La juventud
Youth - La giovinezza, Paolo Sorrentino, 2015
Cine en versió original des de 1999
Projecció 688
Fitxa tècnica Direcció i guió: Paolo Sorrentino Gènere: Drama Durada: 115 min. Itàlia, Suïssa, França, Regne Unit; 2015 VOSE Repartiment: Michael Caine (Fred Ballinger), Harvey Keitel (Mick Boyle), Rachel Weisz (Lena Ballinger), Paul Dano (Jimmy Tree), Jane Fonda (Brenda Morel), Ed Stoppard (Julian), Robert Seethaler (Luca Moroder), Valentina Vujovic (Eve), Sonia Gessner (Melanie), Emilia Jones (Adolescent). Palmarès: Secció oficial del Festival de Canes. Nominació a l’Óscar a la millor cançó original. Candidata al Globus d’or a la millor actriu de repartiment (Fonda) i cançó original. European Film Awards a la millor pel·lícula, director i actor protagonista (Caine). David di Donatello a la millor música i cançó original.
BELLESA. Després de recórrer els carrers de Roma a La gran belleza, Sorrentino ens porta a les estances d’un spa alpí. L’espai encaixona als personatges i al mateix temps els allibera, con si el complex hoteler fos un context emocional, gairebé balsàmic. En aquest curiós escenari, un ventall ben divers d’artistes coincideixen en jardins, boscos, piscines i recepcions luxoses. Uns es refugien de l’exterior en un exercici d’alienació voluntària, i altres senzillament gaudeixen dels seus últims dies sense estressos ni retre comptes a ningú. Individus estrambòtics que han aconseguit la notorietat a base d’amagar les seves frustracions. Entre els hostes no trobem el Jep Gambardella de l’anterior film, el Giulio Andreotti de Il Divo o el cantant decrèpit de Un lugar donde quedarse, però no desentonarien en aquest mosaic de vides torbades. La juventud, amb tot plegat, és la crònica d’una rehabilitació, potser d’un comiat. Art que reflexiona sobre la natura de la pròpia manifestació artística, i per tant una possibilitat d’or per apropar-se a les contradiccions que sostenen la filmografia del director italià més important de l’actualitat. VELLESA. Sorrentino és el cineasta de la transcendència. Les seves obres es troben en un terme mig difícil de descriure en paraules. Cinema fràgil i eteri, amb vocació d’eternitat. Cinema recargolat i barroc, conceptual o humà segons l’escena. Com si l’austeritat i la grandiloqüència, en una comunió impossible d’antònim, es donessin la mà. La juventud pot ser considerada una síntesi del millor Sorrentino o una còpia esperpèntica del seu segell, una metàfora perfecta del llegat i la memòria o bé un monument al no-res. Possiblement els dos contraris tenen part de raó. Sigui com sigui, els seus rampells de comèdia intel·lectual i la llum trista dels ulls d’un Michael Caine superlatiu aporten veritat a un conjunt on a estones s’hi passeja la impostura. Les obres de Sorrentino s’esfondren en un apropament literal, però creixen quan assoleixen la sinestèsia. Pot portar-vos a l’èxtasi o al son més profund, però no us deixarà impàvids. Els germans Coen la van castigar fora del palmarès de Canes, mentre que l’Acadèmia del Cinema Europeu es va rendir als seus peus. Inclús a les portes de la mort hi ha molta vida. Joventuts que són senectuts.
www.animat.cat
Crítica de Xavier Vidal de las Heras publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine. blogspot.com.es/2015/10/critica-la-juventud-youth-la-giovinezza.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 6 de novembre de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.