Ernest et Célestine Benjamin Renner, Stéphane Aubier i Vincent Patar, 2012
Fitxa tècnica Direcció: Benjamin Renner, Stéphane Aubier i Vincent Patar Guió: Daniel Pennac Música: Vincent Courtois Producció: La Parti Productions, Les Armateurs i Maybe Movies Repartiment: Animació França, 2012 VOSE Palmarès destacat: Nominació a l’Óscar, Annie i Satellite Award a la millor pel·lícula d’animació. Premi Cèsar de l’Acadèmia francesa a la millor pel·lícula d’animació. Projectada als festivals de Canes i Gijón 2012.
Les cartelleres dels últims anys han quedat monopolitzades pels films d’animació en tres dimensions. Els nostres infants estan creixent amb les aventures de Pixar, els acudits d’Shrek i la seva tropa, el sentit de l’espectacle de grans produccions i la irreverència de les sèries que eclipsen la graella dels canals temàtics i generalistes. On queda, doncs, l’animació tradicional? El dibuix de tota la vida, la il·lustració artesanal, la màgia del «hi havia una vegada…». O pequem de nostàlgia cinèfila? Ernest et Célestine defensa un cinema d’ànima innocent i figures d’aquarel·la. Reivindica la faula amb valors de temps ençà. Art fet des de les trinxeres, en paral·lel a les imposicions de les majors i les modes de torn. Una proposta que resulta especialment benvinguda en un moment en que Disney gasta els seus últims cartutxos en actualitzacions aparatoses dels patrons que el convertiren en segell rei del cinema infantil: títols recents com Malèfica o Into the Woods en són un exemple. Ernest et Célestine forma part de la variada nòmina de pel·lícules creades en petits estudis, gràcies a equips plens d’entusiasme i amb mitjans més aviat reduïts. Els francesos, un cop més, imposen les seves normes, però el cinema de casa nostra és un membre d’honor en aquesta llista d’animadors valents: la memòria ens porta a noms com Les aventures de Tadeu Jones, Chico i Rita i Arrugas. Moltes vegades es cau en l’error de titllar aquestes obres de productes residuals per audiències sibarites. La reivindicació d’Ernest et Célestine servirà per ensorrar aquest prejudici. No l’acompanya un cognom famós com el de Chomet o Ocelon, però no el necessita. Cinema familiar que grans i petits gaudireu amb intensitat renovada. Una petita joia.
Projecció 662
Crítica de Xavier Vidal de las Heras Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 15 de febrer de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.