Nightcrawler Dan Gilroy, 2014
Fitxa tècnica Títol: Nightcrawler Guió i direccció: Dan Gilroy Música: James Newton Howard Fotografia: Robert Elswit Repartiment: Jake Gyllenhaal, Rene Russo, Riz Ahmed, Bill Paxton, Kevin Rahm, Ann Cusack, Eric Lange, Anne McDaniels, Kathleen York, Michael Hyatt Productora: Open Road Films / Bold Films Duració: 113 min. País: Estats Units Premis: nominada a millor guió original als Oscars. Nominada a millor actor principal - drama (Jake Gyllenhaal) als Globus d’Or. Premi BAFTA: quatre nominacions. American Film Institute (AFI): Top 10, millors pel·lícules de l’any. National Board of Review: 10 millors pel·lícules de l’any. Independent Spirit Awards: millor òpera prima i guió. https://webanimat.wordpress.com
Projecció 672
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 29 de novembre de 2015
Quan el periodista i il·lustrador Frederick Remington, enviat especial a Cuba dels diaris The Examiner i The Morning Journal , ambdós propietat de William Randolph Hearst, va comunicar al seu diari, sobre l’enfonsament del Maine, que tot estava en calma i que, per tant, tornava als Estats Units, Hearst en persona li va dir: «Vostè faciliti les il·lustracions que jo posaré la guerra.» Amèrica va declarar la guerra a Espanya el 25 d’abril de 1898 per l’enfonsament del cuirassat gràcies a un titular: «El Maine partit en dos a l’Havana a causa d’un artefacte de l’enemic.» La premsa groga acabava de ser inventada i les causes de l’autèntic esfondrament encara no són clares a dia d’avui. Orson Welles va posar els fonaments del cinema sobre periodisme de forma absolutament magistral amb el seu Ciudadano Kane basada en Hearst i de llavors ençà no hi ha any que, entre les estrenes, no hi trobem una pel·lícula sobre periodisme i periodistes. Només en citaré una per cada dècada: Citizen Kane (1941), El Gran Carnaval (1951), A sang freda (1967), La Mort en directe (1979), El joc de les audiències (1984) Bona nit i bona sort (2005) i al cim de l’art de la representació El show de Truman (1999) de Peter Weir. Hearst, l’any 1898, ja sabia quin poder tenia la imatge. Amb una il·lustració va provocar una guerra i de llavors ençà hem passat de la infoxicació a l’art de la representació de tal manera que productes com Gran Hermano, després de dècades a les graelles televisives, no solament segueix dominant el share sinó que genera seqüeles tan execrables com Adan y Eva («en pelotas») que emet La 4 i que segueix les peripècies d’una parella en terra hostil parapetats, només, amb el que la natura els ha concedit. El guionista de The Fall. El sueño de Alexandria (2006) i el Legado Bourne (2012), Dan Gilroy, s’estrena com a director en aquest thriller, especialment negre, que tot sovint es veu referenciat en el cinema de Michael Mann, per explicar-nos el camí sense retorn d’un perdedor nat, Dan Louis Bloom (Jake Gyllenhall), que té un sol objectiu a la vida que és triomfar a qualsevol preu, armes de predador i una capacitat innata per aprendre. És fill del carrer i sense cap formació, basa tots els seus coneixements en la informació que troba a Internet. Sap de tot i de no res i pica d’aquí i pica d’allà, com un autèntic rapinyaire que intenta sobreviure en oficis diversos, sempre marginals, que no el treuen de la misèria moral i econòmica en la que viu sumit fins que un dia, per atzar, es troba davant d’un accident i observa com els càmeres intervenen enregistrant imatges en primícia, amb prou nivell de sang i fetge per oferir-les al millor postor, sense qüestionar-se gaire el seu origen ni la seva veracitat. Llavors, el nostre protagonista, entén que aquesta activitat pot ser la que el catapulti cap a l’èxit econòmic i social i comença l’espectacle perquè entén ràpidament que la informació, és només espectacle i representació i que el cost d’oportunitat és el que el pot portar a la fama si és prou hàbil.
Gyllenhal interpreta una rata de claveguera, un personatge amb múltiples registres que se les veu cara a cara amb una René Russo que, tot i els anys, és capaç de donar-li una excel·lent rèplica encarnant un presentadora i productora de televisió, molt bregada en el camp de la supervivència catòdica. El duel interpretatiu està servit i la reflexió sobre la deriva que ha pres el món de la informació a l’era d’Internet, amb els condicionants de volatilitat de les notícies, és en el punt de mira de Gilroy que ens serveix un producte impecable que potser mereixi més d’un visionat. Crítica d’Esther Ferré. Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.