Victoria Sebastian Schipper, 2015
Fitxa tècnica Direcció: Sebastian Schipper Guió: Sebastian Schipper i Olivia Neergaard-Holm Música: DJ Koze, Nils Frahm i Deichkind Fotografia: Sturla Brandth Grøvlen Muntatge: Olivia Neergaard-Holm Vestuari: Carlotta Richter i Maitie Richter Duració: 140 min. Gènere: Thriller Data d’estrena: 23/10/2015 VOSE Repartiment: Laia Costa (Victoria), Frederick Lau (Sonne), Franz Rogowski (Boxer), Max Mauff (Fub), Burak Yigit (Blinker), André Hennicke (Andi), Eike Frederik Schulz (Barkeeper), HansUlrich Laux (taxista) Palmarès: Sis premis Lola de l’Acadèmia Alemanya, incloent guardons a la millor pel·lícula, direcció i actriu. Gaudí i Sant Jordi a la millor actriu protagonista. Tres nominacions als Premis de l’Acadèmia del Cinema Europeu: pel·lícula, direcció i actriu. Festival de Berlin: guardó a la millor contribució artística. Festival de Sitges: Secció oficial a concurs. www.animat.cat
El cinema del segle xxi ha convertit el visionat tradicional en una experiència física. D’aquesta corrent han sorgit en els últims anys pel·lícules amb un llenguatge trencador, de vocació provocadora i firmades per cineastes que aspiren a ser els referents del futur. Victoria, executada en un únic pla seqüència de 140 minuts, capgira els principis de l’ofici cinematogràfic. Substitueix el ‘realisme’ per la ‘realitat’. Si la vida és en directe i no admet assajos, l’art fílmic ha d’adaptar-se a aquestes directrius. Com a resultat, el film converteix el guió en una pauta oberta a la improvisació. El director de fotografia persegueix a l’actor en una marató sense precedents. L’intèrpret porta sobre les seves espatlles l’arc emocional del personatge durant llargues hores, sense possibilitat de segones preses. La música, afegida durant el procés de post-producció, es converteix en part intrínseca de la història i no en una mera ambientació sonora. I la pel·lícula resultant esdevé un experiment col·lectiu que porta el principi acadèmic de la unitat espai temporal a una vessant radicalíssima. Victoria és un viatge pel Berlín de borratxera. La protagonista transita diferents espais urbans i humans, tots tocats per l’al·lucinació d’una nit boja. Un passeig abismal que va de l’interior d’una discoteca a l’habitació d’un hotel, passant per una cafeteria, una botiga de queviures, un terrat, un magatzem, l’interior d’un cotxe i uns carrers que poc a poc s’il·luminen amb la primera claror del dia. El seu periple accidentat pren les pujades i baixades d’una muntanya russa carregada d’infortunis, alhora que l’Alemanya del classisme, la delinqüència, els minijobs i l’addicció a les drogues s’escola de retruc fotograma rere fotograma. El conjunt pot resultar efectista, però gaudeix d’una força innegable. Tan intens que, al final de la projecció, l’espectador té la sensació d’haver ingerit una substància dopant. Un film que es veu, es viu i es sobreviu. La protagonista, una excel·lent Laia Costa, arriba a trenc d’alba sana i estàlvia, però després d’haver observat l’abisme no tornarà a ser la mateixa. Victoria, en definitiva, demostra que l’audiovisual dels nostres temps pot seguir oferint productes inèdits, intensos, excelsos. Un repte del que Sebastian Schipper i el seu equip surten victoriosos, mai millor dit.
Projecció 684
Crítica de Xavier Vidal de las Heras publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine. blogspot.com.es/2015/11/critica-victoria-de-sebastian-schipper.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 16 d’octubre de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.