Drive
Nicolas Winding Refn, 2011
Sinopsi
Fitxa tècnica Direcció: Nicolas Winding Refn. Guió: Hossein Amini, basat en Drive, conte negre de James Sallis. Fotografia: Newton Thomas Sigel. Muntatge: Mat Newman. Música: Cliff Martinez. Disseny de producció: Beth Mickle. Vestuari: Erin Benach. Producció: Bold Films, Odd Lot Entertainment, Marc Platt Productions i Seed Productions. País: EUA. Any: 2011. Gènere: Drama, thriller. Durada: 95 min. Versió: anglesa amb subtítols en castellà. Repartiment: Ryan Gosling (Driver), Carey Mulligan (Irene), Ron Perlman (Nino), Oscar Isaac (Standard Guzman), Christina Hendricks (Blanche), Bryan Cranston (Shannon), Albert Brooks (Bernie Rose).
www.animat.cat
Projecció 606
Auditori Fundació Caixa Tarragona, diumenge, 4 de novembre de 2012
En Driver és un xofer que, de dia, treballa d’especialista a Hollywood i, de nit, condueix per a criminals i atracadors. Va tenir una infantesa violenta i potser per això és una persona més aviat tranquil·la i discreta, sense ambicions ni objectius particulars que el moguin. De cop, però, es converteix en l’home més buscat per un dels individus més perillosos de Los Angeles: ha ajudat l’exconvicte xicot de la seva guapíssima veïna en un robatori que ha sortit malament. I l’única manera que té de salvar la pell i seguir viu és fer el que millor sap fer: conduir. Tanmateix, d’aquella nit esguerrada se sent traït, estafat... i, així que decideix venjar-se’n, pot ser tan metòdic com ho és al volant. El «pulp» convertit en art És cert que el director Nicolas Winding Refn és sobretot un estilista, i que la seva nova pel·lícula és un apassionat pastitx d’elements propis del neo noir dels vuitanta. Però no tan sols és això. En un temps en què el cine d’acció confon per sistema el mer frenesí amb la verdadera capacitat d’excitació, Drive és un recordatori de com pot ser de poderós el gènere quan cada pla i cada frase tenen un propòsit i aconsegueixen un impacte màxim. Refn gestiona temes purament pulp —la venjança, el sacrifici, la redempció— amb elegància i gravetat. Converteix l’actioner en art majúscul, en part gràcies a la seva habilitat per injectar sensibilitat europea a una faula clàssicament nord-americana plena de cotxes, armes de foc, dones fatals i diners: el retrat d’un llop solitari posseïdor d’habilitats preternaturals al volant, capaç de la màxima tendresa i la més atroç brutalitat, i incapaç d’escapar-se del seu heroic destí. Refn fa un ús de la composició, la llum i el muntatge que és a anys llum de la majoria de directors que treballen el gènere, i no es deixa atrapar, d’una banda, pels seus arquetípics personatges ni el seu formulari argument ni, d’una altra banda, s’entesta a reinventar o subvertir res. Tan sols ens demostra què és fer cine negre realment bé, construint una tensió extraordinària abans d’esclatar en rampells breus, però implacables de violència, mai tan efectius com en aquella seqüència rodada en un ascensor, que en tan sols uns segons fa transitar la pel·lícula del cine romàntic al violent thriller de venjança, i que durant anys serà desconstruïda per cinèfils i estudiosos. Per si mateixa, aquella escena explica per què Drive resulta tan irresistible i inacabablement seductora. Text de Nando Salvà, publicat a El Periódico de Catalunya, 28-12-2012. http://www. elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/drive-nicolas-winding-refn-pulp-convertitart-1291178