Lucky
John Carroll Lynch, 2017
Cine en versió original des de 1999
Projecció 755 Fitxa tècnica Direcció: John Carroll Lynch Guió: Logan Sparks i Drago Sumonja Drama, 85 min., EUA, 2017 VOSE (anglès) Repartiment Harry Dean Stanton (Lucky), Ed Begley Jr. (Doctor Kneedler), Beth Grant (Elaine), James Darren (Paulie), Barry Shabaka Henley (Joe), Yvonne Huff (Loretta), David Lynch (Howard), Hugo Armstrong (Vincent), Bertila Damas (Bibi), Ron Livingston (Bobby), Ana Mercedes (Victoria), Sarah Cook (Debbie), Amy Claire (Frances), Ulysses Olmedo (Juan), Mikey Kampmann (Hipster), Otti Feder (Otti), Mouse (Mouse), Pam Sparks (Pam), Tom Skerritt (Fred) Palmarès Festival de Gijón: Millor actor i música original. Festival de Locarno: Premi del jurat ecumènic. Festival de Tallgress: Millor guió. Nominada al Gotham i Satellite Award al millor actor protagonista. Candidata al Saturn Award a la millor pel·lícula independent de l’any.
No són poques les pel·lícules que, a partir dels capritxos del rellotge biològic, han abordat trames de segones oportunitats, solituds guarides, senectuts rejovenides i mil i una històries de la vida en el moment en que la mort comença a treure el cap. Lucky es suma a la llista, però no n’és una qualsevol. La desaparició del seu actor, Harry Dean Stanton, pocs mesos després del rodatge impregna les imatges d’una atmosfera especial, més terminal encara, lúgubre malgrat el sol radiant que banya els paratges de la NordAmèrica rural propera a la frontera amb Mèxic on succeeix aquesta faula. També suma la sensibilitat del director John Carroll Lynch, un intèrpret que ara passa a l’altre costat de la càmera i que molts recordareu per interpretar al marit gras i afable de Frances McDormand a Fargo (1996). Inclús el llegat de Una historia verdadera (1999), obra magna d’un David Lynch que aquí té intervencions breus com a personatge secundari. Lucky és el testimoni de les petites gestes d’un nonagenari mentre l’invisible tic tac amenaça amb irrompre amb el tan cinematogràfic The End. Fa gimnàstica tots els matins, menja a la cafeteria i beu al bar de sempre, visita el seu metge i parla amb els seus veïns, tot amb una naturalitat que per moments s’apropa a un estil documental. Tot i no arribar al nivell de les dues pel·lícules citades, Lucky és una obra digníssima, trista però sense plors, d’una bellesa austera, presidida per la presència poderosa d’un actor que no sembla sotmès a les línies de cap guió. Un debut que també és un comiat, amb una de les escenes més icòniques d’aquest curs: el pla en el que Harry Dean Stanton desapareix de la pantalla mentre una tortuga despunta entre uns cactus. Un homenatge espontani o a propòsit, però que sigui com sigui posa de manifest la insubornable llibertat de Dean Stanton, com a artista i com a persona. En el seu cas, el refrany es compleix: genio y figura hasta la sepultura (allò que és de mena mai no s’esmena). Xavier Vidal de las Heras
www.animat.cat
Crítica publicada a Cinoscar & Rarities el 17/05/2018 https://cachecine.blogspot.com/2018/05/critica-lucky-de-john-carroll-lynch.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 7 d’octubre de 2018
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Meritxell Meya i Xavier Vidal.