La vida d’Adèle
La vie d’Adèle: Chapitre 1 & 2 (Blue Is the Warmest Color), Abdellatif Kechiche, 2013
Fitxa tècnica Direcció: Abdellatif Kechiche Guió: Abdellatif Kechiche i Ghalya Lacroix, a partir de la novel·la gràfica de Julie Maroh Producció: Wild Bunch, Quat’sous Films, France 2 Cinema, Scope Pictures, Vértigo Films, RTBF, Canal + i CNC Música: VV. AA. Muntatge: Sophie Brunet, Ghalia Lacroix, Albertine Lastera, Jean-Marie Lengelle i Camille Toubkis Fotografia: Sofian El Fani França, 2013 Duració: 187 min. VOSE Repartiment: Adèle Exarchopoulos (Adèle), Léa Seydoux (Emma), Salim Kechiouche (Samir), Mona Walravens (Lise), Jeremie Laheurte (Thomas), Alma Jodorowsky (Béatrice), Aurélien Recoing (pare d’Adèle), Catherine Salée (mare d’Adèle), Fanny Maurin (Amélie), Benjamin Siksou (Antoine), Sandor Funtek (Valentin) Palmarès destacat: Palma d’or i Premi FIPRESCI del Festival de Cannes 2013. Premi FIPRESCI de la crítica a la millor pel·lícula del 2013. Candidata al Globus d’or i al Bafta a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Nominacions als Premis del Cinema Europeu: millor pel·lícula i millor director. Quatre premis Lumière de la crítica francesa, incloent guardó al millor film de l’any. Cèsar a la millor actriu revelació (Exarchopoulos) i 8 nominacions, incloent menció a la millor pel·lícula. Més de vuitanta reconeixement durant la temporada de premis 2013-2014.
Projecció 657
El 23 d’abril de 2013, el Parlament francès va aprovar la llei del matrimoni homosexual. Un mes després, La vida de Adèle, la crònica d’un amor femení i intens, es va fer amb la Palma d’or de Canes. Guillaume y los chicos... ¡a la mesa!, film que tindrem ocasió de comentar la setmana vinent, es va convertir en el succés més taquiller del cinema francès de la temporada passada. A més, El desconocido del lago, un thriller criminal que destapa la part més fosca de pràctiques clandestines com el cruising, va acaparar les preferències de la crítica més selecta. Una cronologia i una llista de pel·lícules valentes que demostren l’actualitat i la qualitat d’aquell mal nomenat cinema queer que va explotar als 80, que es va consolidar als 90 i que a dia d’avui abraça tot tipus d’obres, no sempre remarcables. Perquè, independentment de les etiquetes, les bones ficcions són aquelles que tenen la capacitat de radiografiar les pulsions del seu temps. La vida de Adèle n’és un bon exemple. Poc importa que la pel·lícula sigui la crònica d’una passió homosexual i de la ruptura posterior: és, senzillament, una enorme història d’amor. La més gran que ha facturat el cinema contemporani. Un amor vívid i hiperbòlic. També punyent i dolorós. Abdellatif Kechiche, el mestre del nou cinema realista europeu, filma amb verisme, insistència i delectació els llavis de la seva passional Adèle, es perd en la profunditat dels cabells i dels ulls blaus d’Emma, i traça una història d’iniciació, dependència i finalment de pèrdua que deixa sense paraules. 180 minuts de cinema en estat pur, d’excel·lents diàlegs, de sexe accelerat i d’un temps cinematogràfic que imita i supera al de la vida. La vida de Adèle és una adaptació de la novel·la gràfica El azul es un color cálido de Julie Maroh. O, per ser més precisos, una ampliació dels sentiments i personatges de l’obra literària. Kechiche va més enllà que Maroh, possiblement perquè la dibuixant treballa des de la reivindicació LGBT, des del militarisme amb tocs de novel·la rosa. El cineasta tunisià, en canvi, traça moments que es queden fixats a la memòria de l’espectador. Escenes com la primera trobada al pas de zebra, la discussió a la porta de l’institut, la festa dels espaguetis o el retrobament a la cafeteria. Instants superlatius d’una obra superlativa. Un clàssic instantani que commou i commourà a tot tipus d’audiències. Amb el desig, és clar, de que el públic del futur vegi l’amor d’Adèle i Emma con una expressió més dels sentiments humans. Sense pudors i sense prejudicis.
Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a: http://cachecine.blogspot.com.es/2013/11/critica-de-la-vida-de-adele-de.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 11 de gener de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.