Una nueva amiga François Ozon, 2014
Fitxa tècnica Direcció: François Ozon Guió: François Ozon, a partir del relat de Ruth Rendell Fotografia: Pascal Martí, en color Muntatge: Laure Gardette Vestuari: Pascaline Chavanne Música: Philippe Rombi Producció: Mandarin Films, FOZ, France 2 Cinéma, Mars Films França, 2014 Repartiment: Romain Duris (David / Virginia), Anaïs Demoustier (Claire), Raphaël Personnaz (Gilles), Aurore Clément (Liz), Isild Le Beco (Laura), JeanClaude Bolle-Reddat (Robert), Bruno Pérard (Eva), Anita Gillier (Infermera), Zita Hanrot (Cambrera) Palmarès destacat: Secció oficial a concurs i premi Sebastiane a la millor pel·lícula de temàtica LGTB del Festival de Sant Sebastià 2014. Secció oficial a concurs del Festival de Londres 2014. Dues nominacions als Premis Cèsar de l’Acadèmia de Cinema Francès: millor actor protagonista (Duris) i millor vestuari (Chavanne). https://webanimat.wordpress.com
Una nueva amiga comença amb una estampa nupcial que deriva a una imatge de mort. Tot seguit, el director condensa la història d’amistat de la protagonista en un inici de cinema rítmic i precís. Minuts més tard, la pel·lícula ofereix un nou canvi al presentar la mutació de David (Romain Duris) i la dependència de Claire (Anaïs Demoustier) en termes i formes que van del cine noir a la ficció LGTB. I fins aquí podem parlar-vos del tarannà suïcida i sublim, desenfadat i seriós d’aquesta adaptació d’un relat curt de l’escriptora britànica Ruth Rendell: la pel·lícula us deixarà atònits. Una nueva amiga és per tot plegat una de les propostes més canviants i intel·ligents de l’últim cinema francès. Desestabilitza perquè sempre té un peu posat en el ridícul, però funciona a la perfecció. Un François Ozon en estat pur que, com el millor Almodóvar, uneix i col·lideix la tragèdia clàssica amb el fulletó popular. De fet, la timidesa de la pèl-roja Claire podria recordar la Victoria Abril de Tacones Lejanos, mentre que David no deixa de ser una adaptació del personatge ambigu que interpretava Miguel Bosé en aquell títol de principis dels 90. Però pocs referents podem trobar en aquesta trama d’amistat i d’identitat: els seus fotogrames únicament destil·len l’essència inconfusible d’Ozon. Una nueva amiga no és una pel·lícula fàcil o per a tots els públics. Et sedueix o t’exclou, sense mitges tintes. Pot resultar rocambolesca, inversemblant o amanerada; i, en el millor dels casos, suggeridora, provocadora i plena de lectures. Un consell: visioneu-la amb la ment oberta. El cinema d’Ozon parla de la identitat i de la passió, i ho fa dilapidant tots els principis de la sexualitat i de la lògica narrativa. Si l’anterior Joven y bonita barrejava innocència i prostitució, aquesta Una nueva amiga se serveix de diferents antònims per construir una obra polièdrica i única. En ambdós casos, el risc d’Ozon i la música de Phillipe Rombi ens guien i confonen en un conjunt que té un dels seus moments culminants en l’escena de l’hospital amb la lletra del tema «Une femme avec toi», interpretat per Nicole Croisille. Gaudiu-la moltíssim.
Projecció 671
Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine.blogspot.com.es/2014/10/critica-une-nouvelle-amie-de-francois.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 22 de novembre de 2015
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.