Nuestra hermana pequeña Umimachi Diary (Kamakura Diary), Hirokazu Kore-eda, 2015
Fitxa tècnica Direcció i muntatge: Hirokazu Kore-eda Guió: Hirokazu Kore-eda, a partir del manga de Akimi Yoshida Música: Yôko Kanno Fotografia: Mikiya Takimoto Vestuari: Sachiko Itô Producció: GAGA / TV Man Union / Toho Company Gènere: Drama. Comèdia Duració: 125 min. VOSE Repartiment: Haruka Ayase (Sachi), Masami Nagasawa (Yoshino), Suzu Hirose (Suzu), Kaho (Chika), Ryô Kase (Yoshimi), Ryôhei Suzuki (Yasuyuki), Shin’ichi Tsutsumi (Kazuya), Jun Fubuki (Sachiko), Kentarô Sakaguchi (Tomoaki) Palmarès: Festival de Cannes: Secció oficial a concurs. Festival de Sant Sebastià: Premi del públic. Premis de l’Acadèmia del Cinema Japonès: cinc guardons de tretze nominacions, incloent reconeixement a la millor pel·lícula. Asian Film Awards: candidatures a la millor direcció i actriu. www.animat.cat
Projecció 685
Kore-eda ha convertit la família en la peça clau de la seva obra. El seu cinema qüestiona aquesta institució amb l’objectiu de reforçar-la i reflexionar sobre la seva importància. Les pel·lícules de Kore-eda no són la cristal·lització d’una problemàtica familiar, sinó una demostració de com els seus membres han d’afrontar factors de natura diversa per, en últim terme, retrobar-se amb l’entorn i amb la seva pròpia essència. A la família queden associats tots els àmbits del nostre esdevenir, i per tant d’aquesta emanen els grans temes del setè art. Nuestra hermana pequeña és un exemple més del cinema humanista que ha consagrat al seu director com el successor directe de Yasuhiro Ozu. Amb tot, és interessant destacar que la pel·lícula marca, dins de certa línia continuista, una petita ruptura. Als parentescs que ja coneixíem s’uneixen una visió poètica, un alè juvenil i una positivitat que converteixen Nuestra hermana pequeña en la primera comèdia, terme que emprem entre moltes cometes, de Kore-eda. Un cim, en definitiva, en la fantàstica trajectòria del director nipó més estimat d’aquest segle. Nuestra hermana pequeña conta la història de tres germanes que, al rebre la notícia de la mort del seu pare, s’assabenten de l’existència d’una quarta germanastra, fruit de la relació posterior que l’home, ja a les acaballes, va mantenir amb una altra dona. Les germanes grans encaixen els nous esdeveniments amb recel: per elles, el pare és un record borrós, la persona que les va abandonar quan tan sols eren unes nenes. Per la seva part, la germana petita es veu sacsejada per una sensació d’estranyesa al saber-se la part més beneficiada d’uns successos familiars que, per la seva joventut, desconeixia o no podia governar. Tot plegat es resumeix en un pròleg que coincideix amb el funeral del patriarca, però el que segueix dista de ser una tragèdia de consanguinitat. Nuestra hermana pequeña copsa els reptes de les noves generacions d’aquest llinatge marcat per la dissort i la seva convivència a la casa de l’àvia. Totes juntes fan front comú a les tares dels seus ancestres per entendre qui son, d’on venen i en quina direcció volen caminar. De nou, ser autònom i al mateix temps part d’un tot: la família. Els millors moments de Nuestra hermana pequeña es troben en la quotidianitat de les quatre noies. En mans de Kore-eda, els intercanvis d’aparença banal o les accions més rutinàries són un magne exercici de cinema costumista entregat als bons sentiments, al somriure còmplice i a gags molt acurats que descriuen les interioritats de totes les implicades, des de la responsabilitat de la germana gran a la lògica inexperiència de la més petita. El film arrenca amb la pujada de les germanes a una muntanya costeruda i acaba amb les quatre dones apropant els seus peus a la riba del mar, supurant per via de la metàfora aquelles ferides que havien restat obertes al llarg del metratge. L’espectador també experimenta aquest recorregut des de la butaca i s’acomiada de la pel·lícula corprès i en pau. Una obra que reprèn les constants de De tal padre, tal hijo, projectada la temporada anterior, i ens introdueix a Después de la tormenta, enèsima subtilesa que arribarà als cinemes en poques setmanes. La família-filmografia de Kore-eda, any rere any més nombrosa, suma amb Nuestra hermana pequeña un nou membre imprescindible. Crítica de Xavier Vidal de las Heras publicada a http://cachecine.blogspot.com. es/2016/03/critica-nuestra-pequena-hermana-de.html
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 23 d’octubre de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.