Sin amor
Nelyubov (Loveless), Andrei Zvyagintsev, 2017
Cine en versió original des de 1999
Projecció 759 Fitxa tècnica Direcció: Andrei Zvyagintsev Guió: Andrei Zvyagintsev i Oleg Negin Drama, 125 min. Rússia, França, Alemanya, 2017 VOSE (rus) Repartiment Maryana Spivak (Zhenya) , Aleksei Rozin (Boris), Matvey Novikov (Alyosha), Marina Vasilyeva (Masha), Andris Keishs (Anton), Daria Pisareva (Dasha), Varvara Shmykova (Lena), Yanina Hope (Núvia), Alexey Fateev (Ivan), Anna Gulyarenko (Mat Mashi), Natalya Potapova (Mat Zheni) Palmarès Nominada a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Òscar, Globus d’or, Bafta, Satellite, Independent Spirit i National Board of Review. Festival de Canes: Premi del jurat. Premis Cèsar: Millor pel·lícula estrangera. Premis EFA: Millor música original i direcció de fotografia. Representant russa als Òscar 2018. www.animat.cat
Recordo perfectament el passi al Festival de Sant Sebastià on molts vam descobrir per primer cop aquesta Sin amor. Eren les quatre de la tarda, una hora poc atractiva per tancar-se a la foscor de la sala. Des de la primera escena, el fotograma d’un llac mig congelat amb uns ànecs que molts analitzaven després de la projecció en clau de metàfora, fins l’última, amb la protagonista corrent amb un xandall d’estampat patriòtic i potser irònic, al pati de butaques no es va bellugar ni una ànima ni es va sentir el més mínim soroll. Una atmosfera reverencial que es va mantenir inclús minuts després d’encendre’s els llums. El company que s’asseia al meu costat va esbufegar un sonor «Mare de Déu!» Una sensació de buit intens —és a dir, de plenitud cinèfila— que no es va repetir en tot el festival. Però que ningú s’espanti. Tornem a començar. Durant la presentació del film, una parella està a punt de divorciar-se després d’una dècada de convivència. Parlen amb rancúnia i actuen amb virulència. Semblen persones normals, però es mostren despietats, amb conductes que voregen la psicopatia. Afora, el cel està tenyit de gris i no para de nevar. Tal com resa el seu títol, a la nova obra d’Andrei Zvyagintsev no hi ha cap rastre de calor humà, ni la més mínima empatia. Tan crua que Alyosha, el fill superat per les circumstàncies, desapareix d’escena als pocs minuts de metratge. Potser ha fugit per voluntat pròpia. La policia sospita que algú l’ha raptat i s’inicia un dispositiu intensíssim per trobar-lo. I quan sembla que la pel·lícula serà un thriller d’absències, es converteix en una tragèdia punyent, al nivell de les anteriors El regreso (2003) i Leviatán (2014) Amb una posada en escena que es vesteix d’apocalipsi sense perdre un bri de realisme, una banda sonora colpidora i uns paisatges que posen la por i el fred al cos, el geni rus ens introdueix als conflictes d’una família aparentment normal que amaguen la irracionalitat de tot un país. Zvyagintsev demostra que el menyspreu crea una ferida emocional que es transmet de generació en generació, que pot arribar a destrossar vides i fer que el nostre entorn sigui més i més hostil. Mentre, la paternitat negligent, el consumisme i l’addicció a les noves tecnologies sobrevolen el discurs de la pel·lícula, sense sermonejos, interpel·lant-nos i obligant-nos, en el millor i pitjor dels sentits, a restar clavats al seient, sense oxigen, amb l’esglai al cor. Em podeu acusar de tou o de boig, però a la fi d’aquella tarda donostiarra, ja al carrer, vaig tenir la necessitat de trucar a la família. El perquè ho esbrinareu en breu. Xavier Vidal de las Heras Crítica publicada a Cinoscar & Rarities el 27/01/2018 https://cachecine.blogspot.com/2018/01/critica-sin-amor-loveless-de-andrey.html
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 21 d’octubre de 2018
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Meritxell Meya i Xavier Vidal.