Regreso a Ítaca Laurent Cantet, 2014
Fitxa tècnica Direcció: Laurent Cantet Guió: Leonardo Padura i Laurent Cantet Fotografia: Diego Dussuel Música: Diferents autors Repartiment: Isabel Santos, Jorge Perugorría, Fernando Hechavarría, Néstor Jiménez, Pedro Julio Díaz Ferrán Producció: Borsalino Films Drama 95 min. França, 2014 VOSE Palmarès: Festival de San Sebastià 2014 secció Perlas de otros festivales. Festival de Venècia 2014 Giornate Degli Autori i Millor pel·lícula. https://webanimat.wordpress.com
Amadeo torna a La Habana després de molts anys d’exili a Espanya. Coincidint amb la seva arribada a l’illa, es reuneix amb uns amics. El grup, després de saludar-se, comença a contar intimitats, comparteix perspectives de futur i passa revista a un país i a una vida que no sempre els ha tractat amb amabilitat. Entre cançó i cançó, entre copa i copa, entre rialles i llàgrimes, mentre el sol de la tarda dóna pas a la nit més negra, els personatges assisteixen a una catarsi plena de matisos. Aquest és el punt de partida de Regreso a Ítaca, un gran retrat (crític, polític, generacional) del desencant vital d’unes persones que, al mirar el passat, s’adonen de les incògnites que afecten al seu present. Després de realitzar dues pel·lícules sobre el món adolescent (Foxfire, La clase), el cineasta francés torna al cinema social dels seus inicis (Recursos humanos) amb Regreso a Ítaca, un projecte que va passar molt desapercebut als cinemes de casa nostra. Cantet se serveix d’una mecànica teatral per contarnos la història d’uns d’amics que es retroben per parlar, escoltar música, menjar, beure i recordar vells temps. Cantet, tal com varen fer en el passat cineastes foranis com Oliver Stone o més recentment Agustí Vilallonga, filma l’ànima de La Habana amb curiositat, però sobretot amb fidelitat, respectant el paisatge, la història i el món interior dels seus personatges. La Cuba de la precarietat, aquell país on no hi ha res però es fa de tot, l’escenari pel qual no sembla passar el temps, es desplega com un personatge més, amb tota la seva bellesa i precarietat. Des d’un terrat de La Habana, els protagonistes donen forma a un relat carregat de melangia, amb un diàlegs colpidors i unes interpretacions prodigioses. Perquè, al final, malgrat la distància geogràfica, Regreso a Ítaca és una hora i mitja de vida en estat pur, amb les seves alegries i, com no, amb els seus episodis amargs. Una petita joia que respira autenticidad i molta força. Durant la projecció, us sentireu un membre més d’aquest grup d’homes madurs i mirada trista. La complicitat de la sala a fosques plena farà la resta. Pura màgia. Crítica de Xavier Vidal de las Heras.
Projecció 674
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 17 de gener de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.