VIU TARRAGONA 48

# 48 | Novembre 2018 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#48 Novembre 2018 www.viuafons.cat

TARRAGONA

I a més: Canal Reus, 20 anys | Entrevista a Laura Cendrós Especial Indústria al Camp de Tarragona | Especial Nuvis

EL PORT ESPORTIU

ES POSA GUAPO El Nàutic n'emprendrà les obres de millora a canvi d'allargar la concessió fins el 2039

TARRAGONA

AAFF_FCL_GAMA_210x50mm_tarragona.pdf

1

12/9/18

10:06

2

NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 - 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas AbellĂł - 43204 - Reus - Tel: 977 772 197

http://red.nissan.es/nikkocenter Consum mixt: 4,9 - 6,4 l/100km. Emissions de CO2: 129 - 149 g/km. Consum homologat d’acord amb la normativa europea.

3

6

16

35

Sumari

#48

60

66

5 EDITORIAL | 6 MANUEL CREMADES - Entrevista al president del Nàutic. | 16 CANAL REUS - Vint anys de televisió de proximitat. | 24 LAURA CENDRÓS Parlem amb la filla de l'empresari i activista Joan Baptista Cendrós. | 35 ESPECIAL INDÚSTRIA - Els reptes de la indústria al Camp de Tarragona. | 50 MARC ARZA - Entrevista al vicepresident de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region. | 58 HISTÒRIA - Els Despullats: mite o realitat? | 60 HISTÒRIA - Qui va assassinar el General Prim? | 80 OLI D'OLIVA - Un bé de consum que s'ha de cuidar. | 86 ÀLEX JEREZ i IÑAKI UGALDE - Entrevista a dos dels artífexs d'AFT. | 90 SCAN - Tarragona s'omple de fotografia. | 94 MOTOR - Lexus UX 250H. | 106 AGENDA

80

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o lle-

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Cristina Valls, Ramon Ortiz, Alícia Fàbregas, Jordi Salvat, Marc Pascual. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni

geix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

Corrales, Josep Barbero, Carles Cano. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

4

a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

EDITORIAL

La indústria,

motor indispensable de la nostra economia

E

n aquest número que teniu a les mans dediquem un especial a economia i empresa, centrant-nos en els reptes de futur que té la indústria del Camp de Tarragona. El sector serveis cada cop té un pes més important en la nostra economia, seguint la tònica de la terciarització que caracteritza societats avançades com la nostra, però la indústria continua sent un motor de l’economia de les nostres comarques i ha recuperat terreny amb el final del boom de la construcció. L’equilibri entre dos sectors tan potents com el turisme i indústria ha estat la base del creixement de l’economia del Camp de Tarragona les darreres dècades.

La indústria tarragonina té uns reptes molt importants en els propers anys si vol continuar sent competitiva en un món tan globalitzat, una tendència que va en augment. Les infraestructures pendents i l’elevat preu de l’electricitat són dos amenaces clares per aquesta competitivitat, ja que encareixen el cost dels productes fabricats a casa nostra. L’impuls de la formació professional i la seva adaptació a les necessitats de les empreses, els processos de robotització o el perill de les deslocalitzacions també aspectes que cal afrontar.

Aquests i altres reptes els analitzem amb agents econòmics del territori i experts, que també detecten bones pràctiques i oportunitats, com en el medi ambient i la sostenibilitat o la internacionalització dels processos i també reclamen a les administracions que estiguin a l’alçada d’aquests reptes de la indústria i compleixin amb la seva part. Un exemple de quin ha de ser aquest camí el trobem en l’àmbit de les smart cities i és l’entrada de l’Ajuntament de Reus a la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region, que culmina el treball conjunt portat ja els darrers anys entre Tarragona i Reus i obre grans possibilitats de cara al futur més immediat.

I és que cal adaptar-se al futur i renovar-se per no quedar enrere. Això és el que ha pensat també Nàutic Tarragona SA, que planteja un ambiciós projecte per renovar el port esportiu i la zona comercial del seu voltant, que des de fa anys s’està desertitzant amb molts locals tancats. Aquest projecte vol donar més seguretat als amarradors i localistes, ja que la concessió s’allargarà automàticament fins el 2039, i dinamitzar l’espai, intentant atraure més negocis i més visitants.

VIUNOV2018 - EDITORIAL

5

ENTREVISTA

MANUEL CREMADES PRESIDENT DE NÀUTIC TARRAGONA SA

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

ENTREVISTA

“VOLEM FER UN CANVI D’IMATGE DE L’ENTORN DEL PORT ESPORTIU PER DINS I PER FORA PER A DINAMITZAR LA ZONA” El Nautic Tarragona SA ja té definit el projecte d’adequació del port esportiu, que ha elaborat l’empresa internacional de serveis professionals de consultoria, enginyeria i arquitectura IDOM, que va guanyar el concurs al qual es van presentar diferents empreses Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

P

arlem amb Manuel Cremades, president de Nàutic Tarragona SA dels detalls d’aquest projecte i els objectius que es planteja. Cremades és al mateix temps president del Reial Club Nàutic de Tarragona, màxim accionista des de 2016 de Nàutic Tarragona SA. Cremades va ser tresorer d’aquesta entitat esportiva durant vint anys, abans de convertir-se fa gairebé quatre anys en el seu president.

Per què Nàutic Tarragona SA tira endavant aquest projecte d’adequació del port esportiu tan ambiciós?

Fa una mica més d’un any que estem treballant des del consell d’administració de Nàutic Tarragona SA, titular del port esportiu, sobre la possibilitat d’allargar l’actual concessió, que s’aca-

ba el 2024. La preocupació de tots els usuaris del port és què passarà en un futur amb el port esportiu. Amb una inversió mínima que està al voltant dels tres milions d’euros, la llei ens permet aconseguir la pròrroga de la meitat de la concessió actual, que és de 30 anys. Allargaríem la concessió, doncs, fins el 2039.

LA PRÒRROGA FA QUE INVERTIR AL PORT ESPORTIU SIGUI MÉS ATRACTIU I TAMBÉ DONA TRANQUIL·LITAT ALS AMARRADORS I que s’aconseguirà amb aquesta operació? Aquesta pròrroga es fa perquè qualsevol nou inversor que pugui venir interessat en comprar un local o un nou amarrador pugui tenir la possibilitat d’un període d’amortització molt més llarg. La pròrroga fa que invertir al port esportiu sigui més atractiu i tam-

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

bé dona tranquil·litat als amarradors, que ja no patiran perquè d’aquí sis anys vingui un nou concessionari amb unes condicions que no puguin assumir. I amb el Club Nàutic passa el mateix. Fa dos anys va fer l’operació per convertir-se en accionista majoritari de Nàutic Tarragona SA per poder capitanejar l’allargament de la concessió.

Parlem del projecte. Serà un rentat de cara molt important a l’actual port esportiu. Aquest projecte està treballat en diferents fases. La primera fase és la més urgent. Tots coincidim que cal actuar en els pantalans. N’hi ha dos que tenen esquerdes, però es canviaran els cinc pantalans en aquesta primera fase de les obres, perquè han quedat antiquats després de 24 anys de la seva construcció. Els nous pantalans seran d’alumini, amb una resina pel damunt que imita la fusta. Tindran llums led i unes torretes amb connexions d’aigua i electricitat per a cada usuari, que es poden regular via WIFI des del mòbil i consultar els consums. Serà d’una gran comoditat per a l’amarrador, impensable quan es va construir

7

el port. L’amarrador tindrà uns avantatges especials a l’hora d’aconseguir la pròrroga de la seva concessió actual, mentre que el que no ho és haurà d’anar a preu de mercat per comprar un amarratge. En aquesta primera fase també arreglem el dic d’abric, amb la renovació de tots els serveis d’aigua i llum i adequació de la il·luminació a la nova llei.

Després vindrà la segona fase.

Aquesta és la més bonica, la part de disseny. Reestructurem el passeig, tan de dalt com de baix. Es fa una millora molt important amb l’objectiu de dinamitzar la zona. Volem fer un canvi d’imatge de l’entorn del port esportiu per dins i per fora. Hi va una zona enjardinada a la part de baix i un canvi d’accessos de dalt a baix molt importat, amb una escalinata al final del passeig marítim. Volem que quan la gent que passeja pel passeig marítim arribi allà tingui una invitació a seguir fentho per baix, no com ara, que es troba un mur que és una barrera i la gent continua caminant per dalt. Construirem també un ascensor perquè la gent amb problemes de mobilitat o amb cotxets de nen pugui baixar.

I què contempla la tercera fase?

Actuarem a la zona de marina seca i construirem una rotonda al costat del Club Nàutic, que millorarà molt el trànsit, i una nova zona d’aparcament.

Com es finançaran les obres? A través dels amarradors que vulguin ampliar la concessió, nous que arribin i també a través de crèdit. Precisament ara estem elaborat l’estudi econòmic i financer i el pla de negoci, que també hem de presentar.

Quan duraran les obres i quan es preveu iniciar-les? Calculem que des que comencem fins que acabem estarem dos anys d’obres. Durant aquest mes de novembre presentem el projecte a l’Autoritat Portuària i hem de

6 8

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

Recupera el plaer de somriure Somriures

EN 1 DIA

“Ara em veig a les fotografies amb la boca perfecta” Mercè Cochs Gasol Pacient tractada a la Clínica Curull

A la Clínica Curull volem que tornis a somriure, segur i feliç.

Gràcies a serveis com “Somriures en 1 dia”, els nostres pacients tornen a somriure.

Sense pors ni complexes, amb ganes i il·lusió.

9 Clínica Curull, des de 1995 // Rambla Nova 114 — 43001 Tarragona // +34 977 241 380 // info@clinicacurull.com // www.clinicacurull.com

Una imatge de com serà el passeig superior del port esportiu, amb l’ascensor que permetrà baixar al passeig de baix.

CALCULEM DOS ANYS D’OBRES. LA PRIMERA FASE PODRIA COMENÇAR A FINALS DE L’ANY VINENT O INICIS DE 2020 calcular entre mig any i un any perquè la documentació ha de ser aprovada a Madrid, ja que l’espai on som és un port de l’Estat. Segur que hi ha esmenes o petites modificacions. La primera fase de les obres podria començar a finals de l’any vinent o inicis de 2020.

Creieu que aquest projecte servirà per revitalitzar la zona del port esportiu? El projecte es fa per això, per revitalitzar i dinamitzar aquest espai, donar millors serveis als nostres usuaris -amarradors i localistes- i també per a la gent de la ciutat, perquè vegi que aquí té una zona maca.

Aquest és un dels grans reptes: lligar el port esportiu amb la ciutat. Sí, per això hem donat tanta importància als accessos per invitar la gent a baixar al port i gaudir de l’oferta dels locals.

Quina ocupació hi ha actualment en els locals? Ara estem al 50%. La part de dalt està totalment ocupada, però a baix hi ha molts locals tancats.

No vol dir que tots estiguin abandonats. N’hi ha que estan tancats però els propietaris mantenen el pagament de la comunitat. Amb aquest projecte volem millorar l’ocupació dels locals

10

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

11

De dalt a baix: una imatge de com serà el passeig inferior; escalinata per baixar del passeig marítim al passeig de baix del port esportiu; pas per baixar del passeig superior al passeig inferior.

FAREM UN CANVI D’ACCESSOS DE DALT A BAIX MOLT IMPORTANT. VOLEM QUE LA GENT QUE PASSEJA PEL PASSEIG MARÍTIM TINGUI UNA INVITACIÓ A SEGUIR FENT-HO PER BAIX de baix. No volem discoteques com abans. Apostem per restaurants i bars nocturns que tanquin com màxim a les tres de la matinada.

I aquest projecte coincideix amb el 140è aniversari del Reial Club Nàutic de Tarragona, màxim accionista de Nàutic Tarragona SA. És una fita important per a l’entitat i la ciutat.

A l’Estat només Màlaga és més antic.

Va ser fundat cinc anys abans. Estem fent diversos actes esportius i socials per celebrar-ho, com una travessia, vela inclusiva, un torneig de pàdel o una travessia amb llaguts. Hem previst trobades de marineria, remers i també fem una exposició documental i gràfica de la història del club a partir d’aquest mes de novembre. El dia 17 d’aquest mes fem un sopar de gala.

També estrenem un nou web perquè sigui més interactiva i actualitzada.

Són molts els clubs esportius tarragonins que passen dificultats socials i econòmiques. No és el cas del Reial Club Nàutic de Tarragona. No estem per tirar coets, però tenim uns números equilibrats. En els vint anys que vaig ser tresorer i ara com a president, el meu objectiu és que no tinguem dèficit. És tan fàcil com no gastar més del que ingresses. A la pràctica no ho és tant perquè tothom demana una cosa o una altra. Tenim un avan-

12

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

El peix de llotja és peix fresc, de temporada i de proximitat. Desembarca en els ports de Catalunya i arriba a les peixateries el mateix dia de la seva captura. Troba’l amb l’etiqueta Peix de Llotja.

Peix de llotja. Garantia de proximitat.

Unió Europea

Fons europeu marítim i de la pesca

13

ELS NOUS PANTALANS TINDRAN CONNEXIONS D’AIGUA I ELECTRICITAT LES PODRAN REGULAR ELS AMARRADORS DES DEL MÒBIL tatge i és que a l’estiu organitzem uns casals d’estiu nàutics que sempre estan plens i financerament ens va molt bé i, a més, donem a conèixer el club i sempre aconseguim alguns socis nous. Ara som 800 socis. La quota mensual és de 45 euros i està molt bé pel que oferim: a més de les activitats aquàtiques, pàdel, gimnàs, classes dirigides, piscina... No cal pagar cap extra. I això fa que hi hagi un ambient social molt bo. Hi ha pocs clubs que puguin oferir tant.

I també aconseguiu molts èxits esportius, sobretot en rem. Sí d’una secció n’estem orgullosos aquesta junta directiva és el rem, pels títols que hem aconseguit. I també a nivell de socis, amb 245 de federats, gairebé una tercera part del total del club.

I el més important és que hi ha molts nens i nenes. Tenim a més un entrenador que forma part del cos tècnic de la Federació Espanyola de rem, Alejandro Demiddi. Portem uns darrers anys molt bons. Aquesta darrera temporada hem aconseguit per primer cop ser campions de Catalunya a Banyoles, superant l’equip local, amb un total de 42 medalles, 16 de les quals d’or.

Als Campionats d’Espanya, el rem del Nàutic Tarragona va aconseguir situar 22 embarcacions finalistes i 9 d’elles, entre els tres primers.

Detall de com seran els nous pantalans del port esportiu, amb una torreta per a cada amarrador amb la darrera tecnologia.

14

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

COMUNICACIÓ

CANAL REUS: VINT ANYS DE TELEVISIÓ DE PROXIMITAT L’emissora compleix les primeres dues dècades d’existència com una referència en la comunicació local catalana Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

16

VIUNOV2018 - COMUNICACIÓ

tenen en compte dos projectes sorgits a la capital del Baix Camp amb vocació de tot el Camp de Tarragona: la revista Mestral a finals de la dècada dels setanta i el setmanal Reus Diari una dècada després. “Els impulsors de Canal Reus havíem participat en un o aquests dos projectes de premsa escrita, però aquest cop vam veure que havíem d’anar cap a la televisió, que tenia més futur. Era un grup variat, però ens coneixíem tots”, explica Josep Maria Martí, un dels tretze socis impulsors de Canal Reus TV, entre els quals hi havia noms mediàtics com Carles Francino, Andreu Buenafuente i Xavier Graset i altres menys coneguts, però amb llarga experiència en mitjans.

”TENÍEM MOLT CLAR QUE NO ANÀVEM A GUANYAR DINERS SINÓ A CONSOLIDAR UN MITJÀ ESTABLE A LA CIUTAT” Martí apunta que el model de mitjà de comunicació que es van plantejar era novedós els anys noranta i tan professionals com polítics s’estranyaven del projecte: una televisió privada amb vocació de servei públic. “Teníem molt clar que no anàvem a guanyar diners sinó a consolidar un mitjà estable a la ciutat i que a Canal Reus no hi hauria ni tarots ni teletienda. Si teníem beneficis els reinvertiríem en millorar la qualitat o els tindríem per moments difícils”, recorda Martí, que destaca la bona acollida que va tenir la iniciativa en el govern de la ciutat, que llavors estava format per un tripartit entre el PSC, CiU i ERC: “Aquest va ser un gran avantatge. Vam notar l’escalf de l’Ajuntament, sobretot en dos temes: ens van cedir la freqüència que per llei els tocava i vam signar un conveni de col·laboració que ha cobert una part important de la despesa, però mai superat el 30%.

E

l 28 de setembre de 1998 Canal Reus TV iniciava les seves emissions regulars amb una hora de programació pròpia. El projecte engegat un parell d’anys abans per un col·lectiu de tretze socis vinculats al món del periodisme i la comunicació es feia realitat amb Xavier Bas com a director, al capdavant d’una plantilla d’una quinzena de professionals. Dues dècades després, Canal Reus TV continua sent un referent en la comunicació local, però adaptada a un panorama audiovisual que poc té a veure amb el de finals del segle XX i on la web i les xarxes socials tenen un pes molt important, sobretot per arribar a nous públics.

El naixement de Canal Reus és difícil d’entendre sinó es

VIUNOV2018 - COMUNICACIÓ

17

De dalt a baix: els programes Actius (2016), Avui per demà -que es va mantenir en antena des de 2012 a 2018- i un informatiu, presentat per Jaume Vich, ara a 8TV. Fotos: Canal Reus TV.

La publicitat, patrocinis i produccions han estat la base del finançament del canal.”

Les primeres emissions regulars eren una hora de programació que s’anava repetint de manera consecutiva. Els estudis estaven situats a l’edifici de Redessa, a la carretera de Valls. “La informació era la base de la programació i altres temàtiques més variades tenien el seu espai en un magazine.

Canal Reus havia d’estar en tot el que passava a Reus i vam potenciar molt les retransmissions, sobretot pel que fa a la cultura popular”, assenyala Martí i recorda grans desplegaments en actes de Festa Major o Setmana Santa.

La clau, segons Martí, per haver aconseguit que els espectadors s’hagin fet seu Canal Reus és la proximitat i crear un vincle afectiu amb les associacions i entitats de la ciutat i això encara ho han pogut potenciar amb la web i les xarxes socials.

CANAL REUS HA ESTAT UNA ESCOLA PER A MOLTS JOVES PROFESSIONALS, QUE DESPRÉS HAN FET CARRERA EN ALTRES MITJANS Martí reconeix que fa vuit anys Canal ReusTV va patir un moment molt difícil a causa de la crisi econòmica i el descens de la publicitat: “Vam haver de fer un replantejament del model, però vam tenir clar que no podíem afluixar i no travessar línies vermelles, com incloure continguts de tarot i televenta. Ens va anar molt bé els diners que havíem guardat quan les coses anaven millor”. Abans, a mitjan de la dècada passada va haver de fer el pas de l’analògic al digital, participant amb èxit al concurs per obtenir una llicència de TDT a l’espai radioelèctric del

18

VIUNOV2018 - COMUNICACIÓ

19

Baix Camp i el Priorat, millorant tant la seguretat jurídica com la qualitat tècnica.

Martí també destaca l’escola que ha representat el canal per a molts joves professionals, que després han fet carrera en altres mitjans i considera que el gran repte és que, amb una plantilla molt jove com l’actual continua mantenint aquest vincle amb la societat i al mateix temps fer bon periodisme.

ACTUALMENT COMPTA AMB UNA VINTENA DE TREBALLADORS I PRODUEIX TRES HORES DIÀRIES DE PROGRAMACIÓ PRÒPIA Actualment, Canal Reus TV compta amb una vintena de treballadors i produeix tres hores diàries de programació pròpia (dos informatius al dia més programes setmanals de caire econòmic, cultural, esportiu o d’actualitat reusenca i del Baix Camp) a la qual s’afegeix la programació de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. La cadena aposta pel sistema de multidifusió, que permet que cadascun dels pro-

20

grames es pugui veure, al llarg de la setmana, en qualsevol de les franges horàries.

Però el seu actual director, Sergi Vallhonrat, és conscient que la TDT, a través del canal 56, només és una manera de consumir els continguts que ofereix Canal Reus TV. “En l’emissió per antena tenim una massa important d’usuaris, uns 60.000 espectadors diaris, però cada cop n’hi ha més que ens consumeixen per altres plataformes i per això hem fet una aposta important per la web i les xarxes socials per arribar a aquests nous públics més joves”, explica Vallhonrat, que assenyala que aquesta aposta estratègica iniciada fa un any i mig està donant molts bons resultats.

De cara al futur Vallhonrat es marca mantenir els principis fundacionals de Canal Reus TV, de ser un mitjà privat però de servei públic i apostar per la programació de proximitat.

“El que canviarà seran els formats amb què arribarem als usuaris. D’aquí a vint anys ho farem de forma molt diferent a les actuals”, conclou Vallhonrat.

VIUNOV2018 - COMUNICACIÓ

por 10€ /día

Sin entrada Seguro a todo riesgo Todo el mantenimiento Coche nuevo cada 3 años

ZOOM-ZOOM

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308

DESCUBRE MÁS EN MAZDA.ES

Oferta Santander Consumer Renting SL para un Mazda CX-3 2.0 Skyactiv-G Origin 2WD 89KW. Plazo 36 meses. 36 cuotas de 300€ (IVA no incluido). Kilometraje: 10.000 KM/año. Incluye mantenimiento integral del vehículo según el programa de Mazda, seguro a todo riesgo sin franquicia, asistencia en viaje con grúa desde el Km 0, gestión de multas, gestión de compra y matriculación e impuesto de matriculación (en su caso). No incluye cambio de neumáticos. Oferta válida en Península y Baleares hasta 30/11/2018. Incompatible con otras ofertas financieras. Emisiones de CO2: 141 g/km. Consumo medio: 6,2 l/100 km. La fotografía puede no corresponder con la versión ofertada.

ESTRENANT NOVES INSTAL·LACIONS A TECNOREDESSA El vintè aniversari de Canal Reus TV ha coincidit amb l’estrena de les noves instal·lacions de Tecnoredessa, deixant enrere vint anys als estudis de Redessa. La inauguració oficial es va fer el 21 de setembre, després d’un any i escaig que el consell d’administració de l’emissora va decidir tirar endavant el canvi de seu i estudiar diverses opcions. “És un pas fonamental des del punt de vista tecnològic, perquè les instal·lacions de Redessa havien quedat obsoletes i calia una gran inversió per posar-les al dia per continuar allí. A més, és una aposta dels socis del projecte que referma el seu compromís amb la ciutadania i també els treballadors de la casa”, afirma el director de Canal Reus TV, Sergi Vallhonrat.

El màxim responsable tècnic del canal destaca la funcionalitat de les noves instal·lacions. Augmenten de 500 a 600 metres quadrats, però, a més, passen d’estar repartits en tres espais a un espai únic per tots els departaments, excepte el tècnic. Vallhonrat destaca que es tracta d’un espai que quan es va construir fa una dècada originalment estava preparat per acollir les dues televisions -Ca-

22

nal Reus TV i la televisió pública de l’Ajuntament de Reus, que mai es va arribar a posar en marxa- i espais per a productores, un hub audiovisual que mai va ser una realitat.

“Hi havia molta tecnologia instal·lada i no hem hagut de començar de zero. Ha estat un gran avantatge”, explica.

La celebració dels vint anys de Canal Reus ha tingut dues potes més. Una ha estat la Festa Ciutadana del 29 de setembre, que va ser un èxit de participació i l’altra la digitalització de l’arxiu, que ha permès poder emetre des de 17 de setembre fins el 21 de desembre unes càpsules informatives diàries repassant aquestes dues dècades -seran setanta- i també de programació, que combinen imatges actuals i d’arxius amb cinc eixos temàtics: 20 anys de Festa Major, Avellana Connection - els professionals que han passat per la casa-, 20 anys mirant-te -els espectadors-, Ho hem viscut junts -els anunciants- i La Màquina del Temps -programació antiga-. “Són 100.000 hores d’emissió, el fons audiovisual més important de la comarca i possiblement del Camp de Tarragona”, afirma Vallhonrat.

VIUNOV2018 - COMUNICACIÓ

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

23

ENTREVISTA

LAURA CENDRร S

Laura Cendrรณs a la seva biblioteca

24

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

ENTREVISTA

“ELS CATALANS NO ACONSEGUIREM RES FINS QUE NO HI ANEM TOTS JUNTS” Marc Pons

Laura, què era Cendrós, principalment: un empresari, un activista cultural o un mecenes? Bé, era les tres coses a la vegada i en el mateix ordre d’importància. Precisament aquesta és la particularitat que explica la dimensió de la figura de Cendrós.

L

Laura Cendrós i Jorba és la filla petita i una de les persones que millor coneix la figura de l’empresari, activista cultural i mecenes Joan Baptista Cendrós i Carbonell (1916-1986), clau per a entendre el perquè la llengua i la cultura catalana no van desaparèixer durant el franquisme (1939-1975). Joan Baptista Cendrós, fill d’un barber de Valls emigrat a Barcelona i fundador de la mítica marca d’after-shave Floïd, destacaria com una de les figures cabdals de la resistència cultural catalana durant el tenebrós túnel de la dictadura. Continuador de l’empresa paterna, internacionalitzaria la marca Floïd fins a convertir-la en un referent mundial.

Empresari “rara avis”, compromès amb una idea de país, destinaria bona part dels beneficis del seu negoci a la reconstrucció del teixit cultural del país.

Cofundaria Òmnium Cultural, rescataria Edicions Proa -exiliada a Perpinyà i la primera que editaria exclusivament en català durant el franquisme-, i internacionalitzaria la figura de Raimon, entre moltes altres coses.

Però, cronològicament, quin seria l’ordre? Cendrós va començar com a empresari. El seu pare -que havia estat el fundador de la nissaga empresarial Cendrós- va morir l’any 1937, en plena Guerra Civil, d’un atac de cor. Cendrós va haver d’assumir la direcció del negoci amb tant sols vint anys d’edat i en una ciutat bombardejada constantment.

Això era a Barcelona, però els Cendrós procedien de Valls, oi? Sí. El meu avi treballava en una petita barberia situada a Valls, al carrer de la Carnisseria.

Però tenia moltes ganes de prosperar i la Barcelona de principis del segle XX ja era un bullidor d’activitat i un mercat d’oportunitats. Un dia va decidir marxar cap a Barcelona a fer fortuna amb la seva dona i el seu cunyat Lluís.

...i després, “roda el món i torna al Born”. Efectivament. Però això ja va ser cosa del meu pare. Ell va internacionalitzar Floïd, fins a convertir-lo en un fenomen mundial. A partir del fet es quan la figura de Cendrós adquireix la dimensió d’empresari, activista cultural i mecenes; tot a la vegada i no sempre per aquest ordre.

Ho pots explicar? Cendrós va viatjar moltíssim. Arreu del món. I va tenir l’oportunitat de conèixer sistemes polítics i econòmics, radicalment oposats a la dictadura franquista, que funcionaven molt bé. Deia que Catalunya hauria de ser com un cantó suís. A l’hora d’imaginar el seu ideal es va inspirar moltíssim en el model social, polític i econòmic suís.

I allí neix l’after-shave Floïd? Sí.

Però la fórmula els hi arriba a través d’uns frares de Valls.

Com va ser això? L’avi els tallava els cabells de franc. I quan va decidir marxar de Valls cap a Barcelona, els frares, com a agraïment i com a comiat, li van regalar la fórmula, que era molt casolana. Ells, a Barcelona, la millorarien i la començarien a comercialitzar.

Cartell publicitari Floïd. 1955.

Font Blog Cultural Studies

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

25

Cendrós amb el seu gos Genko.

1983. Font Arxiu familiar

Vols dir que el fet de viatjar no tan sols el va influir en l’ideari econòmic, sinó que també en el cultural, el social i el polític? I tant. I no tan sols viatjava sinó que, a diferència de la majoria de les persones obligades a viure en aquella gran masmorra que era l’Espanya franquista, Cendrós es comunicava moltíssim. Era políglota; parlava català, castellà, francès i anglès. Mantenia contacte amb molta gent de l’exterior i adquiria molts llibres que aquí era impossible trobar.

TARRADELLAS LI VA DEMANAR QUE TANQUESSIN LA DELEGACIÓ D’ÒMNIUM QUE ACABAVEN D’OBRIR A PARÍS, I EL MEU PARE LI VA CONTESTAR: “LA TANCAREM QUAN EM SURTI DELS COLLONS”.

Aquest seria el principi del seu perfil cultural? Sí. S’envolta d’un grup d’intel·lectuals que, com ell mateix, veuen que si no actuen, les lleis persecutòries que havia dictat el règim franquista, podien posar la llengua catalana en risc de desaparició. I reconstrueixen el teixit cultural del país convençuts que una llengua i una nació no poden sobreviure sense una cultura.

I del seu perfil social? Cendrós, conjuntament amb Òmnium Cultural, van ser els impulsors de les classes de català. I qui li ho va demanar van ser el pares de les famílies de la immigració andalusa i extremenya, que volien que els seus fills, nascuts a Catalunya, aprenguessin el català, perseguit i proscrit a l’escola franquista, per a tenir

26

les mateixes oportunitats que els nens de famílies catalanoparlants.

I del seu perfil polític? Cendrós era republicà i independentista en plena dictadura franquista. En aquella terminologia tan característica del règim franquista se’l considerava un “separatista”.

Quin paper juga Cendrós dins d’aquests grups de resistència? Era un dels financers. Un dels més destacats. A ell el què el preocupava era poder fer diners per a destinar-los a la recuperació de l’entramat cultural català destruït pel franquisme. No tan sols va cofundar Òmnium i va rescatar de l’oblit Proa. Va ajudar moltíssim escriptors, musics, professors i artistes en general.

En algun lloc s’ha dit que era un home dur, sec i malcarat. Què hi ha de cert? El meu pare era un home molt exigent amb si mateix i amb els seus col·laboradors. El que sí és cert és que va tenir enfrontaments molt durs amb els “jerifaltes” del règim franquista, que equival a dir enfrontaments molt seriosos amb l’Estat espanyol. I sobretot amb el ministre franquista Fraga Iribarne, que més tard seria un dels fundadors del PP.

home molt valent. Sempre deia “no ens rendirem mai, no claudicarem mai”. I la seva frase preferida era: ”he estat feliç al meu país perquè poder lluitar pel país propi, és un plaer dels déus”.

Cendrós va conèixer a Tarradellas, llavors exiliat a França. Quina opinió es va formar? Cendrós i Tarradellas van tenir una relació freda, perquè el President temia que Òmnium Cultural acabés suplantant la Generalitat, llavors a l’exili i molt debilitada. Tarradellas li va demanar que tanquessin la delegació d’Òmnium que acabaven d’obrir a París, i el meu pare li va contestar: “la tancarem quan em surti dels collons”.

I de Pujol, el primer president de la Generalitat restaurada? El meu pare va conèixer Pujol molt abans que arribés a ser president. Va ser quan formaven part de l’equip fundacional de Banca Catalana. I, com en el cas de Tarradellas, va quedar molt decebut. El meu pare sempre deia que “els catalans no aconseguirem res mentre no hi anem tots junts”.

Quina repercussió va tenir això en la seva vida familiar? Era molt conscient que en qualsevol moment li podia costar la presó o l’exili. Però era un

VIUNOV2018 - ENTREVISTA

Biografia de Joan Baptista Cendrós

ÀPATS DE NADAL. VIGILEM! Durant l’època nadalenca s’acumulen les celebracions, els dinars, els sopars... i és important que no descuidem els hàbits que mantenim durant tot l’any Redacció

Gaudiu d'uns àpats de Nadal bons, saborosos i saludables: 1. En tots els àpats hem de controlar les quantitats que consumim i evitar els excessos. Hem de menjar quantitats moderades i mai no saltar-nos cap àpat per compensar-ne un altre en què ens hàgim excedit, ja que això és perjudicial per a l’organisme.

2. Cal que l'aperitiu sigui lleuger. Es tracta d'una petita degustació i no d'un àpat.

3. A l’hora de preparar els menús familiars de Nadal triem receptes amb ingredients menys greixosos i plats poc pesats.

4. Procureu que els plats es complementin: combineu primers plats més lleugers amb segons més consistents o a l'inrevés.

5. El tipus de cocció també és important. Optem pel vapor o la planxa.

6. Les postres són un altre dels moments delicats durant el Nadal, i on es concentren la majoria de calories.

• Una opció refrescant i lleugera és triar postres a base de fruita, com per exemple la pinya, una gran diürètic i desintoxicant natural, perfecte per aquests dies.

• Els dolços presenteu-los en porcions més petites i eviteu que estiguin presents durant tota la sobretaula.

7. No t’oblidis de beure molta aigua, almenys un litre i mig o dos al dia.

També pots optar per infusions que t’ajudin a digerir millor els àpats.

Després dels àpats són més recomanables les infusions d'herbes digestives (camamilla, poliol...), que les estimulants com el cafè o el te.

8. Si ets fumador també notaràs que durant les festes fumes més. Aprofita el Nadal per deixar de fumar i començar el nou any amb un bon propòsit. La teva salut ho notarà!

9. Sortiu a passejar una estona abans i/o després dels àpats o feu qualsevol altra activitat que impliqui moviment. No hem de deixar de practicar exercici. Si estem acostumats a córrer, caminar o anar al gimnàs no ho hem de deixar de fer, ni tampoc hem d’excedir-nos per compensar el que mengem.

10. Si portem una vida sedentària, el Nadal és un bon moment per canviar. L’exercici és indispensable per mantenir una bona salut cardiovascular, es recomanen 30 minuts d’exercici tres vegades per setmana. No ho pensis més i activa’t!

LIMITEU EL CONSUM D'ALCOHOL Tot i que les begudes alcohòliques són presents en la majoria de les celebracions nadalenques, cal limitar-ne el consum.

1. En cas que begueu alcohol, feu-ho amb moderació.

2. Són preferibles begudes com el cava, el vi o la sidra abans que com-

binats a base de ginebra, rom o whisky, que aporten més calories.

3. Eviteu conduir si preveieu consumir begudes alcohòliques o en horaris en què el cansament i la somnolència us puguin afectar.

4. Recordeu que durant tot l'embaràs cal abstenir-se de consumir qualsevol beguda alcohòlica.

Les recomanacions següents us poden ajudar a no beure en excés: • Alterneu el consum de begudes no alcohòliques • Mengeu • Beveu a petits glops assaborint la beguda • Escolliu preferentment begudes de baixa graduació I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic.

Sempre a prop teu 27

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

28

VIUNOV2018 - IL·LUSTRACIÓ

29

EL GOS: EINA DE REHABILITACIÓ COGNITIVA A L’ONADA RIUDOMS L.A. Pérez de la Pinta

Des d’ajudar a gestionar emocions, potenciar l’empatia i augmentar la sociabilitat de les persones usuàries fins a disminuir la tensió arterial, treballar la reminiscència o augmentar la motivació. Són tots objectius que es poden assolir mitjançant teràpies a les quals els gossos són protagonistes. A la Residència Assistida i Centre de Dia L’Onada Riudoms treballen totes les setmanes amb el, per molts, millor amic i, pels nostres usuaris, un estímul fonamental en el seu dia a dia.

“Un gos mai jutja dificultats, comportaments o necessitats i sempre respon a la tasca que es realitza, fet que fa que el reforç que rep la persona a qui se n’aplica la teràpia sigui sempre positiu”.

Qui així parla és Míriam Díaz, psicòloga a la Residència Assistida L’Onada Riudoms i al Centre de Dia de Montroig i una de les responsables de les teràpies que, mitjançant gossos, es realitzen als centres assistencials de L’Onada Serveis. A L’Onada Riudoms, l’activitat es programa totes les setmanes. Els gossos, continua la psicòloga, no es trien per casualitat, sinó per la seva condició d’animals “altament motivadors” que

ajuden els terapeutes a assolir els seus objectius. “Amb ells, les nostres sessions són sempre altament productives.

A la nostra cultura, els gossos es consideren part de la família. Són fidels, obedients, protectors i afectuosos”.

30

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

PLANIFICACIÓ ACURADA Les teràpies amb gossos que es desenvolupen a L’Onada Riudoms són possibles gràcies a la col·laboració amb Teracan, una firma especialitzada en teràpies amb gossos per usuaris de totes les edats. La programació, acurada al màxim, és clau i s’inicia tot establint un seguit d’objectius vinculats amb les activitats planificades per la psicòloga del centre. La teràpia amb animals pot perseguir diferents objectius que van des de la rehabilitació cognitiva, l’estimulació sensorial i la gestió emocional fins la potenciació de l’autonomia, la rehabilitació funcional desprès d’accidents cerebrovasculars com ara l’ictus o el treball amb el llenguatge. Cada sis mesos, i coincidint amb el PAI (Pla d’Acció Individualitzada) de cada persona usuària, la família és informada de què i com s’ha treballat amb el fami-

liar. “La resposta dels familiars sempre és de sorpresa, perquè veuen reaccions a la persona usuària que, sense el gos, mai no apareixen. De fet, n’hi ha usuaris que recorden el nom del gos i cap altre més”, explica la psicòloga Míriam Díaz.

Les sessions poden ser individuals – amb una durada màxima de 30 minutso, també, grupals i de caire més lúdic. “ a les sessions individuals intenten mantenir l’atenció el màxim de temps possible per assolit objectius de rehabilitació cognitiva i, a les grupals, intentem treballar les activitats bàsiques de la vida diària i la memòria de treball. Sigui com sigui, els gossos a L’Onada són, també els millors amics. En aquest cas, els millors amics de les persones usuàries.

31

COMPTO AMB TU! L’Ajuntament de Tarragona posa en marxa una nova campanya de civisme sobre la tinença d’animals Redacció

Respecte i civisme són els dos fonaments sobre els quals se sustenta la nova campanya que ha posat en funcionament l’Ajuntament de Tarragona aquest mes de novembre. La campanya vol donar a conèixer alguns dels principals punts que integra l’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals, que va ser aprovada per plenari el novembre de 2017.

Impulsada pels departaments de Neteja i Salut Pública de l’Ajuntament, la campanya “Compto amb tu” està protagonitzada per una colla de gossos que ens interpel·len directament i fan incidència en aspectes com la neteja de miccions i deposicions, la necessitat de registrar la mascota al cens municipal i l’obligació de dur-la correctament lligada.

Els protagonistes són quatre gossos amb noms molt tarragonins: el Xec, la Xala, el Xato i la Xica. Tots ells ens recorden com hem d’actuar amb la nostra mascota i que ho hem de fer tenint en compte el respecte i el civisme, tot comprometent-nos amb Tarragona.

Aquesta ampolla també s’enviarà a totes les persones que han registrat la seva mascota al cens de l’Ajuntament.

HOLA, SOC LA XALA I COMPTO AMB TU! I precisament en el cens hi posa el focus el segon missatge principal de la campanya. La Xala ens ho recorda: “A més de portar xip, cal que em registris al cens de l’Ajuntament. D’aquesta manera, si em perdo, serà més fàcil trobar-me”.

Actualment, el cens municipal té re-

LA CAMPANYA VOL DONAR A CONÈIXER ALGUNS DELS PRINCIPALS PUNTS QUE INTEGRA L’ORDENANÇA SOBRE LA PROTECCIÓ, LA TINENÇA I LA VENDA D’ANIMALS

HOLA, SOC EL XEC I COMPTO AMB TU! El Xec és un simpàtic gos que ens demana: “Neteja amb aigua els meus orins. Evita males olors i ajuda que el mobiliari urbà no es faci malbé”. Aquesta és una part important de la campanya, ja que s’ha detectat que poques persones estan habituades a fer-ho.

Per aquest motiu, i a banda del missatge publicitari, l’Ajuntament de Tarragona ha tret al carrer un equip de dotze persones que informaran sobre la necessitat de ser higiènics amb les miccions i defecacions de les mascotes a l’espai públic. “Els informadors”, explica la consellera de Neteja, Ivana Martínez, “repartiran unes ampolletes als ciutadans pensades per dur a sobre una miqueta d’aigua quan surtin a passejar el gos”. D’aquesta manera, afegeix, “intentarem inculcar aquest hàbit al màxim nombre de persones”.

HOLA, SOC EL XATO I COMPTO AMB TU! El darrer missatge ens el dona el Xato, i ens recorda això: “Porta’m sempre lligat, tret de les zones habilitades per al meu esbarjo. Convisquem amb respecte”.

En aquest sentit, cal subratllar que a Tarragona hi ha tretze pipicans i àrees de gossos ubicats en espais urbans. Són els següents: - Al parc de la Reconciliació - Al parc de la Ciutat - Darrere de la piscina municipal de la

32

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

gistrades poc més de 4.400 mascotes.

Però, tal com recorda la consellera de Salut Pública, Ana Santos, “encara hi ha molt camí per recórrer. Hi ha persones que pensen que amb el xip és suficient, però no ho és. Cal que les mascotes estiguin registrades al cens de l’Ajuntament”.

Part Baixa i el Serrallo - Al camp de Mart - Entre el carrer de Zammenhoff amb el carrer dels Caputxins - Al parc del Francolí - Al parc entre els carrers de Violant d’Hongria i de Miquel Servet (SPiSP) - Entre la Guàrdia Civil i el bloc Sant Tadeu (SPiSP) - Al carrer de Josep V. Foix (Vall de l’Arrabassada) - Al parc de la Piconadora (davant del bloc 5 de la urbanització Riu Clar) - Al carrer del Riu Fluvià (Torreforta) - Al carrer del Riu Siurana (Campclar) - Al barri del Pilar En tots ells està permès retirar la corretja del gos, sota la vigilància de la persona responsable.

hola, soc la xala

compto amb tu

a mes de portar xip, cal que em registris al cens de l ajuntament. d'aquesta manera, si em perdo, sera mes facil trobar-me.

gracies per afavorir la convivencia

hola, soc el xato

compto amb tu

porta m sempre lligat tret de les zones habilitades per al meu esbarjo. convisquem amb respecte.

gracies per afavorir la convivencia

hola, soc el xec

compto amb tu

neteja amb aigua els meus orins evita males olors i ajuda que el mobiliari urba no es faci malbe.

gracies per afavorir la convivencia

33

34

INDĂšSTRIA

Novembre 2018

EL MOTOR DEL CAMP El sector industrial incrementa el seu protagonisme econòmic mentre afronta diversos reptes que en compremeten el futur

ELS

REPTES DE

LA

INDÚSTRIA AL CAMP DE TARRAGONA

La indústria és un sector bàsic en l’economia del Camp de Tarragona.

Tot i que en les darreres dècades ha perdut pes en favor del sector serveis, la indústria continua tenint un pes molt important i amb la crisi de la construcció ha recuperat terreny Text_Jordi Salvat Fotos_Pierre Grubius

36

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

S

egons l’IDESCAT, la indústria significava el 2014 un 24% del total de Valor afegit brut (VAB) a la província de Tarragona. Aquesta xifra, a més de les manufactureres, inclou la producció d’energia. El 2007 la xifra era un 19,6%. La construcció, en canvi, ha baixat en aquests set anys del 16,3% al 6,1% i els serveis han pujat del 61% al 68,3%. L’agricultura ha passat del 1,6% a l’2,3 del VAB. La petroquímica és l’àmbit més potent dins de la indústria tarragonina, però també ocupen moltes persones empre-

LES COMUNICACIONS “Portem trenta anys encallats, parlant de les mateixes infraestructures: el desdoblament complet de l’autovia A-7, l’autovia A-27, el tercer fil o el corredor del Mediterrani... Hem perdut massa temps amb polítiques de campanar. Ha faltat lideratge per buscar les necessitats d’un entorn de sis comarques i anem endarrerits”, afirma el secretari general de la UGT de Tarragona, Joan Llort. El dirigent sindical considera que la mobilitat interior també ha de millorar molt: “Hem perdut mobilitat amb el tren. No pot ser que de la Conca de Barberà a Cambrils, que són quaranta quilòmetres es

ses dedicades als components de l’automòbil, l’agroalimentari i un sector poc visibilitzat, com és el del manteniment de maquinària per a les empreses.

La indústria està experimentant molts canvis els darrers anys i es poden accelerar en els propers i el Camp de Tarragona té una sèrie de reptes perquè les seves empreses continuïn sent competitives en un món cada cop més globalitzat i el sector industrial no perdi pes. En aquest especial analitzem aquests reptes de futur en el sector industrial amb agents econòmics i experts.

tardi més d’una hora i mitja a anar d’un lloc a l’altre en transport públic. No està ben enllaçat.” Llort avisa que les infraestructures ferroviàries que s’estan fent no són adequades pel transport de mercaderies: “A Europa van amb trens de 750 metres de llargada i aquí anem amb trens curts. Amb trens més llargs redueixes costos de logística, però les nostres estacions no estan preparades per aquests trens llargs i això és un problema que vindrà afegit.”

La directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, Mercedes Teruel, considera “cabdal” la millora de les comunicacions i dels canals de distribució per

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

obrir nous mercats. Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus, Isaac Sanromà, assenyala les comunicacions com “la gran assignatura pendent del territori, determinants per millorar la competitivitat de les nostres empreses.” “No es correspon la dimensió econòmica de les nostres comarques i l’aportació que fem a la riquesa del país, amb les inversions que les administracions competents realitzen en àmbits tan determinants. I això sense oblidar d’altres comunicacions que també afecten a les empreses, com és la xarxa ferroviària de rodalies, determinant per afavorir el desplaçament dels pro-

37

Obres que s'eternitzen. A la dreta, treballs aturats de l'A27 entre Valls i Fontscaldes. A sota, les obres de desdoblament del corredor mediterrani a Reus, iniciades el 1998.

fessionals de les empreses”, afegeix Sanromà.

Rafael Muñoz, del Gabinet d’Estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), assenyala que les administracions del territori es conformen amb anuncis i promeses des de Madrid i que cal un control més intens de les mesures concretes i posa l’exemple de l’autovia A-27: “Quins problemes exactes hi ha amb les argiles? Quin serà el gàlib del túnel? Hi podran passar mercaderies perilloses?”

LES COMUNICACIONS SÓN LA GRAN ASSIGNATURA PENDENT DEL TERRITORI, DETERMINANTS PER LA COMPETITIVITAT DE LES NOSTRES EMPRESES

Des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), s’afirma que “les comunicacions han estat i lamentablement continuen sent una reivindicació llargament plantejada pel nostre sector, perquè constitueixen un factor decisiu que perjudica la nostra competitivitat”. “Que hi hagi una connexió ferroviària d’ample europeu entre el Port de Tarragona i Castellbisbal per l'interior és una urgència històrica que no ens podem permetre ajornar. El mateix que la finalització de l'A-27. Té un enorme mèrit que, malgrat totes aquestes reivindicacions que segueixen sense atendre’s, el sector continua demostrant la seva fortalesa i la seva estabilitat”, s’assenyala des de la patronal química, que avisa de cara al futur: “Si volem que aquesta prosperitat es perllongui en el futur i en particular consolidar-nos com a territori atractiu per al creixement industrial i l’arribada de noves inversions, és imprescindible competir en igualtat de condicions amb altres territoris i països.”

Muñoz denuncia també els “nyaps” que s’han fet els darrers anys amb algunes infraestructures i posa l’exemple del tram de l’autovia A-7 entre La Mora i Torredembarra o l’Estació central de l’AVE del Camp de Tarragona : “Com pot ser que es fes només d’un carril per sentit? Uns anys després s’ha de tornar a fer una gran inversió per convertir-la de dos carrils. Aquí ningú no planifica res i els plans estratègics han quedat desats en un calaix. S’havia planificat una estació central de l’AVE al costat de l’aeroport, intermodal, i ara sembla que continuarà sent-ho la de la Secuita Perafort. ” Muñoz també lamenta que s’han desaprofitat fons europeus per millorar infraestructures, cosa que si han fet altres territoris de l’Estat.

38

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

A la dreta, parc eòlic a Solivella (Conca de Barberà).

A baix, estació elèctrica de Reus.

L’ELECTRICITAT A L’ESTAT ESPANYOL I TAMBÉ A CATALUNYA ÉS AL VOLTANT D'UN 20% MÉS CARA QUE EN ALTRES PAÏSOS EUROPEUS EL COST DE L’ELECTRICITAT L’electricitat a l’Estat espanyol i també a Catalunya és al voltant un 20% més cara que en altres països europeus i aquest fet causa un augment de costos que encareixen els productes produïts en les indústries del Camp de Tarragona i resta competitivitat en l’exportació .

Des de la UGT, Joan Llort, confia que la reforma energètica impulsada pel govern socialista redueixi aquests costos i s’impulsi també altres elements com la cogeneració, que poden abaratir el preu de l’energia. Muñoz desconfia de la reforma socialista i veu molt difícil la seva reducció de preu. Teruel (URV) també adverteix que l’elevat cost de l’electricitat és un perill per les empreses manufactures i que cal que s’impulsin alternatives, com l’emmagatzematge de l’energia, i millorar l’eficiència de processos de producció.

“Els costos de l'energia elèctrica constitueixen lamentablement una vella reivindicació que segueix sense ser satisfeta. D’una banda, la transposició de la legislació europea en matèria de xarxes tancades és, com s'ha reiterat des del sector, una necessitat per mantenir la nostra competitivitat. A mig i llarg termini no és viable, a més d'incomprensible, que el preu que haguem de pagar aquí per l'energia elèctrica sigui considerablement més car que el d'altres competidors que estan dins de la mateixa Unió Europea”, s’afirma

des de l’AEQT, que afegeixen: “ El més complicat d’assumir és que es tracta d'una anomalia que les autoritats públiques tenen capacitat de resoldre, però continuen sense fer-ho. Val a dir que algunes trobades recents com la que vam poder compartir amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, aquest estiu, obren certa esperança respecte de la possibilitat que aquest assumpte s’acceleri properament.”

Des de l’AEQT, s’apunta que hi ha, però, altres factors que estan incrementant el cost de l’energia per les empreses, com ara els anomenats peatges d’accés: “Són múltiples els conceptes que s'integren en la factura elèctrica de les empreses -els anomenats costos socials- que no estan relacionats ni amb la generació de l’energia ni amb la seva distribució i transport.” Aquests costos, que suposen actualment més del 60% dels costos d'accés, consideren han de traslladar-se progressivament, segons la patronal química, als pressupostos generals de l'Estat per evitar que perjudiquin l’economia productiva i afavorir el creixement industrial del país.

Per a Sanromà (Cambra de Reus), el cost de l’electricitat és un debat crònic i crític, que s’accentua fins i tot en comparatives internes entre petites, mitjanes i grans empreses. “A Espanya les pimes paguen el rebut de la llum més car d'Europa. Si a tot plegat hi afegim

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

la singularitat del nostre territori, on hi ha la concentració més alta de centrals generadores d’energia de l’Estat Espanyol, només per les servituds que comporta aquesta realitat les empreses haurien de tenir algun tipus de compensació. Però com deia al principi, el debat fa tant de temps que es genera sense resposta positiva a les nostres demandes, que seguim en un autèntic cul de sac”, lamenta Sanromà.

39

LA FORMACIÓ Ja fa unes dècades que ha quedat enrere el model de formació d’uns primers anys i després una vida laboral sense cap mena d’actualització formativa. Ara la formació dels treballadors és contínua i el cicle cada cop s’accelera més. Des de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, Mercedes Teruel, avisa que cal prestigiar la Formació Professional, un repte que considera pendent des de fa anys: “La formació és molt important per a la industria i cal lligar-la amb les empreses. I tenir uns plans d’estudi actualitzats.” Muñoz (CEPTA) també reclama potenciar l’FP dual per poder augmentar la productivitat de les empreses i aturar un problema molt greu que és el despoblament de les comarques de l’interior del Camp de Tarragona: “Tenim un excés de graduats universitaris i ens manca una FP de qualitat.”

Sanromà també aposta per la formació: “Els països que avancen són els que destinen més recursos a la formació dels seus administrats. I en el cas de les empreses, la formació mai és una despesa, sinó una inversió. Professionals més ben preparats i en reciclatge continu són un valor afegit per l’empresa que vol avançar en nous mercats.”

L’AEQT i el sector químic en general es defineix com a “ferms impulsors dels programes d’FP Dual”, ja que “constitueixen una de les principals fonts d’impuls del talent que posteriorment s’incorpora a les nostres empreses.” En aquest sentit, el sector té la convicció

40

que en el futur aquesta formació cada vegada haurà de ser necessàriament més especialitzada i que és imprescindible potenciar-la per tal d’equilibrar les necessitats del mercat amb les capacitats dels nous titulats que s’incorporen a les empreses un cop acabats els cicles formatius. En l’actualitat existeix a la indústria química un considerable marge de creixement pel que fa a la incorporació de personal procedent de la FP. Aquest creixement passa possiblement per prestigiar socialment encara més la FP, per tal que sigui entesa com el que realment és: una opció de formació per a personal altament qualificat i especialitzat, i que ofereix molt bones oportunitats professionals.

Des de la UGT, Joan Llort, considera que la formació ha de ser contínua perquè cada quatre o cinc anys canvien els sistemes de treball a la indústria i això s’ha de fer tan des de les pròpies empreses com les administracions, amb la universitat i sobretot la formació pro-

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

POTENCIAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL CONTINUA SENT LA GRAN ASSIGNATURA PENDENT, VINCULANT-LA AMB LES NECESSITATS DE LES EMPRESES fessional , que segons el dirigent sindical s’ha d'actualitzar i lligar-la a la demanda de les empreses: “Ens hem de creure l’FP dual, amb formació adaptada a les empreses”. Llort avisa que s’ha reduït el professorat universitari i hi ha una part important a punt de jubilar-se i és necessari la seva reposició amb personal qualificat. El líder sindical també avisa que en els propers anys vindran mes tongades d’immigració, sobretot de l’Àfrica Subsahariana, i el repte serà disposar dels recursos per formar aquests nouvinguts, ja que amb l’envelliment de la població, es necessitarà gent jove a la indústria.

Un entorn privilegiat

per al teu negoci

Lloguer d’oficines i locals comercials Aparcament públic Servei de vigilància 24 hores

Zona enjardinada Amfiteatre: espai reservat per a la celebració d’esdeveniments Programació d’activitats culturals

www.porttarraco.com

41

LA ROBOTITZACIÓ La robotització en la indústria és un procés que s’ha accelerat i són molts els experts que avisen que en els propers anys es destruiran molts llocs de treball, ja que tasques que fan persones passaran a ser realitzades per robots.

Mercedes Teruel (URV) afirma que amb la robotització estan desapareixent les feines més rutinàries i cal reorientar els treballadors cap a tasques més analítiques, creatives i enfocades al tracte personal per evitar que l’atur es cronifiqui en treballadors que siguin substituïts per robots, tant en els de tratge blau com administratius dedicats a temes de comptabilitat, que ara ja estan fent programes informàtics. Teruel apunta que el que no està clar és la rapidesa amb què es produiran aquests processos i els sectors que més afectarà però que en els propers anys apareixeran professions ara inexistents: “Caldrà adaptar-nos.”

Muñoz (CEPTA) assenyala que aquest procés de robotització no serà tan ràpid com alguns apunten i que caldrà una inversió important en maquinària. “Caldrà una adaptació perquè les empreses no quedin endarrerides”, apunta. Un exemple d’aquest procés és la indústria química, que porta anys, fins i tot dècades, en un continu procés d’actualització i millora de la tecnologia, que ha inclòs també un procés

42

LA ROBOTITZACIÓ A LES EMPRESES REQUERIRÀ REORIENTAR ELS TREBALLADORS CAP A FEINES MÉS ANALÍTIQUES I CREATIVES PER EVITAR L’AUGMENT DE L’ATUR

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

d’automatització en els seus processos i mecanismes de control. És un sector fortament automatitzat des de fa molt de temps, gràcies a un procés que s’ha anat implementant de manera progressiva i que, en conseqüència, segons fonts de l’AEQT, no ha tingut afectació directa sobre els llocs de treball.

“Desapareixeran moltes feines, però n’apareixeran d’altres. Caldrà una adaptació i molta formació. Però això no és un procés nou, ja que al llarg de la història de la indústria hi ha hagut molts canvis, com el tren, l’arribada de noves energies. És una oportunitat i ens hi hem d’adaptar amb persones molt ben formades. Això ens portarà a nous canvis de feina”, apunta el secretari general de la UGT de Tarragona, Joan Llort.

Des de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, afirma que “la robotització és un actiu que pot permetre progressar en àmbits estratègics per les nostres empreses.” “Ara bé, van tan ràpida la tecnologia a l’hora d’innovar, que no hem de perdre de vista la necessitat de regular adequadament la presència de robots i sistemes avançats. Cal buscar un equilibri per no deshumanitzar en excés les empreses i el que això pot comportar en àmbits sensibles com les cotitzacions a la seguretat social”, adverteix.

TARRAGONA I REUS, EMBRIÓ DE LA SMART REGION La ciutat de Reus s'ha incorporat a la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, que esdevé en Smart Region, redefinint el pla estratègic, replantejant objectius, línies de treball i missió, i ampliant la visió i horitzons en clau de territori.

"Amb el concepte de regió volem crear sinergies i suport entre els diversos municipis amb l'objectiu de consensuar un conjunt de polítiques i programes destinats a la transformació del Camp de Tarragona a nivell regional i extrapolar-ho a altres ciutats, regions i territoris del Mediterrani, fomentant la marca Tarragona com a territori intel·ligent de forma internacional i aprofitant les oportunitats" explica el seu gerent, Gustavo Cuadrado.

D'aquesta manera, la Fundació segueix avançant en la seva tasca dirigida a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i promoure un entorn sos-

tenible, econòmicament i mediambientalment, a través de les noves tecnologies i la innovació. "Això permet una gestió cada cop més eficient dels recursos i serveis, a més de fomentar una integració i participació ciutadana cada cop més activa, davant una societat cada cop més exigent. Volem treballar per les persones però comptant amb elles" indica Cuadrado.

El Port de Tarragona, una sortida natural per les exportacions.

LA INTERNACIONALITZACIÓ En un context d’economia globalitzada i en el qual les nostres empreses s’enfronten a una doble competència, la dels seus competidors i també la d’altres divisions estatals dins de les seves pròpies companyies, és evident que els fronts oberts en l’àmbit d'internacionalització són múltiples.

L’AEQT adverteix que la primera de les solucions per evitar problemes de deslocalització és òbviament dotar les empreses i en general al territori de les eines que el facin més competitiu.

I aquí tornem a qüestions llargament reivindicades com la millora de les infraestructures viàries (acabar l’A-27, per exemple) i sobretot ferroviàries, amb el Corredor Mediterrani com a principal urgència, que necessiten d’una resposta immediata, i l’elevat cost de l’energia. “Això és un evident llast a la nostra competitivitat i òbviament no ajuda en el moment de plantejar Tarragona com a possible destí de noves inversions, tant siguin d’empreses que ja estan implantades aquí i es plantegen ampliacions, com de noves companyies que podrien estar interessades a instal·lar-s’hi”, assenyala la patronal química.

“Les empreses mateixes han estat les primeres a fer els deures per tal de combatre aquesta manca de competitivitat i porten temps redefinint les

44

seves estratègies, apostant cada vegada més per les especialitats d’alt valor afegit, en lloc de les anomenades commodities. Les nostres empreses han apostat per la diferenciació i el valor afegit en els seus productes per continuar tenint potencial de creixement futur. Però cal que també les Administracions compleixin amb la seva part per tal que aquesta prosperitat i creixement actuals estiguin garantits a llarg termini”, s’afirma des de l’AEQT. Llort (UGT) assenyala que una bona base de gent formada i preparada professionalment i un bon enllaç amb les empreses pot portar un valor afegit molt important, combinat amb la Universitat, fa que els treballadors es puguin moure per tot el món i col·laborar amb projectes amb altres països Des de la URV, la directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, Mercedes Teruel, assenyala que la darrera crisi econòmica i el replegament del mercat domèstic va provocar que les empreses s’hagin obert més al mercat exterior i posa com exemple la Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona, que ha esdevingut una referència estatal a l’hora d’obrir mercats a l’Àfrica subsahariana i moltes empreses tarragonines hi estan treballant, sobretot del sector paperer.

Hi concideix, Isaac Sanromà, president de la cambra reusenca: “Les empreses

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

catalanes sempre han estat a l’avantguarda de la internacionalització. I durant l’última crisi econòmica va ser aquesta disposició a sortir a l’estranger la que va permetre evitar la mortalitat de moltes empreses. En aquest sentit la indústria del país ha estat sempre un exemple que molts han volgut imitar. I la feina de les Cambres incideix especialment en aquest àmbit a l’hora de fer pedagogia sobre el valor de convertir el món en el nostre mercat.”

LA CRISI ECONÒMICA HA OBLIGAT A LES EMPRESES TARRAGONINES A OBRIR-SE ELS DARRERS ANYS A MERCATS EXTERIORS

DESLOCALITZACIONS Rafael Muñoz, del Gabinet d’Estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), adverteix que en els propers anys poden haver descolalitzacions d’empreses al nostre territori perquè les grans multinacionals es mouen per criteris només

45

Parc logístic CIM. La Canonja.

econòmics, ja que no estan arrelades al territori: “Aquestes empreses fan números de si els surt més a compte traslladar una planta o mantenir-la en un territori i si els queda un bon marge, fan el canvi.”

Mercerdes Teruel (URV) avisa que les grans multinacionals que han instal·lat plantes de producció a les nostres comarques es mouen per apostes mundials i que en un moment donat poden decidir canviar-les d’ubicació cap a països amb costos de mà d’obra més barats. Teruel assenyala que hi ha una altra cara de la moneda, com és la relocalització: el retorn de plantes a països amb costos de mà d’obra més elevats gràcies als processos de robotització, en què la mà d’obra perd pes a favor de la tecnologia.

Isaac Sanromà, de la Cambra de Reus, reclama als governants un paper decidit per evitar deslocalitzacions: “Les empreses sempre busquen millorar els seus processos productius i fer-ho en les millors condicions possibles. En el mercat globalitzat en el que ens trobem les deslocalitzacions són sovint inevitables quan les empreses posen a la balança factors determinants. I aquest és el principal repte dels governants, el de garantir un àmbit de treball que permeti desenvolupar l’activitat en el propi territori. Una deslocalització sempre és una pèrdua, també per l’empresa que l’executa que en el trajecte perd vinculació, arrelament i capital humà.”

LA LOGÍSTICA La logística és un sector cada cop més potent al Camp de Tarragona i encara ho podria ser les properes dècades si

46

es desenvolupen el Logis Penedès -que podria ser finalment una realitat en la seva primera fase el 2020- i l’àrea logística de Montblanc, 100 hectàrees, ampliables a 200, lligades a què l’autovia A-27 sigui una realitat. Tornem doncs, a la necessitat de la millora de les infraestructures. La connexió ferroviària d’ample europeu per poder comptar amb una estació intermodal, i la finalització d’altres vies com l’A-27, encara potenciarien més Tarragona com a pol logístic, segons l’AEQT. A més, és clar que Tarragona progressarà en aquest àmbit quan entrin en funcionament noves iniciatives com ara la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port, o el nou port sec de Guadalajara, iniciatives totes dues de l’Autoritat Portuària de Tarragona que des del sector químic acullen amb optimisme, no tant perquè els seus efectes positius els hagi de notar directament la indústria química, perquè en general no és previsible que sigui així llevat de casos concrets, sinó sobretot perquè són projectes que faran créixer el Port de Tarragona, que és el seu principal aliat i el màxim exponent de la logística al nostre territori.

Des de la UGT, Joan Llort, avisa del potencial logístic desaprofitat de l’aeroport de Reus: “Fa uns anys s’hi transportaven mercaderies, però actualment, no. L’aeroport està molt ben

situat. Al costat hi ha un polígon, com és el de Constantí, amb moltes empreses dedicades a la logística, com Amazon o OHL.” Teruel admet que el transport de mercaderies per l’aire és una possibilitat per alguns sectors, però que té uns costos més elevats que fer-ho pel mar i cal estudiar molt bé els marges.

Sobre el Logis Penedès, Llort i Teruel coincideixen que serà positiu per a una comarca que té l’índex d’atur més alt de Catalunya i una població molt important que s’hi ha traslladat des de l’àrea metropolitana de Barcelona, però que s’ha d’aconseguir que les empreses que s’hi instal·lin creïn llocs de treball qualificats.

Per la seva banda, Muñoz (CEPTA) assenyala que l’arribada de l’autovia A-27 a Montblanc en pot afavorir al seu desenvolupament perquè la seva connexió al port de Tarragona serà molt ràpida, però caldrà la seva continuïtat fins a Lleida per fer el mateix amb la Vall de l’Ebre i l’eix Aragó-Navarra-Euskadi. Sanromà també lliga la logística a les comunicacions: “La logística ha esdevingut l’eix principal per afavorir l’activitat de les empreses. Si la logística no és òptima, l’empresa pot arribar a no ser competitiva. I per això la reivindicació d’infraestructures adequades a la dimensió econòmica del país és tan important.”

LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS ÉS VITAL PER AL DESENVOLUPAMENT LOGÍSTIC DEL CAMP DE TARRAGONA

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

Molt de Reus.

Molt de menjablanc.

Si ets molt de Reus, pots guanyar 1.000 euros per a compres, consumicions o menús.

A Banc Sabadell som molt de Reus, dels seus costums, de la seva gent. I molt dels seus plats. Si tu també ho ets, del 2 al 30 de novembre, quan consumeixis als restaurants i bars o compris als mercats que participin en aquesta campanya,1 podràs participar en el sorteig de 1.000 euros per gastar en aquests establiments. A més, rebràs un davantal molt especial i molt d’aquí.2 Informa-te’n a les oficines de Banc Sabadell de Reus.

1. Els restaurants, bars i mercats adherits a la promoció s’identifiquen per l’adhesiu amb la imatge de la campanya situat a la porta d’entrada o a l’aparador de l’establiment.

2. Promoció vàlida fins a esgotar existències: 10.000 unitats.

Document publicitari

Consulta les bases del sorteig a moltdereus.com.

MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT Les indústries han impulsat moltes mesures els darrers anys encarades a millorar la sostenibilitat i augmentar el respecte al medi ambient. Teruel (URV) considera que les empreses estan conscienciades amb el respecte al medi ambient i la sostenibilitat, però que també hi ha unes normatives cada cop més estrictes impulsades per les administracions que cal complir, aplicant les mesures adequades per minimitzar l’impacte en l’entorn en què desenvolupen la seva activitat.

Però hi ha un altre aspecte i és que aquestes mesures respectuoses amb el medi ambient permeten a les empreses reduir costos afegits,amb sistemes de reciclatge d’ aigua i d’estalvi energètic. Llort (UGT) va més enllà: “Hem de creure en polítiques de no generar residus en origen i que la gent no hagi de reciclar perquè al super-

mercat compra productes amb molts envasos de plàstic.”

Sanromà assenyala que cada vegada hi ha més consciència, entre les empreses, de procurar pel medi ambient i la sostenibilitat. “Fa anys vam viure alguns episodis preocupants en aquest sentit. Però actualment existeix un alt grau de responsabilitat en aquesta qüestió atenent que les empreses que són sensibles en aquest tema sempre tenen un innegable valor afegit que la societat sap reconèixer”, afegeix.

El sector químic és un dels que està liderant la transició cap a una economia circular. D'una banda, intentant cada vegada més dissenyar i desenvolupar productes que siguin respectuosos amb aquests principis, ja sigui perquè es fabriquen a partir de materials reciclats o reutilitzats, o bé perquè el producte fabricat és reutilitzable o reciclable en si mateix, i també optimit-

EL SECTOR QUÍMIC ÉS UN DELS QUE ESTÀ LIDERANT LA TRANSICIÓ CAP A UNA ECONOMIA CIRCULAR

Dues imatges del complex petroquímic. A dalt, al terme de El Morell, i a baix a La Canonja

48

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

zant els seus processos per ajustar-los a aquests principis. L'ús creixent d'aigua regenerada per la planta de Aitasa per part del sector és el millor exemple, a nivell de Tarragona, de com la indústria s'esforça per implementar criteris d'economia circular no només en els seus productes, sinó també en els seus processos.

Des de l’AEQT recorden que “pel que fa a les emissions, l'Administració compta amb diversos punts de control repartits per tot el territori en què la indústria està present, tant dins dels polígons com en les poblacions veïnes.”

“Per les empreses, però, aquest autocontrol i el compliment d'aquestes mesures de seguretat i de convivència amb l'entorn són un principi bàsic, i en molts casos són elles mateixes les que s'autoimposen estàndards fins i tot més exigents que els que fixa la llei”, afegeixen des de la patronal química.

LA SITUACIÓ POLÍTICA La situació política excepcional que ha viscut Catalunya els darrers mesos també afecta d’una manera o altra la indústria del Camp de Tarragona.

El secretari general de la UGT, Joan Llort, afirma que hi ha inversions aturades i que això pot provocar problemes de competitivitat d’aquí cinc o sis anys i reclama als polítics que solucionin aquesta situació. Teruel, des de la URV, recorda que “els diners són temerosos” i la inestabilitat atura les noves inversions. “Ara ens trobem en un moment d’stand-by en què les empreses esperen què succeïrà”, apunta Teruel, que indica que no hi ha estudis que analitzin exactament l’impacte dels fets polítics del darrer any en l’economia del Camp de Tarragona.

Per a Isaac Sanromà (Cambra de Reus), “les empreses sempre demanen

una cosa als seus governants: estabilitat per desenvolupar la seva activitat econòmica.” “I la situació política dels últims mesos no ha estat la més favorable per afavorir aquest àmbit d’actuació. Tot i així les empreses, demostrant la seva capacitat d’adaptació, també han tingut cintura per superar aquesta situació política seguint amb la seva activitat”, comenta.

Des de l’AEQT no es volen valorar qüestions polítiques i es limiten a les administracions que disposin les condicions necessàries i compleixin amb els compromisos adquirits que facilitin que el teixit productiu pugui ser competitiu. I s’insisteix en qüestions com les infraestructures o aspectes regulatoris que afecten directament la competitivitat, com la necessària transposició de la normativa europea relativa a xarxes tancades.

VIUNOV2018 - INDÚSTRIA

LES EMPRESES HAN SABUT CONVIURE AMB UNA SITUACIÓ POLÍTICA INESTABLE, PERÒ ELS EFECTES ES PODRIEN NOTAR ELS PROPERS ANYS

49

EMPRESA

“HEM DE COMPARTIR I ADOPTAR SOLUCIONS INTEL·LIGENTS I TECNOLÒGIQUES PER A LA GESTIÓ DE LES CIUTATS” Aquest mes d’octubre el regidor de Promoció Econòmica i d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marc Arza, ha esta nomenat vicepresident de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region Jordi Salvat

50

VIUNOV2018 - EMPRESA

el gerent de la Fundació ens van oferir entrar-hi, el govern ho vam veure bé i ho vam portar al ple municipal que ho va aprovar. La Fundació és la tercera organització en què estem conjuntament Reus i Tarragona, després del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Sirusa.

D

esprés de la incorporació del cons i s to r i reusenc, aquesta és la nova denominació de la fins ara Tarragona Smart Mediterranean City. L’Ajuntament de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i les empreses Agbar i Repsol són els altres patrons de la fundació.

Per què l’Ajuntament de Reus s’ha incorporat a la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region? S’ha d’interpretar en el canvi general de relacions entre Reus i Tarragona experimentat els darrers sis o set anys, que va començar en aquelles cimeres entre alcaldes i les trobades entre els regidors perquè ens coneguéssim entre nosaltres per buscar compartir projectes.

Hi ha molts reptes de les dues ciutats que s’escapen de la competència municipal, per exemple en els àmbits de l’habitatge, la promoció econòmica, les infraestructures i també les smarts cities. I hem de sumar esforços. A Reus s’ha desenvolupat els darrers anys el Cluster TIC i a Tarragona, la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, que forma part del Cluster TIC i és un dels únics tres membres que no són empreses, junt amb el mateix Ajuntament de Reus i la Cambra de Comerç de Reus. Fa uns mesos la presidenta i

Com podrà notar la ciutadania aquesta suma d’esforços entre Reus i Tarragona? Fins ara ja hem col·laborat en projectes que estan en marxa.

N’hi ha un que aviat podria ser una realitat i és l’aplicació per smartphones d’aparcament en zones blaves. A Reus i Cambrils en tenim una des de fa uns anys i a Tarragona, un altre. Volem que hi hagi una única aplicació per a tota la regió i això és més comoditat pels usuaris. A Reus tenim un WIFI urbà gratuït que funciona molt bé i si els interessa pot estendre’s a Tarragona. Hem de compartir i adoptar solucions intel·ligents i tecnològiques per a la gestió de les ciutats.

les infraestructures estratègiques. Però podem anar més enllà.

En quins més àmbits treballa la Fundació? A Reus tenim diversos projectes en marxa que volem estendre a la Fundació. Aquest darrer any hem treballat l’Open Data, amb 24 indicadors de ciutat, que són oberts a la ciutadania. També hem instal·lat un banc de prova per carregar telèfons mòbils. Si funciona ho posem a disposició d’altres municipis. O el servei de bus a demanda, amb algunes parades que queden fora de les línies d'autobús i on el servei es desvia quan hi ha algú a la parada que ho demana. Quan fem una reunió de projectes smart city a l’Ajuntament de Reus ens trobem 60 o 70 projectes que estan en marxa, en prova o en fase d’estudi.

”L’ENTRADA DE REUS A LA FUNDACIÓ S’HA D’INTERPRETAR EN EL CANVI GENERAL DE RELACIONS ENTRE REUS I TARRAGONA ELS DARRERS ANYS”

La participació ciutadana també és un àmbit de treball de les smart cities. A l’Ajuntament de Reus hem vist que la gestió telemàtica ha funcionat molt bé en els pressupostos participatius. En els darrers hi han participat 4.000 persones i ha estat un èxit. Li hem de donar continuïtat i millorar aquests processos. Cada cop es poden fer més tràmits telemàtics i relacionar-te amb el teu ajuntament des casa, les 24 hores.

Parlen de regió. Quins límits té aquesta regió? Hi hauria tres nivells. Un són les sis comarques del Camp de Tarragona. L’altra és la Regió del Coneixement que impulsa la Universitat Rovira i Virgili -que engloba la província- i una tercera és la Ciutat del Camp, que són cinc municipis amb una pràctica continuïtat urbana: Tarragona, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca. Funciona cada cop més com una ciutat i aquests cinc ajuntaments treballem conjuntament en més coses, sobretot en l’impuls de

I la mobilitat? En aquest àmbit trobem traves per part de la Generalitat, ja que sempre que hem proposat que les empreses de transport públic puguin treballar fora dels seus termes municipals hem trobat una oposició total.

Als autobusos de Reus ens aniria molt bé arribar a les Gavarres, Constantí o la Plana però la llei catalana d'aquest sector ho impedeix. Sí que ens plantegem una aplicació metropolitana del transport que ofereixi totes les línies públiques del territori.

VIUNOV2018 - EMPRESA

51

GRUPHELCO INDUSTRIAL S.A.

25 ANYS

D’UN GRAN PROJECTE El 1994, ja fa 25 anys, es va fundar a Tarragona de mans d’un equip de professionals il·lusionats, un projecte industrial que ha forjat el que avui dia és Gruphelco Industrial Redacció Fotos_Pierre Grubius Una empresa puntera en el sector del manteniment i les instal·lacions que s’ha especialitzat en muntatges elèctrics d’alta i baixa tensió i el seu manteniment preventiu i predictiu, instal·lacions mecàniques i d’elevació així com climatització, fred industrial i enginyeria.

Gruphelco disposa de dues seus; una a l’Hospitalet de Llobregat, situada al

Polígon Pedrosa i una altra a Tarragona, ubicada al Polígon Riu Clar.

A dia d’avui, Gruphelco compta amb una plantilla de més de 120 treballadors i un creixement anual superior al 25%.

L’empresa està inscrita al RASIC, com instal·ladors autoritzats en alta i baixa tensió, instal·lacions tèrmiques d’edificis, equips a pressió, protecció contra in-

52

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

cendis, gas combustible i fred industrial.

Disposem de les certificacions ISO en l'àmbit de la qualitat, el medi ambient i la gestió de la salut i seguretat en el treball OHSAS 18001.

El nostre compromís amb la societat el gestionem amb estàndars moderns de Responsabilitat Social Corporativa, essent per a Gruphelco, els seus prin-

cipals actius, els empleats i els clients.

Amb uns valors empresarials basats en el servei, la competitivitat i l’aplicació de les tècniques més punteres, Gruphelco s’ha convertit en un referent de les empreses de serveis en el seu àmbit geogràfic d’actuació.

El nostre futur està basat en els nostres valors, dipositats en persones que fan de Gruphelco una empresa eficaç, dinàmica d’accions immediates i a disposició del client, allà on ho requereixi.

Les nostres relacions professionals es basen en la confiança mútua i en l’assessorament personal qualificat amb estratègies personalitzades en funció de cada situació.

Volem que aquest projecte celebri 25 anys més i que aquest camí ens segueixi fent créixer com a empresa i com a projectes individuals per a totes les persones que formem el que avui és Gruphelco. Estem segurs que el futur seguirà amb la nostra il·lusió empresarial, tota la nostra experiència al servei dels nostres clients.

GRUPHELCO COMPTA AMB UNA PLANTILLA DE MÉS DE 120 TREBALLADORS I UN CREIXEMENT ANUAL SUPERIOR AL 25%

UN GRAN PROJECTE Un projecte fundat a Catalunya per la col·laboració amb el progrés i avenç de la Nostra Societat i amb Projecció Internacional.

Som un equip altament especialitzat, amb àmplia i contrastada experiència en Enginyeria, Manteniment, Muntatge i Inspecció de Sistemes Elèctrics/Instrumentació (ATEX), Mecànics/Manutenció, Climatització/Fred Industrial i Serves Auxiliars, actualitzant-se contínuament amb mitjans d’última generació per afrontar amb garanties el desenvolupament de totes les activitats i serveis.

La màxima seguretat, qualitat i compromís amb el Medi Ambient és la base de la nostra eficàcia, per lo que tots els nostres procediments de treball estan adaptats a les normes ISO 9001, ISO 14001 i OHSAS 18001.

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

53

ASFALT INTEL·LIGENT Repsol crea asfalts que milloren la seguretat vial i inverteix en investigació per aconseguir-ne d’altres verds, descontaminants i autorreparables Redacció

Els reptes per canviar de paradigma i capbussar-se de ple en la sostenibilitat són molts i afecten a tots els àmbits. Les carreteres també són un punt important i Repsol ho sap. Per això destina recursos en aquesta àrea, per a desenvolupar diferents tipus d’asfalts intel·ligents que millorin les condicions de les vies i també dels vehicles.

Els crea, per exemple, a partir de pneumàtics usats, perquè augmenten l’adherència, drenen millor l’aigua, pro-

dueixen menys soroll i són més resistents. Això té vàries conseqüències positives: ajuda a millorar la seguretat vial, allarga la durabilitat, redueix la contaminació acústica i els costos de manteniment.

Però la seva aposta va més enllà, per això la companyia també fa recerca enfocada en el desenvolupament d’asfalts verds, autorreparables i descontaminants.

ASFALTS VERDS Els asfalts verds són un conjunt de tecnologies encaminades a millorar la sostenibilitat del procés de construcció i manteniment de les carreteres. Entre els principals avantatges destaquen la incorporació de residus -com la pols de pneumàtic en els asfalts-; la disminució de les temperatures de treball en la fabricació i en l'estès de les mescles

54

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

asfàltiques; i la incorporació d'altes proporcions de material reciclat de la pròpia carretera.

ASFALTS DESCONTAMINANTS Repsol treballa en asfalts capaços d'eliminar mitjançant fotocatàlisis els gasos produïts pels vehicles. Ja s'han realitzat algunes proves pilot al Centre de Tecnologia Repsol i en alguns trams urbans.

ASFALTS AUTORREPARABLES La investigació s’enfoca també a una altra variant que tindria la propietat d'auto-segellar les primeres fissures que apareixen en el material i que donarien lloc a diversos problemes si no s'actua sobre elles. Aquest desenvolupament es troba en una fase inicial de recerca, encara que ja hi ha avanços de laboratori que permeten pensar en un desenvolupament futur.

Repsol, ahora también electricidad para tu hogar Disfruta de una solución energética global para tu hogar y también para tu negocio con nuestra nueva oferta de electricidad y gas.

Benefíciate de los mejores descuentos en carburante y de todas las ventajas de ser cliente Repsol.

Infórmate en el 900 11 88 66 o en laluzderepsol.com

TECNOLOGIA I EMPRESA

LES NOVES SALES DE REUNIONS NovoTouch és una potent solució de col·laboració en equip ideal per a sales de conferències, sales de reunions, despatxos de direcció i zones comuns corporatives Redacció

La nova sèrie de monitors NOVOTOUCH transforma una

TREBALLAR EN EQUIP És possible connectar fins a 64

sala de reunions o conferències en una veritable experiència col·laborativa. NOVOTOUCH és una eina de col·laboració que combina les virtuts de la última tecnologia en monitors interactius LED-IR amb la possibilitat d’enviar la imatge via wireless i col·laborar des de qualsevol dispositiu (PC, Smartphone o Tablet). Funciona amb Android.

PARTICIPAR Els usuaris poden manipular el contingut amb fins 20 gestos de toc, interactivitat amb gestos comuns i anotació a pantalla.

INSPIRAR Pensa d’una forma diferent durant el treball en grup gràcies a la col·laboració braç a braç en una pantalla gran.

dispositius i 4 participants poden compartir el seu contingut en la pantalla, per a un intercanvi d’idees més fluït.

CREAR Interactui amb el contingut directament en la pantalla i realitzi anotacions o posi èmfasi en aspectes específics en temps real.

COL·LABORAR Integri contingut sense cap esforç en les xerrades per a compartir idees, augmentar la productivitat i donar un impuls a la innovació.

TARONGETA és distribuïdor de diferents marques com per exemple NOVOTOUCH a la provincia de Tarragona. Podeu demanar més informació al mail info@tarongeta.net o al telefon 877018931.

MONITOR COL·LABORATIU NOVOTOUCH ANDROID 65” 4K PREU OFERTA:

56

2.690€ + IVA

Opció Rènting 36 mesos, Quota Mensual 86,90€ + IVA. Subjecte a aprovació. Sense inversió inicial.

Oferta vàlida Novembre 2018.

Suport de paret gratuït.

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor.

Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos.

Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

HISTÒRIA

ELS “DESPULLATS”

DE TARRAGONA; MITE O REALITAT? Tarragona, 28 de juny de 1811. Fa 207 anys. Les tropes del general Suchet trencaven les defenses de la ciutat i es lliuraven al saqueig de cases, botigues, cellers, palaus i esglésies; i a l’assassinat indiscriminat de la població civil Marc Pons

U

n episodi conegut com la Presa de Tarragona -a mans i urpes de l’exèrcit napoleònic- que es saldaria amb un tràgic balanç que oscil·la entre els 5.000 i els 7.000 morts. Tarragona, llavors la cinquena ciutat del Principat en població, tenia 11.000 habitants. En poc menys de tres dies (28 a 30 de juny de 1811) va ser brutalment massacrada més de la meitat de la població civil.

La Presa de Tarragona marca un punt i a part en la història de la ciutat, i el record d’aquelles víctimes està present arreu; tant en forma de monument commemoratiu (la popular estàtua dels “despullats” a la Rambla), com en les encertades recreacions que porten a terme diverses associacions civils de recuperació de la memòria. Però darrera d’aquell fet, de la heroïcitat de la societat civil de la Tarragona de l’època, hi ha unes responsabilitats que, sovint, han quedat en un segon terme, quasi ocultes; i que expliquen, en bona part, el per què Tarragona va ser especialment massacrada.

No entrarem en la qüestió del setge (4 a 28 de juny de 1811), per què aquest capítol mereix un o diversos articles a banda. Però si en les darreres hores prèvies al setge que expliquen aquella brutal explosió de violència. I en aquell context dramàtic cal aclarir dues coses molt importants. En primer lloc les muralles de Tarragona, velles i obsoletes, resultaven del tot insuficients per

58

Gravat alemany de l'assalt a Tarragona (1811). Font Bibliothèque Nationale de France

a resistir amb garanties el setge i atac d’un exèrcit modern dotat d’una artilleria que hauria entusiasmat els romans. I en segon lloc, el general Suchet poc abans de l’assalt, havia ofert una rendició honrosa que hauria estalviat aquella massacre.

En aquest sentit es pot ben dir que Tarragona seria sacrificada. Com ho serien, també, Girona i Saragossa. Poc abans de la Presa de Tarragona; Barcelona -una ciutat amb una llarguíssima experiència en setges i massacres- s’havia rendit a l’evidència i havia obert les portes als exercits napoleònics. Darrera aquella decisió hi havia la pressió que les potents classes mercantils de la ciutat havien exercit

VIUNOV2018 - HISTÒRIA

sobre els militars. I els beneficis serien evidents: no tan sols es van estalviar milers de morts, sinó que els francesos, en qüestió de mesos, la convertirien en la París de la Mediterrània.

Després de la Presa de Tarragona, l’exercit de Suchet, va continuar la seva imparable marxa cap al sud. Reus, llavors la segona ciutat del Principat amb 18.000 habitants i governada per les classes mercantils locals, també va obrir les portes de la ciutat.

Gravat alemany de l'assalt a Tarragona (1811). Font Bibliothèque Nationale de France

En canvi Sagunt es va resistir i va córrer una sort similar a Tarragona. Poc després, quan Suchet i la seva tropa es van presentar davant les torres de Quart, a València, també les potents classes mercantils del cap-i-casal van obligar els militars a obrir les portes de la ciutat.

Amb aquests elements sobre la taula queda clar i manifest que en aquelles ciutats on les classes mercantils -les burgesies locals- tenien no tan sols el control del govern local, sinó també un ascendent sobre les classes militars; no es va produir cap massacre. I en canvi aquelles ciutats que tenien la desgràcia de ser considerades “places estratègiques de primer ordre”; es a dir on l’estament militar tenia un pes determinant dins del poder local, patirien setges, destruccions i massacres. Un sacrifici brutal en ares de conceptes tan absolutament abstractes i atàvics com “honor”, “pàtria”, “rei” o “religió”.

Parlant d’honor, l’actuació del comandant en cap de l’exèrcit espanyol a Tarragona mereix un especial esment, per a entendre com alguns aplicaven aquests conceptes amb tot el rigor i les conseqüències, i en canvi se’n deslliuraven quan els convenia personalment. Luis Maria Gonzalez Torres de Navarra y Castro, VII marquès de Cam-

poverde, comte de Santa Gadea i tinent general dels Reales Ejércitos, va escapar de la ciutat poc abans de l’assalt definitiu a través d’una galeria subterrània secreta amb el pretext d’anar a buscar reforços. L’estàtua dels “despullats” encara l’espera.

LUIS MARÍA GONZÁLEZ TORRES DE NAVARRA Y CASTRO, VA ESCAPAR DE LA CIUTAT POC ABANS DE L’ASSALT DEFINITIU A TRAVÉS D’UNA GALERIA SUBTERRÀNIA SECRETA AMB EL PRETEXT D’ANAR A BUSCAR REFORÇOS Parlant de pàtria, també la investigació historiogràfica posa moltes ombres sobre el binomi Tarragona-Espanya que vol explicar aquells fets.

L’historiador Josep Fontana, recentment traspassat i una de les principals figures acadèmiques de la historio-

grafia europea, revela que Campoverde -el desertor- havia arribat al poder (com a pretès capità general de Catalunya) amb fosques maniobres: nombrado en contra de las órdenes que procedian de Cadiz -seu dels representants espanyols que no acceptaven el govern dels Bonaparte- ostentará un poder omnímodo que se fundamenta en el soporte popular.

Parlant de rei, la investigació historiogràfica revela que la població de Tarragona no estava gens entusiasmada amb la idea de sacrificar-se en nom d’un rei conspirador -Ferran VIIque s’havia venut la corona per 4 milions de “reales de vellón” i un castell a Bayonne. Tant que, de nou Fontana, revela que Campoverde -el desertores va veure en la necessitat de crear un clima de patrioterisme exaltat (un règim de terror i de delacions) que va fabricar introduint a la ciutat doscientos cincuenta desconocidos, capitaneados por un sacerdote indiscreto, un abogado, un cerrajero y otros cabecillas exaltados.

I parlant, finalment, de religió, cal dir que la consolidació d’aquell clímax no hauria estat possible sense l’estreta col·laboració -no s’ha aclarit fins a quin punt amb el patrocini- de les autoritats eclesiàstiques de la ciutat. L’Església va ser arreu, durant aquell conflicte, el principal focus de difusió de la propaganda anti-francesa, anti-revolucionària i anti-bonapartista. I a Tarragona, la cúria eclesiàstica no tan sols tenia molt poder polític i patrimonial, sinó que també una gran capacitat d’influència sobre la societat. La voladura francesa del castell del Patriarca, la seu arquebisbal, no es produiria perquè sí.

Lloguer turístic

Vista de Reus (1810). Font Projecte Tarragona 1800

VIUNOV2018 - HISTÒRIA

QUI VA ASSASSINAR EL GENERAL

PRIM

Madrid, 27 de desembre de 1870. Fa quasi 148 anys. El general Joan Prim i Prats, el català més poderós de la història d’Espanya, era víctima d’un atemptat que, tres dies més tard, li acabaria provocant la mort Marc Pons

E

l carruatge de Prim va ser bloquejat per tres cotxes al carrer del Turco (actualment Marqués de Cubas) mentre cobria el trajecte entre les Corts (actual Congrés dels Diputats) i la seva residència al carrer de Alcalá. Era vespre avançat i el carrer on va ser emboscat era una via secundària sense trànsit en aquella hora.

Un grup de deu homes encaputxats ocults darrera els cotxes van obrir foc contra els ocupants de la berlina de Prim i els seus acompanyants: el general Moya i l’assistent Gonzalez Nandín. Prim va ser qui va rebre la pitjor part: els trets d’arcabús, disparats a boca de canó a través de la finestra dreta de la berlina; li van abastar l’espatlla, el braç esquerra, la mà dreta (amb la que va intentar protegir-se) i la cara. En canvi, reveladorament, els seus dos acompanyants no van patir pràcticament ferides.

Tres dies més tard, el 30 de desembre, el general Prim moria a la seva residència del carrer Alcalà. La versió oficial, que es manté encara avui, sos-

60

té que a causa de la infecció de les ferides. Però les diverses investigacions acadèmiques i periodístiques que s’han portat a terme d’ençà de la seva mort, no han fet més que posar en tela de judici la versió oficial. El general de les mil batalles, que havia superat ferides de guerra molt més greus, va morir a la seva residència i mentre era tractat pels millors metges, a causa d’una septicèmia.

SERRANO I PRIM EREN ELS DOS GALLS DE PANSES DEL GALLINER POLITICO-MILITAR ESPANYOL DEL XIX D e s d ’u n b o n co m e n ç a m e n t l a premsa de l’època, sobretot els rotatius de tendència liberal o republicana, van assenyalar el general Serrano, el gran rival politic de Prim; i el duc de Montpensier, cunyat de la reina Isabel II, que el de Reus havia obligat a re-

VIUNOV2018 - HISTÒRIA

nunciar al tron. Ben mirat raons no els en devien faltar. Serrano i Prim eren els dos galls de panses del galliner politico-militar espanyol del XIX. I d’ençà que, els dos, havien deposat Isabel II, Serrano exercia provisionalment la Regència d’Espanya.

I el duc de Montpensier, solidaritat familiar a banda, també podia tenir les seves raons. Antoine d’Orleans, fill del darrer rei de França, havia estat casat amb la infanta Luisa Fernanda d’Espanya; germana petita -de fet, l´única germana- de la deposada reina Isabel II. Però les motivacions de Montpensier anaven més enllà de la defensa dels interessos de la seva cunyada. Quan Prim, el 1868, la va deposar i la va enviar a l’exili; Montpensier, va protestar i, a la vegada, es va postular per a posar les seves natges al tron de Madrid.

El general Prim, per la seva banda, havia situat peces importants sobre la línia de sortida d’un projecte que havia de rescatar Espanya de l’atavisme i transportar-la a la modernitat. Una d’aquestes peces era el príncep Amadeu de Savoia, de la casa reial pie-

Anunci 175 X 125 revista viu octubre - 03/10/18- 19:29

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

Montpensier i Luisa Fernanda.

Font Viquipèdia

montesa (els promotors de la unificació italiana). Amadeu venia d’una casa moderadament moderna. Res de l’altre món, més aviat discrets, però comparats amb els Borbons espanyols eren, si val l’expressió, la llum reveladora de les lletres, de les arts i de les ciències.

Després de l’atemptat la policia va actuar d’immediat. La qual cosa en cap cas equival a dir que ho fes de forma efectiva. Encara ningú no ha pogut donar una resposta a un dels grans interrogants de la qüestió: la policia, per ordre de no se sap qui, va centrar tota la investigació en l’entorn dels moviments clandestins obreristes i republicans. I fins i tot, es va investigar el diputat republicà José Paul y Angulo. Una investigació que, després de fer córrer rius de tinta, va quedar en no res.

El general Prim, que no era republicà ni era catalanista, tenia, però, una idea d’Espanya radicalment oposada a la de les oligarquies castellanes -diguem-ne madrilenyes- que l’havien governada des del segle XVI. Prim era un regeneracionista, que pretenia imposar una idea catalana d’Espanya.

Una monarquia federal on Catalunya hi jugava un paper protagonista. Econòmic i, també, polític. La idea espanyola de Prim era unificar geogràficament el poder polític i econòmic: desplaçar el poder polític cap a la perifèria.

EL GENERAL PRIM, QUE NO ERA REPUBLICÀ NI ERA CATALANISTA, TENIA, PERÒ, UNA IDEA D’ESPANYA RADICALMENT OPOSADA A LA DE LES OLIGARQUIES CASTELLANES “Voleu córrer massa catalans, no correu tant que podríeu caure”, va etzibar Prim als diputats catalans a les Corts. El general de Reus, el català més poderós de la història d’Espanya, que en el moment de l’atemptat era

president del govern espanyol, havia situat una segona peça molt important en el seu particular tauler polític: el, també, català Laureà Figuerola Ballester, nascut a Calaf (Anoia) el 1816, seria ministre d’Hisenda del primer govern Prim (1869) i creador de la unitat monetària espanyola: la pesseta.

La llista de sospitosos era suficientment àmplia. A Serrano i a Montpensier, per raons obvies, els podia incomodar, fins i tot contrariar, l’arribada imminent d’Amadeu de Savoia a Madrid. Imposat per Prim a les Corts espanyoles, va arribar just per assistir al funeral. I sense el seu principal suport i amb tots els enemics possibles, regnaria com bonament podria. Fins que passats tres anys fart de les oligarquies cortesanes de Madrid que el boicotejaven permanentment, abdicaria i retornaria a la seu Piemont nadiu.

Isabel II, Serrano i Amadeu I. Font Viquipèdia

62

VIUNOV2018 - HISTÒRIA

Primer govern de Prim (1869).

El primer per l'esquerra es Laureà Figuerola i el quart es Joan Prim. Font Archivo Nacional de España

Però la llista no acabava amb Serrano, Montpensier i els seus llargs i tenebrosos tentacles. La idea espanyola de Prim (liberal, progressista -del segle XIX- i mercantilista) inquietava enormement a Madrid. Sobretot a les oligarquies funcionarials. Cedir el poder a les elits burgeses de Barcelona, de Reus, de València, de Bilbao, de Santander, de Coruña o de Màlaga; ho veien com una gegantina amenaça: la destrucció del tòtem “Madrid, quilometro cero” que precipitaria la caiguda de l’altre tòtem “Madrid, villa y corte”.

Però encara hi havia un altre factor tant o més important que, reveladorament, va passar desapercebut.

L’any 1869 -un any abans del magnicidiel general Prim, en la seva condició de president del govern espanyol, va negociar amb l’administració nord-americana la venda de la colònia espanyola de Cuba. Encara faltaven trenta anys per a que els nord-americans, amb el pretext de prestar ajut militar als inde-

pendentistes cubans, envaïssin l’illa i la incorporessin, temporalment, al seu patrimoni colonial.

Prim, visionari, va negociar la venda de Cuba (en aquella època la compra i venda de colònies, amb les seves ciutats, els seus quarters, les seves explotacions i els seus esclaus, era una pràctica habitual) per l’import del dèficit acumulat de l’estat espanyol: 400 milions de dòlars de l’època.

Prim, conscient que a Cuba acabaria passant el que va passar, es volia anticipar als esdeveniments i obtenir un rendiment econòmic per l’erari públic espanyol: el sentit pràctic tan català i tan oposat a la tradició imperial castellana.

Naturalment aquelles negociacions, teòricament conduïdes en secret, es van filtrar interessadament i no van agradar a certs sectors, diguem-ne, de l’economia espanyola. I no ens referim tant als propietaris de les plantacions de sucre i de cafè -que també- com a un fosc i poderós contuberni de trafi-

PRIM, VISIONARI, VA NEGOCIAR LA VENDA DE CUBA... ...PER L’IMPORT DEL DÈFICIT ACUMULAT DE L’ESTAT ESPANYOL: 400 MILIONS DE DÒLARS DE L’ÈPOCA

64

VIUNOV2018 - HISTÒRIA

cants d’esclaus. En aquell context es important destacar que les paradoxals lleis internacionals prohibien el trafic de persones, però en canvi no deien res de la tinença d’esclaus. Quedava a criteri dels governs.

Els Estats Units, a l’acabar la seva guerra civil (1861-1865) havien abolit, definitivament, l’esclavitud cinc anys abans del magnicidi de Prim. Espanya no ho faria fins el 1886. I tant el contuberni esclavista espanyol -un mercat negre similar al que actualment pot ser el narcotràfic o el tràfic d’armes-, com els propietaris de les explotacions (a Cuba hi havia més de 400.000 esclaus) devien interpretar els moviments de Prim com una veritable amenaça: la fi del negoci -del brut negoci- i de l’estatus econòmic i social.

Naturalment els traficants d’esclaus no eren uns qualsevols. No tenien cap punt en comú amb el perfil del “camell” contemporani. Hi havia des d’armadors (alguns catalans, cal dir-ho) fins a poderosos polítics. Il·lustrativament l’any 1840 (trenta anys abans) la reina Maria Cristina de Borbó (mare d’Isabel II, la deposada; i sogra de Montpensier, el sospitós) havia abdicat al fer-se pública la seva implicació personal en una trama il·legal de comerç d’esclaus.

Es tanca el cercle. Qui va assassinar el general Prim?

Regreso al futuro es una marca registrada y copyright de Universal Studios y U-Drive Joint Venture.

Licenciado por Universal Studios. Todos los derechos reservados.

nuevo

500X

12.500€

nuevo DESDE con 4 años de garantía Descubre el nuevo Fiat 500X. LA EXPERIENCIA DEL MAÑANA, HOY.

Fiat 500X Urban Serie Especial POP 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV): Emisiones CO2 de 154 a 159 g/km. Consumo combinado: de 6,7 a 7,0 l/100 km.

Los valores indicados de CO2 y consumo de combustible han sido calculados en función del método de medición/correlación correspondiente al ciclo NEDC de acuerdo con la norma (EU) 2017/1152-1153 con el fin

de Los valores indicados de CO2 y consumo de combustible han sido calculados en función del método de medición/correlación correspondiente al ciclo NEDC de acuerdo con la norma EU 2017/1152-1153 con el fin de permitir la comparación de los datos del vehículo correspondiente. En condiciones reales de conducción estos valores pueden cambiar, ya que dependen de muchos factores como el estilo de conducción, el trayecto, la meteorología y las condiciones de la carretera, así como del estado, el uso y el equipamiento del vehículo. Además, dichos valores pueden variar con la configuración de cada vehículo, dependiendo del equipamiento opcional y/o el tamaño de neumáticos, así como en función de cambios en el ciclo de producción. *Oferta válida para Nuevo Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 exclusivamente para el color exterior Beige Capucchino (códico opción 5DM): PVP Recomendado 12.500€. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones según condiciones contractuales por un importe mínimo de 11.500€ con un plazo mínimo de 48 meses de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 12.500,00€ con 72 cuotas mensuales de 225,26€. TIN 8,99%, TAE 10,58%, comisión de apertura 375,00€ al contado, importe total a plazos 16.593,72€, importe total adeudado 16.593,72€. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo o lo que antes suceda. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 30/11/2018. La versión visionada corresponde con el vehículo: Nuevo Fiat 500X URBAN 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 con opcionales (PVP 15.750€) y Nuevo Fiat 500X City Cross 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2 con opcionales (PVP Recomendado 16.700€).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarspons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

DESCUBRE TU LADO SALVAJE. NUEVO JEEP® RENEGADE DESDE 14.500€ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA

Gama Jeep® Renegade: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2: 117 - 160 (g/km).

C/Te

Los valores indicados de CO2 y consumo de combustible han sido calculados en función del método de medición/correlación correspondiente al ciclo NEDC de acuerdo con la norma EU 2017/1152-1153 con el fin de permitir la comparación de los datos del vehículo correspondiente. En condiciones reales de conducción estos valores pueden cambiar, ya que dependen de muchos factores como el estilo de conducción, el trayecto, la meteorología y las condiciones de la carretera, así como del estado, el uso y el equipamiento del vehículo. Además, dichos valores pueden variar con la configuración de cada vehículo, dependiendo del equipamiento opcional y/o el tamaño de neumáticos, así como en función de cambios en el ciclo de producción. *Precio recomendado para un Jeep® Renegade Sport 1.0 G MT6 4X2 88 kW (120 CV). Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 13.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 15.467,79€ incluye Seguro Vida (967,79€), con Crédit Agricole Assurancess y mediado a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SL. Inscrita en el Registro de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones con RJ-0069 (Correduría de Reaseguros). Concertados los Seguros de Responsabilidad Civil y de Caución. 72 cuotas mensuales de 270,82€. TIN 7,95%, TAE 12,13%, comisión de apertura 464,03€ al contado, importe total a plazos e importe total adeudado 19.663,43€. Garantía legal de 2 años sin límite de km., más 2 años adicionales de garantía comercial o 60.000 km. desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Gastos de matriculación no incluidos.

Oferta válida hasta el 30/11/2018 en Península y Baleares. La versión visionada no se corresponde con el vehículo ofertado. Jeep ® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

NUVIS

FINS QUE LA MORT

ENS SEPARI

La institució del matrimoni és tan vella com la necessitat humana de companyia Marc Pascual

66

VIUNOV2018 - NUVIS

L

a fórmula del matrimoni catòlic ‘Jo et prenc per muller/marit, i et prometo que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia i que t’estimaré i t’honoraré tota la vida’ seria un bon resum del que s’espera d’un matrimoni: amor, fidelitat i recolzament.

De fet la primera raó que durant mil·lenis ha abocat les persones a casar-se és perpetuar l’espècie, és a dir, fundar una família per donar-se suport mutu amb l’objectiu de prosperar i viure millor. El nucli central en la vida comunitària del paleolític i el neolític era la família; i de la unió de diverses famílies generalment aparentades sorgia la tribu (que ve a ser una família en sentit més ampli).

A l’antiguitat la unió conjugal es basava en la supremacia del mascle; la dona estava subordinada a l’home i el seu objectiu era servir-lo, però alhora deixava les feines més físiques i allunyades de la llar al marit i reservava per a la dona la criança dels fills i les feines més domèstiques. Sembla que el pas de la recol·lecció a l’agricultura s’inicià gràcies a les dones.

Fins no fa gaires segles el motor dels matrimonis era el pur interès. Interessos de terres, de dots, de noblesa... entre famílies, propiciaven els casaments. La dona ‘ben casada’ era aquella que amb el seu casament havia millorat la situació de la seva família d’origen; l’amor hi tenia poc a veure. Això començà a canviar a l’Europa i l’Amèrica del segle XVIII quan es començà a considerar l’enamorament com a detonant del matrimoni. De fet, a la Catalunya rural de no fa gaires decennis, encara es donaven molts matrimonis ‘pactats’. També en la noblesa i l’alta burgesia.

A partir de la segona meitat del s.XX, amb la sexualització de la societat (parlem sempre de la cultura occidental) el matrimoni patiria una altra revolució. Els joves volien ‘tastar’ primer els seus candidats abans de decidir-se a donar el pas. Això propiciava que molts joves abans de casar-se tinguessin múltiples festejos.

LA DONA ‘BEN CASADA’ ERA AQUELLA QUE AMB EL SEU CASAMENT HAVIA MILLORAT LA SITUACIÓ DE LA SEVA FAMÍLIA D’ORIGEN Arribats a aquest punt, es donen menys matrimonis i més unions informals; més casaments civils que no pas religiosos; més divorcis i segons casaments. Però malgrat tot la institució es manté i fins i tot aporta novetats com el matrimoni entre persones del mateix sexe. Al cap i a la fi, els humans seguim necessitant sentir-nos acompanyats i estimats.

TENDÈNCIES:

EL VESTIT DE NÚVIA En tots els casaments hi ha dos protagonistes: la núvia i el seu vestit Marc Pascual

E

l somni de tota dona era -ja fa uns quants anyetsser portada a l’altar pel pare, al costat del seu príncep blau, amb un ves-

tit blanc i ben llarg.

I avui, per les que han decidit casar-se, el blanc segueix sent la referència. Si bé els blancs trencats i els colors crus existeixen, segueix primant el blanc virginal. Això sí, els patrons, els teixits i els complements varien d’any en any. Enguany, sense anar més lluny, el crepat, el tul i l’organdí són els acabats que marquen tendència.

El passat saló Barcelona Bridal Week, celebrat a la Fira de Barcelona, marca les tendències en moda nupcial per al 2019. Algunes conclusions que se n’extreuen, després de desfilar-hi 27 marques i més de mig miler de models, és que les núvies s’empoderen i són clarament més decidides i sensuals.

LES TRANSPARÈNCIES ESDEVENEN OMNIPRESENTS, APAREIXENT EN ESCOTS, BRAÇOS I ESPATLLES PER A RESSALTAR-LOS Les formes dels vestits ressalten la silueta femenina cercant núvies elegants i sensuals. La silueta en A i el tall ‘Imperi’ són les que dominen el panorama. També tornen els vestit amb reminiscències medievals, amb mànigues que sobren tot caient suaument.

L’estil minimalista, modern i elegant,

68

VIUNOV2018 - NUVIS

perfilant la silueta de la núvia, no passa mai de moda.

Les transparències esdevenen omnipresents, apareixent en escots, braços i espatlles per a ressaltar-los. El vestit de núvia d’enguany ha de dur alguna transparència, més atrevida o més discreta.

Els escots es porten a l’esquena: brodats i randes efecte tatuatge poblen la part de darrere dels vestits.

Davant, els escots en pic, de banyera o de vaixell ofereixen un munt de possibilitats. Els talls al camal de la faldilla aporten un toc atrevit als vestits.

Els detalls, com sempre, marquen la diferència: plomes, plomissol, flors, guipur, encaixos... posats en escots, faldilles i cues, converteixen els vestits en peces úniques.

UN ESPAI PER LA TEVA BELLESA

AMB PRODUCTES NATURALS

El centre d’estètica, ubicat a Falset, Reus i Tarragona, està especialitzat en cosmètica natural i té un equip de professionals en formació constant

"S

ASA es recolza sobre 4 grans pilars: treballar amb productes d’alta cosmètica natural, professionals qualificats apassionats per la seva feina, formació constant i un objectiu molt clar, donar un servei excel·lent a un preu molt competitiu”, comenta Víctor Rodríguez, gerent de SASA. L’equip que integra SASA són grans professionals amants de la seva feina, entre elles una formadora nacional de CND i subcampiona nacional d’ungles en categoria tècnica, o també professionals amb una trajectòria que inclouen treballs a TV, en fotografia o docència en prestigioses escoles de maquillatge de Barcelona i Madrid.

Fer tractaments amb productes naturals i gaudir dels seus beneficis a curt i llarg termini, cuidar-se i mimar-se amb cosmètica lliure de derivats del petroli i tòxics, són aspectes fonamentals per SASA, per això confien amb firmes reconegudes com Alqvimia, Lakshmi i Zuii.

“Cal experimentar un maquillatge floral per poder delectar-se de tots els beneficis que ens aporta i quedar-se impressionats amb el resultat i la textura que li dona a la pell”, afegeix Sandra Rodríguez, directora tècnica de SASA.

“QUAN ENS VE A VEURE UNA NÚVIA VOLEM QUE SE SENTI ELLA MATEIXA, EN LA MAJORIA DE CASOS TRIOMFEN ELS MAQUILLATGES NATURALS” “Quan ens ve a veure una núvia volem que se senti ella mateixa, en la majoria de casos triomfen els maquillatges naturals. Els ulls marcats amb molt deliniador, pintallavis mat i colors nude són les principals peticions. Pel que fa a les manicures, no falla la francesa i la “baby boomer” , un esvaït acrílic de colors per difuminar en una tonalitat amb blanc”, conclou Sandra Rodríguez.

L’equip SASA està en constant formació, i per tant, dominen les últimes tendències del mercat, “no només encarem les formacions cap a l’equip professional, a SASA programem

anualment una sèrie de tallers i xerrades gratuïtes pels nostres clients on els ensenyem i practiquem des de tècniques de maquillatge a xerrades de conscienciació sobre l’ús de productes amb derivats de petroli i ingredients perjudicials per a la pell.

Des de SASA ens inviten a seguir les xarxes socials com instagram, facebook o el canal de youtube.

www.esteticasasa.com | hola@esteticasasa.com Facebook > @sasatemplebellesa Instagram > @sasa_templobelleza Youtube > Estetica SASA App mòvil > Estetica SASA SASA Falset; Miquel Barceló 15 bx. tlf 977830971 SASA Reus; Plaça Pau Casals 3 bx. tlf 977128145 SASA Tarragona: Ramón i Cajal 20 bx (Bailón). tlf 977222778

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

69

LA CASA JOAN MIRET,

EL SECRET DE LA RAMBLA NOVA La Rambla Nova guarda un secret cada cop més conegut a Tarragona.

Ubicada al número 36, la Casa Joan Miret compleix aquest novembre 3 anys des de que va obrir les seves portes com un espai diferent per a celebracions i esdeveniments a la nostra ciutat Redacció CASAR-SE AL COR DE TARRAGONA Fidel als seus orígens arquitectònics, el passat i les noves tendències conviuen en equilibri en aquest espai construït el 1859. Des de llavors, aquesta casa que destaca pel seu valor històric i una identitat pròpia que la caracteritza, s’ha consolidat com un referent com a venue i un espai únic per celebrar casaments

al cor de la ciutat. Marta Albó, wedding planner, comenta que “els nuvis que visiten la casa per primer cop, destaquen la seva sorpresa al descobrir que al centre de la ciutat es trobi un espai amb un encant tant particular”. I es que la Casa Joan Miret disposa d’un total de 4 sales de diverses capacitats ideals per acollir tot tipus de celebracions parti-

70

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

culars com ara comunions, casaments, batejos i aniversaris. A les sales, se li sumen un jardí exterior de 1000 m2, on es realitzen tant aperitius com còctels a l’aire lliure a més d’una carpa coberta amb capacitat per prop de 160 convidats per a realizar banquets de tot tipus.

La versatilitat de l’espai i l’equip de professionals que el recolza permet que

l’organització i gestió de cadascun dels casaments es pugui adaptar als desitjos de cada parella de nuvis, que a més compten amb una proposta de proveïdors que cobreixen serveis com ara fotografia, video, animació infantil, decoració flroal o discjockey d’entre d’altres.

TENIR CURA DE CADA DETALL L’equip gastronòmic d’AG Planning recolza la proposta gastronòmica de Casa Joan Miret, que compta amb una cuina pròpia des de la qual s’elabora el servei gastronòmic de les celebracions. Es tracta d’una àmplia proposta en restauració basada en les arrels mediterrànies i en productes del nostre territori, on tradició i modernitat es fusionen culminades per una acurada

presentació final.

La proposta enológica compta amb representació de les principals D.O. del territori català a més d’altres referències destacades. Víctor Lerena, cap de sala de Casa Joan Miret explica que: “L’èxit de cada esdeveniment s’assoleix tenint cura de cadascun dels detalls que formen part del servei. Només així, es pot arribar a aconseguir una experiència global satisfactòria tant pels nostres clients com per a nosaltres”.

“LA TEVA IL·LUSIÓ, LA NOSTRA PASSIÓ” Darrere la Casa Joan Miret s’amaga una part significativa de la història de Tarragona i un equip de professionals de sectors vinculats a l’organització d’esdeveniments. Prop de 30 persones formen part de l’equip d’AG Planning, empresa consolidada en el sector dels esdeveniments i en la gestió d’espais singulars des de fa ja 15 anys i que s’ocupa també, de les celebracions al

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

Castell de Tamarit.

La directora del grup AG Planning, Ana Ibars recorda els inicis del projecte de Casa Joan Miret ara fa 8 anys: “Des del principi, va ser un espai que ens va captivar tant pel seu estil arquitectònic com per la seva ubicació i característiques que el fan únic. Paral·lelament a la rehabilitació de la Casa, anavem descobrint la seva història i l’estreta vinculació que té amb la ciutat de Tarragona.

Els baixos van acollir els magatzems de la Tabacalera i uns anys després, les oficines del Gimnàstic de Tarragona. Els pisos superiors van allotjar a famílies reconegudes com el Sr. Pere Lloret (alcalde de Tarragona) o la mateix família de Muller”. Ibars continua explicant que: “Donar-li continuiïtat a aquesta relació entre la casa i la ciutat era una de les nostres il·lusions. D’aquí va nèixer l’agenda cultural de Casa Joan Miret, una proposta que engloba un seguit d’activitats de caire divers (cicles de conferències, desfilades de moda, exposicions artístiques…) i que estan obertes a la ciutat”.

“ELS NUVIS QUE VISITEN LA CASA PER PRIMER COP, DESTAQUEN LA SEVA SORPRESA AL DESCOBRIR QUE AL CENTRE DE LA CIUTAT ES TROBI UN ESPAI AMB UN ENCANT TANT PARTICULAR”

71

LLUNA DE MEL

Els viatges de nuvis són el colofó ideal per a qualsevol casament Marc Pascual

E

ls viatges de nuvis són quelcom recent en el món dels casaments. Fa 60 o 70 anys si hi havia viatge de nuvis solia ser d’un parell de dies a Montserrat.

Deia el vell adagi: 'No és bon casat, qui no porta la dona a Montserrat'. A partir dels anys 60 el destí somniat de totes les parelles acabades de casar era Mallorca, un viatge iniciàtic on moltes parelles viatjaven per primer cop en avió. Avui dia sembla que si no anem al Carib o la Rivera Maya, ja no és viatge ni és res.

Com en tot, en això dels viatges, hi ha tendències. Un destí molt promocionat els darrers anys són les Illes Maldives, un rosari de petites illes paradisíaques a l’Oceà Índic, en que el preu pot oscil·lar entre 2.000 i 3000€ per persona per uns 10 dies. En els viatges de noces les illes s’emporten la palma: així podem anar a la Polinèsia, Maurici, Bora Bora, Thaiti, Les Fidji... per preus que oscil·len entre els 1.000 i 4.000 euros per persona. Evidentment els preus varien segons la data de l’enllaç; un viatge en temporada baixa pot arribar a costar la meitat que en temporada alta.

72

Sembla que enguany un dels destins més demandats (i cars) és el Japó.

Una societat tan avançada i tecnològica com tradicional i conservadora.

Un bon destí per als qui els agradi la tecnologia, el manga, la gastronomia i la cultura.

Una altra opció pels nuvis més inquiets són els destins exòtics i amb un punt d'aventura que permeten conèixer altres cultures, sobretot les del sud-est asiàtic: Tailàndia, la Xina, Vietnam, Sri Lanka... 10 dies poden sortir per entre 1.500 i 3.000 euros.

Les agències expertes en viat ges de nuvis, solen incloure en els seus paquets sopars romàntics, sessions

VIUNOV2018 - NUVIS

UN DESTÍ MOLT PROMOCIONAT ELS DARRERS ANYS SÓN LES ILLES MALDIVES, UN ROSARI DE PETITES ILLE PARADISÍAQUES A L’OCEÀ ÍNDIC d’spa, xampany en fresc a l’habitació i altres detalls que fan més agradable l’estada a la parella.

TotNuvis L’APARADOR DE REFERÈNCIA DEL SECTOR NUPCIAL A LA DEMARCACIÓ La fira dels nuvis i celebracions reunirà un centenar d’expositors del 16 al 18 de novembre a firaReus Redacció

A

mb un centenar d'expositors de tots els sectors presents a l'hora de preparar una boda i qualsevol altre tipus de celebració, Tot Nuvis torna del 16 al 18 de novembre a firaReus. Entre els sectors amb més presència, destaca la restauració que comporta el 25% dels estands presents a la fira i la fotografia i vídeo, que ocupa un 15% dels estands.

La resta de sectors que formen part de l'oferta de Tot Nuvis són agències de viatges, moda nupcial i festiva, joies, música i animació, complements, servei de «wedding planners», floristeries, perruqueria i estètica, vehicles i protocol.

En total, la fira dels nuvis i celebracions ocuparà un espai de 5.000 m2

74

d'exposició, desfilades de moda nupcial i activitats com assessorament en protocol nupcial i actuacions musicals, entre d'altres.

La fira, que arriba enguany a la 26a edició, continuarà oferint les seves innovadores desfilades privades que l’any passat van estrenar nou format a càrrec de l’empresa Magda Simó Models. Amb una durada aproximada de 30 minuts i un aforament per a 150 persones, la passarel·la ambientada amb motius nupcials serà l’espai idoni per conèixer les tendències de les principals marques presents al certamen: Martina Sposa, Beautiful Bride, Raquel Núvies, Madonna Moda, Casa Pujol, Pujol Vilà, Sastrería Pizarro i Rami Novell.

VIUNOV2018 - NUVIS

Més del 50% d’expositors del 2017 valoren molt positivament la substitució de les desfilades grupals per desfilades individuals per marca. De fet, un 64% considera necessari l’organització d’aquesta activitat. Així ho posa de manifest l’estudi encomanat al Gabinet Ceres la passada edició i en el qual van participar 53 dels 85 expositors.

Es tracta d’una fira amb un alt grau de fidelitat, ja que el 72% d’expositors van manifestar que venen cada any a la fira.

Els principals motius que els expositors tenen per assistir a Tot Nuvis estan vinculats a la generació d’ingressos, com per exemple la captació de clients o les vendes, però també hi té un pes important el fet de donar visibilitat a l'empresa, cosa que confirma que la fira és un bon aparador i un referent del sector nupcial a la demarcació.

Segons les mateixes enquestes, la utilitat de la fira a nivell comercial és elevada. Un 94% d’expositors consultats van fer contactes o van tenir visites a la fira. En general, consideraven que la fira tindria un impacte positiu en les vendes de l’empresa durant el següent any. Pel que fa a la procedència dels contactes fets a Tot Nuvis, la majoria són de Tarragona i Reus, però també destaquen els residents a la resta de la demarcació i l’elevada afluència de visitants de Lleida.

L'entrada de Tot Nuvis té un preu de 5 €, 4 € amb Carnet Jove. La fira es podrà visitar el divendres, 16 de novembre, de 17 a 21 hores, i dissabte i diumenge, 17 i 18 de novembre, d’11 a 21 hores.

Joiera i gemmòloga, amb taller propi Anells de compromís exclusius Aliances personalitzades Joietes especials Peces úniques

... a JUDjoies

Et cases?! Vols unes ALIANCES ESPECIALS, PERSONALITZADES I ÚNIQUES? les dissenyem expressament per a cada parella enamorada i les realitzem artesanalment als nostres tallers amb molt de !!!

10% de descompte en totes les joies provinents de la fira Tot Nuvis Visita’ns al nostre stand nº 68

Carrer Ample, 39 - Reus 646 51 15 26 www.judjoies.com

SIGUES ORIGINAL Un grapat d’idees per fer del teu casament un esdeveniment únic i diferent Marc Pascual

Q

uan anem de casament, poc o molt tots s’assemblen. Cerimònia al jutjat, l’ajuntament o l’església; les fotos als recent casats, el pica-pica, el banquet, el pastís, la ballaruga... no és estrany si pensem que la boda és un ritual d’unió que es porta celebrant milers d’anys.

Però si volem sortir-nos del guió, a dia d’avui tenim infinites possibilitats de fer de la nostra cerimònia quelcom diferent que sorprengui als convidats.

El primer punt on podem fer brillar la nostra originalitat és en l’arribada. En comptes del clàssic cotxe o limusina, la núvia pot arribar conduïda pel pare en el sidecar d’una moto clàssica com la Vespa; hi ha empreses que en lloguen. O, per a les més rockeres, una Harley! Les més aventureres i ecologistes poden arribar en bicicleta (en aquest cas cal tenir molta cura amb la

76

cua del vestit).

Portar la ‘tuna’ al casament és quelcom que no agrada a tothom. ¿I si en comptes d’un grup d’estrafolaris universitaris que fa anys que haurien d'estar treballant, llogueu una txaranga?

Animarà molt més la festa i a les nostres comarques en tenim un ampli assortit.

Hi ha parelles que posen el punt d’originalitat tematitzant el casament.

Fans d’StarTrek vestits de ‘trekkies’.

Amants de la història que organitzen casaments medievals on no els manca cap detall. Fans dels ferrocarrils que celebren la festa i el banquet en una estació de tren... les opcions són tantes com interessos comparteixin els nuvis.

Ara que els anomenats Photocalls comencen a ser un punt clàssic i ineludible dels casaments, demostrem el nostre caràcter inimitable amb un ‘Arbre d’empremtes’ on tots els convidats estampin seu el dit polze i que ens servirà de record inesborrable.

VIUNOV2018 - NUVIS

No cal, doncs, complicar-se la vida celebrant un casament subaquàtic o penjats d'una paret de roca, per tal de ser originals. Només reflectint la nostra personalitat en els detalls de la cerimònia, podem aconseguir fer del nostre casament una festa original que resti en el record dels convidats.

SASTRERÍA

TARRAGONA C/Mallorca, 1 · Tel. 977 213 617 www.sastreriapizarro.com

L'aparador

dels nuvis

L'aparador

dels nuvis

C/Te

MĂŠs de 20 anys al servei de la bellesa

OLI D'OLIVA

L'OLI D'OLIVA

UN BÉ DE CONSUM QUE S’HA DE CUIDAR

80

VIUNOV2018 - OLI

La campanya es preveu complexa a causa de la caiguda de la producció, fruit d’anys de sequera i la recuperació dels arbres de la campanya de l’any passat

CALEFACCIÓ | GAS | AIRE CONDICIONAT | LLARS DE FOC C/ Energia, 3. Pol. Ind. La drecera. La Selva del Camp

Tels. 977 126 167 - 977 340 636 Cristina Valls

ENERGIA RENOVABLE

"L

a collita de l’oli d’enguany és molt justa, tant de quantitat com de preu, perquè venim d’anys de sequera. L’any passat hi va haver una bona collita al Baix Camp.

L’olivera és un tipus de cultiu que passa per cicles: després d’un any bo, el següent pot ser no ho és tant. Si l’any passat vam tenir una collita del 100%, la d’enguany podria ser d’un 65%, com a màxim”, valora la temporada el coordinador del Baix Camp d’Unió de Pagesos, Josep Z. Ferré. Pel que fa als preus, l’assumpte tampoc augura bones notícies. “Des del 2007 que no fem un cèntim”, rebla Ferré. Segons matisa, a l’hora de vendre, “la gran distribució sotmet el sector a una pressió molt forta.

Som molts a vendre i pocs a comprar. El 80% de l’oli d’oliva el ven la gran distribució i el converteix en un producte ganxo de preu assequible”. En aquest sentit, el sector no té capacitat d’innovar, no té beneficis. Amb prou feines, segons assegura Ferré, “dóna per viure”.

Quant a les problemàtiques relacionades amb la mecanització del cultiu i la recollida, el coordinador del Baix Camp d’Unió de Pagesos diu que “si la collita fos del 100%, no tindríem ni la meitat d’entrebancs, perquè els costos es disparen. El pagès i la cooperativa tenen una despesa fixa que varia segons la collita que hi hagi”. Aquesta situació, però, no es troba només amb l’oli. “Enguany també tenim uns preus ruïnosos de la campanya de la fruita seca, que també baixa en kg. De fet, els sectors productors del Baix Camp fan el possible per sobreviure: tenim poca collita d’avellana, la qual potser enguany no garanteix la cobertura de la despesa que genera, i poca collita d’oliva”, valora.

”L’OLIVERA ÉS UN TIPUS DE CULTIU QUE PASSA PER CICLES: DESPRÉS D’UN ANY BO, EL SEGÜENT POTSER NO HO ÉS TANT” En aquesta línia, Ferré aconsella comprar l’oli a llocs relacionats amb el sector productor, que tinguin un acord amb premses de proximitat del Camp de Tarragona. Comprant-hi allà, “s’està contribuint a mantenir un territori i un pagès”. “En el moment que compres l’oli a la gran distribució, compres un producte que d’oli d’oliva només en té una part. És a dir,

Una completa gamma de calderes de biomassa i biocombustibles, la solució per a cada necessitat www.instalroal.com

Olivera arbequina carregada de fruit.

Foto Marc Pascual

una porció pot contenir oli de llavors, tret que està totalment autoritzat a Europa, i està pagat a un preu que ensorra el productor. Contra la natura no es pot lluitar, però sí que es pot ajudar els pagesos comprant a llocs on es respecti la seva feina”, conclou Ferré.

LES COOPERATIVES La indústria agroalimentària continua treballant de valent a través de la tasca duta a terme per les cooperatives grans i petites del territori. Lluiten per la promoció del seu producte i també contra la crisi dels preus. Amb una valoració realista, des de la Cooperativa Agrícola de Valls expliquen que de collita aquest any es troben al 50% d’una collita normal. “Pensem que les sequeres dels últims anys han influït força, tot i les pluges d’aquest mes, que no ens han afectat gens. La qualitat, malgrat el volum, és òptima. Ens avala la DO Siurana”, diu el president de la cooperativa, Joan Antoni Linares. Respecte a la relació qualitat-preu, Linares exposa que “estem força per sota del que s’hauria de pagar, però el mercat és el mercat: Sí que treballar en el marc d’una DO et dóna renom, però això no t’ofereix cap garantia si penses en el mercat internacional”.

Pel que fa al desenvolupament de la collita, Linares destaca que han estat molt atents a la mosca, la qual ha arribat tard i ha estat força present. Per aquesta raó, han hagut d’ensulfatar dos cops seguits. “I és que el clima no aguanta, evoluciona i això no ho podem controlar. Això per sort no ha afectat al producte, ja que se segueixen fent els controls pertinents”, afegeix el president de la cooperativa vallenca.

Una de les pràctiques que més es valora a la cooperativa de Valls és la tècnica a l’hora de premsar l’oli. “Indepen-

82

dentment que l’arbre sigui centenari, mil·lenari o de plantació més recent, no afectarà la qualitat de l’oli. Es té molt en compte la forma de fer. S’ha de tenir molta cura de l’oliva, la qual a l’hora de barrejar-la amb altres no s’ha d’aixafar, ni ferse malbé”, apunta. “Aquest tipus d’oli que fem es caracteritza per la seva suavitat al paladar, amb un toc picant i força afruitat, una de les qualitats de l’arbequina”, descriu Linares.

Arran la crisi econòmica, un altre tema que ha estat sobre la taula és la continuïtat generacional al camp. “En els últims anys, algun jove ha tornat. Això no vol dir, però, que de cara al futur en tornin més. Això mai se sap, però tenim esperança. Nosaltres com a cooperativa tenim força soci jove. Això no ens assegura un relleu per als pagesos més grans, però és un factor a tenir en compte”, subratlla. Descriu el tema com a una qüestió complexa i de la qual no es pot augurar massa. La cooperativa en l’actualitat disposa de prop de 400 socis colliters i la gran majoria no es dedica a l’agricultura cada dia, “només els cap de setmana”. De fet, amb l’arribada de pagesos esporàdics, només es garanteix el treball de petites parcel·les de terra, segons acota Linares i el que necessiten és que es facin servir totes les terres. Pel que fa a la celebració de la collita d’oli nou a la ciutat de Valls, tindrà lloc el proper 25 de novembre.

DES DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VALLS EXPLIQUEN QUE DE COLLITA AQUEST ANY ES TROBEN AL 50% D’UNA COLLITA NORMAL Per la seva banda i amb una tònica semblant, el president de la Cooperativa Agrícola de Riudoms, Salvador Gras, estableix que la collita d’enguany serà “petita comparada amb la de l’any passat, que va ser extraordinària”. Aquest any servirà perquè els arbres reposin, tot respectant el seu ritme natural. “Els pagesos sempre tiren a la baixa, diuen que n’extrauran un 30% de collita. No deixen de ser previsions. El factor que hem de tenir en compte és que el 2017, a banda d’una bona collita de molts kg d’oli, hi va haver un molt bon rendiment de les olives. Si enguany aconseguim el mateix rendiment, serà una collita acceptable, de potser uns 350.000 o 400.000 kg aproximadament. En el primer dia de collita, a finals del mes d’octubre i arribades les 19 hores, vam arribar a tenir 11.000 kg. Així que, mai se sap”, destaca Gras.

VIUNOV2018 - OLI

Olives madures a punt per a la molta.

Foto Marc Pascual

Una de les tòniques que tenen assumides els pagesos de la cooperativa riudomenca és collir el màxim nombre d’olives tot respectant els terminis de seguretat dels insecticides. “Mirem de premsar el producte el mateix dia que l’hem collit.

D’aquesta manera obtenim un oli fresc i de molta qualitat. En cas contrari, les olives s’escalfen massa, l’oli reposa molt i puja l’acidesa. Encara que la DO ens permet tenir un cert grau d’acidesa, no volem arribar a la meitat”, continua el president de la Cooperativa Agrícola Riudoms.

Pel que fa als preus del producte, Gras esmenta que tot i haver-hi menys, el preu no puja. “Si vens l’oli a l’engròs, es veu que les garrafes van més barates que l’any passat.

No hi ha preu de collita nova, jo confio que almenys tinguem el mateix que l’any passat. Més que res, perquè surti a compte anar a collir olives i pagar bé als pagesos. Fins al moment, això últim ho hem fet mitjanament bé i la cooperativa se’n va sortint”, diu Gras. L’any passat es va pagar als pagesos 3,05 euros el kg d’oli. Segons el rendiment que fan les olives, hi va haver gent que un kg d’olives li va sortir a 80 cèntims el kg, quan el normal que podia pagar el comerç era entre 35 i 45 cèntims. “Un preu que crec que era molt

bo pels pagesos. Les xifres actualitzades no es coneixeran fins que s’acabi la campanya, i fins que no hi hagi preu al mercat. Ara tenim el de la collita anterior, malgrat que no queda oli”, rebla Salvador Gras.

Quant a la mecanització de la collita, Gras explica que “tenim molts olivers vells, els quals no poden mecanitzar-se. Això es pot fer amb plantacions noves. Majoritàriament, el que la gent té són arbres de 150 o 200 anys i s’agafen amb pinces i compressors. No hi ha res a canviar”.

Respecte a la totalitat de socis pertanyents a la cooperativa riudomenca, Gras diu que només el 5% són pagesos actius, la resta només es dediquen a la terra els caps de setmana o en temporada de vacances. “Avui dia és molt complicat guanFESTA DE L'OLI NOU yar-se la vida amb la terra si no tens una altra feina complementària. N’hi El passat mes d’octubre es donava per començada la campanya de l’oliva. ha molts que tenen arbres fruiters, El president de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana, Antoperò la majoria de socis de Riudoms o ni Galceran, va descriure que la situació del sector es trobava en un trànsón jubilats o tenen un altre ofici”, magol complex a causa de la baixada de la producció. Amb tot, van destacar nifesta el president de la Cooperativa l’objectiu de “fer cultura de l’oli” a través de la realització de tastos i tallers.

Agrícola Riudoms.

També van assegurar que la quantitat no afectarà la qualitat del producte En l’actualitat, a la cooperativa en i s’espera que la baixada de producció influeixi en el preu, que continuarà tenen 340 socis i, tot i que de vegades oscil·lant entre els 24 i els 28 euros la garrafa de cinc litres. La DOP Siurana s’incorpora un de nou, Gras avisa que dona cobertura a més de 123 municipis que conformen una zona productenen una capacitat que “no es pot tora d’oli d’oliva, en una regió que abasta 11.000 hectàrees de conreu i més sobrepassar”: “Aquest any podríem de 7.000 productors. L’any passat hi va haver 6,5 milions de quilos d’olives. admetre més socis, però si l’any vinent tenim una collita normal, com la de Amb l’inici de la collita, l’any passat, no ho podríem mantenir. també s'inicien els preparaI és que l’any passat, les premses no tius de les festes de l’oli nou. donaven l’abast. Durant tres setmaReus celebrarà la Fira de l’Oli nes no van tenir aturador. Creiem que Nou el 16 i 17 de novembre i hem de cuidar molt la infraestructuTarragona el 30 de novembre ra i si tenim molta gent pot ser proi els dies 1 i 2 de desembre. blemàtic, perquè no podem ampliar la Aquest any, la temporada de cooperativa”. Amb tot això, Riudoms l’oli a Reus està apadrinada celebrarà la seva festa de l’oli l’11 de pel periodista Xavier Graset. novembre.

84

VIUNOV2018 - OLI

La li de l’o a t s e f oper l e Ês pr

9

e

de d e s e mbr

ADMINISTRACIÓ

ÀLEX JEREZ I IÑAKI UGALDE “PROCUREM FER LES COSES PROU BE, PER A QUE LES REUNIONS SIGUIN RÀPIDES I NO PROBLEMÀTIQUES” Àlex Jerez (Barcelona, 1974) i Iñaki Ugalde (Tarragona, 1977) són amb Dídac Nadal (Tarragona, 1977), els propietaris i gerents d’ AFT (Administració de Finques Tàrraco); un despatx que des de fa 16 anys es dedica a l’administració de comunitats de veïns i a les assegurances

Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius

86

VIUNOV2018 - ADMINISTRACIÓ

S

on un dels màxims exponents d’aquesta activitat a Tarragona (estimen que administren un 10% de l’estoc d’habitatges de la ciutat); i des de la seva seu al carrer Violant d’Hongria (a Sant Pere i Sant Pau) afirmen que l’èxit del creixement i de la consolidació del seu negoci rau en la seva màxima: “procurar fer les coses prou bé, per a que les reunions de veïns siguin ràpides i no problemàtiques”. Àlex, com arriben vostès al sector de l’administració de comunitats de veïns? Bé, això va ser l’any 2002, fa setze anys. En Dídac advocat, i jo que em dedicava al sector de les assegurances, vam detectar que eren sectors molt relacionats amb les comunitats de veïns; no tan sols la venda de la pòlissa, sinó també el seguiment i resolució dels sinistres i possibles reclamacions a les companyies. Estàvem molt en contacte amb els nostres clients, en moltes ocasions comunitats de veïns, i això ens va portar al sector de l’administració de finques.

Iñaki, l’Àlex em parla d’ell mateix i d’en Dídac com els iniciadors d’aquesta aventura empresarial. I vostè, quan s’hi embarca? Jo, tot i ser llicenciat en dret, procedia del món de les assegurances industrials. L’Àlex i en Dídac es van adonar que era millor incorporar un altre soci advocat amb formació jurídica. I llavors em van oferir la possibilitat d’incorporar-me. Això era l’any 2004, fa catorze anys, i des de llavors la tripulació d’aquesta nau la formem els tres socis i els nostres indispensables col·laboradors al despatx.

blement, conduirien al conflicte, fem reunions informatives preparatòries, és a dir prèvies, amb els membres de la junta... el president i els vocals de la comunitat; i els informem de totes i cadascuna de les qüestions que afecten al conjunt del veïns. Entre la prèvia i la definitiva, s’ha bolcat una informació que evita els malentesos.

”FEM REUNIONS INFORMATIVES PREPARATÒRIES, ES A DIR PRÈVIES, AMB ELS MEMBRES DE LA JUNTA” Iñaki, quina mena, concretament, d’informació? Bàsicament la informació financera de la comunitat, allò que es coneix com l’estat de comptes. Nosaltres, a diferència del que fan altres, fem que cada comunitat tingui el seu propi compte bancari. D’aquesta forma, en tot moment, la junta, i qualsevol propietari pot tenir la informació real no tan sols del saldo, sinó que també de tots i cadascun dels rebuts domiciliats, és a dir dels ingressos i de les despeses. Ho pot fer sense necessitat de passar per aquí. Àlex, imagino que la crisi econòmica no ha estat aliena al seu negoci.

Vostès van començar en temps de la bonança econòmica. Què ha passat amb les despeses que generaven les comunitats en el decurs d’aquest anys? Bé, en els primers anys de crisi les comunitats de veïns van limitar al màxim la seva despesa. Es va prescindir d’alguns serveis, bàsicament de la neteja dels espais comuns, que van assumir els veïns. Això, en alguns casos, es va convertir en una font de conflictes. Primer perquè es feia per torn rigorós i alguns veïns, per causes diverses se’l saltaven algun cop. I segon, perquè no tots netejaven amb la mateixa dedicació.

I en l’actualitat, Iñaki? Bé, per molt que es digui, la crisi no està superada.

Sí que és cert que les comunitats han recuperat part de la despesa que havien limitat durant els primers anys de crisi i algunes, per exemple, encarreguen treballs d’arranjament de façana, pintura d’espais comuns... poc a poc es reprenen feines de manteniment dels edificis. Però, en cap cas, hem recuperat els nivells de despesa anteriors a la crisi. Sobretot als barris de classe treballadora. En aquests barris les famílies han patit moltíssim. Àlex, la crisi econòmica va disparar arreu el fenomen de la morositat.

També en les comunitats de veïns? Sí, també. La crisi econòmica va ser especialment dramàtica als barris de classe

Àlex, el mite, o el fals mite, ha creat un eix sinistre administrador-veí-conflicte. A més de la màxima que presideix el seu despatx, que han fet vostès per a dissipar aquest estigma? Nosaltres tenim una metodologia de treball molt transparent. I per a evitar malentesos que, inevita-

VIUNOV2018 - ADMINISTRACIÓ

87

treballadora. Molta gent es dedicava a l’activitat auxiliar de la construcció; i de cop i volta es van trobar amb els ingressos molt reduïts o senzillament sense ingressos. Per nosaltres també va ser dur, perquè eren persones que coneixíem bé, amb les que tractàvem habitualment i que, fins llavors, no havien tingut mai cap tipus de problema.

Iñaki, com a gestors de les comunitats, com van encarar aquest problema? Una comunitat que té una morositat elevada queda en una situació molt compromesa. Es posen en risc els serveis bàsics, com el subministrament elèctric que fa funcionar l’ascensor. Nosaltres érem molt conscients que havíem de defensar l’interès del conjunt de la comunitat, també el dels que podien pagar. I en molts casos vam recuperar la demora negociant individualment, en funció a les possibilitats reals de cada cas. Àlex, quin paper han tingut els bancs en aquesta crisi? Bé, doncs diguem que els bancs havien d’haver fet les coses d’una altra manera.

questió empresarial. Iñaki, a més del tema del compte bancari propi que hem comentava anteriorment, ¿què és el que ofereixen vostès als seus clients i als que en un futur seran els seus clients? Principalment proximitat.

I això vol dir no defugir de cap tipus de feina ni de cap tipus de problemàtica.

Entenem que hem de conèixer perfectament els edificis que administrem, de fet els mateixos veïns ens consulten sobre funcionament i ubicacions d’elements comuns, li poso un exemple... algunes vegades un veí ens truca perquè li han vingut a casa els instal·ladors de la fibra òptica i no sap on és la caixa de les comunicacions. I ens truca a nosaltres. I això passa perquè nosaltres no tan sols coneixem les persones, sinó que també coneixem els edificis.

Iñaki, vostè subscriu l’opinió de l’Àlex? Jo crec que els bancs no han tingut la sensibilitat necessària amb la tragèdia de les famílies. Àlex, els bancs han tingut la mateixa capacitat de resolució amb els afectats per la crisi que vostès?

El que és comprensible és que quan hi ha un deute que no s’atén, es posin en funcionament els mecanismes que estan previstos. Però cal no perdre de vista que els afectats son famílies. I en canvi el que hem vist en alguns casos és que, quan qui tenia problemes era un client de classe privilegiada s’obrien a negociar. Però si era un client de classe humil, sobretot un immigrant, tiraven pel dret i executaven la hipoteca sense contemplacions.

Passem de la questió social a la

88

”ELS BANCS NO HAN TINGUT LA SENSIBILITAT NECESSÀRIA AMB LA TRAGÈDIA DE LES FAMÍLIES” Àlex, els passa sovint això de fer de “metges d’urgència” de les comunitats? Més del que pugui semblar. I nosaltres volem que sigui així. Que el client ens vegi com a professionals que vetllem pel bon funcionament del seu edifici. És l’eix de la nostra estratègia de fidelització. I ens centrem exclusivament en comunitats de Tarragona, perquè en tot moment, amb un cop de moto, puguem desplaçar-nos i prestar aquest

VIUNOV2018 - ADMINISTRACIÓ

servei d’informació i d’acompanyament, ja que tot i tenir el despatx a Sant Pere i Sant Pau, els edificis no es “traslladen” a veure’ns, hem de ser nosaltres.

Iñaki, parlem de futur. Com imaginen aquest despatx en un futur més o menys proper? Volem continuar creixent però sense perdre aquest contacte amb els nostres clients que ens diferencia de la competència. I per fer-ho necessitem continuar disposant del temps necessari per al tracte personalitzat. I per tant hem de fer allò que se’n diu “eliminació de processos administratius”; es a dir implementar aplicacions que, per exemple, permetin al client -des de casa seva i amb un mòbil- posar avisos d’incidències i que a la vegada ofereixin més comunicació i transparència en disposar de tota la documentació digitalitzada al “núvol” de la comunitat.

Això seria “l’oficina sense paper”, Alex? Busquem les aplicacions que més i millor s’adapten al client. En definitiva es tracta, com deia ara l’Iñaki, de disposar de més temps per a reforçar les sinèrgies entre els administradors i la comunitat. Insistir en la nostra cultura de treball i que seria allò que apuntàvem al principi: un triangle format per tres vèrtex: atenció personalitzada, transparència informativa i confiança mútua.

'Le laveur de carreaux 3'-Anna Malagrida

CULTURA

TARRAGONA S’OMPLE DE FOTOGRAFIA GRÀCIES A

L’SCAN El festival de fotografia contemporània i emergent organitza exposicions arreu de la ciutat fins al 9 de desembre Alícia Fàbregas

A

questa és ja la setena edició del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, dirigit per la Fundació Forvm per a la Fotografia i organitzat per l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

Un dels seus objectius principals és la promoció i divulgació de la fo-

90

tografia com a mitjà d’expressió, permetent a la vegada posar en contacte els artistes amb el públic i altres actors d’aquest sector.

El 2016 va sentar un precedent a nivell de localitzacions. Des de llavors la seu principal del festival es troba als Tinglados del Port de Tarragona que acullen les exposicions Talent Latent i SCAN Photobooks, i la trobada inter-

VIUNOV2018 - CULTURA

nacional Full Contact amb més de 100 professionals de la fotografia. Com a novetat, enguany es posa en marxa per primera vegada el Petit SCAN, dedicat a les famílies i als més menuts.

Per a la resta d’activitats, el terreny de joc és la ciutat sencera i es reparteixen per espais com la Fundació Forvm, el Museu d’Art Modern, l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de

De dalt a baix: 'Paloma al aire'-Ricardo Cases; 'HaAretz'-Roger Grasas; 'Sol'-Ricardo Cases

Tarragona, l'Arxiu Municipal, o la sala Kesse, la galeria La Grey o el Col·legi d'Arquitectes, entre d’altres.

D'altra banda, SCAN Tarragona també incorpora en el seu programa dues exposicions fora de la ciutat: Aum, de Martí Gasull, al Pàrquing dels Pallaresos, i Nanparanpare a l'Escola d'Art i Disseny de Reus. Així, són 25 el total d’exposicions i activitats de la present edició que mostren l’obra de més de 100 autors.

Entre tota aquesta constel·lació d’opcions destaca Estudio elemental del Levante de Ricardo Cases, a la Fundació Forvm, que presenta un univers fet de llum, sorpresa, precarietat i caos.

Un país sense regles, inestable, fascinant i al·lucinatori, que, d’alguna manera, condensa l’esperit de l’Espanya contemporània.

SÓN 25 EL TOTAL D’EXPOSICIONS I ACTIVITATS DE LA PRESENT EDICIÓ ELS PILARS DEL FESTIVAL Aquest esdeveniment artístic es sosté sobre diverses potes. Per una banda, Talent Latent, on es promociona l’obra de fotògrafs emergents. Per una altra, l’SCAN PhotoBooks, que es centra en els llibres de fotografia autoeditats. Enguany són un total de 52 i es poden veure al Tinglado 2. Els llibres han estat seleccionats a partir d'una convocatòria internacional amb la voluntat de mostrar, des d'un punt de vista transgerenacional, la creativitat del moment. Però encara n’hi ha més, perquè una altra secció important, central més ben dit, és Full Contact. La intenció és promoure intercanvis, teixir xarxes, ponts i sinergies entre els Full Contact Artist -fotògrafs emergents-, i els Full Contact Followers –diversos agents del món de l’art-, per a fer possibles col·laboracions i artístiques i comercials futures entre ambdós col·lectius.

VIUNOV2018 - CULTURA

91

EL GREMI D’HOSTALERIA DE REUS VOL REVISCOLAR LA RESTAURACIÓ DE LA CIUTAT L’agrupació comença a crear sinergies amb diverses entitats i pretén professionalitzar el sector a través de l’assessorament, la formació, la innovació i la investigació Text_Cristina Valls Fotos_Pierre Grubius

l’entitat un ens proper”.

Des del Gremi d’Hostaleria de Reus són conscients que no poden oferir cursos així com així, “s’han d’adequar a una demanda, una necessitat” i tota aquesta informació la pot proporcionar l’agremiat. “El que volem fer és estalviar temps. Volem analitzar què li cal al sector de la restauració”, diu Bagès.

“Reus té cada cop més locals de restauració, i dins d’aquest sector hi entra l’oci nocturn, les cafeteries, els restaurants i els bars. Conscients que era una assignatura pendent a la ciutat, ens vam adonar que calia crear una entitat que ens unís. Per això, ens hem establert com a gremi, però no un de tancat, acollim tothom i estem oberts a qualsevol proposta”, diu el secretari del Gremi d’Hostaleria de Reus, Albert Bagès.

L’agrupació està liderada pel president fundacional Rodrigo Javier Garibotti.

A hores d’ara, el gremi crea sinergies amb altres associacions, empreses i entitats de la capital del Baix Camp i s’han marcat unes línies estratègiques específiques per començar a treballar: “L’assessorament a l’agremiat com a empresa, borsa de treball i la professionalització del sector a través de la formació,

92

la innovació i la investigació”, enumera Bagès. “S’ha professionalitzat molt el sector de la restauració a la ciutat amb el anys, però encara hi ha intrusisme i cal completar formació en alguns perfils, com ara el del cambrer”, acota el secretari de l’associació hostalera.

Un altre objectiu important és la dinamització de la ciutat. Per on comencem? “Es tracta d’anar creant llaços amb totes les empreses de la nostra mateixa cadena de treball. Des de fabricants fins a distribuïdors, empreses de coneixement i universitats”, respon.

Això no vol dir anar crear diverses rutes gastronòmiques, sinó que va més enllà: “Significa portar projectes nous fins a Reus i que tothom se’n pugui beneficiar. En un futur pròxim volem acollir xerrades, simpòsiums i tallers. Abans, però, volem atendre l’agremiat i fer de

VIUNOV2018 - GASTRONOMIA

Dins l’agrupació hostalera hi ha diferents tipus d’agremiat. En primer lloc, hi ha una categoria de patrocinadors, la qual està formada per: un ‘partner’, una figura que s’involucra de forma continuada a les iniciatives del gremi; un col·laborador, que participa més esporàdicament; i un patrocinador, que posa diners puntualment a diferents esdeveniments a canvi de màrqueting per promocionar-se. Per últim, fora d’aquesta categoria, hi ha un darrer perfil, el cooperador, qui aporta coneixement.

L’agremiat pot gaudir de diferents tarifes trimestrals en funció dels serveis que vulgui rebre. Hi haurà un perfil bàsic, un d’estàndard i un Prèmium. Així, es podrà optar per assessorament, accessibilitat a descomptes de proveïdors, participació en esdeveniments, accés a la borsa de treballs i formació, entre altres opcions. La seu del gremi es troba al Passeig Misericòrdia 24 - 26 Local 1, just on hi ha Grupo Gestiona-Centro Administrador S.L., l’òrgan administratiu de l’associació. Cal recordar, que una de les iniciatives impulsades pel Gremi d’Hostaleria de Reus el passat mes d’octubre és la ruta de tapes gourmet ‘TapaReus’, on participen 24 restaurants de la ciutat. El projecte té com a objectiu reviscolar el sector de la restauració de la capital del Baix Camp.

MOTOR

LEXUS UX 250h

HÍBRID AUTORRECARREGABLE Lexus debuta al segment dels vehicles crossovers compactes amb el llançament al mercat de l’UX 250h Ramon Ortiz

L

exus Tarragona ha aprofitat la celebració de exproReus per presentar en societat el seu primer crossover compacte, el nou UX 250h. Destaca per un atrevit disseny, una tecnologia híbrida única que trenca amb totes les regles del segment i una conducció molt àgil. És el primer SUV híbrid auto recarregable del segment Premium i incorporarà la nova quarta generació del sistema híbrid Lexus, amb més eficiència i amb un motor elèctric més potent.

94

Amb un disseny distintiu i dinàmic, el nou vehicle del prestigiós constructor japonès és el quart SUV de la gamma Lexus amb els models ja existents, l’NX 300h, RX 450h i RX 450h L de set places. L’UX 250h és el primer Lexus que ha estat creat amb la nova plataforma d’arquitectura global anomenada GA-C, que ofereix el centre de gravetat més baix de la seva categoria i que aporta una rigidesa de carrosseria excepcional. D’aquesta forma, Lexus anuncia una experiència de conducció semblant a la que es pot

VIUNOV2018 -MOTOR

gaudir amb un vehicle compacte de mida mitjana.

El nou vehicle de Lexus té una llargada de 4,49 m, amplada de 1,84 m i una alçada de 1,52 m. La seva habitabilitat és notable, amb una distància de 870 mm entre els seients davanters i els posteriors. Les proporcions permeten gaudir d’una maniobrabilitat excel·lent, amb un radi de gir de 5,2 m. A l’interior es combina un control total de les funcions del vehicle, amb una qualitat de materials extraordinària.

El nou sistema híbrid amb tecnologia

Moment de la presentació a la Fira Exproreus d’aquest model

LEXUS COMPLETA LA SEVA GAMMA D’AUTOMÒBILS SUV, TOTS ELLS EQUIPATS AMB TECNOLOGIA HÍBRIDA EFICIENT d’auto recàrrega permet gaudir d’una potència total de 178 cavalls. El baix centre de gravetat, acompanyat d’un pes lleuger, permeten oferir un comportament molt dinàmic i esportiu. El motor de benzina és un quatre cilindres de dos litres, combinat amb una transmissió variable continua. També destaquen el rendiment de la suspensió i de la direcció assistida elèctrica.

La seguretat és un dels punts forts. El nou automòbil està equipat amb Lexus Safety System+ de Segona Generació que inclou Sistema precol·lisió desenvolupat per poder reconèixer vianants de nit. També equipa un radar per detectar ciclistes, assistent de manteniment de carril, control de creuer adaptatiu, llums de carretera automàtiques o assistent de senyals de tràfic. Disposa

també del sistema E-Four, que genera tracció a les quatre rodes gràcies a un motor elèctric addicional ubicat a l’eix posterior: quan es detecta manca de tracció a les rodes del darrera, la quantitat de potència que es pot enviar a aquest eix augmenta del 60 al 80%.

Altres tecnologies que es podran gaudir a l’UX 250h seran un control de ventilació amb roda única i il·luminació inalàmbrica, un sistema d’assistèn-

VIUNOV2018 -MOTOR

cia de desacceleració predictiva o un control d’estat de càrrega predictiu.

Finalment, els més exigents amb l’esportivitat podran optar per la versió UX 250h F SPORT. Veniu a conèixer-lo a: LEXUS TARRAGONA C/ Caràbia, parcel·la 11, Urb. L’Albada Tel. 977 24 55 69 www.lexusauto.es/tarragona

95

IN-EDIT

UNA SETMANA DE DOCUMENTALS MUSICALS A BARCELONA Del 25 d’octubre al 4 de novembre s’ha celebrat la setzena edició del festival Alícia Fàbregas

"E

n aquesta edició, ens mantenim fidels a la nostra visió en programació i aprofundim en la perifèria del nostre nucli dur, aplicant cura i millores especialment a les noves àrees del festival que van veure la llum el 2017 (Km.0, permeabilització geogràfca, curts i talent jove) per continuar millorant i trobar la millor fórmula possible per al nostre festival”. Aquesta és la declaració d’intencions del Cristian Pascual, director del ja mític In-Edit, el festival de documentals musicals que aquest any ha tingut lloc a Barcelona del 25 d’octubre al 4 de novembre.

UN FESTIVAL QUE NOMÉS ASPIRA A SER TAN RIC, EXCITANT I SORPRENENT COM LA VIDA MATEIXA “Sempre cosits per la música, personatges insòlits, situacions xocants, reivindicacions inexcusables i epopeies generacionals se citen a la programació d’un festival que només aspira a ser tan ric, excitant i sorprenent com

96

la vida mateixa.

D’ambició, que no en falti”, diu el Luis Hidalgo, director artístic de l’esdeveniment.

Entre la descripció de l’un i la de l’altre s’explica l’esquelet de la setzena edició de l’In-Edit, que enguany compta amb una vintena de títols, entre els que destaca Cocksucker Blues, la pel·lícula sobre The Rolling Stones vetada pel grup en el seu moment, que narra el truculent i històric testimoni de la gira de 1972 de les Satàniques Majestats al seu retorn als Estats Units després del fatídic concert d’Altamont; el documental sobre l’Elvis Presley com a metàfora del somni americà; o Yo soy la rumba, l’aventura artística i personal de Peret, que amb una mica de mambo, un raig de tanguillo i un pessic de rock va crear la rumba catalana. I moltíssims films més que descobreixen personatges del món de la musica, segells musicals, sales, festivals, corrents culturals, i tot un univers sencer.

VIUNOV2018 - CULTURA

TIGUAN TDI 150 LINE PER

355 €/MES

*

No és el mateix.

Hi ha sensacions que són difícils d’explicar. Com conduir un Tiguan amb acabat exterior R-Line.

No sabem si és pel seu extra d’esportivitat o per aquella seguretat que et fa arribar més enllà, però saps quan tens la sensació que tothom et mira?

Acabat esportiu R-Line · Llantes de 19 polzades · Navegador · Càmera posterior Climatronic 3 zones · Front Assist · Adaptative Cruise Control · Park Assist Consum mitjà (l/100 km): 4,7. Emissió de CO2 (g/km): 123. *Oferta de Volkswagen Renting, SA, per a un Volkswagen Tiguan 2.0 TDI Advance 110 kW (150 CV) amb R-Line exterior i pintura blanca. Termini: 36 mesos. 36 quotes de 355,12 € (no inclou l’IVA). Sense entrada. Quilometratge: 10.000/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou canvi de pneumàtics.

Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida per a vehicles en estoc fins que se n’acabin les existències o fins al 31/10/2018 llevat de variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Volkswagen Tiguan Sport amb equipament opcional.

Tarraco Mòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona www.tarracomobil.es

Reus Mòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus www.reusmobil.es

EXPROREUS TANCA LA SEVA 48a EDICIÓ AMB UN RÈCORD D’ESTANDS D’AUTOMOCIÓ La mostra, que va acollir centenars d’assistents, va tenir 33 expositors de diverses marques d’automòbil dels 150 totals a l’esdeveniment Cristina Valls

L

a fira de mostres exproReus va destinar 23.000 metres quadrats a l’exposició amb tot tipus de productes i serveis entre els dies 10 i 14 d’octubre a la ciutat de Reus. La cita, que enguany ha assolit la 48ena edició, va tenir una clara aposta per atraure el públic familiar a través d’activitats lúdiques per a totes les edats. La mostra va estar distribuïda en les àrees d’automoció, llar, tecnologia, salut, gastronomia, zona infantil i una multisectorial. Durant els cinc dies de fira, els assistents van poder gaudir de més de 100 activitats diferents.

Com a tret rellevant de l’esdeveniment, cal recordar que a l’edició actual es va superar el número d’expositors d’automoció, ja que hi van ser presents fins a 33 estands de diverses marques d’un total de 150 a les ins-

98

tal·lacions del Tecnoparc. D’altra banda, un altre dels sectors que també va sortir potenciat va ser l’immobiliari, que va comptar amb sis estands diferents i especialitzats.

DURANT ELS CINC DIES DE FIRA, ELS ASSISTENTS VAN PODER GAUDIR DE MÉS DE 100 ACTIVITATS DIFERENTS LA CONSOLIDACIÓ Segons va dir a tall de balanç el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, es tracta d’un esdeveniment amb una “forta consolidació” i arrelament a la ciutat i

VIUNOV2018 - EMPRESA

esdevé “un termòmetre de l’activitat econòmica”, ja que hi van ser representats una pila de sectors. Amb tot, també va fer palès que cada any hi ha més expositors. “Tret que ens dóna certa tranquil·litat per continuar organitzant futures fires i per constatar una certa recuperació económica”.

Una altra de les zones referents de la fira és la gastronòmica, la ‘Tasting Village’, la qual va ser un altre any més un dels grans atractius d’exproReus. I és que els guanyadors del xou televisiu 'Joc de cartes', de 'TV3', els propietaris del Molí del Mallol de Valls, van fer una original demostració culinària.

Cal ressaltar també noves col·laboracions acollides en l’esdeveniment, com va ser el cas de l’aeroclub, gràcies al qual es va instal·lar un simulador de vol per fer volar drons a la zona d’entrada del recinte.

Distribuïdor oficial de

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

BERLIN, UNA CIUTAT LABORATORI Text i fotos_Alícia Fàbregas

P

erdre's de nit caminant per Friedrichshain té un aire d'aventura adolescent.

Passes per aquells edificis tan similars -del que era Berlín Est-, de finestres petites i abundants, les caixes de sabates que els hi deien a aquests habitatges prefabricats de l'època soviètica; i acabes trobant un bar amb unes llums i un cartell a la porta, escrit a mà, que posa alguna cosa d'una festa -potser festa privada, et preguntes. Però la curiositat pot més que el desconeixement de l'alemany i les possibles conseqüències. Obres la doble porta i entres en un submón. Tota la quietud de fora es transforma en energia dins del local.

Quadres il·luminats amb llum vermella i dins d'ells busts de cantants mítics -Lemmy, de Motörhead, Elvis, Johnny Cash…-, animals dissecats i calaveres a les parets, butaques de cinema convertides en seients de bar, i un barman amb tirants, dilatacions, i tatuatges per tots costats que et saluda amb un somriure molt amable per la duresa del seu aspecte. Abans d'arribar a ell, et creues amb punks dels d'abans, per l'edat i per l'aspecte, i amb tot tipus de gent alternativa. Al fons un escenari. Tot aquell espai sembla la viva definició de les paraules ‘gaudir’ i ‘crear’. La ciutat sencera emana aquests esclats creatius.

PÒSIT SOVIÈTIC I MODERNITAT EUROPEA Continuo caminant per Friedrichshain i arribo a una zona de naus industrials reconvertides en bars i discoteques.

Grafits per tots costats i llums. A l'interior de les naus “okupades” la decoració és exquisida, encara que en gran part es tracti de mobles del carrer reutilitzats.

Aquest és un dels trets clau de Berlín, la seva estètica. Una mescla del pòsit comunista i dels pensaments més moderns de l'Europa Occidental.

Perquè el que “funciona a la perfecció són les narratives sobre el passat: la caiguda del Mur, el bloqueig de Berlín”, assegura un article de la versió internacional del Zeit Magazin. Fa massa poc de tot allò, es podria dir que encara està calent, i als que hem nascut al capitalisme ens fascina aquesta altra cultura que no hem viscut, i més si ja és completament inofensiva i està ben envasada perquè ens entri amb facilitat.

Sobre l'altra meitat de la ciutat, García Márquez estableix una comparació bastant encertada, fins i tot des del punt de vista d'avui dia. Equipara Berlín Occidental a una “agència de propaganda capitalista”, on principalment els EUA gastaven grans sumes de diners: “Hi ha carrers que semblen trasplantats en bloc des de Nova York”, descriu. I contínua: “S'ha dit que aquesta és l'experiència arquitectònica més interessant d'Europa. […] No és una ciutat, sinó un laboratori”.

100

VIUNOV2018 - VIATGES

101

BIOMASSA APOSTA DE FUTUR PARLEM AMB RUBÉN MAURICI CARRILLO, ENGINYER DE FOREST I ALMA MATER DE MAURICI BIOMASS Redacció jecte a mida a les seves necessitats.

Molts d’ells acaben amb una opció que ni havien imaginat i estan encantats.

Podríem dir que les estufes MauriciBiomass són versàtils? Diria que són l’eix sobre el que gira la decoració de la llar on s’instal·len. Pensa que són obres d’art en elles mateixes, de pedra natural i amb dissenys espectaculars.

Pedra natural? Sí. Dissenys exclusius que retenen la calor i la desprenen inclús durant hores després d’haver estat apagades.

Com va néixer MAURICIBIOMASS? MAURICIBIOMASS és un projecte que va néixer de la passió per la natura.

Primer enfocat als Pirineus on com a enginyer forestal passava moltes temporades i després amb voluntat d’expansió a tot el territori.

Hi ha estufes silencioses? Sí, de fet gran part de les màquines que ara tenim al showroom no porten turbines i aposten per la convecció natural. S’anomenen silencioses perquè gaudeixes de la flama centrant-te en la flama. Res més.

Quan temps porteu a la província de Tarragona? Ja fa quatre anys que ens vam establir a la Carretera de Salou a Reus i n’estem molt contents.

La resposta de la gent ha estat immillorable. Valoren d’una forma innata la qualitat i la sostenibilitat amb una gran sensibilitat i respecte pel medi ambient. Això ha fet que es vinculessin de seguida amb el projecte.

Heu ampliat el showroom recentment, oi? Sí. Vam inaugurar més de 100m2 de nova exposició aquest setembre per oferir al client MauriciBiomass l’oportunitat de veure i tocar el producte de primera mà.

MAURICIBIOMASS és sinònim de primeres marques? MAURICIBIOMASS aposta per la innovació, la qualitat i el confort del client. Treballem amb marques europees, sobre tot austríaques i italianes, com RIKA, MCZ i MORETTI DESIGN; països on la biomassa està integrada en el seu ADN des de fa més de 60 anys. També amb TRAFOART, DOVRE i SPARTHERM. Són marques emblema del benestar i de producció artesanal. Es pot donar un cop d’ull a la web www.mauricibiomass.com

102

Aquesta proximitat és una altra de les característiques de la casa? Per descomptat. Aquesta és la idea, que el client es senti com a casa. De fet és el client MauriciBiomass qui ven els productes als seus amics i coneguts. El dia de la inauguració van venir molts clients que explicaven entusiasmats a qui entrava a la botiga com l’estufa que van comprar havia canviat la seva vida.

Els clients venen amb els deures fets? Molts clients venen preguntant per estufes de llenya perquè hi poden accedir més fàcilment o perquè han sentit parlar del pèl·let. Cada client és una nova oportunitat per fer un pro-

VIUNOV2018 - PUBLIREPORTATGE

També oferiu calderes? I tant! Marques com SHT, MORETTI DESIGN i BIOTECH. De pèl·let, llenya o combinades. Igual que en el cas de les estufes.Molts clients venen atrets per la llenya i marxen amb una de pèl·let per la comoditat que suposa o amb una combinada en que un cop exhaurida la llenya, entra automàticament en funcionament els pèl·lets.

Per com ho expliques, la biomassa és el futur. La biomassa és sens dubte el futur i així ja fa molts anys que ho han entès a Europa. És una aposta per la qualitat de vida i pel planeta. Cada arbre que es tala és substituït per un altre de forma que no s’altera el cicle de la vida ni afecta al canvi climàtic.

Vénen ganes de comprar-ne una..

Hahaha, ja ho saps, encantats d’assessorar-te amb el que necessitis.

RECOMANACIONS

Alícia Fàbregas

UNA CARICATURA DELS MODERNETS CATALANS Escrita i dirigida per Marc Crehuet, la sèrie Pop ràpid, fa un retrat de l’escena musical catalana i de la cultura ‘hipster’ o moderna de la capital. Ja compta amb uns anys de vida, perquè la primera temporada es va estrenar al 2011, però val la pena recuperar-la.

Aquesta sitcom –comèdia de situació- del canal 33 compta amb dues temporades on explica les aventures del Fede i l’Albert, els integrants de The Frederics. Gran part de la història es situa a l’Estraperlo, una sala de concerts on es graven actuacions de grups reals, com Love of Lesbian, The New Raemon o Mishima. Així es barreja l’humor amb la bona música independent.

Una ficció que beu de sèries com Arròs Covat i de referents com Muchachada Nui o la Moderna de Pueblo.

T’INTERESSARÀ SI...

T’agrada la música actual i la comèdia situada a Barcelona.

APUNTA Disponible a la web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

PARÒDIA SENSE FILTRES Paquita Salas s’ha convertit en un fenomen. Aquest any, la websèrie espanyola ha estrenat segona temporada –ara ja a Netflix-, apostant un cop més per un format àgil i amb ritme: capítols de 30 minuts amb molt d’humor.

Descriu el món dels representants d’actors, vist des de dins, entre bastidors, i gira entorn d’un personatge molt potent: la Paquita Salas, una dona de mitjana edat interpretada per l’actor Brays Efe, lliura i sense filtres que va viure la seva època daurada com a representant als anys 90 i que ara intenta tornar a fer-se un lloc dins d’aquesta dura professió.

Ha rebut el Premi Cosmopolitan a millor sèrie i Premis Feroz a millor sèrie comèdia, millor actiu de repartiment –per Belén Cuesta-, i millor actor protagonista. vida, que ens fa falta.

104

T’INTERESSARÀ SI...

Els retrats àcids i actuals que t’ajuden a desconnectar del estrès del dia a dia.

APUNTA Disponible a Netflix.

VIUNOV2018 - RECOMANACIONS

AGENDA

TARRAGONA

ARQUITECTURA 17 I 24 DE NOVEMBRE

TARRAGONA MODERNISTA Portal del Roser 4€ Una visita guiada que inclou la projecció d’un audiovisual sobre el modernisme a Tarragona, a l'Antiga Audiència; una ruta urbana comentada a càrrec de Josep M. Buqueras, especialista en el modernisme i el noucentisme, presentador i productor del documental Tarragona; i una visita al Teatre Metropol.

LLETRES FINS EL 29 DE NOVEMBRE

EXPOSICIÓ ''AIXÒ ERA I NO ERA: MARIA AURÈLIA CAPMANY ENTRE NOSALTRES'' Biblioteca Pública de Torreforta Gratuït Barcelonina pels quatre costats però molt vinculada a la nostra ciutat aquesta exposició té la voluntat de donar a conèixer el valor de la seva obra, la vigència de les seves idees i la particular relació que va mantenir amb aquestes terres. Aquesta exposició ha estat produïda per la Casa de les Lletres dins de l'Any Maria Aurèlia Capmany i és itinerant per tot Catalunya. Es podrà visitar en horari de la biblioteca.

24 DE NOVEMBRE

CLUB DE LECTURA EN ANGLÈS. OUR MAN IN HAVANA DE GRAHAM GREENE 10:15h Biblioteca Pública Gratuït (amb inscripció prèvia) El coneixement d'altres llengües és cada vegada més rellevant en la societat i es fa més necessari en la nostra vida quotidian. Des de la Biblioteca Pública de Tarragona animen a practicar l’anglès i el francès mitjançant la lectura de llibres acuradament escollits, acompanyat de sessions de comentaris, opinions i interpretacions tot i facilitant la relació entre els assistents utilitzant la llengua estrangera com a mitjà. Les conductores dels clubs són persones nadiues amb una llarga experiència en aquest tipus d’activitats.En aquest cas es comentarà Our Man in Havana de Graham Greene. Conduït per Pat Mullarkey.

106

VIUNOV2018 - AGENDA

ART FINS EL 27 DE GENER DE 2019

VISITA COMENTADA: PINTURA FLAMENCA I HOLANDESA DEL MUSEU DE GINEBRA Dissabtes 19h (català) Diumenges 12h (castellà) CaixaFòrum Tarragona 3€ La visita està dirigida per un mediador que, a partir del diàleg amb els participants, presenta els temes clau de l'exposició, els contextualitza i resol els possibles dubtes o preguntes que puguin sorgir.

Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

AGENDA

TARRAGONA

TEATRE MÚSICA 24 DE NOVEMBRE 'EL DECLIVE' DE NELSON VALENTE

20:30h Sala Trono-Armanyà 16€ A partir d’un realisme cru, l’obra aborda els interrogants i conflictes de l’ésser humà com el valor de la llibertat, el desgast de les relacions personals o els mandats socials que s’acumulen al llarg de la vida. La peça passa a l’entorn de dos matrimonis d’adults madurs, que transformaran un diumenge rutinari i avorrit en un obscur caos on les misèries més profundes de cada individu sortiran a la llum. El Declive proposa una reflexió sobre com construïm la felicitat i la possibilitat de canviar de paradigmes fins al darrer moment. Cia. Banfield teatro ensamble (Argentina).

Autor i director: Nelson Valente. Intèrprets: Enrique Amido, Pachy Molloy, Carlos Rosas i Lide Uranga.

108

17 DE NOVEMBRE HD SUBSTANCE

23:59h Trash Club Gratuït abans de les 2h Aquest artista que des de ben jovenet ja va començar amb la percussió i que a una curta edat va descobrir les caixes de ritmes, després de passar per diversos gèneres al voltant de l’electrònica i editant per a diversos segells de gran renom, ja amb el seu estil definit ,el techno, va aconseguir amb la seva música viatjar pel món i punxar en els millors club d'aquest entorn. Actuarà al costat de Juan Queija & Henry FHER , dos habituals ja en aquestes festes techno al club.

VIUNOV2018 - AGENDA

18 DE NOVEMBRE RAINBREAKERS 1h Mister Mojo 5€

Rainbreakers, una banda original de Shrewsbury (Anglaterra) i composada per quatre membres, ha estat reconeguda com un dels sons més frescos del blues rock i del soul del Regne Unit. La banda ha elaborat un so molt particular, caracteritzat per ser una fusió d'elements musicals dinàmics que salva la bretxa entre el Blues, el Rock, el Pop i el Soul. El grup està especialment interessat en sons retro dels 60’ i 70’.

col·labora:

família

en

del 21 d’octubre al 2 de desembre de 2018 els diumenges a les 16.30 h - AUDITORI DIPUTACIÓ

Venda d'entrades a l'Auditori des de les 16 h del mateix dia de la projecció

www.dipta.cat/cinemaenfamilia

/universitatURV

ONNECTA AMB LA URV

@universitaturv

Trobaràs tots els perfils socials de la Universitat Rovira i Virgili a www.urv.cat/xarxessocials

09:32

@universitatURV

/school/universitaturv /canalURV diaridigital.urv.cat agenda.urv.cat urv.cat @bioquimicaURV, @alumniURV, @craiURV, @llenguesURV @esportsURV, @ocupacioURV, @publicacionsURV, @quimicaURV @etseURV, @mbaURV, @espanolURV, @cienciaURV... i molts més!

AGENDA

REUS

TEATRE

ART

23 DE NOVEMBRE

ORQUESTRA DE L'ASSOCIACIÓ DE CONCERTS DE REUS-CAMERATA XXI 21h Teatre Fortuny 20€ sense numerar

DEL 16 DE NOVEMBRE AL 31 DE DESEMBRE EXPOSICIÓ ‘NATURDANS’, DE PEP AGUADÉ

L’agrupació comptarà amb la soprano Renata Vari, i el director Ahmed El-Saedi. El programa musical abordarà l’ ‘Stabat Mater’ de Luigi Boccherini.

Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus Entrada gratuïta.

L’exposició aplegarà un seguit de fotografies en què Pep Aguadé proposa una connexió entre la dansa i la natura. Segons l’artista, tot transcorre de manera efímera, és com un espectacle que neix cada dia i que no descansa ni de nit ni de dia. Un espectacle vital on, amb la seva càmera, intenta captar aquelles belleses que se l’ofereixen als ulls i que l’arriben al cor obert de bat a bat.

1 DE DESEMBRE

REPRESENTACIÓ DE ‘MALA BROMA’, DE JORDI CASANOVAS 21h Teatre Bartrina 15€, 12€ i 9€ Mala broma és un muntatge, sota la direcció de Marc Angelet, que posa al límit als seus personatges i que serveix, precisament, per preguntar-se sobre aquests límits: els de l’amistat, els de l’amor, però sobretot, els de l’humor. Una comèdia negra amb tots els ingredients per convertir-se en un nou clàssic.

110

VIUNOV2018 - AGENDA

AGENDA

REUS

MÚSICA 17 DE NOVEMBRE

PAU ALABAJOS, EN CONCERT 21h Sala Santa Llúcia 8€ i 10€ entrada anticipada El nou disc del valencià Pau Alabajos, Ciutat a cau d'orella, és un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés en el 25é aniversari de la seva mort. La ciutat a la qual fa referència el títol de l'espectacle va molt més enllà de l'escenografia arquitectònica o de l'atrezzo de places i carrers d'una metròpolis concreta. L’espectacle s’emmarca dins el Festival Accents.

Foto: Xepo WS

2 DE DESEMBRE

PRESENTACIÓ DEL NOU DISC DE PAULA VALLS 19h Convent de les Arts (Alcover) 12€ La cantant reusenca Paula Valls presenta ‘I am' (Satélite K, 2018), el seu primer treball de llarga durada, produït per David Soler. Un treball més intmista i despullat on els silencis també parlen, en un registre diferent del del seu impressionant EP debut Black and White, (RGB Suports, 2016). Aquesta és la seva carta de presentació on es mostra tal com és, cantant en anglès i també en català.

112

VIUNOV2018 - AGENDA

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula I o, per descomptat, el futbol.

MELVIN RESTAURANT C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346

113

Troba el teu exemplar de VIU a fons en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha d’escampats per tot Reus i Tarragona

TARRAGONA Chas Chas Tea CEPTA Vives Sabateria Roba de Casa APIALIA Ortopedia Creus Orthoclinic Tradicionarius La Martina School of English Pimec Espiga d'Or Motos Tarragona Hemeroteca Tarragona Ona Perruquers Farmacia Rovira Cafeteria Aquí Te Espero Òptica Activa Mariné Bicicletes Casa Matias Construccions Mata Òptica Activa Bar La Tecleta Arpo Mas Movil Coviran Santiveri Fruites Rosa Maria Tot Ràpid Reparació Calçat Gavineteria Alvarez Òptica Fullana La Botiga del Cafè Farmàcia Fullana Òptica Glass Autoforum Vehicles d'Ocasió Administracio Loteria nº13 BuenaOnda Perruquers Tipsa Dnas Cottet Òptics Llibreria TRT Caixes Martí Moto Sport Busquets Tradicionarius Power House Farmàcia Pujol Electricitat Tarragona Animalades R.C.Nautic de Tarragona Farmàcia Pujol Pastisseria La Vall Vallfruit Tennis Park Tennis Tarragona Farmàcia Platja Llarga Centre Veterinari Arbor Farmàcia Pujol Finques S. Pere i S. Pau Bar Can Joan Escola Oficial d'Idiomes Administració de Loteria nº18 Guerin Eivissa TGN Cafeteria el Centro Hotel Cosmos

REUS Rambla Nova, 67 Rambla Nova, 95 Carrer August, 16 Sant Francesc, 12 Rambla Vella, 20 Av. M. Cristina, 14 Av. Catalunya, 22 D Av.Catalunya/Rovira Virgili Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Av. Marquès de Montoliu, 3 Av. Rovira i Virgili, 17 Avda. Andorra/Joana Jugan Mossen Salvador Ritot i Faus, 21 Florenci Vives, 6 S. Antº. M. Claret, 18 - Cant. Marquès de Montoliu Escultor Verderol, 10 Rambla Nova, 127 Av. Andorra, 7 Plaça Corts Catalanes, 5 Rambla Francesc Macià, 5 Pl. de les Corts Catalanes, 3 Joan Baptista Plana, 15 Carrer Joan Ruiz i Porta / Al costat pl. Lledoners Josep Pont i Gol, 1 Governador Gonzàlez, 24 bxos Governador Gonzàlez, 25 bxos Unió, 9 Cristòfol Colom, 24 Rambla Nova 88 Rbla. Nova, 88 / Canyelles Cristòfor Colom, 1 Carrer Lleida, 13 Gasòmetre, 42 Pere Martell, 39 Pere Martell, 57 Vidal i Barraquer, 22 baixos Prat de la Riba, 3 Av. Prat de la Riba, 22 Pere Martell, 21 Mallorca, 3 Av. Prat de la Riba, 31 Ramón y Cajal, 25 Sevilla, 3 Eivissa, 7 Reial, 23 Rebolledo, 4 Port Esportiu s/n Joan Fuster i Ortells, 7 Carrer Josep Carner, 1 Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Carrer de la Cota, s/n - Cala Romana Carretera del Tennis 12-18 - Cala romana Crta. Platja Llarga, 1 Calle Alt Penedés, 0 S N Escala C. St. Pere i St. Pau Bloc St. Joan Esc A. St. Pere i St. Pau Plaça Catalunya, Local 4. St. Pere i St. Pau Pol. Francolí, parc. 16 Carrer Smith, 55 Avinguda Roma, 5A baixos Carrer Pere Martell, 51 Av. Ramón y Cajal, 39 August, 20 Estanislau Figueras, 57

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

114

Forn Sistaré Tradicionàrius Estanc Díaz Guau Perruqueria Canina Quic Sec Flok La Caseta Dolça Bolsos Actual Casa Teva Òptica Activa Cottet Les Herbes Salvatges Les Carbasses Casa Pià Bateries 1001 Somnalia L’Estil a Mida Vilanova Finques API Reus Immobiliària Segurhabitat Esports Armobal Estanc 4 Carrilet Finques Martí 18-22 Tattoo Bricoservei Onagas L’Estil a Mida Ortopedia Sant Joan Rycsa Hobby Pen Fitosanitaris Pep Forn Sistaré CN Reus Ploms Guillén Advocats Finques Sagui Viventex Forn Sistaré Vilanova Finques Forn Sistaré Orthoclinic Immobiliària Vernet&Navarro Estètica Dra.Meritxell Camps Reus Deportiu Institut Samper Celler Bodega Reus Can Vicenç DKV Reus Can Vicenç Pàdel Winner Stars Estanc les Oques Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Bonet i Fills Venta Directa de Pisos Remar Spais Cuines Santiago Cambra Propietat Urbana Centre Veterinari Reus Somnalia Forn Huguet Guerin

Galanes,1 1 Raval de Jesús, 48 Llovera, 3 Sant Joan, 19-21 Sant Joan, 30 Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Del Vent, 10 Raval Santa Anna, 28, local 2 Monterols, 36 Raval Martí Folguera, 3 Raval Robuster, 19 Pl.Puríssima Sang, 4-6 Sant Joan, 11 Sant Llorenç, 13 Raval de Santa Anna, 50 Misericòrdia, 31 Misericòrdia, 34 Passeig Prim, 34 Av.La Salle, 45 Cambrils, 4 Av. Pere el Ceremoniós, 18 Av. Pere el Ceremoniós, 86 b4 Av. Pere el Ceremoniós, 16 Batan, 17 Batan, 15 Camí de Riudoms, 49 Cami Riudoms, 51 Passeig Prim, 15 Passeig Prim, 35 Amargura, 30 Amargura, 2 Avda. Maria Fortuny, 5 Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Ample, 46 Ample, 20 bis Pl. Llibertat, 8 Av.Prat de la Riba, 35 Travessera St. Antoni, 15 General Moragues, 113 Antoni Gaudí, 64 bxos.

Antoni Gaudí, 66 Campoamor, 8 Camí de l'Aleixar, 63 Crtra Alcolea, 15 Carrer Gaudí, 12 Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Barri Fortuny Granollers, 17 Avda. Doctor Vila-seca, 6 Sant Magí, 45 (Riera Miró) J. Sender, 38 Av. Pere el Cerimoniós, 83 Mare molas, 67 General moragues, 93 Av. Carrilet, 39 (Cant. Pere el Cerimoniós) Raval Robuster, 17 baixos Camí de Riudoms, 23-25 Plaça de Catalunya, 5 Plaça d’Almoster, 1 Passeig Prim, 20 Alcalde Joan Bertran, 5 Carrer d'Astorga, 83

Distribució:

902 113 127

www.unimail.es

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

NADAL

ESPECIAL NADAL

PER NADAL, COMERÇ LOCAL Si vols incrementar les teves vendes, t'interessa aparèixer a la nostra revista. La revista mensual, gratuïta i de qualitat, líder en difusió a Tarragona i Reus. Posa't en contacte amb nosaltres i et farem la millor oferta.

El comerç és el pols vital de les ciutats. Aquestes Festes som al costat dels botiguers amb la missió de potenciar les vendes als nostres comerços. Passeja, gaudeix de les llums i prepara amb nosaltres les Festes. Gaudeix del nostre especial NADAL aquest proper desembre amb tota l'oferta lúdica i comercial del Camp de Tarragona.

116

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat