VIU Tarragona 58

#58 | Setembre 2019 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#58 Setembre 2019 www.viuafons.cat

TARRAGONA

I a més: Noemí LLauradó | Museu del Ferrocarril a Móra la Nova | Barcelona 1714 | Ramon Besa | Lo Pau de Ponts | El nen de les oques | Motor | Història

VIUhabitatge

p.139

La festa més tradicional i estimada de Tarragona: un exemple d'èxit, autoestima i superació

TARRAGONA

Entrada del Braç, Foto: Laia Diaz. Ajuntament de Tarragona

ESCLATA SANTA TECLA!

Millorem el sistema de distribució del VIU a fons, per guanyar visibilitat i proximitat.

Ara a més dels punts més estratègics de sempre, ens trobaràs també a tots els comerços i sales d’espera dels principals carrers de la ciutat: cafeteries, centres de salut i estètica, perruqueries, acadèmies, concessionaris, etc.

Reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local i molt més. Busca’ns a les xarxes socials. PROPERAMENT NOVA WEB!!!

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

6

12

24

Sumari

#58

34

38

3 EDITORIAL | 6 NOEMÍ LLAURADÓ - Entrevista a la nova presidenta de la Diputació. | 12 UN MUSEU A TOT TREN - Descobreix les maravelles del Museu del Ferrocarril. | 20 BARCELONA 1714 - Una pel·lícula amb accent tarragoní. | 24 RAMON BESA - Parlem amb un dels grans gurús del futbol. | 30 QUIN TEMPS HA DE FER - Previsió meteorològica i saber popular. | 34 LO PAU DE PONTS - Conversa amb el famós cantautor i youtuber. | 38 EL NEN DE LES OQUES - Descobreix l'autèntic model del monument reusenc.| 44 CIRC PASSABARRET- Espectacles, riures i circ. | 48 EL TRICICLE - Entrevista al cèlebre trio còmic. | 54 GORGS DE LA TERRA ALTA - Una ruta de banys idíl·lics. | 58 MOTOR | 67 EDICIONS LOCALS - TARRAGONA Especial Santa Tecla. | REUS

48

Especial Misericòrdia | SECCIÓ IMMOBILIÀRIA EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Ramon Ortiz, Jordi Salvat, Marc Pascual, Alícia Fàbregas. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Jo-

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

sep Barbero, Carles Cano. Disseny i maquetació: Marc Pascual i Judith Jovell. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

4

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA,

LA GRAN DESCONEGUDA

E

ls resultats de les eleccions municipals han canviat la composició dels ens supralocals que en depenen, com és el cas de la Diputació de Tarragona, on, per primer cop en la seva llarga història, una dona n’ostenta al presidència. Es tracta de la reusenca Noemí Llauradó, que combina aquesta nova responsabilitat amb el de vicealcaldessa de Reus, un càrrec de nova creació i que vol visualitzar el pes del seu partit, Esquerra Republicana, en el govern que encapçala el postconvergent Carles Pellicer. Els republicans han mul-

tiplicat per tres els dos regidors que tenien el darrer mandat i han quedat a només un dels set dels set de Junts per Reus.

Hem volgut entrevistar Llauradó perquè ens dibuixi quins seran els eixos del seu mandat en una institució que, com ella mateixa reconeix, té un gran desconeixement entre la ciutadania, tot i el gran nombre de serveis que presta i recursos que destina als municipis, sobretot als de mida més petita, i dels quals se’n beneficien els seus veïns i veïnes. El pressupost de la Diputació de Tarragona ha superat els 150 milions d’euros aquest any, una xifra que demostra la dimensió d’aquest ens polític.

Precisament revertir aquest baix índex de coneixement entre la ciutadania és un dels reptes que es marca la nova presidenta per un mandat que ara enceta, en què també vol impulsar les polítiques socials i lluitar contra el despoblament que pateixen les comarques interiors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El desenvolupament de la Regió del Coneixement Catalunya Sud i l’obertura a la ciutadania de la Savinosa són altres dels reptes principals del seu mandat.

Aquest mes de setembre comença un nou curs polític, que es presenta molt incert amb dues possibles convocatòries d’eleccions a la vista i amb alguns indicadors que avisen d’una possible rescessió econòmica. Per agafar força davant d’aquest panorama tan complicat el millor que podem fer és gaudir de les festes majors. Tarragona amb Santa Tecla i Reus amb la Misericòrdia ens ofereixen aquests dies multitut d’actes per a totes les edats i gustos. Al VIU a fons trobareu tota la informació necessària. A gaudir de la festa!

Fustes Fustes transformades Taulers Tall i mecanització Altres productes Ctra. Tarragona-Salou, km 0,5 || 977 54 22 55 info@maderasmartorell.com || www.maderasmartorell.com facebook.com/maderasmartorell

NOEMÍ LLAURADÓ PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

“TENIM CAMP A RECÓRRER EN L’IMPULS DE POLÍTIQUES SOCIALS DES DE LA DIPUTACIÓ” Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

6

VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ

La republicana Noemí Llauradó s’ha convertit en la primera dona que ostenta la presidència de la Diputació de Tarragona des de la seva creació. Amb Llauradó, un polític reusenc torna a dirigir l’ens supramunicipal després de gairebé quatre dècades, quan ho va fer el convergent Francesc Cailà (1979-1980). de Reus, com a regidora i ara vicealcaldessa, la relació com a municipi gran és diferent. El fet d’entrar a la presidència et permet prendre consciència de la gran professionalitat i compromís de la gent que hi treballa i consolidar aquella impressió de tots els serveis que realment es presten en benefici dels municipis i, en conseqüència, de les persones que hi vivim i que la ciutadania no coneix potser amb prou detall i té un cert desconeixement.Precisament aquest és un dels objectius que em marco a la Diputació: acostar-la a la ciutadania perquè coneguin exactament els avantatges que poden tenir en aquesta institució.

A

ra que ja porta més de dos mesos com a presidenta de la Diputació, quines primeres impressions ha tingut de la institució des de dins? La Diputació de Tarragona l’havia conegut com a usuària, ja que havia treballat en els serveis tècnics de l’Ajuntament de Riudoms. Des d’allí ets conscient de tots els serveis que des de la Diputació es presten i que beneficien als municipis que no tenen tots els recursos i els han de demanar a aquests ens supramunicipals.

Des del punt de vista de l’Ajuntament

I com es pot acostar més la Diputació a la ciutadania? Ja s’ha fet molt bona feina. Tenim moltes eines que afavoreixen la transparència. Volem dotar la Diputació d’algun servei de difusió més pedagògic, com es va venint fent al Parlament, que acosti la institució a les escoles, al jovent, a la universitat, per explicar no només que es fa des de la Diputació sinó des de tota l’administració local, que és l’administració més propera, la que soluciona més el dia a dia de la ciutadania.

La ciutadania veu diputacions, consells comarcals, ajuntaments, consorcis... Aquesta estructura de l’administració local s’hauria de simplificar? El fet que hi hagi aquesta manca de coneixement i proximitat entre la ciutadania, les institucions i els representants que hem escollit entre tots fa que es puguin tenir aquestes idees que no han de coincidir forçosament amb la realitat. Els serveis que es presten des d’aquestes institucions als municipis tenen una repercussió important en la ciutadania i com més coneixement en

VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ

tinguem més els valorarem.

Quines seran les prioritats en el seu mandat en la Diputació? Una serà l’aproximació de la institució a les persones, que ja n’hem parlat. Una altra, dur a terme polítiques de serveis a les persones, i més després d’una situació com la que hem viscut, de crisi galopant, que ha afectat les vides de tantes persones. Volem donar recursos per ajudar en problemes com la pobresa energètica o habitatge. Un exemple és la línia d’ajuts que s’ha encetat ja per reformar habitatges per poder destinar-los a habitage social. Tenim camp a recórrer en l’impuls de polítiques socials des de la Diputació. Una altra qüestió que hem anat tractant és aquesta amenaça que representa el despoblament de certes zones del nostre territori.

HEM DE FIXAR LA GENT AL TERRITORI I AIXÒ VOL DIR GARANTIR QUE TINGUIN OPORTUNITATS LABORALS Com es pot fer front a aquest buidatge de població de l’interior del territori? Hem de fixar la gent al territori i hem de garantir que, amb independència del lloc on tu visquis, tinguis les mateixes oportunitats que qualsevol altre persona. Hem de garantir les connexions i no només són les carreteres sinó internet i fibrà òptica. Fixar la gent al territori vol dir garantir que tinguin oportunitats laborals i guanyar-se la vida també amb el sector pri-

7

CARRERA POLÍTICA ASCENDENT DES DE 2015 mari. Hem de promoure l’agricultura i la ramaderia. També tenir els serveis mínims garantits per desenvolupar-te personalment, com escoles, llars d’infants o centres de salut. Des de la Diputació hem d’acompanyar en aquest equilibri territorial a tots els municipis perquè no quedi una part del territori despoblat.

L’incendi de la Ribera d’Ebre d’aquest estiu ha estat un click per a molta gent i institucions sobre els problemes que tenen una part del nostre territori? A vegades aquestes crisis et generen una oportunitat i l’oportunitat en el cas de l’incendi de la Ribera ha estat la reflexió de que hem de fer perquè la gent de tot el territori català tingui les mateixes oportunitats, i, en la demarcació de Tarragona,

ÉS MOLT IMPORTANT QUE LA SAVINOSA, AMB UN VALOR NATURAL I PAISATGÍSTIC TAN DESTACAT, PUGUI ESTAR A L’ABAST DE LA CIUTADANIA

en aquestes zones interiors de les Terres de l’Ebre i comarques com la Conca de Barberà i el Priorat. Hem de fer un treball molt col·laboratiu entre totes les institucions, unir esforços i totes les trobades que hem mantingut van en aquest sentit. Aquestes eines i mesures van més enllà del nostre país, també a Europa, perquè és un repte més global.

Un dels projectes més emblemàtics de la Diputació de Tarragona dels darrers mandats és la Regió del Coneixement. Tindrà continuïtat? El primer que he fet és prendre coneixement en primera persona en quin estadi es troba tot plegat. M’he trobat amb en Francesc Xavier Grau, com a principal impulsor, i també amb els alcaldes i alcaldesses implicats per conèixer el projecte de primera mà. Creiem que el futur passa per l’economia del coneixement, perquè és clau per desenvolupar-nos d’una manera equilibrada i sostenible. La col·laboració amb la unversitat també és indispensable. Li podrem donar continuïtat Es vol impulsar el fet de demanar competències i poder de decisió des del territori? Tot això està en un estadi

Nascuda a Reus el 4 de juny de 1978, Noemí Llauradó Sans és llicenciada en Dret per la URV i màster en Advocacia per la UOC. És funcionària del Cos de Tècnics Superiors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i cap de la Secció de Secretaria dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona, actualment en excedència.

Milita a Esquerra Republicana de Catalunya des del 2003 i va entrar en la primera línia política com a cap de llista d’ERC a les eleccions municipals de capital del Baix Camp el 2015. En aquest mandat va ser regidora de Salut i segona tinenta d'alcalde. També ha estat diputada al Parlament de Catalunya aquesta darrera legislatura, fins que aquest juliol passat va ser nomenada presidenta de la Diputació de Tarragona, càrrec que compatibilitza amb la vicealcaldia de Reus. una mica inicial i hem de continuar el camí per veure cap a on desemboca tot plegat. Crec que té un recorregut però no és un termini massa immediat. Tots els agents implicats han d’arribar a un consens i la Diputació hi serà i ajudarà.

Un altre tema en què hi està implicada la Diputació que sembla que s’ha desencallat és la Savinosa.

Sí, el tràmit ja està iniciat i està pendent d’una modificació del POUM de l’Ajuntament de Tarragona i quan vegi la llum seguiran els tràmits que s’hagin de fer. Crec que és molt important que aquest espai amb un valor natural i paisatgístic tan destacat pugui estar a l’abast de la ciutadania de Tarragona i de les comarques del voltant. És bo tot el que faciliti l’accés a la Savinosa per part de la ciutadania i és una llàstima que fins ara no pugui ser gaudit.

El seu antecessor, Josep Poblet, ha estat dotze anys en el càrrec.

Que destacaria més del seu llegat?

8

VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ

La seva capacitat de servei públic i de proximitat als municipis. Ha fet una feina fantàstica. El nostre és un govern que és una combinació de dos partits, ERC i JuntsxCatalunya, que construïm sobre el que està construït, mantenint preservant el que s’ha fet fins ara, perquè creiem que és una feina molt positiva. Si que és un nou govern i posarem un accent diferent, però sempre en benefici de les persones a les que hem de servir.

Del pacte de govern a la Diputació s’ha parlat molt que era una moneda de canvi pel pacte a l’Ajuntament de Reus. Ha estat així? El més important és que aquest pacte ha vist la llum i que de seguida que el vam poder segellar hem començat a treballar de molt bona manera uns i altres, posant fil a l’agulla en projectes que compartim.

Cap municipi ha tingut més pes que un altre en aquest acord.

Feia quatre dècades que no hi havia un reusenc al capdavant de la Diputació. Com es pot notar això en govern de l’ens? La persona que ocupa la presidència de la Diputació ha de mantenir l’objectivitat i ha de ser equànime amb tots els municipis de la demarcació. El fet que la presidenta sigui reusenca no ha d’influir en benefici de la ciutat. Reus s’ha mostrat sempre com una ciutat molt dinàmica amb un pes molt important de les entitats, del teixit associatiu. Aquest tarannà de la ciutat de fer-se a si mateixa també pot ser que s’acabi notant en la presidenta de la Diputació. Però el govern no és presidencialista sinó que treballa de forma molt col·laborativa, com un equip.

Abans que una alcaldessa a Reus o Tarragona hem vist una presidenta de la Diputació. Crec que ens serveix per rescabalar-nos d’un greuge que és que les dones no estiguéssim en llocs de decisió. També ha d’obrir portes a altres dones que puguin te-

10

nir espais de decisió important. Hem de servir d’exemple, de referent i crec que és una responsabilitat. Hem obert el camí i esperem que no sigui anecdòtic, tot i que estem lluny de l’objectiu de l’equitat. Dels 27 diputats provincials només 7 són dones. I l’objectiu de l’equitat ha de ser el mateix en l’àmbit privat.

Com és concilia ser presidenta de la Diputació de Tarragona, vicealcaldessa de Reus i també la vida familiar? Organitzant-te, prioritzant actuacions i sabent delegar. I comptant amb els professionals de la institució. I això lliga amb el que deia abans: no és un govern presidencialista sinó que valora molt el treball en equip. No tot ha de passar per la presidenta sinó pels diputats i diputades delegats de cada àrea. I amb la vicealcaldia de Reus, el mateix. A Reus hi ha regidors resposables en cada àrea i anem prioritzant les actuacions que hi haig de ser. I en la vida familar i personal, alguna estratègia haurem de dur a terme en qüestions com la conciliació i els horaris, que siguin més humans.

I la Diputació predicarà en l’exemple en aquest darrer aspecte? A vegades són petits canvis, com fer reunions que tinguin una hora d’inici i una de final, no allargant massa el temps de dinar i acabar la jornada laboral una mica abans per dedicar temps per la vida personal, familiar o els compromisos polítics o amb entitats.

VIUSET2019 - NOEMÍ LLAURADÓ

EL GOVERN DE LA DIPUTACIÓ NO ÉS PRESIDENCIALISTA SINÓ QUE TREBALLA DE FORMA COL·LABORATIVA, COM UN EQUIP Els sous actuals dels polítics i polítiques estan en consonància amb el volum de feina i responsabilitat?

Les responsabilitats són grans i més en aquest moment que estem vivint i s’han de veure retribuïdes, com les hores que s’hi dediquen i l’exposició pública a què se sotmeten les persones que es dediquen a la política temporalment. I això és important, perquè tots tenim les nostres feines respectives a les quals retornarem quan acabem.

Està d’acord amb la limitació de mandats? Crec que ha de ser un periode temporal, suficient per emprendre els projectes que s’han d’emprendre, però limitat en el temps i després s’ha de donar pas a noves persones.

Com vol que sigui recordat el seu pas per la presidència de la Diputació, què li agradaria que hagués canviat? Sobretot el servei a les persones i que les polítiques van orientades per poder millorar la qualitat de vida de la ciutadania que representem.

A Móra la Nova, en l’antic enclavament de l’estació de tren, trobem el Museu del Ferrocarril. No és ben bé un museu convencional, amb prestatges i peces exposades marfonent-se entre la pols...

UN MUSEU

A TOT TREN Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius

D

e fet, aquest Museu, que ara dirigeix la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, se situa més enllà de l’antic enclavament (el primer enclavament elèctric de tot l’Estat), tot ocupant alguns dels edificis de l’antic complex ferroviari de Móra la Nova, més una gran nau de nova construcció on, amb cura i determinació, custodien

12

i restauren veritables joies ferroviàries (màquines de vapor, elèctriques i vagons amb els que en un futur volen explotar un servei de tren turístic que anirà de la Costa Daurada fins a Casp, l’antic ‘Caspolino’).

Davant de tot el tinglado capitaneja en Jordi Sasplugas, un home que als seus 43 anys té al cap totes les vies d’Europa i les anècdotes que s’hi amaguen. Ens explica en Jordi que l’estació de Móra la Nova, un mastodòntic com-

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL

plex de vies i edificacions ferroviàries en un lamentable estat de deixadesa, va tenir la seva importància donat que era un punt clau en la línia Barcelona-Madrid. En l’època del vapor calia canviar de locomotora cada 150 km, aproximadament. S’aprofitava també per a rellevar el personal i revisar les màquines que s’hi quedaven. Així calien vies, tallers, habitatges pel personal... la línia de Madrid, com dèiem, es va dividir en quatre trams i al final del

CULTURA

La 'Bonita' a l'esquerra 241F-2238, seguida de la 'Mikado' 141F-2316

primer es va triar l’estació de Móra per a fer el relleu. Tal era la importància de l’estació que a la dècada de 1950 hi arribaren a treballar gairebé 1.000 persones. A partir de l’electrificació de la línia l’estació va anar perdent pistonada i això, sumat al desinterès de RENFE, va fer caure en l’abandó la major part de les instal·lacions.

UN PUNT DE LLUM EN UN MAR DE FOSCOR De fet la consciència per la preservació del patrimoni ferroviari es desperta a mitjans dels anys 70, en plena transició, quan des de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona, comencen a adquirir màquines i vagons ferroviaris destinats al desballestament, per a la seva preservació i restauració.

L’any 2001 una colla de ferroviaris de

Móra la Nova comencen a veure la necessitat de posar en valor allò que anava desapareixent a ulls vista; és aquí quan entren en contacte amb en Jordi Sasplugas, fins llavors un aficionat i membre de diverses associacions ferroviàries, i vient el seu entusiasme el van ‘enredar’ perquè fes de mitjancer amb l’ajuntament per tal de protegir d’alguna manera tot aquell patrimoni ferroviari. En Jordi començà a investigar i descobrí una vella màquina de vapor que havia servit a Móra, la ‘Bonita’, i allò li va servir d’esquer per a començar un gran projecte. Quan es van posar en contacte amb RENFE, però, van descobrir que aquell no seria un camí de roses...

UN CAMÍ D’ESPINES Perseguint el somni de ‘La Bonita’ van veure la necessitat de crear una associació (l’APPFI), actualment formada per 250 socis, com les més de 30 que hi ha a Catalunya. A partir d’aquí van començar a contactar amb les administracions per tal d’obtenir ajudes per tal de fer un museu i per a preservar i rehabilitar material ferroviari. La fi-

EUROPA SEMPRE HA ESTAT EL SEU REFERENT, ESPECIALMENT EL REGNE UNIT ON HI HA 150 LÍNIES FERROVIÀRIES HISTÒRIQUES GESTIONADES PER MÉS DE 125.000 VOLUNTARIS, AMB GAIREBÉ 800 LOCOMOTORES EN FUNCIONAMENT nalitat última era posar en marxa un tren turístic -com els que hi ha a Europa- per tal de recaptar diners per a les pròpies activitats de l’associació, difondre la cultura ferroviària i dinamitzar el territori per on havia de passar. Mentre ‘La Bonita’ no venia, el 2002 van aconseguir un vagó ‘J’ de mercaderies en un desballestador... a partir d’aquí van anar arribant la locomotora ‘Memé’ i d’altres peces, cedides pel Museo Nacional Ferroviario, fins a completar les

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL

13

L'entrada al museu es troba en l'antic enclavament elèctric de l'estació de Móra la Nova, el primer d'aquestes característiques de tot l'Estat

21 actuals. Sempre miren d’ampliar la col·lecció, però conscients de no adquirir més peces de les que els seus tallers -que són en una nova nau de més de 4.000 m2, puguin assumir.

Europa sempre ha estat el seu referent, especialment el Regne Unit on hi ha 150 línies ferroviàries històriques gestionades per més de 125.000 voluntaris, amb gairebé 800 locomotores en funcionament: més del doble de les locomotores modernes que té avui RENFE a Espanya. De fet, els trens de vapor anglesos amb 13 milions de passatgers duen més gent que totes les línies d’AVE a l’Estat. És per tot això que s’associaren a FEDECRAIL, la federació europea de trens turístics i museus ferroviaris. Es deixaren assessorar i compartiren amb la Generalitat els casos d’èxit de diversos indrets d’Europa. La

MÉS QUE RESTAURAR, REHABILITAR L’APPFI de Móra és l’única associació a Catalunya que no es dedica només a exposar i posar en valor material ferroviari sinó que a més el restaura i el fa funcionar.

Això és lent i costós, però la feina dels voluntaris i la tenacitat d’en Jordi a l’hora de cercar finançament ha fet que ja disposin de 10 locomotores i 11 cotxes i vagons dels quals n'hi ha 10 rehabilitats en funcionament, treballen en 6 i n'hi ha 5 a l'espera de restauració.

Generalitat estava escaldada després del gran intent fallit de Museu Ferroviari al Clot del Moro (Berguedà) que costà molts diners, acumulà molt material rodant que mai el va poder posar en funcionament. Gràcies a la complicitat de FEDECRAIL, l’APPFI es va poder armar d’arguments davant la Generalitat i forjar un projecte creïble.

Restaurar, posar en marxa i homologar una d’aquestes màquines és car (pot costar més d’un milió d’euros malgrat el treball voluntari) i les activitats de l’associació i les quotes dels socis, és clar, no basten. El pas següent, doncs, per a poder aconseguir subvencions i ajuts públics va ser la creació d’una fundació: així el 2007 es crea la Fundació per la Preservació del Patrimoni Industrial (FPPFI) de la qual forma part la pròpia APPFI, les administracions públiques, Cambra de Comerç de Reus... fins a 13 patrons i que presideix el mateix Jordi Sasplugas (sense cap retribució, eh?- insisteix).

El 2010 aconsegueixen rehabilitar l’edifici de l’antic enclavament i hi situen la primera fase del Museu: el centre d’interpretació. Així mateix restauraren el pont giratori de l’estació. El 2014 aconsegueixen entrar a la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) cosa que els proporcionà visibilitat i els ajudà a donar difusió de la seva activitat. Dels 1.100 visitants que van acollir les instal·lacions el primer any, la xifra s’ha gairebé tripli-

cat; però encara són molt lluny -confessa Sasplugas- de la xifra de visitants òptima que pot acollir el Museu.

ESTAT/RENFE/ADIF L’Estat i els tentacles que se’n deriven, com ja hem dit, no els ho posen gens fàcil. D’entrada no existeix cap normativa específica que reguli l’ús de les vies per part de trens antics ni la participació de voluntaris (que no vol dir que no siguin persones formades o preparades per a dur els trens) en el seu funcionament. Sasplugas es lamenta que per dur endavant qualsevol projecte han de lluitar constantment amb un Estat sense sensibilitat pel tema i cada fita els costa sang, suor i llàgrimes. Per exemple, per aconseguir fons europeus la Unió exigeix que els diners siguin finalistes, és a dir que vagin íntegrament a un projecte; com que l’Estat Espanyol exigeix cobrar-ne el 21% d’IVA, la Unió els nega els fons. A la majoria de països europeus les subvencions destinades a finalitats socials no tributen; a Espanya sí.

Algunes de les màquines els les ha cedides el Museo Nacional Ferroviario: un organisme estatal amb 125 treballadors (ex-empleats de RENFE), amb un pressupost de 17 milions d’Euros. Té

Locomotora Alsthom (sèrie 276) i un automotor ABJ dels anys 30 en ple procés de rehabilitació

14

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL

DESDE

22.900€

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308

'Pegasín' de la sèrie 301 amb un vagó de fusta descobert amb el qual passegen els visitants per les instal·lacions

uns 300 vehicles però només en funcionen un 5%; el Museu Nacional Ferroviari de Suïssa té un pressupost de 5 milions i els funcionen tots els vehicles... les estadístiques solen ser demolidores.

Una de les claus de la deixadesa de les línies convencionals ha estat apostar-ho tot a l’AVE i abandonar les inversions en la xarxa convencional.

Per Sasplugas primer hagués calgut una reconversió progressiva a l’ample europeu. També és molt crític amb l’exclusió del pas de mercaderies per les vies d’AVE. A Itàlia i Alemanya, al contrari de França, es van adaptar les vies convencionals principals a la circulació d’alta velocitat, no es va crear, com a Espanya, una plataforma exclusiva per a l'Alta Velocitat.

R15 El servei ferroviari de viatgers que passa per Móra la Nova és principalment la línia fins a Riba-Roja R15. Sasplugas explica que la sort és que passen per la línia de 60 a 70 serveis diaris (12 de viatgers i la resta de mercaderies). Això fa que ADIF faci un mínim manteniment.

Malgrat això és tan mínim que sovintegen els ‘incidents’ i l’allargament dels temps de viatge (en comptes d’arranjar la línia en redueixen la velocitat); això fa que viatjar en tren a Barcelona, per exemple, sigui poc competitiu. Per

Sasplugas cal adequar els horaris a les necessitats d’avui, millorar el temps de viatge i -mica en mica- afegir alguna nova circulació. Que genera dèficit?

Cert; però també en generen els hospitals, les escoles... com a servei públic, per a en Jordi, no passa res si té dèficit.

Els ferrocarrils suïssos en tenen -rebla.

L’OBJECTIU ÉS ARRIBAR A TOTES LES ESCOLES DE LA DEMARCACIÓ I CREAR INTERÈS PEL PATRIMONI FERROVIARI A més ADIF ha retirat vies d’encreuament en algunes de les estacions,

la qual cosa impedeix que es puguin augmentar les circulacions de mercaderies (que a més són rendibles)... esperpèntic. Espanya transporta el 4% de mercaderies per ferrocarril; Europa un 33%. Això s’explica perquè l’Estat es lucra amb els impostos d’hidrocarburs i per la pressió lobby del transport per carretera. I això que el transport de ferroviari de mercaderies és molt més econòmic i infinitament més ecològic!

FUTUR PROMETEDOR Actualment la visita al Museu, a més del mateix enclavament, inclou la visita a les instal·lacions ferroviàries i a les cotxeres on grans i petits es poden delectar amb les enormes màquines i pujar als vagons per viatjar en el temps. A més celebren diversos esdeveniments a l’any com visites teatralitzades, el bateig ferroviari, la Festa del Tren i l’espectacle “L’Esperit del Nadal”. Durant aquests esdeveniments, els visitants poden fer un breu viatge en un tren històric per una via reservada.

L’Associació cerca noves activitats per crear consciència ferroviària. Un dels punts on més volen incidir és en les visites escolars, on de moment només han aconseguit que els visitin escoles de la Ribera, Priorat i Terra Alta. L’objectiu és arribar a totes les escoles de la demarcació i crear interès pel patrimoni ferroviari; només així es pot crear el relleu generacional en l’associacionisme ferroviari. Les seves instal·lacions també han servit de plató per a sèries de televisió, curtmetratges i sessions fotogràfiques.

Antigues oficines de venda de bitllets de RENFE perfectament recreades en el Museu

16

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL

LA LOCOMOTORA DEL PROJECTE Nascut a Barcelona el 1976, Jordi Sasplugas Déu és arquitecte tècnic.

Però el que l’ocupa el 70% del temps -segons ell mateix confessa, és la seva afició pels trens. Gràcies a son pare i al seu oncle (que va presidir durant dotze anys l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona) va anar forjant el seu amor pel món ferroviari. Fundador el 2001 de l’APPFI, de la qual n’és president, ha encapçalat una batalla enfront de les administracions per aconseguir allò que a Europa és normal: salvar i posar en valor el nostre patrimoni ferroviari. En Jordi és una persona tenaç, d’una dialèctica contundent, basada en el seu coneixement del tema ferroviari (n’és un pou de saviesa); un David que defensa amb la fona uns elements patrimonials que Goliat (RENFE/ADIF/Estat) considera seus però no en té cura.

A través del Departament de Cultura del Govern s’ha redactat un pla estratègic i s’està confeccionant un pla museogràfic per a tot l’espai. Al mateix temps l’Ajuntament de Móra la Nova ha signat un contracte-marc amb RENFE per al lloguer a baix cost de diversos edificis ferroviaris en les instal·lacions de l’estació.

També han dut a terme dos cursos de formació ferroviària amb l’homologació del Servei d’Ocupació de Catalunya: 16 persones que després de la formació van ser contractades en una empresa de construcció de vies. Ara mateix intenten crear, amb el Departament d’Educació, un mòdul d’FP-2 de mecànica ferroviària. Enguany, a més, acullen un camp de voluntariat de joves d’entre 18 a 26 anys, a través de Fedecrail; això, per a Sasplugas, és la manera de crear consciència ferroviària.

Pel que fa a la conservació de les antigues instal·lacions de l’estació de Móra, la seva pretensió és anar catalogant cadascuna de les instal·lacions com a bé d’interès per aconseguir-ne

LA FUNDACIÓ HA INSTAT, A TRAVÉS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA, A DECLARAR EL CONJUNT FERROVIARI DE MÓRA COM A BÉ D’INTERÈS NACIONAL

la preservació. De moment ja tenen catalogats 4 béns d’interès local. La Fundació ha instat, a través del Departament de Cultura, a declarar el conjunt ferroviari de Móra com a Bé d’Interès Nacional. De nou, això ha topat amb l’oposició de l’Estat...

El gran projecte amb que treballen, com ja hem comentat, és el tren turístic ‘el Caspolino’. Sasplugas pensa que en cosa d’un any i mig ja estarà funcionant i oferirà al visitant un viatge que partirà de la Costa Daurada passant per Baix Camp, Priorat, Ribera d’Ebre i Baix Aragó-Casp. 18 municipis col·laboren en aquest projecte i això ha permès construir la cotxera que n’acull la maquinària i serveix de taller de manteniment. El centre s'està homologant i s’hi està restaurant una locomotora elèctrica i tres cotxes de viatgers. La voluntat a la llarga és incorporar a la ruta les locomotores de vapor (‘La Mikado’ i ‘La Bonita’) basant-se en el model d’èxit europeu.

Sasplugas desitjaria tenir continuïtat, que quan ell marxi algú pugui agafar el timó de la nau. També somnia a esdevenir un referent en conservació i ús de patrimoni ferroviari i en la implantació de trens turístics. Des de l’enclavament convida als lectors a visitar-los, i a participar en qualsevol dels esdeveniments que celebren al llarg de l’any.

I és que a Móra la Nova es neguen a perdre el tren.

Descobriu la galeria completa d'imatges al nostre web: www.viuafons.cat

La locomotora més antiga del museu és la 'Cuco' MZA 606 que data de 1885 i ben aviat estarà en marxa

18

VIUSET2019 - MUSEU DEL FERROCARRIL

EXPOSICIÓ

Terra

de Jordi Capafons Ossó - Taitai

de dimarts a dissabte, d’11 a 13 h i de 17 a 20 h 25 de setembre i festius, tancat fins al 26 d’octubre - ENTRADA LLIURE PALAU BOFARULL C. Llovera, 15 - REUS

www.dipta.cat/exposicions

FESTA

tren DEL

2MIL19

5 I 6 D'OCTUBRE MUSEU DEL FERROCARRIL

ESTACIÓ DE TREN DE MÓRA LA NOVA

www.festadeltren.cat organitzen:

col·labora:

Departament de Cultura Generalitat de Catalunya

S'ESTRENA

BARCELONA 1714 Jordi Salvat

Aquest proper 20 de setembre arriba a les sales de cinema Barcelona 1714, una pel·lícula amb fort accent tarragoní, començant per la seva directora, Anna M. Bofarull, i seguint amb alguns dels seus actors, com Mercè Rovira i Oriol Grau i també Fermí Fernández, Cristina Pacareu i Joan Negrié; el rodatge, s'ha portat a terme principalment a Valls.

B

arcelona 1714 es va poder veure per primer cop el passat 8 de juny a Roda de Berà en el Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) , en què el film va protagonitzar la jornada inaugural. La prestrena de la pel·lícula es farà el 17 de setembre als Cinemes Phenomena Experience de Barcelona, amb la presència de gran part de l’equip. A partir del 20 de setembre

20

també es podrà veure als cinemes tarragonins. Produïda per KaBoGa, la cinta ha tingut un pressupost d’1,6 milions d’euros i el muntatge final de la pel·lícula té una durada de dues hores. És el segon llargmetratge dirigit per Anna M. Bofarull després de Sonata per a violoncel (2015).

La pel·lícula s’estrena més de sis anys després de l’inici del seu rodatge, l’agost de 2013, que es va allargar durant poc més d’un any, combinant actors gravats en un plató de cinema amb un rerefons digital en 3D. La raó d’aquest endarreriment ha estat la postproducció de la cinta, que va ser

VIUSET2019 - BARCELONA 1714

rodada en gairebé la seva totalitat en un plató en un espai de la Sala Kursaal de Valls. “És un projecte molt particular, que vam tirar endavant des de la nostra productora, KaBoGa, com una iniciativa d’en Heiko Kraft, productpr executiu. És un projecte col·lectiu, sense finançament públic ni privat com és habitual en aquest tipus de produccions, sinó a partir de la col·laboració de tècnics i actors que hi ha participat. Aquesta va ser una fase fàcil amb un equip molt engrescat, que va durar un any. A més, el territori s’hi va implicar molt, sobretot l’Ajuntament de Valls, que ens va cedir una sala per

SEGON LLARGMETRATGE D'ANNA M. BOFARULL Nascuda a Tarragona, Anna Maria Bofarull és guionista, directora i productora. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, també és titulada en direcció cinematogràfica en el CECC (Barcelona) i tècnica superior d’imatge per l’EMAV (Barcelona). És antiga alumna del Berlinale Talents i Sources 2. El 2007 va crear la seva productora KaBoGa Creacions audiovisuals, centrada en el cinema d’autor. Els seus documentals Notes al Peu i Hammada han estat premiats i projectats en festivals internacionals com Montreal o Sao Paulo. El seu primer llargmetratge de ficció, Sonata per a violoncel (2015) ha estat projectat i premiat a més de 20 festivals internacionals. Ha escrit i dirigit la pel·lícula Barcelona 1714, el seu segon llargmetratge, que s’estrena aquest mes de setembre.

La directora, Anna M. Bofarull en el Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT

al rodatge”, comenta la directora, Anna M. Bofarull.

La realitzadora tarragonina destaca que és la primera producció cinematogràfica catalana rodada totalment en un plató croma. “A la pel·lícula hi ha 1.400 plans, tots són amb un fons verd i calia treure’l i generar els escenaris 3D i ha estat un procés complicat, que finalment l’hem pogut portar a terme entre Catalunya i Colòmbia.” Aquest

AL REPARTIMENT TROBEM ACTORS TARRAGONINS COM MERCÈ ROVIRA, ORIOL GRAU, CRISTINA PACAREU I JOAN NEGRIÉ

VIUSET2019 - BARCELONA 1714

procés s’ha portat a terme durant els darrers quatre anys i va culminar el maig passat. L’estudi colombià de postproducció Laburo Digital s’ha encarregat d’efectuar els efectes visuals, la creació dels escenaris 3D i la composició de plans, amb la supervisió de l’empresa catalana Free Your Post.

El lideratge d’aquesta part ha recaigut en el reconegut supervisor de postproducció Rafael Galdó responsable de la postproducció de films com Blancaneus, Balada triste de trompeta, o els més recents Toro, La llum d’Elna i la popular sèrie de TV3 Merlí. D’aquesta manera, Barcelona 1714 ha fet una clara aposta estètica per crear un estil visual propi que mai no s’ha vist en una producció catalana. En una primera etapa de postproducció també hi va participar l’Escola FX Animation i els alumnes del Màster d’animació de la Universitat Pompeu Fabra, així com la jove empresa catalana Morning Star.

Bofarull explica que els espectadors de Barcelona 1714 veuran “una història d’amor de dues persones joves que viuen a la Barcelona de fa 300 anys.” “La noia, l’Agnès, vol marxar d’aquesta ciutat assetjada per tenir una vida normal i el contrapunt és en Jan, un jove oficial de l’exèrcit català que no vol marxar per defensar la ciutat fins el final. Veurem el dia a dia d’una ciutat assetjada, amb

21

batalles, misteris, envejes...”, comenta la directora tarragonina.

El càsting de Barcelona 1714 està format per una combinació de joves i veterans intèrprets de l’audiovisual català. Els protagonistes són Alba Brunet i Bernat Quintana i entre els actors de repartiment destaquen Juanjo Puigcorbé, Àlex Casanovas, Miquel Sitjar, Francesc Garrido, Ferran Carvajal, Mikel Iglesias, Oriol Grau, Fermí Fernández, Txe Arana, Joan Negrié, Mercè Rovira entre molts d’altres. Al llargmetratge també hi ha aparicions especials de l’actor Toni Albà, Lluís Gavaldà (cantant d’Els Pets), Joan Fortuny (músic de la Companyia Elèctrica Dharma) i els periodistes Elisabet Carnicé i Raquel Sans. També més de 1.000 extres van participar en la producció. En aquest film també hi ha tingut un paper molt important el periodista tarragoní Xavier Zaragoza, que va morir aquesta passada primavera. Zaragoza va exercir l’ajudant de direcció i mà dreta d’Anna Maria Bofarull durant tot el rodatge.

Bofarull destaca la important presència tarragonina en el projecte, començant per la productora i seguint amb al

EL FILM ES VA RODAR EN UN PLATÓ CROMA A VALLS I LA POSTPRODUCCIÓ S’HA FET ENTRE CATALUNYA I COLÒMBIA

UNA HISTÒRIA D’AMOR EN UNA CIUTAT ASSETJADA

L’Agnès és una jove que intenta sobreviure en una ciutat en guerra. La seva joventut i ganes de viure la porten a intentar fugir de la ciutat, fet que l’home a qui estima, en Jan, un oficial dedicat en cos i ànima a la defensa de la seva terra, no pot entendre. Mentrestant, 40.000 soldats es preparen per assaltar Barcelona, que serà defensada per 6.000 civils fins a la mort.

Amor, odi, passió, traïcions, el desig de viure i la lluita per defensar la dignitat col·lectiva fins al final: aquests són els temes que es desperten al voltant del setge de Barcelona. Barcelona 1714 és una història d’amor i guerra, supervivència i ideals, una història atemporal i sense fronteres entre la vida i la mort.

22

VIUSET2019 - BARCELONA 1714

repartiment d’actors i l’escenari dels rodatge. “Hem tingut la complicitat del Camp de Tarragona, sobretot de l’Ajuntament de Valls, que ens va cedir un espai a la Sala Kursaal per a rodar-hi durant un any, però també la gent s’ha implicat molt en la figuració”, afirma la directora tarragonina.

Finalment Televisió de Catalunya es va implicar en el projecte i va adquirir els drets d’antena. El film es podrà veure a TV3 l’any vinent.

La protagonista de Bacelona 1714, Alba Brunet, amb les tarragonines Mercè Rovira (en primer pla) i Cristina Pacareu

RAMON BESA, PERIODISTA I TERTULIÀ

“TREBALLEN PER FER CONTENT A MESSI. NO ES TREBALLA EN CLAU DE CLUB”

24

VIUSET2019 - MAS BELLA

ENTREVISTA

Ramon Besa és una mena d'erudit del Barça; té la història del club al cap: fites, anècdotes, partits, jugadors, directius... i tot plegat li serveix per a formular diagnòstics i hipòtesis de futur sobre el club. I no té pèls a la llengua.

Marc Pascual

S

enyor Besa, sempre començo demanant als entrevistats que, per a qui no els conegui, es presentin breument...

Soc un fill de Perafita (un poble de 400 habitants de la comarca del Lluçanès) que podria haver estat pagès si hagués fet cas del meu pare o periodista si hagués fet cas de la meva consciència. Periodista perquè em passava la vida al carrer escoltant històries de la gent. Un tio que intenta explicar històries, sobretot vinculades al món del futbol.

Com veu el Barça cara a la temporada que som a punt d’estrenar? Farem el triplet? (Riu) Una de les màgies del futbol és la incertesa. Crec que és tot molt obert. No veig un equip hegemònic, sobretot a la Champions. El Barça ha après a treballar de dilluns a divendres però li costa vestir-se de festa major... a Europa és molt obert.

I l’actuació de la directiva Bartomeu, com la qualifica? És una directiva circumstancial que va haver d’heretar a Rossell. Ara Bartomeu li ha trobat gust a ser president. El Barça té el problema que si no guanyem la Champions sembla que no guanyem res... Crec que s’ha de jutjar a partir d’aquesta temporada que és quan ha començat a prendre decisions. La di-

rectiva Bartomeu està condicionada pel regnat de Messi. I Bartomeu està fallant perquè no treballa pensant més enllà de Messi; treballen per fer content a Messi. No es treballa en clau de club (en un moment en que plataformes civils com Òmnium i l’ANC tenen un protagonisme cabdal, el Barça -que també és societat civil- té un protagonisme baix i discret). L’obsessió de Bartomeu és renovar Messi; no vol ser el president que jubili a Messi. Tothom pensa en una directiva a llarg termini amb Piqué, Xavi, Puyol, Guardiola... però mentrestant ningú vol signar la quitança de Messi.

“ARA TENIM UN EQUIP MOLT RESULTADISTA QUE HA PERDUT RELAT I ÈPICA” Vostè va afirmar, després de la desfeta a la Champions davant el Liverpool, que hi hauria un abans i un després d’Anfield. Alhora exigia autocrítica i la més profunda de les reflexions. Això s’ha fet? No. També va acusar el club de ‘sacrificar la identitat col·lectiva a la individual’, referint-se a Messi i a l’actual entrenador Ernesto Valverde. A hores d’ara ho manté? Som un club que hem caigut en la dinàmica del Madrid del resultadisme i la Champions. Difícilment ens podrem equiparar al Madrid basant-se en la Champions. I no hem explotat el fet que tots els jugadors que han canviat

VIUSET2019 - RAMON BESA

la història del futbol -llevat de Peléhan passat pel Barça: Di Stefano (que va arribar a vestir de blaugrana), Kubala, Maradona, Cruyff, Messi... no ens fixem en l’equip, no valorem el projecte i només compten els títols: així ara tenim un equip molt resultadista que ha perdut relat i èpica.

El fitxatge estrella del Barça, Antoine Griezmann, no és un pèl car? Pel preu d’un bon davanter no em sembla massa car. Ara, no sé si és el fitxatge que necessita el Barça. L’actual és un Barça de quotes: l’entrenador vol Griezmann i el president li compra; el president vol dir que mana més enllà de Messi i es fitxa De Jong; Messi vol Neymar i ara se l’intenta fitxar... és la pitjor solució per a fer una idea de conjunt.

Ens hem oblidat de la Masia? Sí.

Ara es ven el discurs que ara el futbol és molt físic i que a la Masia es fan jugadors no físics; això és mentida.

El futbol del Barça sempre ha estat a partir de centrecampistes i a partir de la pressió, la possessió (no a l’inrevés).

Apostar per la Masia no és només pels jugadors que en surten, sinó per un concepte de club: Xavi, Iniesta, Pedro, Busquets, a més de bons jugadors tenen sentit de club. La Masia és com una gran escola de música: tots els nanos aprenen el mateix solfeig. Després cadascun destaca amb el seu instrument, però el solfeig continua sent el mateix.

I qui no fa bé el solfeig no juga al Barça.

Ara es fitxen molts jugadors -oportunitats de Mercat- però que no coneixen el solfeig. Messi és el gran solista que interpreta el solfeig blaugrana a partir de la seva gran creativitat. Per això a Argentina és un gran equip de solistes

25

però no tenen solfeig. Si prescindim de la Masia, prescindim del solfeig.

està en una situació de risc econòmic important.

Com és que l’aficionat considera que el club compra caríssim i ven a preu de saldo? Ha passat. Però els culers tenim un esperit una mica mercantilista; el propi soci del Barça comercialitza amb el seu carnet (seient lliure). El seient lliure és una visió de negoci, no de club... en principi ser soci comportava sacrificis i ningú no pensava en el seu carnet com un instrument per fer calers. Abans si algú no podia anar al camp deixava el seu carnet de manera altruista a un amic o familiar. Ara té més importància l’espectador que el soci.

En un article seu ve a afirmar que Bartomeu s’intenta fer un lloc en la història del Barça ‘reunint cromos’ de noves i velles glòries (des dels fitxatges de De Jong o Griezmann fins a la incorporació al club de Kluivert o Valdés). Creu que li sortirà bé? Jo no crec en comprar complicitats; has de tenir una idea i tirar per un cantó, el que no pots és fer un puzle. Bartomeu intenta fer contents els cruyffistes, els guardiolistes, els nunyistes... a tothom. Jo, en les quotes i les complicitats no hi crec.

El projecte de remodelació del Camp Nou que van votar els socis -i que ara sembla aturat-, el qualifica de... tan necessari com temerari. S’ha de fer una remodelació del Camp Nou, és obvi. Entenc, però, que aquesta grandiloqüència que s’ha volgut donar a l’estadi és perillosa perquè obliga a una gran hipoteca. Cal fer un bon camp de futbol però no cal gastar tants diners en l’espai lúdic i de consum.

“AL FUTBOL ESTEM ASSISTINT A LA SUBSTITUCIÓ DE L’AFICIONAT PER L’ESPECTADOR” En aquest sentit Joan Laporta ha declarat recentment que el Bartomeu està a punt de portar el club a la bancarrota; comparteix aquesta visió? Té un risc. El Barça té un problema de capitalització i, en no ser una Societat Anònima Esportiva (SAD) ha de treure les misses d’algun lloc. Laporta parla amb coneixement de causa (la primera directiva Rosell va presentar una demanda contra ell pels comptes del club). El deute estructural de Barça, que era de 500 M€ es va arribar a reduir a 200 però ara torna a estar molt disparat. Per tot plegat crec que el Barça

26

Amb els preus dels fitxatges, les dimensions dels clubs, els deutes a la Seguretat Social, els preus dels abonaments i les entrades... no s’està creant una bombolla del futbol? Jo ja havia pensat que al futbol està passant com a la construcció; tothom diu: això algun dia petarà. Al futbol estem assistint a la substitució de l’aficionat per l’espectador. L’espectador aviat consumirà el futbol en termes diferents dels actuals. Com diu Pablito Aymar, famós ex-jugador i actual assessor de la Selecció Argentina, la seva generació és la darrera que veu un partit de futbol sencer. Nois joves rarament veuen els 90 minuts d’un partit de futbol; s’estimen més el resum, els gols, les jugades polèmiques... Em costa molt veure el meu fill veient un partit sense consultar el mòbil. L’efecte del ‘directe’ ha desaparegut. Canviarà la durada del partit i

això alterarà el mercat.

Per a vostè quin ha estat el millor president del Barça (centrem-nos en els darrers 50 anys). És complicat. A la part esportiva el president que ha marcat diferències ha estat Laporta.

Núñez va endreçar el club i li donà sentit d’empresa. Montal va saber-lo transformar en ‘més que un club’ en els actes de 75è aniversari... també n’hi ha hagut de dolents com Gaspart.

Recentment ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic per la seva trajectòria professional. En el discurs d’investidura va reivindicar l’ofici de periodista com el millor del món; no és ara una professió en hores baixes? Sí. Perquè ens ho deixem fer tot i dir tot. Abans nosaltres parlàvem dels altres i ara tothom parla de nosaltres. Una societat que no tingui un periodisme convencional -no un de corporatiu o de ciutadà- és una societat vegetativa consumista i lerda.

I ara, la nostra societat té un periodisme lliure; és a dir sense lligams polítics o econòmics? No. Els únics mitjans que ara publiquen notícies són la premsa de proximitat. Entre la gran premsa global i la premsa de proximitat ens hem cruspit un periodisme que funcionava. Ara només hi ha comunicació corporativa (gabinets de premsa) i comunicació ciutadana (xarxes socials).

Ven més l’exabrupte que la notícia. Com es pot recuperar el periodisme ‘clàssic’ si s’han perdut les empreses que el sus-

‘clubs-estat’? S’obre un període de reflexió per replantejar el model. El Barça i el país té uns signes d’identitat com l’estil i la creativitat que sempre l’han salvat en moments d’incertesa.

“JO SEMPRE M'HE CONSIDERAT UN PUTO PERIODISTA, PUNT”

tentaven? Fins que el lector no sigui conscient que la informació -fiable- val calers, som morts. Igual que paguem per un cafè o per unes sabates, per estar ben informats haurem de pagar. La informació gratuïta és tendenciosa.

que soc poc culer. Però abans que del Barça soc periodista.

I escolti, Sr. Besa, després de l’Honoris Causa tot són lloances per part dels companys de professió... què els dona? L’admiren o li tenen por? Els compro (riu). Soc un afortunat. Jo visc dels meus companys; cada matí repasso tota la premsa dels companys i procuro ser generós amb ells. El problema del periodisme és quan tu et creus més del que ets. Jo sempre m’he considerat un puto periodista, punt. Algú que un dia l’encerta, un dia la caga, però que és un treballador que combat la rutina, la previsibilitat. Jo he estat afortunat; he treballat amb companys que m’han ajudat i ensenyat molt.

I casos com el de ‘La Sotana’ -on sembla que la directiva del Barça va intervenir per tal que BTV deixés d’emetre el programa, com els qualifica? Hi ha pressions. Com que el clubs tenen aquesta comunicació corporativa, s’han acostumat a que només en parlin bé. I és una situació molt greu.

La situació de la premsa de Barcelona, però, és una mica millor que la de Madrid, amb Florentino. La millor directiva és aquella que sap conviure amb la crítica i la del Barça s’ha acostumat a sentir-se ofesa quan en parlen malament.

El club creu que el lloc ‘natural’ de la crítica és a les xarxes socials; i quan la veu en un mitjà convencional no la tolera bé. I aquí és on el periodista es compromet amb la crítica ja que la rubrica amb la seva signatura.

L’objectivitat dels periodistes esportius d’aquest país, es veu compromesa pel fet de tenir relacions d’amistat amb directius/tècnic o jugadors del club; vull dir: un bon periodista no hauria de prendre certa distància de l’entorn blaugrana? Això és el que hem perdut. El periodista d’esports avui fa periodisme de club. A mi, que informo del Barça, em recriminen

Aquesta al·lèrgia a la crítica, no és manca de cultura democràtica? Tens tota la raó. Els presidents de futbol són un càrrec de vanitat... el fet que sigui voluntari i no remunerat els fa creure que estan sobre el bé i el mal. Per això hi ha gent que creu que el ‘Model Barça’ està en perill: és l’únic gran club que no és SAD -el model del Madrid és presidencialista-. I com competim amb els

VIUSET2019 - RAMON BESA

Parlant de periodisme: vostè ha declarat que ‘al quiosc ja no trobes la veritat; compres la informació que t’estimula’. Amb això està acusant els mateixos lectors del descrèdit de la premsa? En són còmplices. El client no sempre té raó. El lector d’abans t’escrivia una carta si no estava d’acord amb un article; ara, directament, t’insulta a les xarxes socials. És cert que la prem-sa d’avui està subvencionada i condicionada pels poders fàctics i l’IBEX 35, però la comunicació corporativa i la ciutadana (twitter, facebook) no sol estar contrastada i proliferen les fake news. En un diari, malgrat tot, he de passar una sèrie de controls. I en això és important la premsa de proximitat, perquè si no contrastes la informació algú t’ho recrimina. Una societat sanejada necessita d’un periodisme compromès, honest i decent.

“UNA SOCIETAT QUE NO TINGUI UN PERIODISME CONVENCIONAL -NO UN DE CORPORATIU O DE CIUTADÀ- ÉS UNA SOCIETAT VEGETATIVA CONSUMISTA I LERDA” Finalment, senyor Besa, com a periodista de llarga trajectòria, què li ha semblat aquesta entrevista? (Riu) M’ha semblat una entrevista ben feta perquè esta ben documentada; no ha estat un massatge. M’he desinhibit i no m’ha calgut vigilar el que dic.

27

PRESENTACIÓ A AUTOXANDRI

NOU

RENAULT

CLIO

Ramon Ortiz

El passat dijous 12 de setembre va tenir lloc la presentació en societat de la nova generació d’uns dels vehicles més carismàtics del mercat, com és el Renault Clio. Tot un èxit de vendes per la marca d’origen francès i un model, en definitiva, que continua sent una de les millors eleccions al segment B del mercat.

L’esdeveniment va tenir lloc a les magnífiques instal·lacions d’Autoxandri a les Gavarres de Tarragona i nombrosos assistents van poder conèixer de primera mà totes les novetats que incorpora aquest automòbil.

Nombrós públic va assistir a la presentació del nou Renault Clio al concessionbari Autoxandri

28

VIUSET2019 - MOTOR

El nou Renault Clio és un exemple d'expressivitat i modernitat, combinada amb una revolució interior. Més elegant i dinàmic des de l'exterior, aquest carismàtic model guanya en expressivitat alhora que conserva el seu elegant perfil. A la part davantera, el capó incorpora nervadures, oferint així un aspecte escolpit. La calandra és més gran i el para-xocs davanter més marcat. Pel que fa a dimensions, és 14 mil·límetres més curt, però guanya en habitabilitat.

L'alçada de la carrosseria baixa fins a 30 mil·límetres i guanya en aerodinàmica i esportivitat. Les rodes de 17 polzades milloren la impressió dinàmica del best seller de la marca francesa, mentre que detalls com els fars 100% LED, la porta enrasada i la línia cromada al voltant dels vidres laterals contribueixen a la modernització de l'estil exterior.

ES PERCEP MÉS QUALITAT I INCORPORA UNA ESTUDIADA ERGONOMIA QUE MILLORA LA FACILITAT DE CONDUCCIÓ I EL CONFORT Al seu interior, les novetats són també nombroses i molt significatives. Es percep més qualitat i incorpora una estudiada ergonomia que millora la facilitat de conducció i el confort per als seus ocupants. Un quadre de comandament totalment renovat amb quadre d'instruments digital Smart Cockpit i doble pantalla de fins a 10 polzades, un volant més elegant i compacte o seients envoltants amb banqueta allargada, són altres dels punts forts del nou utilitari francès.

VIUSET2019 - MOTOR

29

QUIN TEMPS HA DE FER? El Calendari dels Pagesos, el refranyer popular, les 'cabañuelas'... tot són mètodes (poc científics) de predir el temps. Però la tradició no s’ha de perdre Roser Pros-Roca

S

ón nombroses les obres d’escriptors, científics i filòsofs dedicades a les prediccions meteorològiques. Aristòtil per exemple, va compilar les seves observacions a Meteorològica, l’any 340 aC., perquè amb el tema del temps no s’hi val fer bromes. Saber quin temps faria d’una forma més o menys fiable, era fonamental per tal d’assegurar les collites i els treballs que es feien al defora. Distintes civilitzacions antigues, van dedicar-se a buscar a la natura, alguns patrons que a base de repeticions, els permetessin predir la meteorologia més imminent pel que fa als canvis atmosfèrics, la intensitat i direcció del vent, les tempestes i pedregades que podien afec-

tar-los. Però és clar, les observacions i la seva translació a la realitat immediata no sempre coincidia, perquè els mètodes que utilitzaven no eren exactament fiables. Avui dia, gràcies als avenços tecnològics, els models, els càlculs, totes les previsions meteorològiques que es posen a disposició del gran públic a diari, són infinitament més fidedignes i científiques que els mètodes tradicionals. Tot i així i com a curiositat, aquí en teniu alguns.

MOLTES D’AQUESTES DITES POPULARS ESTAN RECOLLIDES AL CALENDARI DELS PAGESOS, LA PUBLICACIÓ EN CATALÀ QUE S’EDITA DES DEL 1861 EL CALENDARI DELS PAGESOS I EL REFRANYER POPULAR: LA METEOROLOGIA FOLKLÒRICA El refranyer popular parla molt sovint de meteorologia i de la previsió del temps i ho fa a partir de la repetició de circumstàncies que donen un mateix resultat. Per exemple: “Cel rogent, pluja o vent”, “Rotllo a la lluna, senyal de pluja”, “Cel de rajoletes, aigua a les bassetes”, “Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda”, o el popularíssim “Si la Candelera riu el fred és viu i si la Candelera plora el fred és fora”. Si comencem amb el refranyer no acabarem perquè tots els refranys són certs en algun moment, a la seva manera i a curt termini.

30

VIUSET2019 - TRADICIONS

Moltes d’aquestes dites populars estan recollides al Calendari dels Pagesos, la publicació en català que s’edita des del 1861. És un almanac organitzat per mesos que informa de les fases de la lluna, les hores de sol, els eclipsis previstos, el santoral, el refranyer meteorològic i ofereix consells de quines són les feines agrícoles i ramaderes que cal fer a cada moment i quin és el millor moment per fer-les. Té el seu germà bessó en el Calendari de l’Ermità del Pirineu, un altre almanac vuitcentista, que conté informació sobre la climatologia i també ofereix informació astronòmica, les dates de celebració de les festes majors, les fires i els mercats agrícoles i ramaders de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, així com també alguns apunts literaris de caràcter molt popular.

A Espanya editen el Calendario Zaragozano, que inclou informació de tot l'Estat. Ara bé, com s’ho feien els autors dels almanacs per fer la recopilació de les dades climatològiques que publicaven? Doncs a través de la saviesa popular i d’alguns mètodes prou curiosos, com el Calendari de la Ceba.

EL CALENDARI DE LA CEBA Es creu que el 31 de desembre és el dia clau per preparar el calendari de la ceba. Es tracta de separar les primeres 12 capes d’una ceba, que representen els dotze mesos de l’any següent. Es col·loca cada capa en un plat amb una cullerada de sal al damunt i es deixa reposar tota la nit que va del 31 de desembre a l’1 de gener i el matí següent s’observen les capes de ceba. Aquelles capes que estan més humides i al plat hi hagi líquid, indiquen mesos plujosos i si les capes continuen intactes, indiquen mesos secs. Està clar que científicament aquest calendari no té cap mena de validesa, però com a curiositat no està malament. Avui dia encara es practica a alguns llocs rurals del Pirineu aragonès i de Catalunya.

LES CABAÑUELAS Heus aquí un altre mètode de predicció meteorològica extraordinari i fortament arrelat a alguns punts d’Espanya, conegut també com “els comptes de Salomó”, que es porten a terme al mes d’agost. Es tracta d’un mètode de previsió que s’aplica amb una certa fiabilitat a un microclima o a una zona que no superi la cinquantena de quilòmetres a la rodona.

Les cabañuelas són l’observació del comportament de la natura durant el mes d’agost. De l'1 al 25 d'agost, durant les 24 hores del dia, i amb dos cicles marcats. Un correspon a les cabañuelas d’anada (de l'1 al 13), i l'altre a les de tornada (del 14 al 25).

A les cabañuelas d’anada, s’avaluen els 12 primers dies d’agost, perquè se suposa que indiquen el clima que tin-

32

drem en els dotze mesos de l’any. L’1 d’agost indicarà el temps del gener següent, el dos d’agost el de febrer, el 3 d’agost el de març i així successivament. Per exemple, si el dia 2 d’agost plou, el mes de febrer serà humit i plujós. I si el dia 3 fa vent, així serà també el mes de març següent. Per altra banda, les cabañuelas de tornada es comencen a comptar a partir del 13 d’agost i serveixen per predir el temps dels mesos en ordre descendent. És a dir, el 13 d’agost serà el temps de desembre, el 14 el novembre, el 15 l’octubre, etc. A partir del dia 25 fins al 30 d’agost representa els mesos de gener i febrer, el 26 equival als mesos de març i abril, etc. Finalment, el dia 31 es divideix en intervals de dues hores en ordre descendent, des de les 12 a les 2 és el mes de desembre, de les 2 a les 4 el de novembre i així fins a completar els mesos de l’any.

VIUSET2019 - TRADICIONS

Un cop passats els 31 dies es fa una mitja. El resultat indicarà el clima del mes en qüestió que volem conèixer. Per exemple, per predir el clima del mes de gener caldrà tenir en compte el temps que va fer l’1 d’agost, afegir-hi el que fa fer el 23 i entre les 8 i les 10 hores de la nit del 31. És complicat, certament, però com a curiositat no deixa de tenir el seu interès, a banda de poder fer un seguiment al llarg de tot l’any per verificar fins a quin punt les cabañuelas han o no encertat la seva predicció.

Naturalment el mètode més precís és el que ofereixen cada dia als mitjans de comunicació els professionals del temps i si aquests diuen que plourà, ja podeu córrer a treure la roba estesa.

Essentia Costa Daurada

Sport Resort & Homes

LO PAU DE PONTS

“DE LA FAMÍLIA IGLESIAS, EL MEU REFERENT ÉS EL JULIO, SOBRETOT PEL SEU MODUS VIVENDI” Marc Pascual

Parlem amb el cantautor i yotuber Pau Pinós, més conegut com 'Lo Pau de Ponts', que amb les seves cançons paròdiques i la seva simpatia s'ha convertit en un referent del panorama comunicatiu català

P

au, explica a qui no ho sàpiga, qui ets? Em dic Pau i soc de Ponts. Soc un xicot jove, de 26 anys, nascut al 93 igual que el Marc Màrquez, que em dedico a fer una mica el que feia abans La Trinca: retratar en forma de cançonetes i en clau d’humor tot allò que

34

passa al país (situacions quotidianes o fets d’actualitat).

Et vas fer famós arrel d’una versió d’Enrique Iglesias (‘La nòvia estiueja a Salou’). La cançó està basada en una experiència personal? No està basada en una experiència personal, però sí en una situació que any rere any

VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS

es repeteix a bona part de la Catalunya rural i més concretament a la zona de Ponent, d’on jo soc: molts pagesos que es dediquen al cultiu del cereal, recol·lecten al juny/juliol i les seves dones o novies volen estiuejar; i solen anar molt per la zona de Salou i Cambrils. Jo basant-me en aquesta situació que he vist en el meu entorn, vaig fer

ENTREVISTA

aquesta cançoneta. Va arribar fort a tot arreu perquè molta gent s’hi va sentir identificada.

Arribats a aquest punt, podem afirmar que, a viva veu, cantes millor que Enrique Iglesias? No t’ho sabria dir.

La veritat, tant me fot. Jo, de la família Iglesias, el meu referent és el Julio, sobretot pel seu modus vivendi.

Et definiries com un cantautor costumista? No m’ho havien dit mai però podríem dir que sí. No canto a les profunditats de l’existència sinó a fets quotidians com la sogra, lo nen que s’enamora d’una rumana, coses d’aquestes més costumistes. Per tant em puc definir com un cantautor costumista, m’agrada.

Tu vas començar cantant garrotins per la festa major de Ponts, el teu poble; explica’ns què és un garrotí i posa’ns-en un exemple. Un garrotin és un ritmet rumbero originari dels gitanos de Lleida basat en quatre versos; el segon i el quart han de tenir rima consonant i m’agrada molt perquè pot retratar qualsevol situació i fins i tot, com faig jo, pot retratar la gent del propi espectacle; només cal preguntar-los com se diuen i d’on són i al moment els fas el garrotin. Un exemple: Peixatera punyetera / m’has donat lo peix pudent / si no em tornes la pesseta / li diré a l’ajuntament. I llavors la famosa tornada: Al garrotin / al garrotan / a la vera, vera, vera de Sant Joan.

mor acostuma a agradar. No crec que sigui un humor de ponent sinó de la ruralia catalana: la gent de la Catalunya endins som tots molts semblants.

El teu darrer hit, ‘Mos agrada el postureo’, és una crítica velada a l’alienació que produeixen en el jovent els telèfons intel·ligents? Sí, retrata l’addicció al telèfon mòbil; addicció que he de confessar que jo també tinc. Aquesta sí està basada en fets reals. I és que ma mare la tinc tot lo dia dient: nen, dixa estar el telèfon. Algun dia te l’amagaré, te’l trencaré o me’l vendré! També és una crítica i me l’he d’aplicar. I també retrato el postureo: el fet que la gent va a un lloc només per a fer la foto.

“NO CANTO A LES PROFUNDITATS DE L’EXISTÈNCIA SINÓ A FETS QUOTIDIANS COM LA SOGRA, LO NEN QUE S’ENAMORA D’UNA RUMANA, COSES D’AQUESTES MÉS COSTUMISTES”

Has pensat, més enllà de les paròdies, composar les teves pròpies melodies? M’ho ha dit molta gent i ho he pensat moltes vegades. Algun cop ho he fet, com en la cançó ‘Lo cantant latino’ que és pròpia. I no descarto properament fer algun altre tema propi.

Què els dones, a la canalla, que els agraden tant les teves cançons?

Sobretot penso que els agraden els videoclips: mai abans no havien vist un videoclip on sortissin vedells en una granja; són vídeos amb molt color, divertits, alegres i això els deu cridar l’atenció. I això ho agraeixo perquè és un públic que és el futur.

Col·labores a diari amb el programa radiofònic ‘Fricandó Matiner’ de RAC105; com és l’experiència? La valoro molt positivament, malgrat les hores que m’havia de llevar cada matí. Hi havia molta alegria a l’estudi i un equip de gent collonuda i és una llàstima que no s’hagi renovat el programa.

També tens un espai a Diari de Nit, a Lleida TV; toques tots els mitjans, oi? Sí, tinc un espai i també m’agra-

És cert que els teus referents artístics són Julio Iglesias, Luís Miguel, Núria Feliu, La Trinca i el refranyer popular? Sí noi, l’has encertat altra vegada. Digue’m antic però tothom té els seus gustos (també escolto música moderna, eh?).

Fas bolos arreu de Catalunya; l’humor de ponent s’entén arreu? No sé si hi ha un humor específic de ponent però quan vaig pels pobles lo meu hu-

VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS

35

da molt l’experiència televisiva, inclús més que la ràdio. M’agrada tot el món de la comunicació. I és probable que properament neixi algun projecte relacionat en el món de la tele (hasta aquí puedo leer).

Pots viure exclusivament de la música? De moment sí. Visc de les actuacions que faig arreu de Catalunya, sobretot a l’estiu, l’època de les Festes Majors i durant l’any col·laborava al Fricandó Matiner; tot i que jo soc advocat de formació.

Per quan un duet amb la Rosalia?

Quan ella vulgui. Per part meva hi estic disposat i no seré jo qui posi condicions.

Passem a temes més profans: com és la vida sentimental d’un influencer de YouTube com tu? Aquí no et contestaré perquè m’ho paguen millor al Sálvame.

Perquè el teu amor per Pilar Rahola no passa de platònic, oi? No passa de platònic perquè ella no vol. Ve d’una broma que vaig fer amb ella i li professo una gran simpatia, perquè és tot autenticitat, diu les coses tal com ragen, li fot pel broc gros i diu el que pensa sense importar-li el què diran. I això és una

LO REI DEL YOUTUBE La fama li va arribar a Pau Pinós amb el videclip 'La nòvia estiueja a Salou', on parodiava el hit d'Enrique Iglesias 'Duele el corazón'. La cançó descriu la trista història d'un pagès de secà la novia del qual se'n va a estiuejar a Salou mentre ell ha de quedar-se al poble collint el cereal. Té gairebé 600.000 visualitzacions. El seu rècord, però, és 'A poc a poc': una cançó que consciencia sobre la seguretat vial tot versionant el hit del portorriqueny Luis Fonsi, 'Despacito'. Supera les 676.000 visualitzacions. Altres èxits són el duet amb el youtuber mallorquí Miquel Montoro, 'Fora Vila' o el darrer, 'Mos agrada el postureo' que fa mofa de l'addicció als mòbils i a les xarxes socials... com YouTube.

cosa que jo valoro molt.

Aquest moreno que llueixes és d’anar al tros? Està influenciat sobretot per la genètica i perquè volto molt amunt i avall, lo sol em toca i l’agafo ràpid.

T’has alineat clarament amb la causa independentista... digue’m com és que et van veure arrencant llaços grocs per un poble del Priorat?

Soc obertament catalanista i preferiria que Catalunya disposés d’un estat independent. I això que dius dels llaços grocs del Priorat té una explicació molt clara i és que era festa major a El Lloar i hi havia banderoles grogues penjades a la plaça. Havíem de fer una foto des del balcó de l’Ajuntament i aquestes banderoles obstaculitzaven la vista del retratista... i, és clar, jo em vaig veure obligat a tallar una d’aquestes garlandes per fer la foto.

Què et faria il·lusió aconseguir en la teva carrera musical? No soc gaire ambiciós en aquest sentit. Estaria content si puc seguir fent actuacions arreu de Catalunya, que és el que m’agrada, el contacte amb la gent dels pobles i que tant la canalla com la gent gran s’ho passin bé en els meus espectacles i que les cançons que vagi traient arrelin i la gent les canti. Això és al que aspiro.

36

VIUSET2019 - LO PAU DE PONTS

EL NEN DE LES OQUES Marcel Vernet amb tan sols cinc anys va ser el model de l’escultura de la plaça de les Oques Text_Alba Tudó Fotos_A. tudó i Pierre Grubius

L'

escultura de la plaça de les Oques de Reus és molt estimada pels veïns de la ciutat. La peça és pràcticament la darrera escultura que va fer l'artista Pere Vidiella i forma part del ric patrimoni artístic que s'exhibeix a un dels carrers de la capital del Baix Camp.

Marcel Vernet (82 anys) va ser el model que l’artista reusenc Pere Vidiella va utilitzar per fer l’escultura del nen de la plaça de les Oques.

“Tenia cinc anys i jugava al carrer i un dia van demanar a la meva mare si

38

podia fer de model per l’artista Pere Vidiella. Cada dia que hi anava em donava 3 pessetes”, recorda amb un somriure, Marcel Vernet assentat en un dels bancs del jardí de la Residència Montserrat Cuadrada de Valls. En Marcel es posava damunt d’una plataforma giratòria i així l’escultor podia agafar-lo de tots els punts de vista. El fet de convertir-se en el model de l’escultor el va impactar. La minyona l’anava a buscar i el portava a l’estudi de Pere Vidiella.

“Per Nadal em van regalar una de les oques i ens la vam menjar, i alguna joguina”, diu Vernet.

L’Ajuntament de Reus va encarregar l’obra per a la inauguració de la I Fira Provincial de Mostres, el 1942. Pere Vidiella, sempre treballava amb models naturals i per això va buscar un nen. Per recomanació d'un amic, Pere Vidiella va aconseguir que en Marcel Vernet -que aleshores tenia cinc

“PER NADAL EM VAN REGALAR UNA DE LES OQUES I ENS LA VAM MENJAR”

VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES

PERSONATGES

L'APUNT La plaça de les Oques va ser urbanitzada l'any 1952 en ocasió de la primera Fira de Mostres, articula l'encreuament de la carretera d'Alcolea, o de Falset amb el Passeig de Sunyer i el carrer de sant Joan. És una plaça circular, amb un parterre i un sortidor al mig, amb un grup escultòric conegut com "El Nen de les Oques", obra del reusenc Pere Vidiella. El nom oficial de la plaça quan se la va dissenyar era "plaza de Pio XII".

MARCEL VERNET VA NÉIXER A REUS, I VIVIA APROP DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN anys- es convertís en el seu model.

“Quan era més gran un dia vaig anar a Reus amb la meva mare i en aquell moment estaven construint el pàrquing de les Oques. L’escultura no hi era i la meva mare va trucar immediatament a l’alcalde preguntant on era, i l’havien retirat per no fer-la malbé”, explica en Marcel i afegeix que “recordo també el fill de l’escultor. Quan anava a l’estudi jugava amb les oques”.

Es tracta d’una escultura en bronze d’un infant nu que porta a les mans una petita panera de fruita, símbol de l’agricultura. Completen el conjunt escultòric dues oques, que representen el nexe d’unió entre el cel i la terra.

El projecte de l’espai és obra d’Antoni Sardà, llavors arquitecte municipal, i l’escultura, de Pere Vidiella. Marcel Vernet va néixer a Reus, i vivia aprop de l’església de Sant Joan. Ben aviat va perdre el seu pare en temps de guerra ja que va ser destinat a l’Ebre. Als 14 anys, la seva mare es

VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES

39

L'escultor Pere Vidiella

va tornar a casar amb un ferrer de Valls i van anar a viure allà. Recorda que fins als 18 anys estudiava a l’escola del treball i després es va posar a treballar de pagès i del que li sortia. “Quan ja era més gran i anàvem a Reus el primer que fèiem era anar a visitar l’estàtua”, detalla Marcel Vernet. En Marcel va assistir a la inauguració de l'obra, en un acte que va coincidir amb una Fira de Mostres.

A VALLS, TOTHOM EL CONEIX, SEMPRE AL CARRER, PASSEJANT, FUMANT PIPA, I LLEGINT EN QUALSEVOL RACÓ DE LA CIUTAT ARRELAT AL BARRI ANTIC Primer va viure al carrer dels Jueus, i des de l’any 1999 resideix a la Residència Montserrat Cuadrada de Valls, a prop del Portal Nou i on es va fer gran. A Valls, tothom el coneix, sempre al carrer, passejant, fumant pipa, i llegint en qualsevol racó de la ciutat. Cada any amb motiu del pelegrinatge a Lourdes, se’n va amb l’Hospitalitat. Diu que li agrada molt anar-hi ja que coneix a moltes persones, s’hi troba a gust i es fa estimar. Ens ensenya la fotografia de germanor que es fan a la plaça del Santuari amb motiu d’aquesta trobada. En Marcel, volta per tot Valls cada dia, encara que ara amb ajut d’un caminador. Es sent molt vallenc, i durant aquests anys ha cultivat moltes amistats.

40

VIUSET2019 - EL NEN DE LES OQUES

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Audi Q5 Advanced

Per 290 €/mes*

Reusmòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45 www.audireus.com

Tarracomòbil

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68 www.auditarragona.com

*Quota mensual sense IVA per un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000km totals amb Volkswagen Financial Services, amb una entrada de 7.296€ + IVA. Model quota exemple: Audi Q5 Advanced 35 TDI quattro 120(163) kW (CV) Stronic en color Blau Elèctric

Ciclistes, motoristes o corredors urbans poden beneficiar-se de l'innovador passamuntanyes AirGo

PROTEGITS DE LA POL·LUCIÓ AirGO amplia la seva gama de productes per a evitar respirar fums Redacció

AirGO, una empresa creada per dos joves emprenedors tarragonins, Xavi Sardà i Josep Orquín, segueix la seva marxa ascendent tot diversificant els seus productes que eviten que motoristes, ciclistes i esportistes urbans respirin la pol·lució provinent del transit rodat o l'activitat industrial.

El fet de ser un producte exclusiu fet a partir de l'I+D nacional ha fet que diversos mitjans com els diaris Ara o la Vanguardia, l'emissora RAC1 i d'altres hagin entrevistat ja als seus creadors.

El nou filtre dels passamuntanyes AirGO és més potent que mai i compta amb 5 capes -una d'elles de carbó activat- que filtren millor les partícules i les males olors i tot facilitant més l'acte de respirar.

Compten amb models de passamuntanyes adaptats per a tots els climes, des del Frío Polar per als mesos més freds de l'any fins al Brisa, pel temps de la calor, més flexible i transpirable, que està fabricat a partir de plàstics reciclats del fons marí, ja que a més de filtrar la pol·lució el compromís d'AirGO per a reduïr-la també és ben ferm.

A més es pot triar entre diverses talles

42

i colors (i atractius estampats).

Les vendes del producte demostren que l'aposta comercial d'aquests emprendors ha estat l'encertada: les visites al seu web -AirGO2.coms'acosten a les 20.000 mensuals i el producte ja es pot trobar als establiments Decathlon de l'àrea metropolitana de Barcelona i a alguns de Madrid. Podeu aquirir aquest innovador passamuntanyes al seu web o en un dels d'establiments que hi indiquen.

PROVA D'EFICÀCIA

En aquesta imatge podem veure un dels nous filtres d'AirGO acabat d'estrenar (a l'esquerra) i un d'utilitzat durant 3 mesos a Barcelona.

La retenció de partícules contaminants és més que evident.

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE

ESMORZARS DE FORQUILLA

8,50€

desde de 8:30h a 12:00h

TENIM ESPINETA I CARGOLINS

MENÚ ESPECIAL

SANTA TECLA

37,00€

ESPECIAL SANTA TECLA DEL 14 AL 24 DE SETEMBRE PARKING GRATUÏT

977 232 032

Via Augusta, 157. TARRAGONA www.restaurantsolric.com

ESPECTACLES, RIURES I CIRC

Foto cedida

Cia. Passabarret va néixer l’any 1995 amb joves artistes de carrer que van decidir ordenar i posar en escena alguns dels seus números més elaborats

44 28

VIUSET2019 - PERSONATGES

PERSONATGES

Cia. Passabarret (foto cedida)

Text_Alba Tudó

F

a 24 anys es va crear un projecte pioner a la demarcació de Tarragona: la Cia. Passabarret amb joves artistes de carrer que van decidir ordenar i posar en escena alguns dels seus números més elaborats. Així va sorgir el seu primer espectacle Qui té la pela?, que s’estrena a la XIII Marató de l’Espectacle al Mercat de les Flors de Barcelona (maig de 1996), fet que va permetre que el grup es donés a conèixer al gran públic. Cia. Passabarret és la companyia degana de pallassos i circ a la província de Tarragona. La seva especialitat són els espectacles de carrer, els tallers i les instal·lacions. La Circoteca és la seva casa, una escola

de circ, un petit teatre, el seu magatzem, una productora i una distribuïdora d’espectacles, tant propis de la companyia com d’altres artistes.

El primer espectacle amb el qual han girat a nivell nacional és el show itinerant i musical Tandarica Orkestar (2004), que els ha portat als més destacats festivals de teatre de carrer d’Espanya, actuant fins i tot a Mònaco, França, Holanda, Cuba o Colòmbia, i al costat d’alguns dels més importants noms de la música balcànica, com Fanfare Ciocarlia o Emir Kusturica.

En els últims anys han treballat al costat d’artistes de rellevància com Peter Ercolano, Monti, Pepa Plana o El Capitán Maravilla, encara que destaca la influència de destacats pallassos com Chacovachi o Jango Edwards, amb qui han col·laborat es-

VIUSET2019 -- PERSONATGES PERSONATGES VIUSET2019

tretament. Concretament, al costat de Jango Edwards. L’any 2010 van estrenar a Fira Tàrrega l’espectacle Big Boss & Tandarica Circus, en el qual el clown americà exerceix de cap de cerimònies.

Al 2014 van iniciar la seva primera gira amb carpa pròpia per Catalunya, Tandarica Circus Experience, sent el segon circ català en ruta en tot l’any.

També al mateix any van començar a treballar per Pallassos Sense Fronteres, amb qui van fer la seva primera expedició a Jordània.

Cia. Passabarret realitza anualment un centenar d’actuacions amb les seves diferents propostes. L’octubre de 2012 va obrir el seu propi centre de creació i producció d’espectacles anomenat La Circoteca, a més de la seva escola de circ. La Circoteca ha estat premiada amb el Premi de Circ

45 29

Fi de curs (foto cedida)

Zirkòlika 2015, en la categoria de millor iniciativa per la projecció de circ de Catalunya.

El 2018 estrenen Josafat, un espectacle de circ de sala basat en la novel·la modernista de Prudenci Bertrana i dirigit per Adrián Schvarzstein.

Aquest espectacle ha estat premiat amb el Gran Premi BBVA Zirkòlia dels Premis de Circ de Catalunya, com a millor espectacle de l’any, estant també nominat a millor espectacle de sala i a millor número de circ.

Actualment, Cia. Passabarret està integrada per Dèlia Batet (única supervivent des de la creació de la companyia), Oriol Llop i David Sancho.

La Circoteca és la seu de l’Escola de Circ de Cia. Passabarret, dirigida a infants, joves i adults. Uns 300 adults i nens passen per l’escola durant l’any.

Les activitats que es realitzen a La Circoteca busquen donar a conèixer el circ des d’un punt de vista lúdic, part d’elles sense pretensions purament formatives. En aquest sentit, durant el curs ofereixen diferents propostes com les següents: El Circ en família és un taller de circ obert a les famílies que es realitza a l’interior de La Circoteca. Es tracta d’una proposta creada pel Centre de Creació Tub d’Assaig de Terrassa i a la que s’han anat sumant diferents espais de circ membres de la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya (XECC).

La Circoteca s’hi suma des del 2013 amb la intenció d’oferir una alternativa lúdica vinculada al circ, d’àmbit fami-

46 30

liar, a més de donar a conèixer la resta d’activitats de l’espai. Així doncs obren les portes de les instal·lacions perquè infants i adults comparteixin una estona descobrint diferents disciplines circenses.

L’any 2014 van crear els Circoloquis a La Circoteca. El que pretenen amb aquesta proposta és crear un espai informal de trobada entre amants del Circ en general, aglutinar a l’espai el màxim gruix de públic amb interès pel circ i els pallassos amb una llaminera programació d’espectacles a la gorra i altres propostes que ens conviden a parlar de circ i “enganxar” tan aficionats com professionals del món del Circ del Camp de Tarragona.

Han fet Circoloquis a La Circoteca artistes i companyies com Moi Jordana, Chacovachi, Leo Bassi, Marta Renyer, Cia. Ambizurdos, El Capitán Maravilla, Cristi Garbo, Cia. LP, Kiki Vita, Mortelo&Manzani, Clownbaret, Javier Ariza, entre d’altres...

EL CIRC DE VALLS Sota aquest nom, oferien fins al 2015 una programació completa de més d’un mes a la carpa de circ de Cia. Passabarret, instal·lada als jardins de Casa Fèlix des de finals d’abril a principis de juny, amb companyies de circ i pallassos de tot l’estat. Aquesta programació ha tingut un ressò mediàtic molt important, uns “efectes colaterals” interessants i un impacte indirecte molt extens, però després de quatre anys lluitant-la, la resposta de participació

VIUSET2019 - PERSONATGES

directa (assistència com a públic als espectacles dels diumenges) no els satisfeia suficientment. Així doncs, des del 2016, es realitza una sola actuació d’una estrella convidada.

Fins al moment han passat artistes com Tortell Poltrona, Leo Bassi, Los Excéntricos, Pepa Plana, Marcel Gros o Pepe Viyuela.

Una de les seves especialitats, des de Cia. Passabarret és el pallasso. Es tracta de cursos formatius, que van des de la iniciació fins a nivells més avançats.

Destaquen noms propis com Leo Bassi, Jango Edwards, Johnny Melville, Álex Navarro, El Payaso Chacovachi, Claret Clown, Guillem Albà, Pepa Plana, Loco Brusca o Merche Ochoa entre d’altres.

Classes Circoteca (foto cedida)

Cia. Passabarret en breu començarà una gira amb un circ, però de moment no han pogut desvetllar més detalls.

De fet, l’any vinent celebraran 25 anys hi haurà diferents novetats. Estrenaran un parell d’espectacles i canviaran un taller que tenien en cartera. Així doncs, renovaran alguns dels seus espectacles. Tandarica Circus és el que porta més temps –setze temporades-. Els integrants de la companyia asseguren que “al llarg dels anys han viscut un procés progressiu de creixement i que fan una mica de tot”.

VOLS o NECESSITES? T-ROC 205€

des de

/mes

TIGUAN des de

230€

GOLF

des de

/mes

195€ /mes

El vull tant que el necessito.

Condueix un Volkswagen des de 195€/mes amb My Renting.* ● ● ● ●

Assegurança a tot risc.

Assistència en carretera.

Manteniment inclòs.

Estrena cotxe cada 4 anys.

* Oferta Volkswagen Renting, SA, per a un Golf Ready2Go 1.0 TSI 85 kW (115 CV). 48 quotes de 195 € (no inclou l’IVA). Entrada: 3.372,71 € (no inclou l’IVA). Per a un T-Roc Edition 1.0 TSI 85 kW (115 CV). 48 quotes de 205 € (no inclou l’IVA). Entrada: 3.064,92 € (no inclou l’IVA). Per a un Tiguan Edition 1.5 TSI 96 kW (130 CV).

48 quotes de 230 € (no inclou l’IVA). Entrada: 3.868,75 € (no inclou l’IVA). Quilometratge: 10.000 km/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou el canvi de pneumàtics. Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida fins al 30/09/2019, tret que es produeixi alguna variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Models visualitzats: T- Roc Sport amb equipament opcional. Emissió de CO2 (g/km): 140 (NEDC: 115). Consum mitjà (l/100 km): 6,2. Golf Sport amb equipament opcional. Emissió de CO2 (g/ km): 131 (NEDC: 111). Consum mitjà (l/100 km): 5,8. Tiguan Sport amb equipament opcional. Emissió de CO2 (g/km): 152 (NEDC: 128). Consum mitjà (l/100 km): 6,7.

Tarracomòbil

Reusmòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.vwtarragona.com

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.vwreus.com

HITS

EL MILLOR DEL MILLOR DEL TRICICLE

Els propers 20 i 21 de setembre en el marc de les activitats de Santa Tecla, el Tricicle porta Hits al Palau de Congressos. Compte! Perquè potser serà el darrer cop que els veiem

Roser Pros-Roca

A

l Joan Gràcia, el Carles Sans i el Paco Mir, el Tricicle, de nou la carretera els porta a Tarragona. El darrer cop vàreu representar Bits i aquest cop Hits. Sempre estem molt contents de tornar a Tarragona.

48

La primera vegada que vam venir vam fer Manicomic, l’any 1982, la plaça en la que actuàvem es va fer petita. La segona vegada va ser a Camp de Mart i el vam omplir. Hem vingut tan sovint com ens han convidat a fer-ho i sempre ha sigut molt agradable actuar a Tarragona.

Hits és un acrònim amb tota una sèrie de significats que tenen molt a veure amb vosaltres: Humor Intel·ligent Trepidant i Sorprenent, Humans

VIUSET2019 - ESPECTACLES

Immorals Teatralitzant Situacions, Hilarants Individus Tragicòmics i Solacívols... i tot plegat es pot resumir com “el millor del millor del millor” del Tricicle. Sí, Hits és un resum de 40 anys sobre els escenaris. Hem escollit de cadascun dels espectacles els gags que hem detectat que la gent acollia millor i que més han agradat, i els hem enfilat un rere l’altre en un espectacle que dura 100 minuts i que per tant, és un dels més llargs que hem fet.

ESPECTACLES

molt poques variacions: el gag dels bebès, el del sofà del dentista, el dels executius..., està clar que són els que més han agradat i que han aguantat el pas del temps.

Per a representar Hits us heu d’emportar de gira una bona part de la vostra vida professional, perquè amb 40 gags i un escenari buit que s’ha d’anar canviant contínuament, per força heu de portar un munt d’elements i de persones que us ajudin a l’hora de portar a terme la representació. Així és. Per a tot aquest conjunt de professionals tenim dues paraules: necessitat i agraïment. Els necessitem molt perquè són la garantia que l’espectacle sortirà com està previst i per tant són fonamentals. I agraïment, perquè aquest equip està compost de persones amb les que fa molt de temps que treballem i amb els quals tenim un llaç de fidelitat mutu. És la millor manera de treballar i és molt difícil si no es fa així. I no és només l’apartat tècnic sinó també el de l’oficina, que ens busquen entrevistes, actuacions, mil maneres d’arribar a la gent i comunicar-nos amb el públic.

Dieu que és un espectacle que tria el públic. Com pot ser això? De tots els esketch, el públic en pot triar cinc.

Com es fa? Doncs molt senzill. El públic ha d’entrar a la nostra web (www. tricicle.com) i d’entre la llista de 40 gags que hi trobarà, triar-ne 5 perquè els representem a Tarragona, per tant, l’elecció del públic defineix una part de l’espectacle i la seva intervenció és fonamental.

Triar 5 gags del Tricicle d’entre una llista de 40... una elecció força difícil... Doncs te’n faries creus com excepte en alguna comptada ocasió, la gent sol escollir els mateixos 5, amb

“NO PARLAR ÉS LA MANERA COM VAM ESCOLLIR TREBALLAR I GRÀCIES A AIXÒ, HEM GIRAT PER TOT EL MÓN” Precisament, parlant de fidelitat, el públic també us ha sigut constant i ara ja heu saltat una altra generació.

Tenim totes les edats entre el públic que ens segueix. És el més gran reconeixement al tipus d’humor que fem, que és intemporal i universal perquè no està basat en notícies que avui hi són i demà ja han perdut vigència, ni un humor que

VIUSET2019 - ESPECTACLES

només s’entengui a Barcelona, a Catalunya o a Espanya, sinó que hem girat per una vintena de països i a tot arreu hem tingut èxit perquè ens han entès.

Això ens ha anat molt bé. El cert és que quan vam començar no hi pensàvem en aquest aspecte del pas del temps, perquè la gent tenim tendència a viure la immediatesa, però va ser un encert i el temps mateix ho ha demostrat.

Precisament, amb el temps heu anat incorporant als vostres espectacles més elements tecnològics que marquen la diferència entre ahir i avui. Serveixi com a exemple Bits, sense anar més lluny. Cert. Però els espectacles els plantegem de la mateixa forma avui que fa 40 anys. Ara bé, està clar que avui podem jugar amb les facilitats que ofereix la tecnologia.

Per exemple, al fons de l’escenari hi ha una projecció que fa l’efecte que volem i en canvi, fa 35 anys no n’hi havia de projectors d’aquesta potència. Tot ha canviat: la llum, el so... A més, si alguna constant hem tingut al llarg dels anys és que sempre hem innovat i de fet, l’únic que es repeteix a l’escenari som nosaltres, però amb la temàtica que hem tocat, els esketchos que hem creat, sempre hem procurat evolucionar. Per això també ens hem mantingut vigents 40 anys.

Cal entendre que amb cadascuna de les obres heu fet un esforç creatiu enorme i que malgrat tractar-se de mímica, de gestos, amb absència pràcticament total de paraula, el vostre abast d’expressió és infinit. No és ben bé cert, sí que hi ha alguns límits. Hi ha qui ens ha dit perquè no fem un esketch del Congrés dels Diputats.

Bé, no el faríem perquè no barregem humor i política però a banda, és molt difícil representar només amb gestos, àmbits en els que la paraula és fonamental. Però bé, no parlar és la manera com vam escollir treballar i gràcies a això, hem girat per tot el món. El llenguatge corporal i els gestos són expres-

49

sions comuns a tota la humanitat. Per exemple, quan algú té por, està content o està enfadat, s’expressa de la mateixa manera un de Tarragona, un de França o un de Xile. Utilitzar i explotar al màxim el llenguatge dels gestos ens ha anat molt bé perquè tothom ens ha entès.

A banda dels gestos, també hi ha una certa hilaritat universal. Totalment cert. Diuen que el primer gag de la humanitat va ser quan un troglodita va ensopegar amb una pedra i els altres van riure. Els xinesos tenen l’humor groc que consisteix en cops, caigudes, perquè la desgràcia aliena sempre fa gràcia. Aquí ens agrada un humor més sofisticat i aquest simple donar-se un cop al cap o caure de morros, si no

“TORNAR ALTRE COP A LA CARRETERA, CREC QUE NO HO FAREM. ACABAREM LA REPRESENTACIÓ DE HITS EL MARÇ DE 2020 AL COLISEUM DE BARCELONA I JA ESTÀ”

50

s’acompanya d’alguna cosa més queda pobre i per tant, necessitem un humor més polit i més intel·lectual. Però en termes generals, arreu del món la gent riu del mateix.

Va de debò que després de Hits Tricicle es retira dels escenaris? Això pensem perquè fa 40 anys que no parem. Molts teatres, escenaris, hotels, autopistes, aeroports i tenim ganes de baixar el ritme. No és una retirada total perquè seguirem fent coses, però baixem el ritme de fer un espectacle rere l’altre. Amb Hits anem passant per tots aquells llocs dels que ens ve de gust acomiadar-nos. Ara bé, al març de 2020 hi ha un altre projecte i farem una petita temporada a Barcelona. A més, tenim preparat un documental, una exposició itinerant d’aquests 40 anys i després mai se sap, perquè si ens proposen fer alguna actuació especial, doncs caldrà tenir-ho en compte, però

VIUSET2019 - ESPECTACLES

tornar altre cop a la carretera, crec que no ho farem. Acabarem la representació de Hits el març de 2020 al Coliseum de Barcelona i ja està.

Abans d’acabar, desvetllem algun petit “secret” explicat sotto voce. El Joan, el Carles i el Paco confessen tenir projectes més enllà del Tricicle. El Carles que dels tres és el més actor, continuarà actuant molt probablement en un espectacle en solitari que també pot ser molt divertit. El Paco continuarà la seva carrera de director i autor de teatre. El Joan es dedicarà a dirigir el seu restaurant-espectacle El Lío, amant com és del món del musical i el cabaret. O sigui que d’una forma o una altra, amb un o un altre format, junts o per separat, seguirem gaudint del Joan, el Carles i el Paco del Tricicle. No cal patir, no els perdrem de vista.

Tienen mรกs sabor porque llevan mรกs frutos secos

#MINUEVOVICIOSANO

@nectina_original @nectina www.nectina.com

51

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

52

VIUSET2019 - IL·LUSTRACIÓ

ES POSA EN MARXA A TARRAGONA UNA XARXA PIONERA D’ACOMPANYAMENT EN PROCESSOS DE FERTILITAT Redacció

La Clínica de Reproducció Assistida Embriogyn és l’únic centre especialitzat de manera exclusiva en tractaments i tècniques relacionades amb la reproducció assistida i el diagnòstic prenatal. A més a més, ara dona un pas més enllà respecte a les clíniques del sector oferint de forma pionera la primera xarxa privada d’acompanyament en els processos de fertilitat.

Avui dia cada cop són més les parelles que fan front a problemes reproductius. Les clíniques de reproducció assistida ofereixen diversitat de tècniques però de vegades allò que necessitem és sentir-nos acompanyats, un concepte que va molt més enllà de la professionalitat.

LES PARELLES QUE PASSEN PER AQUEST TIPUS DE SITUACIÓ PODEN AFRONTAR SENTIMENTS MOLT DIVERSOS COM: CULPABILITAT, PORS, SOLEDAT, INCOMPRENSIÓ...

DIFICULTATS REPRODUCTIVES Actualment un 18% de parelles en edat reproductiva, segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, es troben en l’aventura de formar una família, i veuen com no és un procés tan senzill com creien. L’estil de vida, cada cop més sedentari, l’edat i causes ambientals o genètiques acaben fent que el que havia de ser un procés emocionant i alegre es converteix en un túnel gris del qual costa veure’n la fi.

Per tot això cada cop són més les tècniques que les clíniques ofereixen als seus pacients per ajudar-los a trobar, en primer lloc, les causes de la seva esterilitat, i en segon lloc, oferir-los una solució.

SUPORT EMOCIONAL I PSICOLÒGIC En tot aquest procés no només la part física és important, sinó que hi ha un component emocional molt important. Les parelles que passen per aquest tipus de situació poden afrontar sentiments molt diversos com: culpabilitat, pors, soledat, incomprensió... i molts cops no saben on ni com demanar ajuda. Internet acaba sent una font d’informació per aquestes persones a través de fòrums o grups a les xarxes socials, però… les circumstàncies o tipologies de pacients són tan específiques que és difícil trobar algú que ens entengui perquè ha passat exactament per la mateixa situació.

Embriogyn vol recollir i cobrir aquesta necessitat, i posa en marxa una eina pionera: una xarxa privada d’acompanyament voluntari. Es tracta de posar en contacte perfils de pacients similars, uns afrontant un procés de voler crear una

família i els altres, parelles que han passat per la mateixa situació però que avui ja gaudeixen del seu somni de ser pares. Persones acompanyant persones.

SENTIR-SE ACOMPANYATS “Nosaltres no coneixíem ningú que es trobés en la mateixa situació, però creiem que ens hauria ajudat molt parlar amb gent que hagués viscut la mateixa aventura que nosaltres”, comenta una pacient de la clínica.

Des d’Embriogyn, Imma Saumell, directora del laboratori i impulsora del projecte, indica: “Estem orgullosos de poder oferir finalment un espai proper i personal als nostres pacients, gràcies als voluntaris, que són famílies a qui hem pogut ajudar a fer realitat el seu somni de ser pares”.

Cada any són més de 8.000 els nens i nenes que neixen a Catalunya gràcies a l’ajuda mèdica. El Centre Mèdic Embriogyn, present a Tarragona, El Vendrell i Tortosa ha treballat sempre per oferir un tracte professional, humà, pròxim i càlid per tal d’ajudar aquestes famílies a fer créixer el seu somni de ser pares.

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE

53

LA TERRA ALTA De fet, a Picasso i el seu amic Manel Pallarés -que és qui el va convidar a aquestes terres- durant aquells dies els hi agradava molt endinsar-se pel Parc dels Ports. Ara, l’anomenada Cova de Picasso es pot visitar.

Es deixa el cotxe a l’àrea recreativa de La Franqueta i la direcció cap a la cova està indicada. Tornant enrere cap a l’aparcament, es pot agafar el camí oposat, un recorregut sense gaire dificultat, de vegades entre arbres i matolls i d’altres enmig del congost, vorejant el riu -un afluent de l’Algars- i el barranc de la Vall d’Uixò, envoltats de moles i cingleres on hi viuen diferents rapinyaires. I mirant a dreta i

UNA RUTA DE BANYS IDÍL·LICS DEL TOLL BLAU AL TOLL DE VIDRE Alícia Fàbregas El desnivell que hi ha entre el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre és el que dona nom a la Terra Alta. Són més de 700km2 famosos mundialment per les seves extenses vinyes que produeixen més de 7 milions d’ampolles de vi l’any.

DINS DEL PARC DELS PORTS Però en aquesta comarca també hi ha altres espais naturals dignes de menció, com el Parc Natural dels Ports, que el 2013 va ser declarat per la UNESCO part de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. I és encara més atrac-

54

tiu si fa bon temps i ve de gust una excursió sense o amb companyia -apte per a fer amb nens, també- que acabi amb una bona remullada.

Els Estrets d’Arnes i el Toll Blau, dins d’aquest parc, són el lloc ideal, una zona que fa dècades va enamorar a un jove Picasso de setze anys, durant la seva estada a Horta de Sant Joan al 1898, per curar-se l’escarlatina. Ara, en aquest poble hi ha un museu que recorda l’impremta del prestigiós pintor i on es pot llegir una de les seves famoses frases: “Tot el que sé ho he aprés a Horta”.

VIUSET2019 - TERRA ALTA

ELS ESTRETS D’ARNES I EL TOLL BLAU, DINS D’AQUEST PARC, SÓN EL LLOC IDEAL, UNA ZONA QUE FA DÈCADES VA ENAMORAR A UN JOVE PICASSO DE SETZE ANYS

esquerra potser descobrim algun escalador en plena pujada, suspès sobre tolls i piscines naturals que apareixen i desapareixent al llarg de la caminada.

S’ha de tenir en compte, però, que només es permet el bany al Toll Blau, que està aproximadament a una hora a peu des de La Franqueta, un lloc més profund del riu on l’aigua està més tranquil·la.

AMB UN PEU A L’ARAGÓ Si es tenen més ganes de refrescar-se amb una capbussada, a poca distància hi ha un altre indret espectacular i potser menys freqüentat: el Toll de Vidre, a la frontera amb Aragó, a 7km d’Arnes. Des del poble, les indicacions són força clares, i acaben en un pàrquing. Des d’allà, caminant menys de deu minuts s’arriba a un racó d’aigua transparent que banya una cascada. És el Toll de Vidre. La vegetació esquitxa les roques que l’aigua ha anat modelant i la natura ofereix petites zones d’ombra per a descansar si el sol és massa intens.

Tot i que es pot arribar fins allà en cotxe, el camí és una pista forestal i hi ha trams amb força sots, així que en funció del vehicle pot ser recomanable deixar-lo més lluny i caminar una estona més llarga.

CAMINANT MENYS DE DEU MINUTS S’ARRIBA A UN RACÓ D’AIGUA TRANSPARENT QUE BANYA UNA CASCADA. ÉS EL TOLL DE VIDRE.

VIUSET2019 - TERRA ALTA

55

SOLUCIÓ A LA PRESBÍCIA El prestigiós centre reusenc es dedica al tractament integral mèdic i quirúrgic de les patologies visuals. Un dels darrers avanços són les lents intraoculars Premium o HD: una solució eficaç a la presbícia o vista cansada Els Drs. Callizo al quiròfan de Clínica Oftalmològica Reus

Lent intraocular trifocal Finevision Toric Physiol

Què és la presbícia o vista cansada? Per què es produeix? La presbícia o vista cansada és una alteració normal de la visió, que apareix a partir dels 40–45 anys deguda a que el cristal·lí, que és la lent natural que permet enfocar els objectes propers, perd progressivament aquesta capacitat, pel que es produeix una dificultat progressiva per a enfocar objectes propers, és a dir, lectura, mòbils, tablets, ordinador, etc. Al nostre país, un 49% de la població té més de 40 anys, pel que la prevalença de la presbícia és molt alta.

56

Quina solució té la presbícia?

Tradicionalment, aquest defecte s’ha pal·liat amb l’ús d’ulleres de lectura o progressives, amb la incomoditat que això suposa pel pacient, encara jove, en el seu dia a dia. Actualment existeixen solucions definitives per corregir totalment la presbícia, com ho és la cirurgia del cristal·lí amb lent multifocal.

En què consisteix aquesta cirurgia? Què són les lents intraoculars multifocals Premium? Les lents intraoculars substitueixen el cristal·lí transparent o la cataracta (cristal·lí opac), mitjançant una cirurgia completament indolora, amb anestèsia tòpica (gotes) i de forma ambulatòria (sense ingrés), així el pacient es pot reincorporar molt ràpidament (24–48 hores) a la seva vida laboral.

A diferència de les lents intraoculars estàndar, que en oferir un únic punt d’enfocament no permeten eliminar la necessitat d’ulleres, en l’actualitat existeixen les lents intraoculars multifocals Premium o HD (High Definition: Alta Definició), amb diverses zones de focus que permeten veure-hi correctament en totes les distàncies sense cap necessitat d’ulleres.

A Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo, escollim la lent intraocular Premium més específica per a cada pacient mitjançant medicions i proves d’alta precisió en funció de les necessitats de cadascú, del seu estil de vida i de les seves expectatives.

Camí de l’Aleixar, 51-53, 43202 Reus Tel. 977 322 408 www.clinicaoftalmologicareus.es Clínica Oftalmològica Reus – Drs. Callizo és un centre que es dedica al tractament integral mèdic i quirúrgic de les patologies oculars, disposant de quiròfans exclusius per a cirurgia oftalmològica, homologats pel Departament de Salut.

PATOLOGIES TRACTADES: Cataractes | Glaucoma | Retinopatia diabètica | Degeneració macular | Despreniment de retina | Oftalmologia pediàtrica | Neurooftamologia | Cirurgia oculoplàstica | Cirurgia refractiva | Cirurgia de pesbícia | Cirurgia lacrimal

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE

Assessorament gratuït Visita a domicili sense cost Pressupost sense compromís Finançament a mida

Et costa pujar i baixar escales?

Cadires pujaescales Mini elevadors

Plataformes

Solucions en accessibilitat

900 414 000 www.validasinbarreras.com

TENIM LA SOLUCIÓ! *** COMPRA ARA ***

i no paguis fins al desembre!

MINI COOPER SE

EL MINI DE

ZERO EMISSIONS

Mini llança al mercat el primer compacte premium amb propulsió cent per cent elèctrica. La seva bateria permet recórrer fins a 270 km Ramon Ortiz

Ja es pot gaudir de la mobilitat urbana cent per cent elèctrica, a l'estil Mini. El nou Mini Cooper SE combina la mobilitat sostenible amb la diversió al volant, gràcies a un eficaç sistema de propulsió elèctric. El motor rendeix 184 cavalls i aconsegueix el seu parell màxim de 270 Nm des de l'inici de la marxa. Una exclusiva bateria de ions de liti permet gaudir d'una autonomia de 235 a 270 km. És possible realitzar una recàrrega ràpida amb corrent continu de fins a 50 kW, proporcionat un 80% de la bateria en 35 minuts.

Accelera de 0 a 60 km/h en 3,9 segons, igualant els registres d'un esportiu amb motor de combustió. De 0 a 100 km/h necessita 7,3 segons i la velocitat màxima està autolimitada a 150 km/h. Ofereix quatre modes de conducció: el mode Sport destaca per gaudir d’una direcció més directa i d’una resposta més immediata del sistema de propulsió. Els modes Green i Green+ estan concebuts per assolir un grau màxim d'eficiència. Es disposa també de dos nivells de recuperació

d'energia de frenada, a escollir pel conductor.

L'interior presenta diferències significatives respecte a la resta de gamma, destacant un quadre d'instruments específic amb pantalla en color de 5,5 polzades. Aquesta pantalla digital mostra la velocitat en xifres amb una banda d'escala perifèrica i el rang de velocitat es mostra també en el marc lluminós de l'esfera central. Altres pantalles digitals informen sobre el nivell de càrrega de la bateria, autonomia restant, l'estat dels sistemes d'assistència, missatges de control rebuts, etc. Quan es carrega el vehicle, el quadre informa sobre el percentatge de càrrega i el temps restant fins a la càrrega completa.

POT SER RECARREGAT EN UN ENDOLL CASOLÀ, UN WALLBOX OPCIONAL O ELS PUNTS PÚBLICS DE RECÀRREGA EXISTENTS

58

VIUSET2019 - MOTOR

SUBARU e-BOXER

OFERTA HÍBRIDA I EFICIENT Subaru incorpora a la seva gamma els primers models híbrids, denominats e-Boxer, de la marca japonesa

Ramon Ortiz

El XV i el nou Forester són els dos primers models que incorporen la tecnologia híbrida de Subaru anomenada e-Boxer, un sistema propulsor de nova generació que combina un motor elèctric amb dues tecnologies diferencials de la marca: la configuració bòxer i la tracció integral permanent Symmetrical AWD.

EL LLIURAMENT DE POTÈNCIA DELS MOTORS TÈRMIC I ELÈCTRIC S'AJUSTA AUTOMÀTICAMENT PER ADAPTAR-SE A LES CONDICIONS DE CONDUCCIÓ

60

El nou sistema híbrid de la firma japonesa combina la potència provinent d'un motor 2.0 atmosfèric de 4 cilindres i injecció directa de 150 cavalls, degudament modificat en un 80% dels seus components, afegint un starter i generador elèctric, amb la d'un motor elèctric de 12,3 kW de potència integrat a la caixa de canvis automàtica Lineartronic, i que està alimentat per una bateria de ions de liti, amb 118 volts de capacitat. El resultat és una resposta immediata, nivells de consum i emissions més baixos i poder gaudir de l’etiqueta ECO de la DGT.

VIUSET2019 - MOTOR

El lliurament de potència provinent del motor tèrmic i del motor elèctric s'ajusta automàticament per adaptar-se a les condicions de conducció, oferint tres modes de funcionament: 100% Elèctric o EV, Mixt i Tèrmic. El primer, disponible fins a 40 km/h, permet propulsar el vehicle elèctricament, amb una conducció silenciosa i sense emissions. El segon combina la potència de tots dos motors -elèctric i combustió- per aconseguir una millor eficiència. El mode tèrmic impulsa el vehicle alhora que recarrega la bateria, igual que succeeix quan es frena.

GAMMA FIAT UNITATS LIMITADES EN ESTOC LLIURAMENT IMMEDIAT

40

FINS A

%

DE DESCompte

10

ANYS

DE GARANTIA i assistència

L’OPORTUNITAT DE LA TEVA VIDA AQUÍ I ARA Gamma Fiat (vehicles EURO6D): Consum ponderat/cicle mixt: de 4,6 a 9,8 (l/100 km) i emissions de CO2: de 109 a 222 (g/km), segons procediment

d’assaig WLTP d’acord amb el que disposa el Reglament UE 2017/1151 (emissions de CO2 de 97 a 205 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert als Reglaments UE 2017/1152-1153); Gamma Fiat (vehicles EURO6B, final de sèrie): Consum mixt entre 3,4 i 6,7 (l/100 km) i emissions de CO2 entre 88 i 157 (g/km).

Cicle NEDC segons el Reglament (UE) 715/2007. Descompte de fins al 40 % aplicable sobre el PVP recomanat de vehicles disponibles en estoc de la gamma FIAT. Inclou descomptes del concessionari i fabricant i descompte addicional per a vehicles finançats amb FCA Capital España E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals, per un import mínim finançat en funció del model, amb un termini mínim de 48 mesos i una permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació per part de l’entitat financera. L’oferta inclou garantia legal i assistència en carretera de 2 anys, més 8 anys de garantia comercial i assistència en carretera addicional Mopar amb un límit de 100.000km des de la data de primera matriculació del vehicle o el que abans succeeixi. Oferta vàlida només per a particulars fins al 30/09/2019 o fins a exhaurir-ne les unitats (400 unitats). No acumulable amb altres ofertes o descomptes especials.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

GREEN NCAP

ESTUDIS D'EFICIÈNCIA

El programa Green NCAP analitza i puntua els vehicles pel seu baix impacte ambiental en un cicle de vida complet Ramon Ortiz Green NCAP és una iniciativa de nova creació que està formada per administracions públiques, universitats i automòbil clubs. Entre els seus participants es troba el RACC com a membre de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), i fins a una vintena d’organitzacions i laboratoris independents de vuit països d’Europa. Està emparat pel Programa Europeu d’Avaluació d’Automòbils Nous (NCAP, per les seves sigles en anglès) que gaudeix d’un reconegut prestigi i reconeixement mundial per les seves proves Euro NCAP, que avaluen la se-

guretat dels vehicles des de fa més de vint anys.

El programa d’avaluació de vehicles de Green NCAP neix amb objectius ambiciosos i amb una estratègia a llarg termini que pretén influir en els fabricants perquè redueixin l’impacte mediambiental dels seus vehicles, des de la fabricació fins al desballestament. Els tests que actualment s’estan realitzant només tenen en compte l’energia utilitzada pel vehicle mentre circula, però s’està treballant perquè en un futur pròxim també es tingui en compte l’energia utilitzada des de

la producció del vehicle fins al seu ús per part de l’usuari.

En última instància, l’objectiu de Green NCAP és analitzar el cicle de vida complet de l’automòbil, incloent-hi l’energia utilitzada per a fabricar-lo, l’energia consumida durant la seva vida útil i l’energia requerida per desballestar i reciclar els seus components.

En una segona onada de tests Green NCAP, s’han avaluat cinc vehicles de diferents marques. Els models millor puntuats pel seu baix impacte ambiental han estat el Nissan LEAF, 100% elèctric, que ha obtingut 5 estrelles, la puntuació màxima possible. A continuació, l’Opel Corsa de benzina, ha aconseguit 4 estrelles. El Mercedes Benz C-220d 4MATIC dièsel, el Renault Scenic dCi 150 de benzina, i l’Audi A4 Avant g tron, impulsat per gas, han rebut tres estrelles. El tipus de combustible no és un factor determinant per a l’obtenció d’estrelles, donat que entre els vehicles amb més estrelles, en trobem tant de dièsel com de benzina.

Nou

Renault CLIO

Nou Renault Clio: Consum mixt WLTP (l/100 km) des de 4,1 fins a 6,3. Emissions de C02 WLTP (g/km) des de 109 fins a 142. Emissions de C02 NEDC (g/km) des de 94 fins a 118. renault.es

AUTOXANDRI

C/ Josep Mª Folch i Torres 12 (Pol. Com. Les Gavarres) Tel. 977 050 050 TARRAGONA REUS - EL VENDRELL - VALLS - CERVERA www.autoxandri.com

© JAN STEINHILBER

Dissenyat per viure

RECOMANACIONS

Alícia Fàbregas

ALBÀNIA DURANT LA DICTADURA COMUNISTA Segons el filòsof alemany Walter Benjamin, que es va suïcidar a Portbou el 1940 fugint dels nazis, al quadre de Paul Klee ‘Angelus Novus’ hi apareix un àngel que mira al passat amb els ulls desorbitats. Hi veu una catàstrofe i voldria detenir-se per arreglar-ho, però des del paradís bufa un vent massa fort, que l’empeny cap al futur.

Al voltant d’aquesta idea -o més aviat, utilitzant-la per a construir una història- es desenvolupa la novel·la de Bashkim Shehu: Angelus Novus. En ella parla en primera persona dels anys que va passar a les presons d’Albània, després que el seu pare, Mehmet Shehu, Ministre de l’Interior del dictador Enver Hoxha i cap de la cruel i temuda Sigu-

rimi -semblant a les SS dels nazis-, suposadament es suïcidés.

Amb unes reflexions molt interessants i admetent els privilegis que va tenir per ser fill d’un membre tant important del govern de la dictadura, Shehu fa un retrat d’aquells anys tan durs per a gran part de la població albanesa.

T’INTERESSARÀ SI...

Vols conèixer part de la història d’Albània d’una forma novel·lada.

APUNTA Angelus Novus, de Bashkim Shehu.

L’AMENAÇA QUE SUPOSA L’EXTREMA DRETA HONGARESA PER A LA COMUNITAT ROMANÍ Entre el 2008 i el 2009 es van produir una sèrie d’atacs xenòfobs a Hongria contra membres del Poble Gitano. En total, set romanís van ser assassinats. Genezis, la segona pel·lícula de l’hogarés Árpád Bogdán, parteix d’aquests fets reals per a filmar una ficció no gaire allunyada de l’actualitat d’Hongria.

La història es divideix en tres parts, amb tres protagonistes diferents -que en un cert punt s’acaben enllaçant-, una fotografia excel·lent i un relat a foc lent. Una crítica contundent -en forma d’obra d’art- a la violència sense escrúpols d’alguns grups d’ultradreta contra minories que no tenen capacitat de protegir-se, ni defensar-se.

T’INTERESSARÀ SI...

Aguantes les imatges dures, tot i que narrades amb bellesa, i t’agraden les històries actuals amb un missatge crític contundent.

APUNTA Genezis, a Filmin.

64

VIUSET2019 - RECOMANACIONS

www.viuafons.cat

LLEGEIX-NOS ON TU VULGUIS Llegeix els nostres continguts a través del teu telèfon, tauleta i ordinador. Segueix les nostres xarxes socials. Consulta a l’hemeroteca tots els exemplars publicats.

A www.viuafons.cat hi trobaràs: reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

Setembre 2019

TARRAGONA

EDICIÓ LOCAL

ELS PRIMERS

TARRAGONINS

Urna funerària nord-ibèrica. Jaciment de l'Almenara. Agramunt (Urgell). Font Museu d'Arqueologia de Catalunya

Marc Pons

Kesse, els testimonis urbans més antics de Tarragona.

E

mporion (Empúries), estiu del 218 a.C. Fa 2.237 anys. Les legions romanes de Gneu Corneli Escipió havien desembarcat en aquella colònia grega aliada de la lloba capitolina. El propòsit inicial era tallar la comunicació entre la rereguarda cartaginesa, situada a Qart Hadasht (l’actual Cartagena) i la vanguarda cartaginesa; comandada per Annibal i formada per milers d’elefants, que, camí de Roma, ja havia travessat els Pirineus. La guerra entre les dues superpotències de l’època (Roma i Cartago) es traslladava, definitivament, a la península ibèrica; i marcaria el punt d’inici de la conquesta romana.

Només tres mesos més tard, a la tardor del 218 a.C., les legions de l’Escipió -camí de l’Ebre- arrassarien Tàrrakon i

68

A LA TARDOR DEL 218 AC, LES LEGIONS DE L’ESCIPIÓ -CAMÍ DE L’EBREARRASSARIEN TÀRRAKON I KESSE TARRAGONA NO ÉS DE FUNDACIÓ ROMANA Tarragona no és de fundació romana.

Queda molt maco, i reforça la marca de turisme cultural de la ciutat. Però no és del tot cert. La vella Tarragona clava les seves arrels en dos petits nuclis urbans anteriors a l’arribada dels romans: Tàrrakon, un petit poble fortificat que se li estima una població d’uns 1.000 habitants, emplaçat sobre l’actual Tàrraco Arena; i Kesse, una agrupació

VIUSET2019 - SANTA TECLA

de cases sense cap tipus de construcció defensiva, que podria triplicar la població dels seus veïns, situada a l’areny del riu Francolí, sobre l’actual Parc Central. L'escassa informació que resta d’aquests testimonis primigenis de Tarragona indica que la relació podria haver estat molt condicionada per la dominació social, política i econòmica de Tàrrakon respecte a Kesse.

TÀRRAKON I KESSE Tàrrakon i Kesse eren de fàbrica nord-ibèrica. Havien estat fundades, aproximadament, entre el 600 i el 500 a.C; es a dir, en el millor dels casos, fa més de 2.600 anys; per la nació nord-ibèrica dels kessetans. Però, d’on venien aquests kessetans? Eren l’evolució de “l’home de les cavernes” del territori? La resposta és no.

Els kessetans, com la resta de nacions nord-ibèriques, procedien de la península dels Balcans; es a dir de les actuals Grècia, Macedònia, Bulgària i Sèrbia. Tenien cert parentiu (genètic i

Situació dels poblats nord-ibèrics de Tàrrakon i Kesse. Font Google Maps

EL PODER DELS RICS No tenim massa més informació d’aquella Tàrrakon. Però si que la tenim d’altres ciutats nord-ibèriques que tenien un perfil socio-econòmic i estratègic similar. I extrapolant les dades, amb totes les reserves possibles, podem deduir que els habitants de Tàrrakon eren els que ostentaven -de forma absoluta- el poder. En aquell món nord-ibèric, els rics feien de terratinents, de militars i de comerciants a la vegada. I, també podem deduir que aquells habitants de Tàrrakon serien -i perdonin la llicència- la suma de “pijos” i de “crosta” de l’antiguitat. I de demostrada “mala lluna”, per què administraven el poder amb una brutalitat inimaginable. Les desigualtats i les injustícies serien, probablement, una de les causes que explicarien la misteriosa desaparició d’aquell món. cultural) amb els habitants de la civilització grega arcaica. I aquest detall és molt important, perquè revela que els nord-ibèrics no vivien a dalt dels arbres, sinó que tenien un nivell cultural tan avançat com els romans.

EL BARRI DELS RICS I, també, com els romans que la seva societat estava marcada per unes diferències socials i econòmiques brutals. El món nord-ibèric era extremadament desigual, i aquesta realitat queda manifestament palesa en la dualitat Tàrrakon-Kesse; la ciutat dels rics i la ciutat dels pobres. O si es vol la Tàrrako aristocràtica (amb les seves extenses masses de “domèstics”), i la Kesse plebea. La diferència la marcaven les construccions defensives. Per una perversa lògica, als rics -des de l’alba dels temps- els ha fet més por perdre el que tenien, que als pobres que, generalment, no tenien més que la vida. La investigació arqueològica estima que la Tàrrakon aristocràtica tenia la seva muralla, el seu fossat, les seves torres; i a l’interior, les seves sitges de gra i els seus dipòsits d’aigua i de vi.

LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES SERIEN, PROBABLEMENT, UNA DE LES CAUSES QUE EXPLICARIEN LA MISTERIOSA DESAPARICIÓ DEL MÓN IBÈRIC

LA NACIÓ KESSETANA El poder de les famílies del “barri ric” anava molt més enllà del pla de Tarragona. La nació s’anomenava Kessetània però, paradoxalment, estava governada amb mà de ferro per les oligarquies de Tàrrakon. I abraçava un territori que abastava des les actuals Sitges (a l’est) a Cambrils (a l’oest), i des de Tarragona (al sud) a L’Espluga de Francolí (al nord). No era la nació nord-ibèrica més extensa, ni la més

Reproducció idealitzada d'una casa oligàrquica nord-ibèrica. Font Xtec

VIUSET2019 - SANTA TECLA

69

Reconstrucció virtual d'una ciutat nord-ibèrica. Puig de Sant Andreu. Ullastret (Baix Empordà). Font Wikipedia Commons

poblada, ni la més potent comercialment i militarment; però aquells oligarques tenien el control d’un gran territori (que, curiosament, coincideix en gran mesura amb els límits de la regió del Camp de Tarragona i de la diòcesi arxidiocesana de Tarragona); i la seva ocupació consistia, en mantenir el control polític, militar i econòmic sobre la seva “finca” particular.

EL BARRI DELS POBRES En canvi, el paisatge sociològic de Kesse era més variat i més divers: mercaders, artesans, pagesos i pescadors; alguns relativament ben situats econòmicament; d’altres que malvivien de les engrunes dels poderosos; i, encara, uns altres que, literalment, es morien de gana. No queda, pràcticament, cap testimoni d’aquella petita població; i va costar Déu i ajuda situar la seva existència sobre el mapa. Però, també en aquest cas, amb la suma de l’escassa informació obtinguda i extrapolant dades de poblacions de perfil similar, podem imaginar amb certa vaguetat una trama urbana de carrers irregulars, en perpendicular al riu, formats

70

per petites construccions (habitatges i obradors); i molt probablement, un petit moll construït amb fustes, sobre el Francolí.

QUÈ VA PASSAR QUAN VAN ARRIBAR ELS ROMANS? Ja hem dit que els nord-ibèrics i els romans tenien un nivell cultural similar. La diferència (l’enorme diferència, caldria dir) consistia en el poder militar. El rodet de Roma era imparable: sumava als seus exèrcits les nacions que se’ls lliuraven voluntàriament (o forçades per les circumstàncies). Roma era com una bola de neu en pendent lliure: o t’hi afegies o t’aixafava. I les nacions nord-ibèriques, eren un eixam de discòrdies i de rivalitats. Per ser més precisos, però, caldria puntualitzar

LES NACIONS NORD-IBÈRIQUES, EREN UN EIXAM DE DISCÒRDIES I DE RIVALITATS

VIUSET2019 - SANTA TECLA

Moneda de Kesse. Anvers i revers. Font Xtec

que era més una qüestió de rivalitats oligàrquiques que de tensions nacionals. Les classes populars, insistim, tenien assignat un paper molt discret en aquell món nord-ibèric. Tant que la pau i la guerra, la vida i la mort, en aquell conflicte, la van decidir les classes oligàrquiques.

PER QUÈ VAN DESAPARÈIXER TÀRRAKON I KESSE? Amb aquests elements resulta relativament fàcil imaginar la desaparició de Tàrrakon i Kesse. Els nord-ibèrics es van federar per a presentar batalla a Roma. Dirigits per les oligarquies de la nació ilergeta (d’Iltirta, l’actual Lleida), van causar certs problemes a les legions romanes. Els famosos Indíbil i Mandoni, van aconseguir aturar momentàniament el rodet romà, però

Mapa dels pobles pre-romans peninsulars. Els encerclats són les nacions nord-ibèriques. Font Universitat de Lisboa

només per un temps. Mentre es cuinava aquest “xoc de trens”, l’Escipió va fer una excursió fins a les boques de l’Ebre, i li va semblar que el turó que quedava darrera Tàrrakon era un bon lloc per a construir-hi un gran quarter militar. Juli Cèsar, el famós carnisser de les Gàlies, encara no existia, però és ben segur que si hagués estat al lloc de l’Escipió hauria proclamat “Alea jacta est”.

QUÈ SE’N VA FER D’AQUELLS PRIMERS TARRAGONINS? Roma no tenia pietat dels qui s’hi havien resistit. Era la marca de la brutalitat romana, i era un avís a navegants pels qui estaven en el punt de mira de la lloba capitolina. Generalment, els supervivents del rodet romà eren reduïts i sotmesos a l’esclavatge. No està massa clar el que va passar amb aquells tarragonins remots, però no hi cap indici que els relacioni amb la primera ocupació romana de la ciutat. Si més no, inicialment. Però d’altra banda, també és cert que els grans quarters romans (i la Tàrraco romana és, des de l’inici a l’any 218 a.C., un campament militar de grans dimensions), tenien al seu voltant un gruix de població flotant (format per comerciants, artesans, cuiners i prostitutes) que, o bé els havien seguit fins allà, o bé sorgien del territori de l’entorn.

QUÈ ÉS EL MÉS PROBABLE? Les fonts documentals romanes posteriors a la conquesta del territori, és a dir les de la centúria del 200 a.C. al

100 a.C. revelen que dins de la diversa societat de Tàrraco, l’element nordibèric encara és, d’alguna manera, present. I això fa pensar que la conquesta romana i desmantellament de Tàrrakon i de Kesse no va anar aparellada de l’extermini de la seva població (com havia passat en altres casos). És bastant probable que les oligarquies de Tàrrakon pactessin la seva incorporació a l’engranatge social, polític, econòmic i cultural romà. Però d’altra banda, la investigació històrica assegura que la romanització del territori de Tàrraco no va ser obra de les oligarquies natives llatinitzades (com havia passat al sud de la península), sinó dels legionaris romans.

LLAVORS? Llavors, la lògica ens diria que les oli-

Reconstrucció virtual d'una vila nord-ibèrica fortificada. Jaciment d'Els Vilars. Arbeca (Les Garrigues). Font Museu d'Arqueologia de Catalunya

72

VIUSET2019 - SANTA TECLA

garquies de Tàrrakon i les classes plebees de Kesse, si realment van sobreviure a l’ocupació romana, d’immediat van quedar dissoltes dins del nou règim romà. Cal suposar que el formidable desembarcament de soldats, oficials i funcionaris de la metròpoli romana devia multiplicar numèricament les restes del món nord-ibèric.

I que l’element nord-ibèric que es detecta en la societat posterior a la conquesta romana seria més un producte de les deportacions de població nativa derrotada. Tàrrakon i Kesse són un misteri que va quedar soterrat sota les grans obres de la monumental Tàrraco romana. Queda molt per fer. Però potser algun dia esbrinarem el nom d’alguns d’aquells primers tarragonins i tarragonines. I sabrem que se’n va fer.

Reconstrucció d'un poblat ibèric. Jaciment de la Ciutadella.

Calafell (Baix Penedès). Font Museu d'Arqueologia de Catalunya

PLATAFORMES ELEVADORES VERTICALS PER A PERSONES, ASCENSORS PER A UNIFAMILIARS, CADIRES SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES PER A HOSTALERIA I INDÚSTRIES

43800 VALLS (Tarragona) 639 82 95 67 e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com web: www.enier.com

• Col·locacio de parquet en fusta, paviments laminats, vinílics per a cuines i banys • Col·locació de portes, especialitzats en porta lacada • Restauracions de parquet a domicili i pavellons esportius, sense pols ni olors, amb vernís ecològic • Tarimes exteriors en fusta o bé sintètiques, sense manteniment • Màxima qualitat al millor preu

Caputxins, 25 - 43001 Tarragona

Tel. 977 222 357

parquets@variopark.com

LA CULTURA COM A EIX DE GOVERN L'alcalde Ricomà ha assumit personalment les competències de Cultura i Festes, tal és la importància que es vol donar a aquests temes en el seu mandat. Els pressupostos, assegura, ho reflectiran Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius

74

VIUSET2019 - SANTA TECLA

tituds incíviques i evitar-ne el consum a menors.

V

ostè mateix ha assumit les competències de cultura i festes. Per què? Qualsevol ciutat que vol tirar endavant ha de tenir la cultura com un element transformador, com un element de cohesió. Crec que a Tarragona durant massa anys la cultura ha tingut un interès tangencial per a l’equip de govern: s’han fet unes festes molt ben fetes però no s’ha tingut una visió més àmplia de la cultura. La cultura ha de ser un eix de govern i per això n’he assumit les competències.

Parlem de les Festes, sobretot de Sant Magí i Santa Tecla. Què és el que no s’ha fet bé fins ara? I el que cal continuar perquè s’ha fet bé?

Quan parlem de festes jo posaria una nota molt alta. Penso que les festes en general han estat ben fetes. Les festes tenen una enorme acceptació per a la gent de Tarragona i dels voltants; és quan tot el Camp de Tarragona es concentra a la ciutat: jo dirà que, sobretot per Santa Tecla, és dels pocs cops l’any que Tarragona exerceix de capital. Jo no canviaré el model de festes perquè ha estat un model d’èxit.

El fet que l’Ajuntament doni suport a ‘la mamadeta’ i al ‘barrilet’ que es distribueix cada any per festes, ha de canviar? La beguda de les festes és una beguda assumida popularment. Crec que el que ha de fer l’ajuntament és no promocionar cap marca durant les festes. Però és evident que la mamadeta està arrelada a les festes com un element més i amb molta acceptació, això és així.

porcions se la beu.

Creu que caldria limitar l’aforament de la Plaça de la Font quan s’hi fan concerts? No li fa por que un dia succeeixi una desgràcia? La Plaça de la Font té el seu propi pla de contingència. Rarament es produeixen situacions greus perquè té diverses sortides. És un epicentre de les festes i malgrat això diria que mai no s’hi ha produït una situació de col·lapse.

“JO NO CANVIARÉ EL MODEL DE FESTES PERQUÈ HA ESTAT UN MODEL D’ÈXIT”

Alcalde, parlem de diners... el que gasta l’Ajuntament en festes majors és massa? És a dir, aquesta gran despesa limita el pressupost de cultura la resta de l’any? No l’hauria de limitar, no haurien de ser vasos comunicants.

Les festes són dies molt importants per la gent; dies de convivència, d’afirmació ciutadana. Altra cosa és que hem de fer tots els esforços possibles per a ampliar la partida de cultura, però no crec que hagi de ser a costa de festes.

Per a nosaltres els objectius de la cultura han de ser cinc: un és la igualtat d’oportunitats, és a dir, la cultura ha d’arribar a tots els racons de la ciutat.

La segona és l’atenció a la diversitat: som una ciutat molt diversa i la cultura és una manera que tothom participi i

VIUSET2019 - SANTA TECLA

75

Però en el fons és una beguda alcohòlica... Sí. El que no podem fer és promocionar-la però tampoc podem fer la Llei Seca. Nosaltres hem de recomanar que es begui amb prudència.

Si funciona la mamadeta és perquè qui se la va inventar va tenir èxit; és molt agradable de beure i cadascú ha de ser responsable de saber en quines pro-

Alcohol i festes: l’alcohol ha provocat incidents i queixes entre els veïns... cal limitar-ne el consum d’alguna manera? Cal recordar que el consum d’alcohol ha de ser responsable. I serem molt exigents per evitar que es vengui alcohol a menors; els grans, cadascú ha de ser responsable del que fa. La nostra feina és recomanar el consum responsable, vigilar ac-

banístic que costarà generacions; però tenim els objectius culturals dels que hem parlat, accés a tothom, que aflori el talent als barris, atenció a la diversitat... ha de ser normal que als centres cívics hagi programació cultural; que un diumenge al matí qualsevol persona de qualsevol barri pugui anar a veure un espectacle de màgia, de contacontes, etc. Igual que ho poden fer els que viuen al centre.

Entenc, doncs, que els centres cívics poden ser un bon difusor de la cultura... Han de canviar i han de ser un element importantíssim per a això.

I d’aquí estic seguríssim que afloraran moltes oportunitats i molts dels barris poden esdevenir centre d’interès d’activitats culturals concretes. Si la gent que li agrada la mímica, per exemple, sap que els divendres a tal zona hi ha un col·lectiu que en fa, això acabarà sent un element de dinamització de l’entorn. tingui veu. Un altre és entendre la cultura com a benestar personal: accés a tothom al consum i la pràctica cultural.

El quart és el suport a la gestió cultural i a la professionalitat; per uns la cultura és consum però per a d’altres és una professió. I el cinquè és posició de ciutat: els festivals han de ser el millor instrument per a projectar una visió positiva de la ciutat. Aquests són els cinc eixos que han de dirigir la cultura i no xoquen per a res amb els de les festes.

Per què tothom té la sensació que, malgrat que a la ciutat hi ha talent i creativitat, falta un ‘gran públic’ que assisteixi als actes culturals? En part perquè és veritat (riu). Tenim la millor generació de creadors: música, arts plàstiques, fotografia, arts escèniques, cinema... falta una demanda i que l’ajuntament posi tot el què ha de posar perquè aflori. Un tema bàsic són els equipaments: l’ajuntament en té molt pocs i en situació molt precària.

També és bàsic que, a través dels cen-

76

“ÉS BÀSIC QUE, A TRAVÉS DELS CENTRES CÍVICS, AFLORI TOT EL TALENT QUE CONTÉ LA CIUTAT” tres cívics, aflori tot el talent que conté la ciutat. Un altre tema és l’estudi de públic: a Tarragona tenim la capacitat cultural que tenim, però hem de plantejar la relació amb el públic en l`àmbit territorial: cal que tinguem una programació prou constant per a ser referent al territori.

Vostè ha declarat que la cultura és un important motor de transformació i cohesió social... pot ser el desllorigador per cohesionar les ‘tres Tarragones’ (ponent, centre i llevant)? Com es fa això? Et deixes el nord (riu). De fet sí. Hi ha un tema ur-

VIUSET2019 - SANTA TECLA

Parlem de teatres: el Tarragona en reparació, el Metropol en estat precari, el Camp de Mart ni se sap, les sales alternatives malvivint? Com redrecem la situació? Ho veureu al proper pressupost: volem revertir la situació a partir de la inversió.

Com pot ser que obres relativament noves estiguin en aquesta situació? Amb el teatre Tarragona estem amb una demanda: hi ha un problema concret de falta d’inspecció sobre l’obra. Però en general tant en les noves infraestructures com en les velles hi ha hagut un problema de no manteniment i això ho està pagant la ciutat. L’altre dia vaig llegir un expert en patrimoni italià, al diari Ara que deia: ‘la millor inversió en patrimoni és el manteniment’.

Per a les sales alternatives (Sala Trono, El Magatzem...) preveuen alguna línia d’ajuda? Hi estem treballant i estic segur que els pressupostos ho reflectiran. Nosaltres valorem mol-

LA CULTURA A L'ADN

tíssim el que es fa en aquestes sales.

La sentència judicial contra l’Ajuntament pels horaris de la Tarraco Arena Plaça, condemnen aquest espai com a receptor de grans concerts nocturns? Disposa la ciutat d’espais alternatius? Pel que ens diuen les dades , sembla que el canvi d’horaris que ha comportat la sentència no ha tingut una afectació excessiva en el públic. D’altra banda ens consta que la Diputació està fent el que ha de fer per a poder redreçar la situació tot solucionant els problemes d’acústica. La ciutat no disposa d’altres espais equiparables, la TAP ha de seguir fent aquest paper tot respectant els veïns; és un espai que no podem condemnar, l’interès en aquest espai segueix existint.

Què li manca a Tarragona, Alcalde, equipaments culturals o una massa crítica de públic per a fer viables els que hi actualment? Li falta una estratègia cultural global. I això té a veure amb infraestructures i amb l’estudi del públic. Mai no hem sabut quina gent ve als concerts, als teatres; d’on venen, quina edat tenen... per tant un estudi del públic és molt important per a saber qui et ve ara i qui no et ve. A lo millor tenim sorpreses... Això s’ha d’estudiar perquè si no, no pots adreçar les estratègies culturals.

En aquest mitjà vam fer un reportatge sobre l’estat de deixadesa del patrimoni romà a la ciutat; quin pla té per a tenir-ne cura i posar-lo en valor? Invertir més en manteniment.

A Tarragona hi ha hagut un problema de manca de manteniment en espais, en patrimoni... avui mateix ha corregut la notícia de la situació arquitectònica de l’ajuntament (el mateix dia de l'entrevista s’anunciava la tramitació per a la rehabilitació de la teulada del Palau Municipal). Tots els edificis municipals pateixen de falta de manteniment.

Com que el manteniment no gene-

78

Pau Ricomà i Vallhonrat (Tarragona, 1957), casat, pare i avi. És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili. Treballà molts anys a Caixa Tarragona, on també exercí de sindicalista. Entrà de regidor a l’ajuntament per Esquerra Republicana (on milita des de l’any 2000) i enguany, com a cap de llista, ha esdevingut alcalde amb el suport del seu partit, En Comú Podem Tarragona, Junts per Tarragona i la CUP. És membre de la Colla Jove Xiquets de Tarragona -de la qual va ser president en dues ocasions. A més és soci de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, del Centre d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, d'Intermon, del Nàstic, de l'Assemblea Nacional Catalana, d'Òmnium Cultural i de la Plataforma per la Llengua. També ha col·laborat assíduament, amb articles d'opinió, en diferents mitjans de comunicació. Confessa que li agrada llegir novel·la negra i llibres relacionats amb el món de la comunicació, i també la música: Ramones, Lou Reed, Raimon o soul, però també música clàssica. A més ha participat en la processó de Setmana Santa com a portador dels misteris de Nostre Pare Jesús de la Passió i la Soledat, de la Confraria de la Sang.

Ricomà és una persona més aviat tímida, retreta, a diferència del seu antecessor... però a canvi és molt empàtic: la gent el saluda pel carrer, li parlen de les seves coses i a l’alcalde no li reca entrar en la conversa. Malgrat que se’l veu atrafegat no sembla neguitós: mentre l’entorn sembla desplegar una activitat frenètica, ell va tema per tema sense atabalar-se. Podríem dir que se’l veu força còmode en el paper d’alcalde, conscient de la solemnitat del càrrec però sense deixar de ser un tarragoní més per als seus veïns.

ra notícies s’ha deixat de fer i ara ens trobem amb un veritable problema en molts espais municipals, igual que amb el patrimoni.

La ciutat ocupa un espai privilegiat al centre de la Costa Daurada, ben comunicat, amb una oferta cultural, festiva i monumental destacable... com és que no veiem gaire turistes? Caldria fer un esforç més gran per atraure els visitants de sol i platja a la ciutat? Tarragona s’ha equivocat no tenint una estratègia turística harmonitzada amb el territori. Per als visitants de Salou, Cambrils, Vila-seca, tenir una ciutat Patrimoni de la Humanitat a tan poca distància és una gran oportunitat i no s’ha explotat prou. Ens hem de donar a conèixer com gran focus de cultura i patrimoni a través del Patronat de Turisme de la Costa Daurada. Cal més col·laboració amb el territori.

Per acabar, què desitjaria haver aconseguit a nivell cultural en fi-

VIUSET2019 - SANTA TECLA

nalitzar el seu primer mandat? Els cinc objectius que hem proposat. Que la cultura sigui un element d’igualtat d’oportunitats, d’integració a la ciutat, d’autoestima, de generació de moviment econòmic, de projecció d’imatge positiva de la ciutat...

IDIOMES

“Aprenentatge divertit, dinàmic i participatiu”

REFORÇ

“Hàbits positius màxima motivació i confiança”

LECTURA Dte. del 60% a l'Alta

MECANOGRAFIA

“La lectura és important”

667 579 285 | 667 579 286 Narcís Oller, 4 | 43007 Tarragona | info@aulavall.com

www.aulavall.com

Classes de reforç idiomes! i

QUATRE CARTELLS EN UN

El pilar caminant de les quatre colles de la ciutat, imatge de les festes de Santa Tecla 2019 Text_Marc Pascual Fotos_Pierre Grubius

El dissenyador Arnau Martín ha estat l’encarregat de la creació de la imatge gràfica de les Festes de Santa Tecla d'enguany. L’Arnau és un apassionat dels videojocs i de les pel·lícules d’animació. Va estudiar il·lustració a l’escola JOSO i posteriorment va migrar cap a l’animació 2D a l’escola Seeway on va tenir l’oportunitat de treballar a Nòmada Studio durant el desenvolupament de GRIS Game. Ha creat espots promocionals per a clients com TMB, Desperados i El Row. Actualment forma part de l’equip de Petoons Studio, on desenvolupa videojocs per a totes les plataformes.

LA IMATGE GUANYADORA Per segon any consecutiu, el cartell mostra un moment en lloc d’un element del Seguici Festiu com s’havia fet amb anterioritat. En aquesta edició el protagonista és el pilar caminant, plasmat en la seva sortida des de la plaça de les Cols de Tarragona. Martín ha creat quatre versions del cartell, una per a cada colla castellera de la ciutat, amb l’objectiu de representar tots els protagonistes d’aquest acte tan emblemàtic.

En les peces de marxandatge, on existeix dificultat per poder utilitzar els quatre dissenys, s’ha optat per fer servir només dos elements de la imatge: la rosassa de la Catedral de Tarragona i l’enxaneta. Així doncs, la samarreta, la motxilla, el mocador, la tote bag i el vano incorporen adaptacions gràfiques neutres que fugen de la personalització dels quatre colors de les colles castelleres tarragonines. Totes aquestes peces ja es troben a la venda: si voleu ser uns autèntics teclers us estan esperant!

EL DISSENYADOR ARNAU MARTÍN HA ESTAT EL GUANYADOR DE LA IMATGE GRÀFICA D'ENGUANY

80

VIUSET2019 - SANTA TECLA

NETEGES INDUSTRIALS · NETEJA CRIOGÈNICA GESTIÓ I TRANSPORT DE RESIDUS

Polígon Ind. Riu Clar · C/ Mercuri, 19 • 43006 TARRAGONA Tel. 977 54 78 68 • E-mail: frl@ecojetsl.es www.ecojet.net

UN CONCERT MÄGIC Mägo de Oz protagonista del concert de Santa Tecla a l'Anella Mediterrània

Marc Pascual

Enguany Santa Tecla respirarà aires

EL 13è TREBALL DE MÄGO DE OZ HA ESTAT NÚMERO 1 EN VENDES A MÈXIC

de metal. Això serà en el gran concert gratuït, el dissabte 14 de setembre a dos quarts d'onze de la nit, en que Mägo de Oz compartirà cartell amb la jove banda de metal simfònic Debler a l'Anella Mediterrània.

Per segon any, l’Anella Mediterrània esdevindrà l’escenari del gran concert popular i gratuït de les festes. El rock pujarà als escenaris amb dues bandes que estan de gira amb gran èxit de públic presentant els seus darrers treballs. Els encarregats d’encetar la nit, seran Debler una banda madrilenya que amb el seu treball ‘Somnia’ inspirat en el film ‘Sweeney Todd’ de Tim Burton s’han fet un lloc a les principals llistes de vendes de l’estat. A continuació, Mägo de Oz, un grup consagrat com una de les millors bandes del heavy metal a l’estat espanyol, presentarà ‘Ira Dei’ el seu 13è treball que ha estat número 1 en vendes a Mèxic.

Per facilitar l’accés es posaran en marxa serveis de transport públic especial i s’habilitaran el màxim possible de places d’aparcament al voltant de l’Anella Mediterrània.

Els madrilenys Debler seran els teloners de Mägo de Oz

82

VIUSET2019 - SANTA TECLA

EL BALL DE GITANES DE TARRAGONA

35 ANYS D’ALEGRIA

Per la Santa Tecla de l’any 1985 es van recuperar i incorporar al Seguici, el Drac de Sant Roc, el Ball de Cercolets i el Ball de Gitanes. Tots tres elements compleixen 35 anys, però avui toca parlar del Ball de Gitanes Roser Pros-Roca

L'

’objectiu d’aquest ball és agrair a la natura tot allò que ens dona. Un pal presideix la dansa, esdevenint així la personificació de l’arbre, i les nombroses cintes que pengen d’ell són les branques. Seguint els salts del ball, els balladors formen una trena de colors amb les cintes al voltant del pal i després, seguint els mateixos passos però a l’inrevés, la desfan. Tota la resta és l’alegria per les collites, les primícies i els aliments que la natura procura. Per això el Ball de Gitanes, entès com a ce-

84

lebració, és tan alegre.

UNA DANSA AMB UN PAL COM A PROTAGONISTA Josep Lluís Peñalver, president de l’Esbart Dansaire de Tarragona ho explica en els següents termes: “Com que el Ball de Gitanes es un ball de plaça, el primer que fem és una entrada on la que els balladors es situen i agafen la cinta amb la qual es va enllaçant la trena que guarnirà el pal; després es fan els cordons que simbolitzen les branques de l’arbre i els galerons que ballen amb les gitanes”.

VIUSET2019 - SANTA TECLA

D’acord amb Peñalver “El ball de gitanes requereix dues condicions: que els balladors no perdin la cinta i que no perdin la posició. Aquest darrer requisit és imprescindible perquè si un canvia

“LA TRENA HA DE QUEDAR BEN FETA PERQUÈ DESPRÉS, AMB EL MATEIX “SALERO”, S’HA DE DESFER”

www.transportesprats.com

de costat, a l’hora de fer la trena i de desfer-la s’embolica la troca. Sembla senzill però demana tota l’atenció dels participants. La trena ha de quedar ben feta perquè després, amb el mateix “salero”, s’ha de desfer i el pal ha de quedar despullat. Aquesta és la gràcia del ball”.

aguanta el pal. Quatre parelles subjecten les cintes i representen la parella política, la bruta, la mentidera i la picant. El Gitano Gros ordena la dansa. Dos galerons ballen amb totes les noies amb una música diferent que porta el seu nom i finalment, quatre noies més ajuden en el desenvolupament de la dansa en plena cercavila.

L’any 1988 van afegir-se els parlaments que es van alternant amb el ball. Peñalver explica sobre els parlaments del Ball de Gitanes: “Aquesta innovació del 1988 respon a l’evolució del propi ball. Compte! El Ball de Gitanes és un ball amb parlaments, el que vol dir que la part important és el ball, però els parlaments també en formen part. Els temes que es toquen? sempre coses de Tarragona, amb un punt picant, mordaç, de crítica... la gràcia és que hi surtin els assumptes dels que parla la gent, afegint-hi un toc de picardia”.

El Ball de Gitanes es refereix al poble nòmada que circulava per Europa portant la seva vida dins els carros de fusta amb els que es traslladaven d’un lloc a un altre sense destinació concreta.

Se’n deia en un principi “Ball de Bomianes” fins que de tot plegat va resultar el Ball de Gitanes.

Els balladors i balladores que van recuperar el Ball de Gitanes de Tarragona l’any 1985 han tingut el seu relleu al llarg d’aquests 35 anys i ara són nous nois i noies de l’Esbart Dansaire de Tarragona els qui encomanen alegria amb l’energia de la seva dansa i les ganes encomanadisses de festa que demostren. I que sigui per molts anys més!.

EL BALL DE GITANES ES REFEREIX AL POBLE NÒMADA QUE CIRCULAVA PER EUROPA PORTANT LA SEVA VIDA DINS ELS CARROS DE FUSTA

UN TREBALL DE RECUPERACIÓ AMB HISTÒRIA El Ball de Gitanes està documentat a Tarragona el 1577. Es va deixar de ballar quan van desaparèixer els gremis.

Explica Josep Lluís Peñalver: “De moment, tant la música com els passos de la dansa els vam recuperar a partir del Ball de Gitanes de Vilafranca del Penedès. L’any 1985 el coreògraf de l’Esbart era Salvador Fa i gràcies a ell vam comptar amb un document manuscrit en el que es detallava la dansa. Pel que fa a la música, en un primer moment es va fer servir la de Vilafranca però aviat es va saber que l’organista de la catedral, el mestre Bonet, tenia la partitura d’un ball de gitanes que per força havia de ser el propi de la ciutat. Per tant, la música de la trena i els galerons, és la del mestre Bonet i genuïnament tarragonina”.

Per tant, en Salvador Fa tenia un document en el que es dibuixava el desenvolupament del ball i el mestre Bonet tenia una partitura. El que calia era fer una adaptació perquè ambdues casessin, retocant una mica la coreografia i fent quadrar la música. “Des de fora, els espectadors que van veure el nou Ball de Gitanes no van notar res, però els punts que fem són diferents dels que fan els altres Ball de Gitanes”, puntualitza Peñalver.

BALLADORS, BALLADORES I ELS SEUS PARLAMENTS El Ball de Gitanes de Tarragona el formen 16 balladors i balladores, cadascú amb el seu paper: l’Estaquirot és qui

86

VIUSET2019 - SANTA TECLA

UNA SANTA TECLA PER A TOTHOM La geganta Frida, de nou, la protagonista de la Santa Tecla més inclusiva Redacció

Festa per a Tothom, una iniciativa que pretén donar espai en la festa de Santa Tecla a les persones discapacitades i amb necessitats especials, va arrencar el passat dissabte 14 de setembre amb la recepció a tots els participants al Balcó del Mediterrani. Aquesta fórmula solidària, que enguany celebra la seva 29a edició l'organitza el Departament de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona i compta amb la col·laboració i el suport de Dow Chemical.

Precisament, de l'empresa Dow participen més d'un centenar d'empleats voluntaris que acompanyen les persones discapacitades i els faciliten les coses per tal que puguin gaudir dels actes de Santa Tecla com un tarragoní o tarragonina més.

ELS ACTES En l'acte, interpretat en llengua catalana de signes , la Geganta Frida -que es presentà l'any passat com un element pensat i realitzat perquè les persones en cadira de rodes, sordes i/o cegues puguin participar com a portadores a la nostra festa major- ens va delectar amb els seus balls, acompanyada aquest cop del primer gegant adaptat de Catalunya: l’Ocellaire de la Colla Arreplegagegants de Barcelona.

A més el dia 18 de setembre, a l'Espai jove Kesse, la Delegació del Camp de Tarragona del CEESC (Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya) i el Servei Municipal de la Discapacitat de l’Ajuntament de Tarragona van organitzar una xerrada anomenada “Experiències inclusives a les festes majors”, que va versar sobre la relació i les experiències entre la cultura popular i el món de la discapacitat

SANTA TECLA

Tarragona, 1939. Foto Joaquim Cabezas. Font Blog Tarragona Antiga

1939

LA FESTA MAJOR MÉS TÈTRICA Marc Pons

T

arragona, 23 de setembre de 1939. Feia vuit mesos i una setmana que s’havia produït la ocupació franquista de la ciutat. I poc més de cinc mesos que havia conclòs la Gue-

90

rra Civil espanyola (1936-1939). Tarragona, una petita ciutat de 36.000 habitants que havia perdut més de 1.000 veïns i més de 500 cases durant el conflicte, celebrava la primera festa major sota la dominació del règim franquista. La ciutat, coberta per una plomissa capa de violència i de repressió, es debatia en un paisatge dominat per les tres “emes”: misèria, malalties i mort. La Presó de Pilats era plena a rebentar: homes, dones i nens reclosos,

VIUSET2019 - SANTA TECLA

en la majoria dels casos, exclusivament per la seva ideologia catalanista i republicana. I un camió: el de l'Oliva. Durant mesos l’únic soroll que va trencar aquell sòrdid silenci imposat, seria el dels afusellaments. La Festa Major de 1939 seria la més tètrica de la història centenària de Santa Tecla.

EL PROGRAMA DE FESTES El programa de festes de Santa Tecla, del 1939, es una “joia” que dibuixa

Cartell de Santa Tecla (1939). Font Ajuntament de Tarragona

rioritat, no havia tingut mai cap relació amb Tarragona. Macián, imposat manu militari pel règim franquista -i que, anys més tard com a governador de Biscaia, ordenaria enderrocar la seu del PNBva resultar que, a més de ser un dels grans repressors del règim a Tarragona, tenia inclinació per la poesia. La seva producció poètica era d’una qualitat infumable, però el programa de festes presentava un recital de poesia de l’alcalde a Radio Tarragona, com un dels actes principals de Santa Tecla 1939. El ridícul per bandera.

clarament l’escenari d’adoctrinament imposat pel nou règim. És, en el seu conjunt, una amenaçant sublimació de la ideologia nacional-catòlica del franquisme: la simbologia del règim (el yugo y las flechas) és present a tot arreu (cartells, programes de mà, anuncis a la premsa...). La vida i la mort havien estat segrestades pel règim franquista; i els carrers, les rambles i les places -l’escenari tradicional de la vida ciutadana- van ser convertits en l’aparador on, obligadament, s’hi havia d’exhibir el nuevo español que blasmava Millán Astray (el fundador de la legió): marcial, patriota, immaculat, compungit i emprenyat. La Festa Major de 1939, era la primera gran oportunitat del franquisme, per a presentar una ciutat “límpia de pecado”. Els dolents, reclosos a Pilats. O afusellats a l'Oliva.

LA PRESÓ DE PILATS ERA PLENA A REBENTAR: HOMES, DONES I NENS RECLOSOS

QUI ES QUI? EL CANONGE IL·LUMINAT Després de tres anys de guerra (19361939) i d’una mal anomenada revolució (agost 1936 – maig 1937), la seu diocesana tarragonina havia quedat com un mas robat. L’arquebisbe Vidal i Barraquer era a l’exili; en part per què havia estat perseguit per una xusma que no eren més que delinqüents disfressats de revolucionaris i en part, perquè s’havia negat a signar la carta dels bisbes que beneïa la rebel·lió franquista i blanquejava la Guerra Civil. En aquest escenari el canonge castellà José Artero, que fins llavors tampoc havia tingut cap relació amb Tarragona, es va erigir com “l’amo i senyor” de la diòcesi i en la primera missa després de la ocupació, va proclamar: Perros catalanes, no sois dignos del sol que os alumbra. Això, en circumstàncies normals, hauria provocat un cataclisme. Però en canvi, el Diario Español (24/09/1939) titula “Los festejos religiosos (...) se vieron enormemente concurridos de un público devoto y fiel”. La normalització del terror.

QUI ÉS QUI? L’ALCALDE POETA Els principals actors d’aquell escenari -l’aparell local del règim franquista- eren una curiosa reunió de bigotis tipus “frenada”, cabells profusament engominats i dicció patriòtica castellana (Si eres español, habla español, resaven els grafits del regim). Tots brazo en alto i prietas las filas. El més destacat era l’alcalde de la ciutat: el murcià José Macián Pérez (Pepito, pels amics -naturalment, del règim-) que, amb anteProcessats del consell de guerra del 25-9-1939.

Font Premsa Digitalitzada. Aj. de Tarragona

VIUSET2019 - SANTA TECLA

Portada Diario Español. Font Blog Tarragona Antiga. Arxiu Rafael Vidal

91

Entrada de les tropes franquistes a Tarragona (15-01-1939). Tarragona Antiga. Arxiu Rafael Vidal

lebrado en el campo del Gimnástico una demostración de las O. J. tarraconenses. I del Nàstic a la processó. Els cadells (la OJE) i els paràsits (els Caballeros Cautivos) del règim s’exhibien novament en rigorosa formació militar obrint i tancant la processó: seguia la bandera de los Caballeros Cautivos, llevada por el camarada Sánchez Galán (...) Cerraba la procesión una sección de uno de los Batallones de Flechas Negras de nuestra ciudad.

QUI ES QUI? EL GOVERNADOR GALL DINDI Els jerifaltes del règim franquista no deixaven passar cap ocasió per a recordar -amenaçadorament- qui manava en aquella Espanya imposada amb bales i amb bombes. Si els fastos religiosos eren l’entrant d’un àpat de difícil digestió, l'exaltació patriotera es convertia en el plat fort. En aquest punt, el protagonista destacat era el governador civil, coronel Machado Méndez. El Diario Español relata que Finalizado el acto religioso (...) las Autoridades y Jerarquías se dirigieron al Palacio del Ayuntamiento (...) su entrada (...) fué particularmente emocionante (...) los gigantes, negritos y cabezudos estaban formados (...) Una banda de música (...) ha entonado el Himno Nacional que ha sido saludado y aplaudido por el público (...) las autoridades y Jerarquías se han asomado ai balcón principal, desde donde han saludado a la multitud que se apiñaba en la Plaza de José Antonio. Només hi faltaven els paracaigudistes d’en Ballesteros.

PERROS CATALANES, NO SOIS DIGNOS DEL SOL QUE OS ALUMBRA JOSÉ ARTERO, CANONGE repic de castanyoles. I en aquest punt el protagonisme requeia sobre el cap provincial del Movimento, José María Fontana Tarrats. També segons el Diario Español: A las cuatro se ha ce-

EL PROGRAMA DE FESTES I LA MAQUINÀRIA REPRESSIVA I mentre la ciutat era vestida (o transvestida) de pretesa festa major amb el propòsit, també, d’ocultar la veritable tragèdia que acuitava la societat (les tres “emes” d’aquella brutal postguerra: misèria, malalties i mort), la maquinària repressiva del règim franquista no reposava ni un moment. La mateixa edició del Diario Español publicava una nota de l'Auditoria de Guerra que relacionava el nom de vint-i-nou persones (quinze a Tarragona i catorze a Reus) sotmeses a processos judicials pel seu compromís personal amb la República. Aquella nota (o aquella inserció), naturalment pagada amb diner públic, es titulava: Consejos de Guerra para

QUI ES QUI? EL JEFE “VEDETTE” Si al matí havien posat gegants, nans, castellers i ball de bastons en formació militar -brazo en alto-, la cultura de revenja del franquisme assolia el punt culminant amb les exhibicions de la OJE, la Organización de Juventudes Españolas l’equivalent a les Hitlerjugend (joventuts hitlerianes) però amb Tarragona, 1941. Campament de la OJE. Font Blog Tarragona Antiga. Arxiu Rafael Vidal

92

VIUSET2019 - SANTA TECLA

Claudette Colbert a El Signo de la Cruz (1932). Font Pinterest

el dia 25 de Septiembre de 1939. Año de la Victoria; i estava maliciosament situada al costat de la informació esportiva: dels articles que feien referència al partit de futbol entre el Barça i el Nàstic, de les curses ciclistes i dels campionats de natació.

MISSES, DESFILADES I AFUSELLAMENTS Un dels casos més tràgics i paradigmàtics d’aquell brutal repressió seria el de Lluís Solà i Padró, alcalde de Santa Coloma de Queralt, empresonat a Pilats i afusellat a l'Oliva. Solà no era en aquella llista publicada el 24 de setembre de 1939 perquè ja era, pràcticament, al corredor de la mort. Però la seva detenció, empresonament, judici i afusellament dibuixen amb una freda precisió i una inquietant tenebrositat, l’odi profund i la set de venjança que cobria l’Espanya de Franco. Solà va ser detingut, jutjat, condemnat i afusellat, per la seva militància a ERC, per la seva condició d’alcalde electe, i pel seu programa polític: la construcció d’unes escoles municipals -públiques i gratuïtes- i la creació d’una brigada mu-

nicipal -que donava feina als aturats del poble-. Millán Astray, fundador de la legió espanyola i un dels capitostos de la rebel·lió militar de 1936, ja havia avistat: ¡Muera la cultura! Solà va ser afusellat el 20 d’octubre de 1939.

“AMB UNA SABATA I UNA ESPARDENYA” En aquelles festes de cartó-pedra no podia faltar una sessió adoctrinadora de cinema. El reinaugurat Gran Teatro Principal oferia la reestrena de El Signo de la Cruz, una superproducció nord-americana de la factoria Paramount, filmada l’any 1932 (set anys abans) i dirigida per Cecil B. de Mille.

Aquella reestrena -que s’exhibia simultàniament arreu d’Espanya- havia estat oportunament censurada. De tal forma que els tarragonins i tarragonines de 1939 no van poder veure a Claudette Colbert, prenent un bany de llet de burra i mostrant bona part dels pits i de la “canalera” que eren perfectament visibles en la versió no manipulada. En canvi, sí que es va projectar amb claredat el missatge d’aquella història: la dels antics i clandestins cristians

Tarragona, 1941. Obelisc a la plaça de l'Ajuntament

94

VIUSET2019 - SANTA TECLA

ELS TARRAGONINS I TARRAGONINES DE 1939 NO VAN PODER VEURE A CLAUDETTE COLBERT, PRENENT UN BANY DE LLET DE BURRA I MOSTRANT BONA PART DELS PITS de Roma perseguits per l’emperador Neró, i el triomf final de la fe i la veritat. Una al·legoria als mártires de la Revolución de 1936 i una maniobra de blanqueig d’una guerra que havia causat centenars de milers de morts. La festa major més tètrica.

L'aparador

de Santa Tecla

UN PREGÓ +OBERT Marc Pascual

Enguany el pregó de Santa Tecla canvia de format i es farà des del balcó de l'Ajuntament. Eduard Boada en serà el protagonista

Eduard Boada Pascual (Nulles, 1942) és el pregoner de les festes de Santa Tecla 2019, on hi està vinculat amb el còctel de la Mercè –que realitza des de fa dècades- i amb la creació del Rotet de Santa Tecla l'any 2008. Des de jove ha participat en el món festiu, destacant el grup de pallassos BoPaSa (Boada, Pagès i Salas) i realització de titelles i cine-club a redós de la Congregació Mariana de Tarragona. Com a músic va tocar el saxo en la banda del regiment Badajoz 26. Va participar en la recuperació del Carnaval de Tarragona, d'on va ser Carnestoltes III, a més de creador de la popular sangria que es repartia a les comparses.

El tascaman Boada ha rebut innombrables distincions i guardons de tota mena, destacant les de Copero mayor de la Corona Azteca, Boter d'honor del Carnaval de Tarragona, menció d’honor de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona i el Diploma al mèrit cultural de l'Ajuntament de Tarragona, que va ser atorgat al seu mític establiment: Casa Boada, fundat el 1947 per Salvador Boada Calbó i Victòria Pascual Castellnou, i on també hi treballà Pilar Cabré Budí. Casa Boada és un d’aquells indrets amarats de tarragonisme. Allí els seus pares hi van començar venent vi de la Cooperativa agrícola Sant Isidre de Nulles i ell li ha sabut donar un toc personal amb els seus singulars entrepans, veritables obres d'art precursores de l'slow food.

Al llarg de la seva vida #BoadaPregoner (així l'anomenen a les xarxes socials) ha creat més de tres-cents còctels populars, afició que va començar els anys 70, època en la que cal destacar els còctels “Altafulla oro de playa”, “Prades sabor de roble” i “Cambrils sabor de mar”, aquest qualificat l’any 1971 com a còctel més gran

del món per l’agència portuguesa de notícies ANI. També ha fet xerrades sobre cocteleria, gastronomia i la història de l’Amparito Roca. Des de fa molts anys el senyor Boada realitza el còctel de Sant Roc, al Cós del Bou, on enguany ha estat nomenat canoner d'honor. També ha dut a terme còctels a diferents carrers i barris, com el del Miracle o Maria Cristina i per a entitats camptarragonines de toa mena, com ara l’Ateneu de Tarragona, que en aquests moments promou una campanya popular per a què el govern català reconegui l'Eduard Boada amb la medalla Francesc Macià.

Foto: Pep Escoda

96

VIUSET2019 - SANTA TECLA

Bona Festa Major!

PROGR AMA seqüència ritual tarragonina i demana un reco-

Dimecres 18 de setembre LA BAIXADETA

9.15 h, Llar d’Infants Bonavista. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

9.30 h, Escola Pax. Santa Tecla a les Escoles. Els Xiquets de Tarragona a les escoles.

9.30 h, Escola Ponent. Santa Tecla a les Escoles.

La Colla Jove a les Escoles.

9.30 h, Escola El Miracle. Santa Tecla a les Escoles. El Lleó a les Escoles.

9.30 h, Escola La Muntanyeta. Santa Tecla a les Escoles. L’Aligueta a les Escoles.

9.30 h, Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança. Santa Tecla a les Escoles. Els Campaners a les Escoles.

10 h, Llar d’Infants El Ninot. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

10.45 h, Llar d’Infants La Taronja. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

11.30 h, Llar d’Infants Sant Pere i Sant Pau. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

15.15 h, Col·legi Sagrat Cor. Santa Tecla a les Escoles. El Ball d’en Serrallonga a les Escoles.

17 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Concert de música popular catalana a càrrec del Cor Gregal de Tarragona.

17.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espai de jocs. Organitza: La Terrasseta 17.30 h, sala d’actes de l’Espai Jove Kesse, c.

Sant Antoni Maria Claret, 12. Inauguració de l’exposició “Els colors d’en Pere”, del jove cambrilenc Pere Rebull, pintor amb trastorn de l’espectre autista. Va començar amb l’acrílic fins a arribar a la pintura a l’oli, passant pel llapis i el carbó. Les seves obres, de colors atrevits i alegres, mostren animals, paisatges, edificis i natura. Col·labora: ASPERCAMP. 18 h, sala d’actes de l’Espai Jove Kesse, c. Sant Antoni Maria Claret, 12. Taula rodona de Festa

per a Tothom: “Experiències inclusives a les festes majors”. L’any 2018 es va incorporar al patrimoni festiu tarragoní la gegantona Frida, un element pensat i realitzat perquè les persones en cadira de rodes, sordes i/o cegues puguin participar com a portadores a la nostra festa major.

Avui parlarem de la relació i les experiències entre la cultura popular i el món de la discapacitat.

Organitzen: Delegació del Camp de Tarragona del CEESC (Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya) i Servei Municipal de la Discapacitat de l’Ajuntament de Tarragona 18 h, portal del Roser. Visita guiada: Arqueologia oculta de la Part Alta. Avui deixarem de banda el nostre fantàstic Patrimoni de la Unesco per descobrir les nombroses restes arqueològiques que hi ha amagades en cada racó de la Part Alta: aqüeductes, epigrafia, torres i monuments visigòtics. Preu: adults, 9 €; jubilats, 8 €; nens (716 anys), 3 €. Durada: 2 h. Places limitades (dos grups diferents, un en català i un en castellà). Informació i reserves: 977 249 107 - info@nemesisarch.com. Organitza: Nemesis, Arqueologia i Difusió Cultural.

18 h, jardins de Saavedra. Tallers familiars. Organitza: La Terrasseta 18 h, Pastisseria Conde, c. Comte de Rius, 5. El Goig de Santa Tecla. La pasta ideal per acompanyar el nostre cafè a les festes. No us quedeu sense la vostra! Venda prèvia de tiquets a la mateixa pastisseria fins a exhaurir-ne existències.

Preu: 1 €. Organitza: Pastisseria Conde 18.30 h, des del pla de la Seu i enguany estrenant recorregut. La Baixadeta de l’Aligueta, la Mulasseta, el Lleonet, els Gegants Moros Petits, els Negritos Petits, la Cucafereta i, per primer cop, els Gegants Vells Petits. Els joves portadors de les nostres bèsties més menudes demostraran que s’adapten a qualsevol circumstància festiva.

La Baixadeta es consolida com un acte més de la

ELECTRICITAT

bilitat, familiars, de rols ocults, etc. Vine a jugar amb nosaltres! Organitza: Associació Lúdico Cultural Club Diògenes de Tarragona.

19 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Concert amb The Ruralites (roots reggae, ska / Lleida).

The Ruralites són una banda de reggae clàssic, early reggae i rock steady de les Terres de Lleida que no us deixaran indiferents gràcies al seu repertori ple de hits jamaicans i de clàssics del rock, passats per la seva particular trituradora per fer-los d’allò més divertits i ballables. Organitza: La Terrasseta 19 h, Itinere, portal del Roser. Visita guiada: Descobrim la Tarragona medieval. Viatgeu amb nosaltres a la ciutat del segle XIV passejant pels carrers de la Part Alta, on evocarem oficis, gremis i mercats que l’Entrada del Braç de Santa Tecla tan bé descriu. Descobrireu una ciutat dominada des del barri eclesiàstic, on es trobaven el castell del Patriarca, l’hospital i la Catedral. Informació i reserves: itinere@turismedetarragona.com - 977 239 657. Preu: 9,50 €; reduït, 7 €; nens (de 6 a 12 anys), 4 €. Durada: 2 h. Places limitades. Organitza: Itinere.

Instal·lacions i manteniment d’electricitat Domòtica - Telecomunicacions - Lampisteria - Gas Calefacció - Aire condicionat - Energia solar

TARRAGONA

Des de 1975 al seu servei

rregut més llarg perquè més nens i nenes puguin gaudir de l’acte i convertir-se en portadors per un dia de les nostres bèsties i gegants. Avui els més petits podran portar l’Aligueta, la Mulasseta, el Lleonet, la Cucafereta, els Gegants Moros i els Negritos Petits sense ser-ne els portadors oficials. Demanem la col·laboració dels pares i les mares perquè els protagonistes reals d’aquest dia siguin els nens i les nenes. Recorregut: pla de la Seu, escales de la Catedral, pl. de les Cols, c.

Merceria, pl. del Fòrum, c. Santa Anna, pl. del Rei, Pilats, bda. Pescateria, c. Cós del Bou i pl. de la Font. Col·laboren: Àliga, Mulassa, Lleó, Cucafera, Gegants Vells, AMPA Lestonnac-l’Ensenyança i AMPA de l’Escola El Miracle. Acte retransmès en directe per TARRAGONA RÀDIO 19 h, pl. Sant Fructuós. Jornada Tarracolúdica de Santa Tecla. Activitat popular alternativa a altres activitats tradicionals per a majors de 18 anys i famílies amb nens. Jugarem a jocs de taula d’ha-

Venda de sanitaris, aixetes, mampares, mobles de bany, accessoris i electrodomèstics

98 C/ Reial, 23-A · 43004 Tarragona | Tel. 977 24 05 05 |

644 81 81 82 | www.electricitattarragona.com

Cursos per nens, adolescents i adults.

Prova de nivell i matrícula gratuïta.

Places limitades - reserva la teva ara!

Visit bstarragona.com for more information e-mail: british@bstarragona.com Plaça Ponent, 5 2ª planta - 43001 TARRAGONA Tel: 977 211605

L'aparador

de Santa Tecla

19.30 h, jardins del Camp de Mart. Marc Parrot en concert: Refugi. Marc Parrot ens ofereix un concert íntim i personal dins d’una iurta, nom que rep aquest petita tenda amb capacitat per a 80 persones. L’espai ofereix un lloc on aixoplugar-se de les inclemències de la vida quotidiana, un espai on gaudir durant una estona de les cançons que interpreta Parrot acompanyat dels músics Lluís Cartes i Dani Ferrer. Tots tres protagonitzen un muntatge en què experimenten amb els sons i juguen amb els contrastos, dirigits per Los Galindos. Espereu-vos algunes sorpreses: confessen la voluntat de trencar barreres i també els codis que regeixen els llenguatges escènics i musicals, sempre amb la finalitat d’impactar l’espectador i fer-li viure un univers d’emocions. Una coproducció del MMVV, Grec 2019 i (a)phònica. Entrades a la venda a partir del 31 d’agost a www.tarracoticket.cat. Preu: 10 €.

19.30 h, c. de l’Enrajolat. Visita guiada per conèixer el passat medieval de la ciutat: Històries de la Tarragona medieval. El seu urbanisme, els seus edificis, la seva gent amb les seves petites històries. Un passeig nocturn carregat d’història.

Més informació i reserves: jvila@iberapt.com.

Preu: adults, 8 €; joves (9-16 anys), 5 €. Places limitades (es recomana fer reserva prèvia). Organitza: Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme.

20 h, pl. de les Cols. Representació del ball parlat de la Sebastiana del Castillo. Després de l’estrena de l’any passat, el ball ocupa per mèrits propis un paper important en el panorama dels balls parlats a la ciutat. L’Associació Mulassa de Tarragona, a partir del text original recuperat, és l’entitat que dona vida a aquesta representació. Nous camins escènics adreçats a actualitzar la vigència i l’actualitat dels balls parlats del Camp de Tarragona. Balls parlats vius del segle XXI. 20.30 h, plaça de la Font. Actuació de la Nova Moixiganga de Reus. Les acrobàcies humanes amb formes ben diverses es poden apreciar avui de la mà dels membres del Circ Social, una entitat formada per joves amb risc social que amb l’educació a través del circ posen en marxa un vessant inclusiu, i en aquesta ocasió ho fan en l’àmbit de la cultura popular mitjançant la Nova Moixiganga de Reus. Coorganitzen: Conselleria de Capacitats Diverses de l’Ajuntament de Tarragona i Col·legi d’Educadors i Educadores de Catalunya (CEESC). Col·laboren: Penya Festa per a Tothom - Llegat 2018, Dow, Aspercamp i Circ

100

Social de Reus.

21 h, pl. de les Cols. Xiquets del Serrallo. Assaig especial de pilar caminant. Organitza: Xiquets del Serrallo 21 h, Teatre Metropol, Rambla Nova, 46. Cor Ciutat de Tarragona i Flamenco Azabache presenten Lorca a Tarragona. El Llibre Perdut. Flamenco Azabache i el Cor Ciutat de Tarragona, juntament amb la bailaora Ana Pérez, reten un homenatge a aquest referent de la literatura universal i presenten una proposta de fusió de música coral i ball flamenc que té com a fil conductor la visita que Federico García Lorca va fer a Tarragona amb motiu de l’estrena de la seva adaptació de La dama boba de Lope de Vega.

Entrades a la venda a partir del 31 d’agost a www.tarracoticket.cat. Preu: 12 €. Organitzen: Cor Ciutat de Tarragona i Flamenco Azabache.

Col·labora: Centres Cívics de Tarragona.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks. Sopar a la fresca a preus populars.

Ampliem l’oferta gastronòmica amb sis espais culinaris amb productes de la terra, ecològics i de proximitat. Preus populars. Organitza: La Terrasseta.

21.15 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Cinema a la fresca. Cinema Paradiso (1988), de Giuseppe Tornatore. Organitza: La Terrasseta.

22 h, pl. de la Font. Ballada de festa major amb l’Esbart Santa Tecla. Des de fa molts anys, els esbarts tarragonins ens mostren el seu bon fer per la Festa Major. Enguany és el torn de l’Esbart Santa Tecla, que posarà damunt de l’escenari les seves millors creacions coreogràfiques. Dansa catalana en estat pur. Organitza: Esbart Santa Tecla. Col·labora: Ajuntament de Tarragona.

22 h, Antiga Audiència, pl. del Pallol, 3. Conteclada. Avui, contes amb el Carles Alcoy i l’Imma Pujol. Accés lliure, amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

22 h, jardins del Camp de Mart. Marc Parrot en concert: Refugi.

Dijous 19 de setembre SANTA TECLA PETITA 9.15 h, Llar d’Infants Sant Salvador. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

9.30 h, Escola Tarragona. Santa Tecla a les Escoles. Els Xiquets a les Escoles.

9.30 h, Escola Infantil La Salle Tic-Tac. Santa Tecla a les Escoles. L’Aligueta a les Escoles.

9.30 h, Col·legi Joan Roig. SSanta Tecla a les Escoles. El Ball de Gitanes a les Escoles.

10 h, Llar d’Infants Cèsar August. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

10.45 h, Llar d’Infants El Serrallo. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

11.30 h, Llar d’Infants El Miracle. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

17 h, Itinere, portal del Roser. Visita guiada: Descobrim la Catedral, els detalls de la imponent seu de Tarragona. Una visita plena d’art i història en què descobrirem el claustre, l’interior de la Catedral, les capelles i les peces més destacades del seu museu. Informació i reserves: itinere@turismedetarragona.com - 977 239 657. Preu: 9,50 €; reduït, 7 €; nens (de 6 a 12 anys), 4 €. Durada: 2 h 30 min. Places limitades. Organitza: Itinere.

17.30 h, pl. de les Cols. Primers versots i parlaments dels balls parlats petits: 17.30 h, Ball d’en Serrallonga Petit. 17.50 h, Ball de Pastorets Petit.

17.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espai de jocs.

17.45 h, Espai Salvador Fà i Llimiana, pl. Mitja Lluna. Escapada del Ball de Cossis Petit, i tot seguit parlaments del Ball de Gitanes Petit.

18 h, jardins de Saavedra. Tallers familiars.

18.30 h, des de la pl. de la Font. Cercavila de la Santa Tecla Petita. El Seguici Petit enceta les aparicions dels elements més representatius de la nostra festa. Reproduint l’estètica i la manera de fer del Seguici gran, ompliran places i carrers de músiques, balls i espurnes. Enguany, i per commemorar el 5è aniversari del Griu, veurem per primer cop el Griu Petit, que serà apadrinat per la Virgília Petita de Torredembarra. També sortiran els Gegants Vells Petits, que participaran per primer cop en la cercavila de la Santa Tecla Petita. Hi participen: Ball de Diables Petit, Drac Petit, Bou Petit, Vibrieta, Griu Petit, Virgília Petita de Torredembarra, Ball d’en Serrallonga Petit, Aligueta, Mulasseta, Cucafereta, Lleonet, Negritos Petits, Gegants Moros Petits, Gegants Vells Petits, Nanos Nous Petits, Ball de Bastons Petit de Tarragona, Ball de Pastorets Petit, Ball del Patatuf Petitet, Ball de Cercolets Petit, Ball de Bastons Petit de l’Esbart Santa Tecla, Ball de Gitanetes, Ball de Cossis Petit, Ball dels Set Pecats Capitals Petit, la Colla Petita dels Xiquets de Tarragona i la Banda Petita de la Unió Musical de

Tu clínica de referencia en la Costa Daurada

DIENTES FIJOS EN 8 HORAS EXÁMENES INCLUIDOS EN EL TRATAMIENTO - TAC ESCÁNER - RADIOLOGÍA DIGITAL - DISEÑO DE SONRISAS

tac 3d

Avinguda Ramon d’Olzina, 19 - 43480 Vila-seca (Tarragona)

–

Tel. 977 070 539

Tarragona. Itinerari: pl. de la Font, bda. Misericòrdia, c. Major, pl. de les Cols, c. Merceria, pl. del Fòrum, c. Santa Anna, pl. del Rei, Pilats, bda.

Pescateria, c. Cós del Bou i pl. de la Font. Recordem als pares i als familiars la necessitat que els elements festius actuïn autònomament a fi de facilitar la visió i el gaudi d’aquest acte. La Colla Jove Xiquets de Tarragona ofereix beguda refrescant als esforçats petits teclers. Acte retransmès en directe per TARRAGONA RÀDIO 19 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espaldamaceta en concert (pop / Tarragona). El tarragoní José Juan González torna, després de dos anys de silenci, amb un disc íntegrament en català. Millor que mai és el seu setè treball, en el qual, acompanyat per Gerard Joan (bateria, sàmpler i veus) i Oriol Maymó (baix, veus, sàmpler i sintetitzador), ha introduït cançons més curtes i concises que fugen dels tempos baixos i el caràcter trist a què ens tenia acostumats. Tota una barreja d’estats emocionals, que alternen també referències i estils musicals. Organitza: La Terrasseta.

19 h, des del portal del Roser. Visita guiada: Un tomb per les Muralles de Tarragona. Una sorprenent passejada de més d’un quilòmetre per descobrir més de 2.000 anys d’història a través de les Muralles. Durada: 2 h. Informació i reserves: 977 249 107 - info@nemesisarch.com. Preu: adults, 9 €; jubilats, 8 €; joves (7-16 anys), 3 €. Places limitades (dos grups, un en català i un en castellà). Organitza: Nemesis, Arqueologia i Difusió Cultural.

19.30 h, Llibreria La Capona, c. del Gasòmetre, 43. Presentació del llibre Gitanes i gitanos catalans!, de Cinta S. Bellmunt, a càrrec de l’actor Oriol Grau A l’acabar els parlaments, membres del grup Sabor de Gràcia, encapçalats per Sicus Carbonell, codirector del documental en què es basa el llibre, interpretaran en acústic la rumba Gitanos catalans. Col·labora: Llibreria La Capona Organitza: Editorial Gregal.

19.30 h, Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, c. Santa Anna, 8. Inauguració de l’exposició “Joan casals. Itineraris en el laberint”.

Podreu descobrir part de l’obra de Joan Casals, artista i pedagog, guanyador del XXVII Premi Tapiró de Pintura de la Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona l’any 1989. El seu perfil professional, que equilibra la creació artística i la pedagogia de l’art, fa d’ell un personatge singular amb una important incidència social. Organitza: Mu-

102

seu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona.

19.30 h, jardins del Camp de Mart. Marc Parrot en concert: Refugi.

20 h, pl. de la Font. Tanda de lluïment de la Santa Tecla Petita.

20 h, pl. de les Cols. Versots i parlaments dels balls parlats petits: 20 h, Ball de Sant Miquel i Diables Petit. 20.15 h, Ball d’en Serrallonga Petit.

20.35 h, Ball de Pastorets Petit.

20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan.

Tens set anys i la mare és a l’hospital. El pare diu que ha fet “alguna cosa estúpida”. Li costa ser feliç. Així que comences a fer una llista de les coses excepcionals d’aquest món. Cadascuna de les coses que fan que la vida valgui la pena. Teatre. 70 min. Català. Venda d’entrades: www.salatrono.com.

20.30 h, Casino de Tarragona. Taller de preparació i degustació de còctels amb Chartreuse.

Compra de tiquets al Casino de Tarragona fins al 15 de setembre o al web www.casinotarragona. com (places limitades). Preu per tiquet: 10 € (in-

per evolucionar i adaptar-se al segle XXI. Avui els tindrem en aquesta plaça tan grallera en format de concert vermut, i alhora ens presentaran el llibre amb el seu ampli i a vegades sorprenent repertori musical. Organitza: Els Llorus del Negrito. Col·labora: Ajuntament de Tarragona.

17 h, Itinere, portal del Roser. Visita guiada: Descobrim la Catedral, els detalls de la imponent seu de Tarragona.

17.30 h, jardins de Saavedra. La Terrasseta. Espai de jocs.

17.30 h, Rambla Nova, entre el Balcó del Mediterrani i el c. Adrià. Òmnium Cultural va de festa!

Coneixes bé el Seguici? Tallers infantils de pintura, titelles i narració de contes infantils.

18 h, pg. de les Palmeres. Obertura de l’Espai Barraques. L’any 2005 neix el projecte de Barraques Tarragona, integrat per una sèrie de col·lectius —majoritàriament juvenils— de la ciutat que pretenien crear un espai alternatiu per gaudir de la nostra festa major i autofinançar-se per desenvolupar els seus projectes construint una nova societat. Al llarg d’aquests anys, les Ba-

clou barrilet). Activitat exclusiva per a majors de 18 anys.. Organitza: Casino de Tarragona. Col·labora: Chartreuse.

20.45 h, pl. de la Font. Versots i parlaments del Ball de Gitanes Petit.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

21.15 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Cinema a la fresca. Karate Kid (1984), de John G. Avildsen.

22 h, jardins del Camp de Mart. Marc Parrot en concert: Refugi.

23 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Selecció musical.

rraques de Tarragona han anat creixent en nombre de participants i any rere any ofereixen més activitats de diversos camps per arribar a tots els tarragonins i tarragonines, siguin grans o petits.

Enguany el Col·lectiu Barraques el formen Arran Tarragona, Cau de Llunes (AFRT), Casal Popular Sageta de Foc i Endavant (OSAN) Tarragona. Organitza: Col·lectiu Barraques.

18 h, pg. de les Palmeres. Xocolatada amb jocs per a la canalla. Vine a l’Espai Barraques per gaudir d’una bona coca amb xocolata mentre la canalla s’ho passa bé amb les activitats i els jocs més reivindicatius de la nostra ciutat organitzats per monitores de lleure! Organitza: Col·lectiu Barraques i sindicat COS Lleure.

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 2 h. Santa Tecla gastronòmica. Estrella Damm patrocina Teclatapa, la taverna dels tastets. Inauguració de l’espai gastronòmic que durant cinc dies permet els àpats ràpids: entrepans de frankfurt amb ceba cruixent, de truita farcida de bacó, de bacó i formatge, de llonganissa i xistorra, de cruixent de pollastre, de pollastre amb pebrot, d’hamburguesa amb ceba i formatge, de llom, de bratwurst amb ceba i formatge, d’ous ferrats amb llom adobat, vegetal, i també patates fregides, patates braves, triquini de pernil i formatge, porció de pizza i entrepà de calamars. Una iniciativa

Divendres 20 de setembre EL RETAULE 12.30 h, pl. dels Sedassos. Concert vermut amb Els Llorus del Negrito i presentació del llibre del seu repertori. Fa uns anys Els Llorus van revolucionar l’estètica i el repertori dels grups de grallers tradicionals fusionant la música tradicional, amb un repertori trencador i una posada en escena fresca, atrevida i un punt gamberra. El resultat han estat molts concerts en què han posat de manifest la capacitat de la música tradicional

de les associacions Aerodance, L’Albada, Amics de la Part Alta, La Unió, La Ballaruga, Col·lectiu de Dones de Sant Salvador, Club Maginet, Disc 45, Nou Ritme, Residencial Palau, Som i Serem, La Tarraco de Luxe, Sinhus Sport, La Granja Colours Fantasy, Fotem-li Canya i Comparsa Carmelites.

18 h, Rambla Nova, tram Balcó del Mediterrani.

Queimada popular. Organitza: Centro Galego de Tarragona.

18 h, portal del Roser. Visita guiada: Arqueologia oculta de la Part Alta. Avui deixarem de banda el nostre fantàstic Patrimoni de la Unesco per descobrir les nombroses restes arqueològiques que hi ha amagades en cada racó de la Part Alta: aqüeductes, epigrafia, torres i monuments visigòtics. Preu: adults, 9 €; jubilats, 8 €; nens (716 anys), 3 €. Durada: 2 h. Places limitades (dos grups diferents, un en català i un en castellà). Informació i reserves: 977 249 107 - info@nemesisarch.com. Organitza: Nemesis, Arqueologia i Difusió Cultural.

18.30 h, jardins de Saavedra. La Terrasseta. Espectacle de clown i taller de bombolles a càrrec de la Cia. Kabriol Arts.

19 h, pl. Sant Fructuós. Jornada Tarracolúdica de Santa Tecla.

19.30 h, des del Balcó del Mediterrani fins a la plaça Corsini. El Correfoc Petit. És l’hora que els més petits puguin gaudir del correfoc fet a la seva mida sota els paraigües d’espurnes dels diables i les bèsties a la seva alçada. Els grups recorreran la Rambla Nova fins a arribar a la plaça Corsini per fer-hi una carretillada de lluïment.

Quan acabin d’entrar els grups a la plaça Corsini encendran una carretillada conjunta final. Hi participen el Ball de Diables Petit, el Drac Petit, el Bou Petit, la Vibrieta i el Griu Petit, i com a grups convidats, el Cabrot Petit del Vendrell, el Ball de Diables Petit de Constantí i el Ball de Diables Infantil de Torredembarra.

19.30 h, Teatret del Serrallo. Concert a cappella amb el cor Issel’s Singers. Un repàs per músiques de tots els temps. Organitza: Teatret del Serrallo.

20 h, Ajuntament de Tarragona, Pati del Pou, pl. de la Font, 1. Assaig obert de canalla dels Xiquets de Tarragona.

20 h, local dels Xiquets del Serrallo, Moll de Costa. Assaig obert de canalla i escola de castells. Si tens ganes de fer castells, no t’ho pensis més.

Vine i participa-hi!

104

20 h, pl. del Fòrum. Milonga de Santa Tecla. Tango a les festes de Santa Tecla. La plaça del Fòrum es transformarà per unes hores en una Tanguería de Buenos Aires. Vine a gaudir a ritme de tango.

Enguany Espacio de Tango ha complert set anys a Tarragona i les festes de la nostra ciutat són una bona ocasió per celebrar-ho amb aquesta Milonga de Santa Tecla. Organitza: Espacio de Tango.

20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan.

20.30 h, local social de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, c. Cós del Bou, 23. Assaig obert de canalla.

21 h, pl. de les Cols. Xiquets de Tarragona. Assaig especial de pilar caminant. Organitza: Xiquets de Tarragona 21 h, sala d’actes de l’Antiga Audiència, pl. del Pallol, 3. Teatre: Max in Love Respecta’m. Una proposta educativa, en forma de representació teatral, que pretén fomentar unes relacions interpersonals igualitàries basades en el respecte, alhora que afavoreix la reflexió sobre el consum d’alcohol i altres drogues. Preu: gratuït, amb aforament limitat a la capacitat de la sala. Organitza: Servei de Prevenció de les Addiccions de l’Ajuntament de Tarragona.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

21 h, pg. de les Palmeres. Sopar a la fresca. Les millors hamburgueses de la ciutat a preus populars, amb opció vegana. Servei fins a les 24 h.

Organitza: Col·lectiu Barraques 21 h, Sala August del Palau de Congressos. Tricicle presenta HITS. El darrer espectacle de Tricicle és acrònim d’incomptables propostes, com per exemple “humor intel·ligent trepidant i sorprenent” o “humans immortals teatralitzant situacions”, entre moltes altres propostes. Un espectacle que també serveix per commemorar l’aniversari de la formació, que aquest novembre arribarà als 40 anys d’existència. Informació i venda d’entrades: palautarragona.com.

22 h, Ajuntament de Tarragona, Pati del Pou, pl. de la Font, 1. Assaig previ a la diada de Santa Tecla dels Xiquets de Tarragona.

22 h, local social de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, c. Cós del Bou, 23. Assaig general obert de castells.

22 h, local dels Xiquets del Serrallo, Moll de Costa. Segon assaig especial de Santa Tecla. A l’aca-

bar, canya i aperitiu per a tots els participants.

22 h, local social dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Assaig especial de Santa Tecla.

22.15 h, pg. de les Palmeres. El Pregó de les Barraques. Després de sopar vine a riure, no te’l pots perdre! Organitza: Col·lectiu Barraques 22.30 h, Catedral. El Retaule de Santa Tecla. Representat per l’Esbart Santa Tecla i amb la música de la cobla La Principal de la Bisbal ampliada, dirigida per Francesc Cassú. A través de la creació coreogràfica, descobrim la vida, la conversió i el martiri de la nostra patrona. Un dels moments més emotius i sentits de la nostra festa major. Gairebé 700 anys de ritual compartit que fan de la nostra celebració un exemple de continuïtat i tradició. Una cita ineludible amb la part més ancestral de la nostra festa. Sota la direcció general, escènica i coreogràfica de Lluís Calduch i Ramos, l’Esbart Santa Tecla ens convida, un any més, a la seva cita més especial amb la ciutat.

22.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Kintsugi. Jesús Blanco i Gerard Marsal ens introduiran en la història de la nova Danza Corazón, aquella que no entén d’etiquetes ni judicis. El ser és la base d’aquests dos artistes genuïns. 70 min.

Castellà. Venda d’entrades: www.salatrono.com.

Col·labora: Tablao La Herrería.

22.30 h, Capsa de Música (Antiga Tabacalera), av. Vidal i Barraquer, s/n. Capsa i Concerts Movistar: Javiera Mena + Urfabrique. Per primera vegada els cicles de concerts que ha portat Movistar a la ciutat coincideixen amb la festa major.

Avui podrem gaudir d’un cartell de luxe que ve encapçalat per Javiera Mena, aquesta cantant, productora i compositora que, des de la seva irrupció en el panorama musical l’any 2006, ha convertit els seus quatre treballs en creacions de referència de l’electropop, i el 2015 va ser nominada a un Grammy Llatí. Avui compartirà escenari amb els Urfabrique, un còctel de funk, house, disco i electrònica amb esperit indie-pop.

Una proposta que no us deixarà indiferents.

Concert gratuït amb invitació. Invitacions disponibles a les botigues Movistar de la ciutat. Organitza i patrocina: Movistar.Amb el suport de: Ajuntament de Tarragona i AMT. 22.45 h, pg. de les Palmeres. Comencen els concerts de Barraques 2019 amb Santa Salut & Elane. Van començar cada una per la seva banda, desenvolupant un estil propi molt característic i explorant un potencial que encara està

L'aparador

de Santa Tecla

lluny de veure’s esgotat. Recentment s’han unit i han entrat amb força a l’escena del rap, desafiant sense complexos la masculinització de l’àmbit musical. La seva música és una combinació de ritmes durs i forts. Organitza: Col·lectiu Barraques 23 h, pl. de la Font. Show Must Go On - Queen Tribute + Dalton Bang. Nit de tributs i versions a la plaça més musical de la ciutat, on es barrejaran les més autèntiques versions dels mítics Queen, referents de la història musical dels darrers 50 anys, amb una banda de versions que intentarà tocar-ho gairebé tot i que fins avui no havíem pogut tenir entre nosaltres.

23.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. DJ Na-Fentt (tropical i “del rollo” / Barcelona). S’ha creat una identitat pròpia amb una mescla d’estils que van del cool i el tropikal cap a la foscor i l’underground de les sales londinenques. Aquesta barreja que ofereix a les seves actuacions, combinant els diferents ritmes que ha anat descobrint en els seus viatges a un costat i l’altre de l’Atlàntic, li donen un segell marcadament personal i inconfusible.

0.15 h, pg. de les Palmeres. Segueixen els concerts de Barraques amb Las Niñas Perdidas. Las Niñas Perdidas és la combinació d’IdaDeOia i Xènia Ney (acompanyades per DJ Casqui). Amb agressivitat i humor, lletres sentides i combatives, es mengen l’escenari per desencadenar un huracà musical sobre un públic tan atònit com eufòric.

1.45 h, pg. de les Palmeres. Nou concert de Barraques amb Lil Russia. Rap des de la perifèria de Barcelona, amb ritmes hip-hop, trap i reggaeton, lletres fetes amb cura, des de l’empoderament de la dona i amb perspectiva de classe.

3 h, pg. de les Palmeres. La nit avança amb un altre concert de Barraques amb Flux. Amb cançons que parlen de feminisme, antiracisme, autogestió, llibertat sexual o filosofia llibertària, el projecte s’emmiralla en el so de grups valencians com Orxata Sound System o Zoo. Una banda paritària de l’Hospitalet de Llobregat que reivindica la festa com una arma política emancipadora que planta cara a un sistema que vol condemnar-nos a un futur de precarietat, competitivitat i misèria econòmica i humana.

4.30 h, pg. de les Palmeres. Tanca la primera nit de Barraques PD Catz. Si no podem ballar, no és la nostra revolució! Als seus bolos hi troba-

106

reu “perreo pa’bajo y autoestima pa’rriba”. Puny alçat i animal print al cor. Animem totes les festes d’arreu dels Països Catalans amb els millors temacles de petardeo, reggae, punk…

Dissabte 21 de setembre EL PREGÓ, L'ARRENCADA I LA BAIXADA 8 h, platja del Miracle, a la zona més propera a la punta del Miracle. 1r Campionat Tarraco Zois Crossfit. Organitza: Zois Crossfit.

9.30 h, c. Sant Andreu, el Serrallo. Esmorzars de festa major. Organitzen: Restaurants El Taller, A Bordo i Cal Joan.

10 h, pl. Corsini. Viding Tecla Parc. Activitats esportives familiars, originals i divertides. Inflables, jocs, gimcanes i esports d’equip. Una manera saludable per començar un dels dies més intensos de la festa major. Organitza: CD Viding Sant Jordi.

11 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Pregó de les festes de la Residència de la Mercè 2019, a càrrec de la Sra. Maruxa Roel, presidenta de l’Associació Tecletes. Seguidament, concert a càrrec de l’Aula de Música Tradicional Popular El Tecler.

11 h, pl. de la Pagesia. Colectivo Lamajara presenta Dispositivo Labranza. El Colectivo Lamajara és una organització d’artistes que comparteixen una inquietud pròpia sobre el llenguatge del cos i les seves possibilitats d’expressió. Està format per persones creatives de diverses disciplines artístiques (ball, creació, art). Juntament amb les companyies de dansa de la ciutat, ens presentaran un treball sobre la relació existent entre dansa i camp que evoca la nostra identitat rural. Actuació inclosa dins del cicle Escena Patrimonio. Patrocina: Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad - Inaem. Col·labora: Centres Cívics Tarragona.

11 h, Itinere, portal del Roser. Visita guiada: Descobrim la Catedral, els detalls de la imponent seu de Tarragona.

11 h, pl. de la Font. Festa del 10è aniversari del Club dels Tarraconins. Ja han passat 10 anys i avui toca celebrar aquest desè aniversari de la millor manera possible, que és trobant-nos per la festa major a la plaça de la Font tota la gran família del Club. Cantarem i ballarem amb els The Penguins i el seu espectacle Reggae per xics, no

us ho podeu perdre! Serà un matí familiar ple de sorpreses. Tarraconins i tarraconines, a plaça!

Organitza: Club dels Tarraconins. Col·laboren: Companyia Theatron, Òptiques Teixidó, Centres Cívics de Tarragona i Ajuntament de Tarragona.

12 h, des de diferents punts de la Part Alta. Cercavila de les xarangues participants en aquest nou acte festiu. Partint de quatre punts diferents, la Xaranga Tocabemolls, la Xaranga Pujats de To, la Xaranga La Capona i la Xaranga Els Guirigalls recorreran els carrers de la Part Alta i faran un passacarrers animant la gent fins a acabar a la plaça de les Cols. Itineraris: 1. Pl. de la Font, c.

Cós del Bou, bda. Pescateria, c. la Nau, c. Major i pl. de les Cols. 2. Portal del Roser, c. Cavallers, pl. del Rei, c. Natzaret, c. Cuirateries, c. Major i pl. de les Cols. 3. Pl. de la Pagesia, c. Arc de Sant Llorenç, c. de les Coques, c. del Patriarca, pl. del Fòrum, c. Merceria i pl. de les Cols. 4. Pl. Verdaguer, c. Sant Agustí, c. Portalet, bda. Misericòrdia, c. Major i pl. de les Cols. Organitza: Xaranga Els Guirigalls.

12 h, Rambla Nova, tram Balcó del Mediterrani. Ballada de danses populars. Amb motiu del 25è aniversari de l’agermanament amb la ciutat austríaca de Klagenfurt, es farà una ballada de germanor entre les seccions joves de l’Esbart Dansaire de Tarragona i del grup Kindervolkstanzgruppe d’aquesta ciutat de la Caríntia, amb música en viu que ens recordarà el Tirol. Organitza: Esbart Dansaire de Tarragona.

12 h, pl. dels Natzarens. Vermut popular i solidari. Vine a fer un vermut popular al ritme de la millor música i col·labora amb l’AEiG Fent Camí per a la rehabilitació del seu futur local. Organitza: Agrupament Escolta i Guia Fent Camí.

12 h, Rambla Nova, coca central, al costat de l’Oficina de Turisme. Un món millor és possible, ens ajudes? Vine a conèixer els nostres peluts i de pas a beure’t un refresc a preu solidari! Farem activitats per conscienciar els més petits i també els més grans, perquè un món millor és possible.

T’hi esperem! Organitza: Gaia Tarragona.

12 h, Bar La Pepita, pl. Verdaguer. Concert vermut amb The Soulman Quartet. Vine a fer el vermut a ritme de soul, funk, R&B i música disco dels anys 70 i 80. Organitza: Bar La Pepita.

12 h, Bar Petit Tarraco, c. Baró de les IV Torres, 1.

Concert vermut amb Stromboli Jazz Band. Organitza: Bar Petit Tarraco.

12 h, c. Cós del Bou. Barbut Electrònic amb

dor

de l'habitatge

L'aparador VIUFEB2018 | PUBLICITAT

de Santa Tecla Extintors Rion Sistemes de protecciรณ contra incendis

83

C/ Vilaseca, Nau 2 43110 LA CANONJA (Tarragona) Tel. 977 541 115 www.extintorsrion.com extintorsrion@extintorsrion.com

Nauzet Jonay & Wilk.o. No hi ha millor manera de començar un dels dies amb més marxa de les festes que amb un bon vermut musical, i la Jove de Tarragona ens porta aquest particular Jovermut en honor del seu barbut més estimat, l’Esperidió. De la mà dels creadors de la marca Vermouth Electrònic, ens preparem per viure una estona de la millor música. I si s’obre la gana, El Surtidor servirà entrepans per omplir la panxa i seguir ballant sense parar. Organitza: Associació d’Amics de la Colla Jove. Col·labora: Frankfurt El Surtidor.

12.30 h, pl. dels Sedassos. De vermut amb la Big Band de la BUMT. Un bon vermut a ritme musical i festiu a càrrec dels adults de l’escola, la Big Band BUMT. Organitza: Nova Escola de la Banda Unió Musical de Tarragona. Col·labora: Vermut Yzaguirre.

13 h, pl. de les Cols. Vermut xaranguero. La Xaranga Tocabemolls, la Xaranga Pujats de To, la Xaranga La Capona i la Xaranga Els Guirigalls arriben a la plaça de les Cols per fer-nos gaudir amb una estona de bona música. Cada xaranga actuarà 15 minuts, durant els quals ens oferiran les seves millors coreografies i peces, per acabar amb un Amparito Roca conjunt. Patrocinen: Vermut Yzaguirre i Patates Frit Ravich. Organitza: Xaranga Els Guirigalls.

13 h, Rambla Nova, davant del monòlit commemoratiu del 125è aniversari del Club Gimnàstic.

Truitada nastiquera. Tot un clàssic gastronòmic de la festa major. Preu: pintxo de truita + beguda: 2,50 €. Organitza: Gimnàstic de Tarragona.

17.30 h, pl. del Rei. Cafè, copa i puro per un duro… dels d’abans. Cafè concert amb Versión Privada, una tarda perfecta per combinar el cafè, el Chartreuse i el brandy Torres, un bon antídot contra la temptadora migdiada. Cada persona podrà adquirir un màxim de dos tiquets. Distribució de tiquets a partir de les 15.30 h. Patrocinen: Chartreuse, Bodegas Torres i La Botiga del Cafè.

17.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espai de jocs.

17.30 h, pl. de la Font. La Despertada dels Gegants. Arribada de tots els gegants i gegantes davant de l’Ajuntament.

17.30 h, Saló de Plenaris, Ajuntament. Acte de lliurament del 42è Premi El Balcó, convocat per Òmnium Cultural del Tarragonès. En aquest acte, la llengua dels signes acostarà la festa a la comunitat sorda. També es repartiran llacets

verds en solidaritat amb el Dia Mundial de l’Alzheimer.

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 2 h. Santa Tecla gastronòmica. Estrella Damm patrocina Teclatapa, la taverna dels tastets. L’espai gastronòmic que durant quatre dies permet els àpats ràpids.

18.30 h, plaça de la Font,. Obertura solemne del balcó principal de l’Ajuntament, sortida dels Macers de la Ciutat i, com mana el costum, primer Toc de Pregó a càrrec de les dues trompetes del Consell Municipal. Tot seguit, l’alcalde de la Ciutat, Pau Ricomà Vallhonrat glossarà, des del balcó principal el pregoner de la festa major 2019. A continuació segon Toc de Pregó de les trompetes del Consell Municipal que donarà pas al Pregó. En acabar, tercer i últim toc de Pregó que anuncia l’aparició de la Senyera de la ciutat, a continuació les 21 salves dels morterets esclaten. Alhora, des del campanar de la Catedral, els Tocs de Pregó s’afegeixen a un dels moments sonors més esperats. Finalment, la Tronada del Pregó a càrrec de la Pirotècnia del Mediterràneo, de Vilamarxant, Pla de Túria (València) trons que des de la plaça més tarragonina s’escamparan per tots els racons de la ciutat. Acte retransmès en directe per TARRAGONA RÀDIO i TAC 12.

18.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espectacle familiar amb la Cia. Bababoom. La Cia. Bababoom neix el 2019 al Camp de Tarragona amb la intenció d’acostar els nens i nenes de 2 a 7 anys a la llengua de signes catalana a través dels contes i els ritmes jamaicans. Veniu a ballar i riure!

19 h, des del portal del Roser. Visita guiada: Un tomb per les Muralles de Tarragona.

19.15 h, pl. de la Font. Primer Amparito Roca de les festes a càrrec de Tradiband, Banda d’Instruments Tradicionals de Tarragona, que anunciarà la sortida dels Gegants i els Nanos.

19.30 h, des de la pl. de la Font. L’Arrencada dels Gegants. Després dels tres coets d’avís, arrenquen els gegants: gegantons Negritos, Gegants Moros, Gegants Vells de la ciutat o del Cós del Bou, Gegants Vells i Nous de Torreforta, Gegants del barri del Port, Nanos del Club Maginet, Nanos de l’Associació de Veïns Verge del Carme, Gegants del Serrallo, Gegants Vells i Nous del carrer de la Merceria, Gegants i Nanos del Col·legi del Sagrat Cor, Gegants del Col·legi Sant Domènec de Guzmán - Dominiques, Gegants de la Unió de Sant Pere i Sant Pau, gegant

Bartolo de l’Esplai Sant Fructuós, Gegants de la Plaça Sant Miquel, gegantons Espineta i Cargolí, geganta Cristineta, gegant Hernández Sanahuja i nano escolà Magí de l’Associació de Veïns Maria Cristina i Voltants, Gegants del Passeig Torroja, Gegants de l’Associació de Veïns Sant Pere i Sant Pau, Colla Gegantera Col·legi Mare de Déu del Carme, Gegants del Casc Antic, Gegants Escipions i gegant Chargròs de l’Associació Chargrossos de Tarragona, acompanyats dels grallers, els timbalers i la Tradiband, Banda d’Instruments Tradicionals de Tarragona. Itinerari: pl. de la Font, c. Portalet, Rambla Vella, c. Comte de Rius, Rambla Nova (coca central), c. Sant Agustí, c. Portalet i pl. de la Font.

20 h, Auditori de la Diputació de Tarragona, c.

Pere Martell 2. Teclaconcert amb el Cor Al·leluia i Cor Increscendo. Veniu a gaudir de les festes de Santa Tecla amb el ritme i el swing del Cor Al·leluia i el Cor Increscendo. Entrada: 3 €. Organitza: Cor Al·leluia.

20 h, pg. de les Palmeres. Obertura de l’Espai Barraques.

20 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Concert amb SecondTrast meets DijeiLuna. DijeiLuna i les veus de SecondTrast, Laia i Sònia, ens amenitzaran amb la màgia de dues veus que es fusionen per donar vida als seus sentiments, emocions i ideals en forma de cançons. Música plena d’il·lusions.

20.30 h, Antiga Audiència, pl. del Pallol, 3. Estació Klezmer: música jueva amb història. Aquest projecte, que aplega música, història, literatura i vi de manera integral, és dinàmic i s’enriqueix amb els diferents artistes que hi participen. La memòria musical es retroba amb la memòria històrica encarnada per Moshe Haelion, supervivent de l’extermini. El seu testimoni és la matèria literària que cus l’amor, el dolor, l’enginy, la saviesa i l’humor de les cançons en una narració que dansa al ritme de la música. Organitza: Estació Klezmer. Col·labora: Ajuntament de Tarragona.

20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan.

20.45 h, pl. de la Font. El primer ball de gegants al ritme del pasdoble Amparito Roca, interpretat per Tradiband, Banda d’Instruments Tradicionals de Tarragona.

21 h, pg. de les Palmeres. Sopar a la fresca.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

VALE POR

Language AcADEMY 108

Carrer Gomera 8, La Granja 644 44 61 52

info@learn-myacademy.com learn-myacademy.com

1 MES GRATIS

Paga el primer mes y consigue el siguiente gratis.

Oferta no acumulable y válida solo presentando este cupón.

21 h, Sala August del Palau de Congressos. Tricicle presenta HITS. 22.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Kintsugi.

22.45 h, pg. de les Palmeres. Inici dels concerts de Barraques amb K.O. Makabra. K.O. Makabra és un grup format l’any 2012 a Reus per tres noies apassionades de la música i amb molta ràbia i actitud a les entranyes. Amb una formació simple de guitarra, baix i bateria, les tres components criden per alçar la veu a través d’un punkcore accelerat, amb un toc escabrós i fosc.

23.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. DJ Lupe. Selectora lleidatana instal·lada a Londres, amant de la música negra, l’ska clàssic i els hits dels 60 i els 80, la cúmbia, la champeta, el rap, el swing i el balkan. Garanteix una estona ben moguda i per a tots els gustos!

24 h, des del pla de la Seu. Vinga, valents! La Baixada de l’Àliga, els Gegants Vells, el Lleó, la Mulassa i les bandes. Bèsties i gegants són portats aquesta nit per tots els qui, amb el consell i l’assistència dels seus portadors titulars, ho desitgin. Quan les bèsties i els gegants entrin a la plaça del Rei, l’orquestra Versión Privada els obsequiarà amb la tanda d’Amparitos que marca el costum. Col·laboren: Àliga, Gegants Vells, Lleó i Mulassa.Acte retransmès en directe per TAC 12.

0.30 h, pg. de les Palmeres. Segueixen els concerts de Barraques amb Impuls. Impuls és un grup musical tarragoní format per cinc amics, la majoria components d’altres bandes locals. Actualment presenten el seu primer LP, Mar Negre, que ens pot recordar el so de bandes com Comeback Kid o Kvelertak.

0.30 h, pl. del Rei. Revetlla popular amb l’orquestra Versión Privada. Músics i teclers esperaran impacients l’arribada de la Baixada. El ritme frenètic d’Amparitos anirà donant pas a bèsties, gegants, músics i baixadors. Sens dubte, un dels moments més intensos de la nit!

1.30 h, des de la pl. del Rei. Segona Baixada de l’Àliga, els Gegants Vells, el Lleó i la Mulassa.

Teclers, Àliga, Gegants, Mulassa i Lleó, cap a la plaça de la Font!

1.45 h, pg. de les Palmeres. Nou concert de Barraques amb The Cabrians. The Cabrians és un grup de ska de Mataró format el 2001 però només conegut des del 2003, quan van crear el seu propi estil de música, definit com a “porno ska mafiós”. Avui seran a la nostra festa major per

110

mostrar-nos el bo i millor de la seva música.

2.30 h, pl. de la Font. L’Arribada de l’Àliga, els Gegants Vells, el Lleó i la Mulassa i l’arrencada del Ball de l’Any. Bèsties i gegants entraran al Palau Municipal hores abans d’incorporar-se a la sortida al complet del Seguici Popular. A partir d’ara comença el compte enrere de 365 dies per tornar a reproduir aquest ritual, la Baixada del 2020. Per fer l’espera més tranquil·la, us proposem una hora intensa, només una hora, amb les músiques que ens han acompanyat des de l’última Santa Tecla. Comença el Ball de l’Any! 2.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Tziqui DJ, a.k.a. Chisao Selekta (tropical brass, Tarragona). El tarragoní Tziqui torna als plats amb el millor del reggae, l’ska, el rap, el soul, el swing, el rock&roll i el breakbeat, barrejats amb la seva característica tècnica i bon gust.

3 h, pg. de les Palmeres. Avancen els concerts de la nit de Barraques amb Insershow. La idea original era tenir una banda que toqués el que la gent vol sentir quan està de festa. Insershow és un grup per a festes, celebracions, aniversaris o actes en centres socials alternatius de Catalunya.

4.30 h, pg. de les Palmeres. Tanca la segona nit de Barraques tot un clàssic: DJ Kuru. Un ineludible de les nits de Barraques. Els sons més reivindicatius, que et faran ballar fins al final.

Diumenge 22 de setembre LA VIGÍLIA 10 h, Espai Salvador Fà Llimiana, pl. Mitja Lluna.

Trobada de col·leccionistes de plaques de cava del Camp de Tarragona. Organitza: Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava del Camp de Tarragona. Col·labora: Ateneu de Tarragona.

11 h, Moll de Costa, aigües Marina Port Tàrraco. XCIII Travessia Nedant al Port de Tarragona, LX Trofeu Coca-Cola. Travessia petita, 11 h; travessia general, 12 h. Organitza: Reial Club Nàutic de Tarragona. Col·laboren: Marina Port Tàrraco, Coca-Cola i Club Natació Tàrraco.

11 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Actuació musical i de ball amb l’Asociación Cultural y Folklórica Andaluza.

12 h, Rambla Nova, coca central, al costat de l’Oficina de Turisme. Gimcana i exposició de vespes clàssiques, que segueixen sent un refe-

rent de les motos populars al nostre país. Organitza: Vespa Club Tarragona.

12 h, campanar de la Catedral. Els Tocs de Vigília de Festa. El protagonisme de les campanes es fa sentir juntament amb la resta d’instruments festius, llestos per fer l’entrada a la ciutat.

12 h, portal del Roser. L’Entrada de Músics, iniciada per la interpretació d’Els segadors a càrrec dels grallers Els Quatre Garrofers, mentre sonen pletòriques totes les formacions que fan ballar el Seguici els dies 22 i 23: Grallers Els Quatre Garrofers, Filibusters, la Fanfara de Torredembarra, Grallers de l’Esperidió, Espremulls Ministrers, Grallers Els Bordons, Grallers de l’Alfàbrega, Pelacanyes Grallers de Tarragona, Sacaires de Tarragona, Mitja Cobla La Mitja Lluna, Dolçainers Tresmall, Grallers Tocaferro, Sonagralla, Grallers La Virolla, Sonadors Bufalodre, Faktoria Folk, Rodarboç - Cobla de Ministrers, So Nat grallers i la Tradiband, Banda d’Instruments Tradicionals de Tarragona. A la pl. de les Cols, interpretació d’una tonada a càrrec de cadascuna de les formacions. Itinerari: pl. del Pallol, c. Cavallers, c.

Major i pl. de les Cols. Col·labora: Frankfurt Major. A l’acabar, pl. de les Cols. Santa Tecla gastronòmica. El concert de Vermut Yzaguirre i les patates Frit Ravich amb la Fanfara de Torredembarra. Degustació de vermut i patates. Patrocinen: Vermut Yzaguirre i Patates Frit Ravich.

12 h, Rambla Nova, coca central, al costat de l’Oficina de Turisme. Vermut solidari a benefici de l’Associació Down Tarragona. Organitza: Associació Down Tarragona.

17.30 h, jardins de Saavedra. La Terrasseta. Espai de jocs.

17.45 h, Rambla Nova, tram Unió / Méndez Núñez, davant de la Gelateria Italiana Gabri Olivier. Versots i parlaments dels balls parlats: 17.45 h, Ball d’en Serrallonga. 18.15 h, Ball de Pastorets. 18.35 h, Ball de Gitanes.

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 2 h. Santa Tecla gastronòmica.

18 h, Ateneu de Tarragona, c. Sant Magí, 4. Santa Tecla Màgica. Màgia amb els mags del col·lectiu Tarracadabra. Preu: 5 €. Organitza: Ateneu de Tarragona.

18.30 h, jardins de Saavedra. La Terrasseta. Espectacle de clown. La Cia. La Intrèpida presenta L’atracció. La Carmen i l’Igor porten tota la vida fent de firaires amb la seva atracció de pesca d’aneguets grocs. La tarragonina Marta Renyer

SHOP ONLINE:

FOLLOW US:

WWW.ANITIALS.COM

@ANITIALS_

torna a La Terrasseta per presentar-nos aquest espectacle en què la vida social i l’íntima no tenen fronteres.

18.30 h, pl. de Dames i Vells. Primera representació del Ball de Dames i Vells. El sarcasme i la ironia d’aquestes parelles retratarà, un any més, l’actualitat i els seus protagonistes. Toca, Peron!

Col·labora: Coca-Cola.

19 h, des de la pl. de la Font. La Cercavila de Santa Tecla amb la primera sortida al complet de tot el Seguici Popular: el Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria, el Griu, el Ball d’en Serrallonga, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, el Magí de les Timbales, els gegantons Negritos, els Gegants Moros, els Gegants Vells, els Nanos Vells, els Nanos Nous, els Balls de Bastons, de Pastorets, de Turcs i Cavallets, del Patatuf i de Cercolets, els Bastoners de l’Esbart Santa Tecla, els Balls de Gitanes, de Valencians i de Cossis, i les representacions al·legòriques dels Set Pecats Capitals i de la Moixiganga. Aniran acompanyats pels sonadors i les bandes de música. Enguany ens acompanyaran com a convidats d’honor el grup juvenil austríac Kindervolkstanzgruppe de Klagenfurt, acompanyant el Ball de Cossis amb motiu del seu 15è aniversari.

19 h, pg. de les Palmeres. Obertura de l’Espai Barraques.

19.30 h, pl. de la Pagesia. Representació del Ball de Dames i Vells. Nou emplaçament per gaudir més i millor dels parlaments més esperats de la nostra festa major.

19.30 h, pg. de les Palmeres. Contacontes per a la canalla amb l’Íngrid Ventura.

20 h, Capsa de Música (Antiga Tabacalera), av.

Vidal i Barraquer, s/n. Capsa i Jazz Club: Magalí Sare i Manel Fortià. Tercera edició a Tarragona del reconegut cicle de concerts L’hora del jazz (Memorial Tete Montoliu) de l’AMJM. Preu: 5 €.

Organitza: Associació de Músics de Tarragona.

20 h, Ateneu de Tarragona, c. Sant Magí, 4. Santa Tecla Màgica. Màgia amb els mags del col·lectiu Tarracadabra. Preu: 5 €.

20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan.

20.30 h, pl. Natzarens. Representació del Ball de Dames i Vells.

21 h, pg. de les Palmeres. Mandonguillada Popular de Barraques. Vine a sopar mandonguilles casolanes a la fresca abans de començar la revetlla (amb opció vegana).

112

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

21.20 h, pl. del Rei. Versots i parlaments dels balls parlats: 21.20 h, Ball de Dames i Vells. 21.45 h, Ball de Sant Miquel i Diables. 22.10 h, Ball de Gitanes. 22.25 h, Ball d’en Serrallonga. 22.35 h, Ball de Pastorets.

21.30 h, pl. de la Font. La primera tanda de lluïment del Seguici Popular. Els onze grups que van entre el Ball de Bastons i la Moixiganga la fan simultàniament al llarg de tota la plaça de la Font.

Els gegants i les bèsties entren al vestíbul de l’Ajuntament per a dormir-hi.

21.30 h, Catedral. Concert de cant coral amb Ensemble O Vos Omnes. El retorn del mestre Çorita. Un himne a Santa Tecla del segle XVI. La poca música que es conserva de Nicasi Çorita, mestre de capella de la Catedral de Tarragona entre els anys 1578 i 1585, es troba bàsicament al seu Liber Primus, editat el 1584. Aquestes partitures, però, restaven separades en diversos arxius de la Península, alguns dels quals no permetien la sortida d’aquests materials. Gràcies a la feina del musicòleg Sergi Casademunt, aquesta música podrà tornar a sonar a la nostra Catedral gairebé 500 anys després de ser escrita. La interpretació anirà de la mà d’un dels millors cors de Catalunya i l’únic professional al sud de Barcelona: Ensemble O Vos Omnes, dirigit per Xavier Pastrana. Entre les obres que es podran escoltar hi trobem un himne a santa Tecla que probablement és dels més antics que es conserven pensats per ser cantats a la Catedral de Tarragona. Entrades a la venda a partir del 31 d’agost a www.tarracoticket.cat. Preu: 15 €. Entrada per a socis de Joventuts Musicals: 8 €. Organitza: Ensemble O Vos Omnes. Col·labora: Ajuntament de Tarragona.

21.45 h, pl. dels Sedassos. Versots i parlaments dels balls parlats: 21.45 h, Ball d’en Serrallonga.

22.15 h, Ball de Pastorets. 22.35 h, Ball de Gitanes.

22.15 h, pl. de les Cols. Representació completa de la Moixiganga, amb So Nat - Grallers de Tarragona. Representació de manera continuada de totes les figures plàstiques o misteris amb la llum de les atxes i en un espai únic.

Nit del 22 a 23 de setembre REVETLLES I MATINADES

22 h, jardins del Camp de Mart. Festa Flaix FM Santa Tecla 2019. El festival del ritme del nostre país torna de la mà de Flaix FM un any més, en un espai històricament tecler que es vesteix novament de gala per a una sessió que promet ser memorable. Enguany comandat pels DJs de Flaix FM Sergi Domene i Jordi Vèliz, amb el DJ revelació local Sergi Ralita, i amb l’animació i sessió de Toni B. La jornada acabarà amb una sessió remember, amb pluja de marxandatge, efectes especials i moltes sorpreses més. No t’ho pots perdre!

22.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Kintsugi.

22.30 h, pg. de les Palmeres. Inici dels concerts de Barraques amb El Artriste. Home orquestra del futur, creador de la rumba nuclear, barreja de festa punk-rock i patxanga per a tots els públics i edats. Sol a l’escenari, reparteix llenya i gresca com una banda.

23 h, Rambla Nova, tram Balcó del Mediterrani.

Revetlla amb Jordi Català i Orquestra Paper de Tornassol. Un any més, aquest espai es converteix en l’epicentre dels ballables més tradicionals de la mà de les orquestres del territori. Els ritmes clàssics de revetlla sense límit d’edat. A ballar!

23 h, pl. de la Font. La revetlla més teclera amb les orquestres Estelada i Tremendos. Una nit especial que ens obrirà les portes, a ritme de les millors versions, del dia més esperat. Enguany ens acompanyen els lleidatans Tremendos i els tarragonins de l’Estelada, una de les orquestres de la ciutat que protagonitza més revetlles arreu del territori. Per Santa Tecla havien tocat a la Rambla Nova, a la plaça del Rei i fins i tot a la plaça Verdaguer. Avui faran la seva última actuació a la ciutat a la plaça de la Font, un comiat de luxe per a aquells que ho han donat tot per fer de les nits de revetlla moments inoblidables.

Gràcies, Wences, Irene i companyia! Bona i màgica vigília!

23.30 h, jardins de Saavedra. La Terrasseta. DJ Sendo (tropical brass, Barcelona). DJ Sendo, des del barri de Sants, DJ resident a la Sala Clap Caníbal, compta amb un extens recorregut per festes majors d’arreu dels Països Catalans i per festivals destacats com l’Acampada Jove i Bioritme Festival. Ens portarà el seu nou xou Increscendo, on ens mesclarà des dels ritmes del nostre territori fins a l’electrònica més alternativa, i també reggae, ska, moombath, trap, balkan… Una ses-

sió plena d’energia, ball i confeti.

24 h, pg. de les Palmeres. Revetlla de DJs a Barraques amb Ganjanights. Ganjanights neix com a programa de ràdio l’any 2001, i actualment és un col·lectiu de selectors de música negra, principalment de ska, rocksteady, early reggae o calypso, però també de 2-Tone, boogaloo, northern soul, funk, r’n’b…, fins i tot arribant al punk i a l’oi! En aquesta ocasió, Great Alice, Sagaç Selecter i Xavi Pallaretti seran els encarregats de fer-vos gastar sola.

1.45 h, pg. de les Palmeres. Segueix la revetlla de DJs de Barraques amb els Primatical. Primatical Sound és un projecte nascut a Reus fa més de sis anys que es dedica a promoure i difondre la música jamaicana. Han actuat per tot Catalunya i als principals festivals de reggae del país. I també són col·leccionistes de vinils i promotors de diverses festes com les Di Farm Dancehall Area o el Reggus.

3 h, pg. de les Palmeres. Penúltima revetlla de DJs de Barraques.

4.30 h, pg. de les Palmeres. Últims moments de Barraques 2019 amb DJ Jazz. Últims instants de les tres nits de Barraques 2019 per tancar tres dies d’activitats, fins al final!

Dilluns 23 de setembre DIADA DE SANTA TECLA 7 h, des de la pl. de la Font. Toc de matinades pels diferents carrers de la ciutat. El so dels instruments tradicionals omple els pocs instants de silenci de la jornada. Des de la plaça de la Font, Sonagralla, La Virolla, L’Alfàbrega, L’Esperidió, Tocaferro, Els Quatre Garrofers, So Nat, Sant Magí, Pelacanyes, Els Bordons, Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i grallers de la Mulassa.

8 h, capella de Santa Tecla, Catedral. Missa.

8.30 h, des del campanar de la Catedral. Tocs de prima, prima solemne i pontifical.

9.15 h, des de la pl. de la Font. L’Anada a Ofici amb el Seguici Popular i salutació a la Senyera pels trompeters municipals a la confluència dels carrers dels Cavallers i de la Nau, als Quatre Cantons i a la plaça de les Cols. Tot seguit, al pla de la Seu, entrada de la Senyera de la ciutat amb la ballada conjunta de tots els elements festius i

114

els pilars de les colles castelleres, alhora que esclaten les salves pirotècniques d’homenatge seguides d’un ram de tro de la Pirotecnia del Mediterráneo, de Vilamarxant, Camp de Túria (País Valencià).

10 h, Tinglado 4, Moll de Costa, fins a les 14 h.

Jornada de portes obertes a l’exposició de síntesi del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Un recorregut per vuit segles de la Tàrraco romana a partir d’una acurada selecció de 207 peces del fons del Museu.

10 h, Museu i Necròpolis Paleocristians, av. de Ramón y Cajal, 84, fins a les 14 h. Jornada de portes obertes. Exposició “El món de la mort a Tàrraco”.

10 h, des del campanar de la Catedral. Toc de pontifical.

10 h, Catedral. L’Ofici, que s’inicia amb el trasllat processional de la relíquia des de la seva capella fins a l’altar major. Missa pontifical presidida per l’arquebisbe, Dr. Joan Planellas, i amb assistència del Capítol de la Catedral, les parròquies, al-

els Nanos Vells! Avui et podràs fer aquella foto que sempre havies volgut fer-te. Organitza: Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona.

11.45 h, capçalera del Circ. Fes-te una foto amb els Nanos Nous! Vols una foto amb els Nanos Nous? Avui és el dia! Organitza: Associació de Portants dels Nanos Nous de Tarragona.

12.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè.

Representació del Ball de Dames i Vells.

12.45 h, pl. de la Font. Entrada a plaça de les colles castelleres, al toc de gralla i ritme del timbal.

13 h, pl. de la Font. Castells, torres i pilars amb les colles castelleres de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Històricament, és la jornada en què les colles ens han ofert les millors construccions. Un migdia ple d’alternatives castelleres. L’exhibició es clou amb el tradicional pilar al balcó, al qual ascendeix l’enxaneta. Finalment, toc de vermut amb els grallers i timbalers. Acte retransmès en direc-

tres comunitats cristianes i l’Ajuntament. Durant la cerimònia, com és costum, s’ofereix la relíquia de la patrona als fidels per a la seva adoració.

Acte retransmès en directe TARRAGONA RÀDIO. Al final de l’Ofici, cant popular dels Goigs de la santa a càrrec del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral.

10.45 h, des del pla de la Seu. La Tornada d’Ofici.

El Seguici, cap a la plaça de la Font.

11 h, pl. de la Font. Tanda de lluïment del Seguici Popular. Ballaran, per aquest ordre, el Drac, el Bou, la Víbria, el Griu, el Ball d’en Serrallonga, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, els Negritos, els Gegants Moros i els Gegants Vells, el Ball dels Set Pecats Capitals, la Moixiganga, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Turcs i Cavallets, el Ball del Patatuf, el Ball de Cercolets, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Tecla, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians i el Ball de Cossis. La tanda s’acaba amb els versots dels Diables contra Sant Miquel. Acte retransmès en directe per TARRAGONA RÀDIO i TAC 12 11.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè.

Ballada dels Gegants i Nanos del carrer Merceria i els gegants del centre, el Màxim, la Mercè i el nan Julius.

11.30 h, pl. de la Pagesia. Representació del Ball de Dames i Vells.

11.45 h, Balcó del Mediterrani. Fotografia’t amb

te per TARRAGONA RÀDIO i TAC 12 17.30 h, des del campanar de la Catedral. Tocs de vespres.

17.30 h, parc de Saavedra, La Terrasseta. Terrasseta Urban Party. Tarda dedicada a la cultura de carrer amb espectacles de skate, amb mostres de grafitis fetes al moment i música i cultura urbana. 17.30 h, mostra de grafitis. La Terrasseta dedica la seva última programació a la cultura urbana. Amb la col·laboració de diferents artistes, podreu ser el públic privilegiat de l’expressió artística per excel·lència de l’street art, el grafiti, a càrrec de Hardground i amics. 18 h, exhibició de skate. El Club Skate Board de Tarragona convertirà una part del parc en un skatepark per exhibir les seves piruetes i salts. 18.30 h, hip-hop a càrrec de Tarragona Hip Hop Club Showcase.

Entre la mostra d’art de grafitis i l’exhibició de skate, tindrem als micros i als plats, amenitzant musicalment la jornada, els membres del Tarragona Hip Hop Club Showcase.

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 24 h. Santa Tecla gastronòmica.

18 h, Catedral. El cant de les vespres pontificals.

18.15 h, des de la pl. de la Font. L’Anada a la Professó amb el Seguici Popular, que pregona l’arribada de la Senyera de la ciutat i la Corporació Municipal. Aquesta expressió de civisme torna a inundar els carrers principals de la ciutat antiga.

Itinerari: pl. de la Font, bda. Misericòrdia, c. Major, pl. de les Cols, c. Merceria i c. Pare Iglésias.

Els grups s’organitzen per a la professó posterior als carrers de les Coques, Sant Pau, Palau, Claustre i Escrivanies Velles.

18.30 h, pl. Natzarens. Representació del Ball de Dames i Vells.

19 h, des del pla de la Seu. Professó del Braç de Santa Tecla. Tercera i última sortida al complet del Seguici Popular. Cap a les 20 h, al llindar de la Catedral, apareix el tabernacle de la santa acompanyat per la Cobla de Ministrers del Consell Municipal, amb el vestuari cerimonial de les grans ocasions rituals, i en aquest moment la Banda Unió Musical interpreta la Marxa de Santa Tecla i els campaners engeguen els tocs de professó fins que perden de vista la relíquia. El Capítol de la Catedral, el clergat, la Senyera de la ciutat, els representants de les ciutats germanes i la Corporació Municipal, amb escorta de macers, uixers i Guàrdia Urbana de gran gala, tanquen la professó. Itinerari: pla de la Seu, c. Pare Iglésias, c. Merceria, pl. de les Cols, c. Major, bda. Misericòrdia, c. Cós del Bou, bda. Pescateria, Pilats, pl. del Rei, c. Santa Anna, pl. del Fòrum, c. Nou del Patriarca i pla de la Seu. Acte retransmès en directe per TARRAGONA RÀDIO i TAC 12.

19.30 h, pl. de la Pagesia. Representació del Ball de Dames i Vells.

20 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Concert amb Eterns (hardcore punk, Tarragona). Influenciats pels sons més contundents dins del punk, que van des dels extints Inadaptats fins als mítics Sick Of It All, passant per una àmplia herència de contundència musical. Actualment es troben presentant El món és nostre, el seu primer treball de llarga durada, on desprenen una clara actitud antifeixista sense perdre la més pura essència de carrer.

20.30 h, pl. Natzarens. Representació del Ball de Dames i Vells.

20.30 h, Rambla Nova, davant del monument a la sardana. Sardanes de festa major amb la Cobla Reus Jove. Organitza: Agrupació Sardanista Tarragona Dansa.

20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan.

21 h, aproximadament, pla de la Seu. L’Entrada del Braç de Santa Tecla. Quan la relíquia torna a la Catedral, tot el Seguici Popular s’obre al seu pas i executa la ballada conjunta. Balls, bestia-

116

ri, entremesos i representacions al·legòriques la saluden. Els castellers alcen vanos i pilars. Les campanes i les salves pirotècniques marquen el lent avançament del braç, i es precipiten la col·lecció de focs d’artifici, l’oripell daurat i la joia pirotècnica de la palma del martiri preparada per la Pirotecnia del Mediterráneo, de Vilamarxant, Camp de Túria (País Valencià). Acte retransmès en directe per TARRAGONA RÀDIO i Tac 12. Tot seguit, des del pla de la Seu. Tornada de Professó amb la Baixada del Seguici. Portants, balladors i músics enfilen el carrer Major en una baixada espectacular. El conjunt del Seguici completa la seva darrera aparició d’aquest 2019. Simultàniament, a la Catedral. Cant dels Goigs i retorn de la relíquia de la santa a l’urna de la seva capella.

I després, a la pl. de la Font. Darrera tanda de lluïment del Seguici Popular. Com a la Vigília, els onze grups entre el Ball de Bastons i la Moixiganga ofereixen simultàniament la seva exhibició.

Entre les danses i els entremesos es pot veure, per única vegada, la figura bastonera de la Mort del Dimoni, enmig del foc de sofre.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

22 h, pl. de Dames i Vells. Darrers parlaments del Ball d’en Serrallonga.

22.30 h, des de la punta del Miracle i contemplables des de la platja del Miracle, el passeig Marítim, el Moll, el Port Esportiu, el Balcó del Mediterrani, el passeig de les Palmeres, la baixada de Toro, el vial Bryant, el passeig de Sant Antoni i la Via Augusta. El castell de focs de Santa Tecla, que serà disparat per la Pirotecnia del Mediterráneo, de Vilamarxant, Camp de Túria (País Valencià). Patrocina: BASF. 22.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11.

Kintsugi.

23 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Selecció musical.

24 h, pl. dels Sedassos. Músiques de canya. Ball de gralles. Després d’aquests dies tan intensos, els grallers i timbalers que ens han anat acompanyant a les cercaviles ens delectaran amb un seguit de peces ballables. L’esforç i els assajos es posen de manifest en aquest espai tan acostumat a sentir la música més popular. Un punt de trobada ineludible per als amants de la bona música de ball, servida amb gralla i timbal i amenitzada per un presentador que ens té ben acostumats a fernos passar una estona divertida, el Roger Conesa.

Hi participen: Grallers de l’Alfàbrega, Grallers Els Bordons, Grallers de l’Esperidió, Pelacanyes Grallers de Tarragona, Grallers Els Quatre Garrofers, Grallers Sonagralla, So Nat - Grallers de Tarragona, Grallers Tocaferro i Grallers La Virolla. Organitzen: grups de grallers locals.

Dimarts 24 de setembre LA MERCÈ I EL CORREFOC 8 h, des de la pl. de la Font. Les matinades de la jornada castellera de la Mercè, amb els grallers dels Xiquets de Tarragona, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, dels Xiquets del Serrallo i dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. 9 h, platja del Miracle. Neteja del fons marí de la platja del Miracle. Després de la celebració del castell de focs artificials, la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, juntament amb Creu Roja, farà la neteja del fons de la platja del Miracle.

10 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Missa de la festa patronal del centre, oficiada per Mn. Miquel Àngel Gómez Díez, capellà del centre, amb la Coral Mare de Déu de la Mercè.

11.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè.

Castells amb els Xiquets de Tarragona.

13 h, pl. de les Cols. Castells, torres i pilars davant de les escales més castelleres, amb Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. En aquesta actuació cada colla ofereix dos castells i un pilar. Tot seguit, els pilars caminant, per ordre d’antiguitat, pugen els vint esglaons de la Seu, els baixen i enfilen el carrer Major tot intentant arribar fins a la plaça de la Font i a l’Ajuntament. Acte retransmès en directe per TARRAGONA RÀDIO i TAC 12.

16.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè.

Elaboració del tradicional còctel de la Mercè, a càrrec del reconegut mestre cocteler Eduard Boada. Tot seguit, actuació musical del Grup Nostàlgia.

17.30 h, pl. dels Sedassos. Amable cafè concert amb grallers locals: Grallers de l’Alfàbrega, Grallers Els Bordons, Grallers de l’Esperidió, Pelacanyes Grallers de Tarragona, Grallers Els Quatre Garrofers, Grallers Sonagralla, Grallers So Nat Grallers de Tarragona, Grallers Tocaferro i Grallers La Virolla.

17.30 h, jardins de Saavedra. Obrim La Terrasseta. Espai de jocs.

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 24 h. Santa Tecla gastronòmica.

18 h, local social de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, c. Cós del Bou, 23. Concert de cant coral infantil amb Els Rossinyols. Aquest clàssic del dia de la Mercè esdevé cada any un èxit de participació i reconeixement per part del públic tarragoní. No us el podeu perdre! Organitza: Cor infantil Rossinyols de Tarragona i Associació d’Amics de la Colla Jove.

19.30 h, Rambla Nova, davant del monument a la sardana. Ballada de sardanes de la Mercè amb la Cobla La Principal de Tarragona. Organitza: Casal Tarragoní.

19.30 h, pl. del Rei. Joc de rol L’assassí de la pastanaga. Entrega de premis del joc de rol L’assassí de la pastanaga. Caldrà portar les polseres de les víctimes, però es pot optar a molts més premis!

Assassines i assassins, atents als resultats! Més informació a Facebook (pastanaga.tarragona) i Instagram (@pastanaga_tgn). Organitza: Agru-

20 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Selecció musical.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

22 h, jardins de Saavedra. Tanquem La Terrasseta 2019. Vine a gaudir del darrer vespre al parc Saavedra! Ens acomiadarem de la Festa Major 2019 amb una selecció musical a càrrec de La Terrasseta DJs, regals per als assistents i un fins l’any que ve!

22 h, des de la pl. de la Mitja Lluna. El Correfoc de Santa Tecla. Cada any, l’última nit de festes s’omple de les espurnes i els trons de carretilles i sortidors. Enguany les forces de l’infern estaran representades pels grups Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, Ball de Diables de Torredembarra, Ball de Diables de Tarragona, Colla Diables Voramar del Serrallo, Drac del Morell, Drac de Bellvei, Drac de Tarragona, Bou de Tarragona, Víbria de Tarragona i Griu de Tarragona. Recorregut: pl. de la Mitja Lluna, c. Unió, pujada per la Rambla Nova fins al c. Adrià per un lateral, baixada per la Ram-

pament Escolta i Guia Xaloc.

bla Nova per l’altre lateral a l’altura del c. Sant

118

Agustí, estàtua dels despullats, c. Cañellas i pl.

Corsini. Tot seguit, a la pl. Corsini. Eixordadores i lluminoses carretillades finals. Un cop acabat el Correfoc, des de l’estàtua dels despullats. Sorollosa i espurnejant traca per la Pirotecnia del Mediterráneo, de Vilamarxant, Camp de Túria (País Valencià), seguit de l’emocionant Visca Santa Tecla! i la façana pirotècnica que s’enlaira des de l’esquena de l’estàtua de Roger de Llúria al mateix Balcó del Mediterrani. Seran els darrers trons fins a arribar a Santa Tecla 2020.

TOTHOM A CÓRRER LA TRACA PER ACOMIADAR SANTA TECLA!!!

Correfoc. Foto: Manel R. Granell

El nostre horitzรณ, el teu projecte

Bisbe Palau, 25 baixos - Valls T. 977 600 750

Barcelona, 40 - Salou T. 977 382 542

Sant Antoni, 27 - Vila-seca T. 977 392 069

info@paresiaubia.com www.paresiaubia.com

SANTA TECLA GASTRONÒMICA Santa Tecla és una festa intensa: actes populars i tradicionals es mesclen formant una proposta molt atractiva. La gastronomia pròpia de la Festa, no podia ser menys Roser Pros-Roca

N

omés cal donar una ullada al calendari anual de celebracions per a veure que cada festa té associada la seva menja. No entendríem Pasqua sense la mona, Sant Joan sense coca, Tots Sants sense panellets o Nadal sense torrons. Per Santa Tecla es menja espineta amb cargolins, el braç, el gelat i per fer-ho baixar tot, la mamadeta. Anem per parts...

PRENDRE EL VERMUT ÉS UN ACTE SOCIAL I TRADICIONAL A PARTS IGUALS

PER ARRENCAR EL DIA, UN ESMORZAR DE FORQUILLA La intensitat del dia 23 de setembre demana als tarragonins anar preparats a la festa. De bon matí el seguici popular enfila el Carrer Major en direcció a la catedral per assistir a ofici. És el moment idoni per fer un esmorzar de forquilla.

La proposta en aquest sentit és molt variada: unes mandonguilles estofades,

122

unes sardines a la brasa, uns fesols amb un parell d’ous aferrats, unes baldanes... les possibilitats són incomptables. Esmorzar en colla i esperar la baixada del seguici és el que marca la tradició.

Quan una mica més tard del migdia, cap a la 1, el seguici arriba a la Plaça de la Font i les colles castelleres es preparen per a l’actuació de la seva gran diada, arriba la sagrada hora del vermut.

El vermut com a licor és fresc i estimulant, lleugerament amarg. Prendre el vermut és un acte social i tradicional a parts iguals i quan es tracta de Santa Tecla, l’ambient tecler és brutal a la Plaça de les Cols i les escales de la catedral on el vermut s’acompanya amb música el dia 22, amb l’entrada de músics. Vermut Yzaguirre, Patates Busquets i Comercial Heredia són els noms que es repeteixen als programes any rere any. Però més enllà del dia 22, podeu fer el vermut quan vulgueu, a la Plaça de la Font, a la Rambla, on més de gust us vingui.

El vermut serveix per obrir la gana de cara a l’àpat principal de la festa: espineta amb cargolins. El Ball de Dames i Velles acaba la seva actuació amb la retronxa habitual: “Santa Tecla gloriosa

“LA TRENA HA DE QUEDAR BEN FETA PERQUÈ DESPRÉS, AMB EL MATEIX “SALERO”, S’HA DE DESFER”

VIUSET2019 - SANTA TECLA

NUEVO

Desde

129€/MES

*

Entrada 5.179,74 € • 1ª cuota 128,49 € 34 cuotas 129 € • Cuota final 10.407,04 € 36 MESES Tipo Deudor 6,99% T.A.E. 8,56%.

5 AÑOS DE GARANTÍA

TIME TO

CÁMBIALO

DEVUÉLVELO

QUÉDATELO

EL MÁXIMO RENDIMIENTO EN CUALQUIER SUPERFICIE.

Y la máxima adrenalina cuando pones a prueba la potencia y eficiencia de los motores BOOSTERJET, el agarre perfecto que proporciona el sistema de tracción 4x4 ALLGRIP para que nunca vuelvas a coger el camino fácil y los últimos sistemas de seguridad avanzada que te permitirán disfrutar con tranquilidad de la experiencia de exigirle el máximo al nuevo Suzuki Vitara.

Reserva una prueba en www.suzuki.es Suzuki recomienda

Suzuki, Campeón de España de Marcas de Rallyes de Asfalto

Más de 150 Instalaciones Suzuki www.suzuki.es

Consumo mixto WLTP (l/100 km): de 6,1 a 7,8. Emisiones CO₂ WLTP (g/km): de 139 a 176 (de 121 a 143 NEDC). *Financiación de SUZUKI Vitara 1.0T GLE 2WD. Precio promocional financiando 17.697 €. Entrada 5.179,74 €. Plazo 36 meses, 1 cuota de 128,49 €, 34 cuotas de 129 € y 1 cuota de 10.407,04 €. Tipo Deudor Fijo 6,99%, T.A.E. 8,56% (La T.A.E., así como la primera cuota podrán variar ligeramente en función del día de la firma del contrato y de la fecha de pago de las cuotas). Comisión de Apertura 3% 375,52 € al contado. Importe Total del Crédito 12.517,26 €, Coste Total del Crédito 2.779,79 €, Importe Total Adeudado 15.297,05 €, Precio Total a Plazos 20.476,79 €. Siendo el día de contratación 09/03/2019 y primer pago el 05/04/2019. Oferta válida hasta el 30/09/2019.

Financiación ofrecida, sujeta a estudio y aprobación por parte de Santander Consumer, E.F.C., S.A.

MULTITURBO

Avda. María Fortuny, 68 - REUS Tel. 977 340 604

Ctra. Valencia Km. 1159,7 - TARRAGONA Tel. 977 540 533

/ mare dels tarragonins / què hi ha avui per dinar? / Espineta amb cargolins”.

L’ÀPAT PRINCIPAL L’espineta amb cargolins és un estofat que es fa amb el llom de la tonyina dessalat, patates i cargolins. La contundent i saborosa salsa està composta per un sofregit intens, ben caramel·litzat, cuit sense pressa, que juntament amb els altres ingredients principals, dona al plat la potència que el caracteritza.

A l’hora de preparar-lo, millor d’un dia per l’altra i deixar-lo reposar dins la cassola de fang tota la nit perquè els sabors s’assentin i s’accentuïn. Després, un cop a taula i quan tothom que hi ha de ser, ja hi és, només queda acompanyar-lo d’un vi ben fresquet, que amb la calor del migdia cau de meravella. Un altre bon consell: l’espineta amb cargolins vol ser menjada sense pressa, suqueu pa sense recança i a l’hora de xuclar els cargolins, no escatimeu petons.

L’espineta és un plat únic, però sempre ha de quedar un forat per les postres.

Des de fa uns quants anys el Gremi de Pastissers va idear unes postres ideals per a la festa de la patrona: el braç de Santa Tecla. El pastís consisteix en un braç de gitano farcit de nata i cobert de sucre glass. Però si sou més de gelats, també hi ha el Gelat de Santa Tecla, una innovació recent consistent en dolç de

PER SANTA TECLA ES BEU LA MAMADETA. ÉS UNA BARREJA DE CHARTREUSE GROC, CHARTREUSE VERD I GRANISSAT DE LLIMONA mandarina natural cobert de xocolata negra i salsa de caramel barrejat amb Chartreuse. Ja no hi ha excusa per no acabar el dinar de la Tecla amb alguna proposta deliciosa.

EL BEURE La beguda de Santa Tecla és la mama-

deta. De fet, el chartreuse en qualsevol de les seves variacions. Els monjos cartoixans que l’elaboraven a la fàbrica del barri del port tot seguint una fórmula secreta que destil·la fins a una 40 d’herbes en proporció variable, van deixar a la ciutat un legat tradicional que ni ells mateixos pensaven i de fet, el chartreuse que en el seu moment es va elaborar a Tarragona, és el més buscat i apreciat perquè les seves unitats embotellades són cada cop més limitades.

Per Santa Tecla es beu la mamadeta. És una barreja de Chartreuse groc, Chartreuse verd i granissat de llimona.

Per tant, la mamadeta és forta en graduació (45 graus el licor groc i 56 el verd), dolça i àcida a la vegada i molt refrescant per l’efecte del granissat de llimona. Una combinació deliciosament sorprenent que els tarragonins adquireixen en els barrilets que porten amunt i avall i recarreguen als diferents establiments que en preparen, tants cops com convé, que la nit és llarga.

TECLATAPA Després de tot aquest tiberi, si encara teniu un budellet buit, no oblideu que a la Plaça Verdaguer teniu una cita amb el TeclaTapa. Sota l’envelat podreu fer un tast en forma de tapa de moltes especialitats servides pels restauradors més celebrats de la ciutat. Ideal per a fer un àpat ràpid, informal, si convé de peu dret per no perdre temps, perquè la festa continua. I és qüestió d’aprofitar-la mentre dura.

Tarragona Ràdio

124

VIUSET2019 - SANTA TECLA

SANTA TECLA GLORIOSA… AL RESTAURANT SOLRIC! Redacció

Fins al 24 de setembre, tota Tarragona respira festa major amb dues setmanes plenes d’actes en honor a la seva copatrona, Santa Tecla. El Restaurant Solric (al número 227 de la Via Augusta de Tarragona), un dels establiments històrics de la ciutat i referència per a generacions de tarragonins, se suma també aquest setembre a la febre teclera amb novetats a la seva carta i menús que posaran a taula la tradició d’una de les festes més participatives de Catalunya.

Al Solric acompanyaran les festes des de primera hora del matí oferint als seus clients l’esmorzar perfecte per a treure tot el partit a les festes: l’espineta amb cargolins. Aquesta delícia elaborada amb una part de la tonyina és el plat per excel·lència de Santa Tecla i s’incorpora del 14 al 24 de setembre al menú dels esmorzars de forquilla que cada matí es poden gaudir al Restaurant Solric.

Si, en canvi, teniu ganes de recuperar forces durant la vostra jornada festiva amb un bon dinar o sopar, el nou menú especial de Santa Tecla satisfarà tots els vostres desitjos. Per 37 euros, gaudireu d’un complet àpat protagonitzat pels sabors més tradicionals de les festes, on no faltaran ingredients com els car-

golins, el licor Chartreuse (indispensable en tota taula per Santa Tecla) o el deliciós pastís del Braç de Santa Tecla.

O, si preferiu no allunyar-vos de la voràgine de les festes, us esperen a l’Alta Taverna Solric, a la plaça de la Font,

L'ESPINETA AMB CARAGOLINS S’INCORPORA DEL 14 AL 24 DE SETEMBRE AL MENÚ DELS ESMORZARS DE FORQUILLA

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE

amb una àmplia selecció de tapes gourmet i menús. Els seus dos menjadors interiors són el lloc perfecte per a recuperar forces en un ambient tranquil, però a poques passes de l’escenari dels actes festius.

Arrodoniu el vostre pas per Tarragona i les festes de Santa Tecla amb un toc de bona sort. Als dos establiments del Solric ja podeu aconseguir la seva Loteria de Nadal, comprada directament a l’administració “La Bruixa d’Or” de Sort.

Recordeu reservar la vostra taula tant al Restaurant Solric (977 23 20 32) com a l’Alta Taverna (977 89 57 04) per a assegurar-vos un pla de Santa Tecla rodó.

125

2019

SANTA

TECLA

BONA FESTA MAJOR!

ANUNCI_VIU A FONS_ SANTA TECLA 2019_ 175 x 126 i 3 sang.indd 1

DG

SERVEIS METAL·LÚRGICS

ESPECIALISTES EN LA DISTRIBUCIÓ DE FERRO I ACER INOXIDABLE - TALL A MIDA DE PERFILS - CISALLA I PLEGADORA

- PLASMA - OXITALL

- GRANALLAT I PREPINTAT - CORBAT - GALVANITZAT - ZINCAT

comercial@smdg.es 977 107 017 C/ SOFRE 14, P.I. RIU CLAR- TARRAGONA www.smdg.es

10/9/19 11:25

ÒSCAR DOMÈNECH PERRUQUER

“EL PERRUQUER ÉS AMB QUI MOLTA GENT VA A DESFOGAR-SE” Òscar Domènech representa, amb orgull, la tercera generació de perruquers a la barberia que porta el cognom de la nissaga, caracteritzada per la clientela fidel i l’ambient familiar i amè. És una barberia de tota la vida, de les que estan per sobre de les modes i les tendències passatgeres Text_Jesús Jordi Pinatella Fotos_Pierre Grubius

Q

uan comença tot?

El 1947, quan el meu avi, Ramon Domènech, inaugura una barberia a la Part Alta, al carrer Comte. Tenia el renom del Pentinat, que venia del seu poble d’origen, Ascó, i era anterior al negoci. Quan el meu

128

pare, Josep Ramon Ramonet Domènech, va tenir l’edat s’hi va afegir compaginant-ho amb la seva gran passió, la música. El 1987, en una època complicada al barri, amb molts clubs d’alterne i força reticència a apropar-s’hi, es van traslladar al carrer Florenci Vives, on encara estem.

natural. Quan el meu avi es va jubilar va ser quan vaig començar jo al costat del meu pare, tots dos combinant-ho amb la nostra vocació musical. Ell ha continuat cantant sempre i jo toco la bateria amb el grup de rock Chicanos.

El 2012 es va jubilar el meu pare i ara hi estic jo sol.

En el seu cas, continuar amb la nissaga va ser per vocació? El fet de veure-ho sempre a casa des de petit, veure que el negoci està muntat i funciona, va fer que fos una sortida

Quins tipus de clientela hi ha? És molt variada. Gent del barri, clients de sempre... Alguns poden dir que han vingut a la nostra barberia tota la vida, passant per les mans del meu avi, del

VIUSET2019 - SANTA TECLA

Òscar Domènech (dret) i el seu pare i predecessor a la barberia, Josep Ramon Domènech

Imatge de l'antiga barberia al carrer Comte amb un 600 al davant, cap als anys 60

meu pare i les meves. Els fills i els nets d’aquests clients també venen. Per tot això tenim una clientela molt fidel. En tenim fins i que venen de Suïssa, Dinamarca, Anglaterra, Austràlia... Quan una persona s’acostuma a una barberia i li agrada s’hi manté fidel. També tinc clients dels àmbits en què sempre m’he mogut, com ara la música i el pàdel. El tracte proper i familiar que oferim ajuda a fidelitzar els clients, que són com de casa. L’ambient sempre és molt amè, expliquem acudits, posem música...

Amb tants anys es deuen notar els canvis de tendències, de modes, no?

Sí, per exemple quan jo era jovenet es va posar de moda la perruqueria i aquí venia gent de tot arreu perquè feia pentinats moderns. Més tard van sorgir els anomenats metrosexuals, que volen coses més especials. Més tard sorgeix la moda de les Barber Shop,

“ARA QUE TANTS HOMES SE SEPAREN, EL PRIMER QUE FAN ÉS TALLAR-SE ELS CABELLS, ARREGLAR-SE LA BARBA”

que potser ara ja estan una mica en retrocés. Era quan es va posar de moda deixar-se barba i arreglar-se-la.

Però, de fet, és el que s’havia fet sempre en les barberies com la nostra, ja que antigament la gent no s’afaitava a casa, anava a les barberies un parell de cops per setmana. El meu pare va aprendre a afaitar abans que tallar. No hem tingut mai cap problema amb els canvis de tendències perquè, de fet, són coses que s’han fet sempre i perquè intentem estar al dia.

En què més s’han notat canvis?

Potser ara, des de ja fa un temps, l’home és més presumit, li agrada portar el pentinat i la barba ben arreglats, sobretot els que estan al mercat (riu).

Ara que tants homes se separen, el primer que fan és tallar-se els cabells, arreglar-se la barba, comprar-se roba i anar al gimnàs. Per altra banda, actualment a la gent no li agrada esperar-se a la barberia. Dono hores bastant exactes i, amb força puntualitat, quan el client entra a la barberia ja li toca.

Un bon barber ha de tenir conversa? Sí, i capacitat d’escoltar també. Hi

ha gent que m’explica els seus problemes personals, coses molt íntimes, sobretot gràcies al fet que estem sols, ja que no hi sol haver ningú esperant, i pràcticament els faig de psicòleg. El perruquer és amb qui molta gent va a desfogar-se. Després del confessionari, ve la barberia.

Durant cinc anys va deixar la barberia. Per què? Portava des dels 16 anys treballant-hi i pensava ‘ostres, mai no faré res més?’ I llavors el pàdel em va agafar fort, competia, em vaig formar com a tècnic i em van fer una oferta per fer d’entrenador que vaig acceptar. Després va començar la crisi, quan et comences a fer gran treballar fent esport és dur... i vaig decidir tornar.

Vaig esperar que el meu pare es jubilés, mentrestant vaig viatjar uns mesos per Àsia, i després li vaig agafar el relleu.

Tot plegat em va enriquir molt. Va ser un parèntesi molt recomanable.

La barberia té corda? Sí, tot i que soc solter i, de moment, l’única esperança per continuar la nissaga és el meu nebot de 13 anys, fill del meu germà Chemo, mort fa poc. Però lògicament ell ha de fer el seu camí, escollir el que vulgui.

Com viviu la festa de Santa Tecla?

Ens agrada molt, sobretot les activitats musicals, ja que portem la música molt endins i intentem anar a totes. Però ens emocionen molts dels actes que es fan, com ara els pilars caminant.

De fet, el meu avi, en la seva joventut, va aconseguir que el pilar arribés a la plaça de la Font després de molts anys.

No era casteller, però era molt fort i l’anaven a buscar perquè resistia molta estona sense que calgués canviar-lo.

VIUSET2019 - SANTA TECLA

129

VOSALTRES TENIU EL POTENCIAL I NOSALTRES LA FÓRMULA! ANGLÈS A PARTIR D'1 ANY Redacció

La Martina Kids&Us és un referent en el Camp de Tarragona en l’ensenyament d’idiomes. Amb més de 12 anys de consolidació en el nostre territori, l’escola ofereix cursos d’anglès per a nadons a partir d’1 any a través del mètode Kids&Us, una metodologia contrastada i innovadora que fa que els més menuts de casa aprenguin una llengua estrangera com si es tractés de la llengua materna. Tot això és possible gràcies a la immersió 100% en anglès i a l’exposició continuada i rica en continguts que el mètode ofereix.

Els infants no comencen a enraonar perquè un bon dia s’aixequen i ja saben produir sons, sinó que l’habilitat de parlar és fruit d’un procés d’exposició a la llengua que comença molt abans del naixement. Els nadons, des de la panxa, comencen a percebre estímuls lingüístics i són capaços d’escoltar, per exemple, la veu de la mare que els hi parla. És llavors quan es comencen a desenvolupar les seves capacitats lingüístiques.

A PARTIR DE L’ANY DE VIDA JA PODEN ASSISTIR A CLASSES SETMANALS AMB L’ACOMPANYAMENT DELS PARES DINS DE L’AULA

132

Després de néixer, els estímuls es multipliquen i es contextualitzen, i els nadons passen a una segona etapa on comencen a entendre el què succeeix al seu voltant. Encara que no tinguin l’habilitat de parlar, estan essent exposats a la llengua materna, aquella que el seu entorn parla. I quan ja estan preparats, quan físicament ja estan a punt, es llancen a produir sons, és a dir, a parlar.

A La Martina Kids&Us coneixen en profunditat aquest desenvolupament lingüístic dels nadons i és per això que a partir de l’any de vida ja poden assistir a classes setmanals amb l’acompanyament dels pares dins de l’aula. Allà, els alumnes són exposats a una llengua anglesa natural, una llengua que els hi serveix per descriure el què els envolta i, el més important, els serveix per comunicar-se.

Les sessions fins als 2 anys tenen una durada de 45 minuts i els grups són reduïts i familiars, d’un màxim de 5 nadons per aula. Les activitats són molt variades i de curta durada, pensant en la realitat dels més petits. A partir dels 3, passen a fer una hora de classe i són un màxim de 8 alumnes, buscant així la interacció entre ells. A mesura que van creixent, les nenes i els nens van canviant de personatges i de referents, però sempre es manté la connexió amb els protagonistes: se’ls hi cauen les dents, es posen malalts i no poden anar a l’escola, visiten el zoo, cuinen un pastís d’aniversari, són superherois...

La identificació dels alumnes amb els personatges és fonamental: els veuen com uns iguals, hi posen més interès perquè a ells també els hi passa i ho traslladen a la seva vida personal, se’n recorden fora de l’aula. En conseqüència, aprenen amb rapidesa i amb solidesa, ja que la seva motivació i participació a classe són molt grans. En les classes, es creen unes situacions reals a través dels materials, les cançons, els jocs, el conte, etc., que porten els alumnes a entendre la totalitat del que s’està fent a més d’utilitzar l’anglès en tot moment i en cadascuna de les activitats, ja sigui de forma dirigida o de forma espontània.

L’escola ofereix una continuïtat fins als 18 anys, on els alumnes acaben la seva etapa educativa amb un nivell de C2 del Marc Europeu de Llengües. A partir dels 3 anys, els alumnes passen per un test oral cada dos o tres mesos, on es va veient i controlant la seva evolució.

El mètode no és només això, sinó que també presenta un seguit d’eines i d’activitats extres que donen continuïtat a les classes: aplicacions didàctiques per als dispositius mòbils, tallers de cuina, obres de teatre per a infants... un munt de moments en els quals els infants poden continuar practicant l’anglès fora de l’escola.

No dubteu en visitar-los i a conèixer-los de més a prop, ja que els centres també són un univers de colors i el materials són únics i originals. Els trobareu a Tarragona, a Reus, a Cambrils i a Salou.

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE

Tarragona

Cuidador d’animales de zoològic Cuidador de cavalls Assistent tècnic veterinari d’animals de companyia Perruqueria i estètica canina

INICI DELS CURSOS 2019

615 571 366

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PER A CADA TIPUS DE NATURA. NOU JEEP® RENEGADE PER 14.900€ JEEP® COMPASS PER 17.900€ AMB 4 ANYS DE GARANTIA

Emissions de CO2 Gamma Jeep®: de 117 a 315 (g/km). Consum mixt: de 4,4 a 16 (l/100km).

Els valors indicats de CO2 i consum de combustible han estat calculats en funció del mètode de mesurament / correlació corresponent al cicle NEDC d’acord amb la norma (EU) 2017 / 1152- 1153 per tal de permetre la comparació de les dades del vehicle corresponent. En condicions reals de conducció aquests valors poden canviar, ja que depenen de molts factors com l’estil de conducció, el trajecte, la meteorologia i les condicions de la carretera, així com de l’estat, l’ús i el equipament del vehicle. A més, aquests valors poden variar amb la configuració de cada vehicle, depenent de l’equipament opcional i / o la mida de pneumàtics, així com en funció de canvis en el cicle de producció. Preus recomanats 14.900€ per Jeep® Renegade Sport 1.0G MT6 88 kW (120 CV) i 17.900€ per Jeep® Compass Sport 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4X2. Inclou IVA, Transport, Impost de Matriculació (IEMT) calculat al tipus general, descomptes de concessionaris i fabricant (que inclou descompte de permuta per lliurament de vehicle usat a canvi, amb una antiguitat mínima de 3 mesos sota la titularitat del Client que compra el vehicle nou) i descompte addicional per finançar amb FCA Capital Espanya E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim de finançament de 14.900€ (Renegade) i 17.900€ (Compass) amb un termini mínim de 48 mesos i permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació de l’entitat financera. No s’inclouen les despeses de finançament. Exemple de finançament per Jeep® Renegade sense entrada, per un import total del crèdit de 14.900€. TIN 7,95%, TAE 9,28%, 84 quotes mensuals de 231,86€, comissió d’obertura (3%) 447,00€ al comptat, import total a terminis 19.923,24€, import total degut 19.923,24€. Exemple de finançament per Jeep® Compass sense entrada per un import total del crèdit de 17.900€. 84 quotes mensuals de 278,55€. TIN 7,95%, TAE 9,28%, comissió d’obertura (3%) 537,00€ al comptat, import total degut 23.935,20€. Oferta vàlida fins al 30/09/2019 a Península i Balears. La versió visionada pot no correspondre amb el vehicle ofertat. Jeep® és una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

136

Nou -. K"1a Ceed Tot:.trer

Uh - deis teus.

The Power to Surprise

QUALITY CAR II TARRAGONA

Ctra. Valencia, Km 248,8 43006 Tarragona Tel.: 977 54 87 12 www.kia.com

Ctra. del Pla, 216. Poi. lnd.

43800 Valls Tel.: 977 60 41 11

Poi. la Roureda. C/ Nicaragua, 42 43204 Reus Tel.: 977 76 90 25

Emissions CO, combinades WLTP correlacionat a NEDC (g/km): 104-132. Emissions CO, combinades WLTP (g/km): 123-146.

Consum combinat WLTP (1/lOOkm): 4,7-6,4.

PVPR Kia Ceed Tourer 1.0 T-GDi Concept (inclou els impostas, el transport i les accions promocionals). No inclou les despeses de gestoria i matriculació. Oferta aplicable per a clients particulars que financin amb Banco Cetelem S.A.U. un import mínim de 10.000€ a través de la campanya FlexiPlan, a un termini mínim de 36 mesas i amb una permanencia mínima de 36 mesas. Oferta incompatible amb altres ofertes financeres en concessionaris de la Península i les Balears. Finam;ament subjecte a l'estudi i l'aprovació per part de l'entitat de crédit. No s'inclouen les despeses associades al finam;ament (comissions, interessos o programes d'asseguram;a). Consulta'n les condicions a www.kia.com. El model que es visualitza no es correspon amb el de l'oferta. •eonsulteu el manual de garantia Kia.

Anunci 175 X 125 revista viu octubre - 03/10/18- 19:29

REUS | TARRAGONA

habitatge Núm. 21 | Setembre 2019

93 dies. És el temps que necessitem per vendre el teu immoble amb el servei exclusiu àgorax®premium.

Vine a veure’ns al carrer Jesús, 35 de Reus o truca’ns al 977 756 839.

Terreny de 6.650 m² que inclou un habitatge de 84 m² útils compost de: 3 habitacions, saló menjador independent amb llar de foc i sortida a terrassa de 18 m², cuina i bany amb rentador. Calefacció amb radiadors elèctrics.

Barbacoa, traster exterior, pàrquing, gran terrassa superior de 75 m².

Aigua de pou i llum de xarxa. Terreny amb oliveres, ametllers, hort, fruiters.

Fantàstiques vistes del Camp de Tarragona. Amplis espais i en plena natura!

Habitatge + terreny en venda / Camí Mas d’en Valls (La Selva del Camp)

140.000 €

Si tu també vols vendre som la millor opció.

Sol·licita el pla de venda exclusiu per a la teva propietat.

Carrer Jesús, 35 43201 Reus Tel. 977 756 839 Whatsapp: 600 498 977 oficina@agorax.es

www.agorax.es

Dídac Rodríguez Director d’Àgorax

ELS MILLORS PREUS EN MANTENIMENT

TRUQUI AL 977 894 179

REPAREM TOT TIPUS D’ASCENSORS

Ascensor per a col·lectivitats i per a vivendes unifamiliars Seguretat, confort i disseny per a tots Baix consum i màxima eficiència Dissenyi l'elevador al seu gust

Plataformes salva escales Desenvolupem el seu projecte d'accessibilitat Ens adaptem a les seves necessitats Diferents models per escollir

Elevador vertical d’interior Desplaceu-vos entre plantes sense perdre espai Avançat tecnològicament i de fàcil instal·lació Ideal per a persones amb minusvalideses

Cadires puja escales Muntatges ràpids i sense cap tipus d'obra Màxim rendiment des del primer dia Diferents models corbats i rectes

Plataformes puja escales

INSTAL·LACIÓ EN

HORES

Una gran solució a problemes de mobilitat S'adapta a trams corbats i rectes Models per a interior i exterior

GSM INSTAL·LACIÓ DE TELÈFON DE CABINA

SERVEI REPARACIÓ AVARIES 24 HORES

ESTUDIS EFICIENCIA ENERGÈTICA

FINANÇAMENT A MIDA

C/ O’DONNELL, 29 – BAIXOS – 43205 – REUS – Tel.: 977 894 179 www.ascensorssales.com – reus@ascensorssales.com

PER MÉS INFORMACIÓ www.ascensorssales.com

COMPRA VENDA LLOGUER PISOS CASES XALETS LOCALS TERRENYS

s.l.

A.P.I 448 aicat 2320

ASSESSORS IMMOBILIARIS

info@fincas-marti.com

www.fincas-marti.com FINCA RÚSTICA, ALFORJA

PISO, REUS, ZONA CAMÍ DE VALLS

PARCELA URBANA, ALBIOL

1215 m2., 16 m2. caseta, agua del pueblo. Piscina, vallado.

16 0 0 ref: 7720

80 m2., 3 habi, baño, sin ascensor. 4º planta, reformado.

80 3 1 ref: 7722

2.400 m2., se puede construir chalet.

2400 0 0 ref: 7719

PISO, REUS, ZONA VIDAL I BARRAQUER

PARCELA URBANA, CASTELLVELL

FINCA, RIUDECANYES

Piso de 90 m2., 4 hab, baño, salón, ascensor.

90 4 1 ref: 7401

704 m2., para construir chalet. Calles asfaltadas.

704 0 0 ref: 7703

2.200 m2., casa de 88 m2., 3 hab, baño, salón, calefacción. Agua y luz.

88 3 1 ref: 7696

PISO, REUS

ALCOVER, FINCA RÚSTICA

LA SELVA DEL CAMP, FINCA RÚSTICA

105 m2., 4 hab, baño, aseo, ascensor, plaza de parking. Zona Pere el Ceremonios.

105 4 2 ref: 7717

19.100 m2, agua de pozo, móvil home, almacén, barbacoa, jardín.

88 1 1 ref: 7710

Edificación de 64 m2 y 2400 m2 de finca, 2 habitaciones, 1 baño, salón.

64 2 1 ref: 7707

CHALET, RIUDECANYES

CHALET, ALFORJA, URB. BARQUERAS

CHALET, CAMBRILS

parcela de 550 m2. y casa de 105 m2., 3 hab, baño, piscina. Urbanización Mar de Riudecanyes.

105 3 1 ref: 7402

133 m2., 1.500 m2. de parcela, 3 hab, salón. Piscina, barbacoa.

133 3 1 ref: 7723

210 m2., parcela de 500 m2., esquinero, piscina, garaje, 4 habitaciones, 3 baños, cerca de la playa.

210 4 3 ref: 7725

m2

Especificacions vàlidas excepte error d’impremta o tipogràfic. Fotografies no contractuals. Preus sense els impostos inclosos.

m2

m2

m2

Ex

E

G

G

50.000€

75.000€

120.000€

160.000€

m2

m2

m2

m2

ET.

Ex.

Ex.

ET.

56.000€

85.000€

126.000€

204.750€

m2

m2

m2

m2

G

G

E

ET

70.000€

89.000€

143.000€

475.000€

Av. Pere Cerimoniós, 86 bx 4. • C/ Camí de Riudoms, 22 bx 2, Tel: 977 318 995 • 977 754 841 • 617 472 053 • 43205 Reus

AB

AB

CDE

CDE

FG

FG

AB

AB

CDE

CDE

FG

FG

AB

AB

AB

CDE

CDE

CDE

FG

FG

FG

AB

AB

CDE

CDE

AB

FG

FG

CDE

FG

Tel. 877 054 867

C/ Salvador Espriu, 5 43201 REUS

MOBLES INTERIOR · DECORACIÓ · REFORMES · CUINES · BANYS

www.tcinterior.com

Tel. 977 752 951 TENDALS & RÈTOLS i RETOLACIONS

C/ Amargura, 6 43201 REUS

www.toldocolor.com

TENDALS · PÈRGOLES · PARA-SOLS · TANCAMENTS · TENDALS PLANS · COFRES MOBILIARI HOSTELERIA · RÈTOLS · RETOLACIONS · IMPRESSIÓ DIGITAL

Carrer del Vent, 34 local 2 - 43201 Reus Telf: 977 300 590 comercial@inmobiliariafortunyreus.com Av. Prat de la Riba 17 - 43201 Reus Tel: 977 076 271 | info@immofortuny.com

Ref: EF32 PISO, CALLE SANT LLUÍS PRECIO 50.000€

Ref: EF64 AV. VIDAL I BARRAQUER PRECIO: 78.000€

Ref: EF61 APARTAMENTO CALLE BRUGUERA, SALOU PRECIO: 95.000€

Ref: EF76 CALLE TRAVESSERA NOU DE SANT JOSEP PRECIO: 139.500€

Ref: EF84 CALLE ESPRONCEDA PRECIO: 158.000€

Piso en zona “ Los Poetas” , justo al lado del paseo Sunyer .

EXCELENTE UBICACIÓN. 110 m2 útiles, 5 dormitorios , cocina, lavadero, un baño completo y un aseo. La vivienda está de origen bien conservado cuenta con calefacción central del edificio. 10 ª plata con ascensor. C.E.: en trámite.

Ref: EF97 CALLE MIQUEL ESCUDERO. PRECIO: 170.000€. El piso es del año 2007, zona La Mineta, 3 dormitorios, 1 baño

en suite con bañera, y otro baño con plato de ducha, amplia cocina , habitación de lavadora y un salón - comedor con salida a una gran terraza. La vivienda cuenta con instalación de aire por conductos , calefacción a gas natural en todas la estancias de la vivienda, suelos , puestas y ventanas en perfecto estado . Parking incluido . C.E.: sí.

PISO, MARE MOLAS – PRECIO: 49.300€ Ref: CG01 Piso de 60 m2 exterior, 2 dormitorios antes 3, cocina, un baño, salón-comedor. 5ª planta sin ascensor. Certificado energético: En trámite.

PISO, EDUARD TODA – PRECIO: 82.500€ Ref: CG02 Ático de 97 m2, 4 dormitorios, 1 baño reformado, salón-comedor, cocina, balcón. Parking opcional. Certificado energético: EN TRAMITE

PISO, RIERA MIRÓ – PRECIO: 115.000€ Ref: CG03 Piso luminoso de 120 m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina, salón-comedor. 2ª planta con ascensor. Parking. Conserge.

Certificado energético: En trámite.

PISO, SANT BERNAT CALBO – PRECIO: 99.500€ Ref: CG04 Piso de 100 m2, 3 habitaciones, 1 baño, cocina, salón-comedor. 5ª planta con ascensor. Balcón.

Luminoso. A/A, Gas ciudad. CEE: En trámite.

PISO, PAU FONT DE RUBINAT – PRECIO: 133.500€ Ref: CG05 Piso de 98 m2, 3 habitaciones, 2 baños, salón-comedor, cocina. 1ª planta con ascensor. Parquet.

A/A. CEE: E

CASA, AVELLANER - MASIES CATALANES (ALCOVER) PRECIO: 261.800€ Ref: CG06 Casa 245 m2, 4 habitaciones, 1 baño y 1 aseo, salón-comedor, cocina. Piscina, barbacoa, chimenea, parking. Terreno 1300 m2. Pozo. CEE: En trámite

Piso céntrico. Exterior, en buen estado, para entrar a vivir. 1 habitación y baño independiente, cocina tipo americana.

Ventanas de aluminio y Climalit, suelos de gres. Perfecto para inversionista, una pareja o una persona sola. Completamente amueblado. Con aire acondicionado. C.E.: en trámite.

Vivienda de 91 m2 , con 3 dormitorios , un baño completo con bañera y un aseo, suelos de parket y calefacción. Perfecto estado de conservación. Parking incluido en el precio del piso.C.E.: sí.

El piso está en una quinta planta con ascensor de 75 m2, con bonitas vistas a la ciudad , tiene 3 dormitorios, un baño con plato de ducha, salón - comedor , y cocina . La vivienda está en buen estado de conservación. C.E.: si.

Apartamento en Salou de 40m2, 1 dormitorio, salón - comedor con salida a una gran terraza de 20 m2 (útiles) que da a la zona comunitaria con piscina, cocina y baño independiente. Suelos de gres, ventanas de aluminio y puertas en buen estado. 3ª planta con ascensor.C.E.: sí.

www.inmobiliariafortunyreus.com

ATLAS GROUP

Av. Sant Bernat Calbรณ, 39, Reus // Av. Alcalde Pere Molas,7, Vila-Seca 43205 (Tarragona) Tel.: 977 09 28 90 atlasgroup@remax.es www.atlasgroup.remax.es

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

*Sujeto a la aprobacion de la entidad bancaria segĂşn el perfil del interesado.

TENS PROBLEMES PER PUJAR I BAIXAR ESCALES? Les cadires salvascales, les plataformes i els mini elevadors són una solució pràctica, còmoda i segura Redacció Cadira salvascales

QUINES AJUDES HI HA PER PUJAR I BAIXAR ESCALES? En el mercat existeix un ampli ventall d’ajudes per a la supressió de barreres arquitectòniques. Les cadires puja escales, les plataformes i els mini elevadors en són un exemple. Aquestes solucions per a millorar l’accessibilitat contribueixen a fer la vida més fàcil i segura a les persones amb discapacitat física, amb mobilitat reduïda i d’edat avançada.

LES CADIRES SALVAESCALES ESTAN INDICADES PRINCIPALMENT PER A PERSONES D’AVANÇADA EDAT O AMB MOBILITAT REDUÏDA QUE VIUEN EN CASES ON HI HA ESCALES

PUC INSTAL·LAR UNA CADIRA PUJA ESCALES A CASA MEVA? Per descomptat que sí. Les cadires salvaescales estan indicades principalment per a persones d’avançada edat o amb mobilitat reduïda que viuen en cases on hi ha escales. Aquesta escala sovint és la que separa la planta

baixa de la planta superior, on hi ha els dormitoris. També ens podem trobar amb escales a l’exterior que connecten la casa amb el pati. En ambdós casos –per a interior o intempèrie-, les cadires puja escales de Válida sin barreras permeten a les persones que ho necessiten pujar i baixar les escales còmodament, amb total autonomia, sense realitzar cap esforç físic i amb les màximes garanties de seguretat, sense perill a caigudes. La instal·lació és ràpida i sense fer obres a casa.

Válida sin barreras és una empresa catalana especialitzada en ajudes per a l’accessibilitat i amb activa presència a Tarragona i Reus. És una empresa d’aquí, amb més de 20 anys d’experiència, compromesa amb el territori i molt propera a vostè.

Válida sin barreras Telèfon gratuït 900 414 000 www.validasinbarreras.com

Plataforma salvascales

160

VIUSET2019 - PUBLIREPORTATGE

¡FELICIDADES A TODAS LAS TECLAS Y CORIS. Disfrutad de las fiestas 2019!

Otro año más, nos encontramos con ustedes para disfrutar de las fiestas de Santa Tecla. Como siempre, les agradecemos la confianza que depositan en nosotros y la oportunidad que nos brindan para seguir ayudándoles con sus

ventas, compras, alquileres y gestiones inmobiliarias

Plaza Cataluña - Bloque San Juan Esc. A local 4 San Pedro y San Pablo - Tarragona Teléfonos 977204023 / 609214847

Después de las fiestas de Santa Tecla y Misericòrdia Fincas San Pedro y San Pablo les regala un viaje a Canarias (una semana para dos personas m.p.), por la compra o venta de su vivienda. ¡Infórmese de la condiciones en nuestras oficinas!

A les festes de Santa Tecla… t’hi portem!

Llançadora concert de Mago de Oz i Debler Colom 21:20 h.

21:41 h.

21:55 h.

22:00 h.

• L3 L6 •

22:40 h.

22:54 h.

23:22 h.

23:30 h.

• L3 • •

02:50 h.

03:00 h.

• L72

Anella Olímpica 00:10 h.

01:11 h.

02:10 h.

• L72 •

• Llançadora

SERVEI DE BUS ESPECIAL

Aparcament dissuasiu (enllaç amb les línies) Horta Gran L-3, 6, 30, 34, 54 i 72N (sentit Ponent) Ctra. València, 1 Horta Gran L-3, 6, 30, 34, 42, 54 i 72N (sentit Centre) Ctra. València, 2

Consulta'n els horaris Del 15 al 23 de setembre

Estadi L-11, 12. 13 i 73N (sentit Centre) Arrabassada

Aparcament dissuasiu Estadi Aparcament dissuasiu Horta gran P

Bus gratuït

Servei nocturn TGNit

Durant la revetlla i el dia 23 dia de la diada de Santa Tecla.

Del 13 fins al 23 de setembre i el 24 fins a les 2 de la matinada.

Informa’t a emtanemambtu.cat

P