VIU Tarragona #44 by VIU A FONS

Núm. 44 | Juliol 2018 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 44 | Juliol 2018 | www.viuafons.cat

11.000 exemplars gratuïts

Tarragona

El músic de Constantí continua amb la seva carrera més actiu i compromès que mai

Reig toca ferro I a més: La construcció torna a respirar | Vallfogona de Riucorb en temps de bandolers | Claus per viatjar a l'estiu | Torreforta, un barri d'acollida

VIUJUL2018 |

NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 - 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas Abelló - 43204 - Reus - Tel: 977 772 197

Consum mixt: 4,9 - 6,4 l/100km. Emissions de CO2: 129 - 149 g/km. Consum homologat d’acord amb la normativa europea.

VIUJUL2018 |

http://red.nissan.es/nikkocenter

Sumari

#44

5 EDITORIAL | 6 TERRITORI. Situació del mercat immobiliari. La construcció torna a respirar. | 14 Jocs del Mediterrani - Tarragona 2018. Amb penes i una mica de glòria. | 18 Joan Reig. Entrevista al polifacètic músic de Constantí. EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Cristina Valls, Ramon Ortiz, Alícia Fàbregas, Jordi Salvat. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Irene Navarrete. Disseny i maquetació: Marc Pascual, Judith Jovell. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone VIUJUL2018 |

el codi QR

Control

11.000 exemplars

| 26 Vallfogona de Riucorb. Quan era refugi de bandolers. | 50 DIVERS. Motor. Claus per viatjar a l'estiu. | 56 La Canonja. Un recorregut per aquest municipi del Tarragonès. | 60 Torreforta. Una zona d'acollida que requereix més atenció de l'Ajuntament. | 76 Recomanacions. | 80 AGENDA

Editorial

Dret o negoci?

La nostra societat ha canviat molt les darreres dècades i les vivendes actuals estan ocupades per menys persones que abans. A la ciutat de Tarragona, en un 54% dels habitatges hi viuen només una o dues persones. Les noves generacions tenen menys

fills i és l’alta taxa de separacions i divorcis la que impulsa la necessitat de nous habitatges. Caldran més habitatges les properes dècades o correm el risc de generar encara més pisos buits? El debat sobre l’habitatge és molt més profund i cal implicar-hi tots els seus actors i els experts. La renovació urbana continua sent una assignatura pendent. A les nostres ciutats tenim molts pisos i locals buits, una gran part en mal estat, i potser abans de créixer cap a nous espais caldria ordenar aquestes situacions. Això vol dir ajudes als propietaris, però també fer pedagogia entre moltes persones que no són del tot conscients de que implica ser propietari d’un habitatge. I també és necessari que les administracions tinguin clar el seu model de ciutat i les polítiques que s’han d’impulsar per aconseguir el benestar de la gent en un dret bàsic com és l’habitatge.

VIUJUL2018 |

Les dades són clares: el sector de la construcció a la costa del Camp de Tarragona està clarament a l’alça des dels darrers mesos de l’any passat. Hi ha demanda i hi ha empreses que estan edificant obra nova després d’una dècada que aquest sector ha patit una profunda crisi després del “boom” de la dècada passada. Ningú es planteja que es pugui produir una bombolla com la d’aquella època i el creixement actual és discret, però constant. Fins i tot, empreses de fora del nostre territori estan invertint en ciutats com Tarragona perquè les consideren mercats interessants.

TERRITORI

VIUJUN2018 - TERRITORI

TERRITORI

LA CONSTRUCCIÓ TORNA A RESPIRAR Les dades comencen a ser més positives davant d’uns anys de crisi profunda però sorgeixen alguns interrogants de cara al futur

Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

l sector de la construcció al Camp de Tarragona es reactiva. Ho fa a poc a poc, a anys llum de la bogeria de la dècada passada, però les xifres demostren que en els darrers mesos ha augmentat la construcció d’habitatges, tot i que es concentren bàsicament en la zona de costa de les comarques del Tarragonès i el Baix Camp. Les dades de consum de Ciment Català -la patronal del sector- també mostren una lleugera del consum d’aquest material bàsic en la construcció, que des del mínim del 2013 està augmentant lleugerament cada any i el 2016 es va a situar a 1,6 milions de tones. Cal tenir en compte que és un nivell de consum semblant al de la primera meitat de la dèca-

da dels seixanta del segle passat. El màxim de consum de ciment va ser el 2007, superant els 8 milions de tones consumides a Catalunya. Des de la junta del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Tarragona (COAC), el vocal responsable de visats, Jordi Romera a p unt a que “el creixement en el sector de la construcció que va començar a Barcelona està costant que es noti, però que és una taca d’oli que ja ha arribat a Tarragona” i xifres com els visats de projectes, que es fan des del Col·legi, ho demostra. “L’obra nova s’està incrementant en ciutats com Tarragona, Salou o Cambrils. A Reus està costant més, però hem tingut força consultes i en els propers mesos tiraran endavant més projectes”, comenta Romera, que considera que no es va camí d’una bombolla com fa uns anys. El regidor de Territori de Tarragona, Josep Maria Milà, explica que entre l’estiu de 2017 i l’inici de l’actual s’han demanat a l’Ajuntament tarragoní un

total de 796 llicències per habitatges nous. I moltes d’aquestes llicències les han cursat grans empreses que venen de fora de Tarragona, que han identificat la ciutat com un mercat interessant per invertir. Són noms com Kronos, Metrovacesa o Inmoglaciar. Però empreses tarragonines, com Rapejun, també estan construint nous habitatges a la ciutat. “Des de fa uns mesos detectem que a Tarragona s’ha despertat el mercat i no només empreses locals. I això es positiu perquè les grans promotores que venen principalment de Madrid estan fent inversions en màrqueting molt importants de les quals ens en beneficiem tots. Primer s’interessen per les seves promocions i després venen a la nostra oficina”, explica el gerent de Rapejun, Martín Vidal-Quadras, que indica que des des d’inici d’any han notat un augment molt important de les visites a les seves oficines: “El mes de gener en vam tenir tantes com el darrer trimestre de l’any passat.”

A l’Ajuntament de Tarragona s’han demanat 796 llicències per habitatges nous el darrer any

VIUJUL2018 - TERRITORI

LA CONSTRUCCIÓ TORNA A RESPIRAR

Les empreses constructores es queixen que han de treballar amb preus molt ajustats

Preus ajustats El president del Gremi de Constructors de la Província de Tarragona, Gregori Salvat, confirma que en els darrers mesos han notat una revifalla en el sector i que arriba més tard que a Barcelona i Girona. El principal problema que tenen actualment les empreses constructores és que han de treballar amb preus molt ajustats: “Mentre els darrers anys hem hagut d’augmentar els sous un 1,9% tal com marca el conveni del sector, no podem pujar els preus i això ens dificulta molt la nostra activitat. I això passa en l’obra privada i en la pública, que admeten ofertes que abans eren baixes temeràries.” Salvat assenyala que els fets polítics ocorreguts l’octubre a Catalunya va afectar molt el sector immobiliari: “Tot es va aturar, perquè la gent que vol invertir uns diners demana tranquil·litat.” L’esperança del sector, segons Salvat, és la construcció del complex BCN World a Salou i Vila-seca els propers anys i que podria donar feina a unes 4.000 o 5.000 persones segons càlculs que han fet. Des de la promotora immobiliària Rapejun, Martín Vidal-Quadras, afirma que els preus de contractació de les obres han pujat un 20% els dos darrers anys i el preu del sòl també està augmentant: “Fins ara ho hem absorbit nosaltres reduint els marges, però més endavant podria pujar el preu de venda.” La quarta fase de la seva promoció Nou Centre -a la zona de la Tabacalera, tocant al Serrallo- està te-

nint un bon ritme de venda i ja només queden 3 dels 25 pisos disponibles. De cara al 2020 posaran a la venda 52 nous habitatges de les fases 5 i 6. S’ha de construir més? El director de la Càtedra de l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, Sergio Nasarre, es pregunta sobre qui compra vivendes noves actualment. Nasarre recorda que l’atur continua sent alt al nostre país, al voltant del 17% i puja fins el 37% entre els joves i aquest fet se li suma que l’assequibilitat de l’habitatge no està resolta. “A l’Estat espanyol tenim la taxa més baixa de fills

VIUJUL2018 - TERRITORI

Grans empreses de fora de Tarragona han identificat la ciutat com un mercat interessant per invertir

per parella al món, només superada per Portugal: 1,3. I ara començaran a tenir fills la generació Y, que són els que venen després del baby boom i són molts menys.

VIUJUL2018 |

LA CONSTRUCCIÓ TORNA A RESPIRAR

Davant d’aquest panorama, s’han de construir més habitatges nous?”, es pregunta Nasarre, que apunta que l’únic argument que hi podria trobar a favor és l’alt índex de divorcis a l’Estat, que arriba a als 100.000 anuals, que obliga a la creació de noves llars, quan un dels membres de la parella ha de deixar la llar familiar. El regidor de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà, ho té clar: “En tres anys la ciutat pot tenir un problema de manca d’habitatge que pot produir un augment de preus a causa de l’especulació.” Milà que un estudi sobre desenvolupament encarregat el 2016 xifra en 465 els habitatges que anualment necessita Tarragona si es manté el ritme de creixement vegetatiu actual. En aquests

moments només hi ha sòl disponible per nous habitatges a la zona de Joan XXIII -un miler-, a Pla Parcial 10, a la zona de l’IKEA -uns 1.300 pisos, dels quals 350 de protecció pública- i 500 més repartits per diferents solars de la ciutat. “Hi ha parelles joves que volen comprar un pis però també parelles més grans que es separen o es divorcien i necessiten un altre habitatges. Actualment a Tarragona en un 25% dels habitatges només hi viu una persona i en un 30%, dues. La societat ha canviat molt en poques dècades”, explica el regidor tarragoní. A Reus la situació el sector de la construcció també s’anima. El regidor d’Urbanisme, Marc Arza, afirma que en pocs mesos es podran veure grues a la ciutat per primer cop en gaire-

VIUJUL2018 - TERRITORI

Milà adverteix que en tres anys Tarragona es pot quedar sense sòl per edificar i això pot provocar especulació bé una dècada. En els darrers anys només s’han construït unes desenes d’habitatges unifamiliars aïllats, però no blocs de pisos: “En dos o tres anys les coses han canviat molt i a l’Ajuntament hem rebut molts promotors interessant-se per solars i tramitant després llicències. Per primer cop des

VIUJUL2018 |

LA CONSTRUCCIÓ TORNA A RESPIRAR

de la crisi estan venent sobre plànol això fa que alguns promotors s’atreveixin a tirar endavant projectes, alguns amb 20 o 30 habitatges.” Arza apunta que l’estoc d’habitatges buits de la ciutat ha baixat i qui busca pisos grans amb bons acabats ja li costa de trobar perquè la majoria de disponibles són d’una franja mitja-baixa. I els pisos buits? Nasarre (URV) apunta que en les properes dècades augmentarà entre la tercera edat els habitatges comunitaris i amb serveis compartits: “Encara ens podem trobar més pisos buits.” Precisament Nasarre considera necessari tenir censos de pisos buits a les ciutats i assenyala casos com el del carrer Unió de Tarragona, on hi ha blocs sencers buits: “La gent busca pisos amb ascensors i pàrquings i això

VIUJUL2018 - TERRITORI

LA CONSTRUCCIÓ TORNA A RESPIRAR

està desertitzant els centres d’algunes ciutats.” Apunta a més que aquests habitatges estan en la seva major part en mal estat i als propietaris no els surten els números per rehabilitar-los i posar-los a la venda: “Calen ajudes públiques per la rehabilitació, però al mateix temps criteris per impedir l’especulació amb la vivenda.” Des de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà, apunta que a la ciutat hi ha com a molt un miler de pisos buits i es basa en estudis recents a Barcelona i Girona, que han reduït dràsticament les estimacions inicials d’habitatges deshabitats. En el cas de Barcelona ha baixa de 80.000 a 13.000 i a Girona no són més de 800 o 900. D’aquests pisos buits a la ciutat, calcula que entre 700 i 800 pertanyen a bancs i grups inversors. Milà indica que hi ha ajudes a la rehabilitació a través del darrer decret per l’habitatge impulsat pel Govern de l’Estat.

sinó prendre decisions com tirar a terra un edifici i construir-ne un de nou, però Romera indica que llavors calen solucions, com els habitatges pont mentre dura aquest procés. O adaptar-se als canvis tecnològics, que provoquen que els baixos d’edificis destinats a locals comercials quedin buits. “Per què no els convertim en habitatges? Cal més flexibilitat per part de les administracions”, apunta Romera. Des de l’Ajuntament de Reus, Marc Arza, explica que hi ha mitja dotzena d’edificis en carrers comercials del centre de la ciutat que havien quedat abandonats pel seu mal estat i només estaven ocupats els baixos per establiments que aniran a terra i els propietaris construiran habitatges nous: “És el model que ens agrada: combinar que la gent visqui al centre de la ciutat i al mateix temps pugui gaudir de l’oci. Volem ordenar la ciutat al màxim, que sigui el més compacta possible.” El regidor d’urbanisme reusenc afirma que estan estudiant la possibilitat d’aixecar la prohibició de construir habitatges en els baixos d’edificis de les zones més comercials del municipi i s’han fixat en models com els de Sant Cugat, ciutat que aposta per habitatges en planta baixa i que han visitat darrerament per conèixer la seva experiència. Milà, per la seva banda, considera que no s’han de posar impediments a qui vulgui habilitar vivendes en baixos però considera que la demanda és gairebé nul·la a Tarragona i aposta per instal·lar-hi oficines i despatxos que ara estan en plantes superiors. El regidor tarragoní denuncia que alguns propietaris estan demanant molts diners pels lloguers de baixos i al final molts espais s’estan quedant buits.

Romera (COAC) afirma que la gran assignatura de ciutats com Tarragona o Reus és la renovació urbana

Renovació urbana Jordi Romera (COAC) assenyala que la gran assignatura de ciutats com Tarragona o Reus és la renovació urbana, com ho demostra que s’està a anys llum dels índex europeus. Romera defensa el treball del Col·legi i l’administració en l’elaboració del Pla Nacional de Renovació Urbana, però que falta molt per desenvolupar-ho i avisa que el principal handicap és la poca cultura que tenen els propietaris d’habitatges de les seves obligacions en el manteniment dels mateixos. Romera explica que l’índex de renovació urbana a Catalunya és del 0,25%, per sota del 2 o 3 % d’altres països europeus i molt lluny del desitjable per la Unió Europea, que és del 5%. La renovació urbana no és només rehabilitar pisos i edificis en mal estat,

VIUJUL2018 - TERRITORI

TERRITORI

Amb penes i una mica de glòria Els Jocs Mediterranis de Tarragona han estat marcats per polèmiques polítiques i problemes organitzatius que han eclipsat la competició

Text_Jordi Salvat Fotos_Tarragona 2018

Tarragona no hi ha hagut treva olímpica durant els deu dies de Jocs Mediterranis. Si el camí cap a l’esdeveniment esportiu més important que ha acollit mai la ciutat va ser tortuós, la setmana i mitja de competicions també ha estat marcada per polèmiques polítiques i problemes organitzatius que han enfosquit una competició que ha donat grans moments, com la plata de la vallenca Marta Galimany a la mitja marató, una nova exhibició de la nedadora Mireia Belmonte o les medalles aconseguides per algunes seleccions estatals en esports d’equip. L’inici dels Jocs, la nit del 22 de juny, ja va estar marcat per una forta controvèrsia pel disseny de la cerimònia d’obertura, amb la gairebé nul·la presència d’elements significatius de la cultura tarragonina i els buits a les grades del Nou Estadi. Ni castellers, ni diables ni artistes del territori sobre la gespa i amb Lucrecia, Antonio Orozco i la soprano Begoña Alberdi com a estrelles musicals. La imatge de les grades del Nou Estadi mig buides tampoc no va ser molt positiva i les acusacions de la selecció del públic, negada per l’organització, va marcar el primer cap de setmana de Jocs. Mentre algunes associacions de l’òrbita espanyolista van rebre entrades gratuïtes, a les federacions catalanes se’ls va negar. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va responsabilitzar les delegacions dels països dels seients sense ocupar. El públic, de menys a més L’inici de la competició va portar molt poc públic a les instal·lacions esportives de les diferents seus, que oferien imatges amb les grades molt buides. A mesura que va avançar la competició el públic es va animar i alguns equipaments van

oferir una millor imatge de cara al cap de setmana. L’organització va regalar entrades, com és el cas de les 5.000 de la cerimònia de clausura a diferents entitats. Els problemes organitzatius, com en el trasllat d’atletes i voluntaris entre les seus i alguns episodis com l’enfonsament de part de la pista de bàsquet 3x3 instal·lada al Camp de Mart, la manca de l’himne de França que va obligar als atletes gals a cantar la marsellesa a capella o la imatge de Mireia Belmonte penjant medalles a les seves rivals per l’absència de les autoritats, van provocar moltes crítiques i fins i tot mofes. Des de l’organització s’ha qualificat d’”anècdotes” aquests episodis, assenyalant que es produeixen en aquest tipus d’esdeveniments esportius. La seguretat -no es va registrar cap incident remarcable durant els deu dies de competició- i els voluntaris han estat unes de les notes positives dels Jocs. Finalment han estat 2.850 voluntaris, als que cal afegir els que han aportat les seus dels Jocs i els que han col·laborat amb Protecció Civil, entre d’altres. Precisament el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, ha elogiat la figura de l’equip de Voluntaris 2018: “No conec cap esdeveniment d’aquest nivell que hagi tingut tanta qualitat de voluntaris, sempre volent ajudar amb un somriure. Els grans èxits d’aquests Jocs Mediterranis han sigut els voluntaris”. Des de l’organització es fa un balanç molt positiu dels Jocs i es titlla d’anècdotes els problemes organitzatius. El president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), Amar Addadi, ha volgut remarcar la feina realitzada pel Comitè Organitzador de Tarragona 2018. Ha assegurat sentir-se “satisfet pel resultat d’aquests Jocs, que han superat totes les dificultats. L’edició de Tarragona ha estat un èxit”.

VIUJUL2018 - TERRITORI

AMB PENES I UNA MICA DE GLÒRIA

Marta Galimany triomfa a la mitja marató L’atleta vallenca Marta Galimany ha estat la gran sensació d’aquests Jocs Mediterranis pel que fa a la participació tarragonina en guanyar la medalla de plata a la mitja marató. La va aconseguir el penúltim dia de competició en un circuit pels carrers de Tarragona. Al podi la van acompanyar la italiana Sara Dossena, guanyadora de la prova, l’espanyola Elena Loyo, tercera. Ha estat l’únic metall guanyat per una esportista del Camp de Tarragona. L’asconenca Judith Sans s’ha penjat l’or com a integrant de la selecció espanyola d’handbol . En canvi, la llançadora de martell de Torredembarra Berta Castells es va quedar sense medalla per poc, en quedar en quarta posició. La gran estrella dels Jocs, la nedadora badalonina Mireia Belmonte ha aconseguit tres medalles: or en 200 metres estils i 200 papallona, plata en 800 metres lliures. Jessica Vall també va obtenir l’or en 200 metres braça. Altres olímpics que s’han penjat l’or són Marcus Cooper en piragüisme i Lídia Valentín en halterofília, tan en arrencada com dos temps. La selecció espanyola ha aconseguit l’or en futbol masculí, handbol i waterpolo femení; la plata en voleibol masculí i bàsquet 3x3 femení ; i el bronze en handbol masculí. Itàlia ha encapçalat el medaller de Tarragona 2018, amb un total de 156 metalls (56 d’or, 55 de plata i 45 de bronze), seguida per l’Estat espanyol amb 122 (38 d’or, 40 de plata i 44 de bronze), que són 40 més que als Jocs de Mersin 2013. La tercera ha estat Turquia, amb 95 (31 d’or, 25 de plata i 39 de bronze).

Però l’oposició municipal és un allau de crítiques, amb la CUP com la més bel·ligerant, demanant la dimissió de Ballesteros i Villamayor, com a caps visibles del que consideren un ridícul de la ciutat. Altres formacions com Esquerra també han estat molt crítiques. Tarragona va passar el relleu a la ciutat algeriana d’Orà, que acollirà els XIX Jocs Mediterranis el 2021 en una cerimònia de clausura que ha comptar amb un marcat to distès i festiu on la música va ser la protagonista. El cantant i compositor català, Àlvaro Soler, va portar fins el Nou Estadis alguns dels seus èxits. També es va poder gaudir de les actuacions de So Nat. Grallers de Tarragona, Sardanova de Santi Arisa, BCN Gospel Messengers o Brodas Bros, entre altres artistes. Quin serà el llegat dels Jocs? Un cop celebrats els Jocs Mediterranis, a Tarragona li resta el llegat, uns equipaments esportius que han millorat molt els existents fins ara a la ciutat i que s’hauran de gestionar i no quedar infrautilitzats. A l’Anella Mediterrània trobem la pista d’atletisme, preparada per acollir els esdeveniments principals del territori i els clubs d’atletisme de la ciutat. La piscina de 50 metres, un cop desmuntades les grades es convertirà en una piscina coberta i la ciutat finalment disposa d’un pavelló poliesportiu amb capacitat per a 5.000 persones. I hi ha un altre llegat intangible que tardarem alguns anys a poder avaluar-lo i és si aquests Jocs Mediterranis hauran estat una plataforma per situar la ciutat de Tarragona en el món. Amb les primeres dades a la ma, hotelers i comerciants fan un balanç discret de l’impacte en els seus negocis de la disputa dels Jocs a Tarragona. Veurem si en els propers anys, si tal com afirmen els responsables de l’esdeveniment, Tarragona notarà una millor a nivell turític.

VIUJUL2018 - TERRITORI

La teràpia psicoestimulativa amb animals incrementa el benestar físic i mental de les persones grans L'objectiu és estimular i contribuir al desenvolupament cognitiu i emocional de la persona Irene Navarrete

El concepte d’"Envelliment Actiu", no es tracta únicament d'una pràctica relacionada amb l'activitat física, que també, sinó de mantenir un ritme i estil de vida actiu quant a relacions interpersonals, actitud positiva i enèrgica, autonomia de decisió i actuació, actituds responsables i saludables, estimulació cognitiva i molt més. Als centres de L'Onada Serveis, a través d'un programa d'actuació, basat en l'Atenció Centrada en la Persona, es desenvolupen diferents activitats en funció dels gustos i necessitats físiques i cognitives de cada individu. "Un envelliment actiu basat en l'Atenció Centrada en la Persona és la filosofia sobre la qual garantim un servei i atenció de qualitat cap a les persones majors", afirma Cinta Pascual, directora general de L'Onada Serveis.

VIUJUL2018 | TERRITORI

A tall d'exemple, diàriament es realitzen activitats de gimnàstica i fisioteràpia amb les persones usuàries -variant el grau d'intensitat i temps, d'acord

amb l'estat de salut i edat de la persona- passejos pels jardins dels centres i pels exteriors, així com excursions de grup, tallers psicoestimulatius, sessions de relaxació i una alimentació diària controlada, saludable i que respongui als gustos de les persones. Precisament, d'acord amb el sistema alimentós aplicat als centres de L'Onada Serveis, l'organització ha estat reconeguda, recentment, amb el "Premi Nutrisenior 2018", el qual realça la seva bona pràctica alimentària aplicada en els més de 30 centres gestionats. El programa d'actuació de L'Onada Serveis acull quantitat de tallers i activitats –molt peculiars- que tenen una gran participació i acceptació per part de les persones usuàries. Setmanalment s'impulsen tallers d'orientació espaciotemporal, musicoteràpia, reminiscència, memòria, manualitats, costura, jocs de taula, cinema, ball, tertúlies i activitats lúdiques. Així com s'organitzen visites a escoles, activitats amb nens –dins i fora dels centres residencials- mostres de ball,

activitats en família, petanca, excursions d'oci, activitats amb animals i equinoteràpia.

Tenen com a objectiu estimular i contribuir al desenvolupament cognitiu i emocional de la persona a través del contacte i la teràpia amb animals, tals com a ocells, gossos o cavalls Concretament, és important destacar que aquest tipus de pràctiques relacionades amb els animals és una de les més peculiars i innovadores, que tenen com a objectiu estimular i contribuir al desenvolupament cognitiu i emocional de la persona a través del contacte i la teràpia amb animals, tals com a ocells, gossos o cavalls. En aquest sentit, les persones usuàries dels centres de L'Onada Serveis que desenvolupen activitats com l’equinoterapia asseguren, a través d'enquestes de satisfacció o mitjançant la tècnica del Dementia Care Mapping, que incrementa el seu nivell de satisfacció i realització personal, així com el seu benestar físic i mental.

VIUJUL2018 |

Joan Reig i Solé (Constantí, 1963). Pagès i músic. Co-fundador dels grups musicals Els Pets, Mesclat, Refugi i Tàrraco Surfers. Bateria, compositor, lletrista i cantant. És un gran conversador. I el seu discurs no tan sols revela que atresora un gran coneixement de la cultura musical, sinó que delata, també, aquella sapiència tradicional del món pagès que es transmet generacionalment. Quatre dècades de carrera artística l’han convertit en una de les icones de la música catalana de finals del segle XX i principis del segle XXI. Compromès amb la lluita per la dignificació del món agrari; i compromès, també, amb el projecte social i polític de la República Catalana. Compromisos que es reflecteixen en la seva creació artística. Amb el seu darrer treball en solitari, “La culpa”, ha iniciat una gira que el porta per diversos pobles, viles i ciutats de l’àmbit lingüístic català. L’estiu i la tardor tocarà en diversos pobles prop de casa, i el 14 de setembre ho farà a Tarragona.

VIUJUL2018 | TERRITORI

Joan: del tros a l’escenari, dels avellaners a la música; com es fa aquest camí? Val a dir que jo, malgrat la meva activitat musical, no m’he desvinculat mai de la pagesia. Soc fill d’una casa pagesa; i la pagesia, més que una professió és una cultura. Però contestant a la pregunta, he de dir que a casa ja hi havia un ambient musical. El meu pare i el meu oncle (el seu germà) havien estat el bateria i el trompetista, respectivament, de les orquestres Creación i Coimbra, que tocaven en revetlles i festes majors als anys 50's. Eren pagesos, cafeters del Casino de Constantí i músics.

Però, el pare i l’oncle van arribar a dedicar-se professionalment a la música? No. Era una activitat complementària. Però la música era un element molt important a casa. Tant que jo, de petit, jugava amb els timbals que hi havia a casa. Recordo que altres nens del poble passaven hores jugant a futbol, i jo, en canvi, les passava fent alguna cosa semblant a la música. Amb la bateria del meu pare. I a casa ho veien completament normal. I jo, també. Per què mai he compartit l’esperit competitiu de l’esport. Sempre m’he inclinat més per la creativitat artística.

JOAN REIG

“

Només he estat fidel a un rei, Elvis Presley; i a una monarquia, la del rock and roll

“

Marc Pons Text | Pierre Grubius Fotos

Aquesta seria la gènesi de “Joan Reig, músic”? Sí i no. A casa mai els va passar pel cap que jo em pogués dedicar professionalment a la música. De fet, de ben petit, els caps de setmana i les vacances escolars, anava al tros a ajudar el meu pare. Després, acabats els estudis, em vaig posar a treballar en una fàbrica; i recordo que quan va sorgir la possibilitat de dedicar-me professionalment a la música, a casa van insistir molt que m’ho penses bé. Els semblava que sortir de la zona de confort (una feina i un salari segurs) era una aposta molt arriscada. Quin va ser el camí que et va portar a la professionalitat? A l’inici formava part d’un conjunt musical del poble -de Constantí-, que s’ajuntava per a assajar a casa d’en Quimet Curull. Ell, que era un erudit de la Nova Cançó Catalana dels 60’s i dels 70’s,

ens va obrir el coneixement d’aquest gènere musical. D’allí naixeria el grup La Gramola; i poc després amb Josep Marsal, Nicèfor Franquès i el mateix Quimet Curull, crearíem un grup de música instrumental que tocava rock simfònic i que vam anomenar La Banda Ayesha. Però tot plegat era, encara, molt amateur. En quin punt del camí l’amateur es transforma en professional? Poc després vaig formar part d'orquestrines de música de ball com Canela Fina, Fantasia Boulevard o Orquestra Parsimònia. Això era a principis dels vuitanta; i vàrem tocar en càmpings, en revetlles, vam fer molts bolos... Llavors ja cobràvem per tocar, però encara no ens podíem permetre dedicar-nos-hi en exclusiva. Quan neixen Els Pets? L’any 1985, en Lluís Gavaldà i l'Ismael Saba-

un grup de rock radical català a l’estil dels grups de rock bascos Kortatu, La Polla Records, Barrikada o Cicatriz. En un principi Els Pets no s’ajustaven exactament a aquest perfil, per que el nostre rock era una mica més suau, d'influències molt pop... Però l’Albert Reguant i la Discogràfica Blau/ Discmedi ens van convèncer de fer el “gasto” i va anar molt be. Vam vendre 19.000 còpies. D’on ve el nom Els Pets? Ens va semblar que havíem de buscar un nom provocador però que no fes basarda pronunciar-lo. Això, al principi, ens va ajudar molt a situar el grup en l’imaginari de la gent. Però d’altra banda, recordo, que totes les fotografies que ens feien per il·lustrar cartells, caràtules, entrevistes... ens deien de posar-nos fent ganyotes i amb una cama aixecada com qui espenta per tirar-se un pet. Durant un temps una part de l’opinió pública ens prenia com un grup d’humor, i el cert es que ens va costar de treure’ns del damunt aquest estigma. Tot grup musical te un moment culminant. Quin és el moment culminant d’Els Pets? Probablement amb “Bon dia”. Aquest àlbum que vam publicar l’any 1997, va sortir coincidint amb la davallada del moviment del rock català dels 80’s i dels 90’s. Amb l’èxit de “Bon dia”, a Els Pets se'ns valora al marge del

Amb un milió de “peles” de l’època et podies comprar un bon cotxe... Era una aposta arriscada, però no era un salt al buit. Tot venia d’un temps abans que l’Albert Reguant, un executiu discogràfic de Barcelona, buscava

«Durant un temps una part de l’opinió pública ens prenia com un grup d’humor, i el cert es que ens va costar de treure’ns del damunt aquest estigma»

VIUJUL2018 | TERRITORI

té van crear el grup de tecno-punk Condons Adulterats. Poc després ens hi vam afegir en Falin Càceres i un servidor. Ja ens coneixíem tots perquè procedíem de la mateixa colla d'amics. La nit de Nadal d'aquell mateix any, aquest grup musical es va convertir en Els Pets i l'any següent enregistràvem la nostra primera maqueta en cinta de cassette. L'any 1989 va sortir el nostre primer LP, que va costar un milió de “peles” de l’època, i que vam haver de pagar amb un crèdit avalat pels nostres pares. El segon disc, "Calla i Balla", ja el va pagar la discogràfica gràcies a l'èxit del primer.

moviment del qual vam formar part. També vam contribuir a mantenir la flama fins a l’aparició de nous grups contemporanis que no tan sols han agafat el relleu d’aquells vells grups pioners, sinó que han revitalitzat el moviment del rock-pop català. Ho veiem actualment amb Els Amics de les Arts o amb els Manel, per posar dos exemples. L’any 2000, sense deixar de banda Els Pets, vas crear Mesclat. Perquè? Amb Mesclat vam crear un grup musical amb molt compromís polític i amb un missatge molt reivindicatiu que, en un principi, havia de tenir representants de tots els països de l’àmbit lingüístic català. Hi havia Carles Belda, David Rosselló, Titot Ribera, Marcel Casellas, Pep Toni Rubio i jo mateix. Era una iniciativa molt potent per a revitalitzar el folk i la música d'arrel barrejant-lo amb la força del rock. Des de llavors hem publicat tres àlbums i continuem “a la trinxera”.

VIUJUL2018 | TERRITORI

En un àmbit més territorial -més del Camp de Tarragona- fa uns anys vas crear Tàrraco Surfers i sortiu a escena vestits de romans. Què és Tarraco Surfers? Tant els ritmes com l’estètica de Tarraco Surfers tenen molt sentit. Ens inspirem en una sub-cultura que van divulgar els grups de rock'n'roll de la Califòrnia dels 50’s, molt associada a la pràctica del surf. La seva estètica estava molt relacionada amb aquesta cultura socio-esportiva: onades, sol, platges; amb els ritmes del rock. El que nosaltres hem fet es adaptar-la a un entorn geogràfic i històric propi. Ens hem pres la llicència d’imaginar els romans de la Tàrraco del segle I practicant surf i cantant rock-pop. Som un grup encarat a les revetlles i balls de festa major.

Anem al treball més recent: “La culpa”. Que has volgut transmetre amb aquesta experiència? Bé, dir primer que aquest es el meu primer treball en solitari i la meva segona experiència com a cantant. La primera va ser el grup de tribut a la Nova Cançó Refugi amb qui vaig enregistrar un disc: "Vestits nous". “La culpa” és un mini-LP de producció musical compartida amb en Pemi Rovirosa dels Lax'n'Busto i en Sergi Sabaté, on hi ha quatre cançons de collita pròpia i dues versions, una d'Els 4 Gats (conjunt de pop dels anys 60's) i l'altre d'en Bob Dylan. Tam-

«Ens hem pres la llicència d’imaginar els romans de la Tàrraco del segle I practicant surf i cantant rock-pop» bé vam enregistrar un videoclip dirigit pels tarragonins Maria Roig i Biel Capdevila que es pot veure a Youtube. Pregunta obligada: Elvis Presley, rei del rock? I tant! Jo només he estat fidel a un rei: Elvis Presley. I a una monarquia: la del Rock and Roll. Al morir el “rei” em vaig fer republicà (riu). Darrera pregunta, també obligada: Que ha fallat després de l’1-O? El poble, no.

VIUJUL2018 |

“Piojera” UNA NOVEL·LA CORAL 'Piojera' (PuntoRojo Libros, Sevilla 2018) (piojera, en argot: família) és la segona novel·la que publica José María Ramírez Labaila Redacció

VIUJUL2018 | TERRITORI

La primera va ser La Dama de les Aigües de l’Ebre (Ed. Silva. Tarragona 2017), en edició bilingüe i il·lustrada pel pintor tarragoní Josep Lavilla. Piojera és una novel·la realista escrita en castellà. Apareixen uns personatges amb els quals ens podríem creuar al carrer quotidianament. L’entorn físic, en canvi, és intencionadament difús, malgrat que a partir d’algunes dades (Mediterrània, Rambla, Balcó, Plaça de la Mitja Lluna...) podríem identificar-lo amb Tarragona. L’acció transcorre un dia d’agost de l’any dos mil en l’àmbit de la Pensió Candela, on han anat a parar els personatges; i on la vida plàcida i tranquil·la, exceptuant les misèries quotidianes, es veu alterada per l’arribada imprevista d’en Leo que amb la seva sola presència remourà, com diu l’autor, les “ànimes, sentiments i inquietuds” dels personatges i farà emergir vincles que ni tan sols ells mateixos sabien que existissin.

Piojera, per a Ramírez Labaila, és una forma barroca en la que les volutes superficials dels estats d’ànim, els sentiments, les coincidències i discrepàncies s’entrecreuen i barregen en un caos. Volutes que reposen en l’estructura dels arcs d’experiències que s'enfonsen en la vida de cadascun dels personatges. Seran les dosis d’humor i drama en equilibri les que alleujaran

Fitxa Piojera José María Ramírez Labaila Novel·la Idioma: castellà Punto Rojo Libros Sevilla (España), 2018 ISBN: 9788417415105 286 pàgines Ressenya a : letralia.com (2/7/2018)

la tensió d’aquell caos existencial en el lector. Piojera és una novel·la coral. El tractament del llenguatge dels diferents personatges (col·loquial la majoria de cops) per una banda; i el del narrador omniscient, per l’altra, conflueixen per concretar la realitat lúdica que és la novel·la.

L’acció transcorre un dia d’agost de l’any dos mil en l’àmbit de la Pensió Candela, on han anat a parar els personatges Al lector li resta la tasca i el gaudi de recórrer el camí d’una lectura que l’autor suposa minuciosa, curiosa, intel·ligent, còmplice, capaç d’establir nexes entre les evidències i els suggeriments, allò explícit i allò implícit, allò conegut, allò evocat i allò imaginat. En definitiva: fruir del joc i la seva lectura. El llibre, la portada i il·lustracions del qual són d’Adrià Ramírez Dalmau, el trobareu a les llibreries Adserà i La Capona de Tarragona; Llibreria Araceli de Reus i a diversos quioscos de la província distribuïts per Dislibris. A Espanya a les llibreries adscrites a Libros.cc i distribuïdes per SGEL.

L'autor José María Ramírez Labaila (Alfarnate, Màlaga, 1955). Ha treballat com a professor a La Salle de Tarragona, en centres d’ensenyament primari de la província de Tarragona i de secundària a Reus i Tarragona. diplomat en Anglès, llicenciat en filologia hispànica i Mestre de Català. Autor d’altres textos i d’un curs d’ensenyament programat d’ortografia espanyola, disponible al seu web: josemariaramirezlabaila.chapins.es Viu a La Secuita, Tarragonès.

VIUJUL2018 |

VALLFOGONA DE RIUCORB

Quan era refugi de bandolers Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà). Situada al curs del riu Corb, que neix a la Serra del Tallat, s’orienta cap a les planes lleidatanes i desemboca al Segre. Forma part del territori de la comarca històrica de la Baixa Segarra, que lidera Santa Coloma de Queralt

Marc Pons

VIUJUL2018 | TERRITORI

Vila fundada fa mil anys com a Vallis Fecunda, seria cap i casal d’una comanda dels cavallers de l’Orde del Temple (templers) i, quan aquests van ser exterminats, dels cavallers de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital (hospitalers). Actualment és un petit poble de 87 habitants que representen, només, la quarta part de la punta demogràfica de fa quatre segles. Però durant la primeres dècades de la centúria del 1600, va ser la residència de Vicent Garcia -el rector de Vallfogona- figura senyera de la literatura catalana del Barroc, i el refugi de Pere Roca Guinart -Perot lo lladre-, amb Serrallonga, Trucafort i Barbeta; un dels quatre grans capitans del bandolerisme català.

Per entendre la relació entre Vallfogona i Perot lo lladre, cal situar-nos en el context de l’època. Centúria del 1600. Catalunya viu una guerra civil -sorda i soterrada però cruenta i sanguinària- que enfronta la noblesa rural arruïnada amb els gremis urbans artesanals. Aquell conflicte es dirimia en El bandoler Pere Roca Guinart (Perot lo lladre)

Castell de Vallfogona, refugi ocasional de Perot lo lladre. Fotografia de 1916. Fons Fotografic Salvany. Biblioteca Nacional de Catalunya

forma d’assalts i saquejos, que portaven a terme els bandolers a sou de cadascun dels partits. I això volia dir que tal dia els bandolers del partit senyorial assaltaven i incendiaven un molí ferrer propietat d’una família de professió artesana, i l’endemà els bandolers del partit gremial, en represàlia, assaltaven i incendiaven un molí fariner propietat d’un senyor feudal mig arruïnat. El bandolerisme català, que havia nascut com la resposta de les classes populars als abusos dels estaments privilegiats, acabaria derivant cap a una forma i cap a uns models molt similars a altres fenòmens de l’època: la màfia siciliana, la camorra napolitana o la ndrangheta calabresa.

Durant les primeres dècades del 1600, Vallfogona era una vila de 400 habitants governada amb mà de ferro pel representant del poder, un cavaller hospitaler que, amb la seva família, els seus soldats i els seus criats; residia al castell situat sobre un turó que domina la vila. A l’altre extrem del poble, també sobre un turó que té un domini visual absolut del poble, hi havia -hi és, encara- la parròquia, la rectoria i la sagrera. Els dos poders clarament identificats. A la rectoria hi va residir -i hi va escriure- durant disset anys Vicent Garcia; que diria de Perot lo lladre que era lo millor pillard del cristianisme. Vicent Garcia, que tenia una estreta amistat amb Lope de Vega, figura senyera de la literatura barroca castellana, faria freqüents viatges a Madrid, més concretament a la cort de la monarquia hispànica. Aquest detall es molt important per a entendre el triangle bandolerisme-noblesa-govern que s’explica més endavant.

Pere Roca -Perot lo lladre-, nascut a Oristà (Osona) l’any 1582, a principis del 1600 estava en la plenitud de la seva carrera i era el capità d’una colla de bandolers a cavall que, en funció del moment i de les circumstàncies, podia tenir entre 50 i 200 membres. Un autèntic exèrcit, al servei del partit senyorial (el partit Nyerro) que, en una ocasió, es va atrevir, fins i tot, a assaltar i conquerir la ciutat de Vic, residència del bisbe Robuster (nascut a Reus) que era un dels caps polítics del bandolerisme gremial (el A dalt, retrat de Vicent Garcia, Rector de Vallfogona. Sobre aquestes línies, rectoria de Vallfogona. Fotografia de 1916. Font Fons Fotografic Salvany. Biblioteca Nacional de Catalunya

VIUJUL2018 | TERRITORI

Pere Roca, en el decurs de la seva dilatada carrera delictiva, acumularia centenars d’assassinats, i passaria a la història com un dels capitans bandolers més sanguinaris

Esglèsia de Vallfogona. Fotografia de 1916. Fons Fotografic Salvany. Biblioteca Nacional de Catalunya

La prova més evident la tenim en el robatori del comboi de moneda del tresor reial que es va portar a terme als Hostalets (Segarra). L’autèntic assalt al tren de Glasgow del bandolerisme català. L’acció més destacada i el botí més quantiós que mai havien aconseguit: 3.000.000 de ducados castellans, l’equivalent actual aproximat a 300 milions d’euros. La nòmina íntegra d’una anualitat dels Tercios de Castilla a Flandes. Pere Roca, teòricament, ja era a Nàpols. Però només teòricament. Per què les fonts revelen que, amb relativa freqüència, viatjava d’incògnit a Catalunya per a vetllar pels seus “vells” interessos. I en aquest punt és on entra en joc el capità bandoler que va liderar aquell assalt: Pere Barba dels Carbonells, conegut popularment com a Barbeta, que tradicionalment se l’havia considerat d’origen sicilià, però que la investigació recent el situa com a nascut a Guimerà (Urgell) i criat al molí de fabricació d’armes dels Carbonell, a Vallfogona. Barbeta seria l’hereu designat per Roca per a liderar aquell assalt.

partit Cadell). Pere Roca, en el decurs de la seva dilatada carrera delictiva, acumularia centenars d’assassinats, i passaria a la història com un dels capitans bandolers més sanguinaris. Acabaria acollint-se a una amnistia decretada pel virrei hispànic a Catalunya, el duc de Monteleone (1611), i durant un quart de segle, continuaria la seva luctuosa carrera, però llavors, com a capità dels Tercios de Castilla a Nàpols. Les fonts documentals delaten que Pere Roca i la seva colla de bandolers van passar llargues temporades de repòs al castell de Vallfogona, ocultant-se tant de les autoritats i dels oficials de justícia (la policia de l’època) com dels seus enemics (els bandolers del partit Cadell). Vallfogona estava -i està- situada en un indret geogràfic molt discret i molt defensable. I el castell estava en mans dels cavallers hospitalers, una de les faccions socials més reaccionàries de la Catalunya de l’època, i per tant més contràries a les reivindicacions de les potents classes mercantils que els hi disputaven el poder. I això explica com i de quina manera Pere Roca i Vicent Garcia van travar amistat. Les fonts no ho revelen, però es segur que Pere Roca i Vicent Garcia devien tenir llargues converses a recer d’una llar de foc. Al castell, a la rectoria o a la taverna.

L’acció més destacada i el botí més quantiós que mai havien aconseguit: 3.000.000 de ducados castellans, l’equivalent actual aproximat a 300 milions d’euros. La nòmina íntegra d’una anualitat dels Tercios de Castilla a Flandes 12 de desembre de 1613. El duc de Lerma, ministre plenipotenciari del rei hispànic Felip III ordena la sortida del comboi de moneda des de la cort en direcció a Barcelona. Segons el plans oficials, un cop a la capital catalana, havia de ser embarcat cap a Gènova, i des d’allà seguiria el camí per terra pel “corredor hispànic” de la Borgonya fins a Flandes. Fins aquí, les fonts ens dibuixen el trajecte tradicional dels combois de moneda per a pagar les soldades dels Tercios. Però aquell era especialment quantiós. I llaminer. Per tant Lerma ordenaria que fos custodiat per una companyia de Tercios formada per uns tres-cents efectius, entre homes a cavall, a peu -armats amb piques i arcabussos- i artillers -armats amb bombardes-. Lerma ordenaria, també, el silenci més absolut en relació a la veritable quantitat que transportava aquell comboi. I aquí

VIUJUL2018 | TERRITORI

Els 'Tercios de Castilla' a Flandes, víctimes del robatori més sonat del bandoler Pere Roca

VIUJUL2018 |

es on entren en joc, de nou, els bandolers catalans i els seus aliats polítics. Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, és la balda necessària que ho explica tot. Era amic i admirador de Pere Roca. I molt ben relacionat amb el partit senyorial del bandolerisme: els Nyerros. I era, també, amic de Lope Félix de Vega Carpio, més conegut com Lope de Vega, figura senyera de la literatura castellana del barroc. Però a Garcia i a Vega els unia alguna cosa més que la seva traça per les lletres. Lope de Vega era el secretari del comte de Lemos, un dels personatges més influents i poderosos de la cort hispànica, que li disputava el poder a Lerma. Amb la inestimable col·laboració del fill del ministre, que vivia per a suplantar el seu pare de la poltrona ministerial. Una sorprenent trama de traïcions que traçava un, encara més sorprenent, eix de complicitats. Per dibuixar-ho d’una manera senzilla: el fill de Lerma - el comte de Lemos - Lope de Vega - el rector de Vallfogona - l’aristocràcia catalana. 30 de desembre de 1613. Els Hostalets (Segarra). Un exèrcit de bandolers catalans de la facció senyorial -s’estima que uns 400- embosquen i massacren la companyia de Tercios i s’apoderen del comboi. El secret més ben guardat del rei Felip III i de la cort hispànica de Madrid havia caigut en mans dels bandolers catalans. Naturalment, gràcies a les oportunes filtracions que l’havien portat de l’Alcàser de Madrid al castell i a la rectoria de Vallfogona. Poc desprès, segons les fonts, apareixerien 800.000 ducados, en diversos castells de la comarca. Però els restants 2.200.000 ducados, no apareixerien mai més. Altres fonts revelen que, posteriorment, Lerma i Lemos -aparentment enemics en la política i en els negocis- van fer grans obres als seus palaus. També els Queralt -comtes de Santa Coloma i màxims representants de la llei al Principat- farien grans obres al seu palau. En canvi aquella injecció colossal de metall no es veuria enlloc a Vallfogona.

VIUJUL2018 | TERRITORI

Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, moriria, segons algunes fonts enverinat, quan la seva producció literària es va convertir en una amenaça

Pere Barba -el capità bandoler- seria oportunament “exiliat” a Roma. Un “exili” sorprenent si considerem que l’estat pontifici era un ferm aliat de la monarquia hispànica. Però no ho resulta tant quan seguim la trajectòria de Pere Barba que decidiria que el seu silenci tenia un preu més alt que l’inicialment pactat. La seva detenció a Roma i la seva execució a Barcelona (penjat i esquarterat) no seria ni tan sols cosa de setmanes, sinó de dies. I Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, moriria, segons algunes fonts enverinat, quan la seva producció literària es va convertir en una amenaça. No a la moral de l’època sinó a l’altre secret més ben guardat de la cort hispànica. Vicent Garcia faria el darrer viatge a la cort de Madrid l’any 1623 (tretze anys desprès del Glasgow català). Segons les fonts documentals va emmalaltir -de retornsobtadament a Saragossa, i just va tenir temps d’arribar a Vallfogona per a morir i ser soterrat en la “seva” rectoria. De dalt a baix: plaça de Vallfogona; carrer de Vallfogona i camí perimetral de l'església de Vallfogona. Fotografia de 1916. Fons Fotografic Salvany. Biblioteca Nacional de Catalunya

NECESSITES UN INDUSTRIAL?

O UN TURISME?

(mesures zona de càrrega, en metres: Alt x Ample x Llarg)

12 m 3

1,85 x 1,72 x 3,27

6-7 m 3

1,44 x 1,72 x 2,25/2,70

8-10 m3

1,66 x 1,72 x 2,50

15 m3

1,96 x 1,72 x 4,60

20 m3

2,20 x 2,00 x 4,30

MÉS VEHICLES A

Reus: c/ Faió, 4. Tel 977 770 207 Lleida: Ctra. LL-11, Km 10. Tel 973 232 518

info@conrad2.com

www.conrad2.com

NICCO

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

3-4 m3

1,20 x 1,43 x 1,60

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

ANYS DE GARANTIA

C O M P R O M Í S D E Q U A L I TAT K I A

Gamma Crossover de Kia. Cada dia hs una nova aventura. Tria el millor company.

des de 12.900� Crossover compacte

des de 19.900� Hlbrid + Crossover

QUALITY CAR II TARRAGONA Ctra. Valencia, Km 248,8 43006 Tarragona Tel.: 977 54 87 12 www.qualitycar.cat

Ctra. del Pla, 216. Pol. Ind. 43800 Valls Tel.: 977 60 41 11

Kia Sportage

des de 16.900� Esportivitat GT Line

Pol. la Roureda. C/ Nicaragua, 42 43204 Reus Tel.: 977 76 90 25

Consum combinat (l/100 km): 3,8-7,6. Emisions CO2 (g/km): 88-177. PVPR Kia Stonic 1.2 CVVT Concept Eco-Dynamics / PVPR Kia Sportage 1.6 GDi Concept 4x2 / PVPR Kia Niro 1.6 HEV Concept (inclosos els impostos, transport i accions promocionals). No inclou despeses de gestoria i matriculaci�. Oferta aplicable per a clients particulars que financin amb Banco Cetelem S.A.U. un import mlnim de 10.000� per a Niro i Sportage a travhs de la campanya FlexiPlan per a un termini mlnim de 36 mesos, i un import mlnim de 8.000� per a Stonic a travhs de la campanya FlexiPlan per a un termini mlnim de 36 mesos, en tots els casos amb una perman�ncia mlnima de 36 mesos. Ofertes incompatibles amb altres ofertes financeres, v�lides fins al 31/07/2018 en concessionaris de la Penlnsula i les Balears. Finan�ament subjecte a l�estudi i l�aprovaci� per part de l'entitat de cr�dit. Consulta'n les condicions a www.kia.com. Els models que es visualitzen no es corresponen amb els de l'oferta. *Consulteu el manual de garantia Kia.

VIUJUL2018 |

Nou Kia Stonic

Kia Niro

Torna el Port Tarraco 18 plans alternatius per als capvespres de l'estiu

El passat diumenge 8 de juliol a les 20 hores va tornar a l'agenda estival de Tarragona al Port Tarraco Sunset Festival, el programa gratuït d'oci, esport i cultura nascut el 2016 que es perllongarà fins a principis de setembre a l'amfiteatre de Port Tarraco amb el objectiu de donar a conèixer a tota la ciutadania aquest atractiu espai urbà

VIUJUL2018 | TERRITORI

VIU a fons

de Port Tarraco es posen a disposició dels visitants de forma gratuïta.

Després de l'aperitiu primaveral dels 'Diumenges a Port Tarraco', pel qual han passat més d’un miler de persones al maig i juny, els capvespres de la marina es tornen a omplir de vida durant l'estiu amb motiu de l'edició 2018 del Port Tarraco Sunset Festival, que de nou posa en valor els artistes de proximitat 'quilòmetre 0' per generar una alternativa als espais més clàssics del centre històric i la zona alta de la Rambla.

El director general de Port Tarraco, organitzador del festival, Marc Colls, destaca la voluntat d'enriquir les opcions d'oci a l'estiu de Tarragona. "L'essència del Sunset Festival es manté en aquest 2018: continuem en l'esforç per donar a conèixer un escenari tan singular i especial com la marina a través d'una activitat totalment gratuïta, atractiva i variada per a tots els públics".

El Sunset Festival renova també l'aposta per una de les seves principals senyes d'identitat: totes les activitats es programen intencionadament a última hora del dia, un moment 'màgic' per contemplar la posta de sol a prop del mar. Igual que en les experiències anteriors, dues hores abans de les actuacions, les 200 places d'aparcament

Joan Rovira ha estat l'artista escollit per a l'obertura del Sunset Festival per la seva personal combinació de música festiva, molt mediterrània i colorista, amb altres temes -ja convertits en autèntics himnes- més propis d'un cantautor. El talent de Rovira posa el llistó molt alt per al Port Tarraco Sunset Festival, que pren els diumenges,

Totes les activitats es programen intencionadament a última hora del dia, un moment 'màgic' per contemplar la posta de sol a prop del mar malabars, dansa... en una meravellosa barreja de disciplines i estils artístics.

Les elegants i poderoses versions d'U*Rock (22 de juliol), la personalitat creativa de Jay Lemon, que presenta disc (5 d'agost), el debut del cantautor pop tarragoní Marcos San José (12 d'agost), l'energia superlativa de Radio Reggae (19 d'agost) i els increïbles Zapping Trio (2 de setembre) conformen les propostes per gaudir dels vespres a la fresca de la ciutat de Tarragona d'una manera diferent.

El Port Tarraco Sunset Festival es completa amb les sessions esportives -Zumba i Sh'Bam, Bodycombat... en grup els dimarts (17 i 31 de juliol i 14 i 28 d'agost) amb màster class totalment gratuïtes dirigides per instructors d'alta qualificació del centre de fitness Viding Sant Jordi, i amb dues sessions de cinema a l'aire lliure ( 'La la Land', 3 d'agost i 'La Bella i la Bèstia', 31 d'agost).

Diumenge serà a la música el que els divendres -també a les 20 hores- a les arts escèniques, enfocades des de la seva vessant més familiar. Circ Hula (13 de juliol), el Ballet Amaia Dorronsoro (20 de juliol), Titelles (27 de juliol), Circ de les Musaranyes (10 d'agost), Mag Albert (17 d'agost) i Nunny G (24 d'agost) integren una programació que toca tots els pals de la diversió: clown, màgia, titelles,

Tots els actes tindran lloc, amb l'habitual escenografia creada específicament per al Sunset Festival, a l'amfiteatre de Port Tarraco. "Igual que en edicions anteriors, ens interessa un degoteig d'esdeveniments atractius per aconseguir que la marina entri en la vida quotidiana dels tarragonins i cali com una opció més d'oci, igual que quan es plantegen fer una passejada per la Part Alta, la Rambla o El Serrallo ", reitera Marc Colls.

VIUJUL2018 | TERRITORI

El programa ofereix un total 18 actes agrupats en dies 'temàtics': els dimarts hi haurà master class esportives, els divendres arts escèniques, i els diumenges música en viu. El primer i últim divendres d'agost està prevista la projecció de cinema a l'aire lliure

sempre a les 20 hores, com a dia de referència per a les actuacions de música en viu.

L’alcoverenc Joan Cavallé va ser el protagonista el 26 de juny de la darrera presentació d’un llibre a la Llibreria de la Rambla

Un formiguer cultural

Punt i final a cinquanta anys d’un focus de cultura a Tarragona La Llibreria de la Rambla ha tancat aquest mes de juny i deixa enrere una història plena de noms il·lustres Jordi Salvat Text | Pierre Grubius Fotos

VIUJUL2018 | TERRITORI

L’anunci el passat 14 de juny per la seva pàgina de Facebook del tancament a finals del mes passat de la Llibreria de la Rambla va generar una important impacte en el món de la cultura de Tarragona.

Es posa fi a cinquanta anys d’història d’un espai que ha estat molt més que un lloc on vendre llibres. Un dels actuals propietaris, Ramon Marrugat, explica que ha estat una decisió llargament meditada els darrers mesos perquè actualment una llibreria com aquesta no és un negoci rendible i les perspectives de futur són encara pitjors. Marrugat assenyala que durant els darrers cinc anys s’ha intensificat a baixada de les vendes i apunta a dues causes principals per explicar aquest

descens. Una és la digitalització en el sector dels llibres i de la premsa i els continguts d’oci a través del mòbils i una altra són els nous hàbits de consum de llibres , a través de les botigues on-line i les grans superfícies. Una tercera causa els ha portat a prendre aquesta dràstica decisió i és l’increment del preu del lloguer del local.

La Llibreria de la Rambla va néixer el dia de Sant Jordi de 1968 com una societat formada per diversos socis que tenia com a objectiu social estatutari el de “fomentar la difusió del llibre i la promoció i estímul d’activitats artístiques i culturals”. Volien crear u espai on fer-hi activitats culturals, exposicions i presentacions de llibres, però davant dels problemes legals que plantejava el règim franquista van vincular-ho a un negoci: una llibreria. L’establiment va obrir al públic el desembre de 1968, amb un parlament de l’escriptor valencià Joan Fuster, i l’abril següent es va inaugurar la Sala d’Art amb una exposició col·lectiva de Cuixart, Hernández Pijuan, Marcel Martí i Subirachs. Ben aviat el món associatiu tarragoní dels darrers anys del franquisme va començar a aprofitar el local de la nova llibreria per a tota mena d’activitats: els mons educatiu i de l’esplai, el del teatre i el de la música, el de l’activisme per la democràcia i els drets humans, el del feminisme o el de l’ecologisme. Per la Llibreria de la Rambla hi han passat noms com Marta Mata, Ernest Lluch, Àngel Colom, Pérez Casado, Josep Maria Bricall, Coll i Alentorn, Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Maria Recasens. En les exposicions dels pirmers anys hi va haver una atenció preferent a l’art emergent i trencador: amb exposicions o mostres periòdiques d’artistes com Artigau, Arranz Bravo i Bartolozzi, Sergi Aguilar, Gómez Cabot, Robert Llimós, Cruspinera.

El llibreter reconeix que una decisió com aquesta sap greu perquè “va més enllà del negoci i hi ha una part molt important que és el suport a la cultura.” Havien arribat a haver més persones treballant a la Llibreria de la Rambla i s’havia venut fins i tot premsa, però actualment només eren tres persones despatxant. Les presentacions de llibres han estat moltes durant aquests cinquanta anys d’història i la darrera va ser el passat 26 de juny, cinc dies abans de tancar definitivament. Va ser la darrera obra de l’escriptor alcoverenc Joan Cavallé, La ciutat i alguna gent que hi viu, amb fotografies de David Balsells. La presentació va anar a càrrec de l’escriptora i professora de la URV Margarida Aritzeta. Al primer paràgraf: la Llibreria de la Rambla el 23 d’abril de 1977. / Ajuntament de Tarragona.Centre d’Imatges de Tarragona. Autor: Chinchilla. D'amunt d'aquestes línees: inauguració de la sala d’exposicions de la llibreria, el març-abril de 1969. / Ajuntament de Tarragona. Centre d’Imatges de Tarragona. Autor: Vallvé

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

VIUJUL2018 |

Empresa col•laboradora:

VIUJUL2018 | TERRITORI 38

Il·lustració de El chico triste

VIUJUL2018 |

NUEVO FIAT 500X mirror,

CONÉCTATE Y DISFRUTA

500X desde 11.900€ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA. Gama Fiat 500X: Consumo mixto: de 3,8 a 8,9 (l/100 km). Emisiones de CO2: de 107 a 157 (g/km).

*Oferta válida para Nuevo Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2: PVP Recomendado 11.900€ y solo para unidades limitadas. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 11.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 11.900€ con 72 cuotas mensuales de 214,44€. TIN 8,99%, TAE 10,58%, comisión de apertura 357,00€ al contado, importe total a plazos 15.796,68€, importe total adeudado 15.796,68€. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo o lo que antes suceda. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/07/2018. La versión visionada corresponde con el vehículo: Fiat 500X Lounge 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 con opcionales (PVP Recomendado 16.950€). Apple CarPlay es una marca registrada de Apple Inc. El uso del logotipo de Apple CarPlay significa que la interfaz del vehículo cumple con los estándares de Apple. Apple no se hace responsable del funcionamiento de este vehículo ni de su cumplimiento con la seguridad y estándares regulatorios. Tenga en cuenta que el uso de este producto con iPhone iPod, o iPad puede afectar el rendimiento inalámbrico. Para utilizar Android Auto™ en la pantalla de tu coche, necesitarás un móvil Android™ con sistema operativo 5.0 (Lollipop) o superior y la aplicación Android Auto. Android y Android Auto son marcas registradas de Google LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarspons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

CUALQUIERA QUE SEA TU DESTINO.

Nuevo Jeep® Compass por

17.900€ con 4 años de garantía

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

Gama JEEP® COMPASS: Consumo mixto: 4,4-6,9 (l/100km). Emisiones de CO2: 117 - 160 (g/km).

Precio recomendado para un Jeep® Compass Sport 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo) y según condiciones contractuales por un importe mínimo de 18.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. descuento adicional por financiar con Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 19.094,14€ incluye Seguro Vida (1.194,14€), con Crédit Agricole Assurancess y mediado a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SL. Inscrita en el Registro de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones con RJ-0069 (Correduría de Reaseguros). Concertados los Seguros de Responsabilidad Civil y de Caución. 72 cuotas mensuales de 334,32€. TIN 7,95%, TAE 12,11%, comisión de apertura 563,28€ al contado, importe total a plazos 24.634,32€, importe total adeudado 24.634,32€. Garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/07/2018 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Compass Limited 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2 con pintura Blanco Pearl y techo color negro (PVP Recomendado 25.197,71€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

VIUJUL2018 |

VIUJUL2018 | TERRITORI

AUTISME

Una exposició per donar a conèixer el TEA ‘Vull ser...’ és un projecte visual que pretén sensibilitzar la població sobre el trastorn de l’espectre autista que pateixen molts nens i nenes Alícia Fàbregas

Hi ha trastorns amb símptomes molt diferents i un ventall ampli de graus. És el cas del trastorn de l’espectre autista (TEA). Segons l’associació internacional Autism-Europe una de cada cent persones el sofreix, però les definicions són variades. La confederació Autismo España afirma que “en alguns casos [els autistes] poden presentar un aïllament social important, o no manifestar molt d’interès per relacionar-se[...] presenten alteracions de les habilitats de comunicació verbal i no verbal[...] Poden presentar els mateixos comportaments de forma repetitiva, i tenir problemes per afrontar canvis en les seves activitats i al seu entorn[...]. Les seves capacitats per imaginar i entendre les emocions i les intencions dels demés són limitades”. En el cas dels nens i la seva evolució a l’escola hi ha certes complicacions, perquè el nivell d’aprenentatge dels autistes -que també depèn molt del grau que patexienno és el mateix que el de la mitja dels nens de la mateixa edat. Per això és important donar a conèixer aquest trastorn i conscienciar la població. És el que està fent el fotògraf i professor barceloní Jordi Saurí, per diferents indrets de la província de Tarragona, amb la seva exposició ‘Vull ser...’, que en molts casos va acompanyada de conferències amb diferents experts sobre el TEA.

de Cambrils, amb tonalitats blavoses perquè és el color oficial de l’autisme. Es mostren en parelles de fotos lleugerament diferents, el que porta a qui les observa a pensar en les diferents maneres de veure un mateix paisatge, en les diferents maneres de percebre d’una persona amb TEA i una altra sense el trastorn. “Són fotografies simbòliques, reflexives, i intento fer pensar l’espectador sobre aquest tema”, descriu Saurí. Des que va començar l’exhibició del projecte a l’Ajuntament del Catllar a l’octubre del 2017, ja porta fetes 7 exposicions en diversos espais de les terres tarragonines i està previst que el seu recorregut acabi el proper mes d’octubre a la Sala Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs.

Consta de sis quadres de text amb frases directes, curtes, clares i optimistes, i 34 fotografies

Presenten alteracions de les habilitats de comunicació verbal i no verbal

L’objectiu principal d’aquesta obra, que consta de sis quadres de text amb frases directes, curtes, clares i optimistes, i 34 fotografies, és la divulgació, que no es parli només del TEA una vegada a l’any, el 2 d’abril que és el dia internacional d’aquest trastorn. Les imatges estan preses a l’estiu del 2016 a la platja

VIUJUL2018 | TERRITORI

El perquè “Vull ser jo mateix, vull ser estimat, vull ser moltes coses. Com tots els nens, tenen objectius i metes a assolir. El que passa és que necessiten un suport especial”. Així explica Saurí el títol i l’entrellat de la seva exposició. Ell és professor d’institut de visuals i plàstica des de fa més de 20 anys. “Cada vegada tinc més nens amb TEA i això em preocupava”, diu Saurí. D’aquí va sorgir la idea de fer aquesta contribució visual per a sensibilitzar la població, especialment a professors i pares.

S’inaugura la Passarel·la del Port, un espai que connecta el mar i el Port a la ciutat

Aquesta obra respon a una demanda popular de fa molts anys per salvar el cinturó de ferro que suposa la via del tren Redacció

VIUJUL2018 | TERRITORI

El Port de Tarragona ha inaugurat recentment la passarel·la que connecta el mar i la zona del passeig Marítim a la ciutat en tan sols set minuts. L’acte començà al capdamunt de la passarel· la, a la baixada de Toro, on va tallar-se la cinta inaugural. A continuació, els assistents van baixar fins al passeig Marítim en una comitiva encapçalada per una banda de música i els nanos pescadors.

del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, el Corredor del Mediterrani, una obra cabdal per al futur de l’enclavament portuari tarragoní. En el seu primer acte oficial com a delegada del Gobierno a Catalunya, Teresa Cunillera destacà el consens entre administracions que va fer realitat la Passarel·la del Port i assegurà que el més important és tenir diàleg entre Generalitat i Gobierno per tal d'arribar a acords sobre les infraestructures que requereix el territori.

En els parlaments el president del Port, Josep Andreu, va agrair la feina feta per totes les persones que han participat en el projecte tot recordant que “a la passarel·la se li sumarà el projecte de remodelació del passeig Marítim”, unes obres que culminaran a principis de 2019 i que revifaran la façana marítima de Tarragona.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, clausurà l’acte explicant que “avui fem realitat un somni per a Tarragona perquè es dóna resposta a una reivindicació històrica”. Recalcà que “amb aquesta passarel·la tenim un passeig, la Rambla, que uneix el riu Francolí amb el mar Mediterrani”.

Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, va felicitar la ciutat per l’obra i lloà la tasca de Josep Andreu al capdavant del Port de Tarragona. Calvet aprofità el seu discurs per reclamar al Ministerio de Fomento, representat per la delegada

Informació tècnica Les obres han consistit en la construcció d’una passarel·la de vianants de 300 metres lineals que, superant les vies del ferrocarril existents a la zona de l’estació de viatgers de Tarragona, connecta el centre urbà de la ciutat amb la platja del Miracle, el Port

Esportiu i la zona ludicocultural del Port de Tarragona. La passarel·la és d’estructura metàl·lica sobre pilars de formigó i el seu traçat respon a un encaix geomètric per obtenir baixades màximes d’un 6%, amb el menor desenvolupament possible i creant el mínim impacte visual. També s’incorporen dos ascensors al costat de mar per salvar un primer desnivell d’uns vuit metres entre la cota del passeig Marítim i la cota superior d’encreuament de les vies del ferrocarril. A més, s’ha construït també una rampa d’accés en direcció a l’estació de viatgers a la zona del passeig d’Espanya. El cost total de les obres ha estat de 1.675.778 euros sense IVA.

VIUJUL2018 |

TECNOLOGIA I EMPRESA

IPAD TPV per a botigues i negocis retail, sinònim de disseny, qualitat i exclusivitat. Una solució global per a la gestió de venda i la organització de qualsevol tipus de negoci retail : sabateries, boutiques, perfumeries, panaderies, fruiteries, supermercats… Una solució amb dispositius APPLE fiable, segura, precisa, escalable, Redacció

La forma de vendre avui dia està canviant i amb un IPAD amb el software de TPV REVO RETAIL podem estar al costat del client fent les vendes, sense el típic TPV al mostrador de Caixa… s’aconsegueix poder consultar talles, colors, arranjaments, etc. des de el mateix emprovador sense haver de deixar al client sol per anar a l’ordinador de mostrador. REVO RETAIL és un software integral pensat per i per a professionals, amb múltiples eines per al management del negoci : codis de barra, talles i colors, fidelització, reserves, arranjaments, cobraments, creació i impressió d’etiquetes, reducció de les cues d’espera per pagar, etc.

amb un IPAD amb el software de TPV REVO RETAIL podem estar al costat del client fent les vendes

VIUJUL2018 | EMPRESA

REVO RETAIL funciona online i offline. La potència del sistema és el CLOUD on tenim tota la informació segura i accessible des de diversos dispositius sense necessitat de fer còpies de seguretat manuals que l’usuari acaba no fent mai. Igualment, funciona de forma offline si es perd la connexió d’Internet. La sincronització sempre es

fa de forma automàtica. És 100% APPLE IOS, sistema operatiu que proporciona una alta fiabilitat i seguretat. Converteix el teu antic TPV en un IPAD TPV, modern, ràpid, se-

gur i sobretot molt sexy… la teva boutique es mereix un IPAD i no el típic ordinador damunt d’un mostrador. Accedeix des de casa teva a tota la informació del teu negoci : informes, llistats, preus, vendes, etc. de forma còmoda i amb actualització de les dades al moment. TARONGETA REUS és el distribuidor oficial PREMIUM de la provincia de Tarragona. Més informació al 877 018 931 ó al mail info@tarongeta.net

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

VIUJUL2018 |

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

VIUJUL2018 |

DIVERS

arribat l’època estival i, amb ella, Claus per viatjar a Ha milers de desplaçaments per carretera per

l'estiu Ramon Ortiz

VIUJUL2018 | DIVERS

Durant els mesos de juliol i agost es produeix el major nombre de desplaçaments en automòbil a tot el territori. La DGT preveu aquest estiu més de 89 milions de desplaçaments a l’estat espanyol aquest estiu.

Extremar la precaució al volant és imprescindible per reduir, en la mesura del possible, els accidents que malauradament cada any es produeixen a les carreteres. No hi ha dubte que és la millor època de l'any per viatjar, però cal insistir, una vegada més, en la importància de tenir el cotxe a punt, tenir molta precaució al volant i aplicar en tot moment el sentit comú. Una correcta planificació prèvia de la ruta pot evitar

gaudir de les desitjades vacances. És moment de planificar el viatge i de posar a punt el vehicle

problemes amb la documentació del vehicle o amb las aturades per alimentar-se i refrigerar-se. No descobrim res en afirmar que a l'estiu fa molta calor i que conduir un automòbil en aquestes circumstàncies pot convertir-se en una experiència desagradable si no s'utilitza el sentit comú. Per tot això, hem

de tenir en compte la correcta utilització de l'aire condicionat retarda l'aparició de la fatiga i facilita un millor confort de marxa. Es recomana mantenir una temperatura en el habitacle entre 19 i 24º.

La correcta utilització de l'aire condicionat retarda l'aparició de la fatiga i facilita un millor confort de marxa

Atenció als petits És convenient revisar el sistema de climatització abans d'iniciar el viatge i és important utilitzar peces de vestir lleugeres, còmodes i fresques i ulleres de sol adequades per conduir. És aconsellable evitar dirigir l'aire fred directament a la cara i, si viatgem amb nens petits, cal renovar l'aire interior per evitar la falta d'humitat en l'ambient. Viatjar amb nens pot ser molt gratificant, però es cansen abans que els adults. Es recomanable programar parades periòdiques, portar menjar i begudes i eines de distracció per als més petits. També és bàsic fer una correcta distribució de l’equipatge, que ha d’anar subjecte i ben fixat. És important que els accessoris tipus portabicicletes estiguin homologats i correctament fixats. Tot i que el manteniment de l'automòbil s’ha de fer tot l'any, en aquestes dates és especialment important revisar el nostre vehicle. El nostre taller de confiança comprovarà amb atenció l’estat d’elements com els amortidors, pneumàtics -sempre amb dibuix mínim d’1,6 mm-, líquids refrigerants, oli del motor, sistemes d’il· luminació, etc.

Amb la consolidació del telèfon intel·ligent, les aplicacions mòbils s'han convertit en un suport bàsic en els viatges a la carretera. Realitzar una anàlisi del mode de conducció, pagar el carburant sense baixar del cotxe, compartir els viatges en carretera per estalviar despeses o poder llogar cotxes entre particulars són només algunes de les opcions que ofereixen les aplicacions mòbils. Algunes d’aquestes app són Waze, Amovens, Drivesmart, GasPay o On my way.

VIUJUL2018 | DIVERS

Smartphones

Feu Vert

ajuda a preparar l'estiu Els autocentres Feu Vert són especialistes en tenir cura del nostre vehicle. Ara és moment de revisar-lo a fons per viatjar amb totes les garanties

Ramon Ortiz Text | Pierre Grubius Fotos

VIUJUL2018 | PUBLIREPORTATGE

L’estiu convida a viatjar i el vehicle ha d’estar en les millors condicions mecàniques. A Feu Vert es fa una revisió gratuïta del vehicle i s’entrega al client un informe detallat del seu estat en apartats de vital importància com són els pneumàtics, frens, amortidors, bateria, etc. També es pot fer la revisió oficial mantenint intacta la garantia del vehicle.

Al capítol de pneumàtics, Feu Vert treballa amb els millors fabricants del mercat com Michelin, Firestone, Continental. També es disposa dels millors subministradors en peces com filtres, pastilles i discos de frens, tubs d’escapament, alternadors, embragatges, etc. Als productes electrònics, les incidències del primer any són solucionades amb el canvi per un producte nou. Tot això, amb la garantia dels centres que la marca té a Espanya, França i Portugal. Els serveis de taller de Feu Vert estan disponibles de dilluns a dissabte en un horari de 12 hores sense tancament al migdia. S’ofereix el servei d’operacions express de canvi d’oli,

al qual es garanteix una durada màxima de 60 minuts o no es cobra l’import de la ma d’obra. Feu Vert té els seus orígens a França, on va iniciar les seves activitats el 1972. Al 1990 es va crear Feu Vert Ibérica i ara tenim el privilegi de tenir un centre amb unes completes i modernes instal·lacions a Tarragona. Des de Feu Vert es garanteix els preus més baixos i s’ofereixen formules de finançament per facilitar el pagament.

TARRAGONA C.C. Carrefour. Autovía Reus, km 4 43080 - TARRAGONA 977 544 606 Horari de dilluns a dissabte: 9:00 a 21:00 REUS Camí de Valls, 76 43204 - REUS 977 07 62 24 Horari de dilluns a dissabte: 8:30 a 21:00

COMPRA PNEUMÀTICS MICHELIN I EMPORTA’T L’EXPERIÈNCIA QUE * TRIES DE REGAL! DEL 1 AL 31 DE JULIOL

Més informació a

promociones.michelin.es Descobreix ara el teu món Michelin

PNEUMÀTIC

5795 195/65 R15 H

C A 71dB

€

C A 71dB

RESISTÈNCIA AL RODAMENT

DISTÀNCIA DE FRENADA SOBRE SÒL MULLAT

SOROLL EXTERIOR

ELITE

CANVI DE L'OLI

3995 5W40 TDI 505.01 C3 5 L

€

REUS

Mà d'obra inclosa

Canvia el filtre de l'oli

Per només 20€ més

TARRAGONA

Tel.: 977 076 224 | Horari: 8:30 - 21:00 Tel: 977 544 606 | Horari: 9:00 - 21:00 (Dilluns - Dissabte) Carrer del Camí del Valls, nº 76 Pàrquing: Carrefour

Preus válids fins el 31 de juliol de 2018. El preu del pneumàtic publicat correspon al producte i inclou l’IVA corresponent. A aquest preu caldrà afegir el valor de gestió del pneumàtic usat per part d’un gestor autoritzat per l’administració corresponent, com obliga el RD 1619/2005 del 30 de desembre. Serveis de muntatge, equilibratge i substitució de la vàlvula no inclosos en els preus dels pneumàtics. *Quan compris 2 o 4 pneumàtics Michelin, et regalem l’experiència de la teva elecció dins dels 5 mons que podràs descobrir a la web promociones.michelin.es Per aconseguir el teu regal, hauràs de registrar-te abans del 15 d’agost de 2018 a la web promociones.michelin.es, a la qual, a més de les teves dades, hauràs d’adjuntar una foto de la factura dels pneumàtics subjectes a la promoció. Rebràs la confirmació del teu registre al teu correu electrònic i, en un màxim de 72 hores, la validació del regal i el codi promocional pera bescanviar-lo. Promoció vàlida del 21 de juny al 8 juliol si compres tant als nostres autocentres com a la nostra web www.feuvert.es, i sempre que el muntatge d’aquests pneumàtics es dugui a terme en un dels nostres autocentres. Compra limitada a 8 pneumàtics per participant i NIF/CIF. Els regals no podran ser canviats pel valor en efectiu. Promoció limitada a 50.000 unitats de pneumàtics.

VIUJUL2018 |

www.feuvert.es

HANKOOK Seguretat de

referència Hankook és una marca líder al segment dels pneumàtics. Una posició que ara reforça amb nous models com el Kinergy 4S o el Kynergy Eco Ramon Ortiz

Hankook recorda la importància de comprovar el bon estat dels pneumàtics del nostre vehicle a l’època estival. Han de tenir la profunditat de dibuix adequada i no mostrar cops o deformacions que puguin alterar el seu rendiment i posar en perill la seguretat dels viatgers. I, per suposat, hem de portar-los sempre amb les pressions d’inflat recomanades pel fabricant. Hankook és una experimentada companyia que disposa d’un Centre Tècnic Europeu a Hannover (Alemanya), al qual es desenvolupen pneumàtics d’equip original, d’acord amb els requeriments dels diferents fabricants. Cada vegada són més els automòbils que els incorporen, com per exemple el Citroën C3 Aircross, Opel Insignia, Audi RS4 Avant, Mercedes-Benz GLC i GLC Coupé, Audi Q7, etc.

VIUJUL2018 | PUBLIREPORTATGE

Hankook Tire és un dels cinc fabricants de pneumàtics amb més volum de producció mundial

Tot el saber fer dels enginyers de Hankook s'ha abocat en el desenvolupament del Kinergy 4S, un pneumàtic per tot l’any, especialment dissenyat per a les condicions de les carreteres europees. Amb una nova banda de rodament en forma de V i un compost innovador a força de components olis naturals, el Kinergy 4S garanteix una conducció i un rendiment de la frenada estables durant

tot l'any a qualsevol temperatura. S’ofereix en 17 mesures de 14 a 17 polzades i, a finals d'any, la gamma s'ampliarà amb altres 43 mesures de fins a 20 polzades. Una altra novetat de Hankook és el pneumàtic d'estiu Kinergy ECO, que destaca per la seva ecologia i economia. Ha estat desenvolupat d'acord amb les necessitats dels vehicles petits, compactes i mitjans. Mostra una baixa resistència al rodament, elevat confort i permet fer grans quilometratges. Està disponible en mesures de 13 a 16 polzades. Cal recordar que Hankook Tire és un dels cinc fabricants de pneumà-

tics amb més volum de producció mundial d’innovadors pneumàtics radials i d’altes prestacions al segment Premium per a turismes, crossovers, tot terrenys, vehicles comercials, camions i autobusos. Hankook inverteix de forma continua en investigació i desenvolupament als seus cinc centres d’I+D i a les seves set grans fàbriques. La companyia desenvolupa i produeix solucions de pneumàtics especialment adaptades a les exigències i requeriments dels mercats regionals. COMERCIAL SEA Polígon Industrial Riu Clar C/ Coure, 27 Telf. 977543220

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

UN RECORREGUT PER

La Canonja Alícia Fàbregas Text | Pierre Grubius Fotos

VIUJUL2018 | DIVERS

Va ser al 2010, concretament el 15 d’abril, quan La Canonja va tornar a convertir-se en un municipi independent, després de 45 anys formant part de la ciutat de Tarragona –annexionada durant el franquisme. Tot i que aquest procés es va començar a gestar al maig del 2004 i la segregació no es va fer del tot efectiva fins a l’octubre del 2010.

Un any després, al 2011, se celebraven eleccions i el Roc Muñoz, membre del PSC, es convertia en el primer alcalde d’aquesta nova etapa. Un càrrec que revalidava a les eleccions del 2015.

Des de llavors han passat gairebé 10 anys i en aquest temps el balanç és àmpliament positiu. Com assegura la Luciana Coronado, la cinquena presidenta del Col·lectiu de Dones de La Canonja, des del 2010 tot “ha anat a millor. Hi ha més ingressos al poble, poden ajudar a més entitats, perquè actualment a La Canonja hi ha moltes entitats sense ànim de lucre que estan funcionant”.

El 85% de les empreses del Polígon Sud estan situades en aquest municipi i, per tant, tributen aquí També ho demostren les dades eco-

Els beneficis econòmics d’esdevenir municipi i el seu patrimoni cultural nòmiques de l’Ajuntament, que ha passat de tenir un deute d’una mica més de 3 milions d’euros el 2012, a no tenir-ne al 2016. Aquesta bonança té un motiu clar: les petroquímiques. Perquè el 85% de les empreses del Polígon Sud estan situades en aquest municipi i, per tant, tributen aquí. Segons les dades públiques de l’Ajuntament, durant l’exercici econòmic del 2018 aquestes empreses li aportaran a La Canonja al voltant de 6,5 milions d’euros. Això beneficia enormement als seus 5.880 habitants, que han vist com les inversions per part del consistori han augmentat significativament en comparació amb el que succeïa quan

L'aparador de La Canonja

formaven part de Tarragona i s’havien de conformar amb una petita part del pressupost de la capital de província. Activitat social femenina El col·lectiu de Dones de La Canonja ha viscut les dues etapes, com a barri i com a municipi, ja que compta amb gairebé 30 anys d’història. Es va crear gràcies a un grup de “dones amb ànim de reunir-se i començar a fer activitats”, explica la Luciana. Ara ja són 120 les que pertanyen al col·lectiu, d’edats entre els 40 i els 80 anys, però tenen ganes de continuar creixent. “Tant de bo es poguessin apuntar més sòcies i poguéssim fer més activitats, abastar més”, diu la presidenta del col·lectiu.

GESTIÓ FISCAL + LABORAL + COMPTABLE NOTARIAL + JURÍDICA + IMMOBILIÀRIA + ASSEGURANCES

Alcalde Marian Fonts i Ciurana, 40bx Tot Gestió La Canonja robertbofarull@tinet.org // totgestiolacanonja@hotmail.com 977 542 142 www.totgestiolacanonja.com

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

La seva tasca sempre la han desenvolupat al Centre Cívic de La Canonja. Allà fan classes de manualitats, gimnàstica, o

ioga, entre d’altres. “Fem també sortides culturals. Dos a l'any per a dones solament i unes altres que estan obertes a tothom. La sortida que fem el 8 de març és de dones solament, oberta a sòcies i no sòcies”, descriu la Luciana. El patrimoni L’escriptora tarragonina Olga Xirinacs escrivia el 1997: “El Castell de Masricart és als orígens de la població, com un nucli diferenciat. Potser havia estat una vil·la romana, però el segle XII s’hi manà construir un castell amb torre de defensa. Documentada al segle XIV, La Canonja deu el seu nom al mas, propietat de la catedral de Tarragona, que servia d’estança de repòs i alhora d’explotació agrícola. El segle XVII, la parròquia de Masricart s’establí a La Canonja, fins que a mitjan XIX es van fusionar tots dos municipis per raons administratives. Gairebé en ruïnes, el castell de Masricart va ser fa pocs anys recuperat pel poble després de negociacions llargues i tenaces, i ara és un centre cultural, que compta amb una bona biblioteca i sales d’actes i exposicions. El poble manté, així, els seus senyals d’identitat”. Els continua mantenint i ara al castell s’hi fan tot tipus d’activitats, especialment musicals, des de música clàssica fins a concerts de bandes més actuals, algunes catalanes, i tant a l’estiu com a la tardor.

VIUJUL2018 | DIVERS

El castell de Masricart és als orígens de la població com un nucli diferenciat

Però el patrimoni de La Canonja té un altre actiu important: el jaciment del barranc de la Boella, que es va descobrir a principis del s.XX però que fins el 1970 no va ser excavat, i que s’emmarca dins d’un període de la prehistòria força desconegut al nostre territori. Com descriuen des del consistori: “Les excavacions realitzades entre els anys 2007 i 2008, van confirmar la importància del jaciment ja que es van localitzar noves restes de mamut (molars i defenses), així com restes d’hipopòtam, rinoceront, cérvol, cavall i diversos carnívors. Juntament amb aquesta fauna també es van trobar eines de sílex [...]amb les futures excavacions, conèixer encara més les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona i el medi natural on vivien”.

L'aparador

de La Canonja Extintors Rion Sistemes de protecciรณ contra incendis

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

C/ Vilaseca, Nau 2 43110 LA CANONJA (Tarragona) Tel. 977 541 115 www.extintorsrion.com extintorsrion@extintorsrion.com

Reptes i reivindicacions del barri més antic de la ciutat

Torreforta Una zona d’acollida que requereix més atenció de l’Ajuntament Alícia Fàbregas Text i fotos

VIUJUL2018 | DIVERS

Refugi és segurament la paraula més adequada per Torreforta. És el concepte que va fer néixer aquest barri, fins i tot si ens remuntem a la primera construcció, molt abans de que s’urbanitzés. Refugi i defensa, més aviat. Perquè allà es va alçar –i d’aquí el nom del barri- la Torre Forta, al s. XVII, que com s’explica a Les dones als orígens de Torreforta, de la Coral Cuadrada i l’Esther Gutiérrez, “es va construir en clau estratègica i logística (un pou connectat a diversos passadissos i a una galeria permetien arribar directament al mar)”. En aquella època allà només hi havia conreus i alguns pagesos.

Represaliats i obrers Molts anys més tard, tornaria a exercir aquesta funció de refugi. Principalment per aquelles persones que fugien de la Guerra Civil, de la barbàrie o bé eren represaliats

republicans, que buscaven aixopluc a la llera del Francolí i als voltants de la Torre Forta i allà anaven aixecant les seves humils barraques. “El perill dels bombardejos i la necessitat d’evitar possibles malalties contagioses [...] van fer que es decidís, al gener del 37, l’evacuació obligatòria de la capital de l’Estat. Aquestes persones evacuades arribaven a Tarragona [...] Així, la Torre Forta serví en aquesta etapa de refugi per als evacuats”, descriu el llibre Les dones als orígens de Torreforta.

Aquella va ser la primera onada d’habitants. “La majoria van ser dones: esposes, filles de represaliats del franquisme” Aquella va ser la primera onada d’habitants. “La majoria van ser dones: esposes, filles de represaliats del franquisme, que els homes estaven a les presons, o a camps

L’impremta de Ponent L’impremta de Ponent TARGETES

FLYERS, DIPTICS I TRIPTICS FLYERS, DIPTICS I TRIPTICS

TALONARIS Urb Riu clar, Bloc 4 local 15 43006 Tarragona info@dinatres.com www.dinatres.com

TALONARIS Fecha

D./Dña:

TARGETES

Domicilio

Localidad

Provincia

Teléfonos

Urb Riu clar, Bloc 4 local 15 43006 Tarragona info@dinatres.com

PRECIO DEL VEHÍCULO MATRÍCULADO www.dinatres.com

Fecha Euros

Modelo

D./Dña: Domicilio Localidad

Provincia

Teléfonos

PRECIO DEL VEHÍCULO MATRÍCULADO

Urb Riu clar, Bloc 4 local 15 43006 Tarragona info@dinatres.com Urb R i u www.dinatres.com clar, Bloc 4 local 15 43006 Tarragona i n f o D./Dña: @ d i n a t r e s . c o m w w w . d i n a t r e s . c o m

Modelo

Euros

Fecha F e c h a

Domicilio D./Dña: Localidad Domicilio Teléfonos

Provincia

L o Urb c a l i Riu d a dclar,

Bloc 4 local 15 43006 Tarragona

Provincia

T e l é f o ninfo@dinatres.com os PRECIO DEL VEHÍCULO MATRÍCULADO www.dinatres.com

Urb RiuDEL clar, Bloc 4 local 15 D./Dña: PRECIO VEHÍCULO MATRÍCULADO 43006 Tarragona M Domicilio o info@dinatres.com www.dinatres.com Localidad

Fecha Euros

Modelo d

Fecha

Provincia

Teléfonos D./Dña: Domicilio Localidad PRECIO DEL VEHÍCULO MATRÍCULADO

Provincia Modelo

Teléfonos

Urb Riu clar, Bloc 4 local 15 PRECIO DEL VEHÍCULO MATRÍCULADO 43006 Tarragona i n f o @ d i n a t r e s . c o m w w w . d i n a t r e s . c o m

Euros

Modelo

F e c h a

D./Dña: Domicilio Localidad

Provincia

Te l é f o n o s

SOBRES I CARTES

Urb Riu clar, Bloc 4 local 15 43006 Tarragona o info@dinatres.com www.dinatres.com

PRECIO DEL VEHÍCULO MATRÍCULADO M

Fecha

D./Dña: Domicilio Localidad

Provincia

Teléfonos

PRECIO DEL VEHÍCULO MATRÍCULADO Euros

Modelo

SOBRES I CARTES

VINILS, FOAMS... VINILS, FOAMS...

DISSENY I RETOC DISSENY I RETOC

I MOLT I MÉS MOLT MÉS

CALENDARIS Un calendari es publicitat tot l’any CALENDARIS 2016

de concentració o van ser afusellats. Això a mi com a historiadora em va sorprendre moltíssim, perquè trenca completament el tòpic” de que són els homes els que emigren, diu l’Esther Gutiérrez, una de les autores de Les dones als orígens de Torreforta.

SOBRETAULA

2016

BUTXACA

2016

Un calendari SOBRETAULA es publicitat tot l’any BUTXACA 2016

2016

PARET PARET

Però alguns d’aquells nouvinguts arribaven, també, del centre de Tarragona, de la Part Alta, com es el cas de la Mari Carmen Pelecero. Ella va ser una d’aquelles primeres veïnes de Torreforta –el barri més antic de Tarragona fora del casc antic. Hi va posar els peus al 1953: “El meu pare va comprar aquí un terreny i, poc a poc, vam fer una casa. A trossets. Jo llavors tenia 10 anys i era la manobra i ell el paleta. Recordo que quan el meu pare va aixecar la casa, les finestres eren tendals dels camions, que trobava. A l’hivern feia un fred... Així va anar fent i va arribar a construir sis pisos”.

2016

I molt més models I molt més models

Retalla aquest anunci i vine a

Retalla aquest i vine a encarregar els anunci teus calendaris encarregar els un teus calendaris i obtindràs 10% dte.



És un fet que es recull a Les dones als orígens de Torreforta i que va portar, a més, una conseqüència: “És precisament a principis dels anys cinquanta quan sorgí un barraquisme a Torreforta que, juntament amb la pràctica d’autoconstrucció d’habitatges de tipus unifamiliar, va forjar la imatge d’una Torreforta anàrquica [...] cosa que

VIUJUL2018 |

i obtindràs un 10% dte.

Les Cases Baixes, les primeres edificacions que va construir l'Ajuntament de Tarragona a Torreforta

Al 1953 és també quan s’enllesteixen els primers habitatges –socials, projectats per l’Ajuntament- a Torreforta, popularment anomenats les Cases Baixes

VIUJUL2018 | DIVERS

donà lloc a la coneguda frase estigmatitzadora: “Torreforta, Ciudad sin ley””. Era, en el fons, un barri que els mateixos veïns havien hagut de crear amb les seves pròpies mans.

Al 1953 és també quan s’enllesteixen els primers habitatges –socials, projectats per l’Ajuntament- a Torreforta, popularment anomenats les Cases Baixes, i que encara estan en peu, destinats a allotjar principalment la gent de les barraques de la llera del riu. S’alcen entre el carrer Montblanc i el carrer Tortosa. Una filera de 75 cases blanques, de planta baixa i d’uns 50m2. Però a l’època en que se li van donar les claus als primers inquilins, no hi havia encara ni enllumenat, ni clavegueram, ni aigua corrent i va ser gràcies a les lluites veïnals que un parell d’anys més tard s’hi va posar solució. En aquell moment vivien a Torreforta només unes 400 persones i van haver de lluitar també per altres coses que ara ens semblen bàsiques. “Foren moltes les iniciatives que la comunitat veïnal inicià, entre d’altres, reivindicar la necessitat de cabines telefòniques, bústies de correus i la millora de les línies d’autobús”, es recorda a Les dones als orígens de Torreforta. La Mari Carmen va coincidir també amb la segona ona-

da d’immigració, que va acabar de consolidar Torreforta com a barri, cada cop més gran. En aquella segona onada, als anys 60, van arribar riuades de persones atretes principalment per la industrialització: el sector petroquímic, la Tabacalera o fàbriques de teixits. Aquella efervescència laboral va fer que s’arribés, al 1965, als 4.312 habitants. De fet, la mateixa Mari Carmen abans de casar-se va treballar, com moltes altres dones de la seva generació, a la Seidensticker, una fàbrica alemanya de camises.

Llavors no hi havia encara ni enllumenat, ni clavegueram, ni aigua corrent i va ser gràcies a les lluites veïnals que un parell d’anys més tard s’hi va posar solució Inseguretat Ara continua sent un lloc de refugi, o potser seria més adient dir d’acollida. És el barri que té el percentatge d’habitants de fora d’Espanya més elevat de la ciutat, un 28% segons les dades de l’Ajuntament de Tarragona, i aproximadament la meitat d’ells procedeixen del Marroc. “Torreforta té inclús zones on els que hi viuen són majoritàriament immigrants”, descriu l’Úrsula Marín, la presidenta de l’Associació de Veïns Progressista de Torreforta. “La convivència és bona”, continua, “el que passa és que –és igual que siguis immigrant o no- hi ha gent que és incívica i hem tingut problemes en els últims anys. Uns grups de nens que es dediquen a fer vandalisme. Són molt petits, tenen menys de 12 anys, i es

L'aparador

dels Barris de Ponent

977 55 44 44

ยกNos trasladamos para ampliar nuestro centro!

A partir de septiembre nos encontrarรกs en C/Riu Anoia 8

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

ยกTenemos una gran noticia!

dediquen a fer coses com córrer per la carretera, saltar cotxes, agafar els extintors del centre cívic, pugen al terrat del centre cívic o del mercat...” La presidenta de l’associació afegeix una reclamació: “També hi ha hagut bastants robatoris per la zona. Hauria d’haver-hi més presència policial, més patrulles passejant”. Una percepció que coincideix amb la de la Mari Carmen: “No hi ha seguretat, molt de gamberrisme. Abans deixàvem les portes obertes”. Això, el Lluís Maria Seriol, propietari de l’estanc Roser, al barri, ho atribueix a una idea clara: “La sensació que jo tinc, i altres comerços i veïns, és que Torreforta sempre ha sigut un barri deixat una mica en segon pla”.

«La sensació que jo tinc i altres comerços i veïns, és que Torreforta sempre ha sigut un barri deixat una mica en segon pla»

VIUJUL2018 | DIVERS

De fet, molts dels habitants del barri es refereixen al centre de la ciutat com a “Tarragona”, com si ells no en formessin part, com si fossin un altre municipi. “No perquè odiem Tarragona, tot el contrari”, assegura el Lluís, però “ens hem trobat sempre desplaçats”, argumenta. Com si fossin un satèl·lit aïllat del cor de la ciutat.

Oblidats pels Jocs Això també s’ha notat durant els Jocs Mediterranis. “S’han vist moltes banderetes per la Rambla de Tarragona, però als barris...aquí no hi hagut ni interès de que la gent visqués unes jornades de Jocs Mediterranis, ni s’han decorat els carrers, ni tan sols han netejat perquè els visitants veiessin un barri net”, es queixa el propietari de l’estanc Roser. Està segur de que se’ls podia haver involucrat en aquest esdeveniment i que, en particular els comerciants, podrien haver ajudat a estalviar-se tribunes buides: “Simplement que haguessin donat entrades a meitat de preu a tots els comerciants de Torreforta. Nosaltres les haguéssim gestionat. Per mi era una forma de distribuir molt fàcil. I la prova és que les han hagut de regalar, perquè no pot ser que a la tele surtin les grades buides”, reivindica el Lluís.

Lluís Maria Seriol, propietari de l’estanc Roser a Torreforta

Una opinió totalment oposada a la de la presidenta de l’Associació de Veïns Progressista, que és també col·laboradora de l’Associació de Comerciants de Camp Clar. Ella s’erigeix com una clara defensora d’aquest certamen internacional: “Jo he cregut i confiat en els Jocs. Sé que no ha estat una etapa fàcil, però jo

crec que, més que mirar la part negativa, hem d’estar orgullosos de que la nostra ciutat, petita com és, estigui a tots els mitjans de comunicació. Hem de fer ciutat. Tenim, culturalment, moltíssimes coses, però no les valorem, ni les defensem. Hem de seguir creixent, però per créixer ens ho hem de creure”.

NEUROPSICOLOGIA PSICOLOGIA LOGOPÈDIA TERÀPIA PSICOMOTRIU PSICOPEDAGOGIA

L'aparador

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

dels Barris de Ponent

Una biblioteca per revifar el mercat? “Possiblement la reivindicació més recordada del moviment veïnal a Torreforta va ser la que es va iniciar l’any 1978 per reclamar la construcció d’un mercat municipal”, expliquen les investigadores a Les dones als orígens de Torreforta. I concreten: “Però no solament van exercir pressió, es van mobilitzar i van encapçalar

la protesta al carrer, sinó que la reivindicació de caràcter escrit dirigida a l’Ajuntament, en forma de carta de queixa, fou redactada i signada únicament per dones”. Ara també és una dona –recolzada per homes que comparteixen les mateixes reivindicacions- la que lluita per salvar aquest equipament municipal. És la Marisol Bonet, presidenta de l’Asso-

ciació del Mercat de Torreforta. Fa 24 anys que porta el bar del mercat i ha sigut testimoni de com aquest equipament municipal està patint un deteriorament accelerat. “És una llàstima”, diu entristida, “jo estic aguantant gràcies a la clientela que tinc fixe, perquè són molts anys”. Ara, per arribar al seu bar s’ha de travessar un passadís ple de parades tancades, amb la persiana baixada i només el cartell il·luminat.

«Tenim, culturalment, moltíssimes coses, però no les valorem, ni les defensem» Fa 15 anys, l’Ajuntament va dividir l’espai en dues parts per un nou projecte. “Se suposava que amb la reforma estaríem tots [les parades] agrupats i a l’altra banda es faria un súper. Haurien de passar pel mercat per anar al súper i això li donaria una mica de vida. Al final no es va fer”, es queixa la Marisol. I fa 15 anys que una part del mercat està completament buida. “A principis d’aquest any la van començar a demolir perquè va sortir al butlletí oficial que hi anava una biblioteca”, explica la presidenta de l’Associació del Mercat. Es tracta d’un projecte recent que inclou una biblioteca allà on s’havia projectat fa tants anys un supermercat. “Jo penso que la biblioteca al mercat no li farà cap benefici”, assegura la Marisol, perquè no veu probable que la gent que va a la biblioteca tingui interès en comprar, com sí que és el cas dels que van al supermercat. La Consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona i presidenta de l’empresa municipal ESPIMSA –que gestiona els mercats de la ciutat-, Elvira Ferrando, assegura que “la biblioteca pot donar vida al mercat i el que jo he de fer com a consellera és la dinamització d’aquestes parades que queden”. Però preguntada per quan obrirà les portes la biblioteca, afirma que “no és una àrea meva, això depèn de la Consellera Begoña Floría”.

VIUJUL2018 | DIVERS

Més enllà de les problemàtiques d’infraestructures, està el tancament progressiu de les parades. De les 15 que hi havia fa 15 anys, ja només en queden 6. La Marisol diu que és culpa de que els tenen com “el germà dolent, l’ombra” del Mercat Central de Tarragona i que al de Torreforta no

Marisol Bonet, presidenta de l’Associació del Mercat de Torreforta

ASESORÍA, PORTABEBÉS Y ARTÍCULOS HANDMADE

ROPA Y ACCESORIOS HECHOS A MANO PARA BEBÉS, NIÑOS Y NIÑAS VENTA DE PORTABEBÉS ASESORÍA DE PORTEO Y PORTABEBÉS - CHARLAS Y TALLERES DE PORTEO Calle Veintidós, 51 Bajos 2 - 43100 Bonavista - Tarragona info@fularea.com 699 137 850

L'aparador

93 826 69 50

93 891 33 21

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

dels Barris de Ponent

Part de l'entrada del Mercat Municipal de Torreforta

arriben inversions ni se’n fa propaganda. Apunta sobretot a la falta de varietat en l’oferta com a principal motiu de la poca afluència de gent que hi va a comprar: “Peixateria només hi ha una, n’hi havia tres. I de vegades obre i de vegades no, perquè la dona té edat ja de jubilar-se. Ella està aquí per no deixar-nos sense peix”. I la verduleria la van tancar fa dos mesos, segons afirma la presidenta de l’Associació del Mercat, que també explica que a les reunions amb Espimsa i amb l’Ajuntament han deixat clar que ells estan “disposats a fer el que es pugui per a millorar. Però idees no ens en donen cap”. Per la seva part, la Consellera de Comerç i presidenta d’Espimsa afirma que sí que tenen noves propostes: “Havíem decidit fer una espècie de mural, a la paret principal, que fos atractiu per la gent. És a dir, un punt de visita obligada, per fer una foto o per visitar, i que t’obligués a entrar dins a prendre un cafè, a fer una compra...”. No es coneix quin impacte tindrà això per la millora del mercat. El que sí que se sap és que hi ha gent interessada en llogar les parades del mercat. A la Marisol ja li han preguntat varies persones: “Nosaltres els enviem a ESPIMSA, ESPIMSA els envia a l’Ajuntament i allà no sabem què és el que passa però la gent no torna”. El procés per adquirir una parada funciona a través de concessions administratives i perquè s’atorguin han de sortir a concurs públic, segons informa la Consellera de Comerç. Per això, després de tant despropòsit, la Marisol diu que alguns es pregunten si el l’Ajuntament el que vol és tancar el mercat. Ella pensa que no, perquè això és el que li han dit a les reunions. Ferrando assegura que “per res del món ESPIMSA s’ha plantejat tancar el mercat de Torreforta, perquè creiem que fa un servei”. Tot i així, l’espai continua morint a poc a poc.

VIUJUL2018 | DIVERS

«Fa 15 anys que una part del mercat està completament buida»

Parades tancades al Mercat Municipal de Torreforta

L'aparador

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

de Tarragona

Cloenda de l'escola Pàdel amb tu L’Associació d’esport adaptat Pàdel amb tu, va celebrar el passat 17 de juny la cloenda del projecte Salut i Esport a les instal·lacions del Golf Cambrils Pitch&Putt. Una representació dels alumnes de les escoles de Tarragona i Reus, (alumnes de la Fundació Mar Blava, Associació Marinada i Institut Pere Mata, entre d’altres) es van aplegar a les magnífiques instal·lacions per celebrar la cloenda de l’escola; van poder provar el golf a més del pàdel i tots van rebre un premi i un reconeixement pel seu esforç i progrés.

VIUJUL2018 | SOLIDARITAT

Amb aquesta cloenda tanquem una segona fase on s’han afegit nous alumnes, i l’associació ja compta amb prop de 70 alumnes entre les escoles de Reus, Tarragona i Torredembarra. Cada cop són més les entitats que creuen en els valors de l’esport com a motor del creixement i la millora física i emocional.

Ens veiem de nou al setembre! Agrair en especial la col·laboració del Golf Cambrils per cedir-nos les seves instal·lacions per dur a terme la cloenda i l’activitat dirigida del golf.

La festa es VIU

Reserva el teu espai! Santa Tecla s'ha de viure, cal sortir al carrer i sentir la festa. I a VIU a fons, com cada any, fem un especial amb tot el que no et pots perdre de la Festa Major. Si tens un comerç, una empresa o qualsevol negoci a Tarragona hi has d'aparèixer.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

VIUJUL2018 |

Informa-te’n i reserva ja el teu espai publicitari trucant al 673 930 589 o al correu info@viuafons.cat

L'Open Internacional d'Escacs de Torredembarra arriba a la vintena edició El torneig de referència d’aquest esport a la demarcació de Tarragona es va disputar del 30 de juny al 8 de juliol i també es va presentar un llibre amb motiu de l'efemèride Cristina Valls

El Club d'Escacs de Torredembarra és conegut per ser organitzador de l'únic open d’escacs clàssics -partides lentes- a la demarcació de Tarragona. Enguany el club està de celebració, ja que l'Open Internacional d'Escacs de Torredembarra, inclòs dins el Circuit Català d’Oberts Internacionals d’Escacs des de la seva fundació, arriba a la vintena edició. El torneig va tenir lloc a l'Espai Cultural Sala del Mar del 30 de juny al 8 de juliol. El guanyador va se el gran mestre català Marc Narciso, un dels jugadors més forts del país. Van completar el podi el gran mestre ucraïnès Ruslan Pogorelov i el jugador tarragoní Francesc Xavier Farran. Un total de 98 jugadors van prendre part en la competició, la quarta millor inscripció de la història. Com apunta el seu director, Jordi Salvat, "estem molt satisfets d’haver arribat a dues dècades d’exis-

tència de l’Open i ha estat gràcies a l’equip organitzatiu però al suport de l'Ajuntament del municipi, la Federació Catalana d’Escacs i col·laboradors privats". Val a dir que, enguany, el consistori va augmentar la subvenció al torneig i permès disposar d’un pressupost total de 10.000 euros, superant els 6.000 habituals, per tal de finançar el projecte de l’edició d'un llibre i l'organització dels actes especials. "En un open d’escacs com el nostre participen jugadors de tot el món, des de vuit o nou anys a altres de molt veterans, ben entrats en la vuitantena", assenyala Salvat. De cara a la celebració de l'open d'enguany, el Club d'Escacs va organitzar un concurs de cartells per donar una imatge a l'esdeveniment. El certamen el va guanyar Valentí Domènech. A més, pensat especialment per a l'ocasió, l'artesà local Jo-

El campió del torneig, Marc Narciso, a la dreta, enfrontant-se a Jordi Fluvià en la sisena ronda. Foto: Club d'Escacs Torredembarra

sep Font va elaborar torres de fusta massissa com a trofeus.

VIUJUL2018 | DIVERS

El gran mestre Marc Narciso va guanyar la vintena edició del torneig de referènca de les comarques tarragonines

Un altre dels projectes engegats per celebrar la fita de les vint edicions va ser la ja esmentada edició d'un llibre: ‘Vint anys de l'Open Internacional de Torredembarra. Escacs vora

El Drac Artcai va ser l'encarregat de lliurar els trofeus als més petits. Foto: Ajuntament de Torredembarra

del gran mestre búlgar, número u al rànquing, Aleksander Delchev o el colombià Jorge González, que ha guanyat quatre edicions del torneig torrenc. Destacava també la participació de dos dels millors jugadors catalans, Marc Narciso i Jordi Fluvià, segon i tercer lloc del rànquing respectivament. Exposicions i solidaritat Una altra activitat del Club d'Escacs de Torredembarra en aquesta vintena edició ha estat una exposició de dibuixos d'escolars del municipi sobre

els escacs a la sala de joc. A més, el padrí de la iniciativa ha estat el Drac Artcai, la mascota del Mural Gegant de Catalunya, un projecte ideat per Jordi Marcer i impulsat per la Federació Catalana d'Escacs. El Drac Artcai fa visites als nens i nenes que pateixen càncer i que estan ingressats als hospitals i els dona a conèixer el joc dels escacs. Al torneig torrenc va ser l’encarregat de lliurar els trofeus de les categories infantils.

VIUJUL2018 | DIVERS

el mar', escrit per Gabriel Comes i Jordi Salvat. L’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, ha col·laborat amb la introducció del llibre. El volum es va presentar el passat 27 de juny al Cafè Musical NO SE, el lloc on es van celebrar les dues primeres edicions de l’open. "Tots els opens que hem organitzat acostumen a mantenir la xifra de jugadors al voltant dels 90 jugadors, a vegades hem arribat a uns 100 o més. Enguany com a participants a l'open hi va haver força afluència estrangera i de primer nivell. Va ser el cas

ROGER MATEOS «Més de quatre dècades després de la mort del dictador, ja va sent hora que totes les víctimes i les seves famílies vegin reparada la seva memòria» L’escriptor barceloní i periodista d’EFE, Roger Mateos, reconstrueix la vida i la mort del jove granadí militant del Partit Comunista Espanyol (M-L) Cipriano Martos, qui va morir per una ingesta d’àcid el 1973 a Reus després de ser torturat per la Guàrdia Civil Cristina Valls

VIUJUL2018 | DIVERS

Roger Mateos Miret (Barcelona, 1977) és periodista de l’Agència EFE a Barcelona. Ha publicat reportatges sobre les activitats clandestines del Partido Comunista Español (Marxista-Leninista) y el Frente Revolucionario Antifascista y Patriota. És autor de llibres com ‘El país del presidente eterno. Crónica de un viaje a Corea del Norte, entre altres. Amb el nou volum ‘Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista’ (Anagrama), vol fer visible la brutalitat de la mort del jove granadí militant al Partido Comunista Español.

Li hauran preguntat molts cops en el cas de Cipriano Martos: suïcidi o assassinat? Durant més de quatre dècades s’ha intentat que el cas quedés en silenci, sense respostes. El llibre intenta, d’alguna manera, trobar-ne. Un dels objectius era, més enllà de les suposicions que podem fer tots sobre un cas tan esgarrifós, arribar a conclusions sòlides i fonamentades. Amb la documentació que vam aconseguir recopilar amb el sumari del cas i els més de 50 testimonis que es van localitzar, identificar i contactar, avui estem en disposició d’afirmar que Cipriano Martos no només va ser torturat, sinó que va ser qui pitjor tracte va rebre a l’estiu del 1973 a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus.

Canviava el que fins ara s’havia dit... Es trencava amb la versió oficiosa que es feia córrer en aquells últims anys del Franquisme, la qual es basava en el fet que Martos havia estat tractat amb la més absoluta correcció en les 50 hores de detenció a la caserna i, accidentalment, en un context de total respecte, Cipriano se li va acudir beure àcid sulfúric per voluntat pròpia. Com el va fer sentir poder conèixer la història de Martos de la mà de testimonis propers? Trobar documentació nova que et permeti anar més enllà és molt gratificant. El cas s’ha acabat afegint a la macroquerella argentina que investiga els crims franquistes. D'acord amb aquesta documentació rebuda, que era una còpia no censurada del sumari, hem pogut obtenir molta informació que fins ara no es tenia. Jo necessitava, però, anar més enllà dels documents i les troballes documentals. Vaig estar més de tres anys buscant testimonis, volia trobar diferents persones que haguessin conegut Cipriano en diferents fases de la seva vida per intentar lligar caps i reconstruir no només la part tràgica del seu final a Reus, sinó també la dels seus orígens a Granada, la seva migració cap a Sabadell i la politització que inclou Sabadell, Barcelona, Hospitalet i Reus. Per què es va polititzar? Aquesta va ser una de les preguntes que em vaig

fer. Per què va ingressar a una de les organitzacions més bel·ligerants i arriscades de l’oposició antifranquista? Les respostes em van costar d’investigar, no hi havia fils per on estirar. Finalment, les vaig trobar al barri de Sabadell on va viure Martos. Perifèric i obrer. Hi va anar a parar en un context de molta precarietat i de molta deixadesa per part de les autoritats franquistes. Cipriano Martos va arribar del camp a la ciutat i va anar a parar a aquell suburbi on va descobrir un tipus de gent, uns obrers de classe humil, que s’estaven començant a organitzar per combatre la dictadura. És en aquest context quan crec que Martos va quedar enlluernat. Per què tant de silenci en el cas de Martos? De víctimes del Franquisme, n’hi ha moltes, però el cas de Cipriano Martos és especialment estremidor per diversos motius. Especialment per la monstruositat amb la qual va ser tractat. El seu període agònic es va allargar durant 21 dies a l’hospital de Reus i ningú va avisar la seva família. A més, va ser enterrat en una fosa comuna sense el consentiment familiar. Temps després, els familiars van conèixer la situació. El llibre t’acaba fent reflexionar sobre la necessitat urgent que hi ha en aquest país de resoldre els casos de memòria històrica. Més de quatre dècades després de la mort del dictador, ja va sent hora que totes les víctimes i les seves famílies de vegin reparada la seva memòria.

Sobre aquestes línies, imatge de Cipriano Martos, el militant antifranquista. A l'esquerra, Roger Mateos és l'autor del llibre basat en la vida i la mort del granadí Cipriano Martos. Foto: Alejandro García

VIUJUL2018 |

recomanacions... Una de les millors lectures d’estiu Poques primeres novel·les obtenen tan d’èxit i són tan immortals com Bon dia, tristesa, de Françoise Sagan. La va publicar quan tenia 18 anys i va rebre una acollida impressionant. Té un dels començaments més captivadors que s’han escrit, amb una descripció enormement encertada d’un sentiment que la societat sol entendre com negatiu, però que Sagan sap mostrar com a tendre, fins i tot bonic i delicat: la tristesa. No és tant el contingut de la història com la manera de narrar-la el que fa d’aquest llibre un tresor especialment indicat per llegir a l’estiu, que també és l’època en què es desenvolupa la trama. D’una manera directa, dolça i exacta explica uns dies de vacances a la Costa d’Atzur, al sud de França, d’una adolescent -la protagonista-, el seu pare i les dones amb les que s’embolica. Amb una aparença lleugera, amaga unes reflexions molt més profundes sobre els sentiments, les relacions i la vida. T'interessarà si... T’agrada llegir a l’estiu i que la lectura t’aporti calma i et desperti els sentiments. Apunta: Bonjour tristesse (Bon dia, tristesa), de Françoise Sagan.

Documentals a la Biblioteca de Tarragona Amb l’estiu arriba un any més a Tarragona el Festival Sota la Palmera, amb un programa social, cultural i reivindicatiu molt interessant. Compta amb la secció de ‘Cinema i drets humans’, que aposta per documentals que desperten la consciència social. Proposa una àmplia oferta de concerts de tot tipus, des de música electrònica fins a reggae, jazz o folk, entre d’altres, amb artistes com la Maria Vidal, la Suu o Pepet i Marieta. I també hi haurà contacontes i espectacles de pallassos.

VIUJUL2018 | DIVERS

Tot a l’aire lliure en un espai acollidor que obre des del 22 de juny fins el 4 d’agost i que disposa, a més, d’una barra de bar per a prendre alguna cosa mentre es gaudeix de la cultura.

T'interessarà si... T’agrada la música en directe i el cinema a la fresca per gaudir de les nits d’estiu. Apunta: Espai Jove La Palmera. Pl. Imperial Tarraco, 1.

LA CIUDAD SE VUELVE HÍBRIDA

NUEVO LEXUS CT 200h HÍBRIDO Si unes la tecnología híbrida que mantiene tu CT 200h Híbrido siempre cargado, su atractivo diseño y la seguridad del sistema de frenada, disfrutarás de la ciudad sin límite. Prueba la experiencia Lexus Hybrid y descubre hasta dónde quieres llegar. Descubre más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA

100 kW 136 CV. 3,6 l/100km. CO2: 82 g/km. NOx: 0,005 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama CT 200h MY18: emisiones de CO2 desde 82 a 94 g/km. Consumo combinado desde 3,6 a 4,1 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007.. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.

VIUJUL2018 |

C/ Carabia, parcela, 11 - Urb. L’ Albada 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.lexusauto.es/tarragona

Un vermut per homenatjar Jordi Boronat, ‘Jorbor’

Redacció

Vermuts Miró des de fa tres anys consecutius recorda diversos personatges locals a través d’una etiqueta del seu vermut formulat amb avellana. L’any 2016 va estar dedicat al ‘Xola’, Joan Basora, el reusenc de la força descomunal. L’any següent, els equips del Reus Deportiu amb màxima competició continental assolida van rebre la commemoració. D’aquí la distinció "Vuit Copes". Enguany el vermut portarà l’etiqueta amb el nom de "Jorbor", en memòria de l’actor i col· leccionista d’autògrafs Jordi Boronat, recentment desaparegut i molt vinculat al Bravium Teatre de Reus.

VIUJUL2018 | DIVERS

Boronat va ser un dels referents de l’escena local gràcies a la seva extraordinària vis còmica i a la seva

capacitat camaleònica per representar tota mena de personatges. En un altre àmbit va destacar com a col·leccionista d’autògrafs, recollint més de 5.000 signatures. Però sobre tot l’homenatge vol servir per posar en valor la seva immensa bonhomia i la gran disposició a col·laborar, desinteressadament, en les coses de ciutat. De Vermut "Jorbor" es van presentar diverses ampolles amb una etiqueta dissenyada per Sergi Herrera d'Estudi Ovni Comunicació i amb fotografia de Bartolomé Pluma. La vermutada solidària A principis de juny la plaça del Mercadal va acollir la setena edició de ‘La vermutada de Reus’, organitzada pels Amics del Vermut de Reus, el suport de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus i de

l’Agència Reus Promoció. L’acte, amenitzat pel grup musical La Piccola Orquestra de la Cia. Traüt espectacles, també va comptar amb la col·laboració d'Olives la Masrojana i Patates Piqué. Com és habitual la recaptació per la venda del "Jorbor", que es va vendre a dos euros la unitat, també es va destinar a causes solidàries i es va sumar a la recaptació econòmica de la Vermutada. D’altra banda i per la Festa Major de Sant Pere, les Varietées de Sant Pericu també van servir per recordar la figura del col·leccionista Jordi Boronat. El també actor va ser homenatjat a la trobada festiva amb la presentació del seu capgròs.

Enguany el vermut portarà l’etiqueta amb el nom de "Jorbor", en memòria de l’actor i col·leccionista d’autògrafs Jordi Boronat

Imatge d'arxiu de la presentació de 'La vermutada de Reus' el passat mes de juny. Foto: Ajuntament de Reus (Cedida)

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

VIUJUL2018 | PUBLICITAT

www.aparcamentstgn.cat

AGENDA EXPOSICIONS Exposició 'Experiment any 2100' Fins al 29 de juliol Què ens espera a la Terra del futur? Quants serem? Com viurem? De què viurem? Com podríem fer front als grans reptes que se'ns presenten? En aquesta exposició, i sota el guiatge de les grans obres literàries i cinematogràfiques de ciència-ficció, et llençaràs a l'aventura d'explorar com pot ser el nostre futur. Lloc: Caixa Fòrum (Tarragona).

MÚSICA Musical 'Requiem for evita', de Cia. Local (Catalunya) 21 de juliol a les 22 hores Arriba la producció de Cia. Local i Festival Temporada Alta. Tres personatges humils es reuneixen setmanalment en uns baixos. Després de menjar una mica es preparen per celebrar una missa particular. Idolatren Eva Perón. Canten passatges de la seva vida. Veuen en ella la figura ideal per purgar les seves ànimes. Lloc: Teatre Metropol (Tarragona).

OCI Nits Daurades

VIUJUL2018 | AGENDA

Del 6 al 15 d’agost Les Nits Daurades de Salou és el nom de les festes majors d'estiu en el municipi de Salou, té lloc la setmana del 15 d'agost i s'organitzen des de l'ajuntament i estan formades generalment per una programació de concerts de música en directe amb presència de grans artistes nacionals. Lloc: Salou.

CULTURA Firagost 2018, la 64ª Fira-Exposició del Camp Català Del 31 de juliol a l'1 d'agost Valls torna a acollir la fira del camp català per excel·lència, la Firagost. Es tracta d'un esdeveniment que, a banda de comptar amb una exposició tradicional, té un fort component festiu, juntament amb exhibicions d’artesans, castells, concerts i altres activitats com jornades tècniques i debats. Lloc: Valls.

VIUJUL2018 |

Troba el teu exemplar de VIU a fons en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha d’escampats per tot Reus i Tarragona

TARRAGONA Chas Chas Tea CEPTA Vives Sabateria Roba de Casa APIALIA Ortopedia Creus Orthoclinic Tradicionarius La Martina School of English Pimec Espiga d'Or Motos Tarragona Hemeroteca Tarragona Ona Perruquers Farmacia Rovira Cafeteria Aquí Te Espero Òptica Activa Mariné Bicicletes Casa Matias Construccions Mata Farmàcia Fullana/Òptica Activa Bar La Tecleta Arpo Mas Movil Coviran Santiveri Fruites Rosa Maria Tot Ràpid Reparació Calçat Gavineteria Alvarez Òptica Fullana La Botiga del Cafè Òptica Fullana Color Òptica Glass Autoforum Vehicles d'Ocasió Administracio Loteria nº13 BuenaOnda Perruquers Tipsa Dnas Cottet Òptics Llibreria TRT Caixes Martí Moto Sport Busquets Tradicionarius Power House Farmàcia Pujol Electricitat Tarragona Animalades R.C.Nautic de Tarragona Farmàcia Pujol Pastisseria La Vall Fruiteria La Vall Tennis Park Tennis Tarragona Farmàcia Roca Centre Veterinari Arbor Farmàcia Pujol Finques S. Pere i S. Pau Bar Can Joan Escola Oficial d'Idiomes

REUS Rambla Nova, 67 Rambla Nova, 95 Carrer August, 16 Sant Francesc, 12 Rambla Vella, 20 Av. M. Cristina, 14 Av. Catalunya, 22 D Av.Catalunya/Rovira Virgili Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Av. Marquès de Montoliu, 3 Av. Rovira i Virgili, 17 Avda. Andorra/Joana Jugan Mossen Salvador Ritot i Faus, 21 Florenci Vives, 6 S. Antº. M. Claret, 18 - Cant. Marquès de Montoliu Escultor Verderol, 10 Rambla Nova, 127 Av. Andorra, 7 Plaça Corts Catalanes, 5 Rambla Francesc Macià, 5 Pl. de les Corts Catalanes, 3 Joan Baptista Plana, 15 Carrer Joan Ruiz i Porta / Al costat pl. Lledoners Josep Pont i Gol, 1 Governador Gonzàlez, 24 bxos Governador Gonzàlez, 25 bxos Unió, 9 Cristòfol Colom, 24 Rambla Nova 88, costat Brasilia Rbla. Nova, 88 / Canyelles Cristòfor Colom, 1 Ramon i Cajal, 6 Carrer Lleida, 13 Gasòmetre, 42 Pere Martell, 39 Pere Martell, 57 Vidal i Barraquer, 22 baixos Prat de la Riba, 3 Av. Prat de la Riba, 22 Pere Martell, 21 Mallorca, 3 Av. Prat de la Riba, 31 Ramón y Cajal, 25 Sevilla, 3 Eivissa, 7 Reial, 23 Rebolledo, 4 Port Esportiu s/n Joan Fuster i Ortells, 7 Carrer Josep Carner, 1 Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Carrer de la Cota, s/n - Cala Romana Carretera del Tennis 12-18 - Cala romana Ciutat Residencial - Boscos, Via Augusta, 162 Calle Alt Penedés, 0 S N Escala C. St. Pere i St. Pau Bloc St. Joan Esc A. St. Pere i St. Pau Plaça Catalunya, Local 4. St. Pere i St. Pau Pol. Francolí, parc. 16 Carrer Smith, 55

VIUJUL2018 |

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

Arpo Raval Martí Folguera, 33-35 Forn Sistaré Galanes,1 1 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 3 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Quic Sec Flok Sant Joan, 30 La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Bolsos Actual Del Vent, 10 Casa Teva Raval Santa Anna, 28, local 2 Òptica Activa Monterols, 36 ARPO Raval Martí Folguera, 33 Cottet Raval Martí Folguera, 3 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Somnalia Prat de la Riba ,9 Casa Pià Sant Joan, 11 Bateries 1001 Sant Llorenç, 13 Somnalia Raval de Santa Anna, 50 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Vilanova Finques Misericòrdia, 34 API Reus Immobiliària Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós, 18 Finques Martí 18-22 Av. Pere el Ceremoniós, 86 b4 Tattoo Av. Pere el Ceremoniós, 16 Bricoservei Batan, 17 Onagas Batan, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 Ortopedia Sant Joan Cami Riudoms, 51 Rycsa Passeig Prim, 15 Hobby Pen Passeig Prim, 35 Fitosanitaris Pep Amargura, 30 Forn Sistaré Amargura, 2 CN Reus Ploms Avda. Maria Fortuny, 5 Guillén Advocats Finques Sagui Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Viventex Ample, 46 Forn Sistaré Ample, 20 bis Vilanova Finques Pl. Llibertat, 8 Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Antoni Gaudí, 64 bxos. Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66 Institut Samper Campoamor, 8 Celler Bodega Reus Camí de l'Aleixar, 63 Can Vicenç Crtra Alcolea, 15 DKV Reus Carrer Gaudí, 12 Can Vicenç Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Barri Fortuny Pàdel Winner Stars Granollers, 17 Estanc les Oques Avda. Doctor Vila-seca, 6 Bonet i Fills Sant Magí, 45 (Riera Miró) Bonet i Fills J. Sender, 38 Bonet i Fills Av. Pere el Cerimoniós, 83 Bonet i Fills Mare molas, 67 Bonet i Fills General moragues, 93 Venta Directa de Pisos Av. Carrilet, 39 (Cant. Pere el Cerimoniós) Remar Spais Raval Robuster, 17 baixos Cuines Santiago Camí de Riudoms, 23-25 Cambra Propietat Urbana Plaça de Catalunya, 5 Centre Veterinari Reus Plaça d’Almoster, 1

Distribució:

902 113 127

www.unimail.es

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

VIUJUL2018 |

a els Canvia els umàtics teus 4 pneumàtics

VIUJUL2018 |

Per la compra de 4 pneumàtics Goodyear de qualsevol mida regal d’un Smartwatch. Promoció vàlida del 4/9/17 al 30/9/17 en centres Confortauto adherits a la promoció. Bases legals en www.confortauto.com/promogoodyear. Data límit per sol·licitar el regal 15/10/17.

IAL aSEA COMERCIAL SEA a’t un i emporta’t un deSmartwatch regal * de regal *

COMERCIAL SEA a REUS: CONFORTAUTO.COM COMERCIAL SEA a REUS: • Pol. Agro-Reus, Ferrer i Guàrdia, 34-36 - T: Agro-Reus, 977 326 175Ferrer i Guàrdia, 34-36 - T: 977 326 175 • Pol. TARRAGONA: • Pol. Riu Clar, C/ Coure, 27 T: 977 543 220Riu Clar, C/ Coure, 27 - T: 977 543 220 TARRAGONA: • Pol.