La gran belleza Paolo Sorrentino, 2013
Fitxa tècnica Direcció: Paolo Sorrentino Producció: Indigo Films, Medusa Films, Babe Film, Pathé, France 2 Cinéma Productors: Nicola Giuliano i Francesca Cima Guió: Paolo Sorrentino i Umberto Contarello Fotografia: Luca Bigazzi, en color Música: Lele Marchitelli Muntatge: Cristiano Travaglioli Duració: 140 min. VOSE Repartiment: Toni Servillo (Jep Gambardella), Carlo Verdone (Romano), Sabrina Ferilli (Ramona), Carlo Buccirosso (Lello Cava), Iaia Forte (Trumeau), Pamela Villoresi (Viola), Galatea Ranzi (Stefania), Franco Graziosi (Conde Colonna), Serena Grandi (Lorena). Palmarès destacat: Òscar, Globus d’or i Bafta a la millor pel·lícula de parla no anglesa. En aquest apartat, nominació a l’Independent Spirit Award, Satellite Award, Goya i Cèsar. 9 premis David di Donatello de l’Acadèmia italiana, incloent guardons en els apartats de direcció i interpretació masculina protagonista. 4 premis EFA, incloent menció a la millor pel·lícula europea del 2013.
Projecció 656
Paradoxalment, podem escoltar el silenci des d’un àtic ple de gent bevent, cantant i ballant al ritme d’unes cançons tronadores. També podem sentir la buidor més absoluta enmig de grans escultures i monuments, obres que son Patrimoni de la Humanitat i que conviuen amb edificacions modernes, dissenyades a base de metalls i leds. La gran belleza és una unió d’antònims, una pel·lícula capaç de descobrir la bellesa dels objectes lletjos, l’eternitat dels moments més fugaços, la transcendència d’una vida que fa equilibris entre la tragèdia i la comèdia, la reflexió i la banalitat. La història d’un viatge, la crònica d’una ciutat i, sobretot, la vida, mig real mig fictícia, a vegades en un present sense fi i a estones en un flashback etern, greu o patètica segons es miri, d’un dandi de base felliniana que ja és un mite del setè art: Jep Gambardella. Paolo Sorrentino ha aconseguit una obra rotunda, delirant i crepuscular que connecta amb la Itàlia icònica, però també amb el país corrupte, amant de la falsa ostentació, que ha construït Berlusconi durant llargs anys de tirania política i cultural. Sorrentino ja va filmar els sotracs de la societat italiana a Il divo, el retrat d’una personalitat tan polèmica com la del polític Giulio Andreotti. Jep Gambardella, en canvi, és pura ficció, però podria ser un farsant més, un escriptor que no escriu, un cognom qualsevol de l’elit burgesa romana. Sorrentino ens recorda que la Roma clàssica ha sobreviscut al pas del temps, i ens avisa que la Roma del segle XXI està assistint a un setge silenciós però virulent: l’ensorrament econòmic i moral d’un país, Itàlia, i d’un continent, Europa, en procés de desintegració. Les males llengües diuen que Steven Spielberg, el president del jurat del Festival de Cannes de l’any passat, va sortir força enfadat de la projecció de La gran belleza. L’anècdota és significativa: Sorrentino por portar-nos a l’èxtasi, però també al tedi. No estem davant d’una pel·lícula apta per a tots els paladars, però la seva importància dins del recent panorama cinematogràfic és indubtable. La vida de Adèle, la magna història d’amor i ruptura d’Abdellatif Kechiche, va triomfar a la Croissette, i La gran belleza va viure el seu moment de glòria als Òscar de Hollywood, escenari on el cinema italià no guanyava des de La vida es bella de Roberto Benigni. Premis apart, estem davant d’una pel·lícula nocturna i lúcida que ens recorda que els períodes de crisis es repeteixen al llarg de la història, que l’home és l’únic ésser capaç de caure dos cops al mateix parany. La gran belleza pot entendre’s com una davallada als inferns o com una autobiografia contada des del desencant, un artefacte intel·lectual o una successió d’imatges que col·lapsen els nostres sentits. Una obra melancòlica, de to testamentari, d’esperit mediterrani i de pols mestre. Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a: http://cachecine.blogspot.com.es/2013/12/critica-de-la-gran-belleza-de-paolo.html
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 23 de novembre de 2014
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.