Magical Girl Carlos Vermut, 2014
Fitxa tècnica Direcció i guió: Carlos Vermut Muntatge: Emma Tusell Fotografia: Santiago Racaj, en color Vestuari: Iratxe Sanz Música: VV.AA. Producció: Aquí y Allá Films, Canal + España Espanya, 2014. 125 minuts. Drama. Thriller psicològic. Neo-noir. VE Repartiment: Bárbara Lennie (Bárbara), Luis Bermejo (Luis), José Sacristán (Damián), Lucía Pollán (Alicia), Israel Elejalde (Alfredo), Elisabet Gelabert (Ala), Javier Botet (Pepo), Miquel Insua (Oliver Zoco), Marisol Membrillo (Marisol). Palmarès destacat: Conxa d’Or i Conxa de Plata a la millor direcció del Festival de San Sebastià 2014. Premi Forqué a la millor actriu espanyola de l’any (Lennie). Premi ASECAN a la millor pel·lícula espanyola del 2014, 5 candidatures als CEC i nominació al Gaudí a la millor pel·lícula europea de l’any. 4 premis Feroz de 8 nominacions: millor actriu protagonista (Lennie), millor actor de repartiment (Sacristán), millor guió i millor cartell. 7 nominacions als Premis Goya, incloent mencions a pel·lícula, direcció i guió original.
Projecció 663
Tot va començar al Festival de San Sebastià. El passi de premsa de Magical Girl al Teatre Principal es va cloure amb un aplaudiment ensordidor. L’èxit es va repetir al dia següent, coincidint amb la seva presentació al públic. La resta és història sabuda: el treball de Carlos Vermut va rebre la Conxa d’Or i el guardó al millor director, les entrades per assistir a la projecció del film al Festival de Sitges es van esgotar en poques hores i la pel·lícula ja passejava la banda d’obra de culte setmanes abans de la seva estrena als cinemes. Benvinguts a una atapeïda xarxa de xantatges, mals entesos, cicatrius al front i miralls trencats. Al centre del relat habita una femme fatale que Bárbara Lennie interpreta amb rictus de geisha traumatitzada. Pels marges, a mode de satèl·lits dominats per una òrbita de baixes passions, graviten dos professors en decadència, un psiquiatra amb comportaments de dictador inoperant, una peça de trencaclosques que manca, un reguitzell d’acudits privats, diversos objectes amb forma de cor, cites a l’univers de la tauromàquia i un vestit caríssim que suposa la perdició de tots els personatges. En conjunt, un dard enverinat que pot entendre’s com l’expressió d’un estat de desànim, la culminació d’una venjança inesperada o una metàfora del dimoni que aflora en un moment de precarietat material i de valors com l’actual. Poc més es pot avançar de Magical Girl sense desvetllar cap clau de la història. Sí podem dir que estem davant d’una pel·lícula imprevisible que muta escena rere escena i que s’autodestrueix en un dels finals més impressionants que es recorden. També es pot afirmar que és una experiència d’alt voltatge, una equació amb vàries incògnites que no es poden desxifrar. Un exercici de cinema negre, comèdia marciana i drama social que barreja l’estètica manga amb el surrealisme de Buñuel i l’atmosfera del Lynch més recargolat. Pedro Almódovar, productor de la catàrtica Relatos salvajes, defensava Magical Girl com l’esdeveniment més aclaparador del cinema espanyol dels últims 30 anys, i el manxec no exagerava. Vermut ha facturat una «pel·lícula món» que no s’assembla a cap altra, que ha sacsejat les bases del cinema local i que arriba a l’espectador amb la força d’un terratrèmol d’idees i sensacions. La cúspide d’un cinema espanyol que ha fet front als retalls econòmics amb grans dosis de creativitat. Un espectacle d’una crueltat matemàtica, d’una precisió impecable. Seguim sota l’influx d’aquella inoblidable sessió donostiarra: Magical Girl és el «shock» de l’any.
Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine.blogspot.com.es/2014/09/critica-magical-girl-de-carlos-vermut.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 22 de febrer de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.