Viut32 by VIU A FONS

Núm. 32 | Juliol 2017 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 32 | Juliol 2017 | www.viuafons.cat

11.000 exemplars gratuïts

Tarragona

Ballem?

Les motivacions dels ciutadans per entregar-se a la febre del ball Gamma Toyota Hybrid, líders en tecnologia híbrida. Gamma híbrida: Consum mitjà (1/100km): 3,3 – 5,1. Emissions CO2 (g/km): 76 – 118

TOYOTA AUTOFORUM autoforum.toyota.es

2 Juliol 2017

Juliol 2017

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc. 3 2on A- 43007 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Rafa Marrasé, Cristina Valls, Ramon Ortiz. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Lluís Espuis, Fèlix Llovell, Raquel Estrada, Iris Miralles, Mariona Martínez. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Sumari

#32

Juliol 2017

Revista associada

67 Tarragona

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

11.000 exemplars

Control

Tarragona

Reus

5 EDITORIAL | 6 A FONS. El Ball ens farà lliures. A milers de persones d'arreu del país, ballar els canvia la vida.| 40 MOTOR. Nissan Nikko Center. El concessionari presenta el programa 'Promesa cliente'. | 51 EDICIONS LOCALS. Tarragona. Ponent també existeix. Radiografia d'uns barris que lluiten per millorar. | 67. Especial Cuida't a l'estiu. Les claus per passar un estiu d'allò més saludable. Reus. Plaga de coloms? L'animal urbà per antonomàsia comença a crear certs problemes al centre de la ciutat.

Editorial Que no pari

En certa manera, a VIU a fons, aquestes ganes irrefrenables de ballar que ens han demostrat alguns dels protagonistes que hem entrevistat, ens recorden aquella mítica pel·lícula de l’any 1984 anomenada Footlosse, amb Kevin Bacon de protagonista i, ull, Sarah Jessica Parker (Sexo en Nueva York) en un paper secundari. L'argument d'aquella cinta és el d'un jove de ciutat que arriba a un poble del mig oest americà on està prohibit ballar. Tot i el veto d'una comunitat ultra conservadora, els joves es rebel·len contra la prohibició perquè és totalment absurda. Al cap i a la fi, ballar és diversió. A les pàgines de l'article el lector podrà comprovar com no només els joves volen ballar i com el ball, en alguns casos, ha estat la teràpia més eficaç contra estats depressius.

Els humans sempre hem ballat, des de temps immemorials s'ha utilitzat la dansa i el ball associats a diferents ritus. No va ser fins a la Grècia clàssica que la dansa va ser considerada, però, un art. La necessitat de ballar és inherent a la nostra essència i molt pocs es poden resistir a moure els peus quan senten alguna melodia. En aquest número de Viu a fons volem mostrar les motivacions que impulsen les persones a aprendre un ball, sigui quan sigui. Evidentment, hi ha moltíssims estils i era impossible exhibir-los tots en aquestes pàgines i, per tant, es tracta d'una tria que, en el fons, vol mostrar una realitat que es viu actualment a la nostra societat de fa uns anys: la febre del ball.

Juliol 2017

la música

A FONS

BALL A FONS

Juliol 2017

TERRITORI | POLÍTICA | ECONOMIA | SOCIETAT

El ball ens farà lliures

Milers de persones aprenen a ballar cada any a Catalunya; es tracta, en molts casos, d'un esdeveniment social que canvia per complet la vida de molts dels practicants Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

És una tarda molt calorosa. No fa ni un alè d'aire en un final de primavera absolutament tòrrid a les portes de Sant Joan. La ciutat sembla que funciona a mig gas o en tot cas a càmera lenta, en un ambient previ a les vacances dins un clima més tropical que mediterrani. El portal de la Cooperativa Obrera de Tarragona és un refugi a la xafogor. Hi ha una tranquil·litat absoluta dins l'edifici i només se senten les meves passes tot pujant l'escala de pedra. En arribar al primer pis una petita remor de fons trenca el silenci. Segueixo el que sembla una melodia que es fa més audible a mesura que avanço per la disposició laberíntica de l'espai. La música se sent perfectament quan una gran sala es troba al davant meu. Els grans finestrals oberts de bat a bat intenten atreure el més mí-

nim corrent d'aire que pugui passar i al meu davant uns enormes miralls cobreixen un dels murs de l'estança. La classe començarà en uns minuts. Els primers compassos de la música blues ja ressonen entre les quatre parets. Cada dimecres un grup de joves professors de ball de Barcelona baixa a Tarragona per impartir lliçons de lindy hop i blues. Sí, perquè el blues també es balla. «Molts músics et diran el mateix, que el blues només s'escolta però a la dècada dels anys 20 del segle passat la gent escoltava aquesta música i també la ballava. Per una estranya raó que no acabo d'entendre, la societat va decidir que en lloc de ballar era millor anar a escoltar música i moure el cap mentre tenien un cubata a la mà», explica Eila Galán tot rient. Eila té 30 anys i en fa dos que dóna classes de blues, una disciplina que va començar a ballar fa cinc

«Podríem dir que el

swing és la música, la melodia, i el lindy hop és el ball»

BALL A FONS

El lindy hop seria una evolució del charlestón a partir de diferents incorporacions d'altres estils adaptats per ballarins afroamericans. El nom sembla que provindria del cèlebre pilot d'avió Charles Lindbergh, que el 1927 va convertir-se en el primer home a creuar l'oceà atlàntic a bord d'un avió, anomenat Spirit of St Louis. La proesa de Lindbergh va merèixer un homenatge —dels molts que va rebre— en forma de concurs de ball al Savoy Ballroom de Nova York (un saló de ball que va obrir les seves portes el 1926) aquell mateix any. Lindy seria el diminutiu del seu nom i hop, que vol dir salt en anglès, faria referència al vol entre els Estats Units i Europa que va fer. La popularitat d'aquest estil de ball va ser tan gran que la revista Life va declarar-lo ball nacional del país el 1943. «La música swing i el lindy hop han aparegut en moltes pel·lícules però potser la més coneguda i la que mostra millor la passió per aquest ball en un determinat moment de la història és aquella que es va traduir a Espanya com Rebeldes del swing [Swing kids en la versió original]», diu Mercè Amell, en referència a la cinta del 1993 i que protagonitzaven Kenneth Branagh, Cristian Bale o Barbara Hershey entre d'altres. Amell és companya d'Eila i Iñaki

Juliol 2017

anys, tot i que ha practicat molts altres estils de ball anteriorment. Actualment, Galán es dedica exclusivament a ensenyar a ballar a través de l'escola Swing is in the air —«el meu cap va pensar que seria una bona idea venir a Tarragona perquè la demanda d'aquests estils estava creixent, tal com havia passat a Barcelona anys enrere»—. «El swing és més improvisat, més complex mentre que el blues té una estructura més senzilla tot i que ha evolucionat des del 1920 fins ara», diu Eila. Iñaki Royo, professor dels dos estils de fa 8 anys, matisa: «Podríem dir que el swing és la música, la melodia, i el lindy hop és el ball».

BALL A FONS

Juliol 2017

i la tercera del grup de quatre professors que donen classes de forma ininterrompuda des de les 7 de la tarda fins a les 10 de la nit. «Des de ben petita que ballo. He fet ballet, jazz, balls de saló, de tot. Un dia, el meu cosí em va demanar que l'acompanyés a una sessió de lindy hop i no em va agradar [riu]. Encara que sembli estrany, vaig decidir apuntar-me igualment i em va fascinar completament. La música és brutal i, si t'adones, tothom riu mentre balla, és fantàstic». I és cert. Els alumnes han anat entrant i amb el pas dels minuts s'arriba al punt àlgid de la classe, o millor dit, de les classes, perquè es fan de forma simultània. Tothom ja va suat en un vespre que no refresca de cap manera i on els passos seguint la música swing provoquen esbufegades. Ningú, però, perd el somriure, i això em recorda per un moment la natació sincronitzada, on es fa un esforç físic important però les nedadores acaben sempre somrient. «La gent que fa swing té ganes de passar-s'ho bé», diu Mercè Amell mentre assegura que n'hi ha prou amb 10 hores de classe per poder tenir una mínima base de lindy hop que permeti l'alumne gaudir d'aquest ball. «El lindy és un ball més distès, de bon rotllo, feliç en contraposició al blues, que és més íntim», explica Royo. Ell es considera un enamorat de la música de swing des de sempre. Quan era petit recorda que va veure una pel·lícula dels germans Marx, Un dia a les curses, en què una escena el va captivar: «Harpo, el que feia de mut, va entrar a una quadra i allí hi havia tot de nois negres treballant. Va fer sonar un flautí i aleshores es desencadenava tota una festa en què els treballadors ballaven lindy hop». Iñaki Royo va quedar fascinat per allò i a mesura que es feia gran aquell record i el so de la música swing continuaven en la seva ment fins que un dia ho va veure en viu i en directe. «Eren les festes del barri de Gràcia i de cop i volta em vaig trobar tot de gent ballant lindy hop. No em podia creure allò, no sabia que

a Barcelona hi havia gent que ho ballava». Va decidir buscar una escola de ball i aprendre'n de seguida i d'allò ja en farà 13 anys. «El swing per a mi és com una filosofia de vida», diu mentre admet que es dedica professionalment a impartir classes a banda de compaginar-ho amb el seu ofici d'actor també. En contraposició al swing, el blues. La música, més lenta, provoca un ball més pausat —tot i que els professors asseguren que en molts països es balla de forma ràpida també—. «La connexió que tens amb una persona quan balles blues és brutal. La música t'enganxa», afirma Jordi Figueras, de 42 anys i que en fa 2 que dóna classes. Ell assegura que va arribar a aquest món per casualitat arran d'una festa major i des d'aleshores ha quedat enamorat del swing i del blues. «Allò que realment em fascina del blues, que m'atrapa, és el tipus de

«La connexió que tens

amb una persona quan balles blues és brutal. La música t'enganxa» conversa que pots establir amb la teva parella de ball i parlo d'una conversa al so de la música, aquest diàleg entres dues persones que ballen», diu Eila. Figueras assegura que amb un parell o tres d'hores de blues ja es dominen els fonaments bàsics per començar a gaudir d'aquest estil. «Hi ha molta gent que comença fent només lindy hop i acaben triant el blues exclusivament, és com cuinar una cosa a foc lent, t'acaba seduint», admet. Tots quatre asseguren que l'explosió d'aquests balls es va produir fa uns anys, sobretot en poblacions més grans com Barcelona i que ara es viu un període d'estabilitat amb molts alumnes però sense aquella febre d'un temps ençà.

Juliol 2017

Recupera el placer de sonreír

Mercè Cochs Gasol Paciente tratada en Clínica Curull

En Clínica Curull queremos que vuelvas a sonreír, seguro y feliz. Gracias a servicios como “Sonrisa en 1 día”, nuestros pacientes vuelven a sonreír. Sin miedos ni complejos, con ganas e ilusión.

Clínica Curull, desde 1995 / Rambla Nova 114 — 43001 Tarragona / +34 977 241 380 / info@clinicacurull.com / www.clinicacurull.com

Juliol 2017

Mil motius per ballar Hi ha una persona enmig de la gran sala que ressalta per sobre de la resta. Es mou molt ràpidament, amb molta energia, no para, té un gran somriure d'orella a orella i balla aquí i balla allà amb una, dues, tres parelles diferents. És elèctric. «Has de parlar amb ell, és l'alumne més motivat que tenim», em diuen alguns dels professors. Xavi Roca té 38 anys i em demana que sortim a parlar al petit balcó de la sala. «Aquí s'estarà una mica més fresc», diu. Roca és un exjugador de rugbi que fa un any va decidir deixar la pilota ovalada per gastar la seva energia en el ball. «Em vaig cansar del rugbi, literalment. Feia molts anys que el practicava i, al final, la seva exigència era molt alta, sobretot en entrenaments i dies de partit. Buscava quelcom més lúdic, divertit i el que havia provat com bachata, rock o zumba no em convencia gens», diu. El fet que és que un amic seu li va proposar ballar lindy hop perquè faltava un noi en el seu grup i va ser aleshores quan va decidir provar i li va agradar. «És un ball molt alegre i de seguida t'ho passes bé, encara que faci poc temps que el practiques», afirma mentre admet que ara ha conegut una nova forma de sortir de festa. «Abans, per què enganyar-nos, sortir de festa sempre era igual, ja saps, acabes prenent copes i tot la pesca. Ara no,

BALL A FONS

«El que més m'agrada del lindy hop és la manera com interactues amb l'altra persona, crees un vincle molt ràpid i això fa que l'amistat sorgeixi de seguida»

això és completament diferent. Quedo per ballar. La meva vida social gira al voltant del ball, vaig a Barcelona o on sigui que hi hagi jams (festes)», diu mentre confessa que no ha sigut capaç d'atreure cap dels seus excompanys del món del rugbi al món del lindy hop o el blues. «Ells no en volen saber res i encara se'n riuen de mi», explica rient. La claror del dia va desapareixent i els llums dels fluorescents s'encarreguen d'il·luminar les diferents sales que fan de seu de les classes de ball. Els alumnes esgoten els últims passos a l'edifici de la Cooperativa però no seran, per a molts, els últims del dia. Els amants del swing i del blues tenen prevista una segona part. El bar La Cantonada es troba al costat d'on fan les classes, és un local històric, molt conegut a la ciutat i que per la seva disposició el fa apte per a concerts de petit format o xerrades, perquè té un escenari menut. Al davant, i abans d'arribar a les taules i cadires dels clients, en el pas cap a la barra, hi ha prou espai lliure sobre un terra de petites rajoles de dos colors. Aquesta serà la pista del ball dels incansables del swing. «Jo no havia ballat mai en la meva vida i, et seré sincer, ni m'agradava el ball ni tenia previst ballar mai. Un dia, però, un amic meu em va demanar si us plau que anés a una classe perquè sempre faltava un noi per fer les parelles i hi vaig anar. Em va agradar moltíssim, tant que ja veus, ara estic aquí [riu]. El que més m'agrada del lindy hop és la manera com interactues amb l'altra persona, crees un vincle molt ràpid i això fa que l'amistat sorgeixi de seguida», diu Juanma Patón de 45 anys i que només fa 15 mesos que balla lindy hop i blues.

Juliol 2017

12 BALL A FONS

La Cantonada es va omplint dels ballarins que, abans de tornar a moure els esquelets fan una breu pausa que aprofiten per refrescar-se i menjar una mica. Es reuneixen per petits grups i fan petar la xerrada, però alguns ja s'han aixecat de les seves cadires i marquen els primers passos a ritme de swing. «La gent que hi ha en aquest món considero que és més afí a la meva manera de ser, m'hi trobo molt còmoda», explica Ester Mercadé, que fa poc menys d'un any i tres mesos que va començar a ballar lindy hop i blues. Es va introduir al món del ball al gener del 2016, fent salsa i bachata, i abans «només havia ballat a les discoteques». «La sensació que tinc és que la gent quan va a aprendre salsa o bachata sembla que vagi a lligar. Aquí tot és més lúdic, no perceps aquest interès tan evident d'uns i altres», diu tot i que admet que, al final, les relacions personals acaben sorgint per una qüestió natural: «Es lliga molt, és veritat. El ball fa que puguis veure clarament si t'entens amb l'altra persona o no però en aquest tipus de ball es tracta d'una qüestió més emocional que no pas sexual». Ella va arribar al swing i el blues a través d'una amiga però en un inici pensava que no seria capaç de poder seguir el ritme del swing «perquè havia vist gent ballant-ho i em semblava complicat» però ara confessa que està «encantada»,

especialment amb el blues. «La música blues és molt més profunda i la connexió amb la parella de ball és diferent. Podem dir que lindy hop és alegria i el blues, sensualitat». No tots són nou arribats al món del ball. Hi ha gent, com la Marina Getino (29 anys), que té una llarga trajectòria en tot tipus de danses perquè va començar a ballar als 3 anys i ha fet de tot: clàssica, flamenc, claqué, jazz, etc. Actualment, a banda del lindy hop i el blues també balla dansa del ventre i dansa polinèsia, entre altres. En total, 5 hores a la setmana de ball. «El blues m'ha enamorat completament, més que el lindy. La música m'encanta, la trobo increïble», afirma. La pista s'ha anat omplint de parelles que ballen amb energia. Alguns han fet més de dues hores de classe abans però ara és l'hora de gaudir amb llibertat i, perquè no, posar en pràctica allò que s'ha après a les classes. Els professors m'havien explicat que no acostuma a haver-hi alumnes que estiguin més de dos anys aprenent lindy hop o blues. Primer de tot perquè, tal com m'havien dit, amb poques hores ja es pot tenir unes nocions suficients per ballar per compte propi i això fa que la gent s'acabi «independitzant». Al cap i a la fi, els alumnes volen saber ballar bé per anar a les jams arreu del país o fins i tot a l'estranger. «Sí, hi ha trobades a tot arreu, de fet, jo en l'últim mes i mig he estat a Lituània, Alemanya i el País Basc», afirma Mercè Amell. Allí tothom es reuneix per ballar al so de la seva música favorita. La finalitat és passar-s'ho bé. Les amistats es fan en els cursos però es reforcen en els balls fora de les hores lectives i en trobades amb altres ballarins. «Tothom balla amb tothom independentment del nivell de cadascú. És a dir, els que en saben molt no es limiten a ballar amb els deu seu nivell, sinó que també ballen amb els que acaben de començar, per exemple. Això demostra el bon ambient que hi ha i que el més important és gaudir», diu Juanma que, com alguns dels seus companys, assegura que aquelles persones que ballen lindy hop i blues acaben preferint aquest segon «perquè és més íntim». De fet, Juanma va més enllà: «A Barcelona hi ha molta gent que balla blues que prové del món de l'espiritualitat, de la meditació i del ioga». Són passades les onze de la nit del dimecres a Tarragona. Entre setmana, la ciutat no està gens animada —el cap de setmana tampoc és per tirar coets—però això no importa per als bojos del swing i del blues que cada cop s'incorporen amb més força a la pista, omplint-la de moviment i passió, girs, cames enlaire i molts somriures. Parelles de ball felices en un món amb identitat pròpia. «Ballar blues és com fer l'amor d'una altra manera», em comenta Juanma amb un somriure.

«Ballar blues és com

fer l'amor d'una altra manera»

Juliol 2017

31 ,95

€

-13%

27,

Promoció vàlida fins el 27 d'agost de 2017

€

Clor 10 efectes AXTON 5+1Kg GRATIS. Desinfectant, algicida, fungicida, bactericida, estabilitzant i destructor de matèria orgànica. 4,66 €/kg.

No hi ha excuses! Posar la teva llar a punt és #tanfácilquenotelocrees

JA HEM OBERT

AKÍ Tortosa Avinguda de la Generalitat, 195-197 MANTENIMENT REPARACIÓ MILLORA DE LA LLAR

Juliol 2017

14 BALL A FONS

Cowboys del Mediterrani

No em puc imaginar un lloc més allunyat del concepte que tinc del sud dels Estats Units que Campclar. Res que hi hagi en aquest barri de Ponent em recorda aquelles terres, des del paisatge fins a la cultura, i molt menys la música. Però quan entro al centre cívic escolto una melodia que em transporta a les zones rurals de Texas, Tennesee o Arkansas. Una música que podria ser de Garth Brooks, Tim McGraw o qualsevol dels grans del country americà sona en una sala al final de l'ampli passadís que arrenca des del taulell de recepció. Arribo fins a la porta, i sento que sobre la música hi ha algú que parla per un micròfon, com si donés instruccions. Mig obro la porta, trec el cap i em trobo una escena més pròpia de Thelma i Louise que de flamenc, sevillanes o qualsevol altre ball que associés més ràpidament al barri. Un bon grapat

de dones i homes que aparentment voregen els seixanta anys, es mouen sincronitzadament mentre formen en fileres. Ho fan molt bé perquè semblen prou coordinats. Hi ha concentració i també força traça. Em quedo embadalit per uns moments, decideixo entrar i veure-ho amb més calma des d'un racó i en aquell precís moment ja sento admiració per aquella gent que és capaç de fer allò que molts dels meus amics i jo mateix no hem fet mai: aprendre a ballar. La classe és de Country Line Dance, és a dir, ballar música country en línia. La persona que més va popularitzar aquest estil —o, millor dit, que tothom recorda recentment a Espanya— va ser aquell cantant anomenat Coyote Dax i el seu hit No rompás más (mi pobre corazón). Segur que tothom va acabar ballant aquella cançó

«Vaig començar perquè

necessitava fer alguna cosa. Havia passat els cinquanta anys i estava entrant en una depressió» i això és el més semblant que he vist des d'aleshores. La música country no solament es balla així en línia i, de fet, els ballarins que ballen aquest estil no utilitzen aquesta música exclusivament, sinó altres com el pop, rock, funky, hip-hop, etc. «Amb una base dels mateixos passos podem fer coreografies amb una cançó que està sonant ara mateix a la ràdio. Això és sensacional perquè estem a l'última i ens permet gaudir de música que està de moda i podem ballar-la amb gràcia». Caterina «Cati» Cerdán és la presidenta del grup Temps de Linedance, una associació que va sorgir fa alguns anys i que agrupa un bon nombre d'incondicionals pel ball en línia. «Vaig començar perquè necessitava fer alguna cosa. Havia passat

Cuando conduces un Mazda CX-3 nunca conduces solo. Coche y conductor Un sentimiento de unión que llamamos Jinba Ittai. Así es Mazda y

Juliol 2017

como uno solo.

está en el corazón

DRIVE TOGETHER

m{zd{ CX-3

POR 16.850 €

Gama Mazda CX-3. Consumo mixto (l/100km): 4,0 – 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 – 150.

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308 PVP recomendado para Mazda CX-3 gasolina en Península y Baleares. Incluye descuento promocional de marca y concesionario, IVA, transporte e impuesto de matriculación. Oferta válida hasta el 31/07/2017

de todo lo que hacemos.

Juliol 2017

16 BALL A FONS

els cinquanta anys i estava entrant en una depressió. Al CAP on em visitava hi havia una infermera que em va comentar que era professora de country i em va animar al fet que provés una de les seves classes com un mètode per combatre aquell estat depressiu incipient», explica Cerdán, que ara té 62 anys i en fa 11 que està vinculada al Country Line Dance. «Jo no havia ballat mai però sempre havia estat una persona molt activa. Anava al gimnàs i també a la piscina però, sincerament, allò era molt avorrit», admet. En pocs mesos Cati va aconseguir tenir un molt bon nivell i fins i tot la seva professora afirmava que semblava que ella ja havia ballat anteriorment. «En aquest ball el més important és el cervell. Cal recordar els passos i el seu ordre, no es tracta tant de ser molt àgil», diu. De fet, en les coreografies s'intenta equilibrar els estils musicals perquè el country és molt exigent, a l'hora de fer algun salt o bé utilitzar molt els talons o les puntes, un fet que castiga el físic i, si es té en compte l'edat de molts dels practicants, això s'accentua encara més. Cati Cerdán va formar, juntament amb altres companys, un grup d'exhibició, LD Stompers, el germen de l'associació Temps de Linedance, que es va crear l'octubre del 2013 i que

«El meu marit ara també balla. Al començament no volia però clar, jo anava a ballar, els caps de setmana anava a trobades i ell es quedava a casa i, al final, va decidir-se a venir»

ara compta amb uns 200 socis. «Els dimarts venim els professors a assajar i dijous i divendres es fan classes als socis», diu Cerdán que també és professora i que assegura que fa 6 hores a la setmana de country line dance, ball «social» a banda. L'associació va ser iniciativa del seu marit, Joan, que no balla massa, sinó que s'encarrega de la logística de tot el que comporta aquest ball. Això, de fet, és recurrent en aquest grup de cowboys del Mediterrani: sovint són les dones qui arrosseguen els marits que, en un inici són molt reticents a ballar. «El meu marit ara també balla. Al començament no volia però clar, jo anava a ballar, els caps de setmana anava a trobades i ell es quedava a casa i, al final, va decidir-se a venir», diu rient Arantxa Molinero. Ella també és professora i fins a arribar al country line dance mai havia ballat. Com Cerdán, també feia molt esport però buscava una cosa més divertida. «Vam pensar a apren-

dre algun ball però, clar, tots eren amb parella i nosaltres no volíem. Aquí no cal ballar amb ningú perquè ho fas de forma individual, en línia». Molinero assegura que «la concentració és vital» per ballar bé i afirma que un ball sense moltes complicacions tècniques es pot aprendre en trenta minuts. «Hi ha diferents nivells, es pot gaudir des del començament». De fet, hi ha una sèrie de passos bàsics que es poden fer més complexos segons els afegits que es facin. Així, cada ball consisteix en diverses parets. Una paret és la direcció en què s'enfronten els ballarins en un moment donat: el front (la direcció que hi ha al principi del ball), l'esquena o un dels costats. Els ballarins poden canviar d'orientació moltes vegades durant una seqüència, i fins i tot, en un moment determinat, estaran orientats en una direcció a mig camí entre dues parets. Però al final de la seqüència s'enfrontaran a la paret original o a qualsevol dels altres tres. «El Line Dance m'ha aportat molta alegria i moltes amistats», explica Arantxa Molinero i en la mateixa línia es manifesta Cerdán: «Els amics dels meus fills diuen que és genial que una dona com jo sigui tan activa. M'encanta aquest ball i puc estar-me cinc hores seguides ballant i el temps em passa volant». A la sala fa una mica de fred. L'aire condicionat està molt fort i trobo a faltar alguna jaqueta, tot i que a l'exterior passa dels 30 graus tot i ser avançada la tarda. Els ballarins, però, tenen calor. Malgrat que el ball no sembla molt enèrgic, el ritme no s'atura i s'enllaça una cançó amb una altra. L'aprenentatge va per la via ràpida. La professora, sobre un escenari molt alt i mitjançant un micròfon, va ensenyant els passos de vuit en vuit (en aquest cas). La resta el miren i la segueixen. La mestra ho fa tres o quatre vegades seguides i enllaça amb els passos de l'inici. En pocs minuts ja ho tenen. «Sí, posa la música. Prefereixo ballar un parell de cançons que aprendre-ho així, és ballant quan

C.C. Carrefour

Autovia Reus, km 4 Tarragona - Tel.: 977 544 606

Carrer del Camí de Valls, nº 76

Reus - Tel.: 977 07 62 24

Per compres superiors a 100€

Per compres superiors a 200€

de descompte*

10€

en la teva propera visita

Presenta aquest cupó i aprofita aquests descomptes! *Descompte no acumulable a altres ofertes o promocions vigents. Només a l’autocentre Feu Vert de Reus i Tarragona, vàlid fins el 31 de desembre de 2017.

25€ en la teva propera visita

Juliol 2017

via!

se cita prè n e s s o n ra it is v a e Vin

t n e im n e t n a m n e ta El teu especialis il. b ò m o t u a l’ e d a ràpid i botig

Juliol 2017

18 BALL A FONS

ho agafo abans», diu una de les alumnes. I així es fa. És sorprenent com els ballarins ja han memoritzat els passos i són capaços de ballar sense perdre's (bé, algun sí). Els barrets de vaquer molesten i alguns ballarins se'ls treuen per no haver de suar. El ritme és contagiós i donen ganes de sortir allí a la pista, situar-se entre ells i intentar ballar però clar, sense saber-se els passos seria fàcil fer el ridícul. «Quan estic en algun local o cafeteria i a la ràdio sona una cançó que hem assajat, els meus peus marquen el ritme, segueixo els passos de la coreografia», admet divertit Amable Aresté (64 anys), que viu a Miami Platja i forma part de l'associació Temps de Linedance. El que em comenta Amable em recorda la pel·lícula Full Monty quan, en un moment determinat, el grup d'homes que ha de fer l'striptease ja ha assajat la coreografia i ballen sense adonar-se arreu, fins i tot a la cua de l'oficina de Treball. «Fa tres anys pensava que el country era Coyote Dax, imagina el que en sabia d'això», diu Amable, que fa honor al seu nom. «Vaig deixar de treballar i necessitava una motivació, per això em vaig apuntar juntament amb la meva dona Cèlia». La seva muller considera que aquest és un ball on el cervell juga un paper important i que mantenir-lo actiu és una bona manera d'evitar possibles patologies futures: «El ball t'obliga a pensar constantment. Tinc un cunyat que té alzheimer i vull mantenir el meu cap actiu per no haver de passar per una cosa així». Amable assegura que tothom el coneix perquè s'encarrega de fer fotos —balla poc per un problema al genoll—. «La gent em reconeix perquè veuen les meves fotos i els agrada molt. Soc més conegut que alguns que ballen molt bé», diu tot rient. Una de les més grans pel que fa a edat del grup és Berta Plaza, que té 71 anys, tot i que físicament sembla molt més jove. Aquest aspecte s'explica perquè sempre ha estat molt esportista tal com ella afirma i ja tenia una experiència prèvia en el món del ball amb els balls de saló.

«Una amiga em va convèncer i realment estic encantada. És molt bonic veure com tothom va al mateix pas i molt ben coordinats. Aquest ordre i harmonia són fantàstics». La que té més energia i, aparentment, més agilitat és Ascen (d'Ascensión) Domínguez. Fa sis anys que balla country line dance i és de les que té més nivell, perquè competeix en el nivell intermitjà (per sobre només hi ha el nivell avançat) i ja acumula un campionat de Tarragona. «Aquesta és la meva vàlvula d'escapament. De petita ja m'agradava ballar tot i que no ho havia fet mai així, només a les discoteques. El millor d'aquest ball és que el pots fer sense dependre de ningú, no necessites cap parella. Amb tot, el meu marit també balla, tot i que a un nivell inferior», diu aquesta campiona. Com en altres disciplines, els fans del country line dance també fan trobades i, de fet, tenen previst una sortida a Andorra pel primer cap de setmana de juliol. Però també han anat —amb l'associació o pel seu compte— a França i altres països europeus.

«Quan estic en algun local o cafeteria

i a la ràdio sona una cançó que hem assajat, els meus peus marquen el ritme, segueixo els passos de la coreografia»

Juliol 2017

BALL A FONS

Juliol 2017

Art visceral

No és fàcil arribar la primera vegada al local que Tato Romero fa servir com a escola de flamenc. Es troba en una nau al polígon Francolí i, si no estàs molt familiaritzat amb aquest laberint de carrers i empreses, la recerca pot ser complicada. Fins i tot el gps dubta. Amb tot, un cop aparcat al carrer on, en principi ha d'estar l'acadèmia, és fàcil saber on es fan les classes. A aquelles hores del vespre el soroll dels talons colpejant contra la fusta retrona amb força, és una pista inconfusible per localitzar l'entrada. La sala es diu Cromàtic i Romero imparteix classes algunes hores a la setmana. Quan arribo la sessió encara no ha començat, els alumnes es preparen per més d'una hora d'intensitat i exigència de la mà d'un professor expert i ben considerat en el sector. El nivell, m'explica, és intermedi tot i que hi ha alguna alumna avançada. En un dels extrems de la sala, a prop de la porta, hi ha un guitarrista i una noia que s'encarregarà de cantar. La música amb què es fan les classes és, doncs, en directe: «Quan vaig arribar a Tarragona el flamenc amb música en directe el feia molt poca gent. De fet, hi havia poc flamenc en general i en

moltes actuacions, especialment les dirigides a turistes, es feien amb música en un CD. Però això va canviar i, tot s'ha de dir, va ser gràcies al turista rus. Els russos no volien veure flamenc amb música enllaunada, sinó en directe, i això va fer que tothom hagués de contractar un guitarra i un cantaor si volien treballar», diu Romero. El guitarrista i la cantaora que té mentre fa les classes no estan contractats, sinó que són alumnes també. És a dir, segons el mateix Romero, ambdós es van oferir a anar de franc a canvi de poder practicar i rebre les correccions i instruccions d'aquest bailaor. «Jo no toco la guitarra però puc ensenyar-li moltes coses o, millor dit, corregir-lo». Romero té 41 anys i en fa 16 que va arribar a Tarragona després que un productor el veiés actuar a les Illes Canàries i el contractés. Ell és originari de Cadis però ja s'ha convertit en tot un rodamón. I això que el seu pare no volia que fes flamenc. «Al meu pare li agradava molt el flamenc i em portava a les penyes d'aquest art a Cadis on ell jugava al dominó. Jo tenia uns cinc anys i em posava a ballar al

«Jo tenia uns cinc anys i em

posava a ballar al ritme de la música, tothom deia que era un fenomen però el meu pare no volia que ballés» ritme de la música, tothom deia que era un fenomen però el meu pare no volia que ballés». Sa mare sí que volia perquè veia que el petit Tato tenia un gran potencial. Amb la mort del pare quan Tato tenia 9 anys, la mare el va apuntar a l'acadèmia de Paco Briceño fins als 12 anys, aleshores va anar a Alemanya durant 9 mesos a ballar als centres espanyols d'aquell país. A la seva tornada, Briceño el va incloure en el Grupo de danzas Adolfo de Castro. Després d'actuar a diferents llocs el van contractar per venir a Tarragona i va passar 8 anys al Divertipark de Cambrils. Asse-

Juliol 2017

Mentre parla amb mi, el guitarrista i la cantaora ja han començat pel seu compte i els alumnes ja ballen sobre l'entramat de fusta. L'espectacle és sorprenent i això que només es tracta d'un assaig de nivell mitjà. El so dels tacons de les sabates contra el terra i la força que desprenen els ballarins és impactant. En aquells moments em quedo fascinat i entenc perfectament com el flamenc pot seduir gent de cultures tan llunyanes com el Japó. És un ball que hipnotitza, que transmet molt més del que es veu i, en tot cas, no és alegria, és passió, és raça, és força, és sentiment. «El flamenc t'enganxa, és com una droga», em diu Tato Romero. Ell comença a caminar entre els ballarins, de sobte balla, s'atura, canta, corregeix el guitarrista i la cantaora, mostra amb moviments enèrgics com s'han de moure els bailaors. La seva figura emergeix de forma enorme entre el grup d'aprenents, té molta seguretat en allò que fa i ho transmet amb vehemència amb els passos del seu ball.

Al polígon, Tato Romero fa classe a una cinquantena d'alumnes, gairebé totes noies (unes 45) i 75 en total si sumem les classes que fa en altres centres. «En el meu cas ha funcionat molt el boca-orella. Aquí no molestem a ningú, no hi ha veïns i pots venir amb el cotxe que aparcament n'hi ha segur», diu. Assegura que en 5 anys es pot tenir un nivell mitjà de flamenc, això sí «treballant molt i estudiant amb diferents professors». Del grup d'amics que tenia a Cadis gairebé cap es dedica al flamenc perquè Tato Romero considera que s'ha de sortir d'allí per poder viure d'aquest art: «A Cadis hi ha molt flamenc, dedicar-se en exclusiva a això

és molt difícil. Els que s'han quedat allà no han pogut viure d'aquest art. Cal marxar com vaig fer jo».

BALL A FONS

gura que va decidir quedar-se aquí perquè «estava tip de viatjar» però encara ho fa. De fet, el cap de setmana anterior a la realització de l'entrevista havia estat a Itàlia treballant i fa més de 8 anys que cada dilluns va a Pamplona a impartir unes classes a l'estudi flamenc de Sandra Gallardo. Puja i baixa. «Això vol dir que t'han de pagar molt bé», li dic. «No em puc queixar», em respon mentre deixar anar un somriure maliciós.

Juliol 2017

22 BALL A FONS

Entre tots els alumnes que té, n'hi ha cinc que són professionals del flamenc. Una d'ells és Yaiza Páez, de 24 anys. Aquesta jove de Cambrils, reneboda de l'actor Tony Leblanc a tall d'anècdota, va començar a ballar de ben petita i a fer de tot, des de ballet clàssic, hip-hop o ball contemporani. «La meva mare va pensar que ballar seria una bona opció com activitat extraescolar i crec que va encertar», diu rient. A l'acadèmia on feia diferents estils de ball un dia va decidir provar el flamenc i li va encantar: «El flamenc t'enganxa perquè és visceral, surt de dins, d'arrel. El ballet clàssic és elegància i perfecció, però el flamenc és el contrari, no existeix la perfecció, cada espectacle és diferent», diu. Ella va progressar molt de pressa i als 18 anys ja estava al centre Amor de Dios de Madrid. A la capital d'Espanya hi va estar tres anys. De tornada, va haver de deixar el flamenc perquè no ho podia compaginar amb la seva feina però l'amor per aquest ball va ser superior. «Em vaig adonar que allò que realment volia fer era ballar flamenc i per això vaig deixar la feina, per poder seguir aprenent. Vaig assabentar-me que Tato Romero havia muntat la seva pròpia acadèmia i vaig decidir venir». Yaiza ara és bailaora professional. «En aquesta zona hi ha molt turisme i, en canvi, pocs tablaos. Així que bàsicament ballo per a turistes», diu mentre assegura que s'està preparant per marxar a l'estranger si cal per poder dedicar-se al flamenc: «Aniré allà on em contractin i per això estic aprenent japonès per si he de viatjar fins allí». L'únic noi de la classe és Jordi Valderrama, de 38 anys. En fa només 3 que balla flamenc, un art que sempre l'havia atret. Valderrama és de família andalusa i en aquelles terres del sud passava moltes vacances d'estiu. Les seves cosines ballaven sevillanes, habitualment una porta d'entrada al flamenc. «Vaig anar al centre on Tato feia classes i allí em vaig iniciar. El flamenc t'enganxa però has de

sentir-lo perquè sinó, es nota molt a l'hora de ballar, no es tracta només de fer els moviments i passos, s'ha de viure», diu. Admet que no sap per què habitualment hi ha menys nois aprenent flamenc i assegura que, en tot cas, es tracta d'un ball «difícil». «Sembla fàcil quan ho veus des de fora però hi ha molta tècnica i al començament costa molt», diu ell que practica quatre hores a la setmana. De fet, tant li agrada aquest món que de fa un any i mig ha muntat la seva pròpia tenda de complements i vestits anomenada Urly al barri de Torreforta. «De vegades no és fàcil

trobar determinades coses com bones sabates, per això vaig pensar que seria una bona idea. Ja ho veus, el flamenc és molt més que una afició per a mi, tot i que no tinc intenció de convertir-me en bailaor professional». Alumnes, guitarra, cantaora i professor ja estan suant de valent. Tot i que la sala està climatitzada, el ritme no decau en cap moment sota l'atenta vigilància de Tato Romero, que no ofereix treva. Per un moment em passa pel cap aquella escena mítica de la sèrie Fama als anys 80: «La fama costa i aquí és on començareu a pagar, amb suor».

«En aquesta zona hi ha molt turisme i, en canvi, pocs tablaos. Així que bàsicament ballo per a turistes»

RENUEVA TU CONFIANZA

NUEVO LEXUS IS 300h HÍBRIDO Con un diseño exterior renovado que exalta la deportividad y el Lexus Safety System +, que incluye control de crucero adaptativo y seguridad pre-colisión, el nuevo Lexus IS 300h Híbrido, renueva tu confianza.

Juliol 2017

Descubre más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA C/ Carabia, parcela 11 Urb. L’ Albada - 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

164 kW 223 CV. 4,2 l/100km. CO2: 97 g/km. NOx: 0,006 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama IS 300h: emisiones de CO2 desde 97 a 107 g/km. Consumo combinado desde 4,3 a 4,7 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.

Ritmes llatins

BALL A FONS

Juliol 2017 2017 Juliol

Hi ha un grup de noies a la pista central de la Sala New York de Reus. Van vestides, la majoria d'elles, de forma informal, esportiva, amb malles i tops però algunes calcen unes sabates de ball llampants que contrasten amb la resta de la indumentària. Estan fent una coreografia totes juntes i, pel que es veu, fa temps que ho proven perquè els rostres són de cansament. La cosa no acaba de rutllar. La professora i, en aquest cas, mestra de cerimònies no sembla massa contenta perquè hi ha una esbroncada enorme al final del número. S'ha de repetir tot de zero. Una vegada i una altra. El temps s'esgota i, tot i que no ha sortit com ella volia, Damaris Valdepeñas dóna per finalitzada la sessió, demà serà un altre dia.

«La salsa és més lúdica, més social que no pas el ball de saló» Damaris, que en un dels molts significats que té vol dir domadora de lleons —una accepció que li escau completament després de veure el seu nivell d'exigència—, és la filla de Loli Alcaide, propietària d'una acadèmia de ball a Reus durant molts anys i fundadora de la Sala New York. «Jo he ballat d'ençà que tenia 3 anys, imagina't amb la teva mare portant una acadèmia i jo tot el dia per allí», diu amb un somriure. El diumenge següent a la realització de l'entrevista se celebra a la Sala New York el festival de final de temporada i, com explica la mateixa Damaris, hi haurà un total de 34 números. «Això és molta feina i volem que tot surti molt bé. És l'última setmana d'assajos i per això som tan exigents», explica. En els inicis, Damaris va provar tots els estils, des de clàssic, clàssic espanyol, jazz, balls de saló, etc. De fet, aquest últim va ser en el que més va destacar perquè va competir durant 7 anys a categoria A, la màxima aleshores. «El ball de saló és molt exigent. Quan balles per passar-t'ho bé és molt bonic però si competeixes l'exigència és màxima i va arribar un dia que vaig dir prou». De fet, la Sala New York es va obrir precisament perquè la seva mare buscava un espai prou gran per oferir balls de saló. El nom prové d'una figura del chachachá, que es diu New York i que una amiga de la seva mare va regalar als seus pares en forma de fotografia. «I també perquè els agradava molt Frank Sinatra», apunta ella que als 14 anys ja va començar a impartir les seves primeres classes. «Havia de compaginar els estudis, la competició i les classes de ball, era molt per a una adolescent, sobretot els caps de setmana, que sempre els tenia ocupats». Amb tot, si per alguna cosa és coneguda la Sala New York és per la salsa, són molts els alumnes que hi van però encara més els que arriben els caps de setmana procedents d'altres escoles

Juliol 2017

per poder ballar en una escola que es converteix en sala de ball. «La salsa és més lúdica, més social que no pas el ball de saló que no té aquest component perquè costa trobar sales on poder anar a ballar», diu.

BALL A FONS

Juliol 2017

El salt definitiu cap a la salsa es va produir quan el professor que tenia en nòmina la seva mare, Iván Hidalgo, d'origen cubà, va haver de marxar a Bèlgica per motius professionals i aleshores ella va haver de començar a donar classes, juntament amb el seu cosí Adrián Alcaide (30 anys). Els dos han format parella de ball en diferents disciplines i fins i tot han participat al West Coast Salsa Congress de Los Ángeles (Estats Units), considerat un dels congressos més importants del món en aquest estil de ball. «Jo personalment he estat cinc vegades als Estats Units per rebre classes dels millors. Estic parlant de coreògrafs d'Alícia Keys o Beyoncé, per exemple», diu Valdepeñas que assegura que la salsa està sempre en constant evolució, un aspecte que ells han mantingut des que van rebre classes a l'inici d'Iván Hidalgo, fusionant altres estils. «La salsa són cinc passos bàsics que es combinen entre sí i que, per tant, es poden complicar tant com es vulgui. Amb tot, amb aquella base és suficient a l'inici per poder gaudir d'aquest estil de ball», diu Adrián Alcaide que calcula que amb unes set classes ja es poden apreciar els progressos. Adrián, com la seva cosina, va començar de molt jove en el món del ball i va fer també tots els estils. Va competir en balls de saló en categoria A (estàndard i llatí), arribant a unes semifinals del campionat d'Espanya. «Professionalment només he viscut del ball. Als 16 anys vaig aprendre del mateix professor de salsa que Damaris. En un inici havia de treballar de cambrer en aquesta sala però de seguida vaig començar a fer de professor». Admet que ha deixat els balls de saló i que ara està més centrat en la salsa, tot i que també balla flamenc. «Si has

«Jo personalment he estat

cinc vegades als Estats Units per rebre classes dels millors. Estic parlant de coreògrafs d'Alícia Keys o Beyoncé, per exemple» fet clàssic, tens una base molt bona per poder ballar la resta d'estils», assegura mentre admet que hi ha molt pocs balls com la salsa que tinguin «tanta llibertat». Alcaide vol desmentir, en certa manera, el tòpic que molta gent s'acosta a la salsa per poder lligar: «És lògic que s'associï la salsa amb el fet de lligar perquè ballar salsa no deixa de ser un acte de sensualitat. Amb tot, si algú només s'interessa per aquest estil per lligar, no durarà massa perquè no encaixarà amb la resta de la gent. De fet, el típic bavós el trobaràs en una salsoteca, en una cafeteria o en el bar del poble». Mentre parlo amb un, l'altre dirigeix la classe que es fa a l'aire lliure, en una mena de pista oberta en un pati rere la pista principal. Està ambientat com si fos un local de platja, tot molt caribeny. «El ritme? Tothom en té, més o menys. Però tot s'aprèn indistintament de les qualitats innates que pugui tenir cada persona», afirma Damaris. El bon ambient és innegable. Mentre

Juliol 2017

Audi Empresa

Juliol 2017

El futur de la teva empresa comença avui.

Audi A4 per 240 €/mes* en 36 quotes. No és màgia, és A4. Tot allò que havies imaginat per a la teva empresa i que ni tan sols eres capaç d’imaginar. Perquè l’Audi A4, amb tot el seu equipament tecnològic d’última generació, fa que la realitat i la màgia es confonguin. Amb Audi Empresa podràs beneficiar-te dels millors avantatges fiscals per aconseguir un model amb tota la innovació de la marca. Rebràs l’assessorament d’un especialista d’Audi Empresa, i així obtindràs unes condicions inmillorables per al teu negoci. Viatja cap al futur de la teva empresa de la millor forma que podràs imaginar.

Reusmòbil

Tarracomòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Audi Financial Services

Audi A4 i A4 Avant de 90-200 kW (122 a 272 CV). Emissió de CO₂ (g/km): de 95 a 147. Consum mitjà (l/100 km): de 3,7 a 6,4. *Oferta Audi Financial Services calculada per a un Audi A4 Advanced edition 2.0 TDI 110 kW (150 CV) 6 vel. amb un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000 km totals, abonant una entrada de 3.878 € a través de Volkswagen Renting S.A. La quota i l’entrada no inclouen IVA. Inclou tots els serveis a la Xarxa Oficial Audi de manteniment i desgast, garantia (reparació d’avaries), assegurança a tot risc sense franquícia i assistència en viatge durant el període contractat. Per a altres versions i equipaments, consulta el teu Concessionari Oficial Audi. El model visualitzat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida per a unitats amb MY 2017 fins al 31/07/2017. Informació Audi: 902 45 45 75.

Juliol 2017

Hi ha gestos que et fan únic.

Nou Golf amb Control Gestual. Ho ha tornat a fer. El nou Golf amb Control Gestual entén els teus gestos. Qui si no podria canviar la manera com ens relacionem amb la tecnologia? Però això només és el principi d‘una nova era. Tota la resta l‘hauràs d‘anar descobrint. Nou Golf des de 17.100 €* amb llantes d‘aliatge, ràdio-CD amb MP3 i 8 altaveus, pantalla tàctil de 20,3 cm, App-Connect, Bluetooth, volant multifunció de cuir, llums de dia led, Climatic i 6 anys de Volkswagen Assistència inclosos.

Fem realitat el futur. Emissió de CO2 (g/km) 109. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. * PVP recomanat a la Península i les Balears: 17.100 € per a un Volkswagen Golf Edition 1.0 TSI BMT 81 kW (110 CV) (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance), si es finança a través de Volkswagen Finance, EFC, SA, segons les condicions contractuals, un capital mínim de 12.000 €, amb una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 31/07/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Golf Sport amb equipament opcional.

Vilamòbil Avda. Tarragona, 135 Tel. 93 817 17 28 Vilafranca del Penedès

Ronda Europa, 68 Tel. 93 816 80 70 Vilanova i La Geltrú www.vilamobil.es

Tarraco Mòbil

Reus Mòbil

Ctra. de València, 224 Tel. 97 722 00 66 Tarragona www.tarracomobil.es

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Ind. Agroreus Tel. 97 712 40 04 - Reus www.reusmobil.es

Juliol 2017

30 BALL A FONS

«És lògic que s'associï la salsa amb el fet de lligar perquè ballar salsa no deixa de ser un acte de sensualitat» alguns alumnes encara practiquen, en un dels laterals de la pista s'ha muntat un petit refrigeri on es parla i riu. «La salsa és molt més del que esperava. Aquí he fet amics i vinc directament de la feina quan acabo de treballar. Em serveix per desconnectar de tot», explica Matías Ibarra, un argentí de la Patagonia de 38 anys que en fa 17 que va arribar a Catalunya i viu a Cambrils. «Per a mi el més difícil és escoltar la música. Vull dir que no és el mateix sentir-la que escoltar-la», diu mentre assegura que va a la Sala New Yok quatre hores a la setmana (dues hores de salsa i dues de bachata) acompanyat de la seva dona, a qui va conèixer a l'Argentina. «Des que vam començar a ballar, fa només set mesos, ella encara està més enamorada de mi», diu rient. Però no tothom arriba amb la parella a les classes, n'hi ha que la coneix allí i, fins i tot, li demana de casar-se a la mateixa escola. Això és el que va fer Iñaki Pérez (33 anys) que es casarà el pròxim mes de setembre. «He sigut el primer a demanar la mà de la meva futura dona aquí, a l'escola, on la vaig conèixer. Va ser una sorpresa per a tothom però quin millor lloc per a fer-ho? Considero la gent de la sala New York com la meva família, fa quatre anys que vaig començar i ells m'han obert les portes de bat a bat i Damaris és molt important per a mi», diu amb convicció. Pérez és un dels membres més actius, participa en un festival de salsa a França (localitat de Vic-Fezensac) i lloa el bon ambient que hi ha a la sala: «Abans sortia per la nit i sempre hi havia merders a tot arreu. Aquí no he vist mai cap problema, la gent ve a ballar i a passar-s'ho bé, l'ambient és increïble», diu mentre assegura que dels seus amics de tota la vida no n'ha

vingut cap. «Jo aquí m'hi veig fins que tingui més de cinquanta anys, segur», diu mentre un amic del grup de ball assenteix amb el cap i reforça: «És una manera de viure». A Lilia «Lirios» Lissón la salsa li ha canviat la vida. Ella, de 51 anys, originària del Perú però que viu a Vila-seca des del 2005, només fa dos mesos que balla però ha estat temps suficient per experimentar un canvi radical en el seu dia a dia. «Fa poc que m'he divorciat. Durant la meva etapa de casada no havia tingut cap tipus de vida social, ara faig coses que mai havia fet i que em permeten gaudir de la vida». Lirios, com tothom la coneix, va començar a fer senderisme i allí va conèixer un grup de gent que la van introduir en el món de la salsa. «És millor del que m'imaginava. Al Perú ballava, clar, és molt popular aquest estil, però allí era diferent, la gent balla per a lluïr-se, independentment de la seva parella, aquí hi ha més bon ambient», assegura. L'estat anímic d'aquesta noia és tal que fins i tot assegura que balla quan cuina: «Ara soc molt més feliç. És una llàstima que no hagi pogut fer coses com aquesta abans. Els meus fills em veuen molt contenta i és important per a ells adonar-se que cal tenir relacions socials més enllà de la feina i els estudis. Jo vaig aprendre a nadar als 50 anys, vaig començar a pujar muntanyes i ara tinc un munt d'amics. Això és la lliçó que vull transmetre als meus fills, que mai és tard per fer coses», diu amb un gran somriure mentre afirma que rep classes dos dies a la setmana (salsa i bachata). Ja s'ha fet de nit a l'exterior de la sala New York. Comença a arribar gent disposada a ballar. «El 85% de les persones que venen els caps de setmana a la sala són de fora, d'altres escoles o arriben per lliure, disposats a gaudir d'una nit de salsa i conèixer altra gent», afirma Adrián Alcaide.

Juliol 2017

Les hereves de BALL A FONS

Ginger Rogers L'escola de dansa Artis de Tarragona recorda aquelles acadèmies de ball antigues, en edificis vells d'altres èpoques. Podríem dir que s'hi respira història i, tot i que s'imparteixen classes de moltes disciplines de dansa i ball diferents, trobo que s'adiu molt amb l'estil que vaig a documentar: el claqué. Si a la meva arribada sortís algú parlant-me en anglès, podria afirmar que em trobo a Nova York sense cap problema, l'arquitectura de l'escola, tot i ser petita, em transporta a pel·lícules americanes, de racons on la dansa és gairebé religió. Allà on es troba l'essència. A diferència d'altres estils de ball que s'han vist en aquest reportatge el claqué té per a mi un component molt especial. Vaig créixer veient de petit a La 2 de Televisión Española un munt de pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers i també de Gene Kelly. Em fascinaven aquells ballarins capaços de fer música amb els peus alhora que la plasticitat amb què re-

alitzaven les coreografies em deixaven amb la boca oberta. De fet, són els únics musicals que m'han agradat i ara han renascut arran de l'èxit de la pel·lícula La la land —que no he vist, per cert—. La meva última experiència amb el claqué es remunta a uns set anys enrere quan en un llarg viatge pels Estats Units vaig passar un parell de setmanes a Nova Orleans. Aleshores em vaig trobar diferents grups de nois de raça negra, alguns dels quals nens menors de deu anys, fent claqué als carrers mentre passaven la gorra. La diferència és que no portaven sabates especials per a fer aquest ball, sinó que s'havien enganxat la part rodona de les llaunes de refrescos per tal de simular el soroll de les tapetes metàl·liques. I com ballaven! Talent pur. De fet, a Nova Orleans els mi-

«Els peus són el teu

instrument, em va agradar molt de seguida»

llors artistes no tenen els millors mitjans, fins i tot els músics, on algunes de les millors bandes toquen amb instruments molt atrotinats, però aquesta és una altra història. «Faig claqué perquè m'agrada però no necessito guanyar-me la vida amb això, tinc la meva feina. Amb tot, s'ha de dir que és un estil molt minoritari i que ara ha ressorgit una mica arran de la pel·lícula La la land», diu Núria Anglès, professora de fa més de 25 anys. Anglès va començar amb el claqué quan tenia 12 anys (ara en té 46). Ella havia començat a fer dansa clàssica just a la mateixa escola on ara imparteix classes, Artis Tarragona, per prescripció mèdica, perquè tenia els peus plans. Un dia, però, va arribar un professor de claqué i Núria i la seva germana Anna van decidir provar. «Els peus són el teu instrument, em va agradar molt de seguida», diu. Anglès esmenta els referents

Juliol 2017

BALL A FONS

Juliol 2017

que tothom ha tingut sempre (Astaire, Rogers i Kelly) però assegura que aquests només són «la punta de l'iceberg» d'aquest estil de ball. «Ells el van popularitzar, el van fer arribar al gran públic, però aquest és un ball que practicaven els negres i molts d'ells no són famosos fora del cercle del claqué. Mira, un dels cinc grans referents és Bill Robinson, un ballarí negre que sortia a les pel·lícules de Shirley Temple com a secundari», explica aquesta professora que també ha impartit classes a Artis Fraga de Reus, l’escola de dansa de Montbrió del Camp i l’estudi Giselle de Cambrils. El claqué (tap dance en anglès) va aparèixer a mitjans del segle XIX com una barreja de balls tradicionals irlandesos, anglesos i escocesos —espectacles com Riverdance o Lord of the dance, per tenir un referent actual, es van popularitzar molt en la primera dècada d'aquest segle— i ritmes africans. Als Estats Units continua sent un ball molt popular, especialment

en algunes zones del sud i a Europa també es balla molt i, segons Núria Anglès, Barcelona és un dels centres més importants. «Sense cap dubte podríem dir que Barcelona és un dels millors llocs, per no dir el millor, del continent per aprendre claqué. Hi ha companyies que aposten fort per aquest estil i molt bons professors», assegura. Anglès afirma que el claqué es pot ballar amb qualsevol estil de música i que no cal ser una persona especialment rítmica per a poder-lo ballar, cal, això sí, hores de pràctica. «Amb nou mesos de treball, a una mitjana d'una hora o hora i mitja a la setmana es pot aconseguir l'estàndard bàsic, el shim-sham». Faig cara de no entendre res i aleshores decideix, juntament amb les alumnes, fer una petita demostració. El ball dura menys d'un minut. «Nou mesos?», pregunto. «Sí», diu amb un somriure.

No hi ha homes a la classe, tot són noies

No hi ha homes a la classe, tot són noies. Una d'elles és Abigail Martínez (45 anys), que ha reemprés el claqué aquest curs després de molts anys. «Havia fet claqué dels 10 als 14 anys, després ho vaig deixar perquè vaig anar a l'institut i sempre deien que, clar, em faltaria temps per poder estudiar. Des d'aleshores que ho he enyorat. Vaig estar buscant on poder aprendre de nou i vaig veure que aquí en feien. M'ha encantat tornar a ballar claqué i vull continuar. Ara, també t'ho he de dir, pensava que seria com anar en bicicleta però em vaig adonar que no, i m'ha costat una mica, però estic molt contenta», diu. Martínez ha estat una de les dues alumnes de Núria Anglès que han començat aquest any o, si més no, que han fet el curs d'iniciació. L'altra és Sílvia Cervellón (38 anys). «A la meva vida sempre he volgut fer dues coses: esgrima i claqué. A Tarragona no vaig trobar on fer esgrima, havia d'anar a Barcelona o Amposta així que vaig decidir que provaria el claqué. Per

Juliol 2017

DIVERTINT-NOS DES DELS

www.casinotarragona.com · 977 789 000 Per entrar al Casino és imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

BALL A FONS

Juliol 2017

què aquest ball? Doncs una mica com tothom, jo era bastant fan de Gene Kelly», diu mentre admet que és un ball difícil: «Una cosa és veure-ho i l'altra fer-ho. Sabia que seria difícil, però no tant». Cervellón assegura que de vegades, tot aprenent uns passos, es riu d'ella mateixa per la impotència que li provoca però afirma que està decidida a continuar: «Ara ja he fet el més difícil però m'espanta l'aturada estiuenca, no sigui que perdi tot el que he après». En el costat oposat de Sílvia i Abigail es troba Ederlinda Mariné (40 anys). Ella fa 7 anys que balla claqué després d'haver fet dansa clàssica i jazz. Va entrar en contacte amb el claqué a l'escola Artis de Reus i, contràriament als altres testimonis, assegura que va agafar la dinàmica molt ràpidament. «No em va costar, de veritat. Potser el fet que hagués ballat anteriorment ajudés, però realment el claqué és com tocar un instrument», diu mentre assegura que fa uns anys va voler tornar al ballet clàssic però «ja no va ser el mateix» i és en el claqué on es troba còmoda. «Aquí desconnecto de tot, és com anar al psicòleg. La relació amb les companyes és molt bona perquè, de fet, és l'únic lloc a la ciutat on puc compartir aquest hobby». Per a Claustre Salvat (52 anys) el claqué està suposant un alliberament d'un pes que ha suportat durant molts anys. Ella va començar a fer dansa clàssica als 3 anys, passant per altres estils i finalment, quan tenia 20 anys, va provar el claqué, que va ballar durant dos anys solament. Salvat va continuar ballant dansa clàssica però als 33 anys la mort del seu pare la va afectar tant que va deixar de ballar. «Va ser un cop molt dur, inesperat. Vaig plegar. D'alguna forma vaig associar el ball a la mort del meu pare, suposo perquè era una activitat que practicava molt aleshores i després ja no vaig tenir forces per tornar. A més, jo havia ballat sempre aquí, a Artis, i no m'atrevia a passar per davant de la porta per evitar aquell record», diu. Claustre assegura que aquella aflicció no ha desaparegut mai i no havia trobat el mode de superar-la, ni tan sols amb professionals mèdics. Fins que va tornar a ballar. «El claqué m'ha tornat la il·lusió. He estat anys en un estat depressiu, però ara veig la llum gràcies a aquest ball. Era una cosa que havia de fer i tornar aquí, a la mateixa escola on ballava quan va passar allò. Ho necessitava, soc una altra persona», confessa amb un somriure. L'alumna d'un nivell més avançat és Elisabet Cirera (44 anys). Ella, com en alguns casos anteriors, va començar a ballar dansa clàssica als tres anys al conservatori. De fet, és professora de dansa clàssica, jazz i dansa contemporània i durant 12 anys es va dedicar exclusivament a això. L'any 2002, va matricular-se per fer Comèdia Musical a l'escola de Coco Comín, a Barcelona. I allí va entrar en contacte amb el claqué. «El claqué t'enamora o l'odies, no hi ha terme mig. Pensa que a l'escola de Coco Comín, els alumnes

que feien comèdia musical com jo, podíem deixar una de les assignatures, no fer-la, com a optativa. La majoria renunciava al claqué. És difícil perquè es tracta d'un ball on també toques alhora, tot amb els peus», diu. Juntament amb Núria Anglès —amb qui eren veïnes de ben petites— van muntar un grup que es diu MT Tap i fan espectacles de claqué. Tot va sorgir arran d'una proposta d'un pianista del grup Pixie Dixie (música dixieland) que necessitava un número de claqué per a una actuació. «Per què hi ha només noies? Crec que passa en totes les disciplines de ball, és una qüestió d'herència cultural-social. Pensa que quan als nens de petits els hi dius si volen fer ballet sempre responen que "això és una cosa de nenes" i, clar, això creix amb ells». Algunes de les noies han marxat, la classe ha acabat però queden Núria Anglès, Elisabet Cirera i Ederlinda Mariné. Posen música i es dediquen a ballar pel simple fet de gaudir. Fan un número sensacional i veient-les a elles veig, en blanc-i-negre, a Fred Astaire amb una americana i pantalons blancs i sabates de dos colors ballant amb aquell pentinat lluent mentre agafa la mà de Ginger Rogers, personalitzada en les tres ballarines tarragonines. La melangia del so de les tapetes en els anys feliços de Hollywood.

«El claqué m'ha tornat la il·lusió. He estat anys en un estat depressiu, però ara veig la llum gràcies a aquest ball»

Juliol 2017

ÉS UN BON MOMENT PER SER PARE NOU SEAT LEÓN ST PER 14.990 €

COMPATIBLE AMB EL TEU FILL ADOLESCENT.

Ara, portar-te bé amb el teu fill és més fàcil que mai. Amb el nou SEAT León ST disposaràs de l’última tecnologia i prou espai per trobar sempre un pla en comú. Amb un maleter de 587 l, capaç d’emmagatzemar seny i aventures alhora, i aquells detalls que tant s’agraeixen, com la Pantalla tàctil en color de 20,3 cm (8"), el Sensor de llum i pluja o l’Assistent de frenada a la ciutat amb protecció de vianants, perquè res, absolutament res, no et faci perdre la paciència. Nou SEAT León ST, ser pare així és una altra cosa.

PANTALLA TÀCTIL DE 20,3 CM (8")

CAPACITAT DE MALETER

ASSISTENT DE FRENADA EN CIUTAT

La nova pantalla tàctil ofereix 20,3 cm (8 polzades) d’alta resolució perquè controlis totes les funcions d’infoentreteniment.

Si amb 587 litres d’espai de maleter no n’hi ha prou, converteix-los en 1.470 nomès plegant els seients.

L’assistent de frenada en ciutat amb protecció de vianants detecta si hi ha algú travessant el carrer davant del cotxe i t’avisa amb un senyal acústic i visual abans de frenar automàticament.

.COM/TUSEAT

.COM/SEAT

.COM/TUSEAT

SE AT.ES

Consum mitjà combinat de 4,0 a 7,2 l / 100 km. Emissions de CO2 de 105 a 164 g/km. PVP recomanat per a la Península i les Balears per a León ST 1.2 TSI 81 kW (110 cv) St&Sp Reference Advanced: 14.990 €. Per a clients particulars que presentin la documentació d’un vehicle d’ocasió de més de 4 anys d’antiguitat. IVA, transport, impost de matriculació, aportacions comercials de marca, concessionari i Volkswagen Finance inclosos en el preu. Oferta vàlida fins al 31/07/2017 per a clients particulars que financin mitjançant Volkswagen Finance, S.A. EFC segons les condicions contractuals un capital mínim de 9.500 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos. Campanya incompatible amb altres ofertes financeres. Paquet Confiança SEAT per 300 € si es finança la compra amb Volkswagen Finance SA EFC. Els serveis inclosos són els següents: 4 anys de manteniment SEAT Service o 60.000 km (el que ocorri abans), extensió de garantia durant 2 anys addicionals als 2 anys de garantia del fabricant o 80.000 km (el que ocorri abans) i 4 anys de Servei Mobilitat SEAT. Imatge acabat León ST Xcellence amb opcionals.

BAYCAR

Ctra. de Valencia, Km. 248 - Tarragona - Tel. 977 55 35 52 C/ Recasens i Mercadé, 61 (Polígon Agro-Reus) - Reus - Tel. 977 33 33 55 www.baycar.cat

BALL A FONS

Juliol 2017

Balls de saló Hi ha ballarins de totes les edats en la gran sala de l'escola Wapachá de Reus. Nens que sembla que tinguin 5 anys i senyors que passen la seixantena. Tots tenen diferent nivell però hi ha dies que assagen junts. Es mouen amb elegància i els més joves amb molta energia. No deixa de sorprendre'm aquest aiguabarreig però, en el fons, és normal. Es tracta de ballar, no importa l'edat. «No sempre ho fem així, clar, només alguns dies», diu Isabel Pérez, propietària i directora de Wapachá Reus, que compta amb dos centres a la ciutat. Pérez és tota una referència en el món dels balls de saló a Catalunya i a l'Estat. Ella va començar quan tenia 15 anys i als 18 ja va començar a competir de forma modesta. El gran salt es va produir quan va anar a Barcelona a estudiar psicopedagogia perquè els seus professors de la ciutat comtal li van saber veure el talent que duia a dins i van animar-la a competir a més alt nivell. Quan tenia 21 anys va iniciar una carrera que la va dur a ser dues vegades campiona d'Espanya i a representar aquest país en dues ocasions en campionats mundials i un europeu. «En l'àmbit internacional no vaig tenir tants bons resultats. Els balls de saló com a disciplina de competició van sorgir a Espanya fa relativament poc, menys de 25 anys diria jo, és a dir, una mica abans que jo comencés a competir», explica mentre assegura que els grans dominadors a nivell europeu i mundial són els ballarins russos i els italians i, en menor mesura, els alemanys (molts d'origen rus). Amb el bagatge que li donava la competició, Isabel Pérez va decidir obrir Wapachá a Reus fa més de 20 anys. Ella ara és jutgessa internacional 3.0, un títol que li permet jutjar campionats d'Europa, del món i grans slams —«va ser un títol que em va costar gairebé més que treure'm les carreres de magisteri i psicopedagogia juntes i que, per cert, no

he exercit mai»— i també pot ser directora de competició d'alt nivell. La seva herència en forma de talent té un nom: Lluís Pérez, el seu fill que ja ha estat 13 vegades campió d'Espanya. «Es fan tres campionats l'any: llatins, estàndard i 10 balls (hi ha 5 balls llatins i 5 estàndards, per tant, els 10 balls és ballar els dos estils al complet); hi havia anys que guanyava els tres», diu la seva mare que assegura que amb 4 o 5 anys ja es pot tenir un bon nivell per fer ball social, és a dir, ballar per plaer. «Al començament tothom vol aprendre per ballar a les festes majors o per fer-ho en una boda. Quan decideixen anar més enllà i competir, la millora es produeix de forma molt ràpida perquè s'entrena cada dia i es fa un treball personalitzat i específic». El salt a la competició és un pas natural en molts ballarins. El fet de poder mesurar la seva capacitat tècnica impulsa els alumnes a anar més enllà i allò que va començar com un hobby acaba sent gairebé una forma de vida. «Jo soc una persona molt competitiva i sempre havia pensat a competir fent balls de saló», diu Antonio Morales (62 anys) que, juntament amb la seva dona, Agustina Mora (59) fa 11 anys que ballen, però només un i escaig que competeixen. «Ara només ens dediquem als entrenaments i a la competició, no fem ball social», diu Agustina que assegura que competeixen dues o tres vegades al mes i que van de dilluns a dissabte a entrenar. «A la nostra edat hi ha molta gent que balla, la gent, com nosaltres, ja té els fills grans i molts estan jubilats, hi ha molta competència», diu ella rient. A l'inici, expliquen, sempre quedaven els últims però ara ja acostumen a classificar-se per les finals i en un torneig a Girona van quedar segons. «Guanyar ha de ser preciós, a veure si un dia ho aconseguim», explica Agustina tota divertida mentre assegura que ell ball els manté en forma físicament i mentalment: «Fas molt exercici i necessites concentració per fer bé els passos, això és molt bo pel cervell i per evitar patologies com l'alzheimer». Mercedes Porras (52 anys) i Baltasar Crusells (53) van començar a competir al mateix temps que Agustina i Antonio. Les dues parelles ja es coneixien de prendre classes i van decidir anar més enllà. «Volíem fer alguna cosa en parella i vam pensar que els balls de saló seria una bona idea. Venir aquí et fa oblidar tots els maldecaps de la feina perquè t'has de concentrar molt i quan tornes a casa només penses en allò que has fet malament ballant. Canvies un maldecap per un altre», diu rient Baltasar. «Al començament costa tot, són molts passos i d'estils diferents. La samba és el més difícil», assegura Mercedes, que admet que, tot i que els agrada més els balls llatins, tenen millor resultats en estàndard. Ells entrenen quatre dies a la setmana i també els dissabtes «i si els diumenges no tenim competició, anem a fer ball social». Asseguren que els seus amics de sempre no entenen la seva fal·lera pel ball però afirmen que els seus fills estan encantats amb això i que sovint els van a veure en competició.

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

Juliol 2017

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

MOTOR

CONCESSIONARIS MOTOR

Juliol 2017

NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÓ

NissanNikko Center

Promesa Cliente, programa de fidelització Nikko Center, concessionari oficial de la Nissan a Tarragona, dóna un important pas en la relació amb els seus clients, gràcies al programa Premium de fidelització, denominat Promesa Cliente. Aquesta iniciativa ofereix grans avantatges als seus nous clients i als ja fidels a la marca Ramon Ortiz Text | Pierre Grubius Fotos

La paraula clau per resumir les característiques d'aquest Programa únic al mercat és Confiança. El Programa Promesa Cliente està donant valor afegit a la marca i està permetent al client percebre el de Nissan com un producte de major qualitat. Aquest Programa té un clar i marcat enfocament cap al client i està transformant l'oferta de serveis que ofereix Nissan. Així, més de 70.000 clients Nissan de tot Espanya han gaudit d'un cotxe de substitució gratuït des

de la implantació del Programa al desembre de 2015 quan han hagut de portar el seu vehicle a revisió, el que els ha facilitat mantenir la mobilitat i seguir amb la seva vida diària sense cap impediment i sense cap cost per a ells. A més, els clients valoren amb un 9 sobre 10, la seva satisfacció respecte a la solució de mobilitat oferta per Nissan, el que dóna una idea de l'alt

L’objectiu és oferir als clients de Nissan avantatges econòmics i les màximes facilitats de mobilitat

valor afegit que atorguen els clients de Nissan a aquest servei. Un altre dels punts més valorats pels clients de Nissan és la transparència que atorga realitzar en el 100% dels vehicles, una revisió gratuïta per a qualsevol intervenció que es realitza en als tallers i que no només els permet tenir una visió clara de les reparacions o manteniment que ha de fer al seu vehicle en aquesta visita, sinó que s'informa de les accions de manteniment que pugui haver de fer a mig termini, permetent anticipar la seva decisió i tenint sempre la informació actualitzada.

El Programa Promesa Cliente no només està disponible per als clients actuals, sinó també a tots els nous que es vulguin incorporar. Nissan està anant més enllà dels seus productes innovadors i emocionants i ofereix serveis únics, com és el cas de la Promesa Cliente. Tots ells es poden beneficiar d'importants avantatges econòmics i de mobilitat al llarg de tota la vida del vehicle.

-Assistència en carretera gratuïta i per a tota la vida: si has fet el manteniment a Nissan i tens algun contratemps a la carretera, comptes amb el Servei Nissan Assistance 24 hores al dia, 7 dies a la setmana sense cap cost.

CONCESSIONARIS MOTOR

-Vehicle de substitució gratuït: si estem realitzant un servei de manteniment o reparant una avaria en el teu vehicle et proporcionem un vehicle de substitució gratuït per garantir la teva mobilitat.

Juliol 2017

Els quatre pilars de la Promesa Cliente de Nissan són:

-Revisió gratuïta del vehicle: abans de qualsevol intervenció, vam realitzar una revisió gratuïta de la teva Nissan. Així, sabràs exactament i amb total transparència el que cal fer i quant et costarà, per prendre la decisió que més et convé.

El Programa Promesa Cliente de Nissan és l'oferta de serveis més innovadora del mercat i està permetent una major diferenciació de Nissan respecte a altres marques. Marc Toro, Conseller Director General de Nissan Iberia, afirma que el Programa Promesa Cliente és un dels pilars bàsics per aconseguir els nostres objectius. Aquest Programa Únic al mercat espanyol i europeu està permetent que el client percebi al producte Nissan com un producte de major qualitat. Anem a potenciar aquest programa i fer-lo més visible, tant en els concessionaris com en tots els documents oficials de la marca. Nissan està augmentat l'oferta de serveis amb un clar enfocament cap al client que ens percep com una marca que compleix els seus compromisos. Tant els clients que ja són de Nissan com els nous clients que entrin a formar part de la gran família Nissan, tindran la possibilitat de gaudir d'avantatges econòmics i de mobilitat úniques al mercat a través del Programa Promesa Cliente de Nissan.

CONCESSIONARIS MOTOR

Juliol 2017

-Equiparació de preus del servei: si vols el millor i al millor preu amb l'equiparació de preus de servei, ho aconseguiràs perquè si en un altre taller t'ofereixen una oferta millor -amb peces i components genuïns Nissan-, nosaltres te la igualem.

Des de Nikko Center s’aposta per un programa pensat per oferir les millors prestacions als usuaris de Nissan Anton Ferrater, Gerent de la Concessió NIKKO CENTER comenta que és un plaer poder comptar amb el Programa de Promesa de Client de Nissan que permet gaudir,

tant als actuals com als nous clients Nissan, d'uns avantatges econòmics i de mobilitat úniques al mercat. Per tant, és moment d’acostar-se a Nikko Center (ctra. València, 206 de Tarragona) i rebre atenció personalitzada sobre els avantatges del programa Promesa Cliente.

Juliol 2017

Renault Koleos

NOVETATS MOTOR

Tecnologia en format crossover Renault afegeix un nou model a la seva oferta de vehicles crossover. Es diu Koleos, fa 4,67 metres de llargada i destaca per la seva tecnologia. Està equipat amb motors dièsel de 130 i 175 cavalls i pot disposar de tracció 4x4 All Mode 4x4-i i canvi automàtic Ramon Ortiz

El nou Koleos completa la gamma SUV de Renault, formada pel Captur i el Kadjar. Suposa la primera incursió del fabricant francès a la categoria dels crossovers del segment D. Totalment redissenyat, presenta unes línies exteriors poderoses i fermes que el distingeixen de seus rivals, donant continuïtat a la renovació estilística de la gamma de Renault.

El nou Koleos s’uneix als models Captur i Kadjar per oferir una completa oferta al segment de moda Disposa d'un habitacle confortable i refinat que proporciona, segons els seus creadors, la major habitabilitat de la seva classe en apartats com l’espai per als genolls o la distància fins al sostre. També ofereix una capacitat de maleter notable, amb un volum útil de 579 litres, que es poden ampliar de forma senzilla i ràpida amb el sistema “Easy Break”, fins a un màxim de 1.795 litres. El Koleos destaca per les seves possibilitats d'equipa-

ment. Pot equipar el sistema multimèdia R-Link2, una Tablet connectada i integrada en el quadre de comandament que permet gestionar prestacions com el sistema multimèdia, navegació, telefonia, àudio, ajudes a la conducció, etc. L'equipament pot arribar a cotes d'excel·lència en la versió Initiale Paris amb elements com targeta mans lliures específica, tapisseria de cuir, seients davanters calefactables i amb reglatges elèctrics, etc. En el capítol de seguretat activa, el conductor gaudeix de múltiples ajudes com reconeixement de senyals de trànsit, frenat actiu d'emergència, alerta de canvi de carril, commutació automàtica de llums de carretera i encreuament, control de trajectòria, repartiment electrònic de força de frenada, ajuda a l'arrencada en costa, etc. El Koleos pot equipar la tecnologia All Mode 4x4-i, sistema de tracció integral que assegura una òptima adherència i tracció òptima en qualsevol tipus de circumstància, gràcies als modes 2WD, 4WD Auto i 4WD Lock. La gamma mecànica està confiada a dos eficients i potents motors dièsel, un 1.6 dCi de 130 cavalls i un 2.0 dCi, de 175 cavalls.

Juliol 2017

Mazda CX-5 Renovació en tots els apartats El SUV CX-5 de Mazda experimenta una gran evolució, mantenint intacta la seva tecnologia SKYACTIV d'alta eficiència i l'apreciat concepte de disseny KODO, que significa "ànima en moviment". Les millores del renovat arriben a tots els apartats del vehicle amb l'objectiu de reforçar la seva personalitat estètica, oferir un comportament més reactiu, a l'altura de les expectatives que desperta la seva imatge esportiva, i prioritzar el confort dels passatgers.

logia G-Vectoring Control millora el tacte de conducció i l'estabilitat a altes velocitats proporcionant una conducció més suau i fluida. En matèria d'equipament destaca el Head

Juliol 2017

El perfil exterior projecta formes més agressives que dibuixen una planta més robusta però refinada. El CX-5 utilitza l'eficient tecnologia Skyactiv i està disponible amb dos motors de benzina, un 2.0 SKYACTIV-G de 160 cavalls i un 2.5 de 195 cavalls. La tecno-

Up Display policromàtic o el portó del darrere elèctric, accionat per control remot. L'aïllament acústic de l'habitacle ha estat optimitzat i els seients són més còmodes i ergonòmics.

formes que recorden a un catamarà i que li donen un pronunciat efecte tridimensional. A la zona posterior mostra una porta de nou disseny, combinat amb grups òptics que s'estenen fins a les portes, aconseguint així un efecte més enèrgic.

BREUS MOTOR

El model japonès estrena nou motor benzina 1.5 VVT-ie, un bloc de quatre cilindres en línia, desenvolupat per la firma japonesa per complir amb la futura norma d'emissions Euro 6c. Desenvolupa 111 cavalls de potència i un parell màxim de 136 Nm, aconseguint un rendiment i acceleració notables, combinades amb un consum de 4,6 litres als 100 km.

Toyota Yaris Nou motor de benzina Disponible en versions de 3 i 5 portes, el Yaris és un automòbil de vital importància per a Toyota, tot un èxit comercial als mercats europeus. Ara, al firma nipona reforça la seva

privilegiada posició al segment, afegint diferents millores. Els principals arguments se centren en la imatge, la qualitat, el dinamisme i la seguretat, apartats molt valorats pels potencials clients d'aquest tipus de vehicles. El nou Yaris exhibeix nous detalls en el seu frontal, centrats en un para-xocs amb

Per la seva banda, La variant híbrida continua sent un dels pilars de la gamma i representa el 50% de les vendes del model. Rep diverses millores que permeten gaudir d'una conducció més silenciosa, d'un confort de marxa superior i d'un sistema de direcció amb més precisió. Les novetats del model híbrid es completen amb un sistema d'escapament ajustat mitjançant un nou silenciador auxiliar.

Ahora desde

14.790€

Juliol 2017

Oferta válida hasta el 30/09/2017

>Lo mejor de la vida Con

con Wi-fi 4G y Respuesta Automática Anticolisión

opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11. Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

NUEVO CROSSLAND X

Juliol 2017

Feu Vert

el teu vehicle en bones mans

PUBLIREPORTATGE MOTOR

Redacció | Pierre Grubius Fotos

Feu Vert és una empresa que es dedica a la distribució i al manteniment ràpid del vehicle i ho fa tenint cura del medi ambient. Està present a França, a Portugal i Espanya, on té més de 80 centres. La seva missió és fer més fàcil la vida de les persones tenint a punt el seu cotxe. Aborden tant mecànica lleugera, com pesada, distribucions, embragatges, turbos i el més bàsic de l’automòbil: pneumàtics, manteniment, càrregues d’aire condicionat, revisions, canvi d’oli, filtres, etc. Per fer tot això, disposen de mitjans tecnològicament avançats i equips humans altament qualificats que reben una formació continuada per tal d’assegurar un servei de confiança i qualitat.

La màxima de Feu Vert és complir amb un servei d’excel·lència per satisfer les necessitats del client, i ho duu a terme a través d’un correcte assessorament, un bon tracte i uns preus assequibles i competitius Ofereixen promocions, descomptes, ofertes i facilitats de pagament amb flexibilitat en el finançament sense interessos ni comissions d’apertura. Són alguns exemples les càrregues d’aires condicionats a 29 euros i les neteges d’injecció a 15. Oportunitats que el client només trobarà a Feu Vert. En l’apartat de botiga, a l’Autocentro Feu Vert hi ha l’abast

tot allò que el client necessita pel seu vehicle. Pel que fa als pneumàtics compten amb moltes referències. Hi ha marca Feu Vert Efficiency, Continental, Firestone, Michelin i Orium, entre moltes d'altres. Si el client demana una que no hi és, es busca i s’encarrega. No obstant això, el 80% del mercat el tenen en col·lecció. Després dels bons resultats obtinguts a Feu Vert Tarragona (a l’Autovia de Reus quilòmetre 4 sense número), l’empresa ha decidit obrir un altre centre a la capital del Baix Camp. I és que la gent ja demanava que hi hagués un Autocentro. Han omplert un nínxol de mercat, perquè es diferencien amb escreix d’altres empreses de la mateixa naturalesa. Disposen d’una zona àmplia de treball de 1.300 m2, on hi ha la botiga especialitzada i la zona de tallers. En aquest darrer espai, hi ha 14 bòxers, entre els quals hi ha un destinat a motos, un altre a vehicles industrials i un altre a pre-itv. Garantir la comoditat pel client és un al·licient que els singularitza de la competència, ja que aquest pot venir amb cita prèvia o sense, la pot sol·licitat de forma presencial o via telefònica. A través de la seva pàgina web també poden agilitzar-se les compres i tenen a disposició del públic canals de contacte per fer consultes tècniques sobre un determinat producte o servei. FEU VERT. Carrer del Camí del Valls, 76 (Reus). Telèfon: 977 076 224. Horaris: De 8.30 a 21 hores de dilluns a dissabtes.

www.feuvert.es

ANTES DE ELEGIR UNO, CUENTA HASTA TRES.

GAMA FIAT TIPO 5 PUERTAS DESDE 10.600¢ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

TANTOS USOS COMO IMAGINES FIAT QUBO

FIAT DOBLÒ

GAMA DESDE

8.900€ Gama Fiat Qubo: Emisiones de CO2 entre: 118 y 161 g/km. Consumo mixto entre: 4,5 y 6,9 l/100 km. Gama Fiat Dobló Panorama: Emisiones de CO2 entre: 134 y 173 g/km. Consumo mixto entre: 4,7 y 7,6 l/100 km.

Oferta válida para Fiat Qubo Easy 1.4 8v 57 kW (77 CV) Gasolina. PVP recomendado: 8.900€. Incluye Pack Aire + Radio, IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general y descuento del concesionario y fabricante. Incluye descuento por financiar con según condiciones contractuales con un plazo mínimo de 48 meses, 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar para Qubo de 7.000€. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/07/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con siendo las condiciones contractuales para la financiación de Dobló Panorama: plazo mínimo de 48 meses, 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 9.990€. Los vehículos mostrados corresponden con Qubo Lounge 1.3 Multijet 59 kW (80 CV) Diésel con opcionales (precio recomendado promocionado: 12.521€) y Dobló Panorama Easy 1.4 70 kW (95 CV) Gasolina con opcionales (precio recomendado promocionado: 13.555€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

PUBLICITAT MOTOR

Juliol 2017

FIAT TIPO. NO NECESITAS MUCHO PARA TENERLO TODO. Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo de 89 a 146 g/km. Consumo mixto: de 3,4 a 8,4 l/100km. PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Easy 1.4 16v 70kW (95 CV). Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/07/2017. Las versiones visionadas corresponden con los vehículos: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 15.750€), Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 16.950€) y Nuevo Fiat Tipo SW Lounge 1.4 16v 70kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 17.950€).

Juliol 2017

50 PUBLICITAT MOTOR

NUEVO JEEP® COMPASS.

CUALQUIERA QUE SEA TU DESTINO.

Nuevo Jeep® Compass Opening Edition por 230€/mes En 36 cuotas. Entrada: 11.525,89€. Última Cuota: 18.277€. TAE: 9,06%* Gama JEEP® COMPASS: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO 2: 117 - 160 (g/km). *Ej. para un JEEP ® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103kW (140CV) 4x4 ACTIVE DRIVE AUTOMÁTICO 9 VEL. PVP Recomendado: 33.433,91€. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general, descuentos promocionales (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo). Gastos de matriculación no incluidos. Tin 7,5%. Importe total del crédito: 21.908,02€. Comisión de apertura: 657,24€ al contado. Precio total a plazos: 38.740,13€. Importe total adeudado: 27.214,24€. Oferta válida hasta el 31/07/2017 en Península y Baleares para clientes que financien con FCA Capital España, E.F.C., S.A.U., según condiciones contractuales 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 12.000€. La versión visionada corresponde con el vehículo: JEEP ® COMPASS OPENING EDITION 2.0 MULTIJET II 103kW (140CV) 4x4 ACTIVE DRIVE AUTOMÁTICO 9 VEL (PVP Recomendado 33.433,92€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

52 CIUTAT. Barris de Ponent. La zona més marginal de Tarragona lluita per esdevenir com la resta de la ciutat. | 68 CUIDA'T A L'ESTIU. ble. | 78 EMPRESA. AMT. «L’aparcament juga un paper fonamental en la mobilitat sostenible» | 88 AGENDA, OCI I GASTRONOMIA

Juliol 2017

Tarragona

Tot allò que necessites per passar un estiu saluda-

Ponent

també existeix Una radiografia sota el punt de vista de persones i institucions que coneixen bé aquests barris de Tarragona

CIUTAT

BARRIS DE PONENT CIUTAT

Juliol 2017

CULTURA | SOCIETAT| PROTAGONISTES | POLÍTICA |

L'oasi de Torreforta

«Aquesta és l'única biblioteca de Tarragona que no depèn del departament de Cultura, sinó de Serveis Socials» Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Montserrat Recasens és la directora de la biblioteca de Torreforta. Ella, que té 50 anys, en fa 27 que treballa en aquest centre, és a dir, gairebé tota la seva vida professional si exceptuem un breu pas a l'inici a l'arxiu de Cambrils. Amb la millora dels barris de ponent i l'arribada dels primers serveis, es van construir els centres cívics i a Torreforta van construir una biblioteca que exerceix com a centre cultural de la zona. «Estar als barris de Ponent i dependre de Serveis Socials m'ha suposat tenir una gran visió i he après

molt però ara, tot s'ha de dir, considero que, en l'àmbit de Serveis Socials ja he après prou i allò que ens cal és estar dins l'entramat de Cultura», diu ella amb un cert sarcasme mentre afirma que durant aquestes gairebé tres dècades ha treballat amb mediadors i educadors, fent projectes junts. «La biblioteca de Torreforta té una funció educadora i cohesionadora, i això ho ha heretat de Serveis Socials». En els primers anys, Montserrat Recasens es va fer càrrec de la biblioteca de Torreforta però també de la de Bonavista, que ara no existeix. «Estava

tres dies aquí i dos allà. Hi havia molt pocs llibres i, de fet, la de Bonavista mai va ser considerada una biblioteca oficialment». Quan es va obrir, hi havia poc més de 12.000 títols en aquest centre i ara superen els 30.000 en un espai de 300 m² que obliga a la directora i el seu equip a esprémer la imaginació per a poder oferir tots els serveis necessaris per a nens i adults en una disposició arquitectònica que no ofereix massa solucions. «Fa temps que diuen que ens traslladaran a la part buida del mercat de Torreforta, que té uns 1.000 m², l'alcalde ho va anunciar fa molt poc, esperem poder

Cada dos per tres han d'utilitzar part del pressupost per reparar trencadisses en l'edifici Segons Recasens, hi ha hagut molts conflictes al barri per aquesta barreja de cultures que no s'ha sabut estructurar bé. «Les escoles dels barris són considerades d'alta dificultat i la biblioteca també hauria de ser considerada de la mateixa manera. Nosaltres hem muntat una Taula de Treball que anomenem la "taula de la rumorologia" perquè intentem resoldre o, millor dit, trencar alguns dels tòpics que corren pel barri com "els immigrants ens ho prenen tot, la feina i les ajudes socials"», diu. En aquesta Taula de Treball, Recasens s'ha reunit amb els principals imams perquè no hi hagués problemes durant el Ramadà. «Ells, durant aquells dies, fan una vida diferent, estan més actius a la nit perquè no poden menjar durant el dia. Hem intentat que siguin conscients que això no suposi un problema pel descans dels altres veïns que no són musulmans», diu, en una prova evident que la biblioteca va més enllà que ser un centre que emmagatzema llibres i els cedeix en préstec. «Quan arriba algú de fora, un immigrant, el primer que fa és fer-se el carnet de la biblioteca. De vegades semblem més un servei d'acollida que el que som realment». L'adaptació dels nou vinguts no ha estat senzilla. «Has de tenir en compte que molts nens que han arribat aquí procedent de zones rurals d'Àfrica, no havien entrat mai en una biblioteca. Entraven corrent i cridant i, clar, els has

El gran canvi i, alhora, el gran cavall de batalla per a Recasens i el seu equip, va arribar a partir de l'any 2000. «Fins aleshores podríem dir que érem una biblioteca convencional. La majoria d'usuaris eren veïns d'origen andalús però a partir d'aquell any va arribar la immigració, bàsicament magrebina, i ens ho vam haver de replantejar tot», diu Recasens, que assegura que aquella onada migratòria va canviar per complet la fisonomia del barri. «L'associacionisme que hi havia a Torreforta va anar minvant molt arran de l'arribada dels immigrants. Molta gent de tota la vida va decidir marxar a viure a altres llocs, sigui perquè no s'hi trobaven a gust o perquè no reconeixien el barri en què havien viscut. Alguns veïns es van sentir "envaïts"», afirma.

Juliol 2017

anar-hi aviat perquè això suposarà un gran canvi. Podríem unir les diferents generacions d'usuaris que tenim perquè aquí els hem de separar perquè no hi caben», diu. De fet, les primeres mostres que alguna cosa està millorant s'han observat en el pressupost. Per aquest 2017, la biblioteca de Torreforta té un pressupost de 98.000 euros, que inclou el personal (dues contractades directament per l'Ajuntament i quatre més a temps parcial) i les activitats que s'hi fan. El 2016 el pressupost era de només 68.000 euros.

BARRIS DE PONENT CIUTAT

Juliol 2017

d'explicar que s'ha d'estar en silenci i comportar-se com cal. Això requereix tot un procés, a França fa anys que ho saben bé i ens porten molt avantatge», afirma Recasens. Ella explica que cada dos per tres han d'utilitzar part del pressupost per reparar trencadisses en l'edifici. «Estem al costat de la plaça i hi ha jovent que ni estudia ni treballa. Tot el dia al carrer sense fer res, doncs vidres trencats aquí tots els que vulguis. O de vegades entren un grup d'adolescents d'aquests que et dic cridant i fent merder pel simple fet de divertir-se. Això és una constant», explica rient. Btissam el Alaoua té 19 anys i parla un català exquisit. Ella va arribar als 7 anys des de la ciutat marroquina de Taza i treballa a la biblioteca de Torreforta des de l'octubre del 2016. Es dedica a l'atenció als usuaris i als nens i, a més, fa d'intèrpret amb les mares d'origen marroquí i d'altres zones perquè Btissam parla sis idiomes: àrab, català, castellà, anglès, italià i francès. «Des que vaig arribar em vaig fer usuària de la biblioteca. Sempre m'ha agradat llegir i a Taza també utilitzava molt la biblioteca», assegura mentre explica que vol estudiar psicologia a la URV. «La biblioteca suposa cultura per al barri, és una eina senzilla perquè els nens puguin aprendre. Hi ha moltes famílies que no tenen un lloc per estudiar i aprofiten per venir aquí», diu. Btissam, que té 3 germans més assegura que «al barri es crea una espècie de família que provoca que a la biblioteca ens coneixem tots». Al seu costat, rere el taulell, hi ha Badia Elmaadi. Ella també prové de Taza, té 48 anys i 4 fills. Badia i va arribar el 2005 amb els seus fills per reunir-se amb el seu marit que havia marxat el 2002 del Marroc. Com Btissam, fa les tasques pròpies d'una auxiliar de biblioteca i també té una sòlida cultura d'origen perquè la seva feina al seu país era de monitora infantil i també impartia classes d'àrab i francès. «Des del primer dia que vaig arribar em vaig sentir com a casa. Vaig començar

a estudiar castellà abans de venir aquí i per això la meva integració no va ser tan difícil», explica en un molt bon català. Des del punt on es troben Badia i Btissam hi ha la part infantil. Una sèrie de nens consulten els ordinadors i altres, asseguts en un grup de taules, llegeixen sota la mirada d'una de les mares. L'equip de la biblioteca ha decorat aquesta zona amb diferents motius segons la temàtica del moment i en la sala més petita del fons, destinada als més petits, una de les treballadores ha tematitzat l'espai com si fos un circ. «La biblioteca és un punt de cohesió social, especialment amb els nens. Ells són super comunicatius i tracten amb tothom, no tenen cap tipus de prejudicis», diu Recasens, que demana als nens que parlin català quan es troben a les dependències de la biblioteca. «Fora és molt difícil que el parlin. A casa utilitzen l'àrab i al carrer el castellà, per això els hi diem que parlin en català aquí, és una manera de mantenir el contacte amb la llengua». La biblioteca de Torreforta forma part dels Plans Educatius d'Entorn, una iniciativa de cooperació educativa entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Departament d'Ensenyament l'Ajuntament de Tarragona, en la qual la funció educativa i social de l'ensenyament supera l'àmbit del sistema educatiu i esdevé una responsabilitat col·lectiva. Remei Vendrell és assessora de la llengua i interculturalitat i cohesió social de la Generalitat de Catalunya i Montse Alegret forma part de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET) que depèn de l'Ajuntament. Ambdues fa 9 anys que treballen amb Montse Recasens. «Aquest pla d'entorn va ser una iniciativa de la Generalitat per fomentar l'ús de la llengua catalana a Sant Salvador i els barris de Ponent. No donem l'abast i necessitaríem més recursos econòmics i humans. Calen més hores d'estudi perquè has de pensar que a Sant Salvador, per exemple, el 80% de la població és nouvinguda», diu Remei Vendrell. «Algunes de les iniciatives que hem dut a terme són molt satisfactòries. Vam dur 800

Btissam el Alaoua té 19 anys i parla un català exquisit. Ella va arribar als 7 anys des de la ciutat marroquina de Taza i treballa a la biblioteca de Torreforta des de l'octubre del 2016

de màxima dificultat. «Enguany hem fet, fins i tot, cursos de català per a pares i mares», diu Vendrell que destaca el paper de Montse Recasens en tota la seva feina: «Sort en tenim de la Montse i la biblioteca perquè és l'eix vertebrador de tot això. Ens deixa llibres per a les escoles i la biblioteca es converteix en el centre neuràlgic de tot el que fem». Però la biblioteca encara fa més. Tre-

ballen amb temes de justícia juvenil. «Alguns dels menors que cometen un delicte i que han estat jutjats i condemnats a fer treballs a la comunitat venen aquí. Fan tasques diverses com traslladar llibres d'un lloc a un altre», diu Recasens. «Això passa en altres biblioteques de Tarragona?», li pregunto. «No ho sé, aquí ho fem. L'Ajuntament està al centre de Tarragona i sovint el que passa aquí, als barris, en tots els àmbits, no arriba allà», respon.

«L'alcalde viu a Matrix»

Parla amb un somriure etern al rostre però no es calla res estan abandonats. En el seu moment es van fer una sèrie del que vol dir. Antoni Peco és el president de la Federació d'actuacions urbanístiques però ara no es fa el seu manted'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) i ha estat un niment. Cal actuar en els centres cívics, arranjar les places i dirigent i líder veïnal indiscutible de fa més de 20 anys, els carrers. Per exemple, quant de temps fa que no s'asfalta especialment a La Floresta. «Els barris tenen els serveis que un carrer en aquesta zona?», diu amb contundència mentre tenen —CAP, oficina de l'OMAC, transport públic ("abans afegeix: «Els veïns no hem demanat tenir Anella Mediterràera privat")— perquè els veïns, els moviments associatius, nia, necessitem altres serveis. Un pavelló per a 6.000 persoels han demanat. L'Ajuntament actual està més interessat a nes? Va home, va. Per això dic que l'alcalde viu a Matrix». I fer projectes que semblen Matrix que en donar suport a les no es queda aquí: «Hi ha col·legis que tenen aules en barranecessitats reals de la ciutadania», diu cons al costat de l'esmentat pavelló. Si Peco. «Matrix?», li pregunto. «Sí, com l'alcalde s'hagués esforçat tant a soluEls veïns no hem els Jocs del Mediterrani. Aquí allò que cionar aquest problema com en trobar demanat tenir Anella cal és fer el mateniment dels barris que el finançament per a la famosa piscina

Mediterrània, necessitem altres serveis»

BARRIS DE PONENT CIUTAT

Juliol 2017

alumnes a veure un musical sobre el Rei Lleó que feien els estudiants d'un dels centres i els nens van, literalment, al·lucinar. Possiblement, molts d'ells no tornaran a veure una funció de teatre mai més, però sempre recordaran aquell dia», diu Montse Alegret. El pressupost del Pla d'Entorn és de 36.000 euros pel curs 2016/2017 que s'ha acabat recentment i la meitat d'aquests diners es destina a les classes de reforç que es fan als centres

Juliol 2017

56 BARRIS DE PONENT CIUTAT

dels Jocs, un altre gall cantaria».

anys?», es pregunta Antoni Peco.

Peco coneix bé la realitat dels barris perquè la viu cada dia. Ell assegura que els barris de Ponent «són una realitat paral·lela al centre de Tarragona» i considera que la gent que ha viscut tota la vida en aquesta zona no té la necessitat de marxar a un altre lloc. «Aquí encara pots veure, en certa manera, una vida més de poble. El fet tan típic en què la gent treia la cadira al capvespre per fer petar la xerrada amb els veïns encara passa o bé es reuneixen a les places per intercanviar opinions». El president de la FAVT afirma que els principals canvis als barris es van produir en l'època de Joan Miquel Nada perquè aleshores «hi havia diners per invertir» però ara, en canvi, «l'alcalde Ballesteros, arran de la crisi, ha perdut de vista la realitat de les necessitats dels barris».

El president de la FAVT considera que han estat les associacions de veïns les que més han fet per intentar cohesionar els barris. «Sempre hem volgut que les festes fossin obertes, sense discriminar ningú. Per exemple, si es feia una paella popular, no es posava res de porc, perquè això podria impedir que vinguessin musulmans. A La Floresta, per exemple, s'han fet jornades gastronòmiques interterritorials en què cada persona portava un plat típic de la seva terra, l'explicava a la resta i es tastava. Era una manera de conèixer millor cada veí».

Antoni Peco assegura que no ha pogut traslladar tot aquest punt de vista a l'alcalde perquè fa dos anys i mig que aquest no li dona hora per a reunir-se amb ell. «Com pot ser que l'alcalde d'una ciutat no trobi un moment per a reunir-se amb el president de la federació que engloba totes les associacions de veïns d'aquesta ciutat i, per tant, la veu més autoritzada del poble?», li pregunto. «Això li hauries de preguntar a ell, jo tampoc m'ho explico. El 13 de maig va venir a les festes de La Floresta i vam coincidir. Em va dir que em trucaria i faríem un cafè. D'allò fa dos mesos». Més enllà que resulti sorprenent que l'alcalde faci 30 mesos que no es reuneix amb el representant dels veïns de la ciutat, no deixa de ser encara més impactant que quan se'l troba per casualitat no proposi reunir-se en una taula de treball conjunta per abordar els temes de Tarragona, sinó que li proposa fer un cafè. «No hi ha diàleg amb l'Ajuntament. Suposo que per a ells no és una prioritat saber les necessitats dels veïns. El seu llegat són els Jocs del Mediterrani. La pregunta és, al marge d'aquest tema, amb qui s'ha reunit l'alcalde Ballesteros els últims

«No hi ha diàleg amb

l'Ajuntament. Suposo que per a ells no és una prioritat saber les necessitats dels veïns. El seu llegat són els Jocs del Mediterrani» Antoni Peco considera que encara hi ha molta feina a fer, sobretot en aspectes urbanístics: «El carril bici es talla al pont de Santa Tecla, no arriba als barris. A Icomar hi ha un gran descampat, perquè no hi va la ciutat judicial allí? El govern municipal ha fet del Francolí una frontera amb els barris. Només cal pensar en els actes de Sant Magí o Santa Tecla. S'han de programar coses als barris i que la gent senti la festa com a seva i que els veïns que viuen al centre vinguin als barris també», afirma mentre assenyala l'ocupació il·legal d'habitatges com un dels grans problemes actuals dels barris. «La solució contra l'ocupació? És difícil però el que sí que veig és que no s'està fent res. Has de tenir en compte que hi ha blocs de pisos en què tots estan ocupats menys un o dos. Això vol dir que aquestes dues famílies paguen l'electricitat de tot l'edifici perquè la resta s'ha connectat il·legalment. És una situació insostenible».

Juliol 2017

de Ponent

93 826 69 50

93 891 33 21

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador

BARRIS DE PONENT CIUTAT

Juliol 2017

El punt de vista antropològic

Federico Bardají és tot un especialista en els barris de Ponent de Tarragona. A finals dels anys 80 del segle passat ja va escriure un llibre sobre la matèria i el 2015 una altra obra centrada en el barri de Bonavista que duia per títol Bonavista: una biografia social. «L'evolució dels barris de Ponent ha estat bona en tots aquests anys. En un inici es va incidir en la vertebració urbana, es parlava de “cosir” els barris mitjançant obres urbanístiques i vials d'enllaç per tal que la carretera fos gairebé un carrer. Això s'ha aconseguit però el carril bici, en canvi, s'ha quedat a l'altra banda del Francolí. Amb tot, en la part cultural i simbòlica, que era la

més important, s'ha avançat poc», diu en referència a dur les festes de Santa Tecla i Sant Magí als barris o altres esdeveniments culturals com el festival Dixieland. Segons Bardají, la primera generació de veïns que van arribar als barris tenien una identificació més intensa amb ells però ara els veïns se senten plenament identificats amb Tarragona sense perdre l'orgull de ser del barri.

«Molts dels que van

venir inicialment de fora van tornar als seus països per culpa de la crisi» L'antropòleg destaca l'impacte de la crisi econòmica als barris de Ponent on assegura que ha fet «estralls»: «Molts dels que van venir inicialment de fora van tornar als seus països per culpa de la crisi». Bardají destaca el paper de l'associacionisme i dels veïns en millores socials pels

barris, un fet que va permetre que el primer menjador social estigués a Bonavista: «Va ser el bar Cabrera qui va oferir àpats gratis a qui ho necessitava. Després, l’església evangelista també va fer una tasca ingent treballant amb joves delinqüents que estaven enganxats a la droga». L'antropòleg destaca que la confiança i la paraula donada és un valor important en moltes zones dels barris i, així, en alguns comerços encara fien i també lamenta la visió centralista pel que fa a la cultura que es té a Tarragona: «A Bonavista, per exemple, hi ha bona música, sevillanes, flamenc i fins i tot heavy metal, però la gent del centre no va a veure actuacions. Al començament de la democràcia hi havia teatre als barris i finançat per l'Ajuntament. On està tot això ara?». Federico Bardají destaca el nivell interclassista dels barris de Ponent i remarca el paper actiu dels veïns, posant d'exemple l'associació de dones marroquines que s'ha creat a Campclar i que fan, entre altres activitats, taekwondo.

inf

93 826 69 50

93 891 33 21

Juliol 2017

fo@comercialstc.com

de Ponent

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador

Juliol 2017

60 BARRIS DE PONENT CIUTAT

«Amb la crisi gairebé

Al bell mig del barri de Campclar, en una de les zones més deprimides i conflictives del barri, es troba el Casal L'Amic, una organització que va sorgir el 1983 arran de la necessitat d'educar els nens de la zona que aleshores no sabien ni llegir ni escriure en la seva gran majoria. Aquesta necessitat va ser descoberta per joves de la parròquia de Campclar que durant unes jornades lúdiques es van adonar del grau d'analfabetització dels nens. La presidenta actual del Casal L'Amic és Anabel González (42 anys) que va començar la seva trajectòria en aquesta organització l'any 2002. «Coneixia Jordi Navarro, que era un dels fundadors, i ell em va parlar molt bé del Casal L'Amic. Després d'estar un any de voluntària, vaig començar a treballar professionalment com a educadora del grup d'adolescents, més tard vaig ser la coordinadora, un càrrec que no existia fins aleshores i ara soc la presidenta de fa pocs mesos», diu. González explica que el principal cavall de batalla en els primers anys era combatre l'absentisme escolar, que es xifrava al voltant del 60% aleshores. Entre tots els programes que tenen està l'Aracne, adreçat a persones joves inscrites al Sistema de

Garantia Juvenil (16 a 29 anys) que no treballen, ni estudien i l'objectiu és que rebin una oferta d'ocupació i formació després d'un procés de reflexió i orientació. El casal també realitza diferents tallers i des de fa 10 anys té en marxa el programa A peu de carrer, en què un parell de tècnics recorren els barris de Ponent per estar en contacte amb joves que des que abandonen els estudis deixen de tenir un referent educatiu. «Ens vam adonar que en una determinada franja d'edat els joves desconnectaven de les entitats. Estaríem parlant dels 14 als 30 anys. L'objectiu és mantenir el contacte, que ens vegin i també emprendre accions culturals i artístiques», diu Anabel González. Un dels principals projectes és el Centre Obert, adreçat a nens de 4 a 12 anys, en què es reforça la part educativa i s’intenta evitar que entrin en situacions de risc. Fins a 4.000 persones formen part dels programes del Casal L'Amic cada any, uns projectes que executen 20 professionals (la majoria a mitja jornada) i 10 voluntaris. Aquesta feinada, però, no va ser suficient per garantir la continuïtat d'aquesta organització que va

hem de tancar, les administracions van retallar molt, especialment l'Ajuntament de Tarragona i vam començar a generar un dèficit d'uns 70.000 euros anuals» estar a punt de desaparèixer per falta de finançament. El pressupost total del Casal L'Amic, que en el moment de tancar aquesta edició encara no havia estat confirmat per la institució, el forma, segons la seva presidenta, d'entre un 60-65% per part de fons de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona. La resta prové de mans privades com La Caixa, Educo, etc. «Amb la crisi gairebé hem de tancar, les administracions van retallar molt, especialment l'Ajuntament de Tarragona i vam començar a generar un dèficit d'uns 70.000 euros anuals. Aleshores ens vam posar sota el paraigua de Sinergia Social [associació coordinadora d'entitats que dona suport tècnic i organitzatiu a organitzacions]», diu González que afirma que encara hi ha molt absentisme escolar al barri i que això s'uneix amb adults que no tenen estudis i molts problemes per trobar feina.

Juliol 2017

93 826 69 50

93 891 33 21

de Ponent

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador

BARRIS DE PONENT CIUTAT

Juliol 2017

r e r b o n è s s o El m

Agustí Ayats ho sap gairebé tot dels barris de Ponent. Ell, de 66 anys, va arribar fa 31 anys al barri de Campclar i coneix bé la realitat de la zona perquè, a més, ha estat un capellà obrer, és a dir, que ha compaginat la seva tasca pastoral amb el món laboral. Així, Ayats va treballar durant 30 anys com a vidrier en una fàbrica, del 1975 al 2004. L'empresa va tancar i aleshores va fer un curs a l'oficina de Treball de la Generalitat per a cuidar persones dependents, feina que va fer fins a la seva jubilació el mes d'agost del 2016. «Del 1975 al 1986 vaig instal·lar-me a Icomar però sense parròquia. Els barris han canviat molt des que jo vaig arribar. Al començament els carrers no estaven asfaltats i també faltava molt enllumenat», diu mossèn Ayats, que va formar part activament de la FAVT. Ell assenyala una data que molts dels protagonistes també indiquen com a clau per entendre actualment la situació dels barris: l'any 2000. «Aleshores va arribar la immigració. Molta gent va marxar per molts motius, perquè no volien conviure amb els immigrants, altres perquè buscaven un lloc millor, de tot. Allò va canviar els barris», diu. Ayats assegura que seria impossible entendre el barri de Campclar sense els blocs de pisos blaus o verds, on es va instal·lar molta gent procedent del barraquisme, de les parcel·les Tuset i la Savinosa, i més tard del barri de l'Esperança. La convivència al barri, segons el capellà, no ha estat mai fàcil. «Hi ha molta població d'ètnia gitana i la vida amb els paios ha estat sempre difícil. Ara imagina't, a més, amb

«Hi ha un clan que té atemorit tot el barri de sempre... ...Hi ha gent que ha abandonat el barri per por» tota la població immigrant que hi ha. Amb tot, hi ha hagut menys problemes del que es podria esperar». Tal com assenyalava Anabel González, del Casal l'Amic, l'absentisme escolar ha estat un gran problema a Campclar i altres problemes dels barris de Ponent i Agustí Ayats recorda que durant alguns anys hi va haver monitors que anaven casa per casa despertant els nens perquè anessin a l'escola. Una xacra que ha assolat el barri ha estat la droga, que als anys 80 del segle XX estava protagonitzada per l'heroïna i ara per la marihuana i la cocaïna. «Els gitanos tenen la seva pròpia llei i, de fet, hi ha un clan que té atemorit tot el barri de sempre. Es dediquen a deixar diners a un interès molt alt i si no els tornes en la data assenyalada, et doblen el deute i si no pagues, et destrossen la casa. Hi ha gent que ha abandonat el barri per por», assegura. Mossèn Ayats es mostra molt crític amb els diferents governs municipals. De fet, assenyala l'exalcalde Joan Miquel Nadal com el gran culpable de la destrucció de l'associacionisme a Campclar: «En aquella època cada bloc estava organitzat per una mancomunitat. Les associacions de veïns coordinaven les mancomunitats però l'alcalde Nadal va fer tot el que va poder per dividir aquest moviment veïnal. Allò va fer molt mal i amb Ballesteros tampoc s'ha millorat en aquest sentit».

Juliol 2017

C/Prades nº 21 Delante de Mercadona

977 55 44 44 “Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo”

VISITA'NS I ET REGALEM UNA BARRA D'ENCENS

93 826 69 50

93 891 33 21

de Ponent

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador

Expeer.io és una jove empresa turística fundada per una tarragonina que aspira a dissenyar experiències personalitzades per als seus clients

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Juliol 2017

Emocions a mida

VIU a fons

«Tots hem viscut aquella història en què estàs de viatge a l'estranger i el guia, de cop i volta, et porta a una tenda on venen vestits de seda perquè compris i ell s'emporti una comissió. Això és precisament el que no vull fer a Expeer.io, sinó tot el contrari, volem que el client triï què li ve de gust fer, no que el duguin allà on altres volen». Montse Cuadrillero ho té molt clar. Ha viatjat suficientment per saber què agrada i què no quan un busca un lloc on relaxar-se, viure una aventura o simplement conèixer nous mons. Es tracta de combinar la planificació i la seguretat d'un viatge organitzat però amb la possibilitat de triar allò que es vulgui fer cada dia, sense haver de conviure en un paquet tancat inamovible. En certa manera seria com l'Itunes. Et pot agradar un artista però no has de comprar obligatòriament tot el disc si només t'agraden unes cançons.

L'anècdota que explica Montse quan arribo a la seva oficina del carrer Méndez Núñez 16, em recorda un antic viatge a Grècia, fa més de vint anys. Aleshores anàvem amb els companys de la universitat i teníem una guia que ens duia a veure els principals monuments i llocs d'interès amb un autobús. A l'hora dels àpats, però, no hi havia possibilitat de triar. «Anirem a un restaurant molt bo, d'un amic, de primer hi ha mussaca...», deia. I així cada dia fins que un grup d'amics ens vam «revoltar» i vam decidir no anar a menjar on ens «dirigia» la nostra guia. El problema és que, sense parlar l'idioma ni conèixer el país aquest atac de rebel·lia no era senzill i un dia vam haver de menjar uns sandvitxos sota uns porxos d'un edifici abandonat prop

«Ens adaptem a tot. El

client ens pot demanar què vol fer i on vol anar i nosaltres li gestionem»

del jaciment de Micenes. No era un àpat de luxe, però com si ho fos: era el sabor de la llibertat. Expeer.io neix com una alternativa a les agències de viatges tradicionals però també vol ser molt més. «Nosaltres no venem experiències, venem emocions», diu Montse, que ha iniciat una nova vida professional amb aquest projecte. «Ens adaptem a tot. El client ens pot demanar què vol fer i on vol anar i nosaltres li gestionem». La capacitat d'adaptació i Ia velocitat a l'hora de solucionar problemes són algunes de les virtuts d'Expeer.io. «Fa unes setmanes un col·legi de Tarragona ens va trucar un divendres a les dues de la tarda dient-nos que l'activitat que tenien contractada per a un grup nombrós d'escolars s'havia anul·lat. Estaven desesperats perquè no quedava temps i necessitaven fer alguna cosa per dilluns. En unes hores vam programar una sortida a l'Ametlla de Mar amb un munt

tius es fan moltes sortides i activitats. Nosaltres podem programar qualsevol cosa i oferint sempre aquesta personalització que ens caracteritza i diferencia» Montse Cuadrillero, que preveu augmentar d'ací a poc temps la plantilla d'Expeer.io, no es limita només a grans viatges o estades de plaer o aventura. Assegura que la seva empresa pot oferir qualsevol tipus d'activitat i per

Expeer.io també s'ofereix a empreses, per a activitats per a executius o grups. «Volem que Expeer.io sigui una referència i que estigui posicionada i sigui coneguda per la seva qualitat de servei i el seu bon tracte». EXPEER.IO c/ Méndez Núñez, 16 baixos

Juliol 2017

«Des dels centres educa-

això té previst un programa per a les escoles. «Des dels centres educatius es fan moltes sortides i activitats. Nosaltres podem programar qualsevol cosa i oferint sempre aquesta personalització que ens caracteritza i diferencia. Crec, a més, que és molt important que el client senti que està, en certa manera protegit i, per això, la nostra disponibilitat és total, les 24 hores del dia. Si algú té algun problema, nosaltres els hi solucionem, no ens arronsem d'espatlles i assumim que allò pot no tenir solució o cal esperar que passi el cap de setmana. De fet, si algú, un cop contractat un servei, decideix canviar el planning del seu viatge, nosaltres podem fer-ho», diu amb convicció.

Aventura sobre dues rodes Expeer.io està treballant juntament amb un munt d'empreses com Parapente Montsant, Quercus Pyrenaica i altres per oferir les millors experiències als seus clients. Una de les més potents és una ruta amb moto per Mongolia de la mà d'Artur Aragonès, el pilot tarragoní que ha participat diverses vegades al ral·li Dakar i que amb la seva empresa Eutiches realitza aquesta ruta. «Això és realment el que oferim, experiències reals per conèixer com és el país més enllà del que mostren algunes agències o la publicitat institucional. En aquest cas, amb Artur, els clients poden viure de forma autèntica, vivint en els mateixos llocs que els mongols», explica Cuadrillero que també destaca que es pot fer una altra ruta, també amb Aragonés com a guia especialista pel Marroc. «I molt més, estem preparant poder volar per sobre del parc natural del Masai Mara, a Kènia, en parapent. Això és el que et deia: podem fer qualsevol cosa

que els nostres clients vulguin. I no cal haver de marxar fora si no es vol. De fet, si agafes un mapa de Catalunya t'adones que en menys de quatre hores en cotxe pots estar fent submarinisme, anant amb bicicleta pel Delta, fent escalada, senderisme, ràfting, menjant en un restaurant amb tres estrelles Michelin o prenent el sol en una platja idíl·lica. Les possibilitats són múltiples».

PUBLIREPORTATGE CIUTAT

d'activitats junt amb Plancton Diving. Tothom va quedar encantat», assegura.

Juliol 2017

66 PUBLICITAT CIUTAT

fer festa és un bon costum promovem la cultura km 0

El 95% dels Ajuntaments fan servir la plataforma e-catàleg per contractar els serveis que ofereixen 1.500 grups de cultura. Informa-te’n a www.dipta.cat

Juliol 2017

Cuida't a l'estiu

Estiu sà,

estiu feliç

Si tens cura del teu cos durant l'estiu, tindràs unes vacances millors

Activa’t es un centro deportivo diferente, donde se realizan una gran variedad de clases y entrenamientos, dirigidos para todos los públicos, personalizados, donde la mayor preocupación es ofrecer una atención personalizada para todos los clientes. En Activa’t encontrarás un equipo humano totalmente implicado en el bienestar y satisfacción de cada unos de nuestros clientes Encontrarás salas cardiovasculares y de tonificación muscular con materiales y tecnología deportiva de primera calidad.

C/ Frederic Mompou 6 43005 Tarragona Tel 977139521 – 609937411 info@activat-tgn.cat - www.activat-tgn.cat

CABELL CUIDA'T A L'ESTIU

Juliol 2017

Cuida el teu cabell a l'estiu

Sovint es remarca la importància de protegir la nostra pell a l’estiu però poc es parla sobre el cabell. El sol, la sal del mar, el clor de les piscines, etc, poden afectar el cabell VIU a fons

Així, el primer pas per lluir un cabell sa durant l'estiu és mantenir-lo hidratat. Cal utilitzar productes especials per a això, com les màscares amb major efecte suavitzant i una hidratació més intensa i cal deixar de banda els gels i escumes de pentinar que endureixen el cabell i no permeten que llueixi natural. Caldria aplicar una màscara natural un cop a la setmana.. Quan vagis a la platja, el riu o la piscina és molt important aplicar una màscara hidratant amb protecció solar que ajudi a mantenir a ratlla tots els agents externs que poden afectar l'aparença del cabell. A més és convenient fer servir barrets o gorres per protegir el cabell dels raigs solars de forma efectiva. Sempre que es pugui s’ha d’inten-

tar no tenyir el cabell almenys durant el període més calent de l'any. Tampoc s’ha de fer just abans d'unes vacances on s’etarà molt exposat a la platja, la piscina o el sol, a l'estiu és millor escollir els productes sense amoníac menys agressius amb el cabell per evitar que es ressequi. A més és important visitar al perruquer just abans de l'estiu per fer un tall de puntes i eliminar la zona més seca i maltractada. Després s’hauria de tornar quan els dies de calor hagin acabat amb la finalitat de sanejar cabell tallant l'àrea que hagi pogut quedar maltractada. Una de les claus per cuidar el cabell a l'estiu és no excedir-se amb l'assecador i els allisadors, perquè el cabell és molt sensible als canvis i les altes tempera-

tures i tot junt podria fer que perdi vida ràpidament. Una manera simple i efectiva de minimitzar els danys causats per l'aigua salada o el clor de la piscina és mullant el cabell amb aigua corrent, és a dir fent ús de les dutxes disponibles a platges i piscines. Això ajudarà a eliminar l'excés de sal i clor, impedint que el cabell s'assequi després tot un dia exposat al sol.

És important visitar al perruquer just abans de l'estiu per fer un tall de puntes i eliminar la zona més seca i maltractada

Juliol 2017

La pell,

la gran amenaçada

PELL CUIDA'T A L'ESTIU

Juliol 2017

Lluir un bonic bronzejat pot ser perillós si no s’han pres les precaucions adequades Redacció

dants i carotens. Ajudaran a protegir la pell davant del sol i ens donaran un bronzejat més durador.

Amb tot, hi ha altres consells que cal seguir per tenir una pell sana i protegir-la durant els mesos amb més radiació solar. El sol ens proporciona una sèrie d'efectes beneficiosos per al nostre cos: acció antidepressiva, síntesi de vitamina D. Però també efectes perjudicials que hem d'evitar: envelliment cutani (taques, arrugues) i càncer de pell.

Si la pell presenta taques que han aparegut amb el pas dels anys, no és el millor moment per començar tractaments que les eliminin: làser, IPL, peelings. A l'estiu, cal protegir-se del sol al màxim per no tacar-se més.

Cal evitar l'exposició solar en les hores centrals del dia (12 a 16 hores) i, en tot cas, portar fotoprotectors. Aquests proporcionen un augment del temps de tolerància al sol, però no anul·len els efectes de la radiació ultraviolada totalment. S’ha d'aplicar el fotoprotector 30 minuts abans de l'exposició solar. Després de cada bany o cada 2 hores s’ha de renovar l'aplicació del fotoprotector. Fins i tot encara que sigui resistent a l’aigua. Les pigues s’han de protegir igual que la resta de la pell. No són aconsellables les sessions de raigs UVA per posar-se moreno abans de l'estiu, ja que el bronzejat «artificial» protegeix menys que el bronzejat «natural». Les cremes autobronzejadores i els nutricosmétics sí que són últils. Aquests últims contenen vitamines C, E, D, antioxi-

El cos perd més aigua quan fa calor i és necessari hidratar la pell tant per dins com per fora. Cal beure aigua i sucs de fruites naturals en major quantitat. Les fruites, hortalisses i verdures són rics en antioxidants i ens ajuden en la prevenció de l'envelliment. Hidratar la pell adequadament, utilitzant cremes hidratants tant a la cara com a la resta del cos és molt important. Es pot millorar els resultats si s’aplica un sèrum amb antioxidants abans de la crema hidratant a la cara.

No són aconsellables les sessions de raigs UVA per posar-se moreno abans de l'estiu, ja que el bronzejat «artificial» protegeix menys que el bronzejat «natural»

PUBLICITAT CUIDA'T A L'ESTIU

Juliol 2017

Menjar bo i sa L’estiu és una època en què moltes persones tenen menys activitat diària i, per tant, cremen menys calories

ALIMENTACIÓ CUIDA'T A L'ESTIU

Juliol 2017

VIU a fons

Són dies de vacances, d’excessos i d’horaris totalment descontrolats. Amb tot, s'han de fer almenys quatre àpats al dia i no picar entre hores, així s’evitarà guanyar pes. En una dieta estiuenca és important ingerir els nutrients de manera equilibrada i no oblidar cap dels grups de la piràmide de l'alimentació, com greixos, hidrats de carboni i proteïnes, però aquests han de canviar les seves proporcions. Els greixos són menys necessaris i s'han de reduir, així que és obligat prescindir de menjars greixosos i fregits que poden fer més pesada la digestió i que aporten calories extres innecessàries. En el seu lloc es pot optar per les verdures i hortalisses, en forma d'amanides i sopes fredes, que es prenen fresques i crues. Aquests plats descendeixen la temperatura del cos. Els greixos s’oculten amb la seva millor cara estiuenca en els gelats industrials i cal estar atents a les etiquetes i rebutjar aquells amb excés de greix i consumir només els de composició amb més fruita, tenint en compte sempre que és una aliment molt calòric. Per tant, s'han de preferir les formes en saorbets de fruites o amb iogurt i sempre descomptant les seves calories del total de la ingesta diària. Constitueix el gelat, doncs, un plat i no un complement dels àpats. Els fregits de peix són també aliments tradicionals de xiringuito i aperitiu, però són excessivament calòrics i no s'han de prendre per costum. A més, menjar a l'estiu exigeix una forma de cuinar simple amb carns magres amb poc greix i peixos a la planxa, al forn, en papillota o a la brasa. Els aliments cuinats d'aquesta manera tot just necessiten oli i mantenen totes les seves propietats nutritives. Els escabetxos també són plats freds molt refrescants i que es conserven molt bé malgrat la calor. No han de faltar les fruites en la dieta estiuenca, tan variades i desitjables durant l'època de calor, però s'han de prendre sense sucres afegits i com a part d'una alimentació completa. Una dieta a base només de fruita no és recomanable, entre altres raons, pel seu alt contingut en sucres. Durant l'estiu el millor refresc és l'aigua. S'ha d'oblidar l'excés de refrescos i de cerveses i altres alcohols, com les sangries, i, en el seu lloc, consumir dos litres d'aigua al dia. Una mica de suc de llimona a l'aigua pot fer-la més desitjable a nens i grans.

LUNS L I D E D OBERTIUMENGE AD

Sauna i bany de vapor Fisioteràpia / estètica Personal Training

Paga només els dies que utilitzis el gimnàs

Sense moure’t del centre de Tarragona

Tra i

d i o b ox

l R u n nin

Stre

Zu mba

ching

Car

Juliol 2017

DESCARREGA’T AL NOSTRE FACEBOOK LES OFERTES DE 50% DE DESCOMPTE

dy Co m ba

GAP

in g ra n si o n T

spe

g l Tra i n i n

Abd

n a p e rs o

Spin ning

Bosu

TRX

ens

To ta

F it B a ll

P il a t e s

e r Dumb

siu

in a

C ro ssﬁ t

ls Hip o p

Fixa’t tot el que pots fer a Sport Gym! Informa’t dels nostres abonaments Avinguda Catalunya, 16 · Tarragona · Tel. 977 227 428 Tota l’informació a

sport gymtarragona i sportgymtarragona@gmail.com

L'exemple a seguir

Foto: cedida

TESTIMONI CUIDA'T A L'ESTIU

Juliol 2017

Xavier Vendrell va patir un greu accident de cotxe quan tenia 24 anys i que el va deixar en cadira de rodes; va perdre la feina i l'estil de vida que duia fins aleshores però es va refer i ara, casat i amb tres fills, fa xerrades a les escoles per conscienciar els joves

Rafa Marrasé

Xavier Vendrell intenta no pensar més en aquell dia, no paga la pena. Allò que va passar aquell matí ja no es pot canviar i va suposar un punt d'inflexió en la seva vida. Ell, que ara té 36 anys, va veure com tot allò que estava fent s'esvaïa per sempre. Aleshores era un jove de 24 anys que es dedicava a la construcció, era autònom i tenia força treball. Mai més va tornar a poder fer-ho des que l'11 de març de 2004 el Fiat Stilo que conduïa va esquivar una furgoneta i va sortir de la calçada, fent voltes de campana. Vendrell no portava el cinturó de seguretat, va sortir disparat del vehicle pel parabrisa davanter i va quedar estirat a terra. «Mai em posava

el cinturó d'entrada, només me'l cordava quan sortia del poble [és de l'Espluga de Francolí] i agafava la via principal. Aquell dia no em va donar temps a posar-me'l, l'accident va succeir abans». Estava inconscient, però quan va recuperar el coneixement no podia moure les cames. S'havia trencat les vèrtebres D9 i D10. «En aquell moment t'enfonses, no tens ganes de res, ni de viure, vaig caure en un pou molt profund de desesperació. Aviat, però, vaig comprendre que la ràbia que duia dins meu no servia per a res. Ja no podria tornar a fer cases, caminant per les teulades, la vida com l'havia conegut fins aquell moment ja no tornaria i com més aviat decidís acceptar-ho, millor per a tots», explica. Així, la principal motivació de Xavier Vendrell va ser la seva família. «Ells em van donar suport des del començament i vaig decidir que no els podia decebre, que no podia ser que jo estigués tan negatiu», diu, i va començar a fer la rehabilitació amb ganes. En l'accident va sortir ferida la seva germana de 19 anys a qui portava a l'institut. Ella es va lesionar les cervicals i, segons assegura, encara se'n ressent ara. «A l'hospital Joan XXIII —el van dur des del Pius de Valls— em volien derivar a l'Institut Guttmann, però jo em vaig negar. La lesió no tenia solució i jo volia estar a prop de la meva família, que era i és la meva força». Va començar a entrenar de valent fent abdominals, força de braços —«ara eren les meves cames»— per començar una nova vida. Ara no treballa, cobra la pensió d'invalidesa, i dedica el seu temps a fer xerrades a les escoles per conscienciar els joves. «Vull que el meu cas serveixi com a prevenció pel jovent. Les imprudències es paguen. Vaig gairebé cada dia a una escola, explico la meva història i també porto algunes cadires de rodes perquè els nens juguin a bàsquet amb mi», diu. Vendrell va començar a jugar a bàsquet en cadira de rodes amb el club Costa Daurada, a Reus, i la seva progressió va ser tan bona que el va fitxar el Barça. Va ser aleshores quan va conèixer la que ara és la seva dona i amb qui ha tingut tres fills. «El meu entrenador del Costa Daurada també va en cadira de rodes. Jo no coneixia la seva filla, però ella un dia em va venir a veure quan va saber que el Barça em volia fitxar. I ja ho veus, ara estem casats», diu rient. Va passar algunes temporades a Can Barça però finalment va tornar al Costa Daurada perquè «tinc tres fills i la meva dona treballa tot el dia, jo m'encarrego d'ells i no volia estar tan lluny». El seu cas i, sobretot, la seva energia i positivisme, fan que l'hospital Joan XXIII el truqui sovint perquè vagi a donar ànims i esperança a persones que, com ell, han patit un accident traumàtic i que en els primers dies es troben molt baixos anímicament. «Estic en cadira de rodes, sí, però jo no vull tenir limitacions en la meva vida. Si jo vull, jo puc».

«Vull que el meu cas serveixi com a prevenció pel jovent. Les imprudències es paguen »

Juliol 2017

En forma Tot i que la calor pot fer desistir de sortir a fer activitat física o practicar l'esport que fem durant tot l'any, mantenir-se en forma a l'estiu també és important

EN FORMA CUIDA'T A L'ESTIU

Juliol 2017

Redacció

Cal tenir en compte que és una època en què disposem de més hores lliures i que, a més, no portem una vida tan ordenada, precisament per l'absència de compromisos professionals. Amb tot, s'han de tenir en compte una sèrie d'aspectes precisament per les característiques meteorològiques de la temporada d'estiu. Les pitjors hores per sortir a fer activitat física són de 12 a 17, pel que és millor buscar un espai, o molt d'hora al matí, o a la nit. L'important és una bona dieta i pautes d'hidratació correctes i és més recomanable és no sortir a córrer sense samarreta i protegir-se del sol amb roba adequada i protector solar. La roba ha de ser lleugera i molt transpirable i utilitzar gorra per protegir el cap de la radiació. La realització d'una bona dieta i portar pautes d'hidratació correctes durant tot el dia és fonamental. Quan un esportista s'adapta a la calor i a la humitat, augmenta la producció de suor, aconseguint així que la temperatura corporal no pugi en excés, per això la hidratació és fonamental. Els líquids que rep el cos no només vénen de l'aigua. Els aliments són molt importants en aquest sentit. La fruita té un 75-90% d'aigua; les verdures 70-90%; el iogurt, un 86%, el marisc 85%, una cuixa de pollastre, un 68% i la pasta bullida, 75%. Un parell d'hores abans de sortir cal beure entre 400 i 600 ml. Això permet un menor augment de temperatura central corporal i disminueix la percepció d'esforç. Durant l'exercici, cal beure a intervals regulars perquè l'aigua està implicada de forma directa en diferents funcions: refrigeració, aportació de nutrients a les cèl·lules musculars, eliminació de substàncies, lubricació d'articulacions i regulació dels electròlits a la sang. Les molèsties digestives que ocasiona ingerir líquids mentre realitzem l'exercici es treuen amb el temps, de manera que cal acostumar al cos, però en cas de sentir-nos malament, el millor és aturar-nos i consultar el metge sobre els símptomes. Els experts recomanen utilitzar begudes fetes específicament per als esportistes, les quals s'absorbeixen més de pressa i prevenen la fatiga. Les begudes esportives aporten hidrats de carboni que ajuden a mantenir una concentració adequada de glucosa a la sang, reposen els electròlits i ens mantenen hidratats.

L'aparador

PUBLICITAT CUIDA'T A L'ESTIU

del Benestar Juliol 2017

EMPRESA

INNOVACIÓ | COMERÇ | NOTÍCIES

«L’aparcament juga un paper fonamental en la mobilitat sostenible»

AMT EMPRESA

Juliol 2017

José Juan Acero és president d’Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT) i Conseller municipal d'Ocupació del Domini Públic, Mobilitat i Accessibilitat, i Cases regionals

Redacció | Pierre Grubius Fotos

Acero que és agent de la propietat immobiliària i pèrit taxador judicial, va cursar Postgrau en Gestió i Promoció Immobiliària i estudis de Dret a la URV de Tarragona. Sota la seva presidència a AMT s’han posat en marxa projectes decidits a canviar la imatge de que els pàrquins de Tarragona són cars i amb l’objectiu d’ afavorir el comerç i l’hosteleria al centre de la ciutat. Tot això, sense deixar de fer rendibles els aparcaments d’AMT i matenir el paper dels aparcaments com una peça clau en la mobilitat urbana sostenible.

Quin balanç fa d’aquest any i escaig que porta com a president d’AMT? Positiu i de molta satisfacció. Els nostres aparcaments ofereixen comoditat, seguretat, estalvi i estan situats estratègicament en el centre de la ciutat. Parlant d’estalvi, ha funcionat la mesura d’establir un preu low cost al dia? Va ser una baixada de tarifes del 56% dels aparcaments gestionats per Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT i el preu per aparcar tot el dia va passar de 12’60 a 5’5 euros. Ha funcionat estupendament i hem incrementat el nombre d’usuaris sense deixar de fer rendible l’empresa.

Això no significa competència deslleial cap als aparcaments privats? Entenem que els aparcaments privats continuaran mantenint el seu públic. Aquesta mesura, que és legítima doncs l’Ajuntament fixa els preus públics en equipaments municipals, pot incidir en que es modifiqui a la baixa la política de preus dels aparcaments privats. Però això és una decisió que correspón únicament als pàrquings privats i l’Ajuntament no intervé en les tarifes que decideixen. La idea que els pàrquings a Tarragona són cars pot venir donada perque la gent no distingeix els privats

Com a regidor de mobilitat, creu que rebaixar el preu dels aparcaments invita a fer servir el vehicle privat? Aquesta mesura el que pretén és que la despesa dels qui no tenen més opció que agafar el cotxe, així com els visitants, no sigui tan

«Qui hagi d’estar més

de dues hores l’opció és el pàrquing tancat, on a partir de les 2,30 hores ja és gratis» Perquè no s’havia fet abans aquesta reducció de tarifes? Va ser necessari fer un sanejament de l’empresa, que venia d’una dècada de resultats negatius. Quan vam tenir una empresa solvent i sòlida, es va assolir l’equilibri financer que va permetre escometre la revisió de les tarifes. El nostre compromís, recollit en el nostre programa electoral, era baixar les tarifes i ho hem fet. Tarragona va ser la seu el novembre passat de la sisena edició del Congrés Ibèric de Aparcament i Mobilitat Ur-

El model de regulació continua sent vàlid? El model de gestió de l'aparcament a la ciutat ha permès reduir el trànsit paràsit provocat per vehicles buscant aparcament, amb la contaminació que això suposa, i millorar la ràtio de puntualitat del transport públic, un dels aspectes més satisfactoris, així com la reducció dels contaminants del trànsit. AMT és una peça fonamental en aquest conjunt de factors per potenciar una mobilitat sostenible amb un transport públic competitiu. Ara hi ha noves zones regulades. És necessari ampliar-les? La regulació permet reduir la congestió viària, però també ordenar l'espai públic. Al setembre passat va entrar en funcionament la zona verda del carrer Goya i els veïns ho van valorar molt positivament perque el sector patia una molt baixa rotació, indisciplina i abandonament

Juliol 2017

Aquesta rebaixa s’ha traduït en que la gent vingui més a Tarragona a comprar? Creiem que si. Si més no, aquesta important rebaixa ha permès que el preu del pàrquing no sigui l’excusa per no passar el dia a la ciutat comprant, o per venir als nostres restaurants o a passejar.

Es pot pensar que els pàrquings soterrats fan la competencia a la zona regulada? Són conceptes diferents. Els conductors que hagin d’estar dues hores o menys han de procurar anar a la zona blava, on hi ha garantides places segons els estudis d’AMT. A partir de les dues hores es penalitza. Per tant, qui hagi d’estar més de dues hores l’opció és el pàrquing tancat, on a partir de les 2,30 hores ja és gratis.

bana. Que va representar per la ciutat i per AMT? Triar Tarragona per ser la seu va ser una elecció totalment justificada si es té en compte que la ciutat va iniciar el 2012 el desplegament del seu Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUST) amb la regulació a gran escala de l'aparcament en superfície. Va suposar una gran oportunitat per donar a conèixer la marca Tarragona a la resta de la Península Ibèrica i també internacionalment.

Alguna vegada li han retret que encara són més cars que a Reus? Ara ja no. La decisió de reduir el preu al dia es va fer respectant el Pla d’Ajust del govern central i sota el control de la Intervenció i la Secretaria de l’Ajuntament, però també és cert que s’ha de mantenir l’equilibri financer, perquè si no, ens obligarien a privatitzar la gestió i no podríem inicidir en la política de preus com estem fent.

gravosa per les seves butxaques.

AMT EMPRESA

dels d’AMT? Precisament perque vam detectar això que diu van cambiar la imatge de l’empresa, amb un logo en forma de globus que remarca que és municipal i vam fer una àmplia campanya de màrketing i comunicació per donar-la a conèixer.

AMT EMPRESA

Juliol 2017

de vehicles i era una demanda llargament reivindicada pels veïns. Era una queixa que feia molt de temps que s’arrossegava, que exigia una solució a una situació molt problemàtica i que vam poder resoldre ràpidament. Creu que la tasca feta fins ara respecte l’aparcament i la mobilitat sostenible té suficient reconeixement? Les mesures executades per l'empresa municipal han suposat més d'un reconeixement i la participació de la ciutat en el projecte europeu Push and Pull en què Tarragona va intervenir de forma destacada. Aquest projecte va significar una aportació de prop de 100 mil euros per a la promoció de la mobilitat sostenible i que ens ha permés conèixer i analitzar com les mesures 'push' relacionades amb el vehicle privat financen les mesures 'pull' que atrauen altres modes de transport més sostenibles i saludables. També ens ha situat internacionalment com a ciutat d'èxit en aquest tipus de gestió i a causa d'això vam estar convidats a donar a conèixer la nostra experiència en un Congrés a Florència. Des de l’AMT, com afronten el futur? Hem entrat en una fase de millora

tecnològica i progressivament hi haurà un canvi substancial en la maquinària de l'aparcament subterrani de manera que fins i tot es pugui oferir tarifes i dinàmiques combinades. Puc dir que s'està treballant en la gestió dels clients mitjançant la pàgina web de manera que cada usuari pugui accedir i disposar del seu servei, rebuts, dades ... etc i com a repte bàsic de l'empresa és seguir estudiant i millorant serveis per facilitar i potenciar l'ús dels aparcaments en benefici d'una mobilitat més sostenible". Un exemple d'aquest tipus de serveis és una eina que proporciona a l'usuari la possibilitat de gestionar el seu aparcament des del seu smartphone sense necessitat d'anar al parquímetre i treure un tiquet o la d'anul·lar denúncies per temps excedit. Quin és el projecte polític per a la seva àrea de mobilitat i domini públic? Millorar la mobilitat en tots els seus aspectes. Volem potenciar el vehicle elèctric, i per això des d’AMT participem en la projecte Live, una plataforma público–privada oberta a totes aquelles entitats relacionades amb la mobilitat sostenible, fonamentalment vehicles elèctrics, amb l’objectiu de desenvolupar projec-

tes i polítiques estratègiques i crear una xarxa de coneixement. També fomentar l'ús de la bici com a mitjà de transport i no només d'esport. És prioritari millorar la seguretat, tant de conductors com de vianants gràcies a mesures de reducció de velocitat, correcta senyalització i adequació de vies i zones d'estacionament. I no cal oblidar l'aparcament, que és una eina imprescindible per incidir en les polítiques de mobilitat sostenible i es considera un factor més en l'eix vertebrador i cohesionador de la ciutat, i no com una activitat independent. També vull destacar, des del punt de vista de les meves responsabilitats en accessibilitat, que estem treballant per fer de Tarragona una ciutat cada vegada més accessible. La construcció d’un ascensor fins a peu de carrer de la Via de l’Imperi al pàrquing Saavedra, la construcció de rampes a cada planta i l’ampliació de les portes per accedir al vestíbul de l’ascensor per permetre l’accés còmode a cadires de rodes n’és un exemple de com estem avançant en l’objectiu d’eliminar barreres arquitectòniques.

«El model de gestió de

l'aparcament a la ciutat ha permès reduir el trànsit paràsit provocat per vehicles buscant aparcament, amb la contaminació que això suposa»

Juliol 2017

81 EL VENDRELL Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques,8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

Pàdel amb tu s'uneix a la

SOLIDARITAT EMPRESA

Juliol 2017

Tàrraco Arena Plaça L’Associació d’esport adaptat, Pàdel Amb Tu (PAT) i l’empresa APIC que gestiona la Tàrraco Arena Plaça (TAP) han firmat un conveni de col·laboració pels propers anys. Les dues entitats fan un pas endavant per la millora i desenvolupament de diferents projectes socials. Treballaran conjuntament en l’àmbit de la sensibilització i de la coeducació. La TAP farà una cessió d’un local perquè és puguin desenvolupar alguns d’aquests projectes “in situ”. Entre els mesos de juliol i octubre, les instal·lacions de la Tàrraco Arena Plaça acolliran diverses actuacions musicals i escèniques d’àmbit nacional i internacional, adreçades a tota mena de públics; dins del que es coneix com la segona edició de l’ Imaginat. Innovació i sensibilització L’Associació d’esport adaptat, PAT i la TAP s’uneixen d’aquesta forma per oferir un nou servei al públic amb mobilitat reduïda i amb qualsevol tipus de discapacitat, durant tot el festival i en altres esdeveniments que ho requereixin . Aquest servei rebrà el nom de SEPAT (servei especialitzat pat) serà pioner a nivell estatal i a nivell europeu podent-ho demanar ja des de el mateix moment que és sol·licita l’entrada. Aquest servei el podran sol·licitar de forma gratuïta les persones amb mobilitat reduïda o amb alguna discapacitat que assisteixin soles o acompanyades, ja que en tot moment tindran al seu costat un voluntari.

Pàdel Amb Tu, dirigida per l’Albert Coscolla la, és una associació que des del 2014 compta amb una sèrie de professionals (entrenadors, monitors, mestres, animadors, terapeutes, educadors socials, metges, nutricionista i psicòleg) que treballen de forma interdisciplinària per la millora de la qualitat de vida de les persones i per l’aplicació de programes esportiu, recreatius, educatius i terapèutics.

Qualitat - no hi ha barreres (sepat) D’aquesta forma la TAP es converteix en el primer gran recinte que comptarà amb el suport de personal format i qualificat per atendre i donar suport a tots els espectadors que per les seves condicions ho necessitin i puguin gaudir dels espectacles ,juntament amb els seus acompanyants ,sense barreres. Tots els interessats hauran de sol·licitar-ho prèviament a l’inici de l’espectacle per tal de poder oferir un bon servei de forma coordinada. SEPAT entrarà en vigor el proper 7 de juliol en el concert del David Bisbal. Els espectadors que vulguin sol·licitar el servei, ho podran fer des de la web tap. cat. indicant-ho a l’hora de comprar l’entrada, ( clicant a Accés Mobilitat reduïda) i s’hauran de personalitzar a les taquilles 30 minuts abans de l’inici dels espectacles. ( per a més informació podeu trucar al 97 211 985)

PUBLICITAT EMPRESA

Juliol 2017

Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

Pressupostos generals

ASSESSORIA ASSESSORIAEMPRESA EMPRESA

Juliol 2017

Finalment, el passat 29 de juny, van entrar en vigor els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2017, com en què i de quina manera gastem els diners públics, i per tant, què necessitem posar a la cistella pública. Fiscalment no ens trobem grans novetats, en bona part tornem a situacions anteriors. En l'àmbit de l'Impost sobre el Valor Afegit, destaquem que els espectacles culturals en viu, teatres, circs, concerts i altres, tornen al tipus reduït del 10%, deixant de banda el polèmic 21% que s'anava aplicant els últims temps; de tota manera les entrades a sales de cinema es mantindran al 21%.

una renda inferior al 60% de la renda mitjana del seu territori. És a dir "el llindar de pobresa" el 2016 a Espanya va ser de 8.209 €, superior al salari mínim, i encara més superior als 5.550 € exempts de renda per persona que acabem d'aplicar a la campanya del 2016. Si bé és cert que un treballador per compte aliena, sense càrregues familiars, comença a pagar renda a partir d'uns ingressos bruts de 12.000 €, també és cert que el seu tipus marginal serà de 21,5%, això vol dir que per cada 100 € d'augment en la seva retribució, pagarà a l'Estat 21,50 €. Curiosament, un autònom amb els mateixos rendiments (ingressos menys despeses) ja haurà pagat a l'Estat uns 1.200 €.

Els serveis mixtes d'hostaleria com espectacles, discoteques, sales de festes i altres semblants, també tornen a tributar un 10% d'IVA. En l'àmbit del Impost de Societats les modificacions se centren en la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d'arts escèniques i musicals. En els Impostos Especials hi ha novetats que afecten a tots els pagesos; l'Impost d'Hidrocarburs amb efectes des d'1 de juliol de 2016, redueix l'import de les quotes a tornar pel gasoil utilitzat a l'agricultura i la ramaderia, passa a 63,71n€ per 1.000 litres, enfront dels 78,71 € que s'aplicaven.

"El llindar de pobresa" el 2016 a Espanya va ser de 8.209 €, superior al salari mínim Els tipus d'interès legal dels diners, i el de demora, es mantenen igual que en el 2016; al 3% i al 3,75% respectivament, i pel que fa a l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples), actualitza en un 1% les quanties vigents el 2016, resultant un import anual de 6.454,03 €, coincidint amb el salari mínim interprofessional sense pagues extraordinàries. Aquesta xifra contrasta amb el "llindar de la pobresa", que considera que existeix risc de pobresa en aquelles llars amb

Al mateix temps que entren en vigor els Pressupostos 2017, el Govern aprova l'increment del sostre de despesa pública per al 2018 per poder elaborar els pròxims Pressupostos Generals, negociació que ja està en marxa, i en la que ja està en joc una rebaixa fiscal de l'IRPF, entenen que aquesta ha de ser selectiva i afavorir a les rendes més febles. Del que també es parla, amb l'optimisme del Govern i el pessimisme de l'oposició, és de complir els objectius de dèficit per aquest any i pels següents. No parlen però de fer una veritable reforma de l'administració pública que comporti una major eficiència amb un menor cost, rebaixant l'endeutament públic i tenint uns serveis de qualitat al nivell dels impostos que paguem.

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions ﬁscals i comptables que beneﬁciïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

www.gestaliagrup.com

HABITATGES OBRA NOVA TARRAGONA CIUTAT Av. Vidal i Barraquer

8 1 0 2 ENT M LLIURA

EN VENDA L’ESCALA D

US DE CLA

Juliol 2017

ÚLTIMES UNITATS

PISOS DE 2, 3 I 4 HAB. EXCEL·LENTS ACABATS ZONA COMUNITÀRIA AMB PISCINA

Vall de l’Arrabassada

ÉXIT DES VENDE

1V0EN0U%T PISOS DE 3 I 4 HAB. PISOS AMB SOLARIUM A LA ÚLTIMA PLANTA MOLT A PROP DE DE PLATJA

977 244 466

www.obranovatarragona.com

comercial@ambientia.es

El consell del teu terapeuta

Iris Miralles Fisioterapeuta especialitzada en la marxa. Col·legiada 1285

Fascitis plantar

FISIOTERÀPIA EMPRESA

Juliol 2017

Arriba el bon temps i ja estem pensant en posar-nos les sabates de temporada, més obertes, més fresques, però tenim por del mal de peus, sobretot al taló... La Fascitis Plantar és una dolència que ens afecta tot l’any, però que empitjora de cara el bon temps, amb el canvi de calçat La planta del peu està recoberta per greix molt especialitzat que ens protegeix i un teixit fibrós anomenat Fascia Plantar. Quan aquest teixit s’inflama, causant dolor, s’anomena Fascitis Plantar. El dolor es concentra en el taló amb la sensació que tenim una punxa que se’ns clava. Es manifesta sobretot al matí, al llevar-nos del llit o al començar el moviment després d’una estona de descans. Aquest dolor pot ser molt intens en el moment de posar el peu al terra i carregar el pes, però sovint disminueix en “calentar”, tornant a empitjorar al final de l’activitat o del dia i sovint s’estén per tota la planta del peu i el turmell. El desgast del greix plantar, per l’edat i/o sobrepès, empitjora el dolor considerablement. Activitats quotidianes com caminar, posar-se de puntetes o estar dret es poden fer insuportables. La Fascitis Plantar està relacionada amb l’Esperó Calcani, però cal diferenciar-los. L’esperó és una conseqüència de l’excés de tracció de la fàscia i el dolor és sempre provocat per la fascitis i no per l’esperó. Un esperó sense excés de tracció de la fàscia pot passar desapercebut (entre el 10 i 30% de la població té esperó calcani asimptomàtic). Dit d’una altra manera, podem veure un esperó a la radiografia i pot ser que no ens faci mal, però podem tenir molt de dolor i que a la radiografia no es vegi cap calcificació, o bé podem tenir les dues coses juntes. Per on comencem? Primer de tot hem de saber quin tipus de peu tenim, doncs l’excés de tracció de la fàscia és la causant de la

Fascitis però aquest excés de tracció es tractarà diferent en funció de com tinguem el peu. En els peus amb molt de pon (cavus) la fàscia està escurçada i caldrà estirar-la. En canvi, en els peus excessivament plans (peu pronat) la fàscia està sobreestirada podent arribar a produir-se microlesions i per tant, caldrà treballar el peu per corregir la seva posició. Com em pot ajudar el fisioterapeuta? En primer lloc, el Fisioterapeuta realitza una valoració funcional del peu per determinar quina tipologia i així saber cap a on orientar el tractament, doncs en cas contrari el resultat del tractament serà ineficient i amb un gran número de recidives. En cas de peu cavus serà prioritari fer exercicis d’estiraments i massatge. En el peu pronat es realitzen tècniques per controlar activament l’arc plantar en càrrega. En ambdós casos, es complementa amb tractament específic per a cada pacient: mesures per baixar el dolor i la inflamació, estiraments, tractament muscular, embenat funcional, indiba® o ones de xoc. I quins altres tractaments hi ha? Les plantilles ens poden ajudar, però la seva prescripció l’ha de fer un metge o podòleg per assessorar-nos en la que millor s’adapta al nostre cas. Un preparador físic graduat ens pot orientar en la modificació de l’activitat esportiva per evitar els factors agreujants i/o causants. I jo què puc fer? • Aplicar gel, per exemple amb una botella petita d’aigua congelada. • Fer estiraments de la fàscia, només en els casos de de peus amb molt de pont. • Ús de sabates amb una sola que amorteixi bé, que no sigui excessivament plana ni dura. Evitar les sabates amb molt de taló i les obertes per darrera. • No entrenar o córrer amb dolor, per evitar empitjorar-ho. • Controlar el sobrepès. • Millorar la hidratació.

c/ Mossèn Ritort i Faust, 23 Tel. 977 226 388 • c/ Pere Martell, 19 - 1er 4a Tel. 977 219 622 • www.tausalut.com

L'espai del veterinari

Mariona Martínez Romero Veterinària col. T515 Especialista en cirurgia de teixits tous i anestèsia

Dilatació-torsió gàstrica

La dilatació-torsió d’estómac és un quadre molt greu on reconèixer els símptomes de forma ràpida és un factor clau per salvar la vida del gos. La mortalitat en animals tractats és del 20-45%

Reconeixent els símptomes podrem posar-nos en contacte amb el nostre veterinari per resoldre-ho amb la major celeritat possible: • Arcades improductives • Abdomen distès • Apatia • Dolor abdominal • Excessiva salivació • Respiració ràpida • Nerviosisme La dilatació de l’estómac provoca una disfunció cardiorespiratoria degut a l’aument de la distensió abdominal que pot desencadenar en un shock. Els raigs X ajuden a confirmar el diagnòstic i pot sondar-se l’estómac per

Algunes recomanacions per evitar la dilatació i torsió d’estómac són:

Vosaltres, els propietaris sou qui millor coneixeu el vostre gos i els seus hàbits, si detecteu qualsevol canvi anormal en el seu comportament pot indicar que té un problema mèdic i necessita d’atenció veterinària. Tingueu sempre el número de telèfon d’un veterinari guardat a la memòria per consultar dubtes, demanar cita o recórrer a una urgència en cas de necessitar-ho.

Juliol 2017

• S’eliminen els fluids de l’estómac • Es retorna l’estómac a la seva posició natural • S’eliminen les parts necrosades de l’estómac • Es fixa l’estómac a la paret toràcica per evitar recaigudes • S’elimina la melsa

• Alimentar-se dues vegades al dia • Utilitzar menjar de croquetes grans per obligar al gos a mastegar • Donar aigua de forma mesurada • No realitzar activitat física intensa després de menjar

• Realització d’exercici després de menjar • Temperament nerviós de l’animal que el fa menjar ràpid • Gossos de tòrax profund i talla gran • Hàbits alimentaris: menjar una vegada al dia

eliminar l’excés de fluids i l’aire. Si la dilatació no es detecta a temps el pílor es desplaça de dreta a esquerre al llarg del sòl abdominal i passa a posició dorsal i a l’esquerre. Aquesta situació, requereix d’una solució quirúrgica i d’urgència durant la qual:

VETERINARIS EMPRESA

Tot comença amb una dilatació de l’estómac quan l’aire i /o el menjar s’hi acumulen. Quan a més es produeix la rotació de l’estómac respecte al seu eix, és quan parlem de dilatació-torsió. Les causes són encara poc conegudes, però es coneixen alguns factors predisponents:

AGENDA | OCI | GASTRONOMIA ACTIVITATS | CONVOCATÒRIES | RESTAURANTS

Agenda De la funció a la forma, estris rurals recuperats de Josep M. Roca Tarragó

AGENDA OCI I GASTRONOMIA

8888

Juliol 2017

La forma d’un objecte és conseqüència de la funció que ha de desenvolupar. Per motiu de la racionalització del treball, arriba el moment que l’estri deixa de ser operatiu, superat per la mecanització i les noves tecnologies. És llavors que la funció dels estris es fa obsoleta: arriba el moment del reciclatge. L’exposició de Josep M. Roca Tarragó ens mostra que una vegada superada en el temps la funció de l’eina, pot esdevenir una forma plàstica amb una forma escultòrica. (Tinglado 4 del Moll de Costa) Del 6 de juliol del 2017 al 3 de setembre (De dimarts a divendres 17 - 20 hores; dissabtes 10 - 13 hores i 17 - 20 hores; diumenges 11 - 14 hores)

David Mocha 'El paraíso' En les tradicions més variades i al llarg dels segles els jardins representen la idea de paradís, el mite d'un lloc ideal, un lloc a part, fora de la violència, del coneixement i de la consciència. El jardí és un espai utòpic i irreal, símbol del que enganyós i de l'artificial, on l'home selecciona, sotmet i ordena una naturalesa que ha creat a la seva mida. El Paradís és una mirada parcial i il·lusòria de la realitat, en la qual el jardí es converteix en un recinte estrany i opressiu, que congela i atrapa tot el que està en ell. La fotografia fragmenta i deforma la totalitat del jardí per representar-ho com un món tancat, 1 hortus conclusus on els seus habitants vaguen sense rumb per un espai immòbil en el qual no transcorre el temps, perduts en la recerca del paradís. Casa Canals. Fins al 10 de setembre (De dimarts a divendres, de 16.30 a 20.30 h; dissabtes, de 10 a 20 h; diumenges i festius, de 9.30 a 14.30 h)

4a edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT)

AGENDA OCI I GASTRONOMIA

Teatre Metropol, Antiga Audiència, Claustre del Seminar i Teatre Tarragona. del 14 al 28 de juliol. Consulteu la programació a www.fitt.cat

Durant 10 dies, Tarragona s’omplirà de sensacions teatrals. Una nova oportunitat per gaudir de les propostes més avantguardistes, conèixer nous talents de les arts escèniques i descobrir nous espais. Amb la mirada posada en el vell continent, us portem 12 propostes de 6 països diferents i un llenguatge únic i universal: l’emoció. Estem convençuts que totes us sorprendran. Noves dramatúrgies al servei de l’espectador àvid de risc i de nous formats teatrals. Volem que tothom s’hi involucri i faci seu el Festival. Per això, hem incorporat el Young FITT, on sereu vosaltres qui decidireu amb el vostre vot i el vostre criteri quina ha estat la millor proposta d’aquesta edició. La companyia guanyadora obtindrà un premi econòmic per poder continuar la seva producció i portarà el nom de Tarragona en les properes representacions del seu espectacle. A més, els professionals de les companyies participants oferiran workshops als que hi podreu accedir pel sol fet d’haver comprat l’entrada al Young FITT. A què estàs esperant? El FITT comença amb tu

Juliol 2017

I diu Joan Negrié, director del FITT

Concert de Salt Lake Vocal Artists (EUA) Organitzats sota la direcció del Dr. Brady Allred el 2010, The Salt Lake Vocal Artists són els ambaixadors internacionals i el grup de gira de l'associació Salt Lake Choral Artists, una organització que actualment dóna suport a set cors, amb cantaires de 8 a 80 anys. El Seminari, espai Tarraconense. 17 de juliol del 2017 (dins la programació de la Setmana Cantant). 22 h.

Enguany,

Juliol 2017

la ballarem!

Ballarem amb l'àliga, amb els gegants, amb el seguici,amb les orquestres... Descobreix totes les maneres de ballar (i de ballar-la) en les festes de Sant Magí i Santa Tecla amb els propers números de VIU a fons Tarragona

Hi has de ser!

Informa-te’n i reserva ja el teu espai publicitari trucant al 673 930 589 o al correu info@viuafons.cat

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

Juliol 2017

Raquel Estrada Roig. Periodista cultural i poeta fet cecs, sords i no ho notàvem. Potser és que, amb els anys, cada vegada ens cal pouar més endins per sorpendre’ns, o que les rutines ens amaguen allò que també compta i, per anar per casa, ens tapen l’ull crític. Mala transcripció fan les paraules que volen embellir i representar.

LLIBRES OCI I GASTRONOMIA

Juliol 2017

El moment

Transcripcions, de Gabriel Guasch De nit, en aquells moments d’estiu o d’hivern que surts al silenci del balcó o, si pot ser, de la terrassa, a vegades hi trobes respostes. Llegint poemes de segons qui també n’he anat trobant algunes que van pels mateixos camins. “Qui va fer creure / que la porta del cel era tan lluny? / Només cal obrir els ulls / i veure la claror com dibuixa les coses.”, diu el vallenc Gabriel Guasch, i fa un pas més en el mestratge d’exposar el moment més reduït a l’àmbit d’una casa i una finestra, amb el gran recurs, a part de la mica de claror que ajuda a veure els contorns, d’una memòria que assenyala desenganys. El temps passat serà determinant: “Només tindrem, de nostre, tot el passat: / única veritat que destrueix / o perpetua.” Una desena de reculls de poemes descoberts pel col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp, han precedit Transcripci-

ons, “Aplec de textos compaginats per la seva temàtica compresos entre els anys 2006-2009”, segons apunten al final del llibre, amb aquesta nota que deixa entreveure com escriu l’autor. Guasch és fidel a allò que veu en els dies, des de la discreció de la seva llar, que és un món obert a un altre món. Els aplecs de poemes seus que hem anat rebent, van confirmant un afinament en la transcripció del ser, ara i aquí, en perpètua contemplació, i aprofundeixen en el pou que és cadascú. En aquest nou volum, caldrà que el lector aguditzi la voluntat d’entendre: Guasch treballa amb matèria sensible i la tracta amb delicadesa, tant si mira allò més proper, com si intueix un món “que és més petit del que creiem”. Quan en despleguem els significats comprendrem de nou el misteri d’allò que és del dia a dia, però gens banal o superflu, senzillament ens hi havíem

“L’indefinible és a tocar: rialla, plor, mirada que fulmina, mofa... Si amb això ens entenem, No cal transcripció que les vulgui explicar.” Veurem com l’autor aspira a aquesta profunditat al mateix temps que obre les ales i et convida a fer-ho tu també: “Si estàs amb mi,/ entre els que fem el cens/ i, tot seguit, vivim,/ un dia o altre arribarem a l’àtic; [...]”. Guasch, com a mínim fins fa uns anys, escrivia pràcticament cada dia del món. Imaginem-nos doncs, la quantitat de poemes que esperen veure la llum ara que en té vuitanta-set, i com n'és de llarg el recorregut d'un hàbit que perdura des de fa moltes dècades i encara va eixamplant el seu horitzó. Val la pena afinar una mica la nostra vista per recuperar el moment transcrit per ell. Tot viatge està fet de moments com aquests i hi ha aturades que es fan necessàries per prendre’n consciència: ”Que més s’allunya l’horitzó / tot fent viatge”.

Juliol 2017

MELVIN RESTAURANT

C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca Tel. 977 396 346

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES Especialitat Carns i tapes

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

Juliol 2017

Preu menú Entre setmana 8,60€ Dissabtes des de 10,80€ Horari Laborables de 8.00 a 24.00h Dissabtes i festius de 8.00 a 1.00h

ots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excelent equip de professionals qualificats s’encarrega de treballar per que els nostres clients quedin satisfets i perquè gaudeixin en nostre restaurant de l’àmplia varietat de plats que trobaran a la carta. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. L’aforament aproximat del nostre restaurant és de gairebé 300 persones, distribuïdes en dos salons interiors i la gran terrassa exterior, resultant un lloc excel.lent per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís.Consulteu-nos la vostra idea o necessitat i estarem encantats d’ajudar-vos a fer-la realitat. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

CASA MATÍAS

CERVESERIA-RESTAURANT

Pl. Corts Catalanes, 5 (Local 2) - 43007 Tarragona Tel. 977 238 647

ASSORTIMENT DE TAPES I MENÚS TOTA LA SETMANA Preu menú Diari 10,50 €. Cap de setmana i festius 14,50€

A Casa Matías també us oferim un atractiu menú diari molt el·laborat així com menú de cap de setmana i festius amb la més gran qualitat i diversitat. Disposem d’una àmplia terrassa exterior coberta, pantalles de TV per gaudir del futbol, la Fòrmula I o qualsevol altre esdeveniment esportiu. I per a qualsevol celebració o festa familiar, no dubtis en consultar-nos.

ESTRENEM UN LOCAL MÉS: Plaça de la Font, 29 Tel. 977 139 642

’especialitat de Casa Matías és el seu gran assortiment de tapes. Tapes fetes amb productes de màxima qualitat i una acurada selecció d’ingredients.

FITXA RESTAURANT OCI I GASTRONOMIA

Horari De dilluns a divendres de 8 a 24 h. Cap de setmana i festius de 9 a 24 h

Juliol 2017

NOVETAT: Nits de dilluns a diumenge 13,50€ IVA inclòs

Hotels per Descobrir

Peralada wine spa & golf Pwr gaudir del confort de l'alta hostaleria empordanesa

HOTELS PER DESCOBRIR GASTRONMIA

Juliol 2017

Situat en una zona pintoresca de l'Alt EmpordĂ , enfront de la serra de Blanca i el CanigĂł, en el cor del camp de golf Peralada, envoltat de 6.000 metres de jardins, entre tres parcs naturals, aquest magnĂfic hotel de 5 estrelles va ser inaugurat l'any 2001. 54 habitacions i 2 suites, totalment renovades el 2016 a cĂ rrec de Tarruella Trenchs Studio, amb aire condicionat, caixa forta, minibar, telĂ¨fon directe, TV via satĂ¨lÂˇlit i Canal+, Wi-Fi, assecador de cabell, barnĂşs, servei 24 hores i pany electrĂ˛nic. Admet gossos petits. TĂŠ habitacions per a discapacitats i s'estan construint 6 suites amb terrassa que seran, sens dubte, la joia de l'establiment. Preu habitaciĂł doble: A partir de 175 euros/dia. El dirigeix Josep Font. Compta amb totes les comoditats i confort i amb un servei exclusiu d'un centre termal de wine-spa, basat en tractaments derivats del raĂŻm. Nou espai a les instalÂˇlacions de l'hotel destinat als socis del Club de golf amb serveis exclusius ("salĂł only members"). Disposa tambĂŠ d'ampli aparcament, garatge, jardins, piscina exterior i piscina coberta i climatitzada, gimnĂ s, sauna, jacuzzi, perruqueria, botiga, salons de convencions, golf 18 forats, pitch&putt i del Restaurant L'Olivera. L'Olivera, situat a la primera planta de l'hotel ofereix segles de tradiciĂł culinĂ ria reinterpretats de manera creativa, amb una cuina basada en la qualitat tradicional de la terra i el mar de l'Em-

pordĂ presenta propostes avantguardistes i sorprenents. I absolutament tot, fet a casa. Una experiĂ¨ncia gastronĂ˛mica d'alt nivell a cĂ rrec d'un equip atent, amable i proper. El xef ĂŠs Josep Maria Lloveras. El menjador, totalment remodelat en el 2016, sota la direcciĂł d'Eduard Verdaguer, tĂŠ una capacitat per fins a 60 comensals i presenta una agradable decoraciĂł d'estil moderna nĂ˛rdica. El celler, a cĂ rrec del sommelier Robert Quintana, estĂ ben assortit, amb unes 90 referĂ¨ncies. Disposa de 4 varietats de pa d'elaboraciĂł prĂ˛pia. I tĂŠ una agradable terrassa amb vista al camp de golf, ideal pel bon temps.

FĂ¨lix Llovell, periodista gastronĂ˛mic i director de la Guia Gourmand

Entre les especialitats de la carta cal destacar graellada de verdures de temporada amb salsa de romesco, 14,00; arrĂ˛s de sĂ¨pia amb carxofes i cabra de mar, 28,50; canelons de Festa Major de rostit i tĂ˛fona, 19,80; rap amb allioli de mel i espĂ¨cies, 25,50; tĂ rtar de tonyina elaborat a sala, 22,50; steak tĂ rtar, 23,50; colomĂ de Bresse rostit amb panses i pinyons, 24,50; ous pochĂŠ amb crema de patata i vinagreta de tĂ˛fona, 15,50; i a l'hora de les postres, "crĂŞpe suzette", 9,00; i molt especialmente el tĂ rtar dolĂ§, 9,00. Ofereix tambĂŠ un MenĂş per 32,00 euros.Un emblemĂ tic establiment per gaudir del confort de l'alta hostaleria empordanesa. RocabertĂ, s/n. (17491) Tel. 972 53 88 30. No tanca. American Express, 4B, Master Card i Visa. hotel@golfperalada.com. www.hotelperalada.com.

ÂĄSuper precios visitas New York Verano 2017!

OFERTES ESTIU 2017: Azores 7 nits 4**** des de 519â&#x201A;Ź taxes incloses (juliol) La Habana 7 nits 3*** es de 749â&#x201A;Ź taxes incloses (agost i setembre) Punta Cana 7 nits 4**** des de 790â&#x201A;Ź taxes incloses (juliol a octubre) Rivera Maya 7 nits 4**** des de 850â&#x201A;Ź taxes incloses (juliol a octubre)

Alto y Bajo Manhattan 35â&#x201A;Ź | Contrastes New York 45â&#x201A;Ź | Visita nocturna a New York 45â&#x201A;Ź | Washington 1 dĂa desde New York 99 â&#x201A;Ź | Boston 1 dĂa desde New York 99â&#x201A;Ź. Todas las visitas incluyen recogida en los hoteles establecidos, minibus o autobĂşs y guĂa profesional de habla hispana.

c/ Sevilla, 1 baixos - Tarragona | Tel. 877 050 646 www.viatgesvallverdu.com

Tel.93 543 73 05 | info@viajandoporusa.com www.viajandoporusa.com

A TARRAGONA,

APARCA TOT EL DIA

PER

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS

Juliol 2017

97 PUBLICITAT OCI I GASTRONOMIA

L'aparador de la gastronomia

Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha arreu de la ciutat.

Juliol 2017

Santiveri Governador Gonzàlez, 24 bxos TOT Ràpid Reparació Calçat Unió, 9 Administració Loteria nº13 Pere Martell, 39 Casa Matias Plaça Corts Catalanes,5 Farmàcia Pujol Eivissa, 7 Farmàcia Pujol Joan Fuster i Ortells, 7 Farmàcia Pujol Bloc St. Joan Esc A Sp i Sp Autoforum Vehicles d'ocasió Gasòmetre, 42 Roba de Casa Sant Francesc, 12 Cottet Òptics Av. Prat de la Riba, 22 Llibreria TRT Pere Martell, 21 Moto Sport Busquets Av. Prat de la Riba, 31 Mariné Bicicletes Av. Andorra, 7 La Martina School of English Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Pimec Av. Marquès de Montoliu, 3 Orthoclinic Av. Catalunya, 22 D Vives Sabateria Carrer August, 16 Tradicionarius Avda.Catalunya/Rovira Virgili Tradicionarius Ramón y Cajal/Prat de la Riba Bar Can Joan Pol. Francolí Centre Veterinari Arbor Edifici Alt Penedès Esc. C Bxos. CEPTA Rambla Nova, 95 Chas Chas Tea Rambla Nova, 67 Tennis Park Cala Romana Motos Tarragona Avinguda d'Andorra, 13 Espiga d'Or Rovira i Virgili, 17 La Matalasseria Av. Vidal i Barraquer, 18 Tennis Tarragona Cala romana Construccions i Promocions Ramon Mata i Fills Rambla President Màcia, 5 Cafeteria La Vall Josep Carner (Vall de l’Arrabassada) Electricitat Tarragona C/ Reial, 23 Farmàcia Roca Ciutat Residencial-Boscos, Via Augusta, 162 Carrer Rebolledo,19 - Cantonada Carrer Reial Animalades Vall Fruit Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Òptica glass Carrer Lleida,13 Farmacia Rovira Sant Antoni M. Claret,18 - Cantonada Marquès de Montoliu R.C.Nautic de Tarragona Port Esportiu s/número Cafeteria Aquí Te Espero Escultor Verderol,10 Parc Central Tarragona c/ Vidal i Barraquer 15-17 Immobiliària St. Pere i St. Pau Pl. Catalunya. Bloc St. Joan. Esc. C, local 4 dreta Arpo Más Mobil Doctor Mallafré 3, local 4 (Al costat del Joan XXIII) Farmacia Fullana C/ Apodaca, 28 Òptica Fullana Rambla Nova, 88 La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88 Ortopèdia Creus C/ Maria Cristina, 14 Gli Angelli Ristorante C/ Trafalgar, 19 (El serrallo) D'Nas Essències a l'Aire C/ Prat de la Riba, 2 Perruqueria Buena Onda C/ Pere Martell, 33 Power House C/ Sevilla, 3 Ganiveteria Álvarez C/ Cristòfor Colom, 22 Parafarmàcia Perpinyà C/ Cristòfor Colom, 18 Col·legi API agents immobiliaris Rambla Vella, 20 Coviran C/ Josep Pont i Gol, 1 Perruqueria Buena Onda C/ Pere Martell, 57 Finques Pallaresos C/ Jaume I, 5 Finques Pallaresos Bloc St. Tomàs. Local F. St. Pere i St. Pau

I també en centres mèdics, clubs esportius, concessionaris... Distribució:

902 113 127

www.unimail.es INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

Juliol 2017

AQUEST Ã&#x2030;S EL TEU MOMENT

w w w.verm u t m i ro . c o m

Juliol 2017

100

real watches for real people

Oris Divers Sixty-Five Movimiento mecรกnico automรกtico Bisel giratorio unidireccional con revestimiento de aluminio negro Resistente al agua 10 bar/100 m

www.oris.ch

Carrer de Sant Fructuรณs, 1. Tarragona