sensefum
El Butlletí de la Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum Maig 2008 núm. 3
Actualitat de la xarxa Editorial: La xarxa catalana, un bon exemple per a Europa La legislació aplicada als centres sanitaris s ha reforçat en la majoria dels països d Europa i està en una contínua evolució. El tabaquisme està clarament reconegut com una veritable prioritat en qüestions de salut pública. La reducció del consum de tabac ha estat classificada com a prioritat nacional en la majoria dels països d Europa. No obstant, la implementació de centres de salut lliures de fum segueix sent difícil. Convertir un hospital on es pot fumar en un entorn completament lliure de fum és una tasca dura que requereix esforços a llarg termini i l establiment de compromisos. Mentre el control de tabac condueix la força, la implementació necessita un marc de serveis d ajuda per a deixar de fumar, que proporcioni formació per al personal i generi canvis organitzacionals. En aquest sentit, La Xarxa Europea d Hospitals sense Fum (ENSH) ha desenvolupat una sèrie d eines per donar suport al desenvolupament dels hospitals sense fum.
La ENSH reuneix 14 xarxes d hospitals nacionals dins dels 24 països de la Comunitat Europea. Això representa aproximadament 1500 hospitals europeus i un milió de professionals de la salut involucrats en aquest projecte. L ENSH no és estàtica si no que es troba en un estat d evolució, ajudant els països amb experiència local i regional en la implementació d activitats a nivell nacional, tot col·laborant amb les autoritats sanitàries nacionals per un impacte determinat. El projecte de l ENSH és innovador i ofereix uns excel·lents instruments per a la seva implementació. La participació i registre a la Xarxa Europea d Hospitals sense Fum permet la uniformitat en les polítiques de control de tabac
dins dels hospitals europeus. La correcta implementació d una política de control de tabac depèn de l establiment de compromisos definits pel que fa a les mesures i el pressupost, els processos integrals d aprenentatge, la participació de tot el personal i l establiment d un procés avaluador a llarg termini. La primera acció a realitzar per als hospitals que volen adherir-se a la Xarxa Europea d Hospitals sense Fum és l adopció del Codi Europeu, que proporciona un conjunt de 10 mesures bàsiques per a la implementació d una política d hospital sense fum. Basats en aquest codi, s han establert els estàndars europeus i el qüestionari d autoavaluació (Self-audit). Segons la política de l ENSH, la implementació dels hospitals sense fum es produeix en quatre nivells: membre, bronze, plata i or. Per tal d assolir criteris de nivell or, un hospital cal que proporcioni un ambient completament lliure de fum dins i fora de l hospital, que ofereixi formació per al personal de l hospital, i que organitzi programes de suport per a la cessació del personal treballador i els pacients. També que adopti una senyalització adequada, retiri tots els cendrers i asseguri el seguiment i la qualitat en aquests processos. Dins les activitats del 2007, l ENSH ha publicat el primer directori de cursos per a la cessació tabàquica a Europa i ha assessorat els cursos de formació dirigits als diferents professionals dels hospitals europeus. Aquesta iniciativa dóna suport als hospitals en el seu intent per establir un pla formatiu a tot el personal treballador en com aproximarse millor als fumadors i organitzar les seves instal·lacions per a donar suport en la cessació a pacients i personal treballador. Pel que fa a les unitats psiquiàtriques de llarga estada, l ENSH ha desenvolupat un paquet de directrius comuns per a ajudar als hospitals en la gestió de tabaquisme, considerant les exempcions de la legislació i el deure que les empreses hospitalàries tenen d assegurar la cura de la salut dels treballadors. La Xarxa Catalana d Hospitals sense Fum és un membre molt actiu en el conjunt de l activitats de l ENSH. L intercanvi d informació i experiències entre la Xarxa Catalana i els altres membres de l ENSH ha reportat un increment de la informació i el coneixement de grups diana i poblacions d alt risc als serveis de maternitat i psiquiatria. El recent i continu desenvolupament de la xarxa catalana, que proveeix serveis de qualitat i accions innovadores, pot ser un exemple de bona pràctica a nivell europeu. És encoratjador veure com una xarxa regional pot conduir el camí cap a una Europa sense fum.
Coordinadors de les xarxes nacionals de l'ENSH.
Maig 2008 núm. 3
Ariadni Ouranou, coordinadora del Projecte ENSH Bertrand Dautzenberg, director científic del Projecte ENSH (Traducció Esther Carabassa)
sensefum 1
Programes i activitats El PDT: Eina informàtica per millorar la nostra feina El software PDT és una aplicació informàtica que s utilitza mitjançant Internet i que permet la gestió, seguiment i control centralitzat de les intervencions per a deixar de fumar als hospitals de la Xarxa. Després de dos anys de la seva posada en marxa, el PDT s aplica a 33 hospitals, dels quals tots ofereixen ajuda per deixar de fumar als treballadors i 15 als pacients hospitalitzats. Passat aquest temps, volem destacar quines han estat les principals avantatges del seu ús així com les àrees de millora detectades, que caldrà resoldre per poder garantir la correcta implementació i avaluació del projecte. Entre les principals avantatges del software PDT destaquen: 1. Disposar d'una eina d'avaluació contínua i seguiment comú per a tots els hospitals. 2. L assessorament continu, amb una experiència d implantació a altres centres. 3. Possibilitat d analitzar les dades, tant per cada centre com en el conjunt.
Els principals obstacles en la utilització del software PDT són: 1. Manca d actualització periòdica dels casos atesos. 2. Baix registre o mala qualitat de les dades registrades. 3. Manca d'informació en el seguiment dels casos en els períodes mínims designats.
Per aquest motiu, i degut a que la manca d informació i seguiment dels registres dificulta l avaluació de les activitats la Coordinació de la Xarxa us fa arribar les següents recomanacions per a la vostra consideració: 1. Cal que el coordinador de cadascun dels programes es responsabilitzi de la qualitat dels registres. 2. Es recomana encoratjadament registrar l estat dels casos introduïts al programa com a mínim a les visites mínimes estipulades. (En el cas de treballadors: 1r mes, 3r mes i 6è mes, en el cas de pacients: 1r mes i 6è mes). 3. Cal registrar en tots els casos l estat (si fumen o no), la data de recaiguda i el tractament donat. Només gràcies a aquest registre podem garantir la correcta avaluació del projecte. Per últim, us informem que actualment estem preparant un manuscrit de l experiència del programa PDT per a treballadors hospitalaris, que us volem presentar en el proper número del nostre butlletí. Montse Ballbè i Cristina Martínez
El Self-Audit
Formació de formadors Un dels objectius de la Xarxa Catalana d Hospitals sense Fum és el d oferir formació en diferents aspectes de l abordatge del tabaquisme pels professionals dels hospitals que en són membres. Des de fa temps, la Xarxa ofereix periòdicament diferents cursos monogràfics en tabaquisme. Ara, i de manera paral·lela a aquests cursos, la Xarxa vol iniciar una nova estratègia de formació: La formació de formadors. L objectiu final d aquest programa és el d augmentar el nombre de professionals formats en intervenció breu en tabaquisme. Per a assolir aquest objectiu, es pretén capacitar alguns professionals sanitaris de cada hospital de la Xarxa per a que aquests, posteriorment, puguin formar-ne d altres en el seu mateix centre. Amb aquesta nova estratègia es vol aconseguir: 1. Arribar a un ampli sector de professionals de cada hospital de la Xarxa a través de referents formatius. 2. Formar professionals des d una figura propera clau (referent) que coneix les necessitats de l hospital i s adapta a la realitat d aquest. 3. Que tot hospital compti amb un referent propi en formació en tabaquisme i d altra banda, que amb aquests referents, s ampliï el nombre de professionals implicats amb els objectius de la Xarxa. Amb aquesta intenció, a partir d octubre d enguany, s iniciarà aquest programa amb la cerca i capacitació d un o dos professionals de cada hospital (referents) per a que posteriorment, i amb el suport de la Xarxa, puguin portar a terme sessions de formació a les seves pròpies institucions. Montse Ballbè
Maig 2008 núm. 3
Anualment, i des del 2004, els hospitals de la XCHsF avaluen el grau d assoliment del projecte mitjançant el qüestionari d avaluació self-audit. Enguany, l avaluació s ha realitzat amb una versió actualitzada de l instrument que inclou un indicador més dels nou ja existents. En total s avaluen un total de 42 activitats per a controlar el tabaquisme als hospitals amb puntuació per acció que va de 1, en cas de no estar desenvolupat, a 4 en cas d estar totalment desenvolupat. A continuació en el següent quadre es descriuen el indicadors actuals i es compara amb als anteriors per destacar el canvis de puntuació que ha experimentat cada indicador en el nou instrument. Com s observa s ha augmentat la puntuació total que ha passat de 102 a 168. Per indicador, el compromís i la comunicació (tant interna com externa del projecte) són els que han augmentat més ítems. També, es dóna més importància al control del tabac, tant a les àrees interiors com exteriors dels hospitals, així com s incrementa la puntuació de l indicador ambient on s inclouen l avaluació de la senyalització informativa i la protecció de les persones al fum del tabac. Degut aquest canvi de puntuacions, les dades obtingudes del procés avaluatiu d enguany (2008) es compararan amb l anterior (2007) tenint en compte el percentatge d assoliment del projecte i no la puntuació global. Self-audit 2007 Indicador Ítem x puntuació Compromís 5 ítems x 3 punts Comunicació 1 ítems x 3 punts Educació i formació 4 ítems x 3 punts Identificació de fumadors 8 ítems x 3 punts Control del tabac 2 ítems x 3 punts Ambient 4 ítems x 3 punts Llocs saludables 6 ítems x 3 punts Promoció 2 ítems x 3 punts Seguiment 2 ítems x 3 punts Desenvolupament del projecte TOTAL PUNTUACIÓ anterior: 102
Self-audit 2008 Ítem x puntuació 6 ítems x 4 punts 4 ítems x 4 punts 4 ítems x 4 punts 8 ítems x 3 punts 5 ítems x 4 punts 6 ítems x 4 punts 5 ítems x 4 punts 1 ítems x 4 punts 2 ítems x 4 punts 1 ítems x 4 punts actual:168
sensefum 2
Notícies de la xarxa Dia Mundial Sense Tabac 2008
Salut Mental i Tabac
El proper 31 de Maig se celebra el Dia Mundial sense Tabac . Aquesta iniciativa, impulsada per l Organització Mundial de la Salut (OMS) des del 1989, recorda els greus perjudicis que comporta el tabac per a la societat, i enguany, centra la seva atenció en la necessitat de prohibir la promoció i publicitat del tabac als joves amb el lema Joventut sense Tabac .
Per tal d arribar a un major consens en aquest material, el grup s ha ampliat fins a 15 institucions catalanes, més enllà dels hospitals membres de la Xarxa, que compten amb unitats d ingrés psiquiàtric.
El passat dia 9 de maig va tenir lloc la tercera reunió del Grup de Treball de Salut Mental i Tabac com iniciativa de la Xarxa Catalana d Hospitals sense Fum. El grup ha seguit treballant en el seu primer objectiu d adaptar i consensuar una guia de bona pràctica sobre el control del tabaquisme en els dispositius d ingrés psiquiàtric catalans així com una enquesta de valoració de l estat actual quant al control del tabaquisme en aquests dispositius.
La majoria dels fumadors comencen abans de l edat de 18 anys, i al menys una quarta part experimenten al voltant dels 10 anys. Els nens que comencen a fumar precoçment, es converteixen més ràpidament en fumadors regulars i tenen més dificultats per abandonar el consum. Els estudis demostren que la publicitat directa i indirecta del tabac, juntament amb altres estratègies de marketing utilitzades, afavoreixen l experimentació dels joves i ajuda a que els experimentadors es converteixin en fumadors regulars. La indústria del tabac gasta anualment 10 milions de dòlars a tot el món en promocionar els seus productes. Com a resposta d aquesta amenaça als joves, el Dia Mundial sense fum 2008 centra la seva campanya en el següent missatge: Una de les formes més efectives per protegir els joves de l experimentació i de convertir-se en fumadors regulars, és prohibir totes les formes directes i indirectes de publicitat del tabac, incloent la promoció de productes i la sponsorització de la indústria del tabac i altres activitats on el tabac es promocioni . Aquest tipus de limitacions són necessàries per que la meitat dels nens viuen en països on no està limitada la venta de tabac, no tenen restriccions de consum i estan exposats al fum ambiental del tabac. Se sap que la prohibició de la publicitat aconsegueix una reducció del consum del tabac en un 16% i que les restriccions parcials no són efectives, doncs es poden fer servir altres mitjans alternatius com: Internet, pòsters, cupons, ofertes, sponsorització d esdeveniments esportius o musicals, entre altres. Cristina Martínez
Alguns dels participants a la darrera reunió
En col·laboració amb la Xarxa de Salut Mental i Drogodependències de Catalunya es pretén fer una difusió d aquest material a través de diferents vies. Entre elles l'enviament de breus correus informatius amb els punts rellevants de la guia per tal de fer-ne una àmplia difusió als professionals. Així com l'elaboració de material en forma de presentacions per difondre la problemàtica i els principis d'aquesta guia a través de sessions internes. Finalment, en una jornada a finals d any, es presentaran la guia i els resultats de l enquesta, abordant el tema de la implantació de polítiques sense fum en l àmbit de la Salut Mental hospitalària i la seva pertinença. Com sempre, el grup segueix obert a altres institucions que estiguin interessades a participar. Antoni Gual
Noves incorporacions a la Xarxa
La nostra web: www.xchsf.com
Dos hospitals més s adhereixen a la XCHsF: són l Hospital Santa Creu de Jesús (Tortosa) i la Clínica Girona (Girona).
Des del mes de març la web de la Xarxa també està en castellà i a finals del mes de maig la podrem consultar en anglès.
La Xarxa es composa de 49 hospitals de la XHUP i 2 (no XHUP), això significa que el projecte Hosptial sense Fum té una cobertura als hospitals públics catalans del 80%.
Maig 2008 núm. 3
Navega per comprovar-ho!
sensefum 3
Entrevista a... Pilar Roig i Josep Lluís Añon, coordinadors del projecte Hospital sense Fum de l Hospital Universitari de Sant Joan de Reus La Pilar és psicòloga clínica del Servei de Drogodependències, treballa com a psicoterapeuta en el camp de les addiccions i s ha especialitzat en deshabituació tàbàquica. En Josep Lluís és DUI i cap d Atenció Continuada de l àrea d Oncologia, ha estat supervisor de planta del servei d Oncologia. Quant fa que l'Hospital Sant Joan de Reus treballa en el control de tabaquisme i com es va iniciar? Un dels primers centres de tractament especialitzat en tabaquisme a Catalunya va ser a Reus, al Servei de Drogodependències d aquest Hospital. A l any 1987 es van començar a tractar persones amb dependència a la nicotina coincidint amb la comercialització del xiclet de nicotina a l estat espanyol. Es va formar part d un estudi multicèntric de deshabituació tabàquica seguint el model d intervenció d un equip de professionals de l Hospital Clínic, liderat per Teresa Salvador, referent històric en aquest tipus d assistència. També es va començar a donar resposta a les demandes de formació en tabaquisme dirigida especialment a professionals sanitaris amb l objectiu de diversificar les possibilitats de deshabituació tabàquica de la població. Després de seguir tot un procés d implementació a l any 2000 inauguràvem l Hospital sense Fum entrant a formar part de la Xarxa Catalana. Actualment, quins són els programes d atenció al fumador que es realitzen a l Hospital? Actualment tenim desenvolupats tres tipus de programes de deshabituació tabàquica: el de pacients fumadors ingressats, el de treballadors del centre i el de població general ambulatòria que inclou l atenció a algunes embarassades i pacients psiquiàtrics. El circuit del programa per a pacients ingressats funciona com una interconsulta que es fa des de planta al Servei de Drogodependències. Una de les dues metgesses especialitzades en tabaquisme d aquest servei (Dres. Eulàlia Sabater i Lourdes Rofes) visita al pacient a l habitació i li pauta la Teràpia de Substitució de Nicotina (TSN) si precisa, la infermera de planta és qui ofereix l ajut i dispensa la TSN prescrita. En el moment de l alta s intenta acordar un seguiment ambulatori. Aquest circuit té algunes deficiències que estem intentant millorar. Els programes de treballadors i població general són del domini públic i les persones interessades es dirigeixen al Servei de Drogodependències sol·licitant una primera visita per tractament del tabaquisme (multicomponent). El circuit correcte seria que la població general realitzés un o dos intents previs d abandó del tabac en l Atenció Primària i que aquesta ens derivés les persones que recauen, amb especials dificultats per deixar de fumar.
Quins avenços s han assolit en el control de tabaquisme a l Hospital Sant Joan en els últims anys? Amb l ajut de l'actual grup promotor, format per sis professionals del centre (la majoria de l equip directiu) s han consolidat les accions de sensibilització, com l organització anual d activitats amb motiu del Dia Mundial sense tabac. També s han incorporat accions formatives amb la realització de cursos coordinats per l ICO en el nostre centre. Intentem cada any participar en les trobades de la Xarxa i complir amb les mesures d avaluació realitzant enquestes entre el personal, fent el self-audit, col·laborant en la instal·lació dels aparells detectors de nicotina, etc. Quins reptes de futur en el control de tabaquisme té l'Hospital? Estem posant l esforç en la formació dels professionals d infermeria del nostre centre i d altres dels voltants. Ens agradaria tenir infermeries formades en temes de tabaquisme que incorporin el consell mínim com una pràctica habitual i una infermeria especialitzada que faci arribar el programa de deshabituació tabàquica a tots els pacients fumadors ingressats en qualsevol servei de l'hospital. Per aquesta raó s està fent un pla de formació i millora dels protocols i circuits, gràcies al coneixement que aporta tenir un infermer en la coordinació i seguiment d'aquest projecte. La deshabituació tabàquica en embarassades i en pacients psiquiàtrics creiem que ha d anar a càrrec dels centres específics on es visiten aquests pacients i seria convenient crear un circuit de coordinació amb un centre especialitzat com el nostre. Per últim, cap a on creus que han d anar les activitats de suport de la Xarxa per millorar en el control de tabac als hospitals? Cal continuar i millorar el suport als programes de deshabituació tabàquica, facilitant els tractaments gratuïts a més grups de població i diversificant els productes farmacològics (xiclets de marques més ben tolerades, agonistes parcials de nicotina, entre altres). El suport informàtic es pot anar perfeccionant amb base de dades més simplificades i adaptades a la realitat. Les activitats de formació s haurien d'actualitzar amb nous continguts i noves metodologies. La implicació de la gerència i altres directius són imprescindibles per motivar als professionals que treballen als centres, és per això que s ha de continuar buscant una política d incentius que mantingui l interès i l'assistència en llocs de treball cada cop més saludables.
Formació 2008-2009
Congressos
Cursos de la Xarxa: -Prevenció i control del tabac (7 al 23 d'octubre 2008) -Bases motivacionals: 21 de novembre 2008 al 6 febrer 2009 -Abordatge grupal: 4 de març de 2009 -Prevenció de recaigudes: 8 de maig de 2009
Congrés Mundial Contra el Càncer (UICC) Ginebra , Suïssa, 27 al 31 d Agost del 2008 Més informació: www.uicc-congress.org
Consultar horaris a la nostra web: www.xchsf.com
10th Society for Research on Nicotine and Tobacco (SRNT) Roma, 23 al 26 de Setembre, 2008 Més informació: www.srnt2008rome.com
Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum Institut Català d'Oncologia Direcció de Programes de Prevenció Comunitaris Av. Gran Via, s/n km 2,7 08907 l'Hospitalet de Llobregat Barcelona - Espanya Tel. 93 260 77 80 cmartinez@iconcologia.net
www.xchsf.com www.iconcologia.net