VIU Tarragona 59

#59 | Octubre 2019 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#59 Octubre 2019 www.viuafons.cat

TARRAGONA

I a més: Verema al Priorat | Alzheimer, de l'estigma a la normalitat | A27, llum al final del túnel | La Garrotxa, el verd i el negre | Història dels mercats

VIUhabitatge

ELS MERCATS EN L'ERA DIGITAL

TARRAGONA

Els mercats s'adapten amb esperança i incertesa a l'era del comerç electrònic

p.75

VINE A TASTAR EL MENÚ DE LA NOSTRA

setmana gastronòmica

DEL BOLET

31€

IVA INCLÒS

del 21 al 27 d’octubre

Gaudeix

del nostre menú especial

DE LA CASTANYADA

36€ IVA INCLÒS

31 d’octubre i 1 de novembre a migdia

MENÚ DIARI PER 17€ DE DILLUNS A DIVENDRES MIGDIA MENÚ COLLA PER 31€ TOTS ELS DIES MIGDIA I NIT PARKING GRATUÏT PER CLIENTS

Via augusta, 157 - 43007 Tarragona RESERVES al 977 232 032 www.restaurantsolric.com

EDITORIAL

ELS MERCATS

AFRONTEN UNA ÈPOCA DE CANVIS

E

ls mercats fa molts segles que funcionen a les nostres ciutats i pobles. En les darreres dècades els ha sortit la competència ferotge de les mitjanes i grans superfícies comercials i també tenen el repte d’afrontar els canvis profunds en els patrons de consum de les noves generacions. Alguns mercats sedentaris han ampliat els horaris d’obertura i altres estan estudiant com fer-ho aconseguint el màxim consens entre els paradistes. Haver d’obrir els negocis més hores els suposa a aquests paradistes un augment de les hores de treball o haver de contractar alguna persona més i tenir problemes per adquirir els millors productes per als seus clients.

El Mercat Central de Tarragona ha viscut uns darrers anys complicats amb una profunda remodelació que s’ha allargat més del previst. Han estat gaire-

bé una dècada en la carpa provisional. Les noves instal·lacions han millorat molt les anteriors i l’ampliació de l’horari d’obertura de dilluns a dissabte de 8:30 a 21 hores ha permès captar nous públics més joves, segons els seus responsables. L’objectiu d’ESPIMSA, empresa pública que gestiona els mercats de Tarragona, és ara revitalitzar el Mercat Municipal de Torreforta i donar una resposta amb el format de comerç tradicional a la zona de Ponent de la ciutat. Per la seva banda, el Mercat Central de Reus està immers precisament ara en la redefinició dels horaris d’obertura i l’any vinent l’única tarda a la setmana que obre actualment es podria ampliar a alguna més. Serà el primer de diversos canvis que afrontarà l’històric espai al cor comercial de la capital del Baix Camp, però l’altra mercat al detall, el del Carrilet, també té prevista una important remodelació.

Valls ja fa uns quants anys que es va quedar sense un mercat sedentari, però en canvi el Mercat de Valls, amb més de vuit segles d’història i que es fa els dimecres i els dissabtes, posa en valor els productes de quilòmetre zero i durant l’any l’Ajuntament organitza diverses activitats durant l’any per a tots els públics. El Mercat de Valls es converteix en un punt de trobada de molts veïns i veïns no només de la ciutat sinó tota la comarca de l’Alt Camp. A Tarragona trobem mercats ambulants històrics com el Mercat del Fòrum i el de la plaça Corsini i altres que han aconseguit unes dimensions espectaculars com el de Bonavista. Reus també compta mercats ambulants setmanals al voltant del Mercat Central i el del Carrilet.

Els mercats són una riquesa cultural i antropològica, amb el seu tracte personalitzat i productes de gran qualitat, que s’han de preservar i s’han de potenciar des de les administracions públiques, perquè, si es deixen en mans del lliure mercat, les grans superficies tenen la partida guanyada.

6

12

18

Sumari

#59

24

30

3 EDITORIAL | 6 MERCAT DE REUS - Temps de canvis. | 12 MERCAT DE TARRAGONA | 18 VEREMA AL PRIORAT - Del cep al cup. | 24 ALZHEIMER- De l'estigma a la normalitat. | 20 A27 - Llum al final del túnel. | 38 MOTOR | 42 LA GARROTXA - El verd i el negre. | 46 HISTÒRIA - Els mercats de les nostres vides. | 54 AGENDA | 58 ESPECIAL SALUT - Càncer de mama, la lluita continua. | 66 ESPECIAL LLARS D'HIVERN - A gust a casa. | 75 SECCIÓ IMMOBILIÀRIA

58 EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Ramon Ortiz, Jordi Salvat, Marc Pascual, Jesús Jordi Pinatella, Roser Pros-Roca i Alícia Fàbregas. Administració: Dolors Díaz. Departament comer-

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

cial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Disseny i maquetació: Marc Pascual i Judith Jovell.

Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail - Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

4

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

TEMPS DE CANVIS ALS

MERCATS DE REUS L’Ajuntament de Reus té previst que els propers siguin anys de canvis als mercats municipals i el primer seran els nous horaris del Mercat Central, que entraran en vigor durant el 2020.

Però també es preveuen canvis a nivell urbanístic, en els serveis que ofereix el mercat o en la venda on-line. L’altra mercat permanent de la ciutat, el del Carrilet, també experimentarà canvis importants Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

E

ls canvis en els hàbits dels consumidors i en la societat en general afecten els mercats tradicionals i els de Reus no en són una excepció. Per això, l'empresa Reus Mobilitat i Serveis SA, la societat amb capital municipal que gestiona i administra els mercats de Reus, va encarregar el 2016 un estudi a l’Empresa Municipal de Mercats de Barce-

6

lona. Aquest estudi apunta algunes actuacions importants a portar a terme en aquests espais i a partir de l’any vinent es començaran a aplicar aquests canvis. La reforma dels horaris d’obertura serà el primer pas.

El regidor d’Empresa i Ocupació, de qui depenen els mercats reusencs, Carles Prats, s’ha compromès a presentar una proposta de nous horaris d’obertura als paradistes abans del proper 31 de desembre. La proposta que l’Ajuntament presentarà als paradistes estarà basada en l’estudi que ha realitzat l’Empresa Municipal de Mer-

VIUOCT2019 - MERCATS

cats de Barcelona, tant per al Mercat Central com el Mercat del Carrilet. “Són dos mercats molt diferents.

El Mercat Central té més d’un segle d’història i està en un edifici racionalista, d’alt valor arquitectònic i està en un eix comercial, amb les places Prim i Mercadal i ara també La Fira, que s’ha de dinamitzar. El Mercat del Carrilet és més recent i no té aquest valor arquitectònic”, explica Prats.

AMPLIACIÓ D’HORARIS D’OBERTURA El gran debat al Mercat Central de Reus

MERCATS Carles Prats és el regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus

EN EL TRANSCURS DE L’ANY VINENT ENTRARAN EN VIGOR ELS NOUS HORARIS DEL MERCAT CENTRAL DE REUS

és l’ampliació de l’horari d’obertura.

Actualment obre al públic a les 8:00 i tanca a les 14:00 hores -el divendres s’amplia de 7:30 a 14:30 hores- i a la tarda només està obert els divendres, de 17:00 a 20:30 hores. L’obertura de més tardes no convenç a alguns paradistes, ja que els obligaria a ampliar la seva jornada laboral o contractar més personal i podria afectar el servei que donen. L’objectiu que es marca Prats és trobar el consens amb els paradistes i poder tenir definits aquests nous horaris abans d’acabar l’any, per implantar-los en el transcurs del proper any.

Per la seva banda, el president dels paradistes del Mercat Central de Reus, Ildefons Vidal, admet que entre els pa-

radistes hi ha “opinions diverses” sobre l’ampliació dels horaris d’obertura i que “l’horari ideal no el sap ningú.”

Considera que una bona opció seria obrir algunes tardes a la setmana i passar d’una a tres i reconeix que l’Ajuntament “està per la feina de posar el mercat al dia”. Admet que una solució com aquesta no satisfarà a tots els paradistes, ja que hi ha estructures diferents en els establiments. No és el mateix una parada on només hi treballen els propietaris que una altra que compta amb dependents. I també el producte que venen condiciona l’horari laboral, ja que l’han d’anar a comprar i aconseguir la qualitat òptima és una tasca que porta hores.

Vidal afirma que tots els mercats d’Europa estan en processos de canvi per evolucionar i adaptar-se als canvis socials. Explica que la crisi econòmica dels darrers anys ha estat molt dura en el seu sector i la recuperació està sent molt irregular. Però apunta que només una parada del mercat reusenc ha tancat per fallida els darrers anys i que la principal raó que els establiments baixin definitivament la persiana és la jubilació dels propietaris per la manca de relleu generacional. Vidal es considera a ell mateix una de les excepcions a aquesta situació, ja que, després de deu anys treballant en un sector que no tenia res a veure amb la bacallaneria que la seva família té al Mercat Central de Reus, fa sis anys que es va incorporar al negoci i s’ha convertit en la tercera generació al capdavant de la parada.

Ildefons Vidal, president dels paradistes del Mercat Central de Reus

VIUOCT2019 - MERCATS

7

CANVIS URBANÍSTICS, NOUS ESPAIS PER A LA RESTAURACIÓ I LA VENDA ON-LINE SÓN ALTRES REPTES DE FUTUR DEL MERCAT REUSENC Els joves que ara estan al capdavant d’algunes parades del mercat reusenc s’han format en altres sectors i, per diverses circumstàncies, han tornat al negoci familiar. Aquesta manca de formació l’han cobert amb cursets que intenta fomentar l’associació de paradistes o els diferents gremis. Titulacions com la de Mestre bacallaner, que posseeix Vidal, donen confiança al client, considera ell mateix. Vidal assenyala que cal avançar-se als canvis i adaptar-se als canvis de la societat, a més d’aprofitar els avanços tecnològics. En el cas de la venda on-line, explica que els paradistes tenen diverses propostes sobre la taula i que la primavera vinent n’hauran escollit una i serà possible així la venda on-line al Mercat Central de Reus.

Per altra banda, el passat mes de juliol la cadena Caprabo va tancar el supermercat que tenia a l’interior del Mercat Central i actualment és buit.

Ja s’hi ha interessat quatre operadors diferents. “Això vol dir que el Mercat Central és un espai viu, que funciona”, afirma Vidal.

ESPAIS COMPLEMENTARIS A LA VENDA A més del debat sobre els nous horaris d’obertura, l’estudi de l’Empresa Municipal de Mercats de Barcelona apunta la possibilitat de combinar la venda de productes frescos, com fins ara, amb espais on poder tastar i consumir aquests productes o, fins i tot, de restauració. Tot això ho haurà de definir les diferents fases del Pla Director del Mercat Central, que també abordarà els aspectes urbanístics de la zona, per apropar-lo més als vianants i atreure més clients, o la venda on-line, que permeti als clients poder fer l’encàrrec a través d’internet i recollir el seu encàrrec a les parades en qüestió. Altres aspectes són redefinir la senyalització de les parades per fer-les més atraients. El Mercat del Carrilet és un cas molt diferent, ja que l’edifici no té un valor arquitectònic, però des de l’Ajuntament es considera que cal dinamitzar urbanísticament la zona.

EL MERCAT CENTRAL VA INICIAR LA SEVA ACTIVITAT EL 1949 I EL MERCAT DEL CARRILET, EL 1983

UNA CIUTAT AMB QUATRE MERCATS L'empresa Reus Mobilitat i Serveis SA, abans denominada Amersam, és la societat amb capital municipal encarregada de gestionar i administrar els mercats de Reus amb l'objectiu d'aconseguir una major agilitat en la prestació dels serveis públics municipals. Reus disposa de quatre mercats municipals: tres de venda al detall i un quart per a majoristes. Són el Mercat Central, ubicat a l'anomenat vuit comercial, el Mercat del Carrilet, ubicat al barri del Carrilet, i cada dilluns, dimecres i dissabte es realitza el Mercat dels Marxants als carrers adjacents al Mercat Central. Per altra banda, el Mercat del Camp és el mercat per a majoristes, un centre d’abastiment de productes a gran escala emplaçat al costat d’infraestructures que asseguren un ràpid transport.

La superfície del Mercat Central dedicada a la venda és de 3.915 metres quadrats, però en disposa de 443 més per a l’àrea de cambres frigorífiques i serveis compartits.

Aquest centre, ubicat davant de les antigues dependències de l’hospital de Sant Joan, ofereix servei a través de 127 parades de carn, fruita i verdura o peix en un espai històric.

Aquest centre de compra-venda data de 1949. Va començar a funcionar aglutinant tota l’activitat que fins llavors tenia lloc a la plaça del Mercadal, la plaça del Castell i els carrers dels voltants. Hi havia un espai destinat a la venda al deta-

10

ll i un altre per a la venda a l’engròs, amb llocs per a majoristes. El trasllat dels majoristes al Mercat del Camp el 1987 va plantejar la modernització de l’interior del Mercat Central després de gairebé 40 anys, que es va dur a terme sense tocar l’estructura monumental de l’edifici. L’aparcament soterrani de les Oques, amb accesssos al Mercat, té capacitat per a 450 places.

Amb l’objectiu de donar servei a la zona sud-est de la ciutat, l’any 1983 va obrir el Mercat del Carrilet, en uns terrenys on hi havia hagut l’estació del tramvia que connectaba Reus amb Salou. En 2.300 metres quadrats de superfície comercial, 88 parades, totes a

VIUOCT2019 - MERCATS

peu de carrer, abasteixen un mercat amb un miler de metres quadrats de cambres frigorífiques. A més, també hi ha un supermercat i una zona d’aparcament al soterrani de l’edifici amb una capacitat per a 130 vehicles.

Dos-cents paradistes donen vida al Mercat de Marxants que es desplega envoltant el Mercat Central els dilluns i dissabtes i el Mercat del Carrilet els dimecres, creant d’aquesta manera sinèrgies amb els centres als quals envolta. L’activitat dels venedors ambulants en 13.000 metres quadrats , dota de més vida a les dues zones comercials properes.

EL MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA:

NOUS REPTES PER A UNA ACTIVITAT QUOTIDIANA

La imatge tradicional del mercat es presenta avui renovada davant els seus usuaris, demostrant així que està disposat a plantar cara als importants i engrescadors reptes de futur que l’esperen Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius

M

oltes ciutats i pobles de Catalunya, en el moment del seu desplegament a partir del segle X, van créixer al voltant del mercat, punt habitual de reunió de comerciants que s’havia mantingut en el mateix lloc des d’èpoques més antigues. Curiosament no és l’edifici de l’església ni l’ajuntament a par-

12

tir del qual es vertebren les poblacions, sinó a partir del mercat, autèntic cor dels nuclis per la seva activitat: la compra-venda i l’intercanvi de productes fonamentals.

A la Imperial Tàrraco, al recinte del Fòrum Provincial ubicat al carrer Lleida, els antics romans tenien les anomenades tabernae, on oferien als compradors els seus productes: fruita, verdura, oli, pa, vi, peix, carn, espècies… S’hi podia trobar de tot, productes ja aleshores de quilòmetre 0. Igual com passa avui dia.

Tarragona té la seva reunió de co-

VIUOCT2019 - MERCATS

merciants ubicada en un edifici més que singular, que és un punt de trobada de comerç, un àmbit de caràcter social i també de dinamització cultural de primer ordre. Així ho explica Dídac Nadal, president del Consell d’Administració d’ESPIMSA, l’empresa municipal dedicada a la gestió dels mercats: “El Mercat Central de Tarragona és un centre comercial que es diferencia pel seu tracte personalitzat. El mercat a més de ser el format de major tradició comercial, té una funció social, cultura i cívica. Representa un dels majors pols d’atracció de dinamització de Ta-

rragona i està totalment vinculat amb el teixit de la ciutat. En són exemples ben clars les relacions establertes amb les diferents entitats, administracions, empreses i marques privades, universitat i entitats d’arreu del territori. Els Mercats són escenaris d’esdeveniments i funcionen com a transmissors i difusió de valors amb una funció socialment responsable. Totes aquestes funcions, junt amb el tracte personalitzat, són els trets diferenciadors del mercat vers els centres comercials, i que ens cal preservar”.

UN EDIFICI SINGULAR El Mercat Central de Tarragona és un edifici emblemàtic d’estil modernista, obra del que fou arquitecte municipal durant més de quaranta anys, Josep Maria Pujol de Barberà (1897-1949).

El mercat data del 1915 i es va obrir al públic el dia de Sant Esteve d’aquell any. El nou edifici del mercat es va concebre com una gran obra d'arquitectura modernista, però també al mateix temps, com un element urbanístic que havia de ser el nexe d'unió entre

VIUOCT2019 - MERCATS

les dues parts de la ciutat, la Part Alta i el Serrallo, en el que ja començava a ser l'Eixample de Tarragona com el coneixem ara. Per això es va aixecar en una zona considerada verge, amb la finalitat que fos el motor econòmic i organitzatiu d’aquesta nova àrea de la ciutat que estava creixent, recolzada pel carrer Unió i la Rambla Nova.

En aquells primers anys del segle XX l'estil arquitectònic que feia furor era el Modernisme. Grans arquitectes com Domènech i Muntaner, Jujol o el mateix Gaudí li van donar valor i fama internacional, i Pujol i Barberà va emprar-lo utilitzant les tècniques estilístiques que el fan tan identificable. Està format per una planta rectangular amb tres naus, encreuades a la part central per un altre de transversal, configurant un espai de més de 2.500 m2. La coberta, en forma d’arc de mig punt,

EL NOU EDIFICI DEL MERCAT ES VA CONCEBRE COM UNA GRAN OBRA D'ARQUITECTURA MODERNISTA

13

està bellament adornada amb rajola catalana formant una sanefa de motius geomètrics.

L'interior del mercat és igualment espectacular. Les tres naus adossades es subjecten per encavallats de ferro que deixen el sostre de fusta a la vista, i a la part alta de la coberta s'hi poden veure una sèrie de lluminàries en forma de vidriera que reflecteixen la llum blava provinent del carrer. Aquell Mercat de l’any 1915 es va inaugurar amb 352 parades: 160 de fruites i verdures, 38 de carn, 56 de peix fresc, 22 de porc, 20 de gallina morta, 12 de pesca salada, 20 de queviures i pasta, 18 de volateria i 6 de despulles. Avui dia això ha canviat molt i la optimització de l’espai disponible és ben bé una altra, tot i que el nombre de visitants sí que ha anat en augment si el comparem amb el d’inici del segle XX. Així ho explica Dídac Nadal: “No tenim dades recents de comptabilització de persones que passen pel mercat. L’últim estudi es va fer durant el juliol i agost de 2017. Un estudi fer per l’Associació de Comercials la Via T, l’Institut Francesc Vidal i Barraquer. Com a resultats es va obtenir que quasi 10.500 persones entraven de mitjana, diàriament al mercat central de dilluns a dissabte en horari comercial. Les hores de màxima afluència al mercat se situaven entre les 11 i les 13 hores, amb més de 2500 persones/hora. Per tant, l’afluència setmanal estimada al mercat central arribava als 62.000 visitants, i mensualment quasi 1 quart de milió de po-

14

tencials compradors. Actualment hi ha 43 parades i 3 lliures les quals aviat sortiran a licitació pública”.

UNES OBRES DE REFORMA AMB VISTES AL FUTUR L’any 2007 es van iniciar les obres necessàries per posar l’edifici del Mercat Central al dia. Es va tractar d’una obra pràcticament faraònica, especialment per la llarga durada que van tenir, gairebé 10 anys, i que va obligar els paradistes a instal·lar-se en una carpa provisional a la pròpia Plaça Corsini tot el temps que el mercat va estar de panxa enlaire. “Aquest passat mes de març va fer 2 anys de la inauguració de les obres del Mercat Central”, explica Dídac Nadal. “Crèiem que nin-

VIUOCT2019 - MERCATS

gú imaginava que després dels anys de les obres es pogués recuperar un espai com el que tenim. Crec que s’han superat les expectatives de totes i tots.

Hem humanitzat i dinamitzat físicament un edifici emblemàtic de la ciutat i l’hem guanyat per a tothom, arribant als perfils més joves que compren a la tarda. Hem posicionat el mercat com un referent en la venda de producte fresc i de qualitat que s’ha adap-

“HEM GUANYAT EL MERCAT PER A TOTHOM, ARRIBANT ALS PERFILS MÉS JOVES QUE COMPREN A LA TARDA”

15

“DES D’ESPIMSA S’ESTÀ APOSTANT PER REVITALITZAR EL MERCAT MUNICIPAL DE TORREFORTA... ... FENT UNA RÈPLICA DEL QUE HEM FET AMB EL MERCAT CENTRAL”

tat a les noves necessitats i valors dels consumidors. El Mercat representa un espai municipal com ho era el fòrum a l’època romana. Dona la possibilitat de visualitzar i fer ressò de tot el que passa a la ciutat. Dins les funcions transmissores de valors, properament establirem diferents accions que van en la línia de tenir cura del medi ambient, per tal de reduir el plàstic d’un sol ús”.

En el moment de projectar-lo i de fer-lo mirar cap al futur, l'Ajuntament de Tarragona va voler que aquest equipament estigués adequat a les expectatives i demandes que els mercats més emblemàtics de Catalunya, Espanya i Europa ofereixen als seus visitants, tant pel que fa a la recepció i conservació dels productes, fins que arriben a la parada, com a la forma en la que s'ofereixen al públic. També a la possibilitat de menjar dins el propi mercat, aportant així un altre atractiu i pràctic servei. “El Mercat Central ha fet viva la ciutat des de les 8.30 a les 21 de dilluns a

16

dissabte des del moment de la seva inauguració, evitant moltes vegades, desplaçaments fora de la ciutat. El mercat s’ha convertit en un referent comercial d’alimentació saludable. Entenem el mercat com un espai de consum tant d’ús comú com d’ús específic de les diferents parades i encara darrerament s’hi ha afegit un nou element, el carilló de la façana principal al damunt del rellotge, que cada dia a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda dona al públic un motiu més per venir al mercat”.

QUIN ÉS EL FUTUR QUE LI ESPERA AL MERCAT A TOTS ELS NIVELLS? “No hi ha dubte que el Mercat segueix sent com és, però en el futur, el Mercat ha de continuar afegint ingredients com l’oci, la gastronomia i la restauració, sense descuidar la venda tradicional imperant dels productes de qualitat i de proximitat. Treballar també tots els canals de venda per no perdre clients per no oferir l’opció del servei en línia,

VIUOCT2019 - MERCATS

tot i que els experts no auguren un increment de vendes on line pel que fa a l’alimentació fresca. En resum, el nostre objectiu des d’ESPIMSA és que el Mercat sigui més fort, més competitiu i treballar per fer-lo més visible, millorant el seu posicionament dins el sector de la distribució comercial. Hem d’estar atents als canvis i a les noves tendències per donar flexibilitat i tenir una capacitat de resposta ràpida”.

Ara bé, Tarragona és una ciutat que segueix creixent i en canvi, els seus equipaments són els que són, pel que fa a la seva capacitat. Es contempla la possibilitat que el servei que dona el Mercat Central, a mig o a curt termini quedi petit? “Des d’ESPIMSA s’està apostant per revitalitzar el Mercat Municipal de Torreforta i donar una resposta amb el format de comerç tradicional a la zona de Ponent, fent una rèplica del que hem fet amb el Mercat Central”, respon Dídac Nadal.

Efectivament, el Mercat Central mira cap al futur, amb una cara renovada i amb moltes possibilitats dins el seu propi espai. Enrere ha quedat la imatge antiga i fins a cert punt carrinclona d’un espai enxubat i mal il·luminat en el que transitava cada dia un piló de gent sense gaire ordre ni concert. De fet, en el moment de projectar el nou edifici ja es va voler dotar de tota l’equipació necessària: cambres frigorífiques, espais amplis, dues plantes d’aparcament per als usuaris, i tot plegat, servit i regat amb el millor gust possible.

Vista de la finca de Comellars amb el poble de Poboleda al fons

VEREMA AL PRIORAT

DEL CEP AL CUP Lluny de la imatge idealitzada que en tenim, la verema és un procés frenètic que requereix esforç, coordinació i experiència; un mecanisme on cap peça no pot fallar Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius

E

ns hi posem a trenc d’alba.

Un bigarrat grup de veremadors, pintoresc i multiracial, fan l’última cigarreta al peu de les furgonetes que els han dut des de Tortosa abans de posar-se a la feina. Hi ha nervis: avui han de veremar la finca més gran del celler Igneus, Comellars, un gran amfiteatre que s’estén a les dues bandes de la carretera que mena a

18

Poboleda, a mig quilòmetre del poble.

Comellars és una vinya arquetípica del Priorat: terra de llicorella, costeruda, articulada en estretes terrasses i d’una bellesa feréstega... tots els ingredients per a esbrinar com s’ho fan en aquesta comarca per treure rendiment al cultiu de la vinya en unes condicions tan adverses. No podíem haver escollit un dia ni una vinya més apropiats per a fer aquest reportatge.

Hi ha tensió: al celler porten més de mig any esperant aquest moment;

VIUOCT2019 - VEREMA

avui és d’aquells dies on s’ho juguen tot. El grup de veremadores i veremadors va prenent posicions a les ordres dels enòlegs i el propietari que els va transmetent el seu capatàs. Ben aviat l’activitat a la vinya es torna frenètica.

Vist de lluny, el grup són com formiguetes que van collint metòdicament el raïm i dipositant-lo en caixes. Comencen pel Syrah, un raïm que dona aroma i caràcter als vins però que s’utilitza amb moderació (la base dels millors Priorats segueix sent la garnatxa i la carinyena). A Igneus, el celler amb

TERRITORI

el que hem anat a veremar, els agrada processar per separat els lots de raïm; i processar-los tot seguit de collir-los, que és quan mantenen més la seva frescor i les característiques organolèptiques. Els Syrah ben aviat és tot collit: en separen les caixes i segueixen la amb la Garnatxa. Quan tinguin el remolc ple, els enòlegs i el cellerer faran cap al celler per començar a processar el Syrah (tot plegat divuit caixes).

Quan els veremadors omplen una caixa la deixen el costat dels ceps, quan ja hi unes quantes tires de ceps collides passen a recollir les caixes amb un tractor d’eruga. L’orografia d’aquesta finca limita molt la mecanització i aquest és l’únic sistema que han trobat per a salvar els forts pendents dels camins i penetrar en les angostes terrasses. Veure com fan anar l’eruga pel tros, amb tanta desimboltura, produeix certa angoixa... amb un tractor convencional el drama estaria servit. Pujar a la carena, on acaba la finca, és un espectacle pels sentits: allà hi ha un mirador a la Serra del Montsant on es contempla la Serra Major i, als seus peus, el poble de la Morera. De l’altra banda es veu gairebé tota la finca, la carretera de les Vilelles i el poble de Poboleda, un paisatge clàssic del priorat vinícola: re-

lleu aturonat, vinyes, ametllers, oliveres, bosquets, poblets de pessebre... i pickups i veremadors per tot arreu!

CAP AL CELLER Quan el remolc és ple de caixes ens dirigim cap al celler per a processar el Syrah. Hi anem amb el cellerer, en Cesc Oliva, i amb els dos enòlegs, la sortint Yolanda Carazo i el seu relleu que ha començat fa poc més d’un mes, en Daniel Cuesta. El celler és a Gratallops, en un indret privilegiat just a sota de l’ermita de la Consolació. Allà també hi tenen finques, així com a prop

UN PAISATGE CLÀSSIC DEL PRIORAT VINÍCOLA: RELLEU ATURONAT, VINYES, AMETLLERS, OLIVERES, BOSQUETS, POBLETS DE PESSEBRE... I PICKUPS I VEREMADORS PER TOT ARREU! d’Escaladei. Tot just arribar se separen les caixes de Syrah i, una a una, s’aboquen a la desrapadora. Aquest enginy serveix per a separar la rapa dels grans de raïm. Els grans avancen per una plataforma i, a mà, es van traient les restes de rapa que puguin quedar, els grans que no estiguin en prou bon estat, les panses, bocins de fulla... Enguany, em comenten, la collita està saníssima.

La calorada dels mesos de juny i juliol malgrat que va rostir alguns raïms i va fer baixar la producció entre un 10 i un 15% ha estat, paradoxalment, la que ha fet que el raïm no tingui afectacions com el cuc, la cendrosa o la podridura. És la part bona de la sequera... Això a més d’aportar una matèria primera de qualitat excel·lent estalvia fer preselec-

Des de la carena de Comellars, la imponent imatge de la Serra Major del Montsant s'imposa sobre el paisatge de llicorella

VIUOCT2019 - VEREMA

19

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: els veremadors es van distribuïnt en alçada, a les tires de ceps, l'una damunt de l'altra per a començar a collir el raïm. A mesura que van omplint les caixes de raïm les dipositen al costat dels ceps per tal que el tractor d'eruga les passi a recollir. L'ambient és atrafegat però desenfadat. Els enòlegs porten la primera partida de caixes a processar. Les divuit caixes de Syra fermentaran en una bota de roure.

cions a la vinya (la qual cosa alenteix la verema) i fa que el procés de triatge posterior al desrapament sigui àgil.

Aquí tothom fa de tot. Tant els enòlegs com el cellerer fan tasques a la vinya, al celler, a l'hora de vendre... el que sol passar als cellers petits. Són un equip on tothom és i se sent necessari i això fa que tot funcioni.

Els grans nets i polits cauen de la plataforma de triatge a unes caixes i en pic s’omplen van a una bota de roure oberta pel damunt. Normalment els lots són de molts més quilos i després de fer el desrapatge i la tria es posen en unes grans tines d’acer inoxidable per tal que fermentin. Antigament (i encara ho fan alguns cellers) la gent abocava el fruit de la verema als cups, uns compartiments d'obra que hi havia a

20

les plantes baixes de les cases. En aquest cas en ser una quantitat tan limitada es fa a l’antiga: quan tot el raïm és a la bota la Yolanda s’arremanga els pantalons, es renta acuradament els peus i les cames, es posa dins la bota i comença a trepitjar el raïm: això es fa per obtenir prou líquid per a una bona fermentació. L’olor al celler és dolça, com de melmelada: el procés de vinificació està en marxa!

L’HORA FOSCANT El sol ja s’ha post i aprofitem per xerrar una estona, encara resta una remolcada de caixes per a portar al celler. Aquests dies les jornades són maratonianes: es comença quan surt el sol i s’acaba quan es pot. La resta de l’any -comentenencara que no ho sembli també hi ha força feina. I com que són pocs n’hi ha per a tothom. El Cesc, que a més d’encarregar-se del celler també porta les terres, ens explica que a la primavera se li acumula la feina: desbrossar, la poda en

VIUOCT2019 - VEREMA

POC PRO

FIATPROFESSIONAL.ES

PRO COM TU

LA GAMMA FIAT PROFESSIONAL SÓN TOT SOLUCIONS PER TEU NEGOCI. GAMMA FIAT PROFESSIONAL DES DE 7.450€* Gamma Fiat Professional: Emissions NEDC2 CO2 117-235 g / km. Consum combinat NEDC2 4,5-8,9 l / 100 km. *Preu recomanat sense incloure les despeses de finançament ni de matriculació de 7.450€ per Fiat Panda Van 1.2 51kW (69CV) Benzina E6d-temp. Inclou descompte del concessionari i fabricant i descompte per finançar amb FCA Capital España E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim finançat de 5.702€ amb un termini mínim de 48 mesos i permanència mínima de 36 mesos. Exemple de finançament sense entrada, per un import total del crèdit de 7.450€ amb 72 quotes mensuals de 126,98€. TIN 6,99%, TAE 8,38%, comissió d’obertura (3%): 223,50€ al comptat, import total a terminis 9.366,06€, import total degut 9.366,06€. Tots els imports reflectits no inclouen IVA. Transport i IEMT no inclòs. L’oferta inclou garantia legal de 2 anys, més 3 anys d’assistència en carretera i garantia comercial addicional Mopar amb un límit de 100.000km des de la data de primera matriculació del vehicle. Oferta vàlida per a professionals en Península i Balears fins al 31/10/2019.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

PROFESIONALES COMO TÚ

En Cesc, ell cellerer i la Iolanda i en Daniel (els enòlegs entrant i sortint) posen per al fotògraf a la vinya que Igneus té a tocar del celler, els Costers de l'Ermita

verd, ensofrar... i és que la vinya és un cultiu sofert però necessita les seves atencions. I la manca d’una d’aquestes pot hipotecar tota una collita.

Els pregunto quin és el secret d’un gran vi: la cura de la vinya, la localització, el processament o el cupatge?

Malgrat que en el fons és una mica de cada cosa, les preferències se centren en la cura i la localització de la vinya (i és que les vinyes d’Igneus són totes en indrets envejables). Tots coincideixen en que la seva finca emblemàtica és La Salanca (a Escaladei) amb un perfil de llicorella (la roca pissarrosa que dona el seu caràcter mineral als vins del priorat) únic, conta en Daniel.

De fet, al Priorat es presenten totes les dificultats possibles, asseguren ,a l’hora de conrear la vinya: a nivell de costos, rendiments, esforç físic... per fer un control de maduració, una acció aparentment senzilla, una passejada pot suposar un matí de caminada.

Hi ha llocs on les màquines no hi poden arribar. Però malgrat tot se segueix produint vi, al Priorat. Potser és degut a que, segons el Cesc, amb el vi del Priorat es reflecteix el territori en una copa.

Un territori dur però agradable.

Igneus, a més, produeix de forma

AMB EL VI DEL PRIORAT ES REFLECTEIX EL TERRITORI EN UNA COPA

22

ecològica tots els seus vins: no fan servir herbicides, per tant han de llaurar i desbrossar més sovint. Els seus adobs sempre són orgànics (i com que les finques no tenen rec els han de fer servir assíduament). Tot plegat fa que la productivitat dels seus ceps no sigui per a tirar coets; ara, la qualitat del raïm justifica tots aquests sacrificis. Seguint aquesta filosofia els agrada processar tot allò que cullen el mateix dia, explica la Yolanda. La frescor i el sabor d’un fruit collit i menjat mai serà el mateix que quan aquest fruit ha passat per la nevera. En Cesc explica que a causa de l’estrès hídric i la configuració del sòl, el raïm que es produeix al Priorat té més percentatge de pell del que és habitual. I la pell del raïm és la que dona més aromes i estructura al vi a llarg termini.

En la producció de vi -diu la Yolanda- també està afectant el canvi climàtic. Cada cop es fa vi en latituds més al nord. I la vinya, al contrari del que diuen, no s’adapta tan fàcilment. Per això es cull abans (anys enrere la verema començava ben entrat l’octubre).

Una altra raó d’aquest avançament és que abans es cercava, sobretot, el grau del vi i ara es valoren més altres paràmetres com la frescor, els aromes...

La viabilitat dels petits cellers -comenten- és complicada. Hi ha grans cellers que estan comprant moltes finques (a preus cars). I en molts casos, les noves generacions que ja no volen dur les finques i es dediquen a vendre als grans, que paguen bé. La tendència de comprar el raïm directament al pagès

VIUOCT2019 - VEREMA

va a la baixa; i això comporta que molts cellers grans portin gent de fora a treballar, que ni tan sols viuen a la comarca. Aquest fet no ajuda a fixar població en un territori en constant recessió demogràfica. La segona ‘revolució’ del vi al Priorat està sent protagonitzada per gent de fora. I la terra està quedant en mans d’aquests ‘forasters’. Quant a l’enoturisme es percep com un fet positiu, perquè crea marca, però per a petits cellers com Igneus és difícil de rendibilitzar. I l’enoturisme, com el turisme en general, crea llocs de treball precaris i malpagats.

Avui, finalment, no s’ha pogut acabar de collir tota la finca però no estan decebuts. Ni molt menys. Calculen que en trauran uns 4.000 kg que equivaldran a uns 2.500 litres de vi. La qualitat del raïm augura una bona anyada.

LA SEGONA ‘REVOLUCIÓ’ DEL VI AL PRIORAT ESTÀ SENT PROTAGONITZADA PER GENT DE FORA. I LA TERRA ESTÀ QUEDANT EN MANS D’AQUESTS ‘FORASTERS’ La Iolanda trepitjant el raïm a l'antiga, dins d'una bota de roure

ALZHEIMER DE L'ESTIGMA A LA NORMALITAT Reus estrena, gràcies a la fundació Rosa Maria Vivar, un nou centre de dia per als pacients d’una malaltia en augment i que els que la viuen demanen visualitzar per tractar-la de la manera més adequada Text_Jesús Jordi Pinatella Fotos_Pierre Grubius

T

ot va començar amb petits descuits. “Sempre he sigut molt despistada, i no en feia cas”, explica l’Ina del Olmo, que fa mig any que és usuària del centre de dia de l’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp. Activa i positiva, explica que hi

24

va molt contenta ja que és conscient dels beneficis que té per a ella. “Ens fan un seguiment, fem tallers, treballem la memòria... A més, hi ha bon ambient i conec gent”, explica. De totes maneres, la seva filla, Soledad, puntualitza que al principi no ho veia tan clar. “Ens deies que no hi havies d’anar a fer res”, li recorda. I és que la primera reacció una vegada confirmat el diagnòstic no és fàcil, ni per al pacient ni per als familiars. És un cop dur. La història de l’Ina,

VIUOCT2019 - ALZHEIMER

de 67 anys, és la de tants altres malalts d’Alzheimer, una malaltia que encara no té cura i que, a causa de l’augment de l’esperança de vida, cada vegada afecta més gent. L’any 2014 ja li van detectar llacunes en la memòria, però com que sempre havia tingut tendència a oblidar coses no hi van donar més importància.

Tot es va precipitar el Nadal de l’any passat, tal i com explica la Soledad: “Vam quedar que jo m’encarregaria de

Ina Del Olmo, a l'esquerra, i Isabel Aguilar, a la dreta, fent un exercici de memòria

SOCIETAT

comprar els regals, i a ella li va semblar perfecte. Però quan vaig arribar amb els paquets i vaig anar a posar-los a l’arbre de Nadal, ja n’hi havia. Els havia comprat ella. A més, eren regals poc adients.” “De seguida, veient les seves cares, em vaig adonar que alguna cosa havia fet malament”, admet, mig avergonyida, l’Ina. Els episodis preocupants començaven a sovintejar, com quan l’Ana, una altra filla, li havia de repetir cada dia el seu horari a la feina.

Tot es va fer encara més evident al gener. L’Ina va viatjar a Cuba, on la petita de les seves tres filles, la Noelia, residia per motius de feina, i durant tota l’estada a l’illa va sentir-se molt desorientada. “Treure-la del seu entorn habitual la va desconcertar molt”, expliquen les filles, que llavors ja van decidir portar-la a què li fessin proves, que van confirmar l’Alzheimer. “Al principi anàvem molt perdudes, anant d’un metge a un altre, escoltant coses poc concretes”, explica la Soledad, “fins que vam

L’INA DEL OLMO AFRONTA ACTIVA I POSITIVA UNA MALALTIA QUE ALS SEUS FAMILIARS ELS HA CANVIAT LA VISIÓ DE LA VIDA, QUE ARA VALOREN MÉS

entrar en contacte amb l’associació”.

A més de la possibilitat de portar l’Ina al centre de dia i fer-hi teràpia, l’entitat els ofereix suport, consells, ajuda burocràtica... tot amb un tracte molt personalitzat, clau en una malaltia en què cada pacient és un món.

Per millorar l’atenció als pacients, l’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp, a través de la fundació Rosa Maria Vivar, està a punt d’obrir un nou centre de dia especialitzat per substituir l’actual, massa petit, tancat i compartint espai dins de l’edifici de la Creu Roja. La fundació la van crear fa gairebé dos anys els germans Fèlix, Santi i Margarita Oliva, coneguts empresaris reusencs, molt conscienciats amb la malaltia ja que la seva mare, que dona nom a l’entitat, la pateix. El nou espai és ampli, modern, càlid i acollidor. No hi ha passadissos i s’estructura a partir d’un pati central, que dona llum i claror i on hi ha una olivera - símbol de la família-, facilitant que els pacients no es

El nou centre de dia de la Fundació Rosa Maria Vivar, obra de GCA Architects i Belén Mutlló Paisatgista

VIUOCT2019 - ALZHEIMER

25

perdin. També hi ha un gran jardí, molt agradable, sense oblidar algunes zones amb més intimitat. Un dels mòduls en què es divideix l’edifici està destinat a la unitat de la memòria, on es tracten pacients que viuen una fase molt incipient de la malaltia o gent que no la pateix però que vol exercitar la memòria.

En aquesta zona no s’entra en contacte amb els malalts més avançats. “Està tot pensat per al benestar dels usuaris,

Diversos aspectes de l'interiorisme del nou centre de dia

26

perquè puguin fer una vida el més normal possible. De fet, els germans Oliva em van demanar com havia de ser el centre dels meus somnis, i així s’ha fet.” Ho explica la directora terapèutica, Maria Jesús Lerín, satisfeta perquè per primera vegada hi ha un centre específicament pensat per a malalts d’Alzheimer a la demarcació. De fet, caldria anar molt lluny, asseguren els seus impulsors, per trobar un edifici similar. Des de l’associació defensen que aquests malalts no han de barrejar-se amb altra gent gran en els centres de dia generalistes, ja que necessiten un tractament molt específic. “I per als familiars, saber que estan ben tractats, és molt tranquil·litzador”, apunta la Maria Jesús.

L’Ina del Olmo està molt il·lusionada davant la perspectiva del canvi de centre, previst per a finals d’octubre o principis de novembre. També ho està la Isabel Aguilar, de 70 anys i que en fa tres que és usuària del centre de dia.

“Tant de bo hi hagués vingut abans. A mi em va molt bé i es van veient millores, com ara gent que quan va arribar aquí no podia fer res sola i ara sí”, diu la Isabel, que assegura que el fet d’anar al centre de dia l’ajuda a continuar vivint sola. “Em trobo bé, tot i que tinc les meves coses, els meus descuits, però qui no té alguna cosa?”, apunta la Isabel, que aconsella que tothom afronti la malaltia amb naturalitat i sense por, i des dels primers símptomes. De fet, la normalització i la visualització de l’Alzheimer és un dels pals de paller tant de l’associació com de la fundació Rosa Maria Vivar. Es calcula que al voltant del 30% dels casos d’Alzheimer no estan diagnosticats, la qual cosa elevaria significativament la xifra de 7.000 malalts coneguts que hi ha actualment a la demarcació de Tarragona. Des de l’associació es fa una crida perquè nin-

VIUOCT2019 - ALZHEIMER

“EM TROBO BÉ, TOT I QUE TINC LES MEVES COSES, ELS MEUS DESCUITS, PERÒ QUI NO TÉ ALGUNA COSA?”, APUNTA ISABEL AGUILAR gú no se n’amagui i perquè al mínim símptoma es recorri als especialistes. “És clau que es vingui al centre en una fase poc avançada de la malaltia, per fer-ne el tractament més adequat i un bon seguiment”, considera Fèlix Oliva.

Naturalitat, molta estima -“l’agraïm molt”, recorda la Isabel Aguilar- i una bona dosi de paciència. Són les qualitats que han d’aflorar en les famílies, en l’entorn d’un malalt que, a més d’oblits, té canvis d’humor força acusats que no són fàcils de gestionar, episodis de cansament i apatia, i els sentiments a flor de pell. “Tot la remou molt. Per exemple ara es torna a emocionar molt quan recorda el seu marit, mort d’accident fa més de trenta anys”, explica la Soledad. La seva mare ho confirma amb llàgrimes als ulls. L’Ina i la seva família, però, hi posen pragmatisme -“si veiem que hi ha coses que no li fan bé, les evitem i ja està”, afirma l’Ana- i sentit de l’humor: “L’altre dia es va comprar una sabatilles. L’endemà quan les va veure no les reconeixia i es preguntava si havien passat els Reis. Quan li ho vam explicar va riure i va dir ‘carai, sí que tinc bon gust!’.” L’Ina continua vivint sola -amb les filles sempre pendents- i es manté activa -fa natació- i amb ganes de fer coses -voldria tornar a viatjar malgrat la mala experiència de Cuba-, i les seves filles prefereixen no pensar massa en el futur, tal i com apunta la Soledad: “Sí que a

PANDA VESTEIX TRUSSARDI

GAMMA PANDA DES DE 7.190€* ELEGÀNCIA CONTEMPORÀNIA. Gamma Fiat Panda: Consum ponderat/cicle mixt: de 6,2 a 8,6 (l/100 km). Emissions de CO2: de 110 a 163 (g/km),

segons procediment d’assaig WLTP d’acord amb el que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 97 a 131 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153). En condicions reals de conducció aquests valors poden canviar ja que depenen de molts factors, com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com l’estat, l’ús i l’equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, depenent de l’equipament opcional i/o la mida dels pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. *Oferta vàlida per a Fiat Panda Easy 1.2 51kW (69CV).

PVP recomanat sense incloure-hi despeses de finançament ni matriculació: 7.190 €. Inclou IVA, transport, impost de matriculació (IEMT) calculat al tipus general, descomptes del concessionari i fabricant (que inclou descompte per lliurar un vehicle usat a canvi amb un mínim de 3 mesos sota la titularitat del client) i descompte addicional per finançar amb FCA Capital España E.F.C., S.A.U., segons les condicions contractuals per un import mínim per finançar de 6.990 € amb un termini mínim de 48 mesos i permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació per FCA Capital España E.F.C., S.A.U. Exemple de finançament sense entrada, per un import total del crèdit de 7.190,00 € amb 72 quotes mensuals de 129,57 €. TIN 8,99%, TAE 10,59%. Comissió d’obertura (3,00 %): 215,70 € al comptat. Import total a terminis 9.544,74 €. Import total degut 9.544,74 €. L’oferta inclou garantia legal de 2 anys, més 8 anys de garantia comercial addicional MOPAR amb un límit de 100.000 km des de la data de primera matriculació del vehicle. Oferta només per a particulars, vàlida a Península i Balears i vehicles en estoc (50 unitats) fins al 31/10/2019. La versió visionada pot no correspondre amb el vehicle ofert.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

PREPARAT PER A QUALSEVOL CAMÍ.

JEEP COMPASS JEEP&GO TOTALMENT EQUIPAT LLANDES D’ALIATGE DE 46 CM (18”) ENTRADA I ARRENCADA SENSE CLAU NAVEGADOR DE 21 CM (8,4”) AMB APPLE CARPLAY FARS DE XENÓ DUALS

(RÈNTING PARTICULARS I EMPRESES)

PER

199€

/MES*

ASSEGURANÇA A TOT RISC SENSE FRANQUÍCIA MANTENIMENT INCLÒS

Gamma Jeep Compass: Consum mixt: entre 4,4 i 6,9 (l/100 km). Emissions de CO2: entre 117 i 160 (g/km). Emissions de CO2 de 148 a 203 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP d’acord amb el que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 128 a 190 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153219). En condicions reals de conducció aquests valors poden canviar ja que depenen de molts factors, com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com l’estat, l’ús i l’equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, depenent de l’equipament opcional i/o la mida dels pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. *Quotes de rènting sense IVA per a contractes de 36 mesos i 15.000 km/any. Entrada de 4.650€ + IVA, quotes per al Jeep Compass Limited 1.4l Multiair 104kW (140CV) Mtx Fwd E6d amb Pack Parking i pintura metal·litzada gris granit.

Inclou: assegurança de responsabilitat civil voluntària (fins a 50 milions d’euros), defensa jurídica, vidres, assegurança d’accidents per al conductor i els ocupants de 30.000 € en cas de defunció o invalidesa permanent i absoluta, assistència 24h, danys propis sense franquícia (inclou incendi i robatori), manteniment integral a la xarxa oficial de concessionaris, impost de vehicles de tracció mecànica, impost de matriculació, gestió de multes. Oferta vàlida fins al 31 d’octubre de 2019 o fins a exhaurir-ne les existències. Jeep® és una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

vegades en parlem, però preferim no angoixar-nos i centrar-nos en el dia a dia. A més, no se sap com evolucionarà, cada cas és molt diferent. Hi ha persones que empitjoren ràpidament i d’altres que es mantenen força estables.” L’experiència ha fet que la família de l’Ina hagi canviat la visió de la vida, que valoren més. “Fa uns dies vam anar tots plegats a una casa rural. Feia temps que ho volíem fer, però no podíem per falta de temps. Finalment en vam trobar i ho vam fer. S’han d’aprofitar aquests moments, gaudir-los, perquè és el que ens emportem”, diuen les filles, que expliquen que els sis nets de l’Ina estan al cas del que li passa a la seva àvia: “Tenen més paciència amb ella i s’hi mostren més carinyosos que mai.” Des de l’associació recorden que, en fases més avançades, no s’ha d’estigmatitzar el malalt, tal i com apunta Fèlix Oliva: “Es sol tenir una visió de l’Alzheimer basada en què el malalt no ens reconeix, no és ell. Potser sí que no ens reconeix, però continua sent ell i té vivències, il·lusions i moments de luci-

desa. La nostra mare, que està en una fase molt avançada, no sabem exactament com assimila tot això, però estem segurs que la part més sensible l’entén i li fa molt de bé.”

Que cada cas sigui molt particular i

A TARRAGONA HI HA UNS 7.000 MALALTS D’ALZHEIMER, TOT I QUE ES CALCULA QUE EL 30% DE CASOS NO ESTAN DIAGNOSTICATS que necessiti molta atenció, sobretot en les fases més avançades, complica les coses en aquesta malaltia. Per això un centre com el que ara s’obrirà, basat en les teràpies no farmacològiques, amb estímuls i activitats més que no pas amb medicaments, té una gran importància, pel tractament persona-

L'Ina amb les seves tres filles. D'esquerra a dreta, la Soledad, l'Ana i la Noelia

28

VIUOCT2019 - ALZHEIMER

litzat i per una ràtio de treballadors per usuari elevada, tot i que podria ser-ho més. “La ràtio que necessitem és molt més alta que la que marca la Generalitat, i això és el que costa més de defensar. En una sala amb sis o vuit malalts es necessiten tres persones, ja que cap no es pot quedar sol ni desatès. Estem lluitant perquè hi ha hagi una nova normativa per als centre de dia com el nostre, perquè hi hagi finançament per augmentar aquesta ràtio”, explica Maria Jesús Lerín. Mica en mica, les administracions es consciencien que és una malaltia en augment, sobretot mentre no hi hagi cura, i que suposa un cost molt elevat. Els impulsors del nou centre de dia de Reus, que reivindiquen l’esforç, sobretot econòmic, que han hagut de fer, demanen més implicació i que la meitat de les places siguin públiques. “Ningú no pot saber si aquesta malaltia trucarà o no a la seva porta i, malauradament, afectarà molta gent.

No hi ha temps per perdre, hem de córrer i les administracions s’han de posar les piles”, sentencia Fèlix Oliva.

Tenim la clau.

67 aniversari

LLUM AL FINAL DEL TÚNEL? La perforació de la muntanya del Coll de Lilla, prevista per aquest octubre, permet començar a albirar l’acabament de l’A-27 entre Tarragona i Montblanc, una obra llargament reivindicada al territori i amb molts endarreriments. L’estat, però, ja fa temps que no parla de terminis per por de tornar-los a incomplir

Text_Jesús Jordi Pinatella Fotos_Pierre Grubius

30

TERRITORI

E

l soroll de les màquines i l’anar i venir de camions s’han intensificat els últims mesos als dos vessants del Coll de Lilla.

L’estat sembla disposat, finalment, a completar la construcció de la tan reivindicada autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc després d’anys d’incompliments i endarreriments. Al febrer passat es van reactivar les obres del tram que falta per acabar l’autovia i a finals d’agost el ministeri de Foment va anunciar que aquest octubre començaria a perforar la muntanya per fer el túnel del Coll de Lilla, principal dificultat a superar per acabar l’autovia. El territori, però, no se’n refia i vigila de prop les obres, tal i com queda clar amb la visita que van fer a mitjans de setembre els alcaldes de Montblanc, Josep Andreu, i de Valls, Dolors Farré. Tots dos van comprovar que, finalment, les obres avancen a un bon ritme i esperen que el 2021 tota l’autovia ja funcioni a ple rendiment. El tram que falta, que comença al nord de Valls i que de moment connectarà amb la N-240 a Lilla, al municipi de Montblanc, s’afegirà als tres que es van inaugurar entre el 2013 i el 2015.

Està pressupostat en uns 118 milions d’euros i té una llargada de 5,1 quilòmetres, 1,5 dels quals corresponen al túnel, que tindrà dues boques, una per cada sentit de la circulació. Per arribar a Lleida, destinació teòrica de l’A27, es continua apostant, més que per allargar-la, per esperar a la gratuïtat de l’autopista A-2 (prevista per al 2021), amb la qual haurà d’enllaçar la nova autovia a l’alçada de Montblanc.

Des del primer moment en que la idea apareix en documents oficials (és una proposta del pla de carreteres del govern català del 1995) ja en fa pràcti-

cament un quart de segle. La lentitud dels tràmits burocràtics i dels tempos de l’administració va fer que passés gairebé una dècada entre la presentació de l’estudi informatiu per part del ministeri de Foment i l’inici de les obres, el 2008. Poc després de començar el primer tram, les obres es van aturar de manera temporal perquè el seu traçat afectava la mina dels Tarragonins, a Constantí, abastiment tradicional d’aigua dels pagesos de la zona, i per la negativa de l’ajuntament del Morell de signar les actes d’expropiació de l’autovia ja que considerava que les mercaderies perilloses passarien massa a prop del poble. El gran obstacle per al projecte, però, va aparèixer el

ELS ALCALDES DE LA ZONA ES FELICITEN, PER FI, DEL BON RITME ACTUAL DE LES OBRES, MALGRAT QUE, PER MOLT BÉ QUE VAGIN, NO S’ACABARAN ABANS D’UN ANY

2010. En plena crisi econòmica, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va portar a terme un important programa de retallades que va afectar de ple l’autovia tarragonina. Així, les obres es van aturar i, quan es van reprendre, un pressupost molt ajustat va alentir-ne el ritme. Amb el PP al govern de Madrid, el panorama no va millorar i es van anar fent inauguracions a comptagotes d’un traçat de poc més de 20 quilòmetres. Des del primer tram, inaugurat l’agost de 2013, fins a l’obertura del tercer, el que deixava l’autovia als peus del coll de Lilla, al nord de Valls, van passar dos anys i mig. Les obres afrontaven el moment més delicat, la construcció del túnel que ha d’unir l’Alt Camp i la Conca de Barberà, però les dificultats tècniques inesperades van fer que s’aturessin. La inestabilitat del terreny per la presència d’argiles expansives va obligar a replantejar el projecte, encarir-lo i prorrogar-lo per enèsima vegada. Així, l’obra va estar aturada tres anys, fins que a finals de 2018, un altre cop amb els socialistes al govern espanyol, es va aprovar el dictamen que desbloquejava el projecte.

El territori veu la recta final de les

Els alcaldes de Montblanc i Valls, Josep Andreu i Dolors Farré, en l'inici de les obres del Túnel del Coll de Lilla.

Foto: ajuntament de Montblanc

VIUOCT2019 - A27

31

obres amb alleugeriment, més que amb alegria, ja que es considera que arriba amb massa retard. La construcció d’un vial de qualitat, en format d’autovia, que connecti Tarragona amb l’autopista A-2 i, per tant, amb el centre i el nord de la península, és una reivindicació de fa més de tres dècades dels sectors econòmics del Camp de Tarragona, sobretot el port, la indústria petroquímica i el turisme. “Cada any que ha passat sense tenir acabada una infraestructura àgil i econòmica ens ha penalitzat molt i ens ha fet perdre competitivitat”, coincideixen en afirmar els agents econòmics del territori, que sempre han vist l’autovia com la gran porta de sortida i d’entrada de mercaderies i de turistes. La nova carretera, a més, disminueix la sinistralitat i ha de suposar una millora important per a les comarques de l’interior del Camp de Tarragona, sobretot la Conca de Barberà, que un cop completada l’autovia estarà molt més a prop de la capital de la demarcació.

“La comunicació és la gran assignatura pendent del territori”, sol afirmar el fins fa pocs mesos president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, recollint el sentiment majo-

CRONOLOGIA 1995 El govern català proposa l’autovia en el pla de carreteres seguint les reivindicacions del territori 1999 El ministeri de Foment presenta l’estudi informatiu i d’impacte ambiental 2003 S’aprova l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la futura A-27 2004-2008 Es liciten i s’adjudiquen la redacció dels projectes i les obres, que haurien d’estar enllestides el 2012 2008 comencen les obres, amb aturades a la mina dels Tarragonins i per les reivindicacions del Morell 2010 S’aturen les obres a causa de les retallades del govern de Zapatero i es replanteja el projecte 2011 Els propietaris dels terrenys no han rebut indemnitzacions cinc anys després de les expropiacions 2012 Es reprenen les obres, amb només els dos primers trams pressupostats, i a la baixa, cosa que n’alenteix el ritme 2013 (agost) S’inaugura, amb el PP al govern, el primer tram, de Tarragona al Morell 2015 (octubre) S’inaugura el segon tram, el que va del Morell fins al sud de Valls 2015 (desembre) S’inaugura el tercer tram, el que serveix de variant del sud al nord de Valls 2016 Les dificultats tècniques del túnel del Coll de Lilla aturen les obres del quart i últim tram 2019 (febrer) Es reactiven les obres de l’últim tram, que preveuen per aquest octubre l’inici de la perforació de la muntanya

EL GOVERN CATALÀ LA VA PROPOSAR EL 1995, LA CONSTRUCCIÓ DE L’AUTOVIA NO ES VAN INICIAR FINS EL 2008 I S’HAVIA D’ENLLESTIR EL 2012

32

VIUOCT2019 - A27

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

ritari entre els agents econòmics del territori. Sanromà ja no veurà com a màxim responsable de l’entitat la finalització de l’autopista, igual que Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona fins el 2015 i mort de manera sobtada el 2017, i Josep Andreu, president del Port de Tarragona del 2011 al 2018. Tots tres van reivindicar i exigir durant els seus mandats l’acceleració del projecte de l’autovia, que situaven, per la seva importància, a l’altura del tercer fil ferroviari. Consideraven que la dimensió econòmica de les comarques tarragonines i la seva aportació a la riquesa del país no es corresponia amb les inversions de les administracions en infraestructures. Que trenqui la radialitat tradicional de la xarxa viària i que sigui molt més important per al territori del que ho és per a la resta de l’estat es consideren dos obstacles contra els quals ha calgut lluitar. Per a l’AEQT, l’associació que agrupa les empreses

34

químiques, la manca de l’autovia ha limitat el creixement d’un sector capdavanter dins l’economia tarragonina.

De totes maneres, algunes veus, com ara els sindicats, han lamentat la manca d’un lideratge fort en un territori que consideren massa perjudicat per les “polítiques de campanar”

LES RETALLADES DE ZAPATERO, LA LENTITUD AMB EL PP I ELS PROBLEMES TÈCNICS HAN PROVOCAT ELS ENDARRERIMENTS I EL MALESTAR DEL TERRITORI, ESPECIALMENT DEL SECTOR ECONÒMIC

VIUOCT2019 - A27

Abelló, juntament amb els altres presidents de les cambres de comerç catalanes, va arribar a regalar el 2012 una tisores gegants a la ministra de Foment del govern del PP, Ana Pastor.

“Potser no inaugura l’autovia perquè no en té”, va afirmar amb ironia. Pastor, de fet, deuria entomar la indirecta, ja que en els tres següents anys va presidir les tres inauguracions exprés. De la tercera, això sí, no en va poder fer cap acte oficial ja que va arribar pocs dies abans de les eleccions generals del desembre de 2015. Precisament, que alguns dels pics de reactivació del projecte s’hagin produït durant períodes electorals ha fet malfiar sovint el territori. Sense anar més lluny, les actuals perspectives d’acabament del traçat arriben en una època d’alta densitat electoral. Per tot plegat, el territori es manté entre expectant i vigilant, pendent dels avenços i esperant que no sigui un miratge la llum que es veu al final del túnel.

"Com un Golf" no és cap Golf

des de

195€/mes*

amb My Renting

• Assegurança a tot risc • Manteniment inclòs • Estrena cotxe cada 4 anys

Si et diuen que un altre cotxe és com un Golf, ja ho saps: només un Golf és un Golf.

Perquè si un cotxe tingués tant estil, tanta esportivitat o tanta emoció com un Golf, es diria Golf. *Oferta de Volkswagen Renting, SA, per a un Volkswagen Golf Ready2Go/Last Edition TSI 85 kW (115 CV) de 5 portes i amb pintura metal·litzada. Termini: 48 mesos. 48 quotes de 195 € (no inclou l’IVA). Entrada: 3.372,71 € (no inclou l’IVA). Quilometratge: 10.000 km/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou el canvi de pneumàtics.

Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida per a unitats en estoc fins al 31/10/2019, tret que es produeixi alguna variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Emissió de CO2 (g/km): 131 (NEDC: 111). Consum mitjà (l/100 km): 5,8. Model visualitzat: Golf Sport R-Line.

Tarracomòbil

Reusmòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.vwtarragona.com

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.vwreus.com

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

36

VIUOCT2019 - IL·LUSTRACIÓ

MOTOR

EL FABRICANT JAPONÈS ESTRENA NOVA GENERACIÓ Després d’una dècada d’èxit, el crossover urbà Juke de Nissan es renova totalment.

Incorpora més equipament, és més atractiu i equipa un eficient motor benzina de 117 cavalls

Ramon Ortiz

El Juke de nova generació, model que representa a Nissan al segment B dels crossovers, arriba al mercat amb una suggerent figura de cupè que manté una marcada originalitat. Però el seus 4,21 m de llargada permeten millorar en habitabilitat i també es més ample i alt que l’anterior model.

Al frontal exhibeix una nova calandra, que llueix la característica forma de V de les últimes novetats de Nissan.

Es mantenen els fars en diversos nivells, amb tecnologia de tipus LED. També romanen els tiradors de les portes posteriors amagats i els generosos passos

NISSAN ES MANTÉ FIDEL A LES SENYES D’IDENTITAT DEL MODEL, DESTACANT LES LLUMS DAVANTERES EN DIFERENTS NIVELLS

45 38

de roda. A la part del darrere té uns fars més angulosos i les llantes poden ser de fins a 19 polzades.

L’habitacle és més espaiós, amb 5,8 cm més d’espai per als genolls en els seients del darrere. El maleter arriba 422 litres de capacitat, un 20% més d’espai. També millora de la posició del conductor, hi ha més espai del darrere i els espais d’emmagatzematge són més accessibles.

La mecànica triada per al llançament és un motor benzina 1.0 turbo de 3 cilindres, connectat a una transmissió manual de 6 velocitats o de doble embragatge, de 7 velocitats. Amb 117 cavalls de potència, es tracta d’un motor que destaca pel seu equilibri entre eficiència i rendiment.

El nou model de la marca japonesa inclou tota la tecnologia d’informació i entreteniment, i d’assistència al conductor de Nissan. Incorpora la tecnologia de la Mobilitat Intel·ligent Nissan i és el model de la marca més connectat de la història. En matèria de seguretat ofereix un paquet de tecnologies que inclou el Sistema anti-col·lisió frontal intel·ligent amb detecció de vianants i

VIUOCT2019 - MOTOR

ciclistes, reconeixement de senyals de trànsit, control intel·ligent de canvi de carril, alerta de trànsit del darrere i un control d’angle mort.

Amb el nou sistema NissanConnect d’informació i entreteniment, es poden utilitzar Apple CarPlay i Android Auto per replicar les seves aplicacions de smartphone favorites a la pantalla tàctil de 8 polzades del vehicle.

NIKKO CENTER, concessionari oficial Nissan a Tarragona, Reus i Vilafranca del Penedès, va presentar oficialment la nova generació del crossover Juke a la Fira ExproReus 2019, que aquest any ha arribat a la seva 49ena edició. L’acte va tenir lloc a l’estand de Nissan a les 18h del dissabte 12 d’octubre, davant un nombrós públic assistent que va poder conèixer al detall totes les novetats introduïdes a l’exitós model de la firma japonesa.

www.viuafons.cat

LLEGEIX-NOS ON TU VULGUIS Llegeix els nostres continguts a través del teu telèfon, tauleta i ordinador. Segueix les nostres xarxes socials. Consulta a l’hemeroteca tots els exemplars publicats.

A www.viuafons.cat hi trobaràs: reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

ARRIBA EL MONOVOLUM ELÈCTRIC Mercedes ja té a punt l’EQV, segon model elèctric de la marca després del SUV de luxe EQC. D’alta polivalència i funcionalitat, es tracta del primer gran monovolum premium 100% elèctric del mercat

Ramon Ortiz

Mercedes-Benz és un constructor que aposta sempre per la innovació i per buscar solucions satisfactòries per cada necessitat. Les famílies nombroses disposen ara d’una excel·lent opció de mobilitat neta, amb el primer monovolum elèctric del mercat, l’EQV. Amb dues llargades de carrosseria disponibles, 5,14 i 5,37 metres, ofereix múltiples aplicacions pràctiques: en l’àmbit privat, per exemple, les famílies nombroses es beneficien d’incomptables configuracions de seients per a set i fins a vuit ocupants i de gran espai de ca`rrega, fins 1.030 litres. Altres versions, amb una distribució de sis butaques individuals, el converteixen en un exclusiu, confortable i silenciós vehicle de representació per transfer de VIPs.

58 40

DISPOSA D’UNA AUTONOMIA DE FINS A 405 KM I ES POT RECARREGAR EN UN 80% EN MENYS DE 45 MINUTS

Aquest MPV elèctric de Mercedes-Benz disposa d’una autonomia aproximada de 405 km. La potència màxima de la seva mecànica és de 150 kW (204 cavalls) i la seva velocitat màxima està autolimitada a 160 km/h.

El monovolum alemany està equi-

VIUOCT2019 - MOTOR

pat amb un carregador refrigerat per aigua amb una capacitat de 11 kW per a la càrrega en preses de corrent altern AC a la llar, o en estacions de càrrega públiques. A més, pot carregar-se en una estació de càrrega ràpida i en menys de 45 minuts és possible recarregar la seva bateria fins al 80%.

El motor elèctric i la transmissió, una relació de canvi fixa, estan situats en l’eix davanter -amb la connexió de càrrega al lateral del paraxocs- formant una unitat compacta.

La bateria de ions de liti, amb una capacitat de 90 kWh, es troba sota del pis del vehicle en una posició baixa i centrada que comporta un efecte positiu, tant pel comportament dinàmic com per l’habitabilitat interior.

DESDE

22.900€

NOMBRE CONCESIONARIO KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 Dirección, teléfono y web KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308

El Croscat amb el fons d'un paisatge típic garrotxí

LA GARROTXA

EL VERD I EL NEGRE Viatgem a La Garrotxa intentant cercar allò més autèntic que s’amaga rera l’invasió turística Marc Pascual

E

l títol d’aquest reportatge, manllevat d’Stendhal, serveix per a resumir en només dues paraules una comarca tan diversa com la Garrotxa. El verd del seu paisatge prepirinenc, dominat pels prats i els grans boscos de fulla caduca, inspirador de tants pintors que va acabar originant un corrent artístic: l’Escola d’Olot. I el negre. El negre del basalt, de les colades de lava que la multitud de volcans que poblen el seu paisatge van originar en temps pretèrits: roques de formes impossibles que contrasten amb el verd que les envolta i aporten riquesa al sòl agrícola.

MORIR D’ÈXIT El que ha passat aquest darrers anys

amb la Garrotxa és digne d’estudi. La comarca va començar a posar en valor els seus atractius de cara al turisme i aquest ha respost massivament. Tant que s’han hagut d’implementar diverses mesures per a contenir la legió de visitants que omplen la comarca tots els caps de setmana i festes de guardar. I és que visitant certs indrets de la comarca hi ha moments que un té la sensació de trobar-se en un parc temàtic. Aquells paisatgistes del segle XIX pintarien escenaris naturals semblants als d'aleshores, dominats pel verd, però amb tocs llampants que representarien els turistes pul·lulant pel territori.

cat), passa per la Fageda d’en Jordà i acaba al pintoresc poble de Santa Pau. Els indrets s’ho valen, però procureu fer la visita entre setmana i en temporada d’hivern, si en teniu l’oportunitat.

Després de deixar el cotxe al costat de la carretera que mena a Santa Pau, ens

LA RUTA OBLIGADA La ruta inexorable per a tots els visitants de la Garrotxa -especialment els que la visiten en un tour organitzat- és la que partint d’Olot visita els dos volcans més emblemàtics (Santa Margarida i el CrosLa Fageda d'en Jordà

42

VIUOCT2019 - LA GARROTXA

VIATGES

dirigim al cim de Santa Margarida. El camí no és llarg, però sí costerut; avancem en mig d’espessos boscos, gairebé en penombra fins arribar a la carena. Allà un corriol ens condueix al que va ser el cràter de l’antic volcà mentre se’ns va obrint el panorama. Enmig de l’ample clot de terra roja, l’ermita de Santa Margarida de Sacot, d’origen romànic però reconstruïda en diverses ocasions. Si Santa Margarida és un volcà dolç, el Croscat és la seva versió més abrupta. Envoltat de masos i camps on es conreen els deliciosos fesols de Santa Pau és un volcà que va ser objecte d’explotació com a pedrera, d’aquí el nom: Croscat vol dir escapçat. I aquesta fractura ens permet distingir les seves fases eruptives. La lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats dotant a les terres del voltant d’una extraordinària fertilitat.

dret verd i profund /com mai cap més n'hagis trobat al món... Des d’allí podeu delectar-vos a peu per una de les dues rutes senyalitzades (una de curta i una de més llarga) i sentir-vos en un veritable temple de la natura on la llum només entra en petits rajos oblicus que el vent fa canviar de posició i forma.

I a l’hora de dinar, per a reposar forces, podeu degustar uns exquisits fesols de Santa Pau -autèntics fruits de la terra volcànica- en aquest poble petit i pintoresc. Ara bé, si sou una mica sensibles hi haurà moments que, passejant pels estrets carrers del casc antic, us sentireu com en un decorat... el poble està primorosament restaurat, però sembla un indret fet expressament pels turistes, una mena d’aparador per a facilitar la venda... m’imagino que uns anys enrere no devia ser així.

A POC MÉS DE 3 QUILÒMETRES DE CASTELLFOLLIT US ESPERA UNA DE LES GRANS SORPRESES DEL VIATGE: SANT JOAN LES FONTS

Plantació de fesols en sòl volcànic al peu del Croscat

Ben a prop dels dos volcans hi ha la frondosa Fageda d’en, Jordà un bosc de faigs assentat sobre la colada de lava del Croscat que, com els volcans, forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Abans d'entrar-hi ens dona la benvinguda un monòlit de pedra basàltica dedicat al poeta Joan Maragall, que va popularitzar l’indret en un dels seus poemes: Saps on és la fageda d'en Jordà? / Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, / trobaràs un in-

GARROTXA ENDINS A vegades per gaudir a fons d’un indret val la pena posar-se en segon pla. És per això que a partir d’ara anirem a indrets no tan explotats però tan o més interessants que els que visita la massa.

Ens permetem una fugaç visita a Castellfollit de la Roca: travesseu el poble per la carretera en direcció a Sant Jaume de Llierca. Un cop passades les darreres cases i un tomb pronunciat, se’ns obre una panoràmica espectacular: el poble penjat sobre un impressionant cingle de pedra basàltica fruit de l’antiga activitat volcànica. Us recoma-

Pont medieval de Sant Joan les Fonts, de pedra volcànica

nem deixar al cotxe i pujar al poble pel corriol que puja des de la nova passarel·la sobre el Fluvià: gaudireu de la natura i la geologia com mai no ho havíeu fet.

A poc més de tres quilòmetres de Castellfollit us espera una de les grans sorpreses del viatge: Sant Joan les Fonts. Travesseu el seu port medieval edificat amb pedra volcànica. Us espera un indret al·lucinant anomenat ‘Les tres colades’: en l’indret denominat El Molí Fondo -una antiga fàbrica de paper testimoni del passat industrial del municipi- els volcans de la rodalia van dipositar tres colades de lava en períodes diferents. Les formes que adopta la lava són increïbles: des de parets de pilars quadrangulars, passant per formes sinuoses fins a un craquelat que sembla ben bé un antic paviment de via romana. Disposeu també d’una ruta medieval que passa per l’antic monestir benedictí del segle XII, pel pont medieval i per l’anomenada Estada de Juvinyà, l'edifici romànic civil més antic de Catalunya.

L’AMABLE OLOT Olot, la capital comarcal, és una ciutat amable: petita però extensa; poblada però envoltada de natura. Descobriu els seus museus únics, com el dels Vol-

43 Castellfollit de la Roca, imponent sobre la carena d'un promontori basàltic

Les Tres Colades, al Molí Fondo de Sant Joan Les Fonts; un indret al·lucinant d'una singularitat excepcional.

cans, el de la Garrotxa (on s’hi exposen quadres de l’Escola d’Olot), el dels Sants (Olot va ser un centre important d’imatgeria religiosa) o la Casa-Museu Trinxeria. Deixeu-vos seduir pel seu modern mercat on podeu fer un mos i adquirir els millors productes de la comarca.

Feu una visita la Font de la Moixina, un indret romàntic i decadent on la molsa s’ensenyoreix de l’entorn... el modernisme, el nucli antic, el volcà Montsacopa al bell mig de la ciutat, l’ermita de Sant Martí del Corb perduda entre la vegetació exuberant... ja diuen que qui no està content a Olot, no ho està enlloc (o alguna cosa per l’Estil).

BESALÚ Quan s’arriba a Besalú des d’Olot ens fan deixar el cotxe en un aparcament (gratuït) i trobem una gran esplanada on hi ha restaurants, cafeteries, botigues de records, l’oficina de turisme... aques-

44

ta primera impressió un pèl decebedora s’esvaeix de seguit quan fem el primer tomb: davant nostre apareix majestuós i teatral el pont medieval que travessa el Fluvià amb el fons de la vila emmurallada. Capital del comtat homònim, Besalú encara conserva les traces de ciutat fortificada de l’edat mitjana i malgrat la irrupció massiva del turisme, la seva monumentalitat i la notable vida ciutadana que s'hi respira farà que no us sentiu en un parc temàtic. Un cop a dins podeu copsar tota l’esplendor del seu passat en esglésies com Sant Vicenç o Santa Maria, el monestir de Sant Pere, l’antic hospital de peregrins, els porxos de la Plaça Major, el call jueu... i quan us canseu de tanta pedra podeu passejar arran de riu i llençar pa als ànecs.

PER ACABAR, BEGET Beget és potser el poble més icònic de l’alta Garrotxa malgrat que administrati-

VIUOCT2019 - LA GARROTXA

vament depèn de Camprodon, al Ripollès. L’església Romànica de Sant Cristòfol (SS. X-XIII) amb el seu impressionant campanar destaca en un poble de pessebre: envoltat d’altes muntanyes, cases de pedra, rieres creuades per ponts de pedra, fonts de pedra... només hi manquen els pastorets; i és que avui dia són pocs els habitants que hi viuen, la majoria dedicats al turisme. Prop del poble existeixen diversos itineraris senyalitzats per a fer senderisme, entre els més destacats els que pugen al Comanegra (1.557 m) i al Pic de les Bruixes (1.393 m) o la ruta entre Beget i Oix. Si no teniu gaire ganes de caminar també podeu gaudir de les Gorges, tres grans basses al riu als afores del poble.

Cap a baix i cap a l'esquerra: façana típica de Beget. Pinacle de terracota entapissat de molsa a la Font Moixina d'Olot.

Lèsplèndid pont fortificat que travessa el Fluvià, a Besalú.

Tu clínica de referencia en la Costa Daurada

DIENTES FIJOS EN 8 HORAS EXÁMENES INCLUIDOS EN EL TRATAMIENTO - TAC ESCÁNER - RADIOLOGÍA DIGITAL - DISEÑO DE SONRISAS

tac 3d

Avinguda Ramon d’Olzina, 19 - 43480 Vila-seca (Tarragona)

–

Tel. 977 070 539

ELS MERCATS

DE LES NOSTRES VIDES Marc Pons

T

arragona, 14 de maig de 1842. L’alcalde Marià Ballaresca inaugurava el Mercado de Abastos, la primera iniciativa -a la ciutat i a la “província”de concentració estable de comerços d’alimentació en un espai comú El “mercat de la carn i del peix” -com seria conegut popularment- naixia als baixos d’un edifici situat a la cantonada de la plaça del Fòrum i del carrer de Sant Llorenç, i mesuraria una superfície de poc més de 100 metres quadrats. La seva ubicació no seria fruit de la casualitat. La plaça del Fòrum ja era un espai comercial consolidat: acollia diàriament el mercat de la verdura.

46

EL PRIMERS MERCATS D’aquesta forma, Tarragona, que era la capital de la recent creada província (1833), però que encara es recuperava de les ferides de l’assalt napoleònic de 1811 (amb poc més de 10.000 habitants era la quarta ciutat del territori en població; darrera Reus, Tortosa i Valls); donava el tret de sortida a un nou model de concentració comercial que apuntava amb força. El petit “mercat de la carn i del peix” seria un dels pioners a Catalunya, i obriria portes tan sols sis anys després que ho fes el degà del país: el mercat de la Boqueria (Barcelona, 1836).

A la capital del país, el fort creixement demogràfic i la conquesta de nous terrenys urbanitzables (ensorrament de les muralles i dibuix del traçat de l’Eixample), impulsaria la creació de nous mercats destinats a abastir els nous barris. Al de la Boqueria (1836), el

VIUOCT2019 - HISTÒRIA

de Santa Caterina (1847) i el del Born (1876); els va seguir el de Sant Antoni, el primer a extramurs. Amb una superfície de 5.214 m2, duplicava l’espai del seus antecessors, i amb una enginyosa estructura metàl·lica -fabricada a la Maquinista Terrestre i Marítima- desafiava totes les lleis físiques possibles.

Una veritable obra d’enginyeria.

I a Reus, tan sols deu anys després de l’obertura del “mercat de la carn i del peix” de Tarragona, s’impulsaria una iniciativa que, si be no tenia les dimensions del de Sant Antoni, esbossava la figura d’un mercat estable. El 1852, després d’una profunda reforma urbanística al Raval de Sant Pere (que va tenir com a moment estel·lar l’aparició de 300 esquelets al fossar de la Prioral); l’alcalde Eduard de Toda inaugurava el Mercat de les Peixateries Velles; un espai organitzat i parcialment cobert amb una enginyosa es-

HISTÒRIA Espai que ocupaven les antigues Peixateries Velles, a Reus

habitants- era la segona àrea demogràfica de la “província” i la tercera del país (darrera Barcelona i Reus). L’1 de setembre de 1887 l’alcalde Francesc Pedrola Borràs, inaugurava el Mercat Municipal que amb 2.688 metres quadrats de superfície i una alçada de 22 metres, es convertia en el primer “gran” mercat de la “província”.

tructura metàl·lica, que en la reforma de 1914 adquiriria una curiosa forma parabòlica.

EL MERCAT DE TORTOSA A les comarques del sud de Catalunya, Tarragona havia donat el tret de sortida. I Reus l’havia seguit. Però, en canvi, seria la ciutat de Tortosa la qui emprendria el primer projecte d’envergadura. A finals del segle XIX, la capital del Baix Ebre -amb 25.000

LA PARADA ERA UNA “BÚSTIA OCULTA” QUE S’UTILITZAVA COM UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ ENTRE LA GENT REFUGIADA A LES MUNTANYES I ELS SEUS FAMILIARS A LA CIUTAT El Mercat de Tortosa és un receptacle d’història. Al seu interior acull un dels dos comerços centenaris de la

ciutat: la Pesca Salada Manolo, fundada l’any 1906 pel bacallaner Manolo Loras. La seva besnéta Carme Loras, -actual propietària i quarta generació del negoci-, afirma que el besavi Manolo “va ensenyar la professió a molts aprenents; però també els va ensenyar a llegir, a escriure i a comptar”. I explica que després de la Guerra Civil, la parada era una “bústia oculta” que s’utilitzava com un mitjà de comunicació entre la gent refugiada a les muntanyes i els seus familiars a la ciutat.

El Mercat de Tortosa, es, també un espai viu. Després de cent trenta dos anys d’existència i dues reformes integrals (1948 i 1996), es el principal centre de comerç alimentari de la comarca del Baix Ebre. A les tradicionals carnisseries, cansaladeries, peixateries, verduleries, fruiteries, bacallaneries, ous i freixures; s’hi ha sumat el resultat dels canvis d’hàbits de consum, i de les noves demandes. Destaca el Bar Esther, situat a l’entrada per la plaça Barcelona, que a la seva reconeguda oferta, hi suma la curiosa anècdota que els cambrers branden sorollosament una esquella cada cop que un client deixa una propina.

EL MERCAT DE TARRAGONA Van haver de passar tres quarts de segle fins que Tarragona va donar el salt cap a un mercat de grans dimensions.

Era el 19 de desembre de 1915, quan l’alcalde Josep Prats i Prats, tallava la cinta i obria al públic les portes del Mercat Central de Tarragona. El projecte havia estat impulsat per l’alcalde Pere Cobos i Roa (1911), un emprenedor industrial que es va inspirar en els mercats de Barcelona i en el de Tortosa; i l’obra de construcció va durar quatre anys (menys de la meitat del temps que s’ha emprat en la darrera reforma). L’Ajuntament li va dedicar un petit carrer, davant de l’entrada est.

El Mercat Central de Tarragona també es història viva. Quan va ser edificat; la plaça Corsini, el carrer Colom, el carrer Lleida i el carrer Soler; eren

Mercat de Tortosa des de la Plaça de Barcelona. Font Blog Tortosa Antiga

VIUOCT2019 - HISTÒRIA

47

Aspecte interior del Mercat Central de Tarragona a principis del segle XX

EL NOU MERCAT DE TARRAGONA SE SITUAVA EN UN EXTREM DEL FÒRU, EL GRAN ESPAI COMERCIAL DE LA TÀRRACO ROMANA de la Tàrraco romana) feia dotze segles que havia perdut la seva funció.

Però, casualitat o no, el nou mercat es situaria sobre un extrem d’aquell vell testimoni. També es una anècdota destacada, el fet de que el primer partit de futbol de la història de la ciutat (1904), es disputaria sobre un terreny de joc efímer situat davant de l’entrada de Corsini.

-encara- terres de conreu a un cop de pedra de la Rambla i dels “Despullats”.

La ubicació del nou mercat; situat -llavors- en un extrem de la ciutat, va generar no poques crítiques. La premsa de l’època està plena d’articles que “suggerien” altres emplaçaments. Però la determinació de Cobos no tan sols faria realitat el seu projecte (tot i que ell no l’arribaria a veure completat), sinó que al seu entorn s’impulsaria el segon eixample de la ciutat.

Mercat Central de Tarragona i ruines del Forum Romà (1928). Font Blog Tarragona Antiga

48

Cobos no estava tan equivocat com pretenien. Es pot ben dir que l’actual Mercat Central de Tarragona recull l’herència del vell Fòrum romà situat entre els carrers Lleida i Cervantes.

Quan es va inaugurar el Mercat Central, el fòrum (el gran espai comercial

EL MERCAT DE REUS Reus, primera plaça econòmica i demogràfica de la “província” a principis del segle XX, seria, en canvi, la darrera -de les tres grans ciutats del territori- a construir un gran mercat. Se’n parlava des de l’època del general Prim (18601870), però no va ser fins el 1934, en temps de l’alcalde Josep Borràs i Messeguer que es va posar fil a l’agulla.

No obstant això, la repressió del govern espanyol després dels Fets del Sis

Teatre Circ. Reus. Solar sobre el qual s'edificaria el Mercat. Centre Municipal de la Imatge de Reus

VIUOCT2019 - HISTÒRIA

Víctimes del bombardeig franquista sobre el Liceu i el Mercat de Lleida (1937). Font Arxiu Nacional de Catalunya

d’Octubre (1934) -l’empresonament del govern de la Generalitat, i el cessament de tots els alcaldes catalanistes del país-; i l’esclat de la Guerra Civil (1936) paralitzarien les obres inicials.

L’any 1949 seria, paradoxalment, un alcalde franquista -el carlí Pere Miralles Casals- qui recolliria l’herència de l’alcalde Borràs -llavors a l’exili-, i conclouria l’obra. Havien passat catorze anys, un judici i condemna contra el govern de Catalunya, una mortífera guerra civil, i una brutal postguerra dominada per les tres “emes”: misèria, malalties i mort. La diada de Sant Pere obria les portes el Mercat Municipal de Reus, un edifici de 4.458 metres quadrats i 127 parades, construït sobre els terrenys de l’antic Teatre del Círcol, que es convertia en el més gran de les comarques del sud de Catalunya.

Aviat la superfície i l’oferta es demostrarien insuficients per a cobrir la demanda d’una ciutat que creixia a marxes forçades. Entre 1949 i 1975, Reus havia passat de 35.000 a 70.000 habitants; i tot i que a nivell de padró municipal havia perdut la primacia territorial el seu terme municipal encara acollia el nucli compacte més poblat de la “província”. El 1975 va ser creat el segon mercat: el del Carrilet (també un vell projecte de l’alcalde republicà Borràs), sobre els terrenys de l’antiga estació del carrilet de Salou; i Reus es

convertia en l’única ciutat de la “província” que tindria -i que té- dos mercats estables.

EL MERCAT DE LLEIDA Tot i que és fora dels límits de la “província”, el Mercat de Lleida ha tingut, històricament, una intensa vinculació amb els de Reus i de Tarragona, relacionada amb la fruita i la verdura. El Mercat de Sant Lluís -situat a l’avinguda de Blondel- va ser inaugurat l’any 1883, durant el govern municipal del paer en cap Antoni Agelet i Romeu; i va estar en funcionament fins el 1960, que va ser enderrocat per a construir-hi l’estació d’autobusos. Després de l’enderroc, Lleida ja no tindria mai més un mercat central minorista però, en canvi, la Paeria impulsaria una xarxa de mercats de barri que funcionen a ple rendiment.

Clausura a banda, el Mercat de Sant Lluís te una història tràgica que va que-

Mercat de Reus (1950). Font Centre Municipal de la Imatge de Reus

50

VIUOCT2019 - HISTÒRIA

EL MERCAT DE SANT LLUÍS TE UNA HISTÒRIA TRÀGICA QUE VA QUEDAR PER SEMPRE GRAVADA EN LA MEMÒRIA COL·LECTIVA: EL 2 DE NOVEMBRE DE 1937, dar per sempre gravada en la memòria col·lectiva: el 2 de novembre de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, l’aviació del règim feixista de Mussolini -aliada del bàndol rebel franquistabombardejava Lleida. Eren les 15’40 hores de la tarda, quan una esquadrilla d’avions Savoia-Marchetti, llençava quasi un centenar de bombes (de cent, quinze i deu quilos) sobre la trama urbana de la ciutat; abastant, principalment, el Pont Vell .,l’avinguda de Blondel i els carrers Sant Antoni i Major.

De resultes d’aquell bombardeig van morir més de tres-centes persones.

Quaranta vuit nens i sis professors, al Liceu Escolar, a tocar del Mercat de Sant Lluís. I dues-centes cinquanta persones més -entre paradistes i clients- (molts d’ells nens i nenes molt petits), al Mercat de Sant Lluís. El poeta local Xandri el titellaire (1938) diria: “La rialla dels infants degué quedar soterrada per sempre sota les runes i els àngels dels infants també degueren caure-hi morts amb les ales de plata esmicolades” Els mercats de les nostres vides... i dels nostres morts.

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

RECOMANACIONS

Alícia Fàbregas

PER QUÈ HEM DE SALVAR EL NOSTRE PLANETA? A través d’un relat amb un guió i unes imatges impressionants, el gran divulgador científic britànic David Attenborough, guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials i ja amb més de noranta anys, fa un recorregut per tot el món, descobrint-nos les diverses espècies que l’habiten, el perill que corren per culpa de l’activitat humana i l’esperança que encara ens queda. De l’Àrtic a l’Àfrica, de l’Amazones a Sibèria, tot està connectat, i en vuit capítols aquesta sèrie ho demostra, passant per 50 països diferents després de recopilar material durant quatre anys.

Tot amb un alt nivell de rigor cien-

tífic, però narrat de forma amena, perquè puguem entendre la complexitat dels ecosistemes del nostre món d’una manera entretinguda. Si us heu preguntat què és realment això del canvi climàtic i quines estan sent les conseqüències ja palpables, aquesta sèrie ofereix moltes respostes.

T’INTERESSARÀ SI...

Si vols conèixer el planeta on vius i entendre perquè ens hem de preocupar pel seu futur, que és també el nostre.

APUNTA Our Planet, a Netfilx.

UN CLUB QUE VA CREAR TOT UN MOVIMENT CULTURAL I MUSICAL S’han escrit molts llibres sobre The Haçienda, el mític club de Manchester dels 80 i 90 -el més influent de la història segons molta gent-, però The Haçienda: Cómo no dirigir un club el firma un dels seus propietaris, Peter Hook, baixista i fundador de Joy Division i després de New Order. De fet, l’edició original, en anglès, es va publicar el 2010, però fins el 2019 no hi havia edició en castellà, i en català encara no existeix.

El seu valor no té a veure amb com està escric, sobretot perquè de vegades Hook -o ‘Hooky’, com és més conegutpot fer servir un to proper a l’arrogància. El seu valor té a veure amb la part documental, perquè es descriu en detall com es va gestionar el club -fins i tot es mostren informes financers-, com es va prendre cada decisió, quins grups van actuar, els programes detallats i les anècdotes més boges. És altament interessant per els amants de la música, per aquells que van viure -o volen conèixer com va ser- aquella evolució del brit pop a l’àcid house i finalment al món dels DJs. La música, les drogues, la cultura i The Haçienda es van combinar per a crear una escena vibrant i desenfrenada que va conformar un punt de referència per a tot el món.

52

.

T’INTERESSARÀ SI...

Ets amant de la música i vols conèixer la història d’un club mític i d’uns grups mundialment reconeguts.

APUNTA The Haçienda: Cómo no dirigir un club, de Peter Hook.

VIUOCT2019 - RECOMANACIONS

Assessorament gratuït Visita a domicili sense cost Pressupost sense compromís Finançament a mida

Et costa pujar i baixar escales?

TENIM LA SOLUCIÓ! *** TRUCA ARA ***

i no paguis fins al FEBRER!

Solucions en accessibilitat

900 414 000 www.validasinbarreras.com

AGENDA

TARRAGONA

HUMOR 15 DE NOVEMBRE MIGUEL NOGUERA

21h Espai Jove Kesse Gratuït fins a omplir aforament Fa molts anys que Miguel Noguera passeja els seus monòlegs Ultrashow per la península. Però cada dia és diferent de l’anterior i del següent. Perquè un dia dins el cervell de Noguera és molt de temps. A cada espectacle presenta una trentena d’idees, moltes d’elles noves. A vegades les presenta cridant, a vegades, cantant, a vegades amb projeccions, sovint només parlant. Però és que no li cal més per ser el principal renovador de l’humor a casa nostra. Miguel No-

MÚSICA 26 D'OCTUBRE

LED ZEPPELIN 50TH ANNIVERSARY TOUR

JOANA BIARNÉS, MODA A PEU DE CARRER

Aquesta exposició mostra una faceta menys coneguda de la fotògrafa Joana Biarnés, que va morir a finals del 2018. Ens descobreix el seu treball en el camp de la moda durant les dècades seixanta i setanta, principalment als carrers de Barcelona i Madrid. Les fotografies van acompanyades de material videogràfic i personal de la fotògrafa.

ACTIVITATS AL CARRER 24 D'OCTUBRE

FOTOGRAFIA NOCTURNA. LLOCS I FETS

A càrrec de l’Associació Bandera Negra.

Sortides nocturnes per capturar aquells entorns ben misteriosos i enigmàtics del nostre barri que ens inspirin situacions i escenaris que de ben segur ens podrien suggerir escriure una novel·la negra, rodar una sèrie de detectius o gravar un pel·lícula de gènere fantàstic.

FINS 20 DE DESEMBRE

Tinglado 2 del Moll de Costa Gratuït

guera és humor d’avantguarda. L’humor del futur que pot ser gaudit avui.

20h Centre Cívic de Torreforta i Centre Cívic de Sant Salvador Gratuït amb inscripció prèvia

ART

22h Sala Zero 16€ Whole Lotta Band incia la seva gira més important per a celebrar el 50 aniversari de la banda britànica. Un espectacle únic per a retre homenatge a la banda de rock més gran de la història. Un recorregut per tota la història de Led Zeppelin que et farà sentir la seva música com mai.

EL RESTAURANT VERMUTS ROFES DE REUS RENOVA LA SEVA PROPOSTA GASTRONÒMICA . El restaurant reusenc va acollir la presentació d’una nova proposta gastronòmica, de la mà del xef Jose Miguel Lozano, que s’ha incorporat recentment a l’equip de cuina.

Durant la trobada, Lozano va descriure la nova selecció culinària com a una proposta “innovadora”. “Es tracta de cuina mediterrània amb pinzellades d’autor, una fusió entre tradició i modernitat. Emprem tècniques de procedència asiàtica, per exemple, però sense perdre l’essència que caracteritza el restaurant”, afirmà el cuiner. També va destacar la presència del vermut en múltiples opcions i textures. L’escuma de vermut Rofes amb anxova i olives amb cruixent de moniato i patates xips n’és un exemple.

“ES TRACTA DE CUINA MEDITERRÀNIA AMB PINZELLADES D’AUTOR, UNA FUSIÓ ENTRE TRADICIÓ I MODERNITAT” Val a dir, que la intenció d’aquest canvi és, segons assegurà el director del Restaurant Vermuts Rofes, Salvador Rofes, “modernitzar una mica l’oferta”. I és que tot i estar consolidats a la ciutat, volem continuar sorprenent tota mena de públics. “Tenim actiu el restaurant fa ja nou anys i escaig i volem seguir evolucionant. A més, és

tret que ajuda a diversificar el públic assistent. Durant la trobada també s’ha esmentat la bona acollida que ha tingut el licor de crema de vermut, el qual va estrenar recentment el seu nou recipient de vidre i és present a diverses botigues de la capital del Baix Camp.

el primer cop que presentem un dels nostres cuiners i creiem que és important fer visible la gent que hi és al darrere elaborant els plats”, ha dit Rofes.

Uns altres atractius del restaurant són els diferents espais que hi ha, un

55

AGENDA

REUS

CINEMA MÚSICA 25 D'OCTUBRE

MAYA, DE MIA HANSEN LOVE 21h Teatre Bartrina Preu socis CDLR: 2€ / Preu no socis: 5€ Desembre de 2012. Després de quatre mesos de captivitat a Síria, dos periodistes francesos són alliberats. Gabriel, el més jove, té una mica més de 30 anys. Després de passar revisions mèdiques i contestar a moltes preguntes, pot estar amb la seva família i la seva xicota. Transcorren unes setmanes, i incapaç de trobar un rumb a la seva vida, decideix anar a Goa, on va créixer. Allí coneixerà a Maya.

26 D'OCTUBRE

FESTIVAL ACCENTS: NAMINA 13h Jardins de la Casa Rull Gratuït Namina en el format més íntim, solo de veu i guitarra, presenta les cançons del nou disc "Ens endurem el vent" (Microscopi 2019) i en repassa d'altres dels dos primers, "Orlando" i "Ígnia".

Fidel al seu segell personal, on el que mana és la cançó, la veu ens bressola o ens sacseja.

FINS EL 2 DE NOVEMBRE

ART

DE DIMECRES A DISSABTE DURANT OCTUBRE ‘DIES DE SOL I VENT’ DE FABIÁN ACIDRES 18h a 22h Cafeteria de Cal Massó Gratuït

Aquesta exposició obre el cicle ’12 mesos, 12 fotògrafs, 12 imatges’ a Cal Massó, que cerca donar a conèixer fotògrafs de la zona a través de les seves imatges.

El fotògraf Fabián Acidres exposa part dels seus treballs al Centre d’Art Cal Massó, en una exposició que rep el nom de ’Dies de vent i sol’, i que presenta un total de 12 fotografies en blanc i negre en formats analògic i digital.

56

VIUOCT2019 - AGENDA

‘CLAIRE VAN DER BOOG: ESPAIS EN CAPES‘ Galeria Antoni Pinyol Gratuït

L’obra de Claire van der Boog desafia les fronteres que separen la pintura de l’escultura, creant tridimensionalitat a través de capes bidimensionals, i les formes abstractes de la representació, sintetitzant la realitat a través de l’abstracció geomètrica, qüestionant així la manera en que percebem i interpretem l’espai. Per aconseguir això, en l’obra de van der Boog podem veure noves formes de representació i una tècnica molt personal que mescla elements poc habituals en l’art.

SALUT

Octubre 2019

EL DOCTOR GUMÀ

I EL SETGE CONTRA EL

CÀNCER DE MAMA

CÀNCER DE

MAMA

LA LLUITA CONTINUA

Aquest 19 d’octubre és el Dia Internacional del Càncer de Mama Cada any es diagnostiquen a la província de Tarragona 500 nous casos de càncer de mama dels quals, tot sigui dit de pas, 5 es diagnostiquen a homes. La bona notícia és que el 90% es curaran

Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius

E

l Dia Internacional del Càncer de Mama serveix per a recordar els deures pendents que té la societat en la lluita contra aquesta xacra. Aprofitant l’efemèride li preguntem al doctor Josep Gumà, cap d’oncologia de l’hospital Sant Joan de Reus, en quin punt es troba la malaltia.

Explica el Dr. Gumà: Cal distingir dos aspectes: la recerca i el percentatge de curabilitat. La recerca va fent el seu

58

camí i els resultats es deixen veure en la quantitat de pacients que aconsegueixen una curació total.

AMB EL DIANÒSTIC PRECOÇ MITJANÇANT MAMOGRAFIA S’ACONSEGUEIX BAIXAR LA MORTALITAT EN UN 30%

VIUOCT2019 - CÀNCER DE MAMA

El percentatge de curacions ha augmentat significativament en els darrers 25 anys. Així és. Fa 25 anys la supervivència de les pacients amb càncer de mama era d’un 40% i ara estem parlant de pràcticament un 90%. Els experts opinen que el 50% d’aquest canvi cal agrair-lo al diagnòstic precoç i l’altre 50% als tractaments que podem administrar a les pacients”.

DETECTAR EL TUMOR EN UN ESTAT INICIAL, UNA DE LES CLAUS DE L’ÈXIT El diagnòstic precoç del càncer de mama es fa amb una mamografia,

CÀNCER DE MAMA

cada dos anys, a la població femenina a partir dels 50 anys, mitjançant el programa del Servei Català de la Salut. Explica el Dr. Josep Gumà: Amb aquesta prova tant senzilla, que consisteix en fer unes radiografies a les mames, s’aconsegueix baixar la mortalitat en un 30%. En una malaltia tan freqüent, baixar la mortalitat un 30% significa salvar un munt de vides. Amb la detecció precoç del càncer s’aconsegueix localitzar la presència de tumors quan són molt petits i per tant, amb una cirurgia mínima que permet conservar el pit, el càncer es controla i es cura. En canvi, quan ens trobem davant de tumors més grossos, cal fer cirurgies més importants, quimioteràpia i aleshores, curar-lo és molt més difícil. En tot cas, amb el programa de detecció precoç fem una feinada.

I pel que fa a la medicació? Quan vaig començar a fer oncologia amb prou feines teníem quatre fàrmacs i els tumors ens arribaven més grossos. Teníem identificats dos tipus de càncer: els que responien a les hormones i els que no, però tampoc sabíem si el tractament funcionaria. Ara en canvi, sabem que no tots els tumors són iguals, identifiquem els que respondran a la quimioteràpia i els que no, els que requereixen anticossos i si a la pacient li caldrà immunoteràpia... A mesura que ha anat augmentant el coneixement de la biologia de la malaltia, han anat apareixent dianes moleculars que ataquen el càncer i això és fantàstic.

EL CIRCUÏT DEL TRACTAMENT Per a una pacient, rebre la notícia que té un tumor representa un xoc emo-

cional i el que vol és començar-se a tractar. Llavors la pacient inicia el circuit del tractament. Quin és aquest circuit? Doncs el següent, en paraules del Dr. Gumà: Si el tumor es detecta al programa de cribatge de diagnòstic precoç, a la pacient se li fa una segona mamografia que corrobori el resultat de la primera. Si es confirma, llavors cal fer una biòpsia, una punció al pit per tal d’extreure una mostra del tumor, més o menys de la mida d’un fideu.

Amb això es podrà identificar el tipus de tumor i quin és el tractament idoni.

La informació passa al Comitè de Tumors, format per un equip transversal de professionals. Al Comitè de Tumors hi ha un ginecòleg, un oncòleg terapèutic, un patòleg, un radiòleg, un especialista en medicina nuclear i també un gestor de casos, la funció del qual

“A MESURA QUE HA ANAT AUGMENTANT EL CONEIXEMENT DE LA BIOLOGIA DE LA MALALTIA, HAN ANAT APAREIXENT DIANES MOLECULARS QUE ATAQUEN EL CÀNCER I AIXÒ ÉS FANTÀSTIC”

“CAL FER UN ESTUDI GENÈTIC DEL TUMOR PER A IDENTIFICAR-NE EL TIPUS. AQUEST ESTUDI ÉS FONAMENTAL” és agendar totes les proves que caldrà fer. Cada professional del Comitè de Tumors té una funció ben definida, però a l’hora de la veritat han de treballar tots a una, de forma eficaç i ben coordinada.

EL MOMENT DE LA RECERCA El Dr. Gumà parla amb satisfacció de la gran tasca de recerca, perquè és la clau per arribar a l’assaig clínic i amb ell, a l’èxit de les teràpies i els tractaments. Avui no ataquem el càncer des d’una sola direcció sinó des de molts cantons. Estem en el punt de trobar biomarcadors per determinar quins fàrmacs poden curar, per saber què té aquesta cèl·lula que la fa diferent d’una altra i com respondrà a tal tractament.

Tenint en compte la quantitat de fàrmacs i tractaments que es poden aplicar, fins i tot resulta difícil que els professionals estiguem al dia de tot i això és una gran notícia.

Quan parlem de recerca, com més equipat està el centre, millors resultats es poden obtenir? "Està clar”, respon el Dr. Gumà. Sovint per provar un fàrmac fan falta 2000 pacients que

presentin un tumor concret. Si els investigadors treballen des d’un centre d’envergadura poden participar en estudis internacionals que compten fàcilment amb aquests 2.000 pacients. Això ens ensenya que en cooperació amb altres centres tot és molt més fàcil i ràpid, més encara si la malaltia que s’estudia és tan freqüent com el càncer de mama.

Efectivament, el càncer de mama és la malaltia més freqüent en les dones i per tant, la recerca que es fa sobre els tumors que presenta és constant i global. Ara bé, a cada nou descobriment que fan els científics es plantegen altres incògnites tant o més importants per seguir avançant.

Com cal resoldre les variants que es poden donar? Cal fer un estudi genètic del tumor per identificar-ne el tipus. Aquest estudi és fonamental. Fa uns anys, a les pacients amb càncer de mama i amb els ganglis axil·lars afectats sempre se’ls feia quimioteràpia, però en canvi, ara s’ha vist que n’hi ha unes quantes que tenen un perfil molecular de baix risc, que encara que tingui els ganglis afectats es po-

60

VIUOCT2019 - CÀNCER DE MAMA

den estalviar la quimioteràpia. En canvi, altres que preveiem que poden tenir complicacions futures, tindran la quimioteràpia i el tractament en general millor prescrit, perquè tindrem tota la informació que ens cal: si té receptors hormonals, el grau d'immunitat i una sèrie d'expressions gèniques amb una matriu de gens que donen el percentatge de risc. Quan convergeixen tots aquests factors es fa un assaig clínic per determinar quin medicament és el que anirà millor a les pacients que presentin les mateixes característiques.

LA PREVISIÓ, CLAU PER ARRIBAR A UNA CURACIÓ TOTAL Preveure què pot passar d'aquí a deu anys vista s’ ha convertit en una qüestió clau per a la curabilitat ja que en pocs anys s’ ha passat d’un 80 a un 90% de curacions”, explica el Dr. Gumà. “Una altra qüestió no menor és que moltes pacients que no es poden considerar curades, amb un tractament tan senzill com una simple fàrmac, poden viure amb tota normalitat 10, 20, 30 anys amb el càncer perfectament controlat.

Dels càncers de mama només un 10% provenen d’un gen heretat del pare o de la mare. Aquest càncer també es pot detectar i tractar. El Dr. Gumà en fa referència en els següents termes: Les persones que tenen aquest gen heretat els podem detectar fentlos un anàlisi de sang. La prova per a ells és una simple punxada però l’analítica és realment molt profunda. Abans es trigava un any en tenir els resultats de l’estudi dels gens, però avui es pot tenir en una setmana. Les màquines de seqüenciació de l’ADN van rapidíssimes i per tant, es pot posar fil a l’agulla de seguida.

DELS CÀNCERS DE MAMA NOMÉS UN 10% PROVENEN D’UN GEN HERETAT DEL PARE O DE LA MARE Però tot plegat va una mica més enllà: Imaginem una pacient que té unes filles, i que ha tingut un tumor. Existeix la possibilitat que quan tinguin 25-30 anys, aquestes filles desenvolupin el mateix tumor que la seva mare i per tant, han de començar a fer-se ressonàncies magnètiques de mama d’una forma habitual i se les fa entrar en un programa de diagnòstic precoç adaptat al risc. També se’ls fa una prova per detectar tumors molt més petits i es controlen els seus ovaris per a abaixar el nivell d’estrògens que són l’aliment del càncer de pit. Va tot lligat.

A l’Hospital Sant Joan tenim un Con-

62

sell Genètic del Càncer que té aquesta funció. En cada cas prescriu per endavant els medicaments i les proves que considera adients per actuar sobre aquell gen heretat que està alterat.

La clau radica en tenir informació precisa i fiable de com som, de què estem fets, què transmeten. I en el coneixement que els professionals poden arribar a tenir de les persones i de les malalties. Tot plegat, clau per arribar a una curació completa.

LA IMMENSA IMPORTÀNCIA DELS EQUIPS HUMANS DE PROFESSIONALS Bé, ara ja sabem que el 90% dels casos de càncer de mama es curen, que els metges disposen d’una sèrie d’armes per a lluitar contra els tumors, que la recerca no s’atura i avança cada dia, però el Dr. Gumà dona especial importància a la bona organització dels equips sanitaris. Ho explica de la següent manera: Moltes vegades passa que tenim la recerca, perfecte!, tots els

fàrmacs, perfecte!, però sobretot cal l'organització sanitària per fer servir tot el que tenim, com toca i quan toca.

Si tenim molts medicaments però una pacient ha d’esperar tres mesos per a una biòpsia, hi ha llista d'espera per radioteràpia i per quimioteràpia i si a més no hi ha no hi ha un Comitè de Tumors que vagi a l'hora i que decideixi què s'ha de fer, llavors és com si no tinguessis res. L’organització és tan important com les eines.

La bona notícia és que el càncer de pit es cura en 9 de cada 10 casos diagnosticats. Que els equips de recerca no es donen per vençuts perquè cada descobriment és un granet de sorra contra el càncer de pit i pel tractament del càncer en general, que la detecció precoç és una de les millors eines. Que la consciència social continua donant el suport que cal a les persones afectades i a les seves famílies, i al capdavall, que ningú es rendeix, perquè la lluita continua.

MOLT A FAVOR DE LA CURA DE LA PELL La pell és l’òrgan més extens dels éssers vius. La nostra capa externa serveix per protegir-nos de les agressions ambientals que poden afectar-nos negativament i de fet, aquesta és la seva principal missió Text_Roser Pros-Roca La pell també és sensible a qualsevol tipus d’emoció que puguem sentir en un moment determinat i situacions d’estrés, un disgust, un trasbals, es deixen veure perfectament en l’estat del cutis. Aquestes situacions indesitjades i la falta de cura, poden conduir a un envelliment prematur i fins i tot a l’aparició d’alguna afecció dermatològica més delicada de tractar. Per això tenir cura de la pell cada dia és fonamental, atès que no deixa de ser un òrgan més, amb característiques especials.

Per a la cura de la pell existeixen al mercat una munió incomptable de productes, però cal tenir en compte que ni tots ens aniran bé ni seran els idonis a cada cas. Cal escollir-los i aplicar-los correctament d’acord amb les necessitats puntuals que poden donar-se i per això, el primer que cal és saber, en quin estat està la nostra pell, detalls que determinarà una persona professional especialista en la matèria.

Cada cop més, els productes farmacèutics i de cosmètica van de la mà amb la intenció de proporcionar a la pell i a les persones, el benestar integral que necessiten. La Farmàcia Pujol de Tarragona és pionera en aquest camp, amb un acurat i detallat estudi de la pell que la seva especialista Mariluz Lorenzo, realitza a la seva selecta clientela.

Es tracta, gràcies a les imatges del Dermo Prime, de saber en quin estat es troba la pell, si té excés de greix, l’estat dels porus, si està prou hidratada.

Només passant per la cara amb lleugers tocs el capçal escàner de la Dermo Prime, aquest envia a la pantalla de l’ordinador la imatge ampliada de l’estat cutani, tant en la part superfi-

cial com la més profunda. D’aquesta manera es poden oferir productes específics, concrets i ben escollits, per a cada tractament. L’objectiu sempre és el mateix: millorar la salut, tenir un bon aspecte, veure’s i sentir-se millor en tots els sentits.

La cura de la pell no entén d’edat ni de sexe. Uns productes tan bàsics com una crema hidratant i una protecció solar haurien d’estar de forma continuada i rutinària en el nostre dia a dia. A banda, altres productes més específics per alguns problemes concrets de la pell dels que de vegades no som ni conscients, haurien de protagonitzar aquells cinc minutets al dia que les persones ens hauríem de dedicar a diari. Uns lleus tocs al damunt de la pell, un producte refrescant i agradable, no només revitalitzen la pell sinó que ajuden a tenir un bon dia.

FARMÀCIA PUJOL DE TARRAGONA ÉS PIONERA EN AQUEST CAMP, AMB UN ACURAT I DETALLAT ESTUDI DE LA PELL

64

VIUOCT2019 - PUBLIREPORTATGE

ARRABASSADA

Més de 40 anys al servei dels tarragonins

www.farmaciespujol.com www.facebook.com/FarmaciesPujol

•Assessorament Dermocosmètic •Serveis de Dietista •Anàlisi Capilar •Sistema Personificat de Dosificació de Medicaments (SPD) •Assessorament Nutrició Esportiva •Servei de Podologia i Fisioterapia •Atenció Farmacèutica COMANDA •Formulació Magistral EXPRÉS •Analisis de Parametres Sanguinis •El·laboració de canestrells personalitzats.

TARRAGONA CENTRE

Assabenta’t de les nostres promocions a Facebook

Tarragona Centre C/Eivissa, 7 977 22 13 23 43005-Tarragona

Vall de l’Arrabassada C/Joan Fuster i Ortells, 7 977 29 27 75 43007-Tarragona

Sant Pere i Sant Pau Bloc St.Joan Esc. A 977 20 04 13 43007-Tarragona

ST PERE I ST PAU

ACONSEGUEIX MÉS AVANTATGES AMB LA NOSTRA TARJETA CLIENT PREFERENT

66

LLARS D'HIVERN

Octubre 2019

A GUST A CASA

QUE VINGUI EL FRED! Encara que siguem fredolics el fred és bo per al medi ambient i per a la nostra pròpia salut. El que hem de fer és tenir la casa preparada per a l’hivern Marc Pascual

Una situació habitual és que, amb la primera baixada forta de temperatures, ens trobem que la calefacció no escalfa prou, que un radiador perd aigua o que la caldera fa pudor a gas. El millor és estalviar-se presses i disgustos posant a punt la nostra calefacció des d’ara mateix.

Abans de posar en marxa el sistema de calefacció caldrà fer unes petites comprovacions a la caldera. Mira, primerament, que la pressió estigui en els nivells correctes. Normalment una pressió inferior a 0,5 bars n’indica un mal funcionament. També caldrà posar-la a mode ‘hivern,’, és a dir, que funcioni alhora per a calefacció i aigua calenta. També ajustarem la temperatura a que la caldera ha de treballar.

En les de condensació la temperatura aconsellable és entre 55 i 60ºC. També hem de comprovar el termòstat (el central o el de cada estança, depenent com ho tingueu muntat); si quan pugem la temperatura sentim que s’engega la caldera i s’escalfen els radiadors és que funciona bé. A vegades un mal funcionament també es pot deure a que les piles del termòstat -en el cas dels nous termòstats digitals- s’hagin esgotat. Cal obrir

68

els radiadors, porgar-los (treure l’aire que hagin pogut acumular al circuit) i mirar que no tinguin fugues.

Si tot funciona, hi ha una sèrie de consells que pots seguir per augmentar el confort i disminuir la factura de la llum o el gas: fes servir només els radiadors a les estances que utilitzis; si una habitació està en desús apaga el radiador i tanca’n bé la porta. La temperatura de confort no hauria de superar els 21º durant el dia. De nit és recomanat

VIUOCT2019 - LLAR D'HIVERN

abaixar-la a 16º. Obtenim més estalvi fent això que no pas apagant-la, ja que quan més energia gasta és quan ha d’apujar més graus de temperatura.

Finalment, si volem estalviar, cal comprovar que les finestres i portes tanquen bé: una finestra vella (amb vidre senzill) o una paret mal aïllada poden disparar la nostra despesa en calefacció Si tots aquests consells se us fan una muntanya, un expert us farà totes les comprovacions i us deixarà la calefacció a punt de marxa per un preu raonable.

HI HA UNA SÈRIE DE CONSELLS QUE POTS SEGUIR PER AUGMENTAR EL CONFORT I DISMINUIR LA FACTURA DE LA LLUM O EL GAS

EINES, MAQUINÀRIA I ARTICLES VARIS PER A L’AGRICULTURA, LA CONSTRUCCIÓ I LA LLAR

DECORA AMB CALIDESA Ja som en plena tardor i aviat arribarà el fred. Aprofita per redecorar la llar tot incorporant elements que ens aportin calidesa Marc Pascual

i sense tractar (caixes, panys de paret, una taula auxiliar...) i, és clar, la llenya i les estufes (que poden esdevenir un element més de decoració incorporant-hi, a dins, unes leds de color vermell o taronja).

El canvi de temporada meteorològica és un moment ideal per fer petits retocs en la decoració. No cal que siguin complicats ni cal gastar-se un dineral... n’hi ha prou amb una mica d’imaginació, un pessic de bon gust i l’ajuda d’uns consells.

Una manera de canviar l’aspecte del sofà i convertir-lo en un full-equip per a l’hivern és incorporant-hi coixins: les fundes de colors vius, més aviat blaus, verds i granats foscos, amb estampats tipus cachemira o estil patchwork, aconseguiran un potent efecte decoratiu i transmetran una sensació de comoditat domèstica. Sempre serà una bona idea utilitzar la tela dels coixins per combinar-la amb les cortines, la funda de les cadires, un camí de taula... un altre complement que aporta calidesa són els plaids, unes mantes pensades per a

70

FES UNA PASSEJADA PEL BOSC: ALLÀ PODRÀS RECOLLIR FULLES, TRONCS, PEDRES I ALTRES ELEMENTS QUE ENS OFEREIX LA NATURA PER A DECORAR LA LLAR estar al sofà i que poden esdevenir un magnífic complement decoratiu. N’hi ha des de les més bones, de llana merino, fins a les més econòmiques acríliques o de folre polar.

Altres elements que aporten calidesa i confort en temps de fred són les espelmes (que per exemple poden posar-se al mig d’un centre de fruits secs), els elements de fusta reciclada

VIUOCT2019 - LLAR D'HIVERN

NATURA A CASA Aprofita la magnificència de la tardor i fes una passejada pel bosc: allà podràs recollir fulles, troncs, pedres i altres elements que ens ofereix la natura per a decorar la llar. Amb aquests elements podràs crear centres de taula, rams amb branques i plantes seques, garlandes de fulles seques i branquetes per a la porta... quan la natura entra per la porta, el fred fuig per la finestra. Una altra manera d’incorporar la natura és entrant a la sala d’estar les plantes del balcó o la terrassa per a protegir-les del fred. Has de tenir en compte que la calefacció les resseca per la qual cosa les hauràs d’aspergir, de tant en tant, amb un vaporitzador i aigua destil·lada.

Anunci 175 X 125 revista viu octubre - 12/10/19- 10:10

BIOMASSA CALEFACCIÓ ECOLÒGICA La biomassa està formada per restes de matèries llenyoses procedents del sector agrícola o forestal i de les indústries de transformació prioritària, aprofitaments comercials i bosc menut. Finalment, els derivats d’indústries de la fusta.

BENEFICIS AMBIENTALS I ECONÒMICS És d’una energia renovable provinent

La formen residus agrícoles, restes de conreus llenyosos o herbacis (palla, tiges de gira-sol, canyes de blat de moro...) i residus de la indústria agrícola i agroalimentària (oli d’oliva).

També restes forestals procedents de treballs silvícoles de millora, desbrossament de matoll, obertura de franges tallafoc, perímetres de protecció

de la gestió forestal sostenible i del sector agrícola amb un balanç neutre d’emissions de CO2 (element causant de l’efecte hivernacle). Tenen un baix contingut en sofre. Promou una gestió forestal sostenible, millorant l’estat de les masses forestals i, per tant afavoreixen la prevenció de focs forestals i les seves cendres es poden aprofitar com a adob. Afavoreix així mateix la creació de nous llocs de treball al medi rural, ajudant a fixar-ne la població. A més és un sistema econòmic per a escalfar-se: el seu cost en €/kWh és inferior al dels combustibles fòssils. El seu preu és molt més estable que el del gasoil o l’electricitat.

L’ANY 2018 ES VAN CONSUMIR 386.000 TONES DE BIOMASSA FORESTAL

UN SECTOR EN CREIXEMENT El consum de biomassa forestal per a usos tèrmics –és a dir, per a calefacció, aigua calenta sanitària i calor industrial- ha crescut el 2018 un 5,2%.

En total, l’any 2018 es van consumir 386.000 tones de biomassa forestal, 19.000 tones més respecte el 2017.

Aquesta xifra va suposar una reducció de 106.000 tones l’any d’emissions de CO2, 15.000 tones més de reducció que l’any anterior. Igualment, aquest volum de biomassa equival a gestionar 16.100 hectàrees de superfície forestal, un 4,2% més que el 2017, i ha contribuït a evitar el consum de 106.000 tones de petroli.

Font: Institut Català d’Energia

72

VIUOCT2019 - LLAR D'HIVERN

ECONOMIA

CAMP PER CRÉIXER

El proper mes el VIU a fons estarà dedicat a l’economia del Camp de Tarragona i les seves perspectives de futur. Comptarem amb economistes, dirigents i representants d’entitats que ens donaran les claus del nostre futur econòmic.

Si ets un empresari o comerciant t’interessa aparèixer a la nostra revista: som la revista de referència al Camp de Tarragona amb edicions a Tarragona, Reus i Valls. Posa't en contacte amb nosaltres i et farem la millor oferta.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

LA CALOR MÉS NATURAL Diuen que la llenya és el millor sistema de calefacció perquè escalfa tres cops: quan vas a fer-la, quan has de pujar-la a l’estufa i quan crema...

Marc Pascual

Bromes a part la llenya és una manera d’escalfar-se eficient i econòmica. I una forma de donar sortida a l’excés de llenya que tenim al territori a causa de l’abandonament de molt cultius, per tant una solució plenament ecològica.

Actualment podem trobar infinitat de models d’estufes de llenya: d’acer o de ferro colat. Rústica o moderna. Cara o molt econòmica...

Si volem que l’estufa de llenya esdevingui el nostre sistema de calefacció principal hauríem de decantar-nos per una estufa tipus ‘turbo’, una de doble combustió o una de radiació.

L’estufa Turbo és econòmica i assoleix ràpidament la temperatura desitjada perquè compta amb un segon sistema d’aire ajustable (els gasos cremen a mitja alçada). El seu rendiment

és molt bo i solen ser de qualitat. La combustió turbo permet disminuir els dipòsits de sutge.

Pel que fa a les de doble combustió, també anomenada de postcombustió, es la més econòmica ja que crema els gasos de la primera combustió en una segona cambra. És ecològica (quant més gasos crema, menor és la contaminació) i eficient per definició amb un rendiment del 80%. Té la prestigiosa certificació francesa «Flamme Verte», un referent en el mercat.

Una solució més cara però molt efectiva és l’estufa de llenya de radiació. Sol ser voluminosa i per això disposa d’una gran autonomia (fins 20h), però com que és més gran consumeix més. Fabricada amb materials refractaris per a una major propagació de la calor i una durada més llarga. Hi podem posar troncs de fins a 50 cm i té un gran rendiment: desprèn molta escalfor.

LA LLENYA ÉS UNA MANERA D’ESCALFAR-SE EFICIENT I ECONÒMICA. I UNA FORMA DE DONAR SORTIDA A L’EXCÉS DE LLENYA QUE TENIM AL TERRITORI

POTÈNCIA A LA TEVA MIDA Per a cases ben aïllades n’hi ha prou amb 60 W/m², és a dir, 0,6 kW per m².

Per a escalfar una superfície de 100 m², la potencia de l’estufa haurà de ser de 6 kW. El càlcul pot variar depenent de l’aïllament de la llar, l’alçada dels sostres i l’orientació de l’edificació. Sempre serà una bona idea consultar el venedor o l’instal·lador abans de decantar-nos per un model.

74

VIUOCT2019 - LLAR D'HIVERN

REUS | TARRAGONA

habitatge Núm. 22 | Octubre 2019

93 dies. És el temps que necessitem per vendre el teu immoble amb el servei exclusiu àgorax®premium.

Vine a veure’ns al carrer Jesús, 35 de Reus o truca’ns al 977 756 839.

Xalet + apartament (371 m2 totals) amb terreny (7.170 m2). Xalet principal amb cuina, menjador, 5 habitacions, 2 banys, porxo i terrassa. Apartament amb cuina americana, 2 habitacions i un bany. Pàrquing (4 cotxes i lavabo), piscina, barbacoa i jardí. Confort i natura per a tota la família!

Xalet en venda / Avinguda d’El Morell (Reus)

347.000 €

Si tu també vols vendre som la millor opció.

Sol·licita el pla de venda exclusiu per a la teva propietat.

Carrer Jesús, 35 43201 Reus Tel. 977 756 839 Whatsapp: 600 498 977 oficina@agorax.es

www.agorax.es

Dídac Rodríguez Director d’Àgorax

179.000 €

ZONA FIRA Pis amb plaça de pàrquing

COMPRA VENDA LLOGUER PISOS CASES XALETS LOCALS TERRENYS

info@fincas-marti.com www.fincas-marti.com

PISO - MONTBRIO DEL CAMP

FINCA - LA SELVA DEL CAMP

PISO - RIUDOMS

Piso de 64m2, 2 hab., 1 baño, cocina, salon y ascensor.

Finca rústica de 3090m2, casa legalizada, agua y luz.

Piso de 84m2, 2 hab., 2 baños, salón y parking.

64m2

Especificacions vàlidas excepte error d’impremta o tipogràfic. Fotografies no contractuals. Preus sense els impostos inclosos.

A.P.I 448 aicat 2320

2

1

G

Ref.: 7295

78.500€ 3090m2

G

Ref.: 7728

86.000€

84m2

2

2

G

Ref.: 7678

95.000€

PISO - REUS

PISO - REUS

PISO - MONTBRIO DEL CAMP

Reus piso en zona alta, 82m2, 3 hab., 1 baño, reformado.

Piso seminuevo en Reus C/ Joan Corominas de 109m 2, 2-3 hab., 2 baños.

Piso seminuevo de 83m2, 3 hab., 2 baños, salón, terraza, 2 plazas de parking y trastero.

FINCA - LA SELVA DEL CAMP

DUPLEX - MONTBRIO DEL CAMP

CHALET - ALFORJA

Finca de 5.600m2 edificables, 106m2 edificados, 4 hab., 2 baños.

Duplex de 140m2, 3 hab., 2 baños, terraza, ascensor, piscina y parking.

Chalet de 1.500m2 de parcela, 133m2 construcción, 3 hab., 1 baño y piscina.

82m

2

106m2

3

4

1

2

G

Ref.: 7730

99.000€ 109m

G Ref.: 7729 130.000€

2

140m2

2-3

3

3

2

G Ref.: 74-B 106.000€

G Ref.: 7012 138.000€

83m2

133m2

3

3

2

1

G

Ref.: 7695 124.950€

G Ref.: 7723 195.000€

CHALET - PICARANY ALMOSTER CASA - AIGUES VERDS - REUS

CASA - MAS ANGLES - REUS

Chalet de 980m2 de parcela, 250m2 construcción, 5 hab., 2 baños, calefacción.

Adosado de 109m2, 3 hab., 2 baños, terraza y zona com.

250m

2

5

2

G Ref.: 7608 240.000€

Adosado de 197m2, 3 hab., 3 baños, terraza, jardín y zona com.

197m

2

3

3

G

Ref.: 038

264.000€ 109m2

3

3

G

Ref.: 039

Av. Pere Cerimoniós, 86 bx 4. • C/ Camí de Riudoms, 22 bx 2, Tel: 977 318 995 • 977 754 841 • 617 472 053 • 43205 Reus

305.700€

Tel. 877 054 867

C/ Salvador Espriu, 5 43201 REUS

MOBLES INTERIOR · DECORACIÓ · REFORMES · CUINES · BANYS

www.tcinterior.com

Tel. 977 752 951 TENDALS & RÈTOLS i RETOLACIONS

C/ Amargura, 6 43201 REUS

www.toldocolor.com

TENDALS · PÈRGOLES · PARA-SOLS · TANCAMENTS · TENDALS PLANS · COFRES MOBILIARI HOSTELERIA · RÈTOLS · RETOLACIONS · IMPRESSIÓ DIGITAL

AB

AB

CDE

CDE

FG

FG

AB

AB

CDE

CDE

FG

FG

AB

AB

AB

CDE

CDE

CDE

FG

FG

FG

AB

AB

CDE

CDE

AB

FG

FG

CDE

FG

ELS MILLORS PREUS EN MANTENIMENT

TRUQUI AL 977 894 179

REPAREM TOT TIPUS D’ASCENSORS

Ascensor per a col·lectivitats i per a vivendes unifamiliars Seguretat, confort i disseny per a tots Baix consum i màxima eficiència Dissenyi l'elevador al seu gust

Plataformes salva escales Desenvolupem el seu projecte d'accessibilitat Ens adaptem a les seves necessitats Diferents models per escollir

Elevador vertical d’interior Desplaceu-vos entre plantes sense perdre espai Avançat tecnològicament i de fàcil instal·lació Ideal per a persones amb minusvalideses

Cadires puja escales Muntatges ràpids i sense cap tipus d'obra Màxim rendiment des del primer dia Diferents models corbats i rectes

Plataformes puja escales

INSTAL·LACIÓ EN

HORES

Una gran solució a problemes de mobilitat S'adapta a trams corbats i rectes Models per a interior i exterior

GSM INSTAL·LACIÓ DE TELÈFON DE CABINA

SERVEI REPARACIÓ AVARIES 24 HORES

ESTUDIS EFICIENCIA ENERGÈTICA

FINANÇAMENT A MIDA

C/ O’DONNELL, 29 – BAIXOS – 43205 – REUS – Tel.: 977 894 179 www.ascensorssales.com – reus@ascensorssales.com

PER MÉS INFORMACIÓ www.ascensorssales.com

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

LT 104. REUS. TRASPÀS. RESTAURANT EN FUNCIONAMENT. Molt cèntric.

Superficie 210m². En perfecte estat i reformat. Llicència d’activitat en vigor. Sortida de fums. Totalment equipat (envasadora al buit, forn de vapor...) Zona de barra, 2 WC (1 adaptat), zona de menjador i possibilitat de terrassa. PVP. 60.000€

Carrer del Vent, 34 local 2 - 43201 Reus Telf: 977 300 590 comercial@inmobiliariafortunyreus.com Av. Prat de la Riba 17 - 43201 Reus Tel: 977 076 271 | info@immofortuny.com

Ref: EF32 PISO, CALLE SANT LLUÍS PRECIO 50.000€

Ref: EF64 AV. VIDAL I BARRAQUER PRECIO: 78.000€

REF: EF 58 CARRER DEL CARMEN PRECIO: 55.000€

Ref: EF67 Calle Riera de Aragó. Precio: 107.000€

Ref: EF84 CALLE ESPRONCEDA PRECIO: 158.000€

REF: EF88 CALLE ANTONI BOFARULL PRECIO: 132.000€

PISO, MARE MOLAS – PRECIO: 49.300€ Ref: CG01 Piso de 60 m2 exterior, 2 dormitorios antes 3, cocina, un baño, salón-comedor. 5ª planta sin ascensor. Certificado energético: En trámite.

PISO, MAJOR (SALOU) – PRECIO: 79.700€ Ref: CG02 Piso de 50 m2 a dos calles de la playa, 1 dormitorio, salón-cocina abiertos, 1 baño, 1 terraza con vistas al mar. Exterior. CEE: G

PISO, EDUARD TODA – PRECIO: 82.500€ Ref: CG03 Ático de 97 m2, 4 dormitorios, 1 baño reformado, salón-comedor, cocina, balcón. Parking opcional. Certificado energético: EN TRAMITE

PISO, PASEO MISERICORDIA – PRECIO: 120.000€ Ref: CG04 Piso luminoso de 120 m2, 3 habitaciones antes 4, 2 baños, cocina, salón-comedor. 2ª planta con ascensor. A/A, Calefacción. CEE: En trámite.

PISO, PAU FONT DE RUBINAT – PRECIO: 129.000€ Ref: CG05 Piso de 98 m2, 3 habitaciones, 2 baños, salón-comedor, cocina. 1ª planta con ascensor. Parquet.

A/A. CEE: E

PISO, POBOLEDA – PRECIO: 179.500€Ref: CG06 Piso seminuevo de 110 m2, 4 dormitorios, 2 baños, salón-comedor, cocina con terraza amplia. Zona comunitaria con piscina, parking y trastero. A/A. Calefacción. CEE: En trámite.

Piso céntrico. Exterior, en buen estado, para entrar a vivir. 1 habitación y baño independiente, cocina tipo americana.

Ventanas de aluminio y Climalit, suelos de gres. Perfecto para inversionista, una pareja o una persona sola. Completamente amueblado. Con aire acondicionado. C.E.: en trámite.

Venta de sobreático en la calle Riera de Aragó en Reus... ubicado en una muy buena zona a tan solo unos minutos andando al centro de la ciudad , cerca de todos los servicios (colegios , farmacias , cap, supermercados, tiendas varias , etc.). La vivienda está en una finca con ascensor , es un sobre ático de 76 m2 construidos, con 3 dormitorios, un baño completo , cocina, salón comedor con salida a la terraza. Terraza con espectaculares vistas a toda la ciudad. En la terraza hay un trastero. Piso muy luminoso y tranquilo. Es una gran Oportunidad... !!!! C.E.: sí.

El piso está en una quinta planta con ascensor de 75 m2, con bonitas vistas a la ciudad , tiene 3 dormitorios, un baño con plato de ducha, salón - comedor , y cocina . La vivienda está en buen estado de conservación. C.E.: si.

Piso en zona “ Los Poetas” , justo al lado del paseo Sunyer .

EXCELENTE UBICACIÓN. 110 m2 útiles, 5 dormitorios , cocina, lavadero, un baño completo y un aseo. La vivienda está de origen bien conservado cuenta con calefacción central del edificio. 10 ª plata con ascensor. C.E.: en trámite.

El piso está a tan solo unos minutos de la Plaza del Ayuntamiento, cerca tiene todos los servicios necesarios para el día a día. Vivienda ubicada en una segunda planta sin ascensor, de 75 m2, con 3 dormitorios, un baño reformado, salón - comedor amplio y cocina reformada. El piso es amplio, luminso y está muy bien situado . C.E.: sí.

Piso en la calle Antoni de Bofarull a tan solo un par de calles de Paseo Prim y a tan solo 5 minutos andando al centro de la ciudad de Reus. El piso tiene 4 amplios dormitorios, dos baños completos (uno con plato de ducha y el otro con bañera), amplia cocina con zona de lavadero , y un gran salón - comedor con salida a un balcón. El piso tiene suelos de parquet y calefacción. Oportunidad piso en impecable estado para entrar a vivir. C.E.: en trámite. .

www.inmobiliariafortunyreus.com

PISOS AL CENTRE DE REUS CARRER ESCORXADOR

90 m2

XALETS A URB. EL PINAR PARCELA

LA TEVA IMMOBILIÀRIA I CONSTRUCTORA A REUS

600 m2

CONSTRUÏTS

229 m2

Av. President Companys nº 5, Reus 977 591 185 · info@niuviuimmobiliaria.com www.niuviuimmobiliaria.com

ACCESSIBILITAT DINS DE CASA Les cadires salvaescales ajuden a millorar l’accessibilitat dins de casa, facilitant a les persones d’avançada edat o amb mobilitat reduïda poder pujar i baixar les escales sense esforç i de forma totalment segura i còmoda Redacció Cadira salvascales

A més, les cadires pujaescales ocupen molt poc espai, s’instal·len ràpidament, sense fer obres, i s’integren perfectament a l’entorn.

I és que, a mesura que ens fem grans, els problemes de mobilitat dificulten l’autonomia de les persones dins de casa. Les escales es converteixen, doncs, en un dels principals obstacles als que fer front cada dia, essent la primera causa de caigudes i convertint-se en tot un perill.

Per sort, les cadires salvaescales s’adapten perfectament a tot tipus d’escales, permeten evitar caigudes i ofereixen una gran tranquil·litat.

EXISTEIXEN MODELS DE CADIRA PER A TOTES LES BUTXAQUES

ES POT INSTAL·LAR UNA CADIRA SALVAESCALES A CASA MEVA? I tant que sí. Totes les cadires salvaescales es fan a mida de cada escala. Per tant, és necessari que un tècnic primerament visiti casa teva, analitzi l’escala i prengui les mides necessàries per fer-te un pressupost. Válida sin barreras t’ofereix assessorament, visita a domicili i pressupost sense compromís.

QUAN VAL INSTAL·LAR UNA CADIRA SALVAESCALES? ÉS MOLT CAR? Instal·lar una cadira salvaescales és una necessitat. Una cadira salvaescales és una ajuda tècnica per millorar la qualitat de vida de les persones. Existeixen models de cadira per a totes les butxaques. El preu final dependrà del tipus d’escala, del recorregut, del tipus de cadira escollida i dels opcionals. T’animem a sol·licitar un pressupost gratuït i sense compromís.

Válida sin barreras és la millor opció. És una empresa d’aquí, catalana, especialitzada en ajudes per a l’accessibilitat i amb activa presència a Tarragona i Reus. Compta amb més de 20 anys d’experiència en el sector, està compromesa amb el territori i és molt propera.

Válida sin barreras - Telèfon gratuït 900 414 000 www.validasinbarreras.com

92

VIUOCT2019 - PUBLIREPORTATGE

Millorem el sistema de distribució del VIU a fons, per guanyar visibilitat i proximitat.

Ara a més dels punts més estratègics de sempre, ens trobaràs també a tots els comerços i sales d’espera dels principals carrers de la ciutat: cafeteries, centres de salut i estètica, perruqueries, acadèmies, concessionaris, etc.

Reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local i molt més. Busca’ns a les xarxes socials. PROPERAMENT NOVA WEB!!!

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

Reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local i molt més. Busca’ns a les xarxes socials.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat