Fátima
Fatima, Philippe Faucon, 2015
Cine en versió original des de 1999
Projecció 706 Fitxa tècnica Director: Philippe Faucon Guió: Philippe Faucon Drama social 75 min. França, 2015 VOSE Repartiment: Soria Zeroual (Fatima), Zita Hanrot (Nesrine), Zakaria Ali-Mehidi (Sélim), Kenza Noah Aïche (Souad), Chawki Amari (pare), Dalila Bencherif (Leila), Edith Saulnier (Séverine), Emir El Guerfi (amic de Sélim), Corinne Duchesne (propietària apartament), Franck Andrieux (metge). Palmarès: Secció Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes 2015. Premi Lumière al millor guió. Tres premis Cèsar: millor pel·lícula, actriu revelació i guió adaptat. www.animat.cat
Europa està trista, esmaperduda. Desconfia dels seus polítics. Viu amb l’amenaça constant del terrorisme. Es radicalitza per estones. En poques paraules, s’esfondra. Un context desolador que el cinema, aprofitant la seva capacitat per alterar l’imaginari col·lectiu i transmetre valors, pot reflectir i inclús canviar. Fátima és un exemple de cinema que vol construir ponts. Titllar-la d’obra «necessària» pot semblar una exageració, però no deixa de ser una evidència. Poques vegades es pot dir que el visionat d’un film és tan urgent i enriquidor. Els Cèsar, conscients d’aquest fet, van defensar-la amb el premi a la millor producció francesa del curs per davant de la realitat fragmentada dels fotogrames de Dheepan, La ley del mercado i Mustang. Nosaltres recollim aquest llegat amb la projecció d’aquesta tarda, convençuts de que l’obra de Philippe Faucon us obrirà el cor i la ment. Fátima ens apropa la vida d’una dona àrab de 44 anys que viu en un entorn hostil, racista i masclista. Ella representa la tradició, en paral·lel als canvis socials que encarnen les seves filles. La germana gran estudia Medicina, una qüestió que per a la mare suposa una despesa inassolible, però també el somni d’un anhelat ascens social. La petita, en canvi, menysprea les seves arrels i renega dels treballs poc remunerats amb els que la matriarca manté a tota la família. A casa de Fatima, com si l’espai íntim fos una metàfora de les convulsions que succeeixen extramurs, es debat una lluita de prejudicis propis i aliens, entre adversitats i somnis de progrés, entre la impotència de saber-se integrat «amb matisos» i el menyspreu d’un teixit social jeràrquic, quasi sempre cruel. Totes aquestes complexitats, per sorpresa, es resolen en pantalla d’una forma austera, amb diàlegs carregats de veritat, interpretacions naturals i instants que respiren autenticitat. Fátima, doncs, és una pel·lícula «sencilla» però no «simple», escrita amb lletra menuda però amb paraules grans. Dura, encara que conciliadora. Un nou model de cinema social que es podria resumir en una escena cabdal: el moment en el que Fatima, servint-se d’un domini limitat de la llengua francesa, despulla els seus sentiments durant la lectura d’un text autobiogràfic. És llavors quan, com a ciutadans i com a espectadors, ens adonem del menyspreu que pateixen persones com Fatima, al món real i al cinema. Una revelació que avergonyeix i emociona. Dèiem que Europa està malalta, però gràcies a documents com Fatima sabem que el diagnòstic del continent no és terminal. Cinema per gaudir i per aprendre.
Xavier Vidal de las Heras, crítica publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine.blogspot.com.es/2016/03/critica-fatima-de-philippe-faucon.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 5 de febrer de 2017
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Elodie Mellado, Meritxell Meya i Xavier Vidal.