La ley del mercado La loi du marché, Stéphane Brizé, 2015
Cine en versió original des de 1999
Projecció 694
Fitxa tècnica Director: Stéphane Brizé Guió: Stéphane Brizé i Olivier Gorce Gènere: Drama social Durada: 90 min. França, 2015 VOSE Repartiment: Vincent Lindon (Thierry Taugourdeau), Karine de Mirbeck (Muller de Thierry), Matthieu Schaller (Fill de Thierry), Yves Ory (Conseller), Noël Mairot (Professor de ball), Catherine Saint-Bonnet (Banquera), Xavier Mathieu, Paul Portoleau, Pierre-Jean Feld i Philippe Vesco (Sindicalistes) Palmarès: Palma d’or i premis Cèsar i Lumière al millor actor. Candidata a l’EFA al millor actor. Secció oficial dels festivals de Canes, Brussel·les i Mar de Plata. Nominada al Cèsar a la millor pel·lícula francesa de l’any. www.animat.cat
El cineasta Stéphane Brizé i l’actor Vincent Lindon s’alien per tercera vegada a La ley del mercado, una exploració de la França de la crisi econòmica. El film es construeix a partir d’escenes independents, moments a priori inconnexes en la vida d’un home de cinquanta anys que busca feina entre la desesperació i la frustració. Brizé filma aquesta tragèdia personal i col·lectiva des de certa distància, encara que aquesta posició no l’allunya de la problemàtica de la història: la pel·lícula invita a la reflexió, alhora que permet a l’espectador experimentar la solitud més absoluta, el dolor contingut, el desemparament de la desocupació. La tesi del film podria remetre a la recorreguda frase de “el treball dignifica”, però l’obra desmunta aquesta afirmació amb una descripció descarnada de les noves dinàmiques laborals en un context de retalls i capitalisme. Thierry, l’heroi quotidià que batalla per mantenir dempeus la seva família, deixa de figurar a les llistes d’atur després de contactar amb entrevistadors, funcionaris, antics companys de feina, agents de formació i empleats de sucursals bancàries. Un camí vehement que recorda el millor Ken Loach. La vida convertida en supervivència. La fi d’aquest periple, però, suposarà l’inici d’un altre recorregut tortuós, ja que el protagonista es veurà en l’obligació d’acceptar les perversitats que amaga el seu treball com a vigilant d’uns grans magatzems. Per tot plegat, l’últim pla pot interpretar-se con una fugida a l’abisme, un intent per recuperar la dignitat perduda o una metàfora de la insignificança del treballador en temps de canibalisme laboral. Sigui com sigui, Brizé subratlla que la llei del títol és implacable, ens afecta a tots i s’acarnissa amb la classe obrera. Fal·làcies i desgràcies que la pel·lícula reflexa amb la lucidesa d’un mirall naturalista. L’estil fred del film és el seu principal encert: si el personatge no pot prendre les regnes del seu destí per imperatius del sistema, tampoc pot fer-se amb el control de la narració. Com a resultat, Lindon, en una interpretació brillant, desapareix de l’enquadrament tot i ser l’eix de cada escena, mentre que Brizé es situa a les antípodes de la càmera en mà amb una concepció fotogràfica que juga a incrementar la tensió de la platea. Pocs cops “fons” i “forma” es compenetren amb tanta coherència en un cinema social que tendeix a la parcialitat i a la reivindicació fútil. Una gran pel·lícula i, sobretot, una radiografia precisa i punyent dels nostres temps.
Crítica de Xavier Vidal de las Heras publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine. blogspot.com.es/2015/11/critica-la-ley-del-mercado-de-stephane.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 27 de novembre de 2016
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.