Whiplash Damien Chazelle, 2014
Fitxa tècnica Direcció i guió: Damien Chazelle Producció: Blumhouse Productions, Right of Way Films, Bold Films Fotografia: Sharone Meir, en color Muntatge: Tom Cross Música: Justin Hurwitz Vestuari: Lisa Norcia EUA, 2014 105 min. Drama. VOSE Repartiment: Miles Teller (Andrew), J.K. Simmons (Fletcher), Melissa Benoist (Nicole), Paul Reiser (Jim), Austin Stowell (Ryan), Nate Lang (Carl), Chris Mulkey (Oncle Frank), Damon Gupton (Sr. Kramer), Suanne Spoke (Emma), Charlie Ian (Dustin). Palmarès destacat: tres premis Òscar i Bafta: millor actor secundari (Simmons), muntatge i so. Millor pel·lícula i premi del públic del Festival de Sundance. Millor òpera prima del Festival de Valladolid. Saturn Award al millor film independent de l’any. Nominació al millor guió original per part de la Writers Guild of America. Independent Spirit Award, Gotham Award, Critic Choice Award i SAG al millor actor secundari (Simmons).
Ja ho va dir el professor de la sèrie Fama (Fame): «La fama costa i es paga amb suor.» Dècades més tard, el docent de Whiplash se serveix d’uns mètodes molt expeditius per inundar la seva aula i els fotogrames del film en recitals de sang, suor i llàgrimes. Mai abans, ni tan sols a la famosa franquícia televisiva dels 80, la música havia tingut en la gran pantalla una entitat tan corpòria. El camí cap a l’excel·lència convertit en una energètica tortura amb bombos i baquetes. A Whiplash les notes musicals s’escolten, se senten i es veuen, les gaudim i les patim. Pura sinestèsia. Whiplash parla de la tenacitat humana, de la capacitat d’esforç, renúncia i resistència de dos personatges que converteixen la seva passió en una professió, però sobretot en una obsessió. El debutant Damien Chazelle ens apropa la ment brillant i truculenta dels protagonistes amb un guió subjectiu i un treball vigorós a nivell de muntatge, so i fotografia. Per tot plegat, Whiplash té la força d’un concert a cor obert. Una pel·lícula que et trepa el cap, com l’insistent repic que recorre totes les peces de la meravellosa banda sonora. Amb tot, Whiplash no seria l’experiència masoquista que és sense el fantàstic professor que dóna vida J. K. Simmons, indiscutible premi Òscar al millor actor secundari. Les cares, els silencis i els crits de Simmons converteixen Whiplash en una muntanya russa que porta a l’espectador a les portes de l’èxtasi. Un personatge detestable que la comunitat cinèfila i «twitera» han convertir en un clàssic contemporani. Qui no recorda aquell mestre dur que ens va posar contra les cordes? Ara, des de la seguretat de la butaca, podreu reviure aquells temps d’estudi i esforç extrem. La consecució de l’èxit és un viatge tortuós, i us prometem que el visionat de Whiplash us portarà a la catarsi més extrema.
https://webanimat.wordpress.com
Projecció 666
Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine.blogspot.com.es/2015/01/critica-whiplash-de-damien-chazelle.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 11 d’octubre de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.