Dos días y una noche Deux jours, une nuit, Jean-Pierre i Luc Dardenne, 2014
Fitxa tècnica Direcció i guio: Jean-Pierre i Luc Dardenne Fotografia: Alain Marcoen, color Muntatge: Marie-Hélène Dozo Vestuari: Maïra Ramedhan Levi Producció: Les Films du Fleuve i Archipel 35 Bèlgica, 2014, 95 min. VOSE Repartiment: Marion Cotillard (Sandra), Fabrizio Rongione (Manu), Pili Groyne (Estelle), Simon Caudry (Maxime), Catherine Salée (Juliette), Batiste Sornin (Monsieur Dumont), Alain Eloy (Willy), Myriem Akeddiou (Mireille), Fabienne Sciascia (Nadine), Olivier Gourmet (Jean-Marc) Palmarès: Secció oficial dels Festival de Cannes i Valladolid 2014. Representant belga a l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (no ha obtingut la nominació). Marion Cotillard ha guanyat l’EFA a la millor actriu i aspira a l’Òscar i al Satellite Award. Candidatura al Bafta a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Suma més de vint guardons durant l’actual temporada de premis.
Projecció 660
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 1 de febrer de 2015
L’Europa de la crisi ha reforçat el cinema dels Dardenne. Si Rosetta (1999) podia semblar un exercici naturalista una mica exagerat l’any de la seva estrena, ara venç el pas del temps com a imatge paradigmàtica de la precarietat laboral dels nostres dies, de les diferències socials i de les vides anònimes que sofreixen els sagnants mecanismes de la macroeconomia. També han guanyat vigència obres com La promesa (1995), El hijo (2002) i El niño (2005), pel·lícules que han ajudat a consolidar un univers de personatges marginals que ara, en ple 2015, són més que mai éssers de carn i ós. El niño de la bicicleta (2011) obria el cinema dels germans belgues al relat iniciàtic i esperançador, un fet que es repeteix amb Dos días, una noche. Estem davant d’un film fidel al compromís dels seus autors, però menys sòrdid, més humà. Una pel·lícula que es pot llegir con una reivindicació de la classe proletària i una crítica al capitalisme deshumanitzador. Una ficció realista però sobretot real que despulla una injustícia, que es posiciona amb la suficient intel·ligència com per esquivar qualsevol partidisme. Una història plena d’idees, sense cap rastre d’ideologia. Dura com una pedra, però de missatge optimista. Dos días, una noche és un cant a la resistència. No es lluita per tenir dignitat: l’element que ens dignifica és la pròpia lluita, la voluntat de seguir dempeus malgrat les adversitats. La clau, per tant, no resideix en els nou vots que la protagonista necessita per conservar la seva feina, sinó en l’actitud inconformista i tenaç de la seva heroïna. Per això Sandra, una imponent Marion Cotillard, es retroba com a dona, com a treballadora, com a mare i com a muller durant els dos dies i la nit del títol. També agafa embranzida i relativitza els seus problemes al conèixer les tragèdies quotidianes que l’envolten. Una pel·lícula que pot entendre’s com una odissea moderna, una actualització de les calamitats que sofria l’humil personatge de Ladrón de bicicletas (Vittorio De Sica, 1948), una road movie emocional vinculada a obres tan importants com les iranianes ¿Dónde está la casa de mi amigo? (Abbas Kiarostami, 1987) i Niños del paraíso (Majid Majidi, 1997). Cròniques contades des de la convicció, inclús des del militarisme, que ens animen a reivindicar els nostres drets, a creure que el peix menut pot vèncer al gran. Demostracions de que tota expressió artística implica per definició una posició política. Hem de celebrar, en definitiva, que els germans Dardenne ens hagin regalat una obra tan sàvia. Enlloc d’aprofitar la popularitat de la seva filmografia, els cineastes guanyadors de dues palmes d’or segueixen ampliant el seu discurs i demostrant que el seu cinema social és tan factible com necessari. Dos días, una noche és la seva nova bufetada: el cinema de parla francesa no ens oferia un retrat del món laboral tan lúcid des de Recursos humanos (Laurent Cantet, 1999). Sens dubte, una de les millors pel·lícules del passat 2014. Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a: http://cachecine.blogspot.com.es/2014/10/critica-dos-dias-una-noche-de-jean.html Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.