De tal padre, tal hijo Soshite chichi ni Naru, Hirokazu Kore-eda, 2013
Fitxa tècnica Direcció, guió i muntatge: Hirokazu Kore-eda Producció: GAGA i TV Man Union Fotografia: Mikiya Takimoto Música: Takeshi Matsubara, Junichi Matsumoto, Takashi Mori Drama, 120 minuts Japó, 2013 VOSE Repartiment: Masaharu Fukuyama (Ryota), Yôko Maki (Yukari), Jun Kunimura (Kazushi), Machiko Ono (Midori), Shogen Hwang (Ryusei), Kirin Kiki (Riko), Riri Furanki (Yudai) Palmarès destacat: Premi del jurat al Festival de Canes 2013. Premi del públic del Festival de San Sebastià i Vancouver 2013. Dotze nominacions als premis de la Acadèmia de Cinema Japonès: va guanyar en les categories d’actor i actriu de repartiment. Nominacions a millor pel·lícula i millor director als Asia Pacific Screen Awards, els Òscar del cinema asiàtic.
A Hirokazu Kore-eda no li agrada que el comparin amb Yasujiro Ozu, però el director japonès pot considerar-se l’últim deixeble del mestre nipó. De tal padre, tal hijo neix amb la vocació de film personal: Kore-eda es dirigeix al seu fill en una preciosa declaració d’amor i compromís. Amb tot, el film va molt més enllà i reflexiona sobre la institució familiar i els llaços afectius que estableixen els seus membres. Kore-eda ho té clar: la comprensió i l’estimació superen qualsevol vincle sanguini, i per tant un pare esdevé pare i un fill esdevé fill quan entre ells s’imposa l’afecte, la comprensió i la complicitat del dia a dia, independentment del que determini una herència genètica o l’arbre genealògic. Un missatge enriquidor i necessari que emocionaria al director de Cuentos de Tokio. De tal padre, tal hijo és la culminació d’una filmografia carregada de sensibilitat i coherència, una continuació dels temes que ja recorrien els fotogrames de Nadie sabe (2004), Still Walking (2008) i Kiseki (2011). Cinema declinat en primera persona que radiografia les contradiccions d’una societat marcada per profundes diferències socials. Històries íntimes, de notable personalitat oriental, però amb una humanitat que qualsevol espectador reconeixerà amb independència del seu bagatge vital i cinèfil. Kore-eda converteix una premissa aparentment fàcil en el principi d’una drama fascinant. Una col·lecció de silencis recurrents, una direcció d’actors molt subtil i un guió escrit amb cor i seny completen la llista de virtuts de De tal padre, tal hijo, segurament la reflexió més complexa sobre la família del cinema asiàtic contemporani junt amb la injustament poc reivindicada Yi Yi (Edward Yang, 2000). Un cant a la vida que amplia la nòmina d’un cinema asiàtic pausat i profund que, per desgràcia, arriba pocs cops als cinemes de casa nostra.
Projecció 661
Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine.blogspot.com.es/2013/10/critica-de-de-tal-padre-tal-hijo-de.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 8 de febrer de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.