Loreak
Jon Garaño i Jose Mari Goenaga, 2014
Fitxa tècnica Direcció: Jon Garaño i Jose Mari Goenaga Guió: Aitor Arregi, Jon Garaño i Jose Mari Goenaga Muntatge: Raúl López Fotografia: Javier Agirre Vestuari: Saiora Lara Música: Pascal Gaigne Producció: Irusoin / Moriarti Produkzioak Espanya, 2014. 99 min. Drama. VOSE Repartiment: Nagore Aramburu (Ane), Egoitz Lasa (Ander), Itziar Aizpuru (Tere), Itziar Ituño (Lourdes), Josean Bengoetxea (Beñat), Ane Gabarain (Jaione), Jox Berasategui (Jexus), José Ramón Soroiz (Txema), Mikel Laskurain (Esteban), Anabel Arraiza (Miren) Palmarès destacat: Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola del 2014. Premi especial del Festival de Palm Springs. Secció oficial a concurs del Festival de Sant Sebastià 2014. Projectada als festivals de Londres, Zurich, Tòquio i Seattle. Premi Feroz i CEC a la millor actriu secundària (Itziar Aizpuru). Dues candidatures als Goya 2014 en els apartats de millor pel·lícula i millor banda sonora original. Representant espanyola 2015 als Óscar de Hollywood. https://webanimat.wordpress.com
Projecció 667
SOBRE EL CINEMA BASC. Loreak (Flors) ha trencat tots els esquemes al convertir-se en la primera pel·lícula parlada en eusquera que figura en la secció oficial a concurs del Festival de Sant Sebastià. Més tard, va aconseguir ser la primera producció basca nominada als Goya i seleccionada per la carrera de l’Óscar al millor film de parla no anglesa. Diuen que Imanol Uribe i Montxo Armendáriz van felicitar a Agustí Villaronga després de la projecció a Donostia de Pa negre per atrevir-se a rodar una història d’arrels catalanes en llengua catalana. El cinema basc ha après la lliçó, i aquesta Loreak és el punt culminant d’una cinematografia que anys enrere es considerava minoritària, inclús inexistent, però que en l’última dècada ha facturat títols tan interessants com Ander, 80 egunean o la recent Amama. Un cinema de silencis, amb els cels grisos, els boscos frondosos, la realitat rural i l’esperit urbà del País Basc dels nostres dies. Unes obres que no tenen espai als multicinemes de casa nostra, però que representen la millor ficció espanyola de l’actualitat. Amb llengües diferents, de sensibilitats ben diverses. SOBRE LES FLORS. Les flors estan presents en els moments més importants de la nostra vida. Flors de celebració i flors que expressen dol. Flors com a sinònim de vida i de mort. Flors que serveixen per recordar i flors que ens ajuden a oblidar. Flors sense remitent i flors amb destinatari. Cada flor amaga una història única, personal i commovedora. Loreak enllaça els camins de tres dones marcades per l’absència. Tres exemples d’una feminitat ofegada, tres històries properes que podrien ser les nostres. Per a Ane, les flors són una manera d’aferrar-se a un home que comença a estimar quan ja ha traspassat. Per a Lourdes, les flors són l’expressió d’un dolor que no acaba de cicatritzar. I per a Tere, les flors són sinònimes de memòria i afecte. Una pel·lícula fràgil i delicada, però que sempre es manté dempeus. Amb tocs de l’obra de Kieslowski i reminiscències de la cançó «Un ramito de violetas» de Cecilia. Com una flor amb pètals i espines. SOBRE LA FEMINITAT. Loreak és una pel·lícula de dones. Tots els personatges tenen un món interior complex, a estones inexpugnable. Les protagonistes es retreuen aspectes del passat i en callen d’altres. Les tres dones de Loreak formen un mosaic complex de les tensions generacionals i culturals de la societat basca, matriarcal i a la vegada masclista. Loreak pot semblar una obra luctuosa, però és una història de llibertat i de reivindicació personal. Els directors respecten les seves heroïnes quotidianes i les filmen des de la llunyania, darrere de finestres i perdudes en el pla, però també a pocs centímetres dels seus rostres. Una obra que es sent i que creix en la memòria de l’espectador. Un conjunt majestuós declinat en femení. Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine.blogspot.com.es/2014/10/critica-loreak-flores-de-jose-maria.html
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 18 d’octubre de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.