VIU TARRAGONA 46

Setembre 2018 www.viuafons.cat I a més: Els arxius es digitalitzen | Concurs de Castells | Robert d'Aguiló: el víking que va restaurar Tarragona | Gorgs regats pel riu Siurana | Història, motor, agenda...

RA

MACIÓ SAN

L TA

A PRO

G

TARRAGONA

18

TO

Pàgs. 67 a 148

BALLESTEROS

OPTIMISTA

TARRAGONA

L'alcalde repassa l'actuació de l'Ajuntament en els darrers temps

TECL A 2 0 TA

# 46 | Setembre 2018 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#46

2

NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 - 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas AbellĂł - 43204 - Reus - Tel: 977 772 197

http://red.nissan.es/nikkocenter Consum mixt: 4,9 - 6,4 l/100km. Emissions de CO2: 129 - 149 g/km. Consum homologat d’acord amb la normativa europea.

3

6

18

30

Sumari

#46

38

42

5 EDITORIAL | 6 ARXIUS - El repte de la digitalització. | 18 BENITO GARCÍA - 75 anys darrera del taulell. | 26 ESPORTS CATEDRAL - La botiga degana del material esportiu a Tarragona. | 30 CASTELLS - ¿Canvi de cicle en el Concurs de Castells? | 38 ROBERT D'AGUILÓ - El víking que va fundar Reus i va restaurar Tarragona. | 42 AIRGO - Dos joves emprenedors que desafien el mercat. | 56 MOTOR - Ford Focus: automatització. | 58 GORGS - Regats pel riu Siurana. | 64 AGENDA | 67 EDICIONS LOCALS | TARRAGONA - Tot sobre Santa Tecla. | REUS - Misericòrdia: Acaben les vacances, comença la festa.

58 EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Cristina Valls, Ramon Ortiz, Alícia Fàbregas, Jordi Salvat, Roser Pros-Roca. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Corrales, Josep Barbero, Carles Cano. Col·laboracions: Irene Navarrete, Lluís Espuis, Paula L. Hervás.

Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

4

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

El Concurs de Castells, un gran espectacle a Tarragona

E

l proper 7 d’octubre la Tarraco Arena Plaça (TAP) es tornarà a omplir de gom a gom per viure la jornada final d’una nova edició del Concurs de Castells, l’esdeveniment més important que viu el món casteller cada dos anys. Les dotze millors colles del món -només faltaran, com és habitual els Minyons de Terrassa- bastiran construccions que només fa un parell de dècades eren impensables, demostrant un cop més que els castells viuen un dels moments més dolços de la seva història. El ritme vertiginós de venda d’entrades per aquesta jornada final és el símptoma més clar d’aquest alt interès. Es van esgotar en menys de dues hores. També el desplegament per part dels mitjans de comunicació -alguns internacionals- és molt important.

El Concurs de Castells començarà, però, una setmana abans. Concretament el diumenge 30 de setembre, amb una primera jornada a Torredembarra amb 11 colles. El certamen continuarà el dissabte 6 d’octubre amb 19 colles a la TAP i acabarà amb la

jornada final l’endemà. El sistema de competició actual es va implantar el 2014 i està plenament consolidat, amb alguns canvis al reglament, que tenen com a premissa bàsica millorar la seguretat. Però l’espectacularitat no es veurà reduïda i ben segur es podran tornar a viure moments intensos quan es carreguin construccions de gamma extra, a l’abast de ben poques colles.

A nivell estrictament competitiu, la incertesa marca més que mai la lluita pel primer lloc. Els Castellers de Vilafranca, campions les vuit darreres edicions de forma consecutiva, no arriben tan en forma com en altres convocatòries i la Colla Vella dels Xiquets de Valls es troba, després d’un estiu pletòric, en disposició de recobrar la corona que van guanyar per últim cop el 2000. La Jove de Tarragona vol tornar a pujar al pòdium i la resta de colles tarragonines i els Xiquets de Reus també tindran objectius el màxim d’ambiciosos. Seran un total de 42 les colles que competiran en el Concurs de Castells, que arriba a la seva 27a edició amb una salut de ferro.

Que comenci l’espectacle!

VIUSET2018 - EDITORIAL

5

TERRITORI

6

VIUJUN2018 - TERRITORI

ARXIUS

ELS ARXIUS I EL REPTE DE LA DIGITALITZACIÓ Durant la darrera dècada molts documents s’han convertit en accessibles en línia, però també sorgeixen dubtes i problemes legals en el món de l’arxivística Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

E

ls arxius van néixer a l’Edat Mitjana, en l’època dels senyors feudals, que volien conservar els documents com a fonament dels seus drets. Els arxius viatjaven amb la cort en l’època de les monarquies absolutes i ens queda aquella imatge de les mules carretejant piles de documents quan els reis es desplaçaven de residència. Amb el pas del temps, els arxius van abandonar el nomadisme i es van ubicar en un espai permanent.

Visitar un arxiu històric significava fins fa molts pocs anys haver d’anar presencialment als espais on conserven documents amb dècades i en alguns casos uns quants segles d’antiguitat. No només això. A més, calia respectar uns horaris sovint força limitats.

Però des de fa més o menys una dècada, els diversos arxius dependents de

diferents administracions o institucions han endegat un procés de digitalització, gradual però desigual, de part dels seus fons. La possibilitat, doncs, de poder consultar alguns arxius en línia, tranquil·lament des de casa, 365 dies l’any i 24 hores al dia, està facilitant l’accés a tota aquesta informació, tan per a investigadors com a particulars. “Les noves tecnologies ens ajuden a preservar i fer accessible els documents i per això tenim en marxa un pla de digitalització d’arxius des del 2006, que es va desenvolupant depenent dels recursos disponibles”, explica el director de l'Arxiu Històric de Tarragona, Jordi Piqué.

Piqué reconeix que quan només es podia accedir als documents de forma presencial es restringia molt poder consultar l’Arxiu i gairebé només ho podien fer professionals que es dedicaven en exclusiva a aquests temes o que estaven fent la tesi doctoral. “Ara arribem a gent de tot el món i les dades de procedència de les visites a la web que disposem ho demostren. No hem notat una gran

baixada de les visites presencials, cosa que vol dir que ara arribem a nous públics”, explica l’arxiver.

ARXIVERS O GESTORS DOCUMENTALS? Joaquim Nolla, cap de l'Arxiu Administratiu i Gestió Documental de Tarragona i mà dreta de Piqué, considera que els arxius es troben davant d’un repte molt complex, que és l’administració electrònica. “Com a arxivers hem d’aconseguir preservar els documents i fer-los consultables en el futur, a través d’un maquinari i uns aplicatius.

Però com a gestors documentals tenim un treball transversal amb la vessant jurídica i la de les noves tecnologies. Estem en una reconversió de la professió”, afirma Nolla.

Els primers arxius eren en pergamí i després es passa al paper. Actualment estem en plena transició als nous formats electrònics, en un època híbrida.

La seguretat electrònica és una de les grans preocupacions. Les actes dels

GAIREBÉ UN 10% DEL FONS DE L’ARXIU MUNICIPAL DE TARRAGONA JA S’HA DIGITALITZAT

VIUSET2018 - ARXIUS

7

Blanca Gas és la responsable de l’Arxiu d’Imatges de l'Arxiu Històric de Tarragona

plens municipals dels ajuntaments ara ja es realitzen en formats com l’audioacta o fins i tot la vídeoacta. La Llei de transparència també afecta el món dels arxius, ja que, amb l’open data, moltes dades han de ser consultables.

DOCUMENTS QUE ES PODEN CONSULTAR DES DE CASA L'Arxiu Històric de Tarragona ofereix la possibilitat de consultar en línia una gran quantitat de documents en diferents formats i de diverses èpoques, com els procedents de l’Estudi General, la primera universitat que hi va haver a la ciutat; les actes de l’Ajuntament de Tarragona des de l’any 1800 al 1900; dos milers de plànols relacionats amb la ciutat (edificis emblemàtics com el Mercat Municipal o el Cafè Mundial); registres civils municipals

(naixements, batejos, matrimonis i defuncions); 34.000 fotografies, que es poden cercar per nom; o també films històrics. L’adreça de la web és www. tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/arxiu-municipal-tarragona).

L’any vinent tenen previst digitalitzar les actes de l’Ajuntament des de l’any 1358 fins el 1800. Piqué calcula que gairebé un 10% del fons de l’Arxiu Municipal de Tarragona ja s’ha digitalitzat, començat per la més antiga i la més consultada. S’han digitalitzat fins ara 497.000 documents.

El trasllat de l’Arxiu Municipal de Tarragona a les dependències de la Tabacalera es va fer el 2012, però també hi ha documents en un edifici de la Rambla i en una nau d’un polígon. El fons segueix creixent i no només per la documentació generada per l’Ajuntament i al-

LA WEB DE L’ARXIU MUNICIPAL DE TARRAGONA VA ACONSEGUIR 32.000 USUARIS ÚNICS ANUALS EL 2017

8

VIUSET2018 - ARXIUS

9

tres organismes municipals sinó per donacions per part d’entitats i particulars. Una o dues cada any. L’any passat es van rebre donacions del Sindicat d’Iniciatives Turístiques de Tarragona i enguany, el Rotary Club.

Poden ser de volums molt diferents, des d’una o dues caixes a quantitats molt més grans. Actualment hi ha vuit quilòmetres de documents de l’Ajuntament de Tarragona, començant per un pergamí de l’any 1214.

La presència digital de l’Arxiu Municipal de Tarragona és important, com ho demostren les xifres de 2017: usuaris únics de la web, 32.000 anuals; pàgines vistes: 250.0000; 14.000 visualitzacions a Youtube i un abast a Facebook de 209.000. L’Arxiu Municipal de Tarragona també és present a les xarxes socials de l’Ajuntament amb la secció setmanal de “La finestra de l’Arxiu” amb una foto més un text consultable.

S'HI PODEN CONSULTAR DOS MILERS DE PLÀNOLS RELACIONATS AMB LA CIUTAT. ÉS EL CAS D’EDIFICIS EMBLEMÀTICS COM EL MERCAT MUNICIPAL O EL CAFÈ MUNDIAL

Joaquim Nolla, cap de l'Arxiu Administratiu i Gestió Documental de Tarragona

10

VIUSET2018 - ARXIUS

Recupera el plaer de somriure Somriures

EN 1 DIA

“És el millor que he fet a la vida” Mercedes Requena Lozano Pacient tractada a la Clínica Curull

A la Clínica Curull volem que tornis a somriure, segur i feliç.

Gràcies a serveis com “Somriures en 1 dia”, els nostres pacients tornen a somriure.

Sense pors ni complexes, amb ganes i il·lusió.

11 Clínica Curull, des de 1995 // Rambla Nova 114 — 43001 Tarragona // +34 977 241 380 // info@clinicacurull.com // www.clinicacurull.com

EL CAS DE L’ARXIU COMARCAL DEL BAIX CAMP Un altre arxiu que està portant a terme un procés de digitalització de documents és l’Arxiu Comarcal del Baix Camp. Ho està fent amb arxius de pobles de la comarca, concretament els llibres d’actes dels ajuntaments, de privilegis i altres llibres significatius i la següent fase continuarà amb altres tipus de documentació i hemeroteca.

Aquesta documentació digitalitzada encara no està, però, accessible en xarxa, cosa que en breu volen posar en marxa. El director de l’Arxiu Comarcal del Baix Camp, Sabí Peris, explica que intenten tenir digitalitzats documents de tots els municipis de la comarca.

L’Arxiu Comarcal del Baix Camp també organitza activitats de difusió, com

12

visites i classes pràctiques per alumnes de col·legis, instituts i d’universitat; exposicions i participació en altres, organitzades per institucions locals o de fora, cedint documentació de l'arxiu i ressenya periòdica de les activitats de l'arxiu a la publicació trimestral "Arxius.

Butlletí de la Subdirecció general d'Arxius" del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’Arxiu Municipal de Tarragona també porta a terme moltes activitats de difusió de la seva activitat. Els escolars són un dels públics importants i l’any passat van passar per la Tabacalera uns 700 alumnes de centres educatius de la ciutat. També han produït audiovisuals com “Tarragona sota les bombes”, a més de moltes exposicions, que ara es poden visitar virtualment a la web.

VIUSET2018 - ARXIUS

L’ARXIU COMARCAL DEL BAIX CAMP ESTÀ DIGITALITZANT PART DELS ARXIUS DE POBLES DE LA COMARCA: LLIBRES D’ACTES DELS AJUNTAMENTS, DE PRIVILEGIS I ALTRES LLIBRES SIGNIFICATIUS

Ente el 15 de gener i 15 de febrer realitzen diverses xerrades per recordar les víctimes de la Guerra Civil. “Espais de memòria” és una ruta preparada en col·laboració amb el Centre de Recursos Educatius. Aquest darrer curs se’n van portar a terme 14 amb la participació de més de 400 alumnes i 50 professors de centres educatius tarragonins.

A l’Arxiu Municipal de Tarragona hi treballen actualment 12 persones, de les quals només dos són tècnics superiors. Les retallades del 2011 van afectar molt l’arxiu tarragoní i just enguany han aconseguit tornar al nivell de plantilla de llavors. Una part important d’aquests recursos humans es dediquen a una tasca interna de l’Ajuntament, ja que diàriament hi ha una mitjana de 35 o 40 préstecs a departaments de la casa.

VIUSET2018 - ARXIUS

13

L’ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA

REFERENT A NIVELL ESTATAL EN DIGITALITZACIÓ DE DOCUMENTS

L’any 2008 l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) va iniciar un projecte molt ambiciós amb l’objectiu de digitalitzar els documents més consultats pels seus usuaris i que són els llibres sacramentals, que inclouen els batejos, matrimonis i òbits. A més dels historiadors, moltes persones els volen consultar per motius relacionats amb la genealogia. Els primers documents es van penjar en línia a la web de l’arxiu el 10 de setembre de 2009 i va ser el primer arxiu diocesà de tot l’Estat que ho va fer. Abans, el 2006, a través d’un conveni amb la Diputació de Tarragona i la Fundació Santa Tecla, s’havia adquirit el material informàtic necessari per a la informatització progressiva de l’AHAT. Actualment, l’AHAT és un referent a Catalunya i també a l’Estat en la digitalització i consultes en línia de documents.

Aquest projecte s’ha pogut tirar endavant a través de convenis amb la Diputació de Tarragona, Ajuntaments i també amb empreses i particulars i ha durat deu anys, ja que enguany s’han acabat de digitalitzar els darrers llibres sacramentals i fons parroquials, que inclouen també documents de compravenda quan els rectors actuaven com a notaris, fins que el 1736 el rei Felip V els va treure aquesta funció. També fins el 2009 els rectors podien fer testaments.

Fins ara, s’han digitalitzat un total de 4.000 llibres sacramentals, entre els anys 1556 i 1918. Actualment la web en línia on es poden consultar aquests documents rep una mitjana de unes 500 visites diàries. A través d’un nou conveni amb Repsol es digitalitzaran els manuals notarials més antics de què disposa l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, des del 1228 al 1399. Entre aquests documents hi ha

14

FINS ARA, S’HAN DIGITALITZAT UN TOTAL DE 4.000 LLIBRES SACRAMENTALS, ENTRE ELS ANYS 1556 I 1918 el més antic d’Europa.

Aquest mes de juliol passat s’ha posat a disposició en línia nova documentació digitalitzada gràcies al patrocini dels ajuntaments de Fulleda, la Pobla de Mafumet i Tarrés, i també de diversos particulars. La nova documentació digitalitzada és d’Arbeca, Fulleda, la Morera de Montsant, Pontils, Riudoms, Roda de Berà, Senan, Tarrés i Vallclara, així com diverses dispenses matrimonials. L’AHAT fa una crida a tothom que estigui interessat en col·laborar a posar-s’hi en contacte per correu electrònic (arxiu.historic@arqtgn.cat) o per telèfon (977 25 33 60).

VIUSET2018 - ARXIUS

NOU JAGUAR E-PACE

CONDUEIX COM SI TOT EL MÓN T’ESTIGUÉS MIRANT

El disseny atrevit de l’E-PACE el fa esportiu fins i tot quan està aparcat. I quan estiguis a punt per capturar mirades, senzillament condueix i descobreix com gràcies al dinamisme marca de la casa i el sistema de suspensió independent, el rendiment i l’estètica es donen la mà.

Però, per la bellesa i el volum, no et confonguis: amb 1.234 litres de capacitat de càrrega(1) i una multitud de característiques centrades en la comoditat, el Jaguar més jove torna a demostrar que la intel·ligència no és avorrida, sinó ben al contrari.

Acostuma’t a ser el centre d’atenció, perquè el Nou Jaguar E-PACE converteix la carretera en una passarel·la.

Full Traction Carretera de Valencia Km 248,8 , 43006, Tarragona 977554111 full-traction.jaguar.es

Gamma Nou Jaguar E-PACE: consum combinat 4,7-8 l/100 km, emissions de CO2 124-181 g/km.

Amb els seients de la segona fila plegats.

(1)

UN SECTOR ESTRATÈGIC EN L’OPORTUNITAT LABORAL L'atenció a la dependència esdevé una sortida professional de futur Irene Navarrete

La realitat demogràfica està experimentant un canvi abismal de creixement en la població, que afecta de manera directa al sector de la dependència. Segons les dades oficials proporcionades per l'OMS (Organització Mundial de la Salut), els cicles de vida i envelliment que està patint la població actual a Espanya és realment transcendental tenint en compte la proporcionalitat, ja que la previsió és que fins al 2050, el nombre d'habitants del país més grans de 65 anys es duplicarà de l'11 al 22%.

Conseqüentment, les estadístiques també indiquen que creixerà exponencialment el nombre d'octogenaris

16

i nonagenaris, edat en la qual es presenta un alt grau de dependència. En aquest aspecte, s’origina un nou paradigma en el sector d’atenció a la dependència on esdevé primordial la coordinació de serveis, la negociació col·lectiva, el fet d’incrementar els recursos econòmics i pressupostos destinats i, també, l’augment i preparació de professionals. En suma, cal destacar que als centres residencials de Catalunya, s'hi registren percentatges del 95% de persones usuàries que pateixen malalties cròniques avançades.

En aquesta línia, es tracta d'un sector prioritari, que requereix una atenció immediata i eficient que respongui

VIUSET2018 - L'ONADA

a les necessitats de les persones en situació de dependència, als professionals i a les entitats. En altres qüestions, aquest escenari en el qual ens estem endinsant a gran velocitat, entre molts altres aspectes, incideix directament en el creixement de la demanda dels professionals sociosanitaris.

L'impacte sobre l'augment d'oportunitats laborals i en l'ocupació és molt elevat, motiu pel qual el sector d'atenció a les persones grans esdevé un àmbit estratègic. A L'Onada Serveis, organització capdavantera a Catalunya, el ritme i creixement de centres i persones usuàries és molt elevat, de la mateixa manera que també la necessitat d'incorporar nous professionals.

De manera que es tracta d'una sortida professional de futur en un sector que no deixarà de requerir la incorporació de personal assistencial, dins una professió marcada per la vocació i l’ànima de servei a les persones.

A L'ONADA SERVEIS, ORGANITZACIÓ CAPDAVANTERA A CATALUNYA, EL RITME I CREIXEMENT DE CENTRES I PERSONES USUÀRIES ÉS MOLT ELEVAT

17

BENITO GARCIA

TERRITORI

6 18 Benito Garcia (fill). Font: Benito Garcia

COMERÇ

BENITOSPORTS: 75 ANYS DARRERA DEL TAULELL Benito Garcia Débora (Barcelona, 1951). Casat. Pare de tres filles. Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona (promoció de 1975)

Marc Pons

professional i intel·lectual. Apassionat, també, per la història, és l’autor del llibre divulgatiu “Per que 1714?”, fruit de l’experiència en un dels cursos que imparteix el col·laborador d’aquesta casa Marc Pons.

B

otiguer. Propietari i gerent de la cadena de comerços al detall BenitoSports, continuadora de Deportes Martín (fundada pel seu pare i un altre soci el 1943) que actualment compta amb nou botigues radicades a Barcelona, Badalona, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Granollers. Ha dirigit el negoci durant quatre dècades. Ara està immers en el procés de relleu generacional: la seva filla Laura. Ha estat fundador i president de BASE, l’associació estatal de centrals de compres de material esportiu; de COMERTIA, l’associació catalana de l’empresa familiar del Retail; i de l’Associació de Botiguers de Rambla de Catalunya, un dels principals eixos comercials de Barcelona. Actualment està jubilat, però manté una intensa activitat

EL MEU PARE, QUE ERA UN HOME MOLT AUSTER I ESTALVIADOR, VA ACONSEGUIR REUNIR 50.000 PESSETES DE L’ÈPOCA, I LES VA INVERTIR EN LA CREACIÓ DEL NEGOCI Sr. Garcia, al lector li encuriosirà, probablement, com neix un negoci de material esportiu en aquella postguerra de privacions. Expliqui’ns-ho. Bé, aquella època va ser duríssima per a tothom, però la pràctica esportiva no havia desaparegut amb la guerra. La pilota va continuar rodant, perquè la gent tenia una necessitat d’esbarjo, segurament per a

VIUSET2018 - COMERÇ

escapar, encara que només fos una estona al dia o a la setmana, d’aquella tragèdia.

Qui són els fundadors de Deportes Martín, el precedent de BenitoSports? Son el meu pare Benito Garcia i el seu soci Marià Martin, que havien estat jugadors professionals de futbol.

Van arribar els dos junts al Barça l’any 1940 -la primera Lliga després de la Guerra Civil-. El meu pare, que era lateral, va arribar procedent del Cartagena; i Martín, davanter, del Sant Andreu.

Després Martin jugaria amb el Nàstic.

Què els va portar a crear una botiga d’esports? Era una de les sortides naturals dels esportistes professionals de l’època. Malgrat que jugaven al Barça, no van guanyar el que guanyen actualment els jugadors d’elit. El meu pare, que era un home molt auster i estalviador, va aconseguir reunir 50.000 pessetes de l’època, i les va invertir en la creació del negoci.

Malgrat tot, 50.000 pessetes a l’any 1943, era un bon capital. Sí. Era el que valia un pis de barri a Barcelona.

Però ell, que confiava en el seu projecte, va aportar tot el capital; per què inicialment Martín no ho tenia molt

19

EL MEU PARE BENITO GARCIA I EL SEU SOCI MARIÀ MARTIN... ...VAN ARRIBAR ELS DOS JUNTS AL BARÇA L’ANY 1940 -LA PRIMERA LLIGA DESPRÈS DE LA GUERRA CIVILclar. Van convenir que el meu pare seria el soci capitalista, i que Martín, que per la seva posició de davanter golejador era molt mediàtic, posaria el nom i faria les relacions socials.

El seu pare seria professional del futbol fins el 1945, però dos anys abans ja obria la botiga. ¿Per quina raó va anticipar la transició d’una activitat a l’altra? El meu pare havia nascut en una família molt humil del món rural i agrari, a Castella-Lleó. Abans de guanyar-se la vida com a futbolista havia treballat a Madrid com a paleta i com a aprenent de joieria. Era una persona que tenia molt clar que el futbol era un mitjà i no una finalitat. Aquesta seria la clau de l’èxit inicial del negoci.

Expliqui-m’ho. Quan el Barça el va fitxar, el primer que va fer va ser anar a buscar a Madrid la seva xicota i casar-se. La meva mare també procedia d’una família molt humil. Ells, des del primer moment, van tenir molt clar que el futbol no era una finalitat, per què la vida professional d’un futbolista es molt curta. I a més està molt sotmesa als imprevistos, com les lesions que poden anticipar el final d’una carrera de per si curta. Ells tenien molt clar que el futbol era un mitjà per a teixir relacions socials i professionals.

Ho van arribar a posar en pràctica?

Quan van obrir la primera botiga, van aplicar aquest actiu que, llavors, després de tres anys a Barcelona, ja podien aportar al negoci.

On es va obrir la primera botiga? En un local de lloguer a l’Avinguda de la Llum, al carrer Pelai, la primera galeria comercial subterrània d’Europa, que havia estat inaugurada poc abans, i que havia promogut Jaume Sabaté, directiu del Barça. Allà va començar la història de Deportes Martín; però només al cap d’un any (1944) van passar a Plaça Urquinaona, a peu de carrer.

A Plaça Urquinaona, és on va créixer, realment, el negoci? Sí. En un local de lloguer al xamfrà amb el carrer Llúria, on avui hi ha un edifici modern molt lleig. Aquella botiga, aviat seria el referent comercial de material esportiu a Barcelona. Martin s’encarregaria de la tasca de difusió i publicitat, i el meu pare es centraria en la parcel·la de recerca de proveïdors i de clients.

meus pares, de seguida que van arribar, van veure a Barcelona una societat que, malgrat els estralls que havia causat la guerra i la misèria que imperava en la postguerra, es mantenia viva i ambiciosa. Que lluitava per recuperar la lluentor de l’època anterior.

Un lloc on, sorprenentment, s’obrien o s’ampliaven botigues i fàbriques cada dia. El meu pare era una persona amb un olfacte especial per a detectar les oportunitats de negoci. Això explica el per què es va convertir en botiguer i el perquè a Barcelona.

Al nostre lector o lectora, li interessarà conèixer quina mena de cultura d’empresa va imprimir el seu pare al negoci. El meu pare va fer de la botiga l’eix central de la vida familiar. No tan sols de la seva, sinó de la de tots

El seu pare era un botiguer ocasional o vocacional? Era un home amb aquella intel·ligència natural de les societats agràries, que durant generacions han contemplat i han interpretat els cicles vitals des de l’observació de la natura. I amb aquella austera rigorositat que els paisatges de la “meseta” castellana imprimeixen a la cultura i al caràcter de les persones.

No sembla el perfil clàssic del botiguer. Era un “recio castellano” que es va enamorar de Barcelona i de Catalunya. Ell i la meva mare. Des que van arribar l’any 1940, mai es van plantejar marxar de Barcelona per tornar a Madrid, o fins i tot al poble nadiu del meu pare. I miri que allà, amb 50.000 pessetes, segur que s’haurien pogut convertir en uns propietaris agro-ramaders acomodats.

No m’ha contestat a la pregunta. Els Benito Garcia (pare) quan va arribar al Barça. Font Benito Garcia

20

VIUSET2018 - COMERÇ

21

un nou espai de 600 metres quadrats.

LA PILOTA “NITRAM” VA SER UN DELS GRANS ÈXITS COMERCIALS DE LA BOTIGA els membres de la família. I hi va projectar els seus valors personals. Fins a convertir-la, si em permet l’expressió, en una mena de santuari on aquells valors van adquirir la categoria de virtuts familiars.

un club, en definitiva a una entitat. Però també es cert que esperen trobar unes instal·lacions i una organització que els permetin gaudir còmodament d’un bon espectacle. Aquest procés d’acollida és bàsic. Se’n diu excel·lència en el servei.

Quins eren aquests valors convertits en virtuts? El meu pare sempre deia que la família havia d’estar al servei del negoci, i no a la inversa. Ell era un home de tracte sec, pot ser fins i tot dur. Però era una persona molt apreciada per tothom que el coneixia. Per què era honest amb les persones i rigorós amb els diners. Sempre ens va insistir molt en aquests valors, fins al punt que ens els va transmetre.

...algun secret més, Sr. Garcia? La innovació contínua i permanent, sense perdre l’esperit fundacional. Una botiga ha de renovar i ha d’innovar, sinó s’envelleix amb la seva clientela. Els negocis que no innoven tenen moltes dificultats per a guanyar nous segments de mercat. Nosaltres hem guanyat molta experiència viatjant, observant com funcionen les botigues de material esportiu a l’estranger. En algunes ocasions ens ha permès anticipar-nos a les noves tendències del mercat o, fins i tot, als canvis de conducta del consum.

I el secret de l’èxit comercial? Treballar amb marques pròpies. El meu pare i el seu soci van dissenyar i crear la pilota “Nitram” -que es el nom de Martin escrit a la inversa-; i van aconseguir, després d’insistir molt, que el F.C. Barcelona, l’adquirís com a oficial. La pilota “Nitram” va ser un dels grans èxits comercials de la botiga. ...més secrets, Sr. Garcia. Experiència en compres. Es pot dir que un percentatge molt elevat de l’èxit comercial d’una botiga està en saber comprar.

Quasi més, m’atreviria a dir, que en saber vendre. Tot i això, no oblidem que una botiga sense clients és com un estadi de futbol sense espectadors. I aquesta comparativa es molt bona.

Quina relació hi ha entre una botiga i un estadi de futbol? El que s’hi ven. La gent que van a l’estadi, hi van per diversos motius. El principal és per fidelitat a

22

A quins llocs de l’estranger, concretament? Nosaltres ens hem inspirat, en moltes ocasions, en una botiga de material esportiu que es diu Schuster (com l’exjugador del Barça), que està situada al centre de Munic, a Baviera. És una botiga, amb un esperit fundacional i una cultura d’empresa similar al nostre negoci, que fa anys que planta cara a les grans superfícies, i se’n surt fantàsticament bé.

Quan comença l’expansió del negoci? L’any 1978. Van ensorrar el vell edifici de Plaça Urquinaona per a construir aquest edifici nou tan lleig que esmentava abans, que trenca tot el conjunt arquitectònic de l’entorn. Deportes Martín tenia un contracte de renda antiga i el meu pare va ser molt hàbil negociant la reubicació del negoci: ens vam quedar

VIUSET2018 - COMERÇ

I els nous punts de venda? La botiga de Rambla de Catalunya vindria tot seguit, com una conseqüència d’aquella operació.

Quan s’incorpora vostè al negoci? De fet jo estava molt vinculat al negoci des de la infantesa, per tot el que he explicat abans de la cultura familiar d’empresa que va imprimir el meu pare. Quan tenia setze o disset anys, al sortir de l’escola ja anava a la botiga a donar un cop de mà. Em vaig anar implicant en el negoci gradualment, d’una forma natural.

M’agradava ser-hi. No tan sols per la feina, sinó perquè per la nostra botiga hi desfilaven figures de l’esport. Jo vaig tenir el plaer de conèixer personalment a Ramallets, a Samitier o a Bahamontes.

Sr. Garcia, a la botiga, des de la infantesa fins ara? No. El meu pare pensava que adquirir una experiència professional fora de casa era molt positiu. Perquè et dona amplitud de mires i perquè, quan tornes a casa, aportes una experiència que impulsa la renovació del negoci. Mentre feia els últims cursos de la carrera, vaig treballar uns anys en una entitat bancària.

I què li va aportar un negoci tant diferent com el bancari que, vostè, després aplicaria a la botiga? La metodologia. Que és com una religió que consagra les rutines. No crec que hi hagi un entorn professional tan absolutament -i podria dir, fins i tot, absurdament- dominat per la metodologia com el negoci bancari. Però en la seva justa mesura, seria una de les meves primeres aportacions al negoci.

En quin moment s’incorpora plenament al negoci? Poc després de l’operació d’Urquinaona. A principis dels 80.

I en quin moment passa a dirigir el negoci? L’any 1988. El meu pare, en Martín i el comptable -que era una

23

I la seva filla, com desenvoluparà aquesta, podríem dir, quasi tradició familiar? Ella té les seves pròpies idees i el meu suport més incondicional.

peça fonamental en aquell encaixes van jubilar alhora. Llavors l’hereu d’en Martín i jo, que no ens posàvem d’acord, vam decidir fer una partició “a la holandesa”: un dividia el negoci en dos lots i l’altre triava la part que es volia quedar. Jo vaig dividir i l’altra part va triar la botiga d’Urquinaona. Jo me’n vaig anar a la botiga de Rambla de Catalunya, i li vaig canviar el nom: des de llavors seria BenitoSports.

Que se’n va fer de Deportes Martín de Plaça Urquinaona? Va desaparèixer al cap d’un any o una mica més. Devia ser el 1989 o el 1990. BenitoSports es la continuadora de Deportes Martin, fundada el 1943, fa 75 anys.

Han passat gairebé 30 anys, i ara vostè afronta el relleu generacional, una de les etapes més crítiques que han de superar els negocis familiars. Com ho porta? Doncs bé. Com ho va portar el meu pare en el seu moment, però sumant la meva experiència vital.

Expliqui-m’ho. Jo penso bastant com el meu pare. El relleu s’ha de produir de forma no traumàtica. Això vol dir que la nova generació ha d’arribar voluntària i vocacionalment al negoci. I la vella generació ha de tenir l’empatia i la intel·ligència suficient com per a facilitar aquesta transició. No oblidem que la nova generació arriba amb idees renovades, fruit de la seva experiència personal i de la seva visió moderna del món. Cal donar suport als nous projectes que planteja el relleu generacional.

Abans deia que el seu pare i vostè van convenir que, abans d’incorporar-se al negoci, tindria una experiència professional fora de casa que

24

aportés renovació. ¿Vostè i la Laura han fet el mateix? Sí. La Laura Garcia, la meva filla, quan va acabar la carrera, se’n va anar a treballar uns anys a Santiago de Xile, com a directiva d’una multinacional francesa de cosmètics.

No tan sols se’n va anar per a conèixer l’estructura organitzativa i comercial d’una gran empresa, sinó que ho va fer en un mercat diferent del nostre.

I pel que fa a aquella característica cultura d’empresa de la que em parlava?. Em refereixo a la màxima que va guiar l’inici del negoci “El futbol no es una finalitat, es un mitjà”. Que ha quedat d’allò? Bé, el meu pare la va desenvolupar durant molts anys. Pensi que després de deixar la pràctica activa del futbol, l’any 1945, va continuar vinculat a aquell món durant quinze anys com a entrenador i representant de futbolistes. En el meu cas, jo no vaig tenir una relació professional amb el futbol, perquè el meu pare s’hi va oposar. Com tantíssimes persones de la seva generació que per raons d’origen social no havien pogut rebre la formació acadèmica que mereixien, estava obsessionat per a que jo estudiés.

Sr. Garcia, parlem de la seva passió oculta pel coneixement de la Història, que ha emergit darrerament.

Que hi ha d’això? Be, jo tenia molta curiositat per a conèixer que va passar a Catalunya el 1714. Saber el perquè 1714 te tanta significació pel nostre país. Això em va portar a l’estudi d’aquest període i “se’m va obrir la gana”. D’allà vaig passar a fer un curs... que va impartir vostè (riu); i d’aquella fantàstica experiència en va sortir un llibre que es titula “Per què 1714?” que es un repàs de la nostra història, i que explica el com i el per què de 1714. Pot ser, perfectament, un llibre de text per a aproximar-se a la Història de Catalunya.

“Per què 1714?” es una pota més del negoci? (riu)... no, en absolut. És una tasca de mecenatge. Els beneficis d’aquesta edició es destinen íntegrament a la Fundació Oncològica Infantil Enriqueta Villavecchia. Ja l’hem presentat a Barcelona... vostè i jo la vam presentar (riu); ...i només allà ja vam vendre quasi cent exemplars. Ara està previst presentar-la a les principals ciutats de Catalunya. A Tarragona i a Reus, la presentarem durant el mes d’octubre; i estic segur que tindrem la mateixa acollida que hem tingut a Barcelona.

Com va seguir vostè aquesta característica cultura d’empresa? Jo vaig teixir la xarxa amb les meves aptituds.

Durant molts anys vaig compaginar la meva tasca al front de les botigues, llavors ja en teníem unes quantes, amb la d’assessor comercial. Vaig impartir conferències a les Cambres de Comerç d’arreu de Catalunya, compartint experiències pròpies, motivant els comerciants, plantejant estratègies i promovent aliances que ens havien de fer més forts davant els reptes del futur.

Vaig fundar i vaig presidir una central de compres i dues associacions.

VIUSET2018 - COMERÇ

Per què? 1714. Font Carles Pons (cedida)

25

33 ANYS AL CARRER MAJOR

ESPORTS CATEDRAL, la botiga degana de material esportiu a Tarragona Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius

E

sther Pérez Quílez (Tarragona, 1970) i Sònia Pérez Quílez (Tarragona, 1981), son les actuals gestores del comerç de venda al detall de material esportiu Esports Catedral. Fa 33 anys -l’any 1985- que la Pilar Quilez Gil (Alcaine -Aragó-, 1948), mare de l’Esther i de la Sònia, i actualment jubilada, i la pròpia Esther van obrir el negoci. Més endavant, s’hi incorporaria la Sònia.

Des del carrer Major, 44 -el vial ininterrompudament transitat més antic de Catalunya-, la Pilar, l’Esther i la Sònia han vist passar dues generacions, dues crisis econòmiques i dos canvis generalitzats d’hàbits de consum que han posat a prova la salut i la viabilitat del seu negoci. No tan sols han plantat cara a les adversitats, sinó que també han aconseguit consolidar-se com un dels comerços de referència de la Part

26

Alta i convertir-se en la botiga degana de material esportiu de la ciutat.

Esther, perquè la seva mare decideix obrir una botiga de material esportiu a la Part Alta? La meva mare ja era una comerciant del barri. Es pot dir que es va criar al bar dels seus pares -el Bar “Los Maños”- que estava al carrer de la Merceria. Era un bar que el van obrir l’any 1961, quan els avis i la mare van arribar a Tarragona. Ella tenia tretze anys. Quan els avis es van jubilar, ella i el meu pare van seguir l’activitat fins el 1994, que el van tancar. Durant nou anys la meva mare es va repartir entre el bar i la botiga. ...però perquè d’esports? Perquè no una carnisseria, o una peixateria, per exemple? És una història molt curiosa que quan l’explico la gent somriu.

Jo tenia quinze anys, i estava federada

VIUSET2018 - COMERÇ

com a jugadora de handbol del Nàstic. I la meva mare, en aquell moment, veient que no hi havia feina per a la gent jove i que m’agradava l’esport, va decidir crear una botiga d’esports. Ha estat sempre una dona molt emprenedora i va fer per mi, i després per la Sònia, això que ara en diuen “creació d’auto-empleo”.

VAM SER ELS PROVEÏDORS DE FINS A SET ESCOLES. ARA JA NO. ACTUALMENT SON LES AMPA’S DE LES ESCOLES LES QUE FAN AQUESTA ACTIVITAT

Regreso al futuro es una marca registrada y copyright de Universal Studios y U-Drive Joint Venture.

Licenciado por Universal Studios. Todos los derechos reservados.

nuevo

500X

11.900€

nuevo DESDE con 4 años de garantía Descubre el nuevo Fiat 500X. LA EXPERIENCIA DEL MAÑANA, HOY.

Fiat 500X Urban Serie Especial POP 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV): Emisiones CO2 de 154 a 159 g/km. Consumo combinado: de 6,7 a 7,0 l/100 km.

Oferta válida para Nuevo Fiat 500X Urban Serie Especial POP 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 exclusivamente para el color exterior Beige Capuccino (código opción 5DM): PVP Recomendado 11.900€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 11.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 11.900,00€ con 72 cuotas mensuales de 214,44€. TIN 8,99%, TAE 10,58%, comisión de apertura 357,00€ al contado, importe total a plazos 15.796,68€, importe total adeudado 15.796,68€. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo o lo que antes suceda. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 30/09/2018. La versión visionada corresponde con el vehículo: Nuevo Fiat 500X City Cross 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 con opcionales (PVP Recomendado 16.700€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarspons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

IMPRE

IONANTE

NUEVO TIPO S-DESIGN. DONDE LA DEPORTIVIDAD Y EL ESTILO SE UNEN.

Fiat Tipo 5 PUERTAS desde

9.800€ con 4 años de garantía.

Emisiones de CO2 gama Fiat Tipo: de 98 a 146 (g/km). Consumo mixto: de 3,7 a 8,4 (l/100km).

Oferta válida para Nuevo Fiat Tipo 5 puertas Pop 1.4 16v 70 kW (95 CV) PVP Recomendado 9.800€ y solo para unidades limitadas. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante, y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 9.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 9.800,00€ con 72 cuotas mensuales de 176,60€. TIN 8,99%, TAE 10,58%, comisión de apertura 294,00€ al contado, importe total a plazos 13.009,20€, importe total adeudado 13.009,20€.

Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo o lo que antes suceda. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 30/09/2018. La versión visionada corresponde con el vehículo: Fiat Tipo 5 puertas Lounge 1.4 16v 70 kW (95 CV) con opcionales (PVP recomendado: 13.390€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarspons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

D'esquerra a dreta Esther Pérez Quilez, els reis d'Espanya i el president de la Generalitat; contemplant les escales romanes al soterrani de la botiga (1996)

Esther, quina va ser la primera clientela de la botiga? La gent de la Part Alta, i els col·legis de la zona. Més o menys un terç de la nostra facturació ens l’aportava la gent del barri, i els dos terços restants les escoles. Durant anys vam subministrar tot el material esportiu a les escoles, no tan sols de la Part Alta, sinó també de fora muralles. Vam ser els proveïdors de fins a set escoles. Ara ja no. Actualment son les AMPA’s de les escoles les que fan aquesta activitat.

Sònia, com han recuperat aquest segment de mercat perdut? El vam perdre progressivament i, progressivament, també, el vam compensar amb el turisme. Es mantenen les proporcions que esmenta l’Esther. Un terç, la gent del barri; i dos terços, els forasters.

Són, bàsicament, famílies que visiten el patrimoni monumental de la ciutat; i, la localització de la botiga ens ajuda molt en aquest sentit. Tenim marques de qualitat, treballem a preus competitius i donem una atenció personalitzada.

Sònia, d’on ve el turisme que compra a Esports Catedral? És un turisme

familiar, de perfil cultural i de poder adquisitiu mig. És el turista “Marca Tàrraco”. Més o menys, la meitat ve de l’Estat espanyol, sobretot d’Aragó, de Navarra i d’Euskadi; i l’altra meitat ve de la resta d’Europa, principalment de França, d’Itàlia i de Rússia. Sí que és cert que estan de passada, però també és cert que compren aquí i no en un altre lloc, i això confirma que la nostra atenció i la nostra relació qualitat-preu es bona.

HI HA UN SEGMENT DE LA CLIENTELA QUE VOL... ... QUE LI DIGUIN, SI CONVÉ, “AIXÒ NO HO AGAFIS, QUE NO ET QUEDA BÉ” Esther, al nostre lector o lectora, probablement, li encuriosirà saber què va passar al principi dels inicis.

Ho pot explicar? Vam tenir el problema que sota la botiga hi havia una part de les escales que, fa dos mil anys, connectaven el Fòrum Provincial amb el Temple d’August. Es va haver de construir un trèmol de vidre, prou resistent i segur per a que la gent hi transités pel damunt, i a la vegada, per a que aquest element patrimonial quedés relativament a la vista. Es pot dir que treballem damunt d’unes escales que, si parlessin, podrien explicar moltes coses.

Sònia, què ha canviat en els hàbits de compra dels clients d’Esports Catedral d’ençà que va esclatar la crisi econòmica del 2008? Curiosament

28

VIUSET2018 - COMERÇ

l’atenció personalitzada. Es creu que, amb la crisi la clientela discrimina únicament per raó de preu. Això només és una part de la veritat. Hi ha un segment de la clientela que, més que mai, busca la confiança, la seguretat i la tranquil·litat de comprar en una botiga on l’assessorin... que li diguin, si convé, “això no ho agafis, que no et queda bé”, o “aquesta talla et va petita, encara que et resisteixis a acceptar-ho”.

Això es un actiu, Sònia? Aquí les grans superfícies no podran mai competir amb nosaltres. En qualitat d’atenció i en experiència professional sempre tindran les de perdre. La gent que ve aquí es per què sap que en aquestes grans superfícies a ningú li preocupa si allò que compres és el que realment necessites, el que et queda bé o el que no, el que et pot fer una llaga o el que no, o el que et pot provocar una al·lèrgia o el que no. Cada cos, cada peu, cada mà és diferent.

Sònia, en els últims anys ¿quins productes han caigut per a deixar pas a d’altres? En el nostre cas, hem detectat una progressiva caiguda de material relacionat amb el futbol que s’ha compensat amb un increment, també progressiu, de material relacionat amb les activitats de muntanya: trekking, alpinisme, esquí ...i també hem detectat un increment important en la venda de sabatilles esportives infantils i juvenils.

Aquest últim detall es molt important, per que resumeix en una frase tot el que comentava anteriorment.

Pilar Quilez Gil, asseguda a les escales romanes, quan va adquirir el local on més endavant s'hi ubicaria Esports Catedral (1985)

29

CASTELLS

CANVI DE CICLE EN EL CONCURS DE CASTELLS? La Vella de Valls vol acabar amb l’hegemonia de Vilafranca en la 27a edició d’aquest certamen, que es disputarà el 7 d’octubre a la TAP Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

30

VIUSET2018 - CASTELLS

L

a Tarraco Arena Plaça de Tarragona serà la seu el primer cap de setmana d’octubre del Concurs de Castells, una cita bianual que aplega les millors colles castelleres i que arriba a la vint-i-setena edició. Es disputa en tres jornades -30 de setembre i 6 i 7 d’octubre- i s’autodefineix com l’espectacle casteller més gran del món i el ressò mediàtic que obté edició rere edició ho demostra. L’expectació

entre el públic aficionat als castells és més gran que mai. Una dada ho diu tot: les 4.080 entrades per la jornada del diumenge 7 d’octubre que van sortir a la venda es van exhaurir en només 1 hora i 44 minuts. Durant el primer minut es van confirmar 3.023 entrades.

I és que en aquesta edició sembla que es pot produir el final l’hegemonia que des de fa gairebé dues dècades exerceixen els Castellers de Vilafranca: vuit títols consecutius des del 2002. La Colla Vella de Valls arriba a la cita com a primera classificada del rànquing casteller després d’una temporada espectacular, però els penedesencs són imprevisibles i aquestes darreres setmanes abans del Concurs

VIUSET2018 - CASTELLS

intentaran recuperar la seva millor versió per guanyar el seu onzè títol i el vuitè consecutiu. La Vella, per la seva banda, va guanyar per últim cop el Concurs l’any 2000 i acumula vuit títols.

La Diada de Sant Fèlix, que es va celebrar a Vilafranca el passat 30 d’agost, sempre és un termòmetre interessant de la marxa de la temporada castellera, es va decantar a favor de la Vella de Valls, que va completar el 4d9sf, el 4d9fp i el pd8fm i va carregar el 2d8sf. Els Castellers de Vilafranca, per la seva banda, van tenir un Sant Fèlix molt irregular. Van descarregar el 3d10fm, però no van poder carregar el 2d8sf. El 4d10fm també se’ls va resistir, amb dos peus desmuntats i una

31

llenya a la setena ronda.

Hi ha dues colles que arriben també després d’un estiu brillant i lluitaran per entrar al podi. La Jove de Tarragona ha pujat al podi del Concurs les dues darreres edicions: segons el 2016 i tercera el 2014. El darrer dissabte d’agost van aconseguir una fita històrica a la Diada del Catllar, que els ha carregat de confiança: van descarregar e l 4d9fa. Per la seva banda, la Colla Joves Xiquets de Valls no puja al podi des que el 2012 va acabar segona. Per Sant Fèlix van descarregar el 2d8sf i el 3d9f i van descarregar el 5d9f. També estarà en el grup dels millors els Xiquets de Tarragona, que estan vivint una temporada molt complicada, a plaça i fora de plaça, amb la dimissió del seu cap de colla, Sergi Feijoo, a un mes del Concurs. Com és tradicional, una de les colles punteres, els Minyons de Terrassa, no participaran al Concurs, ja que consideren que els castells no es poden puntuar.

El seu lloc l’ocupen els Castellers de Sant Cugat.

UN TOTAL DE 42 COLLES PARTICIPARAN AL CONCURS, EN TRES JORNADES: UNA A TORREDEMBARRA I DUES A TARRAGONA En total, en el Concurs de Castells hi prendran part un total de 42 colles -la mateixa xifra que les dues darreres edicions,- integrades en tres grups diferents a partir del Rànquing Estrella Concurs, que comptabilitza les actuacions realitzades des de l'1 de setembre de 2017 fins al 31 d'agost de 2018. Les dotze primeres estaran en la sessió de diumenge 7 d’octubre a la Tarraco Arena Plaça (TAP), mentre

32

TAULA DE PUNTUACIÓ

GRUP SUBGRUP CASTELL

GRUP 0 sub 1 2 de 6

PUNTS

PUNTS

CARREGAT DESCARREG. 175 200

P de 5

185

210

GRUP 1 sub 1

9 de 6 4 de 7

230 240

265 275

GRUP 2 sub 1

sub 2

3 de 7

250

290

3 de 7 a 4 de 7 a

330 345

360 380

7 de 7

350

400

5 de 7 7 de 7 a

365 415

420 440

5 de 7 a

425

450

3 de 7 ps

435

465

GRUP 3 sub 1

9 de 7 2 de 7

500 525

575 605

sub 2

4 de 8 P de 6 3 de 8

550 580 610

635 665 700

GRUP 4 sub 1

7 de 8 2 de 8 f P de 7 f

760 800 835

875 920 960

sub 2

5 de 8 4 de 8 a 3 de 8 a

880 965 1.005

1.010 1.060 1.110

sub 3 GRUP 5 sub 1

7 de 8 a 5 de 8 a 4 de 9 f

1.025 1.055 1.270

1.125 1.165 1.460

GRUP 6 sub 1

sub 2

3 de 9 f 9 de 8 3 de 8 ps

1.335 1.665 1.825

1.530 1.915 2.010

sub 3

2 de 9 fm P de 8 fm 7 de 9 f

1.835 1.925 2.020

2.110 2.210 2.320

GRUP 7 sub 1

5 de 9 f 4 de 9 fa 3 de 9 fa 3 de 10 fm 4 de 10 fm

2.090 2.250 2.315 2.775 2.870

2.400 2.475 2.555 3.195 3.300

4 de 9 sf 2 de 8 sf

2.680 2.765

3.405 3.510

9 de 9 f 2 de 9 sm 2 de 10 fmp P de 9 fmp 3 de 9 sf 4 de 10 sm

3.190 2.915 3.370 3.480 3.250 3.350

3.670 3.705 3.870 4.000 4.130 4.260

sub 3

sub 2

sub 3

que les dinou següents participaran el dissabte 6 d’octubre també a la TAP, entre les quals es troben Xiquets de Reus, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Xiquets del Serrallo. Finalment, les onze darreres prenen part a la sessió inaugural, el diumenge 30 de setembre a la plaça del Castell de Torredembarra.

VIUSET2018 - CASTELLS

LLEGENDA f: amb folre a: amb agulla o pilar al mig ps: aixecat per sota fm: amb folre i manilles fa: amb folre i l'agulla o el pilar sf: sense folre sm: sense manilles fmp: amb folre, manilles i puntals

33

Ubicació de les colles en la tercera jornada

NOVETATS El reglament d’aquesta vint-i-setena edició inclou algunes novetats. La seguretat és una de les principals preocupacions de l’organització i per això s’ha incorporat una penalització per als enfonsaments, un canvi a la normativa pensat per als castells de folre i manilles. També s'elimina la penalització pels peus desmuntats, que es va ser una de les novetats en l'última edició del Concurs, ja que l'organització considera que anava en contra de la seguretat dels castells. Es volen reduir lesions innecessàries en membres de la pinya.

L'altre canvi destacat fa referència a la puntuació: només es puntuarà un castell carregat. D’aquesta manera, s’obliga a les colles a descarregar com a mínim dos estructures per poder completar una actuació amb tres castells que puntuïn. Aquesta nova norma pot provocar canvis importants en les estratègies i tàctiques de les colles participants. Finalment, la taula de puntuació també incorpora tres estructures inèdites que no ha completat mai cap formació: el 9 de 9 amb folre, el 2 de 10 amb folre, manilles i puntals i el 4 de 10 sense manilles.

VILAFRANCA HA GUANYAT 11 COPS, INCLOSES LES VUIT ÚLTIMES, MENTRE QUE LA VELLA VA VÈNCER PER ÚLTIM COP EL 2000

34

QUATRE ETAPES El Concurs de Castells es va començar a celebrar en l’època de la Segona República, concretament el 1932 i 1933.

Eren edicions presidides per Pau Casals i amb només quatre colles participants que bastien construccions de set pisos.

Els anys cinquanta es va recuperar amb tres noves edicions -1952, 1954 i 1956- i també a principis dels setanta amb dues més -1970 i 1972-. No va ser fins el 1980 quan es va iniciar una quarta etapa del Concurs de Castells, que s’ha celebrat de forma ininterrompuda bianualment fins a l’actualitat.

VIUSET2018 - CASTELLS

NICCO

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

36

VIUSET2018 - IL·LUSTRACIÓ

Us desitgem una felic

FESTA MAJOR

HISTÒRIA

ROBERT D'AGUILÓ EL VÍKING QUE VA FUNDAR REUS I VA RESTAURAR TARRAGONA Marc Pons

L

a història de Robert d’Aguiló i la seva família és un dels capítols més desconeguts de la nostra història. Robert d’Aguiló era un aventurer amb una host pròpia (un petit exercit personal) que, com tants d’altres a cavall del canvi de mil·lenni, havia fet de la guerra una professió i un negoci. Nascut, segons

38

la majoria de les fonts documentals, a Culley-sur-Orne, al ducat semi-independent de la Normandia, cap a l’any 1090 era descendent directe del llegendari Rollo (845-932), el germà de Ragnar Lonbrok i el fundador d’un estat víking al nord-oest de l’actual França. El destí faria que Aguiló, després de lluitar arreu per diversos senyors feudals, acabés a les costes mediterrànies per a

VIUSET2018 - HISTÒRIA

escriure una de les pàgines, no exempta de polèmica i de sang, més importants de la nostra història: la plena integració del Camp de Tarragona als dominis del comtals catalans.

Qui era Robert d’Aguiló?

Robert d’Aguiló, també conegut com a Robert de Culley, havia nascut i s’havia criat en una família de l’aristocràcia

Exèrcits normands. Fragment del Tapís de Bayeaux. La conquesta normanda d'Anglaterra. Font Centre Guillaume le Conquerant. Bayeaux (França)

militar normanda empobrida i marginada. Detall que, en cap cas, vol dir que nadessin en la misèria. Els Culley que, segons les fonts, a principis de la centúria del 900 formaven part de l’entorn del poder, en el decurs del temps i de les generacions havien restat com uns “simples” propietaris rurals. Uns escanya-pagesos malcarats amb deliris de grandesa. Robert, de ben jove, va escapar d’aquell ambient i es va enrolar a les hosts privades que combatien a sou arreu d’Europa. I li devia anar molt bé perquè, passats els anys, havia transitat de la categoria d’assalariat a la d’empresari. Les fonts documentals revelen que abans de la conquesta del Camp de Tarragona, ja havia enfilat amb l’espasa els pagesos navarresos que s’havien rebel·lat contra el rei d’Aragó.

Què porta Robert d’Aguiló al Camp de Tarragona?

Els Culley eren “nobles empobrits”, però no havien perdut els vincles històrics que els unien amb l’aristocràcia normanda. Coses de les classes dominants. I això seria el que explica la relació entre Robert d’Aguiló i Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona, i conqueridor del Camp de Tarragona. La connexió entre Aguiló i la cort comtal catalana es deia Mafalda de Pulla, de la casa d’Hauteville, senyors de la guerra -com Aguiló- que, unes dècades abans, havien creat un estat “víking” al sud de la península italiana. Mafalda era l’esposa de Ramon Berenguer II i la mare de Ramon Berenguer III. Aguiló no era, personalment, conegut a Barcelona. Però si que ho eren els seus ancestres, els Culley de la Normandia, vells coneguts dels Hauteville de Calàbria i, llavors també, de Barcelona.

Aquesta “carta de recomanació” resultaria definitiva.

L’aval “professional” de Robert d’Aguiló.

Quan Robert d’Aguiló va oferir els seus serveis a la cort comtal de Barcelona, els astres s’havien conjurat per a

consagrar aquella relació. Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut com a El Cid Campeador, el senyor de la guerra a la vall de l’Ebre i al llevant peninsular, i la competència, entre d’altres de Robert d’Aguiló, havia mort pocs anys abans. I la filla del Cid, la seva primogènita i hereva María Díaz casada amb Ramon Berenguer III havia mort de part. El comte barceloní es sentia lliure de vincles contractuals. I si bé és cert que Mafalda de Pulla (la connexió) ja era, també, morta; els oncles materns de la víkinga calabresa eren ben vius i conservaven una gran capacitat d’influència a la cort barcelonina. Ramon Berenguer III i Robert d’Aguiló van “fer pasqua” i “van fer rams”, en el bon sentit de l’expressió.

ABANS DE LA CONQUESTA DEL CAMP DE TARRAGONA, JA HAVIA ENFILAT AMB L’ESPASA ELS PAGESOS NAVARRESOS QUE S’HAVIEN REBEL·LAT CONTRA EL REI D’ARAGÓ

havia estat des del 718, any d’arribada dels musulmans. I Reus no seria més que una fita clavada sobre el terreny allà on els comtes barcelonins havien decidit fundar una vila. Les coses canviarien a partir del 1129. Oleguer, arquebisbe “nominal” de Tarragona nomenava Robert príncep de Tarragona.

La restauració de Tarragona i la fundació de Reus.

La missió “principesca” d’Aguiló consistia en assegurar el territori: emplaçar-hi una força militar (la seva host particular) que dissuadís els valís islàmics de Tortosa i de Lleida del mal costum d’organitzar “excursions sanguinàries” al Camp de Tarragona. Automàticament implicava, també, fixar i enquadrar la nova població: situar els nous colons (procedents majoritàriament de la Catalunya central) en els pobles arruïnats per l’abandonament i en els pobles de nova creació: Tarragona i Reus. Emprant el terrible sistema feudal, que ja havia triomfat plenament en l’Europa de l’època, i que havia desplaçat les classes populars de la societat a una situació de semi-esclavitut. Aguiló, la seva esposa -la catalana Agnès Sibilla-, i els seus fills Guillem, Robert, Ricard i Berenguer es van convertir en els senyors absoluts del Camp de Tarragona.

Robert d’Aguiló esdevé príncep de Tarragona.

Quan Ramon Berenguer III va conquerir el Camp de Tarragona (1116), el domini inicial que hi exerciria només seria nominal. Això vol dir, poc més o menys, que el control que tenia sobre el territori era més que precari. Les taifes musulmanes de Tortosa i de Lleida encara cuejaven amb força, i les expedicions de càstig de la mitja lluna sobre els nous territoris de la creu -mal defensats- no convidaven, precisament, els colons cristians a instal·lar-s’hi. Durant els primers anys de teòrica dominació cristiana, Tarragona continuaria sent la ciutat semi-abandonada que

VIUSET2018 - HISTÒRIA

39

Els normands es converteixen en els dominadors del territori. Fragment del Tapis de Bayeaux. Font Centre Guillaume le Conquerant. Bayeaux.

resoldre les coses a la seva particular manera, s’hi van tornar. Temps més tard (1171), Berenguer, el germà petit de Guillem, va degollar l’arquebisbe Cervelló.

De la bassa d’oli al “mal rotllo”.

La relació entre l’Arquebisbat i els Aguiló va anar com una bassa d’oli fins que va morir Oleguer, el primer mitrat de la seu restaurada. Els Aguiló havien fet la feina bruta, i Oleguer, després de catorze anys d’espera, havia aconseguit asseure al seu setial. Fins i tot es va mantenir amb el successor d’Oleguer, l’arquebisbe absentista Bernat Tort, un home més de Cancelleria que d’Església, que tindria una destacada actuació en la política catalana de l’època. Les complicacions -el “mal rotllo”- es van disparar amb l’arribada del tercer arquebisbe: Hug de Cervelló (1163). El nou arquebisbe era fill d’una de les famílies aristocràtiques més poderoses de Catalunya, era jutge i, des del primer moment que va ser nomenat, va arraconar

els Aguiló amb el propòsit de recuperar el poder que, el primer arquebisbe, Oleguer, els havia interessadament cedit.

BERENGUER, EL GERMÀ PETIT DE GUILLEM, VA DEGOLLAR L’ARQUEBISBE CERVELLÓ Del “mal rotllo” als assassinats.

El poder és molt llaminer. Està basat en una complexa arquitectura de complicitats. I l’any 1163, quan Hug de Cervelló va passar a ocupar la mitra de Tarragona, el perill musulmà ja havia desaparegut: Tortosa i Lleida havien estat guanyades quinze anys abans. Cervelló va pensar que els Aguiló ja no eren necessaris, i que no estava disposat ni tan sols a compartir el poder. Robert, el patriarca de la nissaga, ja era mort (1159) però la guerra privada Cervelló-Aguiló prendria una volada que ompliria Tarragona de sang. Tant que, en plena crisi, uns sequaços de l’arquebisbe assassinaven l’hereu de la nissaga Aguiló: Guillem (1168). La cosa no va acabar aquí, i els Aguiló, acostumats com estaven a

Comte Ramon Berenguer III. Font Monestir de Poblet

40

VIUSET2018 - HISTÒRIA

La ruïna dels Aguiló. Algunes fonts afirmen que Cervelló va ser degollat a l’altar de la part primigènia de la Catedral (un petit temple situat on avui hi ha el claustre). Altres, però, afirmen que Cervelló va ser empalat i exhibit públicament, que era un forma molt de l’època que tenia tant component de venjança com d’autoritarisme. Sigui com sigui, la mort de l’arquebisbe Cervelló va marcar el punt culminant d’aquell conflicte. Ni el poder comtal ni el poder eclesiàstic no podien deixar passar l’assassinat de la primera autoritat catalana de la totpoderosa Església. En aquell moment va començar la decadència i la ruïna dels Aguiló. La persecució els va obligar a exiliar-se.

Algunes fonts apunten que es van refugiar a Mallorca, llavors encara sota domini musulmà; i d’altres, afirmen que, simplement van ser desterrats.

La fi del Principat “víking” de Tarragona.

La situació era molt incomoda per a tots, tant pels perseguits com pels perseguidors. Ho era tant que el relleu del difunt Cervelló, l’arquebisbe Guillem de Torroja, fill -també- d’una poderosa família aristocràtica catalana -que havia aconseguit concentrar tot el poder tarragoní- va revocar l’ordre de persecució. No es te constància que els Aguiló retornessin. El Principat “víking” de Tarragona, havia desaparegut per sempre. Però en canvi, el paisatge de misèria que acuitava les classes populars es mantindria durant segles.

41

EMPRESA

XAVI SARDÀ I JOSEP ORQUIN

DOS JOVES EMPRENEDORS QUE DESAFIEN EL MERCAT Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius

X

Xavi Sardà (Tarragona, 1995) i Josep Orquín (Barcelona, 1995), son dos joves emprenedors tarragonins que, malgrat que es van criar a la mateixa ciutat, no es coneixerien fins a la Universitat. A Sant Cugat, a la facultat d’ESADE, van fer amistat i van idear projectes. Conclosos els estudis, es llançarien a l’arena del mercat amb la creació i comercialització d’un producte innovador de gran recorregut.

AirGO, l’empresa que han creat aquests tarragonins, no es tan sols una nova experiència empresarial, sinó que també és la pionera del disseny i fabricació d’un producte directament destinat als usuaris de motos i bicicletes: el passamuntanyes amb filtre anti-contaminant.

Xavi, d’on ve la teva vocació empresarial? Amb total seguretat, de casa. Els meus avis tenen una empresa a Cambrils de venda, lloguer i reparació de vaixells. I els meus pares tenen una botiga de venda de productes dietètics, un “Santiveri”, a Tarragona. Des d’en ben petit que estic immers en la cultura d’empresa.

a Barcelona, dalt d’un seient d’una moto i circulant darrera d’un autobús. Inhalant, inevitablement, el fum dels tubs d’escapament de milers de vehicles que es desplacen diàriament per una ciutat i pels seus accessos. Tant és una gran ciutat com Barcelona; com ciutats mitjanes, com Tarragona o com Reus; com per carretera.

Josep, i la teva vocació empresarial? També de casa. Si bé la meva mare és funcionària del departament d’Ensenyament -és la directora de l’I.E.S. Sant Pere i Sant Pau-; els meus avis materns han estat sempre dedicats al sector agro-ramader: tenen una explotació a Bràfim, i jo, des de petit, he viscut tots els estius immers en aquella cultura d’empresa tan característica del món rural.

Josep, que és el que te el passamuntanyes d’ AirGO que el fa especial? És un passamuntanyes que porta dos filtres sobre la boca i el nas. Un situat a la part posterior del passamuntanyes, que anomenem Spunbond, que és un protector. I un altre situat a la part anterior del passamuntanyes, que anomenem Meltblown, de polipropilè, que fa la funció de filtrar totes les partícules suspeses a l’aire fins a 0,3 micres. A més de protegir del fred i del vent; a diferència del passamuntanyes convencional el nostre ho fa també de la contaminació.

Xavi, d’on sorgeix la idea d’AirGO? Aquesta idea sorgeix

42

VIUSET2018 - EMPRESA

Quina vida tenen aquests filtres, Josep? Seixanta hores aproximades d’ús en funció dels nivells d’exposició als contaminants. Un cop esgotades s’han de substituir els filtres, que són vàlids per a qualsevol dels tres models del passamuntanyes d’AirGO. Se sap que el filtre s’està esgotant quan adquireix rigidesa i canvia cap a color gris.

Quins són aquests models, Xavi? Actualment comercialitzem tres models: un model d’hivern -especialment pensat pels motoristes-; un model entremig -que és perfectament vàlid per a motoristes i ciclistes-; i un model dissenyat per a esportistes urbans. En qualsevol dels casos, el preu no varia.

Es comercialitza a 33 euros.

On i com el fabriqueu, Josep? De fet, més que fabricar-lo, el creem. En un poble que es diu Argentona, al Maresme. Nosaltres ens ocupem d’elaborar el disseny de les teles i dels accessoris. Adquirim el material i l’enviem a muntar en fàbriques tèxtils de la comarca. Un cop està confeccionat ens ocupem de la comercialització del producte: difusió i distribució.

Amb quins canals de distribució treballeu, Xavi? Actualment distribuïm el producte a botigues d’accessoris de moto i de productes de salut, bàsicament a Barcelona i a Tarragona, tot i que la idea és que en un temps no massa llarg puguem abastar com a mínim comerços d’aquestes tipologies situats arreu de Catalunya. També es pot adquirir a través de la nostra web www.airgo2.com. O, també, a través d’Amazon.

Josep, parleu d’abastar físicament Catalunya, però en canvi utilitzeu canals de distribució globals. Vol dir això

I dels gasos, Xavi? Ja hem resolt aquest tema. Hem dissenyat un model, que es comercialitzarà a partir de l’octubre, que incorpora una capa de carbó actiu per filtrar els gasos i una peça flexible situada sobre el nas, metàl·lica i molt còmoda, per a millorar el segellat. Aquestes innovacions seran totalment compatibles amb els models actuals.

AQUESTA IDEA SORGEIX A BARCELONA, DALT D’UN SEIENT D’UNA MOTO I CIRCULANT DARRERA D’UN AUTOBÚS

VIUSET2018 - EMPRESA

43

LA GENT -SOBRETOT ELS MOTORISTES I ELS CICLISTESNO SON CONSCIENTS DE LA QUANTITAT D’AGENTS CONTAMINANTS QUE RESPIREN que el vostre mercat va més enllà del país? Sí, indiscutiblement. El problema de la pol·lució ambiental és general. Hi ha països, com la Xina que tenen autèntics problemes en aquest sentit; però no ens oblidem que molts dies a l’any, l’àrea metropolitana de Barcelona presenta nivells de contaminació ambiental molt superiors als màxims que fixa la Organització Mundial de la Salut.

I el Camp de Tarragona, Xavi? També. La contaminació ambiental no tan sols es producte de l’emissió de gasos dels tubs d’escapament. Al Camp de Tarragona tenim una industria que llança el que llança. Tothom ha vist la flama de la Refineria. O les fumeres de les petroquímiques. I a les Terres de l’Ebre i a Lleida tenen el problema de l’ús abusiu dels fitosanitaris.

Llavors, Josep, es podria dir que AirGO ven salut? Sí. Com deia abans en Xavi, la gent -sobretot els motoristes i els ciclistes- no son conscients de la quantitat d’agents contaminants que respiren. Molt més que els que inhala qualsevol vianant. És un tema directament proporcional a l’esforç pulmonar que fem, o a l’exposició que tenim segons el tipus d’activitat que portem a terme.

que netegen l’ambient. En aquells dies concrets, a les hores de vespre i nit, coincidint amb el final de la jornada laboral, quan baixa la temperatura i puja la humitat és quan els nivells de contaminació ambiental són més elevats i més altament nocius per la salut.

Xavi, quines es¡xpectatives d’expansió teniu del vostre projecte? Això anirà per fases. Com deia abans, estem en la fase d’expansió arreu del país. Volem que el nostre producte estigui a totes les botigues d’accessoris de moto i de productes de salut de Catalunya. Sense renunciar als canals de distribució global que tenim. I amb la possibilitat que altres comerços, com els d’accessoris esportius, també ho tinguin disponible.

Josep, ho deia per què abans em comentaves que en alguns països com la Xina tenen veritables problemes de contaminació ambiental. Sí. La internacionalització arribarà com una conseqüència lògica a la nostra expansió, sense oblidar que qui dicta les lleis del mercat són la oferta i la demanda. Però per anar a la Xina, o a la Índia o a Rússia o a Sud-Amèrica; que, per les raons que exposàvem anteriorment, són mercats molt interessants pel nostre producte; ens cal trobar la persona adequada en cada lloc.

Algú, com vosaltres, que tingui un marcat perfil emprenedor? (Riuen). Si ho podríem definir d’aquesta manera.

Xavi, això vol dir que un ciclista o un motorista inhala més contaminats que un vianant? Molts més. El ciclista o el corredor de footing per un tema de ventilació pulmonar. I el motorista per una qüestió d’exposició directa als tubs d’escapament o a d’altres agents contaminants que estan suspesos a l’aire en forma de partícules. El nostre passamuntanyes, com deia abans en Josep, filtra totes les partícules fins a 0,3 micres.

Josep, els vianants es poder plantejar fer ús d’aquest producte? Sí, també. Sobretot durant aquells dies d’hivern dominats per un potent anticicló que impedeix l’entrada de masses d’aire

44

VIUSET2018 - EMPRESA

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

45

EMBRIOGYN POSA EN MARXA EL

WITNESS

UN INNOVADOR SISTEMA DE BIOVIGILÀNCIA Embriogyn acaba d’instal·lar un nou sistema pel control i traçabilitat de totes les mostres que es treballen al seu laboratori de fecundació in vitro VIU a fons Fotos_Pierre Grubius

Aquest nou sistema s’anomena RI Witness, desenvolupat a Gran Bretanya i té com a principal objectiu vetllar per la màxima seguretat en la identificació i manipulació dels òvuls, espermatozoides i embrions de les parelles que es sotmeten a un tractament de fertilitat a la Clínica Embriogyn.

Els sistemes de biovigilància són una recomanació de la Unió Europea i Embriogyn és un dels deu primers centres d’Espanya i el primer de la

província de Tarragona que aposta per implementar-ho.

En concret el sistema RI Witness ajuda a prevenir errors potencials tot supervisant l’equip humà del laboratori i la traçabilitat durant la manipulació dels gàmetes i embrions de forma segura i fiable. Esdevé un nivell extra de seguretat fins a reduir un possible error a zero ja que avisa abans que pogués passar aquest potencial error.

Els protocols de treball utilitzats fins

46

VIUSET2018 - PUBLIREPORTATGE

l’actualitat a Embriogyn ja vetllen per un rigorós control de la identitat de les mostres.

AMB EL WITNESS, UN PAS MÉS CAP A L’EXCEL·LÈNCIA Sabem que un sistema electrònic de control ofereix als pacients una major confiança i tranquil·litat de que tots els procediments es duen a terme correctament durant tot el tractament. La identificació de les mostres queda ga-

guarda i donar resposta a les necessitats dels pacients.

COM FUNCIONA EL SISTEMA WITNESS? El sistema witness utilitza la radiofreqüència per detectar i monitoritzar tota l’activitat del laboratori de Reproducció Assistida. El sistema ajuda a reduir a zero el risc d’error humà cada vegada que hi ha una manipulació de mostres ja que es garanteix cada pas que es realitza i inclús exigeix dobles controls en certs punts d’entrada i sortida de mostres.

 Als pacients se’ls entrega una tar



geta amb un codi únic Tots els materials que contindran mostres (plaques, tubs, etc.) tenen una etiqueta de radiofreqüència RFID (microxip) que s’activa automàticament quan s'aproxima a una àrea de treball.

A partir de la recollida d'òvuls i l’entrega de la mostra espermàtica fins a la transferència d'embrions, la biòpsia o l'emmagatzematge d’embrions congelats, les plaques que contenen mostres es registren

  

i s’autoavaluen automàticament i constantment En els punts clau, a més a més el sistema sol·licitarà un doble control humà per a permetre fer el següent pas.

Qualsevol procediment inesperat és detectat i el sistema alerta a l’embriòloga A cada pas es controlen les dades dels pacients (nom, cognoms, número d’història, tipus de mostra, punt del procés on es troba)

OFEREIX ALS PACIENTS UNA MAJOR CONFIANÇA I TRANQUIL·LITAT DE QUE TOTS ELS PROCEDIMENTS ES DUEN A TERME CORRECTAMENT DURANT TOT EL TRACTAMENT

rantida i els pacients poden veure-ho en cada pas que es fa des de l’inici fins al final. És també una mostra més de transparència des d’Embriogyn cap als seus pacients ja que, entenem que sistemes com aquests permeten entendre els protocols de treball d’un laboratori de Reproducció Assistida on es cuiden tots els detalls per que l’èxit sigui rotund.

La gestió de la qualitat i la seguretat del laboratori de Reproducció Assistida és una prioritat a Embriogyn. Així que a partir de l’aplicació d’aquest nou sistema, queda registrada i supervisada tota l’activitat a les àrees de treball on es manipulen mostres 24 hores al dia i 365 dies de l’any. La filosofia de l’equip d’Embriogyn és clara, prendre totes les mesures addicionals i els controls necessaris per estar a l’avant-

VIUSET2018 - PUBLIREPORTATGE

47

48

49

GRANJA GAIÀ DONA UN NOU IMPULS Producte i servei de proximitat Redacció Fotos_Pierre Grubius

Són les 4 del matí, a les instal·lacions de Granja Gaià comença a haver un moviment frenètic. S’estan començant a preparar totes les comandes del dia, que unes hores després començaran a sortir amb furgonetes i camions. El Josep Mª Ramon, director comercial de l’empresa, és qui n’està al capdavant; el Jordi Ramon, també de la família, és qui s’ocupa que totes les comandes estiguin a punt i que no falli

res. Altres membres de la família els trobarem també de bon matí, a l’àrea comercial o d’atenció al client.

Quan està tot a punt, cap a les 6 del matí, comencen a sortir els 11 vehicles equipats per mantenir el producte en les millors condicions, directe als mercats municipals, perquè les parades tinguin el producte fresc a primera hora del matí. Un cop servits els

50

VIUSET2018 - PUBLIREPORTATGE

mercats, cap a la resta de botigues de barri, supermercats, bars, restaurants i escoles.

PROXIMITAT Tenint el Baix Gaià com a punt de referència, la distribució s’extén cap a Tarragona i Reus, arribant a abastar tota la costa des del Baix Penedès fins a l'Hospitalet de l’Infant. El producte és fresc, de proximitat, però el servei també.

“Som conscients i estem convençuts que hem de tenir un bon producte però, sobretot, hem de poder donar un bon servei i facilitar la feina als nostres clients, servint 6 dies a la setmana, amb horari convingut, tot permetent fer comandes fins darrera hora del dia anterior” comenta el Josep Mª.

KM0 Al capdavant d'aquesta empresa familiar ja hi ha la tercera generació de la família Ramon, que des de sempre han apostat pel territori i pel producte de

proximitat; pel que ara es coneix com a Km0.

KM0 VOL DIR QUE SÓN PRODUCTES LOCALS; VOL DIR COMPROMÍS AMB EL TERRITORI, AMB LES PERSONES DE LES NOSTRES COMARQUES, AMB ELS NOSTRES GRANGERS I PAGESOS

pollastres a les seves instal·lacions.

Nosaltres controlem tot el procés, i els subministrem els pollets, el pinso, els veterinaris i el nostre know-how” afir-

manda del producte ecològic, també treballen el pollastre ecològic, el que ha viscut amb respecte i llibertat, i s'ha alimentat a base d'una barreja equili-

ma el Sr. Ramon.

brada entre cereals i llegums procedents de cultiu ecològic.

Km0 vol dir que són productes locals; vol dir compromís amb el territori, amb les persones de les nostres comarques, amb els nostres grangers i pagesos, per tal d'afavorir l’economia local, “perquè d’aquesta manera estem convençuts que tots hi guanyem” reafirma el Josep Mª Ramon.

L’empresa compta amb 9 granges integrades que es troben als municipis de Salomó, Vilabella, Nulles, El Catllar, Puigpelat, Renau i La Riera. “Són pagesos que en el seu dia es van convertir en grangers i fan la cria dels nostres

ECO I POLLASTRES EXCLUSIUS En aquesta mateixa línia, des de fa uns anys es va apostar pels productes ECO. Els ous ecològics de la granja de Vila-rodona en són un exemple.

Aquests ous cada vegada tenen més acceptació perquè garanteixen que les gallines s’han alimentat amb productes orgànics, han viscut en llibertat i no han estat maltractades. Aquests són els ous que en el seu codi, comencen pel número 0.

Per donar resposta a la creixent de-

LA GAMMA DE PRODUCTES La gamma de productes cada vegada és més àmplia i en perspectiva de créixer encara més en breu. El pollastre és l’element principal. En fem ales, pernilets, hamburgueses, llonganissa, i els precuinats com canelons, croquetes, llibrets, i nuggets. Però a part d’aquests bàsics, l’oferta és molt més àmplia.

Preguntant a la botiga habitual del barri o a la mateixa empresa en sabreu la disponibilitat en cada moment de l’any.

VIUSET2018 - PUBLIREPORTATGE

51

PREVENCIÓ DEL CONSUM DE CANNABIS DES DE LA FARMÀCIA COMUNITÀRIA Redacció

El Grup de Treball del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona “Prevenció en Drogues des de la Farmàcia Comunitària”, ha engegat una CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS RISCOS DEL CONSUM DE CÀNNABIS. Dades consum cànnabis entre els adolescents tarragonins • El cànnabis és la quarta droga més consumida, per darrere de l’alcohol, les cigarretes i les pipes d’aigua.

• Un de cada quatre joves tarragonins, és a dir, un 25% ja l’han provat tres vegades o més a la vida als seus 15-16 anys.

• Un 7,7% dels adolescents declara haver-la consumit una o dues vegades a la vida.

Prevalença consum cànnabis entre els estudiants d’Educació Secundària (de 14 a 18 anys), hi ha un notori increment d’aquest en els darrers vint anys a Catalunya: • 1994, un 26,8% l’havia provat una vegada a la vida • 2016, aquesta xifra ja puja a un 31,1%.

Pel que fa a l’edat mitjana d’inici del consum de cànnabis aquesta es troba en els 14,6 anys (14,5 homes i 14,7 dones).

La prevenció del consum de cànnabis va dirigida a disminuir l’edat d’inici del consum, reduir els problemes as-

Sempre a prop teu 52

sociats al consum i reduir els danys a tercers. Per aquest motiu el Grup de Treball ha elaborat un TRÍPTIC, enfocat principalment a mares i pares de fills menors d’edat, per tal d’augmentar la percepció de risc d’aquesta droga entre la població.

La informació que conté aquest tríptic és: • DESCRIPCIÓ DELS EFECTES DEL CÀNNABIS SOBRE LA SALUT: psicoactius i a llarg termini.

• LES FORMES DE CONSUM DEL CÀNNABIS i els seus riscos.

• INTERACCIONS: amb tabac, medicaments i altres drogues (alcohol, amfetamines, cocaïna, etc), ja que aquestes combinacions són cada vegada més freqüents i augmenten els propis riscs del cànnabis i/o altres drogues, així com dels efectes terapèutics / adversos dels medicaments.

UN DE CADA QUATRE JOVES TARRAGONINS, ÉS A DIR, UN 25% JA L’HAN PROVAT TRES VEGADES O MÉS A LA VIDA ALS SEUS 15-16 ANYS • CONSELLS A LES FAMÍLIES sobre com prevenir e l co n sum de cànnabis entre els nostres joves i adolescents.

• TEST DETECCIÓ CONSUM DE MARHIUANA amb l’explicació detallada de la prova i la interpretació dels seus resultats.

• Informació sobre l’ÚS TERAPÈUTIC DEL CÀNNABIS existent en l’actualitat.

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.

cuidem el que ens uneix mantenim més de mil km de carreteres

Un centenar de persones treballa cada dia a la xarxa viària de la Diputació per garantir la seguretat a les carreteres. Informa-te’n a www.dipta.cat

TECNOLOGIA I EMPRESA

OKI MEDICAL IMAGE SOLUTION DICOM és un estàndard internacional per al maneig, l’emmagatzemament, la impressió i la transmissió d’imatges mèdiques Redacció

El prestigiòs fabricant japonès OKI llança una gamma d’impressores amb software DICOM que connecta les impressores directament a sistemes mèdics de diagnosi per imatge amb llenguatge DICOM sense necessitat de servidors externs.

Les impressores OKI DICOM són més eficients, flexibles i econòmiques que les solucions DICOM directes ja existents que es basaven en tecnologia de pel·lícula, impressió tèrmica en tira de paper o d’injecció de tinta sòlida.

LES OKI DICOM ES CONNECTEN A LA XARXA DIRECTAMENT I PERMETEN FUNCIONAR DES DE DIFERENTS EQUIPS DE DIAGNOSI A LA VEGADA

54

La solució d’impressió OKI DICOM està preparada per a: Hospitals, Institucions mèdiques, clíniques, laboratoris, centres de formació d’especialistes i tècnics, clíniques odontològiques, clíniques veterinàries, etc.

Les OKI DICOM imprimeixen directament al paper amb alta qualitat imatges com radiologia convencional digital 2D i 3D, ecocardios, medicina nuclear, ecoDoppler, RM, TAC, PET TAC, escàner, ultraso, resonàncies, etc. Els avantatges principals són : Excel·lent qualitat d’impressió en paper normal, reducció dels costos d’ impressió, fàcil implementació i manteniment, imprimeix en diferents suports, amortització ràpida de la inversió, producte més ecològic que la pel·lícula, facilitat d’arxiu.

Les OKI DICOM es connecten a la xarxa directament i permeten funcionar des de diferents equips de diagnosi a la vegada.

Redueix fins a un 90% els costos d’impressió de les imatges mèdiques.

TARONGETA és el Concessionari Oficial OKI de la provincia de Tarragona que compta amb assessors DICOM i també amb el Servei Tècnic.

Fes-te

Volkswagen

Condicions exclusives i disponibilitat immediata per als nostres vehicles en estoc*.

Emporta’t un Volkswagen i gaudeix-ne aquest estiu. *Condicions aplicables per a vehicles en estoc. Pregunta al teu concessionari Volkswagen.

Gamma Volkswagen: consum mitjà (l/100 km) de 3,8 a 8,1; emissió de CO2 (g/km) de 99 a 185.

Tarraco Mòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.tarracomobil.es

Reus Mòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.reusmobil.es

MOTOR

FORD FOCUS

AUTOMATITZACIÓ La nova generació del compacte de Ford experimenta un gran salt de qualitat, dinamisme i tecnologia que aporta seguretat i funcions d’automatització Ramon Ortiz

Dissenyada des de zero, la nova entrega del Focus exhibeix una ambició sense límits i inaugura, segons els seus creadors, una nova era de tecnologia, confort, amplitud i experiència de conducció per als usuaris europeus d'automòbils de mida mitjana. Disponible en carrosseries de cinc portes i familiar, el nou Focus ha estat desenvolupat des de zero en estreta col·laboració prèvia amb els usuaris de Ford. L'objectiu és oferir una experiència de conducció més fiable, intuïtiva i satisfactòria, basant-se en una nova filosofia de disseny que la marca de l'oval denomina "human centric".

Es tracta del Focus més segur de la

56

història, amb noves tecnologies com Stop&Go associat al control de creuer adaptatiu, reconeixement de senyals de velocitat i centrat de carril, il·luminació de corba predictiva i il·luminació basada en senyals. És el primer model de la marca a Europa a incorporar pantalla Head-up, potenciant la seguretat i confiança del conductor. La disponibilitat d'un assistent d'estacionament "Actiu 2" permet l'execució de maniobres d'estacionament totalment automatitzades amb només prémer un botó. Una altra tecnologia pionera en el segment és un assistent de maniobra evasiva que ajuda a esquivar obstacles.

VIUSET2018 - MOTOR

Novetat al Focus és la disponibilitat de modes de conducció configurables de sèrie, Normal, Sport i Eco, que poden ampliar-se amb modes Comfort i Eco-Comfort a les versions equipades amb tecnologia CCD, capaç de revisar apartats com la suspensió, el xassís, els impulsos de direcció i frenada cada dos mil·lisegons. L'apartat de connectivitat compta amb la novetat d'un mòdem integrat FordPass Connect que facilita la connectivitat en moviment. També està disponible una terminal de càrrega sense fil, SYNC 3 amb pantalla tàctil de vuit polzades i sistema d'àudio B&O Play.

L’oferta mecànica està confiada

ÉS EL PRIMER VEHICLE BASAT EN LA NOVA PLATAFORMA C2 DE FORD, DISSENYADA PER MILLORAR LA SEVA RESPOSTA EN CAS DE COL·LISIÓ, A MÉS D'OFERIR UN ESPAI INTERIOR SUPERIOR als eficients benzina EcoBoost 1.0 (85, 100 i 125 cavalls) i 1.5 (150 i 182 cavalls), de tres cilindres en línia. En dièsel EcoBlue, les opcions són de 1.5 (95 i 120 cavalls) i 2.0 de 150 cavalls. Novetat és la disponibilitat d'una transmissió automàtica de vuit velocitats, element que redueix el consum.

La gamma inclou els elegants acabats Trend i Titanium, l'esportiu Focus ST-Line, l'exclusiu Vignale i el crossover Focus Active.

VIUSET2018 - MOTOR

57

SORTIDES

RUTES PER L’ALT I EL BAIX CAMP

GORGS

REGATS PEL RIU SIURANA Una passejada en la natura que pot acabar amb un bany entre petites cascades

Text i Fotos_Alícia Fàbregas

L

es muntanyes de Prades amaguen mil racons impressionants i rutes tant pels més experimentats, com pels que volen una caminada tranquil·la, apta també per als més petits. Un d’aquests tresors de la natura són els Gorgs de la Febró –els principals són el Gorg, el Gorguet i la Gorguina-, una sèrie de tolls i cascades formats per un afluent del riu Siurana, a poc més d’una hora en cotxe des de Tarragona o Reus. Una bona manera d’aprofitar el cap de setmana i sentir que encara estem una mica de vacances.

L’inici de la ruta es pot fer des del petit poble de La Febró -amb tan sols una cinquantena d’habitants- o des de la carretera que ve de Vilaplana, a pocs minuts d’aquest municipi del Baix Camp que té el privilegi d’alçar-se allà on neix el riu Siurana.

DES DE LA FEBRÓ Aquest camí és una mica més llarg però més planer, més fàcil de recórrer. L’itinerari és circular i en total s’allarga al voltant de 13km.

A l’entrada del poble hi ha un aparcament a l’aire lliure on es pot deixar el cotxe o la moto. Llavors només cal travessar La Febró –no es triga més de 10 minuts i les cases de pedra són dignes d’admirar- per arribar al començament de la ruta

58

que porta als gorgs, que està indicada. Des d’allà es continua per una pista de ciment, el que s’anomena el Camí del Mas dels Frares, un mas etiquetat com a bé cultural d’interès local que data del s.XVI. La pista es transforma en un camí de terra enmig de la natura que dóna de ple al Gorg –aquest any sec però igualment espectacular, amb tots els replecs que ha creat l’aigua en la roca-, i una mica més endavant s’arriba al Gorguet. Des d’allà un pot triar perdre’s pels camins dins del verd dels matolls i arbres per descobrir més tolls o seguir per la part més planera indicada, fins acabar a la Gorguina.

Es continua avançant pel riu dels Gorgs fins que es torna a trobar una pista ampla que acaba desembocant a un tram del Siurana. Des d’allà ja es torna a enganxar el camí de l’inici per finalitzar de nou al punt de sortida, a La Febró.

DES DE LA CARRETERA Aquesta és una drecera però s’ha d’aparcar el cotxe a la vora de la carretera que va de Vilaplana a La Febró en un indret que depenent de l’hora i del dia pot estar força ple. El camí que porta als gorgs està aproximadament entre el quilòmetre 25 i el 26, molt a prop del Mas dels Frares.

VIUSET2018 - SORTIDES

SAL A EXPLORAR. LA CIUDAD.

Jeep® Renegade

Por 13.900€ con 4 años de garantía JEEP RENEGADE: Consumo mixto entre: 4,4 y 6,9 (l/100km). Emisiones de CO 2 entre: 115 y 160 (g/km). ® *Oferta válida para Jeep® Renegade 1.6 TorQ 82 kW (110 CV) 4x2. PVP recomendado: 13.900€ y solo para unidades limitadas. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 12.000€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 14.827,29€ incluye Seguro Vida (927,29€), con Crédit Agricole Assurancess y mediado a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SL. Inscrita en el Registro de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones con RJ-0069 (Correduría de Reaseguros). Concertados los Seguros de Responsabilidad Civil y de Caución. 72 cuotas mensuales de 259,61€. TIN 7,95%, TAE 12,11%, comisión de apertura 437,41€ al contado, importe total a plazos 19.129,33€, importe total adeudado 19.129,33€. Incluye garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida para particulares hasta el 30/09/2018 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Renegade Limited 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2 con pintura (PVP Recomendado 21.661,22€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

Des d’allà es baixa seguint les marques blanques i vermelles del GR-7 cap a Arbolí. Tot i que la pendent aquí és més pronunciada, també esdevé un tram preciós per gaudir les muntanyes de Prades i respirar aire fresc.

En poc més de 15 minuts ja topem amb el Gorg i poc a poc amb la resta de salts d’aigua.

Això sí, és important portar calçat adequat per a no relliscar a les roques i poder perdre’s una mica riu amunt o riu avall per poder investigar una mica i aprofitar tot el que allà amaga la natura.

CASCADES AL RIU BRUGENT MÉS ENLLÀ DE LA RIBA També a les muntanyes de Prades, però a l’Alt Camp, a la banda oposada de La Febró, es pot gaudir de l’espectacle que ofereix el riu Brugent. Hi ha molts indrets que valen la pena. El Toll de l’Olla, a prop de Farena, és segurament el més conegut. Però hi ha més tolls i cascades menys freqüentats que ofereixen un paisatge bonic i més tranquil.

Per a descobrir alguns d’ells s’ha d’anar fins a La Riba, un poble amb un casc antic molt petit però encantador. A poca distància, seguint la carretera en direcció a Farena, es troba el refugi Els Masets. Allà es pot deixar el vehicle –i també prendre alguna cosa si ve de gust. És en aquest punt on s’ha de començar a caminar. A pocs minuts surt

60

un camí a la dreta que porta a una zona de bany entre roques i arbres, però com és de molt fàcil accés, a l’estiu sol estar més plena. Hi ha una altra opció, ignorar aquest camí i seguir avançant per la carretera en direcció a Farena. S’ha de passar l’anomenat Molí de la Font Gran i poca estona després, a l’esquerra surt un camí cap al riu, que el travessa amb unes passarel·les de fusta. Creuant-les s’arriba a una de les cascades del Brugent més tranquil·les, i travessant-la hi ha una petita platja a la vora de les aigües cristal·lines –i fredes- del riu, molt agradable per a passar una bona estona en família o amb amics. En fer aquest recorregut es triga entre 30 i 45 minuts, però val la pena si el que es busca és una mica de calma.

S’ARRIBA A UNA DE LES CASCADES DEL BRUGENT MÉS TRANQUIL·LES, I TRAVESSANT-LA HI HA UNA PETITA PLATJA A LA VORA DE LES AIGÜES CRISTAL·LINES

VIUSET2018 - SORTIDES

ENAMORA’T

de les Muntanyes de la Costa Daurada

Entra a la nostra pàgina web i organitza la teva escapada Tens moltes experiències per descobrir

Nuwa.cat

www.muntanyescostadaurada.cat

Etiqueta les teves fotos amb #MuntanyesCD i forma part de la nostra comunitat! @MuntanyesCD

@MuntanyesCD

Muntanyes.delaCostaDaurada

VOLVO V60 STATION WAGON

FIDEL A LA TRADICIÓ

La prestigiosa firma nòrdica llança al mercat l’V60, un model station wagon de nova generació, ple de tecnologia i solucions pràctiques Ramon Ortiz

L'automovilística d’origen suec Volvo segueix fidel a la seva tradició en matèria d’oferir als seus clients les millor berlines Station Wagon. És el torn de la presentació d'una nova generació del model V60, un familiar que reflecteix a la perfecció les noves tendències de disseny i tecnologia aplicades ja a les sèries 90 i 40.

El nou V60 comparteix la plataforma SPA (arquitectura escalable de productes) de Volvo Cars amb l'actual XC60 i els quatre models que formen part del catàleg estrella de Volvo, com són l’S90, V90, V90 Cross Country i XC90.

Com a marca líder en matèria de seguretat, aquest Volvo disposa de sistemes avançats d’assistència al conductor

VOLVO DEMOSTRA EL SEU LIDERATGE EN LA CREACIÓ DE VEHICLES DE REFERÈNCIA, AL SEGMENT DELS FAMILIARS PREMIUM com la tecnologia City Safety amb frenada automàtica, el sistema Pilot Assist, etc. També destaca el sistema de informació i entreteniment Sensus.

El nou familiar de Volvo està a la venda amb preus recomanats des 39.683 euros. La gamma mecànica està confiada a eficients motors: en dièsel estan disponibles les versions D3 i D4 i en benzina, les opcions són els models T5 i T6. El model estrella és el T8 Twin Engine AWD híbrid endollable de benzina, que té una potència total de 390 cavalls.

62

VIUSET2018 - MOTOR

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

63

AGENDA

ART FINS AL 2 D'OCTUBRE EXPOSICIÓ 'TOT ÉS MATÈRIA'

Galeria Antoni Pinyol (Reus) L’artista Manuel Alcalá, procedent de Granada i amb una carrera artística que es remunta als anys setanta, inaugura una nova mostra basada en la fusió de tendències artístiques com ara el cinetisme i l’abstracció geomètrica.

HISTÒRIA 16 DE SETEMBRE

'HISTÒRIES AMAGADES DE TARRAGONA' A les 11 hores Portal del Roser (TGN) 5€ (Tarracoticket o 30 min. abans de la visita).

El Museu d’Història de Tarragona programa visites monogràfiques sobre aspectes de la història de la ciutat i ho fa de la mà d’especialistes. Avui es durà a terme un passeig per la Tarragona medieval del segle XII i el seu valuós patrimoni monumental. L’activitat anirà a càrrec de les historiadores Esther Lozano i Marta Serrano.

FOLKLORE DEL 14 al 24 DE SETEMBRE FESTA MAJOR DE SANTA TECLA 2018

MÚSICA 13 D'OCTUBRE

CONCERT DEL GRUP MUSICAL OBESES A les 21 hores Teatre Bartrina (Reus) Torna a l’acció el grup musical de poprock Obeses. Presentaran el seu nou disc ‘Fills de les estrelles’. La diversitat estilística i temàtica segueix sent un tret diferencial del quartet format per Arnau Tordera (guitarra i veu), Arnau Burdó (teclats), Jaume Coll (baix) i Maiol Montané (bateria).

Tarragona A Tarragona és temps de festa major i es farà notar a tots els racons de la ciutat. L’espai festiu es descentralitzarà als espais com ara el Mercat Central i la plaça dels Sedassos, entre molts altres.

A més, moltes agrupacions festives estaran d’enhorabona perquè fan anys. És el cas de la Víbria (25 anys), la Banda Unió Musical de Tarragona (25 anys) i el Lleonet (15 anys).

“La música expressa el que no pot ser dit i allò sobre el que és impossible romandre en silenci”. Victor Hugo 64

VIUSET2018 - AGENDA

anunci 175 X 125 revista viu 180904 2 - 05/09/18- 19:44

C/Te

CINEMA 14 DE SETEMBRE 'SET HORES AMB FRANKENSTEIN'

A les 20 hores Sala d’actes de l’Antiga Audiència (Tarragona) Entrades disponibles a les taquilles del Teatre de Tarragona Una marató de cinema amb motiu dels 200 anys de l’edició de la novel·la de Mary Shelley. Sis pel·lícules emblemàtiques que la pantalla gran ha dedicat a aquest personatge.

CONCERT 15 DE SETEMBRE

DANI MARTÍN EN CONCERT 21:30 hores Tarraco Arena Plaça (TGN) A partir de 27,50 euros Conegut principalment com a cantant i compositor d’El Canto del Loco, Dani Martín va començar la seva carrera en solitari després de l’‘Hasta ahora’ de la banda que ha liderat des de l’any 2000.

La Muntanya Russa i Grans Èxits i Petits Desastres, són el seu més recent treball i resum dels seus 18 anys de carrera musical.

66

VIUSET2018 - AGENDA

MÚSICA 16 DE SETEMBRE

CICLE DE MÚSICA I BARRIS Diferents carrers de Reus Diferents agrupacions musicals de la ciutat de Reus protagonitzaran sessions musicals en el marc de la celebració del Cicle de Música als Barris. A partir de les 13 hores ho farà la Cobla de Reus Jove a la plaça Gabriel Ferrater. El mateix farà La Klava, qui actuarà a la mateixa hora al carrer Moncayo. La plaça Paco Canell emplaçarà l’actuació de Faktoria Folk (19.30h) i el Mas Carandell la Banda Simfònica de Reus (20h).

Setembre 2018

TARRAGONA

EDICIÓ LOCAL

GANES DE FESTA

TERRITORI

ALCALDE BALLESTEROS

6 68

ENTREVISTA

“LA XIULADA AL PRESIDENT DE CATALUNYA EM VA SEMBLAR UNA GROLLERIA IMPERDONABLE” Josep Félix Ballesteros i Casanova (Tarragona, 1959). Casat. Dos fills.

Llicenciat en Ciències de l’Educació a la U.R.V

Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius

el càrrec en la història de Tarragona.

P

sicopedagog, va ser, durant un quart de segle, professor d’Educació Integrada de la O.N.C.E. Cap de llista del P.S.C. a les eleccions municipals de Tarragona des del 2003. Alcalde de Tarragona des del 2007: ha guanyat tres comicis municipals consecutius. Tot i que va guanyar per primer cop amb un espectacular 40% (més de 20.000 vots), gairebé igualant el sostre històric del socialisme tarragoní que havia marcat l’alcalde Recasens el 1983, en el decurs d’aquestes tres legislatures ha anat, successivament, perdent suport electoral. Ha passat a un 36% el 2011, i a un 28% el 2015; que representen la pèrdua d’un de cada tres vots. Quan acabi aquesta legislatura (2019) s’haurà convertit en el segon alcalde elegit democràticament que ha exercit més temps

Sr. Alcalde, els gestors culturals afirmen que Tarragona té un potencial econòmic, en forma de turisme cultural que, a la conca mediterrània, només el supera Roma. Bé, es cert que Tarragona té un enorme potencial, però també ho és que hi ha altres ciutats a la conca mediterrània amb un gran patrimoni històric i arqueològic. Com Atenes, per exemple. Jo diria que Tarragona és a la primera divisió d’aquesta lliga, i està en les posicions de Champions d’aquesta classificació.

Però en canvi no es una de les destinacions punteres d’aquest turisme.

Sí que ho es. L’any passat vam rebre 900.000 visitants. Ara bé, cal puntualitzar que no busquem un turisme massificat, com el de Florència o Venècia, que s’ha demostrat que té un efecte negatiu a llarg termini: deteriora el patrimoni històric, altera significativament la convivència ciutadana i provoca una despesa brutal de recursos naturals.

Quin és el perfil de turista que busca Tarragona? La Marca Tarragona busca un perfil de turisme -de parella, familiar- que està interessat no tan sols a conèixer el patrimoni històric i ar-

VIUSET2018 -ENTREVISTA

queològic de Tarragona, sinó que també les seves manifestacions culturals més genuïnes (la processó de Divendres Sant, el Seguici Popular, els castells) i la gastronomia pròpia de la ciutat i del territori.

“NO BUSQUEM UN TURISME MASSIFICAT, COM EL DE FLORÈNCIA O VENÈCIA, QUE, S’HA DEMOSTRAT QUE TÉ UN EFECTE NEGATIU A LLARG TERMINI” El teixit econòmic de la ciutat ha de caminar en aquesta direcció?

No hem d’oblidar que, afortunadament, tenim altres sectors econòmics molt vius que han amortit la caiguda en etapes de crisi econòmica. Si una ciutat centra tot el seu esforç en un sol sector, per molt prometedor que sigui, es posa en una situació de risc. És una situació que l’han patida ciutats amb un mono-conreu econòmic centrat en el turisme.

69

PATRIMONI: “EN ELS ÚLTIMS DEU ANYS S’HA FET MÉS QUE EN ELS CINQUANTA ANTERIORS” Què s’ha fet, què es fa i què es farà, des de l’Ajuntament, per a fomentar aquest tipus de turisme que persegueix la 'Marca Tarragona'? El primer que calia fer era recuperar els espais patrimonials. Però a Tarragona, en aquest tema, tenim un problema que no tenen altres ciutats. Tarragona, durant dos mil anys, s’ha fet una damunt de l’altra. Vull dir que, a diferència del que passa en altres llocs, tenim vàries capes arqueològiques que compliquen la recuperació del patrimoni.

Però, des de la Declaració de la Unesco, la que va atorgar a Tarragona el distintiu de Patrimoni de la Humanitat, què s’ha fet i què es vol fer, exactament? Fa 10 anys vam posar en marxa el Pla de Recuperació d’Espais Patrimonials. Hem recuperat grans espais patrimonials. Hi hem invertit més de 15 milions entre Ajuntament, Generalitat, Estat i Unió Europea. Però, tot i que ens queda molta feina per fer, s’ha de dir que en els últims deu anys s’ha fet més que en els cinquanta anteriors.

Hi ha un model de gestió públic-privat, que anomenen “model italià” que consisteix a cedir l’ús i explotació temporal d’un espai patrimonial a una empresa privada, que el recupera i l’explota durant un temps. Vostè es partidari d’aquest model? Sí, absolutament. Vull dir, però, que prioritzem la inversió pública sense renunciar a la

70

iniciativa privada. D’aquest model ja tenim alguna experiència positiva. Però no el podem desenvolupar com voldríem, per que la llei no ho facilita.

Quina llei... la catalana o l’espanyola?

Bé, les dues. Perquè són complementàries. La Generalitat té les competències en matèria urbanística i l’estat les té en matèria de patrocini i mecenatge.

Explicat així, sembla més aviat un problema que genera la llei espanyola. Són lleis complementàries.

S’haurien de revisar les dues.

Parlem de la Part Alta, el barri de Tarragona amb més Patrimoni. Sorolls i trànsit rodat que deterioren el patrimoni i la convivència ciutadana.

Resulta sorprenent que, encara, les furgonetes i els camions circulin pel carrer Major, per exemple. Tenim en projecte un pla de peatonalització de la Part Alta, que limitaria moltíssim el trànsit rodat. Tècnicament no té complicacions: és tan fàcil com posar un piló mòbil al portal de Sant Antoni.

Però, abans hauríem de poder resoldre certs temes logístics: per exemple hem de poder garantir l’entrada i la sortida del col·legi l’Estonnac.

A Lleida, per exemple, fa més de mig segle que van peatonalitzar la part històrica, que a més era -i en bona part, és encara- l’eix comercial de la

VIUSET2018 -ENTREVISTA

ciutat. Perquè no a Tarragona? ...i els comerços segur que no se’n van ressentir. Jo crec que es tracta de crear àrees de càrrega i descàrrega a la zona perimetral de la muralla, a extramurs, per a que els transportistes que abasteixen els comerços i els restaurants de la zona puguin aparcar i distribuir, sense necessitat d’entrar amb el vehicle dins la zona monumental.

Parlant de pàrquings, què passarà amb el Pàrquing de Jaume I? Estem pendents de la resolució judicial. Però el que està clar és que no serà un pàrquing. Per dos motius. El primer perquè es va sotmetre a consulta entre els veïns, i van votar que volien convertir l’espai en un equipament cultural. I el segon, perquè no tindria sentit fer un pàrquing dins una zona monumental que volem protegir del transit rodat.

I què passa amb el cost d’aquest pàrquing? Aquell pàrquing va ser un despropòsit monumental. Ha acabat costant quasi 25 milions d’euros, que és més del que han costat les obres del Mercat Central. Amb aquests diners s’haurien pogut construir 12 escoles-bressol. Jo crec que aquestes xifres parlen per si soles, i no cal afegir més comentaris.

Parlem, doncs, dels Jocs del Mediterrani. És un tema inevitable. Aquests jocs, a criteri seu, han estat un èxit o

71

un fracàs? Han estat un èxit rotund. I no ho dic jo sol. Ho diu també el Comitè Olímpic Internacional. En l’aspecte econòmic, he de dir que l’Ajuntament hi va invertir 12 milions d’euros, i els Jocs han reportat a Tarragona 80 milions d’euros. Més les instal·lacions que ens queden, com una piscina olímpica, l’estadi d’atletisme o el Palau d’Esports, per exemple.

En l’aspecte de la imatge que va projectar Tarragona, es pot dir el mateix? Li ho pregunto per que l’opinió pública va considerar vergonyós, per exemple, que la Mireia Belmonte hagués de penjar la medalla a una rival que era al podi, perquè no hi havia cap autoritat. O que, en un altre lliurament de medalles, els aficionats francesos haguessin d’entonar “a capella” La Marsellesa perquè no funcionava la megafonia. Hi van haver alguns errors puntuals d’organització. En el cas de la medalla que va lliurar la Mireia Belmonte, l’autoritat que havia de penjar-la no se’n va assabentar perquè no estava atent a les instruccions de megafonia. Però en general, es pot dir que vam passar la prova de l’organització dels Jocs amb nota.

L’opinió pública, si més no una bona part, no ha entès que va passar a la cerimònia inaugural. No ha entès que, en aquell estadi mig buit, es xiulés al President de Catalunya. Jo vull dir que no estic d’acord amb xiular autoritats, himnes o banderes. Jo crec que hauria de ser per una simple qüestió d’educació. Si no hi estàs d’acord amb el que representa o a qui representa, no aplaudeixis. O gira’t. Aquella xiulada al president de Catalunya em va semblar una grolleria imperdonable. Insisteixo: grolleria imperdonable. I així li ho vaig expressar al President Torra.

Es va dir que el públic havia estat curosament seleccionat. Que els assistents a aquella inauguració eren elements radicals contraris a l’in-

72

dependentisme català. Això és fals. I s’ha demostrat. Els que ho apuntaven, ara ja no ho diuen.

Però en canvi, durant la cerimònia d’inauguració, van quedar centenars, potser milers, de persones partidàries de la independència de Catalunya retingudes per la policia als accessos del Nou Estadi. Per il·lustrar-ho d’alguna manera, sense poder xiular al Rei. Insisteixo, no vam seleccionar el públic assistent a la cerimònia inaugural.

Perquè una institució social tan important, representativa, significativa i genuïna, i que ha de tenir un paper protagonista en la “Marca Tarragona” com les colles castelleres de Tarragona no van ser a la cerimònia inaugural? Van declinar ser-hi.

L’explicació que ens van donar és que només fan castells a les places. Jo he sigut casteller i ho entenc.

Però en canvi hem vist els castellerfent castells davant de la porta de les presons d’Estremera, d’Alcalà-Meco i de Soto del Real; on, per cert, van ser identificats per la Guàrdia Civil. No li sembla contradictori, Sr. Alcalde? Si, resulta contradictori.

Hi podien haver motivacions polítiques en aquella declinació, més considerant que a la cerimònia inaugural hi havia anunciada la presència del Rei? És possible, ... però l’explicació oficial que ens van donar és que s’havien reunit les quatre colles castelleres de la ciutat, i havien decidit no participar en la cerimònia inaugural.

Perdoni’m que insisteixi, però tot apunta a que la decisió de les colles castelleres tenia un caràcter de protesta per la presència del Rei que, recordem, havia fet el discurs que havia fet el 3-O. És probable... en l’actual context polític de tensió que

VIUSET2018 -ENTREVISTA

vivim, tot i que ens van donar la versió que ens van donar, es probable que la decisió de les colles castelleres tingués un caràcter de protesta.

El Rei i l’exercit. Una altra cosa que no ha entès bona part de l’opinió pública és la presència -en la cerimònia inaugural- del paracaiguista, membre d’una unitat d’elit d’una institució que representa valors indiscutiblement associats a la guerra, a les antípodes dels valors que representa l’esport i el moviment olímpic.

Bé, l’exèrcit no tan sols és una institució associada a la guerra. També és un garant de la pau. Vull recordar que durant la Guerra dels Balcans, als anys 90, tothom -sobretot els dirigents polítics d’esquerres- demanava la intervenció de l’exèrcit per a pacificar el territori i aturar aquella carnisseria.

Però Tarragona no és la Sarajevo assetjada per franctiradors txètniks, ni Catalunya es la Bòsnia de la Guerra dels Balcans, malgrat que algun alt comandament de l’exèrcit s’ha pronunciat a favor d’una intervenció militar a casa nostra. ¿Què hi feia un paracaigudista militar en la cerimònia inaugural dels Jocs del Mediterrani? No li sembla un despropòsit, per no dir una altra cosa? Puc entendre que a algú li pugui semblar un despropòsit. Però la realitat és que no teníem recursos econòmics per a pagar una empresa privada que hauria d’haver fet aquell descens. I partint de la base que nosaltres havíem obert la participació als Jocs a tothom, i l’exèrcit es va oferir, ho vam acceptar, amb la condició de que la única bandera que portaria el paracaigudista seria la dels Jocs del Mediterrani.

www.transportesprats.com

Bona Fes ta M ajor de la!

Santa Tec

SANTA TECLA EN LA HISTÒRIA

VISCA SANTA TECLA I VISCA TARRAGONA!!!

Marc Pons

S

anta Tecla és la festa gran de Tarragona. Ho ha estat des del segle XIV. Tot i que inicialment era una festivitat reclosa en l’àmbit litúrgic, ben aviat es convertiria en la màxima expressió de la festa cívica: els balls i el bestiari -amb una història directament relacionada amb

74

l’evolució de la festa- són, probablement, el testimoni més evident d’una llarga tradició amb gairebé set-cents anys d’existència. Més endavant serien el seguici popular i els castells que s’hi incorporarien.

Des de fa quasi set-cents anys, el vint-i-tres de setembre es una de les grans dates del calendari dels tarra-

VIUSET2018 - SANTA TECLA

gonins i tarragonines. Santa Tecla no és tan sols la sublimació de la figura religiosa de la santa patrona de la ciutat. És, també, el dibuix del recorregut de tots els estaments socials i de totes les comunitats culturals que, en el decurs d’aquests segles, han estat els arquitectes de la història de Tarragona.

Visca Santa Tecla i visca Tarragona !!!.

Ball de Diables. Rambla Nova. Santa Tecla, 2013. Font Ball de Diables

Santa Tecla gloriosa, Mare de tots els tarragonins, Que hi ha avui per a dinar?

Espineta amb cargolins.

SANTA TECLA... DES DE QUAN? La història de la festa de Santa Tecla està indissociablement relacionada amb la de Tarragona. Però amb la Tarragona medieval. I si bé és cert que algunes fonts apunten clarament que el culte a Santa Tecla ja era es practicava a la Tàrraco dels últims segles de dominació romana (centúries del 300 i del 400), no hi ha cap referència documental que permeti assegurar que abans de l’any 1091 (quan Tarragona va ser incorporada als dominis comtals catalans), la festa de la santa patrona tingués una dimensió especial.

Seria, doncs, a partir de la centúria del 1100, quan aquella Tarragona semi-abandonada durant els quatre segles de dominació musulmana, es començava a reocupar. En aquella elecció -la del patronatge de Santa Tecla- hi tindria molt a dir l’Arquebisbat. Tarragona, malgrat que a principis del segle XII era un petit poble de 1.000 habitants, conservava el prestigi de la vella Tàrraco romana -l’antiga gran ciutat del territori- i va ser convertida en la capital eclesiàstica de Catalunya; en seu arquebisbal de les diòcesis catalanes.

PERQUÈ EL 23 DE SETEMBRE? Un dels èxits del cristianisme ha estat la capacitat per a superposar la seva litúrgia a la de les religions ancestrals: la religió oficial romana i les religions autòctones paganes. Allà on hi havia

MALGRAT QUE A PRINCIPIS DEL SEGLE XII ERA UN PETIT POBLE DE 1.000 HABITANTS, CONSERVAVA EL PRESTIGI DE LA VELLA TÀRRACO ROMANA un indret màgic pagà, s’hi construïa una ermita o, directament, un monestir. I allà on hi havia un temple romà s’hi superposava una basílica cristiana. Urbis et orbis. Ciutat i camp. La festivitat de Santa Tecla, situada en el calendari a finals de Setembre, no té cap relació ni amb l’aniversari ni amb la defunció de la santa patrona.

En canvi ens revela clarament el cicle d’activitat agrària a Tarragona, que es pot dir que era des de finals de l’etapa de dominació romana -cap a la centúria del 400- la principal activitat econòmica de la ciutat. Com ho era també els primers anys de la recuperació, a finals de la centúria del 1.000.

Sant Magí, assenyala clarament el final de la tasca de sega i batuda del blat.

I Santa Tecla, marca clarament, el final de la tasca de tots els fruits -els primerencs i els tardans- que havien madurat durant l’estiu.

La imatge més antiga que es conserva de Tarragona. Gravat del cartògraf neerlandès Antoine van der Wyngaerde (1563)

VIUSET2018 - SANTA TECLA

75

AQUELLA PRIMERA TARRAGONA La incorporació de Tarragona al món català té una història d’arquitectura política. Passat l’any 1.000, els comtats catalans -liderats pel de Barcelona- ja eren, de facto, políticament independents. Però no ho eren eclesiàsticament. Les diòcesis catalanes depenien de l’arquebisbat de Narbona, i aquells primers comtes catalans havien intentat convèncer el Pontificat que erigís Vic com a seu primada catalana. La resposta pontifícia sempre va ser la mateixa: sí a la independència, però erigint la seu catalana a l’antiga Tàrraco.

Aquest detall és molt important.

Primer perquè explica l’interès que va despertar la conquesta de Tarragona (1091), llavors una ciutat semienrunada i semiabandonada, que feia quatre segles que sobrevivia en zona de frontera (en terra de ningú) entre els mons de la creu i de la mitja lluna. I segon perquè explica la relació entre Tecla i Tarragona. Santa Tecla va ser proclamada patrona de Tarragona, poc després que Ramon Berenguer III de Barcelona clavés la seva espasa sobre les ruïnes del Temple d’August.

son interpel·lats, és que pensaven que ho era Pau, l’apòstol que segons la tradició va arribar a Tàrraco poc després de la mort de Jesucrist per a iniciar l’evangelització de la Hispània romana.

Pau, com diu el peu de l’estàtua que hi ha al Pla de Palau, ha estat una de les figures més influents de la història de la cultura europea (allà se’ls en va una mica la mà i parlen d’història universal).

Sigui com sigui, la relació existeix, i al marge de l’estada de Pau a Tàrraco

que, ha estat discutida per alguns estudiosos, el que sembla bastant cert, tot i que també s’ha posat en dubte, és que Tecla es va convertir en una dels seus més destacats seguidors, durant la campanya evangelitzadora paulina a Anatòlia (al sud de l’actual Turquia), prèvia a la de Tàrraco. Segons algunes fonts, principalment basades en la tradició, Tecla era nascuda a la ciutat d’Icònium, que actualment s’anomena Konya. Sí, sí, com ho llegeixen.

SANTA TECLA VA SER PROCLAMADA PATRONA DE TARRAGONA, POC DESPRÉS QUE RAMON BERENGUER III DE BARCELONA CLAVÉS LA SEVA ESPASA SOBRE LES RUÏNES DEL TEMPLE D’AUGUST PERQUÈ TECLA? A la gent que no és de Tarragona els sorprèn molt que Tecla sigui la patrona de la ciutat. El primer que diuen, quan Gravat El triomf de Santa Tecla (1765). Font Arxiu Diocesà de Tarragona

76

VIUSET2018 - SANTA TECLA

Carrossa del Círcol. Pla de la Seu. Santa Tecla, 1907. Font Rafael Vidal (Tarragona Antiga)

...MÉS RAONS Segons les fonts Tecla va deixar plantat el nuvi i se’n va anar amb la massa de fidels que seguien a Pau per aquella Anatòlia romana de tradició grega.

Allà es va proclamar casta de per vida, i allà, també, va patir martiri per la seva confessió religiosa. Mai no va trepitjar Tàrraco. De fet mai a la vida va arribar a sortir de la seva província romana de Silicie. Després de la seva mort, sorgirien el mite i el culte. Tecla seria venerada per les primeres comunitats clandestines cristianes. És probable que Tecla fos canonitzada quan el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l’imperi romà, a la centúria del 300. En canvi el que sí és segur és que ja era venerada pel cristianisme a la centúria del 600, quatre segles abans de ser proclamada patrona de Tarragona. La Historiae Ecclesiastica escrita per l’anglès Beda l’any 731 -també quatre segles abans de la tarragonina proclamació- l’esmenta; i precisa que la seva festivitat és el ...23 de setembre!!!

normands que van acompanyar a Robert d’Aguiló -el víking que va restaurar Tarragona- durant els primers anys de la recuperació. Però sí que coneixem l’origen de la festa: any 1.321, arriba procedent d’Antioquia -prop d’on va viure i d’on va morir- la relíquia del braç. Les fonts revelen que la ciutat va preparar una rebuda espectacular que serviria com a referència per a la posterior estructuració de la festa.

L’ORIGEN DE LA FESTA No se sap si la veneració de Santa Tecla arriba durant els primers segles del cristianisme, o a través dels cavallers

Les mateixes fonts expliquen que per primer cop la població, a través de tots els seus estaments -polític, eclesiàstic, militar i treballador- ocupa el

carrer i se’l fa seu; l’espai s’omple dels nous balls fets pels gremis locals, en un procés de síntesi i reinterpretació de rituals cristians i precristians”. Curt i ras -malgrat que era un 17 de maig i no un 23 de setembre- tenim la primera referència cronològica de la Festa Major, amb tots els seus elements.

LES FONTS REVELEN QUE LA CIUTAT “VA PREPARAR UNA REBUDA ESPECTACULAR QUE SERVIRIA COM A REFERÈNCIA PER A LA POSTERIOR ESTRUCTURACIÓ DE LA FESTA”

Goig de Santa Tecla. Imprimit a Barcelona (1695).

Font Blog Goigs i Devocions

78

VIUSET2018 - SANTA TECLA

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques,8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

80

• Dret Civil • Dret Penal • Dret Laboral • Dret Administratiu • Assegurances c/ Higini Anglès 4, 1er 1a - Tarragona Tel/Fax: 977 234 835 | Mòvil: 627 318 943 fibladvocats@gmail.com

Sortida del Braç de Santa Tecla. Pla de la Seu. Santa Tecla, 1965.

Font Josep Ferrer (Tarragona Antiga)

LA CONSOLIDACIÓ DE LA FESTA En els anys posteriors aquella gresca es traslladaria al 23 de setembre. En aquella maniobra hi tindrien molt a dir els representants municipals de les classes populars. Serien precisament aquests els que forçarien la redacció i aprovació de les Ordinacions de Santa Tecla (publicades el 26 de juliol de 1370). Aquell text consagrava la festivitat cívico-religiosa de Santa Tecla, situada definitivament el 23 de setembre, en la celebració més important -juntament amb el Corpus- del calendari de la ciutat.

LES FONTS REVELEN QUE LA CIUTAT “VA PREPARAR UNA REBUDA ESPECTACULAR QUE SERVIRIA COM A REFERÈNCIA PER A LA POSTERIOR ESTRUCTURACIÓ DE LA FESTA” Una de les característiques més destacades d’aquell text és que crea i fixa l’estructura dels actes i la normativa d’engalanament dels carrers en la vigília i en la diada de la patrona, que s’ha mantingut de forma pràcticament inalterada fins a l’actualitat. Si bé és cert que amb anterioritat ja es celebraven diversos actes litúrgics per a commemorar la vida i miracles de la patrona, amb aquests elements, podem confirmar que la Festa Major de

82

Santa Tecla -la festa grossa de Tarragona, arrenca el 1.370 fa, exactament, 648 anys.

LA PROGRESSIVA ENTRADA DELS ELEMENTS DE LA FESTA La Tarragona de 1.370 ja no era aquell petit poble de 1.000 habitants de l’època de la restauració. S’havia convertit en una ciutat important que, malgrat les guerres i les pestes que assolaven aquella època, va arribar a tenir 6.000 habitants (Barcelona en tenia 40.000 i París -la gran urbs europea- en tenia 100.000). La Tarragona de 1370 -i la dels segles posteriors- era un formiguer de pagesos, d’artesans, de comerciants, de clergues i de nobles. Un petita reproducció del món a escala, reclosa a l’interior de les muralles.

La pervivència de molts elements arquitectònics de l’època porta a pensar, erròniament, que els elements més destacats de la festa (el Seguici Popular, el Bestiari, els Balls, els Castells) tenen un origen aparellat amb la festa. I això no es així. Aquests elements, que han acabat adquirint una presència destacada en el conjunt dels actes, s’incorporen a la festa -progressivament en el decurs del segles- com una manifestació del protagonisme que, en aquell món de desigualtats, reclamen les classes populars, la base del “formiguer”.

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

Professó del Braç de Santa Tecla. Ajuntament de Tarragona

EL BRAÇ DE SANTA TECLA Si bé és cert que el Braç de Santa Tecla -la relíquia del braç-, no té un origen relacionat amb el concepció lúdica de les classes populars, sí que ho és que és l’element més antic de la Festa. És l’element pioner. I té la seva lògica. L’Edat Mitjana es una època no tan sols dominada pel règim feudal, on l’Església jugava un paper destacat com a poder; sinó que ho es pel pensament espiritual d’aquelles societats. I aquest paisatge seria el que explicaria la condició primigènia de la relíquia.

El que molta gent no sap és com va arribar la relíquia. És una curiosa història que il·lustra una sorprenent, per desconeguda, i lucrativa activitat comercial. Segons les fonts un grup

de comerciants catalans que coneixien la Ruta de la Seda, van demanar autorització al rei Jaume II per a viatjar fins a Antioquia, on estava enterrada Tecla d’Icònium, i negociar la compra de la relíquia. Dit i fet. Poc després l’adquirien, sempre segons les fonts, pel valor d’un tron d’or, 200 cavalls andalusos i 400 formatges de Mallorca.

L’ADQUIRIEN, [LA RELÍQUIA] SEMPRE SEGONS LES FONTS, PEL VALOR D’UN TRON D’OR, 200 CAVALLS ANDALUSOS I 400 FORMATGES DE MALLORCA

ELS BALLS

A dalt, Ball de Bastons. Pla de la Seu. Santa Tecla, 1957. Font Josep Romeu (Tarragona Antiga). A baix, Sardanes. Rambla Nova. Santa Tecla, 1922. Font Rafael Vidal (Tarragona Antiga)

Els balls -coneguts també com a danses- serien la primera expressió genuïnament popular de la festa. Sorgeixen als gremis -tant als del pagesos com als d’artesans- i les fonts històriques documenten la seva existència des del moment en que la festa es popularitza, és a dir des que les famoses Ordinacions de 1.370 transformen la festivitat litúrgica de Santa Tecla en la Festa Major grossa de Tarragona. La Consueta d’aquell any (el precedent més remot dels actuals programes oficials d’actes) ho confirma.

ELS BALLS -CONEGUTS TAMBÉ COM A DANSESSERIEN LA PRIMERA EXPRESSIÓ GENUÏNAMENT POPULAR DE LA FESTA L’evolució d’aquelles primeres manifestacions conduiria a l’aparició dels Balls Parlats (alguns nous i d’altres redefinits a partir d’antics entremesos i danses). Era principis de la centúria del 1500 i aquelles representacions teatrals populars escenificades a l’aire lliure; treballades amb coreografies molt senzilles; que unien teatre, música i dansa; i que narraven aventures de moros i cristians, de pirates i de captius, i de bandolers i de cavallers; es convertirien en un dels elements protagonistes de la festa.

Clases de inglés a partir de 3 años Idiomas para todos los niveles Preparación de exámenes oficiales Cursos intensivos Casal de verano Cursos en el extranjero Cursos para empresas

86

977 505 373

www.billsenglishschool.com

Learning is fun since 1996 C/ Pau Claris, 3 baixos - Tarragona

Òptica Fullana dona un nou impuls a la seva tradicional secció d'audiologia Renova les seves instal·lacions i augmenta l'equip humà També incorporen les darreres novetats tecnològiques per oferir un millor servei professional. És per això que hem parlat amb els responsables tècnics de la secció d'audiologia Jaume Fullana i Emma Seritjol.

Quins són els símptomes habituals d'una pèrdua auditiva? Li resulta difícil seguir una conversa en un espai sorollós, com ara un restaurant? La família li diu que apuja molt el volum de la TV? A vegades contesta sense saber ben bé el que li han preguntat? Fa un esforç per entendre el que li diuen? Té problema per entendre el telèfon mòbil si el truquen en espais sorollosos?

sense precipitar-se.

Quines són les darreres novetats del mercat? L'últim del mercat són uns audiòfons invisibles, però amb la máxima qualitat tècnica per una bona adaptació natural. Els convidem a provar-los. .

Quines solucions hi ha? En resum hi ha dos grans apartats d'ajudes auditives, les que van dins de l'oïda i les que van per fora l'oïda; s'anomenen intracanal i retroauricular.

Després de fer una revisió de la seva audició li provem uns aparells perque pugui comprovar la millora i valorar-ho

VIUSET2018 - COMERÇ

Fotos Pierre Grubius

Què hem de fer si ens sentim identificats amb algun d'aquests símptomes? Vingui a visitar-nos a òptica Fullana, li farem un estudi auditiu complet sense compromís per poder avaluar la seva salut auditiva i les possibles millores...

Amb el pas del temps les noves tecnologies han evolucionat molt, tècnica i estèticament. Ajuden a entendre millor i ho fan des de dispositius d´última generació. Li oferim el millor per a cada situación i pacient amb una atenció personalitzada.

Rambla Nova, 88 | Tel 977 234251

87

ELS FOCS ARTIFICIALS I ELS CORREFOCS Un altre element que apareix en aquelles dècades finals de la centúria del 1.300 són els focs artificials. La Consueta de 1383 ja documenta que els adroguers i els especiers de la ciutat, han fabricat “voladors de foc grec” que seran cremats la nit de la vigília de Santa Tecla des del Corral (actual Plaça de la Font). El precedent més remot no tan sols dels actuals focs artificials, sinó també dels Correfocs -que apareixen al finals del segle XX-, i que confirmen la tradicional i històrica relació entre Tarragona i la pirotècnica.

Que els “voladors de foc grec” es cremessin al Corral i no al Pla de la Seu no ens hauria de sorprendre. Les Festes de seguida es van convertir, també, en una exhibició de poder. La Tarragona de l’època, durant quasi cinc segles, viuria un conflicte permanent entre el poder civil i el poder eclesiàstic. Els “voladors de foc grec”,

88

a més de ser d’un element dotat d’una gran espectacularitat que prestigiava el seu patrocinador, eren també una manifestació radicalment oposada a la contenció que imposava la litúrgia cristiana.

LA CONSUETA DE 1383 JA DOCUMENTA QUE ELS ADROGUERS I ELS ESPECIERS DE LA CIUTAT, HAN FABRICAT “VOLADORS DE FOC GREC” A la dreta, Castell de focs. Foto Pierre Grubius.

Sota aquestes línies, Primera actuació dels Diables. Carrer Major. Santa Tecla, 1984. Font Rafael Vidal (Tarragona Antiga).

VIUSET2018 - SANTA TECLA

89

1988 -2018

Mercor, experiència i evolució constant . www.mercortarragona.com Prat de la Riba, 15 - 43001 - Tarragona - Telf. 977 240 210

experiència i evolució constant

www.mercortarragona.com info@mercortarragona.com

EL MAGÍ DE LES TIMBALES Malgrat la seva història i tradició és un dels darrers elements a incorporar-se a la festa. Les fonts revelen que el Magí de les Timbales, apareix per primer cop -si més no, així està documentat- l’any 1775. Actualment és l’únic timbaler supervivent dels tres jocs de timbalers que, amb els trompeters, anaven a cavall anunciant la festa. L’evolució de la festa ha condemnat els cavalls i els trompeters a la desaparició, però el Magí de les Timbales, obre el Seguici Popular format pels Gegants de la ciutat.

ÉS L’ÚNIC TIMBALER SUPERVIVENT DELS TRES JOCS DE TIMBALERS QUE, AMB ELS TROMPETERS, ANAVEN A CAVALL ANUNCIANT LA FESTA

90

A dalt, Magi de les Timbales. Plaça de la Font. Santa Tecla, 1951. Font Enric Brull (Tarragona Antiga). Sobre aquestes línies, gravat de Tarragona del cartograf francés Alexandre Laborde (1802). Font Blog Quina la fem

La història del nom d’aquest element es, també molt curiosa. Per què no seria fins ben entrada la centúria del 1800, a mida que desapareixen els cavalls, que se li assignaria definitivament aquest nom. Les fonts, altra vegada, revelen

VIUSET2018 - SANTA TECLA

que es el Magí i no el Joan, el Martí o, senzillament, l’home dels Timbals, per què en el moment en que es va convertir en l’únic element a cavall del Seguici Popular, aquest paper era representat per una persona que s’anomenava així.

cuidem el que ens uneix mantenim més de mil km de carreteres

Un centenar de persones treballa cada dia a la xarxa viària de la Diputació per garantir la seguretat a les carreteres. Informa-te’n a www.dipta.cat

Cursos per nens, adolescents i adults.

Prova de nivell i matrícula gratuïta.

Places limitades - reserva la teva ara!

Visit bstarragona.com for more information e-mail: british@bstarragona.com Plaça Ponent, 5 2ª planta - 43001 TARRAGONA Tel: 977 211605

L'aparador

de Tarragona

L'aparador

de Tarragona

A l'esquerra, sortida dels Cap-grossos. Pla de la Seu. Santa Tecla, 1919. Font Rafael Vidal (Tarragona Antiga). A baix, sortida dels Gegants. Pla de la Seu. Santa Tecla, 1912. Font Rafael Vidal (Tarragona Antiga)

GEGANTS MOROS, GEGANTONS NEGRITOS, NANOS VELLS I EL BESTIARI Són els elements protagonistes del Seguici Popular i el seu origen es remunta, com el Magí de les Timbales, a finals de la centúria del 1700 i principis del 1800. Probablement son els Nanos, també anomenats Cap-grossos, els que ens aproximen d’una manera més fidel al seu origen. El seu vestuari característic ens transporta a una època de cassaques i de tricornis. Una Tarragona, que si bé no havia incrementat significativament la població

94

ni l’activitat econòmica respecte als segles medievals, sí que era substancialment diferent.

Gegants i nans són una expressió, altre cop, netament popular; que se situa en la fràgil línia que separa la solemnitat de la de la sàtira, que tant ens agrada els catalans de trepitjar. I són, també, una expressió de participació i d’integració: durant generacions -segles caldria dir- els homes de la comunitat gitana de Tarragona han estat

VIUSET2018 - SANTA TECLA

DURANT GENERACIONS -SEGLES CALDRIA DIR- ELS HOMES DE LA COMUNITAT GITANA DE TARRAGONA HAN ESTAT ELS PORTADORS D’AQUESTS ELEMENTS els portadors d’aquests elements. Una tradició que ha passat de pares a fills i que ha estat, i que és, una condició que expliquen amb orgull.

DG

SERVEIS METAL·LÚRGICS

“Hàbits positius, màxima motivació i confiança” • Reforç de primària, ESO, Batxillerat, Cicles formatius i Universitat • Control i planificació dels deures • Classes d´idiomes (anglès, francès i alemany) • Cursos per a la preparació dels exàmens oficials • Art in English. Aprèn anglès a través de la pintura i les manualitats • Mecanografia per ordinador CENTRE QUE EMPRA EL MÈTODE

Narcís Oller, 4 - 43007 Tarragona info@aulavall.com

Vine i ! informa’t 667 579 285 667 579 286

- TALL A MIDA DE PERFILS - CISALLA I PLEGADORA

- PLASMA - OXITALL

- GRANALLAT I PREPINTAT - CORBAT - GALVANITZAT - ZINCAT

comercial@smdg.es 977 107 017 C/ SOFRE 14, P.I. RIU CLAR- TARRAGONA www.smdg.es

C/ Gran Canaria, 23. 43006 Urb. La Granja - Tarragona Tel. Consulta: 977 55 40 20 info@netadent.com

Clínic a Dental NETADENT It was born in Tarragona in 1999. Enjoy your life

www.aulavall.com

Classes de reforç i idiomes!

ESPECIALISTES EN LA DISTRIBUCIÓ DE FERRO I ACER INOXIDABLE

WWW.NETADENT.COM

ELS CASTELLERS Els castellers son el penúltim element que s’incorpora a la festa.

Només els Correfocs -representats pels Balls de Diables- són més recents. Però això, en cap cas, vol dir que la relació entre els castells i la festa sigui cosa de quatre dies. Un altre cop les fonts documentals ens revelen que a principis de la centúria del 1800 ja es feien castells per Santa Tecla. En aquell segle XIX, però, eren les colles castellers de Valls i d’El Vendrell, les que eren convidades a la festa. És a partir de principis, i en el decurs, del segle XX que les colles castelleres tarragonines prenen força i protagonisme. Els testimonis gràfics de l’època ho revelen. I és també a partir d’aquell moment que es converteixen en un dels elements protagonistes de la Festa de Santa Tecla. La baixada de les escales de la Catedral seria el seu bateig de foc. Un protagonisme que destaca, sobretot, a partir del darrer quart del segle passat, i que, per Santa Tecla, converteix l’antic Corral en una de les grans places castelleres del món.

DURANT GENERACIONS -SEGLES CALDRIA DIR- ELS HOMES DE LA COMUNITAT GITANA DE TARRAGONA HAN ESTAT ELS PORTADORS D’AQUESTS ELEMENTS

A dalt, actuació castellera. Plaça de la Font.

Santa Tecla, 1988. Font Rafael Vidal (Tarragona Antiga). A la dreta, baixada del pilar per les escales de la Catedral. Ajuntament de Tarragona

96

VIUSET2018 - SANTA TECLA

Imagini el confort

StresslessÂŽ

Origen Norway Des de 1934

www.stressless.com

SofĂ s i butaques de confort absolut 97

ELS DIABLES El Ball de Diables de Tarragona sintetitza diversos elements i diverses tradicions. Recullen la tradició de la teatralització i de la dansa, que clava les seves arrels a la gènesi popular de la festa; i hi sumen la simbologia del mal, també d’arrel medieval, situant-se a l’extrem oposat a les manifestacions religioses de caràcter solemne. Son l’altra cara de la moneda de la Processó i del seu element més destacat -el braç de Santa Tecla-; i representen l’esperit radical de la festa de les classes populars medievals Tot i que alguns cartells de la Festa Major de finals del segle XIX esmenten la participació de Diablos, no seria fins el 1984 que s’incorporaria -de forma organitzada i estable- l’element més nou de la festa. Hereus dels Correfocs medievals, retornen amb tota la força, la simbologia i l’estètica originària i, pràcticament de forma immediata, es converteixen en un dels elements de la festa més espectaculars i que genera més expectació.

Primera actuació dels Diables. Carrer Major. Santa Tecla, 1984. Font Rafael Vidal (Tarragona Antiga)

98

VIUSET2018 - SANTA TECLA

Sanejaments Vives

sjvives@sjvives.cat - www.sjvives.cat - c/estany sn pol riu clar i c/maria cristina 50 - 977 540 490 - tarragona

El passat 7 d'Agost va obrir les portes la botiga ARTESANAT, al carrer Major número 17 de Tarragona La botiga està dissenyada en diferents seccions amb productes de gran varietat, la majoria artesans, elaborats a Catalunya que expliquen els signes d'identitat del nostre país.

Alguns articles estan dedicats al souvenir i d'altres són gastronòmics, entre els que podem destacar els torrons, les melmelades i els licors de ratafia i cassis, tots de la nostra terra i d'una qualitat excel·lent.

A la secció de cistelleria estan especialitzats en fibres naturals, cistells de vímet, cabassos de palma, paneres , catifes i objectes decoratius .

A l'àmplia secció de paraments per a la llar, podràs trobar articles de ceràmica rústica i d'autor, de fusta d'olivera, de faig, de boix... i tot un món d'articles quotidians de tota la vida A la nova botiga també tenen cabuda per als més petits, amb una gran col·lecció de joguines de fusta, com titelles, capgrossos, disfresses, retallables....

A Artesanat trobareu un tracte personalitzat i, com a clients, cobriran totes les vostres necessitats.

Visita ARTESANAT, al Carrer Major 17 - Tarragona Tel. 877 07 65 13

100

VIUSET2018 - PUBLIREPORTATGE

101

CARTELLS DE SANTA TECLA 150 ANYS D’HISTÒRIA DE FESTA MAJOR Marc Pons

Els cartells de Santa Tecla son un dels testimonis més eloqüents dels grans canvis que han operat en la societat tarragonina en l’últim segle i mig llarg 1878

1883

Des que el 1864 es va editar el primer programa de festes -si més no es el document més antic que es conservaels cartells de Santa Tecla no tan sols dibuixen l’evolució de les preferències artístiques dels tarragonins i tarragonines de cada època, sinó que també son un reflex dels diferents poders que han transitat per la ciutat des de fa 154 anys. Repúbliques federalistes, democràcies d’alternança, dictadures militars i monarquies constitucionals han deixat l’empremta dels seus respectius règims sobre cadascun dels cartells de la Festa Major. Documents gràfics que contribueixen a explicar la història de la Festa Major de Santa Tecla, i la de la ciu-

102

1894

tat de Tarragona.

ELS CARTELLS DEL SEGLE XIX Els cartells de les últimes dècades del segle XIX ens mostren una Tarragona que estava entusiasmada per l’enllumenat elèctric dels carrers. Per a tenir una idea del que això significa, direm que la xarxa viària tarragonina de la centúria del 1800 tenia un enllumenat precari, que alternava els fanals que cremaven amb els materials tradicionals amb els escassos llums de gas que s’havien instal·lat en alguns dels trams més elitistes de la ciutat. L’enllumenat urbà elèctric no es generalitzaria fins a principis del segle XX.

VIUSET2018 - SANTA TECLA

Amb aquests elements s’entén que l’enllumenat elèctric efímer que es col·locava als carrers de la ciutat, ocupés un lloc destacat en aquells programes de festes. Com l’ocupaven, també, les “Corridas de Toros”. El futbol ja havia estat inventat, però encara no s’havia difós àmpliament, i malgrat que ens costi imaginar-ho, a Catalunya, en aquells anys, l’espectacle de masses predilecte eren els bous. La modernitat, representada per l’electricitat, i l’atavisme, representat pels bous, es donaven la mà.

Els cartells, impresos en rigorós castellà malgrat que aquella societat era en la seva pràctica totalitat catalanoparlant (la llengua catalana estava proscrita de la vida pública i, fins a cert punt, perseguida en l’àmbit privat) ens revelen un altre detall curiós: la presència de “Globos aerostáticos” com una de les atraccions destacades d’aquelles festes. L’ambició humana per la conquesta de l’aire tenia, també, la seva quota de protagonisme, que compartia amb les històrica i tradicional “Procesión General”.

103

1900

ELS CARTELLS AL TOMBANT DEL SEGLE XX La Tarragona de les tres primeres dècades del segle XX era una petita ciutat de 25.000 habitants (Barcelona s’aproximava al milió de residents); que, encara, vivia a l’ombra de Reus, la gran capital del sud de Catalunya durant els dos segles anteriors. Però apuntava maneres del que seria, o en el que es convertiria, posteriorment. Els cartells abandonen la pobresa cromàtica de les dos tintes i el fons sèpia i es llancen a una varietat de colors, de formes i de tècniques que contrasten clarament amb els anteriors.

El cartell de 1894 incorpora, per primer cop, una representació pictòrica serigrafiada del perfil marítim de Tarragona que s’acabaria convertint en un motiu constant i recurrent durant més d’una dècada. Són els anys que, amb la independència de Cuba, Puerto Rico i Filipines, l’imperi espanyol d’ultramar resta definitivament liquidat. Però aquest detall no devia resultar massa transcendent a Tarragona, per què els cartells (intensa varietat cromàtica al marge) son una al·legoria al mar i a la

104

1922

condició marinera de Tarragona.

En canvi, el que no va patir massa alteració -respecte a les dècades anteriors- serien les preferències artístiques dels tarragonins i tarragonines. El Nàstic ja havia començat a funcionar -però no a fer rodar la pilota-; i les “Corridas de Toros” continuaven ocupant un lloc destacat en el programa de festes. Com el continuaven mantenint els “Globos Aerostàticos” i la “Procesión General”. Comencen a aparèixer certs elements genuïns: com els castells (en aquella època de Valls) o les recuperades danses tradicionals.

ELS CARTELLS DELS “FELIÇOS 20’S” I DELS ESPERANÇADORS 30’S Tarragona era una petita ciutat, però no estava desconnectada del món. Els “feliços 20’s”, que tanta literatura i cinematografia han inspirat, també van tenir el seu reflex en aquella societat tarragonina en ple procés de transformació. Apareixen els primers cartells editats en català (impulsats per l’obra política i cultural que la Mancomunitat

VIUSET2018 - SANTA TECLA

1932

i la Generalitat republicana imprimien al país); i amb ells les primeres Revetlles.

Els Balls Populars es mantenen, però les “Bandas de Música Militares” deixen pas a les Orquestres.

Un altre canvi significatiu es la progressiva desaparició de les “Corridas de Toros”. I si bé és cert que durant la dècada dels 20, el bous encara son presents en alguns programes de festes, en la dècada dels 30 s’observa que serien pràcticament arraconats i substituïts per actes de caràcter esportiu. Són els anys en que es sublima la pràctica esportiva popular com una forma de cultura; i són els anys, també, en que el futbol desbanca, definitivament, els bous com a espectacle de masses preferit per la societat.

Les curses pedestres (el precedent més remot de l’actual atletisme), les curses ciclistes i els concursos de natació, copen els programes de festes; acompanyats dels, cada cop més presents, actes culturals; tant els de caire popular (representacions teatrals, audicions corals), com els que es presenten dins d’una categoria més elitista (recitals de poesia, festes literàries). Tot plegat amb la presència, cada cop més visible dels elements tradicionals del Seguici i, cada cop més discreta, de la històrica Processó.

NECESSITES UN INDUSTRIAL?

O UN TURISME?

(mesures zona de càrrega, en metres: Alt x Ample x Llarg)

3-4 m3

1,20 x 1,43 x 1,60

12 m 3

1,85 x 1,72 x 3,27

6-7 m 3

1,44 x 1,72 x 2,25/2,70

8-10 m3

1,66 x 1,72 x 2,50

15 m3

1,96 x 1,72 x 4,60

20 m3

2,20 x 2,00 x 4,30

MÉS VEHICLES A

Reus: c/ Faió, 4. Tel 977 770 207 Lleida: Ctra. LL-11, Km 10. Tel 973 232 518

info@conrad2.com

www.conrad2.com

1939

1942

LA FOSCA DICTADURA La dictadura franquista va representar un gran pas enrere en tots els camps de la cultura i del civisme. I la Festa Major de Tarragona no seria una excepció. Els primers cartells de l’època dictatorial son convertits en un instrument més de la propaganda del regim franquista. El primer cartell de festes que s’edita posteriorment a la finalització de la Guerra Civil, publica en caràcters destacats la reveladora cita “Año de la Victòria”. Tornen les dues tintes i el fons sèpia.

Torna la llengua castellana.

El cartell de 1942 (el de la tercera Festa Major de la postguerra) és el darrer que detalla el programa. Després de 1942 cap altre cartell -ni en l’etapa dictatorial ni en la constitucional- detallarà el programa. Però aquell darrer testimoni és molt ric en detalls, i revela un canvi brutal -una reculada monumental- que, cal dir-ho, no tenia cap relació amb les preferències artístiques de la societat tarragonina.

Era un programa de festes fet a mida per a satisfer, estrictament, la difusió de la propaganda ideològica del règim.

Les “Solemnes Fiestas Religiosas”, presentades com la manifestació escènica més eloqüent de la ideologia nacional-catolicista del règim franquista, passaven a ocupar el lloc més destacat en el cartell de festes. I els elements històrics i tradicionals eren rebaixats a la categoria de folklore regional. No hi ha més cartells detallats, però els programes de mà revelen que, passat el temps, el règim no variaria la seva posició i únicament autoritzaria la incorporació de nous actors, prèvia valoració de la censura governativa.

consistori elegit democràticament des de la II República. El cartell de la Festa Major del primer Ajuntament democràtic de la contemporaneïtat reflecteix aquell canvi. Es recupera la paleta cromàtica. S’actualitza el disseny. S’incorporen nous actors. I torna la llengua catalana. Santa Tecla, la festa, torna a la ciutat, a la seva societat.

EL RETORN DE SANTA TECLA. L’art és l’expressió del pensament d’una societat. I aquesta cita és, com no podia ser d’una altra manera, aplicable al disseny dels cartells i a la composició del programa de festes. El 3 d’abril de 1979 Tarragona votava el seu primer

106

VIUSET2018 - SANTA TECLA

1979

TERRITORI

NEIX LA GEGANTA

6 108

FRIDA

BESTIARI

La Festa Major de Santa Tecla 2018 serà recordada a Tarragona pel feliç naixement d’una nova geganta que s’incorporarà a tota la munió de gegants, nanos i bestiari fantàstic de la ciutat. Us presentem la Frida

Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius

E

l Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona és ple de gom a gom. Entre el públic s’ha generat una gran expectació per veure com és i quines característiques té la primera geganta adaptada de la ciutat.

Només se’n coneix el nom: Frida, nom que immediatament evoca a la pintora mexicana Frida Khalo. La incògnita es manté fins al darrer moment.

Aquest acte de presentació està pensat perquè tothom en pugui gaudir, sigui quina sigui la seva condició, tant per persones que pateixen algun tipus de minusvalidesa com per a les que no. Per tant, la primera filera del públic s’omple de persones que necessiten cadira de rodes, crosses o que pateixen algun tipus de deficiència intel·lectual o sensitiva. Tots ells i elles llueixen samarretes en les que es pot llegir el lema Festa per a tothom.

L’emoció es respira en l’ambient mentre la Frida espera, tapada sota un

llençol blanc, que arribi el moment de la seva descoberta.

La Frida no està sola en aquest moment, perquè tot acte de bateig demana uns bons padrins. L’acompanyen el gegant Martí de Premià de Mar i el gegantó Rafael. El Martí també és un gegant adaptat. Representa un pagès de Premià que va lluitar contra els pirates berbers que assetjaven la costa entre els segles XVI i XVIII i que té la seva fama ben guanyada perquè va ser valent, aguerrit i va plantar cara a totes les dificultats. Per altra banda, el gegantó Rafael pertany a l’escola Sant Rafael de la Diputació de Tarragona i és una representació de l’arcàngel que dóna nom al centre, al qual as-

VIUSET2018 -BESTIARI

LA PRIMERA FILERA DEL PÚBLIC S’OMPLE DE PERSONES QUE NECESSITEN CADIRA DE RODES, CROSSES O QUE PATEIXEN ALGUN TIPUS DE DEFICIÈNCIA INTEL·LECTUAL O SENSITIVA

109

sisteixen persones amb discapacitat intel·lectual.

UNA SANTA TECLA INCLUSIVA I PER A TOTHOM La geganta Frida és especial en tots els sentits. A diferència dels gegants tradicionals va sobre rodes i la seva adaptació arriba al punt de disposar d’un mecanisme que pot anar acollat a una cadira de rodes per tal que qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condició física, pugui portar-la i participar de la festa en el sentit més inclusiu de la paraula, perquè la Frida fa que desapareguin les traves i barreres físiques que es poden presentar a l’hora de moure i fer ballar un gegant. La segona funció que compleix és la visibilització del col·lectiu de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, creant llaços d’empatia i de simpatia i permetent a tothom participar en igualtat de condicions en la Santa Tecla més completa que s’ha celebrat fins ara.

El programa Festa per a Tothom està implantat a Tarragona des de l’any 2001 amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat i de Dow Chemical, empresa que ha patrocinat la geganta Frida i que sol estar present en els principals moviments inclusius i de sensibilització envers la ciutadania amb minusvalidesa que es porten a terme a Tarragona, juntament amb un nombrós grup de voluntaris, la implicació dels quals també val la pena destacar enormement.

AQUESTA ÉS LA FRIDA La geganta Frida és obra de l’escultora vilafranquina Dolors Sans, qui ha creat una imatge molt realista de la pintora mexicana Frida Khalo (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 1907-1954). El vestuari que porta, un vestit de tall mexicà, ha anat a càrrec de la modista Rosa Casulleras. La Frida fa 3,10m l’alçada i porta el cap guarnit amb una toia de flors. A l’esquena hi porta un mico i a la mà esquerra hi porta uns pinzells i una altra figura, al·legòrica a la cotilla que Khalo va haver de portar durant més de la meitat de la seva vida després de patir un accident que la va destrossar, amb una aparatosa fractura de columna vertebral, diverses costelles, el coll, la pelvis i una cama per onze llocs diferents. Es va haver de sotmetre a 32 operacions quirúrgiques i per tant, la seva imatge arquetípica és la del dolor. De la seva obligada postració va néixer el deliri per la pintura que va convertir a Frida Khalo en una figura de rellevància mundial i més enllà d’això, en la imatge d’una dona lluitadora, soferta, valenta, decidida, que malgrat les seves privacions físiques i les immenses dificultats que li representaven, no va donar el braç a tòrcer i es va mantenir ferma en les seves conviccions fins a la fi dels seus dies.

La geganta Frida vol representar tot això: les ganes de superació i el desig de participar i de passar-ho bé en unes festes com les de Santa Tecla, pensades també per a tothom.

A DIFERÈNCIA DELS GEGANTS TRADICIONALS VA SOBRE RODES I LA SEVA ADAPTACIÓ ARRIBA AL PUNT DE DISPOSAR D’UN MECANISME QUE POT ANAR ACOLLAT A UNA CADIRA DE RODES

110

VIUSET2018 -BESTIARI

112

de l'habitatge

Extintors Rion VIUFEB2018 | PUBLICITAT

Sistemes de protecció contra incendis

L'aparador

C/ Vilaseca, Nau 2 43110 LA CANONJA (Tarragona) Tel. 977 541 115 www.extintorsrion.com extintorsrion@extintorsrion.com

83

de Santa Tecla

018

1975-2

ELECTRICITAT TARRAGONA

Més de 43 anys al seu servei Instal·lacions i manteniment d’electricitat - Domòtica - Telecomunicacions Lampisteria - Gas - Calefacció - Aire condicionat - Energia solar

Venda de sanitaris, aixetes, mampares, mobles de bany, accessoris i electrodomèstics

C/ Reial, 23-A · 43004 Tarragona

Tel. 977 24 05 05

www.electricidadtarragona.com

EL BESTIARI FANTÀSTIC DE TARRAGONA:

L’ÀNIMA DEL SEGUICI POPULAR El bestiari popular de Tarragona és una part inseparable de la Festa de Santa Tecla i de la tradició pertanyent a l’imaginari català més ancestral Roser Pros-Roca

A

nem a conèixer els elements més genuïnament tarragonins de la fauna fantàstica. Alguns d’ells ballen al so de la gralla o de les dolçaines. Els més sofisticats branden animosos mentre les bandes que els acompanyen repeteixen una i mil vegades l’Amparito Roca, l’himne de la Festa Major de Tarragona. N’hi ha que arremeten contra la gent en forma de divertida envestida. Altres escupen foc formant un espectacle brutal de llum i espurnes. N’hi ha que són altius, personificació de distingits personatges als que acompanyen altres de populars, de baixa estatura però d’enorme testa, entre els que es barregen nobles i plebeus amb la mateixa finalitat: divertir al personal i celebrar la festa. Perquè quan surten al carrer, fan festa. Perquè són, en sí, la festa: estem parlant del Bestiari del Seguici Popular de Tarragona i dels Gegants i Nanos de la ciutat.

Tot i que els gegants, els nans, el Magí de les Timbales, el Drac i la Víbria surten al carrer per Sant Magí (19 d’agost), per Carnaval o per Sant Joan, per poder veure complert el Seguici Popular, cal esperar a Santa Tecla que es celebra el 23 de setembre.

L’ORIGEN DE LA FESTA Cal buscar-lo en el moment que el rei Jaume va portar a Tarragona una relíquia del braç de Santa Tecla procedent d’Armènia. Corria l’any 1321 i l’arribada d’aquella espurna d’os de la Santa va ser un esdeveniment tan important que van sortir a rebre’l tots els estaments de la ciutat. Uns anys més tard, el 1370, l’arquebisbe Pere Clasquerí va promulgar unes ordinacions accedint a la petició formulada pel Consell Municipal, en les que equiparava la festa amb la del Corpus, donant-li

114

VIUSET2018 -BESTIARI

Bona Festa Major!

nem a conèixer els elements més genuïnament tarragonins de la fauna fantàstica. Alguns d’ells ballen al so de la gralla o de les dolçaines. Els més sofisticats branden animosos mentre les bandes que els acompanyen repeteixen una i mil vegades l’Amparito Roca, l’himne de la Festa Major de Tarragona. N’hi ha que arremeten contra la gent en forma de divertida envestida. Altres escupen foc formant un espectacle brutal de llum i espurnes. N’hi ha que són altius,

LA FESTA MAJOR TÉ ORIGEN RELIGIÓS I LA SEVA FUNCIÓ ÉS HOMENATJAR LA PATRONA DE LA CIUTAT, SANTA TECLA personificació de distingits personatges als que acompanyen altres de populars, de baixa estatura però d’enorme testa, entre els que es barregen nobles i plebeus amb la mateixa finalitat: divertir al personal i celebrar la festa. Perquè quan surten al carrer, fan festa. Perquè són, en sí, la festa: estem parlant del Bestiari del Seguici Popular de Tarragona i dels Gegants i Nanos de la ciutat.

Tot i que els gegants, els nans, el Magí de les Timbales, el Drac i la Víbria surten al carrer per Sant Magí (19 d’agost), per Carnaval o per Sant Joan, per poder veure complert el Seguici Popular, cal esperar a Santa Tecla que es celebra

116

el 23 de setembre.

L’ORIGEN DE LA FESTA Cal buscar-lo en el moment que el rei Jaume va portar a Tarragona una relíquia del braç de Santa Tecla procedent d’Armènia. Corria l’any 1321 i l’arribada d’aquella espurna d’os de la Santa va ser un esdeveniment tan important que van sortir a rebre’l tots els estaments de la ciutat. Uns anys més tard, el 1370, l’arquebisbe Pere Clasquerí va promulgar unes ordinacions accedint a la petició formulada pel Consell Municipal, en les que equiparava la festa amb la del Corpus, donant-li la mateixa importància cabdal. Per tant, d’aquelles ordinacions va néixer el mandat que els dies 22 i 23 de setembre a Tarragona hi hagi festa grossa. El 22 amb la cercavila de vigília en la que surt el Seguici Popular en pes, i el dia 23, amb l’anada i tornada d’ofici, amb la bandera de la ciutat i la sortida del Braç en processó, precedit pels balls i el bestiari i acompanyat per les autoritats municipals i representants de confraries i gremis.

Per tant, el dia 22 de setembre, per allò d’anar escalfant motors, el Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera i el Lleó, seguits per tota la resta de balls (alguns d’ells parlats) que formen el Seguici Popular, acompanyats de grallers i timbalers, bandes, sacaires i dolçainers, imprescindibles perquè puguin ballar i avançar, es fan els amos i protagonistes de la celebració als carrers de la Part Alta de Tarragona, principalment entre la Plaça de la Font, Pla de la Seu i voltants de la catedral, perquè perquè la Festa Major té origen religiós i la seva funció és homenatjar la patrona de la ciutat, Santa Tecla.

BÈSTIES “BONES” I BÈSTIES “DOLENTES” Es pot fer una distinció força precisa de quines de les bèsties del Seguici Popular tenen una connotació negativa i quines la tenen positiva, d’acord amb la seva iconografia. D’una forma

VIUSET2018 -BESTIARI

11-14 CAMBRILS OCTUBRE ENTRADA AL

2018 PAÍSDELVI

DIJOUS 11 18h: Inauguració oficial de la mostra 18h a 22h: Fira. Degustació de vins i tapes 18h a 20h: Tallers infantils de cuina saludable 19.30h -20.30h: Tast guiat de vins D.O Catalunya 20h: Actuacions musicals de l’Escola de Música de Cambrils

DIvendres 12 11 a 14h i de 18 a 22h: Fira. Degustació de vins i tapes 11 a 13h i de 18h a 20h: Taller infantils de cuina saludable 19h a 20.30h: Tast guiat de vins 20h: 1er Cicle de Cinema Enogastronòmic de Cambrils 20h: Actuació musical en directe del grup “Pepper & Soul”

DIssabte 13 11 a 14h i de 18 a 22h: Fira. Degustació de vins i tapes 11 a 13h i de 18h a 20h: Taller infantils de cuina saludable 19h a 20.30h: Tast guiat de vins 20h: 1er Cicle de Cinema Enogastronòmic de Cambrils 20h: música cubana en directe amb el grup “Luis Aguilar”

DIumenge 14

9 a mostra de vi i gastronomia al parc del pescador

11 a 14h i de 18 a 22h: Fira. Degustació de vins i tapes 11 a 13h i de 18h a 20h: Taller infantils de cuina saludable 12h: DIADA CASTELLERA fira del vi 19h a 20.30h: Tast guiat de vins 20h: 1er Cicle de Cinema Enogastronòmic de Cambrils 20h: Sessió Disco Va de So by Dj Rayo

ràpida i intuïtiva: si escupen foc representen el Diable i si no ho fan, a altres personatges i símbols evangèlics, tot i que la Cucafera navega entre aigües. Així de senzill. I això sense perdre de vista que totes tenen un rerefons religiós, donat que originàriament, el bestiari va néixer per simbolitzar el Maligne en la processó de Corpus, demostrant que Crist havia vençut amb la seva resurrecció i ascensió al Cel, a la pròpia mort i a les forces infernals.

Cal buscar la primera representació de les bèsties que formen el Seguici Popular al segle XIV. La Cucafera ja està documentada l’any 1381 quan va visitar Tarragona la Cuca de Montblanc i encara que llença caramels per la boca, personifica el mal amb el seu aspecte entre simpàtic i ferotge.

Amb posterioritat a la Cucafera es van anar afegint al bestiari fantàstic tarragoní la resta de figures que composen el Seguici Popular.

Aquest comença amb el Ball de Diables, que té el seu origen en la representació de Sant Miquel del 1426.

Mostra la lluita entre el bé -personificat en l’arcàngel Sant Miquel- i el mal -encarnats pels diables, Llucifer i la Diablessa. Porten pirotècnia en forma de carretilles i sortidors i acaben la seva actuació recitant uns versots satírics, que sovint posen el dit a la nafra dels representants del poder polític i social del moment. Però no cal patir, tot forma part de la festa.

Veiem les bèsties que formen el bestiari fantàstic de Tarragona en estricte ordre d’aparició, tal i com el públic les poden veure en gaudir del Seguici Popular.

El Drac és la primera carcassa,la que obre el Seguici popular. Es tracta d’una de les imatges més ferotges del bestiari tarragoní. Està documentat des del 1426. L’església medieval el va fer encarnació del mal enfrontant-lo amb Sant Jordi, que li donà mort. Tanmateix, altres tradicions veuen en el drac a un ésser mitològic guardià d’indrets sagrats i savi defensor de secrets tan vells com la Terra. El Drac de Tarragona escup foc i té unes enormes ales.

LA VÍBRIA ÉS UN DRAC FEMELLA AMB CLARES ATRIBUCIONS FEMENINES AL PIT I AL VENTRE

118

VIUSET2018 -BESTIARI

que crida a les criatures a donar-li a la Víbria els xumets que ja no faran servir perquè s’han fet grans.

El Griu és la darrera incorporació al bestiari fantàstic de Tarragona. Llargament reivindicat, finalment es va incorporar al Seguici Popular de Santa Tecla l’any 2014. El Griu representa a una bèstia mitològica que té a Tarragona una base històrica perquè apareix esculpit al sotacor de la sagristia de la catedral i també en un capitell del claustre datat cap a l’any 1362. És una carcassa zoomòrfica que mostra

El segueix el Bou, una representació d’aquesta bella bèstia que també està dotada de foc a les banyes i a la boca. El Bou és un d’aquells casos que ha anat canviant el seu sentit amb el pas dels anys, donat que en un primer moment representava el bou que la tradició col·loca al costat d’una mula a l’estable de Betlem en el que va néixer Jesús, però que amb posterioritat la iconografia popular va anar fent feroç fins a convertir-lo en una bèstia de foc. El Bou de Tarragona es va recuperar el 1992 després de molts anys d’oblit.

La Víbria és un drac femella amb clares atribucions femenines al pit i al ventre, però té cap d’àliga, unes grans ales de ratapinyada, unes urpes enormes sobre les que es sosté, pròpies d’una au rapaç i una cua cargolada en forma de serp. Quan tots els seus punts pirotècnics s’encenen és fins i tot més ferotge que el drac, però tot i així compta amb el beneplàcit popular i fins i tot, dins el programa de Santa Tecla, hi ha una activitat

LA MULA TÉ UN SENTIT NEGATIU PERQUÈ ES MENJAVA LA PALLA DEL MATALÀS DEL NEN JESÚS ACABAT DE NÉIXER

120

una monstruosa barreja lleó i una àliga. I malgrat que ambdós animals són símbols evangèlics el Griu és una bèstia de foc i ben espectacular.

L’Àliga de Tarragona és una representació majestuosa d’aquesta au, en el sentit més positiu de l’expressió, com positiu i carregat de distinció és també

VIUSET2018 -BESTIARI

entre un

el

Màquines registradores · TPV · Calaixos automàtics · Material d’oocina · Servei tècnic · Copisteria · Tallers de manualitats · Impresió 3D

Group Marti us desitja Bones Festes!

Consulta els tallers de manualitats infantils a partir d’octubre

C/Mallorca, 3-5 Loc. 3 43001 Tarragona Tel. 977 23 49 82 · info@regismarti.com · www.martiexpres.com

seu significat. Està documentada des de l’any 1531 i la seva recuperació a Tarragona és de 1986. L’Àliga representa Sant Joan Evangelista, considerat el més audaç dels quatre escriptors del Nou Testament. Amb el pas del temps l’Àliga va canviar el seu significat i passà a ser un element que només s’autoritzava a les poblacions que gaudien de la categoria de ciutat.

La Mulassa és una bèstia documentada l’any 1383. En un primer moment formava part de l’entremès de Betlem, igual que el Bou, però la mula amb un sentit negatiu perquè es menjava la palla del matalàs del Nen Jesús acabat de néixer. La Mulassa de Tarragona, dissenyada l’any 1988 per l’escultor Joan Serramià, s’aboca corrent contra el públic i clava guites, però és graciosa, divertida i la gent ja l’espera.

La Cucafera és una encarnació del Mal. Per la seva forma pot recordar una tortuga, tot i que estrafeta. La de Tarrago-

ELS GEGANTS VELLS SÓN LA PARELLA MÉS ANTIGA QUE SURT AL SEGUICI POPULAR, OBRA DE L’ESCULTOR ANTONI VERDAGUER. DATEN DEL 1825 I REPRESENTEN UNA PARELLA DE REIS MOROS na té el coll extensible, es posa dreta en senyal de salutació i obre i tanca la boca amb un petament de dents particular que fa estremir i diverteix alhora. És un element de la fauna mitològica certament contradictori perquè, malgrat el seu origen infernal esgarrifós, no només no està dotada de pirotècnia sinó que llença caramels per la boca convidant a la canalla a acostar-s’hi sense por.

122

El Lleó és l’altre element positiu del bestiari tarragoní. Representa Santa Tecla. Té un posat solemne, seriós i va guarnit amb una corona daurada. Es va documentar per primer cop el 1424 i es va incorporar al Seguici Popular als anys 80.

ELS DE DALT I ELS DE BAIX: ELS GEGANTS I ELS NANOS Abans dels balls que intervenen en el Seguici Popular, les diferents parelles de Gegants de Tarragona fan la seva aparició.

Els primers són els gegantons coneguts com el Negrito i la Negrita obra de Bernat Verderol. El Negrito és una figura de mig cos, abillat amb un vestit blanc d’estil colonial. Va sortir per primer cop per Santa Tecla l’any 1856 i la Negrita, coneguda popularment com “Panxita” tres anys després. Ella porta un vestit acampanat de ratlles blanques i vermelles i un lloro sobre la

VIUSET2018 -BESTIARI

Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

ASSESSORIA FISCAL

SISTEMA TRIBUTARI Lluís Espuis

Ho va dir Ronald Regan "El contribuent és l'únic que treballa per l'Administració sense haver d'aprovar oposicions".

El fet és que fins el passat 27 de juny els contribuents varen treballar per a l'Estat, un total de 177 dies, dels quals van dedicar a les cotitzacions socials una mitja de 102 dies; segueixen les 35 jornades dedicades a l'IRPF, altres 25 jornades a l'IVA, 11 per Impostos Especials, i finalment 5 jornades per diferents tributs tant estatals, com autonòmics i municipals, la resta de l'any està fiscalment alliberat.

Avui dia tothom té assumit que s'han de pagar impostos, Benjamí Franklin, deia "A la vida hi ha dues coses ineludibles: la mort i els impostos". A l'igual que a la mort, el que genera debat en els impostos és el quan i el com arriben; quina part aprofita el Govern i amb quina freqüència es malbaraten; com es recapten i amb quines complexitats normatives, i per altra banda quines llacunes i indefensions es generen. Això els pot fer menys eficients, injustos, i més propensos a entrar en conflicte amb les prioritats de la societat i el seu govern.

Problemes com l'accés a la habitatge, la deslocalització de les multinacionals, elevada exponencialment pels canvis tecnològics; o la creixent desigualtat entre els que guanyen molt i els altres, no estan obtenint respostes satisfactòries en l'actual sistema tributari, tot i ser considerat un sistema amb figures tributàries estables, amb una important evolució tècnica que permet un creixent control del

contribuent, i dissenyat sota els principis de justícia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitativa distribució i no confiscadora que cita la llei general tributària.

Els esforços locals davant els problemes citats només incrementen l'elevada complexitat de la normativa impositiva actual. Els esforços internacionals de cooperar per evitar la fugida de tributació han progressat, però els desacords de com tractar a les empreses tecnològiques i la competència per les inversions frenen d'obtenir un resultat final òptim.

En l'àmbit intern cal evitar les grans contradiccions del sistema. Si es dissenya un sistema en el qual l'electricitat recapta un 5,1% d'"impost especial", més un 21% d'IVA, des del primer a l'últim kilowatt consumit o no, per què els mínims tarifaris no perdonen, no té sentit queixar-se del preu Kilowatt màxim de l'agost, tenint a la butxaca una recaptació màxima; o omplir-se la boca per lluitar contra la pobresa energètica, o de la baixa competitivitat energètica de les empreses.

Quan el sistema permet la congelació de salaris, no és admissible queixar-se davant la continua la baixada de l'índex de vendes del comerç detallista, quan els preus dels carburants, electricitat, lloguers, assegu-

FINS EL PASSAT 27 DE JUNY ELS CONTRIBUENTS VAREN TREBALLAR PER A L'ESTAT, UN TOTAL DE 177 DIES rances... no paren de pujar. Què podem esperar amb un salari mínim de 736€?. El Col·legi d'economistes de Catalunya reclama un salari de suficiència, que no una renda bàsica, de com a mínim 1.000€, simplement perquè les persones que treballen puguin viure amb el seu salari, estem davant d'una nova, o vella figura, "el treballador pobre".

Cal redissenyar la política econòmica i tributària mirant més enllà que les pròximes eleccions, sense presses per obtenir bons titulars, mirant al segle XXI.

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

www.gestaliagrup.com

123

Paula L. Hervás Copropietària de l'Espiga d'Or

L'ESPIGA D'OR T'INFORMA

LA TORNADA AMB BONS ALIMENTS I HÀBITS SALUDABLES Paula L. Hervás

Ja s’ha acabat...! descansats, renovats i amb ganes tornem a engegar el curs, la feina i el nostre dia a dia. És temps d’organitzar-se, de planificar, de decidir, de preparar i de dur a terme nous bons propòsits (la tornada a l’escola, les extraescolars, el gimnàs i moltes altres activitats).

No ens descuidem, entre tots els preparatius, de prestar atenció a la nostra alimentació. És possible que durant l’estiu estiu hagueu estat menjant “diferent “ i que també tingueu ganes de tornar als bons hàbits.

No hi ha dubte. L’alimentació que voleu dur també cal organitzar-la i planificar-la. Si teniu un menú fet prèviament estalviareu en: - Temps a l’hora de comprar i de cuinar - Energia diària pensant quin plat preparar i - Diners ja que la compra serà molt conscient i no improvisada.

No tenim costum d’organitzar-nos en aquest sentit però és l’inici d’un bon canvi. Tant si és per a tu sol/a, com si encapçales la gestió de la l’alimentació de la teva família.

Des de L’Espiga D’Or us donem un cop de mà amb dues propostes: LA CISTELLA DE LA COMPRA “OMPLE EL TEU REBOST” Durant el mes de setembre podràs adquirir una cistella de la compra d’aliments ecològics, artesanals i de

124

proximitat que t’ajudaran a omplir el teu rebost saludable (pa, ous, arròs, quinoa, pasta integral, cereals per esmorzar, beguda vegetal, paté vegetal, llegums, galetes saludables i més coses bones) valorada en 60€, per tan sols 50€. A tenir en compte: Promoció vàlida fins al 30 de setembre. Te la podem portar al teu domicili gratuïtament (Tarragona ciutat i barris) Pots demanar informació o reservar la teva, mitjançant mail lespigador@gmail. com o per whatsapp 610474864.

TALLER DE CUINA: Com elaborar un Menú Setmanal Saludable? Vull aprendre a planificar-me, a comprar i a cuinar plats fàcils, bons i vegetarians en poc temps. Quin dia?

El proper dijous 4 d’octubre. A quina

hora? De 18 a 20h Preu: 20€. On? A la nostra botiga, L’Espiga D’Or c/ Rovira i Virgili, 17 Tarragona. A tenir en compte: Les places són limitades.

Pots inscriure’t a través del web www. lespigador.net/tallers o per whatsapp 610474864.

Teniu la nostra cuina sempre activa. Elaborem menjars vegetarians, vegans, lliures d’ al·lergògens diàriament. Novetat: Pots emportar-te el teu menú vegetarià per 8€ o quedar-te a esmorzar, berenar i dinar a la botiga i tastar les noves propostes de Veggie Bowls.

T’esperem, com sempre, amb novetats de bons productes, amb serveis per facilitar-te la vida i amb molta il·lusió.

L’ESCOLA DE PÀDEL AMB TU ESTRENA NOU CURS Redacció

A finals de setembre arrenca un nou curs a l’escola de l’Associació d’esport adaptat Pàdel amb tu. Ja són moltes les entitats que aposten per millorar la salut emocional i física a través de l’esport, entre les que es troben la Fundació Mar Blava, Associació ment i salut La Muralla , Associació Trebor, Asso-

ciació la Matinada, Associació Aurora entre d’altres. Més de 70 alumnes componen les tres escoles que actualment disposa l’associació: a Tarragona, Reus i Torredembarra.

Si vols unir-te amb nosaltres com a monitor, voluntari o alumne, no dubtis en contactar amb nosaltres !

VIUSET2018 - SOLIDARITAT

125

PROGRAMA SANTA TECLA 2018 DIMARTS 18 DE SETEMBRE LA BAIXADETA 9.15 h, Llar d’Infants Sant Pere i Sant Pau. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

9.30 h, Col·legi La Salle de Torreforta. Santa Tecla a les Escoles. Els Xiquets del Serrallo a les Escoles.

9.30 h, Escola Pax. Santa Tecla a les Escoles. L’Aligueta a les Escoles.

9.30 h, Col·legi Marcel·lí Domingo. Santa Tecla a les Escoles. Els Nanos Nous a les Escoles.

9.30 h, Col·legi Mare de Déu del Carme. Santa Tecla a les Escoles. Els Xiquets de Tarragona a les Escoles.

9.30 h, Escola Campclar. Santa Tecla a les Escoles. La Víbria a les Escoles.

9.30 h, Escola Joan XXIII. Santa Tecla a les Escoles. El Lleó a les Escoles.

9.30 h, Col·legi La Salle Tarragona. Santa Tecla a les Escoles. El Bou a les Escoles.

9.30 h, Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança. Santa Tecla a les Escoles. El Drac de Sant Roc a les Escoles.

9.30 h, Escola El Miracle. Santa Tecla a les Escoles. La Colla Jove a les Escoles.

10 h, Llar d’Infants El Serrallo. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

10.45 h, Escola Infantil Tic-Tac. Santa Tecla a les Escoles. El Nano Capità a les Escoles.

11.30 h, Llar d’Infants El Miracle. Santa Tecla a les Es-

coles. El Nano Capità a les Escoles.

12 h, Fundació Onada, c. Riu Llobregat, 10. Els Nanos Nous a la Fundació Onada. Visita al centre ocupacional amb la intenció de fer extensiva la festa a tots els col·lectius.

15.15 h, Col·legi Mare Nostrum. Santa Tecla a les Escoles. El Ball de Serrallonga a les Escoles.

15.15 h, Escola Riu Clar. Santa Tecla a les Escoles. El Ball dels Set Pecats Capitals a les Escoles.

17 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. L’Invisible Titelles presenta el seu espectacle Patim Patam, Pat… uff! Titelles per a públic familiar.

17 h, Catedral de Tarragona. El bestiari medieval de la Catedral. A la Catedral no hi trobareu només àngels i sants; també s’hi poden trobar dimonis i éssers monstruosos, ja que les forces del bé i del mal en lluita són les que mouen el món. Us els descobrirem en aquesta visita guiada. Informació i reserves: info@ nemesisarch.com - 977 249 107. Preu: adults, 10 €; jubilats, 8 €; nens (de 7 a 16 anys), 5 €.

Organitza: Nemesis, Arqueologia i Difusió Cultural 17.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espai de jocs. Organitza: La Terrasseta 18 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Tallers familiars. Organitza: La Terrasseta 18 h, Itinere, des del portal del Roser. Visita guiada: Tarragona modernista, una ciutat de postal. Evoquem la transformació de la nostra ciutat de tombant de segle XIX tot seguint la petjada modernista. Des de l’Antic Escorxador fins al flamant Mercat Central, relacionarem noms com Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner amb la nostra ciutat i reivindicarem l’obra de l’arquitecte tarragoní Josep M. Jujol. Al

final de la visita, la sorpresa refrescant al Xiringuito del Mercat. Informació i reserves: itinere@turismedetarragona.com - 977 239 657. Preu: 9 €; reduït, 7 €; nens (de 6 a 12 anys), 4 €. Durada: 2 h. Places limitades. Organitza: Itinere. Col·labora: Bar Xiringuito (Mercat Central) 18 h, Pastisseria Conde, c. Comte de Rius, 5. El Goig de Santa Tecla. Després de l’èxit de l’any anterior, Pastisseria Conde ens porta novament la pasta ideal per acompanyar el nostre cafè a les festes. No us quedeu sense la vostra! Venda prèvia de tiquets a la mateixa pastisseria fins a exhaurir-ne existències.

Preu: 1 €. Organitza: Pastisseria Conde 18.30 h, des del pla de la Seu. La Baixadeta de l’Aligueta, la Mulasseta, el Lleonet, els Gegants Moros Petits, els Negritos Petits i la Cucafereta. Els joves portadors de les nostres bèsties més menudes demostraran que s’adapten a qualsevol circumstància festiva. La Baixadeta es consolida com un acte més de la seqüència ritual tarragonina. Avui els més petits podran portar l’Aligueta, la Mulasseta, el Lleonet, la Cucafereta i els Gegants Moros i Negritos Petits sense ser-ne els portadors oficials. Demanem la col·laboració dels pares i les mares perquè els protagonistes reals d’aquest dia siguin els nens i les nenes.

Recorregut: pla de la Seu, escales de la Catedral, pl. de les Cols, c. Major, bda. Misericòrdia i pl. de la Font.

Col·laboren: Àliga, Mulassa, Lleó, Cucafera i AMPA Lestonnac-l’Ensenyança. Acte retransmès en directe per Tarragona Ràdio.

19 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Concert amb Los Kamer (balkan/swing, Mèxic). Aquesta banda mexicana fa parada a La Terrasseta en la seva gira Europea. Ponce, Alan González, Roots Baloo, Karim i Hiram Huaracha són Los Kamer, originaris d’Estado de México. No fan ranxeres, fan una mescla de música balkan, jazz, swing, western, klezmer i gipsy amb tocs llatins, perquè la música traspassa fronteres. Amb deu anys sobre els escenaris, han sigut uns nòmades musicals, amb diverses gires que els han dut per tot el món, i ara venen a presentar-nos el seu segon treball discogràfic. Entre les seves influències musicals hi trobem Emir Kusturica, La Fanfare Ciocărlia i Taraf de Haïdouks. Imprescindibles! Organitza: La Terrasseta.

A TARRAGONA,

APARCA TOT EL DIA

PER

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS 126

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

127

19.15 h, local social de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, c. Cós del Bou, 23. Assaig obert de canalla.

Escola de Lletres de Tarragona. Col·labora: Biblioteca Pública de Tarragona.

17.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espai de jocs. Organitza: La Terrasseta.

19.30 h, pati del Pou, Ajuntament de Tarragona, pl. de la Font, 1. Assaig obert de canalla dels Xiquets de Tarragona.

21 h, Teatre Tarragona, Rambla Nova, 11. La TGN Big Band i la cantant Paula Domínguez ens presenten el concert 75 anys de Serrat, amb el qual la formació ens endinsa en estils ben diversos com el soul, el pop, el jazz i el flamenc amb una magnífica reinterpretació de cançons tan conegudes com Mediterráneo, Penélope, Esos locos bajitos, Paraules d’amor o Tu nombre me sabe a hierba. La TGN Big Band es va crear l’any 2013 aplegant els millors músics professionals del nostre territori, sota la direcció i els arranjaments de Jordi Grisó. El músic i també director Paco Martín va apostar per un nou projecte musical que permet fusionar els principals èxits de la història de la música de manera brillant i efectiva. Preu: 10 €. Venda d’entrades: www.tarracoticket.cat. Organitza: Rambla Music.

17.30 h, pl. de les Cols. Primers versots i parlaments dels balls parlats petits: 17.30 h, Ball d’en Serrallonga Petit; 17.50 h, Ball de Pastorets Petit.

20 h, pl. de les Cols. Estrena del ball parlat de la Sebastiana del Castillo. La ciutat recupera de manera actualitzada i amb voluntat de continuïtat aquest ball parlat. Se n’ha fet càrrec l’Associació Mulassa de Tarragona a partir del text original recuperat, eina imprescindible que ha marcat nous camins escènics adreçats a actualitzar la vigència i l’actualitat dels balls parlats del Camp de Tarragona. Balls parlats vius del segle XXI. Amb el suport de: Repsol.

20 h, local social dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Assaig general.

20 h, c. Nou del Patriarca, 3. Visita guiada: Bisbes, senyors o menestrals. Coneixerem la ciutat medieval de Tarragona, el seu urbanisme, els seus espais, els seus carrers, les persones que els habitaven i alguns dels oficis de la ciutat. Reserves: jvila@iberapt. com - 659111081. Preu: adults, 8 €; nens (de 9 a 16 anys), 5 €. Organitza: IBER. Arqueologia, Patrimoni i Turisme.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks. Sopar a la fresca a preus populars. Ampliem l’oferta gastronòmica amb quatre espais culinaris on podreu tastar sabors i plats de diferents parts del món. Organitzen: La Terrasseta i Ca la Frida.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Cinema a la fresca. Mi chica (1991), de Howard Zieff. Organitza: La Terrasseta.

20.30 h, pati del Pou, Ajuntament de Tarragona, pl. de la Font, 1. Assaig obert de preparació de la diada de Santa Tecla dels Xiquets de Tarragona.

22 h, pl. de la Font. Ballada de festa major amb l’Esbart Dansaire de Tarragona. Des de fa molts anys, els esbarts tarragonins ens mostren el seu bon fer per la festa major. Enguany és el torn de l’Esbart Dansaire, que posarà damunt l’escenari les seves millors creacions coreogràfiques. Dansa catalana en estat pur. Organitza: Esbart Dansaire de Tarragona.

Col·labora: Ajuntament de Tarragona.

20.30 h, local social de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, c. Cós del Bou, 23. Assaig general obert.

20.30 h, local dels Xiquets del Serrallo, Moll de Costa. Assaig especial de Santa Tecla. A l’acabar, canya i pintxo per als participants.

22 h, Antiga Audiència, pl. del Pallol, 3. Conteclada.

Avui, contes amb l’Agus Farré i la Karme González.

Accés lliure, limitat a la capacitat de la sala.

21 h, des del c. Méndez Núñez. Ni tu ni jo: nosaltres.

Veus creuades en el temps, ruta literària perseguint les passes dels escriptors que han viscut a Tarragona o l’han visitat i que han donat nom als carrers de la nostra ciutat. Textos originals escrits pels membres del Taller Itinerant de l’Escola de Lletres de Tarragona, impartit per Lurdes Malgrat. Autores: Alícia González, Joana Garcia, Rosa Prats, Lupe Tortajada, Pilar Doz, Teresa Figueras, Isabel Vidal, Teresa León, Carmen Ripoll i Anna Gispert. Itinerari: c. Méndez Núñez, Rambla Nova, pl. Verdaguer, pl. de la Font, pl. de les Cols, c. de les Escrivanies Velles, c. de les Coques i c.

Sant Llorenç. Places limitades. Activitat gratuïta. Inscripció prèvia a info@escoladelletres.cat. Organitza:

NT OL IU DE

MO

E

ES

CM

AC IÀ AV .P R

ES

ID

19 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Oscárboles en concert. El trobador tarragoní de Factor X, després de deu anys cantant contes, ve per esquitxar-nos les ànimes amb la seva tragicomèdia liricocontista. Fàstic, amor, plaer i amor. Prepareu-vos per fer una foguera amb tots els tabús i prejudicis gràcies a les seves divertides cançons. Organitza: La Terrasseta.

20 h, CaixaForum Tarragona, c. Colom, 2. Inauguració de l’exposició “Pintura flamenca i holan23 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Selecció desa del Museu de Ginebra”. Quadres de devoció, pintura d’història, retrats, paisatges i bodegons que musical. Organitza: La Terrasseta. representen l’esplendor de l’art flamenc i holandès dels segles XVI i XVII. A través d’una selecció d’obres DIMECRES 19 DE SETEMBRE. LA SANTA TECLA PE- APARCAMENTS dels Museus d’Art i d’Història de Ginebra, aquesta exNOMÉS ALS MUNICIPALS TITA I EL GRAN CONCERT posició permet apreciar els artistes i els gèneres principals d’un dels períodes més pròspers de la història BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR 17 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Concert de la pintura europea. de música popular catalana a càrrec del Cor Gregal de Tarragona.

20 h, pl. de la Font. Tanda de lluïment de la Santa

PER

CA TA LU N

EIG

SS PA A

TIN IS

AV. DE CATALUNYA

TC OM

RIA

CR

SAAVEDRA

YS

A

ROM

BATTESTINI

TÀRRACO RA

MB

PERE MA

.

AV

E LA

TD RA

P DA

R

UE AQ

RR

I BA

A RIB

AL VID

BASTOS

GU

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

IN AV

RTELL

DE AV.

TO

A OJ RR

TORROJA

5,50€

APARCA TOT EL DIA

A

M

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

PA N

128

18.30 h, des de la pl. de la Font. Cercavila de la Santa Tecla Petita. El Seguici Petit enceta les aparicions dels elements més representatius de la nostra festa. Reproduint l’estètica i la manera de fer del Seguici gran, ompliran places i carrers de músiques, balls i espurnes.

APARCA TOT EL DIA

YA

ÈS

NC

18 h, portal del Roser. Visita guiada: Arqueologia oculta de la Part Alta. Avui deixarem de banda el nostre fantàstic Patrimoni de la Unesco per descobrir les nombroses restes arqueològiques que hi ha amagades en cada racó de la Part Alta: aqüeductes, epigrafia, torres i monuments visigòtics. Preu: adults, 9 €; jubilats, 8 €; nens (7-16 anys), 3 €. Durada: 2 h.

Places limitades (dos grups diferents, un en català i un en castellà). Informació i reserves: 977 249 107 - info@nemesisarch.com. Organitza: Nemesis, Arqueologia i Difusió Cultural.

A TARRAGONA,

AV .D

AV .M AR QU

RA

18 h, Itinere, des del portal del Roser. Visita guiada: Tarragona modernista, una ciutat de postal.

A TARRAGONA,

JOAN XXIII

AV .F

17.45 h, c. Lleida. Escapada del Ball de Cossis Petit, i tot seguit parlaments del Ball de Gitanes Petit.

Col·labora: Agrupació de Comerciants del Carrer Lleida.

ON

M RA

NO VA AL AJ

RA

MB

LA

PER

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS

YC

NO VA RA

MB

LA

NO VA

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

129

Tecla Petita.

cés lliure, limitat a la capacitat de la sala.

20 h, pl. de les Cols. Versots i parlaments dels balls parlats petits: 20 h, Ball de Sant Miquel i Diables Petit; 20.15 h, Ball d’en Serrallonga Petit; 20.35 h, Ball de Pastorets Petit.

23 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Selecció musical. Organitza: La Terrasseta DIJOUS 20 DE SETEMBRE. EL RETAULE

20 h, jardins de la Casa de la Festa. Brindis d’aniversari del Lleó i el Lleó petit. Com en cada aniversari del Lleó, volem fer un brindis amb tots vosaltres, i aquesta vegada també hi assistirà el petit de la família: el Lleó Petit. Us hi esperem! Organitza: Associació Portants del Lleó de Tarragona. Col·laboren: Pastisseria Trill i Chartreuse.

17.30 h, jardins de Saavedra. La Terrasseta. Espai de jocs i tallers infantils. Organitza: La Terrasseta 18 h, Itinere, des del portal del Roser. Visita guiada: Tarragona modernista, una ciutat de postal.

19 h, pg. de les Palmeres. Obertura de l’Espai Barraques. L’any 2005 neix el projecte de Barraques Tarragona, integrat per una sèrie de col·lectius — majoritàriament juvenils— de la ciutat que pretenien crear un espai alternatiu per gaudir de la nostra festa major i autofinançar-se per desenvolupar els seus projectes construint una nova societat. Al llarg 19.30 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demard’aquests anys les Barraques de Tarragona han anat cació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Espai Santa creixent en nombre de participants i any rere any Teca 2018. Fusió de gastronomia, cultura i territori ofereixen més activitats de diversos camps per arrien aquest espai emblemàtic de la ciutat. Maridatge bar a tots els tarragonins iNOMÉS tarragonines, siguin grans poètic amb Pili Sanmartín, del Celler Barbarà Forés.

ALS APARCAMENTS MUNICIPALS o petits. Enguany el Col·lectiu Barraques el formen Organitza: Associació Santa Teca.

Arran Tarragona, Cau de Llunes (AFRT), Casal PoBUSCA AQUEST IDENTIFICADOR pular Sageta de Foc i Endavant (OSAN) Tarragona, 20 h, pati del Pou, Ajuntament de Tarragona, pl. de Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Tornavís la Font, 1. Assaig obert de canalla dels Xiquets de Teatre. Organitza: Col·lectiu Barraques.

Tarragona.

A TARRAGONA,

APARCA TOT EL DIA

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

PER

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Cinema a la fresca. Jurassic Park (1993), de Steven Spielberg.

Organitza: La Terrasseta.

IU

ON TO L

NC

ES

ÈS D

RA

EM

E

CM

CA TA LU N

AV .M

AV .P R

ES

ID

EIG

TC OM

PA N

BATTESTINI

A

ROM

RIA

A

M

MB

NO VA L JA CA

NY

. R AV

TD RA

PERE MA

P DA GU

RTELL

IN AV

RA

MB

LA

NO VA

A RIB

AL VID

E LA

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

O AM

BASTOS

TORROJA

CR

I BA

RA

MB

22 h, Antiga Audiència, pl. del Pallol, 3. Conteclada.

Avui, contes amb l’Imma Pujol i la Muntsa Plana. Ac-

A TARRAGONA,

DE

E

CM

AC IÀ AV .P R

ES

ID

JA RO

CA TA LU N

EIG

SS PA

YA

ÈS

ES

AR QU

NC

AV .D

AV .M

RA

MO NT OL

IU

JOAN XXIII

AV .F

A

TIN RIS

AV. DE CATALUNYA

TC OM

PA N

RIA

C

A

M

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

SAAVEDRA

YS

A

ROM

BATTESTINI

MB

PERE MA

E LA TD RA

P DA

R UE AQ

RR

I BA

A RIB

BASTOS

GU

AL VID

130

IN AV

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

NO VA L JA CA

NY

MO

A . R AV

RA

MB

LA

R TO

TORROJA

CULTURA, GASTRONOMIA, SHOPPING I MOLT MÉS…

APARCANT TOT EL DIA

PER

TÀRRACO RA

RTELL

DE AV.

5,50€

NO VA

ER

U AQ

RR

LA

APARCA TOT EL DIA

PER

SAAVEDRA

TÀRRACO

RA

TO

A

YS

DE AV.

A OJ RR

TIN IS

AV. DE CATALUNYA

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

19 h, pl. de la Font. Santa Tecla gastronòmica. Pas20 h, local social de la Colla Jove Xiquets de Tarratís del Braç de Santa Tecla. El Gremi de Pastissers gona, c. Cós del Bou, 23. Assaig obert de canalla. presenta l’elaboració i degustació popular del pastís monumental del Braç de Santa Tecla. Ni més ni 20 h, local social dels Castellers de Sant Pere i Sant menys que 75 metres de Braç, que equivalen a 2.000 Pau. Assaig previ de Santa Tecla. racions. Distribució de racions aptes per a persones celíaques. Recollida prèvia de tiquets el mateix dia, 20 h, Refugi 1, Moll de Costa. Inauguració de l’exdes de les 18 h, a l’estand de Festes instal·lat al vestíposició “Mirades nues”. Una volta al món al llarg de ALS APARCAMENTS bul del Teatre Tarragona. Un NOMÉS tiquet per persona. més de mil dies de viatge per més MUNICIPALS de cinquanta païOrganitza: Gremi de Pastissers. Col·labora: Tarragosos. Un recorregut per la bellesa dels cinc continents na Ràdio. des de la mirada sincera de l’autora, Haidé Costa (IG BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR @nakedsights). L’exposició és interactiva a través de 19 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarl’etiqueta #nakedsights. Col·laboren: Port de Tarracació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Obertura gona, Cervesa Rosita, La Bodegueta del Pagès, JudiSS PA

YA

AR QU

AC IÀ

5,50€

A TARRAGONA,

JOAN XXIII

AV .D

19.30 h, des del Balcó del Mediterrani fins a la plaça Corsini. El Correfoc Petit. És l’hora que els més petits puguin gaudir del correfoc fet a la seva mida sota els paraigües d’espurnes dels diables i les bèsties a la seva alçada. Els grups recorreran la Rambla Nova fins a arribar a la plaça Corsini i fer-hi una carretillada de lluïment. Quan acabin d’entrar els grups a la plaça Corsini encendran una carretillada conjunta final. Hi participen el Ball de Diables Petit, el Drac Petit, el Bou Petit i la Vibrieta, i com a grups convidats, la Farnaqueta de Cambrils, el Ball de Diables Petit del Morell i el Ball de Diables Infantil de la Bisbal del Penedès.

18 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Mercat de segona mà, artesà i d’intercanvi. Paradistes del Camp de Tarragona i d’arreu de Catalunya. Inscripcions: santatecla2ama@gmail.com. Organitza: La Terrasseta.

20.45 h, pl. de la Font. Versots i parlaments del Ball de Gitanes Petit.

AV .F

19.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Concert amb els Harrison Ford Fiesta. Per primer cop a La Terrasseta, gaudirem d’aquesta banda tarragonina que presenta el seu nou treball, La Fête. Al contrari del que es pugui pensar, la nostra vista s’acostuma ràpidament a la penombra, els nostres sentits s’aguditzen. I si tanquem per un instant els ulls, el nostre cos començarà a flotar en un espai nocturn que percebem infinit…

17 h, Catedral de Tarragona. El bestiari medieval de la Catedral.

20.30 h, Casino de Tarragona. Taller de preparació i degustació de còctels amb Chartreuse. Compra de tiquets al Casino de Tarragona fins al 15 de setembre o al web www.casinotarragona.com (places limitades). Preu per tiquet: 10 € (inclou barrilet). Activitat exclusiva per a més grans de 18 anys. Organitza: Casino de Tarragona.

Col·labora: Chartreuse

22 h, Anella Mediterrània, Campclar. Concert revival popular amb l’Orquesta Mondragón i El Último Tributo. El macroconcert més tecler arrela al bell mig dels nostres barris de Ponent. Un nou espai polivalent que permet grans esdeveniments com el d’aquesta nit. Aquest any en fa 25 del macroconcert que la mateixa Mondragón va fer a l’avinguda Marquès de Montoliu, i avui, com aquell dia, el gran Javier Gurruchaga ens farà reviure els seus grans èxits, com Corazón de neón, Caperucita Feliz o Viaje con nosotros, acompanyats de versions trepidants de rock’n’roll. El concert seguirà amb El Último Tributo, la millor banda de versions de les cançons d’El Último de la Fila. Amb ells reviurem les cançons que ens van acompanyar durant els anys 80 i 90. Nit de revival!

Concert gratuït. Serveis de transport públic especial per al concert.

de l’Espai Santa Teca 2018. Fusió de gastronomia, cultura i territori en aquest espai emblemàtic de la ciutat. Organitza: Associació Santa Teca. Col·labora: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona.

NO VA RA

MB

LA

NO VA

5,50€

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

L'aparador

de Santa Tecla

lex i Viatges Tot Destins.

20 h, plaça dels Sedassos. Concert amb els Grallers La Virolla. Aquests joves experimentats grallers celebren aquest 2018 el seu cinquè aniversari, i proposen un concert fresc, viu i variat per commemorar aquesta efemèride. Les camises més alegres de la Festa Major recorreran els seus 5 anys d’història a través d’un concert on s’hi interpretaran les peces que més han marcat l’estil del grup. Un concert especial, ple de música de diferents estils i amb algunes sorpreses més. No hi falteu!

20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11. La Cia. Illuminati presenta Tenors. Ser tenor és molt dur.

Sempre al límit. Sempre més amunt. Sempre més fort. Sempre més llarga, la nota. I en el moment més inesperat, el gall. Gàrgares, farigola i bufandes a 35 graus a l’ombra. Passió exacerbada, melodies inoblidables, lirisme excels que desemboca en la raó de l’existència del tenor: el “pinyol”, que el pot cobrir de glòria o enfonsar-lo en la misèria. Reunits, per fi, un cop més, els Tres Tenors han trobat un forat a les seves atapeïdes agendes internacionals per acudir a la ineludible cita amb el seu públic. Comèdia musical. 70 min. Català/castellà. Director: Toni Sans. Amb Miquel Cobos, Ezequiel Casamada i Albert Mora. Direcció musical: Adrià Aguilera i Dani Garcia. Preu: general, 16 €; amics de la sala, 12 €. Venda d’entrades: www.salatrono.com.

21 h, local social de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, c. Cós del Bou, 23. Assaig general obert.

21 h, sala d’actes de l’Antiga Audiència, pl. del Pallol, 3. Teatre: Max in Love Respecta´m. Petites històries entrellaçades que aborden diferents aspectes relacionats amb la realitat dels adolescents i que pretenen fomentar unes relacions interpersonals igualitàries basades en el respecte. Preu: gratuït, amb aforament limitat de la sala. Organitza: Servei de Prevenció de les Addiccions de l’Ajuntament de Tarragona.

21 h, pg. de les Palmeres. Sopar popular de Barraques. Preu: 10 €. Sopar Groc en suport de les represaliades de la ciutat. Organitza: Col·lectiu Barraques.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks. Sopar a la fresca a preus populars. Ampliem l’oferta gastronòmica amb quatre espais culinaris on podreu tastar sabors i plats de diferents parts del món. Organitzen: La Terrasseta, Ca la Frida, La Jornalera, Ikkiu i La Cuineta.

21 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Espai Santa Teca 2018.

converteix en aquesta mítica plaça en un moment ineludible per als amants de les espurnes. Que el foc no s’aturi!

21.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Cinema a la fresca. Star Wars: L’Imperi contraataca (1980), d’Irvin Kershner. Organitza: La Terrasseta.

DIVENDRES 21 DE SETEMBRE. EL PREGÓ, L’ARRENCADA I LA BAIXADA

22 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Espai Santa Teca 2018. Concert de rumba de Tarragona amb Els Xatus.

22 h, pati del Pou, Ajuntament de Tarragona, pl. de la Font, 1. Assaig previ a la diada de Santa Tecla dels Xiquets de Tarragona.

22.30 h, Catedral. El Retaule de Santa Tecla. Representat per l’Esbart Santa Tecla i amb la música de la cobla La Principal de la Bisbal ampliada, dirigida per Francesc Cassú. A través de la creació coreogràfica, descobrim la vida, la conversió i el martiri de la nostra patrona. Enguany el nostre Retaule es renova per continuar el seu camí reforçant l’esperit del seu creador, Jaume Guasch i Pujolà. Després de 27 anys de representacions, veurem un nou vestuari dissenyat per Pau Fernàndez i confeccionat per Josep Maria Casas. A més, Àngels Cantos ha renovat els complements i Pepe Solanes ha estat l’encarregat de pensar i implementar un nou disseny de la il·luminació. La direcció general, escènica i coreogràfica ha anat a càrrec de Lluís Calduch i Ramos.

23 h, pg. de les Palmeres. Ganjanights. Neix com a programa de ràdio l’any 2001, i actualment és un col·lectiu de selectors de música negra, principalment de ska, rocksteady, early reggae, calypso…, però també de 2-tone, boogaloo, northern soul, funk i R’n’B, i fins i tot arribant al punk i a l’Oi! Establerts a Tarragona, des del 2009 tenen residència el primer dissabte de cada mes al bar Groove de la ciutat, a més de fer girar els seus vinils en tots els saraus on són convidats. En aquesta ocasió, Great Alice, Sagaç Selecter i Xavi Pallaretti seran els encarregats de fervos gastar sola. Organitza: Col·lectiu Barraques.

23 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Selecció musical.

23.30 h, pl. de les Cols. Gran carretillada extraordinària del Ball de Diables. Aquest moment tan especial, en què els Diables intenten combinar de manera ininterrompuda, i al màxim possible de lluïda i espectacular, les carretilles i els sortidors, es

12.30 h, pl. de les Cols. Concert vermut amb els grallers i timbalers de l’Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler. Una mica de vermut i música agradable per agafar forces per a aquests dies que venen! Degustació de vermut i patates. Patrocinen: Vermut Yzaguirre i Patates Frit Ravich.

17.30 h, pl. del Rei. Cafè, copa i puro per un duro… dels d’abans. Cafè concert amb Los Yé-Yé, una mirada enrere que combina bé amb el cafè, el Chartreuse i el conyac Torres, un bon antídot contra la temptadora migdiada. Cada persona podrà adquirir un màxim de dos tiquets. Distribució de tiquets a partir de les 15.30 h. Patrocinen: Chartreuse, Bodegas Torres i La Botiga del Cafè.

17.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espai de jocs.

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 2 h. Santa Tecla gastronòmica. Estrella Damm patrocina Teclatapa, la taverna dels tastets. Inauguració de l’espai gastronòmic que durant quatre dies permet els àpats ràpids: entrepans de frankfurt amb ceba cruixent, de truita farcida de bacó, de bacó i formatge, de llonganissa i xistorra, de cruixent de pollastre, de pollastre amb pebrot, d’hamburguesa amb ceba i formatge, de llom, de bratwurst amb ceba i formatge, d’ous ferrats amb llom adobat, vegetal, i també patates fregides, patates braves, triquini de pernil i formatge, porció de pizza i faixeta mexicana. Una iniciativa de les associacions Aerodance, L’Albada, Amics de la Part Alta, Aquí Hi Ha Marro, La Unió, La Ballaruga, Col·lectiu de Dones de Sant Salvador, Club Maginet, Disc 45, Nou Ritme, Som i Serem, La Tarraco de Luxe, Sinhus Sport, La Granja Colours Fantasy, Fotem-li Canya i Comparsa Carmelites.

18 h, portal del Roser. Visita guiada: Arqueologia oculta de la Part Alta.

18 h, Rambla Nova, tram Balcó del Mediterrani.

Queimada popular. Organitza: Centro Galego de Tarragona.

18 h, Granotes Terrassa, parc de les Granotes. Concert amb American Indian, que presenten el seu

A TARRAGONA,

APARCA TOT EL DIA

PER

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

àlbum In the flesh. Gaudirem del millor folk, blues i indie amb segell tarragoní.

18 h, Saló dels Plenaris, Ajuntament. El Pregó d’enguany va a càrrec de Maria Teresa Fuster Amades, coneguda com a Bito Fuster. Aquesta esportista tarragonina es va iniciar en la gimnàstica rítmica al Club Gimnàstic de Tarragona. El 1988 va ser convocada per formar part de la selecció de gimnàstica rítmica d’Espanya absoluta en la modalitat de conjunts. Entre 1988 i 1992 va obtenir nombrosos campionats, i és una de les gimnastes amb més medalles de la història de la gimnàstica rítmica espanyola. Es va retirar el 1992 després del Campionat del Món de Brussel·les.

Posteriorment va estudiar INEF a Barcelona. Va competir quatre anys en l’equip INEF Barcelona de rugbi, i va arribar a estar present amb la selecció espanyola a la Copa del Món de Rugbi Femení el 1998. Actualment és professora de Gimnàstiques a la Universitat Ramon Llull de Barcelona i de Dansa i Expressió Corporal en el Grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a la Universitat Rovira i Virgili a Amposta. Va participar en la redacció de la proposta tècnica de la candidatura de Tarragona com a organitzadora dels Jocs Mediterranis 2018, dels quals ha estat responsable esportiva. L’acte s’iniciarà amb el veredicte i el lliurament del Premi El Balcó, convocat per Òmnium Cultural Tarragonès. En aquest acte, la llengua dels signes acostarà la festa a la comunitat sorda. També es repartiran llacets verds en solidaritat amb el Dia Mundial de l’Alzheimer.

dues trompetes del Consell Municipal, que anuncien l’aparició de la Senyera de la ciutat, escortada pels Macers, mentre les 21 salves dels morterets esclaten. Alhora, des del campanar de la Catedral, els Tocs de Pregó s’afegeixen a un dels moments sonors més esperats. Finalment, la Tronada del Pregó a càrrec de la Pirotecnica Poleggi (Canepina, Itàlia), trons que des de la plaça més tarragonina s’escamparan per tots els racons de la ciutat.

ques, un espai a la fresca amb bona música. Preu: 7 € (inclou beguda).

19.15 h, pl. de la Font. Primer Amparito Roca de les festes a càrrec de Tradiband, Banda d’Instruments Tradicionals de Tarragona, que anunciarà la sortida dels Gegants i els Nanos.

22 h, local dels Xiquets del Serrallo, Moll de Costa.

Assaig especial de Santa Tecla, i a l’acabar l’assaig, canya i aperitiu per als participants.

19.30 h, des de la pl. de la Font. L’Arrencada dels Gegants. Després dels tres coets d’avís, arrenquen els gegantons Negritos, els Gegants Moros, els Gegants Vells de la ciutat o del Cós del Bou, Gegants Vells i Nous de Torreforta, Gegants del barri del Port, Nanos del Club Maginet, Nanos de l’Associació de Veïns Verge del Carme, Nanos de la Garrotada, Gegants del Serrallo, Gegants Vells i Nous del carrer de la Merceria, Gegants i Nanos del Col·legi del Sagrat Cor, Gegants del Col·legi Sant Domènec de Guzmán - Dominiques, Gegants de la Unió de Sant Pere i Sant Pau, gegant Bartolo de l’Esplai Sant Fructuós, Gegants de la Plaça Sant Miquel, gegantons Espineta i Cargolí, la geganta Cristineta, el gegant Hernández Sanahuja i el nano escolà Magí de l’Associació de Veïns Maria Cristina i Voltants, Gegants del Passeig Torroja, Gegants de l’Associació de Veïns Sant Pere i Sant Pau, Colla Gegantera Col·legi Mare de Déu del Carme, Gegants del Casc Antic, Gegants Escipions, nano el Caleto del Cós del Bou i el gegant Chargròs de l’Associació Chargrossos de Tarragona, acompanyats dels grallers, els timbalers i la Tradiband, Banda d’Instruments Tradicionals de Tarragona.

Itinerari: pl. de la Font, c. Portalet, Rambla Vella, c.

Comte de Rius, Rambla Nova (coca central), c. Sant Agustí, c. Portalet i pl. de la Font.

18.30 h, pl. de la Font. La Despertada dels Gegants.

Arribada de tots els gegants i gegantes davant de l’Ajuntament.

18.50 h, Saló dels Plenaris, Ajuntament. Acompanyament dels Macers de la Ciutat a l’alcalde i els pregoners fins al balcó d’autoritats de l’Ajuntament.

PER

19 h, pl. de la Font. Toc de Pregó a càrrec de les

NT OL IU

AV .D

DE

MO

E

AV .P R

ES

AV .M AR QU

AC IÀ

ID

CA TA LU N

EIG

SS PA

YA

ÈS

CM

A

TIN IS

AV. DE CATALUNYA

TC OM

RIA

CR

SAAVEDRA

YS

A

ROM

BATTESTINI

TÀRRACO RA

MB

PERE MA

.

AV

E LA

TD RA

P DA

R

UE AQ

RR

I BA

A RIB

AL VID

BASTOS

GU

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

IN AV

RTELL

DE AV.

TO

A OJ RR

TORROJA

23.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Selecció musical aliguera, dia assenyalat per als tarragonins.

24 h, des del pla de la Seu. Vinga, valents! La Baixada de l’Àliga, els Gegants Vells, el Lleó, la Mulassa i les bandes. Bèsties i gegants són portats aquesta nit per tots els qui, amb el consell i l’assistència dels seus portadors titulars, ho desitgin. Quan les bèsties i els gegants entrin a la plaça del Rei, l’Orquestra Estelada els obsequiarà amb la tanda d’Amparitos que marca el costum.

5,50€

APARCA TOT EL DIA

A

M

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

PA N

134

22.30 h, Sala Zero, c. Sant Magí, 12. Concert de Whole Lotta, tribut a Led Zeppelin. Preu: entrada anticipada, 18 €; taquilla, 20 €. Mes informació i venda d’entrades a www.salazero.com.

A TARRAGONA,

JOAN XXIII

ES

22.30 h, pg. de les Palmeres. Inici dels Concerts de Barraques amb Càndides. De Castelló i Llíria, Càndides són Natàlia (bateria), Iris (guitarra), Adriana (guitarra i veus) i Àgueda (baix). Són feminisme i punk, però també humor i bon rotllo. Nascudes de la cultura d’Internet i el mal gust, amb la broma per bandera.

0.30 h, pg. de les Palmeres. Segueixen els Concerts de Barraques amb Xarxa. Xarxa és un grup de música reivindicativa i en català que acumula quatre anys d’història. Els estils que més el defineixen són l’ska 20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11. La Cia. i el rock, amb influències diverses, del hardcore al Illuminati presenta Tenors. folk, passant pel latin o el funk. El juliol passat van publicar el seu primer disc, Lluny d’aquesta riba, on NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS 20.45 h, pl. de la Font. El primer ball de gegants al han volgut fer un gir temàtic, sense oblidar les injusritme del pasdoble Amparito Roca, interpretat per tícies socials que ens assetgen dia a dia, però llançant BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR les bandes de música. un missatge de caire més poètic per expressar més profundament la desolació que pateix una societat 21 h, pg. de les Palmeres. Sopar popular de Barracada cop més corrompuda a causa d’un sistema que

19 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Obertura de l’Espai Santa Teca 2018.

NC

22 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Espai Santa Teca 2018.

APARCA TOT EL DIA

19.30 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Espai Santa Teca 2018.

19 h, pg. de les Palmeres. Obertura de l’Espai Barraques. Tot seguit, xocolatada. Res millor que una bona coca amb xocolata per agafar forces i seguir el ritme festiu.

RA

21 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Espai Santa Teca 2018.

A TARRAGONA,

19 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espectacle de clown i circ.

AV .F

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

ON

M RA

NO VA AL AJ

RA

MB

LA

PER

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS

YC

NO VA RA

MB

LA

NO VA

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

està podrit.

Lupe garanteix una estona ben moguda i per a tots els gustos!

0.30 h, pl. del Rei. Revetlla popular amb l’Orquestra D-Covers. Músics i teclers esperaran impacients l’arribada de la Baixada. El ritme frenètic d’Amparitos anirà donant pas a bèsties, gegants, músics i baixadors. Sens dubte, un dels moments més intensos de la nit!

DISSABTE 22 DE SETEMBRE. LA VIGÍLIA 10 h, Camp de Tir Jordi Tarragó, Sant Salvador. Diada de tir al plat. La Societat de Caçadors de Temps Lliure torna a fer per Santa Tecla la seva tradicional diada.

1.30 h, des de la pl. del Rei. Segona Baixada de l’Àliga, els Gegants Vells, el Lleó i la Mulassa. Teclers, Àliga, Gegants, Mulassa, Lleó, cap a la plaça de la Font!

2 h, pl. del Rei. Segona part de la revetlla popular amb l’Orquestra D-Covers. Versions i més versions en aquesta pletòrica nit. Que no pari la música!

PER

MO NT OL IU

DE

ES

CM

AV .P R

AV .M AR QU

AC IÀ

ES

ID

JA RO

CA TA LU N

EIG

SS PA

YA

ÈS

NC

TC OM

PA N

BATTESTINI

A

ROM

RIA

A

M

MB

PERE MA

LA DE AT PR DA

GU

RTELL

IN AV

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

NO VA L JA CA

NY

MO

A . R AV

RA

MB

LA

NO VA

A RIB

AL VID

3.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. DJ Lupe. Selectora lleidatana establerta a Londres, amant de la música negra, l’ska clàssic i els hits dels 60 i els 80, el rock&roll, el ie-ie i fins i tot el mambo, el swing, el balkan i la world music, DJ BASTOS

CR

MB

LA

A TARRAGONA,

NT OL

IU

JOAN XXIII

AV .D

ES

CM

AC IÀ AV .P RE

SID

JA RO

CA TA LU N

EIG

SS PA

YA

ÈS

NC

DE

MO

E

AR QU

RA

AV .M

AV .F

A

AV. DE CATALUNYA

TC OM

PA N

RIA

TIN IS CR

A

M

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

SAAVEDRA

YS

A

ROM

BATTESTINI

MB

E LA

PERE MA

TD RA

P DA

RR

I BA

A RIB

BASTOS

GU

AL VID R

UE AQ

136

IN AV

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

NO VA L JA CA

NY

MO

A . R AV

RA

MB

LA

R TO

TORROJA

CULTURA, GASTRONOMIA, SHOPPING I MOLT MÉS…

APARCANT TOT EL DIA

PER

TÀRRACO RA

RTELL

DE AV.

5,50€

NO VA

R

UE AQ

RR

I BA

RA

APARCA TOT EL DIA

PER

SAAVEDRA

TÀRRACO

RA

TORROJA

A

YS

DE AV.

R TO

TIN IS

AV. DE CATALUNYA

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

5,50€

A TARRAGONA,

JOAN XXIII

RA

12 h, portal del Roser. L’Entrada de Músics, iniciada per la interpretació d’Els segadors a càrrec de So Nat - Grallers de Tarragona, mentre sonen pletòriques totes les formacions que fan ballar el Seguici els dies 22 i 23: So Nat - Grallers de Tarragona, Ministrers de la Bouera, la Fanfara de Torredembarra, Grallers de l’Alfàbrega, Espremulls Ministrers, Grallers de l’Esperidió, Grallers Els Bordons, Grallers La Virolla, Pelacanyes Grallers de Tarragona, Sons de la Cossetània, Mitja Cobla La Mitja Lluna, Dolçainers Tresmall, Grallers Tocaferro, Grallers Els Quatre Garrofers, Sona11 h, Itinere, portal del Roser. Visita guiada: Descogralla, Sonadors Bufalodre, Faktoria Folk, Rodarboç brim la Catedral, els detalls de la imponent seu - Cobla de Ministrers i la Tradiband, Banda d’Instrude Tarragona. Una visita plena d’art i història en què ments Tradicionals de Tarragona. A la pl. de les Cols, descobrirem el claustre, l’interior de la Catedral, les interpretació d’una tonada a càrrec de cadascuna de capelles i les peces més destacades del seu museu. les formacions. Itinerari: pl. del Pallol, c. Cavallers, Informació i reserves: itinere@turismedetarragona. c. Major i pl. de les Cols. A l’acabar, pl. de les Cols. com - 977 239 657. Preu: 9,50 €; reduït, 7 €; nens (de NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS Santa Tecla gastronòmica. El concert de Vermut 6 a 12 anys), 4 €. Durada: 2 h 30 min. Places limitades.

Yzaguirre i les patates Frit Ravich amb la Fanfara BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR de Torredembarra. Degustació de vermut i patates.

11 h, Rambla Nova, davant del monòlit commemoratiu del 125è aniversari del Club Gimnàstic. Santa.

12 h, pg. de les Palmeres. Vermut musical de BarraTecla també és Nàstic. Vine a la Rambla i participa ques amb Les Pasquines. Aquest grup neix com un de les activitats que et proposa el Nàstic per a grans i altaveu de denúncia i lluita pels drets de les dones i petits. I a les 13 h, truitada. dels pobles. Es tracta d’un projecte musical, poètic i reflexiu que vol ser un pasquí, un escrit anònim de 11 h, Amfiteatre de Tarragona. Presentació de la denúncia que es penja en llocs públics. renovació del vestuari del Ball de Bastons de Tarragona, que recupera la imatge dels vestits tradi13.30 h, Mercat Central, pl. Corsini. Balls de bascionals tarragonins, incorporant els antics mocadors tons al Mercat Central. Mercat i tradicions semi corbates. Els acompanyen en aquesta estrena els pre han anat de la mà. Per això acostem la tradició Duguna - Iruñeko Dantzariak.

NOMÉS ALS APARCAMENTS a l’epicentre de la nostra ciutat: elMUNICIPALS Mercat. Duguna - Iruñeko Dantzariak i el Ball de Bastons de Tarra11.45 h, campanar de la Catedral. El toc de prima. gona oferiran uns balls d’exhibició tant a l’interior BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR com a l’entorn de l’edifici.

12 h, Rambla Nova, davant de l’Oficina de Turisme.

Vermut popular i solidari contra l’abandonament 17.30 h, jardins de Saavedra. La Terrasseta. Espai animal. Vine a fer el vermut amb nosaltres a preu

APARCA TOT EL DIA

3.30 h, pg. de les Palmeres. Per acabar la nit de Barraques, PD Antígones. Des del Vallès Occidental, PD Antígones punxen música feminista i revolucionària. El grup el formen quatre noies que a través de la música pretenen difondre el feminisme, donar veu a artistes que tenen un discurs no ofensiu i fernos ballar amb “patxangueo”, dancehall, reggaeton, rumba, rap, ska, etc.

E

12 h, campanar de la Catedral. Els Tocs de Vigília de Festa. El protagonisme de les campanes es fa sentir juntament amb la resta d’instruments festius, llestos per fer l’entrada a la ciutat.

A TARRAGONA,

2.30 h, pl. de la Font. L’Arribada de l’Àliga, els Gegants Vells, el Lleó i la Mulassa i l’arrencada del Ball de l’Any. Bèsties i gegants entraran al Palau Municipal hores abans d’incorporar-se a la sortida al complet del Seguici Popular. A partir d’ara comença el compte enrere de 365 dies per tornar a reproduir aquest ritual, la Baixada del 2019. Per fer l’espera més tranquil·la, us proposem una hora intensa, només una hora, amb les músiques que ens han acompanyat des de la darrera Santa Tecla. Comença el Ball de l’Any!

AV .D

12 h, Bar La Pepita, pl. Verdaguer. Concert vermut amb The Soulman Quartet. Vine a fer el vermut a ritme de soul, funky, R&B i música disco dels anys 70 i 80.

10 h, Xiringuito Fundació Onada, c. Joan Baptista Plana, 11. Taller de TrailO. El Club Montsant Orientació introdueix l’orientació de precisió a la província de Tarragona amb un taller d’iniciació per a tothom.

El TrailO és la modalitat inclusiva de l’esport d’orientació. S’hi pot participar independentment de l’edat o el sexe i és apta per a les persones amb mobilitat reduïda. És un esport a l’aire lliure en què l’objectiu consisteix en la presa de decisió sobre la situació de les fites que es troben a cada estació d’observació, distribuïdes al llarg d’un recorregut preestablert. El parc del Riu Francolí, amb els seus dos costats, urbanitzat i rústic, ofereix un terreny idoni per descobrir aquesta disciplina. Més informació a www.clubmontsant.org.

2 h, pg. de les Palmeres. Segueixen els Concerts de Barraques amb Eina. Grup català de rock de Vilafranca del Penedès, hereu del desaparegut grup de punk-hardcore Inadaptats. Inactius des de l’any 2013, ens tornen a acompanyar en aquestes Barraques amb la presentació del seu tercer i últim treball, Bolxevic (octubre 2017), que commemora el centenari de la Revolució Russa. Amb Àlex Vendrell a la veu, Thrashoo a la guitarra i les noves incorporacions de Pere Gual al baix i Sergi Torrents a la bateria.

AV .F

popular i col·labora amb la nostra entitat perquè puguem continuar ajudant els animals abandonats.

Música, peluts i solidaritat. Des de les 10 h podeu passar pel nostre estand solidari. T’hi estarem esperant amb els nostres amics!

Organitza: Grup Acollides i Adopcions d’Animals Tarragona (GAIA)

NO VA RA

MB

LA

NO VA

5,50€

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

Celebrem junts les Festes de Santa Tecla

137

de jocs.

17.30 h, Palau Municipal, Sala dels Tarragonins Il·lustres, pl. de la Font, 1. Signatura dels 40 anys d’agermanament amb la ciutat d’Orleans i dels 50 anys amb la ciutat d’Avinyó. Agermanaments que es consoliden i enforteixen amb el temps.

17.45 h, Rambla Nova, tram Unió / Méndez Núñez, davant de la Gelateria Italiana Gabri Olivier. Versots i parlaments dels balls parlats: 17.45 h, Ball d’en Serrallonga; 18.15 h, Ball de Pastorets; 18.35 h, Ball de Gitanes.

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 2 h. Santa Tecla gastronòmica.

18 h, Rambla Nova, coca central a l’alçada del Teatre Metropol. Jornada de difusió del Pont del Diable.

Aquest monument, que forma part del conjunt reconegut com a Patrimoni Mundial, s’acosta a la ciutat per explicar-nos les activitats familiars, culturals i gastronòmiques que s’hi duen a terme. Una oportunitat per redescobrir aquest espai natural i monumental. Organitza: Limonium 18.30 h, pl. de Dames i Vells. Primera representació del Ball de Dames i Vells. El sarcasme i la ironia d’aquestes parelles retratarà, un any més, l’actualitat i els seus protagonistes. Toca, Peron!

18.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Teclatures. L’artista tarragoní Tziqui torna per oferir una tarda de caricatures per a grans i petits, amb propostes exclusives per a aquestes festes de Santa Tecla. Caricatures personalitzades amb elements del Seguici de Tarragona, i més…

18.30 h, Pati de Jaume I, Palau Municipal, pl. de la Font, 1. Inauguració de l’exposició de pintures Marti-Sauveur.

19 h, des de la pl. de la Font. La Cercavila de Santa Tecla amb la primera sortida al complet de tot el Seguici Popular: el Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria, el Griu, el Ball d’en Serrallonga, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, el Magí de les Timbales, els gegantons Negritos, els Gegants Moros, els Gegants Vells, els Nanos Vells, els Nanos Nous, els Balls de Bastons, de Pastorets, de Turcs i Cavallets, del Patatuf i de Cercolets, els Bastoners de l’Esbart Santa Tecla, els Balls de Gitanes, de Valencians i de Cossis, i les representacions al·legòriques dels Set Pecats Capitals i de la Moixiganga. Aniran acompanyats pels sonadors

i les bandes de música. Enguany ens acompanyaran com a convidats d’honor els Duguna - Iruñeko Dantzariak per commemorar el 365è aniversari del Ball de Bastons.

19 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espectacle de clown i circ.

19 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Obertura de l’Espai Santa Teca 2018.

19.30 h, pl. de l’Antic Escorxador. Representació del Ball de Dames i Vells.

20 h pg. de les Palmeres. Obertura de l’Espai Barraques.

20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11. La Cia. Illuminati presenta Tenors.

20.30 h, pl. Natzarens. Representació del Ball de Dames i Vells.

21 h, pg. de les Palmeres. Sopar popular de Barraques, un espai a la fresca amb bona música. Preu: 7 € (inclou beguda).

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks.

21 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Espai Santa Teca 2018.

21.20 h, pl. del Rei. Versots i parlaments dels balls parlats: 21.20 h, Ball de Dames i Vells; 21.45 h, Ball de Sant Miquel i Diables; 22.10 h, Ball de Gitanes; 22.25 h, Ball d’en Serrallonga.

21.30 h, pl. de la Font. La primera tanda de lluïment del Seguici Popular. Els onze grups que van entre el Ball de Bastons i la Moixiganga la fan simultàniament al llarg de tota la plaça de la Font. Els gegants i les bèsties entren al vestíbul de l’Ajuntament per dormir-hi.

figures plàstiques o misteris amb la llum de les atxes i en un espai únic.

LA NIT DEL 22 AL 23 DE SETEMBRE. REVETLLES I MATINADES 22 h, jardins del Camp de Mart. Festa Flaix FM Santa Tecla 2018. El festival del ritme del nostre país torna de la mà de Flaix FM un any més, en un espai històricament tecler que es vesteix novament de gala per a una sessió que promet ser memorable. Enguany comandat pels DJs de Flaix FM Sergi Domene i Jordi Vèliz, amb el DJ revelació local Sergi Ralita i amb el guanyador del tercer concurs de DJs de Santa Tecla.

La jornada acabarà amb una sessió remember, amb pluja de marxandatge, efectes especials i moltes sorpreses més. No t’ho pots perdre!

22 h, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, c. Sant Llorenç, 20. Espai Santa Teca 2018. Guateque estel·lar amb una selecció musical espacial d’Alexandre Bonanit.

22.30 h, pg. de les Palmeres. Inici dels Concerts de Barraques amb Rata & The Whiteys, un grup que camina a pas de hip-hop, balla ritmes soul i funk i juga i experimenta amb l’electrònica i els sintetitzadors. Amb tan sols un any de vida, aquest projecte ha estat present en festivals com el Nowa Reggae de Vilanova i la Geltrú, les jornades musicals a l’ermita d’Ulldecona, el festival Blackcelona o el festival internacional d’arts escèniques de carrer Fes+Chapeau.

Tot això, juntament amb les lletres carregades de metàfores, referències i simbolismes, creen la perfecta simbiosi entre clàssic i modern.

Organitza: Col·lectiu Barraques 23 h, Granotes Terrassa, parc de les Granotes. TMN. Aquest duet de música electrònica, format per Sara Alija i Juan Antonio Moreno, ha editat el seu primer disc amb el segell Hidden Track Records de Barcelona. A l’acabar, música amb DJ.

21.45 h, pl. dels Sedassos. Versots i parlaments dels balls parlats: 21.45 h, Ball d’en Serrallonga; 22.15 h, Ball de Pastorets; 22.35 h, Ball de Gitanes.

23 h, Rambla Nova, tram Balcó del Mediterrani.

Revetlla amb l’Orquestra Charlotte. Un any més, aquest espai es converteix en l’epicentre dels ballables més tradicionals de la mà de les orquestres del territori. Enguany la veterana Charlotte és l’encarregada de fer-ho possible.

22.15 h, pl. de les Cols. Representació completa de la Moixiganga, amb So Nat - Grallers de Tarragona. Representació de manera continuada de totes les

23 h, pl. de la Font. La revetlla més teclera amb les bandes 7DRock i Ghetto Orquestra. Una nit especial que ens obrirà les portes, a ritme de les millors

A TARRAGONA,

APARCA TOT EL DIA

PER

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS 138

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

Presentamos el nuevo Suzuki Swift, la evolución del Swift de siempre adaptado a los tiempos de ahora. Con el sistema SHVS híbrido que se puede combinar por primera vez con el motor BOOSTERJET Turbo de 111CV para conseguir una conducción eficiente y llena de potencia. Sus novedades estéticas le confieren una línea más moderna y su nueva carrocería más ligera mantiene aún más la característica dirección de respuesta rápida del Swift. Además incorpora sistemas de seguridad avanzadas (DSBS), tales como el control predictivo de frenada, la alerta de cambio de carril o el asistente de luces de largo alcance.

Consumo combinado: desde 4,1 hasta 4,9 l. / 100 km.

Emisiones CO2: desde 94 hasta 112 g. / km.

Suzuki recomienda

Suzuki, Campeón de España de Marcas de Rallyes de Asfalto

MULTITURBO Avda. María Fortuny, 68 - REUS Tel. 977 340 604

Ctra. Valencia Km. 1159,7 - TARRAGONA 139 Tel. 977 540 533

versions, del dia més esperat. Bona i màgica vigília!

23.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. DJ Lupe.

23.45 h, pg. de les Palmeres. Segueixen els Concerts de Barraques amb Tesa. Aquesta rapera d’Almussafes parteix de tres fonaments: arrels, feminisme i festa. Arrels, que ens parlen de la lluita i sentiment de poble, influència que es veu reflectida amb la inclusió d’instruments típics del folklore valencià com la dolçaina. El seu primer treball en solitari, Al-Tesa (2017), ha estat nominat als premis Ovidi com a millor disc de hip-hop i electrònica, al costat de grups com Zoo, Pupil·les i We Are Not Brothers.

tradicionals omple els pocs instants de silenci de la jornada. Des de la plaça de la Font: Sonagralla, La Virolla, L’Alfàbrega, L’Esperidió, Tocaferro, Els Quatre Garrofers, So Nat, de Sant Magí, Pelacanyes, Els Bordons, Els Vecianes, Grallers de les Dominiques, Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

cristianes i l’Ajuntament. Durant la cerimònia, com és costum, s’ofereix la relíquia de la patrona als fidels per a la seva adoració. Al final de l’Ofici, cant popular dels Goigs de la santa a càrrec del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral.

8 h, capella de Santa Tecla, Catedral. Missa.

11 h, pl. de la Font. Tanda de lluïment del Seguici Popular. Ballaran, per aquest ordre, el Drac, el Bou, la Víbria, el Griu, el Ball d’en Serrallonga, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, els Negritos, els Gegants Moros i els Gegants Vells, el Ball dels Set Pecats Capitals, la Moixiganga, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Turcs i Cavallets, el Ball del Patatuf, el Ball de Cercolets, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Tecla, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians i el Ball de Cossis. La tanda s’acaba amb els versots dels Diables contra Sant Miquel. Per commemorar la primera sortida del Lleó de Tarragona, els seus portadors lluiran aquest matí els vestits que van portar els primers deu anys.

8.30 h, des del campanar de la Catedral. Tocs de prima, prima solemne i pontifical.

9.15 h, des de la pl. de la Font. L’Anada a Ofici amb el Seguici Popular i salutació a la Senyera pels trompeters municipals a la confluència dels carrers dels Cavallers i la Nau, als Quatre Cantons i a la plaça de les Cols. Tot seguit, al pla de la Seu, entrada de la Senyera de la ciutat amb la ballada conjunta de tots els elements festius i els pilars de les colles castelleres, alhora que esclaten les salves pirotècniques de rigor i la tronada de la Pirotecnica Poleggi (Canepina, Itàlia). Portaran la bandera de la ciutat, a proposta de la Víbria de Tarragona, el Sr. Rafel Lluís i Rofes i les Sres. Núria Hortoneda Marquès i Rosa Hortoneda Marquès. Des de l’any 2014, i per acord de la Comissió Assessora sobre el Seguici Popular, els banderers del matí de Santa Tecla són proposats per una entitat del Seguici per estricte ordre de carrer.

1.15 h, pg. de les Palmeres. Segueixen els Concerts de Barraques amb els LTQNT. La Tortuga Que Nunca Tuve és un grup que neix al Camp de Tarragona i que ens presenta un nou treball, amb una base de mestissatge entre el rap, el folk i la música electrònica. Al seu nou àlbum, Al carrer!, compta amb les col·laboracions de Roba Estesa i Elena Volpini. Hi trobarem referents compromesos com Ovidi Montllor i Maria Mercè Marçal, que lliguen amb la voluntat de criticar i transformar la comunitat.

1.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. DJ Trabubu. Ha punxat en festivals com Viña Rock, Ibiza Roots, BioRitme o Iboga Summer, amb més de mil actuacions compartint escenari amb artistes com La Pegatina, Manu Chao, Muchachito, Morodo, Love of Lesbian, Calle 13, Los Chichos o Antonio Orozco, entre molts altres. Arriba a Tarragona amb ganes de festa. Som-hi!

10 h, Tinglado 4, Moll de Costa, fins a les 14 h. Jornada de portes obertes a l’exposició de síntesi del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Un recorregut per vuit segles de la Tàrraco romana a partir d’una acurada selecció de 207 peces del fons del Museu.

2.30 h, pg. de les Palmeres. Penúltim concert de Barraques 2018 amb Mascarats. Mascarats neix a la Sénia, terres de cruïlla, i incorpora músics de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià. La seva essència és passar-s’ho bé a dalt i a baix de l’escenari i transmetre els seus ideals i preocupacions i les ganes de trencar amb tot allò que ens ofega.

10 h, Museu i Necròpolis Paleocristians, av. de Ramón y Cajal, 84, fins a les 14 h. Jornada de portes obertes. Exposició “El món de la mort a Tàrraco”.

PER

10 h, des del campanar de la Catedral. Toc de pontifical.

5,50€ 11.45 h, capçalera del Circ. Fes-te una foto amb els Nanos Nous! Vols una foto amb els Nanos Nous?

Avui és el dia!

A TARRAGONA,

NT OL IU

AV .D

DE

MO

E

AV .P R

ES

AV .M AR QU

AC IÀ

ID

CA TA LU N

EIG

SS PA

YA

ÈS

CM

A

TIN IS

AV. DE CATALUNYA

TC OM

RIA

CR

SAAVEDRA

YS

A

ROM

BATTESTINI

TÀRRACO RA

MB

PERE MA

.

AV

E LA

TD RA

P DA

R

UE AQ

RR

I BA

A RIB

AL VID

BASTOS

GU

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

IN AV

RTELL

DE AV.

TO

A OJ RR

TORROJA

APARCA TOT EL DIA

A

M

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

PA N

140

els Nanos Vells! Avui et podràs fer aquella foto que sempre havies volgut.

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS

JOAN XXIII

ES

11.30 h, pl. de l’Antic Escorxador. Representació del Ball de Dames i Vells.

10 h, Catedral. L’Ofici, que s’inicia amb el trasllat 12 h, Rambla Nova, coca central, al costat de l’Oficiprocessional de la relíquia des de la seva capella fins na de Turisme. Vermut solidari. Organitza: AssociaBUSCA AQUEST IDENTIFICADOR a l’altar major. Missa pontifical presidida per l’arqueció Down Tarragona. bisbe, Dr. Jaume Pujol, i amb assistència del Capítol de la Catedral, les parròquies, altres comunitats 12.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Re-

7 h, des de la pl. de la Font. Toc de matinades pels diferents carrers de la ciutat. El so dels instruments

NC

11.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Ballada dels Gegants i Nanos del carrer Merceria i els gegants del centre, el Màxim, la Mercè i el nan Julius.

APARCA TOT EL DIA

10 h, pl. de la Mitja Lluna / Espai Salvador Fà Llimiana.

Trobada de col·leccionistes de plaques de cava del Camp de Tarragona.

DIUMENGE 23 DE SETEMBRE. DIADA DE SANTA TECLA

RA

11 h, Teatre romà de Tarragona. Visita guiada al Teatre romà de Tarragona. El teatre ha estat objecte d’unes obres d’adequació de l’espai per posar-lo en valor i integrar-lo en el circuit de visita dels equipaments patrimonials de la ciutat de Tàrraco. Amb aquesta visita podreu comprovar l’envergadura del monument en època romana. Cal reserva prèvia al telèfon 977 251 515 o a mnat@gencat.cat.

A TARRAGONA, 11.45 h, Balcó del Mediterrani. Fotografia’t amb

3.45 h, pg. de les Palmeres. Últims moments de Barraques 2018 amb DJ Kuru. Tot un clàssic de les nits de Barraques per tancar tres dies d’activitats, fins al final!

AV .F

10.45 h, des del pla de la Seu. La Tornada d’Ofici. El Seguici, cap a la plaça de la Font.

ON

M RA

NO VA AL AJ

RA

MB

LA

PER

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS

YC

NO VA RA

MB

LA

NO VA

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

141

19 h, des del pla de la Seu. Professó del Braç de Santa Tecla. Tercera i última sortida al complet del Seguici Popular. Cap a les 20 h, al llindar de la Catedral, apareix el tabernacle de la santa acompanyat per la Cobla de Ministrers del Consell Municipal, amb el vestuari cerimonial de les grans ocasions rituals, i en aquest moment la Banda Unió Musical interpreta la Marxa de Santa Tecla i els campaners engeguen els tocs de professó fins que perden de vista la relíquia. El Capítol de la Catedral, el clergat, la Senyera de la ciutat, els representants de les ciutats germanes i la Corporació Municipal, amb escorta de macers, uixers i Guàrdia Urbana de gran gala, tanquen la professó. Itinerari: pla de la Seu, c. Pare Iglésias, c.

Merceria, pl. de les Cols, c. Major, bda. Misericòrdia, c. Cós del Bou, bda. Pescateria, Pilats, pl. del Rei, c.

Santa Anna, pl. del Fòrum, c. Nou del Patriarca i pla de la Seu.

presentació del Ball de Dames i Vells.

12.45 h, pl. de la Font. Entrada a plaça de les colles castelleres, al toc de gralla i ritme del timbal.

13 h, pl. de la Font. Castells, torres i pilars amb les colles castelleres de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Històricament, és la jornada en què les colles ens han ofert les millors construccions. Un migdia ple d’alternatives castelleres.

Cada colla intervé per torn rotatiu, decidit prèviament per sorteig. La diada consta de tres rondes; la colla que no completi les tres construccions pot arribar a fer fins a dues tandes més, mantenint sempre l’ordre sortejat. Els pilars tanquen l’exhibició i s’executaran seguint l’ordre sortejat. L’exhibició es clou amb el tradicional pilar al balcó, al qual ascendeix l’enxaneta.

Finalment, toc de vermut amb els grallers i timbalers.

19.30 h, pl. de l’Antic Escorxador. Representació del Ball de Dames i Vells.

17.30 h, des del campanar de la Catedral. Tocs de vespres.

APARCA TOT EL DIA

18 h, Rambla Nova, coca central a l’alçada del Teatre Metropol. Jornada de difusió del Pont del Diable.

Aquest monument, que forma part del conjunt reconegut com a Patrimoni Mundial, s’acosta a la ciutat per explicar-nos les activitats familiars, culturals i gastronòmiques que s’hi duen a terme. Una oportunitat per redescobrir aquest espai natural i monumental.

PER

18 h, Catedral. El cant de les vespres pontificals.

18.15 h, des de la pl. de la Font. L’Anada a la Professó amb el Seguici Popular, que pregona l’arribada de la Senyera de la ciutat i la Corporació Municipal.

Aquesta expressió de civisme torna a inundar els carrers principals de la ciutat antiga. Itinerari: pl. de la Font, bda. Misericòrdia, c. Major, pl. de les Cols, c.

Merceria i c. Pare Iglésias. Els grups s’organitzen per a la professó posterior als carrers de les Coques, Sant Pau, Palau, Claustre i Escrivanies Velles.

IU

ON TO L

EM

NC

ES

ÈS D

RA

CM

CA TA LU N

AV .M

AV .P R

ES

ID

EIG

TC OM

PA N

BATTESTINI

A

ROM

RIA

A

M

MB

NO VA L JA CA

NY

. R AV

TD RA

PERE MA

P DA GU

RTELL

IN AV

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

O AM

RA

MB

LA

NO VA

E LA

A RIB

AL VID

18.30 h, pl. Natzarens. Representació del Ball de Dames i Vells.

BASTOS

TORROJA

CR

I BA

RA

MB

19 h, parc de Saavedra. Espectacle de clown.

A TARRAGONA,

DE

E

CM

AC IÀ AV .P R

ES

ID

JA RO

CA TA LU N

EIG

SS PA

YA

ÈS

ES

AR QU

NC

AV .D

AV .M

RA

MO NT OL

IU

JOAN XXIII

AV .F

A

TIN RIS

AV. DE CATALUNYA

TC OM

PA N

RIA

C

A

M

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

SAAVEDRA

YS

A

ROM

BATTESTINI

MB

PERE MA

E LA TD RA

P DA

R UE AQ

RR

I BA

A RIB

BASTOS

GU

AL VID

142

IN AV

AV. RAMÓN Y CAJAL

LA

NO VA L JA CA

NY

MO

A . R AV

RA

MB

LA

R TO

TORROJA

CULTURA, GASTRONOMIA, SHOPPING I MOLT MÉS…

APARCANT TOT EL DIA

PER

TÀRRACO RA

RTELL

DE AV.

5,50€

NO VA

ER

U AQ

RR

LA

APARCA TOT EL DIA

PER

SAAVEDRA

TÀRRACO

RA

TO

A

YS

DE AV.

A OJ RR

TIN IS

AV. DE CATALUNYA

AV. PRESIDENT COMPANYS

EN

23 h, Teatre El Magatzem de la COT, c. Fortuny, 14. El Niño de la Hipoteca (concert acústic). Després de molts anys explorant el seu projecte, ha trobat un so APARCAMENTS MUNICIPALS centrat en el rock i totes les seves variants. Sigui com 20.30 h, pl. Natzarens. Representació del Ball de sigui, les seves lletres segueixen sent tan fresques Dames i Vells. BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR com el primer dia. Més informació i venda d’entrades a www.cotarraconense.cat. Entrada normal: 15 €; 20.30 h, Sala Trono Armanyà, c. Armanyà, 11. La Cia. anticipada, 12 €; socis, 10 €.

Illuminati presenta Tenors.

23 h, jardins del Camp de Mart. Club 105 Santa Te20.30 h, Rambla Nova, davant del monument a la cla 2018. Una nit per no oblidar. L’Ernest Codina, sardana. Sardanes de festa major amb la Cobla l’Hektor Mass i Mon DJ faran les delícies dels amants Reus Jove. Organitza: Agrupació Sardanista Tarrai seguidors del Club 105 en el marc dels Jardins del gona Dansa.

Camp de Mart, espai emblemàtic de les millors nits tecleres. La nit promet i ve carregada de sorpreses.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food No t’ho perdis!

Trucks.

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS 23.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta.

DJ Send0 21 h, aproximadament, pla de la Seu. L’Entrada del compta amb un extens recorregut per festes majors Braç de Santa Tecla. Quan la relíquia torna a la Cad’arreu dels Països Catalans i en festivals destacats BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR tedral, tot el Seguici Popular s’obre al seu pas i execom l’Acampada Jove o BioRitme Festival. cuta la ballada conjunta. Balls, bestiari, entremesos i SS PA

YA

AR QU

AC IÀ

5,50€

A TARRAGONA,

JOAN XXIII

E

22.30 h, des de la punta del Miracle i contemplables des de la platja del Miracle, el passeig Marítim, el Moll, el Port Esportiu, el Balcó del Mediterrani, el passeig de les Palmeres, la baixada de Toro, el vial Bryant, el passeig de Sant Antoni i la Via Augusta. El castell de focs de Santa Tecla, que serà disparat per la Pirotecnica Poleggi (Canepina, Itàlia).

A TARRAGONA,

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 2 h. Santa Tecla gastronòmica.

AV .D

22 h, pl. de Dames i Vells. Darrers parlaments del Ball d’en Serrallonga.

20 h, Capsa de Música, Antiga Tabacalera, av. Vidal i Barraquer, s/n. Capsa Jazz Club: Eladio Reinón Jazz Quartet. Segona edició a Tarragona del reconegut cicle de concerts L’hora del jazz de l’AMJM. Aquest quartet de jazz, format per intèrprets amb una extensa carrera professional, ha tocat en festivals com els de Barcelona, València, Girona, Sant Sebastià, Copenhaguen, Aarhus, Belo Horizonte, La Pau, Santa Creu, Caracas, Barquisimeto i un llarg etcètera, així com en infinitat de clubs de jazz i sales de concert. Preu: 5 €. Organitza: Associació de Músics de Tarragona (AMT) NOMÉS ALS

17.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Espai de jocs.

AV .F

representacions al·legòriques la saluden. Els castellers alcen vanos i pilars. Les campanes i les salves pirotècniques marquen el lent avançament del braç, i es precipiten la col·lecció de focs d’artifici, l’oripell daurat i la joia pirotècnica de la palma del martiri preparada per la Pirotecnica Poleggi (Canepina, Itàlia). Tot seguit, des del pla de la Seu. Tornada de Professó amb la Baixada del Seguici. Portants, balladors i músics enfilen el carrer Major en una baixada espectacular. El conjunt del Seguici completa la seva darrera aparició d’aquest 2018. Simultàniament, a la Catedral. Cant dels Goigs i retorn de la relíquia de la santa a l’urna de la seva capella. I després, a la pl. de la Font. Darrera tanda de lluïment del Seguici Popular. Com a la Vigília, els onze grups entre el Ball de Bastons i la Moixiganga ofereixen simultàniament la seva exhibició. Entre les danses i els entremesos es pot veure, per única vegada, la figura bastonera de la Mort del Dimoni, enmig del foc de sofre.

NO VA RA

MB

LA

NO VA

5,50€

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

24 h, pl. dels Sedassos. Músiques de canya. Ball de gralles. Després d’aquests dies tan intensos, els grallers que ens han anat acompanyant a les cercaviles ens delectaran amb un seguit de peces ballables.

L’esforç i els assajos es posen de manifest en aquest espai que enguany es recupera per a la música més popular. Un punt de trobada ineludible per als amants de la bona música de ball, servida amb gralla i timbal. Hi participen: Grallers de l’Alfàbrega, Grallers Els Bordons, Grallers de l’Esperidió, Pelacanyes Grallers de Tarragona, Grallers Els Quatre Garrofers, Grallers Sonagralla, So Nat - Grallers de Tarragona, Grallers Tocaferro i Grallers La Virolla.

DILLUNS 24 DE SETEMBRE LA MERCÈ I EL CORREFOC 8 h, des de la pl. de la Font. Les matinades de la jornada castellera de la Mercè, amb els grallers dels Xiquets de Tarragona, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, dels Xiquets del Serrallo i dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. 9 h, platja del Miracle. Neteja del fons marí de la platja del Miracle. El dissabte 23 de setembre, després de la celebració del castell de focs artificials, la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, juntament amb Creu Roja, farà la neteja del fons de la platja del Miracle.

10.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Missa de la festa patronal del centre, oficiada per Mn. Miquel Àngel Gómez Díez, capellà del centre, amb la Coral Mare de Déu de la Mercè.

11.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Castells amb els Xiquets de Tarragona.

13 h, pl. de les Cols. Castells, torres i pilars davant de les escales més castelleres, amb Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. En aquesta actuació cada colla ofereix dos castells i un pilar.

Tot seguit, els pilars caminant, per ordre d’antiguitat, pugen els vint esglaons de la Seu, els baixen i enfilen el carrer Major tot intentant arribar fins a la plaça de la Font i a l’Ajuntament.

16.30 h, Residència Mare de Déu de la Mercè. Elaboració del tradicional còctel de la Mercè, a càrrec del reconegut mestre cocteler Eduard Boada. Tot seguit, actuació musical del Grup Nostàlgia.

17.30 h, pl. dels Sedassos. Amable cafè concert amb grallers locals: Grallers de l’Alfàbrega, Grallers Els Bordons, Grallers de l’Esperidió, Pelacanyes Grallers de Tarragona, Grallers Els Quatre Garrofers, Grallers Sonagralla, Grallers So Nat - Grallers de Tarragona, Grallers Tocaferro i Grallers La Virolla.

diferents grups de l’escena tarragonina. Podríem definir el seu estil com un híbrid entre hardcore i punk-rock.

17.30 h, parc de Saavedra, La Terrasseta. Terrasseta Urban Party. Tarda dedicada a la cultura de carrer amb espectacles de skate, amb mostres de grafitis fetes al moment i música i cultura urbana. 17.30 h, mostra de grafitis. La Terrasseta dedica la seva última programació a la cultura urbana. Amb la col·laboració de diferents artistes, podreu ser el públic privilegiat de l’expressió artística per excel·lència de l’street art: el grafiti. 18 h, exhibició de skate. El Club Skate Board de Tarragona convertirà una part del parc en un skatepark per exhibir les seves piruetes i salts.

18.30 h, hip-hop a càrrec de Tarragona Hip Hop Club Showcase. Entre la mostra d’art de grafitis i l’exhibició de skate tindrem als micros i als plats, amenitzant musicalment la jornada, els membres del Tarragona Hip Hop Club Showcase.

21 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Ganjanights Selectors. Aquest col·lectiu de selectors de ska, rocksteady, punk, boogaloo i northern soul, establerts a Tarragona, seran els encarregats de tancar La Terrasseta de Santa Tecla 2018, com ja és tradició.

Visca la festa major!

18 h, pl. Verdaguer, fins a les 24 h. Santa Tecla gastronòmica.

18 h, local social de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, c. Cós del Bou, 23. Concert de cant coral infantil amb Els Rossinyols. Un any més, la coral ens ofereix l’habitual concert el dia de la Mercè.

19.30 h, Rambla Nova, davant del monument a la sardana. Ballada de sardanes de la Mercè amb la Cobla La Principal de Tarragona. Organitza: Casal Tarragoní.

19.30 h, Teatre El Magatzem de la COT, c. Fortuny 14. Concert de cant coral amb el Cor Ciutat de Tarragona.

20.30 h, jardins de Saavedra, La Terrasseta. Fira Food Trucks. Sopar a la fresca a preus populars.

22 h, des de la pl. de la Mitja Lluna. El Correfoc de Santa Tecla. Cada any, l’última nit de festes s’omple de les espurnes i els trons de carretilles i sortidors.

Enguany les forces de l’infern estaran representades pels grups Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Ball de Diables de la Llacuna, Ball de Diables de l’Arboç, Ball de Diables de Tarragona, Colla Diables Voramar del Serrallo, Drac Lo Golafre de Tortosa, Drac dels Monjos, Drac de Tarragona, Bou de Tarragona, Víbria de Tarragona i Griu de Tarragona. Recorregut: pl. de la Mitja Lluna, c. Unió, pujada per la Rambla Nova fins al c. Adrià per un lateral, baixada per la Rambla Nova per l’altre lateral a l’alçada del c. Sant Agustí, estàtua dels despullats, c. Cañellas i pl. Corsini. Tot seguit, a la pl. Corsini. Eixordadores carretillades finals. Un cop acabat el Correfoc, des de l’estàtua dels despullats. Sorollosa i espurnejant traca per la Pirotecnica Poleggi (Canepina, Itàlia), seguit de l’emocionant Visca Santa Tecla! i la façana pirotècnica que s’enlaira des de l’esquena de l’estàtua de Roger de Llúria al mateix Balcó del Mediterrani.

TOTHOM A CÓRRER LA TRACA PER ACOMIADAR SANTA TECLA!!!

19.30 h, pl. del Rei. Joc de rol L’assassí de la pastanaga. El final del joc de L’assassí de la pastanaga ha arribat. Gaudireu d’un pica-pica musical gratuït mentre es fa el recompte de punts, i seguidament s’oferirà la merescuda entrega de premis. Assassines i assassins, atents als resultats! Més informació a www.facebook.com/pastanaga.tarragona. Organitza: Agrupament Escolta i Guia Xaloc.

20 h, parc de Saavedra, La Terrasseta. Concert amb els Impuls (hardcore, Tarragona). Impuls sorgeix a partir de la unió de cinc amics, membres alhora de

A TARRAGONA,

APARCA TOT EL DIA

PER

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS 144

BUSCA AQUEST IDENTIFICADOR

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

MELVIN RESTAURANT C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346

145

Troba el teu exemplar de VIU a fons en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha d’escampats per tot Reus i Tarragona

TARRAGONA Chas Chas Tea CEPTA Vives Sabateria Roba de Casa APIALIA Ortopedia Creus Orthoclinic Tradicionarius La Martina School of English Pimec Espiga d'Or Motos Tarragona Hemeroteca Tarragona Ona Perruquers Farmacia Rovira Cafeteria Aquí Te Espero Òptica Activa Mariné Bicicletes Casa Matias Construccions Mata Òptica Activa Bar La Tecleta Arpo Mas Movil Coviran Santiveri Fruites Rosa Maria Tot Ràpid Reparació Calçat Gavineteria Alvarez Òptica Fullana La Botiga del Cafè Farmàcia Fullana Color Òptica Glass Autoforum Vehicles d'Ocasió Administracio Loteria nº13 BuenaOnda Perruquers Tipsa Dnas Cottet Òptics Llibreria TRT Caixes Martí Moto Sport Busquets Tradicionarius Power House Farmàcia Pujol Electricitat Tarragona Animalades R.C.Nautic de Tarragona Farmàcia Pujol Pastisseria La Vall Fruiteria La Vall Tennis Park Tennis Tarragona Farmàcia Platja Llarga Centre Veterinari Arbor Farmàcia Pujol Finques S. Pere i S. Pau Bar Can Joan Escola Oficial d'Idiomes

REUS

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

146

Arpo Forn Sistaré Tradicionàrius Estanc Díaz Guau Perruqueria Canina Quic Sec Flok La Caseta Dolça Bolsos Actual Casa Teva Òptica Activa ARPO Cottet Les Herbes Salvatges Les Carbasses Somnalia Casa Pià Bateries 1001 Somnalia L’Estil a Mida Vilanova Finques API Reus Immobiliària Segurhabitat Esports Armobal Estanc 4 Carrilet Finques Martí 18-22 Tattoo Bricoservei Onagas L’Estil a Mida Ortopedia Sant Joan Rycsa Hobby Pen Fitosanitaris Pep Forn Sistaré CN Reus Ploms Guillén Advocats Finques Sagui Viventex Forn Sistaré Vilanova Finques Forn Sistaré Orthoclinic Immobiliària Vernet&Navarro Estètica Dra.Meritxell Camps Reus Deportiu Institut Samper Celler Bodega Reus Can Vicenç DKV Reus Can Vicenç Pàdel Winner Stars Estanc les Oques Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Venta Directa de Pisos Remar Spais Cuines Santiago Cambra Propietat Urbana Centre Veterinari Reus

Rambla Nova, 67 Rambla Nova, 95 Carrer August, 16 Sant Francesc, 12 Rambla Vella, 20 Av. M. Cristina, 14 Av. Catalunya, 22 D Av.Catalunya/Rovira Virgili Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Av. Marquès de Montoliu, 3 Av. Rovira i Virgili, 17 Avda. Andorra/Joana Jugan Mossen Salvador Ritot i Faus, 21 Florenci Vives, 6 S. Antº. M. Claret, 18 - Cant. Marquès de Montoliu Escultor Verderol, 10 Rambla Nova, 127 Av. Andorra, 7 Plaça Corts Catalanes, 5 Rambla Francesc Macià, 5 Pl. de les Corts Catalanes, 3 Joan Baptista Plana, 15 Carrer Joan Ruiz i Porta / Al costat pl. Lledoners Josep Pont i Gol, 1 Governador Gonzàlez, 24 bxos Governador Gonzàlez, 25 bxos Unió, 9 Cristòfol Colom, 24 Rambla Nova 88 Rbla. Nova, 88 / Canyelles Cristòfor Colom, 1 Ramon i Cajal, 6 Carrer Lleida, 13 Gasòmetre, 42 Pere Martell, 39 Pere Martell, 57 Vidal i Barraquer, 22 baixos Prat de la Riba, 3 Av. Prat de la Riba, 22 Pere Martell, 21 Mallorca, 3 Av. Prat de la Riba, 31 Ramón y Cajal, 25 Sevilla, 3 Eivissa, 7 Reial, 23 Rebolledo, 4 Port Esportiu s/n Joan Fuster i Ortells, 7 Carrer Josep Carner, 1 Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Carrer de la Cota, s/n - Cala Romana Carretera del Tennis 12-18 - Cala romana Crta. Platja Llarga, 1 Calle Alt Penedés, 0 S N Escala C. St. Pere i St. Pau Bloc St. Joan Esc A. St. Pere i St. Pau Plaça Catalunya, Local 4. St. Pere i St. Pau Pol. Francolí, parc. 16 Carrer Smith, 55

Raval Martí Folguera, 33-35 Galanes,1 1 Raval de Jesús, 48 Llovera, 3 Sant Joan, 19-21 Sant Joan, 30 Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Del Vent, 10 Raval Santa Anna, 28, local 2 Monterols, 36 Raval Martí Folguera, 33 Raval Martí Folguera, 3 Raval Robuster, 19 Pl.Puríssima Sang, 4-6 Prat de la Riba ,9 Sant Joan, 11 Sant Llorenç, 13 Raval de Santa Anna, 50 Misericòrdia, 31 Misericòrdia, 34 Passeig Prim, 34 Av.La Salle, 45 Cambrils, 4 Av. Pere el Ceremoniós, 18 Av. Pere el Ceremoniós, 86 b4 Av. Pere el Ceremoniós, 16 Batan, 17 Batan, 15 Camí de Riudoms, 49 Cami Riudoms, 51 Passeig Prim, 15 Passeig Prim, 35 Amargura, 30 Amargura, 2 Avda. Maria Fortuny, 5 Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Ample, 46 Ample, 20 bis Pl. Llibertat, 8 Av.Prat de la Riba, 35 Travessera St. Antoni, 15 General Moragues, 113 Antoni Gaudí, 64 bxos.

Antoni Gaudí, 66 Campoamor, 8 Camí de l'Aleixar, 63 Crtra Alcolea, 15 Carrer Gaudí, 12 Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Barri Fortuny Granollers, 17 Avda. Doctor Vila-seca, 6 Sant Magí, 45 (Riera Miró) J. Sender, 38 Av. Pere el Cerimoniós, 83 Mare molas, 67 General moragues, 93 Av. Carrilet, 39 (Cant. Pere el Cerimoniós) Raval Robuster, 17 baixos Camí de Riudoms, 23-25 Plaça de Catalunya, 5 Plaça d’Almoster, 1

Distribució:

902 113 127

www.unimail.es

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

Where Natural English happens

Anglès a partir d’1 any

Matrícules obertes Curs 2018-2019 Vine a veure’ns!

kidsandus.es Kids&Us Cambrils · Av. La Salle , 26 · T. 977 792 740 / 647 317 131 · cambrils@lamartinaschool.com Kids&Us Reus Centre · C/ Galanes , 33 · T. 977 341 952 / 640 539 741 · reus@lamartinaschool.com Kids&Us Reus Gaudí · C/Gaudí , 36 Bxs. · T. 977 34 19 82 / 640 110 550 · reus.gaudi@lamartinaschool.com Kids&Us Salou · C/ Pau Casals , 1 (Edif. Cubic) · T. 977 385 033 / 628 519 104 · salou@kidsandus.es 147 Kids&Us Tarragona · C/Marques de Montoliu , 10 · T. 977 220 734 / 640 110 557 · tarragona@lamartinaschool.com LA MARTINA SCHOOL S.L. · B43819895 · Els cursos no impliquen l’obtenció de cap títol oficial.

TOTA LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AL SERVEI DELS NOSTRES CLIENTS www.gruphelco.es

148

Barcelona - Seu Social

Tarragona

Pol. Ind. Pedrosa C/ Montserrat Roig, 54 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel. 93 887 30 77 bcn@gruphelco.es

Polígono Industrial Riu Clar. Parc Industrial 5.1.5 C/ Mercuri s/n, Nave 35 43006 Tarragona Tel. 977 20 61 44 tgn@gruphelco.es