Guillaume y los chicos... ¡a la mesa! Guillaume et les garçons... à table!, Guillaume Galliene, 2013
Fitxa tècnica Direcció i guió: Guillaume Galliene Música: Marie-Jeanne Serero Muntatge: Valérie Deseine Vestuari: Olivier Bériot Fotografia: Glynn Speeckaert Producció: Gaumont, LGM Films, Rectangle Productions, Banque Postale Image 4, Canal + i Ciné. França, 2013 Duració: 85 min. VOSE Repartiment: Guillaume Gallienne (Guillaume, mare de Guillaume), Françoise Fabian (Babou), André Marcon (pare), Diane Kruger (Ingeborg), Nanou Garcia (Paqui), Yvon Back (professor), Götz Otto (Raymund), Charlie Anson (Jeremy), Reda Kateb (Karim) Palmarés: cinc premis Cèsar de deu candidatures: millor pel·lícula, òpera prima, actor protagonista, guió adaptat i muntatge. Premis Lumière de la crítica francesa a la millor òpera prima i millor actor protagonista de l’any.
Si l’art serveix per exorcitzar fantasmes personals, Guillaume Galliene ha convertit la seva òpera prima en un diari entre la rebel·lia i la catarsi. Un conte privat que Guillaume, pujat a un simbòlic teatre a l’inici del fi lm, ens conta amb la gràcia còmica del millor dels imitadors. Guillaume y los chicos... ¡a la mesa! és surrealista, a estones subversiva, però mai perd la personalitat del narrador en primera persona, la veu que conta els fets des del coneixement i des de l’enuig, amb el sa objectiu de fer riure i de riure’s d’ell mateix. En aquesta concatenació de records i anècdotes, Guillaume no dubta en vestir-se de dona i interpretar a la seva pròpia mare, amb ràbia i en el fons amb lleugera tendresa. Més circense i provocatiu, impossible. Perquè Guillaume y los chicos... ¡a la mesa! va de la deformació a la realitat, de capítols íntims a gags clarament vinculats amb l’última comèdia estatunidenca. Tot plegat, parts, matisos i acudits que converteixen el film en una concatenació de moments estranys en els que l’espectador no sap si ha d’agafar el paquet de mocadors per esclafir a riure o per posar-se a plorar. Segurament la seva capacitat de sorpresa, de mutar de pell escena rere escena, la ha convertit en el capritx de l’Acadèmia francesa, en detriment de propostes tan potents como les noves obres de Farhadi, Polanski i Kechiche. Només els principals premis del cinema francès es poden permetre l’excentricitat de guardonar Guillaume y los chicos... ¡a la mesa! per damunt de La vida de Adèle. Amb tot, estem davant del reconeixement de tota una indústria a un actor i a un autor, Galliene, que, després de llargs anys com a rostre secundari, decideix despullar-se personal i professionalment en un salt mortal admirable. No sabem què n’opinarà de tot plegat la família de Galliene, però estem segurs que pel camí aquell nen que es creia efeminat ha crescut a diferents nivells: al cap i a la fi, estem davant d’una obra que celebra la diferència i reafirma la identitat del seu responsable. El temps dirà si aquest lúcid ‘sleeper’ es converteix en l’inici d’una nova veu dins del a vegades encotillat cinema veí.
Projecció 658
Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a: http://cachecine.blogspot.com.es/2014/04/critica-de-guillaume-y-los-chicos-la.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 18 de gener de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.