Slow West John Maclean, 2015
Fitxa tècnica Direcció i guió: John Maclean Producció: See-Saw Films / DMC Film / Film4 Música: Jed Kurzel Fotografia: Robbie Ryan Muntatge: Roland Gallois i Jon Gregory Vestuari: Kirsty Cameron Gènere: Western. Drama Duració: 85 min. VOSE Repartiment: Michael Fassbender (Silas Selleck), Kodi Smit-McPhee (Jay Cavendish), Ben Mendelsohn (Payne), Brooke Williams (Maria), Jeffrey Thomas (Oficial), Caren Pistorius (Rose Ross), Kalani Queypo (Kotori), Stuart Martin (Callum), Tawanda Manyimo (Cantant), Madeleine Sami (Marimacho), Michael Whalley (The Kid), Andrew Robertt (Werner), Erroll Shand (Randy Trapper), Ken Blackburn (Josh McKenzie) Palmarès: Premis del Cinema Europeu: Nominada al Premi Discovery a la millor òpera prima. Gran premi del jurat del Festival de Sundance. Secció Òrbita del Festival de Sitges. www.animat.cat
Projecció 683
FAR WEST. Entre la fi dels anys 60 i els inicis dels 70, el setè art va experimentar una de les transformacions més radicals de la seva història. El western, el pèplum històric, el musical i tots els gèneres que havien estat les bases de la indústria començaven a rebre el desafecte del públic. Els motius d’aquest trencament cal trobarlos en l’expansió de la televisió, els nous models de consum, els canvis culturals de la societat nord-americana i el desencant de la Guerra del Vietnam, qüestions que obrien l’audiovisual a productes de discurs més crític, sense les exaltacions patriòtiques pròpies del far west. Simbòlicament, l’escissió definitiva es va produir a la gala dels Òscar de l’any 1970. En aquella edició, Cowboy de medianoche es va endur el màxim guardó, però John Wayne, a les acaballes de la seva carrera i en un to clarament honorífic, va ser recompensat amb l’estatueta al millor intèrpret per Valor de ley. Paradoxes d’un Hollywood que començava a mantenir unes relacions turmentoses amb el rude vaquer que tants cops havia passejat per la gran pantalla, en blanc i negre o en Technicolor. NEW WEST. Amb tot, el western no va desaparèixer. Els Estats Units no podien desfer-se de la seva mítica i estètica. El retrocés més important el van sofrir els spaghetti westerns que el cinema europeu va realitzar amb pressupostos mínims per entretenir a tot tipus d’audiències. Sense un referent on emmirallar-se, el subgènere encapçalat per Sergio Leone no tenia motius per seguir dempeus. La resurrecció, en conseqüència, fou mèrit de nous directors nord-americans com els germans Coen (el remake de la citada Valor de ley) i diferents actors reconvertits en cineastes: Kevin Costner (Open Range), Ed Harris (Appaloosa) i Tommy Lee Jones (Los tres entierros de Melquiades Estrada i Deuda de honor). Els Òscar, un cop més, van ser testimonis de tot plegat amb la victòria a principis dels 90 de Sin perdón, de Clint Eastwood. La taquilla també va alabar noms de vocació popular com Wyatt Earp i Maverick, títols apòcrifs com Wild Wild West i Cowboys & Aliens o, més recentment, l’enèsima versió de Los siete magníficos o les mil i una trapelleries de Quentin Tarantino (Django desencadenado i Los odiosos ocho). El canó del fusell, per a diversió de cinefílies clàssiques i modernes, segueix fumejant. SLOW WEST. I amb el western més viu que mai, era d’esperar que una nova tongada d’autors convertissin el gènere en un camp fèrtil per a la lliure creació. Slow West, òpera prima de John Maclean, és una pel·lícula juvenil, irònica i violenta. Una història d’amistat i de creixement personal que ha canviat els autocines per l’Auditori Meliá del Festival de Sitges. Maclean ja no té a John Ford com a cànon a seguir sinó a El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford, l’obra de culte per antonomàsia del western modern. Slow West, a l’igual que títols propers com The Salvation i Young Ones, proposa una revisió sense malenconia, amb vocació de pastitx lúdic per a públics que mai van xafar els saloons de temps ençà. Amb la seva projecció aquesta tarda reivindiquem el gran futur que el western té per davant. Perquè, posats a trobar el nou representant de la masculinitat amb pantalons de cuir, ningú millor que Michael Fassbender per cavalcar en direcció a l’oest. Ara només queda que els Òscar confirmin aquesta nova corrent i desfacin la injúria que van cometre una dècada enrere amb Brokeback Mountain (En terreno vedado), l’obra mestra d’Ang Lee. Crítica de Xavier Vidal de las Heras publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine. blogspot.com.es/2015/10/critica-slow-west-de-john-maclean.html
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 9 d’octubre de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.