Techo y comida Juan Miguel del Castillo, 2015
Fitxa tècnica Direcció, guió i muntatge: Juan Miguel del Castillo Música: Miguel Carabante i Daniel Quiñones Fotografia: Manuel Montero i Rodrigo Rezende Vestuari: Helena Izquierdo i Alba Serra Gènere: Drama social Duració: 90 min. Data d’estrena: 04/12/2015 Web oficial: http://techoycomida.com/ Repartiment: Natalia de Molina (Rocío), Mariana Cordero (María), Jaime López (Adrián), Mercedes Hoyos (Antonia), Gaspar Campuzano (Alfonso), Montse Torrent (Ani), Natalia Roig (Belén), Manuel Tallafé (Nacho), María Duarte (Pilar), Sasha Cocola (Dani), Carlos Reyes (Funcionari) Palmarès: Festival de Màlaga: Biznaga de Plata a la millor actriu i premi del públic. Premi Goya a la millor actriu protagonista i nominació a la millor cançó original i direcció novell. CEC, Forqué, Sant Jordi, Días de cine i nominació al Gaudí i Feroz a la millor actriu protagonista. 5 premis ASECAN del cinema andalús.
Una noia surt al carrer tots els dies disposada a trobar feina. Ella i el seu fill malviuen amb els pocs euros que guanya repartint publicitat. La seva és una història de solitud, de frustració, de desnonaments i de crisi. Una desgràcia personal i un fracàs social. La premissa resulta familiar: l’hem sofert en primera persona o bé l’hem presenciat al nostre voltant, de la mà de companys i veïns, a les pàgines dels diaris o als titulars dels telenotícies. Techo y comida, però, no és una crònica més de precarietat. És un bany de realitat, sense anestèsies ni subterfugis. L’òpera prima de Juan Miguel del Castillo posa rostre i nom al drama, conservant la cruesa dels fets i dignificant a les seves víctimes. La ciutat és Jerez de la Frontera, un dels territoris amb els índexs de desocupació més elevats de l’estat. La protagonista és Rocío, paradigma d’una joventut a la deriva. I la pel·lícula, que avui projectem per primer cop a Tarragona, és l’obra més valenta del cinema espanyol de l’any passat. Techo y comida arrenca amb Rocío, heroïna tallada per patrons dardennians, plorant en la intimitat del seu dormitori. Des del primer minut, Natalia de Molina porta sobre les seves espatlles el pes de tota la pel·lícula. L’entrega de l’actriu andalusa eleva la narració, al mateix temps que la càmera filma a pocs centímetres del seu cos amb la voluntat de descobrir la seva ànima. El treball de de Molina és un exercici de comprensió i conscienciació que culmina en un final rotund. L’últim pla recull els passos de Rocío i el petit Adrián enfilant un camí tortuós, simbòlicament cobert de brossa i amb el relleu empinat. Mentre els personatges desapareixen de la pantalla, s’escolta una tonada flamenca, un lament convertit en música. És llavors quan ens adonem que el dolor dóna pas a la indignació i que Techo y comida, lluny de deixar-nos impàvids, trasbalsa tots els nostres fonaments com a ciutadans i com a espectadors. Prova evident de que estem davant d’una pel·lícula petita però immensa. Com va cridar Natalia de Molina al recollir el premi Goya: sostre i menjar per a tothom!
https://webanimat.wordpress.com
Projecció 682
Crítica de Xavier Vidal de las Heras publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine. blogspot.com.es/2016/03/critica-techo-y-comida-de-juan-miguel.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 2 d’octubre de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.