Matterhorn Diederik Ebbinge, 2013
Fitxa tècnica Direcció i guió: Diederik Ebbinge Producció: Column Films Fotografia: Dennis Wielaert Vestuari: Jutta Smeyers Muntatge: Michiel Reichwein Països Baixos, 2013 Duració: 85 min. VOSE Repartiment: René van ‘t Hof (Theo), Ton Kas (Fred), Ko Aerts (Autowasser), Kees Alberts (Johan nen), Lucas Dijker (Jongen), Porgy Franssen (Kamps), Alex Klaasen (Johan), Elise Schaap (Trudy), Ariane Schluter (Saskia), Sieger Sloot (Vader), Michel Sluysmans (Gemeente), Helmert Woudenberg (Predikant). Palmarès destacat: Premi Pilar Miró al millor director novell, Festival de Valladolid. Premis del públic dels Festivals de Moscou i Rotterdam.
Matterhorn és una de les òperes primes més sorprenents i premiades de l’any. Un calvinista radical i un paria amb l’edat mental d’un nen són els extravagants protagonistes d’una pel·lícula que transcendeix els esquemes de l’últim queer cinema per posar sobre la taula qüestions molt complexes: ¿fins a quin punt la vida en comunitat, matisada per les tradicions i els dogmes més arrelats, ens defineix o ens cohibeix? ¿com equilibrar els nostres rols com a individus autònoms i com a membres d’un col·lectiu? Amb aquestes coordenades, el film de Diederik Ebbinge exposa la intransigència i els prejudicis que imperen en la Europa dels nostres dies en clau tragicòmica, amb mirada crítica i humana. La unió de Theo, un adult extravagant que es comporta com un infant, i Fred, un home de ferms principis religiosos, configura una de les parelles més divertides i amargues que ens ha ofert el cinema dels últims anys. Una reunió de contraris que al principi col·lideixen i que al final entenen que les diferències no només enriqueixen a totes les parts sinó que serveixen per conèixer-nos més profundament. Una pel·lícula que expressa molt amb molt poques paraules. Una historia d’amistat, aprenentatge i autoafirmació de missatge intemporal i universal. Un conte simpàtic, una història sensible i compromesa. La crònica d’un nen gran que troba un pare, i d’un pare que aconsegueix apropar-se al seu fill. Una obra que defensa la reconciliació i que aposta per una suggeridora combinació de temes i tons. A vegades propera al laconisme dels personatges de Kaurismäki, a estones veïna a les directrius del nou cinema grec, amable i colpidora en funció de l’escena. Una proposta inclassificable que roba el cor amb molta facilitat.
www.animat.cat
Projecció 654
Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a: http://cachecine.blogspot.com.es/2014/05/critica-de-matterhorn-de-diederik.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 9 de novembre de 2014
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.