Calvary
John Michael McDonagh, 2014
Fitxa tècnica Direcció i guió: John Michael McDonagh Muntatge: Chris Gill Fotografia: Larry Smith, en color Vestuari: Eimer Ni Mhaoldomhnaigh Música: Patrick Cassidy Producció: Irish Film Board / Octagon Films / Reprisal Films Irlanda, 2014 Repartiment: Brendan Gleeson (Pare James), Kelly Reilly (Fiona), Chris O’Dowd (Jack), Aidan Gillen (Doctor Frank), Domhnall Gleeson (Freddie), David Wilmot (Pare Leary), Dylan Moran (Michael), Marie-Josée Croze (Teresa), Killian Scott (Milo), Isaach De Bankolé (Simon), M. Emmet Walsh (L’escriptor), Pat Shortt (Brendan), Gary Lydon (Inspector Stanton), Orla O’Rourke (Veronica), Owen Sharpe (Leo), David McSavage (Garret), Michael Og Lane (Micheal) Palmarès destacat: tres premis de l’Acadèmia de Cinema Irlandés: millor pel·lícula, guió i actor. British Independent Film Award i nominació a l’European Film Award al millor actor. Premi especial del Festival de Berlín 2014. Secció oficial a concurs del Festival de Gijón 2014.
Calvary està protagonitzada per un capellà que amaga diferents pesos a les seves espatlles. El treball de l’actor Brendan Gleeson és un dels exercicis de contenció més notables dels últims anys: el pessimisme, l’humor extrem i els pecats d’una petita comunitat costanera descansen en el seu personatge. A estones, malgrat la seva grassa silueta, el protagonista sembla un cowboy vestit de negre que redimeix i que busca redimir-se enmig d’un paisatge inhòspit, humit i rocós. Per la seva banda, la resta de personatges formen un mosaic extravagant marcat per la mala consciència, degut sobre tot a les bases religioses de la societat irlandesa. Un conjunt explosiu que configura una pel·lícula sorprenent, amb l’energia del cinema de Guy Ritchie i ressonàncies de l’humor lacònic i negríssim del nord d’Europa. Calvary és una ficció difícil de descriure. Parla de la culpabilitat, del suïcidi i de la pèrdua de la fe. La història conté abusos sexuals, paternitats absents i personatges carregats de tares, però no estem davant d’un drama. Els protagonistes no tenen pèls a la llengua i es parapeten en una ambigüitat moral constant, però tampoc podem defensar el film com a comèdia. La trama arrenca amb una amenaça de mort, però l’etiqueta de thriller tampoc acaba de definir amb precisió aquest calvari dividit en set dies i poc més d’una hora i mitja de metratge. Com és, doncs, el segon llargmetratge de John Michael McDonagh? Una barreja de tons i de gèneres que s’ha posat a crítica i públic a la butxaca. Sembla un títol menor, però us arribarà molt endins. Xavier Vidal de las Heras
Projecció 665
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 4 d’octubre de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.