VIU Reus | 58

Lexus, BMW, Nissan, Volkswagen i Scutum, entre d’altres. La oferta va ser, si més no, llaminera perquè hi va haver disponibles prop d’una trentena de motos, cotxes i bicicletes elèctriques.

L’opció de conèixer les possibilitats i els avenços tecnològics es va trobar d’allò més accessibles.

La iniciativa, a més, va posar sobre la taula l’ús d’energies alternatives al carburant fòssil, la no emissió de gasos ni CO2 . “Això és el futur. El que passa és que la gent ha perdre la por, el primer que et pregunten és per l’auto-

nomia, i no n’hi ha per tant, ja que la majoria no fa més de 80 km al dia. Fan falta més punts de càrrega, això sí. Si a cada 80 km hi hagués un punt, podries anar a la fi del món. En aquest cas estem parlant d’un cotxe que té una autonomia de 250 km, és a dir, que és considerable. Pots anar de Tarragona a Barcelona i tornar tranquil·lament”, va explicar Anton Ferrater, gerent dede Nikko Center, concessionari oficial Nissan a Reus i Tarragona.

A més, per a més tranquil·litat, Nissan ofereix l’opció d’obtenir

un navegador amb el sistema Carwings, segons va detallar Ferrater, perquè “quan se t’acabi la càrrega, tinguis a l’abast la informació sobre els punts més propers per tornar a recarregar el cotxe, i a més està lligat al telèfon mòbil. És el futur quant a estalvi econòmic, ambiental i acústic. Pot suposar una gran millora”. Un dels trets més importants que van oferir des de Reus Mòbil, concessionari oficial Volkswagen a Reus i Tarragona, van ser els tres tipus de càrregues existents: la lenta, la mitja i la ràpida. “Per a l’autono-

Agost-Setembre 2016

L’equip humà de Nikko Center, concessionari oficial Nissan a Reus i Tarragona, mostrant als visitants el seu model elèctric Leaf

VELÈCTRICS MOTOR

«Per 200 km gastes 2 euros de llum, no tens olors, la ciutat és més neta, no fas soroll i no se sent res quan estàs en marxa»

trics. “Pensem que en un futur no molt llunyà i, ara mateix, té més possibilitats. Permet 50 km d’autonomia per al dia a dia, i a més es complementa amb el motor de combustió, per exemple per fer més quilòmetres al cap de setmana si fas una tirada més llarga”, va especificar l’especialista de Reus Mòbil. Entre els seus models exposats van haver el Volkswagen Passat GTE i un Golf GTE. “A nivell econòmic ens trobem en una franja alta com la que tindria un Golf GTI o un Passat Sport”, va aclarir.

A banda de la preocupació de l’autonomia del vehicle, el públic també va contemplar que la no emissió de soroll en plena circulació podria suposar quelcom perillós. “S’ha de conscienciar el vianant”, segueix l’Àlex, també des de Reus Mòbil. “Tu vas per la ciutat, com a vianant, i has d’anar una mica més en compte, perquè sí que és cert que com no fa soroll pot ser perillós. La contaminació ambiental d’entrada requerirà més atenció per part dels vianants”, continua. Aquesta iniciativa se suma les actuacions que l’Ajuntament i les empreses municipals han dut a terme en els darrers anys per adaptar la ciutat al vehicle elèctric, d’acord al pla municipal de desplegament del cotxe elèctric, que es va engegar l’any 2014, i que ha permès estendre

una xarxa pública de recàrrega de vehicles.

Reus, ciutat adaptada als vehicles elèctrics La mostra va voler transmetre la necessitat d’aportar un canvi als sistemes de mobilitat per tal de reduir les emissions de gasos contaminants. Reus pretén convertir-se en un espai on es fomenti la circulació saludable i neta. Per això, l’exhibició de cotxes elèctrics va basar els seus objectius en la sensibilització envers la problemàtica de les emissions, la promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica. Val a dir, que la xarxa municipal de recàrrega de vehicles elèctrics compta actualment amb 10 estacions, que l’any 2015 van tenir 2.207 usos i més de 70 usuaris registrats –que poden aparcar i recarregar de manera gratuïta el vehicle a la ciutat. La xifra a final de juny arriba als 109. De fet, és molt còmode pels usuaris registrats, ja que disposen d’una targeta sense contacte que els permet aparcar i recarregar de manera gratuïta a la ciutat, una mesura es manté vigent l’any 2016.

A més, segons es va poder saber, la xarxa va voler incloure el passat juliol la incorporació de dues estacions de càrrega ultraràpida, tret que ajudaria als

usuaris a recarregar totalment la bateria en menys de mitja hora i simultàniament a dos vehicles. Estarien instal·lades una a la plaça de la Llibertat i una altra a l’Àrea de zona blava de la Riera Miró. De fet, a hores d’ara els usuaris poden aparcar i recarregar de manera gratuïta el seu vehicle en qualsevol dels aparcaments subterranis –situats a la plaça de la Llibertat, la plaça de les Oques, la plaça de Sant Ferran, la plaça de la Pastoreta, el Passeig Prim, la plaça del Baluard, el Carrilet i La Fira Centre Comercial–.

Pel que fa al cost total per la col·locació d’aquestes dues estacions de càrrega noves es precisen 71.222 euros, una quantitat que Reus Mobilitat i Serveis afronta a través de dues subvencions rebudes per dur a terme el projecte. Hi ha una concessió de 46.848,71 euros que sufragarà la millora de l’estalvi i l’eficiència energètica en el marc del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya (PECAC 2020), de l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya; i en l’altre cas, una ajuda econòmica de 15.000 euros inclosa en el Pla d’Impuls a la Mobilitat amb Vehicles d’Energies Alternatives (MOVEA), del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.

mia et dóna 250 km, per al dia a dia n’hi ha més que prou. A diferència del cotxe tèrmic, el de motor de combustió, el cost de manteniment és 0. No l’has de dur al taller, és un gran estalvi.

No cal que pensis a canviar l’oli.

No has de posar combustible.

Tot plegat molt econòmic. Per 200 km gastes 2 euros de llum, no tens olors, la ciutat és més neta, no fas soroll i no se sent res quan estàs en marxa”, aclareix Xavi, un dels especialistes en la matèria des de Reus Mòbil.

A més, el que també van poder descobrir els visitants va ser un parell de vehicles híbrids endollables. “No són 100% elèc-

Agost-setembre 2016

Anton Ferrater, gerent de Nikko Center, concessionari oficial Nissan a Reus i Tarragona, davant del nou Nissan Leaf, ara amb 250 Km d’autonomia

VIU Reus | 59

VEHICLES D'OCASIÓ MOTOR

Comprar un cotxe seminou Una alternativa econòmica

El mercat de l’automòbil de segona ma ofereix interessants oportunitats que permeten gaudir d’un cotxe de superior categoria a un preu competitiu. Això sí, cal seguir una sèrie de pautes per escollir bé i minimitzar els riscos d’equivocar-se amb l’elecció del vehicle VIU Reus | 60

Agost-Setembre 2016

VEHICLES D'OCASIÓ MOTOR

Ramon Ortiz

El mercat del vehicle d’ocasió és molt actiu i ofereix bones oportunitats de compra. És una activitat molt diversa i es poden trobar vehicles en un estat de conservació molt diferent.

El més recomanable és buscar els automòbils d’ocasió oferts per professionals del sector, que en moltes ocasions són estructures creades per les pròpies marques per donar sortida a vehicles que ja han sigut matriculats, els anomenats “km 0”, els procedents de demostració, etc. També existeixen professionals independents que disposen de l’estructura i logística necessària per oferir amb garanties el servei que espera el client.

Els consells per decidir la compra d’un vehicle usat són coneguts, però sempre és interessant fer un recordatori. És recomanable provar el vehicle, comprovant que els elements mecànics bàsics funcionen sense anomalies, tals com el motor, canvi de marxes, frens, direcció o amortiguació. Un altre dels punts clau per fixar-se són els pneumàtics, comprovant visualment com està la El mercat del vehicle d’ocasió és molt actiu i ofereix bones oportunitats de compra. És una activitat molt diversa i es poden trobar vehicles en un estat de conservació molt diferent.

El més recomanable és buscar els automòbils d’ocasió oferts per professionals del sector, que en moltes ocasions són estructures creades per les pròpies marques per donar sortida a vehicles que ja han sigut matriculats, els anomenats “km 0”, els procedents de demostració, etc. També existeixen professionals independents que disposen de l’estructura i logística neces-

Agost-Setembre 2016

Segons la llei actual, el venedor ha d’oferir un mínim de sis mesos de garantia per la compra d’un cotxe d’ocasió sària per oferir amb garanties el servei que espera el client.

Els consells per decidir la compra d’un vehicle usat són coneguts, però sempre és interessant fer un recordatori. És recomanable provar el vehicle, comprovant que els elements mecànics bàsics funcionen sense anomalies, tals com el motor, canvi de marxes, frens, direcció

o amortiguació. Un altre dels punts clau per fixar-se són els pneumàtics, comprovant visualment com està la profunditat del dibuix, si s’observen deformacions, etc.

Una vegada comprovada la mecànica, és moment de fer una ullada a l’aspecte del vehicle. Es poden així detectar desperfectes de carrosseria, cops als paraxocs, desperfectes als vidres, estat de les llums, etc. Lògicament, els possibles desperfectes detectats poden ser un argument per no estar

d’acord amb el preu demanat pel venedor.

Finalment, el venedor ha de tenir els llibres de manteniment del vehicle ofertat, demostrant que ha estat cuidat de forma correcta. La resta de documentació ha d’incloure -si el cotxe ha arribat a l’edat- els justificants d’haver superat les inspeccions tècniques obligatòries d’ITV. En cas de dubte, es pot consultar a la DGT si el vehicle en qüestió té multes o embargaments pendents de liquidació.

VIU Reus | 61

NOVES INSTAL·LACIONS...

• més de 1000m2 de exposició • vehicles garantits i revisats • varietat de marques i models • taxació online del seu cotxe a la nostra web

Polígon Industrial Alió-Bràfim C/ A Parcel·la 6A 43813 Alió | Tels. 977 260 649 - 603 213 468

autosvilarodona@hotmail.com

Taller Automecànic VilaRodona • servei integral de gestoria • maquinària d’última generació • xapa/pintura • servei integral mutimèdia • taller oficial xarxa Cecauto • reparacions garantides • servei i manteniment ràpid • servei de grua garantit • servei de recollida de vehicle i entrega a domicili • sala d’espera climatitzada i wifi

Polígon Industrial Plans de la Serra, C/ Sud, 9. Nau 35 43814 Vila-Rodona Tels. 977 628 371 - 603 213 468 automecanicavilarodona@gmail.com

www.autosvilarodonacom.com

SELECCIÓ VEHICLES D’OCASIÓ

6.500€

Des de MINI COOPER / COOPER S ANY 2007 VÀRIES UNITATS

33.500€

BMW M-6 ANY 2006 - 73.000Km SOSTRE DE CARBONO, FULL EQUIPE

AUDI A-4 2.4 i CABRIO ANY 2003 - 130.000Km TAPISSAT DE PELL

13.500€

MERCEDES CLS 350i ANY 2005 - 226.000KM FULL EQUIPE

22.500€

Des de SEAT LEON 2.0 TDI VARIES UNITATS

AUDI A-5 3.0 TDI QUATTRO ANY 2008 -138.000KM BEN EQUIPAT

22.500€

VENDA Polígon Industrial Alió-Bràfim C/ A Parcel·la 6A - 43813 Alió Tels. 977 260 649 - 603 213 468 autosvilarodona@hotmail.com

8.900€

MITSUBISHI MONTERO 3.2 TDI E-MOTION ANY 2010 - 140.000KM FULL EQUIPE

5.900€

26.900€

MERCEDES VIANO CDI ANY 2012 - 130.000KM COM A NOU

www.autosvilarodonacom.com

TALLER Polígon Industrial Plans de la Serra C/ Sud, 9. Nau 35 - 43814 Vila-Rodona Tels. 977 628 371 - 603 213 468 automecanicavilarodona@gmail.com

VEHICLES D'OCASIÓ MOTOR

Les garanties de compra Un dret del consumidor

El mercat d’ocasió de l’automòbil està regulat, en qüestió de garanties, per la Llei general per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris. És important saber quins drets tenim a l’hora de comprar un cotxe al mercat d’ocasió.

Ramon Ortiz text | Pierre Grubius fotos

Si hem decidit comprar un cotxe usat, és important prestar especial atenció a l’apartat que fa referència a les garanties.

Sobretot, per evitar problemes i malentesos posteriors entre el venedor i el comprador

Si es fa una operació entre particulars, es pot contractar una extensió de garantia a una companyia asseguradora

VIU Reus | 64

del vehicle. No s’ha d’oblidar que un vehicle usat té un desgast acumulat que pot derivar en incidències no esperades.

D’acord amb la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, la garantia d’un vehicle ha de ser formalitzada per escrit, amb independència de la factura o del contracte de compravenda. En qualsevol operació de compravenda d’un vehicle, ja siguin transaccions entre particulars o amb professionals, és

convenient fer un contracte per escrit on quedin reflectides les condicions de la venda.

A tot això, recorden des de l’associació Automobilistes Europeus Associats (AEA) que, si es tracta de compres realitzades a empresaris o professionals, la factura no és que sigui convenient, és obligatòria.

Contracte específic Si s’adquireix un vehicle usat a un establiment de compraven-

da, els seus responsables han de lliurar sempre una factura detallada de l’import de l’operació, un contracte de compravenda i un contracte específic que faci referència a la garantia.

Aquesta garantia ha de comprendre un termini no inferior a un any, des del moment en que es fa el lliurament del vehicle.

Amb tot, encara que no es formalitzés expressament un contracte de garantia, la llei actual estableix un termini de sis mesos perquè el comprador d’un automòbil pugui exigir del venedor el sanejament pels vicis ocults que pugui tenir el vehicle. Això últim afecta per igual a les operacions de compravenda que es fan entre particulars.

Per reduir el risc de problemes posteriors, el comprador d’un cotxe entre particulars pot contractar amb empreses asseguradores que es dediquen a oferir garanties ampliades, amb preus que varien en funció del tipus de vehicle, l’antiguitat, els quilòmetres acumulats, etc.

Agost-Setembre 2016

PUBLIREPORTATGE MOTOR

Nissan Collection

Oportunitats de qualitat Nissan Collection és el programa de vehicles seminous i d’ocasió de Nissan.

Es poden trobar excel·lents oportunitats tant per als que busquen un turisme, com els que necessiten un vehicle de perfil comercial Ramon Ortiz

Nissan aposta fort per la seva oferta de cotxes usats. Ho fa a través del seu programa de vehicles seminous i d’ocasió, denominat Nissan Collection. La firma japonesa fa una acurada selecció de vehicles multimarca, amb una antiguitat màxima de cinc anys des de la seva data de matriculació i amb un màxim de 120.000 km.

Una vegada seleccionat el vehicle que passa a formar part de Nissan Collection, el propi concessionari s’encarrega de portar a terme un exhaustiu programa de certificació per confirmar l’òptim estat de cada automòbil.

Per tal d'oferir total confiança als seus clients, Nissan Collection ofereix la oportunitat de fer una prova dinàmica, sense cap

VIU Reus | 66

compromís i una vegada completada la operació de compra, el client té una garantia mínima de dotze mesos i un servei d’assistència en carretera 24 hores.

Altres avantatges fan referència a unes condicions especials de finançament i a una revisió gratuïta després de la venda. Si, tot i així, el client no es troba satisfet, s’ofereix una opció de canvi.

Nissan ofereix un mínim de dotze mesos de garantia per als vehicles del seu programa Nissan Collection A Tarragona i Reus, el concessionari oficial Nikkocenter ofereix una selecció de vehicles que responen a aquestes característiques. Més informació a la web www.nissan-tarragona.com

Agost-Setembre 2016

OCI I GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Envoltat dels qui t'estimen Passar les vacances en família o com gaudir del temps lliure amb els teus

VIU Reus | 68

Agost-Setembre 2016

TURISME DE PROXIMITAT OCI I GASTRONOMIA

Durant l'any la família té poques oportunitats de passar realment temps lliure

i els compromisos esportius dels caps de setmana, fan que sí, que el nucli familiar faci coses junts, però són compromisos, reunions marcades pel calendari. No hi ha realment un moment de pau i tranquil·litat, de fer allò que realment vulguin.

«Jo, als meus fills, quan estem de vacances, els deixo menjar el que vulguin. Gelat? Doncs gelat. Patates fregides? Doncs patates fregides. Són uns dies per fer el que vulguem, tenim tot l'any per ser estrictes en aquest tipus de coses», explica un amic que és pare.

Durant l'any la família té poques oportunitats de passar realment temps lliure. La feina dels pares, l'escola i les nombroses activitats extraescolars dels fills de dilluns a divendres

Aquesta podria ser la filosofia.

No marcar-se una agenda molt atapeïda perquè poden portar a les situacions del dia a dia durant l'any. Com més coses tens a fer i un horari que complir, més fàcilment apareixen

VIU a fons

Estar pendents d'agafar aquell tren per no perdre l'avió que ha d'enllaçar a un altre aeroport, i no perdre la reserva de l'hotel en un viatge amb moltes escales i massa llocs per veure, provocarà estrés, justament allò del que volem fugir quan estem tot l'any esperant tenir aquells dies per a nosaltres.

Foto: Marc Pascual

Diuen que un alt percentatge de divorcis es gesten durant les vacances. El fet de passar molt temps amb la parella i també amb els nens fa que hi hagi discrepàncies, discussions, mal rotllo en definitiva. Tot, però, és una qüestió d'actitud.

els nervis i, per tant, les friccions, els crits i les discussions.

En unes vacances relaxades, sense mirar gairebé el rellotge, en aquella imatge que tothom té d'uns dies així, d'estar estirats sense fer gairebé res, pot portar al relaxament, al voler jugar amb els fills a la sorra, nedar amb ells a l'aigua, sortir a caminar per aquell sender de la muntanya, prendre una cervesa amb la teva parella parlant de tot o de res.

Agost-Setembre 2016

VIU Reus | 69

TURISME DE PROXIMITAT OCI I GASTRONOMIA

Nits Daurades 2016

Del 9 al 15 d’agost Salou es vesteix de gala VIU a fons

Salou es vesteix de festa coincidint amb el punt àlgid de la temporada turística. Les Nits Daurades, amb més de trenta anys d’història a la capital de la Costa Daurada, es confeccionen des de la regidoria de Cultura i Festes pensant en el públic divers que visita Salou a l’estiu. Sota aquesta idea, la programació intenta donar resposta a totes les edats, nacionalitats, cultures i inquietuds artístiques. Hi ha música, ball, màgia de gran format, cultura popular, etc.

Hi ha música, ball, màgia de gran format, cultura popular, etc.

Del 9 al 15 d’agost es desenvoluparan aquestes festes que porten diversió i molta activitat al municipi. En l’edició 2016 el punt neuràlgic segueix sent la plaça de les Comunitats AutòVIU Reus | 70

nomes, al bell mig del passeig Jaume I. Per aquest escenari desfilaran grups com Fangoria -amb la incombustible Alaskao The Amy’s Big Band, una banda de tribut a la desapareguda Amy Winehouse; a més d’altres espectacles de gran format a càrrec de The House of Illusion que porten un show de màgia i d’il·lusionisme; o altres propostes més tradicionals com l’espectacle de Folklore Aragonès o la dansa de ‘Fuego Flamenco’ amb la companyia de Mónica Novillo o la trobada d’havaneres. Però les propostes per a les Nits Daurades també inclouen activitats per a la canalla , amb les actuacions dels gegants, la mulassa i els nanos de Salou a més de la Nit del Foc amb la participació dels Diables Maleïts, les Bruixes “Latemó”, el Xaloc i la Morena de Salou o la zona d’inflables a l’espigó del Moll, entre d’altres propostes.

de Salou en honor la Verge Santa Maria del Mar i un espectacular castell de focs a càrrec de la pirotècnia Tomas S.L de Benicarló, a més del concert de l’orquestra Moonlight, tanca

set dies d’actes festius.

Gaudir de Les Nits Daurades de Salou és una de les millors maneres de començar el mes d’agost a la Costa Daurada.

A més, el 15 d’agost, darrer dia de la festa els actes religiosos com una processó pels carrers

Agost-Setembre 2016

RUTES OCI I GASTRONOMIA

El camí interior Anar des de Vilaplana a l'antic poble de la Mussara pel Camí de les Tosques, una manera d'estar en contacte amb la natura mentre es fa un bon exercici VIU a fons

L'he fet un munt de vegades.

No podria dir que conec cada racó però gairebé, amb tot, no m'atreviria a fer-lo amb els ulls tancats perquè ensopegaria a les primeres de canvi perquè no és precisament un camí asfaltat, tot i que el pot fer qualsevol.

El Camí de les Tosques que uneix Vilaplana amb l'antic poble de la Mussara és un trajecte de coneixement interior.

Molta gent el fa en grup, o en parella. D'uns anys ençà et trobes molts corredors, sobretot el cap de setmana, uns dies que prefereixo evitar. M'agrada sentir la soledat al caminar, escoltar la meva respiració en un sender que puja amb força i que és, per tant, un bon exercici per a les cames. «Molt bé noi, si això ho fas sovint, viuràs molts anys», em va dir un senyor que tenia gairebé 70 anys i que ja baixava pel camí mentre jo pujava un matí d'hivern.

El primer tram, tot després de deixar el poble, en creuar la font de les Creus, on sempre hi ha algun vehicle de gent que, amb un grapat de garrafes va a buscar aigua, passa per un munt de camps de conreu. Aquest tram es troba gairebé tot cobert de ciment per fer més fàcil l'accés als vehicles i fa uns deu anys no era així, sinó que era majoritàriament de terra.

còdols grans durant tot el trajecte fins que s'arriba al rierol que es creua travessant per sobre les pedres —mai he caigut, però he vist gent relliscar, sobretot quan el riu baixa més ple i hi ha aigua al capdamunt dels rocs—. Fa uns anys algú va fer uns esglaons picant en l'enorme roca que hi ha a continuació que, quan estava en el seu estat natural, podia tenir una certa dificultat per pujar-la pel seu perfil rodó —quan estava humida relliscava—. Passat el rierol de nou —perquè ens entenguem, fas com una S— el camí atorga una certa treva duran un centenar de metres des d'on es pot veure tot el Camp de Tarragona i, en dies clars, la costa. Tot a l'ombra dels arbres.

A partir d'aquí el camí puja molt

i gairebé fins al final del trajecte.

La sensació d'estar sol, de sentir fins i tot com es mouen els llangardaixos entre els matolls, no té preu. Si es decideix fer la ruta a l'hivern, cal portar roba d'abrigar que, però, es pugui treure perquè tot pujant fa calor. A l'estiu, cal anar a primera hora del matí perquè al migdia pot ser molt dur, tot i que el camí està protegit del solt durant la seva major part.

ble de la Mussara.

El tram final, després d'un espai obert que molts creuen que és el final, és el més dur. Des de Vilaplana fins aquest punt farà una hora que caminem i les cames ho notaran. Amb tot, 20 minuts o mitja hora són els que resten fins al refugi i des d'aquí, 10 minuts més fins a l'antic po-

L'arribada és tota una recompensa i és fantàstic poder esmorzar davant el refugi en una de les taules sota els arbres, tot mirant a l'horitzó. Quan no és estiu i no és cap de setmana, no hi ha mai ningú i això fa que sigui una ruta ideal per desconnectar completament. Es pot tornar a Vilaplana pel Camí de les Torres —menys rocós, amb menys arbres i, per tant, més obert—, però jo sempre prefereixo baixar per les Tosques. A l'estiu hi ha gent que es banya en els salts d'aigua clara que hi ha a mig camí. Les veus de la gent, però, són per a mi en aquell indret, soroll. Quan vaig a les Tosques només vull sentir els ocells i el silenci.

«Però jo sempre prefereixo baixar per les Tosques. A l'estiu hi ha gent que es banya en els salts d'aigua clara que hi ha a mig camí»

Passat aquest tram, el camí puja de debò i la natura engoleix el sender. El camí es fa estret, i només passar una persona, tant que si et trobes algú que baixa, un dels dos s'ha d'aturar i deixar passar l'altre. És una part molt rocosa, amb

VIU Reus | 72

Agost-Setembre 2016

RUTES OCI I GASTRONOMIA

Agost-Setembre 2016

VIU Reus | 73

TURISME DE PROXIMITAT OCI I GASTRONOMIA

La Ribera d'Ebre Tot el que et puguis imaginar

Paisatges increïbles, pobles amb una història apassionant, gastronomia i un riu que és l'artèria per on transcorre la vida a la comarca

Les visites culturals, les passejades pels espais naturals, tot a l'aire lliure, obrirà la gana i la Ribera d'Ebre té un plat que ha esdevingut molt conegut més enllà de les seves terres, la clotxa, que enguany ha celebrat la 13ena edició en la seva festa i jornades gastronòmiques anuals. Es tracta d'un pa de pagès partit pel mig farcit d'arengada i hortalisses (alls, cebes i tomàquet) i oli. Tradicionalment aquest era l'àpat dels pagesos que feien al migdia, una mena de carmanyola.

En aquest riu s'hi poden fer moltes activitats, com nadar, pescar o també navegar

Redacció

Les aigües del riu Ebre transporten embarcacions i també són capaces de transportar el visitant i el viatger a altres temps.

La Ribera d'Ebre és una comarca amb una història digna de ser contada i coneguda i que té en l'imponent castell de Miravet el seu gran baluard.

Aquesta fortalesa és famosa per haver estat una de les seus dels cavallers de l'Ordre del Temple.

Considerat el millor exemple de l'arquitectura romànica militar templera a Catalunya i un dels més importants de tot Occident. A més de l'obra romànica dels segles XII-XIII, conserva part de les muralles de l'època islàmica que s'estenen sobre el penya-segat vermellós dominant el riu Ebre i una magnífica panoràmica de la comarca. El Castell forma part del Cap de la vila juntament amb l'esglèsia

vella i el conjunt de cases penjades sobre el mateix riu, constituint un dels pobles amb encant més pintorescos de Catalunya.

Miravet no és l'únic indret interessant en l'àmbit històric, altres llocs com el castell carlí de Flix, el castell de Móra d'Ebre o els jaciments ibèrics de Sant Miquel i Castellet de Banyoles, juntament amb els enclavaments de la Batalla de l'Ebre (Guerra Civil) i el Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova completen l'oferta cultural. Tot això es pot compaginar amb un entorn natural impressionant, com la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, on s'hi conserva un bosc de ribera gairebé intacte i hi podeu contemplar com les cigonyes viuen en sibiosi amb els cavalls de la Camarga francesa als aiguamolls, entre d'altres activitats.

També podreu fer rutes a peu o en bicicleta pels diferents espais

naturals de la comarca, l'Espai d'Interès Natural de Riba-roja d'Ebre, la Serra de Llaberia, les Muntanyes de Tivissa-Vandellós i la Serra i Vall de Cardo, entre d'altres, i pels seus camins i senders, entre ells el GR-99, el Camí Natural de l'Ebre que us permetrà conèixer el bosc de ribera i espais de gran bellesa seguint el curs del riu.

L'Ebre és el centre de tot a la Ribera. En aquest riu s'hi poden fer moltes activitats, com nadar, pescar o també navegar. A Miravet i a Flix es pot creuar l'Ebre mitjançant un pas de barca, però aquesta no és la única opció, una de les millors maneres de descobrir i coneixer el riu es navegant amb piragua o caiac.

Hi ha diverses empreses que organitzen tot tipus de rutes que poden ser de mig o un dia o fins i tot en d diverses etapes.

I a l'estiu no us podeu perdre les festes de riu que es celebren a diversos municipis de la comarca.

Fotos: cedides

VIU Reus | 74

Agost-Setembre 2016

RECEPTES GASTRONOMIA

Cilindre de bacallà, botifarrró d’arròs, foie i oli de Vermut Miró

Per Joan Urgellés

Ingredients:

Restaurant Joan Urgellés c/ Aleus, 7 - Reus

• 1 llom de bacallà fresc • 1 botifarró d’arròs • 250 grams de foie mig cuit • Oli • Pebre negre • 100 ml vermut Miró Fusión • 250 ml d’oli d’oliva verge extra DO Ciurana

L’espai de l’oli

El·laboració El primer que farem es retirar la pell al llom de bacallà. Una vegada treta, tallarem el llom en forma de daus petits i ho reservarem en un bol a banda.

Així doncs, desfem el botifarró d’arròs amb l’ajuda de les mans fins que estigui del tot descompactat i desfet. A continuació tallarem en forma de bastonets allargassats el foie mig cuit.

Fet això, podem començar a muntar el cilindre. Agafarem el bacallà, partit en daus del bol i li afegirem una mica d’oli d’oliva.

Ho remenarem fins que quedi tot ben impregnat. Seguidament, estirarem un film transparent per damunt de la taula, prop de 50 centímetres per poder estirar el bacallà damunt.

Ha de quedar una capa fina de bacallà i hem de deixar uns 4 centímetre per banda i banda.

Damunt el bacallà, col·locarem el botifarró esparracat i també deixarem uns 2 centímetres per banda al film. Compactarem amb l’ajuda de les mans una mica la massa que se’ns ha format per donar-li una composició compacta ajuntant-ho tot. Una vegada posat el botifarró, just al centre del

L’acidesa de l’oli NO es troba al gust!

bacallà, posarem els palets de foie. Fins al final. Aquesta vegada no deixem espai als costat i, ho apretarem un mica tot contra la massa.

Estirats el bacallà, el botifarró i posats els pals de foie al damunt del film, procedirem a donar-li forma. El que hem de fer és unir els dos extrems del bacallà donant la forma d’un cilindre: donarem unes voltes al film mentre pressionem la massa, això farà que quedi ben premsada i tupida. En pic fet el cilindre, ho podem col·locar al congelador. No volem que es congeli, sinó que la massa agafi una mica de fred. Així es podrà tallar millor.

Mentre el cilindre es refreda, el·laborarem l’oli de vermut Miró, que és molt senzill: mesclem l’oli, el vermut Miró i una mica de pebre negre i ho emulsionem amb l’ajuda d’unes barretes. És l’hora de tallar

el cilindre i, ho farem amb un ganivet ben afilat, en forma de pastilles d’uns 5 centímetres .

En tallar-ho, veurem que hi ha les 3 capes, ben diferenciades.

A continuació agafem una paella antiadherent amb una mica d’oli, ja que el cor del cilindre és el foie, i aquest ja ens deixarà anar una mica de greix, fem un bon segellat pels 2 costats i anem posant les pastilles en una safata al forn.

Una vegada segellades les racions del cilindre, les gratinarem al forn 4 minuts a 190 graus.

I arriba el moment de posar plats. Al fons del plat posarem una petita muntanya de patates xips esmicolades, damunt d’aquestes el cilindre de bacallà, ben calent i per acabar, amb l’oli de vermut Miró, cobrirem només el cilindre i no amb molta quantitat.

I ja tenim el plat llest per menjar!

Bon profit!

Contràriament al que ens fan creure, el grau d’acidesa no condiciona el sabor de l’oli (ni refereix a sabors àcids, ni correspon a gustos més o menys intensos), i només es detecta mitjançant l’anàlisi química. Per tant ni un oli d’oliva 1º és intens, ni un 0,4º és suau, o ho poden ser per altres motius diferents a l’acidesa. Acidesa: Paràmetre de laboratori que mesura el percentatge d’àcids grassos lliures que conté una mostra d’oli d’oliva determinada. Aquest paràmetre s’expressa com a percentatge d’àcid oleic, o el que és el mateix, en graus, un u per cent és un grau i no guarda cap relació directa amb les característiques sensorials de la mostra. En un oli d’oliva de qualitat la intensitat del gust és degut al fruitat, conjunt de sensacions que ens recorden a l’oliva fresca i sana, i un dels principals atributs positius de l’oli. Encara que el grau d’acidesa permesa en els olis d’oliva de màxima qualitat, els verge extra, és 0-0,8º, la DOP Siurana ho limita a màxim 0,5º (depèn de temperatures,varietat, pluviositat,...) per assegurar que l’oliva és sana i el processat correcte. + info: www.siurana.info

VIU Reus | 76

Agost-Setembre 2016

Troba el teu exemplar de VIU a fons Reus en expositors repartits arreu de la ciutat. Troba el teu expositor més proper i gaudeix de la teva revista.

Establiment Adreça Forn Sistaré Ample, 20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Forn Sistaré Galanes, 11 Forn Sistaré Amargura, 2 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 13 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Santiveri Sant Joan, 32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos.

La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols, 36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim, 15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36 API Reus Comprarcasa Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Sagui Tot Gestió Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós, 18

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, S.L. | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

FORN MARINÉ Forn i cafeteria

c/ Llovera, 42 - 43201 Reus Facebook: fornmarine

PASTISSRIA ARTESANAL Especialitat

Coques de recapte i cafè

Horari De dilluns a divendres de 7:30 a 20:30 h

Dissabte de 7:30 a 14 h Diumenge tancat

E

n ple centre de Reus, a la zona de vianants del carrer Llovera, el Forn Mariné va ser fundat el març de l’any 1947 per Salvador Mariné Morell, avi de l’actual propietari Josep Rosell Mariné. Va ser el 1993 quan ja va passar a les seves mans, juntament amb la seva dona Núria. A partir de llavors es produïren els canvis més significatius, tant en l’àmbit d’imatge de l’establiment com dels productes comercialitzats.

Al llarg d’aquests anys s’ha passat de vendre bàsicament l’anomenat “pa de pagès” a tota mena de pans: xapata, cereals, baguette, segó… fins a arribar a les darreres tendències: cupcakes, pastissos de fondant,

muffins… incloent també el servei de cafeteria, amb un aforament per a 30 persones, on es poden degustar totes les especialitats en pastisseria artesanal i un dels millors cafès de Reus. Sense oblidar-nos del servei de càtering especialitzat que ofereixem per a qualsevol esdeveniment.

79

PEGGY SUE'S YOUR AMERICAN DINNER Raval Santa Anna, 54 - Reus Tel. 977 59 08 81

MENJAR AMERICÀ Especialitat Hamburgueses, amanides, sandvitxos i postres.

Preu menú

Menú migdia 9,95 €.

Horari

Dilluns a diumenge de 13 a 16 h i de 20 a 24 h.

Divendres i dissabte de 20 a 0:30 h.

S

ituat al centre de Reus, al carrer Llobera a tocar de la Plaça Prim, aquest restaurant t´ofereix la genuïna cuina americana. Un lloc ideal per passar una estona autèntica i amb la família. La nostra carta està dissenyada per a satisfer tots els gustos. Estil handmade, matèria prima excel·lent, sabor 100% americà i dilatada experiència. Ens agrada fer les coses com les faries tu a casa teva: la nostra carn és fresca i saludable, tots els dies piquem i fem una a una les nostres hamburgueses, sense conservants ni additius; només sal i pebre.

Si no et vols moure de casa, Peggy Sue's disposa del servei delivery a la seva botiga online wwwpeggysues.es i gaudeix sense moure't del teu sofà.

Senzillament deliciós, simplement inimitable. El nostre secret: l'autenticitat.

80

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat

Cuina d'autor

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres.

Ofereix, a més de la carta que es renova cada estació de l’any, una sèrie de menús diferents per a cada mes. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra amb els productes més autèntics del Camp de Tarragona.

PATI DELS TARONGERS Nou espai a la Vila Closa d’Altafulla. Lounge bar al pati del castell de Montserrat, just al costat de l’Hotel Gran Claustre. Gaudeixi d’un lunch o un sopar a l’aire lliure en un entorn únic i ple d’història. Zona chill out, còctels, copes... Celebracions, esdeveniments, i molt més. Obert la temporada d’estiu, us hi esperem!!!

SPA GRAN CLAUSTRE L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquil·litat. Disposa d’un circuit termolúdic i una carta de diferents tractaments refrescants i calmants per a l’estiu, depilacions i tractaments facials per sentir-te bé per dins i per fora.

81

MAS FOLCH RESTAURANT

Ctra. Reus a Constantí, Km 5 - Tarragona Tel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR Especialitat

Cuina tradicional i creativa

Horari

De dimarts a diumenge de 13 a 16 h Nits només grups amb reserva prèvia (a partir de 20 persones) Dilluns tancat. Agost tancat dilluns, dimarts i dimecres.

B

envinguts al Restaurant Mas Folch, un dels racons amb més encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d’una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina d’autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s’atura en mans d’un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits de divendres i dissabte només per a grups amb reseva prèvia, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d’agost el restaurant romandrà tancat dilluns, dimarts i dimecres.

Recordeu que Mas Folch requereix reserva prèvia. No li podem garantir el nostre servei si no ha encomanat taula amb antelació.

82

Corona d’or que representa un rostre humà flanquejat per felins rampants. Mochica. Època Auge (100-800 dC). Museu Larco. © Arxiu Museu Larco

En col·laboració amb:

FINS AL 2 D’OCTUBRE

Cristòfor Colom, 2 • www.CaixaForum.com/agenda