Mommy Xavier Dolan, 2014
Fitxa tècnica Direcció, guió, muntatge i vestuari: Xavier Dolan Música: Noia i VVAA Fotografia: André Turpin Producció: Metafilms. Nancy Grant i Xavier Dolan Canadà, 2014. Gènere: Drama 134 min. Repartiment: Anne Dorval (Diane), Suzanne Clément (Kyla), Antoine Olivier Pilon (Steve), Patrick Huard (Paul), Alexandre Goyette (Patrick), Michèle Lituac (Principal), Viviane Pacal (Marthe), Nathalie Hamel-Roy (Natacha) Palmarès destacat: candidata a l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa 2014 per Canadà (no va aconseguir la nominació). Premi del jurat del Festival de Canes 2014. Cèsar a la millor pel·lícula estrangera. Nominada al Satellite Award i al Independent Spirit Award a la millor pel·lícula estrangera. Vuit Jutra Awards que concedeix l’Acadèmia de cinema canadenc, incloent guardó a la millor pel·lícula, actor, actriu i actriu secundària. https://webanimat.wordpress.com
Aquesta tarda tenim el plaer de projectar per primera vegada en pantalla gran a Tarragona una pel·lícula del quebequès Xavier Dolan, un dels cineastes més rellevants dels últims anys. Amb tan sols vint-i-cinc anys, Dolan ja compta amb una filmografia de cinc obres majors, premis en infinitat de festivals, un nombrós grup de seguidors i una misteriosa capacitat per convertir totes les seves aparicions i declaracions en trending tòpics internacionals. Dolan és un nen capritxós i brillant, excessiu i hiperactiu, a estones pedant, provocador de mena, en constant mutació. A Canes, Dolan va reconèixer que les seves històries són, malgrat tot, relats amorosos. Parlen de la inadaptació, de la sexualitat, de l’alienació i de sentiments que el propi director ha experimentat de primera mà com a adolescent i com a cinèfil. Mommy, a tot plegat, suma una alteració del format cinematogràfic que ja s’ha convertit en tota una moda dins dels circuits especialitzats: la pantalla s’estreteix i amplia en funció de l’estat anímic dels seus personatges. Doble mèrit per a l’enfant terrible més mediàtic del segle xxi. El primer film de Dolan, Yo maté a mi madre (2009), explicava el camí erràtic d’un jove que volia assassinar la seva mare. Mommy, en canvi, és una declaració d’amor a la maternitat en majúscules. La pel·lícula, doncs, és una reconciliació, la culminació d’algú que ha passat de la venjança a la pau interior en molt poc temps. L’amor a Mommy és apassionat, incondicional, feridor, inclús irrespirable, però aconsegueix esdevenir vívid i proper malgrat els seus excessos. El de Dolan, al cap i a la fi, és un cinema carregat d’emocions viscudes amb la intensitat romàntica d’un adolescent que vol descobrir món i ser descobert. Per alguns, l’explosió d’una arrogància primerenca. Per altres, un conte carregat de matisos. Sigui com sigui, Mommy és la proposta més equilibrada, també la més accessible, d’un Dolan que castiga i eleva els seus personatges a capritx. Però que ningú s’espanti: aquesta odissea carregada de grans moments conserva la frescor queer, els colors pop i la melangia teenager del Dolan de Los amores imaginarios (2010) i Tom à la ferme (2013). Un autor efervescent que ara, amb aquesta Mommy que ha aconseguit crítiques excelses a França, confirma que la seva genialitat és un arma cinematogràfica carregada de futur.
Projecció 675
Crítica de Xavier Vidal de las Heras publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine. blogspot.com.es/2014/12/critica-mommy-de-xavier-dolan.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 24 de gener de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.