d i a r i d e l a f u n d a c i ó c ata l a n a d e l ’ e s p l a i
30
juliol 2011 número 64
www.esplai.org
l ’ e n t r e v i sta
El perfil
Fotos: M. SANZ
Ismael Peña-López és professor de la Universitat Oberta de Catalunya, als Estudis de Dret i Ciències Polítiques, així com investigador al seu Internet Interdisciplinary Institute i el seu eLearn Center. És Doctor en Societat de la Informació i del Coneixement. Treballa en la intersecció de les Tecnologies d’Informació i la Comunicació, el Desenvolupament i el Coneixement. El seus interessos giren al voltant de com les TIC poden empoderar les persones en temes i àrees on el coneixement és fonamental, especialment l’educació i la governabilitat. Abans de la seva vida acadèmica, i durant cinc anys, va ser membre fundador i director més tard del Programa de Cooperació al Desenvolupament de la UOC, on va treballar, sobretot, en els camps d’e-learning per al desenvolupament i el voluntariat en línia. És membre del Consell Assessor de la Fundación Esplai. És aficionat al parapent i toca el saxo tenor. Tot això mentre desitja de tot cor que arribi el mes de setembre, quan serà pare d’una nena a la que espera “amb candeletes”.
Ismael Peña-López, especialista en Tecnologies de la Comunicació
“Les TIC ens donen a cadascun de nosaltres una impremta, una ràdio i una tele” Manolita Sanz
Sembla que al món actual no es pot viure al marge de la tecnologia de la informació. El món es divideix entre connectats i no connectats? La tecnologia és un mitjà que fa de mediadora entre persones i persones i persones i coses, entre persones i coneixements i persones i constructes [conceptes teòrics i hipotètics]. Crec que aquesta connexió no és tecnològica, per bé que cada cop és més difícil estar no connectat. Cada cop més cal estar ben relacionat, la persona amb l’empresa, les empreses entre elles, les persones entre les persones, les relacions professionals, laborals, familiars, és molt important perquè s’està passant cada cop més responsabilitat a les persones, cosa que vol dir que són cada cop més autònomes, tenen més eines, i això vol dir que interdepenen més entre elles. La unitat ja no és la família, la tribu ó l’empresa, la unitat és l’individu. L’alfabetització digital és tan important com ho va ser abans la lectura i l’escriptura? M’atreviria a dir que més encara, sempre i quan definim la competència digital en un àmbit ampli.
L’alfabetització digital no és saber fer servir l’ordinador, sinó comprendre la funció multimèdia, les diferents plataformes, les diferents maneres de presentar i de produir la informació. Això és la competència digital que cada cop és menys instrumental i ens defineix més. Què significa l’empoderament digital? M’agrada pensar que hi ha dos tipus d’empoderament, que no diré que són excloents, però, en qualsevol cas, un no porta necessàriament a l’altre. Hi ha un empoderament digital que és molt horitzontal, molt bàsic: jo utilitzo les TIC per poder fer més coses. Però, hi ha un altre empoderament que és la gobernança del sistema. Anem a posar l’exemple de la peixera. L’empoderament més individual, micro, és: dintre de la peixera puc fer el que vulgui. L’empoderament més macro és pensar si la peixera ha de ser petita, quadrada, o si ha de ser una peixera o un llac, o si hem d’anar a mar obert. Les TIC permeten cada cop més controlar o estar al dia d’on es prenen les decisions, cosa que la globalització ens ha allunyat, per allò de que les
decisions ja no les prenen l’estat nació, les prenen les elits financeres, polítiques, els grans lobbys internacionals. Per contra, les TIC ens permeten estar informats, saber qui és qui, i coordinar-nos de forma col·lectiva i fer una massa crítica de gent interessada en un tema. Amb les TIC potser hi ha més oportunitats. Sense cap mena de dubte. Les TIC ens donen a cadascun de nosaltres una impremta, una ràdio i una televisió a cost zero. És a dir, al
Allò que la globalització allunya, les TIC ho apropen cost d’un ordinador i ADSL. Fa 50 anys s’havia de tenir aquestes eines i un palau d’esports per fer un míting, ara s’ha de tenir un ordinador per penjar les fotos. El que no ens dóna internet és el temps per fer-ho. Ni la intel·ligència, ni la
ONG i 15-M Què et sembla la reacció de les ONG davant del 15-M? Depèn de quines. Alguna s’ha mullat més com Justícia i Pau i Fundació per la Pau. La majoria no s’han mullat gens. Em sembla que aquí hi ha dos motius de crítica. Un, que crec que és obligació de les ONG mullar-se, a favor o en contra, perquè hi ha drets vulnerats, l’altra, perquè tenim la cadena de transmissió de necessitats trencada. Perquè no s’han pronunciat? M’atreviria a dir que per dos mo-
tius. Un, no han entès què estava passant. A algunes les ha agafat amb el peu canviat i encara estan pensant què és el que ha passat. I com és que ha passat sense elles. I altres perquè la seva opinió està amb qui els dóna de menjar o perquè estan coptades pels poders polítics i no pas per les bases, diguem-ho així. De fet, tenim moltes ONG que els seus directius són polítics en actiu, o que ja no ho estan en actiu, però ho havien estat. És un problema a l’hora de tenir independència a les ONG.
formació que són coses que hem de posar nosaltres. Parlem del Tercer Sector. Com incideixen les TIC en el seu desenvolupament? Crec que incideixen a nivell intern i extern. Pel que fa a l’organització interna, les TIC ens ofereixen uns mitjans excel·lents per millorar en eficiència i en eficàcia, com qualsevol organització que gestiona coneixement. A nivell extern hi ha dues qüestions. Una, com refan la relació amb els anomenats stakeholders, perquè gràcies o per culpa de les TIC la gent cada cop apadrina més petits projectes o iniciatives concretes, més que grans ideologies. Vull dir que cada cop hi ha menys gent disposada a donar diners perquè la transparència no està garantida, però, en canvi, poden donar el seu temps. Aquí hi ha una falta de reflexió de les ONG, de veure com capitalitzaran el coneixement de tota la gent que hi ha al seu voltant, com faran participar més la gent, en una paraula, com substituir recursos financers per recursos humans. Després, hi ha el tema de quin paper tenen les ONG avui en dia. Se sol dir que al segle XIX hi ha el
Diari 62-segona part.qxd
16/11/2010
13:56
PÆgina 25
juliol 2011 número 64
www.esplai.org
www.esplai.org
NOVEMBRE 2010 NÚMERO 62
mercat que campa per les seves, a la primera meitat del segle XX, sobretot després de les guerres, tenim l’estat que ve a pal·liar les errades del mercat i després venen les ONG que intenten posar pegats a tot el que l’Estat deixa fora. Si el que passa a l’Àfrica el meu govern no ho té en compte perquè queda fora de la seva agenda, jo ONG ho incorporo. La ciutadania està posant pegats a les ONG , que posen pegats a l’Estat que posa pegats al mercat. Crec que les ONG han de pensar com fan aquest pont, sobretot com han de fer el pont de cadena de transmissió del que la ciutadania vol amb el que els estats fan. Crec que les ONG cada cop en lloc de fer coses, que no dic que no ho facin, han d’ajudar a restablir aquests canals de decisió o de gobernança.
La part dolenta és que probablement s’hauria de destinar recursos al xoc explícit, és a dir de vegades crec que es confia massa en la bona voluntat de la gent, i al final, l’urgent passa per davant de l’important. En qualsevol cas és un tema de posar-s’hi no d’actitud.
l ’ e n t r e v i sta I
D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I
R E P O R TAT G E
Qüestionari Proust
31 25
perspectives felices
MONTSERRAT TORRES, Responsable botiga de joguines Sanglas
Un llibre?
Si no fossis professor, series...
El discurs del mètode
“Enguany s’esgotaran la Nancy i les baldufes Beyblade” de Descartes
Informàtic, desenvolupador web.
Persones que admires en la vida real
Qui decideix les joguines que es regalen? Una música? A partir dels 3 anys els nens i nenes els que demanen les Wish you weresón here joguines que volen. I ho fan, sobretot, basant-se en allò que de Pink Floyd veuen a la televisió. Quines joguines tindran més èxit enguany? Una pel·lícula? Aquest Nadal les joguines que s’esgotaran abans seran la Nancy El gran azul, de Luc Besson Vestidos de Cuentos, les baldufes Bey-blade i alguns jocs de taula. Igualment ja s’estan demanant molt totes lles joguines El teu amb menjar relacionades les sèries Código Lyoko i els Gormitis. preferit? Els seus clients, tenen clar el que volen? Patates Cada cop hifregides. ha més el client que s’informa, mira catàlegs o ens demana consell...
Arcadi Oliveras, Baltasar Garzón.
El teu heroi de ficció? Spiderman.
Què és la felicitat per a tu? Fer el que t’agrada.
Quina és la teva flor preferida?
El teu somni?
I llavors, què els diu? Hi ha una joguina per a cada nen o nena. Però n’hi ha alguns regals molt segurs: per als petits, les cuinetes; per més endavant, hi ha alguns jocs de taula molt bons i els playmobils mai fallen. Els jocs de moviment, per a l’exterior, també són una molt bona elecció. I els videojocs? És el regal principal que demanen els nens a partir dels vuit o nou anys. Un consell... Que “encarreguin” els regals el més aviat possible. Trobaran el que volen i millor de preu!
Saber educar la meva filla.
El nenúfar.
SUSAGNA ESCARDÍBUL, Resp. A. Pedagògica de la Fundació Catalana de l’Esplai Estem en un moment de gran efervescència política amb tot el moviment dels indignats. Per què penses que hi ha indignats? Crec que hi ha indignats per tres motius. Un, que és el més obvi, la conjuntura econòmica. El segon motiu és l’allunyament de la presa de decisions del lloc on es generen les necessitats. Ningú fa l’esforç d’explicar o traslladar cap avall les decisions i traslladar cap amunt les necessitats; hi ha una disrupció absoluta i crec que és un dels motius per estar indignat. Articulant tot això, les noves tecnologies ens permeten estar indignats d’una manera diferent, perquè tenim tota la informació del món a casa, és gratis (pagant l’ADSL) i la tinc tota i la tinc en temps real, parlar amb els altres és gratis i gratis també en termes de desplaçament. Els indignats del barri abans, com a molt, podien anar al bar, i ara són milers i milers que, a través de diferents plataformes d’internet, poden parlar. I per últim, tot i que això és més difícil, es poden fer propostes. Si no propostes de política econòmica que és més complicat, sí propostes
de “sortim al carrer diumenge”. I la gent surt al carrer i resulta en temps real!
Com han de ser les polítiques
una visió de conjunt que tu no
inclusió?
competències.
“El millor regal és elpúbliques nostre temps dedicació” relacionades ambi l’etens, i sé que al futur necessitaràs
I amb les famílies? Com es viu el Nadal als esplais? A mi m’agrada posar exemples Procurem gaudir-lo seguint les tradicions des d’una òptica En molts esplais les famílies participen de les activitats que molt il·lustratius. Opció 1, fem un Quines són les perspectives de menys consumista. És un bon moment per recuperar activi- he descrit abans i també s’organitzen tallers formatius per curs d’administració electrònica futur de les xarxes socials? tats i projectes amb els nois i noies que ampliïn la seva mirada treballar aspectes com la importància del joc i les joguines i el per a senyores estanresponsable. a casa Encara pensem en termes de xarconsum sobre els missatges que rebem en aquesta època de l’any: que xes socials d’aquestes com una cosa externa i després algunes venen, algunes I quina és la principal conclusió sessions? consum desmesurat, superficialitat, excessos... o com una cosa afegida, quan, en no i de les que venen una o dos Que el millor regal no és el més car. Que està en les nostres Per exemple? ja no pensem què comporsabermans alguna cosa. moltcanvi, fer obsequis especials. I que, per damunt de tot, el Des de campanyes de recollida de joguines,acaben tallers deper creació cursque per cui-regalar Fent referència TIC les Opció 2. Fem unmillor tarà per temps a nosaltres podem alsl’electricitat infants és el nostre i dedide regals, organitzantaunles “caga tió” solidari... Treballant els valors? administracions les promouen nar al telecentre icació. ensenyem-les per exemple. L’evolució natural Els valors en del les servei envers les altres l’amistat, pensant necessitats dels persones, a cuinar, intenet, youtube, farem serà aquesta. Hi ha diferents secl’austeritat, el treball en grup, la igualtat... blogs i al final de tot, llavors els ciutadans? tors en general, que ja les estan
Les TIC ens permeten coordinar-nos i fer una massa crítica
Crec que la política associada a hi diem pots demanar hora al met- fent servir. Si ho comparem amb temes de benestar, més enllà de ge, pots ajudar el teu nét buscant un iceberg, el 10% de l’iceberg, la INMA MARÍN, Presidenta Marinva recursosEspaña educatiusi adirectora Internet. El depart salut i educació, tota la resta i això d’IPA visible, són la gent del màrvol dir inclusió, comunicació, es- mateix amb els senyors, anem a queting i la comunicació política ports, cultura... més enllà del que fer una visualització del partit de que tot el dia parlen de blogs i de és la gestió estricta dels serveis a futbol el dissabte a la tarda, al te- la web 2.0 i de com evolucionaCatalunya, a Espanya, a Europa en lecentre, i les dosdreçar horesla prèvies A sotalesdejoguines, l’aigua,que hi es ha casa, rentar rà les l’ipod. nines, netejar Tot comença amb la carta als reis... un 90% de gent que té blogs per gran mesura també, és una polítibuscarem a internet estadístiques I tant! En acabar-se les vacances d’estiu els nens i nenes han noti que es dóna importància als regals que s’han rebut els perentreteniment fotos, per parlar de ca de despesa Emles coses de gols, defarien jugadors, etc. Com puanys anteriors!, i amb receptes, tot això tens per totes d’anar apuntant pressupostària. en una llibreta totes que els gasto i he ofet milióa faltar. jarI fotos, Després ja entrarem les vacances de Nadal. política, per parlar dels nanos, etc. il·lusió,un quemilió necessiten queuntroben un dia,etc. al deel moment els regals? sembre, ensS’ha posem a fer la molt carta. Cal de coses. confiat en posar-los la en per un ordre curs.i que Com s’ha d’organitzar Igual que arad’obrir ja pensem en la tele important, i l’hem pensar bé. els infants expliquin perquè se’ls mereixen. bona voluntat de qui executava la Quan han d’expli- Aquest moment és molt i en la ràdio, o elsdemitjans deÉsla fonamental que cada regal es descobreixi amb una l’atenció car als reissigui perquè mereixen quatre joguines, a la cinquena ja és, despesa ong, fundacions, L’aproximació què necespremsa escrita com cosaque de es mereix... no tenen arguments! que han rebut petits ajuntaments sites? Jo t’ho dono, això sí tinc més a més, internet serà una cosa n’opina que el dia de gener sigui festiu? Bonad’aquests estratègia! ajuts. Perquè les de 7més a mésnoper comunicar-nos, part una agenda ocultaQuè perquè la meva Tot això ajuda a que coneguem més els nostres fills, sapiguem Em sembla fatal! És una jornada fonamental per a que fills i mesures de control, de la medició obligació com a govern és veure per treballar, no hi pensarem, el què els interessa, més enllà de la influència de la televisió i la filles (i pare si mares!) puguin pair tot el que ha passat el dia d’impacte han estat zero. una mica més enllà, perquè tinc tema és normalitzar-ho. ■
“La carta als reis s’ha de començar a fer el setembre”
FOTOS: J.M. VALLS
Has participat en trobades d’einclusió que reuneixen als participants dels centres Conecta que promouen Fundación Esplai i Microsoft. Què penses de la metodologia d’aquests centres? Hi ha dues coses que m’agraden molt. Una que en la majoria de casos que he vist, l’objectiu no és la tecnologia, sinó la persona i l’objectiu és estar comunicat. L’altra cosa que m’agrada és que hi ha una preocupació molt genuïna de tota la gent que està a Red Conecta de reflexionar sobre el que estan fent: no he trobat mai cap autòmat o ningú que donés res per descomptat, ni ningú que cregués que aquella era la manera de fer les coses... moltes ganes de compartir, orelles obertes.
d i a r i d e l a f u n d a c i ó c ata l a n a d e l ’ e s p l a i
publicitat. Mentre fem la carta, també és molt important en-
abans!
Suport a la gestió de les assegurances SUPORT A LA GESTIÓ D ' ENTITATS NO LUCRATIVES
9393474 47474 74 74 74
www.supor t.org info@suport.org www.suport.org
Assegurances per a Nous avantatges del Juntes Directives i Patronats Club d'Usuaris
◗ Per què una assegurança per la junta directiva i patronats? El Llibre III del Codi Civil de Catalunya estableix que els membres de les Fes-te'n soci i millora la gestió depersonalment l'entitat! dels danys que causin juntes directives i patronats responen a l’entitat, socis o tercers per incompliment de la llei, dels estatuts o per Z La teva oficinanegligents al dia! en l’exercici de llurs funcions actes o omissions Programes de gestió, còpies de seguretat, maquinari d'oficina. ◗ Quin és l’objectiu d’aquesta Z Adapta els estatuts de assegurança? la teva entitat! Protegir el patrimoni personal de fer les persones que decisions Al 2011 finalitza el termini per l'adaptació al prenen Llibre III del CodienCivil. l’entitat cada dia. Z
Formació gratuïta!
Formació per als treballadors de l'entitat. ◗ Què és el quebonificable cobreix aquesta assegurança? Les reclamacions personals efectuades a patrons, membres de juntes Z Assegura els teus voluntaris! directives i administradors i fundacions. Assegurances de lleure, d’associacions responsabilitat civil i voluntaris.
Des de 334 euros/any
G a u d e i x d ' a q u e s t s i a l t r e s a v a n t a t g e s d i s s e n ya t s e xc l u s i v a m e n t p e r a l e s e n t i t a t s d e l Te r c e r S e c t o r. V i s i t a ' n s a w w w. s u p o r t . o r g
Envia’ns un email a info@suport.org
Suport Associatiu és Auxiliar Extern de Ferrer & Ojeda Envia’ns un email a info@suport.org Asociados, Correduría de Seguros, S.L.
C.I.F. B58265240. Inscrita en el Registre de DGS Núm. J-812. www.ferrerojeda.com