Eden: Lost in music Eden, Mia Hansen-Løve, 2014
Fitxa tècnica Direcció: Mia Hansen-Løve Guió: Mia Hansen-Løve i Sven Hansen-Løve Muntatge: Marion Monnier Fotografia: Denis Lenoir Música: VV. AA. Producció: CG Cinema Drama musical. França, 2014. VOSE. 130 min. Repartiment: Félix De Givry (Paul), Pauline Etienne (Louise), Laura Smet (Margot), Vincent Lacoste (Thomas), Vincent Macaigne (Arnaud), Greta Gerwig (Julia), Golshifteh Farahani (Yasmin), Brady Corbet (Larry), Hugo Conzelman (Stan), Roman Kolinka (Cyril), Zita Hanrot (Anaïs), Hugo Bienvenu (Quentin). Palmarès destacat: Secció oficial del festivals de San Sebastià, Toronto i Nova York 2014. Nominació al millor film de parla no anglesa de l’any per part del Cercle de Crítics de Cinema de Londres. https://webanimat.wordpress.com
Projecció 680
Filla de dos professors de filosofia, germana d’un reputat dj, muller del cineasta Olivier Assayas i vinculada al setè art des de ben petita, Mia Hansen-Løve va tocar el cel cinematogràfic fa tot just un parell de dies. La realitzadora va rebre l’últim Ós d’Or berlinès a la millor direcció per L’avenir, la seva última pel·lícula. A l’espera que aquest guardó suposi el descobriment definitiu d’una autora que, inexplicablement, segueix sent una gran desconeguda entre el públic i la crítica de casa nostra, avui rescatem el seu quart llargmetratge, inèdit fins ara a les pantalles tarragonines. Eden: Lost in music es va projectar a la secció oficial del Festival de San Sebastià 2014 i va recollir opinions molt diverses. La crítica tradicional va refusar el retrat que Hansen-Løve oferia de l’escena musical del París dels 90, però els cronistes més joves van aplaudir amb eufòria aquest conte generacional de peter pans que s’evadeixen del món a base de beats i birres. Agradi més o menys, Eden: Lost in music és una obra que no deixa indiferent, una rara avis que, sota un embolcall d’aparença frívola, amaga una descripció colpidora del pas del temps. Un film que és descendent de la Nouvelle Vague i amic íntim d’un cinema contemporani que, sense amagar la seva vessant reflexiva, vol ser una experiència sensorial. La curta filmografia de Mia Hansen-Løve versa, entre altres temes, sobre els perills i les satisfaccions associades a tot procés creatiu. Art que parla de l’art, en definitiva. Si Le père de mes enfants (França, 2009) era un exercici d’entrega absoluta al món del cinema, Eden: Lost in Music és una febril descripció dels capricis de la indústria musical. Hansen-Løve es serveix d’experiències personals, però sap transcendir tots els seus referents culturals. Una història sobre el desencant que el Louis Malle de El fuego fatuo o el JeanLuc Godard de El desprecio haurien gaudit entre llàgrimes. Eden: Lost in music demostra que les nostres passions poden arribar a eclipsar les nostres vides, a vampiritzar-les, inclús a destruir-les. Parla de la cerca d’un edèn utòpic, d’un hedonisme impossible que ens separa de la nostra essència. Veure Eden: Lost in music us deixarà els efectes d’una nit d’alcohol i balls hipnòtics. De fet, la pel·lícula es divideix en dues parts metafòriques: la primera atresora l’efervescència d’una borratxera, i la segona és la crònica d’una ressaca tan dolorosa com inevitable. No sabem què ens depararà L’avenir, que encara que no té data d’estrena a Espanya, però de moment Eden: Lost in music és, sens dubte, la millor creació de Hansen-Løve. Que no cessi la música.
Crítica de Xavier Vidal de las Heras publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine. blogspot.com.es/2014/11/critica-eden-de-mia-hansen-lve.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 28 de febrer de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.