l espiralsolidĂ ria
AIGUA
L’aigua com a recurs indispensable: Totes les formes de vida a la Terra depenen de l’aigua. I tots els sectors econòmics, l’agricultura, la indústria i els serveis, són altament dependents de l’aigua, aturant-se tot tipus d’activitat al món amb la seva mancança.
Neu
Evaporació AIGUA
Condensació
Evaporació
Llac Riu
Evaporació
Pluja
Mar
El consum d’aigua ha crescut amb els anys de manera constant, i l’ús irresponsable posa en risc l’accés de moltes persones a aquest recurs. De fet, cada ésser humà necessita diàriament varis litres d’aigua dolça potable per viure, però al voltant del 97% de l’aigua del nostre planeta és salada i per tant no és apta per al consum humà. A més, del 3% que tenim d’aigua dolça, tres quartes parts ho són en forma de gel a les glaceres i els casquets polars, de manera que els llacs i els rius, principals fonts d’aigua de consum de la nostra societat, tan sols constitueixen un 0,01% del recurs hídric del nostre planeta.
Distribució de l’aigua al planeta
Aigua a la Terra Aigua salada
2
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Aigua dolça
L’aigua com a recurs escàs: A la majoria de nosaltres ens sembla normal tenir accés a l’aigua potable, però moltes persones al món no poden gaudir d’aquest mateix privilegi. L’ONU afirma que l’any 2025 la demanda d’aigua potable serà 56% més elevada que les possibilitats de subministrament. A dia d’avui, 1 de cada 6 persones al planeta viu sense aigua potable, tot i que, encara, hi ha aigua per a abastir-nos a tots i totes. La manca d’aigua pel consum i l’aigua contaminada agreugen la desnutrició, provoquen AIGUA
el 90% de les malalties dels països del sud i la mort de 2 milions de persones cada any, la majoria infants.
La manca d’aigua i el consum d’aigües contaminades estan relacionats directament amb la mort de 4 de cada 10 persones als països del sud per malalties que, en molts casos, es podrien evitar. La majoria de nosaltres, ni els nostres fills ni les generacions futures, no tindrem aigua si no pertanyem al selecte grup que pugui pagar-la a “preus de mercat”. Una persona necessita un mínim de 20-25 litres d’aigua per dia per beure i rentar-se. Uns 1.100 milions de persones tenen només 5 litres diaris i, a més, contaminada. Un europeu gasta per dia de 200 a 300 litres, i un estatunidenc 575 litres. Per aquestes raons, 1.800.000 nens i nenes moren cada any, la majoria a causa de la diarrea infantil. Cal tenir en compte que aquesta és la situació de partida on ens trobem, i la raó que tanta gent quedi exclosa d’un accés adequat a l’aigua en condicions. Però amb el creixement de la població mundial i el canvi de dieta cap a aliments amb més proteïna, cada cop hi ha una demanada més gran d’aigua, raó per la qual la tendència no és a la millora, sinó al contrari. Hem de recordar que avui dia encara destinem la major part del consum d’aigua al món a produir aliments.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
3
El dret a l’aigua. Els problemes derivats de la manca d’aigua de bona qualitat: al Sud i al Nord Al Nord: L’aigua pot ser potable i, tot i això, tenir mal gust, estar carregada de metalls pesants i clor, etc. i això fa que molta gent al Nord compri aigua envasada, i aquest és també un greu
AIGUA
problema, del que es parla molt poc.
Els consumidors de tot el món gasten col·lectivament cada any més de 100.000 milions de dòlars en aigua embotellada perquè creuen -sovint erròniament- que és molt millor. Fins i tot en àrees on hi ha aigua de pou segura per beure, la demanda en augment d’aigua envasada està produint escombraries innecessàries i consumint grans quantitats d’energia. Un galó d’aigua envasada als EUA pot arribar a costar fins a més de 10 dòlars (1 galó US = 3,785 lts., o sigui, 2,64 $ per litre), més del doble que la benzina. Ampliar i millorar el tractament de les aigües i el sanejament dels sistemes existents és el que pot proporcionar fonts segures i sostenibles d’aigua a llarg termini. L’aigua potable ens arriba a través d’una infraestructura que gasta energia de manera econòmica, mentre que l’aigua envasada es transporta, a distàncies sovint llargues a través del territori, per vaixell, tren, camions. Això implica cremar quantitats massives de combustibles fòssils amb molta menys justificació lògica que el transport d’aliments. L’envasament d’aigua utilitza més combustibles fòssils.La majoria de les ampolles d’aigua (91,91% de les garrafes) es fabriquen amb tereftalat de polietilè (PET), un plàstic derivat del petroli cru, tot i que encara queden al mercat algunes garrafes de PE (polietilè) (1,86%) que tendeixen a passar progressivament a PET.
4
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Un cop buidada, l’ampolla ha de ser rebutjada.
Segons l’Institut de Reciclatge d’envasos, el 86% de les ampolles plàstiques d’aigua usades als EUA es converteixen en escombraries o farcit. La incineració de les ampolles usaAIGUA
des genera subproductes tòxics, com ara el gas clorat. Les ampolles enterrades poden trigar fins a 1.000 anys en biodegradar-se. Els països membres de Nacions Unides van acordar reduir a la meitat la proporció de gent que no té accés fiable i durador a l’aigua potable per a l’any 2015. Per assolir aquesta fita caldria haver doblat els 15 milions de dòlars destinats cada any a l’abastament i sanejament de l’aigua. Ara ja fem tard, novament, com en moltes altres fites que repercuteixen en la població del Sud... I aquesta quantitat pot semblar enorme, però és ben poc en comparació als 100 mil milions estimats com a necessaris per a la despesa anual d’aigua envasada.
Al Sud: Al Sud, milers de dones i infants, sobretot nenes, no poden anar diàriament a l’escola perquè han de caminar durant hores per a aconseguir l´aigua per al consum familiar. Això limita l’accés a un altre dret, com és l’educació, obrint una altra escletxa, que arrodonirà el cercle de la pobresa.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
5
Gairebé la meitat de la població mundial, 2.600 milions de persones, viu sense sistemes de sanejament bàsics, com el clavegueram i la recollida de residus, amb les malalties que això comporta. La manca d’aigua o el consum d’aigua contaminada són responsables del 90% de les malalties dels països del sud. Les persones viuen en condicions molt precàries i poden arribar a destinar el 10% del salari a pagar l’aigua, entre 5 i 10 ve-
AIGUA
gades més cara que en un barri residencial.
L’aigua i el canvi climàtic A la situació actual s’hi han d’afegir els efectes que el canvi climàtic tindrà sobre la distribució de l’aigua i, per tant, al seu accés. D’una banda, amb l’augment de la temperatura global, l’efecte més probable serà la reducció general de les collites a les regions tropicals i subtropicals. Les zones àrides seran les més afectades, essent la vegetació molt sensible als petits canvis climàtics. D’altra banda , sequeres i inundacions augmentaran en intensitat, amb els efectes que això tindrà, i les ciutats costaneres seran amenaçades per les inundacions. Tot això comportarà, entre altres coses, que les malalties tropicals es trobin cada cop a latituds més altes.
L’aigua no coneix fronteres Malgrat que algunes empreses i institucions pretenen apropiar-se de l’aigua, a l’hora de la veritat, l’aigua no entén de fronteres ni de barreres, i és ella qui marca el seu curs. El planeta és una gran esfera d’aigua que s’ha de comprendre de forma unificada, i per tant s’ha de treballar per una gestió global de l’aigua al món. Al món hi ha 260 conques internacionals, repartides de la següent manera:
6
Àfrica: 59
Àsia: 58
Europa: 73
Amèrica Llatina i Carib: 61
Amèrica del Nord: 17
Oceania: 1
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Hi ha 145 nacions que tenen territori dins les conques transfrontereres, i 21 que se situen completament dins d’una d’elles. Tot i que els recursos hídrics transfronterers poden ocasionar hostilitat, l’historial de cooperació és molt superior al de conflicte agut. Tot i això, el deteriorament de la qualitat o la quantitat de l’aigua pot afectar l’estabilitat interna d’una nació o regió. Actualment hi ha tres possibles escenaris de conflicte dins de conques transfrontereres que podrien explotar en qualsevol moment:
AIGUA
A l’Àfrica: Uns 50 rius serveixen, cadascun d’ells, a dos o més països, que els comparteixen. En particular, l’accés a l’aigua de les conques del Nil, el Zambezi, el Níger i el Volta, és una possible font de conflictes. A l’Àsia Central: La conca del mar Aral és font de nombrosos conflictes internacionals per l’aigua. Turkmenistán, Uzbekistán, Kazajstán, Kirguizistán i Tayikistán depenen per a la seva supervivència de les aigües dels rius Amu Darya i Syr Darya. A l’Orient Mitjà: Viuen en crisi oberta els següents països: Síria, Jordània, Israel, Egipte i Iemen, i existeix una crisi latent a l’Aràbia Saudita, Irak, Kuwait i Líbia.
Percentage d’Extracció d’aigua del total d’aigua disponible Més del 40%
Del 40% al 20%
Del 20% al 10%
Menys del 10%
La privatització de l’aigua: La globalització neoliberal està posant en mans de grans empreses transnacionals el control de les fonts d’aigua per a l’activitat extractiva, ja sigui mineria o explotació d’hidrocarburs per a l’agroindústria, per a les grans preses hidroelèctriques, per a la indústria turística, etc.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
7
Aquest domini està deixant sense fonts d’aigua i sense ecosistemes hídrics a una part important de la població rural, especialment als països del Sud global. D’altra banda, els tímids èxits aconseguits al Nord estan cada vegada més en risc. Però l’aigua no només té interès com a mitjà de producció, també té un elevat valor econòmic, tant en la seva faceta d’objecte de consum -i d’aquí el creixement de les companyies embotelladores d’aigua- com en la gestió de l’abastament i el sanejament. La privatització dels serveis de proveïAIGUA
ment urbà es va impulsar des de la dècada dels vuitanta als països del Sud global. Els arguments per a aquesta mesura, que es qualificava com a tècnica, es basaven en l’eficiència, la transparència, la inversió i transferència de tecnologia, que aportaven les empreses de capital privat enfront de la suposada inoperància del sector públic. A més, per si hi havia algun govern reticent, aquesta política s’imposava des de les institucions financeres internacionals, com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, mitjançant els Plans d’Ajustament Estructural. El resultat, després de més de 30 anys d’experiència, és que els avantatges de la gestió privada han estat inexistents, el mateix Banc Mundial ho va reconèixer al Fòrum Mundial de l’Aigua de Mèxic l’any 2006, però les segueix promovent. Utilitzar un bé bàsic per a la vida com un producte de mercat, i que una empresa obtingui amb això el màxim benefici, genera impactes molt grans, sobretot sobre les majories socials que viuen per sota del llindar de la pobresa als països empobrits. La resposta per part d’aquesta població va ser un rebuig contundent a aquestes polítiques: Suez, Bechtel i altres grans corporacions privades de l’aigua van ser expulsades d’Amèrica Llatina, es van rescindir els seus contractes per incompliment, s’han inclòs articles en diverses constitucions on es reconeix el dret humà a l’aigua i s’indica que la seva gestió ha de ser pública. A Europa, França ha iniciat un procés de retorn a la gestió pública en grans ciutats, per exemple París i Grenoble. A Holanda, tal com recull la seva legislació, tota la gestió de l’aigua ha de ser pública, fora de lògiques mercantils. Si ens centrem en el sector de l’aigua embotellada, aquest està creixent molt ràpidament a tot el món, essent el negoci
8
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
més pròsper actualment, però també és un dels menys regulats, la qual cosa dóna lloc a situacions molt escandaloses. Les xifres del negoci de l’aigua parlen per si soles. En la dècada de 1970 el volum anual d’aigua embotellada que es comercialitzava a tot el món rondava els 1.000 milions de litres. En la següent dècada es dobla el consum, però és a partir de 1990 quan el creixement ja és exponencial. L’any 2000 les vendes anuals ascendeixen a més de 84.000 milions de dòlars.
AIGUA
La moda de l’aigua embotellada és també important arreu. A Europa, Alemanya consumeix 10.300 milions de litres, França 8.500 milions i Espanya 5.500 milions. Segons la Federación Europea de Aguas Envasadas (EFBW), Espanya se situa com quart país de la UE en termes de producció d’ aigua mineral, per darrera d’ Alemanya, Itàlia i França, i tercer en consum, darrera d’ Itàlia i Alemanya. Respecte al consum per càpita d’aigua embotellada, Espanya se situa al voltant dels 101 litres. Mentre que augmenten els beneficis de les multinacionals de l’aigua embotellada amb una aigua de qualitat qüestionable, una regulació lliure i més eficient dels sistemes municipals permetria posar en execució una distribució d’aigua potable segura per a tota la població del món per una quantitat molt menor que la utilitzada en l’aigua embotellada. A l’estat espanyol el litre d’aigua corrent costava, l’any 2004, 0,00096 euros. Com es pot comprovar el negoci és rodó. En els darrers anys, tot i seguir mantenint una gran diferència amb el preu de l’aigua embotellada, el preu de l’aigua corrent ha pujat, estant en una mitja de 0,173€/litre l’any 2014. Un dels grans problemes pel consum d’aigua corrent és que no hi ha un manteniment adequat de les xarxes de distribució d’aigua potable, ja siguin públiques o privades, la qual cosa deteriora moltíssim el servei i la qualitat de l’aigua corrent. L’aigua potable ens arriba a través d’una infraestructura que gasta energia de manera econòmica, mentre que l’aigua embotellada es transporta a grans distàncies usant vaixell, tren, avió i camions. Això vol dir cremar quantitats massives de combustibles fòssils. L’any 2004, una companyia de Hèlsinki (Finlàndia) va enviar 1.400.000 ampolles d’aigua finlandesa embotellada a 4.345 quilòmetres, a l’Aràbia Saudita. El 94% de l’aigua en ampolla venuda als Estats Units es produeix nacionalment, però molts estatunidencs consumeixen aigua importada de fins a 9.000 quilòmetres, com de
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
9
les illes Feiji i altres llocs llunyans, per satisfer la demanda “d’aigua envasada elegant i exòtica”. Earth Policy Institute denuncia les grans distàncies que recorre l’aigua embotellada i l’impacte ambiental d’aquest transport per subministrar un producte que, en condicions més que suficients per al seu consum, també s’ofereix a través de les canonades amb un cost energètic infinitament menor. La Fiji Water, amb la seva ampolla quadrada, és un complement habitual dels famosos, meravellats pel seu exotisme. Aquesta aigua prové d’un aqüífer sota una espessa selva d’aquesta illa del Pacífic de la qual la companyia destaca que està a centenars de quilòAIGUA
metres de distància de qualsevol continent. Les associacions ecologistes assenyalen que, per arribar als consumidors, les ampolles han de recórrer una enorme distància en vaixell, amb la despesa en combustible que això suposa. Mentre això succeeix, a Fiji, gairebé un terç dels habitants d’aquesta illa no té accés a l’aigua potable. Només la fabricació d’ampolles per resoldre la demanda dels nord-americans requereix anualment més de 1,5 milions de barrils de petroli, tant com per aprovisionar de combustible a uns 100.000 cotxes durant un any. A Espanya significa uns 330.000 barrils de petroli, que suposa la despesa d’uns 22.000 cotxes.
Moltes persones argumenten que l’aigua de les seves ciutats i els seus pobles sobretot en l’arc mediterrani no es deixa beure.. En part tenen raó, tots i totes hauríem d’exigir als ajuntaments, governs autonòmics i a l’Estat que es facin les inversions necessàries perquè la població faci ús normal de l’aigua corrent i així evitem el malbaratament que suposa l’aigua embotellada. Mentre que no s’inverteix el necessari en les xarxes d’abastament, se subvenciona amb autoritzacions a baix cost l’explotació de fonts d’aigua per empreses embotelladores privades, que obtenen uns beneficis fabulosos.
10
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
La indústria embotelladora d’aigua diu que és respectuosa amb el medi ambient, però això no és així, ja que, entre altres perjudicis, el 90% dels envasos que utilitza són de plàstic. L’Institut de Reciclatge d’envasos diu que el 86% de les ampolles plàstiques d’aigua usades als Estats Units es converteixen en ferm o farcit. La incineració de les ampolles usades genera subproductes tòxics, com el gas clorat i cendra, similar als que contenen els metalls pesats, que ja causen bastants problemes a la salut humana i animal. Les ampolles d’aigua enterrades poden tardar fins a mil anys en biodegradar-se.
AIGUA
Com diu Emily Arnold, del Herat Policy Institute, “no es qüestiona que l’aigua potable neta barata sigui essencial per a la salut de la nostra comunitat global, però l’aigua envasada no és la resposta al món desenvolupat, ni és la solució al problema de 1.100 milions de persones que no tenen un proveïment d’aigua segura. Ampliant i millorant el tractament d’aigües i el sanejament dels sistemes existents és més factible proporcionar fonts segures i sostenibles d’aigua a llarg termini”. Les fàbriques embotelladores en molts casos agafen aigua de la mateixa xarxa que el públic consumidor, ja sigui pública o privada. Moltes vegades, com , li afegeixen un paquet de minerals i li diuen “aigua mineral”. Amb aquesta conducta, augmenten el preu de l’aigua corrent en més de 1.100 vegades el seu valor, embotellant-la i convertint-la en un dels negocis més descarats del món capitalista. El diari britànic The Guardian resumeix així el procés de l’aigua embotellada: “Agafeu aigua corrent de Londres, sotmeteu-la a un
procés de depuració, denominant-la “aigua pura“, afegiu una mica de clorur de calci que contingui bromur per donar-li gust, després bombegeu ozó, oxidant el bromur, cosa que no és cap problema, convertint-la en bromat, que sí que ho és. Vaig enviar aquestes botelles d’aigua al comerç, contenint el doble del límit legal de bromat, i el negoci és rodó”. Al març de 2004, Coca-Cola reconeix a Anglaterra que l’aigua de la marca Dassain és aigua comuna i corrent corrent, essent venuda en ampolles de mig litre. A mesura que es va deteriorant cada vegada més la qualitat de l’aigua al món i la seva escassetat augmenta, els/les que es poden permetre comprar l’aigua embotellada estan a favor d’aquesta fórmula, malgrat el fet que és igual de segura o insegura que l’aigua corrent, i, en alguns casos, ho és bastant menys. A l’Amèrica del Sud, les multinacionals estrangeres estan adquirint grans zones de naturalesa salvatge en les quals s’inclouen sistemes hidrogràfics integrals per usar-los en un futur no molt llunyà. Destaca en aquest sentit l’aqüífer Guaraní, on les grans multinacionals estan prenent terres per explotar l’aigua. A vegades aquestes empreses esgoten completament no només els sistemes del seu
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
11
propi terreny sinó també els de la regió circumdant. Això és el que ha passat a Tillicum Valley a la Columbia Britànica, on l’empresa canadenca Canadian Beverage Corp ha estat explotant l’aigua subterrània de la regió de manera tan intensiva que els habitants i els agricultors de la zona s’han quedat sense aigua. Alhora, amb la globalització, estem assistint a una concentració impressionant de la indústria al voltant de quatre o cinc multinacionals, que estan creant un oligopoli (Nestlé, Danone, Coca-Cola, Pepsi Cola...) amb desenes de marques al voltant de cadascuna, que marquen el preu i la qualitat de l’aigua gairebé sense control. Als Estats Units més d’un AIGUA
terç de l’aigua embotellada és simplement aigua corrent tractada o no, essent un negoci monopolitzat per Nestlé i Danone, líders mundials. En alguns llocs aquest fabulós negoci de l’aigua embotellada comença a ser qüestionat. Les ciutats de Nova York i Boston han llançat una campanya publicitària animant els/les seus/ves ciutadans/es al consum d’aigua corrent, enmig de les protestes de les multinacionals de l’aigua. Chicago ha establert un impost de deu cèntims de dòlar per ampolla per desincentivar el seu consum. Des del Departament de Protecció Ambiental de Nova York es diu: “L’aigua embotellada utilitza molta més energia que l’aigua corrent, tant en la producció com el transport, i l’aigua corrent serveix per a alguna cosa més que per dutxar-se o rentar els plats”. La ciutat de San Francisco ha prohibit la compra d’aigua embotellada per part de les institucions públiques, ja que suposa una despesa de mig milió de dòlars anuals. Molts restaurants de l’Estat de Califòrnia ja han deixat de servir aigua mineral i posen dispensadors d’aigua corrent. A l’estat espanyol, l’ajuntament de Donosti va pendre la iniciativa en el tema de l’aigua embotellada i va aconseguir que més de setanta establiments de la ciutat s’adherissin a la campanya per substituir les ampolles per aigua corrent als menús. La que va ser regidora donostiarra, Victòria Iglesias, va dir: “volem conscienciar el ciutadà de la importància d’un consum responsable. És una solució més econòmica, més respectuosa amb el medi ambient... Aquí l’aigua de la xarxa és d’altíssima qualitat. El nostre objectiu és reduir en origen la producció de residus”. Molts restauradors són reticents a oferir sortidors d’aigua corrent. La venda d’aigua embotellada els dóna importants beneficis, mentre que les gerres d’aigua solen ser gratuïtes. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, a Barcelona es beu més aigua embotellada que corrent. Rubén Sánchez de FACUA (Asociación de Consumidores en Acción de Cataluña)
12
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
diu que cal invertir més en els sistemes d’abastament, i contra el mal gust de l’aigua es poden usar els filtres, que és una inversió que s’amortitza en uns quants mesos. «Aquesta situació de l’aigua embotellada s’ha d’acabar, exigint als poders públics les inversions necessàries a la xarxa de distribució perquè arribi als domicilis una aigua amb la qualitat sanitària suficient per no haver de comprar aigua embotellada».
AIGUA
Dinàmiques: 1. Què sabem de l’aigua? Abans de començar es plantejant 4 preguntes que cada persona amb un post-it haurà de respondre el que sàpiga/vulgui. Després es llegiran i es farà un debat sobre les respostes.
Mirar el vídeo https://vimeo.com/111204108 ( Enginyeria Sense Fronteres) i respondre les preguntes que es fan: Quanta gent no té accés a un sanejament adequat al món? Quants litres d’aigua necessites al dia? Quina distància caminaries diàriament per aconseguir aigua? Quanta gent no té accés a l’aigua potable al món? L’aigua de Barcelona és de gestió pública o privada? Et fa vergonya si un company teu demana al restaurant aigua corrent? L’accés a l’aigua és un dret humà? Veus coherent embotellar l’aigua corrent? Et sembla bé que es talli l’aigua a algú que no la paga? Quant pagues per un litre d’aigua? Què creus que és més saludable, l’aigua corrent o l’embotellada? Visitar també: http:aquienleimportael agua.worpress.com Aquestes preguntes les tornarem a contestar un cop haurem fet tot el taller.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
13
2. L’accés a l’aigua com a dret humà. Està reconegut com a tal? Buscar la declaració universal dels drets humans i veure si el dret a l’aigua està reconegut. Visualitzar el vídeo AIGUA
d’Enginyeria Sense Fronteres: “Aigua, un dret, no una mercaderia”. (19min 22 seg). https://vimeo.com/31725281 Comentar-lo Visualitzar el vídeo d’ Enginyeria sense fronteres: « Memòria líquida cap.3» (3 min) https://vimeo.com/120359367 Comentar el vídeo. Per a més informació llegir l’annex 1 i l’annex 1b sobre les NNUU i el dret a l’aigua.
3. Quantitat d’aigua. Proposem iniciar aquesta part amb Joc de rol que hem titulat: Aigua per a totes. AIGUA PER A TOTES Objectiu del joc: Que tothom tingui aigua a casa seva per poder satisfer les necessitats bàsiques (cuinar, higiene, beure...) Personatges i situacions: Països enriquits - JOAN: Pare de família amb dos fills i dona. Treballa en un banc. Compra aigua i aliments al supermercat. - MARIA: Viu sola. Treballa de mestra a una escola. Té recursos econòmics per adquirir aigua, aliments i pagar les factures de casa.
14
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Persones pobres que viuen a països enriquits: - RAFA: Persona que viu al carrer. Accedeix a les fonts públiques per cubrir les necessitats bàsiques d’higiene i per beure aigua. - LIBER: Mare de dos nens, sense feina i sense subsidi. Té l’aigua de casa tallada. Omple garrafes per beure, cuinar i rentar-se. Món empresarial - Empresa que ven aigua a preu baix però la qualitat d’aquesta és baixa. - Empresa que ven aigua a un preu força elevat però de qualitat bona. AIGUA
Països empobrits - TIANE: 12 anys. Cada dia ha de caminar 12 km per aconseguir aigua pel seu marit i la seva família. Només té dues garrafes de 5litres per recollir aigua i portar-la a casa. Amb això ha de cuinar, rentar roba i higiene de cada membre. La seva família consta de 8 persones. - DIEGO: 30 anys. Treballa en el mercat venent fruita 10 hores al dia. La seva dona es queda a casa cuidant dels seus 5 fills i s’encarrega de proporcionar l’aigua a la família. - MARGARITA: 26 anys. Dona de Diego, ella aconsegueix l’aigua en una aixeta comunitària situada a la plaça del seu poblat. Existeix un petit problema, d’aquesta aixeta no surt aigua a totes hores, per tant ha de fer cua i esperar a que surti l’aigua. La filla gran de 10 anys es queda a casa cuidant dels germans. - PEDRO: Ancià té una malaltia que no li permet caminar. No té família i necessita o depèn dels altres per aconseguir aigua. - JUAN RAMÓN: Ancià té una malaltia que no li permet fer esforços físics. No té família i necessita o depèn dels altres per aconseguir aigua. - MAMADU: 7 anys. Hauria d’anar a l’escola cada dia que es troba a una distancia de 3 hores però ell es l’encarregat de la família de portar aigua del pou situat a 3 hores en direcció contraria a l’escola. Per tant, no té combinació possible per anar a l’escola. - SAMBA: pare de Mamadu. És vidu i treballa al camp. Cada matí es discuteix amb Mamadu per que ell vol anar a l’escola. - GERAL: 25 anys és el marit de la Tiane. No treballa i es passa el dia amb els homes del poblat sense fer res. Espera que la seva dona li porti l’aigua i li prepari el menjar. - STEFANI: 30 anys. Carrega amb els 2 fills fins a un riu que es troba a 6km per rentar la roba de la família que són 15 membres. - MARICELA: 9 anys. S’encarrega de cuidar tots els animals de casa i de preparar el menjar per el pare, el tiet i l’avi per quan tornin del camp. La font més propera està a 2 km i ha de fer uns 4 viatges diaris perquè només té un bidó de 1,5 litres. - KELLY: 14 anys. Té la responsabilitat de cuidar als seus 5 germans i fer totes les tasques de casa. Necessita aigua per poder netejar i aigua potable per cuinar i beure. Necessita bullir l’aigua per poder beure-la.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
15
- YAFAR: 30 anys pertany a la família més rica del poblat tenen molt camps de conreu i animals que els ajuden a transportar els bidons plens d’aigua. Ell comercialitza amb l’aigua però a vegades abusa amb els preus o favors que demana. - VOLUNTÀRIA: 26anys. Ve de Barcelona i està fent una estada de 4 mesos i té recursos per aconseguir aigua embotellada però es troba que en el lloc on està vivint la gent ha d’anar a un pou força allunyat per aconseguir l’aigua i a més ara es època de pluges i els camins estan molt enfangats. Com actues? ÍTEMS O PREGUNTES QUE EL DINAMITZADOR ANIRÀ DIENT AL LLARG DE LA DINÀMICA: - Avui ha plogut. Els camins estan plens de fang. Què fas per aconseguir l’aigua que necesAIGUA
sites? - Necessites 10 litres d’aigua. Què has de fer per aconseguir-los? - Et despertes a mitja nit i tens set. D’on beus aigua? Tens alguna alternativa? - Avui estàs malalt i no pots sortir de casa. Com aconseguiràs l’aigua? - Si no vas tu a comprar/buscar l’aigua, qui hi va? Què implica que hi vagi algú altre? - T’arriba a casa una carta d’una ONGD de que estan construint pous a països empobrits i pot fer un donatiu mensual que va de dos euros fins a deu euros. Col·labores? Per què? - Avís de vessament químic a l’aigua del teu poble/ciutat, no pots beure aigua de l’aixeta en una setmana. Què fas? Com actua cada món? Repartiment per a 10 participants: 1 persona de països enriquits / 2 persones del món empresarial 6 persones de països empobrits / 1 persona pobre que viu a països enriquits. Desenvolupament del Joc: Repartirem a cadascú dels participants un rol dels aquí exposats i a cada targeta que el dinamitzador llegeix, els participants hauran d’explicar com actuarien cadascú dels seus personatges. Això ens ajudarà a posar-nos a la pell de les diferents persones amb situacions totalment diferents i poder comprendre una mica millor el què passa.
Quanta aigua consumim aquí a casa nostra en un dia? Quanta consumien els nostres avis i àvies? Visualitzar el vídeo d’Enginyeria sense fronteres : «Memòria líquida cap. 1» ( 6 min 54 seg) https://vimeo.com/85737230 Havent vist el vídeo, ens dividim en grups de 5/6 persones i farem un llistat de la quantitat d’aigua que creiem que consumim avui dia per a les següents activitats:
16
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Activitat
Litres d’aigua consumits en l’activitat
Netejar la casa Posar una rentadora Posar rentavaixelles Netejar la vaixella a mà amb aixeta oberta AIGUA
Netejar la vaixella a mà amb la pica tapada Cuinar Dutxar-se Banyar-se Rentar-se les dents amb l’aixeta oberta Rentar-se les dents tancant l’aixeta Afaitar-se amb l’aixeta oberta Afaitar-se tancant l’aixeta Rentar el cotxe amb mànega Rentar el cotxe amb cubell Descarregar la cisterna del vàter
I per països (de la part enriquida del món), quin creus que és el consum aproximat? Món Europa EUA Canadà Alemanya UK Àrea de Barcelona Ara ho comprovarem amb el llistat de consums reals que tenim a l’annex 2.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
17
4. La gestió de l ‘aigua a l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) Què sabem sobre la gestió de l’aigua a l’AMB i a la ciutat de Barcelona? Fem grups i veiem què sabem. Posteriorment, i a partir de la lectura dels articles annexats (annex 3), comentar-ho.
Proposem crear un debat amb dos grups definits a favor i en contra de la potabilització de l’aigua: AIGUA
Grup a Favor de que la potibilització de l’aigua és un bon mètode:
- Beneficis de la potabilització de l’aigua - Papers dels governs - Quantitat de llocs de treball que dona aquest procés Grup en contra de que la potibilització de l’aigua és un bon mètode:
- La necessitat de la potabilització - Papers del govern - Països que no tenen aigua potable
5. Plàstics
Coneixes quins són els diferents tipus de plàstics que generem amb l’aigua envasada? I el seu temps de biodegradació? Llista’ls (per fer-ho, agafeu els envasos d’aigua que tingueu a mà i mireu de què estan fets). A l’annex 4 teniu la relació dels principals tipus de plàstics.
18
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
6. Les mentides al voltant de l’aigua embotellada Els proposarem aquests enunciats sobre l’aigua embotellada i hauran de decidir si són veritat o si són mentides. - Consumir aigua de l’aixeta fa que els rius es mantinguin nets i en bon estat. - Beure aigua embotellada té el mateix impacte medioambiental que conduir un cotxe durant un quilòmetre. - Omplir una banyera amb 1000litres d’aigua de l’aixeta costa 1 euro i fer-ho amb AIGUA
aigua embotellada costa 10 euros. - Hi ha ampolles que costen 480 dòlars . - S’utilitzen 1,5 milions de tonelades de plàstic per embotellar aigua Una ampolla embotellada triga 100 anys en biodegradar-se - La multinacional Coca-Cola comercialitza aigua embotellada que en realitat procedeix de les canyeries d’aigua corrent. - Cocacola ha gastat menys de 5 milions d’euros per llançar la seva marca “Dasani” al regne unit - Cocacola ha gastat més de 10 milions d’euros per llançar la seva marca “Dasani” al regne unit - A l’illa de Fiji tothom té accés a l’aigua - A l’illa de Fiji un terç de la població no té accés a aigua neta. - Beure aigua embotellada no té impacte medioambiental - Actualment existeix la cultura de l’aigua de luxe. Per saber si és veritat o mentida podem consultar els dos articles de l’annex 5: «Dasani i Coca-Cola» «El agua embotellada es anti-ecológica»
7. Coneixes? Coneixes què és el FAMA? I el Consejo Mundial del Agua? I el FMA? Si ho desconeixes, busca-ho per internet, i ho comentarem. A l’annex 6 trobaràs informació.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
19
AIGUA
l espiralsolidària
AIGUA
ANNEXES
20
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
ANNEX 1
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
21
AIGUA
ANNEX 1B
22
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
23
AIGUA
24
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
25
AIGUA
ANNEX 2
26
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
ANNEX 3
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
27
AIGUA
28
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
29
AIGUA
30
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
31
AIGUA
32
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
ANNEX 4
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
33
AIGUA
34
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
35
AIGUA
ANNEX 5
36
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
AIGUA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
37
AIGUA
38
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Revisió: Comissió d’Educació de VOLS AIGUA
Elaborat per: Laura García
ANNEX 6
39
www.ongvols.org vols@ongvols.org
AgraĂŻment:
Amb el suport de: